DOCSLIB.ORG

Horta-Guinardó 2018-2022

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Horta-Guinardó 2018-2022 treballemper una economia més propera Pla de Desenvolupament Econòmic d’Horta-Guinardó 2018-2022 Més col·laborativa · Més social · Més redistributiva · Més propera · Més solidària · Més plural · Més implicada · Més sostenible Benvolgudes i benvolguts, El Pla de Desenvolupament Econòmic d’Horta-Guinardó 2018-2022 neix amb l’objectiu de generar activitat econòmica sostenible i de qualitat, és a dir, arrelada al territori, generadora d’ocupació entre el veïnat, adreçada a la generació de béns i serveis necessaris per a la comunitat i respectant i promovent les singularitats dels barris d’Horta-Guinardó. Impulsat pel Districte d’Horta-Guinardó i Barcelona Activa, el pla compta amb la implicació, participació i aportació de les diferents àrees de l’Ajuntament dedicades a la promoció socioeconòmica així com de les entitats i serveis del territori vinculades. Al llarg d’aquests anys, volem estar al costat de les persones del Districte que busquen feina o pateixen situacions de vulnerabilitat de drets laborals. Per això, aproparem al territori els serveis d’ocupació, oferint-los a Ca n’Andalet i al Mas Guinardó. Estem treballant, també, en nous protocols que ens permetin connectar ofertes amb demandes de contractació de persones dins el mateix territori. En relació amb la creació d’activitat econòmica, un dels principals projectes serà el nou espai de cotreball amb retorn social al barri de la Clota. D’igual manera, impulsarem estudis de viabilitat econòmica de models de negoci i continuarem amb les convocatòries de subvencions a l’activitat socioeconòmica amb impacte territorial i les d’Economia Social i Solidària, recentment engegades i que han suposat més de 130.000€ per a projectes d’aquestes característiques a Horta-Guinardó el 2017. Pel que fa al comerç de proximitat, continuarem donant suport a l’associacionisme comercial, intensificarem lespropostes formatives i les complementarem amb assessorament personalitzat. Treballarem també en projectes de millora de l’accessibilitat de la mà de les associacions com s’ha fet a Sant Genís, i comptarem amb un nou web d’establiments comercials, més pràctic i atractiu. I tot això ho volem fer impulsant l’Economia del Bé Comú, filosofia i metodologia en la qual venim treballant els darrers anys, orientada a l’impuls d’un lideratge basat en la gestió i distribució de recursos incorporant valors socials i mediambientals. La muntanya, els equipaments sanitaris, centres universitaris i de recerca, el caliu i la petita economia dels nostres barris. Tenim molta feina al endavant, moltes oportunitats i un Pla. Gerardo Pisarello Prados Mercedes Vidal Lago Primer tinent d’alcaldia Regidora del districte d’Economia i Treball, Ciutat d’Horta-Guinardó, Digital i Relacions Internacionals Regidora de Mobilitat Pla de Desenvolupament Econòmic del districte d’Horta- Guinardó 2018-2022 3 Índex 01. PRESENTACIÓ ..................................................................................................................... 5 01.1 Què és un Pla de Desenvolupament Econòmic? ......................................................... 5 01.2 Com entenem el desenvolupament local? ................................................................. 6 01.3 Context per al desenvolupament econòmic local ...................................................... 8 01.4 Com s’ha elaborat aquest Pla? ................................................................................. 14 02. DIAGNOSI I VISIÓ ................................................................................................................ 16 02.1 Diagnosi .................................................................................................................... 16 02.1.1 Perfil socioeconòmic d’Horta-Guinardó .......................................................... 16 02.1.2 Activitat econòmica al territori ....................................................................... 31 02.2 Potencialitats d’Horta-Guinardó ............................................................................... 45 02.3 Visió de futur ............................................................................................................. 