Pla De Desenvolupament Econòmic Sant Martí 2018-2022
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Essays on Location Patterns of Creative Industries
ESSAYS ON LOCATION PATTERNS OF CREATIVE INDUSTRIES Eva Coll Martínez ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora. En cualquier caso, en la utilización de sus contenidos se deberá indicar de forma clara el nombre y apellidos de la persona autora y el título de la tesis doctoral. -
Bolstering Community Ties and Its Effect on Crime
Bolstering community ties and its effect on crime: Evidence from a quasi-random experiment Magdalena Dom´ınguez and Daniel Montolio∗ Work in progress - Do not cite without permission This version: February 2019 Abstract In this paper we study the effect of bolstering community ties on local crime rates. To do so, we take advantage of the quasi-random nature of the implementation of a community health policy in the city of Barcelona. Salut als Barris (BSaB) is a policy that through community-based initiatives and empowerment of citizenship aims at improving health outcomes and reducing inequalities of the most disadvantaged neighborhoods. Based on economic and sociological literature it is also arguable that it may affect other relevant variables for overall welfare, such as crime rates. In order to test such a hypothesis, we use monthly data at the neighborhood level and a staggered Differences-in-Differences approach. Overall we find that BSaB highly reduces crimes related to non-cognitive features as well as those where there is a very close personal link (labeled as home crimes), with responses ranging from 9% to 18%. Additionally, female victimization rates drop for all age groups as well as the offense rates of younger cohorts. We argue that such outcomes are due to stronger community ties. Such results provide evidence in favor of non-traditional crime preventing policies. Keywords: crime; community action; differences-in-differences. JEL codes: C23, I18, I28, J18. ∗Dept. of Economics, University of Barcelona and IEB: [email protected] ; [email protected] We are grateful to Elia Diez and Maribel Pasarin at the Barcelona Public Health Agency (ASPB) and IGOP researchers Raquel Gallego and Ernesto Morales at Autonomous University of Barcelona (UAB) for their insightful comments on the program. -
Cambio En La Composición Social Y Gentrificación En Barcelona: Una Mirada a Través De Los Flujos Migratorios Y Residenciales1
CAMBIO EN LA COMPOSICIÓN SOCIAL SUMARIO Y GENTRIFICACIÓN EN BARCELONA: UNA MIRADA A TRAVÉS DE LOS FLUJOS MIGRATORIOS Y RESIDENCIALES 1. Introducción: Cambio social, territorio y movilidad de las persones 2. La migración y la movilidad residencial: motores de los cambios sociodemográficos 3. Inmigración y talento 4. La dinámica de la movilidad residencial interna: perpetuación de las diferencias sociales 5. Cambio de la composición de la población de Barcelona: una mirada inframunicipal 6. Conclusiones. Gentrificación, exclusión y polarización socioeconòmica Referencias bibliográficas 80 / Papers 60 / GENTRIFICACIÓ I DRET A LA CIUTAT ANTONIO LÓPEZ GAY Centre d’Estudis Demogràfics CAMBIO EN LA COMPOSICIÓN SOCIAL Y GENTRIFICACIÓN EN BARCELONA: UNA MIRADA A TRAVÉS DE LOS FLUJOS MIGRATORIOS Y RESIDENCIALES1 1. Introducción: Cambio social, territorio y mo- intensidad en los últimos años. Los precios de los al- vilidad de las personas quileres se han incrementado por encima del 30% des- de 20132. La competencia por vivir en la ciudad es fe- Las migraciones y la movilidad residencial se cons- roz, sobre todo en los espacios tradicionalmente más tituyen como mecanismos indispensables para en- privilegiados, donde los alquileres superan con creces tender los cambios de la población a escala de bar- los valores previos a la crisis de 2007. Pese a que pu- rio. Una de las múltiples definiciones que podemos edan establecerse similitudes con el último periodo leer sobre el concepto de gentrificación nos dice expansivo del mercado de la vivienda, el de finales de que se trata de un proceso de migración selectiva la década de 1990 e inicios de la de los 2000, el con- en función de las características socioeconómicas texto urbano y demográfico presenta diferencias que de las personas y de los hogares (Atkinson y Wulff, es necesario subrayar. -
