Manantial Caldes D'estrac
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Inventari Patrimoni Cultural De Montgat
20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 Pgina 2 Inventari Patrimoni Cultural de Montgat Memòria tècnica Redacció Marta Lloret Blackburn Ajuntament de Montgat Maig 2009 MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL DE MONTGAT 51 Promoció i finançament Ajuntament de Montgat Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona Realització Marta Lloret Blackburn Mapa del Patrimoni Cultural de Montgat 2 ÍNDEX 1. AGRAÏMENTS.......................................................................................................5 2. PRESENTACIÓ ......................................................................................................7 3. METODOLOGIA....................................................................................................8 3.1. Recerca documental......................................................................................8 3.2. Treball de camp............................................................................................9 3.3. Treball de gabinet.......................................................................................10 4. INTRODUCCIÓ AL TERRITORI .......................................................................12 4.1. Marc geogràfic i medi físic.........................................................................12 4.2. Poblament i estructura econòmica..............................................................14 4.3. Breu síntesi històrica ..................................................................................18 4.4. Toponímia...................................................................................................23 -
Tordera, El Riu Al Centre De La Vida
XII Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Dosrius TORDERA, EL RIU AL CENTRE DE LA VIDA JOAN BOU I ILLA, JOAN BOU I PLA I JAUME VELLVEHÍ I ALTIMIRA Grup d’Història del Casal. La Tordera, al seu pas per la vila a què dona nom, ha estat l’eix sobre el qual ha girat bona part de la vida dels torderencs. El riu ha aportat l’aigua de boca i de rec, l’energia per a moure moles farineres, per a generar electricitat o crear negocis com l’aigua embo- tellada, per exemple. Però també ha estat el malson quan s’ha sortit de mare o quan s’ha convertit en el camí que ha portat enemics vinguts del mar. En la nostra comunicació repassarem els usos i les incidències del riu que, al llarg de la història, han marcat el pols vital del poble. 1.- La defensa i el pas del riu La Tordera, com bona part dels cursos d’aigua, ha estat alhora obstacle natural quan s’havia de creuar i via de comunicació de mar cap a terra endins. Per això, al llarg dels temps, hi ha hagut dues preocupacions que han incidit en la vida del poble, la defensa i el pas del riu. La defensa A l’edat mitjana i fins ben entrada la moderna, el mar va portar la malvestat al litoral català. Sovint, més en unes èpoques que en altres, pirates musulmans atacaren els pobles costaners. Una de les ràtzies musulmanes de l’alta edat mitjana, la d’Ibn Abí Hamama l’any 935, que venint des de Mallorca havia atacat i saquejat poblacions com Empúries, Pals i Maçanet, sembla que també hauria afectat la zona marítima de Palafolls i que hauria remuntat la Tordera. -
COMUNICAT DEL COMISSIONAT PER a LA PRESERVACIÓ I GESTIÓ DEL LITORAL DEL MARESME El Comissionat Per a La
COMUNICAT DEL COMISSIONAT PER A LA PRESERVACIÓ I GESTIÓ DEL LITORAL DEL MARESME El Comissionat per a la preservació i gestió del litoral del Maresme, integrat per tots els grups polítics amb representació al Consell Comarcal del Maresme i per la plataforma Preservem el Maresme, en resposta al comunicat de denúncia emès per la plataforma Preservem el Maresme, vol aclarir els següents punts: El document “Estrategia para el litoral del Maresme”, presentat el febrer de 2015 per part del govern central, és resultat del treball dut a terme pels Ajuntaments del Baix Maresme i la Generalitat des de l’any 2012, fruit del qual es va encarregar a la Universitat Politècnica de Catalunya l’elaboració