Diari Del Pla De Barris De Sant Genís Dels Agudells I La Teixonera

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Diari Del Pla De Barris De Sant Genís Dels Agudells I La Teixonera Recuperem Can Soler Accions per a la gent gran Projecte fotogràfic Atletisme s’escriu amb V de veterà Orquestra Integrasons Millores a les places Canal Barri Entrevista a A. Fort i A. López Escales mecàniques Amb les nostres mans El Pla de Barris en xifres Memòries a la contra SANT GENÍS DELS AGUDELLS I LA TEIXONERA Diari del Pla de Barris. Març 2020 Gratuït. Agafa’m! Sumari Editorial 1 Un barri són els nens i les nenes jugant a la plaça, la conversa Portada a la cua del forn amb la veïna que fa dies que no veus, els avis 2 fent la partida de petanca sota un arbre, el grup de mares de l’AMPA preparant el Carnestoltes i milions de petits moments Editorial en què la ciutat es fa comunitat. El barri és també la memòria 3 enganxada a les pedres de les cases i a l’asfalt dels carrers: Dia a dia, les lluites per aconseguir barris dignes, les assemblees a l’as- barri a barri sociació de veïns, cada desnonament aturat posant-hi el cos per evitar vides trencades, les manifestacions demanant una 4/5 Accions biblioteca, un autobús o un camp de futbol, i els milers de mo- ments en què els veïns i veïnes s’han arremangat per exigir, 6/7 resoldre o construir respostes a les necessitats socials de la Projecte comunitat. I els barris també són la llavor de futur, allà on el fotogràfic Wang, el Carlos, la Mariona, l’Ayla, el Mohamed, la Cristina, el 8 Marcelo, el Ferran, mentre juguen junts al pati de l’escola o a la Canal barri plaça, van donant forma a la Barcelona que ja és aquí. El Pla de Barris és només un instrument per ajudar a enfor- 9 El Pla de Barris tir la vida a la ciutat i per combatre la soledat i l’individualisme, en xifres que amenacen el que és més indispensable per als éssers hu- 10 mans: viure en comunitat. El Pla de Barris és una taula parada per seure-hi, discutir i posar-se a treballar amb tots els qui es- La crònica timen els carrers que trepitgen. S’han dut a terme centenars 11 de projectes, s’han arreglat escoles i places, s’han fet classes L’entrevista de música i plans d’ocupació, s’han rehabilitat edificis i s’han fet programes per a la gent gran, però el més important no és 12 res de tot això. El que és fonamental és haver millorat una mica Memòries la vida de barri, la que ens fa sentir acompanyats, la que ens a la contra fa aixecar la persiana i llevar-nos amb un somriure i ganes de sortir al carrer. Sense barris no hi ha ciutat, però el barri no són només els DIARI DEL PLA DE BARRIS DE PLA DEL DIARI edificis i els carrers; un barri és una comunitat de ciutadans que se’l fan seu, que el viuen i el pateixen i, sobretot, que es comprometen amb el seu futur. Gràcies a tots els que cada dia ajudeu a fer del vostre barri un lloc millor per viure-hi. Ada Colau Ballano L’Alcaldessa de Barcelona Edita Ajuntament de Barcelona Cap editorial Mar Padilla Consell redactor Equip del Pla de Barris Redacció Joan B. Roselló Lorena Montón Mar Padilla Esperança Sierra Serra Direcció d’art i disseny Agitació Gràfica Mot Impressió Rotimpres © Textos: els autors © Il·lustracions: els autors © Fotografies: els autors Aquest diari ha estat confeccionat amb paper reciclat i imprès localment. Març de 2020 2 — Editorial Dia a dia, barri a barri Un petit mas als peus de la muntanya Recuperem de Collserola natura, Abans, fa molt de temps, la masia de Can Soler també era coneguda com a Cal Boig. Aquest petit mas, que data de principis del recuperem segle XIX, encara conserva la teulada àrab i els esgrafiats de la façana. Es troba en una finca de 32.000 m2, just a l’entrada del Parc de Coll- serola, i fins a principis d’aquest segle se’n Can Soler cuidaven uns masovers. Ja datada el 1801 com a Casa Berengue- ras i coneguda popularment com a Cal Boig, la masia es va començar a conèixer com a Can Soler durant el segle XX, pel nom del propieta- ri, Antoni Soler. També se la va conèixer com a Font del Bacallà perquè just al costat hi ha el Sant Genís dels Agudells és torrent del mateix nom. La masia ocupa una finca situada en terrenys agrícoles i fores- un barri de Barcelona, però té tals, a tocar de la carretera de la Rabassada. quelcom que el fa diferent: és El 1980 