Església de Núm. 272 Gener - Febrer 2013

‘Ens cal pregar per l’Església estesa d’Orient a Occident’

ANY DE LA FE. Testimonis MANS UNIDES. Campanya L’ENTREVISTA. Encarnación González La fe viscuda en comunitat i des de dedicada a la dona directora de l’Oficina per a les Causes dels Sants l’acompanyament en la malaltia «No hi ha justícia sense igualtat» de la CEE: «Els màrtirs ens transmeten un gran missatge d’amor i fe»

SUMARI 272 Gener - Febre 2013 Església de tarragona

EL BLOC JOVENTUT A. Coll Gilabert Escola de pregària 17 04 EN EL NOSTRE MÓN PASSA... LLIBRES 21 Miquel Barbarà, pvre. OPINIÓ CAPÇALERA Els drets del infants en mans de tots 22 05 Una nova etapa – S. Grimau EL REPORTATGE BENET XVI Què és una visita pastoral? 24 06 Comunicats en relació a la renúncia com a bisbe de Roma i Successor de Pere L’ENTREVISTA Encarnación González Rodríguez (CEE) 34 09 LA VEU DE CÀRITAS Projecte ‘Sopa de Lletres’ ANY DE LA FE Viure la fe en comunitat i des de ORDENACIÓ l’acompanyament en la malaltia 36 10 PRESBITERAL Mn. Albert Fortuny Llaveria MANS UNIDES ‘ No hi ha justícia sense igualtat’ 39 RADIOGRAFIA TARRAGONA 12 DELS ARXIPRESTATS Tarragona Centre MISSIONERA 41 Grups d’Infància Missionera IN MEMORIAM 14 Francesc Benet Marimon, pvre. UNITAT DELS CRISTIANS Més aprop els uns dels altres 42 15 NOTÍCIES

Director: Santiago Grimau Consell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Dídac Bertran, Anna Robert, Luis-José Baixauli Secretaria: Montse Sabaté Assessorament lingüístic: Rosalia Gras Fotografia: MCS Edita: Arquebisbat de Tarragona Redacció, administració, publicitat i subscripcions: c/ Pla de Palau, 2 CP: 43003 Tarragona Telèfon: 977 233 412 (ext. 205) Fax: 977 251 847 a/e: [email protected] web: www.arquebisbattarragona.cat Imprimeix: Impremta Barnola, S.L.-Guissona Dipòsit legal: T-14-1988 Subscripció anual: (6 números): 11,00 € Subscripció anual Europa: (6 números): 30,00 € Preu unitari: 2,00 €

Publicada amb la col·laboració Els articles publicats a Església de tarragona expressen solament l’opinió dels seus autors. 3 El Bloc Antoni Coll Gilabert, periodista Avorriment en grau heroic a uns dies vaig sentir una reflexió que em sembla força Finteressant. Al santoral hi ha biografies de persones que han viscut alguna virtut de manera heroica. Per exemple, Francesc d’Assís, la pobresa; Francesc de Sales, la mansuetud; Felip Neri, l’alegria… Però no n’hi ha cap que hagi pujat als altars per haver viscut l’avorriment en grau heroic, o de qui pugui dir-se que avorria els altres amb una gran eficàcia. Potser els pensadors i escriptors de temes religiosos anglesos han entès això millor que ningú. Només cal pensar en les predicacions del cardenal Newman o de Robert Knox, o els escrits de Chesterton o de C. S. Lewis. No solament estan ben construïts, sinó que sovint contenen frases plenes de bon humor, i no cal dir que de sentit comú. Un conferenciant en un acte cultural, o un predicador en una església, no rebran contestació ni protestes pel que diguin. Però això no vol dir que puguin quedar-se tranquils si no es pregunten: hauré avorrit l’auditori? No es tracta de fer riure, però tampoc d’enllaçar un seguit de tòpics. Qualsevol persona que n’escolti una altra té dret a rebre el missatge de manera efectiva i agradable. D’una altra manera hauríem de concloure que ningú no es fa sant avorrint els altres, però entre els oients pot florir la santedat pel fet que ho suportin tot amb gran paciència.

N EL NOSTRE MÓN ASSA... E P Miquel Barbarà Anglès, pvre.

…que cada dia sentim parlar de corrupció. Un tema Hi ha una altra classe de corruptes, que són els que, que ja fa fàstic! aprofitant aquest ambient de corrupció, llancen calúmnies de corrupció sobre d’altres amb allò de ls mons de la política i dels diners són uns camps en «calumnia que alguna cosa queda». Quina desgràcia! I Eel quals es veu que es pot donar molt fàcilment la quin mal estan fent! corrupció. Però també és veritat que no són els únics. Hi ha altres camps en els quals es donen altres classes de Per què tanta corrupció? L’anàlisi seria llarga: el diner corrupció. fàcil, les enveges, les venjances, el mal plantejament de la vida… resumint: l’adoració dels ídols de la nostra Per als ciutadans és difícil d’entendre i de digerir societat: el tenir, el poder i el plaer! com és que es donen tants i tants casos de corrupció i amb persones i grups i institucions tan diferents. La Hi ha un altre aspecte que també em preocupa: com quantitat de diners que s’han robat, s’han desviat, s’han queden els altres membres de qualsevol d’aquests grups malgastat… deu ser una suma molt gran. Si tots aquests i institucions en els quals es dóna corrupció i que no diners tornessin al lloc del qual no haurien d’haver són corruptes. S’ho passen molt malament. Els han marxat mai, d’altra manera aniríem. Es deurien poder empastifat sense tenir-ne cap culpa. Cal encoratjar-los solucionar moltes coses! El mal que han fet els corruptes a no defallir en les tasques nobles i vàlides que facin al a tota la societat no és només econòmic, té molts servei de la comunitat i del bé comú. aspectes que no podran reparar mai. Però en l’aspecte econòmic algú els hauria de fer tornar els diners! I en els Fa falta una bona ètica i una bona moral i regir-se per uns altres aspectes també hi ha l’obligació moral de reparar valors autèntics! el mal fet a tantes persones i institucions.

4 Capçalera Santiago Grimau Ferré Director de la Revista Església de Tarragona

Una nova etapa om haureu pogut comprovar, hem Ciniciat aquest any amb un nou disseny de la revista ESGLÉSIA TARRAGONA, amb una imatge més moderna que faciliti la lectura i amb la incorporació d’alguns nous apartats d’opinió, pensament i reportatges, entre d’altres, tot mantenint l’essència de la publicació: informar dels esdeveniments més rellevants de la nostra arxidiòcesi. En referència al contingut, aprofitant l’avinentesa, els avancem que amb motiu de les beatificacions que se celebraran a Tarragona el proper mes d’octubre dedicarem a l’estiu un número monogràfic als nostres màrtirs beats i posteriorment ens farem ressò àmpliament de tots els actes celebrats. A partir d’ara també es modificarà la periodicitat de publicació. La revista serà bimensual, fet que permetrà desenvolupar millor els continguts. El número de pàgines augmentarà i passarà de 36 a 44. Des d’aquest espai aprofitem també per donar les gràcies al Sr. Didac Bertran pel treball, esforç i dedicació durant tots aquests anys en la direcció de la revista. Desitgem que continuï col·laborant amb nosaltres com sempre i poder gaudir de la seva experiència. Comencem, doncs, aquesta nova etapa i esperem que us agradi. Estem a la vostra disposició per a qualsevol suggeriment i millora de la publicació que teniu a les mans. És per aquest motiu que posem al vostre abast la següent adreça de correu electrònic: [email protected] Gràcies per la vostra confiança

5 Benet XVI Declaració del papa Benet XVI en el consistori ordinari públic, de 10 de febrer, sobre la seva renúncia al ministeri de bisbe de Roma, successor de Sant Pere

Estimadíssims germans,

Us he convocat en aquest Consistori no sols per a les tres causes de canonització, sinó també per a comunicar-vos una decisió de gran importància per a la vida de l’Església. Després d’haver examinat davant Déu reiteradament la meva consciència, he arribat a la certesa que, per l’edat avançada, ja no tinc forces per a exercir de manera adequada el ministeri petrí. Sóc molt conscient que aquest ministeri, per la naturalesa espiritual que té, ha de ser portat a terme no únicament amb obres i paraules, sinó també, i no en menor grau, patint i pregant. Malgrat això, el món d’avui, subjecte a ràpides transformacions i sacsejat per qüestions de gran relleu per a la vida de la fe, per a governar la barca de sant Pere i anunciar l’Evangeli necessita també el vigor tant del cos com de l’esperit, vigor que, en els darrers mesos, ha disminuït en mi de tal manera que he de reconèixer la meva incapacitat per a exercir bé el ministeri que em va ser encomanat. Per això, essent molt conscient de la seriositat d’aquest acte, amb plena llibertat, declaro que renuncio al ministeri de bisbe de Roma, successor de sant Pere, que em va ser confiat per mitjà dels Cardenals el 19 d’abril de 2005, de manera que, des del 28 de febrer de 2013, a les 20.00 hores, la seu de Roma, seu de sant Pere, quedarà vacant i haurà de ser convocat, per part de qui té competències per a fer-ho, el conclave per a l’elecció del nou summe pontífex.

Estimadíssims germans, us dono les gràcies de cor per tot l’amor i el treball amb què heu portat al meu costat el pes del meu ministeri, i demano perdó per tots els meus defectes. Ara confiem l’Església a la cura del seu Summe Pastor, nostre Senyor Jesucrist, i supliquem a Maria, la seva santa Mare, que assisteixi amb la seva bondat maternal els pares cardenals en elegir el nou Summe Pontífex. Pel que fa a mi, també en el futur, voldria servir de tot cor la santa Església de Déu amb una vida dedicada a la pregària.

Benedictus pp XVI Vaticà, 10 de febrer de 2013

6 Comunicat del Cardenal arquebisbe de Barcelona, en nom dels Arquebisbes i bisbes de la CET, en relació a la renúncia del papa Benet XVI

El Sant Pare Benet XVI en el Consistori d’aquest matí ha anunciat una decisió molt important que ha pres després d’haver-la examinat repetidament en la seva consciència: la de renunciar al ministeri de Bisbe de Roma i Successor de Sant Pere, de manera que el proper 28 d’aquest mes de febrer la Seu de Sant Pere quedarà vacant i caldrà convocar el Conclave per l’elecció d’un nou Papa. El Sant Pare ha manifestat també que ha pres aquesta decisió degut a la seva edat avançada i considerant que no disposa de les forces adequades per exercir el Ministeri Petrí. Foto: MCSAT Aquesta decisió que ha fet pública avui el Sant Pare és coherent amb alguna manifestació que ja havia fet en el sentit que si considerava més endavant que no podia realitzar degudament el seu Ministeri Petrí, renunciaria. Considero que aquesta decisió posa en relleu la profunda espiritualitat del Sant Pare, la lucidesa amb que ha pres aquesta determinació i el seu gran amor a l’Església a la qual ha volgut servir sempre amb la màxima entrega en els diversos ministeris que el Senyor li ha confiat. Tots recordem amb molta satisfacció la visita pastoral del Sant Pare Benet XVI a Barcelona amb motiu de la dedicació de la Basílica de la Sagrada Família i la visita a l’Obra del Nen Déu. Aquesta visita deixà al Sant Pare i a tots nosaltres un record inoblidable. Demano a tots els fidels expressar amb el nostre afecte i la nostra pregària la comunió eclesial amb el Sant Pare Benet XVI, Successor de Sant Pere.

