DOCSLIB.ORG

Toponímia Borges Del Camp

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text

Load more

SOCIETAT CATALANA DE GEOGRAFIA FILIAL DE L'INSTITUT D'EsTUDIS CAT�LANS TOPONIMIA DE LES BORGES DEL CAMP I DEL SEU TERME MUNICIPAL PER FERRAN JOVE I HORTONEDA PREMI EDUARD BROSSA 1970 BARCELONA INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS 1981 TOPONIMIA DE LES BORGES DEL CAMP I DEL SEU TERME MUNICIPAL El dia 23 d'abril de 1970, el jurat qualificador del «Premi Eduard Brossa 1970» decidi atorgar-Io al senyor Ferran Jove Hortoneda pels merits que con­ corren en el seu treball «Els toponims de les Borges del Camp». El Jurat esta­ va compost pels senyors Antoni Badia i Margarit, nomenat per l'Institut d'Es­ tudis Catalans; Lluis Sole i Sabaris, pre­ sident de la Societat Catalana de Geo­ grafia, i Enric Moreu-Rey, nomenat per fa dita Societat. SOCIETAT CATALANA DE GEOGRAFIA FILIAL DE L'INSTITUT D'EsTUDIS CATALANS TOPONIMIA DE LES BORGES DEL CAMP I DEL SEU TERME MUNICIPAL PER FERRAN JOVE I HORTONEDA PREMI EDUARD BROSSA 1970 BARCELONA INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS 1981 TIRADA D'AQUEST LLIBRE: 250 exemplars en paper offset • "Toponimia de Les Borges del Camp i del seu terme municipal" Autor: Ferran Jove i Hortoneda. Edita: Societat Catalana de Geografia. Impremta: A. Rabassa, de Reus. - Any 1981. Diposit legal: T. 97 - 1981. ISBN: 84-600-2187-4. A A rtur Dasca i Sumsi, en homenatge pos­ tum a la seva dedicacio en la recerca d'informacio documental del passat de la nostra vila. Bona part d'aquell fans, recollit amb afany, va ser mala­ guanyadament perduda. En reconeixement del seu esforc iamb pro­ funda admiracio. F. J. H. f N D E X Proleg . 15 Justificacio . 21 Nota geografica i estadistiques. L'escut 22 Ressenya historica 24 Fonts d'informaci6 48 fndex d'abreviatures 49 EL TERME MUNICIPAL La poblacio . 51 Les partides de terra 52 Preterits de les partides de terra 59 Boscos i pinars .... 62 Preterits dels boscos i pinars 65 Eis plans . 65 Eis masos . 65 Pia del terme municipal 72 Preterits deIs masos . 75 Les casetes ..... 76 Preterits de les coves 0 barraques 77 Eis serrets i altres formes de relleu 77 Preterits dels serrets i altres formes de relleu 78 Eis ponts . .'. 79 Preterit dels ponts 81 Les pedres singularitzades 81 Eis eamins .... 82 Preterits deIs camins 85 Les carreteres 87 Les mines .. 87 Preterits de les mines 91 Les fonts 91 Preterits de les fonts 92 Les basses i els bassots 93 Preterits de les basses i els bassots 93 Els barrancs, les rases i les rescloses 96 Preterits dels barrancs, les rases i els torrents 99 Les pedreres . 100 Els forns d'obra i de calc 101 Preterit del forn de calc 103 Els pous ... 103 Les senies . 104 Els arbres singularitzats 104 Preterits dels arbres singularitzats 105 Els caus . 105 Eis indrets singularitzats . 106 Preterits dels indrets singularitzats 110 L'estacio . 115 Les eres . 117 Preterits de les eres . � . 117 Les finques i els bocins de terra -, 117 Preterits de les finques i els bocins de terra 123 Eis horts 126 Preterits dels horts 126 Eis molins 127 Preterits dels molins 128 Els Hoes de fora terme molt visibles 0 de molta anomenada 128 Preterit dels llocs de fora terme de molta anonemanda 131 EL NUCLI DE POBL.