Joan Roure I Jané a L

CULTURAL 9 0

e r b m e s e d

•

4 1

. m ú N

•

I I I

a c o p È A N O R T Joan Roure i Jané A L

En la música popular es reflecteix l’ànima d’un poble. ÀGORA CULTURAL s’honora de poder homenatjar Joan Roure i Jané, nascut a Solsona el 1921 i mort a Andorra la Vella el 1990, que va ser un actiu membre de la cultura popular andorrana entre les dècades del 1960, 1970 i 1980 en que va tocar totes les tecles musicals, com a compositor, com a director de coral, com a instrumentista, com a director d’orques - tra, com a director de les caramelles d’Andorra la Vella… Fill i germà de músics, ha estat seguit pels fills (Jordi i Meritxell Roure) i néts (Anna i Marta Roure). Els premis de poesia Martí i Pol 2009, la foto - grafia de Jaume Riba, l’obra retrospectiva de Jaume Puig i altres completen el número 14, que dóna la benvinguda a dues noves associa - cions que s’integren a ÀGORA CULTURAL, l’Orfeó Andorrà i l’Associació Musical i d’Amics de Mozart del Principat d’Andorra.

1 ASSOCIACIÓ DE METEOROLOGIA D’ANDORRA I CIÈNCIES DE L’ATMOSFERA (AMACA) I GRUP D’AMICS DE LES MATEMÀTIQUES D’ANDORRA (GAMMA) AMICS DEL ORGUES DE LES VALLS D’ANDORRA (AOVA) ASSOCIACIÓ ANDORRANA DEL CÒMIC, L’ANIMACIÓ I LA IL·LUSTRACIÓ (L’ARCA) ASSOCIACIÓ DE CREATIUS D’ANDORRA LA XARRANCA (LX) ASSOCIACIÓ DE MÚSICS D’ANDORRA (ASMA) ASSOCIACIÓ D’ESCRIPTORS DEL PRINCIPAT D’ANDORRA (AEPA) ASSOCIACIÓ MUSICAL I D’AMICS DE MOZART DEL PRINCIPAT D’ANDORRA (AAMPA) CULTURAL ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE LA NATURA (ADN) ASSOCIACIÓ SOCIOCULTURAL AVERROES (ASCA) CENTRE DE LA CULTURA CATALANA (CCC) CERCLE DE LES ARTS I DE LES LLETRES (CALL) CINECLUB DE LES VALLS (CCV) ESBART SANTA ANNA (ESA) FEDERACIÓ ANDORRANA DE FOTOGRAFIA (FAF) ORFEÓ ANDORRÀ (OA) PROMODANSA (PD) SOCIETAT ANDORRANA DE CIÈNCIES (SAC) VELLES CASES ANDORRANES (VCA)

Portada: Amb l´Orquestra Patinfanjàs el 1984 Joan Roure i Jané, tocant la trompeta el 1946 En concert amb l´Orfeó Andorrà el 1990

Contraportada: Bust de Joan Roure a la seva plaça a Andorra la Vella Joan Roure i Riu, 1913, el seu pare Pilar Roure i Jané tocant el piano en l´homenatge al seu germà Jordi Roure i Torra, 1980, el seu fill Meritxell Roure i Morist tocant el tambó al Besalú Medieval Caramelles a Andorra la Vella, directora Anna Roure i Besolí, la seva néta Marta Roure i Besolí al Festival d´Eurovisió, 2004, la seva néta

Amb el suport de Sumari

Homenatge al Mestre Joan Roure i Jané 3 a 17

textos de: Agraïments: A la família Roure, als autors dels escrits, Àngel Sansa, Josep Ferrer, Antoni Pol, a l’Orfeó Andorrà Josep Maria Escribano, Òscar Sánchez, Joan Roure i Jané, Pep Coll, Emili Pérez, Fotografies: Jordi Roure i Torra, Meritxell Roure i Morist, Pites Roure i Morist, Marta Roure i Besolí, Josep Puig, Eva Royo, Centre d´Art d´Escaldes-Engordany, Anaïs Clua, Meritxell Roure i Morist, Jordi Roure i Torra, Joan Burgués i Martisella, M. Àngels Puig, Marta Roure i Besolí, Sergi Tejero, Fernando Galindo, Ona Morante, AMB, APS Pites Roure i Morist Aquesta publicació resta oberta a tots els suggeri - ments i col·laboracions (mitjançant opinions, articles Exposició 18 o d’altres formes) de tots els seus lectors. Actua com a consell de redacció de la revista Àgora Cultural. Podeu enviar els vostres escrits degudament signats Poemari 20 a la seu social de l’entitat, o bé a: Centre cultural la Llacuna, carrer Mossèn Cinto Enticultura 22 Verdaguer, 4. AD500 - Andorra la Vella [email protected] Record 23 © Àgora Cultural © dels seus autors els escrits, disseny, Premis Àgora Cultural 24 imatges i fotografies

Retalls 24 Consell de redacció: Àgora Cultural Secretariat: GAMMA i AMACA Disseny i maquetació: Ara Disseny® (ADEMG) Papirus 26 Impressió: Gráficas Fornesa SL L’Odissea Cultural 27 DL: AND.714-2003

2 Text: Àngel Sansa i Vidal, president

Josep Ferrer i Albiac, secretari E

Centre Moral i Recreatiu d’Andorra, 1968 G T

Fill, fruit del Centre és l’Orfeó d’Andorra, que diri - A

N geix el mestre Roure, que està honorant Andorra, dins i fora de les Valls. L’Orfeó infantil, les carame - E

lles, el Quadre escènic, el ballet, etcètera, ja són M realitats ben tangibles, que, a més de fer-nos gau - O dir, porten el nom d’Andorra a tot arreu. H

Joan Roure i el seu fill Jordi a la Els Roure, festa dels Anisetaires el 1985 una nissaga de músics Text: Antoni Pol i Solé

És poc habitual avui, per no dir excepcional, tro - les flors, Pasqua d’Andorra …); arranjaments de bar quatre generacions d’una família amb la tot tipus, entre els quals hi ha el de l’himne mateixa dèria al cap, en aquest cas la música andor rà tal com ha quedat, així com a l’entorn popular, tradicional i moderna. d’un centenar de sardanes ( Anna i Marta, El Jordi Si bé la continuïtat no ha estat en l’espai sí que i la Pepita, Aplec a Meritxell, Andorrana, Aplec a ho ha estat en el temps. Encamp …) i les músiques per al ball dels El primer va ser Joan Roure i Riu (1898-1973), de gegants i del carnestoltes per a l’Esbart Dansaire Solsona, que tocava la trompeta i va formar part d’Andorra la Vella. Foren famosos els Caus d’Art de diverses orquestres de la ciutat. El varen amb cantants de la Nova Cançó catalana, que seguir Joan Roure i Jané (Solsona, 1921-Andorra feia pujar amb Salvador Escamilla, de qui era la Vella, 1990) i la seva germana Pilar, encara amic. viva i que es va quedar a Solsona. Va acabar sent conegut com a Mestre Roure i té En Joan va aprendre música a l’escolania de la plaça i escultura a Andorra la Vella. El 2010 farà Mare de Déu del Claustre de Solsona i després vint anys de la seva mort. a Lleida, durant el servei militar (1940-1944). Dels fills, el més gran, Jordi Roure i Torra (1947), Fundà i dirigí l’orquestra de Solsona Diamant i la més petita, Meritxell Roure i Molist, han con - Club (1944), que tocà en diferents carnavals a tinuat la nissaga musical però també els dos cen - Escaldes i, rebutjant una oferta d’anar a Cuba, trals, Pites i Joan, n’han quedat impregnats. també la Dekaros a Lleida (1955). Va dirigir dos La Meritxell és professora de piano a les escoles anys la Cobla Triumfal d’Igualada (1958) i l’or - de Banyoles i Besalú. El Jordi s’ha centrat en la questra Amoga de Vidreres quatre anys. El 1963 trompeta, n’és professor a l’Institut de Música i li va sortir l’oferiment de dirigir la sala de festes Dansa i ha tocat des de petit diversos instru - de la Rotonda, a Andorra la Vella, on hi havia dos ments en diverses orquestres del seu pare i altres, músics del grup Dekaros, i s’hi va traslladar amb algunes de pròpies (Big Band i Tercer Mil·leni). la família; després que a Vidreres no acceptessin La quarta generació està formada per les filles que el seu fill Jordi toqués a la Cobla Amoga, va del Jordi, l’Anna i la Marta. La primera va conti - crear l’orquestra Dixie Combo. Va portar la sala nuar dirigint durant uns anys les caramelles de festes de l’hotel Pyrénées així com una al d’Andorra la Vella, després de la mort del seu darrere del Cinema de les Valls, a l’aire lliure, i padrí, el mestre Roure, amb les seves cançons, i una altra dita México amb en Janeiro (bateria). en l’actualitat és coordinadora d’estudis i pro - El 1964 va posar en marxa l’Orfeó Andorrà, a fessora de piano de l’escola municipal de músi - demanda del Centre Moral Recreatiu, que pos - ca de Solsona. La Marta, com a cantant, s’ha des - teriorment s’integrà al departament de Cultura tacat per ser la primera representant andorrana Orquestra Dekaros, 1945 del comú d’Andorra la Vella (1978), així com les a Eurovisió, el 2004, i a cantar-hi en català. caramelles amb un grup infantil. Solsona i Andorra en una relació de doble i fruc - Dirigí l’orquestra Rebés i el 1980 s’incorporà a tífer empeltament familiar dels Roure, en dedi - l’Institut Andorrà d’Estudis Musicals com a pro - cació apassionada i generosa a la cultura popu - fessor de trompeta, metalls, solfeig i cobla. lar a través de la música de la qual hem de ser Participà en la creació de l’Escola de Música de clars reconeixedors, recorda que Andorra no es Solsona, de la qual va ser professor i director pot entendre si es deslliga del seu entorn piri - (1984-1985). nenc. Ha compost música per a Els Pastorets, La Passió , Si la música és el reflex de l’ànima dels pobles, passes i balls de festa major i el carnaval de Sol - els Roure en són uns magnífics forjadors. sona, i ha fet cançons i caramelles diverses per Una família d’artistes que amb la seva creació Orfeó Andorrà als seus a Andorra (himne del Futbol Club Andorra, Boni - han contribuït i contribueixen a la millora de la inicis a la sala de festes ca Andorra, Pirinenca, Primavera, La Pasqua de nostra existència. de l'hotel Pyrenées

3 Joan Roure amb la Cobla Principal de la Bisbal Orfeó Andorrà 1970

Joan Roure dirigint l'Orfeó Andorrà el 1989 Joan Roure dirigint les Caramelles el 1984

Jordi Roure, un músic de raça Text: Josep Maria Escribano i Casaldàliga Últim concert a Solsona el 25 de novembre de 1990

Hi ha famílies que tenen un segell o una Sempre vaig admirar la facilitat amb què feia arribar a funcionar força bé. No cal recordar- identificació professional, tal vegada un música. En l’argot musical es diu que podia fer lo només pel fet que tingui un merescut bust signe distintiu en qualsevol vocació o activi - sonar, fins i tot, una escombra. De fet, tocava en una cèntrica plaça d’Andorra la Vella, o Htat. En la música hi ha nissagues que confir - diversos instruments; el magnífic exemple del una aula d’ensenyament musical a la Llacu - men el que acabo de dir: la família dels que és un professional de cap a peus. Ni per - na. Strauss a Viena o la dels Bach a Alemanya, dia el temps ni el feia perdre, característica Quan sovint em demanen com vaig trobar per posar-ne només dos exemples prou poc habitual avui entre molts artistes i gent de Andorra l’any 88, recent en el càrrec a coneguts. En altres terrenys artístics trobem la cultura. l’IAEM, contesto sense parpellejar: “Molt bé, també els Dumas a França. No cal, però, El mestre va deixar-nos tristament massa molt millor que molts altres llocs amb més creure cegament que el talent s’hereta o que, aviat i no vam aprendre’n el suficient, ni de tradició.” Vull recordar només les vetllades pel sol fet de néixer en el si d’una família la seva experiència ni del seu tarannà. Per musicals a casa d’en Bartomeu Rebés amb artística, ja tens garantides les facultats. La això vaig proposar al comú d’aquell moment els germans Claret i el mateix Roure, la con - família Roure, instal·lada a Andorra des que que una de les aules de l’institut portés el seu tribució impagable del mestre Marbà o el fet el patriarca Joan va arribar de Solsona, n’és nom, per tributar-li, d’aquesta manera, un que l’any 80 ja va començar a funcionar el un altre cas. En Joan va passar el relleu al record permanent en forma d’espai musical. conservatori de la capital com a resultat de Jordi i aquest a la Marta, tots amb sensibilitat En Joan, el mestre, era un músic dels que jo tot aquell envejable ambient. i talent musicals més que reconeguts. en dic de raça , dels que per motivar i ensen - El mestre Roure va fer per Andorra el que no Vaig conèixer el mestre Roure molts anys yar no necessiten fer cap esforç especial ni ha fet encara ningú de nosaltres. La seva pet - E abans de coincidir a l’IAEM del comú de la tenir estudis superiors o premis internacio - jada i llegat musical és un exemple en el qual

G capital quan jo vaig aterrar-hi, l’any 1988. nals. La seva sola presència i entusiasme ser - hem d’emmirallar-nos tots el que treballem

T Devia ser cap al 1979 o el 1980, per bé que vien a bastament per engrescar tothom que per la música i la vida participativa al Princi -

A el mestre ja era un músic reputat fora d’An - volgués apropar-se a la música, fos amb pat. Gràcies mestre per tot el que ens heu

N dorra. Ja sabia d’ell quan jo era alumne del intencions professionals o senzillament lúdi - deixat i les lliçons que ens heu impartit a tots

E director del conservatori de Manresa, Damià ques. Ell va propiciar l’Orfeó Andorrà i mol - els que modestament contribuïm a fer que la Rius, que era amic personal i col·lega del M tes més iniciatives que encara ara tenen con - música sigui estimada, apreciada i conside - Joan, i em parlava d’ell com a autor de sarda - tinuïtat. Junts vam tirar endavant un dels seus rada. O nes i músic d’ofici. somnis, la Cobla d’Andorra la Vella, que va H