d’una proposta de solució duradora d’estabilització de les platges, amb el propòsit d’evitar més regeneracions amb abocaments de sorra que tenien poca durada, un elevat cost i causaven danys al fons marí. L’UPC va presentar diverses propostes, d’entre les quals la Generalitat i els Ajuntaments del Baix Maresme en van seleccionar una, que és la que finalment el govern central va adoptar com a vàlida. Després de 3 anys sense contacte entre Generalitat i govern central, es va constituir el Comissionat, amb el propòsit d’estendre l’acció conjunta a tota la comarca i evitar les demandes individuals dels Ajuntaments i l’acció puntual de l’Estat sobre el nostre litoral. El 19 de juny del 2018, el Comissionat va acordar una posició de consens de tots els grups polítics assistents a la reunió (ERC, JXCAT, PSC, C´s, PP i ECP) i sense cap oposició, segons la qual es dona ple suport a l’execució de la solució proposada pel Baix Maresme (de Montgat a Caldes d’Estrac) sempre que es garanteixi la correcte execució dels dragatges a través de la contractació d’una empresa externa, però en canvi es demana tornar a estudiar la solució pel que fa a l’Alt Maresme (d’Arenys de Mar a Malgrat de Mar), cercant fórmules naturals d’estabilització per aquest tram de costa. -
Malgrat a Peu Rutes Natura Malgrat a Peu
B-682 GIP-6831 C-32 palafolls blanes B-682 GIP-6831 N-II C-32 palafolls blanes la T N-II BV-6001 ordera la T BV-6001 ordera B-682 r ier BV-6002 B-682 a de r ier BV-6002 S a d a e n S RUTES NATURA NATURA RUTES RUTES a st. genís de t NATURA RUTES ruta 1: mines de can Palomeresn ruta 2: Santa Rita G st. genís de t G e e n n palafolls palafolls í í s s 5,60 km 2,50 km d e d P e a la P f a o l l a l Pla de s f o l BV-6001 l Pla de s desnivell Turó d’en Serra desnivell Grau 190m màxim 229m 3h BV-6001 màxim 41m 1h Turó d’en Serra Grau ot de c 200m 50m Montagut rier an 190m P 218m a lo Delta m 40m er 150m es rierot de ca Turó de Montagut malgratn acià 30m can Palomeres P parc de Mas Aragall 218m100m a PuntaSta. Rita de N-II lo ordera Delta 178m de marm 20m e dunes la T parc del 50m re s Castell 10m platja de la Conca rancesc M Turó de F 0m 0m 0km 1kmMas Aragall2km 3km 4km 5km 0km 0,5km 1km 1,5km 2km 2,5km Punta de BV-6001 178m N-II ordera algrat Centre dunes En aquesta ruta podreu Esta ruta os permitirá Walking along this route will ruta minesAquesta de can P alomerespassejada sense Este paseo, sin otra dificultad This route has just a small la T ruta Santa Rita descobrir el passat miner descubrir el pasado platjaminero de M let you discover the mining ruta platges,més Pla dificultat de Grau i que un petit que un pequeño desnivel platjadifficulty de laat Conca the beginning, de la nostra població i de nuestra población y history of our town and also Delta dedesnivell la Tordera inicial, us mostrarà inicial os llevará al paraje a slight slope that will bring MALGRAT A PEU PEU A A MALGRAT MALGRAT N-II connexions PEU A MALGRAT també contemplar les también contemplar las enjoy of the wonderful views PR-C 146el sender paratge petit recorregut de Sta. -
RG1: Portbou / Figueres
RG1 Mataró - Blanes Figueres - Portbou Per Por By Girona Barcelona / Aeroport Per Granollers Centre Barcelona Sants R11 Per Granollers Centre Maçanet - Massanes Barcelona Sils Caldes deRiudellots MalavellaFornells de la Selva deGirona la Selva RG1 Sant Andreu L’Hospitalet Mataró de LlavaneresCaldes d’EstracArenys de MarCanet de MarSant Pol deCalella Mar Pineda de MarSanta SusannaMalgrat deBlanes Mar Tordera de Llobregat Celrà Bordils - Juià Barcelona Portbou Molins de Rei Flaçà Sant JordiCamallera DesvallsSant MiquelVilamalla de FluviàFigueresVilajuïgaLlançà Colera R11 Cerbère RG1 Feiners Laborables Weekdays 4 / 1 / 2021 Mataró St. AndreuCaldes de Llavaneres d’EstracArenys deCanet Mar deSt. Mar Pol deCalella Mar Pineda deSanta Mar SusannaMalgrat Blanesde Mar Tordera MaçanetSils -MassanesCaldes deRiudellots MalavellaFornells Gironade la SelvaCelrà Bordils - FlaçàJuià Sant JordiCamallera DesvallsSant MiquelVilamalla de FluviàFigueresVilajuïgaLlançà Colera Portbou RG1 30873 6.55 7.03 7.09 7.15 7.19 R11 15900 MD 6.54 7.00 7.05 – – 7.17 – – 7.30 ––––7.47 R11 15826 R 7.21 7.27 7.33 7.38 7.42 7.48 7.56 7.59 8.03 8.06 8.10 8.17 8.22 8.27 8.35 8.41 8.47 8.52 R1 6.32 6.36 6.39 6.42 6.47 6.52 6.56 7.00 7.04 7.08 7.16 7.22 7.29 R11 15008 MD 7.44 7.50 7.56 – – 8.07 – – 8.20 ––––8.37 RG1 30851 7.04 7.08 7.11 7.13 7.19 7.24 7.28 7.33 7.36 7.38 7.45 7.52 8.00 8.06 8.12 8.17 8.21 8.27 8.35 8.38 8.42 8.45 8.49 8.56 9.01 9.06 R1 7.34 7.38 7.41 7.44 7.48 7.53 7.59 8.03 8.06 8.10 8.16 8.22 8.29 R11 15828 R 8.31 8.37 8.43 8.48 8.52 8.58 9.06 9.09 9.13 9.16 -
