DOCSLIB.ORG

Notes I Ressenyes Bibliogràfiques

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Notes I Ressenyes Bibliogràfiques 290 Centre d’Estudis de la Conca de Barberà Notes i ressenyes bibliogràfiques Diversos autors Arxivística -Diversos autors, Arxiu Històric Arxidiocesà, un projecte participatiu en el segle XXI, Tarragona, 2017, 84 p. Història de l’arxiu, la gestió documental desenvolupada i el projecte de digitalització dels seus fons. En l’apèndix s’hi relacionen les sèries documentals digitalitzades gràcies a donacions econòmiques de particulars, de la Conca destaquen: -Blancafort (Capítols Matrimonials,1708-1736), L’Espluga de Francolí (Testaments, 1801- 1907), Rauric (Cumpliment pasqual, 1888-1908 i Visites pastorals, 1620-1775), Rojals (Bap-tismes,1881-2013, Òbits, 1908-1914 i Matrimonis, 1808-1908). També s’esmenten els ajuts de la Diputació de Tarragona en els fons parroquials (Aguiló, Conesa, Biure de Gaià, Forès, la Glorieta, les Piles, Pontils, Santa Coloma de Queralt, Senan, Vallclara i Vilanova de Prades), Ajuntaments de l’Espluga de Francolí (2011) i Llorac (2014) i el Centre d’Estudis de la Conca de Barberà (2008-2011). A més de les dispenses matrimonials del segle XIX de diverses parròquies (Prenafeta, Rocafort de Queralt, Sarral, Vallclara i Vimbodí) i oratoris del fons vicariat (Riudabella, 1899). G. P. Geografia Humana -Maria Solà Morales, Pobles amb encant de la Baixa Segarra, Conesa, 2017, 132 p. Obra que inclou una descripció generalista de cada població, il·lustrada amb fotografies de Joaquim Manzano Martín. G. P. Història de l’Art -Damià Amorós Albareda, «El desaparegut museu de Santa Coloma de Queralt a través de l’inventari de 1958. Un patrimoni a recuperar», Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, (Barcelona), 30, (2016), p. 99-111. Aplec de Treballs (Montblanc) 36 (2018): 290-299 291 Centre d’Estudis de la Conca de Barberà Estudi que documenta l’existència, poc coneguda, del Museu de Santa Coloma de Queralt, inaugurat el 1947, que depenia de l’Associació Arqueològica de la vila i de l’Ajuntament, posteriorment a la dècada dels setanta del mateix segle deixà de funcionar per raons econòmiques. Les col·leccions que posseïa estaven formades per peces procedents del claustre del convent de Santa Maria de Bell·lloc, de l’entorn del castell dels Comtes de Santa Coloma etc., documents de la pròpia Associació Arqueològica i pintura colomina de 1828 fins la primera meitat del segle XX. El museu com a institució participar amb cessió de cinc obres, en l’exposició de 1956: «Obras de museos de las Províncias de Tarragona, Gerona y Lérida, campaña internacional de museos, X Aniversario de la Unesco», celebrada al Palau de la Virreina de Barcelona. Quan es clausurà part de les col·leccions passaren a mans municipals, on encara actualment es conserven en diferents dependències. També es documenta i es transcriu l’únic inventari existent del fons del museu que data de 1958, el qual conté 47 fitxes i dues cartes manuscrites i una còpia la custodia l’Arxiu del Museu Nacional d’Art de Catalunya. L’Arxiu de l’Associació Arqueològica es conserva en mans privades de la família del qui fou conservador del museu Roman Ramon. R. R. Damià Amorós - Joan Yeguas, «Un calvario inédito de Juan de Juanes en el Monasterio de Poblet», Ars Magazine, Revista de Arte y coleccionismo, (Madrid) 