Lluís Martínez Sistach Cardenal Arquebisbe de Barcelona Barcelona, 11 de febrer de 2013

7 Un Papa cordial i exemplar

Em trobava reunit amb els meus germans de cites, com la inoblidable visita a la Sagrada Família de l’episcopat de Catalunya quan vam conèixer la notícia Barcelona o la cita amb la joventut a Madrid, per citar- inesperada. La sorpresa del primer moment va donar ne algunes, passant per l’ocasió en què li vaig agrair la pas de seguida a una acció de gràcies a Déu per haver- concessió de l’Any jubilar de sant Fructuós, el 2009, nos concedit el pontificat de Benet XVI, vuit anys amb motiu del 1750 aniversari del martiri del sant de magisteri d’una gran importància per a la vida de bisbe i els seus companys diaques. l’Església. El Papa que es va presentar al món dient «sóc un humil Quan va ser escollit, com a successor del gran papa treballador a la vinya del Senyor» ens ha deixat textos Joan Pau II, alguns que no coneixien en Joseph tan bonics com les seves encícliques, la primera d’elles Ratzinger el van presentar com un intel·lectual «Déu és amor», i un llibre en tres volums sobre Jesús fred i distant. Només encertaven en el qualificatiu de Natzaret que marca una fita en la interpretació dels intel·lectual, perquè era una evidència la seva ment textos evangèlics. La seva proclamació d’un any de la poderosa construïda durant molts anys de docència a fe, en el transcurs del qual culminarà el seu pontificat, les universitats alemanyes i en el servei a la Santa Seu. és el seu últim testimoniatge públic com a pastor de l’Església. Mai no ha estat una persona freda i distant. Ho testificaven col·laboradors seus i fins i tot moltes No esperàvem un gest que feia segles que no es persones amb les quals es creuava, quan anava a peu produïa, però no sols hem de respectar-lo, sinó agrair des de casa a les oficines de la Congregació per a la la sincera humilitat que comporta. Ningú millor que Doctrina de la Fe, en la seva rutina diària. És una ell no coneix les seves forces, que confessa que han persona senzilla, humil i de tracte cordial. minvat molt en els últims mesos, i la magnitud de la càrrega del pontificat. És fàcil endevinar que no fuig de Personalment he tingut moltes ocasions d’estar amb la creu, sinó que l’abraça amb tota la seva força com ha ell, ocasions que ara veig com una gràcia que Déu fet tota la seva vida, tan exemplar per a tots. m’ha concedit. Recordo algunes de quan era encara cardenal, i especialment una, ja com a papa: quan vaig A vosaltres us convido a elevar el cor en acció de anar a Roma, al cap de poc d’haver mort Joan Pau II, gràcies per tot el que ha estat el seu pontificat, i a el Papa que em va nomenar, per rebre la imposició del demanar pel Papa que vingui, que estimarem, com a pal·li com a arquebisbe metropolità de mans de Benet vicari de Crist, abans fins i tot de conèixer-lo. XVI. Jaume Pujol Balcells Poc després vaig estar amb ell a la Jornada Mundial de Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat la Joventut a Colònia, i, des de llavors, en nombroses

8 la veu de Càritas LA MARATÓ DE TV3 DÓNA SUPORT AL PROJECTE SOPA DE LLETRES Goretti Cebrián, treballadora social de Càritas

Aquest projecte a Fundació de la Marató de TV3, en l’edició Sopa de Lletres Ldedicada a la pobresa, va atorgar a Càritas s’ha iniciat a set Diocesana de Tarragona una ajuda per al projecte Càritas Parroquials Sopa de Lletres. Amb aquest projecte es vol fer de les poblacions front a les necessitats bàsiques de les famílies o de , , persones en situació d’exclusió social. La dotació , Tarragona, econòmica rebuda, que ha estat aconseguida gràcies i el a la solidaritat de moltes persones, ja està arribant Vendrell. Es preveu directament a les famílies participants a través que tindrà un impacte d’aliments i productes d’higiene des del mes de directe sobre unes setembre. 2.500 famílies. Els Sopa de Lletres és un projecte que té com a finalitat col·lectius prioritaris principal cobrir necessitats bàsiques d’alimentació per són totes aquelles tal de fomentar un consum responsable i saludable, famílies o persones amb més risc de patir exclusió o oferir un servei més participatiu i alhora reforçar empobriment, com poden ser famílies monoparentals l’apoderament de les famílies. El projecte, de doble amb menors dependents, persones amb problemes vessant —promocional i educativa— es basa en la de salut sense cobertura sanitària, aturats de llarga dignificació de la forma d’oferir l’ajut alimentari, durada sense dret a subsidis ni ajudes econòmiques i a través de serveis de distribució d’aliments estil persones en processos de reinserció social o víctimes «supermercats», i es complementa amb tallers de la violència. formatius que es realitzaran a partir de gener de l’any Considerem el projecte Sopa de Lletres com un 2013. recurs innovador i eficaç que permet ampliar l’actual L’objectiu d’aquests tallers és fomentar l’adquisició sistema de cobertura de necessitats bàsiques de la d’hàbits saludables i de competències en la gestió població més desafavorida, consolidant així el treball de la llar. Les sessions es distribuiran en quatre en xarxa que s’està realitzant amb les administracions mòduls: administració de l’economia domèstica, locals i supralocals, alhora que implica i capacita els cuina i alimentació, neteja i manteniment de la llar, participants per a afrontar de manera autònoma i coneixements i habilitats d’autoajuda per a fer front a responsable la situació sociofamiliar en la qual es les situacions multiproblemàtiques en què es troben troben. les famílies.

9 ordenació presbiteral

MN. ALBERT FORTUNY LLAVERIA, ORDENAT PREVERE A LA CATEDRAL DE TARRAGONA

l Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, el diumenge E16 de desembre, tercer diumenge d’Advent, va conferir l’orde del presbiterat a Mn. Albert Fortuny Llaveria a la Catedral de Tarragona en una celebració que va comptar amb molts familiars, amics i companys del jove prevere, i la presència del vicari general de l’arxidiòcesi i oncle de l’ordenand, Mn. Joaquim Fortuny; del rector del Seminari Major Interdiocesà, Mn. Norbert Miracle, del rector de la Parròquia de Sant Pau de Tarragona, on exerceix la seva tasca pastoral, i rector del Seminari Menor, Mn. Joan Antoni Cedó, i d’altres preveres concelebrants, diaques i seminaristes.

«Estem especialment contents perquè tindrem un nou prevere a la nostra Església de Tarragona», va manifestar el Sr. Arquebisbe en l’homilia. «Podem dir que la missió del prevere és com la de Joan Baptista, Com a moments significatius i emotius de la la gran figura de l’Advent que anuncia la salvació. cerimònia cal destacar les lletanies dels sants amb I per a portar a terme una missió tan important, l’ordenand prostrat a terra, i el moment central de la hem de ser homes de fe, d’esperança i caritat. En litúrgia d’ordenació, la imposició de mans per part primer lloc, has de ser home de fe, has de predicar del Sr. Arquebisbe i de totes preveres allí presents, la paraula de Déu amb convicció i predicant més un signe que mostra que l’ordenand se sap cridat per l’exemple ja que els oients capten de seguida a exercir el presbiterat en comunió, units a tots si el que es predica es viu. No deixis d’estudiar, de els preveres de l’arxidiòcesi i del món col·laborant continuar preparant-te perquè puguis ser llum pels amb el ministeri episcopal. Esdevingut membre de qui s’acosten a tu. Sigues optimista, estigues sempre l’orde dels preveres, va ser revestit per Mn. Joaquim disponible per atendre les persones, escoltar, animar Fortuny amb l’estola i la casulla, ornaments propis i donar esperança.» Mons. Jaume Pujol va convidar del prevere que van lliurar els tres germans de l’ordenand a ser, com Jesús, «un bon pastor que l’ordenand. estima les seves ovelles». Una vegada més, el Sr. Arquebisbe va demanar que no faltin vocacions al Un cop acabat l’acte litúrgic el nou ordenat va ministeri sacerdotal. adreçar unes paraules d’acció de gràcies dirigides al Senyor per la pregària i estima de tantes persones que l’acompanyaven en aquest dia tan significatiu. «Durant els dies previs a l’ordenació intentes fer «En els dies previs a balanç de la teva vida i t’adones que és impossible donar gràcies a totes les persones que t’han ajudat.» l’ordenació fas balanç Mn. Albert va començar agraint l’ajuda dels seus pares, germans, avis, padrins i de Mn. Joaquim de la teva vida i t’adones Fortuny, del qual va destacar que havia estat un important testimoni en el seu discerniment que és impossible vocacional. En les seves emotives paraules també va recordar el Col·legi Turó, el Col·legi Major Pedralbes donar gràcies a totes de Barcelona, la Parròquia de Sant Pere Apòstol de Cambrils, la Parròquia de Sant Pau de Tarragona, les persones que t’han d’on va destacar el capital humà amb esperit crític i constructiu amb què compta, i el Col·legi Sant Pau ajudat.» Apòstol de Tarragona. De la seva etapa de formació

10 Fotos: MCSAT va tenir present l’acompanyament dels qui han estat els seus formadors al Seminari, i de Mn. Emili Roure i Mn. Joan Antoni Cedó.

Dirigint-se als preveres concelebrants, Mn. Albert Fortuny va agrair-los la presència en la celebració i els va demanar que l’ajudin a fer camí «com si fos un germà petit». Finalment, va donar les gràcies al Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral i a la Coral Verge del Camí, que van sostenir els cants de l’assemblea.