4 Text: Òscar Sánchez i Pérez E El mestre Roure, Andorra, desembre del 2009 G T A un músic veí del seu poble N E M O

Joan Roure i Jané és encara avui dia un músic molt H conegut a Andorra i a Catalunya, especialment a SJolsona, i reconegut en el món del folklore musi - cal català. A l’inici de la seva trajectòria musical, la seva qualitat de trompetista li va permetre de formar part d’orquestres modernes de ball i de cobles. Aviat, però, es va dedicar a la direcció d’aquest tipus de formacions musicals. D’altra banda, els seus coneixements d’harmonia i de contrapunt, juntament amb la seva experiència amb les orquestres, van fer que es dediqués a la compo - sició i a l’arranjament de partitures. I en algunes El mestre Joan Roure amb Jordi Pujol i Miquel Roca obres corals també és autor de la lletra. Però què és el que el va fer mereixedor d’aquest reconeixement artístic? Per respondre aquesta pregunta hem d’analitzar una mica la seva obra. Avui dia resulta complicat trobar un enregistrament d’en Joan Roure com a instrumentista, però ens podem fer una idea de la seva qualitat musical a partir de gravacions com les que va efectuar amb l’Orfeó Andorrà, del qual va ser el fundador, i per les partitures que ens ha deixat. Agafem, per exemple, Cançons i danses d’Andor - ra , recull sonor de folklore andorrà interpretat per estretament lligades i canten la melodia; en na, que al seu web podem llegir: “En Joan sapigué cor mixt (l’Orfeó Andorrà) i cobla (La Principal de canvi, les veus de tenor i baix es complementen tractar les melodies dels ballets tradicionals amb la Bisbal), en què es pot apreciar la qualitat dels i creen una base en ritme d’havanera. Després una delicadesa pròpia. D’aquí en sorgiren unes seus arranjaments instrumentals. desenvolupa un responsorial entre dones i homes partitures […] que el compositor aconseguí La sonoritat del conjunt de la cobla així com la que fa que les veus s’entrellacin com les branques popularitzar entre els solsonins tot incloent-hi intervenció dels solistes necessiten un bon conei - d’una planta grimpadora. melodies familiars per a la gent de la ciutat, frag - xement de les propietats sonores de cada un dels Fins aquí queda il·lustrada la seva qualitat com a ments de cançons tradicionals.” instruments. Així, triava per a cada veu els instru - músic. Però, com utilitza les seves aptituts per A més de donar un toc de simpatia als seus tre - ments més escaients per marcar els accents i les popularitzar la seva música? balls, en Joan identifica la seva música a un espai puntualitzacions que articulen els frasejos i les El seu interès pel folklore català li va proporcionar geogràfic i/o a una data. També és una manera cadències harmòniques de la música. molts coneixements sobre formes musicals popu - d’enriquir el gènere musical, ja que melodies Amb l’ Andorrana podem apreciar com els instru - lars, com la sardana, el pasdoble i altres balls, que populars de formes simples serveixen com a ments van seguint el fraseig de les veus del cor, es van fer habituals en el seu repertori: utilitzava material per a una forma més complexa com la de que es limiten a fer unes petites puntualitzacions el pasdoble per als balls de geganters i cercaviles la sardana, dansa també popular, però on el com - en algun final de frase en els llargs i que guanyen de festivitats, com La geganta d’en Manel , escrit positor té més llibertat d’expressió. protagonisme a la repetició dels llargs fins a aga - per a banda, que acompanya els geganters de Sol - Finalment, també cal destacar que en Roure va far el relleu del cor, que recupera, però, el seu pro - sona. Amb les sardanes utilitzades de forma fun - oferir la possibilitat a entitats culturals de disposar tagonisme al final de la sardana. cional acompanyava certs personatges de la de repertori propi, com el Ball dels Gegants d’An - A Bonica Andorra , però, la famosa oda a Andorra mateixa colla, com el Ball de Nans o el Ball del dorra , que va compondre per a la colla gegantera escrita íntegrament per en Joan Roure, la cobla Drac . de la capital. Aquestes petites obres donen a l’en - agafa un rol més important, amb l’acompanya - La sardana L’aplec de Meritxell està destinada a titat un cert prestigi, ja que el poble s’hi identifica ment del solo de les sopranos, que ofereixen ser tocada cada 8 de setembre, i s’hi pot reconèi - plenament. algun contracant i fan unes puntualitzacions que xer fàcilment com en els curts s’incorpora la Com a conclusió, podem entendre que el mestre complementen el discurs musical del cor. melodia del Goigs a la Mare de Déu de Meritxell. Roure, home que va saber viure en el seu temps, es Sovint tracta els instruments com si fossin parts Aquesta utilització de melodies populars era va guanyar el respecte i l’amistat dels pobles on va vocals, però també les veus del cor són habitual - habitual en les composicions del mestre Roure. A residir per la seva polivalència com a músic instru - ment tractades com si fossin instruments. L’artista l’ Andorrana els llargs comencen literalment amb mentista, director i compositor primer, i després manipula totes les parts instrumentals i vocals per l’himne andorrà, de Mn. Enric Marfany, però, en pel seu esforç a divulgar i enriquir la cultura musi - crear diferents climes o efectes sonors, o per fer aquest cas, amb lletra de Dom Ambròs Caralt. cal i les tradicions catalana i andorrana, que en dialogar les veu entre elles, com es pot apreciar a Amb això, el compositor vol donar identitat moltes ocasions, encara que no de forma simultà - l’arranjament que va fer de la cançó de Mn. Agustí andorrana a l’obra, adoptant un material existent nia, van ser dirigides sota la mateixa batuta. Romero Jo no sé què té l’Andorra . En aquesta que la societat del país reconeix molt ràpidament Amb la seva mort, Andorra i Solsona van perdre un cançó el mestre Roure separa les veus femenines i amb el qual s’identifica. D’aquesta pràctica promotor important del folklore català, que enca - de les masculines. Les sopranos i les contralts van també en donen testimoni els geganters de Solso - ra avui dia, si més no a Andorra, no ha estat igualat.

5 Orfeó Andorrà del Centre

Cau d´Art 1989 Text: Joan Roure i Jané, president i director (1968)

És una de les seccions més importants del Centre menge, és a dir, el dia més obligat de treball de la Moral i Recreatiu de les Valls d’Andorra. majoria dels nostres orfeonistes. És per això que el Massa coral composta per veritables aficionats i nostre principal objectiu és el de cantar molt i tan Éque va iniciar-se la tardor del 1964 per fer un pri - bé com puguem, tenir continuïtat, reunir el major mer concert de cançons nadalenques el dia 17 de nombre de cantaires i arribar a un moment en què desembre del mateix any al teatre Cristall d’Escal - pugui ser una de les més genuïnes institucions del des. nostre petit país, aquest Orfeó Andorrà dels nos - Poden prendre-hi part tots els andorrans i resi - tres amors. dents a les valls d’Andorra que sentin afecció al cant i a fer ressonar les seves veus per entremig d’aquestes muntanyes, per escampar pertot arreu Text: Pep Coll i Cortina, l’anhel que sent Andorra per tot el que representa cantaire de l’Orfeó Andorrà art i cultura, i el neguit que sent aquest poble per fer també molt seves aquelles paraules del mestre Com a cantaire de l’Orfeó Andorrà gairebé des de Millet, “el poble que canta va endavant”. la seva fundació, és un honor haver tingut l’opor - Si bé la primera plega de cantaires fou bastant Ctunitat de dir unes paraules en aquest mitjà difusor migrada i no arribà a la vintena, al cap de pocs de cultura. Què puc dir de l’Orfeó Andorrà? Com mesos es va arribar a passar del centenar de veus, a aficionat al cant coral i des de l’any 1965 que hi de les quals una vegada seleccionats els constants vaig començar a cantar he tingut moltes satisfac - afeccionats, n’han quedat una seixantena, que cions. En aquella època érem una colla de gent són els qui actualment i en el curs dels anys 67-68 entusiasta que, dirigits pel mestre Joan Roure i formen l’Orfeó Andorrà del Centre. Jané, vam nodrir les files de l’Orfeó amb molta Pren part el nostre Orfeó en totes aquelles mani - dedicació i treball. Fixeu ‐vos-hi bé, eren els anys festacions públiques de dins del Principat en les 60!, combinàvem el cant coral amb repertori de quals és sol·licitada la seva actuació. Actes ofi - cançons tradicionals i populars del cançoner cials, recepcions de grups turístics, festivals del català i d’altres països i, després, com a joves que Dia de Meritxell, diades d’agermanament amb érem, seguíem l’actualitat musical del moment altres ciutats, funcions religioses (entre les quals amb cançons dels Beatles, la cançó francesa, els destaca l’anyal missa del gall, en la qual es fa un començaments de la cançó catalana –Joan Ma - veritable concert de cançons nadalenques), nuel Serrat, Raimon, Francesc Pi de la Serra...–. col·laboració en els Concerts Rebés, i organitza Per mi, i segur que els meus companys hi estaran amb regularitat Caus d’Art, en els quals prenen d’acord, vàrem ser uns privilegiats. Van arribar els Mestre Roure part tots aquells que senten la necessitat d’esplaiar anys 70, i més del mateix. L’Orfeó Andorrà sota la les seves condicions artístiques. batuta del mestre Roure vàrem engegar un seguit Cada curs l’Orfeó comença el primer dia d’octu - de Cau d’Arts en què combinàvem cant coral, tea - 20 de juliol de 1975 bre i acaba el 31 de maig, i deixa als mesos d’estiu tre i espectacles musicals, des d’imitacions de les activitats, ja que les condicions turístiques cantants d’actualitat fins a escenificar musicals Text: Emili Pérez d’Andorra fan que durant aquests mesos la gent amb cançons de La Trinca, cançó de protesta, etc. treballi intensivament i al final de les jornades Érem tota una colla de gent, alguns avui encara a El mestre Roure, director de l’Orfeó Andorrà, tothom pensi només en aquell ben guanyat des - l’Orfeó, dirigits musicalment pel mestre Roure, enmig de l’alegria de tots els components de l’Or - cans. que vàrem donar color musical al nostre país. feó i amb una forta abraçada, lliura una placa Durant els vuit mesos es fan tres assaigs per setma - Després van venir els anys 80, 90 i 2000, en què Ecommemorativa a l’Emili. na, dos de parcials i un de general i no cal dir que podríem dir que l’Orfeó es va anar adaptant als Les paraules del mestre Roure a l’Emili i l’amistat quan alguna actuació apressa es dupliquen nous temps, vam esdevenir una coral més interna - demostrada pels companys aconseguiren que unes llàgrimes rellisquessin per les galtes d’a - E aquests assaigs. cional i vam començar a sortir més a fora del Prin - quest home.

G Des de la seva iniciació l’Orfeó Andorrà del Cen - cipat: trobades de corals, intercanvis… Actual -

T tre està sota la direcció del mestre Joan Roure Jané. ment els nostres concerts han assolit un nivell El mestre Roure parla de l’Emili.

A Té actualment un extens repertori de cançons de considerable, i crec que de cada un dels directors totes les menes i són molts i bonics els projectes que hem tingut i tenim, n’hem après molt. L’im - “Penso que ho ha dit tot durant el Cau d’Art i la N seva actuació d’aquest vespre. A més, ens ha por -

E per a aquest curs del 1967-68, encara que el més portant és que l’Orfeó Andorrà sempre ha anat anhelat, que seria prendre part en tots aquells endavant des que va començar. Em sento orgullós tat la seva veu en les trobades amb altres orfeons, M aplecs d’orfeons de Catalunya en els quals tan i satisfet d’haver format part d’aquesta entitat que és quan un té més necessitat de superar-se. Li O gentilment som contínuament invitats, segueix durant tots aquests anys. hem dit: ‘Emili, ací tens la capa i allà davant hi ha el toro’; i ell sempre se n’ha sortit molt bé.”

H sent prohibitiu, ja que se celebren sempre en diu - Visca l’Orfeó Andorrà!

6 E

Aquest gran mestre G T A N

compositor E M Text: Josep Puig i Martell

Director de l’Orfeó Andorrà O H

El meu comentari versarà d’un petit esbòs sobre L'Orfeó Andorrà en l'homenatge al l’àmplia i extensa obra del mestre Joan Roure i Jané, mestre Roure, dirigint Josep Puig fundador i director de l’Orfeó Andorrà cap a l’any 1E963, any en què vaig néixer jo. Cau d´Art 1989 Quan vaig aterrar a l’Orfeó Andorrà, el març de mestre Roure, un educador, una persona instruïda 1994, en la primera reunió amb la junta directiva un que ensenyava música, un músic sensible que dels primers temes que es varen tractar va ser con - sabia transmetre energia. No tots els mestres, ni figurar un repertori per a la temporada. Varen pre - professors, ni educadors no ho aconsegueixen. sentar-me sobre la taula un reguitzell de partitures S’ha de tenir diverses coses molt importants: caris - que s’havien treballat amb els dos directors ante - ma, estimar el que fas i saber-ho transmetre als riors. Entre elles va sortir una sardana que es titulava altres amb amor, passió i comprensió. Andorrana i en firmava la lletra Dom Ambròs Caralt Així parlaven d’ell els cantaires, tots els cantaires i la música, Joan Roure i Jané. Al cap de poques par - que havien tingut la sort d’estar sota la seva batuta. titures més en va sortir una altra també firmada pel Al llarg del temps vaig tenir una visió, a través de les mateix compositor, i així fins a unes quatre. Per tant Homenatge a Joan Roure 1972 seves composicions, de qui havia estat Joan Roure. el primer contacte que vaig tenir amb Joan Roure va La sardana Andorrana es va convertir en el nostre ser la faceta de compositor. emblema i així l’hem anat passejant arreu d’on ha Els cantaires em parlaven d’ell com d’un company anat fent concerts l’Orfeó Andorrà. Al mateix temps més, una persona sociable, atenta a les inquietuds la seva obra va associada a la figura d’aquest gran i, pel que fa a la coral, un professional de la seva mestre compositor o a l’inrevés, Joan Roure es rela - feina, un músic dels d’abans. ciona amb la seva obra. Nosaltres continuarem Per això, d’una partitura, se’n troba una quantitat de divulgant aquestes sardanes, havaneres, obres per versions diferents dins d’una mateixa corda. El a coral, etc. que formen part del llegat d’un home compositor treballava en funció de la quantitat de que va viure amb la música i per la música. gent de què disposava per als concerts i del nivell És el nostre deure, el nostre recordatori perquè la qualitatiu de les veus de la corda. Per tant tornem a Orfeó Andorrà 1970 seva obra no caigui en l’oblit. parlar del mestre compositor. El recordaven com a Text: Eva Royo i Latorre Les caramelles del mestre (2000)

Introducció çons que cantaven eren senzilles i s’aprenien per Amb l’arribada de la primavera, la Pasqua també repetició. Sovint, els homes, quan sortien a treba - arriba, i, amb ella, les caramelles, que saturen de llar fora del país, aprenien cançons noves i quan joia i festa tota l’àmplia geografia catalana. tornaven a casa les cantaven i les ensenyaven als La cantada de les caramelles és una de les formes veïns i als amics. culturals més antigues que perviuen en els nostres També es cantaven moltes cançons que feien refe - temps. rència a raptes, episodis d’amors impossibles i L’estudi d’aquesta tradició pot ésser molt interes - matrimonis no desitjats. Normalment aquestes sant, ja que al llarg dels anys la seva finalitat ha cançons solament les cantaven en públic els canviat, com també ho ha fet la manera de desen - homes. volupar-se. La tradició de les caramelles es conserva avui dia A Andorra la Vella, les caramelles van perdurar al Caramelles amb la directora Anna pel que fa a la sortida d’alguns grups de joves i llarg de molts anys de la mà del mestre Joan Roure. Roure, la néta de Joan Roure d’infants que canten cançons. A Andorra la Vella Ell va fer cançons noves i va implicar-hi infants i ho fan diumenge i dilluns de Pasqua, i a Sant Julià adults per mantenir-les vives. Tot i això és interes - cistella guarnida damunt un ruc, on posaven els de Lòria, el diumenge següent. sant efectuar una comparació al llarg dels anys i donatius de la recapta que feien per les cases, que fer-ne un estudi aprofundit. generalment consistia en ous i botifarres. El mateix Història de les caramelles diumenge, o l’endemà, dilluns de Pasqua, feien El significat del terme caramelles és originària - Les caramelles d’Andorra un berenar amb tot el que havien captat. ment desconegut. El fet d’anomenar-se caramella A tot Andorra, el dia de Pasqua es reunien els Des de l’antigor, homes i nois es reunien quinze la flauta de pastor o flabiol primitiu fa pensar en un fadrins en colles i formaven caramelles, que ana - dies abans del Diumenge de Pasqua per assajar les origen possible del mot. També hi ha qui s’empara ven pels carrers cantant cançons i portaven una cançons que cantarien més endavant. Les can - en el nom que es donava al pagament o la capta

7 d ’ e d a c t s a

r e a n m t c r e a e r l

l r e a e l i r s m r s

e u

a e s n i s .

