Recuperem Can Soler Accions per a la gent gran Projecte fotogràfic Atletisme s’escriu amb V de veterà Orquestra Integrasons Millores a les places Canal Barri Entrevista a A. Fort i A. López Escales mecàniques Amb les nostres mans El Pla de Barris en xifres Memòries a la contra

SANT GENÍS DELS AGUDELLS I LA TEIXONERA

Diari del Pla de Barris. Març 2020 Gratuït. Agafa’m! DIARI DEL PLA DE BARRIS Març de2020 reciclat iimprès localment. confeccionat ambpaper Aquest diarihaestat © Fotografies: elsautors © Il·lustracions: elsautors © Textos: elsautors Rotimpres Impressió Mot Agitació Gràfica Direcció idisseny d’art Esperança Sierra Serra Mar Padilla Lorena Montón Joan B. Roselló Redacció Equip delPladeBarris Consell redactor Mar Padilla Cap editorial Ajuntament deBarcelona Edita Sumari El PladeBarris L’entrevista barri a Canal barri La crònicaLa a lacontra Memòries fotogràfic Dia adia, en xifres Projecte Editorial Accions Portada 6/7 4/5 12 11 10 9 8 3 2 1

L’Alcaldessa deBarcelona Ada Colau Ballano ajudeu afer delvostre barriunllocmillorperviure-hi. comprometen ambelseu futur. Gràcies atots els quecada dia deciutadans que se’l fan seu, queelviuenipateixen i,sobretot, quees és unacomunitat barri un carrers; i els edificis Sense però barrisnohihaciutat, elbarrinosón nomésels alcarrer.sortir fa aixecar lapersiana illevar-nos ambunsomriure iganesde la vidadebarri,queensfa sentir acompanyats, laqueens res detot això. Elqueésfonamental éshaver millorat unamica fet programes peralagentgran, però noés elmésimportant s’han i edificis rehabilitat s’han d’ocupació, plans i música de de projectes, s’han arreglat escoles i places, s’han fet classes timen els carrers que trepitgen. S’han dut a terme centenars per seure-hi, discutir iposar-se atreballar ambtots elsquies mans: viure ElPladeBarrisésunataulaparada encomunitat. que amenacenelésmésindispensableperalséssers hu- tir lavidaaciutatipercombatre lasoledat il’individualisme, El PladeBarrisésnomésuninstrumentperajudaraenfor plaça, van donantforma alaBarcelona quejaésaquí. Marcelo, el Ferran, mentre juguen junts al pati de l’escola o a la Wang, el Carlos, la Mariona, l’Ayla, el Mohamed, la Cristina, el Ielsbarristambésóncomunitat. lallavor defutur, allàonel resoldre oconstruirrespostes alesnecessitatssocials dela ments en quèels veïns i veïnes s’han arremangat per exigir, biblioteca, un autobús o un camp de futbol, i els milers de mo per evitar videstrencades, lesmanifestacions demanantuna sociació deveïns, cada desnonamentaturat posant-hi elcos les lluites peraconseguir barrisdignes,lesassemblees a l’as enganxada alespedres delescases ial’asfalt delscarrers: en quèlaciutatesfaElbarriéstambémemòria comunitat. l’AMPA preparant elCarnestoltes imilionsdepetitsmoments fent depetanca sota lapartida unarbre, elgrupdemares de a lacuadelforn amblaveïna quefa diesquenoveus, elsavis Un barrisón elsnensilesnenesjugantalaplaça, laconversa Editorial 2 —Editorial - - - - Sant Genís dels Agudells i la Teixonera ------01 02 , pel nom del propieta xx ació de l’Espai Natura Can Soler. ació de l’Espai Natura obem també la Fundació Els Tres Turons. obem també la Fundació Els Tres , just a l’entrada del Parc de Coll Parc del , just a l’entrada 2 a començar a conèixer com a Can a Can com a conèixer a començar Ajuntament la va expropiar i, després i, després expropiar Ajuntament la va , encara conserva la teulada àrab i els àrab la teulada conserva , encara xix ven uns masovers. ven Ja datada el 1801 com a Casa Berengue a com datada el 1801 Ja Dis de l’Escola instal·lar va s’hi 2010 L’any Un moment de la inaugur A Can Soler hi tr

vui, la Fundació Els Tres Turons hi promou promou hi Turons Els Tres Fundació la vui, ardins de l’Ajuntament de . de l’Ajuntament ardins ont del Bacallà perquè just al costat hi ha el just al costat perquè ont del Bacallà ri, Antoni Soler. També se la va conèixer com a com conèixer la va se També Soler. ri, Antoni F serola, serola, i fins a principis d’aquest seglecuida se’n 01 02 Un petit mas Un petit de als peus la muntanya de Collserola de Can la masia molt de temps, Abans, fa a Cal Boig. com coneguda Soler també era que data de principis del petit mas, Aquest segle ras i coneguda popularment com a Cal Boig, la a Cal Boig, popularment com i coneguda ras masia es v el segle Soler durant nom. La masia ocupa una del mateix torrent finca situada terrenys en agrícoles la Rabassada. de la carretera de tals, a tocar i fores El 1980 l’ destinar a equipament la va de restaurar-la, municipal. seny Floral i Paisatgisme, nascuda el A 1982. de amb problemes de les persones els drets de la masia hi ha més salut mental. Al voltant de 30 horts dels quals s’encarreguen urbans, de conces en règim del barri, grans persones sió durant cinc anys, gestionats per Parcs i J esgrafiats de lafaçana. Es troba en una finca m de 32.000 ------02 ticipativa a l’entorn de Can Soler. ticipativa a l’entorn tius i per a l’oci i el lleure, la mi i el lleure, tius i per a l’oci , ja es pot gaudir d’alguns dels nous oguiades per promoure les pràcti oguiades per promoure ecollida d’aigües, amb una capacitat d’aigües, amb una capacitat ecollida amb una superfícieuna amb 29 x 19 x 3,3 m. de 3 g del procés participat, dema va g del procés el veïnat a de l’entorn de la masia començaran a prin- de la masia començaran a de l’entorn os un espai de trobada del veïnat, amb jocs del veïnat, os un espai de trobada al de l’entorn de Can Soler amb la restitució de Can Soler amb la restitució al de l’entorn eu entorn. — eu entorn. Dia a dia, barri a barri — 3 ’àmbit d’actuació té una superfície té de 6,05 hectàrees. d’actuació aproximada ’àmbit Al llar De moment L’àmbit d’actuació té una superfície - aproxima Un moment de la passejada par L eriors de jocs infantils, la pista esportivapista la multiús, infantils, jocs de eriors

