DOCSLIB.ORG

Ciutat Vella

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Ciutat Vella Ciutat Vella Estudi de l'oferta i la demanda per a identificar potencials mancances a l'oferta de productes necessaris per a una vida quotidiana sostenible al Districte de Ciutat Vella Barcelona, 13 juny 2017 1 Índex 1. Antecedents 3 2. Objecte i àmbit de l'estudi 5 3. Metodologia 7 4. Perfil sociodemogràfic 13 5. Anàlisi de béns i serveis a la llar 18 6. Anàlisi de preus de productes de consum quotidià 34 7. Conclusions 44 8. Fonts 45 9. Equip 46 2 1. Antecedents 3 1. Antecedents Com a exemple cal destacar que el Districte té una mitjana del 42,4% de població 1.1 Antecedents. estrangera. En el cas del Raval el 40% d'aquesta població està composada per paquistanesos i filipins. Per contra, al barri de San Pere, Santa Caterina i La El present estudi respon a les línies estratègiques i mesures necessàries Ribera la nacionalitat predominant és la italiana, amb un 15% dels estrangers. O detectades al Pla de Desenvolupament Econòmic Ciutat Vella 2016-2021. Amb la Barceloneta, que té el percentatge més baix d'estrangers, un 31,3%, però on l'objectiu de promoure la diversitat i el comerç de proximitat (Línia estratègica 1), el la diversitat de les nacionalitats es multiplica, essent un altre cop la italiana la Pla preveu diverses accions a dur a terme, entre elles la "realització d'un estudi predominant, amb un 16%. de l'oferta i la demanda per a identificar potencials mancances a l'oferta de productes necessaris per a una vida quotidiana sostenible". L'estudi determina D'altra banda es pot destacar que, mentre a Barcelona les llars composades per l'oferta de béns i serveis com l'alimentació fresca, l'equipament personal i de la una sola persona representen el 30,79%, a Ciutat Vella representen el 37,58%, llar, la salut i la higiene, entre d'altres, posant-la en relació a la diversitat de la amb un important 40,28% al barri de Sant Pere, Canta Caterina i la Ribera. demanda al Districte de Ciutat Vella. 1.2 Reflexions sobre l'aproximació a la definició de demanda. Des d'un punt de vista demogràfic, el Districte de Ciutat Vella és probablement el més heterogeni de tots els districtes de Barcelona. Aquesta heterogeneïtat ve marcada per quatre grans tendències en el canvi d’hàbits de consum de les grans ciutats: la introducció de la tecnologia als hàbits de consum, la multiculturalitat de la població resident, l'organització familiar i l'augment de població d'edat avançada. 4 2. Objecte i àmbit de l'estudi 5 2. Objecte i àmbit de l'estudi Ajuntament de Barcelona. Àmbit geogràfic: districte de Ciutat Vella. 2.1 Objecte de l'estudi. 3. Activitat no residents: es defineix pel nombre d'hotels i nombre de llits d'hotels. Així doncs, s'han triat barris o àmbits d'espai que acompleixin, d'entrada, amb una L'objecte de l'estudi és l'anàlisi de l'oferta i la demanda de béns i serveis per doble condició: tenir una mitjana de renda familiar similar a l'àmbit de l'estudi i a identificar mancances potencials a l'oferta de productes necessaris per a d'altra banda, tenir una activitat de no residents relativa oposada a la suportada una vida quotidiana sostenible. En el seu desenvolupament s'analitza l'oferta de pel districte analitzat (Veure Annexos) béns i serveis per tipologia i micro barris. Així mateix s'ha dut a terme un treball de camp per a l'anàlisi dels preus de productes bàsics. A partir de l'anàlisi d'aquestes variables, s'han triat triat els següents barris mirall: - El Camp de l'Arpa del Clot, amb similars estructures urbana i social i diferent pressió d'activitat de no residents. 2.2 Àmbit de l'estudi. - La Marina de Port i La Marina del Prat Vermell, que s'ha considerat com un sol barri a efectes d'aquest estudi, amb similar estructura social, però diferent trama L'àmbit de l'estudi es centra en el Districte de Ciutat Vella. Per bé que l'anàlisi urbana i pressió d'activitat de no residents. quantitatiu de les activitats de béns i serveis de la llar és centrat a l'àmbit de l'estudi, s'han definit barris oàmbits mirall que ens permeten fer una comparació La unitat geogràfica mínima de l'estudi serà elmicro barri. Cadascun dels quatre ponderada de la carència de serveis a l'àrea. barris del districte de Ciutat Vella es dividirà en dos micro barris, fent un total de vuit micro barris: Gòtic Nord, Gòtic Sud, Raval Nord, Raval Sud, Barceloneta A partir d'una Anàlisi Factorial de Correspondència (AFC), s'han analitzat els Est, Barceloneta Oest, Sant Pere Nord i Sant Pere Sud. barris de Barcelona segons sis indicadors sociodemogràfics: L'estudi quantificarà la informació resultant a cada indicador afegida per micro 1. Perfil socioeconòmic: es defineix pels indicadors d'Índex de Renda Familiar i barris, barris i districtes. el Percentatge de Població amb Estudis Universitaris i CFGS. 2. Estructura Urbana: es defineix pels indicadors d'habitatges amb una superfície inferior a 61 m2 i pel nombre total de botigues. 