C a n

l i e m o a

e s l t

b é l

r s d

e s

e e

a d p u l s l e r s n t t e

r a

l s e c d ’ c e I s a n a i J n . s r o

r s a t t M , a t a a

m i p n n c t e u e

i c e n R o t Q r i l

t E n a ò l o M r a u l m s e , u s i i

u a

n r l d q e m a e e n s s e n u i

, s

t c ú d

l r l . t e e

e a u

s c i e

A l T f i l s m e

a e c

n o m

A i l r s r c x t s e t r è r n s ú a e ò n e

n d s r r e

, a i a c s m f o

l c e p s

i d r s l

a i ú e r i ’

a e n e à a e r s

ò s . l l i r v q

t l c t e c T

r e e r n u s n e a a u n s

o e r . n

m t

a a e

. E

a p l m s r e l g o s E e s e n u s e -

l l n l a i t

E s n l s c s n -

j l L

s e a d a a

s u f

a s s v t n i i d t r s

r s

i e e v t u e - i c i l r g E n i s s i l m o o t

s l i z e r i

m r d

e e s e a m - n n a e E a n s t n p

. s a x s e l e l

t e

r o s l c m a t p d t s z

h ( l a e a e b i r e . n a r - l n e n r s i

L s e n p n a

m e a t c s

. r r e d n

a u e e f t l r e

s m s m a ( a e

l s t u s m s r u n e o e

e t i n b t a v e r n a l

s i l t s e r m s m l t r i t

e i s a a r é t a

s e u u v s

u n n a m e s e

d n ó e c t r s i

x d e e s a i a n j

a e

n g a d

r e t b a r u n t e ’ l a s u m

l t e n t

, e

P i u n

s a o p q e s e

l . p c r l l i u

r a l e l f o

e e i e s e ) ) c t a r s . s .

z t s ò o t

d n a q a u

n a t t o t u b s e t

i e r s s a n s

a t ó s

m ó e i l , ’ t n e e n

n u b e s

l e

e i e a

l l m l i s L l s l a x

s g

e m

i i

d u e n n s s e

l i n a e s c

f g f t t e e n l a e r m ü a r s

u r i l è

e u a x e ú s m n n t m i o s s í m c

t e

i s r d s c e i

e L n q i a : e a l l L p a t l

u i

q e a s t d l

e e u a

s m

L u e t u m

e i l a e

s c l t s ú s l

e a ú

i s i a m . t l s o r ,

a s i u r

i i t i n v d n ú c e z t c i i s a

s a n a m a l o s . i i n

o t c t l c d s e z í a a l ) o

s e n a

d t

i m t o

s u

s l E e c s e

c r l l m

u a s s a

f n o c a d

n n u m l c

a a · a u t s l a n

e i n d l s r c c t e s c a a a ’

a i a u p s t m r c

i l s p d n u s o s o

t e a a . t ( a l

f l

n a e , m l a l

a e a

e l c p s u a s

l o

c a s

t n o

a é m o s c e u - , s S a n

r p s

t o r a c a e

a a a v

e m d s m n n i r s i n t y b f e o e , c e t a n o

m l i p r l r s e c r a - o t í e s n i i e , r a r

n e t t c l e . c a l

l a o m s d a v a t

r f

’ e r e e n l u a a a n i n a l n m e

u l m P t

n c l b o n e e

a d u g a l

c r m p l e i s

l a a l t a l d n l a u . i

u ,

r i a e l

A l

n e g

r m d a d r a s m r s i m ’ a ’

a l u i d a p m - b n

b n r e a o

s r e

t e

l p r t i P

s c n r b t l o a a e

u a t v a r m r s

n u r - e t e r q a a

s b s u u a m d u

p à l

n a l o e l c s e r p t . a s e

r a i l a b a

n l s t q p e t

, p t d u s

e e l d i e . c e a r

G e r a x o

l s r

c i a c n a e e

t c

a g n c s u l a a l n

a o e a a i n

r t

l r l l r a a a l l a t m g a i e i

l r C r a l n m n e e e

É a d

n a s s l e t s e

e m a t i n b

u s i l m h t r

n u . b

n c a s o e n a

a o c a u

s y s n i f

r ó t n f i a a t l ç r e e i e

n a

e e V o d s s s n

s t

n e d d c a ,

d s o

e i l l e p

u a a L i

l a l s l l a

e m s i e n e P s

s s a a s a s o q

c b s c p a m

u n n q a o t

o a e l g o r u e a m b a l

e r d n a ,

d l f m

m a . e e a q i d

d c

s d e u G e o t e i e l a e m o l m

l s l e

ò n d a

t o s t é i -

s e a M

N n r

a m d l l ó a l o e é r o a n n

b v s s l v c t

a a é C c a , t

. t a n r

a a r U e r e a n t r d d l s

s a ’ d ç n d

, a a u c m

i o a e n e p c r a n

r l c y e i t r e

o a s o c a

l s c a

l n

r m p ó l e a c

l i a l s o a s n q i a e l

ó t p p

i u u l p

a l u e d e e n S r n e r l e i s s e a a

n i m a t

s g

r C a t t d

m t s e l o a a

a r e

n f v q n i m e e

s c l e e u s , e s t e

n b

r . l e t a s a ’ l i é

e m e v m . e c

e s - i c n a b t c i s a a n

l r

m e t f i d t

o p e r S l a e D i

i r t n n ó s l g o

m l e c é c n e r r u a à u

e i r

r m p e

m o r s . s i i

s ç s d i a

o , a m u s o

e l d e l p n t n s

l f e e e s

l a o s o

s r t f c l e í l e t n

a p i i e n c r s l

è s i i

M a m t c t q s e i a l t

a A u s ç

e a r p

m p

e o r l l l e a r e ’ o s n a í o s r

. d d d t r s

f f , r r à e

e o

l i i p .

e b c a

c r D l m s a

a a e s

m c d r é i n e a g a u a s s a m n r

q d a r d

d i C e e f u m e e i e l l c a e l

e e c e a l c

l s a s r r a l s

m e e e ( l s

u a r c s r c e a

e n o a c b l s

r l v o c

e i d g e a l a r a o l . l e a m

l r i T s s

g a d q

a s d o m e u r

a e e

s b r l l

i a e l a é v

r é m b

a v é s - a i s a

d n u

r f o o e s n

d l s ç p e

e a o s a

t c c p g a o e a n r

t r o g - e e

n s s e t

d r t v r e o e b n a t ) r ,

e i l

m o t -

P -

y G - r

é a H n l e o é - r t e

- i A e

e s E l .

s l M

a c R

a R o e - l

i n o e S g -

t . t e . A s o r e v n v r . e d

r M a i - a

t E d , . e

s e a - r g

E T l t l - é x e e

s A s e t s l i a e

a n l 1 l b - c

d d .

1 l o D e o i . m m

0 S r i r r t 0 e u a e a -

. n c

n d

2 M D S t c i e s 0 o c i i l a

ó 0 a M u

r r m t

c i 0 m i a a d a i A . a

o d r e l a t ’ n r n e í n

a u . d d l s v g

g F e

o i e d e a n

p r l : n ’ t a r g A a . a e

u r p n r

r l

d ( l ò a d a a a E

o V ç l

a s T u r a e

c a r p i

l a d a a r l l a

r a l , e ( a d

ç c S . e l

g a

e a T E P l o

s J A r l r o o

. a n e r

) b a D e m c . a n ç l c o . e e

e a R o r , s l r

r o r p a l

e r e u a

r e g l é s r

e m g u e d

s s e u ) t , i a

9 s r t e a t

. e e s m f g 0 e

i r L v i x 0 a b i r a e E a -

d e l

s l l

e l e a

l i e r c c

m s

s e e c l a o

e m c r s e i r r e l g t

a o l r l a d a

a e ü e m r m r e s t c g e r

í , ú

e e i . u

n e S ó e n l g t t s l a A l

. : i u e d

c c n L r c s t ’ o e a a t ’

t a a a u m

n q R

a A t u C d r e l y o a m n e e n o

u p 1 s d l t l e s t r à

9 o o a a

e n s p 6 m r

, t C n h r o

6 i a a l o o a

a c , a d u

n m s e

a e i t

a c

o o b n s s f

a a s p i

r a

s q n o i

2 n r c l e t é l u l s a a t u s i m s

a t è t

) m a r

u d d i

p A . v o u n e o a r a

s e

e a c

s l

d c a t t

o c h a a r

o 1 e o s a n u t a e m

m c t t n l p i o ) a a n

e a P s n

l u d n

e n r d r E o a a a i - g ç l e m m c

c n u a s p i i s i t ó

i e r ó a a a t a o

c e

m p b c b a a e l r b e a l a i r

l s

d l

p l e q e p l s l a i s o a u a l i m

c b p

e t l j . o ’ a i e

u l e e E u e r t n u n l s a

m .

e c t

b t m e

a l o e A a e s

m e s p n q r n c

t - o t d u g

e t r D u b a e e e n a p v r s l a

t e d r

e l o à n a e m

e n s l u s m . g

v a é e n f u o b e i s n i s r t

t s l

u e t ’

l u s t

h a e

n e a e d p a m s l

g ’

b a A a u b

c e u a n n a i

a r n l l t a j d

l e o n o e

t d d o s r ç

n r i p . u e r o t c

v r a e l E e n a a a

t r c s s , s s r

o e a

q p b i d e n n

u a q a e n e p

t r e l l u è r l t t s l r s

a s p a e e

m p : c

o s l d d

à è a c l o e e s i l n r a

a s

s j s c m s

r a p m ’ d e i g h

a r a e e n

e é a

d n

d s s l É s

e l t . e e

b s a r a d l r a l

s a i e r a r

e r m s a

a l l

e a l

d s m

b l l a s n e o a a a i . v a f s y e

d e C a r E l t s l l r a e P r l

a e m e e a t

a t a e

p r o

n l s a R

s o

s é u , a t q s t l

n . s s n t e i i u r

u s a A t g s a q o a í o r

’ l p e

d i u b c e a

e s t x d n i r o e

, é l e

c d a í

t e X

n e g

d R e s

p i

V l l r

s e a ’ e

p i o m n o c h i c q n I l s c s o s .

o a d a i

u m t

e a a a f ó p A i v n l e a r e n p . o

a u a a t r m q

e p r

r a a

t c l a a s a u e a r o e

f i , d a

p j m o t i e

ó r r l b a A x r

o ’ à d q d r . o

r e

b v m f s n p u e u e a b s u

s e a u r

l q e

a l a m i e a

r u s r e

n q

é e e r

s r

d n s u b

t u ú a s d e n

c e s v n

n e s r P u

a a

a r l i a

r a ï a h l e c a n c l E e d X

a n l s m v

a a

a ç l s n p a - q i y I

o n ,

X o m d g

b a s

c u l (

c a , n . l t ’ r q c

a a e

e a e A t o E r e c o s u i p , a

s l l

d m

n a

n a i B r p s a e n t

n a

a r

d n d

d d a o l t o p m e . a a

i o t o s a a n l c m

a o

m a

R r ú p d n t n C i , v n r d

c s l o e a s a e u e d a P a e a i i a o l n r u n s c s r d ç s

n r v e i A

m e a t a

i r b a a a e - a t c m e e , t n

e n

a n

l c i c r

s a a g e t d n v l a l e y . i

e a e

n r

ó d p o a v n p a s l a L r r v y e e e

, n

a v e a r à c a o l a

o v s

s d

- l

a n a t r o r c s m ,

m p

i r l a e t

E c ’

m t - u u t i n f i a e e i m

, e l o l n E a b v g c r

t a

l s c a r L l r n e

a t c r e d r i c b

o P i

à n e o a a c

e m e o n a s e o p i n r r o s b n o o l r l o e n i

i l s

m e a i e a J n g l a n l l o r l

o t i e n e

r n ,

a r c v r a e e t s

a a r a s m a r c t t l e i c l n s a n

a n

p a a

f p c p i p t n i i i

n ó m n t r

l a i d a à e

m R u e · o a t p e t à l s u a r s b

x a c o l n e

. s i

e c p s L v o

t é a u a r a E u o s s a e e r e

r s n l r l i a r

l e r í

s n e

l d c c

i y i … a u r R

· c

s s

a a a e ’ l c s d i , e n e u o e

n r a ) a a s u J d i a n s n

s a u n

ç i e .

