DOCSLIB.ORG

El Tren Que Mai Va Arribar. El I Mont-Roig, Per Riudoms I Mont

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
El Tren Que Mai Va Arribar. El I Mont-Roig, Per Riudoms I Mont història El tren que mai va arribar. El i Mont-roig, per Riudoms i Mont Carles Martí Martí Anunci de l'expropiació dels terrenys per a la co nstrucció del ferrocarril al se u pas per Riud oms. Font: Butlletí Oficial de la Província, 3 d'abril de 1888. Tot just entrats a la primera dècada del segle XXI i després d'haver trinxat el nostre territori amb auto­ Núm . 739. pistes i carreteres de tota mena, ens SECCIÓN DE FOMENTO.-FERROCARRILES. adonem que el transport privat no ha resolt els problemes de mobilitat. D' un R,LAClÓ~ RECTIFICADA de [os propielarios a quienes es preciso OCt(par lerrenos para la construcció¡¡ del ferrocarril de Madrid a Roda en el término mu­ temps ençà sorgeix entre les autoritats nicipal de Riudoms. i la gent del Camp un clamor majorita­ ri en favor del transport públic com la Nthnero Nombr~s de los colonos de Nombres de los propietarios. Residencia. panacea que ens ajudarà a abandonar Orden. ó arrendatarios. - -----------1----- la dependència del transport particular. t Matías Vall Marsal. .....•. Las Borjas .• Una subordinació que, cada dia que 2. Jaime 1\fariné Casanovas .•. ldem . ..... passa, els avatars dels caos circulato­ 3 Peòro Meslre Qninlana .•.. Réus ......• ·l José M.a Grau Vilanova .... ris ens dificulten més la connexió entre 5 Palli o Pujol UarenJS .. , ••. ~tes~~~ o. I~::: No lo est;í. els diferents pobles i ciutats de l'àrea 6 José Mestre Naspré . .•.... Riudoms., .. urbana del Camp de Tarragona . 7 José M. a Grau Vilanova .... Maspujols .. · 8 Francisco Uauradó Serralel. ltlem ..... .. Avui es parla deiTramCamp, g Antonio Salvat Salvat .••.. ldcm ....... , el tramvia elèctric comarcal, com la iQ José Anglés Amorós ..•... Tarragona ... I Adm.or, F."0 Sans Pa mies. xarxa que millor pot ajudar a soluci­ H Ra món Huguet Cahré . ... Maspujols •. ·¡ J2 Juao Pamias Ortoneda . •. !dem ....... onar el problema. Les autoritats del 13 [\éns ..•...• Antonio Aulesli •......... Camp es manifesten en favor de la t4 Marcelina Vall Huguet .•.· . ldem ...•..• t¡ José Barenys Barenys: ... Maspujols... No lo esta. urgència de la seva posada en mar­ 1.6 Pedro Fcrralt>r llarcnys ... xa. Es tracta de connectar en un arc t7 Pedro Mestre Anglés .... !demLas Uorjas...... .. 'l 18 Bijos dc lsitlro Llauratló .. Maspujols. , . concèntric les principals ciutats i po­ 19, Pedro Salvat Vergés ..•... Rtins ...... bles: Tarragona, Reus, Vila-seca, Salou !O Antonio Au testi •....••.. ldem ...... i també Valls i Cambrils, una xarxa .'Lo que se hace público por medio òe este periódico ollcial en cumvlimicnlo supramunicipal habitada per més de de lo. dispnesto en el art. 17 dc la lcy òe 10 de Enero de 1879, para que las ,. personas que se crean perjndicatlas pnedan dirigir sus reclarnacione.<~ al Alcalde tres-cents mil habitants. · . de . Riudoms en el término de vcinlc días; en la inteligencia de que só lo han de Una de les solucions és la \' : versar aquéllas sohre la necesiclad de ocupar el tcrreno tle que sc !rata, con trréglo a lo dispnesto en los articulos t7 Je la ley de tO òe E nero dc 1879 proposta de " reutilització" de la xarxa Y !!{ y 24 del Reglamento de 13 de Junio del mismo año. existent de ferrocarrils, vella i obso­ '· .. Tarrol¡ona 3i de Marzo de t888.