Directrius Per La Dinamització Turística Dels Municipis De La Muntanya Del

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Directrius Per La Dinamització Turística Dels Municipis De La Muntanya Del DIRECTRIUS PER LA DINAMITZACIÓ TURÍSTICA DELS MUNICIPIS DE MUNTANYA DEL BAIX CAMP Grup de Recerca d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics Laboratori de Cartografia i Sistemes d’Informació Geogràfica Equip de Treball Realització: Jordi Andreu Bertran · Jaume Salvat Salvat Cartografia: Jordi Andreu Bertran · Xavier Lascorz Llort Assessorament Consell Comarcal del Baix Camp: Jaume Bages Jansà Col·laboració: Dr. Santiago Roquer i Solé · Dr. Jordi Blay Boqué Coordinació Del Projecte Jaume Salvat Salvat Direcció del Projecte Dr. Salvador Anton Clavé Sumari SUMARI SUMARI ..................................................................................................................................................3 3.1.2.2.- Restauració...............................................................................31 3.1.2.3.- Equipaments turístics especialitzats.......................................32 1 .- METODOLOGIA ........................................................................................................................7 3.1.3.- XARXA DE TRANSPORTS: MOBILITAT I ACCESSIBILITAT ........................33 2 .- INTRODUCCIÓ...........................................................................................................................9 3.1.3.1.- Mobilitat: transport públic .....................................................................33 2.1.- ELS MUNICIPIS ..................................................................................................................10 3.1.3.1.1.- Servei d'autobús ................................................................................33 2.1.1.- El TERRITORI DEL PRODER ............................................................................10 3.1.3.1.2.- Servei de ferrocarril...........................................................................34 2.1.2.- SISTEMES DE COMUNICACIÓ.........................................................................11 3.1.3.2.- Accessibilitat .........................................................................................35 2.1.2.1.- La xarxa viària.......................................................................................11 3.1.3.2.1.- Accessibilitat externa ............................................................35 2.1.2.2.- La xarxa de ferrocarril ..........................................................................12 3.1.3.2.2.- Accessibilitat interna .............................................................36 2.1.2.3.- Aeroport de Reus..................................................................................12 3.2.- ANÀLISI EXTERNA............................................................................................................38 2.2.- EL TURISME .......................................................................................................................12 3.2.1.- ELS CONDICIONANTS.......................................................................................38 3 .- DIAGNOSI...................................................................................................................................18 3.2.1.1.- Les afectacions territorials ...................................................................38 3.1.- ANÀLISI INTERNA.............................................................................................................19 3.2.1.2.- El finançament ......................................................................................39 3.1.1.- ELS RECURSOS TURÍSTICS............................................................................19 3.2.1.2.1.- El finançament públic............................................................39 3.1.1.1.- El recurs bàsic ......................................................................................20 3.2.1.2.2.- El Programa PRODER .........................................................40 3.1.1.2.- Els recursos complementàris ..............................................................22 3.2.2.- LA IMATGE GENERADA....................................................................................42 3.1.1.2.1.- L’inventari de recursos complementaris..............................22 3.2.2.1.- La imatge comunicada .........................................................................42 3.1.1.2.2.