6 3. Metodologia 7 3. Metodologia Desenvolupament de l’estudi. 3.1 Desenvolupament de l’estudi. 4. Determinació de la variació de preus per cada 1.000 habitants a partir del treball de camp: comparació de cinc productes de consum quotidià en l’àmbit de l’estudi i en els àmbits mirall. 1. Identificació del les unitats geogràfiques de l’anàlisi: definició de micro barris i barris mirall, o barris similars als que conformen el districte de Ciutat Vella, a la 5. Conclusions. resta del municipi. 2. Anàlisi d’indicadors sociodemogràfics i d'activitat de no residents. S'han analitzat a nivell de micro barris, barris, districtes i ciutat. 3.2 Definició de béns o serveis de 2.1. Indicadors sociodemogràfics: defineixen el perfil del resident mitjançant proximitats susceptibles de mesura. indicadors de població, renda, llar i habitatges. Inicialment s’han recollit com a béns i serveis a la llar, aquells definits a l’enquesta 2.2. Indicadors de no residents: S'han quantificat el nombre d'hotels, i el de despesa de l’INE i què proposen agrupar per CNAE amb la següent descripció: nombre de llits d'hotel i el seu pes relatiu sobre la població. 4711: Comerç al detall a establiments no especialitzats amb predomini de 3. Anàlisi de l’oferta de béns i serveis per a la llar. productes alimentaris, begudes i tabacs. 3.1. Definició del nivell de béns i serveis quotidians mitjans per 1.000 4721: Fruites i verdures a establiments especialitzats. habitants als micro barris de Ciutat Vella i comparació amb els altres barris i districtes del municipi de Barcelona. Separat pel tipus d’activitat o servei i 4722: Carns i productes càrnics a establiments especialitzats. grups d’activitat. 4723: Peix i marisc a establiments especialitzats. 3.2. Anàlisi geoespaial de micro àmbits d’anàlisi per unitat de carència de béns i serveis. 4724: Pa i productes de fleca, confiteria i pastisseria a establiments especialitzats. 4725: Begudes a establiments especialitzats. 8 3. Metodologia Tria d’indicadors. 4726: Tabacs a establiments especialitzats. Aquesta classificació i segmentació ha estat modificada a la fase de desenvolupament del treball. 4729: Altres productes alimentaris a establiments especialitzats. Es mostren com a béns i serveis a la llar. S’ha decidit eliminar el codi 4711 per fer referència a establiments com ara Bazar o Souvenirs, que considerem que no responen a les necessitats quotidianes 4752: Comerç al detall de ferreteria, pintura i vidre a establiments especialitzats. dels residents. 4753: Comerç al detall de catifes, moquetes i recobriments de parets i terres a La resta de béns o serveis per a la llar no s’entenen com a serveis quotidians i establiments especialitzats. per tant son susceptibles d’ésser oferts per comerços més enllà dels límits del districte sense què això sigui un indicador de carència de serveis. En aquests 4754: Comerç al detall d’aparells electrodomèstics a establiments especialitzats. s’inclouen els serveis culturals. 4759: Comerç al detall de mobles, aparells d’il·luminació i d’altres articles d’ús Cens d’activitats a peu de carrer de l’Ajuntament de Barcelona: domèstic a establiments especialitzats. Per a l'explotació de les activitats a peu de carrer es va prendre inicialment la base de dades d'Informa D&B, subministrada per l'empresa contractant. 4762: Diaris i articles de papereria a establiments especialitzats. Al llarg del desenvolupament del treball es va completar el Cens d'activitats a 4773: Productes farmacèutics a establiments especialitzats. peu de carrer del propi ajuntament de Barcelona. Per coherència amb futures explotacions, dins de la pròpia administració contractant es va acordar, en 4775: Productes cosmètics i higiènics a establiments especialitzats. coordinació amb el client, explotar aquesta base de dades. Es va substituir la inicialment utilitzada per del desenvolupament de l'estudi. 4776: Comerç al detall de flors, plantes, fertilitzant, llavors, animals de companyia i aliments per a aquests a establiments especialitzats. La taxonomia d'aquesta nova base de dades estableix una nova classificació d'activitats. Aquesta classificació va permetre mantenir la hipòtesi de treball desenvolupada fins a aquest moment,fent un treball de correlació entre codis d'activitat. La nova classificació divideix les activitats de béns i serveis quotidians 9 3. Metodologia Tria d’indicadors. en tres grans famílies: activitats de parament de la llar, productes quotidians 1005: Ous i aus (CNAE 4729) alimentaris, i productes quotidians no alimentaris. 1006: Pa, pastisseria i làctics (CNAE 4724) Cada un, al seu torn, recull un subgrup d'activitats.