e a

n A a t d r n o n e ç d n e s e n m

ó e c n é s o n l o a c t l t

o , d . n ó d s b n m a l a

a D q

b o s

p s d a d

u l q a r v

a ’ t i q i a d l r i o a n f e

u a a u e s l p i

d a n d a

d e c r e i l o . g e i n a e a g e o

c p s e n

, l

c V m i a ’

e d s u n t d

h a . e s

q o l

p p e n a m

l a u i n l o s n a ç

r a e p o e a n

c c s t r s l

e i n i t l f é ó a a a u o e s s s n

t n

s t

r l

a c c

d e t e

e a a t l a a s

e o a c c n q t n

n t i c a a l e u e t a a a a l a t n s e

a a

d - n

s n l d d e e ç à a t D e s e e l

o . n s

e E j e n c

a d a i s l f r s

u p d d a e r n e g r r a p a e o é r p i c

r e

a i s s e i e i

r a m

t e ó d r r s s r t n e

e d o e q c d n

r a e r l a u a a

i a n l a

t a v

a m c S e l - a r i l a e s a m a n o . m r g

f t V r m e o o

e s o l n a n

r ’ t e v e s m e

t a s n a t a s r e r

l a a - p t

G a ’ r a

t d e

v e

p a u b n e r a n l o e a à y

t l r r n s

r a s l q 1 r t e i ’ ç h a a c o u 9

a r

o l a M e p 2

n r m d

9 i e e S u o n ’ c , s e x i e v n

i n q i n ó p u e ó d i u t

s c

d e i a d

a i i

’ s a r n e l A U e l , s e r

e a e l

p q l r a l

s v s g a f e u

o a i e v

t e n e c i

l a l c c l s - x f l o ’

t i i o f p i u e ó a n e

A p e s è

s r a i

i c t n n

p c n

r s u s t - u d a o e i a ’ n ó n o c a ’ p t l

i c c ç r f s u p v e r

o i o l a d e o ó t a s n A

. s o p r

t r d L

e s u n

n u u

p e l e m e t a l l n i s

o e a s v g l

a a n v r

a c p a a . c v

o a c

u m o U a u n n a

l a m

n a e a t n n ç

d n r o t ç

p v t e a s e r e t ó n a o a , n n x l

n c

d q p e i d p r t i m i u a o

a a e a n s C e n m í l n s p s s g a

o a

l d u e d p e r m r

n e n u

m d m é l t a

r r a

’ s a

a i r

é e i c

r f e n m i s e ò m a

p s t l t n n

e p e

e l b d v ’ i ç s r r r a c a r e

o t ó c e c n o

s v t

a s a q t y o r a

i n i r d u

s r

e a c c t a n d e e a n m a a - a e

f n b l

r e r c

’ e a t l l I

s u

e e l n a m a

l r s B r

e s

p e l m s

e t a s e c o . i f l . t e

a r ú l d u t e g r r r

OMENATGE s e t è

H a s a a

i m 8 m , M n c d m

s i s - i ú

i c u , d e a

s e o i s l i l ó i l r i r

c e c l

h c e

q ’ s i s a i n a a

u . , n e

l v p

E e

í v s A e n n

e h d v r n t

L r u

e i a ’ s u d

’ u h d n g

a a n o c n a r e

n , p a r r

l s p g y c i r r s m d

à i e e

a n v 1 a . n r e n c n i c 9 r n a t a v y

9 n q n p n t i s

1 o u d a i , v i

m , e v e n i e i

f ,

s a a e l t

a p e

s m m v p i d . o s n a a

o e b r s a n í t a n n s

a t

l c e r t

t a a n m i u

o l s e

n t s m m f n

i l

e t e l s e t - l i e o r n o s r V e a n a r e

r n a c t l ,

l r s t q e d ú

e a

s c u e ú n v r m

d o

l e i n o m

c i m m

u i c r l a c ú

e n t a m e p a a s v s e s E i o m m a c e t r l s r a

s n b m e e h i

d c d t n é

R l e i a a e

t l r ó q s

a . o m m p

t u i E u d r r e b o e e e l r e r s

n e e R s l

J l m

e o d s ,

i l c o e

a s s a e h ú a

r u

m n d a v e i s r r

a i o l n o v e R ú c

m l c a

o s s e l e a i

i u a r e l e ó c r a s r c r l g s , e

e l i c n

n o a j n d d a a e i o n

e i p r n

h r

q s e l t i a s o g s o u s

i m i c , r n e

e d n a t e

c e l v e l n a s e o

e n f

s d e r n s e

r ’ r c e

s e e l

u a v l

g d d u r n a a u a e r

m l s t t l l s s

i i p e .

g n m l o a l s e é - b m s s l

q g l . r

u 8 a e 4 n

p - s 8 , r

5 o e l - s

c a r a m e - C a r a m e l l e s

1 9 8 9 e l

p o s a s i i x b ò l e

q u p u c e è c r

e r m e e c s a i i x ó t n a i

d t ,

p e

i e

L n o c

l a i c r a r e

- p

t s l c e e o è m

m q s r c d . e u i p e u l e l s t a e

e d d

s t d n e

. a c

e t

P m r a l

l e l e p e e e

r t

u A s

a n o q

r t

n t t u r e u

s a s t n .

è o h ’

d É e

m n a c i f s s c o u i r

t o

u i e a o r r o v n ç í u n

e n S i a a

m m q p a s

a u e n v l e -

à d l r e

t e n

H d

s e n J

t d a t o e

o i f i m i o m r n e c

x s d h n r a t é t ò a , i a r r a s

c i

s q

d N n r m

o u à u p a y f m c ’ p o à e

a ó h p c i c l í s i

d e e t s a

i e h q

r , e l r c

s s a e a l u i m ’ o

e t e d e i r ? m v ú

a l ’ p

a o a s t d

e i l a i l b ó t c i u r D r r c s m a

a e - o o i e

o d e

l r

l ’ q n e b b t e e

s u s d e s i s p d t

e n i c a c q o s e

u c a f m u g s s r a r d e e u u . a a r

e g

t é b i - T l h a a u l a s l e l r a

r a u s - n e

n l

q r p e x d e a

b u e s a p n e p - r

e n r a r

e r S e

s l t u r e n

a s a o

c l l n ’ s r n a t a e e a

S q l

t t r n s a r

c a e u e

a t

c o s

m v e c p m u e o n a

r e n u n p s e b

t l r

n e i z r l a

e n e c e s i a d n l g t

l a r t e h p a e u n a a

s e c m e s n t

c a .

a r p M

a o s o , m n b e

o q d q r m 5 a t e l a n u a o m

u - l l m t

i a a l

e p l e . V r e i t l

u s e e e

r a D q o s l t a e

s r r r d

a u i s a d e

t t

t q r ’

c e a p d

è ’ l A e f l u o a

e a

è , a n a s

g n

R q s e m e r q

m o e

s d d

u o c v c u i

e n

e m u o e a a e i u a e v ó t r

a n s r . n r m

a a m p

r t h e l s ? A t ç

a e l

’ d ? p a ú ú i h c o n s . e c ’

s s

t p a A n s o Q c a i u i í

a c s s b a

p n

a t . u m a

h r , r o a e d d l

t a . c è m e i l t r

o 4 o e c É m l

d o

e a r e - l m e i s c u m

r p

v l e

n n m C l

i a o t a p a a n t e l

t e l n t o v

p t n o e c e o e h s

m a e m e s r t b e s l e t a s

e l g

n c i n v l o e p r

ï e u n e j d q o

e a - s r r s d a l . s a a t a e i u , a

n ;

f i

é t

e e t c t l m l

é d a e r

e e p s e r

i c a e t

n v o e ’ l s s é r s a a D a p

s o

i n t a n d s c ,

r n b c q c à m

u a e t b e s A a u g a é s o s u m

s u

n a . n . b u n s n r p n p e

A a t

n ç S a é t n e o è m , r s t

o e t r

s , é c u l t r a a

d l é

a l a

d v g o a n d s t n e

n c

e a u p R i p

o u

u r d s e s c a r a t n l i a à e o i e

l r a

l e o n

n c g l

s a e l d r s

u a

m d b t a o J a d

v s m

s a l d . o

r i i a

’ l m m m i u e p e n n r e A u a a

f r i s . e n s ó

q a n e à e q n

a n

a d r t

s u n u d t R d m

a m t a ’ , p t v e t e o a a

a e e o

m e é o e m o

- o l t m u h u v l s

r n a p l d s

b s a r d

o o a e c n

e a u a t e e l

r r l c s g o l v

e u j - , t b e a i a s A t o a

s i a n i s l a

d r l n

r a V

f e c r r

i t

i g c o a r t t

s l r l c i e n r a

d l e l a a ó

b d a c a , o l l y n n e p r

l a . d a e n l J a a n

s s

o a

A e à d r

i o

t p . m c t t - a r r m r s

e i r r E n a a d

x m a a

e d n l l a t e e i ò m s a p i l i

, e t n l n R l r a

à z l s e v

l q a t q a

o e e l l a s a s

h t e u t

d u ; v u l r m r

s , a p a e

a o e r p

P a

p v h

e o

s b s a m a i i t e i , t a m r r x a a r a

s r t r c i n l o ò n a a

ò n

a c b a d d

r r d

t f

d r o , r h t s

u e e n

i e , m a d m p o a i n l

e o

, d e e e v

l o r e

t o s

s a r e e o i o t n l

v e t s j p l t e b a ç e o ’

u - o x s a E n - a s s v r m ’ e l r

s a t h e t

c e l q m a

b a , a r o i a s

u n r g c a c

p s i i d i e i t o r a a

e a a

l t d

e n e m

p s l a

D e

’ i

, o d v e m h

a q h a a m v r i e r d l b n u e n o , h

- e

e l d b g l c o e s a r r e i a a

r i r a

c t p n a - n n

l a

l o l u

o v t e a t b m

r r n i s n t E - a a u a m

l i n n e r a n

. m m o s q l

a N v i s , r m u

o a s n t o p ? i s i g l p p o l n u t · e n r e u l s ó c e r i í t n t l s

f r r

p a s J i a e o s o c o t e r a s . n J U a a , r r

n f d d l e p n a e a

m e e C R e n t a

d v

l r

m l o

o p s o - i c e R 3 g

u m s l o s c o o - n u . r

a t l e

P u n C a r v t v a n

e r

t h a a i

o a e v m d v r d q

n a m t f

i a i e

e u a

s c d p e

e p i ’ o s 2 a - l v s o a a

t e s o e r i - e p a a n d e s - n s

d r r T r l t a s

s r a t o o

i a o c p a a e

r n

d a b r l q e a r r r e ç a a c d r ’

l g u r r a A l a

i d p

r a p

m ’ e d u e a r i m . a ’ a n m r a

n a s

t é

l i m i r d s L

t t m t ú b r s t e v

r è

’ a o c i s d s i a l e l o c s e

e e d a i r v l i . e

x c i e

- r q .

n r n p i a p E s a p t s a s

u e v è e , p a c

e t q

e i

r g n a r m s r n ? l e

é a ’ e i a e n v t p A g o è e s

e u

o M m t q a a n . p

n a s v ,

d s r d u V c

t r o i d u a - t d r e e r è a e i h a e

l s o a e e c

s t

e i q é

l s a

è é o c R a f e c t n ’ a r s u o r s n o a l a

o o

· u e s s u l a r c e l ? i u m s e e m a

g n s

t q i s

m Q r r o t d v b a a m a d e

u e

p a a c ’ C n

o r

i e é u A , d e d e e

e x à

i r c o s v l g è e t t e a a n n ) v l

z a a m e , r q

a l r l e d t

l e a a n , a m

e u

e e m m o u v n è n v m t c s i n n e l a e a r p a r n

e p

r m

b n

i l e o h a r a m a n s g e e n e

t n l c i a

t e

s l

s r

s p

r . d D f ú a u p r a l t s s

t o e i c u i E i o o

’ ò t V s ) ú n m t q e A r r a

v u m i s n r e q m b e a u s c r i t i n i p

a l e d u

e l r n d i . R l e i a d u

d s 1 m s r a e i e c e e o x r

o o l - q . n l o . e

s c

u m p

E p C r r

q C u m t r o u j r a l n r m e a i o a u l o e o e m l r o , e r q p r

t v

e m

l v e l i u t m j d s ( u t e e a è

e a

p a n

d r d p e d r s

e n s V a

r t

e v

t e m ’ s o a d , c l e l r u A

l a s s t t a a e a

f e i l i a e

t p o

g e a l n t t

i i o d

u J

l c x

r r s t j s e - o ’ l t e i u é o

s u r e I ò ( ú s v t a n a c q o s p

n m l e , a d e

n d i s

t u r f e

o l r r d u i e l d t

p a a

m e q s s i R i l i p i r t e

r r

e u a s v u a a o e e

e a ’ g d n a l e

c t i r

u u u a

t m i n

d ’

p a c r i d

p m u a n , t d n ’ e n e a

’ e l E o a a d p h e . i - r o r s r c l n o s e a

p m t t t m i o i u a r r

r r a a c ò o g r n e e c d e r g a i i

m - - t n i a i n c v r a s n o s a l t e s a a v p i

a n j d . t

r e a

e a

a s s

a G e i n l

t t

a t g a l s l c

e e s d o c

i C a

s n r m u i o n t e n

o e c a e l e a p d · s b r a l s l r l e a a o a r

l r - o c e a m l a n b r m a s t t m a o s e a n p

e , r s n o ç É e r

n e v t n o s l a r s l t a

l n e ,

i s d s

e n l d s ’ s

’ h s m ? c t , E ’ e

a c a a f n r a e q v r n e c e t i i u m e t s a l a a a a s e i

d x e i a d d r l r

l e . l n e a d e e

l A s a v t

s e s c

C p i . a

i r

p a x

r S e A n a e e n ò e a c l l t s

n o c n d z a

s d h t a r o a o e r a e d

a d v n s

é a C n t l a a r e a e s r e

o s

l c s u - a n q a

l q a n A n c o

u p c r u a a a a m

e a u l q

e t

s l e c

n ’ n e a u e a s a a t s . t l e

a s n s

r u d

d - d t e 3 e a

i a e T a S c u s c n . l o 0 t

r o i a t r C a t t 0 a a l r a

à n l a s r r

t t a s e è

e r , t d a ’

r - g - g j p e a e

’

a A u u E l l n l - r

a s a q

n i

a l C

ç - e d u h c

r v

e l a T s e a e l a a a a

l a e

s 1 - r

s d r j

r a r a i e a o

1 H d e e n -

t s

r . l

r r R l è . t e o P 1 a

e s - a P n a n

t l 5

t a C p e a C o b c s

n d l ç l b a

i a o

a i a y A a e p

l s m ç n e

l s - n

S G a

, d . l e a m

S u

a d o

e n e . E u R o n

o a l l L v l e i à s r e

t r V l i C t

s í l r b l c l i E

e a a . e d a e t a S é m a

. s a T r s C r s

v r a U

d ó e d e i a - a A

r e . i n

e . s n R r

s E t o l i I t e a g D

a l b f

i i v p . d e r i n a l e l n i l a a l

u t a

l o l ç a u d i n

l a t t

n a a -

s l a

d ’ :

t s r E l s

e e s

e s

a l s b t l A

e i P

a d u r l o b e r a è n c r b a c

i o i n a l s o c e

m p s i r i ,

r a a e

d a ú e l

r m e d

g s

l i d e t

e u r m i e s ’ a u l t A

1 c a

e a n t o r 0 r

- l x d a n a

. A b a 0 o

m s m r a 0 b

r , m r

r b

a t d e

a z o d é

n n e

a l t l e s s e s l y a v

m s s l

e d e V a m

l n ’ f a a e

s g a e P

u t l a i c n i í l l e x g . t a a l a e o g n u a . ç b n u r , t c a a

s s i - n a ; t

d d i a P

s e

l n é e

t e e e s c s s e l

r s

n a P

d t f n 1 a r i u o e a a n t n 3 s s t b v d a o - .

