DOCSLIB.ORG

TMB Int Central 9-08

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
TMB Int Central 9-08 Xarxa Ferroviària Integrada Red Ferroviaria Integrada Integrated Railway Network 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 Igualada R6 S1 Terrassa-Rambla R4 Manresa Montcada i Reixac S2 Sabadell-Rambla R7 Santa Maria R3 Vic Manresa-Baixador R5 Cerdanyola Universitat / Martorell Montcada i Reixac Manresa S5 Sant Cugat - Rubí S55 Universitat Autònoma Montcada R4 Sant Vicenç de Calders Ripollet R2 S33 Les Planes Can Ros Montcada Montcada Maçanet Bifurcació i Reixac Massanes Olesa de Montserrat S4 Parc Natural de Collserola R1 Baixador de Martorell-Enllaç S8 Vallvidrera Can Cuiàs P Molins de Rei Vallvidrera-Superior Ciutat Meridiana P Tibidabo Sant Feliu Sant Feliu | Consell Comarcal Torre Baró Torre Montbau de Llobregat Carretera de Mundet Vallbona del Baró les Aigües Canyelles Roquetes Torreblanca Peu del Vall d’Hebron Casa de Funicular Vallvidrera l’Aigua Sant Walden Inferior Pl. del Joan Despí Funicular Valldaura Rambla de Sant Just L3 Trinitat Nova Riu Llobregat L6 Penitents L4 Trinitat Nova Besòs Riu L7 Sant Martí de l’Erm Sant Martí de l’Erm Reina Elisenda L5 Horta Trinitat Nova Bon Viatge La Fontsanta L3 Sarrià Av. Tibidabo Pont d’Esplugues Vallcarca Via Júlia Trinitat Zona Universitària Parc Vilapicina Vella Centre Miquel La Llucmajor Sardana Can Clota Güell Fontsanta Martí i Pol Zona El Putxet Montesa Universitària Palau Reial Fatjò Cornellà Les Tres Torres Sant Andreu Torras Centre El Pedró Ca n’Oliveres i Bages Baró de Les Aigües Pius XII Lesseps Arenal Viver Ignasi Iglésias La Bonanova Pàdua Virrei Amat L8 Molí Nou- Av. de Xile Sant Andreu P Cornellà Can Numància Alfons X Ciutat Cooperativa Rigal Muntaner L5 Cornellà Centre Sant Maria Cristina L’Illa Pl. Molina Maragall Sant Andreu Gavarra Ramon Comtal P Sant Ildefons Sant Gervasi Fabra i Santa Can Vidalet Fontana Puig Sant Boi Pubilla Cases Les Guinardó Coloma P Congrés L1 Can Boixeres Collblanc Corts Gràcia Fondo Cornellà-Riera Can Serra Francesc Macià Joanic Rbla Just Oliveras Florida Badal Hospital Camp de Sant Pau Plaça de l’Arpa Sagrera R1 R3 R4 R7 L’Hospitalet del Centre Provença de Llobregat Plaça Navas L4 Torrassa Entença Hospital Clínic Rbla Prim L1 de Sants Diagonal Verdaguer Encants L’Hospitalet- La Pau El Clot-Aragó St. Martí Ver neda Almeda Av. Carrilet Av. Carrilet Sagrada Sta Mercat Girona Eulàlia Nou Sants Família Artigues Estació Clot Bac de Roda La Pau Hostafrancs Sant Adrià Bellvitge Monumental L2 Sant Josep Tarragona Sant Roc Gorg R2 L1 Tetuan Can St. Martí de P P Bellvitge Gornal Rocafort Urgell Passeig La Farinera Jaumandreu Provençals Pep Ventura Sant Vicenç Hospital de Bellvitge de Gràcia Besòs de Calders Gavà Viladecans Encants de Ca l’Aranyó Espronceda Parc del T5 T6 Gorg Universitat Arc de Triomf Sant Adrià Europa Glòries Pere IV