DOCSLIB.ORG

Horta-Guinardó

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Horta-Guinardó 26 27 Parc del Laberint Palau de les Heures d’Horta Sant Genís dels Agudells Cases Blanques Montbau 25 Masia can Soler Horta 22 28 Velòdrom d’Horta 23 Esglèsia de Sant Genís dels Agudells 24 Pla de Montbau La Vall Museu Palmero d’Hebron 13 Can Cortada 21 Patronat Ribas Pavelló de la República 19 Can Travi Nou Els Mistos 17 18 20 Granja Vella de Martí Codolar 16 12 15 Torre Jussana La Teixonera La Clota 29 14 Carrer Campoamor La Teixonera La Clota 30 Horta-Guinardó, Ca n’Andalet Propostes de rutes 11 Plaça d’Eivissa Modernisme i les millors vistes de Barcelona Carrer Aiguafreda L’interès d’aquesta ruta està en la visita a dos dels més destacats 10 exponents de l’arquitectura modernista de la ciutat: l’Hospital de Sant Pau i el Parc Güell. En la segona part del recorregut tindrem El Carmel la possibilitat de veure una vista de 360º sobre Barcelona, al cim 31 del Turó de la Rovira. I també podrem apreciar altres espais des- Monument a les tacats dels barris del Baix Guinardó, El Guinardó, Can Baró i El Brigades Carmel. Internacionals Punts de la ruta: 1. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, 2. Casa de la Font d’en 9 les Altures, 3. Centre Cívic Guinardó/Mas Ravetllat, 4. Mas Guinar- Masia can Fargues dó, 5. Parc del Guinardó, 6. Turó de la Rovira, 7. Pont de Mühlberg, 8. Parc Güell. Fargues Total: 5,8 km; entre 1 i 2 h. GoogleMaps: www.bcn.cat/horta-guinardo/rutamodernisme 8 Parc Güell Pont de Mühlberg Casal Font De la identitat tradicional d’en Fargues als Jocs Olímpics del ‘92 Aquesta ruta se centra en tres aspectes bàsics d’aquesta part de Turó de la Rovira la ciutat. Primerament els barris de la Font d’en Fargues i d’Horta, 6 que han sabut conservar la seva identitat tradicional i on es van fer 33 32 realitat la idea de “la casa i l’hortet” del president Francesc Macià. Després la zona de La Clota, un dels pocs racons de Barcelona on 7 Font i quiosc es poden apreciar aspectes de ruralitat. I per acabar, La Vall d’He- modernistes bron, en que, entre d’altres, es troben diverses manifestacions his- tòriques i del llegat dels Jocs Olímpics de 1992. Punts de la ruta: 9. Masia can Fargues, 10. Carrer Aiguafreda, 11. 5 Plaça d’Eivissa, 12. Carrer Campoamor, 13. Can Cortada, 14. La Clota, 15. Granja Vella de Martí Codolar, 16. Torre Jussana, 17. Els 34 Mistos, 18. Pavelló de la República, 19. Can Travi Nou. Masia can Baró Total: 4,5 km; entre 1 i 2 h. Can Baró GoogleMaps: www.bcn.cat/horta-guinardo/rutatradicio Parc del Guinardó el Guinardó Arquitectura al peu de Collserola Els aspectes relacionats amb l’arquitectura són els de més interès en aquesta ruta. El punt d’inici és el barri de Sant Genís dels Agu- dells, on trobarem dos exemples constructius tradicionals. Deprés ens endisarem el l’àrea de Montbau, un barri construït fa una mica Centre Cívic Guinardó Parc de les Aigües Mas Ravetllat més de 50 anys i que aplega diversos exemples de construcció raci- 35 onalista. Posteriorment es proposa de visitar algunes zones senyo- rals, entre d’altres, el majestuós Palau de les Heures i els extraor- dinaris jardins del Laberint d’Horta, una joia al peu de la serralada barcelonina. 