11 radiografia dels arxiprestats

TARRAGONA CENTRE, UN ARXIPRESTAT ARRELAT A LA CIUTAT EPISCOPAL

l municipi de Tarragona compta amb dos Earxiprestats, el de Tarragona Centre i el de Tarragona Perifèria, amb un total de seixanta-dos quilòmetres quadrats d’extensió. L’arxiprestat de Tarragona Centre, constituït l’any 1972, sobrepassa els noranta-tres mil habitants. Sociològicament l’arxiprestat està format pels qui són originaris de Tarragona o rodalies i els immigrants d’altres indrets de l’Estat Espanyol que han vingut per raó de la industrialització. Des de fa uns anys cal comptar, també, amb la immigració dels països d’Amèrica Llatina, de l’est d’Europa i de l’extrem orient, entre els quals destaquen els filipins i la immigració dels països musulmans. L’arxiprestat, doncs, forma un mosaic de confessions cristianes, de religions i cultures ben diverses. Tarragona és la ciutat on l’Arquebisbe té la residència, per tant, és ciutat episcopal i on s’erigeix la Catedral, l’església de tota la comunitat cristiana diocesana des d’antic. Conversem amb el seu arxiprest, Mn. Joan Antoni Cedó Perelló. —Quines parròquies formen part d’aquest arxiprestat? Tarragona Centre agrupa actualment onze parròquies amb els seus respectius llocs de culte: la Santíssima Trinitat, amb l’ermita de la Mare de Déu de la Salut, la capella de la residència Mare de Déu de la Mercè i l’església de Natzaret; Santa Maria de la Catedral, que aplega l’església de Sant Magí, l’església de Sant Llorenç, la capella del palau arquebisbal i les capelles del Seminari Pontifici; Santa Clara; Sant Francesc d’Assís, amb l’església de Sant Antoni de Pàdua, la capella de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla i del Centre Sociosanitari Llevant i del santuari de la la capella a la Residència geriàtrica Les Alzines; la Mare de Déu del Loreto, i, finalment, la Parròquia de Parròquia de Sant Fructuós de Tarragona, que acull Sant Pere i Sant Pau, on s’hi troba la capella del Col·legi la capella de la Casa Sant Josep, la capella del Col·legi La Salle i la capella de la residència de les Germanes Sant Rafael, la capella al Col·legi Menor Sant Pau i Dominiques de l’Ensenyament. la nova capella de la Residència Sanitas; Sant Joan Com es pot veure pràcticament totes les parròquies Baptista, amb el santuari de Nostra Senyora del Sagrat tenen llocs de culte, ja siguin habituals o ocasionals: Cor i l’església de Sant Nicolau de Bari; Sant Pau, amb les esglésies de Sant Antoni, de Sant Agustí i dels Pares els llocs de culte de la capella de la Residència Sanitària Carmelites, dins la Parròquia de Sant Francesc d’Assís; Joan XXIII, la capella de l’Hospital Sociosanitari i el santuari de la Mare de Déu del Sagrat Cor, dins la Francolí i la capella de la Presó Provincial; Sant Pere Parròquia de Sant Joan Baptista, tenen culte cada dia. Apòstol; Santa Maria de Ferran-La Móra, que acull les esglésies de Santa Maria de Ferran, de la Móra i de Tamarit; Sant Cosme i Sant Damià del Molnars, que té cura de la capella de la Ciutat Residencial, de la capella 12 —Quantes comunitats religioses hi són presents? —Quines activitats es duen a terme conjuntament A l’arxiprestat hi ha dues comunitats d’ordes religiosos a l’arxiprestat? masculins: els pares Carmelites Descalços i els pares A nivell de celebració ens reunim com a arxiprestat en Rogacionistes. Els ordes religiosos femenins són la missa pontifical de Sant Fructuós a la Catedral, en la més nombrosos. Hi ha les germanes Carmelites de la del Dimecres de Cendra i en l’eucaristia de la vetlla de Caritat Vedruna —Col·legi Vedruna Sagrat Cor i Casa Pentecosta. Vedruna—, les germanes Carmelites Missioneres Pel que fa a la catequesi, hi ha la formació de Teresianes —Col·legi Mare de Déu del Carme, Casa catequistes, la trobada dels infants que han de fer d’espiritualitat Pare Palau i residència sacerdotal Sant la primera comunió, a la Catedral, i la sortida dels Fructuós—, les Carmelites Tereses de Sant Josep infants grans, infants de postcomunió, durant el temps —Col·legi El Carme i Residència Mare Guasch—, pasqual. la Companyia de Maria —Col·legi Lestonnac- L’Ensenyança—, la Companyia de Santa Teresa de Com a formació es duen a terme diverses sessions, Jesús —Col·legi Santa Teresa de Jesús, més conegut obertes a tothom, com les conferències quaresmals, com Teresianes—, les Dominiques de l’Ensenyament que aquest any han quedat integrades en la de la Immaculada Concepció —Col·legi Sant Domènec programació de l’Any de la fe. de Guzman—; les Oblates del Santíssim Redemptor A nivell de caritat, Càritas Interparroquial, que vetlla i les Carmelites Descalces —monestir de Sant Josep per la sol·licitud dels més pobres de la ciutat amb i Santa Anna. Nombrosos col·legis i residències que, l’atenció als nens, a la dona, als més grans, etc., així amb les limitacions pròpies del moment, manifesten com dels que passen ocasionalment, amb els serveis voluntat de col·laborar en el treball pastoral de Cafè i Caliu i la possibilitat d’allotjament a dues parroquial, arxiprestal i diocesà. pensions de Tarragona. L’Assemblea de Càritas Cal esmentar també, pel fet que el seu comiat és molt Interparroquial se celebra un cop l’any. recent, les comunitats religioses integrades pels pares Cal destacar també la convocatòria, ja per tercera Caputxins, els pares Claretians i els germans de les vegada i també anual, de la Jornada de la família Escoles Cristianes (La Salle). L’arxiprestat també cristiana i els cursets de preparació al matrimoni per a compta amb preveres que actualment resideixen a les parelles que es preparen per a aquest sagrament. Tarragona i que hi col·laboren pastoralment. —Com s’articula l’activitat arxiprestal? Els preveres de l’arxiprestat ens reunim cada mes per a programar i vetllar la coordinació de les accions pastorals. També és estable la coordinació de la catequesi d’infants, la pastoral de preparació del sagrament del matrimoni i Càritas. El Consell Pastoral Arxiprestal és valorat per impulsar la coordinació de les accions pastorals. —La Setmana Santa també hi té una rellevància molt significativa... Exactament, la Setmana Santa a Tarragona és una gran convocatòria de religiositat i devoció organitzada per l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa. A més, moltes de les confraries tenen un estret vincle amb les seves parròquies d’acollida. En relació amb la Setmana Santa i l’arxiprestat, Retaule de la parròquia enguany, el dia 21 de març, hi haurà una conferència de Sant Fructuós de Tarragona

Construcció Talleres Valero Reus S.L. i disseny de maquinària (José A. Valero Navarro) Pol. Ind. Bescós. C/ Sardenya,3 (Ctra. Constantí) Departament de disseny Mobiliari urbà a/e: [email protected] Tel: 977 770 651 - 977 771 643 Interiorisme Des de l’any 1989 innovant en metall i construcció 13 pronunciada per Mons. Sebastià Taltavull, bisbe I per a l’Any de la fe, el que se’ns ha proposat —i auxiliar de Barcelona, amb el tema «L’Any de la fe i les assumim— a la Carta pastoral del Sr. Arquebisbe associacions de la Setmana Santa», a l’església de Sant «Viure la fe. Transmetre la fe» (2 d’octubre de 2012), Agustí, a les 8 del vespre. no pas com una programació que hem afegit a la que hi havia prevista, sinó procurant tenir-ho en compte, —Quines perspectives té l’arxiprestat de cara al amb la voluntat que envigoreixi el que hi havia previst futur? des del Pla pastoral i que hem comentat anteriorment. L’arxiprestat fa seus els objectius del Pla pastoral diocesà 2010-2013: —Finalment, anunciem la visita pastoral que des d’ara comença el Sr. Arquebisbe a l’arxiprestat... 1) Afrontar un enfortiment dels laics en el camp del compromís cristià en la societat: és la prova d’una fe Sí, enguany el Sr. Arquebisbe farà la visita pastoral vigorosa i d’un testimoniatge convincent. al nostre arxiprestat. Va començar el Dimecres de Cendra amb la missa estacional a la Catedral i acabarà 2) Impulsar encara més l’acció pastoral en els joves: amb el pontifical de Sant Fructuós de l’any vinent. són el futur de l’Església. Són ells els qui l’han de viure i Cada parròquia organitza la visita dintre el seu àmbit, i testimoniar en un món diferent que cal evangelitzar. arxiprestalment hi ha la voluntat de professar la fe a la 3) Encarar amb serenitat, realisme i visió de necròpolis paleocristiana passat l’estiu. futur la dificultat pastoral d’haver d’atendre amb pocs preveres l’àmplia acció pastoral que tenim encomanada.

In memoriam MN. FRANCESC BENET de Reus, d’on passaria a tenir cura persones I MARIMON, A LA CASA de la Parròquia de Santa Maria de es DEL PARE , càrrec que compaginava pensaven amb el de rector de les de Sant que aquest Ha passat a la casa del Pare Mn. Pere ad vincula de Mont-ral i de era el seu Francesc Benet i Marimon, als la de Sant Andreu de Farena, on nom de 79 anys d’edat i 54 de presbiterat. romandria nou anys. pila—, va Havia nascut a Rocallaura, associat actualment arxiprestat de l’Urgell- El 4 d’agost de 1969 va passar a a la tasca Garrigues, el 10 de febrer de 1933, i ser rector de la Parròquia de Sant de rehabilitació i de restauració va morir a l’Hospital de Sant Joan Salvador de del Santuari de la Mare de Déu del de Reus, on estava ingressat. i de la de Sant Joan Baptista de Tallat, ubicat dins el terme de la Vallverd, a les quals s’hi afegiria seva Rocallaura nadiua. Mn. Francesc aviat va manifestar la la de Sant Joan de Biure de Gaià a seva vocació al presbiterat, per la partir del 25 de setembre de 1970 La reconstrucció, realitzada qual cosa va ingressar al Seminari fins al 3 de juliol de 2007, quan mitjançant l’esforç i la dedicació de Pontifici de Tarragona, on va esdevindria jubilat en actiu adscrit Mn. Benet, es basa primordialment cursar els seus estudis eclesiàstics. a la Parròquia de Crist Rei de Reus, en la recuperació de carreus i Ja al Seminari va palesar la ciutat on vivia darrerament amb detalls que la incúria d’anteriors seva bonhomia i el seu tarannà una germana seva. propietaris va malmetre. També emprenedor. El cardenal Benjamín va recuperar l’antiga tradició d’un de Arriba y Castro, arquebisbe de Durant el seu període de rector romiatge dels pobles del voltant Tarragona, el va ordenar prevere a de Rocafort de Queralt va ser el cada tercer diumenge d’agost. la capella major del Seminari el 26 precursor de la reconstrucció i de la d’octubre de 1958. posterior rehabilitació de l’ermita Mn. Francesc Benet i Marimon, de la Mare de Déu de la Guàrdia reposi en la pau de Crist! La seva primera destinació pastoral dels Prats. va ser com a rector de la Parròquia de Sant Jaume de Passanant i vicari El nom de Mn. Benet, com era de la Prioral de Sant Pere Apòstol conegut —fins al punt que moltes 14 noticies

PRESENTAT EL LLIBRE ‘MUSEU DIOCESÀ DE TARRAGONA. PINTURA GÒTICA’

n catàleg amb 34 obres de pintura gòtica amb Per la seva banda, el president de la Diputació va «Uun contingut rigorós i alhora divulgatiu.» qualificar l’obra de concisa, meticulosa i rigorosa. «La D’aquesta manera definia la Dra. Sofia Mata, col·lecció és la principal protagonista, però el llibre té conservadora del Museu Diocesà de Tarragona (MDT) un gran mèrit perquè la posa a l’abast de tothom», i autora dels textos, el nou llibre Museu Diocesà de Tarragona. Pintura Gòtica (Ed. Escua), presentat va explicar. el dimecres 19 de desembre a l’aula Santa Tecla del El Sr. Arquebisbe va concloure l’acte felicitant a tots Centre Tarraconense El Seminari. aquells que han col·laborat i fet possible la publicació L’acte, presidit pel Sr. Arquebisbe, va comptar amb la d’aquest catàleg. presència del president de la Diputació de Tarragona, el Sr. Josep Poblet; del director del Museu Diocesà, Mons. Miquel Barbarà; de la Dra. Sofia Mata i de la Dra. Rosa Ricomà, directora del Museu d’Art Modern de Tarragona, la qual va ser l’encarregada de presentar el catàleg. El primer torn de paraula va ser per a Mons. Barbarà, el qual va destacar que el catàleg és un projecte materialitzat amb peces procedents de la Catedral de Tarragona i d’altres llocs de culte de l’arxidiòcesi. També va anunciar que el MDT es prepara per al primer centenari, l’any 2014. En la seva presentació, la Dra. Ricomà, després d’oferir un recorregut per les diverses etapes del Museu Diocesà d’ençà dels seus orígens, va destacar el gran impacte visual del catàleg, que «conté una de les imatges més belles de sant Pau i santa Tecla a la portada». Trenta-quatre obres de caràcter religiós, amb textos en tres idiomes que fan accessible el contingut al públic. També cal destacar el gran treball fotogràfic dels quatre fotògrafs que hi han participat: Carles Aymerich, Ramon Cornadó, Joan Farré i Santiago Grimau.

