Joan Roure I Jané a L
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
CULTURAL 9 0 e r b m e s e d • 4 1 . m ú N • I I I a c o p È A N O R T Joan Roure i Jané A L En la música popular es reflecteix l’ànima d’un poble. ÀGORA CULTURAL s’honora de poder homenatjar Joan Roure i Jané, nascut a Solsona el 1921 i mort a Andorra la Vella el 1990, que va ser un actiu membre de la cultura popular andorrana entre les dècades del 1960, 1970 i 1980 en que va tocar totes les tecles musicals, com a compositor, com a director de coral, com a instrumentista, com a director d’orques - tra, com a director de les caramelles d’Andorra la Vella… Fill i germà de músics, ha estat seguit pels fills (Jordi i Meritxell Roure) i néts (Anna i Marta Roure). Els premis de poesia Martí i Pol 2009, la foto - grafia de Jaume Riba, l’obra retrospectiva de Jaume Puig i altres completen el número 14, que dóna la benvinguda a dues noves associa - cions que s’integren a ÀGORA CULTURAL, l’Orfeó Andorrà i l’Associació Musical i d’Amics de Mozart del Principat d’Andorra. 1 ASSOCIACIÓ DE METEOROLOGIA D’ANDORRA I CIÈNCIES DE L’ATMOSFERA (AMACA) I GRUP D’AMICS DE LES MATEMÀTIQUES D’ANDORRA (GAMMA) AMICS DEL ORGUES DE LES VALLS D’ANDORRA (AOVA) ASSOCIACIÓ ANDORRANA DEL CÒMIC, L’ANIMACIÓ I LA IL·LUSTRACIÓ (L’ARCA) ASSOCIACIÓ DE CREATIUS D’ANDORRA LA XARRANCA (LX) ASSOCIACIÓ DE MÚSICS D’ANDORRA (ASMA) ASSOCIACIÓ D’ESCRIPTORS DEL PRINCIPAT D’ANDORRA (AEPA) ASSOCIACIÓ MUSICAL I D’AMICS DE MOZART DEL PRINCIPAT D’ANDORRA (AAMPA) CULTURAL ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE LA NATURA (ADN) ASSOCIACIÓ SOCIOCULTURAL AVERROES (ASCA) CENTRE DE LA CULTURA CATALANA (CCC) CERCLE DE LES ARTS I DE LES LLETRES (CALL) CINECLUB DE LES VALLS (CCV) ESBART SANTA ANNA (ESA) FEDERACIÓ ANDORRANA DE FOTOGRAFIA (FAF) ORFEÓ ANDORRÀ (OA) PROMODANSA (PD) SOCIETAT ANDORRANA DE CIÈNCIES (SAC) VELLES CASES ANDORRANES (VCA) Portada: Amb l´Orquestra Patinfanjàs el 1984 Joan Roure i Jané, tocant la trompeta el 1946 En concert amb l´Orfeó Andorrà el 1990 Contraportada: Bust de Joan Roure a la seva plaça a Andorra la Vella Joan Roure i Riu, 1913, el seu pare Pilar Roure i Jané tocant el piano en l´homenatge al seu germà Jordi Roure i Torra, 1980, el seu fill Meritxell Roure i Morist tocant el tambó al Besalú Medieval Caramelles a Andorra la Vella, directora Anna Roure i Besolí, la seva néta Marta Roure i Besolí al Festival d´Eurovisió, 2004, la seva néta Amb el suport de Sumari Homenatge al Mestre Joan Roure i Jané 3 a 17 textos de: Agraïments: A la família Roure, als autors dels escrits, Àngel Sansa, Josep Ferrer, Antoni Pol, a l’Orfeó Andorrà Josep Maria Escribano, Òscar Sánchez, Joan Roure i Jané, Pep Coll, Emili Pérez, Fotografies: Jordi Roure i Torra, Meritxell Roure i Morist, Pites Roure i Morist, Marta Roure i Besolí, Josep Puig, Eva Royo, Centre d´Art d´Escaldes-Engordany, Anaïs Clua, Meritxell Roure i Morist, Jordi Roure i Torra, Joan Burgués i Martisella, M. Àngels Puig, Marta Roure i Besolí, Sergi Tejero, Fernando Galindo, Ona Morante, AMB, APS Pites Roure i Morist Aquesta publicació resta oberta a tots els suggeri - ments i col·laboracions (mitjançant opinions, articles Exposició 18 o d’altres formes) de tots els seus lectors. Actua com a consell de redacció de la revista Àgora Cultural. Podeu enviar els vostres escrits degudament signats Poemari 20 a la seu social de l’entitat, o bé a: Centre cultural la Llacuna, carrer Mossèn Cinto Enticultura 22 Verdaguer, 4. AD500 - Andorra la Vella [email protected] Record 23 © Àgora Cultural © dels seus autors els escrits, disseny, Premis Àgora Cultural 24 imatges i fotografies Retalls 24 Consell de redacció: Àgora Cultural Secretariat: GAMMA i AMACA Disseny i maquetació: Ara Disseny® (ADEMG) Papirus 26 Impressió: Gráficas Fornesa SL L’Odissea Cultural 27 DL: AND.714-2003 2 Text: Àngel Sansa i Vidal, president Josep Ferrer i Albiac, secretari E Centre Moral i Recreatiu d’Andorra, 1968 G T Fill, fruit del Centre és l’Orfeó d’Andorra, que diri - A N geix el mestre Roure, que està honorant Andorra, dins i fora de les Valls. L’Orfeó infantil, les carame - E lles, el Quadre escènic, el ballet, etcètera, ja són M realitats ben tangibles, que, a més de fer-nos gau - O dir, porten el nom d’Andorra a tot arreu. H Joan Roure i el seu fill Jordi a la Els Roure, festa dels Anisetaires el 1985 una nissaga de músics Text: Antoni Pol i Solé És poc habitual avui, per no dir excepcional, tro - les flors, Pasqua d’Andorra …); arranjaments de bar quatre generacions d’una família amb la tot tipus, entre