Salut Als Districtes 2015. Horta-Guinardó

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Salut Als Districtes 2015. Horta-Guinardó Salut als Districtes 2015 Horta - Guinardó La salut als districtes 2015: Horta-Guinardò Agència de Salut Pública de Barcelona, 2016 i Presidenta Gemma Tarafa i Orpinell Gerència Carme Borrell i Thió Cap del Servei de Sistemes d’Informació Sanitària Catherine Pérez Coordinació de l’informe Glòria Perez Elaboració i redacció Joaquín Salvador, Albert Espelt, Angels Orcau, Patricia García de Olalla Revisió Mercè Gotsens Persones tècniques responsables dels registres d’Informació de l’Agència de Salut Pública de Barcelona: Padró Municipal d’Habitants i InfoABS Ana M. Novoa Enquesta de Salut de Barcelona Xavier Bartoll Sistema d’Informació de Drogodependències Albert Espelt Oficina Tècnica del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama Rosa Puigpinós i Gemma Serral-Cano Registre de Natalitat i Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs Glòria Pérez Registre de Malalties de Declaració Obligatòria Angels Orcau, Patricia García de Olalla Registre de Mortalitat i Registre de Vigilància Activa de la Mortalitat Perinatal Maica Rodríguez-Sanz Sistema d’informació SISalut Pere Claver Llimona Gestió de dades Alexis Sentis, Maitona Miranda, Clara Torreblanca, Tabita Adina Cita suggerida Salvador J, Espelt A, Orcau, A, García de Olalla P. La salut als districtes 2015: Horta-Guinardó. Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona, 2016. ii Índex Presentació ................................................................................................................... 0 Objectiu ........................................................................................................................ 1 Resultats principals ....................................................................................................... 2 Les característiques de la població ........................................................................... 2 Els hàbits de salut ..................................................................................................... 4 L’ús dels serveis i la realització de pràctiques preventives ........................................ 4 La salut reproductiva ................................................................................................. 5 La salut percebuda i les malalties transmissibles ...................................................... 5 La mortalitat .............................................................................................................. 6 Conclusions .................................................................................................................. 8 iii Presentació Des de l'any 1984, i arrel d'un procés de descentralització iniciat l'any 1979, la ciutat de Barcelona es troba dividida en 10 districtes municipals que tenen autonomia i capacitat de decisió i gestió econòmica. L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) té encomanades les funcions de Salut Pública de l'Ajuntament de Barcelona, i treballa conjuntament amb els districtes. Entre altres funcions, l'ASPB a través del Servei de Sistemes d’Informació Sanitària, recull i analitza sistemàticament dades sobre diferents problemes relacionats amb la salut, per oferir una visió de conjunt de la salut dels barcelonins i ajudar a determinar les actuacions prioritàries. Es fa cada any un informe sobre la salut de la ciutat, i cada dos anys un informe sobre la salut als districtes. L’informe ‘Salut als districtes’ és una anàlisi de la situació de la salut i els seus determinants, en cada un dels districtes de la ciutat de Barcelona, en base a registres poblacionals que mostren les característiques de la població, la salut i els hàbits de salut, així com, l’ús de serveis de la població del districte. El document que es presenta a continuació mostra els principals resultats sobre l’estat actual de salut