é com a objectiu promoure la natura i la sostenibi la natura a objectiu promoure é com acilita el contacte, l’experiència i el gaudiment de l’experiència acilita el contacte, da de 2,3 hectàrees. L’objectiu és la creació de és la creació L’objectiu da de 2,3 hectàrees. nous espais espor nar un parc urbà amb accessos segurs i còmodes, i còmodes, segurs amb accessos urbà nar un parc i que f un demanava es d’horta... zona una També infantils, pista una altra una pista de skate, espai per a joves, o futbol sala i un espai de esportiva per a voleibol recupe volen A més, se’n bar i quiosc. restaurant, s’hi construirà originals. També feixes diverses rar un dipòsit de r m 1,788 de que serà un nou parc de Barcelona. Can Soler està de Barcelona. un nou parc que serà fal la a Agudells, dels Genís Sant de barri al situada un espai d’informa ofereix alhora, i que, la natura, da del Parc Natural de Collserola, en un entorn que en un entorn de Collserola, Natural da del Parc f d’activitats amb una programació ció i formació, dirigides i aut en les relacions que afavoreixin ques sostenibles i el medi natural. el medi urbà tre litat, així com difondre el patrimoni natural i cultural cultural i natural patrimoni el difondre com litat,així del s - terrassa amb 6 feixes de la morfologia del terreny de reurbanització fase de la primera obres des. Les i millor cipis de l’any 2020, amb la creació de dues feixes inf i el dipòsit d’aigües soter camins laterals, talussos 01 02 crea viaris, la i els accessos dels recorreguts llora millora la i pluvials aigües les a per dipòsit d’un ció gener un import de 1,75 milions d’euros. i costaran rat, Cen- el exemple, per marxa, en estan ja que espais, de la ma als baixos ubicat Can Soler, de Natura tre del 2018 i el 19 d’octubre inaugurar sia, que es va t - - - - 01 natura, natura, han estat decidits pel , continua essent nucli i essent , continua Can Soler x xix ara es mantenen dempeus es mantenen ara recuperem recuperem Recuperem Recuperem fundada en el segle segle el en fundada gudells. En aquestes trobades i debats, es trobades gudells. En aquestes Els usos, els accessos i la millora de l’espai de l’espai i la millora els accessos Els usos, van decidir els usos i les activitats comunitàries del i les activitats comunitàries decidir els usos van al barri: la masia de Can Soler. d’aquesta masia del segle REDACCIÓ — REDACCIÓ A la part de dalt de d’Hebron la de la Vall Sant Jeroni monestir, un gran muntanya, abans hi havia el monestir de . com gran (1393), que era i al seu ja no existeix el monestir de Sant Jeroni Ara passa molt ràpid, El temps lloc hi ha una gasolinera. carre alguns En perduren. que coses ha hi però sí, d’al un cert s’hi conserva aire del barri encara rons de Sant I la petita església i rural. verd segles, tres Genís, Sant Genís dels Agudells és Sant Genís dels Agudells té però un barri de Barcelona, és diferent: el fa que quelcom soroll, no hi ha gaire tranquil, el verd és net i s’hi respira l’aire de El projecte de Collserola. dels i recuperació remodelació de l’antiga masia de entorns de futbol Can Soler i l’antic camp és un punt Sant Genís-Penitents del barri. per a la millora d’inflexió Dia a dia, barri a barri Dia a dia, veïnat del barri, que, al llarg de sis mesos del 2017, del mesos sis de llarg al que, barri, del veïnat participatiu jun d’un procés protagonistes ser van tament amb entitats i associacions de Sant Genís dels A símbol d’aquest barri, el 70 % del qual és al Parc de Parc al és qual del 70 % el barri, d’aquest símbol territori aquest en anys, molts i molts Fa Collserola. de masies i cases una quinzena hi havia únicament El pairals. temps passa, sí, i també hi ha que coses mi la el que serà exemple, Per en positiu. canvien llora i la dinamització de tot l’entorn d’una de les i la dinamització l’entorn llora de tot poques masies que enc DIARI DEL PLA DE BARRIS Samaniego enlac de carrer el i superior cota la d’Arenyscarreren el entre tres passatge dels Canadencs el desnivell existent és de 14,5 me al que mentre Dalmir, Sant de carrer el amb connectar a fins metres 15 de desnivell un salva Àngels dels Déu de Mare la actuals. menat i d’elements urbans per adequar-los als requeriments ció delesescales mecàniques, esproposa lamillora del’enllu resultin unimpedimentperviure albarri.Amésdelainstal·la els ideaésmillorardencs. La l’accessibilitat ilamobilitatdetots carrer delaMare deDéudelsÀngelsialpassatge delsCana més dedosmilionsd’euros ainstal·larescales mecàniques al qui viuenalbarri.P sultar un obstacle per a depèn de qui no és cap secret per als ats iquelaquantitatd’escales quecal pujaribaixar podenre Que els desnivells del barri de la Teixonera són molt pronunci- Pujar ambfacilitat Escales mecàniques pliquem algunesd’aquestes 51 accions. d’Horta-Guinardó. Acontinuació usex- delsequipsmunicipalsdelDistricte part de cada barri,ilespersones queformen d’entitats, associacions icooperatives barri—, elsmembres delesdesenes pla —formats perveïnes iveïns decada formen elsgrupsimpulsors decada d’un muntdepersones: lesquecon- a lesreflexions, eltreball il’empenta podem canviar lescoses gràcies gualtats. Aquesta trama demostra com un motor comú: lalluitacontra lesdesi- una immensatrama depersones amb 50 accions enmarxa, però és,sobretot, Teixonera ésunarealitat demés El PladeBarrisSantGenísila REDACCIÓ — Accions veïns i veïnes perquè ni l’edat ni certes discapacitats no De manera més concreta, la intervenció al carrer de ota inferior. er aquestmotiu,elPladeBarrishadestinat 02 - - - - - que formen lescincaccions són elprograma “Itu,jaetcuides?”, gr túlia és,unespaidetrobada irelació fraternal perapersones per al ifacilitar lamobilitat i la vinculació amb la comunitat deles Reduir lasoledat soci novolguda, augmentarlaparticipació envelliment saludable Gent gran activa, Accions peralagent gran enl‘orquestrai noiesqueparticipen Integrasons. s catiu peralainclusiósocial, eldiàlegmulticultural ilacohesió dels nensilesnenesdeljo ciativa esbusca incidirpositivament eneldesenvolupament ini aquesta l’any.Amb tot durant gratuïts ofereixen concerts c i assajos Teixonera.dels seula i La Genís Sant Juvenil i fantil In- l’Orquestra amb (2019/20) enguany continua i 2018/19) i (2017/18 passats cursos dos els articular va es Integrasons l’E venils. JuntamentambelPladeBarrisiencol·laboració amb musical ilacreació comunitària amborquestres infantils iju- P tatge delamúsica.seva La metodologia, creada perPablo sigualtat social, possiblementnotindrienaccés al’aprenen de formació perainfants iadolescents que, perraons de d’integració social, cultural i icomunitària, desensibilització lucre destinadaaorganitzar, gestionar ipromoureànim de activitats sense associació una com defineix es Integrasons Notes queuneixen Orquestra Integrasons cular-los alacomunitat. l’oferta d’activitatsd’interès delsbarrisambla intenció devin les persones cuidadores, iel programa L’Agenda, queapropa nec tar sobre serveis irecursos existents que puguinsatisfer les i vinculació, enquèelsprofessionals podeninformar iorien aspect xonera, quehohapromogut. Enlessessions s’hantreballat nar tots elsdimecres alaparròquia deSantCebrià delaTei Teixonera, majoritàriament donesgrans, queassisteixen adi la de veïnes i veïns 16 acompanyat ha 2018 del setembre al cultur guin accés alesactivitatslúdiques,formatives, o esportives humans adequats,hafacilitat quepersones tin grans aïllades estat l’ ança i,sobretot,confi decasa.- Unaltre surtin projecte singularha guanyin l’aigua, a por la perdin veïnes i veïns de grup per tades adiferents nivells, s’hantreballat tambétemes com la ïns iveïnes delsbarris.Através d’activitatsaquàtiquesadap ve anys, 65 de majors participants 101 valent de moure fet Rafael ielDistricte quedurant d’Horta-Guinardó dosestiusha c frescant “Fem salutalapiscina deSant Rafael”, unprojecte dels grans objectiusd’aquestPladeBarris.Hidestaca elre c xerradesfísic,així i d’interèsbenestar salut i de activitats cial, ocial. Els més beneficiats d’aquesta iniciativa són els 40 nois oncerts és el Centre Cívic Casa Groga i periòdicament s’hi periòdicament i Groga Casa Cívic Centre el és oncerts om de caire lúdic. Així mateix, vol ser un espai de detecció de espai un ser vol mateix, Així lúdic. caire de om onjunt amblesGermanesHospitalàriesdel’HospitalSant ersico, éscomplir aquestatasca mitjançant lapedagogia ans amb risc d’aïlllament i solitudans amb que riscdes que va d’aïlllament començar scola Mare deDéuMontserrat il’InstitutVall d’Hebron, sones grans de Sant Genís i la Teixonerala alguns i estat Genís han Sant de grans sones tinença perquè ilacohesió degrup. unaoportunitat un És essitats delagentgran. Elsaltres dosprojectes quecon 4 —Accions ofereix eines per reduir la càrrega emocional i física de física i emocional càrrega la reduir per eines ofereix als delsseus barris. D’altra banda,elprojecte Cafè-Ter Anem, que, a través amb recursos de sortides tècnics i es com l’estimulació cognitiva, laintervenció psicoso vent, iestablirunmodelsocioedu 01 ------05 02 07 06 04 03 01 i deljovent i lesnenes dels nens volupament en eldesen- positivament busca incidir iniciativa es Amb aquesta comunitàries 242 sessions amb mésde i veïnes 146 veïns han participat En total hi

de JosepSangenís. Tecomate allocaldelcarrer del metro ElColl|laTeixonera. troba alaparet mitgera delasortida Integrasons. de relació entre veïns iveïnes. i enjardinat del’arbre central. peralagentgran.aquàtic una realitat. passatge delsCanadencsjasón Infants par Membr Es millor La plaçad’Isopambbancsnous El mur Rafael escon La piscinadel’HospitalSant L es escalesmecàniquesdel al Amblesnostres manses es delaCooperativa en elsespaispúblics ticipants al’Orquestraticipants verteix enungimnàs verteix

03 Sant Genís dels Agudells i la Teixonera 07 04 La nova La nova Associació Memòria s’ha Taxonera a través creat de la taula per difusió i fer reivindicació de la pròpia local història ------ament en l’autoestima i la ament en l’autoestima - - - per mate da operador de càmera en un cinema, tenia en un cinema, tenia de càmera da operador Era Era el número de la que seria la seva Els futura llar. ecerca, difusió i reivindicació de la pròpia història local. local. història de la pròpia difusió i reivindicació ecerca, Accions — 5 Accions vant la boca del metro i la Teixonera. Aquesta imatge imatge Aquesta El Coll i la Teixonera. del metro la boca vant an intervenció de l’artista Roc Blackbock s’erigeix majestu- de l’artista Blackbock s’erigeix an intervenció Roc asa dels seus somnis. Ara, anys després, una de les filmaci L’Anna Sánchez, veïna de la Teixonera, recorda quan de pe recorda de la Teixonera, veïna Sánchez, L’Anna i la Teixonera, a (Extremadura) arribar de Toril van pares seus autocons famílies van que barri del moltes les de una ser van centenars de pel·lícules que endreçava religiosament a diari hi aju- amics i familiars cridat a la taula. Mentre abans de ser daven totxo a totxo, la família de a començava l’Anna erigir la c de Maties Guiu, just de la plaça mitgera osament en una paret da memòria de taules dues les per estat triada ha espectacular històrica de Sant Genís dels Agudells i la un Teixonera, pro mentre fills dels cuidant homes els veure poden s’hi foto la En de ciment, les cubetes una mirada passant-se les dones van l’artista, al futur per visibilitzar cap segons ha de ser tots que, part de pro forma d’un conjunt acció Aquesta els col·lectius. barris, en clau dos dels identitat col·lectiva de la construcció construcció la a Paral·lelament gènere. de i intergeneracional per remodelar Matias Guiu es va del Doctor la plaça del mural, pe escales noves unes amb l’accessibilitat, millorar-ne de tal Amb les nostres mans Amb les nostres sobre Una història del barri l’autoconstrucció Josep 1 del carrer el número davant el barranc tita baixava Sangenís. mecànic matí al pare, seu el que l’Anna Explica casa. la truir-se a un taller i a la tar gegant. Una de mural la llum en forma veu ons de l’Anselmo gr basat creació de recent d’àmbit comunitari i un procés jecte en la r que el Pla de Barris de memòria popular col·laborativa jectes ha engegat per tal d’incidir positiv de Sant Crispí. i el carrer d’Arenys el carrer entre atonals ------06 05 - a les interven eurbanitzades gràcies i millorades és d’aquest procés i contraposant-ho amb les millores amb les millores i contraposant-ho és d’aquest procés e que a la plaça dels Garrofers també s’hi han posat sis dels Garrofers que a la plaça e opostes de millora a través d’una passejada grupal i trans passejada d’una a través de millora opostes afeïna que els refrescos convencionals, que es basa en l’economia social i que en el futur podria social que es basa en l’economia convencionals, que els refrescos afeïna a esdevenir una cooperativa comercial que és de vital importància que és de barri que necessita per a un comercial cooperativa una a esdevenir eïnat. La iniciativa va començar arran del procés participatiu procés del arran començar eïnat. va La iniciativa ajoles i elements antilliscants), nou punt de llum en un lateral nou punt de llum en un lateral ajoles i elements antilliscants), a consum propi que va esdevenir un èxit en ateneus, casals i espais socials. Gràcies a la col·la Gràcies i espais socials. casals en ateneus, un èxit esdevenir que va propi a consum aquesta iniciativa de la Teixonera, de Joves de l’Assemblea a qui coneixien de la Sandra, boració v d’Horta-Guiel Districte amb conjuntament lidari. La vinculació del Pla de Barris amb Tecomate, i sucres menys té que beguda una comercialment consolidar i enfortir és Activa, Barcelona i nardó c de línies quatre ofereix Tecomate refresc, del negoci de pla al fa que Pel laboral. ocupació generar amb i Tecomate amb gingebre Tecomate cafeïna, sense original, Tecomate Tecomate producte: cola. Elabora unes 9.170 ampolles i produeix 3.026 i litres, aproximadament, participa en més de sector. del 20 fires projectes de dinamització econòmica com aquest. Tecomate ofereix un producte de proximitat de proximitat un producte ofereix de dinamització aquest. com Tecomate econòmica projectes i so sostenible de proximitat, el comerç que fomenta autogestionada associació per una produït El refresc més social El refresc En Roman i en Martí ara fa van uns crear, tres anys, un sense alcohol refresc a base de Cooperativa Tecomate Cooperativa bancs nous. El pressupost destinat a la millora d’aquestes tres tres d’aquestes destinat a la millora bancs nous. El pressupost 206.000 euros. ha estat de places de l’escenari, nou castell de jocs infantils i nou joc de salut per i nou joc de jocs infantils nou castell de l’escenari, s’hi han incorpo d’Isop plaça banda, a la D’altra a la gent gran. ça de la Vall d’Hebron, la plaça dels Garrofers i la plaça d’Isop, d’Isop, plaça la i Garrofers dels plaça la d’Hebron, Vall la de ça han estat r les a objectiu recollir com namització que tenia plaça en cada pr a la vista de tothom. en uns plafons posteriorment criure-les Despr i altres de la Teixonera de Veïns per l’Associació proposades de reurba les obres passar a executar entitats del barri, es va les interven d’Hebron de la Vall nització. a la plaça Finalment, (repo pavimentació a la millora cions han estat les següents: de (reposició a l’escenari arranjaments sició de llambordes), r central, l’arbre i s’ha enjardinat noves, sis bancs i jardineres rat mentr a les tres places engegat pel Grup Impulsor de la Teixonera al de la Teixonera engegat pel Grup Impulsor places a les tres participatiu di una en consistia procés Aquest 2017. del juliol Espais per a tothom per a Espais la pla de la Teixonera, més concorregudes de les places Tres Millores a les places a les Millores Barris, a partir pel Pla de de les aportacionscions fetes del v DIARI DEL PLA DE BARRIS Casa autoconstruïdaCasa alcarrer deCànoves, SantGenísdelsAgudells, 2018 Anna Oswaldo Cruz—SantGenísdelsAgudells 6 —Projecte fotogràfic Sant Genís dels Agudells i la Teixonera Projecte fotogràfic — 7 fotogràfic Projecte Aquestes fotografies formen part de la col·lecció “Setze barris. Mil ciutats: Fotografies per a altres relats de Barcelona”, relats de Barcelona”, per a altres Fotografies formen part “Setze barris. Mil ciutats: col·lecció de la fotografies Aquestes al barri Gòtic). Verònica, de la (plaça del Borsí del 2019 a l’edifici al 31 de març fins des del 16 de febrer exposada Anna Oswaldo Cruz — La Teixonera Anna Oswaldo La Bòbila Carmen de Numen Mestre, , plaça 2018 la Teixonera, EL SUPLEMENT DIARI DEL PLA DE BARRIS

