I on Esta Adscrit Girona Eso Batx D

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Adscripció de centres d'educació secundària obligatòria a centres de batxillerat per a la preinscripció del curs 2020-2021 Serveis Territorials a Girona Banyoles 17000330 Institut Josep Brugulat té adscrit: 17000299 Casa Nostra (Banyoles) 17000305 Institut Pere Alsius i Torrent té adscrit: 17000299 Casa Nostra (Banyoles) 17006666 Institut Pla de l'Estany té adscrit: 17000299 Casa Nostra (Banyoles) Besalú 17002399 Institut La Garrotxa té adscrit: 17009801 Institut Escola Salvador Vilarrasa (Besalú) Cadaqués 17005364 Institut Cap Norfeu té adscrit: 17010797 Institut Escola Caritat Serinyana - Cap Norfeu (Cadaqués) 17006851 Institut Illa de Rodes té adscrit: 17010797 Institut Escola Caritat Serinyana - Cap Norfeu (Cadaqués) Data d'actualització:5/3/2020 1/ 4 Caldes de Malavella 17006757 Institut de Llagostera té adscrit: 17008651 Institut de Caldes de Malavella (Caldes de Malavella) Camprodon 17005704 Institut Abat Oliba té adscrit: 17006681 Institut Germans Vila-Riera (Camprodon) Castelló d'Empúries 17006083 Institut Castelló d'Empúries té adscrit: 17010694 Institut Escola El Bruel-Empuriabrava (Castelló d'Empúries) Girona 17001735 Institut Montilivi té adscrit: 17010414 Institut Ermessenda de Girona (Girona) 17004530 Institut Santiago sobrequés i vidal té adscrit: 17010414 Institut Ermessenda de Girona (Girona) Lloret de Mar 17005911 Institut Ramon Coll i Rodés té adscrit: 17009898 Institut Escola Lloret de Mar (Lloret de Mar) Data d'actualització:5/3/2020 2/ 4 17006770 Institut Rocagrossa té adscrit: 17009898 Institut Escola Lloret de Mar (Lloret de Mar) Maçanet de la Selva 17006824 Institut Vidreres té adscrit: 17008951 Institut Maçanet de la Selva (Maçanet de la Selva) Ribes de Freser 17005704 Institut Abat Oliba té adscrit: 17010803 Institut Escola Ribes de Freser (Ribes de Freser) Riells i Viabrea 17006733 Institut Vescomtat de Cabrera té adscrit: 17010037 Institut El Bruc (Riells i Viabrea) Salt 17003203 Institut Salvador Espriu té adscrit: 17008407 Institut Salvador Sunyer i Aimeric (Salt) Sant Gregori 17005042 Institut Carles Rahola i Llorens té adscrit: 17010189 Institut Vall de Llémena (Sant Gregori) Data d'actualització:5/3/2020 3/ 4 17004499 Institut Narcís Xifra i Masmitjà té adscrit: 17010189 Institut Vall de Llémena (Sant Gregori) Sant Joan de les Abadesses 17005704 Institut Abat Oliba té adscrit: 17009813 Institut Escola Mestre Andreu (Sant Joan de les Abadesses) Santa Coloma de Farners 17005376 Institut de Santa Coloma de Farners té adscrit: 17003653 La Salle (Santa Coloma de Farners) Sils 17005376 Institut de Santa Coloma de Farners té adscrit: 17009308 Institut de Sils (Sils) 17006824 Institut Vidreres té adscrit: 17009308 Institut de Sils (Sils) Verges 17005923 Institut Montgrí té adscrit: 17009795 Institut Escola Francesc Cambó i Batlle (Verges) Data d'actualització:5/3/2020 4/ 4.