2 Mas Guinardó Casa de les Altures 4 Punts de la ruta: 20. Patronat Ribas, 21. Museu Palmero, 22. Ma- 3 sia Can Soler, 23. Església de Sant Genís dels Agudells, 24. Pla de Montbau, 25. Cases Blanques de Montbau, 26. Palau de les Heures, 27. Parc del Laberint d’Horta, 28. Velòdrom d’Horta. Total: 7 km; entre 1h 30’ i 2h 30’ GoogleMaps: www.bcn.cat/horta-guinardo/rutaarquitectura Altres indrets d’interès Masia can Garcini el Baix 36 29. La Teixonera, 30. Ca n’Andelet, 31. Monument a les Brigades Inter- nacionals, 32. Casal Font d’en Fargues, 33. Font i quiosc modernis- Guinardó tes, 34. Masia can Baró, 35. Parc de les Aigües, 36. Masia can Garcini. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Horta-Guinardó, la Ciutat de l’Aigua Llegenda 1 Texts: El Pou-Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya estació metro Pelada [http://elpou-grupdestudis.blogspot.com.es] taxi i Districte d’Horta-Guinardó [www.bcn.cat/horta-guinardo] entrada rondes Sagrada Família Disseny: Estudi Begràf (www.bertahernandez.net) sortida rondes Fotografia:Andreu Adrover (www.andreuadrover.com) escales mecàniques 1 Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 2 Casa de les Altures 3 Centre Cívic Guinardó/Mas Ravetllat 4 Mas Guinardó El gener de 1902 es posà la primera pedra Edificada als terrenys propers als dipòsits de la L’edifici del Centre Cívic i el solar eren propietat Es tracta d’un indret del qual hi ha informació d’aquest hospital monumental, obra de Do- Societat General d’Aigües, la Casa de les Altu- de la família Planàs fins que el comprà l’Ajunta- escrita de l’any 1401. Té, doncs, més de 600 Horta-Guinardó, El conjunt muntanyós dels Tres Turons està format pels mènech i Montaner, peça clau del modernis- res va ser projectada el 1890 per Enric Figueres ment el 1978. Cap als anys vint, s’hi instal·là un anys d’història, però també de llegendes, com turons de la Rovira (261 m), el del Carmel (267 m) i el de me català, en terrenys de l’antiga Torre Xifré. amb un estil neoàrab. Inicialment havia de servir canòdrom i, més endavant, un casino. Durant la la que fa referència al fet que el bandoler Perot la Creueta del Coll (249 m). Una bona part del vessant bar- Aquesta obra és la coincidència de dos projec- com a habitatge per a l’enginy- er director de la Guerra Civil va ser ocupat. Acabat el conflicte, Rocaguinarda en fou propietari. Durant els se- la ciutat de l’aigua celoní de la serra de Collserola queda dins del districte. El tes. D’una banda, l’antic Hospital de la Santa Societat, Nicolau Recúlez. Tanmateix l’edifici al la Falange també ocupà l’espai, amb un alberg gles XVII i XVIII va servir de talaia per dirigir els seu límit territorial passa per cotes de més de 400 metres Creu volia sortir del centre de la ciutat; i, l’altra, llarg de la seva història fou bàsicament emprat i instal·lacions esportives. L’any 1982 s’inaugurà setges de Barcelona. El 1652 la rendició de la d’alçada amb el turó de Valldaura, el turó de la Magarola, o el llegat de Pau Gil, el banquer que el 1892 deixà uns diners per fer un per a actes de protocol de la Societat General d’Aigües de Barcelona. com a Centre Cívic, el més antic de la ciutat. Pel que fa al Mas Ravetllat, ciutat es va fer en aquest lloc. El 1894 Salvador Riera comprà el Mas el turó de Sant Cebrià. nou hospital a Barcelona. Després de diverses dificultats, el rei Alfons S’anomena “Casa de les Altures” perquè al costat hi havia els motors va ser projectat per l’arquitecte Adolf Florensa amb influències nou- Guinardó. El 1906 es transformà en la seu de l’Associació de Propieta- XIII el va inaugurar el 1930. L’antic hospital s’ha modernitzat amb un d’elevació d’aigua cap als depòsits situats al Turó de la Rovira. El 1984 centistes. A la part