Analyzing Last Mile Delivery Operations in Barcelona's Urban
Analyzing Last Mile Delivery Operations in Barcelona’s Urban Freight Transport Network Burcu Kolbay1, Petar Mrazovic2, and Josep Llus Larriba-Pey1 1 DAMA-UPC Data Management, Universitat Politecnica de Catalunya C/Jordi Girona, 1 3 UPC Campus Nord 08034 Barcelona, Spain {burcu, larri}@ac.upc.edu http://www.dama.upc.edu/en 2 Dept. of Software and Computer Systems, Royal Institute of Technology, Stockholm, Sweden [email protected] http://www.kth.se Abstract. Barcelona has recently started a new strategy to control and understand Last Mile Delivery, AreaDUM. The strategy is to provide freight delivery vehicle drivers with a mobile app that has to be used every time their vehicle is parked in one of the designated AreaDUM surface parking spaces in the streets of the city. This provides a significant amount of data about the activity of the freight delivery vehicles, their patterns, the occupancy of the spaces, etc. In this paper, we provide a preliminary set of analytics preceded by the procedures employed for the cleansing of the dataset. During the analysis we show that some data blur the results and using a simple strategy to detect when a vehicle parks repeatedly in close-by parking slots, we are able to obtain different, yet more reliable results. In our paper, we show that this behavior is common among users with 80% prevalence. We conclude that we need to analyse and understand the user behaviors further with the purpose of providing predictive algorithms to find parking lots and smart routing algorithms to minimize traffic. Keywords: Urban Freight, Clustering, Partitioning Around Medoids, User Behavior, Smart City, AreaDUM 1 Introduction Barcelona is considered to be among the smartest cities in the planet. -
2025 BARCELONA RIGHT to HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and Dependent Bodies
2016 - 2025 BARCELONA RIGHT TO HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and dependent bodies Councillorship of Housing Gerència d’habitatge Josep Maria Montaner Martorell Javier Burón Cuadrado Vanesa Valiño Esparducer Ivan Gallardo Ruiz Montse Prats López Eva Jou Caballero Dámaris Fernandez Barceló IMU- Barcelona Gestió Urbanística SA Josep Maria de Torres Sanahuja Jordi Amela i Abella Carme Blasi Carrera Gerard Capó Fuentes Glòria Oller Luengo Esther Ródenas Estopiñà Camino Suárez Garcia Patronat Municipal de l’habitatge de Barcelona (Barcelona’s Municipal Board of Housing) Àngels Mira Cortadellas Xavier Gonzalez Garuz Isidre Costa Manuel Gómez Joaquim Pasqual Housing Offices’ management Drafting and coordination Cooperatives Celobert and estudi LaCol Project monitoring by Dolors Clavell Nadal Economic and financial Project by Mur&Clusa Economistes Legal study by professors Juli Ponce Solé and Domènec Sibina Tomàs Sociodemographic study by Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Public Participation process coordination by cooperatives Celobert and LaCol With contributions from: Social Rights Area Carles Gil Miquel, Esther Quintana Escarra, Núria Menta Sala, Jordi Sánchez Masip, Emília Pallàs Zenke, direccions territorials de districte Ecology, urban planning and mobility Area Jaume Barnada López, Antoni Font Ferrer, Roger Clot Dunach, Montserrat Hosta Privat, Miquel García Sanjuan, Direccions de serveis tècnics IMunicipal Institute of Urban Landscape and Quality of Life Xavier Olivella -
Ciutat Vella