l’Ajuntament la va expropiar i, després de restaurar-la, la va destinar a equipament tranquil, no hi ha gaire soroll, municipal. l’aire és net i s’hi respira el verd L’any 2010 s’hi va instal·lar l’Escola de Dis- de Collserola. El projecte de seny Floral i Paisatgisme, nascuda el 1982. Avui, la Fundació Els Tres Turons hi promou Sant Genís dels Agudells i la Teixonera Genís dels Agudells Sant remodelació i recuperació dels els drets de les persones amb problemes de entorns de l’antiga masia de salut mental. Al voltant de la masia hi ha més de 30 horts urbans, dels quals s’encarreguen Can Soler i l’antic camp de futbol persones grans del barri, en règim de conces- Sant Genís-Penitents és un punt sió durant cinc anys, gestionats per Parcs i d’inflexió per a la millora del barri. Jardins de l’Ajuntament de Barcelona. REDACCIÓ — A la part de dalt de la muntanya, abans hi havia un gran monestir, Sant Jeroni de la Vall d’Hebron 02 (1393), que era gran com el monestir de Pedralbes. 01 Un moment de la passejada participativa a l’entorn de Can Soler. Ara el monestir de Sant Jeroni ja no existeix i al seu 02 L’àmbit d’actuació té una superfície aproximada de 6,05 hectàrees. lloc hi ha una gasolinera. El temps passa molt ràpid, sí, però hi ha coses que perduren. En alguns carre- rons del barri encara s’hi conserva un cert aire d’al- tres segles, verd i rural. I la petita església de Sant que serà un nou parc de Barcelona. Can Soler està Genís, fundada en el segle X, continua essent nucli i situada al barri de Sant Genís dels Agudells, a la fal- símbol d’aquest barri, el 70 % del qual és al Parc de da del Parc Natural de Collserola, en un entorn que Collserola. Fa molts i molts anys, en aquest territori facilita el contacte, l’experiència i el gaudiment de 01 únicament hi havia una quinzena de masies i cases la natura, i que, alhora, ofereix un espai d’informa- pairals. El temps passa, sí, i també hi ha coses que ció i formació, amb una programació d’activitats canvien en positiu. Per exemple, el que serà la mi- dirigides i autoguiades per promoure les pràcti- llora i la dinamització de tot l’entorn d’una de les ques sostenibles que afavoreixin les relacions en- poques masies que encara es mantenen dempeus tre el medi urbà i el medi natural. al barri: la masia de Can Soler. Al llarg del procés participat, el veïnat va dema- Els usos, els accessos i la millora de l’espai nar un parc urbà amb accessos segurs i còmodes, d’aquesta masia del segle XIX han estat decidits pel i que fos un espai de trobada del veïnat, amb jocs veïnat del barri, que, al llarg de sis mesos del 2017, infantils, una zona d’horta... També es demanava un van ser protagonistes d’un procés participatiu jun- espai per a joves, una pista de skate, una altra pista tament amb entitats i associacions de Sant Genís esportiva per a voleibol o futbol sala i un espai de dels Agudells. En aquestes trobades i debats, es restaurant, bar i quiosc. A més, se’n volen recupe- van decidir els usos i les activitats comunitàries del rar diverses feixes originals. També s’hi construirà 02 un dipòsit de recollida d’aigües, amb una capacitat 01 Un moment de la inauguració de l’Espai Natura Can Soler. 3 de 1,788 m amb una superfície de 29 x 19 x 3,3 m. 02 A Can Soler hi trobem també la Fundació Els Tres Turons. L’àmbit d’actuació té una superfície aproxima- da de 2,3 hectàrees. L’objectiu és la creació de nous espais esportius i per a l’oci i el lleure, la mi- llora dels recorreguts i els accessos viaris, la crea- ció d’un dipòsit per a les aigües pluvials i la millora general de l’entorn de Can Soler amb la restitució de la morfologia del terreny amb 6 feixes terrassa- des. Les obres de la primera fase de reurbanització i millora de l’entorn de la masia començaran a prin- cipis de l’any 2020, amb la creació de dues feixes inferiors de jocs infantils, la pista esportiva multiús, talussos laterals, camins i el dipòsit d’aigües soter- rat, i costaran un import de 1,75 milions d’euros. De moment, ja es pot gaudir d’alguns dels nous espais, que ja estan en marxa, per exemple, el Cen- tre de Natura Can Soler, ubicat als baixos de la ma- sia, que es va inaugurar el 19 d’octubre del 2018 i té com a objectiu promoure la natura i la sostenibi- litat, així com difondre el patrimoni natural i cultural 01 del seu entorn.