39 (2018), p. 142-143. Article que estudia una obra inèdita del pintor valencià del segle XVI, Juan de Juanes (València, 1523-Bocairent, 1579). La pintura datada entre 1578-1579, de grans dimensions, oli sobre llenç (abans damunt taula), fou una donació particular a principi del segle XXI a la comunitat cistercenca. L’escena que emergeix d’un fons obscur, representa un Calvari, format per Jesús (influència d’un Crist de Miquel Àngel) a la creu, i drets a banda i banda, la Mare de Déu i Sant Joan Evangelista (tots dos de més de mig cos), en actitud sofrent, a la part superior també, a banda i banda, uns filacteris amb una inscripció amb fragments Aplec de Treballs (Montblanc) 36 (2018): 290-299 292 Centre d’Estudis de la Conca de Barberà del llibre Cantar de los Cantares i del Segon Llibre de Samuel; l’obra es relaciona amb una altra (de menys dimensions) del mateix pintor que es troba en el Castell d’Auckland (Comtat de Durham. Gran Bretanya), però que afegeix la imatge de Maria Magdalena agenollada, tots tres de cos sencer, igual que la creu, darrera s’entreveu un paisatge, sense els filacteris recargolats que trobem en el de Poblet. R. R -Ignasi Domènech Vives. L’escultor Pere Jou. Forma i Matèria. Edicions Viena. Barcelona, 2016, p. 334. Resum de la tesi doctoral dedicada a l’escultor barceloní i sitgetà adopció, Pere Jou Francisco (Barcelona, 1891-Sitges, 1964), el qual es formà a l’Escola de Llotja (1908-1913), instal·lant-se definitivament el 1926 a Sitges, l’obra estudia i documenta la seva vida i trajectòria artística: Els anys d’infantesa i primera joventut (1891-1914), l’inici de l’activitat professional (1915- 1920), l’assoliment de l’estatus d’escultor (1921-1931), els anys de consolidació (1931-1936), la Guerra Civil (1936-1939), la represa (1939-1950), la maduresa (1951-1964), la tècnica, el llenguatge, exposicions, el catàleg raonat de l’obra, les temàtiques: de caire públic, retrats, el nu, la figura femenina, l’arquitectura, la religió, precisament dins d’aquesta darrera s’inclouen dues obres que féu per al Monestir de Poblet: l’escultura de Santa Tecla (1948) i la de Sant Joan Baptista (1951), ambdues de gres calcari sense policromar, cadascuna presideix una de les capelles que es troben a la capçalera de l’església, darrera l’altar major (deambulatori). R. R. Carles Dorico i Alujas,» La dispersió del llegat de l’escultor vigatà Pere Costa», Ausa, (Vic), 179, (2017), p. 233-257. Estudi que documenta la destinació dels béns del reconegut escultor vigatà Pere Costa, a través de l’inventari postmortem, i dels quals en fou hereu el seu fill Antoni Costa Ferran, també escultor, si bé no heretà les grans dots artístiques del seu pare. Es documenten les disposicions testamentàries de Pere Costa i els acords posteriors sobre les propietats de la família. En un Aplec de Treballs (Montblanc) 36 (2018): 290-299 293 Centre d’Estudis de la Conca de Barberà altre apartat es fa una aproximació a les activitats escultòriques d’Antoni Costa (Barcelona, entre 1722 i 1735- Montblanc, 1775), que acabà de completar diversos encàrrecs del seu pare. Al llarg de la seva curta existència tingué problemes econòmics, a causa de la mala gestió del patrimoni heretat. Obres seves documentades són el retaule major del Santuari de la Mare de Déu de Paller (Bagà) i un tabernacle per a la Mare de Déu del