de la població del districte d’Horta - Guinardó. A l’Annex 1 es presenten en detall els aspectes metodològics referents a les fonts d’informació, la població estudiada i el càlcul d’indicadors. L’Annex 2 i l’Annex 3 contenen els resultats detallats en forma de taules i figures, respectivament. Objectiu L’objectiu d’aquest informe és analitzar la situació de salut del districte d’Horta - Guinardó i la seva evolució en els darrers anys, per tal de detectar les principals necessitats i possibilitats de millora al districte en termes de salut. En particular, s’analitzaran: - Les característiques de la població - Els hàbits de salut - L’ús dels serveis i la realització de pràctiques preventives - La salut reproductiva - La salut percebuda i les malalties transmissibles - La mortalitat 1 Resultats principals Les característiques de la població La població d’Horta - Guinardó està formada l’any 2015 per 167.315 habitants dels quals 78.658 eren homes i 88.657 dones. La població s’ha mantingut estable durant la darrera dècada, amb una densitat que es situa als 140 habitants per hectàrea, valor inferior al global de Barcelona (157,5 habitants/hectàrea). A un 5,9% de les llars del districte hi viuen 5 persones o més, percentatge inferior al de la ciutat (7,5%). Igual que a la ciutat, la majoria dels habitants del districte són població adulta de 30 a 64 anys (l’any 2015 un 50,9% dels homes i un 48,1% de les dones).Des de 1996 s’observa una disminució de la població jove i un augment de la gent gran, amb una certa estabilització d’ambdós paràmetres als darrers 3 anys (2013-2015). L’envelliment de la població d’Horta – Guinardó , si bé era inferior a la ciutat, els darrers anys es mostra similar (l’any 2015 l’índex de sobre-envelliment és de 49,8% en els homes i 56,4% en les dones). Quant a la població gran que viu sola tendeix a augmentar, per exemple, l’any 2015 un 20,1% dels homes i un 40,4% de les dones de 85 anys i més vivien sols. A Barcelona la població estrangera va augmentar a partir de 2001, principalment al districte de Ciutat Vella i, a partir de 2006, va augmentar també a la resta de la ciutat de manera continuada fins el 2009, com és el cas d’Horta - Guinardó. Si bé és un dels districtes amb menys població estrangera, el 2015 un 16,9% dels homes i un 17,3% de les dones són nascudes en un país estranger, respecte el 22,9% dels homes i 21,7% de les dones a Barcelona. La major part de la població estrangera procedeix de països de renda mitja (83,4% dels homes i 86,39% de les dones) i alta (14,8% dels homes i 12,8% de les dones). Respecte al nivell d’instrucció, igual que a la ciutat, hi ha hagut una millora del nivell d’estudis de la població d’Horta – Guinardó. Així ha disminuït l’alta proporció de població sense estudis, passant l’any 1996 d’un 18,0% d’homes i d’un 25,1% de les dones, a l’any 2015 amb 5,1% i un 7,7% respectivament). Tanmateix, la proporció de la població amb estudis primaris o menys continua essent superior a la de la ciutat (26,1% dels homes i 31,4% de les dones l’any 2015) i, al contrari, la proporció de persones amb estudis universitaris continua essent una de les més baixes de la ciutat (20,4% dels homes i 23,2% de les dones l’any 2015). La renda familiar disponible del districte d’Horta 2 – Guinardó és del 77,7 l’any 2014, per sota del valor 100 de la ciutat. A més, el pes de l’atur registrat en població de 16 a 64 anys és 9,3% l’any 2015. Els barris del districte d’Horta – Guinardó presenten diferències poblacionals importants entre ells. Primerament, barris com El Baix Guinardó o El Carmel són molt extensos i densament poblats, contràriament a barris com Montbau o Vall d’Hebron, amb menys habitants, o el barri de La Clota amb molt poca població (que pot determinar la inestabilitat en alguns indicadors del barri). D’altra banda s’observen desigualtats socioeconòmiques en els barris. Destaca La Font d’en Fargues per presentar un índex de renda per sobre de Barcelona, menys