Ciutat Vella Estudi de l'oferta i la demanda per a identificar potencials mancances a l'oferta de productes necessaris per a una vida quotidiana sostenible al Districte de Ciutat Vella Barcelona, 13 juny 2017 1 Índex 1. Antecedents 3 2. Objecte i àmbit de l'estudi 5 3. Metodologia 7 4. Perfil sociodemogràfic 13 5. Anàlisi de béns i serveis a la llar 18 6. Anàlisi de preus de productes de consum quotidià 34 7. Conclusions 44 8. Fonts 45 9. Equip 46 2 1. Antecedents 3 1. Antecedents Com a exemple cal destacar que el Districte té una mitjana del 42,4% de població 1.1 Antecedents. estrangera. En el cas del Raval el 40% d'aquesta població està composada per paquistanesos i filipins. Per contra, al barri de San Pere, Santa Caterina i La El present estudi respon a les línies estratègiques i mesures necessàries Ribera la nacionalitat predominant és la italiana, amb un 15% dels estrangers. O detectades al Pla de Desenvolupament Econòmic Ciutat Vella 2016-2021. Amb la Barceloneta, que té el percentatge més baix d'estrangers, un 31,3%, però on l'objectiu de promoure la diversitat i el comerç de proximitat (Línia estratègica 1), el la diversitat de les nacionalitats es multiplica, essent un altre cop la italiana la Pla preveu diverses accions a dur a terme, entre elles la "realització d'un estudi predominant, amb un 16%. de l'oferta i la demanda per a identificar potencials mancances a l'oferta de productes necessaris per a una vida quotidiana sostenible". L'estudi determina D'altra banda es pot destacar que, mentre a Barcelona les llars composades per l'oferta de béns i serveis com l'alimentació fresca, l'equipament personal i de la una sola persona representen el 30,79%, a Ciutat Vella representen el 37,58%, llar, la salut i la higiene, entre d'altres, posant-la en relació a la diversitat de la amb un important 40,28% al barri de Sant Pere, Canta Caterina i la Ribera. -
Sant Martí Tindrà Un Nou Casal De Joves Al Carrer Pallars
10_SANT_MARTI_68.qxp:bcn 26/1/11 20:55 Página 1 BARRISDE www.bcn.cat | Febrer 2011 SANT MARTÍ EL CAMP DE L'ARPA DEL CLOT · EL CLOT · EL PARC I LA LLACUNA DEL POBLENOU · LA VILA OLÍMPICA DEL POBLENOU · EL POBLENOU · DIAGONAL MAR I EL FRONT MARÍTIM DEL POBLENOU · EL BESÒS I EL MARESME · PROVENÇALS DEL POBLENOU · SANT MARTÍ DE PROVENÇALS · LA VERNEDA I LA PAU SUPLEMENT ENTREVISTA Pàg. 8 Sant Martí tindrà un nou casal de joves al carrer Pallars PATRIMONI ACTIVITATS PARTICIPACIÓ S’ubicarà en una El casal serà lloc de Han participat en antiga fàbrica tèxtil trobada dels joves el projecte col·lectius JOSEP MARIA CONTEL del carrer Pallars del barri i entitats juvenils Clàudia Prat Pàg. 3 Gimnasta de trampolí “La meva vida gira al voltant de l’esport, al qual dedico moltes hores” SOLIDARITAT Pàg. 4 Associació per a la reinserció de dones Ajuda persones amb problemes personals greus ENTITATS Pàg. 6 Club Bàsquet Alisos Gestionarà la pista Joan Pujades VICENTE ZAMBRANO Joves a la ludoteca Maria Gràcia Pont. SERVEIPÚBLIC Pàg. 7 Casa d’acollida per a Un accés situat al cor de la rambla dones que pateixen El Poblenou guanya del Poblenou (números 77-91) violència masclista condueix a l’edifici de la Ludoteca Maria Gràcia Pont. Fins ara, una nova zona verda aquest equipament municipal es- POLIESPORTIU Pàg. 7 tava isolat al mig d’un interior d’i- lla, amb l’única companyia de dues Pirena 2011 petites àrees enjardinades. La pro- La presentació omple funda transformació de la zona la Nova Icària causada per la construcció del dis- tricte 22@ n’ha canviat el paisatge. -
TMB Int Central 9-08