Roser de l’església parroquial de Correà, però la seva última gran obra fou el retaule major de l’església parroquial de Santa Maria de Montblanc (destruït durant la Guerra Civil, del qual es conserven fotografies), un treball retaulístic valorat en un primer moment en 2.770 lliures, però que després s’incrementà per la mala gestió del taller; en la seva curta estada a la població. L’escultor s’havia instal·lat a Montblanc el 1773, on morí sobtadament a final del mes de maig de 1775, després d’haver adquirit un terreny al terme de l’Espluga de Francolí, estimat en 450 lliures. R. R. -Joan Valero Molina, «Fast i creació artística a l’entorn de Ferran d’Antequera», Lambard, (Barcelona), 26 (2018). p. 233-284. Estudi que aplega notícies disperses del rei Ferran d’Antequera com a promotor de les arts, algunes d’elles relacionades amb el Monestir de Poblet, on el 1415 realitzà una donació econòmica important, amb l’objectiu d’arranjar l’anomenat claustre de Sant Esteve i la infermeria; un altre aspecte que tracta és el del seu enterrament, el 1416 expressa la voluntat d´ésser sebollit al cenobi conquenc, les notícies sobre aquest fet són confuses i contradictòries, només es conserva un dibuix del sepulcre realitzat per Alexandre de Laborde per il·lustrar el seu llibre Voyage Pittoresque, ja que a causa de diferents guerres el sepulcre fou destruït, s’assenyalen alguns fragments escultòrics com a procedents del sepulcre, també hi ha la problemàtica sobre el possible escultor que realitzà el treball: Pere Oller, Gil de Morlanes o Pere Joan, la cronologia tampoc es coneix, és a dir, hi ha una sèrie d’interrogants que es plantegen a l’entorn d’aquesta tomba. R. R. Aplec de Treballs (Montblanc) 36 (2018): 290-299 294 Centre d’Estudis de la Conca de Barberà Història Medieval -Gener Gonzalvo Bou, «Peces històriques i arqueològiques de Poblet, actualment fora del monestir (s. XII-XV), Butlletí Arqueològic, (Tarragona), 38-39 (2016-2017), p. 187-197. Article pòstum, on l’autor documenta i reivindica els béns mobles que foren sostrets del monestir de Poblet, a partir del seu abandonament durant un segle, motivat pel decret de 1835. Es centra sobretot en el patrimoni documental, majoritàriament dipositat a l’Archivo Histórico Nacional (AHN), on fa una relació dels documents més destacats: el Cartulari Major, la còpia del Llibre dels Feyts o Crònica del regnat de Jaume I, realitzada per l’escrivà Celestí Destorrents; el Cartulari Menor que es troba a la Biblioteca Pública de Tarragona. L’historiador es lamenta que encara avui la catalogació de la documentació pobletana sigui molt deficient, provocant problemes als investigadors i reclama el necessari trasllat al monestir. La família dels Cardona, un dels llinatges amb més vinculació amb el cenobi, Pere Antoni d’Aragó féu donació de tota la seva biblioteca, amb els trenta armaris de caoba i cristall venecià per contenir-los, parla de la localització després de la seva dispersió (el lot més gran conservat és a la Biblioteca Pública de Tarragona), d’entre tots destaca l’anomenat Martirologi d’Usard, dipositat al Museu Diocesà de Girona, també esmenta el tapís fúnebre dels Cardona exposat a la catedral de Tarragona, un crucifix d’ivori del segle XVII, donació de la mateixa família i altres peces, a banda també relaciona d’altres peces conservades en diverses institucions.