a e l p 0 i l r e c i r n i e 0 a t . e t i z t l a m ó , n

a m t d a

s d b r c

o l e e o

e a

l - s n

n l e l

f A s

’ s t e s v d e è r o

r i e d i l n a

- r u e g l t i u

a s i i m f a d

t i

e 1 v o c f a e o l e 2 i r s

t i n d q

. d o t p C g 0 u a

e a e , e e r e a 0 t

e d

l l s j m , r v e

s u

a a . s d e s e

l m e

m n d i t t E e l l

e s l d n s i t a i r l d s s e g a n - e

l a

t a e m

u l l c o l s F t - a l e

r - e , e a c -

. c a e

e d r

M r n i - l a s E à o o n n d g

l s e -

p E s n

a b a i i

e n

d p x t - s m t ) l a X e

e , a g .

a l l p c l a a

m i a r

m a L

l e

a a r r

i a r l 1 l g

a r l x s a d r a c e p a - r a a x

r ,

- 9

d e a m t r a m e b l . u l M

a a

r e g C l t

e 9 c m n e i s l e a

r p l s

a a v d x n a ò i l y

n e 0 a i o

t d a l

n e d e - m u e y t g e f a f - a

n n i c ) r - i e b q

e l o P e d s s a .

d C A n M m - t

b e o c -

a u s c

n a s t

x a a o

C s n i ' s . o

a n

C m n d a u e e

o s e A a

l t

e d e l a a a b e p a r t v s l l n n s ’ a r c - i

a - l e g a e n a . m

m n x m r : m r

i a

a l a - M l ( l a g r e r F n m a m a i o r l d .

e a d

- i a i

a E a i b p - e e ç ) a i

- l s e t x

n l

R i o . V o s c ’ l p t a j n ç

c l n a

a P e a t e d M a o

) s d l i r e m l

o i u a e r C d .

e r n m l n

n n - a

g n b - r u d o n l a b l i

l q r a a u e

e t C t e a l B g a b s l l

a m l e t e e - o e u l a F y

n a a g

l s t ü r a

s d u e

a i l c

- n l s u a C s

a r s a r n

r t e v n l l e

à n - e l l e n r

( ó a

o a e m F a n i a a t n s

e a

c e c v ( a r t s

s x c

a r

g l a f e e f

s d d a t e d a l p a e d m m i . c

l l i g a e d a l a a V l i

t a n s

. l e t u x t n a e u n d f e - s a i p

l - .

m e ç l a . e a e m i e n a l

r a b l e E t

o n e v e s s e P - v u

B b a - l s

s t a n a l

l a c e

a s n a l p e g

V e

a a i t

e P

i n l a l t l a a s s c m e e

l s t i

l a o

t a

m l r e n a r

l d e

b i l

d í x a r a n o l a s a a i s h a c m g n a a d l b

g s d r t l r a b a a : l l e

m a q a b

i e t

l o

. a b c . r V e p e o a n

d e a v m t

e e l . n a t u t l r m n s s l

n d

e ó r i n l a a t b a l e a d p i a s l . o s n e

u e e c l r r

n g

c e n s ( e a f e u g

g u f l s a l e i r n a s i a r i a

p e t t e s a s

l l c

n r i n ’ n

c i n . a a o c c

l : r t d a h s v s ( r n

s C a a a i s t t l a t o . e c i -

i a

r t o

a t r

o a d t a s r o , a l d o V n o a r :

r s o

e c e

r d m m e l u l m r n m l l e s , e i o l m

l a r a n a s

l ’ d g e

f o

g s

e d e b o a b n a i d d p s s s e . e r t i ú m l a d r

e e a e j s a n e e o n l l a b r a t a

A a d

s d ) ó

o l g o m i d l

) c p t a a a l . u ( l n

. e i

h e b l a i n l

t a l . o d l l e s

n a m l a a c a i m a

i o s

e r r q

p e

a a r g n d d g b s u a e n

a d d

e r e

t t e h t u a i

e a e

t b d c

a n

c p d

l c c

d o e s n p o a e e

l e a

c u n l r s t v l c n q ó

o o n v a e o y u , i l r

t s c s s o e

r è t n

o a i i e s r

t m e

l t n

l v a b

g v t e a p e

i e r t e l C ( n s m e r e o l n f s -

a u . l r o a r t

b a o t u e i a m a r t

m b c a q o e n i r e u i s

t ó m i n s s

e d : . o

a a i

d t e D d í a l n p i

s l o e n e t i

s a s

a e B c n t m m a u y r - s a r b

g m

7 é e e 0 s l - s )

c a r a m e - J U L I Á J o N a

A I n

A M

D R A A D o N E u , S

r E , e

V J O

A d A .

i H N r i e . g

r C e i o n u s s t t

l c m e a a s b r

a i c

l c e a a r s t r a B . a

l 1 i à m b 9 l 9 i o e 7 g l l r e a 9 f s i a

H OMENATGE Joan Roure amb els seus fills, Jordi, Meritxell i Pites, i la néta Anna, La música a casa caramellaires el 1977 Text: Meritxell Roure i Morist Professora de llenguatge musical, cant coral i piano

A casa tots vivíem la música i de la música. Des de ben petits cantàvem i tocàvem, anàvem a lAes caramelles d’Andorra i més tard a l’Orfeó. A més d’aprendre a tocar un instrument i de fer llen - guatge musical, que ja ens ocupava tres dies a la setmana, dos dies al vespre anàvem tots als assa - jos. Érem una mica especials, perquè vivíem una vida Els quatre fills de Joan Roure: Jordi, Pites, nocturna diferent dels nostres amics i perquè, els Joan i Meritxell, i el seu besnét, Julen anys setanta, estudiar música no era fer una extraescolar més com avui dia, sinó que era tot un privilegi. Això ens treia hores de jocs al carrer, Davant de Cal Roure al carrer del però el pare sabia que en trèiem profit. Castell de Solsona al 1946. D'esquerra Les classes no les fèiem a casa, amb ell, però ens a dreta: Pilar Roure i Jané (la filla 3a); feia un seguiment continuat. Quan estudiaves a Joan Roure i Riu i Carme Jané i Serra l’habitació o al piano del rebedor i ell era per casa, (els pares), Mercé Torra i Bertran (embarassada del Jordi), Joan Roure i gairebé abans que t’adonessis que t’havies equi - Jané (els fill gran), i Pepita Roure i Jané vocat senties que et deia de lluny: “Fa sostingut, (la filla 2a) nena, fa sostingut!” La implicació amb la vida musical i popular d’An - dorra i de Solsona era tan gran que fins i tot per Car - naval ens feien un paper per no anar a l’escola durant tota una setmana. Ell sabia que allò ens era bo i nosaltres ho vivíem tan intensament que després hem après a valorar moltíssim la cultura popular, d’aquí i d’arreu. Tot té l’altra cara de la moneda, i és veritat que els horaris del pare feien difícil la vida familiar. Era un Meritxell al piano en el concert de Nadal de Besalú treballador incansable: després de treballar vuit hores de comptable, anava a fer les classes, els L´Anna, hi havia hagut a Andorra, molts caps de setmana assajos, a tocar en les diferents sales de festes que caramellaire petita anava de bolo i encara, moltes nits, fins a altíssi - mes hores de la matinada, feia les seves composi - cions i arranjaments. Muntava una parada a la taula del menjador amb totes les particel·les per a cada instrumentista, tot fet amb plomí i fulla d’a - faitar. Se’n faria creus si veiés com ara es fotoco - pien llibres sencers de partitures, s’edita tot amb ordinador, s’imprimeix des de casa…, aquelles solfes eren autèntiques filigranes! De tot ens en feia partícips i és per això que ho viví - Dinar familiar el 1986- 87, Joan Roure i la seva em com una cosa natural i positiva. Com aquell esposa Ma Pilar Morist, que té un pare forner i es passa hores a l’obrador en Jordi, i les seves filles, amb ell i, de tant en tant, té el plaer de menjar-se Anna i Marta un llonguet calent i acabat de fer. De vegades ens animava a fer petits grups instru - Jordi Roure i la seva dona, mentals a casa: piano, flauta, violí, trompetes…, Pepita Besolí, i allò per als veïns era una bomba!! Per Nadal anà - el seu pare Joan vem tots a cantar a la missa del gall i més endavant, Roure i la seva dona Mª Pilar en els sopars amb cunyats, cunyades i nebodes, Morist amb els els posàvem la pell de gallina cantant a taula les E companys nadales a quatre veus.

G músics el 1972 5 Ell estimava la música i ens la feia estimar i, sense T haver-hi teoritzat, sabia que era el millor per a A nosaltres. El temps li ha anat donant la raó: avui N dia tothom té clar els seus grans beneficis. E Tot i que no tots els fills s’hi han acabat dedicant,

M som conscients que vam tenir una infància privi -

O legiada. Gràcies, pare! H

10 E G T

A N E M Conjunt Dixie Combo el 1964 O H

La sala de festes La Rotonda el 1967 (foto Joan Burgués)

Conjunt Diamants, 1984

El meu amic i el meu mestre Dues trompetes Roure El meu pare i en Joan Roure i Jané

Text: Jordi Roure i Torra Vàrem arribar a Andorra l’any 1963 gràcies al Sr. Melcior Larrossa, propietari i director de la sala de festes La Rotonda. A partir de l’any 1964, alguns membres del Centre Moral i Recreatiu d’Andorra van contactar amb el mVeu pare perquè recités una coral que havia funcionat sobretot en l’àmbit de les caramelles i, a la vega - da, perquè donés un impuls a la cultura musical del país, ja que en aquells temps poca cosa hi havia. Va fer-ho i es pot dir, amb la perspectiva dels anys transcorreguts des d’aleshores, que el treball fet va ser positiu. Podem parlar de l’Orfeó Andorrà, cau d’art musical; de l’arranjament de l’himne andorrà, tal com sona ara; va ser l’autor de sardanes com l’ Andorrana , A la Verge de Meritxell …, de la cançó Conjunt Piracombo 1976 Bonica Andorra , de diverses caramelles, de balls per a l’Esbart, etcètera. Jo penso que el meu pare va correspondre a l’estima de la gent d’Andorra posant tota la seva estima i sentiment en la música que anava creant. Penso que el meu pare era un enamorat de la vida en general. Sabia que s’estava morint i encara parlava de projectes musicals de futur. No volia admetre que la natura i la vida, que tant estimava –els colors, els sons, els ocells, les flors, les persones–, no podia admetre, com deia, que tot això li fos negat pel no-res de la mort. “Papa, com estàs?”, li vaig preguntar hores abans de morir, i ell em va mirar amb ulls plorosos, ulls tris - tos, plens d’impotència i em va contestar: “Jo estic bé… I tu, com estàs, Jordi?” I al cap d’una estona va morir. Va morir un home de bé, riquíssim; riquíssim amb el tipus de riquesa que ell més valorava: l’afecte de tothom que l’havia conegut. Cobla Institut Musical a la Festa de la Música el 1990

Orquestra Diamant Club el 1946 Conjunt Classic Quartet 1972

11 La família Roure

Text: Jordi Roure i Torra

Marta Roure, primera representant d'Andorra La família Roure sempre ha estat molt sensibilit - Televisió, en la seva actuació al Festival d´Eurovisió el zada per la música. El primer de tots va ser el maig del 2004 a Istanbul mLeu avi, en Joan Roure i Riu, pare del meu pare; tocava la trompeta i va formar part de diverses orquestres de Solsona, el nostre poble, d’on vénen les nostres arrels. El meu avi –jo li deia padrí, així doncs el meu padrí– volia que el seu fill portés el negoci familiar i que estudiés, però d’amagat el meu pare anava estudiant, però Marta a “Si et perds” estudiant violí i trompeta, solfeig, teoria, harmo - nia…, la seva mare l’hi ajudava. Quan va des - cobrir que el seu fill ja tocava el violí i la trom - peta, solament li va quedar acceptar-ho i el va col·locar a la seva orquestra de segon trompeta, primer violí i cantant –aleshores no hi havia micròfons i cantaven amb embuts–. El meu pare anava estudiant harmonia, instrumentació, melodia, etc. i va començar a compondre sarda - nes, caramelles i cançons. En aquells temps, a Solsona, es feien Els Pastorets per Nadal i La Pas - sió per Setmana Santa. El meu pare va musicar Els Pastorets i va compondre una obra sencera per a La Passió, que segons m’ha dit la gent gran, que encara se’n recorda, era molt bona i maca. He de mirar de recuperar-la. El meu pare va anar creixent, musicalment, i va crear una orquestra Marta Roure a Solsona, que es va dir Diamant Club; encara ara la gent en parla, triomfaven allà on anaven. El meu pare em va explicar que havien vingut, per carnaval, a Escaldes uns quants anys; d’a - quest fet, encara ara, tinc el plaer de trobar-me amb gent, que en aquella època era jove, que ara em diuen que els carnavals dels anys quaran - ta eren molt grans, irrepetibles i inoblidables. El Dotet, el Tavi, el Rispal, etc. eren persones a qui el meu pare recordava constantment i que ells també l’apreciaven. Recordo que el meu pare em va explicar que quan tenia l’orquestra Diamant Club havia rebut una oferta d’un representant de Barcelona que Les germanes Anna i Marta Roure consistia a entrar a formar part d’una orquestra de primera trompeta i que havia d’anar a tocar a Cuba, en una sala de festes molt important (evi -

E dentment, era la Cuba abans de la revolució). Jo ja havia nascut i em va dir que possiblement ani - G

T ríem a viure a Cuba. La seva mare li deia que no

A marxés, li deia: “Joanet, no marxis, no marxis d’ací, que si el vaixell tomba, te’n vas a morir.” N Aquestes paraules varen servir perquè el meu E pare compongués una havanera que es diu M Lluna de Cuba . Aquesta havanera formava part Coreografia de la interpretació al festival O del repertori de l’Orfeó Andorrà, quan ell el diri - (foto Fernando Galindo) gia. Diari d´Andorra H

12 E G T A N E M O

Marta amb les coristes de l'actuació a Eurovisió Doncs bé, fent cas a la seva mare no varen mar - xar cap a Cuba; ben mirat, i amb la perspectiva que dóna el temps, crec que va encertar la deci - sió, però va marxar de Solsona, volia dedicar-se a la música, i varen anar cap a Lleida, on va crear, junt amb un amic, l’orquestra Dekaros. Després el van venir a buscar els de la Triumfal d’Igualada, després els de l’orquestra Amoga de Vidreres i després, cap a Andorra, a la sala de fes - tes La Rotonda. I a Andorra ens vàrem quedar; ell s’hi ha quedat per sempre. I a Andorra va néixer l’última filla que va tenir, la Meritxell Roure, que també s’ha dedicat a la música; ara és professora En una roda de premsa abans del festival de piano a les escoles de Banyoles i Besalú. El meu pare va tenir dues nétes de part meva, que també han seguit el camí de la música. La meva filla Anna, en morir el meu pare, va seguir, durant uns anys, mantenint les tradicionals cara - melles de Pasqua, que ell havia reactivat, crec, l’any 1964. L’Anna es dedicava a ensenyar als caramellaires les cançons que havia compost el seu avi; era la directora del cor i jo l’ajudava en la part musical. L’Anna en l’actualitat és coordi - nadora d’estudis a l’escola municipal de música de Solsona, a la vegada que professora de piano. L’altra néta seva, l’altra filla meva, la Marta, va tenir el gran honor de ser la primera representant d’Andorra, l’any 2004, i que va cantar per pri - mera vegada a Eurovisió en català, cosa que va omplir de joia la nostra família. Estic segur que el meu pare s’hauria sentit molt orgullós de la Marta, de pensar que una néta seva havia cantat Marta Roure durant l'actuació al Festival d'Eurovisió en català per primera vegada a Eurovisió.