Copy Link

Recommended publications

Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis
ANNEX - UNITATS DE PAISATGE I ELS SEUS MUNICIPIS Àmbit territorial (Unitat de paisatge) Municipi Campdevànol Gombrèn les Llosses Ogassa PAESC de l’Alt Ter Ripoll Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès Sant Pau de Segúries Vidrà Albanyà Beuda PAESC de l’Alta Garrotxa Montagut i Oix Sales de Llierca Tortellà Cadaquès Colera Llançà Palau-saverdera PAESC del Cap de Creus Pau Portbou el Port de la Selva Roses la Selva de Mar Vilajuïga Bellcaire d'Empordà Foixà Fontanilles Gualta Palau-sator Pals Parlavà Rupià PAESC de l’Empordanet Serra de Daró la Tallada d'Empordà Torrent Torroella de Montgrí Ultramort Ullà Ullastret Verges Forallac Página 1 de 6 Banyoles Camós Cornellà del Terri PAESC del l’Estany de Banyoles Fontcoberta Maià de Montcal Palol de Revardit Porqueres Serinyà Avinyonet de Puigventós Boadella i les Escaules Cabanelles Cistella PAESC de la Garrotxa Lladó d'Empordà Llers Pont de Molins Sant Llorenç de la Muga Terrades Vilanant Biure la Bisbal d'Empordà Bordils Celrà Corçà Flaçà Juià PAESC de les Gavarres Llambilles Madremanya la Pera Quart Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Begur Calonge i Sant Antoni Castell-Platja d'Aro Mont-ras PAESC de les Gavarres Palafrugell marítimes Palamós Regencós Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Vall-llobrega Página 2 de 6 Anglès Brunyola i Sant Martí Sapresa Espinelves Massanes PAESC de les Guilleries Osor Riudarenes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners la Cellera de Ter Susqueda Arbúcies Breda PAESC del Montseny Hostalric Riells
[Show full text]
La Travesía De Los Pirineos En BTT
La sección Biciclista del Komando Kroketa presenta: La travesía de los Pirineos en BTT Parte I: Llançà – La Seu d’Urgell Prólogo Con la llegada del verano del 2009, la mayoría de los miembros del Komando Kroketa se dedican a barranquear, crestear o recorrer el Pirineo a pie (casi mejor, tras la experiencia con algunas “miembras” en la Ruta del Cister). Pero otra parte, prefiere compaginarlo con rutas con la bicicleta de montaña. Por eso de que un deporte que se hace sentado no ha de ser muy cansado. Así sin grandes preparativos, solamente Guillermo y yo (Pablo) decidimos realizar la Transpirenaica en BTT en diversos tramos desde el Mediterráneo al Atlántico. La oportunidad se presenta en el mes de Julio, donde ambos tenemos 5 días disponibles para empezar la travesía. A última hora se nos junta Javi, que se encontraba en otros “menesteres” más delicados. Esta primera parte la empezaremos en Llançà y la terminaremos a orillas del Segre justo antes de llegar a la Seu d’Urgell. Serán 5 días de ruta, llevando con nosotros todo lo necesario por no poder engañar a nadie para que nos hiciera de coche de apoyo. Para no llevar peso, dormiremos y comeremos siempre en los pueblos que vayamos pasando en la ruta. Nos alojaremos en bungalows y pequeñas fondas que hemos reservado previamente desde Zaragoza. Guillermo acopla un trasportín en la bici y Javi y yo optamos por pequeñas mochilas. Ambas opciones son buenas, siempre que la mochila no sea pesada (entre 4-5 kilos). Para evitar el calor vespertino intentaremos salir por la mañana prontito y así tener la tarde para descansar, pueblear y repasar las bicis.