Load more

Recommended publications
  • E.I.A. De Apertura De Una Cantera a Cielo Abierto
    E.I.A. DE APERTURA DE UNA CANTERA A CIELO ABIERTO TITULACIÓN: GRADO EN INGENIERIA CIVIL (TRANSPORTES Y SERVICIOS URBANOS) NOMBRE: JOAN FARRÉ DALMAU FECHA: JUNIO 2015 E.I.A. DE APERTURA DE UNA CANTERA A CIELO ABIERTO Indice 1 DESCRIPCIÓN GENERAL DEL PROYECTO 4 1.1 PLANEAMIENTO GENERAL 4 1.2 METODO DE EXPOTACION 4 1.2.1 PREPARACIÓN 5 1.2.2 ARRANQUE (PERFORACIÓN Y VOLADURA) 5 1.2.3 CARGA Y TRANSPORTE A LA INSTALACIÓN DE TRITURACIÓN Y CLASIFICACIÓN 6 1.2.4 TRITURACIÓN Y CLASIFICACIÓN 6 1.2.5 CARGA PARA LA EXPEDICIÓN 8 1.3 RESTAURACIÓN 8 1.3.1 GENERALIDADES 8 1.3.2 MORFOLOGÍA, COMPOSICIÓN DEL PAISAJE Y USOS DEL SUELO 9 1.3.3 PERFILES DE RESTAURACIÓN DE LOS TALUDES 10 1.3.4 OBRAS PARA EL CONTROL DE ESCORRENTÍA 11 1.3.5 RESTITUCIÓN DEL SUELO 11 1.3.6 REVEGETACIÓN 12 1.4 VIDA Y RITMO DE EXPLOTACION 14 1.4.1 COMERCIALIZACIÓN 14 1.5 PERSONAL 15 1.6 INSTALACIONES AUXILIARES 15 1.7 DESCRIPCION DE LAS CARACTERISTICAS DE LOS PROCESOS Y FUENTES GENERADORAS DE EMISIONES 15 2 LOCALIZACION 17 2.1.1 SITUACIÓN Y EMPLAZAMIENTO 17 3 COMPATIBILIDAD URBANISTICA 19 4 DESCRIPCIÓN DEL MEDIO 20 4.1 MEDIO FISICO 20 4.1.1 ÁMBITO TERRITORIAL 20 4.1.2 ATMÓSFERA 22 4.1.3 CLIMA 25 4.1.4 GEOLOGÍA 35 4.1.5 HIDROLOGÍA 45 4.2 MEDIO BIOLOGICO 52 4.2.1 FLORA 52 4.2.2 FAUNA 76 4.2.3 ESPACIOS PROTEGIDOS 79 4.3 MEDIO HUMANO (SOCIAL Y ECONÓMICO) 82 4.3.1 ESTRUCTURA TERRITORIAL: INFRAESTRUCTURAS Y SERVICIOS 82 4.3.2 ESTRUCTURA SOCIAL Y ECONÓMICA 86 4.3.3 VERTEBRACIÓN SOCIAL, ESTILOS Y CALIDAD DE VIDA 93 4.3.4 PATRIMONIO HISTÓRICO Y CULTURAL 98 4.3.5 PLANES, PROYECTOS Y EXPECTATIVAS POBLACIONALES 122 4.3.6 PERCEPCIÓN DEL PAISAJE 123 1 E.I.A.
    [Show full text]
  • Emigració De La Conca De Barberà a La Ciutat De Valls En El Marc De La Primera Guerra Carlina
    Emigració de la Conca de Barberà a la ciutat de Valls en el marc de la Primera Guerra Carlina Josep M. Grau Pujol Roser Puig Tàrrech 11 Centre d’Estudis de la Conca de Barberà Emigració de la Conca de Barberà a la ciutat de Valls en el marc de la Primera Guerra Carlina Josep M. Grau Pujol Roser Puig Tàrrech C/ Doctor Fleming 16, 2n 43470 La Selva del Camp Paraules clau: migracions, Valls, segle XIX, Conca de Barberà, Primera Guerra Car­ lina, padró d’habitants. Resum Estudi del flux migratori de la Conca de Barberà vers Valls en la primera meitat del segle XIX; a través del padró d’habitants vallenc del 1844 es compten 154 emigrants, més de la meitat dones. Les professions dels que s’instal·len al Camp de Tarragona es concentren principalment en el sector terciari (comerç, servei domèstic i transport) i, en segon lloc, en el secundari (artesans). S’aporten diferents censos de població de la Conca extrets del Butlletí Oficial de la Província, a més de múltiples referències als carlins. Estudio del movimiento migratorio de la comarca interior de la Conca de Barberà hacia Valls en la primera mitad del siglo XIX; a través del padrón municipal de habitantes vallense del 1844 se contabilizan 154 emigrantes, más de la mitad mujeres. Las ocupa- ciones de los que se instalan en el Camp de Tarragona se concentran principalmente en el sector terciario (comercio, servicio doméstico y transporte) y en el sector secundario (ar- tesanos). Se presentan diversos censos de población de la Conca publicados en el boletín oficial de la provincia de Tarragona, además de muchas referencias sobre los carlistas.