Recommended publications
  • 21-467-Planol Plegable Caraa Agost 2021
    Sant Genís Cementiri de Collserola Cementiri de Collserola Montcada i Reixac Ciutat Meridiana Ciutat Meridiana C Pl. Parc de Ciutat Meridiana Funicular t 112 Barris Zona 97 r 112 Velòdrom Horta Torre Baró a Sant 185 102 de Vallvidrera . 112 Montbau la Vall 185 Nord d Genís Mpal. d’Horta 183 62 96 e 19 76 Ctra. Horta 182 Vallbona S 112 d’Hebron 18 Peu del Funicular t. a Cerdanyola 3 u C 97 0 e 183 l u a 8 l 19 r g 76 Sant Genís 1 a r e a r a t Transports d 183 C i v Pl. 76 V21 l Lliçà n l 76 Bellprat 0 a Meguidó s 8 a Parc de a de le te Av. Escolapi CàncerTorre Baró Torre Baró 83 1 V t e 1 C Mundet l s u Metropolitans Hospital Universitari 135 A Roq Vallbona e La Font 102 Ronda de Dalt C tra. d Sinaí 76 de la Vall d’Hebron Arquitecte Moragas e r del Racó M19 Can Marcet D50 104 d Rda. Guineueta Vella o j Sarrià Vall d’Hebron 135 Pl. Valldaura a 60 de Barcelona Pg. Sta. Eulàlia C Montbau Pg. Valldaura Metro Roquetes Parc del Llerona 96 35 M o 9 1 Botticelli Roquetes 97 . llse M1 V23 Canyelles / 47 V7 v rola Vall d’Hebron 135 185 Pla de Fornells A 119 Vall d’Hebron V27 Canyelles ya 27 R 180 104 o 196 Funicular M19 n Pl. 127 o 62 ibidab 60 lu C drig . T del Tibidabo 102 ta Porrera de Karl 185 Canyelles 47 a o B v a Canyelles ro alenyà 130 A C Marx sania Can Caralleu Eduard Toda Roquetes A rte Sant Just Desvern 35 G e 1 d r Campoamor a r t Barri de la Mercè Parc del n e u V3 Pl.
    [Show full text]
  • IEB Working Paper 2019/06
    IEB Working Paper 2019/06 BOLSTERING COMMUNITY TIES AS A MEANS OF REDUCING CRIME Magdalena Domínguez, Daniel Montolio IEB Working Paper 2019/06 BOLSTERING COMMUNITY TIES AS A MEANS OF REDUCING CRIME Magdalena Domínguez, Daniel Montolio The Barcelona Institute of Economics (IEB) is a research centre whose goals are to promote and disseminate work in Applied Economics, and to contribute to debate and the decision- making process in Economic Policy. The IEB research program in Public Policies aims at promoting research related to the design, implementation and evaluation of public policies that meet social needs and enhance social and individual welfare. Special emphasis is put on applied research and on work that tries to shed light on the Economics of Education, Health Economics, Innovation, Labour Markets and Security Policies. Disseminating research findings in these topics to a broader audience is also an aim of the program. Postal Address: Institut d’Economia de Barcelona Facultat d’Economia i Empresa Universitat de Barcelona C/ John M. Keynes, 1-11 (08034) Barcelona, Spain Tel.: + 34 93 403 46 46 [email protected] http://www.ieb.ub.edu The IEB working papers represent ongoing research that is circulated to encourage discussion and has not undergone a peer review process. Any opinions expressed here are those of the author(s) and not those of IEB. IEB Working Paper 2019/06 BOLSTERING COMMUNITY TIES AS A MEANS OF REDUCING CRIME * Magdalena Domínguez, Daniel Montolio ABSTRACT: In this paper we study the effects of bolstering community ties on local crime rates. To do so, we take advantage of the quasi-random nature of the implementation of the deployment of a community health policy in the city of Barcelona.