-EI Gobernador, Vieenle López Puig- leta, tancant-la en els seus extrems: ': ~trver.. ·. .. ~ , 4 <<lofioc» ~acàs del ferrocarril de Reus a lrió (s.XIX-XX) Picamoixons, Vila-seca, Roda de Barà na-Mataró, la primera d'Espanya. Una i Sant Vicenç de Calders. Completaria xarxa que amb el pas dels anys es farà aquesta nova xarxa l'aprofitament de més extensa i espessa fins arribar a la via antiga del ferrocarril de la cos­ relligar tot el territori de l'Estat. Fins ''La història del ta fins a Salou i Cambrils. El resultat al1951, quan es va posar en marxa el seria una nova línia ràpida, moder­ tren de Balaguer a la Pobla de Segur, ferrocarril a na i eficaç de transport que uniria les que es va tancar un cicle d'expansió. Catalunya va comptar diferents ciutats de la conurbació del Fins ara. Camp de Tarragona. La història del ferrocarril a Ca­ amb el suport dels Lactual ferrocarril que funcio­ talunya va comptar amb el suport dels diferents governs que na per rodalies del Camp, degut al seu diferents governs que es van encarre­ estat obsolet, les demores i uns hora­ gar, juntament amb la iniciativa priva­ es van encarregar, ris inadequats, semblava un mitjà des­ da, d'estendre els camins de ferro, de d'estendre els camins tinat a l'abandonament i l'oblit. Una punta a punta del país, amb la finalitat xarxa antiga i mancada d' inversions. d'unir la costa amb l'interior i afavorir de ferro, de punta a Un mitjà de transport inservible al qual el trànsit de mercaderies que facilités punta del país, amb ja li donàvem els dies comptats. Ningú el creixement econòmic del país. Al volia apostar per la via fèrria. final de l'expansió de la xarxa, l'any la finalitat d'unir la Tot va ser la posada en explo­ 1951 , Catalunya comptava amb 1.300 costa amb 1'interior tació del tren d'alta velocitat, a Espa­ km de via de galga espanyola (1.668 nya, quan el debat entorn a les poten­ mm d'amplada), a banda dels 450 km i afavorir el trànsit cialitats d'aquest mitjà de transport es de trens de via estreta. En total uns van tornar a posar de manifest. Avui dos mil quilometres construïts dels de mercaderies que eiTAV entre Barcelona i Madrid gua­ quals avui només se'n mantenen ope­ facilités el creixement nya la partida a l'avió per puntualitat, ratius uns 1.500. comoditat i preu. Hi ha, doncs, tren econòmic del país" per anys. Industrialització i progrés: l'exten­ Tanmateix, sembla que alguns sió del ferrocarril a l'Estat espanyol hagin redescobert els avantatges del En el convuls i agitat context ferrocarril i ningú ja recorda que fa polític de l'Espanya del segle XIX, la més de cent cinquanta anys, el 1843, implantació de la xarxa fèrria anava es posà en circulació la línia Barcelo- lligada a dos objectius bàsics: posar <do{loc» 5 les bases del modern estat burgès i la A la nostra comarca va fer creació d' un mercat únic que perme­ possible la construcció de la línia en­ tés el lliure trànsit de mercaderies per tre Reus i Saragossa, per Móra d'Ebre, tot el territori espanyol. En el transcurs que posteriorment finalitzaria a Ma­ de la història del tren s'han succeït go­ drid, una de les obres ferroviàries verns i règims diferents: monarquies, més importants. Pel traçat d'aquesta dictadures i repúbliques de tot co lor i línia es va optar pe l camí més recte diferent pelatge, però el ferrocarri l ha entre les dues ciutats, encara que ple anat avançant a trompades, segons els de grans dificultats orogràfiques. La interessos polítics del moment. perforació del tú ne I d'Argentera va ser La primera llei favorable a l'ex­ l'obstacle més important que va ca ldre pansió del ferrocarril es va aprovar en superar. Forada r els quatre quilòme­ ple Bienni Liberal, la Ll ei 3/6 de 1855, tres de túnel va suposar una obra de que va fer possible l'onada inicial al gran envergadura inusual per l'època. redós de la qual es van iniciar les línies Capitals estrangers i locals de: Barcelona- Lleida- Saragossa i la van acudir a finançar les grans obres de Tarragona a València . Cap al nord, a que suposaven travessar una orogra­ Girona (pel Vall ès i el Maresme). La