sign in sign up
<<
Home , Diana Damrau

CONCERT DIANA DAMRAU & NICOLAS TESTÉ

Divendres, 3 de juny de 2016, a les 20.00 h. Primera part: 45 min. · Entreacte: 30 min. · Segona part: 50 min. Durada aproximada: 2 h. i 50 min.

PROGRAMA Diana Damrau, soprano Nicolas Testé, baix-baríton Francesco Ivan Ciampa, director Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)

PRIMERA PART SEGONA PART

Gioacchino Rossini Richard Wagner Il barbiere di Siviglia Der fliegende Holländer Obertura “Mögst du, mein Kind” (Daland) “Una voce poco fa” (Rosina) “La calunnia” (Basilio) I vespri siciliani Charles Gounod “Mercè dilette amiche” (Elena) Roméo et Juliette Il trovatore “Je veux vivre” (Juliette) “Di due figli vivea padre beato” (Ferrando) Faust Ballet Moviment I Allegretto (Tempo di valse) “Venerabile, o padre, è il tuo sembiante… Moviment VII (Allegro vivo) Lo sguardo avea degli angeli” (Amalia) “Mio Carlo… Ei sogna” (Massimiliano / Amelia) “Le veau d’or” (Mephisto) Pietro Mascagni Jules Massenet Cavalleria rusticana Intermezzo “Suis-je gentille ainsì?… Je marche sur tous les chemins… Profitons bien de la jeunesse” Amilcare Ponchielli (Manon) La Gioconda “Sì, morir ella dè!” (Alvise Badoero)