15 CELEBRACIÓ DE LA SOLEMNITAT DE SANT FRUCTUÓS, SANT AUGURI I SANT EULOGI

Foto: MCSAT

om cada any el dia 21 de gener, solemnitat dels fe. El cant dels Goigs de sant Fructuós i la benedicció Csants màrtirs de Tarragona, Fructuós, bisbe, i final va cloure la pregària. sant Auguri i Eulogi, diaques, va tenir lloc la pregària i la lectura de la Passio Fructuosi a l’amfiteatre romà Tot seguit, i en el marc de la jornada de formació de Tarragona. Enguany s’ha rememorat el 1754è any permanent del clergat, va tenir lloc a la sala d’actes del martiri arran de la persecució, l’any 259 dC, dels del Centre Tarraconense El Seminari la ponència emperadors Valerià i Gal·liè. La Passio Fructuosi recull titulada «La fe dels màrtirs», a càrrec de la Sra. la història d’aquest procés martirial, immortalitzat Encarnación González, directora de l’Oficina per a entre mitjans del segle III dC i inicis del segle IV dC. les Causes dels Sants de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) des de l’any 2001. Després del rés L’acte, organitzat per l’Associació Cultural Sant de l’hora sexta, la ponent, doctora en història a la Fructuós i amb l’assistència d’una seixantena de Universitat de Barcelona, llicenciada en dret canònic persones, va estar presidit pel Sr. Arquebisbe, i una de les primeres postuladores de la causa dels Mons. Jaume Pujol, i va comptar amb la presència sants, va ressaltar diversos fragments de la carta de Sa Beatitud Timotei Lauran, bisbe per a Espanya Porta fidei, l’exhortació apostòlica amb la qual Benet de l’Església romanesa; Sa Beatitud Varsanufie XVI ha convocat l’Any de la fe; de fragments bíblics, Prahoveanul, bisbe auxiliar del Patriarcat Romanès; el d’encícliques i de sant Agustí, tot destacant exemples P. Màxim Badoiu, abat del Monestir de Sant Calinic de i virtuts dels màrtirs. «El martiri cristià és un acte Bucarest i el P. Vasile Baltaretu, rector de la Parròquia suprem d’amor, d’esperança i de caritat on s’anteposa de Sant Calinic i Sant Fructuós de Tarragona. la fidelitat a Jesucrist. Els primers cristians ho van entendre molt bé. Un màrtir és una persona lliure El Sr. Arquebisbe va fer menció especial en la respecte del poder i del món que se sap estimada i celebració de l’Octavari per la unitat dels cristians redimida per gràcia de Déu», va afirmar. Encarnación que se celebra cada any entorn d’aquesta solemnitat, González va fer referència al martiri com un fet l’exemple de tants màrtirs que seran beatificats el ecumènic, d’unitat. Avui dia hi ha mil un màrtirs del proper mes d’octubre a Tarragona, la celebració de segle XX reconeguts entre beats i canonitzats. l’Any de la fe i totes aquelles persones d’arreu del món com ara Terra Santa, l’Iraq, Nigèria, entre molts altres A les vuit del vespre, a la Catedral de Tarragona, es va països, que continuen patint avui dia a causa de la seva celebrar la missa pontifical de sant Fructuós presidida 16 pel Sr. Arquebisbe, amb l’acompanyament dels cants per part de la Schola Cantorum dels Amics de la Catedral. «Ens cal tenir present l’Església catòlica, estesa d’Orient fins a Occident», va pronunciar Mons. Jaume Pujol en la seva homilia rememorant les paraules de sant Fructuós abans del seu martiri. «No són pas unes paraules boniques sinó el veritable testament d’un home que estava a punt de donar la seva vida per la fe en Crist. Malgrat l’expectativa segura i immediata d’un dolor terrible, Fructuós només pensa en l’Església catòlica universal. Una lliçó d’esperança.» El Sr. Arquebisbe va recordar especialment aquells germans nostres Foto: MCSAT que són víctimes avui dia d’un món cruel que només reconeix per déus el diner i el poder. En acabar la celebració els fidels van passar a venerar les relíquies dels protomàrtirs.

Joventut ESCOLA DE PREGÀRIA SOBRE EL CREDO

Amb motiu de l’Any de la fe convocat pel sant pare Benet XVI, el Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears (SIJ), des de l’octubre de 2012 fins al mes de novembre de 2013, quan finalitzi l’Any de la fe, està editant un cop al mes el material de l’Escola de pregària sobre el Credo, la pregària o formulació que recull de manera sintètica els articles principals de la fe cristiana. Per la seva gran riquesa d’aspectes teològics s’ha triat el text Nicenoconstantinopolità. Aquest material, que cada mes prepara una delegació diocesana de joventut de Catalunya i Balears, es pot rebre enviant un correu electrònic a info.delejot@ gmail.com o també es pot descarregar a la secció «Materials» del web de la Delegació diocesana de pastoral de joventut www.delejot.cat.

Plaça del Victor,7 - REUS - Tel: 977 338 554 - www.gestiomatica.es - [email protected] 17 Trobada familiar de preveres, diaques, seminaristes majors i menors, i laiques amb missió pastoral Miquel Marimon, diaca

Foto: MCSAT ns dies abans de Nadal, el dissabte dia 22 de dirigit per Mn. Joan Francesc Amigó, i un segon sobre Udesembre, va tenir lloc una de les trobades més la coronació canònica de la Mare de Déu del Tallat, entranyables de l’any: la que reuneix els pares i mares esdevinguda el 21 de setembre de l’any 1954. En de preveres, diaques, seminaristes majors i menors i aquest cas es tracta d’un reportatge en blanc i negre laiques amb missió pastoral amb els seus fills i filles enregistrat al seu dia en cinta cinematogràfica que ha juntament amb el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol. estat digitalitzat. Una bonica recordança dels costums, el vestit, la pietat popular i les grans concentracions Prop d’un centenar de persones ens vam aplegar al marianes de la dècada, a més d’un document que matí al Seminari per a gaudir d’una jornada festiva, de forma part del record històric diocesà. retrobament i d’amistat, que es fa des dels darrers sis anys. A més, aquest any la trobada va comptar amb una Com ja és tradició, hi va haver el moment de la novetat: la presència de les famílies dels seminaristes fotografia de família davant la capella de Sant Pau, menors. i, després, tothom va assistir a la celebració de l’eucaristia a la capella major del Seminari, presidida El claustre de Sant Pau va ser el lloc d’acolliment, pel Sr. Arquebisbe i concelebrada per una gran part salutacions i retrobament. Tot seguit, a l’aula Santa dels preveres assistents i diaques. Tecla del Centre Tarraconense el Seminari, es van projectar dos documents audiovisuals: un sobre la vida, l’obra i el llegat de qui va ser rector de Vallfogona (Dr. Francesc Vicent Garcia - 1579-1623), un DVD

18 Foto: MCSAT CONCERT DE NADAL A BENEFICI DE KAMPANGA

l projecte social missioner de EKampanga, a Rwanda, va ser el protagonista del concert de Nadal celebrat el divendres 21 de desembre a l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Tarragona. El concert, que va comptar amb una gran assistència de públic, entre els quals hi havia Mn. Joaquim Fortuny, vicari general de l’arxidiòcesi, i Mn. Josep Cabayol, missioner diocesà a Rwanda; va anar a càrrec del Cor Estels i Cor de Joves dels Amics de la Catedral i el Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral. Els més petits, el cor infantil Els Estels, sota la direcció d’Anna Mateu i Albert Díez a l’orgue, van iniciar el concert oferint tres temes nadalencs: Ja ve Nadal!, Fa fred en el carrer i la Cançó de l’Estrella. La segona part va anar a càrrec del Cor Jove, sota la direcció d’Anna Mateu i Josep Enric Peris com a organista, i va cantar sis temes, la major part en llengua anglesa. La tercera i darrera part, a càrrec del Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral, sota la direcció de Mons. Miquel Barbarà i Josep Enric Peris a l’orgue, va concloure el concert amb nou temes, un dels quals va ser l’estrena de l’himne de la Schola Cantorum i orquestra composat amb motiu del 25è aniversari d’aquest Cor. La recaptació del concert es va destinar al projecte social missioner de construcció d’un centre de formació i assistència social a la parròquia de Kampanga, a Rwanda. L’objectiu d’aquest projecte que s’està duent a terme és incrementar la qualitat de vida i les oportunitats de desenvolupament personal de la població dels dotzes centres d’atenció social de la perifèria de Kampanga. Un cop acabat, es calcula que se’n beneficiaran de manera indirecta unes 45.000 persones.

Foto: MCSAT

anys 1963-2013 50 [email protected] Av. Ramón y Cajal, 12 - Tel. 977 21 11 64 · Fax 977 92 06 24 .comercialpadrell.com Papers pintats · Pintures · Articles neteja · Moquetes · Material decoració · Belles Arts 19 Prop d’una trentena de periodistes i professionals de la comunicació assisteixen a la celebració de sant francesc de sales convocada per l’Arquebisbat

om ja és tradició, cada 24 de gener el Departament Cdiocesà de mitjans de comunicació social de l’Arquebisbat de Tarragona convida els periodistes i professionals de la comunicació de l’arxidiòcesi amb motiu de la festa litúrgica de Sant Francesc de Sales, patró dels periodistes i escriptors. En aquesta ocasió s’hi van aplegar una trentena de professionals de diferents mitjans de comunicació i institucions. La jornada va començar, a les deu del matí, amb la tradicional celebració de l’eucaristia a la capella del palau arquebisbal, presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, en què va encomanar especialment a tots els professionals que treballen en els diferents mitjans de comunicació i les seves famílies. En acabar la celebració, i després de la fotografia de família de tots els assistents, el Sr. Arquebisbe va explicar Fotos: MCSAT alguns dels temes més destacats que tindran lloc durant aquest any 2013 a l’arxidiòcesi, com és la beatificació de més de cinc-cents màrtirs del segle XX el dia 27 d’octubre a Tarragona, que pot aplegar milers de persones; la finalització de la segona fase de remodelació de les obres del Centre Tarraconense El Seminari i la inauguració de l’orgue de la Catedral. Durant l’acte, el president de la Fundació Bonanit, Antoni Coll, va explicar que a l’antiga casa dels transeünts, a la plaça de les Peixateries Velles, on Càritas Interparroquial de Tarragona ofereix el servei de Cafè Caliu, la Fundació passarà de quinze a quaranta llits per ampliar el servei de donar aixopluc a persones sense sostre. En el decurs de la trobada, el cap del Departament, Sr. Didac Bertran, va presentar públicament els nous directors de la revista Església de Tarragona i del Full Dominical, Santiago Grimau i Anna Robert, respectivament. Bertran també va destacar alguns aspectes en els quals l’Arquebisbat ha estat pioner, com la producció audiovisual a través de la xarxa, la creació d’un canal de televisió per Internet, l’ús dels codis QR en les publicacions o el vocabulari religiós que és utilitzat per altres bisbats de l’Estat i que actualment s’està traduint a l’anglès.

20 llibres Llibreria de l’Arquebisbat C/ de Sant Pau, 4 (Tarragona) – Edifici del Seminari

MANUEL BORRÀS I FERRÉ: UNA VIDA AL SERVEI DE L’ESGLÉSIA

Fuentes i Gasó, M. M.; Roig la constatació que el Dr. Borràs Queralt, F. Centre d’Estudis restà sempre al costat del Dr. Canongins Ponç de Castellví, Vidal i Barraquer, com una 2004. 595 p. PVP: 20,00 €. autèntica ombra. En segon lloc «La persona del Dr. Manuel que la seva mort l’ha fet entrar Borràs i Ferré estigué definitivament, amb mèrits pregonament marcada per propis, en el grup d’escollits que dos fets importants. Fets en el món cristià estan marcats cabdals, certament, però que pel baptisme de sang. La seva sovint embolcallen la seva persona, doncs, forma part de veritable figura. En primer lloc l’univers cristià del martiri.»