de fia, com l'espanyola, plena de desni­ Granollers a Sant Joan de les Abades­ vells i dificultats de tota mena. Em­ ses. En el nostre àmbit comarcal les preses com la Sociedad de Crédito línies interprovincials entre Reus, Tarra­ Mercantil Industrial dels Rothschild gona i Lleida. de França van invertir a la xarxa MSA En una segona etapa es va (Madrid-Saragossa-Alaca nt), m entre aprovar el Pla General dels Ferrocar­ que el Crédito Mobiliario dels germans rils de 1867, ampliat el 1870 pel go­ Pereire ho van fer en la línia del Nord, vern Prim i posteriorment el Pla de i la Cia . General de Crédito dels finan­ 1877 que va restar invariable fins l'any cers Pros i Guil ·lou ho van fer a la líni a 1912. Va ser la segona onada la que a Lleida per Reus iTarragona. va propiciar estendre les línies des de Barcelona -per les costes de Garraf­ El desenvolupament de la xarxa fins a Valls. a Catalunya Catalunya Exprés al seu pas pel Caseta dels peons cam in ers en la divisòria dels terme de Deta ll d'un dels pi lastres del pont de la ri era de Maspujols. Riudoms i Les Borges a l'a lçada del ba rranc de les Cana letes. pont de la riera de Mas pujols. Foto: lan. Foto: lan. Foto: lan. En el procés de formació de següent, el 1887, va fusionar-se amb la la xarxa catalana hi van intervenir un Compañía del Ferrocarril de Valls a Vi­ seguit de companyies que finalment lanova v Barcelona, de sigles VVB . van acabar fusionant-se entre elles o Finalment, el 1899 es van fusionar les bé van desaparèixer absorbides les dues grans, la MZA i laTBF, en el marc unes per les altres. Era un model basat d'una operació d'absorció de la pri­ en concessions territorials guanya- mera companyia espanyola, en contra "A la nostra comarca, des pel favor polític i per la influència de la catalana.
Load more

Recommended publications
  • Els Noms De Lloc I El Territori. Una Interpretació Geogràfica De La Toponímia Del Baix Camp (Tarragona)
    Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos.
    [Show full text]
  • 11.JTD 11De12.Pdf
    Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos.
    [Show full text]
  • Morfologia Històrica Del Territorium De Tarraco En Època
    ANNEX IV – Inventari i mapa de localització dels llocs de culte cristià i dels cementiris del Camp de Tarragona (Mapa 11). ANNEX IV – INVENTARI I MAPA DE LOCALITZACIÓ DELS LLOCS DE CULTE CRISTIÀ I DELS CEMENTIRIS DEL CAMP DE TARRAGONA. A continuació presentem l’inventari amb el seu corresponent mapa d’ubicació (amb una escala original 1:50.000) dels llocs de culte cristià (creus, esglèsies, ermites, oratoris, etc...) i d’enterrament que hem pogut constatar al Camp de Tarragona (Mapa 10)1. Es tracta d’elements molt interessants que poden atorgar-nos valuoses informacions sobre l’antiga morfologia del territori que ens ocupa, doncs la seva especial importància ha afavorit la seva conservació. Sovint han conservat un emplaçament original ben antic o bé s’han superposat a indrets d’una significació anterior. En el cas concret de la centuriació, és ben conegut el fenomen de cristianització d’elements de la xarxa cadastral (fites convertides en creus de terme, altars de camí esdevinguts ermites, encreuaments ocupats per esglesioles, etc...) (veure III Part, capítol 5, apartat 5.3.3.)2. En conseqüència, el material que seguidament exposarem (localitzat, fonamentalment, treballant sobre materials cartogràfics a escala 1:25.000 i 1:50.000) ha proporcionat tot un seguit de dades que han estat molt importants a l’hora de realitzar l’anàlisi arqueomorfològica desenvolupada al Capítol 5 de la Part III. 1.- TARRAGONÈS. 1.1.- Altafulla. 1.1.1.- Ermita de Sant Antoni de Pàdua. 1.1.2.- Cementiri d’Altafulla. 1.2.- El Catllar de Gaià. 1.2.1.- Ermita de Sant Ramon.