sobreenvelliment i un percentatge de població estrangera molt baix respecte la resta de barris. Contràriament, el barri del Carmel és el més desafavorit comparat amb la resta de barris del districte, amb més població amb baix nivell d’estudis, més atur i una renda familiar molt per sota del de la ciutat. També mostren un baix nivell socioeconòmic els barris de La Teixonera i Montbau. L’absentisme escolar al districte d’Horta – Guinardó l’any 2014 és del 0,3%, inferior al total de Barcelona (0,5%) i la taxa de graduació a 4rt d’ESO és del 90,0%, similar a la del total de Barcelona (89,6%). En relació als indicadors relacionats amb l’habitatge, aproximadament el 80% han estat construïts abans dels anys 80 encara que existeixen diferències segons barris, així la Clota és el barri que presenta més habitatges construïts abans dels anys 60 (56,8%) i el barri de La Vall d’Hebron presenta més habitatges construïts durant el període 1981-2005 (53,9%). Per altra banda, l’any 2014 s’han comptabilitzat al districte 43 persones sense llar, de les quals 35 dormen al carrer, 25 habitatges adjudicats per emergències socials (el 12,6% del total d’habitatges de la ciutat) i 6450 sol·licitants d’habitatge de protecció oficial (el 3,8% de la població d’Horta – Guinardó, valor lleugerament superior al 3,4% de Barcelona). En relació a la seguretat, l’índex de victimització del districte és d’un 20,1%, lleugerament inferior al del total de la ciutat (23,7%). Aquest índex comptabilitza el percentatge de persones entrevistades del districte que han estat víctimes d’un o més fets que han considerat delictius el darrer any. També s’han comptabilitzat 278 expedients de PIRMI (Renda Mínima d’Inserció) actius (3,0% de la població del districte, percentatge lleugerament superior al 2,8% del global de Barcelona), 757 persones usuàries dels Centres de Serveis Socials que han rebut ajuts d'àmbit econòmic (19,0‰ de la població del districte, valor superior al 7,3‰ de Barcelona) i 246 persones amb plaça fixa al servei de menjador Social (1,5‰ de la població del districte, inferior al valor 2,0‰ de Barcelona). 3 Els hàbits de salut Respecte als hàbits no saludables, segons les dades acumulades entre 2011 i 2014 de l’Enquesta de Salut de Catalunya per Barcelona, s’observa que el percentatge d’obesitat en homes, és superior al districte d’Horta – Guinardó en comparació al global de Barcelona, exceptuant els homes de 45 a 64 anys on el percentatge del districte (13,8%) és inferior al de Barcelona (20,9%).
Recommended publications
  • 21-467-Planol Plegable Caraa Agost 2021
    Sant Genís Cementiri de Collserola Cementiri de Collserola Montcada i Reixac Ciutat Meridiana Ciutat Meridiana C Pl. Parc de Ciutat Meridiana Funicular t 112 Barris Zona 97 r 112 Velòdrom Horta Torre Baró a Sant 185 102 de Vallvidrera . 112 Montbau la Vall 185 Nord d Genís Mpal. d’Horta 183 62 96 e 19 76 Ctra. Horta 182 Vallbona S 112 d’Hebron 18 Peu del Funicular t. a Cerdanyola 3 u C 97 0 e 183 l u a 8 l 19 r g 76 Sant Genís 1 a r e a r a t Transports d 183 C i v Pl. 76 V21 l Lliçà n l 76 Bellprat 0 a Meguidó s 8 a Parc de a de le te Av. Escolapi CàncerTorre Baró Torre Baró 83 1 V t e 1 C Mundet l s u Metropolitans Hospital Universitari 135 A Roq Vallbona e La Font 102 Ronda de Dalt C tra. d Sinaí 76 de la Vall d’Hebron Arquitecte Moragas e r del Racó M19 Can Marcet D50 104 d Rda. Guineueta Vella o j Sarrià Vall d’Hebron 135 Pl. Valldaura a 60 de Barcelona Pg. Sta. Eulàlia C Montbau Pg. Valldaura Metro Roquetes Parc del Llerona 96 35 M o 9 1 Botticelli Roquetes 97 . llse M1 V23 Canyelles / 47 V7 v rola Vall d’Hebron 135 185 Pla de Fornells A 119 Vall d’Hebron V27 Canyelles ya 27 R 180 104 o 196 Funicular M19 n Pl. 127 o 62 ibidab 60 lu C drig . T del Tibidabo 102 ta Porrera de Karl 185 Canyelles 47 a o B v a Canyelles ro alenyà 130 A C Marx sania Can Caralleu Eduard Toda Roquetes A rte Sant Just Desvern 35 G e 1 d r Campoamor a r t Barri de la Mercè Parc del n e u V3 Pl.