    [Show full text]
  • Bolstering Community Ties and Its Effect on Crime
    Bolstering community ties and its effect on crime: Evidence from a quasi-random experiment Magdalena Dom´ınguez and Daniel Montolio∗ Work in progress - Do not cite without permission This version: February 2019 Abstract In this paper we study the effect of bolstering community ties on local crime rates. To do so, we take advantage of the quasi-random nature of the implementation of a community health policy in the city of Barcelona. Salut als Barris (BSaB) is a policy that through community-based initiatives and empowerment of citizenship aims at improving health outcomes and reducing inequalities of the most disadvantaged neighborhoods. Based on economic and sociological literature it is also arguable that it may affect other relevant variables for overall welfare, such as crime rates. In order to test such a hypothesis, we use monthly data at the neighborhood level and a staggered Differences-in-Differences approach. Overall we find that BSaB highly reduces crimes related to non-cognitive features as well as those where there is a very close personal link (labeled as home crimes), with responses ranging from 9% to 18%. Additionally, female victimization rates drop for all age groups as well as the offense rates of younger cohorts. We argue that such outcomes are due to stronger community ties. Such results provide evidence in favor of non-traditional crime preventing policies. Keywords: crime; community action; differences-in-differences. JEL codes: C23, I18, I28, J18. ∗Dept. of Economics, University of Barcelona and IEB: [email protected] ; [email protected] We are grateful to Elia Diez and Maribel Pasarin at the Barcelona Public Health Agency (ASPB) and IGOP researchers Raquel Gallego and Ernesto Morales at Autonomous University of Barcelona (UAB) for their insightful comments on the program.
    [Show full text]
  • 2025 BARCELONA RIGHT to HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and Dependent Bodies
    2016 - 2025 BARCELONA RIGHT TO HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and dependent bodies Councillorship of Housing Gerència d’habitatge Josep Maria Montaner Martorell Javier Burón Cuadrado Vanesa Valiño Esparducer Ivan Gallardo Ruiz Montse Prats López Eva Jou Caballero Dámaris Fernandez Barceló IMU- Barcelona Gestió Urbanística SA Josep Maria de Torres Sanahuja Jordi Amela i Abella Carme Blasi Carrera Gerard Capó Fuentes Glòria Oller Luengo Esther Ródenas Estopiñà Camino Suárez Garcia Patronat Municipal de l’habitatge de Barcelona (Barcelona’s Municipal Board of Housing) Àngels Mira Cortadellas Xavier Gonzalez Garuz Isidre Costa Manuel Gómez Joaquim Pasqual Housing Offices’ management Drafting and coordination Cooperatives Celobert and estudi LaCol Project monitoring by Dolors Clavell Nadal Economic and financial Project by Mur&Clusa Economistes Legal study by professors Juli Ponce Solé and Domènec Sibina Tomàs Sociodemographic study by Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Public Participation process coordination by cooperatives Celobert and LaCol With contributions from: Social Rights Area Carles Gil Miquel, Esther Quintana Escarra, Núria Menta Sala, Jordi Sánchez Masip, Emília Pallàs Zenke, direccions territorials de districte Ecology, urban planning and mobility Area Jaume Barnada López, Antoni Font Ferrer, Roger Clot Dunach, Montserrat Hosta Privat, Miquel García Sanjuan, Direccions de serveis tècnics IMunicipal Institute of Urban Landscape and Quality of Life Xavier Olivella
    [Show full text]
  • We're Working for a More Local Economy
    We're working for a more local economy — Barcelona Activa Local Development Strategy 2018-2019 Document prepared by Barcelona Activa's Executive Department for Local Social and Economic Development We're working for a more local economy. 2018-2019 3 Contents 01. CONTEXT: SOCIAL AND ECONOMIC INEQUALITIES IN BARCELONA’S DISTRICTS AND NEIGHBOURHOODS ....................................................................................................... 5 01.1. Disposable household income ....................................................................................... 5 01.2. Registered unemployment ............................................................................................ 7 01.3. Level of education ......................................................................................................... 9 01.4. People attended by social services ................................................................................ 10 02. TOWARDS A NEW LOCAL ECONOMICY DEVELOPMENT MODEL ............................................... 12 02.1. From homogeneity to heterogeneity .............................................................................. 12 02.2. A plural local economy .................................................................................................. 13 02.3. An economy at the service of the people. ....................................................................... 14 02.4. Distance between the public and public services .......................................................... 15 02.5.