A BARCELONA REVERTIM LES DESIGUALTATS ENTRE ELS BARRIS DE LA CIUTAT El Besòs i el Maresme El i Baró de Viver Zona Nord La Les Roquetes Sant Genís dels Agudells i la Teixonera La Marina sud i el Gòtic sud

Editorial Mapa de les obres Accions del Pla Entrevista a la contra: L’educació als barris del Pla de Barris de Barris Oriol Nel·lo Barris d’oficis 2-3 4-5 6-7 8 Pàg. Pàg. Pàg. Pàg. L’educació als barris, una arma carregada de futur

01 02

REDACCIÓ — “No hem de deixar mai els professors sols”, diu Integrasons (orquestes de percussió) i EducArtS En la lluita contra les desigualtats, el Joan Artigal, el director del nou institut Trinitat (música, circ, teatre i dansa) permeten que fora el Pla de Barris, conjuntament amb Nova, al barri del mateix nom. El Joan creu que la de l’horari escolar els nens i les nenes puguin se- veritable arma educativa és la suma d’una comu- guir gaudint de la cultura si així ho desitgen. l’Institut Municipal d’Educació de nitat formada per l’escola, la familia, el barri i les No hem d’oblidar la importància de l’educació Barcelona, el Consorci d’Educació administracions, amb objectius comuns. Aques- en el lleure, on també diversos informes ens aler- ta escola, amb una proposta educativa global i la ten de les desigualtats existents en l’oferta entre i l’Institut de Cultura de Barcelona, seva remodelació integral, va pel camí de ser un uns barris i altres de la ciutat. Per aquest motiu el

EL SUPLEMENT – DIARI DEL PLA DE BARRIS DE PLA DEL – DIARI EL SUPLEMENT desenvolupa un centenar nou pol educatiu de referència a Barcelona. Un Pla de Barris, juntament amb l’Institut Municipal dels pilars d’aquest projecte és oferir una educa- d’Educació de Barcelona, impulsa el projecte Ba- d’actuacions —quantitaves ció de llarg alè, un camí que comença en l’escola obab (creació de nous espais i caus, i suport als i qualitatives— per millorar bressol i acaba al batxillerat. La segona idea és existents) i el projecte Temps de Joc (espai de que l’escola ha de ser un espai obert a tot el ve- trobada els dissabtes al matí on l’esport s’utilitza l’educació en els barris més ïnat, una nova biblioteca-mediateca i el gimnàs, com a eina educativa). — vulnerables. L’Ajuntament de uns espais que es vol que siguin oberts al barri per a ús de tots els veïns i veïnes, dins i fora de Barcelona ha invertit 29 milions l’horari escolar. El tercer pilar d’aquest centre és d’euros en posar en marxa que inclou la comunicació audiovisual com a eix obres de millora d’estructura, transversal per a totes les edats. Com a la Trinitat Nova, la cultura i la seva ex- implementar tecnologies de pressió en les diverses disciplines artístiques la informació i la comunicació, (música, circ, teatre, dansa, audiovisuals, plàstica, poesia…) ha entrat a totes les escoles i instituts i reforçar els equips pedagògics amb el programa Pla de Barris, amb el convenci- amb la incorporació de perfils ment que l’art ajuda a crear un entorn més atrac- tiu, i permet treballar competències relacionals socials als centres escolars. i valors com el compromís, el treball en grup, la Aquestes millores han arribat a convivència, l’esforç, entre altres, a la vegada que ofereix experiències artístiques a nenes i nens escoles bressol, centres d’infantil que, sovint, no tenen l’oportunitat d’experimentar. i primària, i instituts dels 16 barris La Caixa d’Eines (catàleg de propostes artístiques que ajuden les escoles a triar el projecte que més del Pla de Barris, com per exemple s’adeqüi a les seves necessitats), EducArtS (pro- l’institut escola Trinitat Nova, posta artística a les escoles de Zona Nord de ) i la proposta d’audiovisual o música com a el Til·ler, l’institut Rambla Prim eix vertebrador de tot el projecte educatiu de l’Ie o l’escola Bàrkeno. Trinitat Nova o el Til·ler de Bon Pastor són exem- 01 Participants del programa EducArTS ples que expliquen aquesta voluntat. a la rua de Carnestoltes. Les propostes de Vozes (ensenyaments musi- 02 Un alumne aprèn circ amb el programa Caixa d’Eines. cals, especialment instruments de corda i corals),

2 — Reportatge Sense barris no hi ha Barcelona ------05 networking en fires de la ciutat. També s’han L’àmbit d’activació d’activació L’àmbit econòmica del Pla de Barris ha posat més en marxa de 89 programes les per millorar laborals oportunitats REDACCIÓ — REDACCIÓ Una de les causes més importants que defineix la precarietat d’atur i la la desigualtat és el nivell tant, Barris, de Pla del inicis dels des ja Per boral. dels barris ha estat un ob econòmica l’activació de Amb un pressupost jectiu bàsic del programa. marxa en posat s’han d’euros, 10 milions de més i l’atur per reduir i programes més de 70 projectes les oportunitats des de diferents millorar laborals més adequades a neces amb respostes fronts, amb Barcelona sumant esforços sitats diferents, i amb la xar amb els equips de districte Activa, Barris El programa territori. de cada d’entitats xa foment el i formació la de l’àrea en treballa d’Oficis de gène amb perspectiva i sempre de l’ocupació ubica a les empreses Per ha molts altres. i n’hi re, des als polígons industrials s’ha posat en marxa d’es serveis un pla de dinamització que ofereix i treball o d’acompanyament de vendes tratègia de d’im d’accions sèrie una barris els tots engegat a de el cas com i solidària, social puls de l’economia for per projecte un Vella, LasTrinitat la a Magas d’espectacles. de vestuari en l’elaboració mar-se dinamitzacióla és treball de línies les de altra Una finançar a ajuda que barri, mateix el en econòmica veïnat, pel mateix posades en marxa iniciatives a la brutal crisi a resposta com vegades moltes — dels últims anys. econòmica A diferents A diferents necessitats, diferents respostes ------04 La crònica — 3 La crònica Una tarda d’hivern, a les clases del programa del programa a les clases d’hivern, Una tarda de Barris Donés és coordinadora La Mireia El programa Barris d’Oficis, adreçat a perso nes residents als barris on l’Ajuntament de Bar ofereix aquesta Barris, de Pla el desplega celona en a persones sociosanitària d’atenció formació també d’altres situació de dependencia, però de perso cura sociosanitari, auxiliar com feines, industrial nes en situació de dependència, neteja — i reparació. i manteniment i gestió de residus, pagar les factures mensuals. El Mariano és cons pagar les factures que no pot és un tren cient que aquest programa em pa “Em donen un bon titol, escapar: deixar seu el en creu I feina.” buscar a m’ajuden i guen és a cuidador: “D’alguna manera, nou futur com la gent i tinc faci m’agrada que ja he fet, una feina diu convençut. la veritat”, litat per relacionar-me, Barris d’Oficis, el Mariano, amb 29 companys i de la Ma les indicacions més, rep companyes les primeres que ensenya la professora carena, i el tre de les cures la percepció nocions sobre el respec parlar sobre Toca persones. ball entre a aprendre dels altres, la paraula i a al temps te també —i metafòrica de forma i a teixir escoltar con de una xarxa de corda— amb un joc real, fiança i suport. Al llarg dels pròxims mesos, els d’hi de pautes també formació alumnes rebran mobilitat o acompanyament alimentació, giene, la qualitat de vida de les per per millorar social que cuidaran. sones d’Oficis a Fundacióla Sant Li Joan el programa. de les entitats que desenvolupa de una Déu, que suposa: brillen els ulls quan parla del repte molt hetero són el curs que fan persones “Les i situacions vitals diferents gènies, i han viscut complexes.” ------03

Barris d’Oficis. Barris d’Oficis. el programa La Marina Dona Empenta. el programa a la Trinitat Vella. a la Trinitat Par Una tar Una v