\CiO Eis carrers i les places . 132 PIa de la vila . 135 Carrers, places i avingudes de significacio politica 137 Preterits dels carrers i les places 138 Les cases i els edificis singularitzats 142 Eis indrets d'anomenada . 142 Preterits deIs indrets d'anomenada . 146 Altres coses d'interes . 147 Eis renoms tradicionals que no apareixen al text 149 Renoms desapareguts, dels quais hem trobat noticia 150 Eis cognoms mes corrents actualment a la vila 154 Els pobles mes propers -. 154 fndex alfabetic de noms . 155 " PROLEG 15 Vaig coneixer Ferran Jove i Hortoneda amb motiu d'una carta que va escriure a "Serra d'Or", deu fer mes de dotze anys, interessant-se per un tema local. M'hi vaig posar en contacte i a l'estiu em va venir a veure al Mas de Segimon, a L'Aleixar. En la conversa, general i de tempteig, li vaig fer veure la urgencia de recollir els noms de /loc del seu terme municipal. Persona oberta, inquieta i escoltadora, Jove va copsar de seguida la importancia i la variada riquesa que s 'amagava en l'onomastica i no va trigar gaire a encetar el tema a Les Borges del Camp. Recordo que el vaig acompanyar en una enquesta de gairebe tot un dia sobre el terreny, en companyia de dos coneixedors del terme. Jove va neixer a Les Borges del Camp e11929, on viu i, abans de dedicar­ se a un petit negoci, radicat a Reus i relacionat amb peces de recanvi per a automobil, durant disset anys havia fet de pica­ pedrer. El seu in teres per la historic del seu poble i per "fer pais" se li va desvetliar molts Junt el seu es fa anys. amb germabesso , va anar formant i, sense espantar-se d'haver de fer de bastaix per Catalunya, si calia, va anar compaginant la seva feina professio­ nal amb una altra de molt diversa i sacrificada, be que en elfons agratda: Ta d'animador cultural i nacionalista del seu poble ide la comarca. I ara, que tot just comencem a encarrilar-nos amb les institucions recuperades, Ferran Jove continua essent un gran activista, a punt d'atendre qualsevol sollicitacio per a construir Catalunya. Les servituds que comporta esser animador cultural i orga­ nitzador d'una politica catalanista hanfet que no pogues enllestir gaire de pressa la darrera versio del seu recull de toponims de Les Borges del Camp. Tanmateix, el seu taranna rigoros en la tasca intellectual Ina fet caminar mes a poe a poe. De mes ames, i sobre fa marxa, li ha calgut aprendre la metodologia de l'arreplega deIs noms de /loc i familiaritzar-se amb les normes per a fer citacions erudites, per a despullar documents antics 0 per a arribar a entendre l'envitri- collada lletra del segle XVI, sobretot la d'un capbreu on va trobar 17 molt de material per al seu llibre. Jove n 'ha tret profit i es mou amb forca desimboltura en el camp de la investigacio. La recerca de la documentacio de Les Borges del Camp, dispersa 0 perduda, li ha representat un esmerc de temps molt gros. Pero n'ha tret molts toponims preterits 0 ha confirmat amb citacions documen­ tals l'existencia d'una part dels que encara son vius en la tradicio oral. La familia del benemerit historiador local Artur Dasca