del darrere es trobava l’Institut Ravetllat-Pla que, ris i Veïns del Guinardó, i fins fa poc va tenir una funció social. Durant Aquesta configuració orogràfica propicia que quan plou, nou recinte que es va inaugurar el 2009. La notorietat del recinte de l’Ajuntament adquirí l’edifici que, restaurat per l’arquitecte Víctor Ar- fundat pel Dr. Ramon Pla i el veterinari Joaquim Ravetllat, investiga- la Guerra Civil es va construir un refugi antiaeri al Mas Guinardó, que l’aigua s’escoli pendent avall i formi torrents i rieres. El l’Hospital ha estat reconeguda amb diversos premis. La UNESCO el va gentí, va obrir les portes com la Seu del Consell del Districte d’Horta- ven amb cavalls per trobar un sèrum contra la tuberculosi. L’edifici, del s’espera que properament es pugui visitar. Fa poc, l’edifici ha estat subsòl també és idoni per contenir-hi aqüífers d’aigua considerar Patrimoni de la Humanitat, l’any 1997. Guinardó l’any 1989. El 1990 va ser distingit amb el premi FAD a la millor qual actualmente només es pot tenir una visió exterior, va acollir el restaurat acuradament. Val la pena visitar-lo. abundant. El qui fou director de l’Oficina del Pla de la Ciu- rehabilitació. Govern basc en el seu exili a Barcelona durant la Guerra Civil. tat creada a Barcelona el 1925, Vicenç Martorell i Portes, va dir: “entre Valldaura i Horta hi ha tanta aigua que podria La situació geogràfica dels nuclis de població dels barris abastir tot Barcelona”. que actualment configuren el districte, i també les carac- 5 Parc del Guinardó 6 Turó de la Rovira 7 Pont de Mühlberg 8 Parc Güell terístiques del sòl i del relleu, han afavorit que siguin zones Ja se sap que l’aigua és un bé indispensable per a la vida amb molta aigua. i que els assentaments humans estaven condicionats a la A partir de 1894 Salvador Riera va comprar di- El cim del turó de la Rovira té una situació pri- El Pont de Mühlberg es troba situat justament El Parc Güell és, sens dubte, un dels elements manera d’utilitzar aquest bé tan preuat.
Load more

Recommended publications
  • 21-467-Planol Plegable Caraa Agost 2021
    Sant Genís Cementiri de Collserola Cementiri de Collserola Montcada i Reixac Ciutat Meridiana Ciutat Meridiana C Pl. Parc de Ciutat Meridiana Funicular t 112 Barris Zona 97 r 112 Velòdrom Horta Torre Baró a Sant 185 102 de Vallvidrera . 112 Montbau la Vall 185 Nord d Genís Mpal. d’Horta 183 62 96 e 19 76 Ctra. Horta 182 Vallbona S 112 d’Hebron 18 Peu del Funicular t. a Cerdanyola 3 u C 97 0 e 183 l u a 8 l 19 r g 76 Sant Genís 1 a r e a r a t Transports d 183 C i v Pl. 76 V21 l Lliçà n l 76 Bellprat 0 a Meguidó s 8 a Parc de a de le te Av. Escolapi CàncerTorre Baró Torre Baró 83 1 V t e 1 C Mundet l s u Metropolitans Hospital Universitari 135 A Roq Vallbona e La Font 102 Ronda de Dalt C tra. d Sinaí 76 de la Vall d’Hebron Arquitecte Moragas e r del Racó M19 Can Marcet D50 104 d Rda. Guineueta Vella o j Sarrià Vall d’Hebron 135 Pl. Valldaura a 60 de Barcelona Pg. Sta. Eulàlia C Montbau Pg. Valldaura Metro Roquetes Parc del Llerona 96 35 M o 9 1 Botticelli Roquetes 97 . llse M1 V23 Canyelles / 47 V7 v rola Vall d’Hebron 135 185 Pla de Fornells A 119 Vall d’Hebron V27 Canyelles ya 27 R 180 104 o 196 Funicular M19 n Pl. 127 o 62 ibidab 60 lu C drig . T del Tibidabo 102 ta Porrera de Karl 185 Canyelles 47 a o B v a Canyelles ro alenyà 130 A C Marx sania Can Caralleu Eduard Toda Roquetes A rte Sant Just Desvern 35 G e 1 d r Campoamor a r t Barri de la Mercè Parc del n e u V3 Pl.