LasMagas, ticipants alprojecte da enunaclassedelprograma eïna delaMarinapromociona 04 05 03 REDACCIÓ — REDACCIÓ a cui per aprendre clases Un grup d’alumnes rep dar persones dependents. Entre tots fan un mu- un fan tots Entre dependents. persones dar cuidant uns avis ells mateixos s’han dibuixat ral: canto una En lliure. l’aire a luminós, espai un en nou, di s’hi llegeix: “Un moment nada del mural mateixos. d’ells i dels avis Parlen i millor.” ferent més de 50 anys Molts d’aquests alumnes tenen i finsfa poc vivien en l’atur o encadenant treballs Barris d’Oficis,Amb seva lael programa precaris. per tothom conegut sort El Mariano, ha canviat. treba el Marian a Sant Genís dels Agudells, com amb els matins cuidant un home de 89 anys llava als migdies en un magatzem i demència senil, diu. per una miseria”, “Tot un bar. a a les tardes que millori reals probabilitats el Mariano té Ara, futur. i, amb ella, el seu situació laboral les seva Des del 2019 el Mariano és una de les 75 perso nes que cursa el Barris d’Oficis, un programa de treball i formació que inclou un contracte laboral jornada completa d’un i any, a amb unes - condici els alum ons salarials dignes. D’aquesta manera, temps el seu tot poden dedicar nes seleccionats i la seva energia a aprendre un oficisense inter i, per tant, la un sou tenen rupcions, ja que reben podran aquest temps de tot que al llarg seguretat L’ocupació com a prioritat per combatre les desigualtats les per combatre com a prioritat L’ocupació Barris d’Oficis: Barris oportunitat una d’aprendre real treballant EL SUPLEMENT – DIARI DEL PLA DE BARRIS 34. 02. 22. 20. 19. 11. 39. 32. 12. 18. 31. 05. 14. 38. 37. 36. 35. 33. 17. 13. 10. 07. 06. 03. 01. 40. 30. 29. 28. 27. 26. 25. 24. 23. 21. 16. 15. 09. 08. 04. emodelació delaplaça deSantMiquel: es delsespaisd’entrada delesescoles es delafaçana delCentre es alsJardins deSantPau delCamp. imilloreseurbanització delarambla del imilloreseurbanització delsjardins es delpatiilasalad’actes del’Institut delaplaça deFornells. eurbanització imilloreseurbanització delcarrer es puntualsal’espai públical’entorn es al’antigaEscola SantJosep Oriol emodelació total del’Institut SantJordi anjament delesconnexions subterrànies delsespaisinteriors entreeurbanització es alaCasa Taxonera. es alaplaça d’Isop. eació d’unnouparc urbàimirador es alaplaça delsGarrofers. es alaplaça delaVall d’Hebron. es alaplaça delaTeixonera. es alaplaça delaFont delRoure. imilloreseurbanització del’espai esportiu imilloreseurbanització delcarrer deNínive. delsjardinseurbanització delcarrer deTir. delsentorns delCasal eurbanització delcarrereurbanització d’Olvan. imilloreseurbanització del’entorn es alasaladeteatre es al’Escola EnricGranados. ció d’un imilloreseurbanització delazona verda va pistadebàsquet alsJardins

del PladeBarris Mapa d’obres de MariaZambranoiNouBarris. els carrers d’Aiguablava, dePortlligat, de laMarina. als equipamentsdelvoltant delsjardins. i laprogramació d’activitatsperalveïnat de lesVoltes d’en Cirés perpotenciar l’ús de GentGran deSantGenísdelsAgudells. de lazona dejocs. nou espaisense cotxes iampliació de lamasiaCanSoler. el carrer deSamaniegoielcarrer d’Arenys. a lazona delPolvorí. de MinalaCiutat. al carrer deSant Crispí. Can Farrero. al carrer delaMare deDéudelsÀngels. al carrer deSanta Rosalia. Cívic Drassanes. de l’Escola Bàrkeno. del Moviment Obrer. Les Roquetes dels carrers delaPedrosa id’Aiguablava. de Barcelona per convertir-la enl’InstitutTecnològic Trinitat Nova. i creació d’unnoucentre: InstitutEscola de laCasal’Aigua. TrinitatLa Nova Campa. de La Millores alaplaça deMatíasGuiu. Sant GenísdelsAgudells ilaTeixonera del carrer delaQuímica. de laMediterrània. Renovació imillora delsJardins de l’antigacolònia Santiveri. Millores delsentorns del’espai públic Marina La Drassanes, RubénDarío, iCollaso iGil. la convivència iconnectar elstres espais. espais, potenciar-hi elsusos veïnals, afavorir de Vázquez els Montalbánperdinamitzar Raval, plaça deSalvador Seguíiplaça El Raval sudielGòtic Escola Turó delesRoquetes. R Millor Millor R Arr R Millor Instal·lació d’ Cr Millor Millor Millor Millor Millor R R R R R R Instal·lació d’ Instal·lació d’ Millor Millor Construc R No Instal·lació denousas Nou espaiperajo R Millor Millor Millor R R Millor R escales peravianants escales mecàniques entre escales mecàniques

skate parkalaplaça ves ientitatsdelbarri censors verticals

4 —Mapad’obres La Marina 13 15 14 8 11 9 12 7 10 i elGòtic sud El Raval sud 3 2 1 4 5 6 Sense barris no hi ha Barcelona

an del Bon Pastor. Vella. an de la Trinitat

Millor R R Nou cir Millor Millor R A Cober R Millor Construc Millor R R R Construc Nou Casal de Gent Gr R T R Nou Casal de Gent Gr Millor Enderroc de l’antic cinema Pere IV per a la de l’antic cinema Pere Enderroc d’un nou equipament. construcció futura a l’Institut Rambla Prim. Millores de l’Institut a la sala d’actes Millores Barri Besòs. del menjador social i millores Remodelació Gregal. i cooperativa i la Pau La Verneda Trajana. de Via i la Pau. de la Verneda lliure esportius a l’aire La Pau. de l’Escola a la sala de teatre Millores als espais públics dels jocs infantils Millores La Pau. de l’Escola de la plaça mecàniques a l’entorn de l’avinguda de l’avinguda a l’entorn mecàniques de Peguera. de Rasos Energètic i Punt d’Assessorament OAC Nord. a la Zona Baró. públic a Torre de Viver i Baró El Bon Pastor Club de Lluita. Colom en el nou Institut de Formació Rubió i Tudurí. Professional Vella La Trinitat dels Infants. dels Drets plaça i nova Foradada del adequació i millores Remodelació, i de l’Espai Barcino. de la Trinitat passatge esportiva i millora d’una cal·listènia Creació dels entorns i l’enllumenat dels camins del Camí de Ronda. de l’Escola i millores Remodelació Ramón y Cajal. i el Maresme El Besòs al carrer Reurbanització i millores el Magnànim. d’Alfons Zona Nord de Clariana i Campins. del carrer de Caracas. del carrer del Campillo de la Virgen. de futbol de . de Torre Baró. Baró. de Torre a Baró de Viver. de Viver. a Baró de Mossèn Cortinas.de Mossèn del carrer de Camp Arriassa. del carrer zona esportiva de Ciutat Meridiana. zona a l’entorn de la presó de la Trinitat Vella. de la Trinitat de la presó a l’entorn

públic es puntualsdel’espai

delBesòs. es puntualsalMercat públic eurbanització al’espai imillores eurbanització del’entorn imillores cuit esportiu: delsespais millora es al’InstitutBernatMetge. Alta. Verneda a delCasaldeGentGran eurbanització iinstal·laciód’escales delcamp vestidors dequació dels delapista imillora tura eurbanització del’antiga imillores albarri es delasenyalística ció d’unaOficinadel’Habitatge, peraltransport es d’accessibilitat eurbanització iremodelació eurbanització alaplaça imillores delscarrers delclavegueram enovació defutbol ció d’unnoucamp esportiu l’espai de emodelació imillores del’anticInstitutCristòfol ransformació dela eurbanització alcarrer imillores 62. 63. 64. 65. 66. 68. 71. 72. 53. 57. 58. 59. 61. 67. 70. 73. 42. 47. 48. 54. 55. 56. 60. 41. 51. 49. 44. 43. 46. 52. 50. 69. 45. 58 60 50 59 48 55 51 53 54 45 36 10 tr 40 obr i l’ac 14 obr 9 obr 46

37 57 47 – – educatius encentres omillores integrals ansformacions – – laconnectivitat públic, del’espai es demillora cessibilitat és de 87 milions d’euros. 73 obres d’aquestes total La inversió comunitaris d’equipaments ocreació es demillora lliure esportius al’aire d’espais ocreació es demillora Les obres del Pla de Barris, així com les més de 600 accions que que de 600 accions les més Barris, així com del Pla de obres Les desigualtats les a objectiu rebaixar com el pla, tenen conformen s’han prioritzat les això, Per els barris. que pateixen socials milloren la vida comunitària, que afavoreixen intervencions les desigualtats a reduir dels barris i contribueixen l’accessibilitat educatives. en: es reparteixen intervencions Les 56 52 41 34 43 La Trinitat La Trinitat Vella 49 42 35 44 33 Mapa d’obres — 5 Mapa d’obres 67 El Bon Pastor El Bon Pastor de Viver i Baró 72 39 65 69 70 Zona Nord Zona 38 73 62 61 68 La Trinitat La Trinitat Nova 66 40 63 71 64 La Verneda La Verneda i la Pau Les Roquetes Les El Besòs i el Maresme 28 32 24 29 16 30 31 18 23 26 20 17 19 21 22