Load more

Recommended publications
  • 21-467-Planol Plegable Caraa Agost 2021
    Sant Genís Cementiri de Collserola Cementiri de Collserola Montcada i Reixac Ciutat Meridiana Ciutat Meridiana C Pl. Parc de Ciutat Meridiana Funicular t 112 Barris Zona 97 r 112 Velòdrom Horta Torre Baró a Sant 185 102 de Vallvidrera . 112 Montbau la Vall 185 Nord d Genís Mpal. d’Horta 183 62 96 e 19 76 Ctra. Horta 182 Vallbona S 112 d’Hebron 18 Peu del Funicular t. a Cerdanyola 3 u C 97 0 e 183 l u a 8 l 19 r g 76 Sant Genís 1 a r e a r a t Transports d 183 C i v Pl. 76 V21 l Lliçà n l 76 Bellprat 0 a Meguidó s 8 a Parc de a de le te Av. Escolapi CàncerTorre Baró Torre Baró 83 1 V t e 1 C Mundet l s u Metropolitans Hospital Universitari 135 A Roq Vallbona e La Font 102 Ronda de Dalt C tra. d Sinaí 76 de la Vall d’Hebron Arquitecte Moragas e r del Racó M19 Can Marcet D50 104 d Rda. Guineueta Vella o j Sarrià Vall d’Hebron 135 Pl. Valldaura a 60 de Barcelona Pg. Sta. Eulàlia C Montbau Pg. Valldaura Metro Roquetes Parc del Llerona 96 35 M o 9 1 Botticelli Roquetes 97 . llse M1 V23 Canyelles / 47 V7 v rola Vall d’Hebron 135 185 Pla de Fornells A 119 Vall d’Hebron V27 Canyelles ya 27 R 180 104 o 196 Funicular M19 n Pl. 127 o 62 ibidab 60 lu C drig . T del Tibidabo 102 ta Porrera de Karl 185 Canyelles 47 a o B v a Canyelles ro alenyà 130 A C Marx sania Can Caralleu Eduard Toda Roquetes A rte Sant Just Desvern 35 G e 1 d r Campoamor a r t Barri de la Mercè Parc del n e u V3 Pl.
    [Show full text]
  • Pla De Desenvolupament Econòmic Sant Martí 2018-2022
    treballemper una economia més propera Pla de Desenvolupament Econòmic de Sant Martí 2018-2022 Més col·laborativa · Més social · Més redistributiva · Més propera · Més solidària · Més plural · Més implicada · Més sostenible Districte de Sant Martí Benvolgudes i benvolguts, El Pla de Desenvolupament Econòmic de Sant Martí 2018-2022 neix amb la voluntat de ser un instrument que contribueixi a reduir les desigualtats socioeconòmiques i els desequilibris territorials, impulsant i donat suport a la generació d’activitat econòmica al nostre Districte. Una eina que doti dei més i millors recursos per a les persones en recerca de feina i/o en situacions de precarietat laboral, així com de recursos per a la promoció del comerç de proximitat, de les pimes i de les persones emprenedores, que visibilitzi i impulsi les iniciatives d’Economia Social i Solidària. I, finalment, una eina que garanteixi que el districte segueix sent un referent en accions de retorn social del sector turístic. Aquest Pla s’ha elaborat a partir de la diagnosi de les pròpies necessitats i potencialitats de la zona. Sant Martí es caracteritza per la seva diversitat, amb una activitat econòmica plural i dinàmica, i uns factors de desenvolupament endògens potents: al Districte trobem, per exemple, la major part del front marítim de la ciutat, així com un teixit associatiu ric i articulat. Compta també amb un notable potencial cultural i tecnològic, a més d’un rellevant passat cooperativista que es projecta en l’actual treball en xarxa de l’univers de l’Economia Social i Solidària. Tots ells són elements clau per desenvolupar un model socioeconòmic que tingui un vincle estret amb el territori.