- Identificació i característiques dels recursos......................23 3.2.2.2.- Potencialitat dels recursos turístics.....................................................43 3.1.1.2.4.- Jerarquització ........................................................................25 3.2.2.3.- Singularitats i arguments territorials ....................................................46 3.1.1.2.5.- Accessibilitat dels recursos turístics....................................27 3.2.3.- LA DEMANDA TURÍSTICA.................................................................................48 3.1.2.- EQUIPAMENTS I SERVEIS ...............................................................................27 3.2.3.1.- La demanda actual ...............................................................................48 3.1.2.1- Allotjament..............................................................................................27 3.2.3.2.- La demanda potencial..........................................................................48 3.1.2.1.1.- Estat actual ............................................................................27 3.2.3.2.1.- Definició i selecció dels segments de demanda.................49 3.1.2.1.2.- Dinàmica i evolució ...............................................................30 Grup de Recerca d'Anàlisi Territorial i Estudis Turístics - Laboratori de Cartografia i Sistemes d'Informació Geogràfica. UNITAT DE GEOGRAFIA. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. Tarragona, octubre 2004 3 Sumari 3.2.4.- TENDÈNCIES DE DESENVOLUPAMENT .......................................................53 3.2.4.1.- La dinàmica actual................................................................................53 3.2.4.2.- Els projectes existents .........................................................................54 3.2.4.3.- Les expectatives generades................................................................55 3.3.- POTENCIALITAT TURÍSTICA ..........................................................................................59 3.3.1.- MATRIU PRODUCTES-MERCATS ...................................................................59 3.3.2.- EIXOS DE RELACIÓ TERRITORIAL DELS RECURSOS SINGULARS........61 3.4.- DAFO....................................................................................................................................64 3.4.1.- DAFO RECURSOS TURÍSTICS ........................................................................65 3.4.2.- DAFO ESTABLIMENTS TURÍSTICS.................................................................66 3.4.3.- DAFO XARXA DE TRANSPORTS.....................................................................67 3.4.4.- DAFO TENDÈNCIES DE DESENVOLUPAMENT............................................68 3.4.5.- REPTES................................................................................................................69 4 .- PROPOSTA D’ACTUACIONS .........................................................................................87 4.1.- JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA.................................................................................88 4.1.1.- EFECTES SOCIOECONÒMICS ........................................................................88 4.1.2.- EFECTES ECONÒMICS.....................................................................................89 4.1.3.- EFECTES TURÍSTICS........................................................................................89 4.1.4.- EFECTES TERRITORIALS ................................................................................90 4.2.- OBJECTIU ESTRATÈGIC: Diferenciar l’oferta en funció de la vocació territorial 90 4.3.- MARC ESTRATÈGIC DE DESENVOLUPAMENT..........................................................92 5 .- ANNEXES..................................................................................................................................142 5.1.- METODOLOGIA DEL PROCÉS DE DINAMITZACIÓ ..................................................143 5.2.- ACTES DE LES REUNIONS ...........................................................................................143 5.2.- SEMINARI..........................................................................................................................167 Grup de Recerca d'Anàlisi Territorial i Estudis Turístics - Laboratori de Cartografia i Sistemes d'Informació Geogràfica. UNITAT DE GEOGRAFIA. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. Tarragona, octubre 2004 4 Sumari ÍNDEX DE MAPES Mapa 2.1. LA COMARCA DEL BAIX CAMP. Muncipis zona PRODER..............................................14 Mapa 2.2. DELIMITACIÓ DELS SUBSISTEMES DE LA ZONA PRODER ........................................15 Mapa 2.3. ESPAIS PEIN DE LA ZONA PRODER ................................................................................16 Mapa 2.4. MODALS DE TRANSPORT PÚBLIC. 2003.........................................................................17 Mapa 3.1. ISOCRONES D’ACCESSIBILITAT EXTERNA....................................................................70 Mapa 3.2. ISOCRONES D’ACCESSIBILITAT INTERNA .....................................................................71 Mapa 3.3. SINGULARITATS ...................................................................................................................72
Recommended publications
  • Provincia De TARRAGON A
    Provincia de TARRAGON A Comprende esta provincia los siguientes municipios, por partidos judiciales Partido de Falset Partido de Reus Arbolí. Mora la Nueva. Aleixar. Montroig. Argentera. Morera de Motsant (La) . Alforja . Musara (La). Belimunt de Ciurana. Palma de Ebro (La). Almoster. Reus. Bisbal de Falset. Poboleda. Borjas del Campo. Riudecois. Cabacés. Porrera . Botarel]. Riudoms . Capsanes. Pradell. Cambrils . Selva (La). Colldejou. Pratdip. Castelivell. Vilaplana. Cornudella. Riudecañas. Maspujols . Viñols y Archs . Dosaiguas. Tivisa. Montbrió de Tarragona. Falset. Torre de Fontaubella . Figuera (La). Torre del Español . García . Torro ja . Partido de Tarragona Gratallops. Ulldemolins . Guiamets. Vandellós. Canonja• (La) . Dobla de Mafumet . Lloá. Vilanova de Escornalbou . Catllar. Renau. Margalef. Vilanova de Prades. Constantí . Rourell. Marsá . Vilella Alta . Moren . Secuita (La) . Masroig . Vilella Baja . Pallaresos. TARRAGONA. Mol á. Vinebre . Perafort. Vilaseca. Partido de Gandesa Partido de Tortosa Ardes. Gandesa. Alcanar . Mas de Barberans . Aseó. Horta de San Juan . Aldover . Masdenverge . Batea. Miravet. Alfara . Paúls. Benisanet. Mora de Ebro. Ametlla de Mar (La). Perelló. Bot. Pinell de Bray . Amposta. Rasquera. Caseras. Pobla de Masaluca. Benifallet. Roquetas. Corbera. Prat de Compte . Cenia (La) . San Carlos de la Rápita , Fatarella . Ribarroja de Ebro. Cherta . Santa Bárbara . Flix. Villalba de los Arcos . Freginals. Tivenys. Galera (La) . Tortosa . Partido de Montblanch Ginestar. Ulldecona . Godall . Barbará. Prades. Blancafort . Querol . Capafons . Rocafort de Queralt. Partido de Valls Con esa . Santa Coloma de Queralt . Espluga de Francoli . Santa Perpetua . Albiol . Plá de Santa María . Febró. Sarreal. Alcover. Pont de Armentera . Fores . Savallá del Condado . Alió. PuigpeIat. Llorach. Senant. Bráfim. Riba (La). Montblanch. Solivella. Cabra del Campo. Rodoña. Montbrió de la Marca. Validara . Figuerola.
    [Show full text]
  • Muntanyes Prades
    T-230 T-233 Vallverd TV-2333 Fulleda C-14 TV-2336 T-232 TV-2338 Sarral CONCA Blancafort a Lleida DE BARBERA C-241d Vinaixa TV-2337 AP-2 Tarres TV-2336 Pira N-240 TP-2311 TURISMO FAMILIAR MONTANÑAS DE PRADES L Albi Barbera de la C. Sortida 8 AP-2 T-242 T-231 FAMILY TOURISM IN THE PRADES MOUNTAINS N-240 TOURISME FAMILIAL MONTAGNES DE PRADES Vimbodíi Milmanda L’Espluga C-14 Cabra del Camp TV-7002 Mare de Deu de Francolíi TV-7001 a Barcelona dels Torrents N-240 T-700 Sortida 9 TV-7007 Riu Francoli AP-2 AP-2 El Vilosell Riudabella GARRIGUES Vallclara Riu Milans Les Masies La Santissima Trinitat La Pobla TV-7004a Reial Monestir de Santa Figuerola C. Montblanc TP-2311 de Cervoles TV-7003 Maria de Poblet TV-2001 Mirador de la Pena T-700 Punta Curull El Pla de Sta. Maria Roca de l Abella N-240 Serra de la Llena T-700 Rojalons Serra de Miramar Font de la Martina Font de la Teula Castellfollit TV-7004 TV-7005 TV-7042 Paratge Natural Lilla El Titllar C-14 Vilanova de Prades de Poblet Rojals C-242 Els Cogullons Mare de Deu Vilaverd Fontscaldes del Montgoi C-37 Mola dels Ulldemolins Tossal de la La Bartra Quatre Termes T-700 Baltassana C-242 Prades El Pinetell C-240z T-713 T-701 Farena La Riba Masmolets TV-7041 Albarca T-704 La Cadeneta TV-7044 Picamoixons ALT CAMP Capafonts Mont-ral N-240 T-702 PRIORAT La Febro C-14 Margalef TV-7041 TV-7091 Riu El Bosquet TV-7421 TV-7045b Francoli TV-7021 T-3225 La Morera M.
    [Show full text]
  • Els Noms De Lloc I El Territori. Una Interpretació Geogràfica De La Toponímia Del Baix Camp (Tarragona)
    Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos.
    [Show full text]
  • 11.JTD 11De12.Pdf
    Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos.