    [Show full text]
  • IEB Working Paper 2019/06
    IEB Working Paper 2019/06 BOLSTERING COMMUNITY TIES AS A MEANS OF REDUCING CRIME Magdalena Domínguez, Daniel Montolio IEB Working Paper 2019/06 BOLSTERING COMMUNITY TIES AS A MEANS OF REDUCING CRIME Magdalena Domínguez, Daniel Montolio The Barcelona Institute of Economics (IEB) is a research centre whose goals are to promote and disseminate work in Applied Economics, and to contribute to debate and the decision- making process in Economic Policy. The IEB research program in Public Policies aims at promoting research related to the design, implementation and evaluation of public policies that meet social needs and enhance social and individual welfare. Special emphasis is put on applied research and on work that tries to shed light on the Economics of Education, Health Economics, Innovation, Labour Markets and Security Policies. Disseminating research findings in these topics to a broader audience is also an aim of the program. Postal Address: Institut d’Economia de Barcelona Facultat d’Economia i Empresa Universitat de Barcelona C/ John M. Keynes, 1-11 (08034) Barcelona, Spain Tel.: + 34 93 403 46 46 [email protected] http://www.ieb.ub.edu The IEB working papers represent ongoing research that is circulated to encourage discussion and has not undergone a peer review process. Any opinions expressed here are those of the author(s) and not those of IEB. IEB Working Paper 2019/06 BOLSTERING COMMUNITY TIES AS A MEANS OF REDUCING CRIME * Magdalena Domínguez, Daniel Montolio ABSTRACT: In this paper we study the effects of bolstering community ties on local crime rates. To do so, we take advantage of the quasi-random nature of the implementation of the deployment of a community health policy in the city of Barcelona.
    [Show full text]
  • From Muntanya Pelada to Park Güell
    A Literary Map of Barcelona Map 10 Area 4: From Muntanya Pelada to Park Güell Area 4: From Muntanya Pelada to Park Güell Literary Tour Tour duration: 1h30 How to get there : ◄► M L5 (El Carmel). 1 Biblioteca El Carmel ‒ Juan Marsé 2 Mesón Las Delicias 3 Joan Sales Viewpoint 4 Park Güell 5 Associació La Miranda 6 Casa d’Ovidi Montllor 7 Avinguda de Vallcarca 8 Jardins de Mercè Rodoreda 9 Avinguda de la República Argentina To begin: About eight minutes walk from the underground sta- tion El Carmel on Line 5 (blue line). Take Carrer de Llobregós west in the direction of the Llobregat river until you reach Carrer de la Murtra on the left hand side. Continue down this street until you come to the library. 1. Biblioteca El Carmel ‒ Juan Marsé Carrer Murtra, 135 Juan Marsé (Barcelona, 1933) is one of the most renowned authors of post-war Barcelona. A self- taught writer, he was never a good student and would take every avai- lable opportunity to take to the streets of Gràcia, El Guinardó and El Carmel instead of being stuck in a classroom. Following several publications, his first real success arrived with the publication of Últimas tardes con Teresa [Last Evenings with Teresa], winner of the Biblioteca Breve prize for lite- rature in 1965. Those very streets he walked as a child appear fre- quently in his work: “Monte Carmelo is a bare, arid hill located northwest of the city. Their invisible threads gui- ded by a child’s expert hands, brightly coloured kites are often seen in the blue of the sky, sha- king from the wind and rising above the summit like shields that herald a warlike dream.