    [Show full text]
  • Essays on Location Patterns of Creative Industries
    ESSAYS ON LOCATION PATTERNS OF CREATIVE INDUSTRIES Eva Coll Martínez ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora. En cualquier caso, en la utilización de sus contenidos se deberá indicar de forma clara el nombre y apellidos de la persona autora y el título de la tesis doctoral.
    [Show full text]
  • From Muntanya Pelada to Park Güell
    A Literary Map of Barcelona Map 10 Area 4: From Muntanya Pelada to Park Güell Area 4: From Muntanya Pelada to Park Güell Literary Tour Tour duration: 1h30 How to get there : ◄► M L5 (El Carmel). 1 Biblioteca El Carmel ‒ Juan Marsé 2 Mesón Las Delicias 3 Joan Sales Viewpoint 4 Park Güell 5 Associació La Miranda 6 Casa d’Ovidi Montllor 7 Avinguda de Vallcarca 8 Jardins de Mercè Rodoreda 9 Avinguda de la República Argentina To begin: About eight minutes walk from the underground sta- tion El Carmel on Line 5 (blue line). Take Carrer de Llobregós west in the direction of the Llobregat river until you reach Carrer de la Murtra on the left hand side. Continue down this street until you come to the library. 1. Biblioteca El Carmel ‒ Juan Marsé Carrer Murtra, 135 Juan Marsé (Barcelona, 1933) is one of the most renowned authors of post-war Barcelona. A self- taught writer, he was never a good student and would take every avai- lable opportunity to take to the streets of Gràcia, El Guinardó and El Carmel instead of being stuck in a classroom. Following several publications, his first real success arrived with the publication of Últimas tardes con Teresa [Last Evenings with Teresa], winner of the Biblioteca Breve prize for lite- rature in 1965. Those very streets he walked as a child appear fre- quently in his work: “Monte Carmelo is a bare, arid hill located northwest of the city. Their invisible threads gui- ded by a child’s expert hands, brightly coloured kites are often seen in the blue of the sky, sha- king from the wind and rising above the summit like shields that herald a warlike dream.
    [Show full text]
  • Bolstering Community Ties and Its Effect on Crime
    Bolstering community ties and its effect on crime: Evidence from a quasi-random experiment Magdalena Dom´ınguez and Daniel Montolio∗ Work in progress - Do not cite without permission This version: February 2019 Abstract In this paper we study the effect of bolstering community ties on local crime rates. To do so, we take advantage of the quasi-random nature of the implementation of a community health policy in the city of Barcelona. Salut als Barris (BSaB) is a policy that through community-based initiatives and empowerment of citizenship aims at improving health outcomes and reducing inequalities of the most disadvantaged neighborhoods. Based on economic and sociological literature it is also arguable that it may affect other relevant variables for overall welfare, such as crime rates. In order to test such a hypothesis, we use monthly data at the neighborhood level and a staggered Differences-in-Differences approach. Overall we find that BSaB highly reduces crimes related to non-cognitive features as well as those where there is a very close personal link (labeled as home crimes), with responses ranging from 9% to 18%. Additionally, female victimization rates drop for all age groups as well as the offense rates of younger cohorts. We argue that such outcomes are due to stronger community ties. Such results provide evidence in favor of non-traditional crime preventing policies. Keywords: crime; community action; differences-in-differences. JEL codes: C23, I18, I28, J18. ∗Dept. of Economics, University of Barcelona and IEB: [email protected] ; [email protected] We are grateful to Elia Diez and Maribel Pasarin at the Barcelona Public Health Agency (ASPB) and IGOP researchers Raquel Gallego and Ernesto Morales at Autonomous University of Barcelona (UAB) for their insightful comments on the program.