    [Show full text]
  • 99. RECULL DE PREMSA. Parc Natural De Les Muntanyes De Prades
    RECULL DE PREMSA 99. Parc Natural de la Serra de Prades El Parc Natural de les Muntanyes de Prades, impulsat reusdigital - tarragona - 24 maig 2017 Una imatge de la reunió a la Diputació El Palau de la Diputació de Tarragona va ser el marc, ahir, d'una reunió amb alcaldes i regidors de setze municipis de les muntanyes de Prades per tal d'impulsar la creació del parc natural previst en aquesta zona, un projecte que estava aturat des de la dècada passada. Impulsada per la Generalitat, la reactivació del parc disposa del suport de la Diputació de Tarragona, institució que s'encarregarà de coordinar els municipis d'aquesta àrea per tal de garantir el necessari consens que permeti que el parc pugui ser una realitat. En la trobada d'ahir a la Diputació hi va haver la presència de la secretària general de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Marta Subirà, així com d'altres càrrecs institucionals. Informació publicada al diari El Punt Avui. Dimecres, 24 de maig del 2017. Es reprèn el projecte de Parc Natural de les Muntanyes de Prades Les muntanyes de Prades es podrien convertir en un Parc Natural. Després d'anys en què el projecte havia quedat aturat, Generalitat i Diputació de Tarragona l'han tornat a engegar. S'ha començat per buscar el consens de la vintena de municipis afectats. Els següents passos a seguir serà sumar-hi la resta d'actors implicats arreu de les 5 comarques afectades pel projecte. Redacció / TAC 12 - 24 maig 2017 Les Muntanyes de Prades poden ser el pròxim Parc Natural de Catalunya.
    [Show full text]
  • Morfologia Històrica Del Territorium De Tarraco En Època
    ANNEX IV – Inventari i mapa de localització dels llocs de culte cristià i dels cementiris del Camp de Tarragona (Mapa 11). ANNEX IV – INVENTARI I MAPA DE LOCALITZACIÓ DELS LLOCS DE CULTE CRISTIÀ I DELS CEMENTIRIS DEL CAMP DE TARRAGONA. A continuació presentem l’inventari amb el seu corresponent mapa d’ubicació (amb una escala original 1:50.000) dels llocs de culte cristià (creus, esglèsies, ermites, oratoris, etc...) i d’enterrament que hem pogut constatar al Camp de Tarragona (Mapa 10)1. Es tracta d’elements molt interessants que poden atorgar-nos valuoses informacions sobre l’antiga morfologia del territori que ens ocupa, doncs la seva especial importància ha afavorit la seva conservació. Sovint han conservat un emplaçament original ben antic o bé s’han superposat a indrets d’una significació anterior. En el cas concret de la centuriació, és ben conegut el fenomen de cristianització d’elements de la xarxa cadastral (fites convertides en creus de terme, altars de camí esdevinguts ermites, encreuaments ocupats per esglesioles, etc...) (veure III Part, capítol 5, apartat 5.3.3.)2. En conseqüència, el material que seguidament exposarem (localitzat, fonamentalment, treballant sobre materials cartogràfics a escala 1:25.000 i 1:50.000) ha proporcionat tot un seguit de dades que han estat molt importants a l’hora de realitzar l’anàlisi arqueomorfològica desenvolupada al Capítol 5 de la Part III. 1.- TARRAGONÈS. 1.1.- Altafulla. 1.1.1.- Ermita de Sant Antoni de Pàdua. 1.1.2.- Cementiri d’Altafulla. 1.2.- El Catllar de Gaià. 1.2.1.- Ermita de Sant Ramon.