13 Llista de part de l’obra de Text: Pites Roure i Morist Joan Roure i Jané Sardanes Baixant pel Cardener (1940) En Quimet de ca l’Algué (1948). Obligada de trombó L’aplec de la taula rodona (1950) Cant d’amor La sardana de Solsona (1950). Lletra: Ramon Valls Pujol En Jordi i la Pepita (1960) En Joan Llobet (1960). Obligada de tenora La llum de Tarragona (1960). Lletra: Joan Serra - cant L´Orquestra Rebés Olesa i la passió (1960) El campanar del meu carrer (1964) Andorrana (1965). Lletra: Dom Ambròs Caralt Rambla avall (1966). Sardana coral. Lletra: Dom Ambròs Caralt En Tomàs Bahí Ciutat de Solsona (1982) Senzilla (1982) Solsona, Ciutat Pubilla (1983) L’amic Pere (1985). Obligada de tenora Alba (1986) Aplec a Encamp (1989) Anna i Marta (1990) Aplec a Meritxell Poncella del Pirineu. Lletra: Xavier Plana Cardona Verge de Montalbà Poncella del Pirineu El Nadal dels concerts Rebés Primavera

Festa major de Solsona (Audiovisuals de Sarrià) Baixada de l’Ajuntament (pasdoble La Geganta Vella / Joan Roure) Ball dels óssos (Joan Roure) Ball dels cavallets (Arranj. Joan Roure) Ball del drac (Joan Roure) Ball dels nans (Joan Roure) Ball de bastons. Xirimicotret (Arranj. Joan Roure) Ball de bastons. Jugarem a córrer (Arranj. Joan Roure) Ball de bastons. Rigodons (Arranj. Joan Roure) Ball de bastons. Soldevila (Arranj. Joan Roure) Ball de bastons. Tombarella (Arranj. Joan Roure) Ball de l’àliga (Joan Roure) Ball dels gegants (Arranj. Joan Roure) Pujada de l’Ajuntament i tronada (pasdoble El Gegant Vell / Joan Roure) E G T A N E M O H

14 E G T A N E M O H

El Plor

Carnaval de Solsona (Discophon) El Bufi (popular / Joan Roure) (1975) Ball mut (popular / Joan Roure) Ball de la Draka (popular / Joan Roure) Ball dels nans (Joan Roure) Ball del xut (Joan Roure) Ball del comte de l’Assaltu (Joan Roure) Ball dels gegants (Joan Roure) (1977) Ball de contradanses (popular / Joan Roure) Figues, coca i vi blanc (Joan Roure) La cremada (popular / Joan Roure)

Pasdobles d’en Joan Roure Jané Diades de Corpus i festa major de Solsona – Orquestra Patinfanjàs (CK Music) Anar fent (1977) Cercavila (1986) El gegant vell (1950) La geganta d’en Manel (1966) El gegant jove (1978) La geganta vella (1979) La geganta jove (1985) La pujada (1988)

Caramelles Ciutat aimada (Solsona, 1944). Lletra: Josep Pensí Cançonetes Pirinenca (Andorra). Lletra: Joan Puig i Salarich Nunca podré [Slow Fox] (1943) Primavera (Andorra) Bonica Andorra (1968) La Pasqua de les flors (Andorra). Lletra: Joan Puig i Arriba va [marxa] (1950). Lletra de Joan Serracant Salarich Pasqua d’Andorra (Andorra). Lletra: Joan Puig i Altres Salarich Carnestoltes d’Andorra (1983) Llum de Pasqua (Andorra). Lletra: Joan Puig i Sala - Penya Barcelonista de Solsona rich Ball de gegants d’Andorra (1985) Nit de Pasqua. Lletra: Dom Ambròs Caralt (1964) Himne Futbol Club Andorra. Música i lletra: Joan Al·leluia (Andorra) Roure Cant de Pasqua (Andorra). Lletra : Xavier Plana Himne de les penyes del Barça. Lletra: Sícoris Combinada 1972 Combinada 1976

15 El meu avi 1 va anar a Andorra

Text: Marta Roure i Besolí De cada plor, de cada rialla, de cada soroll en feia un acord. Tot tenia una harmonia perfecta i sempre l’acompanyava una cançó. DTot el dia barrinava, caminava lent, no sabies mai si anava cap amunt o cap avall del carrer. Compondre era la seva existència, la música la seva vida, i una dedicació perseverant, evident, excitant i exquisida. Músic d’essència. Una ment lliure i plena. Una 1- Solsona ret homenatge al mestre Roure, vida dedicada a fruir dels seus sentiments: cants amb la seva filla Pites i la seva germana, Pilar 2 2- Conjunt Stars, 1981 d’amor a la vida i a la Pasqua Florida. 3- Conjunt Stars, 1983-84 D’ell recordo les seves mans, la seva pell, com la 4- Cobla Institut Musical a la Festa de la Música el 1990 neu, i la seva inconfusible olor. La seva mirada 5- Conjunt Stars, 1981 amiga i el respecte que desprenia, el seu caminar 6- Conjunt Stars, 1985 7- Conjunt Stars, 1984 i la seva gavardina. El seu amor a la família, i a l’e - quip del seu cor, el Barça. Persona d’arrels pronunciades, bon català. Amant també d’aquest petit país, protegit per mun - 4 tanyes. Ens va fer estimar Andorra a partir de la seves lletres dedicades: “Bonica Andorra, petit país, muntan -

yes blanques, mon paradís, aigües lliscant brusen - 3 tes, racons insospitats, jardins immaculats, adéu les cimes altes, torxes del Pirineu, adéu gentil gran - dalla, adéu la flor de neu…” Ens explicava coses tan boniques d’Andorra que finalment el seu amor cap a ella ens va contagiar. Estimar aquesta terra i 5 fer-la nostra per sempre, suposo, que entre moltes d’altres va ser la seva intenció. Emigrants i benvinguts, i molta música per oferir a aquestes valls que tant compositors com poetes han inspirat. Sempre recordaré el dia que ens va regalar una cançó dedicada a la meva germana i a mi, L’Anna necessitat tant que em fes de padrí. Torno a tancar i la Marta , arran d’aquella tarda a casa meva, i cada els ulls amb força i em pregunto: hagués viscut gest era desvestit. més anys amb menys cigarros ? Sé que els metges Jo era petita quan la van estrenar, asseguda al seu li ho van prohibir, però ell no ho va deixar mai. costat me l’anava explicant compàs per compàs. 6 Ara només tinc la seva música per recordar, Aquella preciosa melodia tenia lletra: la veu del aquells moments passats, i les seves lletres que meu padrí, un conte extraordinari i imbatible. “sense dir-nos ni un mot, sols el teu sospir lliure, Unes paraules que no podré oblidar mai, encara sols la vasta expressió del teu viure, jo ho donaria avui quan tanco els ulls amb força per recordar tot”. moments que ens van unir, aquest, és el moment, Les arrels que porto me les han donat de franc. Un aquesta és la sensació. Els mots i la delicadesa. La cognom que m’enorgulleix. Els records que no em descripció perfecta. La música de casa meva, la prendran mai. nostra música. La naturalitat de la música, la senzillesa i la bellesa –Sents aquests moviments? Ets tu quan t’enfades que m’han ensenyat, el respecte a aquest art i als amb la teva germana. seus artesans.

E –Aquesta trompeta! És el teu pare estudiant…, i 7 A fer-la, a escoltar-la, a adorar-la fan que, natural -

G aquí tens la teva mare com busca la pau… ment, les emocions tinguin sempre un

T Fins i tot hi sortia la Leisie , la meva gosseta! acompanya ment. Per a cada moment, una cançó.

A Dins la glorieta de la plaça del Poble d’Andorra la És potser ara no tan curiós que molts de nosaltres,

N Vella, aquella tarda de primavera em va oferir un de la família Roure, tinguem aquesta predisposi -

E dels millors moments de la meva vida. Un regal ció per aquest món, per aquest art. perpetu. Tot un plaer, avui un orgull. És de vena, és la sang, és la dedicació a l’uníson, M Només tenia 10 anys quan va morir, i divuit anys és l’origen, la predilecció i l’orientació, que ens O després la seva absència encara em fa mal. M’ha - han ensenyat generació a generació.

H gués agradat tenir-lo a prop massa vegades, he Gaudir de i amb la música.

16 E

Al meu mestre, G T A

Jordi Roure N E

Text : Marta Roure i Besolí M O

El meu pare és un torero, d’aquelles persones diners, encara que el seu pare ens va dir que els Big Band Tercer Mil·lenni H que no tenen por del toro i es posen al mig de la aplaudiments són molt bonics, però un entrepà plaça mirant-lo als ulls, desafiant-lo i que amb també. nEomés una capa esquiva les seves banyes, que El meu pare és un bohemi, tret típic dels artistes, poden, òbviament, costar-li la vida. inconformista i una vida lliure. El meu pare és un lluitador nat, perseverant, dis - Si hagués de fer un dibuix d’ell el dibuixaria al ciplinat, sensitiu i entregat als seus i a la seva sofà, estudiant solfa i trompeta, hores i hores, trompeta. dies, mesos, anys. El meu pare m’ha deixat només tres cops bufar Així he crescut, amb el so d’una trompeta cons - la seva trompeta i sempre la seva mà l’ha acom - tant. Sempre estudiant, sempre fent llavi, l’ende - panyada. mà havia d’anar a tocar. El meu pare és fort com un Roure, plora quan veu El que sí que ha aconseguit el meu pare és que Orquestra Volcan una pel·lícula senzilla i s’enutja molt quan fan la trompeta sigui el meu instrument més apre - mal a la seva família. ciat. El meu pare m’ha ensenyat la paraula clan , la La trompeta, per a aquells que no ho sàpiguen, importància dels llaços parentius. és un instrument de vent, un tub de metall que El meu pare sempre ha viscut de nit i ha dormit s’eixampla gradualment. És un instrument dur, de dia. de resistència, però de treball també. El meu pare ha tocat amb moltes bandes, El meu pare em parla sempre de sentiments, de orquestres i ha fet moltes gires; els nens de la colors, de Catalunya i de música. meva classe no ho entenien. Buscar la interpretació de la cançó, expressar, Big Band (Foto Anaïs Clúa) El meu pare és el meu millor conseller, per més exterioritzar les emocions. Buscar els colors. Les que jo després oblidi les seves paraules o faci, si vetllades, els béns i els mals sempre han d’estar més no, el que jo cregui convenient. amenitzats per música. Tot és més suportable. Em van educar per poder actuar amb tota la lli - No oblidar d’on venim i quina és la nostra histò - bertat d’expressió. Llibertat , paraula molt ex - ria. pressada a casa. El miro amb infinita tendresa. El meu pare parla molt a casa, en canvi els de Les nostres conversacions poden ser extrava - fora diuen que sembla una persona de poques gants per als forasters, enriquidores per a mi. paraules i reservada, lluny de la realitat. Gràcies per ser qui ets i compartir amb mi els Ell m’ha ensenyat a fer les coses de cor i no per teus secrets. Big Band (Foto Anaïs Clúa) “Big Band” Big Band (Foto Anaïs Clúa)

Text: Sergi Tejero i Cano, De forma progressiva, la Big Band va anar incre - la Big Band recordem algun dels moments en què saxo mentant el nombre de músics així com la qualitat havíem arribat a treure de polleguera “el Roure”. de les seves actuacions. L’evolució va requerir un La frase clau que ens indicava haver arribat al punt La Big Band comunal va néixer a mitjan dels gran esforç, no tan sols per part dels músics, sinó sense retorn (on el límit de paciència d’en Jordi noranta gràcies als esforços d’en Jordi Roure, que també per part d’en Jordi, ja que va haver de tre - estava ultrapassat) era: “Pleguem! Pleguem!” Ara aconseguí reunir diferents estudiants de l’Institut ballar amb persones no adultes, i sempre és més ho recordem rient, però en aquells temps, quan en Andorrà d’Estudis Musicals (IAEM) per formar un complicat. A banda de l’edat dels integrants, Jordi s’emprenyava, s’emprenyava. L també hi havia el factor temps. Aconseguir trobar Els anys a la Big Band van ser molt enriquidors, no nou conjunt. Des del meu punt de vista la idea va ser molt bona, ja que, per un costat, ampliava l’o - un horari per assajar que satisfés les restriccions de tan sols per les ensenyances que ens va transmetre ferta d’activitats que podien realitzar els estu - tots els integrants era difícil. Aquest fet portava que en Jordi, o per la millora dels nostres coneixe - diants de l’IAEM a banda dels cursos d’instrument, els assajos es realitzessin de les 20 hores a les 22- ments en geografia de poblets catalans (on fèiem i per l’altre, donava l’oportunitat de submergir-se 23 hores (depenent del dia i de la inspiració). actuacions), sinó especialment per les experièn - en estils musicals diferents del clàssic. Tot sovint amb companys que formàvem part de cies que vàrem viure amb els companys.