    [Show full text]
  • Acta Junta De Govern
    Acta Junta de govern Identificació de la sessió Sessió: Junta de Govern del dia 15-4-19 Òrgan: Junta de govern Caràcter: Ordinària President/a: Francesc Benet Ribé Secretari/ària: Xavier Salvado Vives Dia: 15 d'abril de 2019 Hora d'inici: 19:00 Lloc: Sala de Juntes Assistents: Sr. Antoni Gutiérrez Torregrosa (FIC) Sr. Josep Amill Canela (PDeCAT) Sr. Magí Trullols Trull (FIC) Sr. Enric París Daran (ERC-AM) Sr. Ramon Mullerat Figueras (ERC-AM) Sr. Marc Vinya Miralles (PDeCAT) ACORDS ACTA SESSIÓ ANTERIOR 1. JUNTA DE GOVERN 18-3-19 S'aprova per unanimitat PROPOSTES 2. SOL·LICITUD DE SUBVENCIÓ PER A LA MILLORA DEL TRANSPORT PÚBLIC DE VIATGERS DE LA COMARCA 2019 Unanimitat Fets 1.El Consell Comarcal té subscrit un conveni amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques per dur a terme un seguit d’actuacions per a la millora de la xarxa de transport públic de viatgers per carretera a la comarca, per tal de permetre la integració a l’ esmentada xarxa d’aquells municipis que no gaudeixen de cap servei de transport públic de viatgers per carretera i també per millorar les comunicacions existents donant solucions específiques a les necessitats de desplaçament de la població. 2. A la comarca, l’any 2018 es van portar a terme un total de vuit línies de transport de viatgers. SIGNAT ELECTRÒNICAMENT PER: Aquest document és una còpia autèntica del electrònic original custodiat per Consell Comarcal de la Conca Barberà. Podeu verificar seva autenticitat a través del servei de validació la Seu Electrònica l'Ens amb el CVE 5AA779B9423442E198F6343F01BD2559 i data d'emissió 12/06/2019 a les 09:43:20 CPISR-1 C Xavier Salvadó Vives el dia 17/04/2019 a les 10:36:14 i CPISR-1 C Francesc Benet Ribé el dia 17/04/2019 a les 12:27:47 3.
    [Show full text]
  • AGREEMENT Between the European Community and the Republic Of
    L 28/4EN Official Journal of the European Communities 30.1.2002 AGREEMENT between the European Community and the Republic of South Africa on trade in wine THE EUROPEAN COMMUNITY, hereinafter referred to as the Community, and THE REPUBLIC OF SOUTH AFRICA, hereinafter referred to as South Africa, hereinafter referred to as the Contracting Parties, WHEREAS the Agreement on Trade, Development and Cooperation between the European Community and its Member States, of the one part, and the Republic of South Africa, of the other part, has been signed on 11 October 1999, hereinafter referred to as the TDC Agreement, and entered into force provisionally on 1 January 2000, DESIROUS of creating favourable conditions for the harmonious development of trade and the promotion of commercial cooperation in the wine sector on the basis of equality, mutual benefit and reciprocity, RECOGNISING that the Contracting Parties desire to establish closer links in this sector which will permit further development at a later stage, RECOGNISING that due to the long standing historical ties between South Africa and a number of Member States, South Africa and the Community use certain terms, names, geographical references and trade marks to describe their wines, farms and viticultural practices, many of which are similar, RECALLING their obligations as parties to the Agreement establishing the World Trade Organisation (here- inafter referred to as the WTO Agreement), and in particular the provisions of the Agreement on the Trade Related Aspects of Intellectual Property Rights (hereinafter referred to as the TRIPs Agreement), HAVE AGREED AS FOLLOWS: Article 1 Description and Coding System (Harmonised System), done at Brussels on 14 June 1983, which are produced in such a Objectives manner that they conform to the applicable legislation regu- lating the production of a particular type of wine in the 1.
