història El tren que mai va arribar. El i Mont-roig, per Riudoms i Mont
Carles Martí Martí
Anunci de l'expropiació dels terrenys per a la co nstrucció del ferrocarril al se u pas per Riud oms. Font: Butlletí Oficial de la Província, 3 d'abril de 1888. Tot just entrats a la primera dècada del segle XXI i després d'haver trinxat el nostre territori amb auto Núm . 739. pistes i carreteres de tota mena, ens SECCIÓN DE FOMENTO.-FERROCARRILES. adonem que el transport privat no ha resolt els problemes de mobilitat. D' un R,LAClÓ~ RECTIFICADA de [os propielarios a quienes es preciso OCt(par lerrenos para la construcció¡¡ del ferrocarril de Madrid a Roda en el término mu temps ençà sorgeix entre les autoritats nicipal de Riudoms. i la gent del Camp un clamor majorita ri en favor del transport públic com la Nthnero Nombr~s de los colonos de Nombres de los propietarios. Residencia. panacea que ens ajudarà a abandonar Orden. ó arrendatarios. ------1----- la dependència del transport particular. t Matías Vall Marsal...... •. Las Borjas .• Una subordinació que, cada dia que 2. Jaime 1\fariné Casanovas .•. ldem ...... passa, els avatars dels caos circulato 3 Peòro Meslre Qninlana .•.. Réus ...... • ·l José M.a Grau Vilanova .... ris ens dificulten més la connexió entre 5 Palli o Pujol UarenJS .. , ••. ~tes~~~ o. I~::: No lo est;í. els diferents pobles i ciutats de l'àrea 6 José Mestre Naspré . .•.... Riudoms., .. urbana del Camp de Tarragona . 7 José M. a Grau Vilanova .... Maspujols .. . · 8 Francisco Uauradó Serralel. ltlem ...... Avui es parla deiTramCamp, g Antonio Salvat Salvat .••.. ldcm ...... , el tramvia elèctric comarcal, com la iQ José Anglés Amorós ..•... Tarragona ... I Adm.or, F."0 Sans Pa mies. xarxa que millor pot ajudar a soluci H Ra món Huguet Cahré . . ... Maspujols •. ·¡ J2 Juao Pamias Ortoneda . . •. !dem ...... onar el problema. Les autoritats del 13 [\éns ..•...• Antonio Aulesli •...... Camp es manifesten en favor de la t4 Marcelina Vall Huguet .•.· . ldem ...•..• t¡ José Barenys Barenys: ... . Maspujols... No lo esta. urgència de la seva posada en mar 1.6 Pedro Fcrralt>r llarcnys ... . xa. Es tracta de connectar en un arc t7 Pedro Mestre Anglés .... . !demLas Uorjas...... 'l 18 Bijos dc lsitlro Llauratló .. . Maspujols. , . concèntric les principals ciutats i po 19, Pedro Salvat Vergés ..•... Rtins ...... bles: Tarragona, Reus, Vila-seca, Salou !O Antonio Au testi •....••.. . ldem ...... i també Valls i Cambrils, una xarxa .'Lo que se hace público por medio òe este periódico ollcial en cumvlimicnlo supramunicipal habitada per més de de lo. dispnesto en el art. 17 dc la lcy òe 10 de Enero de 1879, para que las ,. . personas que se crean perjndicatlas pnedan dirigir sus reclarnacione.<~ al Alcalde tres-cents mil habitants. · . de . Riudoms en el término de vcinlc días; en la inteligencia de que só lo han de Una de les solucions és la \' : versar aquéllas sohre la necesiclad de ocupar el tcrreno tle que sc !rata, con trréglo a lo dispnesto en los articulos t7 Je la ley de tO òe E nero dc 1879 proposta de " reutilització" de la xarxa Y !!{ y 24 del Reglamento de 13 de Junio del mismo año. existent de ferrocarrils, vella i obso '· .. Tarrol¡ona 3i de Marzo de t888.-EI Gobernador, Vieenle López Puig- leta, tancant-la en els seus extrems: ': ~trver.. ·. .. ~ ,
4 <Picamoixons, Vila-seca, Roda de Barà na-Mataró, la primera d'Espanya. Una i Sant Vicenç de Calders. Completaria xarxa que amb el pas dels anys es farà aquesta nova xarxa l'aprofitament de més extensa i espessa fins arribar a la via antiga del ferrocarril de la cos relligar tot el territori de l'Estat. Fins ''La història del ta fins a Salou i Cambrils. El resultat al1951, quan es va posar en marxa el seria una nova línia ràpida, moder tren de Balaguer a la Pobla de Segur, ferrocarril a na i eficaç de transport que uniria les que es va tancar un cicle d'expansió. Catalunya va comptar diferents ciutats de la conurbació del Fins ara. Camp de Tarragona. La història del ferrocarril a Ca amb el suport dels Lactual ferrocarril que funcio talunya va comptar amb el suport dels diferents governs que na per rodalies del Camp, degut al seu diferents governs que es van encarre estat obsolet, les demores i uns hora gar, juntament amb la iniciativa priva es van encarregar, ris inadequats, semblava un mitjà des da, d'estendre els camins de ferro, de d'estendre els camins tinat a l'abandonament i l'oblit. Una