27

25

i la Teixonera dels Agudells dels Agudells Sant Genís Sant EL SUPLEMENT – DIARI DEL PLA DE BARRIS n’expliquem algunes. territoris. Enaquestespai desigualtats socials enaquests de 600accions perreduir les ha posatenmarxa més barris mésdesfavorits delaciutat, El PladeBarris,present a16dels Trinitat Vella olesRoquetes. — en barriscom elBonPastor iBaró deViver, la aprenentatges enlacura delaprimera infància l’àmbit delasalutposen tambél’accent enels amb elsserveis iequipamentsdelterritori. mental com encol·laboració delacomunitat, provinents tantdelaxarxa deserveis desalut ajovesun catàleg detallers oberts (16-25anys) Xarxa Sense Gravetat, unprograma queofereix delcol·lectiu. Unaltresibilització exemple ésla treballen aspectes com lainclusiósocial ilavi manera, através del’equip decriquetfemení es teixir noves xarxes de sociabilitat. D’aquesta nouvingudes,perajudar-lesa noiesdefamílies a específicament adreçat programa un És Vella. als barrisdelBesòs ielMaresme, ilaTrinitat obrir ireforçar l’acció comunitària ésLes Dúnia, inclou l’esportaquestcas, elcriquet— —en per l’Hospital deSantRafael. Unaltre projecte que vitats lúdiquesiterapèutiques alapiscina de ivulnerabilitat desenvolupend’aïllament acti lut alaPiscina, onpersones grans ensituació Sa- Fem comprogrames marxa en posat s’han barris deSantGenísdelsAgudells ilaTeixonera parentals, entre altres. del’aprenentatgeevitar d’habilitats l’aïllament, mentació, depotenciar lesrelacions socials i d’apropar-s’hi siguiatravés del’esport,l’ali nen elmateix objectiu,encara quelaforma projectes que, d’unamanera od’unaaltra, te motiu quetots elsplansdebarricompten amb cional detots elsveïns iveïnes. peraquest Es traduint enunamillora delbenestarfísiciemo de potenciar hàbits saludables, que s’acaben pectes queesconsideren al’hora importants tes pertaldedonarunimpulsenaquellsas treballat amblesàrees, idistric departaments reduir aquestes diferències, elPladeBarrisha ri derendes baixes. Amblavoluntat d’ajudara bar aser 8anys superiorquelad’algúd’unbar un ciutadàd’unbarriderendes altes puguiarri acaben generant quel’esperança devidaentre desigualtatsque tats enl’àmbitdelasalut, forme, delcreixement alerta delesdesigual L’Agència deSalutPública, enelseu últimin saludable en comú,unhàbit L’impuls delavida La salutalsbarris Moltes altres activitatsdelPladeBarrisen Per exemple, peralveïnat demésedatdels ------

04 03 01 05 02

Jessica Salapar Nous Lideratges alsBarris. a lanova SalaJove. Joves deSantGenísdelsAgudells Nous Lideratges alsBarris. aunasessiódelprogramaParticipants a lapiscinadel’HospitalSantRafael. Gent gran deSantGenísdelsAgudells (les Roquetes). Festa comunitàriadelaPinya 6 —Accions ticipa alprogramaticipa

04 03 02 01 05 àmbits i culturals dediferents d’entitats socials apropats’han alatasca Més dequaranta joves impulsades perlamateixa població. — nous actiuscomunitaris ifer emergir iniciatives rables és on hi ha més dificultats per identificar aquests barris,jaquealsterritoris mésvulne diu. lluny”, no m’he de posar límits i que puc anar més sociació. “Ara sé quepucfer méscoses, que rar-se itirar endavant projectes delaseva as empode a ajudat l’ha programa el que afirma del barridelaMarinaiunalesparticipants, tics ihanaprès aconstruir unprojecte social. àmbits, hanentrevistat diversos dirigentspolí tasca d’entitats socials iculturals dediferents s’han apropatPla deBarriss’hanconegut, ala de joves delesàrees deBarcelona onactuael col·lectives. Alllarg delprograma, unaquinzena el teixit social iser promotors depropostes tari percontribuir milloraconstruir oreforçar sobre aspectes dedesenvolupament comuni persones i,alhora, donaformació participants te promou elprocés d’empoderament deles barris mésdesfavorits Elprojec delaciutat. una formació vivencial adreçada ajoves dels i l’InstitutdeGovern iPolítiques Públiques,és Bofill Jaume Fundació la Barris, de Pla pel sat la seva tercera edició. Aquest projecte, impul programa Nous Lideratges, que ja ha celebrat tur delbarri.Per això esva posarenmarxa el les decisionsqueconformen elpresent ielfu o coneixements activament en per participar ven icreixen. Però notothom té temps, espai Els barris de Barcelona són reno ens vius.Es lideratges alsbarris A larecerca denous Nous lideratges ció, l’acció ilagestió. — seu bonfuncionament:laintenció, laparticipa rebut formació enelsquatre àmbitsclauperal del Pla deBarris.Untotal de 34entitatshan ment iformació del’acció veïnal als16barris ha posatenmarxa unprograma d’acompanya- de servei peralesassociacions delaciutat, conjuntament ambTorre Jussana,uncentre nitaris i,peraixò, alllarg delsdosúltimsanys, Pla deBarrisvol reforçar elsmoviments comu munitària— hand’estar vives ienmoviment. El clau alterritori depotenciació delaxarxa co aquest camí, lesentitats del barri —agents com millorar elfuturjunts.Per mantenir obert ses estroba, comparteixexperiències ipensa inquietuds socials i ganes decanviar lesco atiu ireivindicatiu. Amoltsbarriselveïnat amb Barcelona ésunaciutatrica enesperit associ- comunitaris els moviments per reforçar Una einaclau a entitats Formació Programes comen aquestsson importants, Jessica Sala,periodistaenunapublicació ------Sense barris no hi ha Barcelona 09 06 07 08

La nova plaça Dolors Canals, plaça Dolors La nova i el Maresme. al barri del Besòs infantil en un parc Una nena juga de la ciutat. de la metodologia Infografia de les Marxes Exploratòries. al barri de Baró de Viver. al barri de Baró R

definques, ehabilitació 06 07 08 09

------Accions — 7 Accions El Programa de Rehabilitació de Finques, del Finques, de Rehabilitació de Programa El un progra a crear empènyer va fet Aquest − Fer més accessibles les ajudes (que po − Preservar les condicions de vida dels ac − Contribuir a la incorporació al mercat de − Contribuir a la cohesió social gestionant la a tota A partir diagnosi feta d’una potent ha tècnic de l’equip camp de El treball El projecte, dotat amb dotat El projecte, 15 milions d’euros, voltant al beneficia de 1.582 famílies Molts barcelonins i barcelonines saben que saben i barcelonines Molts barcelonins per rehabili subvencions ofereix l’Ajuntament tar interiors d’edificisi façanes o per instal·lar si ho desconeixes, què passa Però ascensors. cap o no tens demanar-los, o si no saps com administrador de finques per fer totesles les en marxa, per posar-ho gestions necessàries o si al teu edifici no hi ha establertacap comu- i demanar d’acord per posar-te nitat de veïns aquests ajuts? de Bar d’Habitatge Pla de Barris i el Consorci aques a resposta donar per néixer va celona, va de Barcelona L’Ajuntament situacions. tes constatar que certes finques, degut sobretot no i econòmica, social complexitat a la seva aconsegueixen beneficiar-se de les polítiques tant,per municipals i, queden rehabilitació de i de les de rehabilitació de processos al marge d’ajudes públiques. convocatòries ma d’ajudes amb un finançament busquen que clarament específic d’accés uns criteris i millorar finques degradades i amb una alta vul - reha la facilitar-ne de tal per social, nerabilitat són: Els objectius del programa bilitació. den arribar a ser del 100 % segons les - condi cions socials dels beneficiaris), incorporant un el en tot jurídic i social tècnic, acompanyament de rehabilitació. procés possibles movi els i evitar i veïnes, tuals veïns ments d’expulsió. de lloguer social. nou habitatge comu- les de regulació la propiciant i conflictes nitats de propietaris. ciutat de Barcelona (UPC, 2017) i identificades crítics (so més les finques amb uns indicadors de un treball fer es va cials i de conservació), comunitats les a apropant-se proactiu camp en el l’acompanyament i oferint-los detectades d’ajudes. i la tramitació de rehabilitació procés de un total i acompanyar permès detectar 135 comunitats de propietaris de finques po de i iniciar un total vulnerables tencialment 104 expedients (1.582 famílies beneficiàries) que acabaran rehabilitant la seva finca gràcies al suport d’aquest programa. i social econòmic Actualment, 38 finques ja han iniciat i lesobres 2020. — aquest durant fer-ho preveuen resta la Rehabilitació Rehabilitació de finques d’ajuts Un programa específics per el dret garantir a l’habitatge digne

------in situ elements que difi- A principis del 2019, el veïnat de la colònia colònia de la A principis del 2019, el veïnat Qui decideix l’urbanisme de l’espai públic? Car públic? Qui decideix l’urbanisme de l’espai Marxes Exploratòries dones canvien Les públic l’espai rers i places massa foscos, zones on no es pot on zones foscos, massa i places rers de jardins falta de bebè, amb un cotxet transitar públic és de tothom, L’espai infantils... i parcs només alguns dels proble són aquests però veïnes les amb ulls de dona, detecten mes que, tal de revertir pels barris. Per quan caminen públic per l’espai i millorar aquesta sensació a tothom, el Pla de Barris, conjuntament amb iniciar fa va de gènere, de transversalitat l’àrea amb perspectiva a peu uns recorreguts mesos solucions per trobar amb les veïnes, de gènere, agradable la vida més fàcil, que facin conjuntes les D’aquesta manera, el veïnat. a tot i segura observar dones van si els canviem, la vida quotidiana i que, culten treballades passejades, Aquestes la milloren. s’han de preparació, en una sessió prèviament i als barris de la Marina, la Verneda dut a terme la Trinitat el Bon Pastor, Vella, la Trinitat la Pau, al i, recentment, i el Maresme el Besòs Nova, barri de les Roquetes. Marina —espebarri de la el i de tot Santiveri la han celebrat és clar— cialment, les veïnes, a partir renovats reurbanització dels entorns, en la Marxa sorgir de les demandes que van que de gènere amb perspectiva Exploratòria Se n’ha dos anys. fa zona a la mateixa fer es va la visibilitat, la vegetació la il·luminació, millorat el cla i s’ha renovat i l’amplada de les voreres, i les el paviment el mobiliari urbà, tot vegueram, s’han tornat els carrers Ara, enjardinades. àrees i també segurs, agradables més accessibles, per a les dones i per a tothom. — “El descans, el joc i el temps lliure són tan im són lliure el joc i el temps “El descans, l’infant de portantsdesenvolupament al per a i l’atenció l’habitatge, la nutrició, com Barcelo diuen les Nacions Unides. l’educació”, més amable amb els una ciutat na ha decidit ser —i neces el que més volen nens i les nenes, i Amb aquesta idea, i emmarcat és jugar. siten— dona molt “Barcelona de govern dins la mesura un pla per impulsar de joc”, s’ha posat en marxa afavorint públic, visió del joc a l’espai una nova importància i millo social la seva i reconeixent El Pla de Barris parti la vida comunitària. rant amb més d’una cipa de ple en aquest projecte nous es reforçant en marxa, d’accions desena el o afavorint de joc que inclouen una àrea pais i carrers. places i jardins, joc espontani en parcs la renovació són Alguns d’aquests projectes de la Mediterrània, dels espais de joc als jardins Corti Mossèn al barri de la Marina, i a la plaça que es plaça la nova així com nas, al Bon Pastor, al barri de la La Pau, de l’Escola als voltants farà buida, on les és una plaça “Ara i la Pau. Verneda No marxen. i infants els buscar famílies a venen les temps: molt en poc canviarà hi ha vida. Això participar van en la propos famílies de l’escola en i, d’aquí a poc, plaça aquesta nova ta per fer les nenes i els nens aquest nou espai hi jugaran Sònia Burgués, les famílies”, explica i xerraran de l’escola. — directora Barris jugables Barris i places Jardins, jugables més carrers per als més petits per als més “Hem d’enfortir el teixit L’ENTREVISTA A LA CONTRA veïnal i les polítiques públiques per plantar cara a les desigualtats” Oriol Nel·lo, president del Consell Assessor del Pla de Barris de Barcelona