    [Show full text]
  • IEB Working Paper 2019/06
    IEB Working Paper 2019/06 BOLSTERING COMMUNITY TIES AS A MEANS OF REDUCING CRIME Magdalena Domínguez, Daniel Montolio IEB Working Paper 2019/06 BOLSTERING COMMUNITY TIES AS A MEANS OF REDUCING CRIME Magdalena Domínguez, Daniel Montolio The Barcelona Institute of Economics (IEB) is a research centre whose goals are to promote and disseminate work in Applied Economics, and to contribute to debate and the decision- making process in Economic Policy. The IEB research program in Public Policies aims at promoting research related to the design, implementation and evaluation of public policies that meet social needs and enhance social and individual welfare. Special emphasis is put on applied research and on work that tries to shed light on the Economics of Education, Health Economics, Innovation, Labour Markets and Security Policies. Disseminating research findings in these topics to a broader audience is also an aim of the program. Postal Address: Institut d’Economia de Barcelona Facultat d’Economia i Empresa Universitat de Barcelona C/ John M. Keynes, 1-11 (08034) Barcelona, Spain Tel.: + 34 93 403 46 46 [email protected] http://www.ieb.ub.edu The IEB working papers represent ongoing research that is circulated to encourage discussion and has not undergone a peer review process. Any opinions expressed here are those of the author(s) and not those of IEB. IEB Working Paper 2019/06 BOLSTERING COMMUNITY TIES AS A MEANS OF REDUCING CRIME * Magdalena Domínguez, Daniel Montolio ABSTRACT: In this paper we study the effects of bolstering community ties on local crime rates. To do so, we take advantage of the quasi-random nature of the implementation of the deployment of a community health policy in the city of Barcelona.
    [Show full text]
  • Bolstering Community Ties and Its Effect on Crime
    Bolstering community ties and its effect on crime: Evidence from a quasi-random experiment Magdalena Dom´ınguez and Daniel Montolio∗ Work in progress - Do not cite without permission This version: February 2019 Abstract In this paper we study the effect of bolstering community ties on local crime rates. To do so, we take advantage of the quasi-random nature of the implementation of a community health policy in the city of Barcelona. Salut als Barris (BSaB) is a policy that through community-based initiatives and empowerment of citizenship aims at improving health outcomes and reducing inequalities of the most disadvantaged neighborhoods. Based on economic and sociological literature it is also arguable that it may affect other relevant variables for overall welfare, such as crime rates. In order to test such a hypothesis, we use monthly data at the neighborhood level and a staggered Differences-in-Differences approach. Overall we find that BSaB highly reduces crimes related to non-cognitive features as well as those where there is a very close personal link (labeled as home crimes), with responses ranging from 9% to 18%. Additionally, female victimization rates drop for all age groups as well as the offense rates of younger cohorts. We argue that such outcomes are due to stronger community ties. Such results provide evidence in favor of non-traditional crime preventing policies. Keywords: crime; community action; differences-in-differences. JEL codes: C23, I18, I28, J18. ∗Dept. of Economics, University of Barcelona and IEB: [email protected] ; [email protected] We are grateful to Elia Diez and Maribel Pasarin at the Barcelona Public Health Agency (ASPB) and IGOP researchers Raquel Gallego and Ernesto Morales at Autonomous University of Barcelona (UAB) for their insightful comments on the program.