i Sumsi li va obrir les portes de l'arxiu d'aquest, i aixi Jove ·ha pogut enriquir mes la seva obra. Ferran Jove, com que treballa amb esperit de petit orfebre i ha tingut, com jo, un mestre en la i a "l'obra materia, Ramon Amigo, que te l'amor al detail precis ben feta", no hi ha planyut hores. Toponimia de Les Borges del Camp i del seu terme munici­ pal, amb mes de set-cents toponims inventariats, es un llibre i serios que ha dut I'esperit exhaustiu de l'autor a recollirfins tot els noms de les campanes i de certs nuvols escadussers. EI terme es mes aviat petit, pero forca treballat. I on no hi ha la petja de l'home dificilment trobarem els noms que ell dona ales partides, les muntanyes, els barrancs, els bocins de terra, els costers, els boscos, les mines, les masies, etc. Alguns dels noms que ens reporta Jove ens suggereixen molts comentaris. Per exemple, el Diumenge 0 les Sorts sembla i domini mes aviat que corresponen, com arreu, a terresfertils de senyorial que eren cedides amb unes contrapartides -0 sorteja­ des- als qui les explotaven agricolament. A la toponimia de Les Borges del Camp descobrim les formes vives del dialecte camp­ tarragoni, des de l'article masculi "10 ': tan classic i saboros i viu, a la que no s 'ha d'abandonar en el llenguatge colloquial, fins " perduracio de la pronuncia de la "v tret diferencial que conve conservar a tota costa. Tambe hi ha noms comuns a la rodalia 0 be de com "serret" 0 "pinar", en comptes de "puig" "bose", que son les formes mes esteses a d'altres contrades. La particula pronominal "en': avui en desus total al Camp, perdura en canvi a la toponimia: aixi L'Hort d'en Serra 0 el Mas d'en Muntaner, entre d'altres. Fixem-nos tambe en la partida de Les Guinarde­ testimonia res, documentada des del segie XV, que ens que antigament el mot cornu guineu devia conviure probabiement amb el sinonim "guinarda". 0 el Barranc de la Fantasma, que e/ Barranc del conserva ei genere femeni de la paraula. Tambe 18 Xampany, que no te res a veure amb la beguda escumosa, sind que prove d'un renom d'un home del poble. Jove no s'ha oblidat, d'altra banda, de posar-hi els noms de lIoc que s 'han perdut, pero es troben a la memoria collectiva, com alguns arbres singularit­ zats, malauradament abatuts per l'home 0 per la meteorologia. La lectura del llibre ens suggereix d'altres constatacions: que al terme hi ha molts masos i ben poques fonts 0 remarcar Ia curiosa paraula Mialtos, repetida en diversos toponims, sobre I 'origen de la qual no goso pronunciar-me, pero que es docu­ menta des del segle XVI. Finalment volem subratllar l'abundosa i ben triada biblio­ grafia que ha estat elfonament documental deillibre. L'autor ha construit una obra perdurable, uti! per als investigadors de la lIengua, de la geografia, de la historia ifins de l'arqueologia 0 de l'economia, pero que ha de servir tambe perque les noves gene­ racions de borgencs no oblidin aquests noms de lIoc 0 de persona, molts d'ells tan arrelats, i que son un patrimoni i un signe d'identitat del poble.
Recommended publications
  • Els Noms De Lloc I El Territori. Una Interpretació Geogràfica De La Toponímia Del Baix Camp (Tarragona)