REDACCIÓ — Per què el Pla de Barris dona tanta importància a l’educació? Davant la desigualtat i la L’escola incideix de manera extraordinària segregació, necessitem cons- en el progrés o el retrocés d’un barri. Les truir més ciutat i més societat. desigualtats es generen a través de meca- nismes econòmics, però es reprodueixen a L’Oriol Nel·lo (Barcelona, través d’altres mecanismes, i un d’aquests 1957), doctor en Geografia, és l’escola. La reducció de les desigualtats passa per mesures de caràcter econòmic. treballa, des de la universi- Però per evitar que la desigualtat es con- tat, des de l’escriptura i des solidi i creixi cal tenir un sistema escolar capaç d’oferir igualtat d’oportunitats a tots de la política per reduir les els nois i noies independenment del nivell de renda de les seves famílies. desigualtats socials entre En aquests temps de globalització i les persones. Ho va fer des polítiques transnacionals, ressurgeix la reivinidicació de les polítiques lo- de la Generalitat, al front de cals i de barri. Per què? D’on surgeix la idea del Pla de Barris? la Llei de barris (2004), i ara Travessem un període en què s’estan po- ho fa des del Pla de Barris de L’increment preocupant de les desigual- sant en dubte drets que nosaltres conside- tats, agreujat sobretot a partir de la crisi, ràvem irreversibles: les pensions, la salut, l’Ajuntament de Barcelona. fa que aquelles persones que tenen més l’educació. Cal defensar i refermar les po- L’Oriol està convençut que la necessitats de serveis i menor capacitat lítiques socials. I per fer-ho cal territorialit- adquisitiva es vegin empesos a viure en els zar-les, és a dir, cal partir dels problemes complexitat de la desigualtat barris amb més dèficits urbanístics, educa- de cada lloc concret i projectar polítiques tius, de serveis… Això suposa un problema, adaptades a cada lloc. urbana exigeix una interven- Per què funcionen més les polítiques però, a la vegada, dona l’oportunitat de rei- socials si es territorialitzen? ció coral entre les iniciatives vindicar, amb tota justícia, més serveis per ciutadanes i unes polítiques a aquests barris, per assegurar els drets Primer, perquè son més eficaces; segon, dels que hi viuen. Aquest és l’objectiu del perquè permeten implicar el teixit ciuta- públiques robustes i innova- Pla de Barris: impulsar polítiques públiques dà, i tercer, perquè d’aquesta manera la dores. En aquesta entrevista, específiques per lluitar contra els efectes ciutadania se les fa més seves. A més de l’Oriol subratlla que els drets de la desigualtat en aquells barris que més ser pensades en cada territori han de tenir la pateixen, polítiques que permetin inter- l’ambició de cobrir tots els aspectes de la socials s’han de defensar venir-hi de forma integral i transversal per vida del barri: de l’educació al comerç, de millorar les condicions de vida. l’habitatge a l’espai públic, de l’accessibili- cada dia i que els barris orga- Què creus que s’està aconseguint tat als serveis. Ara bé, les institucions d’àm- amb el Pla? nitzats són els que millor fan bit superior també tenen responsabilitats. front a les crisis. Una de les poques coses bones que ha sor- No és correcte pensar que les necessitats tit de la crisis tan profunda i brutal que hem dels barris s’han de tractar únicament amb patit és una florida molt important d’inici- recursos locals. L’Ajuntament de Barcelona atives ciutadanes, de formes alternatives pot tirar endavant el Pla de Barris perquè té d’organització, com els bancs de temps, la grandària que té, però els petits ajunta- els menjadors populars, etc. La peculiari- ments no ho poden fer, és impossible. O hi tat del Pla de Barris és que l’Ajuntament de ha una transferència de recursos des de la Barcelona el va concebre no de forma uni- Generalitat i des de l’Estat cap als ajunta- lateral, com a institució, sinó proposant als ment o no hi ha manera de millorar els bar- veïns dels barris de fer un pla junts, a partir ris vulnerables. Què podem aprendre d’un programa d’allò que les entitats i associacions veï- com el Pla de Barris? nals ja estaven fent o volien fer als barris. D’aquesta manera s’han aconseguit millo- Crec que aquest Pla confirma tres coses. res d’estructures i de serveis, així com mi- Una és la necessitat de coneixement, per llores organitzatives i de cohesió entre els mesurar i canviar la ciutat. L’altra és la ne- veïns. Aquest és un resultat que potser no cessitat de la intervenció des dels poders veus quan passes pels carrers, però és es- públics, per no deixar la ciutat en mans sencial: si tenim un teixit veïnal fort, tenim d’impulsos del mercat que generen desi- una major capacitat per plantar cara a l’ad- gualtat. I la tercera és que només es pot versitat, establir mecanismes de solidaritat tenir èxit si el veïnat s’organitza i fa seves que funcionen i, també, millorar la capacitat aquestes conquestes. — de reivindicar els drets socials.

SENSE BARRIS NO HI HA BARCELONA www.pladebarris.barcelona DIARI DEL PLA DE BARRIS Canal barri de r ar lanostra pròpia Al’hora entitat. Raf manes HospitalàriesHospitalSant molt bons.— veritat ésqueelsresultats hanestat del primer nivell perdessin la por, i la de la piscina. L’objectiu era que les gimnàstica aquàtica opilates dins les activitatsdelsegon nivell, com adaptar vam doncs, Així por. molta litenienamb l’aiguai,lògicament, nivell havien tingutpoccontacte dos grups.L çant elmediaquàtic. van Es crear idea era potenciar l’esport mitjan La vulnerable iqueestiguésaïllada. obrir albarriperalagentgran més Pla deBarris,iperprimer cop esva Dir me unconveni ambelDistricte, la “Vam fer doncs, r Així quedar. vam la ens que així va, inacti- restava que anys 35 feia de ens va comentar quejan’existia una “Vam crear la d’artesania, etc.d’artesania, — de cotxes antics,mercats solidaris ac nismes ientitats.També organitzem i llibr ça MatiasGuiu.Amés,venem roses dia 23exposem elstreballs alapla amb lamainadadel’ass di: lasetmana abans fem unstallers Una altra activitatésladeSantJor tenim espaiperemmagatzemar-les. punt derecollida, jaquenosaltres no joguines alscomerços, quesón el s’implica: elsveïns iveïnes deixen les solidària dejoguines enquètothom TaxoReis,els recollidaamb una l’any Pel que fa a les activitats, comencem l’associació. a som que anys dos fa m u cmay vm eii cre decidir vam company, un amb Jo estava al’associació deveïns i, al setembre, alapiscina delesGer és “Fem salutalapiscina”, deljuliol quals Teixoneradels un Genís, Sant i implantat diversos projectes ala Saludable peralaGentGran hem Dintr T de l’Asociación GrupoCultural Vanessa Soto–Presidenta de gentgran Raquel Puerto–Tècnica a l’aigua“ perdre lapor associació“ nostra pròpia cions per la festa major, desfilades axonera ecció del’HospitalSantRafael iel ael. L’any passat es va dur a ter a dur va es passat L’any ael. egistrar-la, però, l’Administració e delprograma d’Envelliment es donatsperdiferents orga ealment nosaltres només es persones delprimer ociació iel 8 —Canal barri ------que vivienenunsbarrisc tar lesnecessitats delespersones del 2018,iv ment amb el Pla de Barris, al febrer “Hem millorat t jecte va suposarlapossibilitatde Per amoltes persones, aquestpro SOC. pel reconegudes i mologades tiques reglades aempreses eren ho que existia. Totes duestenien pràc par nitària. Les formacions esvan crear càtering il’altra d’atenció sociosa programar duesformacions, unade v dells ilaTeixonera, però després es erenprincipi al Agudels Genís Sant - “Hem reinserit dos barris.Enaquestc tes persones quevivienenaquests d’aques l’ocupabilitat millorar díem ensvamper tant, preguntar com po de vulnerabilitat era moltelevat i, l’indicador sigui, O etc. anys, 45 de de llarga durada, donesmésgrans grans, persones ensituaciód’atur persones anys: 50 de més de l’atur una gran quantitat de persones a el procés vam trobar quehihavia c constituís es grup aquest perquè ons mençar a generar estratègies i acci co vam 2018, del juny de finals tor.A agents, vam aconseguir ungrupmo esplai ocau albarri.Gràcies aaquests jovescomunitat, interessats a obrirun vam buscar, através delsagentsdela fase, queéslaprospecció dejoves: tats dinselsEscoltes Catalans.— ma mésalseu ideari,valors onecessi- per saberquintipusd’entitat s’aproxi hem començat atreballar ambelgrup f alment aquestsjoves jaestroben enla f cats solidaris, etc., amblavoluntat de tarda, en festes, i hem participat mer elsdissabtesinfants ala dinamitzades dut aterme diferents activitatsamb bas nen experiència enlleure educatiu de formen vuitpersones, que, però, note l’ bre del2019,té laseva seu allocal de Sant Genís, que es va iniciar al novem El projecte va sorgir arran dedetec programa Baobab, liderat conjunta Nosaltr er teixit associatiu icomunitari. Actu - ase deconsolidació com aentitatija AssociacióVeïnsde El Genís. Sant de ornar almercat laboral. — a traslladar atot elPladeBarris.En om a entitat. Ara,om aentitat. elCauElRoure de amb laFundació Ared del projecte “Creant ocupació” Núria Fernández –Responsable de projectes aBaobab Rosa –Coordinadora Espinosa Sant Genís“ als infants a el lleure per laboral“ nes almercat moltes perso- tint delagran demandalaboral e voluntària; ésperaixò quehem es vam entrar albarriambel am començar laprimera ontext esvan oncret; ------

