Ciutat Vella Estudi de l'oferta i la demanda per a identificar potencials mancances a l'oferta de productes necessaris per a una vida quotidiana sostenible al Districte de Ciutat Vella Barcelona, 13 juny 2017 1 Índex 1. Antecedents 3 2. Objecte i àmbit de l'estudi 5 3. Metodologia 7 4. Perfil sociodemogràfic 13 5. Anàlisi de béns i serveis a la llar 18 6. Anàlisi de preus de productes de consum quotidià 34 7. Conclusions 44 8. Fonts 45 9. Equip 46 2 1. Antecedents 3 1. Antecedents Com a exemple cal destacar que el Districte té una mitjana del 42,4% de població 1.1 Antecedents. estrangera. En el cas del Raval el 40% d'aquesta població està composada per paquistanesos i filipins. Per contra, al barri de San Pere, Santa Caterina i La El present estudi respon a les línies estratègiques i mesures necessàries Ribera la nacionalitat predominant és la italiana, amb un 15% dels estrangers. O detectades al Pla de Desenvolupament Econòmic Ciutat Vella 2016-2021. Amb la Barceloneta, que té el percentatge més baix d'estrangers, un 31,3%, però on l'objectiu de promoure la diversitat i el comerç de proximitat (Línia estratègica 1), el la diversitat de les nacionalitats es multiplica, essent un altre cop la italiana la Pla preveu diverses accions a dur a terme, entre elles la "realització d'un estudi predominant, amb un 16%. de l'oferta i la demanda per a identificar potencials mancances a l'oferta de productes necessaris per a una vida quotidiana sostenible". L'estudi determina D'altra banda es pot destacar que, mentre a Barcelona les llars composades per l'oferta de béns i serveis com l'alimentació fresca, l'equipament personal i de la una sola persona representen el 30,79%, a Ciutat Vella representen el 37,58%, llar, la salut i la higiene, entre d'altres, posant-la en relació a la diversitat de la amb un important 40,28% al barri de Sant Pere, Canta Caterina i la Ribera. demanda al Districte de Ciutat Vella. 1.2 Reflexions sobre l'aproximació a la definició de demanda. Des d'un punt de vista demogràfic, el Districte de Ciutat Vella és probablement el més heterogeni de tots els districtes de Barcelona. Aquesta heterogeneïtat ve marcada per quatre grans tendències en el canvi d’hàbits de consum de les grans ciutats: la introducció de la tecnologia als hàbits de consum, la multiculturalitat de la població resident, l'organització familiar i l'augment de població d'edat avançada. 4 2. Objecte i àmbit de l'estudi 5 2. Objecte i àmbit de l'estudi Ajuntament de Barcelona. Àmbit geogràfic: districte de Ciutat Vella. 2.1 Objecte de l'estudi. 3. Activitat no residents: es defineix pel nombre d'hotels i nombre de llits d'hotels. Així doncs, s'han triat barris o àmbits d'espai que acompleixin, d'entrada, amb una L'objecte de l'estudi és l'anàlisi de l'oferta i la demanda de béns i serveis per doble condició: tenir una mitjana de renda familiar similar a l'àmbit de l'estudi i a identificar mancances potencials a l'oferta de productes necessaris per a d'altra banda, tenir una activitat de no residents relativa oposada a la suportada una vida quotidiana sostenible. En el seu desenvolupament s'analitza l'oferta de pel districte analitzat (Veure Annexos) béns i serveis per tipologia i micro barris. Així mateix s'ha dut a terme un treball de camp per a l'anàlisi dels preus de productes bàsics. A partir de l'anàlisi d'aquestes variables, s'han triat triat els següents barris mirall: - El Camp de l'Arpa del Clot, amb similars estructures urbana i social i diferent pressió d'activitat de no residents. 2.2 Àmbit de l'estudi. - La Marina de Port i La Marina del Prat Vermell, que s'ha considerat com un sol barri a efectes d'aquest estudi, amb similar estructura social, però diferent trama L'àmbit de l'estudi es centra en el Districte de Ciutat Vella. Per bé que l'anàlisi urbana i pressió d'activitat de no residents. quantitatiu de les activitats de béns i serveis de la llar és centrat a l'àmbit de l'estudi, s'han definit barris oàmbits mirall que ens permeten fer una comparació La unitat geogràfica mínima de l'estudi serà elmicro barri. Cadascun dels quatre ponderada de la carència de serveis a l'àrea. barris del districte de Ciutat Vella es dividirà en dos micro barris, fent un total de vuit micro barris: Gòtic Nord, Gòtic Sud, Raval Nord, Raval Sud, Barceloneta A partir d'una Anàlisi Factorial de Correspondència (AFC), s'han analitzat els Est, Barceloneta Oest, Sant Pere Nord i Sant Pere Sud. barris de Barcelona segons sis indicadors sociodemogràfics: L'estudi quantificarà la informació resultant a cada indicador afegida per micro 1. Perfil socioeconòmic: es defineix pels indicadors d'Índex de Renda Familiar i barris, barris i districtes. el Percentatge de Població amb Estudis Universitaris i CFGS. 2. Estructura Urbana: es defineix pels indicadors d'habitatges amb una superfície inferior a 61 m2 i pel nombre total de botigues. 