Alfons Besòs Platja de Castelldefels El Prat Fira T5 El Magnànim Sant Joan Baptista Castelldefels Ildefons Magòria- Espanya Poble Urquinaona Fluvià P de Llobregat Sec Catalunya La Catalana Cerdà La Campana Auditori Glòries Besòs Mar La P Sant Mina Parc de Montjuïc Antoni Teatre Nacional El Maresme L8 S33 S4 S8 R5 R6 Liceu Jaume I Marina Selva de Mar Can Parc de la Poblenou Llima T4 T6 Parc de Montjuïc Paral·lel Ciutadella El Maresme R10 Aeroport L1 L3 Bogatell Llacuna Fòrum Estació de Sant Adrià L2 Wellington R1 Fòrum Central Sant P Drassanes Ciutadella Montgat Maçanet Paral·lel Ciutadella | Vila Olímpica Tèrmica Adrià Nord Castell Vila Olímpica del Besòs de Besòs Massanes de Montjuïc Miramar Mirador Badalona Montgat Hospital de Bellvitge Barcelona - Pl. Catalunya Barcelona - Pl. Espanya Molins de Rei - Estació d’autobusos Estació L1 Fondo L6 Reina Elisenda S8 Martorell-Enllaç R1 Mataró / Maçanet Estación de autobuses Estación Bus station Station Barceloneta R10 Estació de França Paral·lel Barcelona - Pl. Espanya St. Vicenç / Vilanova - Barcelona - Pl. Catalunya R5 R2 Maçanet Estació Marítima Jaume I L2 Pep Ventura L7 Av. Tibidabo Manresa Estación Marítima Estació terminal Seaboard station Estación terminal Zona Universitària Barcelona - Pl. Espanya L’Hospitalet - Vic Barcelona - Pl. Espanya R3 Terminus station L3 Trinitat Nova L8 R6 Igualada Tramvia Blau /Servei no integrat Molí Nou-Ciutat Cooperativa St. Vicenç / Vilafranca - Tranvía Azul /Servicio no integrado Trinitat Nova Funicular de Vallvidrera R4 Manresa Blue Tram /Non-integrated service Estació de correspondència Barcelona - Pl. Catalunya Funicular de Vallvidrera L4 La Pau Estación de correspondencia S1 Terrassa Vallvidrera Funicular L’Hospitalet - Cerdanyola Funicular /Servei no integrat Connecting station R7 Funicular /Servicio no integrado Cornellà Centre Universitat / Martorell Funicular railway /Non-integrated service Barcelona - Pl. Catalunya L5 Horta Barcelona Continuació de línia S2 Sabadell R10 Aeroport Telefèric /Servei no integrat Continuación de linea Trinitat Nova Teleférico /Servicio no integrado Line continuation St Sebastià Can Cuiàs S33 Barcelona - Pl. Espanya Cable-car /Non-integrated service Can Ros Aparcament Funicular Aparcamiento de Montjuïc Barcelona - Pl. Espanya Parking S4 Olesa de M. Francesc Macià Vegeu el llistat de localització N Bon Viatge de les estacions per zones Mar Mediterrània S5 Barcelona - Pl. Catalunya Ver el listado de localización L6 L7 S1 S2 S5 S55 Sant Cugat - Rubí Francesc Macià de las estaciones por zonas Sant Martí de l’Erm See the list of station locations S55 Barcelona - Pl. Catalunya Francesc Macià by areas Universitat Autònoma Sant Feliu | Consell Comarcal R1 R3 R4 R7 Estació de Sant Adrià Ciutadella | Vila Olímpica Glòries Gorg L1 L3 Estació de Sant Adrià T6 Gorg Setembre 2008 Setembre 12345 67891011121413 15 16 17 18 19 20.