[Show full text]
Sobre Una Fíbula a Navicella Trobada a Ribes De Freser, Avui Al Museu Episcopal De Vic
Quaderns del M E V, I V, 2 0 1 0 , p . 1 2 3 - 1 3 2 © M u s e u E piscopal de Vic Sobre una fíbula a navicella trobada a Ribes de Freser, avui al Museu Episcopal de Vic Raimon GRAELLS i FABREGAT* Römisch-Germanisches Zentralmuseum, Mainz resu M A B STRACT On a navicella fibula found in Ribes de Freser, now in the Museu Episcopal de Vic El Museu Episcopal de Vic conserva entre The Museu Episcopal de Vic preserves among les seves col·leccions una fíbula itàlica, its collections an italic fibula, of the so-called a del tipus anomenat a navicella, datable en- navicella type, dated between mid-7th and first tre mitjan segle VII aC i la primera meitat half of 6th century BC, registered as coming del segle VI aC, i que consta com a proce- from Ribes de Freser (Catalonia). The identifi- dent de Ribes de Freser. La identificació cation of this exceptional object contributes to a d’aquest objecte excepcional contribueix a better knowledge of the presence of italic fibulae conèixer millor la presència de fíbules itàli- in the West during 7th century BC, a fact that ques cap a Occident durant el segle VII aC, gradually requires a re-consideration of the un fet que progressivament obliga a con- contacts between northern Italy and the Cata- siderar de nou els contactes entre la Itàlia lan and southern French arch in this period. del nord i l’arc català i del sud de França en aquest període. Paraules clau: fíbula a navicella, Primera Edat del Key words: fibula a navicella, First Iron Age, Italy, Ferro, Itàlia, Mediterrània Occidental Western Mediterranean 1 2 3 Q uaderns del M E V I V, 2 0 1 0 , p .
[Show full text]
Cadenza Document
PARO REGISTRADO SEGÚN SEXO, EDAD Y SECTOR DE ACTIVIDAD ECONÓMICA GIRONA FEBRERO 2018 SEXO Y EDAD SECTORES TOTAL HOMBRES MUJERES SIN AGRI- INDUS- CONS- SERVICIOS EMPLEO CULTURA TRIA TRUCCIÓN MUNICIPIOS <25 25 - 44 >=45 <25 25 - 44 >=45 ANTERIOR AGULLANA 38 2 6 4 3 9 14 2 3 3 28 2 AIGUAVIVA 12 4 3 3 2 2 1 9 ALBANYA 11 3 3 4 1 1 1 8 1 ALBONS 33 2 4 9 1 6 11 1 4 4 24 ALP 35 1 5 8 10 11 1 2 5 27 AMER 84 1 14 27 2 18 22 2 25 12 41 4 ANGLES 261 7 41 87 8 49 69 10 43 41 146 21 ARBUCIES 302 13 31 87 8 70 93 29 61 14 178 20 ARGELAGUER 18 6 2 1 2 7 3 1 14 ARMENTERA, L' 37 4 6 3 13 11 5 1 30 1 AVINYONET DE PUIGVENTOS 47 5 7 5 4 10 16 6 6 33 2 BANYOLES 801 37 143 210 40 182 189 56 135 54 499 57 BASCARA 40 2 5 11 1 12 9 2 3 3 31 1 BEGUR 159 8 29 38 7 35 42 2 15 15 126 1 BELLCAIRE D'EMPORDA 34 1 4 11 5 13 2 2 6 22 2 BESALU 63 11 9 2 23 18 2 12 3 46 BESCANO 