punta a punta del país, amb la finalitat xarxa antiga i mancada d' inversions. d'unir la costa amb l'interior i afavorir de ferro, de punta a Un mitjà de transport inservible al qual el trànsit de mercaderies que facilités punta del país, amb ja li donàvem els dies comptats. Ningú el creixement econòmic del país. Al volia apostar per la via fèrria. final de l'expansió de la xarxa, l'any la finalitat d'unir la Tot va ser la posada en explo 1951 , Catalunya comptava amb 1.300 costa amb 1'interior tació del tren d'alta velocitat, a Espa km de via de galga espanyola (1.668 nya, quan el debat entorn a les poten mm d'amplada), a banda dels 450 km i afavorir el trànsit cialitats d'aquest mitjà de transport es de trens de via estreta. En total uns van tornar a posar de manifest. Avui dos mil quilometres construïts dels de mercaderies que eiTAV entre Barcelona i Madrid gua quals avui només se'n mantenen ope facilités el creixement nya la partida a l'avió per puntualitat, ratius uns 1.500. comoditat i preu. Hi ha, doncs, tren econòmic del país" per anys. Industrialització i progrés: l'exten Tanmateix, sembla que alguns sió del ferrocarril a l'Estat espanyol hagin redescobert els avantatges del En el convuls i agitat context ferrocarril i ningú ja recorda que fa polític de l'Espanya del segle XIX, la més de cent cinquanta anys, el 1843, implantació de la xarxa fèrria anava es posà en circulació la línia Barcelo- lligada a dos objectius bàsics: posar
Catalunya Exprés al seu pas pel Caseta dels peons cam in ers en la divisòria dels terme de Deta ll d'un dels pi lastres del pont de la ri era de Maspujols. Riudoms i Les Borges a l'a lçada del ba rranc de les Cana letes. pont de la riera de Mas pujols. Foto: lan. Foto: lan. Foto: lan. En el procés de formació de següent, el 1887, va fusionar-se amb la la xarxa catalana hi van intervenir un Compañía del Ferrocarril de Valls a Vi seguit de companyies que finalment lanova v Barcelona, de sigles VVB . van acabar fusionant-se entre elles o Finalment, el 1899 es van fusionar les bé van desaparèixer absorbides les dues grans, la MZA i laTBF, en el marc unes per les altres. Era un model basat d'una operació d'absorció de la pri en concessions territorials guanya- mera companyia espanyola, en contra "A la nostra comarca, des pel favor polític i per la influència de la catalana. Per reduir l'impacte ell887 un grup sobre els successius governs afins als negatiu, entre la població a Catalunya promotors de les obres. Al final de tot es va anomenar la Red Catalana MZA, d'empresaris reusencs el procés, cap als anys 1890, les dues però només provisionalment: l'experi va inaugurar la línia grans companyies que quedaven, la ència va durar poc perquè al cap d'un Norte de España i la MZA, es van apro temps, a començaments de l'any 1936, entre Reus i Salou amb piar de tota la xarxa ferroviària de via la filial catalana va quedar esborrada un intent de tornar ampla de Catalunya. del mapa. El procés de fusió o d'absorció a ressuscitar 1' antic va començar quan la Compañía de los Els personatges catalans impul port de Salou i així Ferrocarriles de Tarragona a Barcelo sors del ferrocarril na v Francia, és a dir, la TBF, la primera Dins la petita història del tren evitar que Tarragona gran empresa catalana, es va fusionar a Catalunya cal fer esment a tres per amb Caminos de Hierro de Barcelona a sonatges que van resultar determi es quedés els impostos Francia l'any 1875. Més tard, la matei nants per la promoció i extensió dels de les exportacions que xaTBF ho va fer amb la també catalana camins de ferro al nostre país. Tots Compañía del Ferrocarril de Tarragona tres van contribuir, cadascú dins la generava la indústria i a M artorell v Barcelona, que correspon seva professió, a fer possible el pro manufactura local" a les siglesTMB i que tenia la conces grés de les comunicacions catalanes. sió fins a la frontera francesa . Veiem-los: Per la seva part la MZA, l'altra gran EsteveTerrades i Illa (Barce companyia, va absorbir el 1885 la lona 15/09/1883- Madrid 1950), pe Compañía de Ferrocarriles Directos a dagog, científic i doctor en Ciències Madrid, Zaragoza v Barcelona i, l'any Físiques i Exactes. Va ser Director de
El pont de la riera de Maspujols després de Tren de càrrega al seu pas pel Tren creuant el pont de les intenses pluges del 12 de març de 20 11 . terme mun ici pal de Riudoms. la riera de Maspujols. Foto: lan . Foto: lan. Foto: lan.