17 Mostra antològica de l’obra fotogràfica de Jaume Riba “25 anys de fotografia”, per Sergi Mas i Balaguer

Amb aquest títol s’exposà a la seu del Col·legi d’Arquitectes d’An - dAorra, del 25 de febrer al 25 de maig, la mostra antològica de l’obra foto - gràfica de Jaume Riba. Vaig tenir l’honor de fer la pre - sentació d’aquests profitosos vint-i- cinc anys de dedicació a la fotografia artística de l’amic Jaume. D’alesho - res ençà ha passat gairebé un any; ara intentaré de recordar els termes en què es desenvolupà aquell parla - ment, feia més o menys així: “Benvinguts a aquesta sessió espiritual d’astrologia fotogràfica. En el petit, gran, catàleg que l’a - companya, s’hi troben les imatges fotogràfiques d’en Jaume Riba i Sabaté junt amb una abundosa i ori - ginal representació d’escrits d’un munt de persones que opinen d’ell i del seu treball, que juntes formen un compendi ric i saborós del personat - ge i la seva obra. De sempre, ja des del primer llibre de paisatges de les Valls, fins ara, en què n’ha editat un bon feix, les fotos solen estar acom - panyades, en perfecta òsmosi, de la lletra sensible i intel·ligent de la Dúnia Ambatlle, i és clar, com no podia ser altrament, també en el catà - leg trobarem unes encantadores fra - ses de la glossadora per excel·lència . Tot i això, a mi m’atreuen especial - ment dues de les breus aportacions, per bé que totes són valuoses: L’arc murmura a la fletxa abans de llançar- la: ‘La teva llibertat és meva!’ Això ho diu Tagore, amic íntim d’en Jaume, Jordi Marquet. I l’altre diu: Jaume Riba, fotògraf, posseeix un do qualifi - cable de maledicció, de ser rival dels déus, és indecent capturar tanta bellesa… M’explica que amb la natu -

Ó ra té una relació còsmica, hi veu la I llum encesa , Alexandra Grebenniko - C va. I

S Com sabeu, hi ha ciutats levíti - ques, com per exemple Vic o la Seu O d’Urgell, llocs de formació de pre - P clars oficiants especialitzats a escatir X la bellesa de la virtut i l’estètica del E

18 pecat; les muntanyes pel que sem - bla, almenys en el cas d’Andorra, Ó són proclius a parir oficiants de la I C

càmera fotogràfica. Potser hi ha d’al - I

tres punts del globus on també és S possible que es produeixi el feno - O men però la qüestió encara està per P estudiar. X Vet aquí que un dia en Jaume va E pujar a la muntanya, en aquest cas al seu Sinaí, d’això fa més de vint-i-cinc anys; o pot ser el pic de Padern, o el Comapedrosa, tant hi fa, i allí, arribat al cim, oí una veu que li deia el que havia de fer i de passada, en lloc d’entregar-li unes taules de pedra, el bon Déu li donà una caixa fosca. No m’entretindré a descriure, analitzant-lo, l’art del nostre artista. Això de fer-ne una ecografia amb ressonància ja ho vaig intentar fa una colla d’anys, en ocasió, també, de la presentació de l’exposició de foto - grafies d’aigua que acollí l’enyorada Sala Bauró de la Pilar Riberaigua en la qual en Jaume jugava amb la memòria de l’aigua i les seves possi - bilitats màgiques, on vaig descobrir el que no es pot dir, com deia el filò - sof, el parlament. Més ben dit, les notes escrites que em feren de crossa es perderen a les mans d’un periodis - ta intel·ligent que assistia a l’acte; de totes maneres, el descobriment fonamental meu i explicitat sense retòrica consistí en síntesi que en Jaume Riba té el que els gitanos n’a - nomenen duende . Així ho vaig dir i així ho mantinc, de manera que quan es tracta d’esperits, un senzill artesà d’ofici com jo poc hi pot fer. Sí, podria fer el retrat d’en Jaume repre - sentat per un angelot barroc amb pinta de Georges Brassens, un poeta trobador, fent la seva particular tra - vessa del desert, trepitjant les dunes d’arena dels superlatius. I a més afe - gir-hi, davant del treball d’aquest homenot, sols un exabrupte, ospa - queta! Post Scriptum : de quan s’inau - gurà l’exposició 25 anys de fotogra - fia fins a la sortida d’aquest número d’Àgora ha passat un temps, temps en què Jaume Riba no ha restat parat. Ha publicat, el novembre passat, dos llibres gairebé simultàniament: un dedicat als habitants d’una petita illa de la costa oriental africana, aporta - ció generosa d’en Riba col·labora - dor d’una activa ONG –per cert, que algunes de les fotografies del llibre ens les mostrà d’avançament en l’ex - posició de què hem parlat–, i l’altre un aplec de fotografies aèries d’An - dorra titulat Vol de dia , amb clara i volguda referència a l’obra literària de Saint-Exupéry Vol de nuit .

19 P R E M I S M A R T Í I P O L 2 0 0 9 23 d´abril del 2009, Bibliteca Nacional

Josefina Porras recollint l'accèssit

Juli Minoves, Inés Sànchez, secretària del jurat, i Àngels Mach, membre del jurat, llegint l'acta

EL PASTOR Per embolcall té la vellesa, per amics un ramat d’ovelles i dos gossos, Accèssit categoria Recull per llar el cel i la natura. Josefina Porras i Gonzàlez És un home de front llaurat, d’espatlles encorbades i “TEMPS FUGISSER” de pit enfonsat. No tem l’huracà, ni els llampecs, TEMPS FUGISSER i es nodreix de dies de pluja, Sento com el temps gemega al meu voltant, de dies assolellats i de nits ventoses. com s’atansa per marcir-me, I quan la vall s’enfosqueix, com em desvetlla, jeu sobre la molsa, i com em diu que l’oratge i el lleu remoreig de fulles s’apropa per endur-se l’inviten a somiejar. les meves fulles. Somia que és a prop d’un rierol, Veronik Baudraz llegint el seu M’esguarda sense pietat, poema premiat que llisca entre falgueres, sense donar-me una gota de conhort, i enmig de tanta quietud ni una espurna de coratge. un so llunyà d’esquelles l’hi Premi categoria Poema Demà, em tornarà a rondar i recorden que no està sol, em cercarà pertot, i potser se m’endurà. i la força que porta a dins Veronik Baudraz el conhorta a seguir fent camí. LLAVORS DE SAVIESA PUNT MORT Cerco llavors de saviesa EL SOMNI que trobo en cada mot, És una malaltia de l’esperit, Quan el miro, fal·lera pueril a la captura de mots. és una necessitat, No sé qui és. Mots i més mots que germinen és neguit, és curiositat, Quan em parla, en els plecs del meu pensament. és anhel de saber... No sé que dir. Pensaments rompent-se en mil mots Què és aquesta ànsia de saber? Quan l’escolto, i amuntegats en el forn de la creació: És un somni no resolt. No el comprenc. esbalaïdors, exultants, asserenats, amb rebequeria… Però el somni encara dura, Són mots assetjats gelosament per nodrir i durarà, sospito, fins al final de Quan se’n va, dies de tendresa i de melangia. la meva vida. El busco Sí, avui, és un altre jorn d’inspiració L’invento per abassegar llavors de saviesa. ESPERANÇA L’espero. Albergaves esperances PARAULES de que algun dia ell canviaria, Pinto l’horitzó Ja no canten, però sota aquella màscara Perquè no fugi, ja no ploren, d’amabilitat, un depredador s’amagava. Fantasma sense alè, ja no riuen. No deixava empremta, Soroll humà Un matí en llevar-se la vida, però emmetzinava la teva ànima. De mar sense platja, les paraules emmudiren, I mentre el temps s’esmunyia, I Sang i sal, i dansaren en els silencis. tu llanguies com una flor marcida, R Grans de por als ulls. Paraules sense idees, sense gests, i la tristesa t’engolia, i l’agror A paraules confoses que aletegen, niava en les entranyes. Quan torna, M que es creuen, que es palpen, Erraves cercant consol,

E El seu silenci en la buidor del pensament. cercant l’escalfor d’unes mans, S’apodera de mi. I entre tant, la vida navega sense rumb, O cercant la promesa d’un jaç Nou camí de ronda. perquè el timoner de les paraules un matí va callar. on reposi l’esperança. P

20 R E M I S A R T Í I O L P M P 2 0 0 9 I R A M

Dolors Barchino llegint el seu E recull de poemes premiat MP O P

A MOSSEGADES S’obre pas la pena a mossegades de dintre cap enfora, puja per la gola a plom, i ullals esmolats esquincen l’aire dels pulmons.

ENLLOC La meva esperança cavalca al llom d’un pardal la maleta carregada de cervesa calenta. Premi categoria Recull Els viatges, sobredosis de realitat em porten a l´horitzontal silenci. Dolors Barchino “TERRA DE CARGOLS” A la platja del meus dies ABSÈNCIA llepen els peus les rates BOCÍ DE MAR T’espero encara a dins d’un somni que porten escòries de formigó Guardo un bocí de mar dins d’un didal de plata on tot és insòlitament possible. mentre, les tardes escurcen les hores embolicat en un mocador brodat de sol i només les mosques ballen aixoplugat de tramuntanes i garbí. No hi ets i malgrat, tot continua al voltant dels morts. Sóc lluny dels ports a la nova casa i en mi perdures de tal manera, les persianes estan abaixades com la vida, vessant el teu misteri, LA PRESSENTIDA DAMA i la llum esgarrapa els forats acumulant records que encara cremen. No tornaré a veure per tal d’acaronar-me la pell. l’hivern magnificat al sol Hi ha paisatges que només viuen No t’he dut flors, sols un silenci quan la tarda propera i densa a la memòria d’aquells ocult, íntim, mentre dura la espera. regalima de silencis els carrers que han viscut moltes vides i omple de records les hores. i com l’aigua retornen a nosaltres LA GÀBIA DE LES PARAULES disfressats d’enyor. Amb paraules construiré una gàbia No sentiré l’ocell que s’enlaira i canta Jo vaig trencar la meva ànima sostinguda ingràvida sobre el mar. per retrobar la primera abraçada i vaig llençar un tros al mar Entrarem per la porta dels xiuxiueigs i besar-la a la petita cambra espero que torni a mi vestida d’aiguamarina com els ocells, en breus visites, sotmès a l’absència de llei. portant olor de sal per aquesta terra tan eixuta que en sa muda canvien inundant de blau els prats plomes per llibertat. Mans tremoloses de fang i aigua i de peixos els jardins. revestides de moments agres i gruixuts Mentrestant dura l’espera Sense sostre, amb febles barrots acaronen insegures el patrimoni guardo un bocí de mar dins d’un didal de plata. per entrar i sortir d’ aquella pluja vestida de neu. viatjarem lliures UN DIA entre els pensaments. Totes les forces creuades al camí Esbotza la llum una matinada cansat d’arrelar companys dins d’un gra de sorra. Ningú podrà tancar-nos són insuficients quan a l’albada La tarda recorda l’univers dins la gàbia de les paraules. la pressentida dama invita a la distància sucre i mel a la boca dels núvols. a esborrar presències En arribar al mar la nit QUAN LA TRISTOR i a restituir les ombres. baixa a les fogueres del somni, Quan la tristor bellesa fosca, solitària la mateixa llum inviolable per paraules que colpegen l’esperit POT SER LA MORT que s’amorteix a l’ombra. surt del seu cau i s’allarga Esvaïment de les hores atrapant desitjos impotents a l’ aire rovellat dels cossos. FANTASMA que neixen de sirenes amb veu Fantasma que somia una quimera despullades de tacte Els àtoms rebenten i veu imatges de fantasia plenes, i perdudes de mar. fugen de la pell visions d’una realitat que no imagina. Arriba vestida d’aigua i el metall resta nu. i els peixos cerquen aterrits Il·lusionat, perquè la seva ment una llum al fons de la xarxa. És el moment no suporta la noció del temps, Entra disfressada de desig d’amollar el norai i l’ ha induït a creure i els amants despullen el llit d’empassar-se la terra que tot es mentida! amb les veles de les naus cremades. que trepitgen els cargols.

21 118è aniversari de la mort de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)

Text: Teresa Ventura Vicepresidenta de l’Associació Musical i d’Amics de Mozart del Principat d’Andorra

Coincidint amb el 118è aniversari de la mort d’Amadeus, l’Associació d’Amics de Mozart del Principat d’Andorra ha volgut sumar-se als actes d’homenatge que, com és habitual, les diferents associacions d’arreu del món van realitzant. En el cas del Principat d’Andorra l’acte que va tenir lloc a l’església parroquial de la Massana el passat dia 8 de dese mbre, es va centrar en un petit concert d’orgue a càrrec de mossèn Jordi Miquel Benavent, que és professor de piano pel Conservatori del Liceu i professor d’orgue per l’Escola Municipal de Barcelona, on ha perfec - cionat aquesta disciplina sota el mestratge de la catedràtica Montserrat Torrent. Organista que, per cert, va participar en una de les edicions anteriors del cicle d’Orgue de Tardor organitzat pels Amics dels Orgues, amb el patrocini del comú de la Massana, el Govern i la Fundació Crèdit Andorrà. El programa es va iniciar amb les dotze variacions sobre la cançó popular francesa Ah! Vous dirai-je Maman , peça que va compondre Mozart basant-se en la melodia Les Amusements d’une heure et demy escrita per l’escriptor fran - cès M. Bouin l’any 1771. D’altra banda l’obra interpretada, coinci - Són dotze variacions en les quals la cançó dint amb la festivitat de la Immaculada es transforma de diferents maneres. L’original Concepció, ens apropa a l’etapa compositiva ha servit de base melòdica i harmònica a nom - del cicle de Partites, de les quals a principi broses creacions populars infantils, en la línia d’any el pianista i president de la nostra entitat, de variacions rítmiques temps per temps. Marc Pià Comella, ens va oferir a l’Auditori Tanmateix altres compositors han emprat Nacional d’Ordino, la núm. 4 (BWV 828) aquesta melodia en les seves composicions igualment en re menor. musicals, entre els quals Franz Liszt (1811- Per altra banda i la mateixa setmana vàrem 1886) i C. Saint Saëns (1835-1921). Aquest poder assistir a la missa en memòria de Mozart últim la va incorporar al seu conegut Carnaval que va organitzar l’associació homònima de dels Animals . Per cert, Saint-Saëns és autor, Catalunya. Va ser un programa basat en les entre d’altres, d’una important simfonia d’or - Vesperae Solennes de Confessore KV 339 , obra gue que li ha donat un gran prestigi. d’Amadeus Mozart que inclou, entre d’altres, En la segona interpretació l’organista mos - Dixit Dominus, Beatus Vir, Laudate pueri, sèn Jordi Miquel ens va oferir la coneguda Exultate jubilate, Laudate Dominum i Toccata i fuga en re menor (BWV 565) de Magnificat . S’hi va afegir el Sanctus de la Missa Johann Sebastian Bach (1685-1750). La peça alemanya de Schubert i el Parenostre de va ser composta entre 1708 i 1724, època en Rimsky-Kòrsakov (1844-1908). què el compositor va crear la majoria dels seus La missa, cantada per l’Orfeó Gracienc, a A preludis i fugues així com el seu llibre d’orgue. l’església parroquial de Santa Maria de Gràcia, R El 1725 va iniciar el llibre d’Anna Magdalena es va fer el dissabte dia 12, la mateixa setmana U Bach i el 1732 va crear la Toccata i Fugue dori - de la memòria de Mozart andorrana que, com T que , també en re menor. hem dit abans, va consistir en un petit concert L Paral·lelament, Johann Sebastian va com - d’orgue a la Massana, parròquia on tenim la U pondre les seves Passions, la de Sant Joan seu social l’Associació Musical i d’Amics de C (1724) i la de Sant Mateu datada al 1727. Mozart del Principat d’Andorra. I Seguirien les més de dues-centes cantates i el T llibre de cançons sacres del poeta Schemelis Adreça electrònica: N musicat l’any 1736. [email protected] E