    [Show full text]
  • Authors Isabelle Anguelovski, UAB-ICREA, ICTA, IMIM James JT Connolly, UAB-ICTA, IMIM
    Authors Isabelle Anguelovski, UAB-ICREA, ICTA, IMIM James JT Connolly, UAB-ICTA, IMIM Laia Masip, UAB-ICTA Hamil Pearsall, Temple University Title: Assessing Green Gentrification in Historically Disenfranchised Neighborhoods: A longitudinal and spatial analysis of Barcelona Journal: Urban Geography (in press) Note: “This is an accepted manuscript of an article published by Taylor & Francis in Urban Geography in 2017 available for full download online at: http://www.tandfonline.com/10.1080/02723638.2017.1349987 Year: 2017 Abstract: To date, little is known about the extent to which the creation of new municipal green spaces over an entire city addresses social or racial inequalities in the distribution of environmental amenities – or whether such an agenda creates new socio- spatial inequities through processes of green gentrification. In this study, we evaluate the effects of creating 18 green spaces in socially vulnerable neighborhoods of Barcelona during the 1990s and early 2000s. Combining OLS and GWR analysis together with a spatial descriptive analysis, we examined the evolution over time of six socio-demographic gentrification indicators in the areas in proximity to green spaces in comparison with the entire district. Our results indicate that parks built in parts of the old town and in formerly industrialized neighborhoods of Barcelona seem to have experienced green gentrification trends. In contrast, most economically depressed areas and working class neighborhoods with less desirable housing stock that are more isolated from the city center gained vulnerable residents as they became greener, indicating a possible redistribution and higher concentration of vulnerable residents through the city as neighborhoods undergo processes of urban (re)development.
    [Show full text]
  • Marco Garcia, Clàudia; López Gay, Antonio; Solana Solana, A
    This is the published version of the article: Marco Garcia, Clàudia; López Gay, Antonio; Solana Solana, A. Miguel. Barrios del extrarradio en transformación. Ciclo de vida y renovación sociodemográfica : el caso de Montbau en Barcelona. 2018. 46 p. This version is available at https://ddd.uab.cat/record/200621 under the terms of the license Barrios del extrarradio en transformación. Ciclo de vida y renovación sociodemográfica: El caso de Montbau en Barcelona Autora: Clàudia Marco Garcia Tutor/a: Antonio López Gay y Miguel Solana Solana Estudios: Màster en Estudis Territorials i de la Població. Curso: 2017-2018 Barrios del extrarradio en transformación. Ciclo de vida y renovación sociodemográfica: el caso de Montbau en Barcelona RESUMEN El siguiente trabajo analiza la dinámica sociodemográfica de la población del barrio de Montbau en la ciudad de Barcelona con el objetivo de estudiar las dinámicas residenciales que están comportando un rejuvenecimiento de la población en un área altamente envejecida. Se realiza un análisis metodológico mixto (cualitativo y cuantitativo), que contempla la evolución reciente de diversas variables sociodemográficas, así como los testimonios de residentes en el barrio. Ambas perspectivas pretenden aportar una visión de conjunto de los cambios observados y una aproximación futura de la evolución demográfica y urbana de Montbau. El análisis contempla la utilización de diferentes fuentes estadísticas y estudia la evolución de la población y los efectos que tienen sobre la misma los flujos residenciales y migratorios. Las entrevistas a los vecinos permiten conocer especialmente las dinámicas de transmisión intergeneracional de la vivienda. El contexto actual del mercado inmobiliario barcelonés, cada vez más selectivo y excluyente, podría estar potenciando la transformación del perfil sociodemográfico del barrio: aumenta el atractivo para la clase media y disminuye el peso (la presencia) de la clase trabajadora.