53 02.3.1 Dinàmiques socioeconòmiques que cal revertir ............................................. 53 02.3.2 Sectors o àmbits econòmics que cal potenciar .............................................. 55 02.3.3 Persones amb prioritat d’atenció ................................................................... 57 03. LÍNIES ESTRATÈGIQUES I MESURES .................................................................................. 60 03.1 Desenvolupament i economia de proximitat ............................................................. 60 03.2 Ocupació de qualitat ................................................................................................ 71 03.3 Nou lideratge públic ................................................................................................. 80 03.4 Economia Social i Solidària ...................................................................................... 82 04. CRONOGRAMA ................................................................................................................. 87 05. RECURSOS ....................................................................................................................... 90 06. GOVERNANÇA .................................................................................................................. 91 0 7. ANNEX .............................................................................................................................. 93 4 Pla de Desenvolupament Econòmic del districte d’Horta- Guinardó 2018-2022 01. Presentació 01.1 QUÈ ÉS UN PLA DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC? El Pla de Desenvolupament Econòmic és un instrument que vol impulsar el desenvolupament local d’Horta-Guinardó i, per tant, generar una activitat econòmica equilibrada, sostenible i arrelada al territori, que contribueixi a satisfer les necessitats del seu veïnat a partir de la concertació d’una estratègia amb els actors del Districte. Neix amb la vocació de ser un paraigua que integri el conjunt d’intervencions de desenvolupament econòmic de tots els actors d’Horta-Guinardó, ja siguin impulsades o coimpulsades per l’Administració, el teixit social i comunitari o econòmic. En aquest moment, el Pla vol generar un marc coherent i coordinat d’intervenció de les accions preexistents i de les que sorgeixen per donar resposta a altres necessitats i que, en definitiva, es retroalimenten. El Pla es dirigeix i vol implicar al veïnat dels barris que es troben en situació d’atur, persones que treballen en condicions precàries, iniciatives comunitàries, comerços i serveis de proximitat, entitats existents d’Economia Social i Solidària (ESS), així com a persones que volen desenvolupar iniciatives emprenedores d’economia convencional i d’altres economies. És, per tant, un full de ruta d’activació econòmica del districte d’Horta-Guinardó, que s’estableix per al període 2018-2022, fruit d’un procés d’anàlisi, reflexió i debat, que defineix i focalitza estratègies i accions. En qualsevol cas, el Pla ha de ser flexible i viu per tal de poder agregar totes aquelles iniciatives que, en l’àmbit socioeconòmic, es puguin donar en el transcurs d’aquests quatre anys per part de qualsevol dels actors del territori, així com per poder redefinir de forma consensuada actuacions. El Pla de Desenvolupament Econòmic que es presenta consta de set línies estratègiques i 31 mesures que s’organitzen en quatre àmbits: desenvolupament i economia de proximitat, ocupació de qualitat, nou lideratge públic i Economia Social i Solidària. Pla de Desenvolupament Econòmic del districte d’Horta- Guinardó 2018-2022 5 01.2 COM ENTENEM EL DESENVOLUPAMENT LOCAL? Aquest Pla entén que el desenvolupament econòmic local té com a objectiu promoure activitat econòmica orientada a solucionar les necessitats de les persones que habiten un territori, amb perspectiva de distribució de la riquesa, de gènere, intercultural i de sostenibilitat ambiental. És un desenvolupament que aprofita els recursos propis de la zona per configurar un ecosistema econòmic plural que acull diferents pràctiques econòmiques i estimula diferents sectors d’activitat econòmica, mitjançant la concertació de polítiques i projectes entre l’Administració pública, el teixit comunitari, el sector social i el privat. De manera més desglossada, és un desenvolupament que: • Posa al centre