PER QUÈ M’HA TOCAT A MI NOVA EVANGELITZACIÓ A HUBO UNA VEZ UN CONCILIO AQUEST SOFRIMENT? LES ESCOLES CRISTIANES Rubio, J. Ed. Khaf., 2012 Col·lecció El sentit del dolor humà Riu Rovira de Villar, F. Ed. CCS i Expresiones. 133 p. PVP: 13,30 €. Grün, A. Ed. Claret., 2006 Edebé, 2012. 174 p. PVP: 12,00 €. Carta a un jove sobre el Vaticà II Col·lecció Gresol, n. 11. 160 p. «El llibre de Francesc Riu és no és un llibre habitual. És una PVP: 17,50 €. una aportació decisiva per a obra de reflexió personal amb «“Per què a mi?” Aquesta és comprendre allò que ha estat algunes dades i opinió. Està pensat la pregunta que es fan moltes l’escola cristiana en el nostre per a joves d’entre 18 i 30 anys, persones quan s’han de país en l’últim mig segle i per persones d’una generació diferent confrontar amb la malaltia, la a afrontar amb creativitat els a la que va viure el postconcili. mort o les catàstrofes naturals. desafiaments del futur. El seu L’estil és directe, allunyat de Però aquesta pregunta del discurs intel·lectual, dotat d’una l’erudició però amb incursions i perquè es planteja igualment en sòlida argumentació, planteja informacions que es consideren sofriments quotidians com poden qüestions que fan pensar, i pot vàlides per a la classe de religió, ser el fracàs d’unes relacions ser especialment suggeridor en en centres d’ensenyament o a la personals o la pèrdua del lloc de els àmbits on es prenen decisions pastoral. No és una carta a algú treball. No es troba una resposta sobre aquests temes» (del pròleg que sigui ateu o agnòstic sinó a al fet que un Déu compassiu pugui de Francesc Torralba). algú que tingui certa preocupació permetre aquest sofriment tan per saber. poc compassiu.» 21 opinió

Inés Virgili Montoliu, Psicòloga ELS DRETS DELS INFANTS, EN MANS DE TOTS

n molts passatges de l’Evangeli, Jesucrist Epresenta els infants com a criatures preferents a les quals s’ha de protegir, acollir, guarir i defensar. En llur puresa, innocència i veritat Jesús prefigura el regne de Déu: «Jesús féu acostar els infants i digué: Deixeu que els infants vinguin a mi: no els ho impediu, perquè el regne de Déu és dels qui són com ells» (Lc 18,16). Vint segles després, l’any 1923, Eglantyne Jebb, pedagoga britànica fundadora de l’ONG Save the Children, va redactar una carta plena d’intensitat i senzillesa sobre les necessitats reals de la infància. El seu treball va rebre un gran suport i estímul de diferents polítics de pes com Robert Cecil i sobretot del papa Benet XV. La carta de Jebb va ser adoptada per la Societat de Nacions en la seva Declaració de Ginebra de 1924 i pot ser considerada la primera declaració sistemàtica dels drets dels infants. La Declaració dels Drets dels Infants de 1959 i la Convenció sobre els Drets dels Infants de 1989, aprovades per l’ONU, són deutores de l’obra de Jebb. En els inicis del tercer mil·lenni ens trobem en una societat que prioritza aquests drets i dirigeix esforços a la millora i promoció de l’aplicació de tots ells. Tanmateix, en aquests moments de crisi econòmica i ètica cal fer una insistència especial en la lluita contra la pobresa i en favor de la inclusió social. Recentment Rafael Ribó, síndic de Greuges, en la presentació de l’Informe sobre els drets de l’infant 2012, ha posat de manifest que les administracions públiques no han preservat les polítiques i les prestacions adreçades als infants, sobretot dels que es troben en una situació de vulnerabilitat. Per la seva part, la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, recull aquesta necessitat de «prioritzar les polítiques d’atenció a la infància en situació de vulnerabilitat» i alerta del problema que 22 suposa la manca de famílies acollidores que puguin donar un entorn familiar als infants tutelats per l’Administració, recomanant que «tots els infants de menys de 6 anys tutelats per la visquin amb una família acollidora en lloc de viure en un centre públic residencial». Davant d’aquesta situació, què podem fer els cristians? La nostra Església ha prestat una atenció secular a la protecció de la infància, des dels temps del cristianisme primitiu fins a l’actualitat. A la nostra arxidiòcesi podem citar, com a exemple, la Casa-Asil dels Orfes, fundada l’any 1553, o la Casa Sant Josep, que recentment ha complert cent anys d’existència. Ara, algunes famílies cristianes poden sentir la crida de ser receptores d’aquesta tasca d’acolliment. No pot existir una resposta més càlida i efectiva per als infants desprotegits que la que pot aportar una família cristiana. L’atenció, la protecció i la promoció que pot proporcionar aquesta família a l’infant pot veure’s enriquida per la projecció d’uns valors espirituals que complementin la seva formació integral. Tanmateix, vetllar per la protecció i acompanyament en el creixement personal i d’inserció social de tots els infants desprotegits o en situació de risc està en mans de tots. Hem de felicitar i estimular els treballs, resolucions i destinacions d’àrees públiques com els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA), l’Àrea de Suport a Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET) i en general a tot el Departament de Benestar Social i Família, així com també a organitzacions sense ànim de lucre, civils i eclesials, que aboquen els seus esforços i dirigeixen els projectes per tal que aquests drets els assoleixin cada vegada més infants, amb més consistència i durabilitat. Els infants esdevenen joves, i els joves adults. Defensar i treballar pels drets dels infants és potenciar i consolidar els drets humans, és fer una societat amb uns fonaments millors i més a prop de la veritat que l’Evangeli ens demana: «A nosaltres, doncs, ens toca d’ajudar homes com aquests i de col·laborar així en la causa de la veritat» (3Jn 1,8). 23 el reportatge

QUÈ ÉS UNA VISITA PASTORAL? Per què es fa la visita pastoral? Cada quan es du a terme? En què consisteix? Qui visita? A qui es visita?… Segurament algun cop us heu plantejat algunes d’aquestes qüestions. Per intentar respondre-les, un equip de la revista ESGLÉSIA DE TARRAGONA va acompanyar el Sr. Arquebisbe durant tot un cap de setmana de visita pastoral als pobles de , Maspujols, l’Albiol i , de l’arxiprestat del .

a visita a la Selva del Camp va començar el seva gran tasca al Col·legi Ldivendres 18 de gener visitant l’Institut i les dues de Sant Rafael des de 1820 escoles públiques del poble, el Col·legi Abel Ferrater fins l’any 2010, que va i el Gil Cristià. El primer centre a rebre la visita del Sr. passar a ser de titularitat Arquebisbe va ser l’Institut Joan Puig i Ferreter. El Sr. diocesana. Sor Martina, Arquebisbe, acompanyat del rector de la Parròquia la germana superiora, i la de Sant Andreu Apòstol de la Selva del Camp, Mn. resta de germanes reben Joan Curieses, i de la laica amb missió pastoral, Núria l’Arquebisbe amb els braços Pasqual, van ser rebuts pel director de l’Institut, el ben oberts i després d’una qual els va acompanyar a fer un breu recorregut per fotografia de família resen les instal·lacions, va poder saludar alguns dels seus l’àngelus a l’acollidora alumnes mentre feien classe i també el claustre de capella de casa seva. professors. El director, Prudenci López, va valorar de manera positiva la visita, ja que «és una manera de mostrar el treball que fas diàriament i que sovint no es Petits i grans veu.» A la tarda, a l’Escola de Sant Paral·lelament, mentre el Sr. Arquebisbe visitava Rafael, una vintena de nens aquests centres, el diaca i secretari particular del representants de cada curs escolar, acompanyats del Sr. Arquebisbe, Mn. Josep Manuel González, es director de l’Escola, Joan Carles López, i d’alguns trobava a l’abadia desenvolupant una de les tasques professors, van compartir una entretinguda conversa que també cal fer durant la visita: la revisió dels amb el Sr. Arquebisbe. Els infants li van explicar llibres sacramentals, on hi consten els registres dels alguns projectes i novetats de l’Escola i també li van matrimonis, baptismes, defuncions i confirmacions. fer algunes preguntes amb l’espontaneïtat pròpia «Aquesta revisió cal fer-la d’ençà de la darrera visita de l’edat: «T’agrada la feina que fas? Des de quan ets pastoral d’un arquebisbe, que en aquest cas aquí a mossèn? Quants anys tens?» «Al principi, per als la Selva va ser el mes de gener de 1991 quan va venir alumnes, l’Arquebisbe era desconegut, però ara el l’arquebisbe Ramon Torrella», explicava Mn. Josep coneixen perfectament. Transmet una imatge de pau Manel. Un altre llibre important que cal tenir és el i tranquil·litat que convé molt», explicava el director. de registre. «Aquest és el llibre on consta l’acta de la En la seva visita a l’Escola també va visitar la capella i visita pastoral, tot el que s’ha de transcriure perquè algunes aules mentre els alumnes feien classe. quedi constància en un futur, així com també qualsevol I dels més petits als més grans. La Residència d’avis observació que s’hagi de fer al rector (deficiències en la El Vilar, la llar de jubilats i la visita a nou malalts del litúrgia, estris de culte, funcionament…)». poble van centrar l’activitat de visites de la tarda I la visita continua. La comunitat de set germanes de que es van concloure a l’Ajuntament. «Fa un temps Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül de la Selva des de la Parròquia ens van dir que es faria aquesta del Camp esperen el Sr. Arquebisbe per a compartir visita pastoral i nosaltres hem obert les portes a l’hora del dinar. Una placa a la sala d’estar recorda la l’Arquebisbe per explicar-li el funcionament del centre 24 Fotos: MCSAT i mostrar-li les instal·lacions. Un dels fets que li he volgut transmetre és el valor de veïnatge, de família, que s’està recuperant en una societat tan individual com la nostra», explica Gemma Abelló, directora de la Residència. Visitant l’Institut Joan Puig i Ferreter

25 la Selva del Camp Amb alumnes de l’escola Sant Rafael Revisió dels llibres sacramentals

Fotos: MCSAT

Comunitat de germanes de Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül de la Selva del Camp

26 Maspujols

Dissabte a Maspujols El dissabte 19 de gener el Sr. Arquebisbe va continuar amb la visita que el diumenge anterior, dia 13, havia començat a Maspujols, de set-cents seixanta habitants. A l’ermita de Sant Antoni, el rector del poble, Mn. Jordi Sánchez, i els membres del Consell Parroquial, van acollir el Sr. Arquebisbe per a fer una pregària pels difunts de les famílies. Després de visitar uns quants malalts i de portar-los la comunió a casa seva es va reunir a la Casa de la Vila amb l’alcalde del poble i els set regidors, els quals van destacar la relació fluïda que hi ha entre la Parròquia i el Consistori. «Enguany fa cinquanta anys que es va reconstruir l’ermita de Sant Antoni dedicada a Sant Antoni de Pàdua i s’hi ha tornat a celebrar missa», explicava l’alcalde de la vila. Seguidament, l’Arquebisbe va compartir el dinar i una reunió amb el Consell Parroquial i els catequistes als locals de la catequesi, que va acabar amb una xocolatada amb coca, on hi van participar també els infants de la catequesi de comunió. Hem pogut explicar al Sr. Arquebisbe els serveis que oferim des de la Parròquia, les trobades que tenim a nivell d’arxiprestat, com la que acollirem el proper 23 de març, dissabte de Rams, titulada «El pas del Mar Roig per als infants que faran la primera comunió», explicava Mn. Jordi Sánchez, rector de la Parròquia. En la primera part de la visita a Maspujols, el dia 13, es van confirmar nou membres de la Residència d’avis El Vilar comunitat parroquial.a Foto: MCSAT 27 Fotos: MCSAT

«Valoro molt positivament el contacte personal i directe amb el Sr. Arquebisbe.» Clara Cabús, catequista de la parròquia de Maspujols