168 5 28 29 5 31 70 34 13 114 7 BEUDA 11 4 2 3 2 1 1 9 BISBAL D'EMPORDA, LA 745 29 140 163 25 208 180 50 68 60 506 61 BIURE 10 4 2 4 1 3 6 BLANES 3.134 189 524 629 140 719 933 83 198 245 2.458 150 BOADELLA I LES ESCAULES 9 1 3 1 4 1 8 BOLVIR 14 1 3 4 1 5 1 2 1 10 BORDILS 59 2 11 17 3 13 13 1 18 5 29 6 BORRASSA 29 1 7 4 2 7 8 2 4 23 BREDA 189 4 22 59 3 31 70 4 48 16 111 10 BRUNYOLA 11 2 4 2 3 2 3 6 CABANELLES 18 1 6 3 4 4 3 2 1 10 2 CABANES 50 1 11 14 1 11 12 5 2 2 40 1 CADAQUES 97 6 22 17 4 31 17 5 6 85 1 CALDES DE MALAVELLA 369 16 57 88 17 86 105 11 38 31 272 17 CALONGE 596 21 104 153 23 124 171 19 41 76 425 35 CAMOS 23 2 4 6 3 8 5 2 16 CAMPDEVANOL 112 6 14 23 3 19 47 2 26 4 76 4 CAMPELLES 1 1 1 CAMPLLONG
[Show full text]
Girona / Gerona - Asisa Salud URGENCIAS Y EMERGENCIAS 24H 900 900 118
Cuadro Médico a 18/06/2020 Girona / Gerona - Asisa Salud URGENCIAS Y EMERGENCIAS 24h 900 900 118 Girona / Gerona - Asisa Salud URGENCIAS A DOMICILIO CLINICA SALUS URGENCIAS DOMICILIARIAS GIRONA CIUDAD, Paseo Mossen Lluis Constans, 130 SALT,SARRIA DE TER Y FIGUERES. RESTO LOCALIDADES ORIENTACION Y ATENCION 17820 - BANYOLES MEDICA TELEFONICA. Tel. 972570208 ATENCIÓ I ORIENTACIÓ - MÈDICA - TELEFÒNICA AMBULANCIAS Y OTROS 17001 - GIRONA TRASLADOS SANITARIOS Tel. 972932398 FALCK VL SERVICIOS SANITARIOS 17001 - GIRONA URGENCIAS AMBULATORIAS Tel. 937105150 SERVEIS MEDICS, INSTITUT CATALA Josep María Gironella I Pous, 11 CLÍNICAS Y HOSPITALES CONCERTADOS 17005 - GIRONA CLINICA BOFILL Tel. 972400004 Ronda Sant Antoni María Claret, 20 CLÍNICA SANTA CREU 17002 - GIRONA Pere III, 41 Tel. 972204350 17600 - FIGUERES CLINICA GIRONA Tel. 972503650 Joan Maragall, 26 CLINICA BOFILL FIGUERES 17002 - GIRONA Sant Llatzer, 4 Tel. 972204500 17600 - FIGUERES CLINICA ONYAR Tel. 872550999 Heroines de Santa Bárbara, 6 URGENCIAS HOSPITALARIAS 17004 - GIRONA CLINICA BOFILL Tel. 972204900 Ronda Sant Antoni María Claret, 20 CLÍNICA SANTA CREU 17002 - GIRONA Pere III, 41 Tel. 972204350 17600 - FIGUERES CLINICA GIRONA Tel. 972503650 Joan Maragall, 26 CLINICA SALUS 17002 - GIRONA Paseo Mossen Lluis Constans, 130 Tel. 972204500 17820 - BANYOLES CLÍNICA SANTA CREU Tel. 972570208 Pere III, 41 17600 - FIGUERES Tel. 972503650 Página 1 de 39 Cuadro Médico a 18/06/2020 Girona / Gerona - Asisa Salud URGENCIAS Y EMERGENCIAS 24h 900 900 118 GIRONA MEDICINA GENERAL DRA. RODRIGUEZ PERPIÑA, M. Pilar URGENCIAS A DOMICILIO SANNA CENTRE DE SALUT Francesc de Ciurana I Hernández, 17, ENTL ATENCIÓ I ORIENTACIÓ - MÈDICA - Santa Eugenia, 163, B 17002 - GIRONA TELEFÒNICA 17006 - GIRONA 17001 - GIRONA Tel. 972411405 Tels.