    [Show full text]
  • Bolstering Community Ties and Its Effect on Crime
    Bolstering community ties and its effect on crime: Evidence from a quasi-random experiment Magdalena Dom´ınguez and Daniel Montolio∗ Work in progress - Do not cite without permission This version: February 2019 Abstract In this paper we study the effect of bolstering community ties on local crime rates. To do so, we take advantage of the quasi-random nature of the implementation of a community health policy in the city of Barcelona. Salut als Barris (BSaB) is a policy that through community-based initiatives and empowerment of citizenship aims at improving health outcomes and reducing inequalities of the most disadvantaged neighborhoods. Based on economic and sociological literature it is also arguable that it may affect other relevant variables for overall welfare, such as crime rates. In order to test such a hypothesis, we use monthly data at the neighborhood level and a staggered Differences-in-Differences approach. Overall we find that BSaB highly reduces crimes related to non-cognitive features as well as those where there is a very close personal link (labeled as home crimes), with responses ranging from 9% to 18%. Additionally, female victimization rates drop for all age groups as well as the offense rates of younger cohorts. We argue that such outcomes are due to stronger community ties. Such results provide evidence in favor of non-traditional crime preventing policies. Keywords: crime; community action; differences-in-differences. JEL codes: C23, I18, I28, J18. ∗Dept. of Economics, University of Barcelona and IEB: [email protected] ; [email protected] We are grateful to Elia Diez and Maribel Pasarin at the Barcelona Public Health Agency (ASPB) and IGOP researchers Raquel Gallego and Ernesto Morales at Autonomous University of Barcelona (UAB) for their insightful comments on the program.
    [Show full text]
  • Marco Garcia, Clàudia; López Gay, Antonio; Solana Solana, A
    This is the published version of the article: Marco Garcia, Clàudia; López Gay, Antonio; Solana Solana, A. Miguel. Barrios del extrarradio en transformación. Ciclo de vida y renovación sociodemográfica : el caso de Montbau en Barcelona. 2018. 46 p. This version is available at https://ddd.uab.cat/record/200621 under the terms of the license Barrios del extrarradio en transformación. Ciclo de vida y renovación sociodemográfica: El caso de Montbau en Barcelona Autora: Clàudia Marco Garcia Tutor/a: Antonio López Gay y Miguel Solana Solana Estudios: Màster en Estudis Territorials i de la Població. Curso: 2017-2018 Barrios del extrarradio en transformación. Ciclo de vida y renovación sociodemográfica: el caso de Montbau en Barcelona RESUMEN El siguiente trabajo analiza la dinámica sociodemográfica de la población del barrio de Montbau en la ciudad de Barcelona con el objetivo de estudiar las dinámicas residenciales que están comportando un rejuvenecimiento de la población en un área altamente envejecida. Se realiza un análisis metodológico mixto (cualitativo y cuantitativo), que contempla la evolución reciente de diversas variables sociodemográficas, así como los testimonios de residentes en el barrio. Ambas perspectivas pretenden aportar una visión de conjunto de los cambios observados y una aproximación futura de la evolución demográfica y urbana de Montbau. El análisis contempla la utilización de diferentes fuentes estadísticas y estudia la evolución de la población y los efectos que tienen sobre la misma los flujos residenciales y migratorios. Las entrevistas a los vecinos permiten conocer especialmente las dinámicas de transmisión intergeneracional de la vivienda. El contexto actual del mercado inmobiliario barcelonés, cada vez más selectivo y excluyente, podría estar potenciando la transformación del perfil sociodemográfico del barrio: aumenta el atractivo para la clase media y disminuye el peso (la presencia) de la clase trabajadora.