6 3. Metodologia 7 3. Metodologia Desenvolupament de l’estudi. 3.1 Desenvolupament de l’estudi. 4. Determinació de la variació de preus per cada 1.000 habitants a partir del treball de camp: comparació de cinc productes de consum quotidià en l’àmbit de l’estudi i en els àmbits mirall. 1. Identificació del les unitats geogràfiques de l’anàlisi: definició de micro barris i barris mirall, o barris similars als que conformen el districte de Ciutat Vella, a la 5. Conclusions. resta del municipi. 2. Anàlisi d’indicadors sociodemogràfics i d'activitat de no residents. S'han analitzat a nivell de micro barris, barris, districtes i ciutat. 3.2 Definició de béns o serveis de 2.1. Indicadors sociodemogràfics: defineixen el perfil del resident mitjançant proximitats susceptibles de mesura. indicadors de població, renda, llar i habitatges. Inicialment s’han recollit com a béns i serveis a la llar, aquells definits a l’enquesta 2.2. Indicadors de no residents: S'han quantificat el nombre d'hotels, i el de despesa de l’INE i què proposen agrupar per CNAE amb la següent descripció: nombre de llits d'hotel i el seu pes relatiu sobre la població. 4711: Comerç al detall a establiments no especialitzats amb predomini de 3. Anàlisi de l’oferta de béns i serveis per a la llar. productes alimentaris, begudes i tabacs. 3.1. Definició del nivell de béns i serveis quotidians mitjans per 1.000 4721: Fruites i verdures a establiments especialitzats. habitants als micro barris de Ciutat Vella i comparació amb els altres barris i districtes del municipi de Barcelona. Separat pel tipus d’activitat o servei i 4722: Carns i productes càrnics a establiments especialitzats. grups d’activitat. 4723: Peix i marisc a establiments especialitzats. 3.2. Anàlisi geoespaial de micro àmbits d’anàlisi per unitat de carència de béns i serveis. 4724: Pa i productes de fleca, confiteria i pastisseria a establiments especialitzats. 4725: Begudes a establiments especialitzats. 8 3. Metodologia Tria d’indicadors. 4726: Tabacs a establiments especialitzats. Aquesta classificació i segmentació ha estat modificada a la fase de desenvolupament del treball. 4729: Altres productes alimentaris a establiments especialitzats. Es mostren com a béns i serveis a la llar. S’ha decidit eliminar el codi 4711 per fer referència a establiments com ara Bazar o Souvenirs, que considerem que no responen a les necessitats quotidianes 4752: Comerç al detall de ferreteria, pintura i vidre a establiments especialitzats. dels residents. 4753: Comerç al detall de catifes, moquetes i recobriments de parets i terres a La resta de béns o serveis per a la llar no s’entenen com a serveis quotidians i establiments especialitzats. per tant son susceptibles d’ésser oferts per comerços més enllà dels límits del districte sense què això sigui un indicador de carència de serveis. En aquests 4754: Comerç al detall d’aparells electrodomèstics a establiments especialitzats. s’inclouen els serveis culturals. 4759: Comerç al detall de mobles, aparells d’il·luminació i d’altres articles d’ús Cens d’activitats a peu de carrer de l’Ajuntament de Barcelona: domèstic a establiments especialitzats. Per a l'explotació de les activitats a peu de carrer es va prendre inicialment la base de dades d'Informa D&B, subministrada per l'empresa contractant. 4762: Diaris i articles de papereria a establiments especialitzats. Al llarg del desenvolupament del treball es va completar el Cens d'activitats a 4773: Productes farmacèutics a establiments especialitzats. peu de carrer del propi ajuntament de Barcelona. Per coherència amb futures explotacions, dins de la pròpia administració contractant es va acordar, en 4775: Productes cosmètics i higiènics a establiments especialitzats. coordinació amb el client, explotar aquesta base de dades. Es va substituir la inicialment utilitzada per del desenvolupament de l'estudi. 4776: Comerç al detall de flors, plantes, fertilitzant, llavors, animals de companyia i aliments per a aquests a establiments especialitzats. La taxonomia d'aquesta nova base de dades estableix una nova classificació d'activitats. Aquesta classificació va permetre mantenir la hipòtesi de treball desenvolupada fins a aquest moment,fent un treball de correlació entre codis d'activitat. La nova classificació divideix les activitats de béns i serveis quotidians 9 3. Metodologia Tria d’indicadors. en tres grans famílies: activitats de parament de la llar, productes quotidians 1005: Ous i aus (CNAE 4729) alimentaris, i productes quotidians no alimentaris. 1006: Pa, pastisseria i làctics (CNAE 4724) Cada un, al seu torn, recull un subgrup d'activitats.