    [Show full text]
  • Els Molins Fariners 1 Les Masies Del Municipi De Les Piles
    ELS MOLINS FARINERS 1 LES MASIES DEL MUNICIPI DE LES PILES per Salvador Palau Rafecas "El Galo" ELS MOLINS FARINERS El municipi de Les Piles forma part de la conca fluvial de I'Alt Gaia. A la xarxa hidrografica del riu Gaia i els seus petits afluents, als segles Xli-XIII s'hi fonamenta la cabdal i necessaria industria farinera d'antany, en la qual la for(;a motriu de I'ai- gua n'era essencial. Els molins fariners eren enginys hidraulics que tenien per finalitat la molta de cereals, sigui per a bestiar o per a I'elemental prefabricació del pa. El seu funcionament consistia en encabir un cert volum d'aigua en una bassa. que sempre i en els molins que coneixem era a frec del propi edifici on es feia la molta. Préviament I'aigua era desviada del curs del riu mitjancant una resclosa l. a través d'una sequia. conduida fins a la bassa, dintre d'ella i a frec de la paret del molí s'hi troba el cacau (especie de pou) per on I'aigua hi baixava, fins a la paret més fonda de I'edifici just al lloc on hi havia el desguas i el rodet -roda horitzontal formada per departaments inclinats i concaus (aleps) -9eneralment de fusta, algun de pedra i més modernament de ferro. Cúnica obertura del cacau era a través d'un petit estellador que regulava I'ai- gua per donar-li embranzida al rodet a través d'una inclinada i curta canal de fusta. El rodet recolzat per un sol punt (agulla) damunt un dau de ferro o metall, feia rodar la mola alta, subjectada aquesta per la nadilla i I'arbre, que pujava del rodet, pasant pel mig de la mola sotana o baixa (la qual era fixa).
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Environmental Impact Assessment
    Av. Marià Fortuny 83, 2n 3a 43203, REUS [email protected] www.limonium.org 977 342 069 Presentation LIMONIUM, SOCIETAT d’ACTUACIONS AMBIENTALS, was born as a company on April 1996. It is formed by a pluridisciplinar team of young but experienced professionals, educated in the items of environmental sciences, engineering, biology, land planning and environmental education. Limonium offers its experience to companies, public administrations and individuals, and because of this, two different working teams have been created: environmental consulting and communication and environmental education. Image of ENVIRONMENTAL CONSULTING AREA OF LIMONIUM: studies, projects, and assessments Image of COMMUNICATION and ENVIRONMENTAL EDUCATION TEAM OF LIMONIUM: education for sustainability and environmental concernment, for schools and general public. Limonium spp. Limonium is the latin name of a genus of plants named Sea-Lavanders or Statice in English. They belong to the famíly Plumbaginaceae, being small and generally linked to salty environments (salty marshes, inland and coastal salty soils and first coastal line). They consist morfologically on a basal rosette of leafs, usually fleshy, and long floral stems, with colors that change from white to violet through pink. The essence of genus Limonium defines the philosophy of our company: • Diversity: genus Limonium has more than 100 species in the Iberian Peninsula • Adaptation to local conditions: there is a different Limonium in almost every different cliff or salty marsh. • Adaptation to difficult conditions: Limonium plants always grow in difficult environments, in places that are harsh for other species. • Humility: Limonium are always humble plants, that know their limitations and that only flower when conditions are proper.