les necessitats de la població i la millora de la seva qualitat de vida. No contempla únicament el creixement de la riquesa, sinó que es fixa en com la riquesa es distribueix i beneficia al conjunt de la societat. És part d’una economia plural al servei de la ciutadania que promou condicions de treball justes, en un entorn saludable i que té en compte la protecció ambiental i la cohesió social. • Considera el territori de forma integral, amb especial atenció a com generar dinàmiques virtuoses, la qual cosa implica treballar des de la interrelació entre els diferents àmbits de la promoció econòmica: formació, ocupació, empresa i emprenedoria convencionals i la mirada de l’Economia Social i Solidària i de l’economia de les cures. • Contempla allò local com l’oportunitat d’impulsar estratègies concertades de dinamització econòmica entre els diferents agents del territori –públics, privats i comunitaris–, amb clar lideratge públic que facilita, acompanya, promou o es vincula a allò que es voldria que fos el lideratge comunitari. També promou activament
Load more

Recommended publications
  • 21-467-Planol Plegable Caraa Agost 2021
    Sant Genís Cementiri de Collserola Cementiri de Collserola Montcada i Reixac Ciutat Meridiana Ciutat Meridiana C Pl. Parc de Ciutat Meridiana Funicular t 112 Barris Zona 97 r 112 Velòdrom Horta Torre Baró a Sant 185 102 de Vallvidrera . 112 Montbau la Vall 185 Nord d Genís Mpal. d’Horta 183 62 96 e 19 76 Ctra. Horta 182 Vallbona S 112 d’Hebron 18 Peu del Funicular t. a Cerdanyola 3 u C 97 0 e 183 l u a 8 l 19 r g 76 Sant Genís 1 a r e a r a t Transports d 183 C i v Pl. 76 V21 l Lliçà n l 76 Bellprat 0 a Meguidó s 8 a Parc de a de le te Av. Escolapi CàncerTorre Baró Torre Baró 83 1 V t e 1 C Mundet l s u Metropolitans Hospital Universitari 135 A Roq Vallbona e La Font 102 Ronda de Dalt C tra. d Sinaí 76 de la Vall d’Hebron Arquitecte Moragas e r del Racó M19 Can Marcet D50 104 d Rda. Guineueta Vella o j Sarrià Vall d’Hebron 135 Pl. Valldaura a 60 de Barcelona Pg. Sta. Eulàlia C Montbau Pg. Valldaura Metro Roquetes Parc del Llerona 96 35 M o 9 1 Botticelli Roquetes 97 . llse M1 V23 Canyelles / 47 V7 v rola Vall d’Hebron 135 185 Pla de Fornells A 119 Vall d’Hebron V27 Canyelles ya 27 R 180 104 o 196 Funicular M19 n Pl. 127 o 62 ibidab 60 lu C drig . T del Tibidabo 102 ta Porrera de Karl 185 Canyelles 47 a o B v a Canyelles ro alenyà 130 A C Marx sania Can Caralleu Eduard Toda Roquetes A rte Sant Just Desvern 35 G e 1 d r Campoamor a r t Barri de la Mercè Parc del n e u V3 Pl.
    [Show full text]
  • IEB Working Paper 2019/06
    IEB Working Paper 2019/06 BOLSTERING COMMUNITY TIES AS A MEANS OF REDUCING CRIME Magdalena Domínguez, Daniel Montolio IEB Working Paper 2019/06 BOLSTERING COMMUNITY TIES AS A MEANS OF REDUCING CRIME Magdalena Domínguez, Daniel Montolio The Barcelona Institute of Economics (IEB) is a research centre whose goals are to promote and disseminate work in Applied Economics, and to contribute to debate and the decision- making process in Economic Policy. The IEB research program in Public Policies aims at promoting research related to the design, implementation and evaluation of public policies that meet social needs and enhance social and individual welfare. Special emphasis is put on applied research and on work that tries to shed light on the Economics of Education, Health Economics, Innovation, Labour Markets and Security Policies. Disseminating research findings in these topics to a broader audience is also an aim of the program. Postal Address: Institut d’Economia de Barcelona Facultat d’Economia i Empresa Universitat de Barcelona C/ John M. Keynes, 1-11 (08034) Barcelona, Spain Tel.: + 34 93 403 46 46 [email protected] http://www.ieb.ub.edu The IEB working papers represent ongoing research that is circulated to encourage discussion and has not undergone a peer review process. Any opinions expressed here are those of the author(s) and not those of IEB. IEB Working Paper 2019/06 BOLSTERING COMMUNITY TIES AS A MEANS OF REDUCING CRIME * Magdalena Domínguez, Daniel Montolio ABSTRACT: In this paper we study the effects of bolstering community ties on local crime rates. To do so, we take advantage of the quasi-random nature of the implementation of the deployment of a community health policy in the city of Barcelona.