    [Show full text]
  • Cambio En La Composición Social Y Gentrificación En Barcelona: Una Mirada a Través De Los Flujos Migratorios Y Residenciales1
    CAMBIO EN LA COMPOSICIÓN SOCIAL SUMARIO Y GENTRIFICACIÓN EN BARCELONA: UNA MIRADA A TRAVÉS DE LOS FLUJOS MIGRATORIOS Y RESIDENCIALES 1. Introducción: Cambio social, territorio y movilidad de las persones 2. La migración y la movilidad residencial: motores de los cambios sociodemográficos 3. Inmigración y talento 4. La dinámica de la movilidad residencial interna: perpetuación de las diferencias sociales 5. Cambio de la composición de la población de Barcelona: una mirada inframunicipal 6. Conclusiones. Gentrificación, exclusión y polarización socioeconòmica Referencias bibliográficas 80 / Papers 60 / GENTRIFICACIÓ I DRET A LA CIUTAT ANTONIO LÓPEZ GAY Centre d’Estudis Demogràfics CAMBIO EN LA COMPOSICIÓN SOCIAL Y GENTRIFICACIÓN EN BARCELONA: UNA MIRADA A TRAVÉS DE LOS FLUJOS MIGRATORIOS Y RESIDENCIALES1 1. Introducción: Cambio social, territorio y mo- intensidad en los últimos años. Los precios de los al- vilidad de las personas quileres se han incrementado por encima del 30% des- de 20132. La competencia por vivir en la ciudad es fe- Las migraciones y la movilidad residencial se cons- roz, sobre todo en los espacios tradicionalmente más tituyen como mecanismos indispensables para en- privilegiados, donde los alquileres superan con creces tender los cambios de la población a escala de bar- los valores previos a la crisis de 2007. Pese a que pu- rio. Una de las múltiples definiciones que podemos edan establecerse similitudes con el último periodo leer sobre el concepto de gentrificación nos dice expansivo del mercado de la vivienda, el de finales de que se trata de un proceso de migración selectiva la década de 1990 e inicios de la de los 2000, el con- en función de las características socioeconómicas texto urbano y demográfico presenta diferencias que de las personas y de los hogares (Atkinson y Wulff, es necesario subrayar.
    [Show full text]
  • Analyzing Last Mile Delivery Operations in Barcelona's Urban
    Analyzing Last Mile Delivery Operations in Barcelona’s Urban Freight Transport Network Burcu Kolbay1, Petar Mrazovic2, and Josep Llus Larriba-Pey1 1 DAMA-UPC Data Management, Universitat Politecnica de Catalunya C/Jordi Girona, 1 3 UPC Campus Nord 08034 Barcelona, Spain {burcu, larri}@ac.upc.edu http://www.dama.upc.edu/en 2 Dept. of Software and Computer Systems, Royal Institute of Technology, Stockholm, Sweden [email protected] http://www.kth.se Abstract. Barcelona has recently started a new strategy to control and understand Last Mile Delivery, AreaDUM. The strategy is to provide freight delivery vehicle drivers with a mobile app that has to be used every time their vehicle is parked in one of the designated AreaDUM surface parking spaces in the streets of the city. This provides a significant amount of data about the activity of the freight delivery vehicles, their patterns, the occupancy of the spaces, etc. In this paper, we provide a preliminary set of analytics preceded by the procedures employed for the cleansing of the dataset. During the analysis we show that some data blur the results and using a simple strategy to detect when a vehicle parks repeatedly in close-by parking slots, we are able to obtain different, yet more reliable results. In our paper, we show that this behavior is common among users with 80% prevalence. We conclude that we need to analyse and understand the user behaviors further with the purpose of providing predictive algorithms to find parking lots and smart routing algorithms to minimize traffic. Keywords: Urban Freight, Clustering, Partitioning Around Medoids, User Behavior, Smart City, AreaDUM 1 Introduction Barcelona is considered to be among the smartest cities in the planet.