els quals hi ha el de l’himne mateixa dèria al cap, en aquest cas la música andor rà tal com ha quedat, així com a l’entorn popular, tradicional i moderna. d’un centenar de sardanes ( Anna i Marta, El Jordi Si bé la continuïtat no ha estat en l’espai sí que i la Pepita, Aplec a Meritxell, Andorrana, Aplec a ho ha estat en el temps. Encamp …) i les músiques per al ball dels El primer va ser Joan Roure i Riu (1898-1973), de gegants i del carnestoltes per a l’Esbart Dansaire Solsona, que tocava la trompeta i va formar part d’Andorra la Vella. Foren famosos els Caus d’Art de diverses orquestres de la ciutat. El varen amb cantants de la Nova Cançó catalana, que seguir Joan Roure i Jané (Solsona, 1921-Andorra feia pujar amb Salvador Escamilla, de qui era la Vella, 1990) i la seva germana Pilar, encara amic. viva i que es va quedar a Solsona. Va acabar sent conegut com a Mestre Roure i té En Joan va aprendre música a l’escolania de la plaça i escultura a Andorra la Vella. El 2010 farà Mare de Déu del Claustre de Solsona i després vint anys de la seva mort. a Lleida, durant el servei militar (1940-1944). Dels fills, el més gran, Jordi Roure i Torra (1947), Fundà i dirigí l’orquestra de Solsona Diamant i la més petita, Meritxell Roure i Molist, han con - Club (1944), que tocà en diferents carnavals a tinuat la nissaga musical però també els dos cen - Escaldes i, rebutjant una oferta d’anar a Cuba, trals, Pites i Joan, n’han quedat impregnats. també la Dekaros a Lleida (1955). Va dirigir dos La Meritxell és professora de piano a les escoles anys la Cobla Triumfal d’Igualada (1958) i l’or - de Banyoles i Besalú. El Jordi s’ha centrat en la questra Amoga de Vidreres quatre anys. El 1963 trompeta, n’és professor a l’Institut de Música i li va sortir l’oferiment de dirigir la sala de festes Dansa i ha tocat des de petit diversos instru - de la Rotonda, a Andorra la Vella, on hi havia dos ments en diverses orquestres del seu pare i altres, músics del grup Dekaros, i s’hi va traslladar amb algunes de pròpies (Big Band i Tercer Mil·leni). la família; després que a Vidreres no acceptessin La quarta generació està formada per les filles que el seu fill Jordi toqués a la Cobla Amoga, va del Jordi, l’Anna i la Marta. La primera va conti - crear l’orquestra Dixie Combo. Va portar la sala nuar dirigint durant uns anys les caramelles de festes de l’hotel Pyrénées així com una al d’Andorra la Vella, després de la mort del seu darrere del Cinema de les Valls, a l’aire lliure, i padrí, el mestre Roure, amb les seves cançons, i una altra dita México amb en Janeiro (bateria). en l’actualitat és coordinadora d’estudis i pro - El 1964 va posar en marxa l’Orfeó Andorrà, a fessora de piano de l’escola municipal de músi - demanda del Centre Moral Recreatiu, que pos - ca de Solsona. La Marta, com a cantant, s’ha des - teriorment s’integrà al departament de Cultura tacat per ser la primera representant andorrana Orquestra Dekaros, 1945 del comú d’Andorra la Vella (1978), així com les a Eurovisió, el 2004, i a cantar-hi en català. caramelles amb un grup infantil. Solsona i Andorra en una relació de doble i fruc - Dirigí l’orquestra Rebés i el 1980 s’incorporà a tífer empeltament familiar dels Roure, en dedi - l’Institut Andorrà d’Estudis Musicals com a pro - cació apassionada i generosa a la cultura popu - fessor de trompeta, metalls, solfeig i cobla. lar a través de la música de la qual hem de ser Participà en la creació de l’Escola de Música de clars reconeixedors, recorda que Andorra no es Solsona, de la qual va ser professor i director pot entendre si es deslliga del seu entorn piri - (1984-1985). nenc. Ha compost música per a Els Pastorets, La Passió , Si la música és el reflex de l’ànima dels pobles, passes i balls de festa major i el carnaval de Sol - els Roure en són uns magnífics forjadors. sona, i ha fet cançons i caramelles diverses per Una família d’artistes que amb la seva creació Orfeó Andorrà als seus a Andorra (himne del Futbol Club Andorra, Boni - han contribuït i contribueixen a la millora de la inicis a la sala de festes ca Andorra, Pirinenca, Primavera, La Pasqua de nostra existència. de l'hotel Pyrenées 3 Joan Roure amb la Cobla Principal de la Bisbal Orfeó Andorrà 1970 Joan Roure dirigint l'Orfeó Andorrà el 1989 Joan Roure dirigint les Caramelles el 1984 Jordi Roure, un músic de raça Text: Josep Maria Escribano i Casaldàliga Últim concert a Solsona el 25 de novembre de 1990 Hi ha famílies que tenen un segell o una Sempre vaig admirar la facilitat amb què feia arribar a funcionar força bé.