la Riba. Quan es va procla blees de Manresa el 1892, a Reus el ribar als 500 km de línia. Són exemple mar la Dictadura de Primo deRive 1883 i a Balaguer el 1894. Com a es de ferrocarrils de "via estreta" els de la ra, va ser nomenat Director d'Obres, criptor va participar ren el 1 Congrés Conca del Llobregat a Manresa, Iguala càrrec que va ocupar fins el 1925. La Internaciona l de la Llengua Catalana da, Guardiola i Pobla de Lillet que cre tasca del doctorTerrades en el camp el 1906. Va dirigir la primera compa uaven una regió de gran desenvolupa dels nous projectes de vies fèrries és nyia catalana, laTBF, i va ser un dels ment econòmic per les colònies tèxtils de cabda l importància per compren principals impulsors de les connexions del seu recorregut. Com també ho eren dre el desenvolupament de les línies ferroviàries entre les diferents xarxes els "trenets" d'Olot a Sant Feliu i Pala secundàries al nostre país. Prat de la per impulsar la industrial nacional i mós, amb una galga inferior de 75 cm. Riba li va encomanar el disseny de l'economia del país. A la nostra comarca, el 1887 un grup les comun icacions fèrries querelli d'empresaris reusencs va inaugurar la guessin el Principat, unint muntanya la xarxa secundària del ferrocarril línia entre Reus i Sa lou amb un intent i pla i la costa amb l'interior. Del doc a Catalunya de tornar a ressuscitar l'antic port de torTerrades va ser l'autoria del plane La xarxa de trens "econòmics Salou i així evitar que Tarragona es jament dels trens de curt recorregut i o de via estreta" s'havia inaugurat per quedés els impostos de les exportaci els de via estreta. De la seva capaci trams entre el 1885 i el 1931. Es va fer ons que generava la indústria i manu tat tècnica en va dependre la correcta així empesa més per necess itats locals factura local. Però l'objectiu no es va realització i execució de les obres. estrictes que per criteris d'unitat i de complir i el ferrocarril es va convertir Eduard Maristany i Gibert planificació territorial. Lobjectiu de la en un tren turístic que va tancar a la (1855-1941), enginyer i directiu de la Mancomunitat va ser superar aquesta segona meitat del passat segle. Companyia de ferrocarrils Tarragona deficiència d'origen amb la construc La voluntat política del presi -Barcelona, empresa que va acabar ció d'una xa rxa integrada que relligu dent Prat de la Riba era emular Cata fusionant-se amb la MSA i de la qual és tots els trams construïts. Des del lunya amb països europeus de sem en va ser director general. 1919 es va encarregar d'expansionar-la blant extensió i es proposava estendre Maristany ha passat a la histò amb criteris de raciona litat encara que la xarxa fèrria dels 1.500 km en actiu ria del ferrocarril català com el tècnic per problemes econòmics, de febl e o (entre les diferents xarxes) als 3.200 més prestigiós que va idear i dirigir escassa inversió privada i de pressi km per assolir el mateix estàndard eu una de les obres punteres de la tecno ons dels oligarques locals, va topar ropeu. En morir Prat el 1917, el seu suc logia: eiTúnel de l'Argentera, una obra amb moltes resistències a assolir un cessor, Puig i Cadafalch es va encarre civil de 4 km de llargada i la construc desenvolupament harmònic per tot el gar de recuperar i donar embranzida ció del qual va començar l'any 1883 país. Lobjectiu de Prat de la Riba era als projectes acumulats. Va ser ell qui i no es va acabar fins tres anys més complementar la xa rxa bàsica cata lana va nomenar Esteve Terrades i va acon tard, el 1886. LObra va merèixer grans amb trens de galga d'1 ,67 m, que era seguir l'aprovació del Pla de ferrocar enaltiments i ll oances a l'enginy de l'ample espanyol, per fer-los compati rils secundaris del 1918. Maristany donat el caràcter dificultós bles i fàcilment intercanviables amb la EsteveTerrades, el flamant i en extrem compli cat. El 1918 el rei xarxa bàsica en ci rculació. nou director, va desenvolupar una in Alfons Xlii el va investir amb el títol de El problema era que entre tensa tasca per convèncer els diputats Marquès de l'Argentera. 