    [Show full text]
  • From Muntanya Pelada to Park Güell
    A Literary Map of Barcelona Map 10 Area 4: From Muntanya Pelada to Park Güell Area 4: From Muntanya Pelada to Park Güell Literary Tour Tour duration: 1h30 How to get there : ◄► M L5 (El Carmel). 1 Biblioteca El Carmel ‒ Juan Marsé 2 Mesón Las Delicias 3 Joan Sales Viewpoint 4 Park Güell 5 Associació La Miranda 6 Casa d’Ovidi Montllor 7 Avinguda de Vallcarca 8 Jardins de Mercè Rodoreda 9 Avinguda de la República Argentina To begin: About eight minutes walk from the underground sta- tion El Carmel on Line 5 (blue line). Take Carrer de Llobregós west in the direction of the Llobregat river until you reach Carrer de la Murtra on the left hand side. Continue down this street until you come to the library. 1. Biblioteca El Carmel ‒ Juan Marsé Carrer Murtra, 135 Juan Marsé (Barcelona, 1933) is one of the most renowned authors of post-war Barcelona. A self- taught writer, he was never a good student and would take every avai- lable opportunity to take to the streets of Gràcia, El Guinardó and El Carmel instead of being stuck in a classroom. Following several publications, his first real success arrived with the publication of Últimas tardes con Teresa [Last Evenings with Teresa], winner of the Biblioteca Breve prize for lite- rature in 1965. Those very streets he walked as a child appear fre- quently in his work: “Monte Carmelo is a bare, arid hill located northwest of the city. Their invisible threads gui- ded by a child’s expert hands, brightly coloured kites are often seen in the blue of the sky, sha- king from the wind and rising above the summit like shields that herald a warlike dream.
    [Show full text]
  • Bolstering Community Ties and Its Effect on Crime
    Bolstering community ties and its effect on crime: Evidence from a quasi-random experiment Magdalena Dom´ınguez and Daniel Montolio∗ Work in progress - Do not cite without permission This version: February 2019 Abstract In this paper we study the effect of bolstering community ties on local crime rates. To do so, we take advantage of the quasi-random nature of the implementation of a community health policy in the city of Barcelona. Salut als Barris (BSaB) is a policy that through community-based initiatives and empowerment of citizenship aims at improving health outcomes and reducing inequalities of the most disadvantaged neighborhoods. Based on economic and sociological literature it is also arguable that it may affect other relevant variables for overall welfare, such as crime rates. In order to test such a hypothesis, we use monthly data at the neighborhood level and a staggered Differences-in-Differences approach. Overall we find that BSaB highly reduces crimes related to non-cognitive features as well as those where there is a very close personal link (labeled as home crimes), with responses ranging from 9% to 18%. Additionally, female victimization rates drop for all age groups as well as the offense rates of younger cohorts. We argue that such outcomes are due to stronger community ties. Such results provide evidence in favor of non-traditional crime preventing policies. Keywords: crime; community action; differences-in-differences. JEL codes: C23, I18, I28, J18. ∗Dept. of Economics, University of Barcelona and IEB: [email protected] ; [email protected] We are grateful to Elia Diez and Maribel Pasarin at the Barcelona Public Health Agency (ASPB) and IGOP researchers Raquel Gallego and Ernesto Morales at Autonomous University of Barcelona (UAB) for their insightful comments on the program.
    [Show full text]
  • Marco Garcia, Clàudia; López Gay, Antonio; Solana Solana, A
    This is the published version of the article: Marco Garcia, Clàudia; López Gay, Antonio; Solana Solana, A. Miguel. Barrios del extrarradio en transformación. Ciclo de vida y renovación sociodemográfica : el caso de Montbau en Barcelona. 2018. 46 p. This version is available at https://ddd.uab.cat/record/200621 under the terms of the license Barrios del extrarradio en transformación. Ciclo de vida y renovación sociodemográfica: El caso de Montbau en Barcelona Autora: Clàudia Marco Garcia Tutor/a: Antonio López Gay y Miguel Solana Solana Estudios: Màster en Estudis Territorials i de la Població. Curso: 2017-2018 Barrios del extrarradio en transformación. Ciclo de vida y renovación sociodemográfica: el caso de Montbau en Barcelona RESUMEN El siguiente trabajo analiza la dinámica sociodemográfica de la población del barrio de Montbau en la ciudad de Barcelona con el objetivo de estudiar las dinámicas residenciales que están comportando un rejuvenecimiento de la población en un área altamente envejecida. Se realiza un análisis metodológico mixto (cualitativo y cuantitativo), que contempla la evolución reciente de diversas variables sociodemográficas, así como los testimonios de residentes en el barrio. Ambas perspectivas pretenden aportar una visión de conjunto de los cambios observados y una aproximación futura de la evolución demográfica y urbana de Montbau. El análisis contempla la utilización de diferentes fuentes estadísticas y estudia la evolución de la población y los efectos que tienen sobre la misma los flujos residenciales y migratorios. Las entrevistas a los vecinos permiten conocer especialmente las dinámicas de transmisión intergeneracional de la vivienda. El contexto actual del mercado inmobiliario barcelonés, cada vez más selectivo y excluyente, podría estar potenciando la transformación del perfil sociodemográfico del barrio: aumenta el atractivo para la clase media y disminuye el peso (la presencia) de la clase trabajadora.