28 la Selva del Camp

Fotos: MCSAT

Diumenge a l’Albiol, Almoster i la Selva Selva del Camp, va ser un dels participants en el del Camp col·loqui: «M’ha agradat molt aquesta estona. Destacaria la tremenda humanitat de l’Arquebisbe. El diumenge al matí el Sr. Arquebisbe va presidir Ell té seguretats però també dubtes, i això fa la celebració de l’eucaristia a les parròquies de que ens hi trobem identificats.» En acabar, a Sant Miquel Arcàngel de l’Albiol i d’Almoster, i l’església parroquial, el Sr. Arquebisbe va conferir en finalitzar la missa va compartir una estona de el sagrament de la confirmació a setze joves. Dies conversa amb els feligresos. De nou a la Selva del més tard també va visitar les cooperatives i la llar camp, la casa d’exercicis va acollir el dinar amb els residència Aprodicsa, que treballa amb persones consells parroquials dels tres pobles. amb discapacitat i/o en situació o risc d’exclusió social. L’hora del cafè va ser el moment per intercanviar opinions amb els diferents grups de les parròquies. La visita que començava el mes de setembre de 2012 Una quarantena de persones van compartir prop per les vint-i-tres parròquies de l’arxiprestat, va de dues hores de col·loqui i reflexió amb el Sr. finalitzar el passat diumenge dia 27 de gener. Arquebisbe sobre qüestions de l’Església que inquieten els fidels. Segons el rector, Mn. Curieses, «la visita pastoral ha de servir per apropar-se al creient de la comunitat i escoltar les inquietuds que cerquen una resposta». Josep Cochs, membre de la catequesi d’adults de la Parròquia de la

29 «La visita pastoral és una tradició molt antiga que ja feien els primers apòstols» Mons. Jaume Pujol Balcells, Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

—Quina és l’essència de la visita pastoral? L’essència és la visita del bisbe a les parròquies per a conèixer la situació real, parlar amb les diferents instàncies de la parròquia, poder visitar la comunitat cristiana i ser-hi present com a pare i pastor. Aquesta és una tradició antiquíssima que ja feien els primers apòstols quan anaven a visitar les primeres comunitats cristianes. L’Església ens demana que cada cert temps es dugui a terme.

— Quina valoració fa de la visita pastoral a l’arxiprestat del Baix Camp? Potser la valoració l’haurien de fer totes les persones amb les quals he contactat. Però per part meva puc dir que són moments molt bonics, he trobat un arxiprestat molt ric en qualitat humana. Destacaria els moments de portar la comunió als malalts, m’emociona veure totes les persones que cuiden dels malalts, la celebració de l’eucaristia i les confirmacions també són moments entranyables, les pregàries a les ermites… No em podria quedar amb un de sol.

— Quins arxiprestats li falten per visitar? L’arxiprestat de l’Urgell Garrigues, que va ser l’últim que va visitar l’arquebisbe Martínez Sistach, l’arxiprestat del Tarragonès Ponent, el de Tarragona Centre, el de Tarragona Perifèria i el de Reus. Tot i que a aquests últims hi vaig més sovint quan sóc convidat a presidir altres actes.

30 Foto: MCSAT impressions «El Sr. Arquebisbe ens ha dit que estiméssim molt els nostres pares i professors perquè ells ens ajuden Enric Borrell, alumne de 6è de primària molt en el nostre dia a dia.» del Col·legi Sant Rafael

«Un alumne em deia: avui vindrà una persona molt important. És bo que vegin el que representa i que el coneguin.» Joan Carles López, director del Col·legi Sant Rafael

«Hem tingut l’oportunitat d’explicar com està constituït l’Ajuntament, tot el que fem, les entitats que formen el poble i la seva gran vitalitat social.» Josep Rabascall, alcalde de Maspujols

«Valoro molt positivament el contacte personal i directe amb el Sr. Arquebisbe. Com ell ha dit, no és cap inspector sinó el pastor de l’Església diocesana.» Clara Cabús, catequista de Maspujols

«Els fidels han rebut amb simpatia aquesta visita. Ells mateixos han vist la figura de Jesús que ens acompanya en el camí de fe.» Joan Curieses, prevere i rector de les parròquies de la Selva del Camp, Almoster i l’Albiol

«Per raó de la visita hem acollit la reunió arxiprestal de Càritas, en la qual han assistit 90 persones de tots els pobles de l’arxiprestat.» Jordi Sánchez, prevere i rector de la Parròquia de Maspujols

«Agreixo al Sr. Arquebisbe que hagi acollit les nostres inquietuds. Ha estat molt entranyable la seva proximitat.» Mercè Vergés, membre de la catequesi d’adults a la Parròquia de la Selva del Camp «Els nostres residents creients s’han sentit molt especials quan l’Arquebisbe els ha visitat. Fins i tot, alguns s’han emocionat. Ha estat Gemma Abelló, un moment molt positiu per a ells.» directora de la residència d’avis El Vilar 31 Records d’una visita Amb aquest espai fotogràfic finalitza el seguiment de la visita pastoral a l’arxiprestat del Baix Camp que va cloure el 27 de gener a la Selva del Camp. Aquest és el record dels mesos de desembre i gener. Cambrils

Botarell

L’Albiol

32 Almoster

Vilanova d’Escornalbou

Higini Anglès, 10 - Tel./Fax 977 22 11 64 TARRAGONA Rambla Nova, 108 - Tel./Fax 977 21 79 62 www.fotografiaferran.com - [email protected] 33 l’entrevista

«Hem de deixar-nos interpel·lar per la fe viscuda pels màrtirs» Encarnación González Rodríguez Directora de l’Oficina per a les Causes dels Sants de la Conferència Episcopal Espanyola

Tarragona acollirà el proper mes d’octubre la beatificació de més de cinc-cents màrtirs del segle XX a Espanya. La causa de Tarragona, encapçalada pel bisbe auxiliar Manuel Borràs, té cent quaranta- set màrtirs, entre ells sacerdots seculars, seminaristes i religiosos. Per a parlar i aprofundir en el que suposarà aquest acte, tot el procés de beatificació i la vivència espiritual que comporta, conversem amb la directora de l’Oficina per a les Causes dels Sants de la Conferència Episcopal Espanyola.

—Parlem de beatificacions, de causes, de verifiquen que ha tingut lloc el martiri. Això vol dir que processos… però comencem pel principi, què és un han lliurat la vida a causa de la seva fe exclusivament. beat i com s’arriba a ser-ho? Aquí no hi ha motius polítics ni socials, encara que Això mateix, comencem pel principi. La beatificació sigui, com ha passat amb els màrtirs del segle XX, és l’autorització del culte local i la canonització en el marc d’un conflicte bèl·lic concret. Els màrtirs és l’autorització del culte universal. Aquesta és la no tenen res a veure amb això, ells no han empunyat diferència entre beat i sant. armes. El següent pas és demostrar que això ha estat així, que l’única causa del seu martiri, de la seva mort, Per a assolir la beatificació, per una part hi ha els que hagi estat confessar Jesucrist. són màrtirs i per l’altra els que són beatificats per la seva vida santa. Si ens centrem en els màrtirs el Per tant, la fase diocesana és la primera, ja que és el procés s’inicia mitjançant una prova documental i una lloc on han mort. Aquestes proves, documentals i de testifical, a partir de documents i testimonis que testificals, s’envien a Roma, i es verifiquen que siguin correctes. Es fa una ponència a partir d’aquestes proves, el que s’anomena positio, que la jutgen en primer lloc un grup de teòlegs, el congrés ordinari de consultors teòlegs, i després amb el vot documentat passen amb la positio a la comissió ordinària de cardenals i bisbes membres de la congregació per a les Causes dels Sants que són els qui jutgen si hi ha hagut martiri i comproven que s’hagi procedit correctament. Posteriorment proposen al Sant Pare el decret i es procedeix a la beatificació. Cal recordar que la beatificació sempre és un acte pontifici, encara que el Papa enviï un representant a la cerimònia, però ell és sempre el qui ordena la beatificació. —Les beatificacions seran un gran acte que tanqui l’Any de la fe que estem celebrant… De les trenta-quatre causes aprovades algunes d’elles ja tenen el decret de martiri des de fa dos o tres anys. Això vol dir que la beatificació es podria haver fet abans, en canvi ha estat un desig de tots fer una beatificació conjunta que finalment tindrà lloc el mes d’octubre d’aquest any. 34 Foto: MCSAT Quan el Papa va proclamar l’Any de la fe, fins i tot abans, quan va dir que el proclamaria, la «Tarragona estableix una Conferència Episcopal Espanyola ja va pensar a fer-ho durant aquest Any de la fe, per a deixar- clara connexió entre els nos interpel·lar per la fe viscuda pels màrtirs. La intenció és viure una bona preparació durant tot màrtirs actuals i la tradició l’any, que no sigui un esdeveniment aïllat sinó que es visqui amb sentit. actual hispana.» —Algunes persones potser es preguntaran per què es farà a Tarragona i no a Roma? L’any 2005 hi va haver una disposició que apuntava que les beatificacions poden tenir lloc a la diòcesi on s’ha patit el martiri, cosa que ja es feia anteriorment. El sant pare Benet XVI ha volgut recuperar aquest fet tornant a beatificar a les diòcesis. D’aquesta manera també es diferencia la beatificació de la canonització, que sempre es fa a Roma. La fórmula és diferent però externament són molt semblants. L’anterior, la beatificació de l’any 2007, va ser a Roma perquè la disposició encara era molt recent i tothom ja estava molt conscienciat que seria a la capital italiana. I el fet que s’hagi triat Tarragona és clar, ja que s’estableix una connexió entre els màrtirs actuals i la tradició actual hispana. Podria haver estat perfectament un altre però es va veure força clar que havia de ser aquí. —El testimoni dels màrtirs ens parlen de fe, de perdó, de fidelitat… Quin missatge ens ha de transmetre als cristians del segle XXI? Un missatge de fe, evidentment. De persones que davant la dificultat no van cedir. Però cal tenir present que la fe sempre va unida a l’amor. El fet d’haver trobat Jesucrist en les seves vides és el que no els va fer renunciar a ell. I això és el mateix al segle III que al segle XX. —Vostè ha viscut aquest any la solemnitat de Sant Fructuós a Tarragona, quina ha estat la seva impressió? Poder viure la pregària i la lectura de les actes al mateix amfiteatre romà m’ha impressionat molt, la veritat. He llegit molts cops les actes, però pensar i escoltar la seva lectura al mateix lloc encara impacta molt més. Poder participar d’aquesta memòria, celebració, ha estat una gràcia de Déu. «Els màrtirs, ja siguin I no cal dir la ciutat que manté tota aquesta tradició. Jo sóc historiadora, per tant veure totalment incrustada la ciutat moderna en la del segle III com del XX, ciutat romana m’atrau molt, la conjugació entre la tradició antiga i la moderna és perfecta. També ens transmeten un gran cal remarcar la lluminositat que té la ciutat. missatge de fe.» 35 any de la fe

Viure la fe en comunitat i des de l’acompanyament en la malaltia

Durant la primera quinzena de febrer hem celebrat la Jornada de la Vida Consagrada, el dia 2, i la Jornada Mundial del Malalt, el dia 11. De la mà de l’abadessa de les germanes clarisses de Reus i d’una acompanyant de malalts ens atansem a dues experiències personals, dos testimonis diferents que comparteixen una mateixa fe.