22 D

Retrospectiva Jaume Puig i Duró, R O C

75 anys d’art E

al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany R ) a r r o d n A ´ d

c i d ò i r e P (

e t n a r o M

a n O

: o t o F

23 Premis Àgora Cultural

Ramon Rossell i Serra Escrits entre 1979 i 1993 (II), recollits per Carles Tomàs i Josep Visa

1991 - Solemnitat al Santuari de Meritxell, una trobada - Un net mirall dels anys 1912 – 1919. – 870 - Del Santuari de Meritxell al Santuari de la Mise - - Allò que el rei negre de Canillo xiuxiuejà al d’amor. – 831 - Endiumenjar-se. – 871 ricòrdia de Reus. – 908 cor. – 797 - Estem d’enhorabona. Inaugurem Auditori - A Colònies per fer país tot cantant. – 872 - Setmana Santa: Contemplació i Pregària. – 909 - Els Reis Mags d’Andorra també s’enganyen. – 798 Nacional. – 832 - A les Colònies d’AINA treballem per l’ecologia. – 873 - Comparteixo amb vosaltres la joia de Pasqua. – 910 - Mai més cap guerra. – 799 - Veneració a la Gent Gran. – 833 - No és el mateix, una pedagogia de les vacances - La nit més somiada. – 911 - Ens ha parlat en profunditat i amb autoritat. – 800 - Forjar una nova joventut. – 834 que les vacances de la pedagogia. – 874 - Avui valerós cavaller Sant Jordi. – 912 - A la Festa de Mans Unides recordem el testimo - - A ca les Monges hi ha caliu. – 835 - A mi, em té robat el cor, la muntanya. – 875 - Les nostres estimades Monges. – 913 niatge encoratjador del Jordi Corominas i de la - Meritxell i Eric no marxeu sols a Douala. La Nos - - Històries per a no dormir viscudes al Consell - Compres per la Bellesa. – 914 Judit Riba – 801 tra amistat us acompanya. – 836 General sobre el pressupost. – 876 - AINA és llegenda, viu-la aquest estiu! – 915 - Aplaudim el Festival musical, organitzat per - Interpel·lacions. – 837 - Canillo – Ordino, Ordino – Canillo. – 877 - El capellà que voldria ser! – 916 Mans Unides. – 802 - Noranta anys. – 838 - Les petjades d’un estiu que s’esmuny. – 878 - Recordar-nos del Maig del 68 ens és saludable. – 917 - Parlem més de la terra i menys de Déu. – 803 - Malgrat tot, germana mort. – 839 - Més de cinquanta flamants llicenciats en lletres - Meditació a l’ombra de la Verge de Canòlich, – 918 - Amunt l’esquí de Fons. – 804 - Mossèn Cinto Verdaguer d’excursió a Andorra. – 840 no troben feina. – 879 - Mossèn Lluís Dies de Peramea no tancarà l’esco - - 8 de març. Aquesta dignitat de la Dona. – 805 - Gràcies, Doreen Lindley, pel Formós jardí que - La clau de l’èxit en la vida. – 880 la parroquial de Bogotà gràcies a Andorra. – 919 - A la tornada del Senegal, poble meu Formós. – 806 ens oferiu. – 841 - El credo de la Diada de Meritxell. – 881 - La búsqueda d’una moral per als nostres joves. – 920 - Pregària de Setmana Santa al Crist Gòtic de l’Es - - AINA, un esplai diferent! – 842 - Justificacions i explicacions. – 882 - El desafiament de les sectes. – 921 glésia Sant Serní de Canillo. – 807 - Vint-i-cinc any de Mossèn a Canillo. – 843 - No em molesta, tot el contrari. – 883 - Les notes de final de curs. – 922 - Bona Pasqua per la gent bona. – 808 - La política, cosa de tots. – 844 - Càritas Andorrana, amb el llenguatge universal - La Nena de la cistella d’Àreu. – 923 - La Frescor de la Pasqua. – 809 - Del Nadal que no cap al meu cap. – 845. de la Música ens ha dit: “Tots units per Salvar - Fem una Església Andorrana més creïble. – 924 - El somni ja és realitat. He beneït la carretera que aquests nens que sols tenen la pell i l’os”. – 884 - A les Colònies d’AINA, del cant en brolla vida. – 925 uneix Ordino - Canillo. – 810 1992 - Apunts per a la tornada a les classes. – 885 - Cada estiu, a les colònies, el mateix repte. – 926 - A una mà, una rosa i a l’altra, un llibre. – 811 - Recepta dels Reis Mags per pastar la Pau personal - 12 d’Octubre de 1992. Allò que no celebro. – 886 - Trossos de vida a AINA. – 927 - L’Andorra ja no és l’Andorra, denuncien 4.000 i la Pau Constitucional. – 847 - Joves amb inquietud i esperit de servei d’Andorra - Mil gràcies als 83 monitors d’AINA per llur gene - fotos fetes per infants. – 812 - Una Constitució que satisfaci el gust de Déu. – 848 a Montserrat. – 887 rós servei. – 928 - Tot enllestit per viure alegrement l’estiu. – 813 - Les virtuts que hem de tenir els aprenents de - El cel es farà aquí a la terra amb els teus braços. – 888 - “D’on en ve a mi tanta felicitat?” – 929 - Que plogui foc del cel i bufi Fort el vent en la Pen - periodistes. – 849 - Espigolant per Montserrat. – 889 - Esventrar el Santuari de Meritxell. – 930 tecosta. – 814 - Quan la unió Fa la Força, Mans Unides d’Andor ra. – 851 - Al portal de la Constitució. – 890 - Meritxell de la pau, ensenyeu-nos la solidaritat, - Guanya l’esport. – 815 - La Fe en Déu del olímpics. – 852 - Fruits de la tardor andorrana 92. – 891 que ens cal avui més que mai. – 931 - Arrels. – 816 - Després d’Albertville, les lliçons. – 853 - Les dones al seu lloc. – 892 - La comunitat andorrana no es ven l’ànima. – 932 - Les petjades de l’esperit de la nova joventut Cani - - Un Fort desafiament, la conversa entre joves i - Vendre el nou Catecisme. – 893 - La tornada a l’escola, el camí del desenvolupa - llenca. – 817 adults. – 854 - Un gran Bisbe. – 894 ment. – 934 - Llegint entre línies. La Filosofia de la vida. – 818 - Quan les dones se senten creients i feministes. – 855 - D’avui en vuit, Nadal. – 895 - Resposta a l’article “Val més prevenir”. – 935 - Bellcaire, un poble Feinejador i amb Futur. – 819 - Egipte, excursió pel país de l’eternitat. – 856 - Estels de Nadal. – 896 - Dir Déu a un infant. – 936 - L’estiu ja és aquí. Per a molts, també les vacan - - Dues veus Egipcianes per als lectors d’informa - - Fer-se Bisbe. – 937 ces. – 820 cions. – 857 1993 - Sort que hi ha un horitzó. – 938 - Un gest d’amor salva la humanitat. – 821 - Presència de Meritxell a la trobada de rectors de - La crisi. – 897 - Conversa amb la mort. – 939 - La nineta del meus ulls. – 822 Santuaris haguda a Montserrat. – 858 - Els Srs. Reis m’han portat carbó i il·lustració. – 898 - Passem dels Caps d’Estat? Passem del nacionalis - - Juguem a fer de profetes. – 823 - El país no pot estar únicament a mans d’especia - - El Marian Armengol ens ha deixat, com a testa - me? O Passem d’ambdues coses alhora? Sols pre - - L’escriure no ens ha de fer perdre el llegir. – 824 listes. Andorrans, a les urnes. – 859 ment, la seva bonhomia. – 899 gunto. – 940 - La lluita contra la droga amb Rosa Duró de Sant - Setmana Santa pregària davant el Crist Barroc, - L’arèopag Andorrà. – 900 - Sant Crist de Balaguer. – 941 Julià. – 825 venerat pels Canillencs. – 860 - Alcàsser, per què? per què? Qui assassina els nos - - Família i escola i Mossèn Ballarín. – 942 - D’Andorra a Polònia, de Meritxell a Czestocho - - No és gens fàcil creure i és ben difícil no creure. – 861 tres joves? – 901 - Moral, antimoral i sensemoral, he passat per wa. – 826 - La personalitat del 7è successor de Sant Joan - Mans Unides: Caritat o Justícia. – 902 totes les etapes. – 943 - Festa de la Mare de Déu d’Agost. Dins de tres set - Bosco, que Andorra té la sort d’acollir. – 863 - Mans Unides d’Andorra juga la carta dels joves. – 903 - Una moral per als nostres temps. – 944 manes diada de Meritxell (1). – 827 - Joan Rigol president d’Unió Democràtica de - Espai de vivència al Casal Borja per als respon - - Voteu persones. – 945 - D’avui, en quinze Meritxell (2). La paràbola dels Catalunya a les Festes d’AINA. – 864 sables de Pastoral de Joventut de Catalunya i Bale - - Pelegrí captaire de valors humans i cristians. – 946 miralls. – 828 - Per què celebrem 15 anys de Colònies? – 865 ars. – 904 - Nadal, acolliment. – 947 - Meritxell 91 (3). Quan un parla d’allò que sap, d’a - - La paraula mestra del senyor Rigol. – 866 - Viure en català, viure empaltats en les arrels d’a - - Tota la meva veneració envers les padrines i els llò que no sap ... i de les coses que no vol saber. – 829 - Vida t’estimo. – 868 hir per créixer de cara amunt, avui. – 905 avis. – 948. - La vida espiritual a Meritxell (4). Verge Venerada, - A colònies no hi ha prou de distreure la mainada: - El meu sí a la Constitució d’Andorra. – 906 oiu la Fillada que ve a Meritxell. – 830 cal sembrar valors. – 869 - Pobreses de capellà. – 907

Sant Jordi 2009

Maurici Bellmunt autor de Teresa Ventura (AMAMPA), Teresa Cabanas la litografia 2009 (CCC), Josep Tomàs (AMACA), Sílvia De Cambra (GAMMA), Lydia Magallon (PD), i Àngels Mach (SAC)

Àngels Mach (SAC), Rosa Ferrer, cònsol d'Andorra la Vella, Juli

S Minoves, ministre de Cultura, Sílvia

L De Cambra (GAMMA), Teresa Cabanas (CCC), i l'artista Maurici L Bellmunt A T

E Els presidents del cosecreta - L'artista amb Rosa Mari Sorribes

R riat 2009 Josep Tomàs i Sílvia (AEPA) i Teresa Cabanas (CCC) De Cambra Carol Motwani (ADN)

24 S La Fada Ignorant el 24 L Presentac de juny del 2009 ió de la revista L A

ÀGORA CULTURAL T E

número 13 a La Fada Ignorant R

Paraules, en formes, sons i ritmes, que de ma nera breu, precisa i sufi - cient, expressen, di rec tament o en metàfora, pensaments, situacions, sentiments i reflexions perquè ens resulten pròximes, per belles o intel·ligents, per subtils o clarividents, per emotives o racionals. Un segon especial, tot ell poesia. Un número tretze per als poetes de l’Alt Urgell, la Cer danya i Andorra, plegats, per incitar-nos a desplegar junts un camí comú i propi dins la crea ció poètica. Trenta-dues pàgines on el paper es recobreix de mots i els mots esde - venen poemes per art de màgia, certament, per la màgia de l’art.

25 Canvi de secretariat Presentació de la revista ÀGORA CULTURAL número 12 a Canillo

La Societat Andorrana de Ciències, secretariat 2008, passant el relleu del secretariat d´Àgora Cultural 2009 al Grup d'Amics de les Matemàtiques d'Andorra i a l´Associació de Meteorologia d'Andorra i Ciències de la Atmosfera el 3 de març del 2009

24 de març del 2009 Mònica Bonell, cònsol menor de Canillo; Juli Minoves, ministre de Cultura, i Àngels Mach, secretàriat d'Àgora Familiars i amics dels premiats en Cultural 2008 a l'auditori del Palau de Gel a Canillo la presentació

Presentació revista ÀGORA CULTURAL número 13 a Bolvir

Bolvir el 20 de setembre del 2009, dins els actes del Dia de Cerdanya

Publicacions de les entitats S U R I P A P

26 Desembre - Concurs popular de pessebres (CCC) - III Cicle d´Orgue de Tardor a l´església parro - quial de la Massana, dies 5 i 19 (AOVA) - Sessió de cineclub, els dimecres (CCVA) - Concert d'orgue a l’església parroquial de la Massana, dia 8 a càrrec de mossèn Jordi Miquel Benavent (AAMPA) - Concert de Sant Esteve amb la projecció de la pel·lícula Metropolis, a l'església de Sant Esteve d'Andorra la Vella, dia 26 (AOVA) - Ballada de danses tradicionals a la Placeta Monjó, tercer dissabte del mes (Promodansa)

Gener 2010 - Lliurament dels premis Àgora Cultural 2008, 18 de gener (ÀGORA CULTURAL) - Sessió de cineclub, els dimecres (CCVA) - Presentació del llibre La comunicació al Pirineu , 5s Trobades Culturals Pirinenques (SAC) - Ballada de danses tradicionals a la placeta Monjó, tercer dissabte del mes (Promodansa) - Presentació dels Papers de Recerca Històrica volum 6 (SAC) - Presentació del número 14 de la revista Àgora Cultural (ÀGORA CULTURAL)

Febrer - Concert d'orgue a l'església de Sant Esteve, imatges d'astronomia amb música a càrrec d'Ignasi Ribas, dia 4 (AOVA-GAMMA-AMACA-

ÀGORA CULTURAL) L

- Lliurament de premis del concurs popular de A pessebres (CCC) R U - Sessió de cineclub, els dimecres (CCVA) T

- Presentació del número 15 de la revista Àgora L

Cultural (ÀGORA CULTURAL) U - Ballada de danses tradicionals a la placeta C

Monjó, tercer dissabte del mes (Promodansa) A - Inici Cicle de conferències de divulgació E S científica 2010, mensual (SAC) S I D O ´ L

27 C U L T U R A L CULTURAL u n a

n i s s E a l g s a

d R e o

m u ú r s i e c s ,