    Els Noms De Lloc I El Territori. Una Interpretació Geogràfica De La Toponímia Del Baix Camp (Tarragona)

    Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos.
  • 11.JTD 11De12.Pdf

    11.JTD 11De12.Pdf

    Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos.
  • Morfologia Històrica Del Territorium De Tarraco En Època

    Morfologia Històrica Del Territorium De Tarraco En Època

    ANNEX IV – Inventari i mapa de localització dels llocs de culte cristià i dels cementiris del Camp de Tarragona (Mapa 11). ANNEX IV – INVENTARI I MAPA DE LOCALITZACIÓ DELS LLOCS DE CULTE CRISTIÀ I DELS CEMENTIRIS DEL CAMP DE TARRAGONA. A continuació presentem l’inventari amb el seu corresponent mapa d’ubicació (amb una escala original 1:50.000) dels llocs de culte cristià (creus, esglèsies, ermites, oratoris, etc...) i d’enterrament que hem pogut constatar al Camp de Tarragona (Mapa 10)1. Es tracta d’elements molt interessants que poden atorgar-nos valuoses informacions sobre l’antiga morfologia del territori que ens ocupa, doncs la seva especial importància ha afavorit la seva conservació. Sovint han conservat un emplaçament original ben antic o bé s’han superposat a indrets d’una significació anterior. En el cas concret de la centuriació, és ben conegut el fenomen de cristianització d’elements de la xarxa cadastral (fites convertides en creus de terme, altars de camí esdevinguts ermites, encreuaments ocupats per esglesioles, etc...) (veure III Part, capítol 5, apartat 5.3.3.)2. En conseqüència, el material que seguidament exposarem (localitzat, fonamentalment, treballant sobre materials cartogràfics a escala 1:25.000 i 1:50.000) ha proporcionat tot un seguit de dades que han estat molt importants a l’hora de realitzar l’anàlisi arqueomorfològica desenvolupada al Capítol 5 de la Part III. 1.- TARRAGONÈS. 1.1.- Altafulla. 1.1.1.- Ermita de Sant Antoni de Pàdua. 1.1.2.- Cementiri d’Altafulla. 1.2.- El Catllar de Gaià. 1.2.1.- Ermita de Sant Ramon.
  • Unidad De Mapa 43 T-11 (P.K

    Unidad De Mapa 43 T-11 (P.K

    UNIDAD DE MAPA 43_T-11 (P.K. 0+000 - P.K. 18+320) BAIX CAMP Camps del Vent La Gaspillera Lo Colomer Bosc de Sant Vicenç Lo Suro Les Fulledes Les Costes Rocabruna La Costa L'Aleixar Les Fonts R i e Picarany r a d e l S a Almoster a l t r a s s u M L'Estepar a l e Lo Mas d'en Bover d u i Los Pagesos R L'Aixemorera Flor del Camp R Castellmoster ie ra d Rocabruna 'A lm o Puntarrons st er Los Putxets Arboceres Les Planes del Puig Los Pontarrons Les Valls La Mitjana B ar ra B nc a d r e B r Serres a Ro a c rr n ab a c Maspujols ru n n c d a e d l e P T i e c c a u r a n Pla del Xavier y Los Parrots B a r r El Pinar IV Fase a El Pinar Lo Matet n c d e Castellvell del Camp l ' R E ie s ra p d e i n l Lo Terme de Reus M ó o s l in e t 1 Les Planes T.M. Reus Les Borges del Camp Gomandí Sant Joan Les Fontanelles INICIO UME Monterols 0 0 0 ESC Bressol El Lligabosc + 1 N 150 -420 Lo Puigpedrós Pelayo T- 11 Les Alberedes ESC Cèlia Artiga 0 Mas de la Llebre 0 0 + 2 El Mas Granell Lo Roquís Constantí La Ràfola T- 72 Sol i Vista Reus 11 Z 4 1 - T.M.
  • Fitxa Leader Del Camp (1.3

    Fitxa Leader Del Camp (1.3

    Paisatge del Priorat (Consell Comarcal del Priorat) Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp Superfície: Alt Camp: Aiguamúrcia, Alcover, Alió, Bràfim, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, els 2 Garidells, La Masó, El Milà, Montferri, Mont-ral, Nulles, el Pla de Santa Maria, el Pont 2.190,60 km d’Armentera, Puigpelat, la Riba, Querol, Rodonyà, el Rourell, Vallmoll, Valls, Vilabella i Població: Vila-rodona. Conca de Barberà: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l’Espluga de Francolí, Forès, 93.947 habitants Llorac, Montblanc, Passanant i Belltall, les Piles, Pira, Pontils, Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà de Comtat, Senan, Solivella, Vallclara, Vallfogona de Densitat de població: Riucorb, Vilanova de Prades, Vilaverd i Vimbodí i Poblet. 42,88 hab./km2 Priorat: Bellmunt del Priorat, la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Nombre de municipis: Montsant, Falset, la Figuera, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Mas- roig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre 93 municipis de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. Baix Camp: l’Albiol, l’Aleixar, Alforja, Arbolí, l’Argentera, les Borges del Camp, Botarell, Capafonts, Colldejou, Duesaigües, la Febró, Maspujols, Prades, Pratdip, Riudecanyes, Riudecols, Vilanova d’Escornalbou i Vilaplana. Baix Penedès: Bonastre, Masllorenç i el Montmell. Tarragonès: Renau, Salomó, la Secuita i Vespella de Gaià. Territori Dades de contacte El Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp actua a les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Baix Camp. Engloba també tres municipis de la comarca del Seus: Baix Penedès i quatre del Tarragonès.
  • Environmental Impact Assessment