    [Show full text]
  • 2025 BARCELONA RIGHT to HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and Dependent Bodies
    2016 - 2025 BARCELONA RIGHT TO HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and dependent bodies Councillorship of Housing Gerència d’habitatge Josep Maria Montaner Martorell Javier Burón Cuadrado Vanesa Valiño Esparducer Ivan Gallardo Ruiz Montse Prats López Eva Jou Caballero Dámaris Fernandez Barceló IMU- Barcelona Gestió Urbanística SA Josep Maria de Torres Sanahuja Jordi Amela i Abella Carme Blasi Carrera Gerard Capó Fuentes Glòria Oller Luengo Esther Ródenas Estopiñà Camino Suárez Garcia Patronat Municipal de l’habitatge de Barcelona (Barcelona’s Municipal Board of Housing) Àngels Mira Cortadellas Xavier Gonzalez Garuz Isidre Costa Manuel Gómez Joaquim Pasqual Housing Offices’ management Drafting and coordination Cooperatives Celobert and estudi LaCol Project monitoring by Dolors Clavell Nadal Economic and financial Project by Mur&Clusa Economistes Legal study by professors Juli Ponce Solé and Domènec Sibina Tomàs Sociodemographic study by Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Public Participation process coordination by cooperatives Celobert and LaCol With contributions from: Social Rights Area Carles Gil Miquel, Esther Quintana Escarra, Núria Menta Sala, Jordi Sánchez Masip, Emília Pallàs Zenke, direccions territorials de districte Ecology, urban planning and mobility Area Jaume Barnada López, Antoni Font Ferrer, Roger Clot Dunach, Montserrat Hosta Privat, Miquel García Sanjuan, Direccions de serveis tècnics IMunicipal Institute of Urban Landscape and Quality of Life Xavier Olivella
    [Show full text]
  • Horta-Guinardó Bc N
    INFORME SALUT ALS DISTRICTES HORTA-GUINARDÓ BC N ÍNDEX 1. PRESENTACIÓ ...................................................... 4 2. COM ÉS L’ENTORN SOCIAL I ECONÒMIC? ............................................ 6 3. QUINS HÀBITS DE SALUT TÉ LA POBLACIÓ? ................................................. 8 4. QUINS SERVEIS DE SALUT UTILITZA LA POBLACIÓ? ....................................... 10 5. QUIN ÉS L’ESTAT DE SALUT DE LA POBLACIÓ? ................................................ 12 6. UNA MIRADA ALS BARRIS .................................... 16 7. CONCLUSIONS ................................................... 17 1. PRESENTACIÓ S’entén per salut un estat complet de benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malalties. La salut implica tenir cobertes totes les necessitats fonamentals de les persones: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals. Per gaudir d’una bona salut, cal tenir cura del nostre cos i incorporar hàbits saludables. 4 Informe salut als districtes Hi ha elements externs que també condicionen la salut 2013 com l’entorn físic, social i econòmic, que afecta Horta-Guinardó les condicions de vida i treball de la població. Què és l’Informe Salut als districtes? És un document que explica l’estat de la salut de la població de tots els districtes de Barcelona. El llibret que teniu a les mans analitza les dades de l’any 2013 del districte d’Horta-Guinardó. Per què es fa? 5 Informe salut L’Agència de Salut Pública de Barcelona, que té als districtes encomanades les funcions de salut pública de la ciutat, 2013 fa cada 2 anys un informe sobre la salut de cada districte. Horta-Guinardó Aquest informe s’adreça a la població d’Horta-Guinardó, als professionals, als serveis i a les entitats que promouen la salut al districte.