Load more

Recommended publications
  • Memoria 2003 ESPANOL
    ACTIVIDAD 2003 Edición Autoritat del Transport Metropolità c/ Muntaner, 315-321 08021 Barcelona Teléfono +34 93 362 00 20 Fax +34 93 362 00 22 e-mail: [email protected] web: www.atm-transmet.org Depósito legal: B34284-2004 Impresión: Estudi 6 Diseño y Maquetación: www.aidcreativos.com Barcelona, julio de 2004 2 CAPÍTULO 1 PRESENTACIÓN DEL CONSORCIO 7 1 ADMINISTRACIONES INTEGRANTES DE LA ATM 9 2 ÓRGANOS DE GOVIERNO, ASESORAMIENTO Y CONSULTA 10 3 ESTRUCTURA ORGANIZATIVA Y RECURSOS HUMANOS 18 CAPÍTULO 2 ACTUACIÓN EN EL EJERCICIO 2003 21 1 PLANIFICACIÓN DE INFRAESTRUCURAS Y SERVICIOS 23 1.1 Informe anual de seguimiento del PDI 2001-2010 23 1.2 Desarrollo de actuaciones del PDI 29 1.3 Estudios de viabilidad derivados del PDI 30 1.4 Otros estudios y proyectos de trazado 30 1.5 Plan de Servicios de Transporte Público Colectivo 2005 31 2 GESTIÓN DE PROYECTOS 36 2.1 Tranvía Diagonal - Baix Llobregat 36 2.2 Tranvía Sant MartíBesòs 40 3 SISTEMA TARIFARIO INTEGRADO 43 3.1 Ventas y utilización del Sistema Tarifario Integrado (STI) 44 3.2 Tarifa media ponderada 47 3.3 Índice de intermodalidad 48 4 SERVICIO DE TRANSPORTE PÚBLICO INTERURBANO NOCTURNO 49 5 ACTUACIONES CONTRA EL FRAUDE 50 6 ATENCIÓN AL CIUDADANO 52 7 CENTRO DE INFORMACIÓN TransMet 53 8 PLANOS DE LA RED FERROVIARIA INTEGRADA 54 9 PROGRAMA DE MEJORA DE LA FLOTA Y DE SU ACCESSIBILIDAD 56 10 TECNOLOGÍAS DE SISTEMAS DE TRANSPORTE 57 10.1 Gestión de la Integración Tarifaria (SGIT) 57 10.2 Proyecto de Tarjeta XIP Sin Contacto 57 10.3 Sistema de Ayuda a la Explotación (SAE) 58 10.4 Empresa
    [Show full text]
  • 21-467-Planol Plegable Caraa Agost 2021
    Sant Genís Cementiri de Collserola Cementiri de Collserola Montcada i Reixac Ciutat Meridiana Ciutat Meridiana C Pl. Parc de Ciutat Meridiana Funicular t 112 Barris Zona 97 r 112 Velòdrom Horta Torre Baró a Sant 185 102 de Vallvidrera . 112 Montbau la Vall 185 Nord d Genís Mpal. d’Horta 183 62 96 e 19 76 Ctra. Horta 182 Vallbona S 112 d’Hebron 18 Peu del Funicular t. a Cerdanyola 3 u C 97 0 e 183 l u a 8 l 19 r g 76 Sant Genís 1 a r e a r a t Transports d 183 C i v Pl. 76 V21 l Lliçà n l 76 Bellprat 0 a Meguidó s 8 a Parc de a de le te Av. Escolapi CàncerTorre Baró Torre Baró 83 1 V t e 1 C Mundet l s u Metropolitans Hospital Universitari 135 A Roq Vallbona e La Font 102 Ronda de Dalt C tra. d Sinaí 76 de la Vall d’Hebron Arquitecte Moragas e r del Racó M19 Can Marcet D50 104 d Rda. Guineueta Vella o j Sarrià Vall d’Hebron 135 Pl. Valldaura a 60 de Barcelona Pg. Sta. Eulàlia C Montbau Pg. Valldaura Metro Roquetes Parc del Llerona 96 35 M o 9 1 Botticelli Roquetes 97 . llse M1 V23 Canyelles / 47 V7 v rola Vall d’Hebron 135 185 Pla de Fornells A 119 Vall d’Hebron V27 Canyelles ya 27 R 180 104 o 196 Funicular M19 n Pl. 127 o 62 ibidab 60 lu C drig . T del Tibidabo 102 ta Porrera de Karl 185 Canyelles 47 a o B v a Canyelles ro alenyà 130 A C Marx sania Can Caralleu Eduard Toda Roquetes A rte Sant Just Desvern 35 G e 1 d r Campoamor a r t Barri de la Mercè Parc del n e u V3 Pl.