    [Show full text]
  • Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona
    Desplegament 2020-2022 demarcació de Tarragona Cristina Campillo i Cruellas – Gencat.cat Jaume Vidal González – Diputació de Tarragona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2020 2 Desplegament 2020 (I). Capitals de comarca. El 2020, s’ha fet el desplegament de capitals de comarca, obres promogudes per la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD). Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Calendari de recepció d’obres: • El Vendrell – Valls: 31/12/2020. • Valls - Montblanc: 31/12/2020. • Tortosa – Gandesa: 31/12/2020. • Mora la Nova – Falset: 31/01/2021. A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2020 (II). Instruments de comercialització. Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Instruments de comercialització: Xarxa desplegada per la SPD el 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) Sol·licituds via el Punt d’Informació Únic (PIU) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ Xarxa desplegada per la XOC el 2020 • Oferta majorista de lloguer de fibres fosques • Oferta majorista de serveis actius • https://www.xarxaoberta.cat/ 4 Desplegament 2020 (II) Els
    [Show full text]
  • Cognom, Nom Nom Edat Cementiri Lloc De Residència Professió C. De
    Cognom, nom Nom Edat Cementiri Lloc de residència Professió C. de guerra Condemna Motiu Data defunció (..., ...), Domingo - Fossa No consta - - - - 03/05/1939 Abadia Gómez Francesc 64 Fossa Falset (Priorat) Pagès 10/04/1939 Mort Afusellat 06/05/1939 Abellà Costa Serafí 55 Fossa Móra d'Ebre - - - Malaltia 05/02/1940 Abella Mateu Josep 46 Fossa Barberà de la Conca Pagès 28/02/1939 Mort Afusellat 20/03/1939 Abellà Trillas Maties 36 Fossa Montblanc Pagès 24/04/1939 Mort Afusellat 31/05/1939 Abelló Cabré Jaume 36 Fossa Poboleda Pagès 14/04/1939 Mort Afusellat 06/05/1939 Adrian Bes Blai 28 Fossa Vilalba dels Arcs Pagès 11/05/1939 Mort Afusellat 15/06/1939 Agustench Solanes Josep 49 Secc. 5a Mont-ral Barber 12/05/1939 Mort Afusellat 08/08/1939 Aixalà Abelló Salvador 30 Fossa Torroja del Priorat Pagès 09/05/1939 Mort Afusellat 14/07/1939 Aixalà Masó Josep 29 Fossa Amposta Xofer 20/07/1939 Mort Afusellat 16/11/1939 Alabau Garcia Sebastià 45 P. Militar Tarragona Peó 16/02/1939 Mort Afusellat 28/02/1939 Alba Carbonell Rafel 23 Fossa Jesús i Maria Pagès 21/02/1940 Mort Afusellat 20/06/1941 Alberich Cubells Josep 42 Fossa Palma d'Ebre Paleta 06/06/1939 Mort Afusellat 21/07/1939 Albert Colomé Dionisi 29 Nínxol 40 - Secc. 6a El Catllar de Gaià - 11/08/1939 Mort Afusellat 15/11/1939 Albiñana Matas Josep 37 Fossa Cambrils Perruquer 16/01/1940 Mort Afusellat 04/09/1940 Alcover Llorens Ambrosi 32 Fossa Pla de Cabra Pagès - Mort Afusellat 24/08/1940 Alcoverro Berenguer Àngel 54 P.
    [Show full text]
  • Annual Report 2018
    ANNUAL REPORT 2018 March 2019 __________________________________ ANNUAL REPORT 2018 INSTITUT CATALÀ DE PALEONTOLOGIA MIQUEL CRUSAFONT DAVID M. ALBA Director © Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont 2019 Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Universitat Autònoma de Barcelona. Edifici ICTA-ICP, c/ Columnes s/n, Campus de la UAB, 08193 Cerdanyola del Vallès, Barcelona. Museu de l’ICP c/ Escola Industrial 23, 08201 Sabadell, Barcelona. Patrons: Member of: __________________________________ Annual Report 2018 Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont WELCOME TO THE ICP Greetings from the Director _______________________________________________________________________ At the ICP we are convinced that Paleontology, as a discipline halfway between Biology and Geology, should make fundamental contributions not only to the history of life, but also to evolutionary theory. Therefore, the research performed at the ICP clearly follows a paleobiological approach. In other words, for us it is not enough to know how past living beings were and what are their kinship relationships with extant ones. We also aim to know how they lived, how they moved, what they ate, how they developed and reproduced, how they interacted with one another, what environment they inhabited and, ultimately, how past interactions between organisms and environment have shaped the ecosystems that we know today. It is precisely the access to deep time (or geological time, the one which is measured in millions and millions of years), by means of the study of fossil remains, what provides Paleobiology with a unique perspective of utmost importance for understanding why and how living beings have evolved in relation to the environment than surrounds them through Earth’s history.