    [Show full text]
  • Horta-Guinardó 2018-2022
    treballemper una economia més propera Pla de Desenvolupament Econòmic d’Horta-Guinardó 2018-2022 Més col·laborativa · Més social · Més redistributiva · Més propera · Més solidària · Més plural · Més implicada · Més sostenible Benvolgudes i benvolguts, El Pla de Desenvolupament Econòmic d’Horta-Guinardó 2018-2022 neix amb l’objectiu de generar activitat econòmica sostenible i de qualitat, és a dir, arrelada al territori, generadora d’ocupació entre el veïnat, adreçada a la generació de béns i serveis necessaris per a la comunitat i respectant i promovent les singularitats dels barris d’Horta-Guinardó. Impulsat pel Districte d’Horta-Guinardó i Barcelona Activa, el pla compta amb la implicació, participació i aportació de les diferents àrees de l’Ajuntament dedicades a la promoció socioeconòmica així com de les entitats i serveis del territori vinculades. Al llarg d’aquests anys, volem estar al costat de les persones del Districte que busquen feina o pateixen situacions de vulnerabilitat de drets laborals. Per això, aproparem al territori els serveis d’ocupació, oferint-los a Ca n’Andalet i al Mas Guinardó. Estem treballant, també, en nous protocols que ens permetin connectar ofertes amb demandes de contractació de persones dins el mateix territori. En relació amb la creació d’activitat econòmica, un dels principals projectes serà el nou espai de cotreball amb retorn social al barri de la Clota. D’igual manera, impulsarem estudis de viabilitat econòmica de models de negoci i continuarem amb les convocatòries de subvencions a l’activitat socioeconòmica amb impacte territorial i les d’Economia Social i Solidària, recentment engegades i que han suposat més de 130.000€ per a projectes d’aquestes característiques a Horta-Guinardó el 2017.
    [Show full text]
  • Equivalència Territorial En La Planificació Educativa a Barcelona: Diagnòstic I Propostes
    Equivalència territorial en la planificació educativa a Barcelona: Diagnòstic i propostes Xavier Bonal i Adrián Zancajo, GEPS-UAB ÍNDEX INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................... 3 CAPÍTOL 1: EQUIVALÈNCIA TERRITORIAL EN LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS EDUCATIVES ..................................................................................................................................... 5 1.1. El concepte d’equivalència aplicat a la planificació educativa ................................................ 5 1.2. Equivalència en accés, procés i resultats ................................................................................ 6 CAPÍTOL 2: EQUILIBRIS I DESEQUILIBRIS EN LA DISTRIBUCIÓ DE L’OFERTA EDUCATIVA ..................................................................................................................................... 11 2.1. L’equilibri territorial de places escolars de P3 ....................................................................... 11 2.2. Estructura espacial de l’oferta i valor de la proximitat ........................................................... 14 CAPÍTOL 3: ELS FLUXOS DE MOBILITAT DE L’ALUMNAT ENTRE TERRITORIS .................. 19 3.1. Sobreescolarització i infraescolarització per zones educatives ............................................ 19 3.2. Fluxos de mobilitat entre territoris .......................................................................................... 21 3.3. Factors
    [Show full text]
  • Viabilitat D'activitats Econòmiques
    DEFINICIÓ D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES POTENCIALMENT VIABLES EN ZONES DE BARCELONA Informe Integrat Fases de Treball 1-2-3-4 DEFINICIÓ D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES POTENCIALMENT VIABLES EN ZONES DE BARCELONA –––––––––––––––––––––––––––– INFORME INTEGRAT Anàlisi de resultats, co nclusions i propostes de models de negoci Abril de 2018 1 DEFINICIÓ D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES POTENCIALMENT VIABLES EN ZONES DE BARCELONA Informe Integrat Fases de Treball 1-2-3-4 SUMARI GENERAL FASE 1: Anàlisi de context i diagnòstic de la situació socioeconòmica dels barris_______3 FASE 2: Treball de camp i anàlisi qualitativa__________________________________ 110 FASE 3: Definició de Models de Negoci ______________________________________132 FASE 4: Desenvolupament de Canvas d’Activitats Específiques per Zones__________ 