    [Show full text]
  • Fitxa Leader Del Camp (1.3
    Paisatge del Priorat (Consell Comarcal del Priorat) Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp Superfície: Alt Camp: Aiguamúrcia, Alcover, Alió, Bràfim, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, els 2 Garidells, La Masó, El Milà, Montferri, Mont-ral, Nulles, el Pla de Santa Maria, el Pont 2.190,60 km d’Armentera, Puigpelat, la Riba, Querol, Rodonyà, el Rourell, Vallmoll, Valls, Vilabella i Població: Vila-rodona. Conca de Barberà: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l’Espluga de Francolí, Forès, 93.947 habitants Llorac, Montblanc, Passanant i Belltall, les Piles, Pira, Pontils, Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà de Comtat, Senan, Solivella, Vallclara, Vallfogona de Densitat de població: Riucorb, Vilanova de Prades, Vilaverd i Vimbodí i Poblet. 42,88 hab./km2 Priorat: Bellmunt del Priorat, la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Nombre de municipis: Montsant, Falset, la Figuera, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Mas- roig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre 93 municipis de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. Baix Camp: l’Albiol, l’Aleixar, Alforja, Arbolí, l’Argentera, les Borges del Camp, Botarell, Capafonts, Colldejou, Duesaigües, la Febró, Maspujols, Prades, Pratdip, Riudecanyes, Riudecols, Vilanova d’Escornalbou i Vilaplana. Baix Penedès: Bonastre, Masllorenç i el Montmell. Tarragonès: Renau, Salomó, la Secuita i Vespella de Gaià. Territori Dades de contacte El Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp actua a les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Baix Camp. Engloba també tres municipis de la comarca del Seus: Baix Penedès i quatre del Tarragonès.
    [Show full text]
  • Chorological Notes on the Non-Native Flora of the Province of Tarragona (Catalonia, Spain)
    Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 133-146. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)133 GEA, FLORA ET fauna GEA, FLORA ET FAUNA Chorological notes on the non-native flora of the province of Tarragona (Catalonia, Spain) Filip Verloove*, Pere Aymerich**, Carlos Gómez-Bellver*** & Jordi López-Pujol**** * Meise Botanic Garden, Nieuwelaan 38, B-1860 Meise, Belgium. ** C/ Barcelona 29, 08600 Berga, Barcelona, Spain. *** Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Secció Botànica i Micologia. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. Avda. Diagonal, 643. 08028 Barcelona, Spain. **** Botanic Institute of Barcelona (IBB, CSIC-ICUB). Passeig del Migdia. 08038 Barcelona, Spain. Author for correspondence: F. Verloove. A/e: [email protected] Rebut: 10.07.2019; Acceptat: 16.07.2019; Publicat: 30.09.2019 Abstract Recent field work in the province of Tarragona (NE Spain, Catalonia) yielded several new records of non-native vascular plants. Cenchrus orientalis, Manihot grahamii, Melica chilensis and Panicum capillare subsp. hillmanii are probably reported for the first time from Spain, while Aloe ferox, Canna ×generalis, Cenchrus setaceus, Convolvulus farinosus, Ficus rubiginosa, Jarava plumosa, Koelreu- teria paniculata, Lycianthes rantonnetii, Nassella tenuissima, Paraserianthes lophantha, Plumbago auriculata, Podranea ricasoliana, Proboscidea louisianica, Sedum palmeri, Solanum bonariense, Tipuana tipu, Tradescantia pallida and Vitis ×ruggerii are reported for the first time from the province of Tarragona. Several of these are potential or genuine invasive species and/or agricultural weeds. Miscellane- ous additional records are presented for some further alien taxa with only few earlier records in the study area. Key words: Alien plants, Catalonia, chorology, Spain, Tarragona, vascular plants.