1885 i 1930 les línies secundàries s'ha catalans de la necessitat de formar Claudi Planàs i Font (Barcelo vien desenvolupat, quasi bé en exclu una xarxa que abastés la totalitat del na 1869-1931 ), advocat i escriptor. Va siva, en vies d'ample inferior a l'espa territori català i que optés per la trac exercir cà rrecs de responsabilitat en la nyol i que conformaven la categoria de ció elèctrica com a forma d'aprofita Companyia de FerrocarrilsTBF i va ser "trens de via estreta" de només servei ment d'una d'energia moderna, que en l'ànima de l'expansió del tren a Catalu local. Els de tipus subsidiari, com els aquell s moments prometia una gran nya. Posteriorment va ser nomenat Se cremalleres de Montserrat i Núria, expansió. Lobjectiu era poder remun cretari de l'Ajuntament de Barcelona. també es van construir amb el mateix tar desnivells d'entre iel 3 el 4% i així
8 « loÍion> Projecte d'estació ferroviària a Ri udoms. Font: Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Reus. Memòria 1886·1986.
abaratir els traçats, amb la mateixa Tàrrega, Ll eida i Reus. ga lga que s'utilitzava a la xarxa bàsica. Les línies que va aprovar la De la xarxa secundària se' n va n pro Mancomunitat v an ser les següents: jectar 230 km segons el concurs ap ro Reus-Mont-roig, de 15 km i amb un vat el 1919. La Mancomunitat, admi pressupost estimat de 160.000 pesse nistració pública actuant, es va posar tes per quilòmetre; Tarragona-Cerve al capdavant de la seva gestió i es va ra-Ponts, de 125 km i 206.000 pessetes responsabilitzar de la seva execució, per quilòmetre; Ll eida- Franga, de 40 a diferència de la resta de l'Estat, on km i 191.000 pessetes per quilòmetre, aq uest impuls del Govern havia fracas i Balaguer- Tàrrega, de 50 km i 108.000 sat per deixar-lo en mans de la iniciati pessetes per quilòmetre. va privada af avorida per una leg islació Com es pot apreciar, les línies favorable als seus interessos. escollides responien a uns criteris que Qu an els treballs de la Secció volien ser els més objectius possibles, Tèc nica van finalitzar es van convoca r tant per la seva necessitat estratègica els concursos per optar a les diferents com per la seva viabilitat econòmica. concessions segons les prioritats mar Per un costat es ponderava el cost de cades per la M anco munitat. A partir de l'obra com a element decisori. En se l'aprovació de cada pla es tras passava gon lloc, la riquesa que generaria en els la responsabilitat econòmica als mu territoris que travessava. I, finalment, la nicipis, cambres de comerç i agents facilitat de connexió amb la línia bàsica econòmics interessats en l'obra. La com a element de relligament amb tot el M ancomunitat els oferia un sistema de territori nacional català. subscripció de cèdules en el qual po Tanmateix, com totes les dien participar institucions públiques iniciatives públiques ca tal anes, va i empreses privades pel finança ment topar aviat amb una tramitació lenta del ferrocarril local. i excessivament galdosa per part del El doctorTerrades es traslla Ministeri de Foment, que v a alentir dava a les ci utats implicades en la el procediment administratiu que de constru cc ió dels trens i exposava les penia d'ell fins al punt d'encallar-lo. condicions tècniques i financeres a to Després, en la Dictadura de Prima de tes les institucions implicades. Durant Rivera, la Mancomunitat va ser dis l'any 1919, l'etapa de més expansió, va solta pel dictador i el projecte va ser fer conf erè ncies a Tarragona, Manresa, reconduït a un programa "de interés