    [Show full text]
  • EL PLA DE BARRIS DEL Bon Pastor I Baró De Viver
    EL PLA DE BARRIS DEL Bon Pastor i Baró de Viver JULIOL 2016 Projecte: Pla de Barris del Bon Pastor i Baró de Viver Emplaçament: Barris del Bon Pastor i Baró de Viver, Districte Sant Andreu, Barcelona Redactor: Foment de Ciutat, SA Telèfon 93 256 66 00 c/ Pintor Fortuny 17-19 08001 Barcelona Suport tècnic: Pla estel* Promotor: Ajuntament de Barcelona Juliol de 2016 Índex Introducció . 4 Elaboració del Pla . 31 Intervenció al Bon Pastor i Baró de Viver . 45 . El territori . 5 El procés d’elaboració . 32 Marc d’actuació del Pla . 46 Barcelona . 6 Agents que han intervingut en la redacció . 34 Pla de Barris: estratègies i prioritats . 53 Eix Besòs . 12 Participació ciutadana . .36 . Visió global . .54 . El Bon Pastor i Baró de Viver . 15 . Diagnosi . .39 . Objectius . .56 . El Bon Pastor: antecedents . .18 . Diagnosi . 40 Projectes motor . .60 . El Bon Pastor: situació actual . .19 . Educació . 42 . Propostes i accions . 64 Baró de Viver: antecedents . 22 Drets socials . 42 Desenvolupament del Pla . 103 Baró de Viver: situació actual . .25 . Activitat econòmica . .43 . Gestió i pressupost . 104 Documentació gràfica . 27 Medi urbà . 44 Participació, coproducció i acció comunitària . 106 La comunicació del Pla de Barris . 109 Seguiment i avaluació . 112 Introducció El Pla de Barris és una iniciativa municipal de millora de El document que teniu a les mans és el Pla de Barris del les condicions de vida als barris de la nostra ciutat que Bon Pastor i Baró de Viver que recull el procés d’elabora­ té, com a principal objectiu, reduir les desigualtats so­ ció i el conjunt d’accions que es volen dur a terme al barri cials i territorials, tot impulsant l’accés a la renda, als i està format per les següents parts: serveis, a la qualitat urbana i al benestar per a tota la ciutadania.
    [Show full text]
  • M 12 Patronat Municipal De L'habitatge
    M 12 Patronat Municipal de l’Habitatge Memòria 2012 Patronat Municipal de l’Habitatge Memòria 2012 Presentació 3 Un dels objectius de l’Ajuntament de Barcelona, a través A més de l’activitat en obra nova, també cal posar èmfasi en d’Hàbitat Urbà, és promoure habitatge assequible a la ciutat, altres actuacions realitzades pel PMHB, com ara les rehabilita- especialment per atendre als col.lectius més vulnerables. En cions de patologies estructurals i la instal·lació d’ascensors al aquest sentit, el paper i l’experiència del Patronat Municipal de barri d’El Besòs i el Maresme. l’Habitatge (PMHB), com a motor de l’habitatge públic a Barce- lona, és clau per assolir aquesta fita. Pel que fa a publicacions, s’han editat dos números del Xifres d’Habitatge sobre els indicadors de construcció i mercat Aquesta memòria recull l’activitat del PMHB durant el 2012, immobiliari a Barcelona i els resultats de les diferents línies que malgrat la situació de crisi, mostra dades positives en la d’actuació del Pla d’Habitatge de Barcelona. seva gestió, com ara el lliurament de 715 habitatges. Cal des- tacar l’aspecte social d’aquesta dada: de les vivendes adjudi- Les accions realitzades pel PMHB en temes de sostenibili- cades a col.lectius especials, 257 es van destinar a gent gran i tat han tingut el seu reconeixement en aquest exercici amb 90 corresponen al parc de lloguer social destinat a famílies en l’obtenció del Gran Premi Endesa a la Promoció Immobiliària situació d’emergència. més Sostenible per a la promoció de 95 habitatges en dret de superfície de Roc Boronat, contribuint al mateix temps, a fer de També en aquesta línia s’ha continuat treballant amb entitats Barcelona una ciutat autosuficient.