    [Show full text]
  • Centres-Tarragona.Pdf
    Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2019-2020 Serveis Territorials a Tarragona Codi del centre Nom del centre Població 43006174 Escola Les Moreres Aiguamúrcia 43000020 Escola Sant Miquel Aiguamúrcia 43005297 Escola Joan Perucho Albinyana 43010633 Llar d'infants d'Albinyana Albinyana 43000135 Escola Mare de Déu del Remei Alcover 43009497 Institut Fonts del Glorieta Alcover 43007464 Llar d'infants Xiu-xiu Alcover 43000214 Escola Josep Fusté Alforja 43005327 Escola Ramon Sugrañes Almoster 43000251 Escola La Portalada Altafulla 43011297 Llar d'infants Hort de Pau Altafulla 43005133 Escola Mare de Déu del Priorat Banyeres del Penedès 43009709 Llar d'infants de Banyeres del Penedès Banyeres del Penedès 43000548 Escola La Muntanyeta Bellvei 43007506 Llar d'infants Municipal Bellvei 43000640 Escola Mare de Déu de la Candela Botarell 43007440 Llar d'infants Els Patufets Botarell 43000676 Escola El Castell - ZER Montsant Cabacés 43011303 ZER Montsant Cabacés 43011285 Llar d'infants Les Cabretes Cabra del Camp 43009898 Escola Castell de Calafell Calafell 43010098 Escola La Ginesta Calafell 43000721 Escola Mossèn Jacint Verdaguer Calafell 43000706 Escola Santa Creu de Calafell Calafell 43011121 Escola Vilamar Calafell 43007257 Institut Camí de Mar Calafell 43010372 Institut La Talaia Calafell 43000755 Cardenal Vidal i Barraquer Cambrils 43008547 Escola Cambrils Cambrils 43010141 Escola Guillem Fortuny Cambrils 43000731 Escola Joan Ardèvol Cambrils 43011212 Escola La Bòbila Cambrils 43006356 Escola Marinada Cambrils 43010581 Escola Mas Clariana Cambrils 43006654 Institut Cambrils Cambrils 43007038 Institut Escola d'Hoteleria i Turisme Cambrils 43010335 Institut La Mar de la Frau Cambrils 43000779 Institut Ramon Berenguer IV Cambrils 43012149 Llar d'infants La Galereta Cambrils 43011078 Llar d'infants M.
    [Show full text]
  • S8GCI0N PROVINCIAL T LOCAL Ráo & Madrid Pasando Por Valencia, Donde Se Agre­ Ca Al Notario De Cambriis D
    IMPUESTO DE CONSUMOS el'caciquismo, ha vencido, según se dice, el candi­ Según se nos ba notificado, el solemne septena­ tantes de entre sus compañeros que más se distin­ dato ministerial, gracias á los esfuerzos y á tos rio de los Dolores que debia empezar mañana en guen por su significación democrática. EN lA PROVINCIA. medios empleados para qae nacieran de las urnas la parroquial iglesia de San Juan Bautista, se tras Distribución de cupos de consumos y cereales qne papeletas con el nombre del Sr. Ballester. lada para después del novenario de San José, por Ha sido declarada la caducidad de las minas que por las especies comprendidas en la Tarifa 1,* Se asegura por aquí que en los pueblos peque­ no encontrarse bien de salud el Rdo. Padre Espe­ se expresan á continuación: del referido impuesto corresponde satisfacer á ños como Tamarit, Pobla y otros del distrito, apa­ ranza, quien tiene á su cargo los sermones del «Sultana» y «Virgen María», de cobre, sitas en los pueblos de la provincia en el ejercicio pró­ recen votando todos los electores al candidato sa- referido septenario. el término de Alforja, y concedidas á D. Eduardo ximo de 1882 á 83 y segundo semestre del ac­ gastino, aun los imposibilitados, y como ya esta­ Domínguez. tual, con arreglo á la ley é instrucción de 31 de mos acostumbrados á presenciar impasibles ciertas Pasan de ciento cincuenta los objetos que han «Rica plomiza» y «Mana», de plomo, término diciembre último, sin perjuicio de las alteracio­ cosas, de ahí que lleguen á ser moneda corriente regalado varias familias de esta capital para la de la Selva, y concedidas á D.