    [Show full text]
  • Ciutat Vella
    Ciutat Vella Estudi de l'oferta i la demanda per a identificar potencials mancances a l'oferta de productes necessaris per a una vida quotidiana sostenible al Districte de Ciutat Vella Barcelona, 13 juny 2017 1 Índex 1. Antecedents 3 2. Objecte i àmbit de l'estudi 5 3. Metodologia 7 4. Perfil sociodemogràfic 13 5. Anàlisi de béns i serveis a la llar 18 6. Anàlisi de preus de productes de consum quotidià 34 7. Conclusions 44 8. Fonts 45 9. Equip 46 2 1. Antecedents 3 1. Antecedents Com a exemple cal destacar que el Districte té una mitjana del 42,4% de població 1.1 Antecedents. estrangera. En el cas del Raval el 40% d'aquesta població està composada per paquistanesos i filipins. Per contra, al barri de San Pere, Santa Caterina i La El present estudi respon a les línies estratègiques i mesures necessàries Ribera la nacionalitat predominant és la italiana, amb un 15% dels estrangers. O detectades al Pla de Desenvolupament Econòmic Ciutat Vella 2016-2021. Amb la Barceloneta, que té el percentatge més baix d'estrangers, un 31,3%, però on l'objectiu de promoure la diversitat i el comerç de proximitat (Línia estratègica 1), el la diversitat de les nacionalitats es multiplica, essent un altre cop la italiana la Pla preveu diverses accions a dur a terme, entre elles la "realització d'un estudi predominant, amb un 16%. de l'oferta i la demanda per a identificar potencials mancances a l'oferta de productes necessaris per a una vida quotidiana sostenible". L'estudi determina D'altra banda es pot destacar que, mentre a Barcelona les llars composades per l'oferta de béns i serveis com l'alimentació fresca, l'equipament personal i de la una sola persona representen el 30,79%, a Ciutat Vella representen el 37,58%, llar, la salut i la higiene, entre d'altres, posant-la en relació a la diversitat de la amb un important 40,28% al barri de Sant Pere, Canta Caterina i la Ribera.
    [Show full text]
  • We're Working for a More Local Economy
    We're working for a more local economy — Barcelona Activa Local Development Strategy 2018-2019 Document prepared by Barcelona Activa's Executive Department for Local Social and Economic Development We're working for a more local economy. 2018-2019 3 Contents 01. CONTEXT: SOCIAL AND ECONOMIC INEQUALITIES IN BARCELONA’S DISTRICTS AND NEIGHBOURHOODS ....................................................................................................... 5 01.1. Disposable household income ....................................................................................... 5 01.2. Registered unemployment ............................................................................................ 7 01.3. Level of education ......................................................................................................... 9 01.4. People attended by social services ................................................................................ 10 02. TOWARDS A NEW LOCAL ECONOMICY DEVELOPMENT MODEL ............................................... 12 02.1. From homogeneity to heterogeneity .............................................................................. 12 02.2. A plural local economy .................................................................................................. 13 02.3. An economy at the service of the people. ....................................................................... 14 02.4. Distance between the public and public services .......................................................... 15 02.5.
    [Show full text]
  • Shantytowns in the City of Barcelona: Can Valero, La Perona and El Carmel Ethnohistory Research Group on Shantytowns1 CATALAN INSTITUTE of ANTHROPOLOGY
    18 COMPILATION Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2015 Núm. 40 Shantytowns in the City of Barcelona: Can Valero, La Perona and El Carmel Ethnohistory Research Group on Shantytowns1 CATALAN INSTITUTE OF ANTHROPOLOGY Presentation of the Study names and memories, is evidence that and in collaboration with the Institut their footprint has been undervalued in Català d’Antropologia (ICA). he social history of explaining the city’s history. the phenomenon The object of study of this research is of shantytowns in For this reason, in late 2004 a research shantytowns understood as a process Barcelona through- team of historians, anthropologists and of informal appropriation of land to out the 20th cen- geographers from the Universitat de build substandard housing (without tury represents an Barcelona was formed, and we began prior planning for the land, lacking essential legacy for understanding the the study entitled “Shantytowns in infrastructure, built with wood, mud, process of building the city. However, the City of Barcelona. Ethnohistori- brick and/or recycled materials) as a T cal Study of Three Cases: Can Valero, spontaneous response to a lack of acces- the fragmentary and scattered infor- 2 mation that exists about the phenom- La Perona and El Carmel” within the sible housing in urban areas. Starting enon and the recent disappearance of framework of the Ethnological Her- from this premise, the research team major shantytowns in the city, of their itage Inventory of Catalonia (IPEC) proposed: Xavi Camino Vallhonrat Max Díaz Molinaro He has a PhD in Urban Anthropology from the Rovira i Virgili He has a Master in Digital Documentation from the University, Tarragona.