    Environmental Impact Assessment

    Av. Marià Fortuny 83, 2n 3a 43203, REUS [email protected] www.limonium.org 977 342 069 Presentation LIMONIUM, SOCIETAT d’ACTUACIONS AMBIENTALS, was born as a company on April 1996. It is formed by a pluridisciplinar team of young but experienced professionals, educated in the items of environmental sciences, engineering, biology, land planning and environmental education. Limonium offers its experience to companies, public administrations and individuals, and because of this, two different working teams have been created: environmental consulting and communication and environmental education. Image of ENVIRONMENTAL CONSULTING AREA OF LIMONIUM: studies, projects, and assessments Image of COMMUNICATION and ENVIRONMENTAL EDUCATION TEAM OF LIMONIUM: education for sustainability and environmental concernment, for schools and general public. Limonium spp. Limonium is the latin name of a genus of plants named Sea-Lavanders or Statice in English. They belong to the famíly Plumbaginaceae, being small and generally linked to salty environments (salty marshes, inland and coastal salty soils and first coastal line). They consist morfologically on a basal rosette of leafs, usually fleshy, and long floral stems, with colors that change from white to violet through pink. The essence of genus Limonium defines the philosophy of our company: • Diversity: genus Limonium has more than 100 species in the Iberian Peninsula • Adaptation to local conditions: there is a different Limonium in almost every different cliff or salty marsh. • Adaptation to difficult conditions: Limonium plants always grow in difficult environments, in places that are harsh for other species. • Humility: Limonium are always humble plants, that know their limitations and that only flower when conditions are proper.
  • Guia De Les Borges Del Camp Guia De Les Borges Del Camp

    Guia De Les Borges Del Camp Guia De Les Borges Del Camp

    FERRAN JOVÉ I HORTONEDA • GUIA DE LES BORGE(BAISX CAMP DE) L CAMP ELS LLIBRES DE LA MEDUSA ELS LLIBRES DE LA MEDUSA 1. TREBALLS HISTÓRICS DE MN. SANQ CAPDEVILA I FELIP (1883-1932) 2. GUIA D'ALTAFULLA 3. GUIA DE VILAVERD 4. GUIA DE LLOÁ 5. GUIA DE SALOMÓ 6. PER CATALUNYA! 7. GlTIA DE BOTARELL 8. GUIA DE VINYOLS I ELS ARCS 9. ANTOLOGIA TARRAGONESA D'A. ROVIRA I VIRGILI 10. LA CASA DELS BANYS NOUS DE LA CIUTAT DE TORTOSA 11. LES GEMES DEL MUSEU NACIONAL ARQUEOLÓGIC DE TARRAGONA 12. GUIA DE BENISSANET 13. GUIA DE PERAFORT 14. GUIA DE LA SECUITA 15. GUIA DE RENAU 16. GUIA D'ALCOVER 17. GUIA DE MONTFERRI 18. GUIA D'ASCÓ 19. GUIA DE LES BORGES DEL CAMP GUIA DE LES BORGES DEL CAMP INSTITUT D'ESTUDIS TARRACONENSES RAMON BERENGUER IV ELS LLIBRHS L)L LA MLDUSA 19 GUIA DE LES BORGE(BAISX CAMPDE) L CAMP Ferran Jové i Hortoneda Excma. Diputado Provincial de Tarragona (1983) Fotografíes: de l'autor i Jordi Siutana. Plánols: R. Casellas Coberta: Mosaic de la Medusa. Museu Nacional Arqueológic de Tarragona Instituí d'Estudis Tarraconenses Ramón Berenguer IV l'ulilicarió ni'mi. 97 ISBN: 84 - 00 - 05347 - 8 Dipósit legal: T. 1032-1983 Imprt>s per Sugrañes i Cia.. Cornte de Rius. 9. Tarragona Ho edita: Institut d'Estudis Tarraconenses Ramón Berenguer IV. Santa Anna, 8. Tarragona INDEX EL MUNICIPI 9 Les granges i la ramaderia 18 El nucli de població 20 Les rodalies 29 Les festes 39 NOTÍCIA HISTÓRICA 55 El segle XIX 60 Apunts cronològics per a una monografia histórica del segle XX 66 La dictadura del General Franco .
  • Chorological Notes on the Non-Native Flora of the Province of Tarragona (Catalonia, Spain)