    [Show full text]
  • B. Otros Anuncios Oficiales
    9510 Jueves 18 mayo 1995 BOE núm. 118 B. OTROS ANUNCIOS OFICIALES En aplicación de lo establecido en el articulo 126 MINISTERIO de la Ley de Patrimonio del E'stado y en la dis­ MINISTERIO DE ECONOMIA y HACIENDA posición transitoria cuarta dos de la Ley 27/1992. de 24 de noviembre. de puertos del Estado. el ven­ DE OBRAS PUBLICAS, cimiento o vigencia de la concesión queda fijada con fecha 16 de diciembre de 2022. TRANSPORTES Agencia Estatal El nuevo titular de la' concesión que se enajena Y MEDIO AMBIENTE de Administración Tributaria habrá de destinar la nave e instalaciones que se encuentran dentro de los terrenos de dominio públi­ Delegaciones co a las fmalidades para las que fue otorgada dicha concesión administrativa. VIGO En aplicación de lo establecido en el artícu• Demarcaciones de Carreteras lo 64.l. apartado 3. de la Ley 27/1992. de 24 de I De conformidad con lo dispuesto en el artícu• noviembre. la Autoridad Portuaria podrá ejercer el CASTILLA·LA MANCHA lo 146 del Reglamento General de Recaudación, derecho de retracto en el plazo de tres ,meses. a se dispone la venta de los bienes correspondientes contar desde el momento en que dicha Autoridad tenga conocimiento de la adjudicación. Información pública de la relación de bienes y der~ al deudor MotopesQueros de Altura Reunidos. Here­ chos afectados por la ejecución de las obras del deros de don Javier Sensat Curhera, CIF Se admitirán aquellas posturas que cubran el tipo trazado e/ave: T2-CU-2800. Autovía de Valencia. E36614303. de subasta. Las pujas se incrementarán de 500.000 Carretera N-llI, de Madrid a Valencia.
    [Show full text]
  • Llista De Municipis De La Província De Tarragona
    Llista de municipis de la província de Tarragona Nom Pob. (2002) Aiguamúrcia 671 Alt camp Albinyana 1.695 Baix penedès l'Albiol 214 Baix camp Alcover 4.042 Alt camp l'Aleixar 740 Baix camp Alfara de Carles 355 Alforja 1.303 Baix camp Alió 382 Alt camp Almoster 927 Baix camp Altafulla 3.563 Tarragones l'Arboç 3.873 Baix penedès Arbolí 125 Baix camp l'Argentera 151 Baix camp Banyeres del Penedès 1.830 Baix penedès Barberà de la Conca 434 Conca de barberà Bellmunt del Priorat 311 Priorat Bellvei 1.431 Baix penedès la Bisbal de Falset 250 Priorat la Bisbal del Penedès 2.209 Baix penedès Blancafort 407 Conca de barberà Bonastre 387 Baix penedès les Borges del Camp 1.666 Baix camp Botarell 749 Baix camp Bràfim 580 Alt camp Cabacés 342 Priorat Cabra del Camp 668 Alt camp Calafell 14.637 Baix penedès Cambrils 22.215 Baix camp Capafonts 124 Baix camp Capçanes 413 Priorat Castellvell del Camp 1.388 Baix camp Catllar 2.691 Tarragones Colldejou 196 Baix camp Conesa 136 Conca de barberà Constantí 5.206 Tarragones Cornudella de Montsant 873 Priorat Creixell 2.197 Tarragonès Cunit 6.828 Baix penedès Duesaigües 202 Baix camp Espluga de Francolí 3.664 Conca de barberà Falset 2.581 Priorat Febró 63 Baix camp la Figuera 124 Priorat Figuerola del Camp 301 Alt camp Forès 62 Conca de barberà Garidells 158 Tarragones Ginestar 847 Gratallops 228 Priorat Guiamets 308 Priorat el Lloar 123 Priorat Llorac 126 Conca de barberà Llorenç del Penedès 1.692 Baix penedès Marçà 617 Priorat Margalef 128 Priorat Masllorenç 424 Baix penedès la Masó 278 Alt camp Maspujols 498
    [Show full text]
  • 21 De Setembre De 2018 Data De L'acord
    Acord Data de l'acord: 21 de setembre de 2018 Òrgan: Junta de Govern Unitat: ACTUACIONS INTEGRALS AL TERRITORI I COOPERACIO Ref: IGS/efs Expedient: 8004330008-2018-0000411 Assumpte: Concessió de les subvencions del Pla d'Acció Municipal (PAM) 2018 - 2a selecció. Concessió de les subvencions del Pla d'Acció Municipal (2018) - 2a selecció. De conformitat amb la proposta d'Actuacions Integrals al Territori i Cooperació - SAM, la Junta de Govern per unanimitat acorda el següent: Fets 1. El Ple de la Diputació de Tarragona, de 27 d'octubre de 2017, va aprovar inicialment les bases específiques reguladores del Pla d’Acció Municipal de l’anualitat 2018 (PAM) del Servei d'Assistència Municipal. Transcorregut el termini d'informació pública sense rebre reclamacions ni al·legacions, van esdevenir definitives el 4 de gener de 2018. 2. La Junta de Govern, de 12 de gener de 2018 va aprovar la convocatòria per a la concessió de subvencions PAM de l’anualitat 2018 amb la següent dotació pressupostària: 1010-942-76218 Programa d'inversions 15.840.000 1010-942-46218 Programa de despeses corrents i sosteniment del lloc de secretaria - intervenció 6.160.000 € 3. La Junta de Govern, de 25 de maig de 2018, va aprovar la concessió de les subvencions del PAM 2018 (1a selecció) a 200 actuacions, les quals corresponien a 98 municipis, per un import total de 11.834.899,97 € 4. El termini per presentar les sol·licituds per a la 2a selecció va finalitzar el 18 de maig de 2018. 5. A la partida 1010-942-76218 del pressupost de 2018, hi ha crèdit suficient per atendre les despeses subvencionables de les sol·licituds del Programa d’inversions.