    [Show full text]
  • Pla De Desenvolupament Econòmic Sant Martí 2018-2022
    treballemper una economia més propera Pla de Desenvolupament Econòmic de Sant Martí 2018-2022 Més col·laborativa · Més social · Més redistributiva · Més propera · Més solidària · Més plural · Més implicada · Més sostenible Districte de Sant Martí Benvolgudes i benvolguts, El Pla de Desenvolupament Econòmic de Sant Martí 2018-2022 neix amb la voluntat de ser un instrument que contribueixi a reduir les desigualtats socioeconòmiques i els desequilibris territorials, impulsant i donat suport a la generació d’activitat econòmica al nostre Districte. Una eina que doti dei més i millors recursos per a les persones en recerca de feina i/o en situacions de precarietat laboral, així com de recursos per a la promoció del comerç de proximitat, de les pimes i de les persones emprenedores, que visibilitzi i impulsi les iniciatives d’Economia Social i Solidària. I, finalment, una eina que garanteixi que el districte segueix sent un referent en accions de retorn social del sector turístic. Aquest Pla s’ha elaborat a partir de la diagnosi de les pròpies necessitats i potencialitats de la zona. Sant Martí es caracteritza per la seva diversitat, amb una activitat econòmica plural i dinàmica, i uns factors de desenvolupament endògens potents: al Districte trobem, per exemple, la major part del front marítim de la ciutat, així com un teixit associatiu ric i articulat. Compta també amb un notable potencial cultural i tecnològic, a més d’un rellevant passat cooperativista que es projecta en l’actual treball en xarxa de l’univers de l’Economia Social i Solidària. Tots ells són elements clau per desenvolupar un model socioeconòmic que tingui un vincle estret amb el territori.
    [Show full text]
  • Bolstering Community Ties and Its Effect on Crime
    Bolstering community ties and its effect on crime: Evidence from a quasi-random experiment Magdalena Dom´ınguez and Daniel Montolio∗ Work in progress - Do not cite without permission This version: February 2019 Abstract In this paper we study the effect of bolstering community ties on local crime rates. To do so, we take advantage of the quasi-random nature of the implementation of a community health policy in the city of Barcelona. Salut als Barris (BSaB) is a policy that through community-based initiatives and empowerment of citizenship aims at improving health outcomes and reducing inequalities of the most disadvantaged neighborhoods. Based on economic and sociological literature it is also arguable that it may affect other relevant variables for overall welfare, such as crime rates. In order to test such a hypothesis, we use monthly data at the neighborhood level and a staggered Differences-in-Differences approach. Overall we find that BSaB highly reduces crimes related to non-cognitive features as well as those where there is a very close personal link (labeled as home crimes), with responses ranging from 9% to 18%. Additionally, female victimization rates drop for all age groups as well as the offense rates of younger cohorts. We argue that such outcomes are due to stronger community ties. Such results provide evidence in favor of non-traditional crime preventing policies. Keywords: crime; community action; differences-in-differences. JEL codes: C23, I18, I28, J18. ∗Dept. of Economics, University of Barcelona and IEB: [email protected] ; [email protected] We are grateful to Elia Diez and Maribel Pasarin at the Barcelona Public Health Agency (ASPB) and IGOP researchers Raquel Gallego and Ernesto Morales at Autonomous University of Barcelona (UAB) for their insightful comments on the program.
    [Show full text]
  • Pdf 1 20/04/12 14:21
    Discover Barcelona. A cosmopolitan, dynamic, Mediterranean city. Get to know it from the sea, by bus, on public transport, on foot or from high up, while you enjoy taking a close look at its architecture and soaking up the atmosphere of its streets and squares. There are countless ways to discover the city and Turisme de Barcelona will help you; don’t forget to drop by our tourist information offices or visit our website. CARD NA O ARTCO L TIC K E E C T R A B R TU ÍS T S I U C B M S IR K AD L O A R W D O E R C T O E L M O M BAR CEL ONA A A R INSPIRES C T I I T C S A K Í R E R T Q U U T E O Ó T I ICK T C E R A M A I N FOR M A BA N W RCE LO A L K I NG TOU R S Buy all these products and find out the best way to visit our city. Catalunya Cabina Plaça Espanya Cabina Estació Nord Information and sales Pl. de Catalunya, 17 S Pl. d’Espanya Estació Nord +34 932 853 832 Sant Jaume Cabina Sants (andén autobuses) [email protected] Ciutat, 2 Pl. Joan Peiró, s/n Ali-bei, 80 bcnshop.barcelonaturisme.cat Estación de Sants Mirador de Colom Cabina Plaça Catalunya Nord Pl. dels Països Catalans, s/n Pl. del Portal de la Pau, s/n Pl.