    [Show full text]
  • 2025 BARCELONA RIGHT to HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and Dependent Bodies
    2016 - 2025 BARCELONA RIGHT TO HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and dependent bodies Councillorship of Housing Gerència d’habitatge Josep Maria Montaner Martorell Javier Burón Cuadrado Vanesa Valiño Esparducer Ivan Gallardo Ruiz Montse Prats López Eva Jou Caballero Dámaris Fernandez Barceló IMU- Barcelona Gestió Urbanística SA Josep Maria de Torres Sanahuja Jordi Amela i Abella Carme Blasi Carrera Gerard Capó Fuentes Glòria Oller Luengo Esther Ródenas Estopiñà Camino Suárez Garcia Patronat Municipal de l’habitatge de Barcelona (Barcelona’s Municipal Board of Housing) Àngels Mira Cortadellas Xavier Gonzalez Garuz Isidre Costa Manuel Gómez Joaquim Pasqual Housing Offices’ management Drafting and coordination Cooperatives Celobert and estudi LaCol Project monitoring by Dolors Clavell Nadal Economic and financial Project by Mur&Clusa Economistes Legal study by professors Juli Ponce Solé and Domènec Sibina Tomàs Sociodemographic study by Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Public Participation process coordination by cooperatives Celobert and LaCol With contributions from: Social Rights Area Carles Gil Miquel, Esther Quintana Escarra, Núria Menta Sala, Jordi Sánchez Masip, Emília Pallàs Zenke, direccions territorials de districte Ecology, urban planning and mobility Area Jaume Barnada López, Antoni Font Ferrer, Roger Clot Dunach, Montserrat Hosta Privat, Miquel García Sanjuan, Direccions de serveis tècnics IMunicipal Institute of Urban Landscape and Quality of Life Xavier Olivella
    [Show full text]
  • After Planning, the Production of Radical Social Space in Barcelona: Real-Estate Financial Circuit and (De Facto) Right to the City Jiménez-Pacheco, Pedro
    www.ssoar.info After Planning, the Production of Radical Social Space in Barcelona: Real-Estate Financial Circuit and (De Facto) Right to the City Jiménez-Pacheco, Pedro Veröffentlichungsversion / Published Version Zeitschriftenartikel / journal article Empfohlene Zitierung / Suggested Citation: Jiménez-Pacheco, P. (2018). After Planning, the Production of Radical Social Space in Barcelona: Real-Estate Financial Circuit and (De Facto) Right to the City. Urban Planning, 3(3), 83-104. https://doi.org/10.17645/up.v3i3.1360 Nutzungsbedingungen: Terms of use: Dieser Text wird unter einer CC BY Lizenz (Namensnennung) zur This document is made available under a CC BY Licence Verfügung gestellt. Nähere Auskünfte zu den CC-Lizenzen finden (Attribution). For more Information see: Sie hier: https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.de Urban Planning (ISSN: 2183–7635) 2018, Volume 3, Issue 3, Pages 83–104 DOI: 10.17645/up.v3i3.1360 Article After Planning, the Production of Radical Social Space in Barcelona: Real-Estate Financial Circuit and (De Facto) Right to the City Pedro Jiménez Pacheco Department of Theory and History of Architecture, Polytechnic University of Catalonia, 08034 Barcelona, Spain; E-Mail: [email protected] Submitted: 12 January 2018 | Accepted: 2 March 2018 | Published: 12 June 2018 Abstract This article is based on the premise that it is possible to apply Henri Lefebvre’s critical-theoretical apparatus to complex urban processes as a pedagogical case study. From previous knowledge of Lefebvrian thought, the article provides an overview of what Lefebvre called “the science of the use of social space”, supported by a transdisciplinary methodological plurality.
    [Show full text]
  • Horta-Guinardó Bc N
    INFORME SALUT ALS DISTRICTES HORTA-GUINARDÓ BC N ÍNDEX 1. PRESENTACIÓ ...................................................... 4 2. COM ÉS L’ENTORN SOCIAL I ECONÒMIC? ............................................ 6 3. QUINS HÀBITS DE SALUT TÉ LA POBLACIÓ? ................................................. 8 4. QUINS SERVEIS DE SALUT UTILITZA LA POBLACIÓ? ....................................... 10 5. QUIN ÉS L’ESTAT DE SALUT DE LA POBLACIÓ? ................................................ 12 6. UNA MIRADA ALS BARRIS .................................... 16 7. CONCLUSIONS ................................................... 17 1. PRESENTACIÓ S’entén per salut un estat complet de benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malalties. La salut implica tenir cobertes totes les necessitats fonamentals de les persones: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals. Per gaudir d’una bona salut, cal tenir cura del nostre cos i incorporar hàbits saludables. 4 Informe salut als districtes Hi ha elements externs que també condicionen la salut 2013 com l’entorn físic, social i econòmic, que afecta Horta-Guinardó les condicions de vida i treball de la població. Què és l’Informe Salut als districtes? És un document que explica l’estat de la salut de la població de tots els districtes de Barcelona. El llibret que teniu a les mans analitza les dades de l’any 2013 del districte d’Horta-Guinardó. Per què es fa? 5 Informe salut L’Agència de Salut Pública de Barcelona, que té als districtes encomanades les funcions de salut pública de la ciutat, 2013 fa cada 2 anys un informe sobre la salut de cada districte. Horta-Guinardó Aquest informe s’adreça a la població d’Horta-Guinardó, als professionals, als serveis i a les entitats que promouen la salut al districte.
    [Show full text]