    [Show full text]
  • (Baix Camp) Pla D'ordenació Urbanística Municipal
    AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP (BAIX CAMP) PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (TEXT REFÓS QUE RECULL LES PRESCRIPCIONS DE L’ACORD D’APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA COMISSIÓ TERRITORIAL D’URBANISME DE TARRAGONA DE DATA 30/11/2006) VOLUM I DIAGNOSI URBANÍSTICA. PRIMERA PART: ANÀLISI DEL PLANEJAMENT. VOLUM II DIAGNOSI URBANÍSTICA. SEGONA PART: ALTRES REFLEXIONS SECTORIALS I CRITERIS GENERALS. VOLUM III ANNEX INFORMATIU: ELS EQUIPAMENTS. LA CARTA ARQUEOLÒGICA I LES FITXES DE L’INVENTARI ARQUITECTÒNIC DEL DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. VOLUM IV MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA. VOLUM V MEMÒRIA SOCIAL. VOLUM VI AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA DE LES ACTUACIONS A DESENVOLUPAR. VOLUM VII NORMATIVA URBANÍSTICA I ORDENANCES D'EDIFICACIÓ. VOLUM VIII ANNEX NORMATIU I. INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT. VOLUM IX CATÀLEG DE BÉNS PROTEGITS I DE MASIES EN SÒL NO URBANITZABLE. VOLUM X CONVENIS URBANÍSTICS RELACIONATS AMB EL NOU PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. VOLUM XI ANNEX JUSTIFICATIU DE ZONES INUNDABLES CONTIGÜES A RIERES AFECTADES A SÒL URBÀ O URBANIZABLE. VOLUM XII INFORME DE LES AL·LEGACIONS DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA 1. INFORME MEDIAMBIENTAL. EQUIP REDACTOR: Estanislau Roca – Dr. Arquitecte, director de l’equip. Tere Moreno i Lorena Perona - Arquitectes, Anna Saballs - Advocada, Jordi Flos – Dr. en Biologia, Ramon Arandes - Enginyer CCP, Joan López – Geògraf - Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, Joan Mª Mussons- Economista - Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, Francesc López Palomeque – Dr. en Geografia i Història. Col·laboradors: Ana Silvestre- Arquitecta, J.M. Aymamí - Enginyer CCP, J.A. Màrmol – Enginyer Industrial, AdHoc, Sostenibilitat Ambiental Serveis Tècnics Municipals AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL 2 CAPÍTOL I.
    [Show full text]
  • Fitxa Leader Del Camp (1.3
    Paisatge del Priorat (Consell Comarcal del Priorat) Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp Superfície: Alt Camp: Aiguamúrcia, Alcover, Alió, Bràfim, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, els 2 Garidells, La Masó, El Milà, Montferri, Mont-ral, Nulles, el Pla de Santa Maria, el Pont 2.190,60 km d’Armentera, Puigpelat, la Riba, Querol, Rodonyà, el Rourell, Vallmoll, Valls, Vilabella i Població: Vila-rodona. Conca de Barberà: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l’Espluga de Francolí, Forès, 93.947 habitants Llorac, Montblanc, Passanant i Belltall, les Piles, Pira, Pontils, Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà de Comtat, Senan, Solivella, Vallclara, Vallfogona de Densitat de població: Riucorb, Vilanova de Prades, Vilaverd i Vimbodí i Poblet. 42,88 hab./km2 Priorat: Bellmunt del Priorat, la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Nombre de municipis: Montsant, Falset, la Figuera, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Mas- roig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre 93 municipis de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. Baix Camp: l’Albiol, l’Aleixar, Alforja, Arbolí, l’Argentera, les Borges del Camp, Botarell, Capafonts, Colldejou, Duesaigües, la Febró, Maspujols, Prades, Pratdip, Riudecanyes, Riudecols, Vilanova d’Escornalbou i Vilaplana. Baix Penedès: Bonastre, Masllorenç i el Montmell. Tarragonès: Renau, Salomó, la Secuita i Vespella de Gaià. Territori Dades de contacte El Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp actua a les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Baix Camp. Engloba també tres municipis de la comarca del Seus: Baix Penedès i quatre del Tarragonès.