    [Show full text]
  • Cambio En La Composición Social Y Gentrificación En Barcelona: Una Mirada a Través De Los Flujos Migratorios Y Residenciales1
    CAMBIO EN LA COMPOSICIÓN SOCIAL SUMARIO Y GENTRIFICACIÓN EN BARCELONA: UNA MIRADA A TRAVÉS DE LOS FLUJOS MIGRATORIOS Y RESIDENCIALES 1. Introducción: Cambio social, territorio y movilidad de las persones 2. La migración y la movilidad residencial: motores de los cambios sociodemográficos 3. Inmigración y talento 4. La dinámica de la movilidad residencial interna: perpetuación de las diferencias sociales 5. Cambio de la composición de la población de Barcelona: una mirada inframunicipal 6. Conclusiones. Gentrificación, exclusión y polarización socioeconòmica Referencias bibliográficas 80 / Papers 60 / GENTRIFICACIÓ I DRET A LA CIUTAT ANTONIO LÓPEZ GAY Centre d’Estudis Demogràfics CAMBIO EN LA COMPOSICIÓN SOCIAL Y GENTRIFICACIÓN EN BARCELONA: UNA MIRADA A TRAVÉS DE LOS FLUJOS MIGRATORIOS Y RESIDENCIALES1 1. Introducción: Cambio social, territorio y mo- intensidad en los últimos años. Los precios de los al- vilidad de las personas quileres se han incrementado por encima del 30% des- de 20132. La competencia por vivir en la ciudad es fe- Las migraciones y la movilidad residencial se cons- roz, sobre todo en los espacios tradicionalmente más tituyen como mecanismos indispensables para en- privilegiados, donde los alquileres superan con creces tender los cambios de la población a escala de bar- los valores previos a la crisis de 2007. Pese a que pu- rio. Una de las múltiples definiciones que podemos edan establecerse similitudes con el último periodo leer sobre el concepto de gentrificación nos dice expansivo del mercado de la vivienda, el de finales de que se trata de un proceso de migración selectiva la década de 1990 e inicios de la de los 2000, el con- en función de las características socioeconómicas texto urbano y demográfico presenta diferencias que de las personas y de los hogares (Atkinson y Wulff, es necesario subrayar.
    [Show full text]
  • Analyzing Last Mile Delivery Operations in Barcelona's Urban
    Analyzing Last Mile Delivery Operations in Barcelona’s Urban Freight Transport Network Burcu Kolbay1, Petar Mrazovic2, and Josep Llus Larriba-Pey1 1 DAMA-UPC Data Management, Universitat Politecnica de Catalunya C/Jordi Girona, 1 3 UPC Campus Nord 08034 Barcelona, Spain {burcu, larri}@ac.upc.edu http://www.dama.upc.edu/en 2 Dept. of Software and Computer Systems, Royal Institute of Technology, Stockholm, Sweden [email protected] http://www.kth.se Abstract. Barcelona has recently started a new strategy to control and understand Last Mile Delivery, AreaDUM. The strategy is to provide freight delivery vehicle drivers with a mobile app that has to be used every time their vehicle is parked in one of the designated AreaDUM surface parking spaces in the streets of the city. This provides a significant amount of data about the activity of the freight delivery vehicles, their patterns, the occupancy of the spaces, etc. In this paper, we provide a preliminary set of analytics preceded by the procedures employed for the cleansing of the dataset. During the analysis we show that some data blur the results and using a simple strategy to detect when a vehicle parks repeatedly in close-by parking slots, we are able to obtain different, yet more reliable results. In our paper, we show that this behavior is common among users with 80% prevalence. We conclude that we need to analyse and understand the user behaviors further with the purpose of providing predictive algorithms to find parking lots and smart routing algorithms to minimize traffic. Keywords: Urban Freight, Clustering, Partitioning Around Medoids, User Behavior, Smart City, AreaDUM 1 Introduction Barcelona is considered to be among the smartest cities in the planet.