[Show full text]
Beaches* Beaches
EN Beaches* Beaches www.costabrava.org *You’ll want to keep coming back Published by Patronat de Turisme Costa Brava Girona Design and production Minimilks Translated and revised by Tick Translations, Kobalt Languages Printed by GRÀFIQUES ALZAMORA SA. Legal deposit GI 1761-2014 Text Robert Carmona, Xavier Carmaniu Photographers Àlex Tremps, Jordi Ferre, Santi Bosch, Josep Algans, Maria Geli, Pilar Planagumà, Manel Puig, Santi Font, Esther Torrent, Julien Collet, Victoria Pujades, Julian Guisado, Paco Dalmau, Claudia Cama, Lluis Maimí, Francesc Tur, Jordi S.Carrera, Òscar Vall, Pep Iglesias, Jordi RenArt, Jordi Gallego, Toti Ferrer, Olga Planas, Àlex Gosteli. Photos courtesy of Arxiu Imatges PTCBG, Diputació de Girona, ACT, Fons IPEP, Festival de Música Castell de Peralada, Arxiu d’Imatges Castell de Peralada, Club Nàutic L’Escala, Vies Braves, P.W.A. Ajuntament de Tossa de Mar, Portbou, Colera, Llançà, Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Castelló d’Empúries-Espuriabrava, L’Escala, Torroella de Montgrí-L’Estartit, Pals, Palafrugell, Mont-Ras, Calonge- Sant Antoni, Castell-Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Lloret Turisme, Turisme Blanes Beaches Legend 5 Legend Services m Length (m) width (m) Foot bath Water sports school Bathing assistance service for the disabled Setting natural Restaurant Sailing school Guide for persons with impaired vision Setting residencial Bar Oating platform Amphibian crutches, walking sticks Setting urban Buoys Dogs allowed Kids Friendly Occupancy low Leisure boat hire Nude beaches Occupancy moderate
[Show full text]
Transport Públic Actual Pág
Oferta de transport públic actual Pág. 1 Sumari SUMARI _____________________________________________________1 ANNEX C :OFERTA DE TRANSPORT PÚBLIC ACTUAL ______________3 C.1 Línies Regulars.........................................................................................................3 C.1.1 Ferrocarril ..................................................................................................... 3 C.1.1.1 Línia Barcelona(Hospitalet)-La Tor de Querol............................... 3 C.1.1.2 Línia Ribes-Núria (cremallera) ...................................................... 4 C.1.2 Bus ............................................................................................................... 8 C.1.2.1 Línia Llívia-Girona......................................................................... 8 C.1.2.2 Línia Olot-Ripoll ............................................................................ 9 C.1.2.3 Línia Camprodon-Ripoll .............................................................. 10 C.1.2.4 Línia Camprodon-Setcases......................................................... 11 C.1.2.5 Línia Bagà-Ripoll......................................................................... 11 C.1.2.6 Línia Ripoll-Ribes de Freser........................................................ 12 C.1.2.7 Línia Camprodon-Barcelona ....................................................... 14 C.1.2.8 Línia Berga-Ripoll ....................................................................... 15 C.1.2.9 Línia Camprodon-Olot................................................................
[Show full text]
Diagnosi Socioeconòmica Del Ripollès, Any 2018
DIAGNOSI SOCIOECONÒMICA DE LA COMARCA DEL RIPOLLÈS 1 AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT DEL RIPOLLÈS ANUALITAT 2018 *Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local Territori objecte de la intervenció El Ripollès és una comarca de muntanya del Pirineu oriental amb una extensió de 956,2 km2. Pel nord limita amb la Cerdanya i les comarques franceses del Conflent i el Vallespir; a l’oest amb el Berguedà; a l’est amb la Garrotxa, i pel sud amb la comarca d’Osona. Els municipis que conformen la comarca del Ripollès són 19 amb una població l’any 2018 que sumava 25.000 habitants. Deixant de banda la capital, Ripoll, i els municipis 2 de Campdevànol, Sant Joan de les Abadesses, Camprodon i Ribes de Freser, la resta de municipis tenen menys de 500 habitants amb trets clarament rurals. El territori s’estructura bàsicament en tres grans àrees amb unes característiques concretes i diferenciades amb la resta. La primera àrea és la Vall de Ribes, i es situa al nord-oest de la comarca. És una zona d’alta muntanya i que pateix un fort procés de despoblament durant els darrers anys. Per les seves característiques geogràfiques i paisatgístiques, hi predominen bàsicament activitats agrícoles i, concretament, ramaderes i el turisme de muntanya. També hi haurà la Vall de Camprodon, que es situa al nord-est de la comarca. També hi predominen les activitats ramaderes i el turisme, i també ha patit, tot i que de manera no tant acusada com la Vall de Ribes, un fort despoblament en els darrers anys.