138 2 DEFINICIÓ D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES POTENCIALMENT VIABLES EN ZONES DE BARCELONA Informe Integrat Fases de Treball 1-2-3-4 FASE 1 : ANÀLISI DE CONTEXT I DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ SÒCIOECONOMICA DELS BARRIS 3 DEFINICIÓ D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES POTENCIALMENT VIABLES EN ZONES DE BARCELONA Informe Integrat Fases de Treball 1-2-3-4 Contingut de la FASE 1: ANÀLISI DE CONTEXT I DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ SÒCIOECONOMICA DELS BARRIS Estudi socioeconòmic del districte d’Horta -Guinardó (la Teixonera, el Guinardó i els voltants de l’Avinguda de l’Estatut) ● Introducció ● Diagnosi general ● Diagnosi específica de la Teixonera ● Prioritats generals d’Horta-Guinardó ● Prioritats específiques de la Teixonera ● Síntesi general ● Fitxes-resum: ○ La Teixonera ○ El Guinardó
    [Show full text]
  • Salut Als Districtes 2015. Horta-Guinardó
    Salut als Districtes 2015 Horta - Guinardó La salut als districtes 2015: Horta-Guinardò Agència de Salut Pública de Barcelona, 2016 i Presidenta Gemma Tarafa i Orpinell Gerència Carme Borrell i Thió Cap del Servei de Sistemes d’Informació Sanitària Catherine Pérez Coordinació de l’informe Glòria Perez Elaboració i redacció Joaquín Salvador, Albert Espelt, Angels Orcau, Patricia García de Olalla Revisió Mercè Gotsens Persones tècniques responsables dels registres d’Informació de l’Agència de Salut Pública de Barcelona: Padró Municipal d’Habitants i InfoABS Ana M. Novoa Enquesta de Salut de Barcelona Xavier Bartoll Sistema d’Informació de Drogodependències Albert Espelt Oficina Tècnica del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama Rosa Puigpinós i Gemma Serral-Cano Registre de Natalitat i Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs Glòria Pérez Registre de Malalties de Declaració Obligatòria Angels Orcau, Patricia García de Olalla Registre de Mortalitat i Registre de Vigilància Activa de la Mortalitat Perinatal Maica Rodríguez-Sanz Sistema d’informació SISalut Pere Claver Llimona Gestió de dades Alexis Sentis, Maitona Miranda, Clara Torreblanca, Tabita Adina Cita suggerida Salvador J, Espelt A, Orcau, A, García de Olalla P. La salut als districtes 2015: Horta-Guinardó. Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona, 2016. ii Índex Presentació ................................................................................................................... 0 Objectiu .......................................................................................................................
    [Show full text]
  • La Plaza Del Carmel Análisis De Espacio Público
    La Plaza del Carmel análisis de espacio público Lic. Rocío Arévalo Pérez Universidad de Barcelona septiembre, 2018 1 Figura de Portada: Detalle de un plano correspondiente noreste de la ciudad de Barcelona y cercanías, del año 1891. En rojo se señala la masía de Can Grau, que en el plano es indicada con el nombre de su propietario, Alexandre Bacardí. Fuente: Bou (2006). 2 Universidad de Barcelona Facultad de Bellas Artes Máster en Diseño Urbano: arte, ciudad, sociedad La Plaza del Carmel análisis de espacio público Lic. Rocío Arévalo Pérez septiembre, 2018 3 AGRADECIMIENTOS Especial reconocimiento al Doctor Antoni Remesar por sus enseñanzas y oportunas orientaciones; A mi padre, Christer Themnér, por siempre apoyarme y creer en mí; A los docentes y compañeros del máster en Diseño Urbano: arte, ciudad, sociedad; quienes aportaron un excelente espacio de aprendizaje multidisciplinar para mi crecimiento personal; A la Comisión Central Sueca de Apoyo Económico a los Estudios (CSN) por haber hecho posible esta experiencia; A mi resiliencia, que me brindó la fuerza para superar los desafíos; Al Barrio del Carmelo, a Barcelona. ACKNOWLEDGMENTS Special recognition to Dr. Antoni Remesar, for all the learning and guidance given to me; To my father, Christer Themnér, for unconditionally believing in me; To all teachers and colleagues of the master in Urban Design: art, city, society; whom contributed with an excellent and multidisciplinary learning space for my personal growth; To the Swedish Central Commission for Economic Support for Studies (CSN) for making this experience possible; To my resilience, for giving me the strength to overcome every challenge; To the neighborhood of El Carmel, to Barcelona.