    [Show full text]
  • Marco Garcia, Clàudia; López Gay, Antonio; Solana Solana, A
    This is the published version of the article: Marco Garcia, Clàudia; López Gay, Antonio; Solana Solana, A. Miguel. Barrios del extrarradio en transformación. Ciclo de vida y renovación sociodemográfica : el caso de Montbau en Barcelona. 2018. 46 p. This version is available at https://ddd.uab.cat/record/200621 under the terms of the license Barrios del extrarradio en transformación. Ciclo de vida y renovación sociodemográfica: El caso de Montbau en Barcelona Autora: Clàudia Marco Garcia Tutor/a: Antonio López Gay y Miguel Solana Solana Estudios: Màster en Estudis Territorials i de la Població. Curso: 2017-2018 Barrios del extrarradio en transformación. Ciclo de vida y renovación sociodemográfica: el caso de Montbau en Barcelona RESUMEN El siguiente trabajo analiza la dinámica sociodemográfica de la población del barrio de Montbau en la ciudad de Barcelona con el objetivo de estudiar las dinámicas residenciales que están comportando un rejuvenecimiento de la población en un área altamente envejecida. Se realiza un análisis metodológico mixto (cualitativo y cuantitativo), que contempla la evolución reciente de diversas variables sociodemográficas, así como los testimonios de residentes en el barrio. Ambas perspectivas pretenden aportar una visión de conjunto de los cambios observados y una aproximación futura de la evolución demográfica y urbana de Montbau. El análisis contempla la utilización de diferentes fuentes estadísticas y estudia la evolución de la población y los efectos que tienen sobre la misma los flujos residenciales y migratorios. Las entrevistas a los vecinos permiten conocer especialmente las dinámicas de transmisión intergeneracional de la vivienda. El contexto actual del mercado inmobiliario barcelonés, cada vez más selectivo y excluyente, podría estar potenciando la transformación del perfil sociodemográfico del barrio: aumenta el atractivo para la clase media y disminuye el peso (la presencia) de la clase trabajadora.
    [Show full text]
  • 2025 BARCELONA RIGHT to HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and Dependent Bodies
    2016 - 2025 BARCELONA RIGHT TO HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and dependent bodies Councillorship of Housing Gerència d’habitatge Josep Maria Montaner Martorell Javier Burón Cuadrado Vanesa Valiño Esparducer Ivan Gallardo Ruiz Montse Prats López Eva Jou Caballero Dámaris Fernandez Barceló IMU- Barcelona Gestió Urbanística SA Josep Maria de Torres Sanahuja Jordi Amela i Abella Carme Blasi Carrera Gerard Capó Fuentes Glòria Oller Luengo Esther Ródenas Estopiñà Camino Suárez Garcia Patronat Municipal de l’habitatge de Barcelona (Barcelona’s Municipal Board of Housing) Àngels Mira Cortadellas Xavier Gonzalez Garuz Isidre Costa Manuel Gómez Joaquim Pasqual Housing Offices’ management Drafting and coordination Cooperatives Celobert and estudi LaCol Project monitoring by Dolors Clavell Nadal Economic and financial Project by Mur&Clusa Economistes Legal study by professors Juli Ponce Solé and Domènec Sibina Tomàs Sociodemographic study by Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Public Participation process coordination by cooperatives Celobert and LaCol With contributions from: Social Rights Area Carles Gil Miquel, Esther Quintana Escarra, Núria Menta Sala, Jordi Sánchez Masip, Emília Pallàs Zenke, direccions territorials de districte Ecology, urban planning and mobility Area Jaume Barnada López, Antoni Font Ferrer, Roger Clot Dunach, Montserrat Hosta Privat, Miquel García Sanjuan, Direccions de serveis tècnics IMunicipal Institute of Urban Landscape and Quality of Life Xavier Olivella
    [Show full text]
  • Horta-Guinardó Bc N
    INFORME SALUT ALS DISTRICTES HORTA-GUINARDÓ BC N ÍNDEX 1. PRESENTACIÓ ...................................................... 4 2. COM ÉS L’ENTORN SOCIAL I ECONÒMIC? ............................................ 6 3. QUINS HÀBITS DE SALUT TÉ LA POBLACIÓ? ................................................. 8 4. QUINS SERVEIS DE SALUT UTILITZA LA POBLACIÓ? ....................................... 10 5. QUIN ÉS L’ESTAT DE SALUT DE LA POBLACIÓ? ................................................ 12 6. UNA MIRADA ALS BARRIS .................................... 16 7. CONCLUSIONS ................................................... 