Xarxa Ferroviària Integrada Red Ferroviaria Integrada Integrated Railway Network 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 Igualada R6 S1 Terrassa-Rambla R4 Manresa Montcada i Reixac S2 Sabadell-Rambla R7 Santa Maria R3 Vic Manresa-Baixador R5 Cerdanyola Universitat / Martorell Montcada i Reixac Manresa S5 Sant Cugat - Rubí S55 Universitat Autònoma Montcada R4 Sant Vicenç de Calders Ripollet R2 S33 Les Planes Can Ros Montcada Montcada Maçanet Bifurcació i Reixac Massanes Olesa de Montserrat S4 Parc Natural de Collserola R1 Baixador de Martorell-Enllaç S8 Vallvidrera Can Cuiàs P Molins de Rei Vallvidrera-Superior Ciutat Meridiana P Tibidabo Sant Feliu Sant Feliu | Consell Comarcal Torre Baró Torre Montbau de Llobregat Carretera de Mundet Vallbona del Baró les Aigües Canyelles Roquetes Torreblanca Peu del Vall d’Hebron Casa de Funicular Vallvidrera l’Aigua Sant Walden Inferior Pl. del Joan Despí Funicular Valldaura Rambla de Sant Just L3 Trinitat Nova Riu Llobregat L6 Penitents L4 Trinitat Nova Besòs Riu L7 Sant Martí de l’Erm Sant Martí de l’Erm Reina Elisenda L5 Horta Trinitat Nova Bon Viatge La Fontsanta L3 Sarrià Av. Tibidabo Pont d’Esplugues Vallcarca Via Júlia Trinitat Zona Universitària Parc Vilapicina Vella Centre Miquel La Llucmajor Sardana Can Clota Güell Fontsanta Martí i Pol Zona El Putxet Montesa Universitària Palau Reial Fatjò Cornellà Les Tres Torres Sant Andreu Torras Centre El Pedró Ca n’Oliveres i Bages Baró de Les Aigües Pius XII Lesseps Arenal Viver Ignasi Iglésias La Bonanova Pàdua Virrei Amat L8 Molí Nou- Av. -
El Clot, El Camp De L'arpa Del Clot
GUIA D’ENTITATS, SERVEIS I EQUIPAMENTS PÚBLICS. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS AL BARRI 3-16 ANYS • curs 2015-2016 EL CLOT, EL CAMP DE L’ARPA DEL CLOT sant martí Us presentem la Guia d’entitats, serveis i equipaments públics. Activitats extraesco- lars al barri 3-16 anys. Curs 2015-2016. L’objectiu d’aquesta guia és doble, facilitar a les famílies el coneixement dels agents que organitzen activitats educatives ex- traescolars, i afavorir la difusió i la generació de sinergies entre entitats, serveis i equipaments públics que treballen en un mateix territori. Aquesta guia posa en relleu la importància de l’educació en el lleure que desenvo- lupen les associacions i les entitats dels barris de la ciutat. Aquest curs s’hi incorpo- ra la informació de les entitats, els serveis i els equipaments públics amb activitats extraescolars dirigides a infants i joves de 3 a 16 anys, dels barris de Montbau, al districte d’Horta-Guinardó; la Trinitat Nova, al districte de Nou Barris; i la Vila Olím- pica del Poblenou, al districte de Sant Martí. La publicació d’aquesta Guia és una de les accions del programa Patis Escolars Oberts al Barri de l’Institut Municipal d’Educació, en col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona i els districtes municipals. Patis Escolars Oberts al Barri és un programa educatiu que consisteix en l’obertura dels patis de les escoles de la ciutat perquè siguin un espai d’ús públic i dinamització educativa per a infants, joves i famílies fora de l’horari escolar, en cap de setmana i en període de vacances escolars. -
Perfil Socioeconòmic Sant Martí 2018
Perfil socio-econòmic de Sant Martí El districte de Sant Martí comprèn els barris del Camp de l’Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, el Besós i el Maresme, Provençals del Poblenou, Sant Martí de Provençals i la Verneda i la Pau. Situat al Nord-Est de Barcelona, Sant Martí fa frontera amb els districtes barcelonins de Ciutat Vella, l’Eixample, Horta-Guinardó i Sant Andreu i limita amb el municipi de Sant Adrià del Besós i el mar, tot concentrant la major part de les platges de Barcelona en els seu 2.675 metres de litoral. Població dels barris de Sant Martí. 2018 i evolució (%) en el període 2008-2018 Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. 1 INDICADORS SOCIOECONÒMICS DE SANT MARTÍ 1. DEMOGRAFIA Amb 237.112 habitants el 2018, Sant Martí concentra el 14,6% de la població de Barcelona . La població ha augmentat lleugerament (+0,4%) respecte al 2017, una evolució similar a la que mostra al conjunt de la ciutat (+0,2%). SANT (%) Sant BARCELONA MARTÍ Martí/Bcn INDICADORS SOCIOECONÒMICS - SANT MARTÍ 2018 DEMOGRÀFICS Població 237.112 1.628.936 14,6% % Increment interanual població 0,4% 0,2% - % Increment població (2008 -2018) 3,8% 0,1% - Densitat neta de població (hab/ha) 842 626 - Homes (%) 48,1% 47,3% 14,8% Dones (n%) 51,9% 52,7% 14,3% Població 16 -64 154.672 1.060.350 -