Gna. Teresa Pujal abadessa del Monestir de Santa Clara de Reus

Els dons de Déu: fe i vida religiosa

Ens trobem immersos en l’Any de la fe, un any en què se’ns convida a aprofundir en la fe que professem i a agrair-la com un do de Déu. Si bé cada dia és una ocasió i una oportunitat per a créixer en la nostra fe, aquests mesos són una invitació especial Alhora, el dia 2 de febrer hem celebrat arreu del món a ser-ne més conscients i a revisar què implica en la el dia de la vida consagrada. Igual que la fe, també nostra vida viure la fe amb coherència. la crida a dedicar la vida a Déu d’una forma més plena és un do. I també cal nodrir dia a dia aquest Podem comparar la fe a una petita llavor que és regal per tal que la nostra vida sigui conseqüent amb sembrada en nosaltres, potser sense saber-ho, i que, el compromís que els religiosos i religioses hem de mica en mica, va creixent fins que arriba a estar contret. ben arrelada. Una llavor que és do de Déu i que, com qualsevol do, necessita la nostra col·laboració Com a germana clarissa i, per tant, de vida per arribar a fonamentar-se. La fe va traient arrels contemplativa, sóc cridada a fer créixer aquests que cada cop es faran més profundes si ens obrim dons en mi, amb l’obertura a Déu i a la seva acció, i a l’acció de Déu, per mitjà de l’escolta i la reflexió amb l’ajuda mútua de les germanes de la comunitat. de la seva Paraula; a través de l’entrega i el servei a El do de la fe ens fa capaces de respondre, en el les persones que ens envolten; amb la participació moment oportú, a la crida de Déu. Al mateix temps, assídua en els sagraments. Només així la fe rebrà la vida consagrada és el marc privilegiat on podem l’aliment que necessita per a créixer i per a donar continuar alimentant aquesta fe amb la pregària, el sentit a la nostra vida. silenci, el treball i la vida de fraternitat. Que aquest any de la fe sigui per a tota persona un estímul per aprofundir-hi i per valorar molt més La crida a dedicar la vida aquest do que prové del mateix Déu. a Déu d’una forma més plena també és un do.

36 Núria Illas membre de la pastoral de la salut de la Parròquia de Sant Joan Baptista de Tarragona

«Sóc només un instrument per a transmetre als La Paraula de Déu és un pou de ciència que ens parla, altres l’amor del Senyor» i a mi, personalment, m’asserena. Tenir fe sempre m’ha ajudat en els moments difícils, sóc conscient que El meu inici en la pastoral de la salut ve marcat per l’Esperit Sant ens dóna fortalesa i això fa que vegi la mà un moment important en la meva vida, la malaltia i del Senyor contínuament en la meva vida, en tot allò mort del meu marit. Un dia, quan ell estava ingressat que visc. L’únic que intento fer és ser transmissora, a l’hospital, van venir dues persones de la pastoral de instrument de l’estima del Senyor cap aquell malalt/a. la salut de la Parròquia, a les quals no coneixia. No us podeu imaginar com em vaig sentir, d’acompanyada per la Parròquia en aquell moment! Ara ja fa dotze anys que va morir el meu espòs, els mateixos anys que fa que col·laboro i formo part de la pastoral de la salut. Em considero rica en temps i per això puc fer aquest servei. No sabria dir el nombre de malalts i persones ja grans que he visitat durant tot aquest temps, però el que sí que puc dir, perquè ho guardo al cor, és l’estimació que he tingut a cadascun d’ells. He anat on ha calgut: a la residència, a casa seva, a l’hospital, a la unitat de cures intensives i fins i tot al tanatori, on considero que l’acompanyament a la família és clau en el moment de dol. Recordo especialment una familiar d’una dona que visitava que em va dir: «Li agraeixo tot el que ha fet per la tieta.» Quan recordo aquestes paraules encara m’emociono. Després d’un temps visitant malalts el rector em va proposar ser ministre de l’eucaristia, d’aquesta manera quan els visités els podria portar la comunió. En un primer moment em va fer respecte i vaig pensar: «Senyor, jo no sóc digne…», però després vaig veure com en podria ser, de bonic, aquell servei. Recordo amb especial estimació cadascun dels malalts que he visitat.

Ara tinc vuitanta-sis anys i visito cada diumenge després de missa de nou un matrimoni de vuitanta- nou i vuitanta-tres anys. Els porto la comunió, el Full Dominical i el full informatiu de la Parròquia, perquè el Rector també els parla a ells encara que no s’hi puguin apropar. Ells també en formen part! Junts llegim les lectures i les comentem, a més jo els dono algunes pistes per tal que reflexionin el que el Senyor ens ve a dir.

37 Del missatge del Sant Pare en ocasió de la XXI Jornada Mundial del Malalt 11 de febrer de 2013 «Voldria proposar a la vostra consideració la figura emblemàtica del Bon Samarità (cf. Lc 10,25-37). La paràbola evangèlica narrada per sant Lluc forma part d’una sèrie d’imatges i narracions extretes de la vida quotidiana, amb les quals Jesús ens ensenya l’amor profund de Déu per qualsevol ésser humà, especialment quan experimenta la malaltia i el dolor. Però a més, amb les paraules finals de la paràbola del Bon Samarità, “Vés, i tu fes igual” (Lc 10,37), el i de trobar-hi un sentit mitjançant la unió amb Crist, Senyor ens indica quina és l’actitud que qualsevol que ha patit amb amor infinit” (Enc. Spe salvi, 37).» deixeble seu ha de tenir envers els altres, especialment envers aquells als quals cal atenció. Es tracta, per «L’Any de la fe que estem vivint constitueix una ocasió tant, d’extreure de l’amor infinit de Déu, a través propícia per a intensificar la diaconia de la caritat en d’una relació intensa amb ell en la pregària, la força les nostres comunitats eclesials, per a ser cadascú per a viure cada dia com el Bon Samarità, amb una bon samarità de l’altre, del qui és al nostre costat. atenció concreta per aquell que està ferit en el cos i En aquest sentit, i perquè ens serveixin d’exemple i l’esperit, aquell que demana ajuda, encara que sigui un d’estímul, voldria cridar l’atenció sobre algunes de desconegut i no tingui recursos. Això no sols val per les moltes figures que en la història de l’Església han als agents pastorals i sanitaris, sinó per a tots, també ajudat les persones malaltes a valorar el sofriment des per al malalt mateix, que pot viure la pròpia condició del punt de vista humà i espiritual.» en una perspectiva de fe: “Allò que guareix l’home no El missatge complet el podeu llegir al web de l’Arquebisbat és esquivar el sofriment i fugir davant el dolor, sinó la (Documents / Santa Seu) capacitat d’acceptar la tribulació, de madurar en ella

Tarragona és la primera es troba a veure l’altra creença com una amenaça. «Un 75% de les persones perseguides per raó de fe al ciutat catalana que ha acollit món són cristians. Els atacs a símbols, llocs de culte i pastors cristians són continuats a països com la Xina, l’exposició fotogràfica Corea del Nord, el Vietnam o l’Iran, entre d’altres.» «Cristians perseguits al s. XXI» Ajuda a l’Església Necessitada és una fundació pontifícia fundada l’any 1947 pel monjo holandès A través de vint-i-cinc fotografies realitzades per la Werenfried Van Straaten, de l’Orde de Sant Norbert. fundació pontifícia Ajuda a l’Església Necessitada (AIN) es pot posar rostre als cristians que avui dia són perseguits per raó de la seva fe a països com l’Índia, Egipte, l’Iraq, Nigèria o el Iemen, entre molts d’altres. L’exposició, que el Centre Tarraconense va acollir durant la segona quinzena del mes de gener, va pretendre donar a conèixer una realitat molt desconeguda: la manca de llibertat religiosa avui, especialment envers els cristians. Tarragona va ser la primera ciutat catalana a acollir aquesta exposició. «S’estima que arreu del món hi ha més de tres-cents milions de cristians perseguits», va explicar Mónica García, una de les col·laboradores de la Fundació, en l’acte d’inauguració. Seguidament, el director d’Ajuda a l’Església Necessitada a Espanya, Javier Menéndez, va explicar que el fonament de la persecució religiosa 38 Foto: MCSAT Mans Unides ‘No hi ha justícia sense igualtat’ L’organització de Mans Unides té com a prioritat impulsar la campanya anual número LIV, centrada en l’Objectiu número 3 del Mil·lenni, que té per lema «No hi ha justícia sense igualtat», amb la voluntat de promoure la igualtat entre sexes i l’autonomia de la dona.

Segons la delegada de Mans Unides de Tarragona, Teresa Feliu, «aquesta campanya vol ser una crida a la consciència de la societat per a la defensa i el desenvolupament integral de cada persona, home o dona, i l’exercici de tots els seus drets fonamentals, greument trepitjats a nombroses parts del món. Són molts els països en els quals la dona pateix una greu desigualtat i és víctima de la violència física, sexual i psicològica.» «El ferm reconeixement de la mateixa dignitat d’homes i dones és l’element necessari per a la construcció d’un món més just que permeti a tothom desenvolupar-se plenament», afegeix Feliu. Acabar amb la desigualtat, afavorir que la dona tingui capacitat per orientar la seva vida, participar en la gestió dels recursos, en la política, entre d’altres objectius, permetrà eradicar la pobresa. El 70% dels 1.300 milions de persones que viuen en la pobresa extrema són dones, i el 60% de les persones amb fam al món també ho són. I encara una dada més, dues terceres parts dels prop de 1.000 milions de persones que no saben llegir són dones. Inici de la campanya Cada segon divendres del mes de febrer, coincidint amb el dia del dejuni voluntari, Mans Unides comença l’inici de la campanya anual. L’eucaristia presidida pel Sr. Arquebisbe el passat dia 8 de febrer a l’església de Sant Antoni de Pàdua de Tarragona, i la conferència a càrrec de Paloma Vogel, psicòloga i tècnica de l’Agència Espanyola de Cooperació per al Desenvolupament (AECID), sobre el projecte entre Mans Unides i l’AECID que va posar en marxa fa quatre anys al Senegal, són algunes de les primeres activitats. L’organització també es planteja com els joves es poden implicar en la campanya. És per aquest motiu que es convoca la Marxa de la Solidaritat, que el dia 20 de febrer va arribar a la XIX edició i va adreçada als estudiants de 2n cicle d’ESO de Tarragona. Els recursos recaptats es destinaran a un dels projectes proposats per a aquest any: la millora d’infraestructures escolars en una escola de secundària de Sierra Leone. Però aquesta no és l’única, també s’ha convocat el IV concurs de clipmetratges sota el títol «El teu punt de vista pot canviar el món», que es farà fins al mes de març (http:// www.clipmetrajesmanosunidas.org). Aquesta activitat és de conscienciació amb la finalitat d’unir la sensibilitat i la