    [Show full text]
  • Chorological Notes on the Non-Native Flora of the Province of Tarragona (Catalonia, Spain)
    Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 133-146. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)133 GEA, FLORA ET fauna GEA, FLORA ET FAUNA Chorological notes on the non-native flora of the province of Tarragona (Catalonia, Spain) Filip Verloove*, Pere Aymerich**, Carlos Gómez-Bellver*** & Jordi López-Pujol**** * Meise Botanic Garden, Nieuwelaan 38, B-1860 Meise, Belgium. ** C/ Barcelona 29, 08600 Berga, Barcelona, Spain. *** Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Secció Botànica i Micologia. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. Avda. Diagonal, 643. 08028 Barcelona, Spain. **** Botanic Institute of Barcelona (IBB, CSIC-ICUB). Passeig del Migdia. 08038 Barcelona, Spain. Author for correspondence: F. Verloove. A/e: [email protected] Rebut: 10.07.2019; Acceptat: 16.07.2019; Publicat: 30.09.2019 Abstract Recent field work in the province of Tarragona (NE Spain, Catalonia) yielded several new records of non-native vascular plants. Cenchrus orientalis, Manihot grahamii, Melica chilensis and Panicum capillare subsp. hillmanii are probably reported for the first time from Spain, while Aloe ferox, Canna ×generalis, Cenchrus setaceus, Convolvulus farinosus, Ficus rubiginosa, Jarava plumosa, Koelreu- teria paniculata, Lycianthes rantonnetii, Nassella tenuissima, Paraserianthes lophantha, Plumbago auriculata, Podranea ricasoliana, Proboscidea louisianica, Sedum palmeri, Solanum bonariense, Tipuana tipu, Tradescantia pallida and Vitis ×ruggerii are reported for the first time from the province of Tarragona. Several of these are potential or genuine invasive species and/or agricultural weeds. Miscellane- ous additional records are presented for some further alien taxa with only few earlier records in the study area. Key words: Alien plants, Catalonia, chorology, Spain, Tarragona, vascular plants.
    [Show full text]
  • Centres-Tarragona.Pdf
    Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2019-2020 Serveis Territorials a Tarragona Codi del centre Nom del centre Població 43006174 Escola Les Moreres Aiguamúrcia 43000020 Escola Sant Miquel Aiguamúrcia 43005297 Escola Joan Perucho Albinyana 43010633 Llar d'infants d'Albinyana Albinyana 43000135 Escola Mare de Déu del Remei Alcover 43009497 Institut Fonts del Glorieta Alcover 43007464 Llar d'infants Xiu-xiu Alcover 43000214 Escola Josep Fusté Alforja 43005327 Escola Ramon Sugrañes Almoster 43000251 Escola La Portalada Altafulla 43011297 Llar d'infants Hort de Pau Altafulla 43005133 Escola Mare de Déu del Priorat Banyeres del Penedès 43009709 Llar d'infants de Banyeres del Penedès Banyeres del Penedès 43000548 Escola La Muntanyeta Bellvei 43007506 Llar d'infants Municipal Bellvei 43000640 Escola Mare de Déu de la Candela Botarell 43007440 Llar d'infants Els Patufets Botarell 43000676 Escola El Castell - ZER Montsant Cabacés 43011303 ZER Montsant Cabacés 43011285 Llar d'infants Les Cabretes Cabra del Camp 43009898 Escola Castell de Calafell Calafell 43010098 Escola La Ginesta Calafell 43000721 Escola Mossèn Jacint Verdaguer Calafell 43000706 Escola Santa Creu de Calafell Calafell 43011121 Escola Vilamar Calafell 43007257 Institut Camí de Mar Calafell 43010372 Institut La Talaia Calafell 43000755 Cardenal Vidal i Barraquer Cambrils 43008547 Escola Cambrils Cambrils 43010141 Escola Guillem Fortuny Cambrils 43000731 Escola Joan Ardèvol Cambrils 43011212 Escola La Bòbila Cambrils 43006356 Escola Marinada Cambrils 43010581 Escola Mas Clariana Cambrils 43006654 Institut Cambrils Cambrils 43007038 Institut Escola d'Hoteleria i Turisme Cambrils 43010335 Institut La Mar de la Frau Cambrils 43000779 Institut Ramon Berenguer IV Cambrils 43012149 Llar d'infants La Galereta Cambrils 43011078 Llar d'infants M.