    [Show full text]
  • 2025 BARCELONA RIGHT to HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and Dependent Bodies
    2016 - 2025 BARCELONA RIGHT TO HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and dependent bodies Councillorship of Housing Gerència d’habitatge Josep Maria Montaner Martorell Javier Burón Cuadrado Vanesa Valiño Esparducer Ivan Gallardo Ruiz Montse Prats López Eva Jou Caballero Dámaris Fernandez Barceló IMU- Barcelona Gestió Urbanística SA Josep Maria de Torres Sanahuja Jordi Amela i Abella Carme Blasi Carrera Gerard Capó Fuentes Glòria Oller Luengo Esther Ródenas Estopiñà Camino Suárez Garcia Patronat Municipal de l’habitatge de Barcelona (Barcelona’s Municipal Board of Housing) Àngels Mira Cortadellas Xavier Gonzalez Garuz Isidre Costa Manuel Gómez Joaquim Pasqual Housing Offices’ management Drafting and coordination Cooperatives Celobert and estudi LaCol Project monitoring by Dolors Clavell Nadal Economic and financial Project by Mur&Clusa Economistes Legal study by professors Juli Ponce Solé and Domènec Sibina Tomàs Sociodemographic study by Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Public Participation process coordination by cooperatives Celobert and LaCol With contributions from: Social Rights Area Carles Gil Miquel, Esther Quintana Escarra, Núria Menta Sala, Jordi Sánchez Masip, Emília Pallàs Zenke, direccions territorials de districte Ecology, urban planning and mobility Area Jaume Barnada López, Antoni Font Ferrer, Roger Clot Dunach, Montserrat Hosta Privat, Miquel García Sanjuan, Direccions de serveis tècnics IMunicipal Institute of Urban Landscape and Quality of Life Xavier Olivella
    [Show full text]
  • Horta-Guinardó Bc N
    INFORME SALUT ALS DISTRICTES HORTA-GUINARDÓ BC N ÍNDEX 1. PRESENTACIÓ ...................................................... 4 2. COM ÉS L’ENTORN SOCIAL I ECONÒMIC? ............................................ 6 3. QUINS HÀBITS DE SALUT TÉ LA POBLACIÓ? ................................................. 8 4. QUINS SERVEIS DE SALUT UTILITZA LA POBLACIÓ? ....................................... 10 5. QUIN ÉS L’ESTAT DE SALUT DE LA POBLACIÓ? ................................................ 12 6. UNA MIRADA ALS BARRIS .................................... 16 7. CONCLUSIONS ................................................... 17 1. PRESENTACIÓ S’entén per salut un estat complet de benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malalties. La salut implica tenir cobertes totes les necessitats fonamentals de les persones: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals. Per gaudir d’una bona salut, cal tenir cura del nostre cos i incorporar hàbits saludables. 4 Informe salut als districtes Hi ha elements externs que també condicionen la salut 2013 com l’entorn físic, social i econòmic, que afecta Horta-Guinardó les condicions de vida i treball de la població. Què és l’Informe Salut als districtes? És un document que explica l’estat de la salut de la població de tots els districtes de Barcelona. El llibret que teniu a les mans analitza les dades de l’any 2013 del districte d’Horta-Guinardó. Per què es fa? 5 Informe salut L’Agència de Salut Pública de Barcelona, que té als districtes encomanades les funcions de salut pública de la ciutat, 2013 fa cada 2 anys un informe sobre la salut de cada districte. Horta-Guinardó Aquest informe s’adreça a la població d’Horta-Guinardó, als professionals, als serveis i a les entitats que promouen la salut al districte.