    [Show full text]
  • Variability in the Performance of Preventive Services and in The
    BMC Public Health BioMed Central Study protocol Open Access Variability in the performance of preventive services and in the degree of control of identified health problems: A primary care study protocol Bonaventura Bolíbar*1, Clara Pareja2, M Pilar Astier-Peña3, Julio Morán4, Teresa Rodríguez-Blanco5, Magdalena Rosell-Murphy5, Manuel Iglesias6, Sebastián Juncosa7, Juanjo Mascort8, Concepció Violan9, Rosa Magallón10 and Javier Apezteguia11 Address: 1Institut d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol), C/Gran Via de les Corts Catalanes 587 àtic, 08007 Barcelona, Spain, 2Centro de Salud La Mina, Institut Català de la Salut, C/Mar s/n, 08930 Sant Adrià de Besòs, Barcelona, Spain, 3Centro de Salud de San Pablo, C/Agudores 7, 50003 Zaragoza, Spain, 4Dirección de Atención Primaria del Servicio Navarro de Salud, Plaza de la Paz s/n, 6a planta, 31002 Pamplona, Spain, 5Institut d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol), C/Gran Via de les Corts Catalanes 587 àtic, 08007 Barcelona, Spain, 6Centro de Salud El Carmel, Institut Català de la Salut, C/de Murtra, 08032 Barcelona, Spain, 7UD Centre, Institut Cátalà de la Salut, C/Torrebonica s/n, 08227 Terrassa, Barcelona, Spain, 8Centro de Salud Florida Sud, Institut Català de la Salut, C/Parc dels Ocellets s/n, 08905 Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Spain, 9Institut d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol). C/Gran Via de les Corts Catalanes 587 àtic, 08007 Barcelona, Spain, 10Unidad de Investigación Atención Primaria. Centro de Salud Arrabal.
    [Show full text]
  • Horta-Guinardó 2018-2022
    treballemper una economia més propera Pla de Desenvolupament Econòmic d’Horta-Guinardó 2018-2022 Més col·laborativa · Més social · Més redistributiva · Més propera · Més solidària · Més plural · Més implicada · Més sostenible Benvolgudes i benvolguts, El Pla de Desenvolupament Econòmic d’Horta-Guinardó 2018-2022 neix amb l’objectiu de generar activitat econòmica sostenible i de qualitat, és a dir, arrelada al territori, generadora d’ocupació entre el veïnat, adreçada a la generació de béns i serveis necessaris per a la comunitat i respectant i promovent les singularitats dels barris d’Horta-Guinardó. Impulsat pel Districte d’Horta-Guinardó i Barcelona Activa, el pla compta amb la implicació, participació i aportació de les diferents àrees de l’Ajuntament dedicades a la promoció socioeconòmica així com de les entitats i serveis del territori vinculades. Al llarg d’aquests anys, volem estar al costat de les persones del Districte que busquen feina o pateixen situacions de vulnerabilitat de drets laborals. Per això, aproparem al territori els serveis d’ocupació, oferint-los a Ca n’Andalet i al Mas Guinardó. Estem treballant, també, en nous protocols que ens permetin connectar ofertes amb demandes de contractació de persones dins el mateix territori. En relació amb la creació d’activitat econòmica, un dels principals projectes serà el nou espai de cotreball amb retorn social al barri de la Clota. D’igual manera, impulsarem estudis de viabilitat econòmica de models de negoci i continuarem amb les convocatòries de subvencions a l’activitat socioeconòmica amb impacte territorial i les d’Economia Social i Solidària, recentment engegades i que han suposat més de 130.000€ per a projectes d’aquestes característiques a Horta-Guinardó el 2017.
    [Show full text]