Informe De Canet De Mar 2009
INFORME DE CANET DE MAR 2009 ÍNDICE 1. Presentación .............................................................................................................. 5 2. Actuaciones sobre el Ayuntamiento de Canet de Mar durante el 2009 .......... 7 2.1. Quejas iniciadas durante el 2009 que afectan al Ayuntamiento de Canet de Mar .......................................................................................................8 2.2. Comparación de quejas que ha recibido el Ayuntamiento de Canet de Mar con las que han recibido municipios con poblaciones similares ...8 2.3. Evolución de las quejas sobre el Ayuntamiento de Canet de Mar durante los últimos seis años ...........................................................................8 2.4. Estado de las quejas con el Ayuntamiento de Canet de Mar .......................9 2.5. Plazos de respuesta de expedientes tramitados en 2009 ..............................9 2.6. Estado de tramitación de las quejas tramitadas con el Ayuntamiento de Canet de Mar ..................................................................................................9 3. Actuaciones cuyo promotor reside en Canet de Mar durante el año 2009 ................................................................................................ 11 3.1. Quejas y consultas iniciadas en 2009..............................................................12 3.2. Evolución de las quejas y las consultas en Canet de Mar durante los últimos seis años .........................................................................................12 -
Annual Report 2001
Annual 2001 report Autopistas Acesa Group Highways: Acesa, Aucat, Autema,Túnel del Cadí, Accesos de Madrid, Autopista Central Gallega, Iberpistas, Isgasa, Autostrade, GCO, Auto-Estradas do Atlântico. Car Parks: Saba, Fiparc, Spasa, Satsa, Saba Italia, Rabat Parking, Spel. Logistics: Acesa Logística, Centro Intermodal de Logística, Parc Logístic de la Zona Franca, Areamed 2000. Telecommunications: Acesa Telecom, Tradia. Chairman’s Letter Dear Shareholders, Once again I am pleased to have the opportunity to address you with a summary of the evolution and most significant events of the Acesa Group in the past financial year. On this occasion, moreover, allow me to advance that 2001 was an especially significant and important year in the history of our company. It was significant for three motives. Firstly, because Acesa showed that it is a Group which is able to broaden and diversify its investments, within Spain and internationally. Secondly, because the Acesa Group closed the 2001 financial year with very satisfactory results, in spite of the slowdown in the economic growth cycle, increasing net consolidated profit by 5.6% to 172 million euros. And finally, because in the last year we strengthened our strategy as a management Group of infrastructures that facilitate mobility, communication and specifically, the quality of life of the society. In the year 2001 Acesa Group continued the solid, prudent and profitable growth that we hope deserves the confidence shown by own shareholders. Our willingness to grow our main activity in the highway sector and expand towards new business lines associated with infrastructures, has continued – as you can observe in this Annual Report – at a good pace. -
Inuncat ANNEX 8-1Al8-4.Pdf
Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2017 ANNEX 8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC Annex 8.1. Descripció general dels aspectes bàsics del territori per situar el risc. Annex 8.1.1. Descripció de les conques. Orografia i hidrologia. Geologia i geomorfologia INTRODUCCIÓ Catalunya es troba situada al nord-est de la Península Ibèrica, entre la mar Mediterrània, els Pirineus, l’Aragó i la Comunitat Valenciana. La seva orografia ve estructurada per dues grans unitats: la serralada pirinenca, on s’assoleixen altituds superiors als 3000 m, i les serralades litoral i prelitoral, on destaquen els 1712 m del Montseny. El territori muntanyós i les diferencies altitudinals remarcables confeccionen una xarxa hidrogràfica que està condicionada entre d’altres per dos factors: el sòl i la coberta vegetal. A la multitud de combinacions naturals possibles, roca nua, sòls agrícoles amb conreus herbacis, arbustius i arboris, de secà o regadiu, prats alpins al Pirineu, boscos de diverses espècies de coníferes, de plannifolis i de caducifolis, garrigues, brolles seques, aiguamolls litorals, etc., s’hi afegeix l’originada per la presència i activitats humanes: alteracions de la coberta vegetal, assentaments humans grans vials etc. L’ocupació del territori, amb la seva consegüent impermeabilització, a la que s’ha d’afegir l’afecció al drenatge natural de les aigües pluvials per l’efecte barrera, ha anat augmentant sobretot en les darreres dècades amb actuacions urbanístiques, noves vies de comunicació, etc. que han suposat severs impactes sobre el traçat de les lleres i sobre els terrenys que les envolten. Aquesta severa transformació ha tingut una forta incidència sobre el natural discórrer de l’aigua, des de diversos l punts de vista: transformació pluja-escorrentiu, propagació de riuades, i augment del risc i pellirositat respecte als danys que aquestes poden causar, al haver estat ocupades zones potencialment inundables. -
Estrategia De Actuacion En El Maresme
GOBIERNO MINISTERIO MINISTERIO DE ESPAÑA DE FOMENTO DE AGRICULTURA, ALIMENTACIÓN Y MEDIO AMBIENTE INFORME TÉCNICO para Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente Secretaría de Estado de Medio Ambiente Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar 3.3 ESTUDIOS DE DINÁMICA LITORAL, DEFENSA Y PROPUESTAS DE MEJORA EN LAS PLAYAS CON PROBLEMAS EROSIVOS, CONSIDERANDO LOS EFECTOS DEL CAMBIO CLIMÁTICO: ESTRATEGIA DE ACTUACIÓN EN EL MARESME AVANCE Clave CEDEX: 22-414-5-002 Madrid, 2014 Centro de Estudios de Puertos y Costas ESTRATEGIA DE ACTUACIÓN EN EL MARESME 3.3 ESTUDIOS DE DINÁMICA LITORAL, DEFENSA Y PROPUESTAS DE MEJORA EN LAS PLAYAS CON PROBLEMAS EROSIVOS, CONSIDERANDO LOS EFECTOS DEL CAMBIO CLIMÁTICO: ESTRATEGIA DE ACTUACIÓN EN EL MARESME (CLAVE CEDEX: 22-414-5-002) 1. INTRODUCCIÓN ................................................................................................................... 5 1.1 Objetivo .................................................................................................................................................. 5 1.2 Resumen y conclusiones del informe parcial previo ........................................................................ 5 1.2.1 Condicionantes para las actuaciones en el Maresme ......................................................................6 1.2.2 Avance de la estrategia de actuación ...............................................................................................6 1.3 Actualización de datos del Maresme ................................................................................................. -
Actividades Náuticas Activités Nautiques
Actividades náuticas Activités nautiques Bienvenidos Bienvenue Bienvenido/da a la Costa de Barcelona - Maresme, una comarca que combina la riqueza de una zona turística reconocida internacionalmente con playas de belleza mediterránea, puertos deportivos activos, la cultura, la gastronomía y las tradiciones de sus fiestas populares con el verde de sus dos parques naturales. Uno de los grandes atractivos del Maresme para los amantes del mar y del deporte marítimo es la oferta náutica. Ofrece la posibilidad de practicar submarinismo, vela y a Girona navegación, de alquilar embarcaciones y de hacer paseos programados, entre otros. La zona cuenta con un clima excelente que permite la práctica náutica durante todo el año debido a