[Show full text]
04M Sistema10 Tcm32-37801.Pdf
159 Eix del Ter Eix delTer Sistema 10. Ripollès 160 Eix delTer Definició del sistema i emmarcament territorial s’ha inclòs al Pla director d’estacions de muntanya perquè allotja les dues estacions de muntanya més orientals dels Pirineus cata- El sistema Ripollès constitueix el sistema més oriental del lans: Vallter 2000 i Vall de Núria. Aquesta última és, a més, una de present estudi. Està situat sobre l’eix vertebrador del Ter, i no s’in- les més antigues de Catalunya (any d’obertura: 1947). clou al Pla territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran, donat que es troba ja fora d’aquestes demarcacions geogràfiques. El sistema Ripollès El sistema Ripollès es defineix al present estudi incloent 11 muni- Dominis esquiables 161 cipis de la comarca del Ripollès. La seva delimitació física, que es Eix delTer troba representada a l’esquema adjunt, s’ha efectuat incorporant- El sistema Ripollès inclou, com s’ha dit, dues estacions de hi aquells municipis que tenen una vinculació directa, sigui de muntanya: Vall de Núria i Vallter 2000. El plànol IN 10-1 inclou l’es- tipus geogràfic, econòmic o de connectivitat amb alguna de les tat actual del sistema a escala 1:50.000: dominis esquiables exis- estacions de muntanya que inclou el sistema. L’extensió total del tents i àrees amb algun tipus de protecció especial. conjunt és de 54.700 ha. Vall de Núria El sistema Ripollès presenta una marcada bipolaritat, amb dues poblacions —Ribes de Freser i Camprodon—, que constitueixen El plànol IN 10-2 inclou, a escala 1:25.000, el domini actual els nuclis capçalera i motors econòmics de les valls que acullen les de l’estació de Vall de Núria, amb la dotació existent de pistes i dues estacions de muntanya.
[Show full text]
Accedís a “ Municipis E Juntes Electoraus De
ELECCIONS ATH PARLAMENT DE CATALONHA 2021 MUNICIPIS PER JUNTA ELECTORAU DE ZÒNA Nòm deth municipi Junta de zòna Abella de la Conca JEZ de Tremp Abrera JEZ de Sant Feliu de Llobregat Àger JEZ de Balaguer Agramunt JEZ de Balaguer Aguilar de Segarra JEZ de Manresa Agullana JEZ de Figueres Aiguafreda JEZ de Granollers Aiguamúrcia JEZ del Vendrell Aiguaviva JEZ de Girona Aitona JEZ de Lleida Alamús, els JEZ de Lleida Alàs i Cerc JEZ de la Seu d'Urgell Albagés, l' JEZ de Lleida Albanyà JEZ de Figueres Albatàrrec JEZ de Lleida Albesa JEZ de Balaguer Albi, l' JEZ de Lleida Albinyana JEZ del Vendrell Albiol, l' JEZ de Valls Albons JEZ de Girona Alcanar JEZ de Tortosa Alcanó JEZ de Lleida Alcarràs JEZ de Lleida Alcoletge JEZ de Lleida Alcover JEZ de Valls Aldea, l' JEZ de Tortosa Aldover JEZ de Tortosa Aleixar, l' JEZ de Reus Alella JEZ de Mataró Alfara de Carles JEZ de Tortosa Alfarràs JEZ de Balaguer Alfés JEZ de Lleida Alforja JEZ de Reus Algerri JEZ de Balaguer Alguaire JEZ de Balaguer Alins JEZ de Tremp Alió JEZ de Valls Almacelles JEZ de Lleida Nòm deth municipi Junta de zòna Almatret JEZ de Lleida Almenar JEZ de Balaguer Almoster JEZ de Reus Alòs de Balaguer JEZ de Balaguer Alp JEZ de Puigcerdà Alpens JEZ de Berga Alpicat JEZ de Lleida Alt Àneu JEZ de Tremp Altafulla JEZ del Vendrell Amer JEZ de Girona Ametlla de Mar, l' JEZ de Tortosa Ametlla del Vallès, l' JEZ de Granollers Ampolla, l' JEZ de Tortosa Amposta JEZ de Tortosa Anglès JEZ de Santa Coloma de Farners Anglesola JEZ de Cervera Arbeca JEZ de Lleida Arboç, l' JEZ del Vendrell Arbolí