    Chorological Notes on the Non-Native Flora of the Province of Tarragona (Catalonia, Spain)

    Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 133-146. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)133 GEA, FLORA ET fauna GEA, FLORA ET FAUNA Chorological notes on the non-native flora of the province of Tarragona (Catalonia, Spain) Filip Verloove*, Pere Aymerich**, Carlos Gómez-Bellver*** & Jordi López-Pujol**** * Meise Botanic Garden, Nieuwelaan 38, B-1860 Meise, Belgium. ** C/ Barcelona 29, 08600 Berga, Barcelona, Spain. *** Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Secció Botànica i Micologia. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. Avda. Diagonal, 643. 08028 Barcelona, Spain. **** Botanic Institute of Barcelona (IBB, CSIC-ICUB). Passeig del Migdia. 08038 Barcelona, Spain. Author for correspondence: F. Verloove. A/e: [email protected] Rebut: 10.07.2019; Acceptat: 16.07.2019; Publicat: 30.09.2019 Abstract Recent field work in the province of Tarragona (NE Spain, Catalonia) yielded several new records of non-native vascular plants. Cenchrus orientalis, Manihot grahamii, Melica chilensis and Panicum capillare subsp. hillmanii are probably reported for the first time from Spain, while Aloe ferox, Canna ×generalis, Cenchrus setaceus, Convolvulus farinosus, Ficus rubiginosa, Jarava plumosa, Koelreu- teria paniculata, Lycianthes rantonnetii, Nassella tenuissima, Paraserianthes lophantha, Plumbago auriculata, Podranea ricasoliana, Proboscidea louisianica, Sedum palmeri, Solanum bonariense, Tipuana tipu, Tradescantia pallida and Vitis ×ruggerii are reported for the first time from the province of Tarragona. Several of these are potential or genuine invasive species and/or agricultural weeds. Miscellane- ous additional records are presented for some further alien taxa with only few earlier records in the study area. Key words: Alien plants, Catalonia, chorology, Spain, Tarragona, vascular plants.
  • Centres-Tarragona.Pdf