17 1. PRESENTACIÓ S’entén per salut un estat complet de benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malalties. La salut implica tenir cobertes totes les necessitats fonamentals de les persones: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals. Per gaudir d’una bona salut, cal tenir cura del nostre cos i incorporar hàbits saludables. 4 Informe salut als districtes Hi ha elements externs que també condicionen la salut 2013 com l’entorn físic, social i econòmic, que afecta Horta-Guinardó les condicions de vida i treball de la població. Què és l’Informe Salut als districtes? És un document que explica l’estat de la salut de la població de tots els districtes de Barcelona. El llibret que teniu a les mans analitza les dades de l’any 2013 del districte d’Horta-Guinardó. Per què es fa? 5 Informe salut L’Agència de Salut Pública de Barcelona, que té als districtes encomanades les funcions de salut pública de la ciutat, 2013 fa cada 2 anys un informe sobre la salut de cada districte. Horta-Guinardó Aquest informe s’adreça a la població d’Horta-Guinardó, als professionals, als serveis i a les entitats que promouen la salut al districte.
    [Show full text]
  • We're Working for a More Local Economy
    We're working for a more local economy — Barcelona Activa Local Development Strategy 2018-2019 Document prepared by Barcelona Activa's Executive Department for Local Social and Economic Development We're working for a more local economy. 2018-2019 3 Contents 01. CONTEXT: SOCIAL AND ECONOMIC INEQUALITIES IN BARCELONA’S DISTRICTS AND NEIGHBOURHOODS ....................................................................................................... 5 01.1. Disposable household income ....................................................................................... 5 01.2. Registered unemployment ............................................................................................ 7 01.3. Level of education ......................................................................................................... 9 01.4. People attended by social services ................................................................................ 10 02. TOWARDS A NEW LOCAL ECONOMICY DEVELOPMENT MODEL ............................................... 12 02.1. From homogeneity to heterogeneity .............................................................................. 12 02.2. A plural local economy .................................................................................................. 13 02.3. An economy at the service of the people. ....................................................................... 14 02.4. Distance between the public and public services .......................................................... 15 02.5.
    [Show full text]
  • Horta-Guinardó 2018-2022
    treballemper una economia més propera Pla de Desenvolupament Econòmic d’Horta-Guinardó 2018-2022 Més col·laborativa · Més social · Més redistributiva · Més propera · Més solidària · Més plural · Més implicada · Més sostenible Benvolgudes i benvolguts, El Pla de Desenvolupament Econòmic d’Horta-Guinardó 2018-2022 neix amb l’objectiu de generar activitat econòmica sostenible i de qualitat, és a dir, arrelada al territori, generadora d’ocupació entre el veïnat, adreçada a la generació de béns i serveis necessaris per a la comunitat i respectant i promovent les singularitats dels barris d’Horta-Guinardó. Impulsat pel Districte d’Horta-Guinardó i Barcelona Activa, el pla compta amb la implicació, participació i aportació de les diferents àrees de l’Ajuntament dedicades a la promoció socioeconòmica així com de les entitats i serveis del territori vinculades. Al llarg d’aquests anys, volem estar al costat de les persones del Districte que busquen feina o pateixen situacions de vulnerabilitat de drets laborals. Per això, aproparem al territori els serveis d’ocupació, oferint-los a Ca n’Andalet i al Mas Guinardó. Estem treballant, també, en nous protocols que ens permetin connectar ofertes amb demandes de contractació de persones dins el mateix territori. En relació amb la creació d’activitat econòmica, un dels principals projectes serà el nou espai de cotreball amb retorn social al barri de la Clota. D’igual manera, impulsarem estudis de viabilitat econòmica de models de negoci i continuarem amb les convocatòries de subvencions a l’activitat socioeconòmica amb impacte territorial i les d’Economia Social i Solidària, recentment engegades i que han suposat més de 130.000€ per a projectes d’aquestes característiques a Horta-Guinardó el 2017.