[Show full text]
La Ruta Del Ter La Zona Fronteriza España-Francia-Andorra
estrategias conjuntas a favor del desarrollo territorial sostenible. territorial desarrollo del favor a conjuntas estrategias actividades económicas, sociales y medioambientales transfronterizas a través de de través a transfronterizas medioambientales y sociales económicas, actividades La Ruta del Ter la zona fronteriza España-Francia-Andorra. Su ayuda se concentra en el desarrollo de de desarrollo el en concentra se ayuda Su España-Francia-Andorra. fronteriza zona la 2014-2020). El objetivo del POCTEFA es reforzar la integración económica y social de de social y económica integración la reforzar es POCTEFA del objetivo El 2014-2020). 01 10 19 28 (FEDER) a través del Programa Interreg V-A España-Francia-Andorra (POCTEFA (POCTEFA España-Francia-Andorra V-A Interreg Programa del través a (FEDER) LA RUTA DEL TER és una ruta senderista i cicloturística que enllaça dos pols d’atracció turística El proyecto ha sido conanciado al 65% por el Fondo Europeo de Desarrollo Regional Regional Desarrollo de Europeo Fondo el por 65% al conanciado sido ha proyecto El com són els Pirineus i la Costa Brava mitjançant un itinerari que ressegueix el curs del riu Ter Cap�aleres del Ter Parc del Castell La geologia de Illa de Pedret i bosc de Can i que travessa cinc comarques de Catalunya. Al llarg de tot aquest recorregut, podreu observar i del Freser de Montesquiu Guilleries i Collsacabra Salvatella una gran diversitat de paisatges, elements culturals, la història, la gastronomia i les tradicions www.ceinr.cat www.parcs.diba.cat/web/montesquiu www.saucollsacabra.cat www.girona.cat de cada municipi per on passa la ruta.
[Show full text]
Els Aprofitaments Del Freser 1 Afluents Entre El 1871 1 El 1924
ELS APROFITAMENTS DEL FRESER 1 AFLUENTS ENTRE EL 1871 1 EL 1924 Els segles XIX i XX els nostres rius es veuen sotmesos a un gran aprofitament, industrial J,, ~~~t i olivella primer i hidroel&ctric després, queja van intentar regular les Corts de Cadis, amb una Reial Ordre de 14 de mar$ de 1846 que fixa les regles per a les concessions administrati- ves, ampliada els anys 1863 (concessió de cahals), 1866 (previsió dels mateixos), el mateix 1866 amb la Llei de 3 d'agost, i amb la Llei de 20 de febrer de 1870 amb el Reglament de 20 de desembre. Arriba, per fi, la Llei de 13 de juny de 1879, que obre la via a I'expansió industrial de les ribes dels rius. Francesc Cambó, quan va ser Ministre de foment, l'any 1918, va limitar el període de les concessions. Aquest treball es complementa amb un altre d'igual dedicat al Ter i al Ritort, que vaig pre- sentar a la IX Assemblea d'Estudis del Comtat de Besalú, celebrada a Camprodon el 21 de setembre del 2002, i amb uns apendixs de la Cerdanya i 1'Alt Empordi. És fruit del buidatge de la serie 4.1.4 "Usos i aprofitaments d'Aigües i ports" del fons del Govern civil de 1'Arxiu Histbric de Girona pel que fa a la part del Pirineu. Cal dir que en total la serie conté 498 expedients, que van del 1865 al 1924,4 dels quals corresponen a Queralbs, 2 a Pardines, 1 a Toses, 25 a Ribes, 1 a Campelles, 15 a Campdevinol, 1 a Gombren i 28 a Ripoll.
[Show full text]