per ència moltenriquidora, bàsicament fessional, haestatiésunaexperi- v ròquia onesfeien lesactivitats, no ocupació iec lar, educació i cultura lligada al lleure, ció ipromoció delamemòriapopu juvenil,gran, recupera dinamització - de l’envelliment saludabledelagent hem treballat sisgrans temes: millora públic ció, activitatseconòmiques iespai quatre àmbits:drets socials, educa- “En poctemps, el GrupImpuls va crear es que fins taules i unions cipar. van Es anarfent diferents re dissabt nim setmanalment ifem activitatsels polivalent, a més del jardí on ens reu- de reunions, iunespai unmagatzem del ciocultural Casa Teixonera, al carrer la tarda. Ara som al’equipament so fèiem lesactivitatsels dissabtes a del nalment ensvan cedir algunessales fi- I tenir-himaterial. i el activitats les nou local onpoder-hi desenvolupar nostr tuació del pla. Per de l’esplai, part el de millora peralbarrienelmarc d’ac d’aquestes taules era fer propostes com avoluntaris. Elfuncionament monitors del’esplai enshivam oferir éremaleshores que jo i company un per jecte delPladeBarris iperbuscar entitats delbarriperexplicar elpro convocar veïns iveïnes idiferents parròquia. Méstard, l’Ajuntament va “Buscàvem amb moltamàesquerra. — ha significat fer-ho des del respecte i amb lesseves entitatsiassociacions àmbits mésvulnerables. Icol·laborar Pla deBarriss’hamillor llats iperifèrics. Ambl’arribadadel perquè sempre hanquedatmoltaï barris hanestatmoltreivindicatius, c nat moltsfruits,tot iquealprincipiva i 12ambeldelaTeixonera, ihando amb ballat moltíssim, hem fet 13 trobades ria, imillora del’espai urbà.S’hatre Des delpuntdevistapersonal ipro L’esplai, queduu el nom dela par a poder continuar les activitats a la ostar moltd’engegar. Aquests dos Mariona Prat –Capdeprojecte administrativa Alba Pérez iauxiliar –Estudiant s’ha fets’ha molt“ a l’esplai“ un localper què ésunafeina transversal de sones quehivolguessin parti Besòs, 17, on tenim una nova sala Centre Cívic de la Teixonera,on la de Cívic Centre el Grup Impulsor de Sant Genís Sant de Impulsor Grup el e objectiuera aconseguir un A at eí i a Teixonera la i Genís Sant A . es. — onomia social isolidà- or delPladeBarris,i at enaquells ------Sant Genís dels Agudells i la Teixonera 3 2017 2018 11.734 Extracció de dades: 2019 Extracció 2016 0 2016 9.961 2 +322 NOUS JOVES QUE PARTICIPEN ACTIVAMENT EN PROJECTES DEL BARRI

Ecologia urbana Ecologia Drets socials Drets Educació 154 NENS I NENES QUE PARTICIPEN EN NOUS A L’ANY DE LLEURE ESPAIS EDUCATIU econòmica Activitat PERSONES GRANS DELS BARRIS EN PROGRAMES QUE HAN PARTICIPAT D’ENVELLIMENT SALUDABLE D’ESPAIS D’ESTADA D’ESTADA D’ESPAIS AUGMENT INFANTILS I PARCS a 2,5 camps de futbol. aproximadament Equival +20.884 m 51 146 +3 NOUS PROGRAMES OCUPACIONAL DE FORMACIÓ AL BARRI MUNICIPAL +18 % DE LA TEIXONERA HABITATGES A LA PER QUE REBEN AJUDES DELS EDIFICIS REHABILITACIÓ ON VIUEN AUGMENT DE PARTICIPANTS DE PARTICIPANTS AUGMENT EN PROGRAMES DE SALUT A LA CIUTAT COMUNITÀRIA El Pla de Barris en xifres — 9 El Pla de Barris en xifres 17 % Educació 23 % Educació 203.342 PERSONES QUE S’HAN BENEFICIAT DEL PLA DE BARRIS BARCELONA A TOT

6 % Activitat econòmica 11 % Activitat econòmica 12,5%

18% Drets socials 17 % Drets socials — Població de Barcelona A Barcelona hi viuen A Barcelona 1.620.343 persones, 1.620.343 persones, segons dades de l’Idescat. dades de l’Idescat. segons beneficiat del Pla de Barris. beneficiat i la Teixonera 18.015 persones s’han 18.015 persones i la Teixonera Als barris de Sant Genís dels Agudells Als barris de Sant Genís dels Agudells 59 % Ecologia urbana 16.259.407 € TOTAL PRESSUPOSTÀRIA DOTACIÓ I LA TEIXONERA GENÍS DELS AGUDELLS A SANT 49 % Ecologia urbana 150.000.000 € 150.000.000 € TOTAL PRESSUPOSTÀRIA DOTACIÓ AL PLA DE BARRIS Amb més de 600 accions impulsades 600 accions Amb més de a Barcelona, anys tres els últims durant més dels resultats alguns aquests són Pla de Barris. tangibles del El Pla de Barris en xifres El Pla de Dotació pressupostària Dotació Població beneficiada Població DIARI DEL PLA DE BARRIS La crònica 02 01

siguin 200metres) demón. de córrer unamica (nique les històries: ambles ganes com comencen gairebé totes pròpia història, quecomença de lasalutil’esport té laseva Aquest espaidepromoció per lapràctica del’altletisme. en unparc urbàacondicionat informal com allocpercórrer deformalar ques’utilitzava s’ha pogutconvertir un so- fomenten lavidasaludable, propostes iprogrames que ció delPladeBarrisaacollir il·limitada ialapredisposi- d’atletes veterans d’energia es troben. Gràcies aungrup i institucionsesbusquen, nova prova que, quanveïnat L’espai delaCampaésuna REDACCIÓ — La Campaésunnoupar Un grupd’usuarisiusuàriesdel’ c urbàd’11.950metres quadrats. espai esportiu delaCampa. espai esportiu 01 Atletisme s’escriu amb Vdeveterà instal·lacions les de i olimpíades les de Després distància. la va on hihavia unacorda de300metres quemarca- trobàvem percórrer enunespaideLlars Mundet flet legrinatge d’arquitectes, actualmentjabuitd’arcs, futbol, foca elsulls,estroba envoltat depistes derugbi, de laGr començadinàriament, afer calor. Espero alcarrer del genialarquitecte EnricMiralles, centre depe Enaquestindret,construït. sihomgira elcap ien això delaCampaipistad’atletismequehan m’aniria sinóquevullm’expliquin malament), no ésqueemvulguiposarenforma (tot iqueno espero els qual la per raó La Agudells. dels Genís del Grupd’Atletes Veterans delaTeixonera iSant Jordi Jorbail’Antonio Romero, tres delsmembres un dia entreÉs setmana qualsevol, fa sol i, extraor zació del’espai:zació se n’han millorat elsaccessos, ial organit nova la descriuen em així, I, fora. faci els poden gaudirs xos, parlenambmoltail·lusiódel’espai dequèara que catfitesles metres, dels descobreixo i que, encara rem, caminem perlanova Campa,ons’hihanmar per poder-hi córrer Mentre ambcomoditat.” xer havien dutaterme, però elvam netejar iadaptar Al principiera plededeixalles delesobres ques’hi venir a la Campa per practicar la nostra gran afició. cap espaiperanar-hi acórrer. Fins quevam decidir teníem no que professionals d’atletes grapat bon barri tòria mentre la ratifica: “El que ha passat en aquest sense lloconentrenar.” L’Antonio continua lahis la nostra pistava desaparèixer iensvam quedar reformes posteriors dels camps de futbol i rugbi les amb però equipaments, d’aquests al perímetre metres 600 de itinerari un mateixos nosaltres és tre il’Eugenim’explica que aquestgruptenen espai enc aacompa nyar-los per un em conviden camí ample que va i a parar a un gran atletes els fi per riben Ar cap. hagués n’hi no abans que estrany resulta aquest entorn té tota lalògica delmón;ésmés, cosa de fa anys. “Abans de les olimpíades ens olimpíades les de “Abansanys. fa de cosa xes i tiradors. Per tant, una pista d’atletisme en d’atletisme pista una tant, Pertiradors. i xes ja estanacostumats a fer-s’ho tot ells matei no ha passat enlloc més, perquè aquí hi ha un àe i a íia ntllcó e i ab arc amb tir de instal·lació mítica la i pàdel anja Vella queapareguin l’EugeniTorres, en erclat perunatanca. Hientrem tots qua 10 —Lacrònica que s’hi van edificar, vam construir vam edificar, van s’hi que ense elperillqueaquestcop algú “Aquí hihaunbongrapat espai peranar-hiacórrer” d’atletes quenoteníem cap ------de l’ onar l’espai, s’hacreat unavocalia d’esports dins ment ambaltres associacions delbarri.Per gesti delGrupImpulsor delaTeixonera,mar part junta diu que des d’aquell moment ja van passar a for va veure elsdel’Ajuntament iva anaraparlar-hi, i L’Antonio m’assegura que, mentre ells’entrenava, De 0a100enmenys any d’un sense pagar quotes nirebuts. tothom, a per accessible física d’activitat física;esdevinguique lloc un saludable santuari un del veïnat, independentmentdel’edat ilacondició que volen un espai del qual pugui gaudir la resta i plantacionsvegetals noves. Tots tres insisteixen par tres s’hi han emplaçat unes màquines de fitnes i un me 300 i 200 de el·líptiques pistes les de centre metres quadrats. — i lonines ambganesdemoure’s, posar-se enforma Campa r descomptat,la per física.I, mitjançantl’activitat tiu que v ticar l’esport gràcies alprograma “L’esport inclou”, lespersonesment, amb discapacitat poden prac d’apropar aquesta disciplina als nens i nenes. Final Veterans iniciarà el projecte Decatló amb la finalitat activitats extraescolars. De fet, el Grupd’Atletes diferentsesports delsqueacostumen afer ales grans usuarispotencials, jaquehipodenpracticar minuts”. P 30 “Mínim moderada d’intensitat tivitat aquest sentit,jas’haproposat elprojecte d’ac espai on desenvolupar-hi les seves accions. En Pla deSalutperaSèniors, quepodentrobar-hi un euros. Per unabanda,hihalagentgran amb elseu 550.000 d’uns estat ha inversió La veterans. dels formada per diferents entitats, entre elles, el grup órr eomn e u nu ac rà d’11.950 urbà parc nou un en veloçment córrer er altra banda,lamainadatambéensón unsdels c urbànouambmobiliarinou,il·luminaciónova Associació deVeïns delaTeixonera, queestà ol millorar laqualitatdevidad’aquestcol·lec esta oberta atots elsbarceloninsesta oberta ibarce 02 ------Sant Genís dels Agudells i la Teixonera · obant el meu camí, estic més tranquil obant el meu camí, aig provant coses noves que m’agraden. que m’agraden. noves coses aig provant ’ho van diagnosticar no hi havia informació informació no hi havia diagnosticar ’ho van la i v al molt la vida respecte que ha canviat Crec Abans la dona no era l’Antònia. que explica estem encara Ara persona. ni considerada cosa. ja és una altra però molt cosificades, molt més les dones sou ÉsAntònia: que ara no ens jove Quan jo era espavilades! Abans res. no fèiem mobilitzàvem. Nosaltres dona i ho feia. la seva un home podia trinxar no podia fer l’home, deixar Una dona, si volia pels homes i també per les aixafada Era res. ja quasi no passa. això dones. Ara mateixes a parar. — a millor; on vas cap ha canviat Tot llesa de la meva vida, anava a fer un viatge viatge un a fer vida, anava llesa de la meva a principis de setembre, cap d’Aran, a la Vall quan estic de mal Ara, tan car. quan no era allà, a la Vall quan érem recordo humor, bones i He tingut una vida amb coses d’Aran. dolentes. més és que Del meu barri el que m’agrada encara en un àtic i tinc una terrassa, jo visc malbé totes i em fan els coloms que venen arribar l’any hi vam A la Teixonera les plantes. bé, Però a casa. molt d’estar-me 1983. Jo soc he Sempre contenta. n’estic vida de la meva de una mica tenir vaig baixeta, sigut una mica ja no. ara Però complex... Jo estic en un grup que es diu Las Periférikas del barri, perquè de joves i anem a l’espai un col·lectiu de tenir la necessitat veure vam i mentalitats en el coses de noies, de canviar hi ha molta cultura Encara de gènere. tema i fem setmana cada reunions Fem masclista. la violència en contra actes de teatre, obres és que mola molt, La veritat el cine porno. Està molt bé, molt per fer. ens queda però d’agermanament.aquest sentiment superior del grau les pràctiques Sí, estic fent fer m’agradaria Social. Si puc, d’Integració amb Social i treballar de Treball la carrera de conducta. amb problemes adolescents a més, jo però, agradat, m’ha Des de sempre tinc difícil, perquè adolescència una tenir vaig fundacions, he vist al-TDH. He anat a moltes quan molt sola: sentir em vaig nens... Jo tres m i que puc ajudar, crec això Per això. tot sobre a fer. tinc propostes Mil a les Tres anar a treballar M’agradaria o amb drogode- el barri de Sevilla, Viviendas, molt guai, estic en un moment pendents. Ara estic tr Com veus la Teixonera? la Teixonera? Com veus el amb vincles tens i tu quins Adhara, barri? Estàs estudiant? el futur?I com veus -