    Centres-Tarragona.Pdf

    Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2019-2020 Serveis Territorials a Tarragona Codi del centre Nom del centre Població 43006174 Escola Les Moreres Aiguamúrcia 43000020 Escola Sant Miquel Aiguamúrcia 43005297 Escola Joan Perucho Albinyana 43010633 Llar d'infants d'Albinyana Albinyana 43000135 Escola Mare de Déu del Remei Alcover 43009497 Institut Fonts del Glorieta Alcover 43007464 Llar d'infants Xiu-xiu Alcover 43000214 Escola Josep Fusté Alforja 43005327 Escola Ramon Sugrañes Almoster 43000251 Escola La Portalada Altafulla 43011297 Llar d'infants Hort de Pau Altafulla 43005133 Escola Mare de Déu del Priorat Banyeres del Penedès 43009709 Llar d'infants de Banyeres del Penedès Banyeres del Penedès 43000548 Escola La Muntanyeta Bellvei 43007506 Llar d'infants Municipal Bellvei 43000640 Escola Mare de Déu de la Candela Botarell 43007440 Llar d'infants Els Patufets Botarell 43000676 Escola El Castell - ZER Montsant Cabacés 43011303 ZER Montsant Cabacés 43011285 Llar d'infants Les Cabretes Cabra del Camp 43009898 Escola Castell de Calafell Calafell 43010098 Escola La Ginesta Calafell 43000721 Escola Mossèn Jacint Verdaguer Calafell 43000706 Escola Santa Creu de Calafell Calafell 43011121 Escola Vilamar Calafell 43007257 Institut Camí de Mar Calafell 43010372 Institut La Talaia Calafell 43000755 Cardenal Vidal i Barraquer Cambrils 43008547 Escola Cambrils Cambrils 43010141 Escola Guillem Fortuny Cambrils 43000731 Escola Joan Ardèvol Cambrils 43011212 Escola La Bòbila Cambrils 43006356 Escola Marinada Cambrils 43010581 Escola Mas Clariana Cambrils 43006654 Institut Cambrils Cambrils 43007038 Institut Escola d'Hoteleria i Turisme Cambrils 43010335 Institut La Mar de la Frau Cambrils 43000779 Institut Ramon Berenguer IV Cambrils 43012149 Llar d'infants La Galereta Cambrils 43011078 Llar d'infants M.
  • S8GCI0N PROVINCIAL T LOCAL Ráo & Madrid Pasando Por Valencia, Donde Se Agre­ Ca Al Notario De Cambriis D

    S8GCI0N PROVINCIAL T LOCAL Ráo & Madrid Pasando Por Valencia, Donde Se Agre­ Ca Al Notario De Cambriis D

    IMPUESTO DE CONSUMOS el'caciquismo, ha vencido, según se dice, el candi­ Según se nos ba notificado, el solemne septena­ tantes de entre sus compañeros que más se distin­ dato ministerial, gracias á los esfuerzos y á tos rio de los Dolores que debia empezar mañana en guen por su significación democrática. EN lA PROVINCIA. medios empleados para qae nacieran de las urnas la parroquial iglesia de San Juan Bautista, se tras Distribución de cupos de consumos y cereales qne papeletas con el nombre del Sr. Ballester. lada para después del novenario de San José, por Ha sido declarada la caducidad de las minas que por las especies comprendidas en la Tarifa 1,* Se asegura por aquí que en los pueblos peque­ no encontrarse bien de salud el Rdo. Padre Espe­ se expresan á continuación: del referido impuesto corresponde satisfacer á ños como Tamarit, Pobla y otros del distrito, apa­ ranza, quien tiene á su cargo los sermones del «Sultana» y «Virgen María», de cobre, sitas en los pueblos de la provincia en el ejercicio pró­ recen votando todos los electores al candidato sa- referido septenario. el término de Alforja, y concedidas á D. Eduardo ximo de 1882 á 83 y segundo semestre del ac­ gastino, aun los imposibilitados, y como ya esta­ Domínguez. tual, con arreglo á la ley é instrucción de 31 de mos acostumbrados á presenciar impasibles ciertas Pasan de ciento cincuenta los objetos que han «Rica plomiza» y «Mana», de plomo, término diciembre último, sin perjuicio de las alteracio­ cosas, de ahí que lleguen á ser moneda corriente regalado varias familias de esta capital para la de la Selva, y concedidas á D.
  • Adif Network Statement, 2021