    [Show full text]
  • Per Un Núvol Compartit Refugis De La Guerra Civil. L'adaptació Dels Edi
    BolducBolduc_ Butlletí Cultural Informatiu de l’Arxiu General de la Diputació de Tarragona www.dipta.cat Per un núvol compartit Refugis de la Guerra Civil. L’adaptació dels edicis La col·lecció de Bombardeigs de la sèrie “Gràca de la Guerra Civil” “La rehabilitació de patrimoni arquitectònic: Casa Oriol (1971-1975, Tortosa)” _ Número 23 Novembre 2019 Pòrtic_ Pòrtic Per un núvol compartit El passat 13 de febrer va tenir lloc a Tarragona una o la principal documentació dels arxius. No es parteix nova Taula Territorial per dissenyar el Pla d’Arxius i de zero, ben al contrari, són pocs els centres que han Gestió Documental impulsat per la Generalitat de Ca- negligit l’aspecte digital, i la digitalització de fons do- talunya. Els arxivers assistents van fer una valoració de cumentals està a l’ordre del dia. Malauradament, la la situació actual i van aportar idees i nous projectes informació es puja al núvol disseminada en multitud per promoure el sector. de webs. Per si en els diferents cartipassos no hi constava —ja L’experiència de la plataforma digital RACO (Revistes que són molts els fronts oberts d’aquesta temàtica—, Catalanes amb Accés Obert), tot un èxit de consultes no ens n’estem d’apostar per la iniciativa digital de tall que ha sabut sumar la majoria de publicacions periòdi- difusor. Ens referim a la creació d’una plataforma cata- ques, amb un accés universal, en línia, senzill, ràpid, útil lana tipus PARES que aplegui, d’una manera sistemàti- i de franc, es mostra com a exemple d’allò que podria ca, senzilla i ben estructurada, si no tota, la major part arribar a ser un web similar de consulta documental._ Bolduc_ Sumari_ Butlletí Cultural Informatiu de l’Arxiu General de la Diputació de Tarragona Pòrtic Coordinadors: Per un núvol compartit Sergi Borrallo i Llauradó Manel Güell Assaig Col·laboradors: Refugis de la Guerra Civil.
    [Show full text]
  • Notícia De La Construcció De La Nova Església De Pontils (Segles XV-XVII)
    Notícia de la construcció de la nova església de Pontils (segles XV-XVII) C. de la Violeta, 6 • 43800 Valls • Tel. 977 602 591 • Fax 977 614 357 [email protected] • www.cossetania.com Joan M. Quijada i Bosch premsacossetania.blogspot.com Aplec 26.indd 141 23/4/08 17:00:00 142 Centre d’Estudis de la Conca de Barberà Notícia de la construcció de la nova església de Pontils (segles XV-XVII) Joan M. QUIJADA i BOSCH Tècnic-arxiver de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) Carrer Sant Pau 2 43003 Tarragona [email protected] Paraules clau: Església, Pontils, Francesc Rossell, arquitectura religiosa, construcció, segles XVI-XVIII. Keywords: Church, Pontils, Francesc Rossell, religious architecture, construction, 16th-17th centuries. Resum Article que aporta la notícia sobre la construcció de la nova església de Pontils gràci- es a la nota històrica que va deixar el rector Mn. Pere Rosanes. La fàbrica del nou temple va ser encarregada al mestre de cases Francesc Rossell l’any 1598 i dos anys més tard es beneí la nova església. Un cop acabada l’obra s’inicià un plet davant el senyor de la vila, Bernat de Boixadors, entre els jurats de la vila de Pontils i el mestre de cases per diferències en la creació de la nova església. Abstract The article, about the construction of the new church of Pontils, is based on in- formation left in historical notes by the Priest Rev. Pere Rosanes. The construction of the new temple was entrusted to the architect Francesc Rossell in 1598, and two years later the new church was blessed.
    [Show full text]