    [Show full text]
  • Vall D'hebron Hospital
    Vall d’Hebron Hospital 1 © Vall d’Hebron University Hospital Coordination Management and Communication Unit Design Communication Unit Photography Hospital’s field, Josep Maria Ardèvol and Quim Roser Printing Pereda Print Solutions, SL Legal deposit : B. 2921-2013 2 Index A public institution referral . 4 From proximity to internationality . 5 Vall d’Hebron in figures . 6 Mission, vision values . 8 Our assistance . .. 9 Areas of excellence . 11 Aims and objectives . 13 Training . .14 Research Institute of Vall Hebron University Hospital(VHIR) . 16 Professionals . 18 Quality and innovation . 19 Social commitment . 20 Corporate Social Responsibility . 22 Contact us . 23 3 A public institution referral A health, teaching and research complex, with more than 22 buildings and 7.000 professionals, working for healthcare and well-being of patients The Vall d’Hebron University Hospital is the largest hospital complex in Catalonia 7 .000 professionals and one of the largest in Spain. It has a team of around 7,000 professionals and a 22 buildings budget of 563 million euros. It is located at the base of the Collserola Mountains, in the north of Barcelona, and its area of influence includes the neighbourhoods of 1,146 beds (182 tertiary beds) Horta-Guinardó, Nou Barris and Sant Andreu and the city of Montcada i Reixac, with a population of more than 450.000 inhabitants. At the same time, the Hospital 45 operating theatres has become a reference point for Catalonia, the rest of Spain and internationally, due 381 consulting rooms to its highly complex in tertiary care procedures. 3 Accident and emergency areas It is structured into three main health areas: General Area, Mother and Child Area and Orthopaedics and Rehabilitation Area.
    [Show full text]
  • Equivalència Territorial En La Planificació Educativa a Barcelona: Diagnòstic I Propostes
    Equivalència territorial en la planificació educativa a Barcelona: Diagnòstic i propostes Xavier Bonal i Adrián Zancajo, GEPS-UAB ÍNDEX INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................... 3 CAPÍTOL 1: EQUIVALÈNCIA TERRITORIAL EN LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS EDUCATIVES ..................................................................................................................................... 5 1.1. El concepte d’equivalència aplicat a la planificació educativa ................................................ 5 1.2. Equivalència en accés, procés i resultats ................................................................................ 6 CAPÍTOL 2: EQUILIBRIS I DESEQUILIBRIS EN LA DISTRIBUCIÓ DE L’OFERTA EDUCATIVA ..................................................................................................................................... 11 2.1. L’equilibri territorial de places escolars de P3 ....................................................................... 11 2.2. Estructura espacial de l’oferta i valor de la proximitat ........................................................... 14 CAPÍTOL 3: ELS FLUXOS DE MOBILITAT DE L’ALUMNAT ENTRE TERRITORIS .................. 19 3.1. Sobreescolarització i infraescolarització per zones educatives ............................................ 19 3.2. Fluxos de mobilitat entre territoris .......................................................................................... 21 3.3. Factors