    [Show full text]
  • 2025 BARCELONA RIGHT to HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and Dependent Bodies
    2016 - 2025 BARCELONA RIGHT TO HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and dependent bodies Councillorship of Housing Gerència d’habitatge Josep Maria Montaner Martorell Javier Burón Cuadrado Vanesa Valiño Esparducer Ivan Gallardo Ruiz Montse Prats López Eva Jou Caballero Dámaris Fernandez Barceló IMU- Barcelona Gestió Urbanística SA Josep Maria de Torres Sanahuja Jordi Amela i Abella Carme Blasi Carrera Gerard Capó Fuentes Glòria Oller Luengo Esther Ródenas Estopiñà Camino Suárez Garcia Patronat Municipal de l’habitatge de Barcelona (Barcelona’s Municipal Board of Housing) Àngels Mira Cortadellas Xavier Gonzalez Garuz Isidre Costa Manuel Gómez Joaquim Pasqual Housing Offices’ management Drafting and coordination Cooperatives Celobert and estudi LaCol Project monitoring by Dolors Clavell Nadal Economic and financial Project by Mur&Clusa Economistes Legal study by professors Juli Ponce Solé and Domènec Sibina Tomàs Sociodemographic study by Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Public Participation process coordination by cooperatives Celobert and LaCol With contributions from: Social Rights Area Carles Gil Miquel, Esther Quintana Escarra, Núria Menta Sala, Jordi Sánchez Masip, Emília Pallàs Zenke, direccions territorials de districte Ecology, urban planning and mobility Area Jaume Barnada López, Antoni Font Ferrer, Roger Clot Dunach, Montserrat Hosta Privat, Miquel García Sanjuan, Direccions de serveis tècnics IMunicipal Institute of Urban Landscape and Quality of Life Xavier Olivella
    [Show full text]
  • Ciutat Vella
    Ciutat Vella Estudi de l'oferta i la demanda per a identificar potencials mancances a l'oferta de productes necessaris per a una vida quotidiana sostenible al Districte de Ciutat Vella Barcelona, 13 juny 2017 1 Índex 1. Antecedents 3 2. Objecte i àmbit de l'estudi 5 3. Metodologia 7 4. Perfil sociodemogràfic 13 5. Anàlisi de béns i serveis a la llar 18 6. Anàlisi de preus de productes de consum quotidià 34 7. Conclusions 44 8. Fonts 45 9. Equip 46 2 1. Antecedents 3 1. Antecedents Com a exemple cal destacar que el Districte té una mitjana del 42,4% de població 1.1 Antecedents. estrangera. En el cas del Raval el 40% d'aquesta població està composada per paquistanesos i filipins. Per contra, al barri de San Pere, Santa Caterina i La El present estudi respon a les línies estratègiques i mesures necessàries Ribera la nacionalitat predominant és la italiana, amb un 15% dels estrangers. O detectades al Pla de Desenvolupament Econòmic Ciutat Vella 2016-2021. Amb la Barceloneta, que té el percentatge més baix d'estrangers, un 31,3%, però on l'objectiu de promoure la diversitat i el comerç de proximitat (Línia estratègica 1), el la diversitat de les nacionalitats es multiplica, essent un altre cop la italiana la Pla preveu diverses accions a dur a terme, entre elles la "realització d'un estudi predominant, amb un 16%. de l'oferta i la demanda per a identificar potencials mancances a l'oferta de productes necessaris per a una vida quotidiana sostenible". L'estudi determina D'altra banda es pot destacar que, mentre a Barcelona les llars composades per l'oferta de béns i serveis com l'alimentació fresca, l'equipament personal i de la una sola persona representen el 30,79%, a Ciutat Vella representen el 37,58%, llar, la salut i la higiene, entre d'altres, posant-la en relació a la diversitat de la amb un important 40,28% al barri de Sant Pere, Canta Caterina i la Ribera.