    [Show full text]
  • IEB Working Paper 2019/06
    IEB Working Paper 2019/06 BOLSTERING COMMUNITY TIES AS A MEANS OF REDUCING CRIME Magdalena Domínguez, Daniel Montolio IEB Working Paper 2019/06 BOLSTERING COMMUNITY TIES AS A MEANS OF REDUCING CRIME Magdalena Domínguez, Daniel Montolio The Barcelona Institute of Economics (IEB) is a research centre whose goals are to promote and disseminate work in Applied Economics, and to contribute to debate and the decision- making process in Economic Policy. The IEB research program in Public Policies aims at promoting research related to the design, implementation and evaluation of public policies that meet social needs and enhance social and individual welfare. Special emphasis is put on applied research and on work that tries to shed light on the Economics of Education, Health Economics, Innovation, Labour Markets and Security Policies. Disseminating research findings in these topics to a broader audience is also an aim of the program. Postal Address: Institut d’Economia de Barcelona Facultat d’Economia i Empresa Universitat de Barcelona C/ John M. Keynes, 1-11 (08034) Barcelona, Spain Tel.: + 34 93 403 46 46 [email protected] http://www.ieb.ub.edu The IEB working papers represent ongoing research that is circulated to encourage discussion and has not undergone a peer review process. Any opinions expressed here are those of the author(s) and not those of IEB. IEB Working Paper 2019/06 BOLSTERING COMMUNITY TIES AS A MEANS OF REDUCING CRIME * Magdalena Domínguez, Daniel Montolio ABSTRACT: In this paper we study the effects of bolstering community ties on local crime rates. To do so, we take advantage of the quasi-random nature of the implementation of the deployment of a community health policy in the city of Barcelona.
    [Show full text]
  • Horta-Guinardó
    26 27 Parc del Laberint Palau de les Heures d’Horta Sant Genís dels Agudells Cases Blanques Montbau 25 Masia can Soler Horta 22 28 Velòdrom d’Horta 23 Esglèsia de Sant Genís dels Agudells 24 Pla de Montbau La Vall Museu Palmero d’Hebron 13 Can Cortada 21 Patronat Ribas Pavelló de la República 19 Can Travi Nou Els Mistos 17 18 20 Granja Vella de Martí Codolar 16 12 15 Torre Jussana La Teixonera La Clota 29 14 Carrer Campoamor La Teixonera La Clota 30 Horta-Guinardó, Ca n’Andalet Propostes de rutes 11 Plaça d’Eivissa Modernisme i les millors vistes de Barcelona Carrer Aiguafreda L’interès d’aquesta ruta està en la visita a dos dels més destacats 10 exponents de l’arquitectura modernista de la ciutat: l’Hospital de Sant Pau i el Parc Güell. En la segona part del recorregut tindrem El Carmel la possibilitat de veure una vista de 360º sobre Barcelona, al cim 31 del Turó de la Rovira. I també podrem apreciar altres espais des- Monument a les tacats dels barris del Baix Guinardó, El Guinardó, Can Baró i El Brigades Carmel. Internacionals Punts de la ruta: 1. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, 2. Casa de la Font d’en 9 les Altures, 3. Centre Cívic Guinardó/Mas Ravetllat, 4. Mas Guinar- Masia can Fargues dó, 5. Parc del Guinardó, 6. Turó de la Rovira, 7. Pont de Mühlberg, 8. Parc Güell. Fargues Total: 5,8 km; entre 1 i 2 h. GoogleMaps: www.bcn.cat/horta-guinardo/rutamodernisme 8 Parc Güell Pont de Mühlberg Casal Font De la identitat tradicional d’en Fargues als Jocs Olímpics del ‘92 Aquesta ruta se centra en tres aspectes bàsics d’aquesta part de Turó de la Rovira la ciutat.
    [Show full text]