    [Show full text]
  • Ciutat Vella
    Ciutat Vella Estudi de l'oferta i la demanda per a identificar potencials mancances a l'oferta de productes necessaris per a una vida quotidiana sostenible al Districte de Ciutat Vella Barcelona, 13 juny 2017 1 Índex 1. Antecedents 3 2. Objecte i àmbit de l'estudi 5 3. Metodologia 7 4. Perfil sociodemogràfic 13 5. Anàlisi de béns i serveis a la llar 18 6. Anàlisi de preus de productes de consum quotidià 34 7. Conclusions 44 8. Fonts 45 9. Equip 46 2 1. Antecedents 3 1. Antecedents Com a exemple cal destacar que el Districte té una mitjana del 42,4% de població 1.1 Antecedents. estrangera. En el cas del Raval el 40% d'aquesta població està composada per paquistanesos i filipins. Per contra, al barri de San Pere, Santa Caterina i La El present estudi respon a les línies estratègiques i mesures necessàries Ribera la nacionalitat predominant és la italiana, amb un 15% dels estrangers. O detectades al Pla de Desenvolupament Econòmic Ciutat Vella 2016-2021. Amb la Barceloneta, que té el percentatge més baix d'estrangers, un 31,3%, però on l'objectiu de promoure la diversitat i el comerç de proximitat (Línia estratègica 1), el la diversitat de les nacionalitats es multiplica, essent un altre cop la italiana la Pla preveu diverses accions a dur a terme, entre elles la "realització d'un estudi predominant, amb un 16%. de l'oferta i la demanda per a identificar potencials mancances a l'oferta de productes necessaris per a una vida quotidiana sostenible". L'estudi determina D'altra banda es pot destacar que, mentre a Barcelona les llars composades per l'oferta de béns i serveis com l'alimentació fresca, l'equipament personal i de la una sola persona representen el 30,79%, a Ciutat Vella representen el 37,58%, llar, la salut i la higiene, entre d'altres, posant-la en relació a la diversitat de la amb un important 40,28% al barri de Sant Pere, Canta Caterina i la Ribera.
    [Show full text]
  • We're Working for a More Local Economy
    We're working for a more local economy — Barcelona Activa Local Development Strategy 2018-2019 Document prepared by Barcelona Activa's Executive Department for Local Social and Economic Development We're working for a more local economy. 2018-2019 3 Contents 01. CONTEXT: SOCIAL AND ECONOMIC INEQUALITIES IN BARCELONA’S DISTRICTS AND NEIGHBOURHOODS ....................................................................................................... 5 01.1. Disposable household income ....................................................................................... 5 01.2. Registered unemployment ............................................................................................ 7 01.3. Level of education ......................................................................................................... 9 01.4. People attended by social services ................................................................................ 10 02. TOWARDS A NEW LOCAL ECONOMICY DEVELOPMENT MODEL ............................................... 12 02.1. From homogeneity to heterogeneity .............................................................................. 12 02.2. A plural local economy .................................................................................................. 13 02.3. An economy at the service of the people. ....................................................................... 14 02.4. Distance between the public and public services .......................................................... 15 02.5.
    [Show full text]
  • Shantytowns in the City of Barcelona: Can Valero, La Perona and El Carmel Ethnohistory Research Group on Shantytowns1 CATALAN INSTITUTE of ANTHROPOLOGY
    18 COMPILATION Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2015 Núm. 40 Shantytowns in the City of Barcelona: Can Valero, La Perona and El Carmel Ethnohistory Research Group on Shantytowns1 CATALAN INSTITUTE OF ANTHROPOLOGY Presentation of the Study names and memories, is evidence that and in collaboration with the Institut their footprint has been undervalued in Català d’Antropologia (ICA). he social history of explaining the city’s history. the phenomenon The object of study of this research is of shantytowns in For this reason, in late 2004 a research shantytowns understood as a process Barcelona through- team of historians, anthropologists and of informal appropriation of land to out the 20th cen- geographers from the Universitat de build substandard housing (without tury represents an Barcelona was formed, and we began prior planning for the land, lacking essential legacy for understanding the the study entitled “Shantytowns in infrastructure, built with wood, mud, process of building the city. However, the City of Barcelona. Ethnohistori- brick and/or recycled materials) as a T cal Study of Three Cases: Can Valero, spontaneous response to a lack of acces- the fragmentary and scattered infor- 2 mation that exists about the phenom- La Perona and El Carmel” within the sible housing in urban areas. Starting enon and the recent disappearance of framework of the Ethnological Her- from this premise, the research team major shantytowns in the city, of their itage Inventory of Catalonia (IPEC) proposed: Xavi Camino Vallhonrat Max Díaz Molinaro He has a PhD in Urban Anthropology from the Rovira i Virgili He has a Master in Digital Documentation from the University, Tarragona.
    [Show full text]