    [Show full text]
  • Equivalència Territorial En La Planificació Educativa a Barcelona: Diagnòstic I Propostes
    Equivalència territorial en la planificació educativa a Barcelona: Diagnòstic i propostes Xavier Bonal i Adrián Zancajo, GEPS-UAB ÍNDEX INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................... 3 CAPÍTOL 1: EQUIVALÈNCIA TERRITORIAL EN LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS EDUCATIVES ..................................................................................................................................... 5 1.1. El concepte d’equivalència aplicat a la planificació educativa ................................................ 5 1.2. Equivalència en accés, procés i resultats ................................................................................ 6 CAPÍTOL 2: EQUILIBRIS I DESEQUILIBRIS EN LA DISTRIBUCIÓ DE L’OFERTA EDUCATIVA ..................................................................................................................................... 11 2.1. L’equilibri territorial de places escolars de P3 ....................................................................... 11 2.2. Estructura espacial de l’oferta i valor de la proximitat ........................................................... 14 CAPÍTOL 3: ELS FLUXOS DE MOBILITAT DE L’ALUMNAT ENTRE TERRITORIS .................. 19 3.1. Sobreescolarització i infraescolarització per zones educatives ............................................ 19 3.2. Fluxos de mobilitat entre territoris .......................................................................................... 21 3.3. Factors
    [Show full text]
  • Closure on L1 Owing to Works Between Fondo and Clot 1. What
    Closure on L1 owing to works between Fondo and Clot Transport alternatives for people with disability and reduced mobility What is the reason? Track renovation works between Clot and Fondo stations How long will the works last? From 29 June to 30 August Which stations will be closed? The stations between Clot and Fondo will be closed. The line will operate normally from Hospital de Bellvitge to Clot. Important information! There is a free shuttle bus service with assistance for people with disability and/or reduced mobility between Clot and Glòries. There is an assistance service for people with visual impairment at the entry and exit routes of the stations of Clot, La Sagrera and Fondo. This service should be requested by phoning 933289400. You can consult accessible transport recommendations through the assistance channels. 1. What transport alternatives are available? 2. Shuttle bus between Clot and Fondo 3. Transport recommendations per station 4. Plan your journey 1. What transport alternatives are available? Access the map with transport alternatives To reach the stations of the section affected between Clot and Fondo, we recommend the following transport alternatives: Metro Your can make the following transfers with Metro lines to reach the stations of the affected section: • At Clot you can take L2 to Sagrada Familia, transfer to L5 to La Sagrera and from there, on L9Nord, you can get to Onze de Setembre and Fondo. • At La Sagrera you can take L9Nord or L10Nord to reach Onze de Setembre and Fondo. You can also transfer to L5 until Sagrada Familia, and from there transfer to L2 until Clot.
    [Show full text]
  • IDEES 32 V6 MAGENTA.Indd
    Catalunya IDEES 32 2009 7 Les infraestructures de transport a Catalunya Daniel Albalate © Bernat Borràs Bernat © El principal obstacle per a les infraestructures que podem trobar a Catalunya és l’alta ac- cidentalitat del seu territori, especialment en la seva vessant nord. Des del litoral marcat pel mar mediterrani, fins als Pirineus; passant per les planes, turons, serralades, altiplans. Per la resta, Catalunya no presenta cap dificultat addicional a la construcció d’infraes- tructures. Tanmateix, cal esmentar la forta concentració demogràfica que existeix entorn a la ciutat de Barcelona. Aquesta concentració dificulta trobar nous espais per a cons- truir noves infraestructures i condiciona el creixement urbà i de la mobilitat, especialment si tenim en compte que Barcelona és una ciutat de costa i que per tant, es troba limitada geogràficament per un dels seus extrems. Les infraestructures de transport a Catalunya 8 La Catalunya de finals dels anys 80 ja gaudia una bona connexió ferroviària, expandir la seva de la majoria de les infraestructures actuals, tot influència convertint-se (conjuntament amb el i que cal dir que aquestes han augmentat la seva port de Tarragona) en el principal conjunt por- activitat de forma notable en els últims anys. tuari de la mediterrània occidental i la porta a Europa dels mercats asiàtics. Autopistes: La majoria d’autopistes de pe- atge ja es trobaven en explotació o es trobaven Les taules següents ens indiquen la taxa de a punt d’entrar en servei, que era el cas de les creixement o disminució del trànsit terrestre, autopistes concedides per la Generalitat de Ca- aeri i marítim.
    [Show full text]