Toponímia Borges Del Camp
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
SOCIETAT CATALANA DE GEOGRAFIA FILIAL DE L'INSTITUT D'EsTUDIS CAT�LANS TOPONIMIA DE LES BORGES DEL CAMP I DEL SEU TERME MUNICIPAL PER FERRAN JOVE I HORTONEDA PREMI EDUARD BROSSA 1970 BARCELONA INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS 1981 TOPONIMIA DE LES BORGES DEL CAMP I DEL SEU TERME MUNICIPAL El dia 23 d'abril de 1970, el jurat qualificador del «Premi Eduard Brossa 1970» decidi atorgar-Io al senyor Ferran Jove Hortoneda pels merits que con corren en el seu treball «Els toponims de les Borges del Camp». El Jurat esta va compost pels senyors Antoni Badia i Margarit, nomenat per l'Institut d'Es tudis Catalans; Lluis Sole i Sabaris, pre sident de la Societat Catalana de Geo grafia, i Enric Moreu-Rey, nomenat per fa dita Societat. SOCIETAT CATALANA DE GEOGRAFIA FILIAL DE L'INSTITUT D'EsTUDIS CATALANS TOPONIMIA DE LES BORGES DEL CAMP I DEL SEU TERME MUNICIPAL PER FERRAN JOVE I HORTONEDA PREMI EDUARD BROSSA 1970 BARCELONA INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS 1981 TIRADA D'AQUEST LLIBRE: 250 exemplars en paper offset • "Toponimia de Les Borges del Camp i del seu terme municipal" Autor: Ferran Jove i Hortoneda. Edita: Societat Catalana de Geografia. Impremta: A. Rabassa, de Reus. - Any 1981. Diposit legal: T. 97 - 1981. ISBN: 84-600-2187-4. A A rtur Dasca i Sumsi, en homenatge pos tum a la seva dedicacio en la recerca d'informacio documental del passat de la nostra vila. Bona part d'aquell fans, recollit amb afany, va ser mala guanyadament perduda. En reconeixement del seu esforc iamb pro funda admiracio. F. J. H. f N D E X Proleg . 15 Justificacio . 21 Nota geografica i estadistiques. L'escut 22 Ressenya historica 24 Fonts d'informaci6 48 fndex d'abreviatures 49 EL TERME MUNICIPAL La poblacio . 51 Les partides de terra 52 Preterits de les partides de terra 59 Boscos i pinars .... 62 Preterits dels boscos i pinars 65 Eis plans . 65 Eis masos . 65 Pia del terme municipal 72 Preterits deIs masos . 75 Les casetes ..... 76 Preterits de les coves 0 barraques 77 Eis serrets i altres formes de relleu 77 Preterits dels serrets i altres formes de relleu 78 Eis ponts . .'. 79 Preterit dels ponts 81 Les pedres singularitzades 81 Eis eamins .... 82 Preterits deIs camins 85 Les carreteres 87 Les mines .. 87 Preterits de les mines 91 Les fonts 91 Preterits de les fonts 92 Les basses i els bassots 93 Preterits de les basses i els bassots 93 Els barrancs, les rases i les rescloses 96 Preterits dels barrancs, les rases i els torrents 99 Les pedreres . 100 Els forns d'obra i de calc 101 Preterit del forn de calc 103 Els pous ... 103 Les senies . 104 Els arbres singularitzats 104 Preterits dels arbres singularitzats 105 Els caus . 105 Eis indrets singularitzats . 106 Preterits dels indrets singularitzats 110 L'estacio . 115 Les eres . 117 Preterits de les eres . � . 117 Les finques i els bocins de terra -, 117 Preterits de les finques i els bocins de terra 123 Eis horts 126 Preterits dels horts 126 Eis molins 127 Preterits dels molins 128 Els Hoes de fora terme molt visibles 0 de molta anomenada 128 Preterit dels llocs de fora terme de molta anonemanda 131 EL NUCLI DE POBL.\CiO Eis carrers i les places . 132 PIa de la vila . 135 Carrers, places i avingudes de significacio politica 137 Preterits dels carrers i les places 138 Les cases i els edificis singularitzats 142 Eis indrets d'anomenada . 142 Preterits deIs indrets d'anomenada . 146 Altres coses d'interes . 147 Eis renoms tradicionals que no apareixen al text 149 Renoms desapareguts, dels quais hem trobat noticia 150 Eis cognoms mes corrents actualment a la vila 154 Els pobles mes propers -. 154 fndex alfabetic de noms . 155 " PROLEG 15 Vaig coneixer Ferran Jove i Hortoneda amb motiu d'una carta que va escriure a "Serra d'Or", deu fer mes de dotze anys, interessant-se per un tema local. M'hi vaig posar en contacte i a l'estiu em va venir a veure al Mas de Segimon, a L'Aleixar. En la conversa, general i de tempteig, li vaig fer veure la urgencia de recollir els noms de /loc del seu terme municipal. Persona oberta, inquieta i escoltadora, Jove va copsar de seguida la importancia i la variada riquesa que s 'amagava en l'onomastica i no va trigar gaire a encetar el tema a Les Borges del Camp. Recordo que el vaig acompanyar en una enquesta de gairebe tot un dia sobre el terreny, en companyia de dos coneixedors del terme. Jove va neixer a Les Borges del Camp e11929, on viu i, abans de dedicar se a un petit negoci, radicat a Reus i relacionat amb peces de recanvi per a automobil, durant disset anys havia fet de pica pedrer. El seu in teres per