    [Show full text]
  • Castells Catalans Escornalbou
    CASTELLS CATALANS ESCORNALBOU Nom del castell: Escornalbou Data de construcció: XII Municipi: Riudecanyes Comarca: Baix Camp Altitud: 586 m Coordenades: E 0.916257 N 41.127452 (Geogràfica - ETRS89) Com arribar-hi: situat a 4 Km de Riudecanyes a través d’una carretera que acaba al mateix castell. El castell d’Escornalbou és una mansió senyorial que ajunta monestir amb castell, situat a l’antic terme d’Escornalbou (derivat del llatí Cornu Bo- vis, «el corn del bou»), avui Riudecanyes al Baix sar que la muntanya d’Escornalbou i el seu en- Camp. torn ja eren coneguts i habitats tant en l’època neolítica, com en temps dels ibers. En el terme El conjunt està ubicat en un replà enlairat del turó de Riudecanyes, a la Cova Josefina, excavada triàsic de Santa Bàrbara (del nom de l’ermita que per Serra Vilaró el 1922, s’hi han trobat restes el corona); més coneguda popularment com la prehistòriques que van des del Neolític fins a muntanya d’Escornalbou, que amb els seus 649 l’Edat del Ferro, amb nombrosos elements de vas metres, és una de les muntanyes més simbòliques campaniforme; també s’hi varen trobar, a més, del Baix Camp. Aquesta muntanya està ubicada ceràmica romana i peces d’un fermall visigòtic. I al contrafort oriental de la serra de l’Argentera, en el castell d’Escornalbou, també han aparegut i pertany en la seva part més important al mu- restes del Bronze III a la cova del Passeig dels nicipi de Riudecanyes, al límit amb els de Vila- Frares i en diversos indrets a l’entorn de la mura- nova d’Escornalbou i l’Argentera (Baix Camp).
    [Show full text]
  • Mont-Roig Del Camp Miami Platja
    OPUSCLE_ALEMÀ.pdf 1 17/07/15 13:02 Empfehlungen für Touristen Nützliche Informationen deutsch • Mare de Déu de la Roca. Die beeindru- EMPFANGSBÜRO CENTRES BTT/FCC DE CATALUNYA ckende Einsiedelei Mare de Déu de la C. d’Aureli M. Escarré, s/n www.gencat.net/turisme/btt Roca wurde auf den Überresten einer 43300 Mont-roig del Camp mittelalterlichen Burg aus dem XII.-XIII. Tel. +34 977 810 978 FEDERACIÓ CATALANA DE CICLISME Jahrhundert erbaut, deren Mauern man [email protected] www.fedecat.com · www.ciclisme.cat noch sehen kann. Die von der Erosion www.mont-roigmiami.cat zerfressenen rötlichen Felsen des Berges TURISME DE CATALUNYA www.catalunyaturisme.com sind voller natürlicher Höhlen und geben girona dem Ort eine magisch-mystische HOTEL PINO ALTO TOURIST OFFICE VON MIAMI PLATJA Atmosphäre. Von hier oben hat man eine Pl. de Tarragona, s/n lleida fantastische Sicht auf die Küstenlinie der Costa Daurada. 43892 Miami Platja 43892 Playa Cristal (Miami) á Tarragona (Spain) barcelona • Die alte Kirche “Església Vella ”. Das genaue Erbauungsjahr ist Tel. +34 977 810 978 Tel. +34 977 81 10 00 á Fax +34 977 81 09 07 unbekannt, obwohl die Diözese Tarragona im Jahre 1194 erwähnt sie Fax +34 977 179 545 e-mail: hotel-pinoalto.com tarragona wird. Auch Papst Celestin erwähnt dieses Jahr in einer Bulle. [email protected] Mont-roig del Camp i Miami Platja Das Gebäude hat eine spätgotische Struktur, eine Renaissance- www.mont-roigmiami.cat Steinfassade mit doppeltem seitlichen Säulengang und dreieckigem Mont-roig del Camp, Giebel. An die Kirche lehnt sich ein viereckiger Turm mittelalterlichen Sie beenden es nicht Ursprungs (XVI Jahrhundert) mit einer kürzlich restaurierten Sonnenuhr, TOURISTENINFORMATIONSBÜRO in dem sich der Glockenstuhl befindet.
    [Show full text]