los vientos térmicos de garbín. al Montseny Playas con múltiples servicios para gozar del verano, ciudades con rutas culturales, y GI-512 arquitectónicas y un amplio abanico de museos para ser visitados y empresas de ocio AP-7 N-II con propuestas originales relacionadas con el mar os esperan. Toda una oferta basada en C-35 productos de calidad. Sant Celoni Tordera ¡Venid y disfrutad de la Costa de Barcelona - Maresme todo el año! Palafolls Blanes Nous vous souhaitons la bienvenue sur la Costa de Barcelona - Maresme ! Notre Santa région est une zone touristique mondialement connue, nantie de plages d’une beauté a Vic C-61 Sant Iscle Susanna Sant Cebrià C-32 Malgrat méditerranéenne et de ports de plaisance vivants, et gorgeant de culture, de gastronomie de Vallalta de Mar AP-7 de Vallalta et de fêtes populaires traditionnelles… mais la végétation des deux parcs naturels est tout B-510 Pineda de Mar Granollers Arenys aussi exceptionnelle. -
Estratègia Metropolitana Per a Una Transició a La Mobilitat Sostenible
Estratègia Metropolitana per a una Transició a la Mobilitat Sostenible. Síntesi dels continguts exposats durant les sessions de treball del projecte Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. Francesc Magrinyà Director de l’Àrea de Planificació Estratègica Maig 2019 1 INDEX 1. D’on venim? .............................................................................................................................. 4 2. Per un nou model de mobilitat metropolitana sostenible ..................................................... 6 3. Una mobilitat sostenible exigeix restringir els desplaçaments en Vehicle Privat .................. 7 4. La construcció d’una estratègia metropolitana per a una mobilitat sostenible .................... 8 4.1. El context dels planejaments vigents i la seva incidència en la transició a la mobilitat sostenible .................................................................................................................................. 8 4.2. Una estratègia diferència entre conurbat i segona corona ............................................. 8 4.3. La quantificació de les necessitats d’oferta per a un traspàs modal del vehicle privat als modes de transport sostenible ......................................................................................... 11 5. Mesures de restricció del VP .................................................................................................. 17 5.1. Avaluació de les previsions de reducció de contaminació i de CO2. ............................ -
R1: Molins De
GA-2007/0093 Regionals R1 Molins de Rei Maçanet-Massanes Per Por By Mataró Feiners Laborables Weekdays 14 / 6 / 2021 Maçanet Molins deSt. ReiFeliu St. de Joan Lobregat Cornellà Despí L’HospitaletBarcelona de BarcelonaLlobregat - SantsBarcelona - Pl. CatalunyaBarcelona - ArcSt. de - Adrià TriomfEl ClotBadalona de Aragó BesòsMontgatMontgatEl Nord MasnouOcata Premià deVilassar Mar Cabrera de MarMataró de MarSt. - Vilassar AndreuCaldes dede MarLlavaneres d’EstracArenys deCanet Mar deSt. Mar Pol deCalella Mar Pineda deSanta Mar SusannaMalgrat Blanesde MarTordera Massanes 5.38 5.46 5.51 5.53 5.57 6.05 6.09 6.12 6.14 6.17 6.19 6.22 6.25 6.27 6.32 6.36 6.39 6.42 6.47 6.52 6.56 7.00 7.04 7.08 7.16 7.22 7.29 6.08 6.16 6.21 6.23 6.27 6.36 6.40 6.43 6.45 6.48 6.50 6.54 6.57 6.59 7.04 7.08 7.11 7.13 7.19 7.24 7.28 7.33 7.36 7.38 7.45 7.52 8.00 >>Figueres 6.17 6.25 6.30 6.32 6.37 6.46 6.50 6.53 6.55 6.58 7.00 7.04 7.07 7.09 7.14 7.18 7.22 7.25 6.28 6.36 6.41 6.43 6.47 6.56 7.00 7.03 7.05 7.08 7.10 7.14 7.17 7.19 7.24 7.28 7.31 7.34 7.38 7.43 7.47 6.38 6.46 6.51 6.53 6.57 7.06 7.10 7.13 7.15 7.18 7.20 7.24 7.27 7.29 7.34 7.38 7.41 7.44 7.48 7.53 7.59 8.03 8.06 8.10 8.16 8.22 8.29 6.31 6.36 6.39 6.42 6.46 6.55 7.00 7.02 7.07 7.16 7.20 7.23 7.25 7.28 7.30 7.34 7.37 7.39 7.44 7.48 7.51 7.53 6.58 7.06 7.11 7.13 7.17 7.26 7.30 7.33 7.35 7.38 7.40 7.44 7.47 7.49 7.54 7.58 8.01 8.04 8.08 8.13 8.17 7.08 7.16 7.21 7.23 7.27 7.36 7.40 7.43 7.45 7.48 7.50 7.54 7.57 7.59 8.04 8.08 8.11 8.15 8.19 8.24 8.30 8.34 8.37 8.40 8.46 8.51 8.58 7.01 7.06 7.09 7.12 7.16 7.25