> 9 nacional i no só/o localista': Tot ple gran ex pectació que va motivar, se'n gat, aigua de castanyes ! va editar un llibret Nt'tm . 9ül. que resumeix les dades més importan ts del projecte. En Sccción dc Fome11lv .-Fa ro ca rriles. El projecte del tren elèctric Reus la part introductòria, signada pels dipu Publicada por etlicto Je 31 dc Marzo Mont-roig per Riudoms tats provincials Ramon Vidiella i Tomàs último, inscrlo en t.l Uolctin oficial La necessitat d'un tren entre Llecha (d e Riudoms), així co m pels di de 3 del actual la relación rectificacl a les dues poblacions va ser reivindicada putats de la Mancomunitat els senyors dc los propicta rios a quienes es preciso per la Cambra de Comerç de Reus, una Emili Briansó i Pau Gasull, s'hi justifica ocupar tcrreuos en el término munici entitat que en la seva dilatada vida la necessitat del nou tram ferroviari. pal de Hiudoms con destino :í la més de cent cinquanta anys- ha vetllat En el pròleg, els quatre dipu construcción del ferrocarril de ~]a,Jrid per la promoció de les infrae structu tats, després d :l RoJa, i1 fln de que en el plazo de 'ag rair a la Mancomu dc veinte días pudi eran reclamar los res viàries a les comarques de la seva nitat de reco rdar-se de les co m arques que se creyeran pcrjndicados, sin que jurisdicció amb l'objectiu de promocio del Camp deTarragona, celebren que Jurante él se haya pre~entado recla nar la capitalitat mercanti l de Reus. Per "aprofitant-se d'una Llei d e l'Estat macióo alguna, de conformidad con lo aquest motiu, va ser la primera entitat espanyol, per ferrocarrils secundaris, tli spuesto en el art. 1 R dc la lcy de comarcal que va pugnar perquè el pro encarrega a son Director de Comuni 10 de Encro dc f87!J. vengo en de jecte fos rea litat. cacions, l'intel-ligent enginyer Esteve clarar la necesidad dc la owpación En la Junta Directiva del 6 de Terrades els estudis amb tota l'a m dc los terrenos exprcsJdos en el citado juliol de 1904 va nomenar un repre plitud necessària de les vies de m és ellicto. sentant a la comissió que estudiava urgent construcció i la forma i manera Lo que se hacc pülJiico por medio l'expansió de les vies en l'àmbit de la de poder-se 1lcl presente parJ conocirnicnto de los més fàcilment re alitzar... " Ïnteresados y en cnmp!imicnto de lo Cambra. Va ser elegit el diputat Julià Més endavant, els diputats reco rd en tlispnesto en el art. 25 1lel Reglamento Nogués, personatge que s'havia fet " la molta necessitat que té aquesta co de 13 de Junio de 1879. Al propio mereixedor de la confiança de l'enti marca i el molt desitjada que sempre tiernpo sc previcne a aquellos que cum tat en la promoció dels interessos de ha estat. la construcció d 'una sem pliendo lo dispuesto en el ari. 20 ,Je Reus i comarca. La missió que se li va blant via de comunicació; també re la citatla ley, comparezcan en el tér encomanar va ser la defensa de les cordem els molts projectes que s'han rnino de ocho días en la Alcaldia de futures línies ferroviàries entre Reus intentat: més, tenint en compte que Hiudoms para haccr el nomhramien!o Riudoms-Montbrió i Mont-roig i la de la carretera fou com ençada l'any 1869 de peritos que en unión con el òe la Reus-Les Borges-Cornudella i Pobo i no va acabar-se fins l'any 1890, j a Compailía fijen los terrencs que hayan leda. En el cas del projecte del tren ningú tenia j a esperança en què es po de cxpropiarsc y su valoración; en Reus-Mont-roig, la Cambra va al·legar gués portar a cap la construcció d 'un inteligcncia de que si en el citatlo urgència davant plazo no hJccn el nornbramiento ó uo dels organismes ofi ferrocarril ... " Una obra, asseguraven concurren en el noml,rado los requi cials, ja que des de l'any 1895 hi havia els prologuistes " que no es farà amb :;itos pre\·enidos en el art. 32 del la necessitat d'una via moderna que el temps, sinó que pot afirmar-se que Reglamento, hahran de estar y pasar constituís l'artèria vital pel transport de ja és un fet, si els pobles presten l'es por lo ll"e haga el perito dc la Com les mercaderies agràries entre Reus, forç (econòmic) necessari per a la ma paiiía, con arreglo al art. 21 dc la el seu mercat natural, i Riudoms-Vi teixa .. .. " Segons ells "Als pobles creix mencionada ley. nyols-Montbrió-M ont-ro ig, una zona la confiança i l'entusiasme (. .. )del que Tarragona 2i dc Auril Je 1888. que, a criteri de l'entitat, era de les pot ser una realitat immediata (.. .) i po EI Gobcrnador ínterino, Ricardo Oíaz . més productives de la comarca. der tenir una comunicació entre Reus El dia 26 de juliol de 1919 Es i Mont-roig amb ferrocarril, ampliant Anunci de l'ocupació de terrenys i nomenament de perits per a valorar les finques afectades pel pas del ferrocarril per Riudoms. teve Terrades va pronunciar la confe lo en un dia no llunyà a terres endins, Font: Butlletí Oficial de la Provincia. 