    Adif Network Statement, 2021

    NETWORK STATEMENT 2021 Edition: DIRECCIÓN GENERAL DE NEGOCIO Y OPERACIONES COMERCIALES Dirección de Gabinete y Gestión Corporativa The total or partial reproduction of this book remains prohibited without Adif’s express autoritation INDEX 1 2 3 4 5 GENERAL INFRASTRUCTURE ACCESS CAPACITY SERVICES INFORMATION CONDITIONS ALLOCATION AND CHARGES 6 7 8 9 10 OPERATIONS SERVICE ANNEXES MAPS CATALOGUES FACILITIES 1 GENERAL INFORMATION 1.1. Introduction 1.5. Validity Period,Updating and Publishing 1.2. Purpose 1.6. Adif Contacts 1.3. Legal Affairs 1.7. International Cooperation 1.4. NS Estructure NETWORK STATEMENT 2021 ADIF_ V.0 (ED 10/03/2021) V.0 ADIF_ 2021 STATEMENT NETWORK 1. GRAL. INF. 2. INFRASTR. 3. ACCES. COND. 4. CAPACITY 5. SERVICES 6. OPERATIONS 7. SERVICE 8. ANNE. 9. MAPS 10. CATALOG. 5 ALLOCATION AND CHARGES FACILITIES NETWORK STATEMENT 2021 ADIF_ V.0 7 INDEX 1.1.1. THE RAIL SECTOR IN SPAIN 9 1.2.1. RAIL NETWORK OF GENERAL INTEREST, RFIG 21 1.2.2. LARGE FIGURES OF THE RAIL NETWORK OWNED BY ADIF 22 1.3.1. LEGAL FRAMEWORK 23 1.3.2. LEGAL STATUS OF THE NETWORK STATEMENT 23 1.3.3. REQUESTS, ALLEGATIONS AND CLAIMS 24 1.5.1. VALIDITY PERIOD 26 1.5.2. UPDATING PROCESS 26 1.5.3. PUBLICATION AND DISTRIBUTION 26 1.7.1. RAIL FREIGHT CORRIDORS, RFC 30 1.7.2. RAILNET EUROPE (RNE) 31 1.7.3. OTHER INTERNATIONAL COOPERATION 31 1. GRAL. INF. 2. INFRASTR. 3. ACCES. COND. 4. CAPACITY 5. SERVICES 6. OPERATIONS 7. SERVICE 8. ANNE. 9. MAPS 10.
  • Nova Sala De Vetlla a Riudecanyes S'espera Que Es Posin En Marxa Cinc Equipaments D'aquest Tipus a La Comarca

    Nova Sala De Vetlla a Riudecanyes S'espera Que Es Posin En Marxa Cinc Equipaments D'aquest Tipus a La Comarca

    Societat | Redacció | Actualitzat el 09/03/2015 a les 10:26 Nova sala de vetlla a Riudecanyes S'espera que es posin en marxa cinc equipaments d'aquest tipus a la comarca A Castellvell del Camp ja es va posar en marxa una sala de vetlla. Foto: ReusDiari.cat Després de l'acord amb la funerària de Reus i el Consell Comarcal del Baix Camp, per estendre els serveis funeraris per la comarca, s'ha decidit que Riudecanyes, sigui el nou municipi que obri una sala de vetlla. El darrer Ple del Consell Comarcal va aprovar el projecte inicial d'adequació i equipament de la sala de vetlles de Riudecanyes, que compta amb un pressupost d'execució per contracte de 75.443 euros, superior al que es preveia inicialment. Donarà serveis als municipis de l'Argentera i Duesaigües. En aquesta primera fase dels nous Serveis Funeraris de Reus i Baix Camp es preveu la posada en marxa de cinc sales. La de Castellvell i Pratdip ja estan en funcionament, però encara falten la de Riudecols, Prades i Riudecanyes. La inversió, per dur a terme tot això, serà d'uns 184.000 euros, dels quals 150.000 els aporta el Consell Comarcal en el marc del pla d'inversions inclòs en el conveni únic amb la Diputació de Tarragona. La resta seran aportacions dels Ajuntaments. Per això està previst que Prades i Riudecanyes hagin de completar amb finançament municipal l'aportació del Consell Comarcal, que podrà finançar íntegrament els equipaments de Castellvell, Pratdip i Riudecols pel seu cost menor. La primera sala de vetlla dels nous serveis funeraris es va estrenar el passat mes de desembre a Castellvell del Camp.