Vincenzo Bellini “Ah, non creda mirarti… ah non giunge!” (Amina) BIOGRAFIES

Òpera italiana, francesa i alemanya es donen Una única incursió en el repertori alemany -l’ària de cita en el concert de Diana Damrau -la soprano Daland, de L’holandès errant, “Mögst du, mein Kind”, de coloratura que regna en l›escena operística-, pàgina de clara influència italiana- obre una segona acompanyada pel seu marit, el baix-baríton francès part consagrada a l’òpera italiana i amb gran prota - Nicolas Testé i l´Orquestra Simfònica de Barcelona gonisme de Giuseppe Verdi: el “Bolero” que canta R. Fay J. Roeder G. D’Argerio M. Circus i Nacional de Catalunya (OBC), sota la batuta del Elena en I vespri siciliani -Mercè, dilette amiche- director italià Francesco Ivan Ciampa. La vetllada exigeix virtuosisme i aplom tècnic per resoldre la Diana Damrau Nicolas Testé Francesco Ivan Ciampa Orquestra Simfònica de Barcelona s´obre amb tres famoses pàgines d´Il barbiere di seva complicada agilitat (amb trinat afegit): en l’ària Soprano Baix-baríton Director i Nacional de Catalunya (OBC) Siviglia; l’obertura i dues grans àries que mostren la de Ferrando del acte primer d’Il trovatore - “Di due Director Titular: Kazushi Ono perfecció vocal, la inspiració musical i el talent únic figli vivea padre beato”-, Verdi anima la terrorífica Aclamada com “la gran soprano colora- Després del seu debut al Metropolitan, el New Nascut a Itàlia, obtingué el títol de director Principal director convidat: Jan Willem de Vriend de Gioacchino Rossini en el retrat del caràcter dels narració del vell capità, amb una línia melòdica tura del món” (New York Sun), la cantant York Times escrigué: “Genial en el seu debut d’orquestra al Conservatori de Música Santa personatges: en el cas de Rosina, la seva gràcia i plena de vigor. alemanya continua encisant les audiències com a Colline i el seu cant elegant”. Nascut a Cecilia de Roma, a banda de graduar-se en Es va fundar l’any 1944 sota la direcció del agudesa queden magistralment retratades en una A I masnadieri, estrenada el 1847 al Her Majesty´s amb la seva veu única i la seva desimbolta París, formà part de l’Opera Training Centre composició i instrumentació orquestral al Mestre Eduard Toldrà. El seu compromís és el Una voce poco fa, mentre que el gran moment de Theatre de Londres, Verdi va escriure el paper presència a l’escenari. Convidada habitual per de l’Opéra National de Paris i va ser invitat Conservatori de Música D. Cimarosa a Avellino, de divulgar la música clàssica i contemporània lluïment vocal de Don Basilio és “La calunnia è un d’Amalia a mesura de les facultats de la soprano les companyies i teatres més importants del per diferents teatres francesos amb rols com on també cursà flauta i piano. Continuà els de totes les cultures i tendències, donant prio- venticello”, d’irresistible comicitat. coloratura Jenny Lind, el rossinyol suec: l’escena món, el 2007 va ser nomenada Bayerische Masetto (), Publio (La clemenza seus estudis amb directors com Carlo Maria ritat a la difusió dels compositors catalans. Romèo et Juliette i Faust, de Charles Gounod, i del primer acte “Venerabile, o padre, è il tuo Kammersängerin i, el 2014, “Best Female di Tito), Raimondo (), Giulini, Horacio Gutierrez, , Des del setembre 2015 n’és el titular Kazushi Manon, de Jules Massenet, ens situen en el cor sembiante”, amb la cavatina “Lo sguardo avea degli Singer” a l’International Opera Awards. Va Ferrando (Il trovatore), Nurabad (Les pêcheurs Gabriele Ferro o Piotr Vandilovsky. Guanyador Ono. Hi han col·laborat directors com Celibi- de l’òpera francesa romàntica; hi ha alguna cosa angeli”, i el duettino amb Massimiliano, “Mio Carlo… ser membre del Mannheim National Theatre de perles) i Oroveso (Norma). Canta regular- de diversos premis, ha dirigit les orquestres dache, Koopman, Slatkin, Kitajenko, Rostropo- màgica en la lleugeresa i el vol melòdic del vals “Je Ei sogna”, ens mostra el talent verdià per compa- i de la Frankfurt Opera, i començà la seva ment a Amsterdam, al Grand Théâtre de més prestigioses d’Itàlia i d’arreu d’Europa, vich, Kreizberg, J.López Cobos o Minkowski, i veux vivre”, que expressa els somnis de Juliette; el ginar el cant d’agilitat amb suaus matisos lírics de carrera internacional com a Reina de la Nit, Genève, al i al San Carlo com les orquestres filharmòniques Toscanini entre els solistes convidats, destaquen: Lang retrat de Méphistophéles dóna oportunitats de gran caràcter mes elegíac. Zerbinetta i Adele a Múnic, Berlín i Viena. Els de Nàpols rols com el de Léandre (L’amor de de Parma, Teatro Verdi de Salerno, F. Cilea Lang, D. Barenboim, A. S. Mutter, F. P. Zimmer- seus darrers papers destacats inclouen els les tres taronges), Frare (Don Carlo), Jupiter de Reggio Calabria, l’Orchestra of the Royal mann, A. Volodos, P. Domingo, M. Caballé, A. lluïment a un basso cantante d’ampli registre per La inspiració melòdica del famós “Intermezzo” de rols protagonistes de Les pêcheurs de perles (Castor and Pollux), Frère Laurent (Romeo et Northern College of Music de Manchester, de Larrocha, T. Berganza, P. Zukerman, M. transmetre la ironia i desbordant personalitat del Cavalleria rusticana, de Pietro Mascagni, dóna al New York, Manon a la Juliette), Agamemnon (Iphigénie in Aulide) o Le la Italian Youth Orchestra, l’orquestra I Argerich, J. Bell, H. Hahn, V. Mullova, P. Ander- diable, com és el cas de l’imponent “Le veau d’or”. pas a les dues últimes peces del programa: el Wiener Staatsoper, Lucia di Lammermoor al fauteuil et l’arbre (L’enfant et les sortillèges). Pomeriggi Musicali, l’orquestra I Solisti di zewsky, N. Gutman, R. Buchbinder, A. Rubins- L’orquestra oferirà dues peces de l’orgiàstic ballet tibant monòleg d’Alvise en l’acte tercer de La Covent Garden de Londres i a Torí, a banda de La darrera temporada debutà a la Bayer- Napoli, l’Orquestra Simfònica de València tein, entre d’altres. Gràcies a les seves gires del cinquè acte. Gioconda, d’Amilcare Ponchielli -“Sì, morir ella dè!”- cantar Le nozze di Figaro al Teatro alla Scala ische Staatsoper amb Colline (La bohème) i o l’Orquestra Simfònica de Sofia. Ha estat internacionals ha pogut actuar al Carnegie Manon és una de les heroïnes més seductores de d’impressionants accents i càrrega dramàtica. I com de Milà i a la Bayerische Staatsoper. També aparegué al Metropolitan Opera com a Des assistent d’Antonio Pappano i ara ho és de Hall, el Concertgebouw o el Musikverein. la història de l’òpera, i Massenet viu la seva història a final de festa, l’escena que tanca La sonnambula, ha cantat rols com Philine (), Elvira (I Grieux (Manon), on hi tornà la temporada Daniel Oren. Recentment ha dirigit Rigo- Una de les seves primeres aparicions al amb ànima i sensibilitat francesa; en l’acte tercer, perfecte exemple de l’art belcantista de Vincenzo puritani), Amina (La sonnambula), els tres rols 2015/16 amb Les pêcheurs de perles, a letto, Nabucco, I masnadieri, Pagliacci, Giani fou la temporada 2010/11 amb Daphne ens mostra el triomf de la cortesana amb “Je marche Bellini; la malenconiosa “Ah, non credea mirarti”, de soprano a Les contes d’Hoffmann i Gilda banda d’interpretar Lucia di Lammermoor a la Schicchi, Turandot, Madama Butterfly, Simon de Strauss, seguí la 2011/12 amb La flauta sur tous les chemins”, ària en la qual mostra la seva amb una llarga i bella melodia en la qual el temps (), entre molts d’altres. Va debutar al i al de Torí, Boccanegra, La traviata, Attila, L’elisir d’amore màgica, el 2012/13 amb Rienzi, la 2013/14 satisfacció per ser tan bella i aclamada i que enllaça sembla detenir-se, i la pirotècnica cabaletta final Liceu la temporada 2010/11 amb Linda di així com al Teatro Real de Madrid. i Macbeth. Debuta al Liceu. amb L’OBC i Puccini i la 2014/15 amb Una amb la nostàlgica “Gavotte” i “Profitons bien de la “Ah! non giunge!” Pura exaltació belcantista a Chamounix i un recital dedicat a Mozart. Debuta al Liceu. voce in off/La voix humaine. jeunesse”, que tanca una escena molt exigent en la mesura de la perfecció tècnica, l’expressivitat i la coloratura i en el registre agut, però també en el vol bellesa vocal de Diana Damrau. líric que expressa la complexa psicologia de Manon. Javier Pérez Senz Periodista i crític musical