39 creativitat mitjançant la creació d’un vídeo d’un minut ÍNDIA. Programa d’enfortiment de les que es difon per Internet. El lema d’aquesta IV edició dones és «Dient no a la pobresa». En la societat impera un sistema rígid de castes, en la Projectes 2013 qual el 70% de la població pertany a les castes inferiors i són menyspreats i explotats per les castes superiors. CISJORDÀNIA. Equipament d’institucions de La dona és la que viu una situació més difícil perquè està discriminada per la seva casta i pel fet de ser dona. salut locals Els problemes de gènere són una constant en les seves La construcció del Mur de Separació a la zona de vides. Cisjordània ha dividit els palestins, ha provocat que L’índex d’alfabetització és molt baix, a molts poblets els seus habitants disposin de poc terreny afectant no hi ha escola, només existeixen dos centres d’atenció a l’agricultura, mitjà principal de subsistència de les primària a la zona. Els serveis socials de la diòcesi famílies. Els residents d’aquesta zona veuen reduït sol·liciten ajuda per a fer tallers i cursos per a dones l’accés als mercats, als serveis de salut i educació. sobre grups d’autoajuda i el seu funcionament, i per a L’atur i la pobresa ha augmentat fins al punt que el 60% desenvolupar activitats generadores d’ingressos. de les llars palestines de la zona són pobres i molts Beneficiaris directes: 70.950 persones (homes, dones depenen dels serveis socials per a sobreviure. i nens) La Missió Pontíficia - Jerusalem sol·licita de Mans Durada: 4 mesos Unides ajuda per a tres institucions de la zona Import: 58.309 € especialitzades en serveis de salut i educació per a renovar alguns equips mèdics i materials. SIERRA LEONE. Millora d’infraestructures escolars en escoles de secundària El projecte se situa a la ciutat de Makeni, al nord de Sierra Leone. Els deu anys de guerra van destruir Beneficiaris directes: 3.300 persones gran part de les infraestructures educatives. En Beneficiaris indirectes: 16.000 persones aquesta zona s’han descobert nous jaciments de ferro Durada: 12 mesos i d’or, s’hi han instal·lat noves empreses mineres i Import: 66.011 € ha augmentat la població. Aquest creixement està provocant problemes d’inseguretat, especialment entre les joves, que estan exposades al mercat del sexe EL SALVADOR. Promoció i educació i són temptades a abandonar els seus estudis. comunitària en drets humans La congregació de Sant Josep de Cluny dirigeix l’única El Salvador té sis milions d’habitants, dels quals el 56% escola de primer i segon cicle de secundària per a viuen per sota del llindar de la pobresa i un 29% en la nenes d’aquest districte. Requereixen l’ajuda de Mans pobresa extrema. Unides per a construir un tancament de protecció de l’escola, un sistema de drenatge adequat per a evitar Davant la situació de violència estructural i inundacions en èpoques de pluges i un bloc de quatre desintegració del teixit social que viu el país, la latrines. Comissió de Drets Humans d’El Salvador, sol·licita el suport de Mans Unides per a un programa de formació Beneficiaris directes: 486 persones de promotors i dirigents comunitaris i de comunitats Beneficiaris indirectes: 2.540 persones educatives (pares, mares, docents i alumnat). Els fons Durada: 12 mesos sol·licitats van destinats a la capacitació comunitària, Import: 56.596 € formació i equipament d’onze centres comunitaris i el desenvolupament d’una campanya de sensibilització en drets humans. Més informació Beneficiaris directes: 4.600 persones (50% dones) Delegació de Mans Unides a Tarragona Beneficiaris indirectes: 19.600 persones http://mansunidestarragona.org Durada: 24 mesos Telèfon 977 244 078 Import: 56.761€ 40 tarragona missionera «Als Grups d’Infància Missionera se’ns dóna l’oportunitat de parlar, escoltar, madurar en la fe i aprendre què és la vocació missionera»

Líbia Arias Trillas alumna de 6è de Primària del Col·legi El Carme de Tarragona

obliguen a treballar més de vuit hores diàries en mines, al camp i molts són capturats per a fer de nens soldat. A mi em sembla que tots els nens mereixen una vida més digna, que tinguin una educació, amics, una família que els estimi i que puguin jugar. —Aquesta realitat et preocupa. Hi fas alguna cosa o ls Grups d’Infància Missionera (GIM) són grups et queda molt llunyana? formats per nens i nenes d’entre 4t i 6è de Primària E Em preocupa aquesta situació dels nens explotats i de les escoles i parròquies de la nostra arxidiòcesi que desemparats. Al GIM preguem per tots aquests nens, es reuneixen quinzenalment en horari extraescolar col·laborem econòmicament, aprenem què és la acompanyats per la figura d’un monitor/a amb la vocació missionera i ens ensenyen a no tenir vergonya voluntat d’acollir i acompanyar els infants en el seu de dir que som missioners i que som amics de Jesús. procés de creixement en la fe. —Saps qui són els missioners i a què es dediquen? Conèixer la figura del missioner i la seva tasca, viure amb el grup la dimensió missionera, introduir els Són persones que deixen les seves terres per anar a nens i nenes en la pregària i afavorir el seu creixement ajudar els altres. Es dediquen a ensenyar la Paraula de personal a través del grup són alguns dels objectius Jesús, a ajudar econòmicament, a rescatar nenes de la d’aquests grups. prostitució, visitar i tenir cura dels malalts… Amb motiu de la Jornada de la Infància Missionera —Quines activitats feu al GIM? que va tenir lloc a finals de gener amb el lema «Amb els nens d’Europa, acollim a tots com Jesús», la Líbia, una Ens reunim cada quinze dies en horari extraescolar, de les nenes dels Grups d’Infància Missionera, explica acompanyats per un monitor/a, per a conèixer la la seva experiència i visió. tasca dels missioners com a exemple de seguidors de Jesús. En aquestes reunions preguem pels missioners, —Què és la Infància Missionera? juguem, dialoguem, participem en campanyes solidàries, cantem cançons i aprenem coses sobre La Infància Missionera és la primera institució de Jesús. l’Església per ajudar els nens i nenes. Allà tenim l’oportunitat d’aprendre que per damunt de tot ens hem d’ajudar. La infància missionera va ser creada per un bisbe francès anomenat Mons. Forbin Janson com a resposta a les cartes que li escrivien les persones de països amb necessitats i que li explicaven en quina situació estaven les coses i tot allò que necessitaven. —En el món hi ha nens, com tu, que ho estan passant malament. Quines dificultats tenen els nens al Tercer Món? Què opines del fet que passi això? Els nens del Tercer Món no tenen una vida fàcil. Els 41 unitat dels cristians MÉS A PROP ELS UNS DELS ALTRES

Amb el lema «Què espera el Senyor de nosaltres?», Només la gràcia. El valor d’una persona davant Déu no extret del text bíblic de Miquees 6,6-8, del 18 al 25 de depèn dels seus mèrits, sinó de l’amor de Déu. gener vam celebrar l’Octavari de Pregària per la Unitat dels Cristians, una invitació, dirigida als deixebles de Només la fe en Déu. La persona està cridada a confiar Crist i a tota persona de bona voluntat, a seguir el camí en Déu i en el seu perdó. de la justícia, la misericòrdia i la humilitat i a superar Només la Bíblia. La Bíblia és la principal referència, tota forma de discriminació. Enguany el Moviment única i suficient. d’Estudiants Cristians de l’Índia juntament amb la Federació Universitària Catòlica de tota l’Índia i Només Jesucrist. A la qual tota l’Escriptura remet, que el Consell Nacional de les Esglésies d’aquest país, és l’absoluta Paraula de Déu i l’encarnació d’aquesta van preparar els textos a seguir per a la Setmana de Paraula. Amb la seva mort a la creu, Jesucrist ha pregària. realitzat un acte de perdó i salvació per a tot aquell qui hi posa la confiança. La Comissió interdiocesana d’ecumenisme i relacions interreligioses de Catalunya i les Illes explica que la Les Esglésies evangèliques a la nostra comarca divisió dels cristians de l’Índia, a l’interior de les seves procedeixen de diferents famílies: Assemblees de Déu, Esglésies i entre elles, creix encara més a causa del baptistes i de les Esglésies Bethània. Cadascuna d’elles sistema de castes. Aquest sistema comporta reptes és autònoma i «sobirana»; hi ha diversitat litúrgica molt forts per a la unitat dels cristians en aquest però les bases de la Reforma i la fe trinitària ens país. Un 80% de cristians a l’Índia pertanyen a les uneixen; estem fraternalment vinculades i els pastors comunitats d’intocables d’aquest país, membres que ens ajuntem regularment per a estar en comunió i han estat foragitats de les castes i que són considerats programar cultes units i activitats diverses. Totes marginats socialment, subrepresentats políticament, estem afiliades al Consell Evangèlic de Catalunya, explotats econòmicament i sotmesos culturalment, el òrgan que ens representa davant la Generalitat, amb la que s’anomenen els Dàlits. qual té un conveni marc. L’enèrgica crida de Miquees a favor de la justícia i la Celebrem aquest Any de la fe vostre, i l’acostament pau se centra en els capítols 6,1-7,7. Miquees situa la i acord arribat, fa una vintena d’anys, entre catòlics i justícia i la pau en la història de les relacions entre Déu luterans de veure la fe com una eina imprescindible i la humanitat per insistir en la necessitat d’una forta per a abraçar la gràcia de Déu. referència ètica. A l’igual que altres profetes del temps de la monarquia a Israel, Miquees recorda al poble que Guiats pels observadors protestants del concili Vaticà Déu l’ha alliberat de l’esclavitud d’Egipte i, mitjançant II, hem seguit amb interès el desenvolupament dels l’aliança, l’ha cridat a viure en una societat edificada temes relacionats amb l’eclesiologia, l’ecumenisme i sobre la dignitat, l’equitat i la justícia. la Revelació, i saludem amb entusiasme la tasca dels biblistes catòlics que tant han aportat a les ciències bíbliques —com a fruit tenim entre nosaltres la BCI i «Mentre més a prop estiguem de Jesús, el el Museu Bíblic Tarraconense, del qual tots gaudim. nostre Salvador, més a prop estarem els uns dels altres» La Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians ja s’ha establert entre nosaltres i és un bon Salvador M. Villar començament per a fraternitzar. Com diu Mn. Pastor de l’Església baptista del carrer Caputxins de Joaquim Claver, professor emèrit d’ecumenisme Tarragona. Delegat del Consell Evangèlic de Catalunya a la de l’INSAF: «Mentre més a prop estiguem de Jesús, demarcació de Tarragona el nostre Salvador, més a prop estarem els uns dels altres.» Restem units a l’ombra de l’esdeveniment Sota el concepte de protestants o evangèlics es reuneixen Pasqual i fruïm de la diversitat vivencial d’expressió de les Esglésies que defensen i proclamen les doctrines la fe cristiana. bàsiques de l’anomenada Reforma Protestant del segle XVI.

42 Foto: MCSAT «Hem de construir la unitat des del respecte» Rafael Arencón Rector de l’Església anglicana de la Nativitat de Reus

La Comunió anglicana està formada per Esglésies nacionals. A Espanya l’expressió de l’anglicanisme és l’Església Espanyola Reformada Episcopal (IERE). Els seus inicis es remunten a l’any 1868 amb la llibertat religiosa promoguda pel general Prim, encara que les seves arrels són més antigues. La seva litúrgia és una adaptació de la litúrgia mossàrab de la primitiva Església espanyola i catalana. L’anglicanisme es caracteritza per ser una via entre el protestantisme i el catolicisme romà; se sent plenament catòlic i El sentit d’aquesta Setmana és més autèntic quan a la vegada plenament reformat. A les comarques reflecteix una actitud constant d’apropament dels de Tarragona hi ha una parròquia anglicana a Reus, uns envers els altres per a retrobar-nos en Crist. Si l’Església anglicana de la Nativitat, que celebra els entenem la Setmana com un fet aïllat, el seu valor pot serveis religiosos des de fa nou anys. Ho fa en una arribar a ser merament formal o fins i tot rutinari o capella de la parròquia catòlica de Sant Bernat Calbó, anecdòtic. en un exemple pràctic d’ecumenisme. Amb plena convicció considero la diversitat una El Vaticà II va significar, en paraules de l’arquebisbe riquesa. Fins i tot en el cas que es produís un gran de Canterbury, Reverendíssim Michael Ramsay, una salt endavant en la unitat de l’Església, aquesta d’aquelles accions de l’Esperit en les quals la vida unitat s’hauria de fer amb ple respecte a la diversitat de Déu toca els homes. Els anglicans vam participar d’expressions de la fe cristiana. Hem de construir la amb entusiasme en el procés de renovació que per al nostra unitat des del respecte en lloc de fer-ho des de la cristianisme en general va significar el Concili i creiem uniformització. en la seva vigència actual.

FORMULARI DE SUBSCRIPCIÓ ANUAL Nom: Cognoms: Església Adreça: de tarragona Codi Postal: Telèfon: Especial e-mail: subscripció Subscriu-te abans del 5 d’abril de 2013 i Forma de pagament (Import: 11€ - Estranger:30€) el preu per aquest any serà de 8€ ! Domiciliació bancària Senyors, els prego que vulguin lliurar amb càrec al meu compte/llibreta, els rebuts presentats per la revista Església de Tarragona en concepte de subscripció anual.

Entitat Agència d.c Número de compte o llibreta Titular compte Banc o Caixa Adreça Oficina Codi Postal Població

Data Signatura

43 44