28 d'abril de 1888. rència "La co nstrucció del ferrocarril a Tivissa i Gandesa ... " Advertien a les econòmic de Reus a M ont-roig per forces vives de la comarca que " si no Riudoms i Montbrió'; acte que va tenir s'aprofiten les favorables circumstàn lloc a la Cambra de Comerç de Reus. cies que avui ens trobem (. .. ) j a no hi D'aquest acte, que es recordava per la serem a temps per comprendre la greu
10 <12 <
<Riudecanyes, una obra garantia de les contribucions a imposar promoguda per la societat civil i exem pel millorament de la propietat rústica i ple de dinamisme en una comarca "cu urbana degut al pas del ferroca rril , així rulla d'a bundor i un dels paradisos (el com taxes i preus públics de cà rrega, Camp de Tarragona) llocs del món, Con descàrrega i magatzematge de les mer ca de suau pendent al mar, que besa les "Un nou concepte caderies. A la llarga, segons Terrad es, esplanades dividides pel Cap Salou ... " de transport les accions comprades, un cop pagat el crèd it, suposarien un ingrés important i t:actuació de les autoritats de Riu de persones i recurrent per a la hisenda municipal. doms en l'obra mercaderies La participació en el projecte Lactitud de les autoritats riudo de la Mancomunitat hauria de consistir menques va ser la d'ajudar a impulsar va arrambar el a encarregar-se de l'estudi del projecte, el projecte i per tant de suport total per aportar la fiança per la subhasta, res les possibilitats que s'obrien a l'agri ferrocarril i el va ponsabilitzar-se de la construcció i ges cu ltura local. Uns conreus que depeni deixar com un mitjà tionar-ne l'explotació. El repartiment en de les ancestrals mines i pous que del capital es faria en les proporcions degut a la co nstrucció del Pantà de Riu auxiliar davant següents: el 35% el subscriuria la Man decanyes i l'extensió dels recs havien la modernitat i comunitat, el 55% la ciutat de Reus i els propiciat una agricultura extensa i rica municipis beneficiats, i el 10% restant de regadiu amb una clara vocació de rapidesa de les an iria a càrrec de particulars. mercat, base de la riquesa local. comunicacions per Les conclusions són ben cla El diputat provinciaiTomàs res : " les x ifres a què porta la traducció Llecha i Codina (1901- 1930), polític local carretera" pràctica del desig experimentat a la co co nservador, un dels més importants marca, tanquen en la rigidesa dels sím• terratinents amb propietats a Riudoms i bols, tot l'esforç i sacrifici que és neces Montbrió del Camp, va ser un dels qua sari realitzar:'Conclou remarcant "que tre polítics que van signar el manifest si es vol motivar l'esforç que comporta en favor del ferrocarril. Home de ll ar l'obra fèrria, és necessari convèncer a ga trajectòria política, va ser Batlle de institucions, entitats i particulars que Riudoms entre el 1904 i el 1905, Jutge és tracta d'augmentar, amb el pas del Municipal entre 1909 i 1910, i vocal de tren, la riquesa agrícola de la comarca. la Junta Municipal del Cens Electoral Una riquesa que tant de bo es pogués el 1931. repetir com en les circumstàncies ex LAicalde de Riudoms va ser un cepcionals que es van viure durant la dels firmants entre una trentena ll arga 1a Guerra Mundial entre els anys 1914- d'ajuntaments, sindicats loca ls i institu-
14 > referia, en la carta, al pla deTerrades a) Bibliografia com " un proyecto cautivador;' cosa que E STE VE T ERRADES: El ferrocarril de no deixava de ser una burla i una ofen- Reus a Montroig, per Riudoms i Mont-
« lo [ioc» 15