    [Show full text]
  • Un Segle De Transformacions Del Paisatge De Costa De Cambrils Terra, Mar I Cel
    De garbí a llevant Un segle de transformacions del paisatge de costa de Cambrils Terra, mar i cel. Rieres, platges, prats, pinedes, de les conseqüències d’una tempesta, per mostrar conreus, masos. Camins, carreteres i la via fèrria. les millores realitzades o per documentar quin era El nucli de la Platja. El port. Edificis de vigilància l’estat del territori. Altres van ser realitzades per i de telecomunicacions. Xalets, apartaments, l’estudi fotogràfic Ortoneda Vernet, en el seu vessant carrers, passejos, espigons. de cronista gràfic de Cambrils. Tots aquests elements van formar el paisatge El paisatge és natura i acció humana. Per això, les canviant de la costa de Cambrils al llarg del fotografies ens ajuden a conèixer de quina manera segle XX. Els podeu veure en aquesta exposició, ha estat transformat pels usos que les persones hem que us proposa un recorregut des de la riera de anat donant a cadascun dels seus racons: viure, Riudecanyes fins al cap de Sant Pere, els límits del conrear, navegar, pescar, traslladar-nos, vigilar, terme a garbí i a llevant. passejar, banyar-nos... Un segle separen les imatges més antigues (les va Us convidem a observar els detalls d’aquestes captar cap a 1900 la família Dolsa en les seves imatges i a preguntar-vos quines persones van fer estades de vacances) de les més modernes, fetes possible cadascun dels elements d’aquest territori. cap a 1990 per empreses especialitzades en I, després, a fer una mirada global sobre aquesta fotografia aèria. exposició i copsar el paisatge de costa de Cambrils, de garbí fins a llevant.
    [Show full text]
  • Between the European Community and the Republic of Hungary on the Reciprocal Protection and Control of Wine Names
    No L 337/94 Official Journal of the European Communities 31 . 12 . 93 AGREEMENT between the European Community and the Republic of Hungary on the reciprocal protection and control of wine names the EUROPEAN COMMUNITY, hereinafter called 'the Community', of the one part, and the REPUBLIC OF HUNGARY, hereinafter called 'Hungary', of the other part hereinafter called 'the Contracting Parties', Having regard to the Europe Agreement establishing an association between the European Communities and their Member States and the Republic of Hungary, signed in Brussels on 16 December 1991 , Having regard to the Interim Agreement on trade and trade-related matters between the European Economic Community and the European Coal and Steel Community, of the one part, and the Republic of Hungary, of the other part, signed in Brussels on 16 December 1991 , Having regard to the interest of both Contracting Parties in the reciprocal protection and control of wine names, HAVE DECIDED TO CONCLUDE THIS AGREEMENT: that territory, where a given quality, reputation or other characteristic of the wine , is essentially attributable to its geographical origin; Article 1 — 'traditional expression' shall mean a traditionally used name, referring in particular to the method of The Contracting Parties agree, on the basis of reciprocity, production or to the colour, type or quality of a wine, to protect and control names of wines originating in the which is recognized in the laws and regulations of a Community and in Hungary on the conditions provided Contracting Party for the purpose of the description for in this Agreement. and presentation of a wine originating in the territory of a Contracting Party; — 'description' shall mean the names used on the Article 2 labelling, on the documents accompanying the transport of the wine, on the commercial documents 1 .
    [Show full text]