    [Show full text]
  • Mapa De La Nova Xarxa De Bus [PDF: 201
    FUNICULAR Plànol DEL TIBIDABO PARC DEL Ciutat Meridiana Can Marcet LABERINT Mundet V25 Horta nova xarxa FUNICULAR DE D50 VALLVIDRERA V23 CEMENTIRI Av. Pl. Alfonso Montbau Pg. de bus Sarrià VallD’HORTA d’Hebron Sarrià Isaac Newton– Tibidabo Comín PARC VALL V27 Canyelles Av. Tibidabo HOSPITAL DE LA V21 D’HEBRON Can Caralleu V7 Vall d’Hebron V3 V9 Anglí-Terré V13 VALL D’HEBRON Canyelles V15 Pl. Karl Marx Vallbona Av. V19 D40 de l’Estatut Can Caralleu Bonanova Vall d’Hebron . Guineueta Roquetes St. Joan Foix . V17 V29 Av V de Déu . Pl. Borràs J Pl. Borràs P i Puig . Av. Tibidabo g v V11 Pedralbes Pl. Alfonso Santa RosaliaArenys . V5 A Maragall Via Augusta Via H2 Pg. Reina Iradier Trinitat Nova Comín . Fabra Artesania Aiguablava Av. d’Esplugues H2 Elisenda Pg Almansa Rda. Pedralbes Carmel Parc Central PARC CREUETA Nou Barris de Dalt Sarrià Av. d’Esplugues Pg. Bonanova DEL COLL Via Júlia V1 Reina Av. d’Esplugues Bonanova V13 Pg. Sant Gervasi Santuari Bisbe Elisenda Anglí-Iradier Rbla. Pedrell Pg V31 Trinitat Vella Català . M. Déu . Valldaura Pl. Pg Llucmajor NUS DE H4 del Coll Rambla del Meridiana UPC CAMPUS Mandri Dr. Pi Anglí Carmel i Molist Pl. de la República Av. Pg. Sta.LA TRINITAT Coloma Zona Universitària NORD Mandri Kennedy Horta Calatrava Muntaner Gran PALAU DE Sant s Virrei Amat Ganduxer Balmes H6 Gervasi PARC GÜELL a St. Andreu Pg. Llorenç PEDRALBES TÚNEL v Serra Tres Torres Rda. Vallcarca o PARC ESPORTIU DE LA ROVIRA n Palomar Zona Av. Pedralbes CAN DRAGÓ Sant Andreu Metro Ernest Lluch H8 Av.
    [Show full text]
  • Viabilitat D'activitats Econòmiques
    DEFINICIÓ D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES POTENCIALMENT VIABLES EN ZONES DE BARCELONA Informe Integrat Fases de Treball 1-2-3-4 DEFINICIÓ D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES POTENCIALMENT VIABLES EN ZONES DE BARCELONA –––––––––––––––––––––––––––– INFORME INTEGRAT Anàlisi de resultats, co nclusions i propostes de models de negoci Abril de 2018 1 DEFINICIÓ D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES POTENCIALMENT VIABLES EN ZONES DE BARCELONA Informe Integrat Fases de Treball 1-2-3-4 SUMARI GENERAL FASE 1: Anàlisi de context i diagnòstic de la situació socioeconòmica dels barris_______3 FASE 2: Treball de camp i anàlisi qualitativa__________________________________ 110 FASE 3: Definició de Models de Negoci ______________________________________132 FASE 4: Desenvolupament de Canvas d’Activitats Específiques per Zones__________ 138 2 DEFINICIÓ D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES POTENCIALMENT VIABLES EN ZONES DE BARCELONA Informe Integrat Fases de Treball 1-2-3-4 FASE 1 : ANÀLISI DE CONTEXT I DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ SÒCIOECONOMICA DELS BARRIS 3 DEFINICIÓ D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES POTENCIALMENT VIABLES EN ZONES DE BARCELONA Informe Integrat Fases de Treball 1-2-3-4 Contingut de la FASE 1: ANÀLISI DE CONTEXT I DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ SÒCIOECONOMICA DELS BARRIS Estudi socioeconòmic del districte d’Horta -Guinardó (la Teixonera, el Guinardó i els voltants de l’Avinguda de l’Estatut) ● Introducció ● Diagnosi general ● Diagnosi específica de la Teixonera ● Prioritats generals d’Horta-Guinardó ● Prioritats específiques de la Teixonera ● Síntesi general ● Fitxes-resum: ○ La Teixonera ○ El Guinardó
    [Show full text]