la historic del seu poble i per "fer pais" se li va desvetliar molts Junt el seu es fa anys. amb germabesso , va anar formant i, sense espantar-se d'haver de fer de bastaix per Catalunya, si calia, va anar compaginant la seva feina professio nal amb una altra de molt diversa i sacrificada, be que en elfons agratda: Ta d'animador cultural i nacionalista del seu poble ide la comarca. I ara, que tot just comencem a encarrilar-nos amb les institucions recuperades, Ferran Jove continua essent un gran activista, a punt d'atendre qualsevol sollicitacio per a construir Catalunya. Les servituds que comporta esser animador cultural i orga nitzador d'una politica catalanista hanfet que no pogues enllestir gaire de pressa la darrera versio del seu recull de toponims de Les Borges del Camp. Tanmateix, el seu taranna rigoros en la tasca intellectual Ina fet caminar mes a poe a poe. De mes ames, i sobre fa marxa, li ha calgut aprendre la metodologia de l'arreplega deIs noms de /loc i familiaritzar-se amb les normes per a fer citacions erudites, per a despullar documents antics 0 per a arribar a entendre l'envitri- collada lletra del segle XVI, sobretot la d'un capbreu on va trobar 17 molt de material per al seu llibre. Jove n 'ha tret profit i es mou amb forca desimboltura en el camp de la investigacio. La recerca de la documentacio de Les Borges del Camp, dispersa 0 perduda, li ha representat un esmerc de temps molt gros. Pero n'ha tret molts toponims preterits 0 ha confirmat amb citacions documen tals l'existencia d'una part dels que encara son vius en la tradicio oral. La familia del benemerit historiador local Artur Dasca i Sumsi li va obrir les portes de l'arxiu d'aquest, i aixi Jove ·ha pogut enriquir mes la seva obra. Ferran Jove, com que treballa amb esperit de petit orfebre i ha tingut, com jo, un mestre en la i a "l'obra materia, Ramon Amigo, que te l'amor al detail precis ben feta", no hi ha planyut hores. Toponimia de Les Borges del Camp i del seu terme munici pal, amb mes de set-cents toponims inventariats, es un llibre i serios que ha dut I'esperit exhaustiu de l'autor a recollirfins tot els noms de les campanes i de certs nuvols escadussers. EI terme es mes aviat petit, pero forca treballat. I on no hi ha la petja de l'home dificilment trobarem els noms que ell dona ales partides, les muntanyes, els barrancs, els bocins de terra, els costers, els boscos, les mines, les masies, etc. Alguns dels noms que ens reporta Jove ens suggereixen molts comentaris. Per exemple, el Diumenge 0 les Sorts sembla i domini mes aviat que corresponen, com arreu, a terresfertils de senyorial que eren cedides amb unes contrapartides -0 sorteja des- als qui les explotaven agricolament. A la toponimia de Les Borges del Camp descobrim les formes vives del dialecte camp tarragoni, des de l'article masculi "10 ': tan classic i saboros i viu, a la que no s 'ha d'abandonar en el llenguatge colloquial, fins " perduracio de la pronuncia de la "v tret diferencial que conve conservar a tota costa. Tambe hi ha noms comuns a la rodalia 0 be de com "serret" 0 "pinar", en comptes de "puig" "bose", que son les formes mes esteses a d'altres contrades. La particula pronominal "en': avui en desus total al Camp, perdura en canvi a la toponimia: aixi L'Hort d'en Serra 0 el Mas d'en Muntaner, entre d'altres. Fixem-nos tambe en la partida de Les Guinarde testimonia res, documentada des del segie XV, que ens que antigament el mot cornu guineu devia conviure probabiement amb el sinonim "guinarda". 0 el Barranc de la Fantasma, que e/ Barranc del conserva ei genere femeni de la paraula. Tambe 18 Xampany, que no te res a veure amb la beguda escumosa, sind que prove d'un renom d'un home del poble. Jove no s'ha oblidat, d'altra banda, de posar-hi els noms de lIoc que s 'han perdut, pero es troben a la memoria collectiva, com alguns arbres singularit zats, malauradament abatuts per l'home 0 per la meteorologia. La lectura del llibre ens suggereix d'altres constatacions: que al terme hi ha molts masos i ben poques fonts 0 remarcar Ia curiosa paraula Mialtos, repetida en diversos toponims, sobre I 'origen de la qual no goso pronunciar-me, pero que es docu menta des del segle XVI. Finalment volem subratllar l'abundosa i ben triada biblio grafia que ha estat elfonament documental deillibre. L'autor ha construit una obra perdurable, uti! per als investigadors de la lIengua, de la geografia, de la historia ifins de l'arqueologia 0 de l'economia, pero que ha de servir tambe perque les noves gene racions de borgencs no oblidin aquests noms de lIoc 0 de persona, molts d'ells tan arrelats, i que son un patrimoni i un signe d'identitat del poble.