Veïnes de la Teixonera de la Teixonera Veïnes Antònia Fort i Adhara López Fort i Adhara Antònia i de Sant Genís dels Agudells sou molt més molt més sou espavilades!” “Ara les dones dones les “Ara L’entrevista — 11 L’entrevista vors van venir la dictadura de Primo de de Primo la dictadura venir van vors ecte, i jo també n’he donat. Als 18 anys i jo també n’he ecte, M’agrada llegir molt, em dona vida. També llegir molt, em dona vida. També M’agrada vegetariana; I soc molt la música. m’agrada A més, 67 anys. quan tenia començar vaig el que fem que tot budista. Crec una mica soc No falla. mal has de pagar. i si fas ens marca bé i els ho fem tot que nosaltres Ens pensem no és així: tothom malament, i això tot altres, més i el que pot.fa Hauríem d’estimar-nos fet hem què pensar nit,cada de dormir, abans dia. del de bo al llarg néixer i la Geltrú. Quan vaig Soc de Vilanova un ger XIII! Tenia Alfons el rei hi havia encara vaig entrar a treballar a la fàbrica Pirelli. Pirelli. a la fàbrica a treballar entrar vaig Lla a Déu, Gràcies i la guerra. la República Rivera, Civil a Barcelona, passar la Guerra no vaig A ben trinxar. ciutat la van aquesta perquè a la caure una de les bombes va Vilanova que em moria, em Jo pensava Pirelli. fàbrica sense els pares agenollar: “Com ho faran vaig em de la postguerra La fam pensar. mi?”, vaig dels nervis. delicada deixar És va una cosa gana; no sabeu el que és. passar tremenda, amb un italià. He amb 27 anys, casar Em vaig veritat és que he estat de tingut una filla. La tampoc; sort amb la gent. No he viatjat gaire, més estones Les a fora. es viu molt cap ara bones que jo he passat han estat llegint i, Jo he Preciosos. cuidant uns rosers. també, de la senzi- Dintre roses. gaudit molt collint manet i una germaneta. Tota la vida he rebut la vida he rebut manet i una germaneta. Tota af Antònia, què fas per estar tan bé a la què fas Antònia, edat? teva què has viscut? ets, D’on I després? I després? REDACCIÓ — REDACCIÓ amb la Els vincles comunitaris això Per determinants. gent són funcionen molt bé els projec- com grans a persones per tes sole- la reduir que vol “Anem!”, dat i l’aïllament de les persones sortir amb dificultats per grans la proporcionant-los de casa la vida possibilitat de recuperar qua- la seva així, i millorar, social dels projec- litat de vida. Un altre que funcionen comunitaris tes els esplais per a joves. millor són grans persones les Unes i altres, molt a expli- tenen i les joves, tot ja ho han viscut unes car-se: a just comencen tot i les altres de 106 anys, L’Antònia, fer-ho. i l’Adhara, de la Teixonera, veïna ens de Sant Genís, de 21, veïna passat, el seu el pre- expliquen i el futur. sent L’entrevista Memòries a la contra Dos espais emblemàtics dels dos barris Petites històries del passeig i el mercat de la Vall d’Hebron

Loli i Isabel Notó al passeig de la Vall d’Hebron. Darrere d’elles i d’esquerra a dreta, el mur de la finca del Patronat Ribas, l’edifici de l’Hospital de Sant Rafael, la residència de la Vall d’Hebron i l’Hospital Maternoinfantil, que va ser inaugurat el 1967. Autor: José M. Notó. Data: 1965. Cedent: Isabel Notó Igual. Arxiu: Fons Isabel Notó.

Sant Genís dels Agudells i la Teixonera són dos barris Quan va arribar la dècada de 1950, als seus marges va co- molt propers, tallats per l’abrupta frontera de la ron- mençar a construir-s’hi una de les principals àrees sanità- da de Dalt. No obstant això, comparteixen eixos i es- ries de la ciutat. pais imprescindibles per al barri, com ara el passeig i el mercat de la Vall d’Hebron, que aquest 2019 justa- Des del 1992, la poca vida veïnal del passeig ha estat mar- ment compleix 50 anys de servei a aquests dos barris. cada pel funcionament de la ronda de Dalt. El projecte de memòria col·laborativa del Pla de Barris de Sant Genís dels Agudells i la Teixonera permet al El mercat veïnat recordar i posar en valor aquests dos espais Ramon Marsol, exparadista del mercat: compartits pels dos barris: “Els primers deu anys vam treballar molt. És difícil d’en- El passeig tendre, per la distància que hi havia amb el públic. La gent Isabel Notó Igual, veïna de la Teixonera i escriptora del barri: venia al mercat a veure’l, es molestava a fer una bona ca- minada per arribar fins aquí. Totes aquestes barriades no “Seguramente era domingo, y veníamos de comprar el havien tingut mai cap mercat. Recordo l’anècdota d’una tortell típico de postre, con mi hermano Jose María, que clienta jove, la senyora Domènech, en un dia de molta ven- es el que haría la foto. En esa época, se había ensancha- da, que des que va demanar la tanda fins que la vaig poder do el puente y ya podían circular el autobús y un coche, despatxar van passar més de dues hores. Li vam canviar en ambas direcciones. El autobús que recorría el paseo el nom pel de senyora Rècord: va batre un rècord de cons- del Valle de Hebrón hasta la plaza de Ibiza era el llamado tància perquè la poguéssim despatxar.” Construït en terra ‘empresa Casas’, nadie decía el número. Referentes en el de ningú i inaugurat l’any 1969, el nou mercat va constituir paseo eran el bar Plaza; justo a su lado, una lechería; las un punt de trobada important entre veïns i veïnes de Mont- bodegas Montferry, y el bar La Parra, muy conocido por bau, Sant Genís, la Teixonera, Penitents, el Coll i Vallcarca. sus grandes olivas.” En els seus moments àlgids, quan encara no dominaven el panorama barceloní els supermercats ni les grans superfí- La denominació Vall d’Hebron, que avui abraça una àmplia cies, s’hi van arribar a obrir diàriament fins a 120 parades, zona del nord de Barcelona enclavada entre Collserola i que oferien tota mena de productes d’alimentació. els primers turons del Pla de Barcelona, prové de la seva semblança orogràfica amb els paratges homònims d’He- Les obres olímpiques, però, van marcar un punt d’inflexió bron, en territori palestí. Quan els primers ermitans que en la vitalitat comercial del mercat, especialment amb la s’instal·laren a la muntanya barcelonina hi arribaren, ja se construcció de la ronda de Dalt, que va suposar el tanca- la coneixia així, i també s’utilitzà la mateixa denominació ment de moltes de les parades que hi funcionaven. quan s’hi construí el prominent monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, que dominà el paisatge entre el 1390 L’any 2009 es va dur a terme una primera reforma del re- i el 1870. cinte i el 2019, coincidint amb el 50è aniversari, se n’ha completat una nova remodelació, que inclou una estructu- El passeig de la Vall d’Hebron, que avui uneix la plaça d’Al- ra metàl·lica a tot el perímetre, ascensors i muntacàrregues fonso Comín amb la de Karl Marx, fou batejat amb el nom nous, un pàrquing, un hort a la teulada —de 1.400 metres actual l’any 1927 en record de l’antic monestir, del qual quadrats— i un supermercat situat a la planta inferior amb queden dempeus molt pocs vestigis. La via ja existia en 15 parades. aquell temps, i era un llarg tram de l’antiga carretera de Cornellà de Llobregat a Fogars de Tordera, inaugurada el Amb la remodelació, el mercat passarà a anomenar-se 1881. Durant dècades, va ser un dels accessos principals, Mercat de la Vall d’Hebron-Teixonera, en reconeixement al entre camps i vinyes, als barris del nord de Barcelona. barri que l’acull. —

SENSE BARRIS NO HI HA BARCELONA Per a més informació sobre altres accions municipals, consulteu el web de l’Ajuntament www.pladebarris.barcelona www.barcelona.cat