Presentación De Powerpoint
Challenges of using Urban Heart in Barcelona Carme Borrell Outline • Overview of Public Health Agency of Barcelona (ASPB) • Health information and research • Policies to tackle health inequalities. An example • Urban Heart in Barcelona Overview of Barcelona Public Health Agency The Public Health Agency of Barcelona is an institution responsible of public health of the city which has more than 100 years experience. We are not responsible of health services of the city. Our areas of responsibility are: Environmental health Food security Health promotion Laboratory of public health Observatory of Public Health Our Agency has contact with other institutional and non institutional stakeholders: other sectors of the municipal government, regional government, NGO, etc. Health information in ASPB Health information and research After the democratic elections in 1979, the local council of Barcelona was governed by a left coalition of political parties until 2011. Public health was one priority: Health information systems were developed and improved Health interview surveys since 1983 Report on the health of the population (each year) Research and training are part of ASPB. Specific example: Health Report of Barcelona It is done each year In 2014 the report will be the 30th Main sections of the report Conceptual framework Social determinants URBAN GOVERNANCE Physical determinants Health behaviours PHYSICAL CONTEXT SOCIOECONOMIC CONTEXT • natural: climate, geography • economic factors Health outcomes • built environment: • employment and working conditions • urban planning: public • domestic and f amily environment infrastructure, equipments • public policies: education, health care, Special chapters for each • housing social services, etc. • transport mobility • social transf ers: pensions, et c. year. • environmental charact eristics: air, • safety water, noise • social networks Appendix: all indicators by • access to healthy food • community participation 10 districts for the last 10 SETTINGS years. -
EL TRIUNFO DE LAS CLASES MEDIAS. Dialéctica Entre Cambio Social Y Urbanismo En Poblenou, Barcelona
ISSN: 1578-4282 Revista de Antropología Experimental Deposito legal: J-154-2003 nº 15, 2015. Texto 10: 121-139. Universidad de Jaén (España) http://revistaselectronicas.ujaen.es/index.php/rae EL TRIUNFO DE LAS CLASES MEDIAS. Dialéctica entre cambio social y urbanismo en Poblenou, Barcelona José A. MANSILLA LÓPEZ Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU) [email protected] THE TRIUMPH OF THE MIDDLE CLASSES. Dialectic between social change and urbanization in Poblenou, Barcelona Resumen: El debate en torno a la gentrificación comenzó con la acuñación del término hace ahora 50 años. Desde entonces han surgido distintas corrientes teóricas que abordan la cuestión desde diferentes perspectivas. Algunas de las aproximaciones clásicas abundan en análisis rígidos que ocultarían las dinámicas generales de apropiación capitalista que se producen bajo el neoliberalismo. De este modo, la gentrificación se mostraría como una forma más de extracción de rentas monopolísticas del suelo urbano. Por otro lado, los análisis de las dinámicas de gentrificación olvidan, a menudo, la importancia de la cuestión de clase. El caso del Poblenou no es ajeno a ello. Objeto de intervención urbanística desde hace años, el barrio vive, hoy en día, una profunda transformación de su tejido económico y social. Un nuevo barrio, o nuevos barrios, que se crean y cambian en función de esta relación dialéctica. Abstract: The debate about gentrification started after the coining of such a concept almost 50 years ago. From then on, several theoretical frameworks have been studying the issue from different points of view. Some of classical approaches could fall into rigid analysis that would hide the general dynamics of capitalist appropriation produced under neoliberalism.