DOCSLIB.ORG

El Carmel Estrena Un Ascensor Inclinat Al Carrer Alguer

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
El Carmel Estrena Un Ascensor Inclinat Al Carrer Alguer 7_HORTA_65.qxp:bcn 30/9/10 12:35 Página 1 BARRISDE www.bcn.cat | Octubre 2010 HORTA-GUINARDÓ ELBAIXGUINARDÓ · CANBARÓ · ELGUINARDÓ · LA FONT D’EN FARGUES · LATEIXONERA ELCARMEL SANT GENÍS DELS AGUDELLS MONTBAU LA VALL D’HEBRON LA CLOTA HORTA SUPLEMENT · · · · · ENTREVISTA Pàg. 8 El Carmel estrena un ascensor inclinat al carrer Alguer ACCESSIBILITAT EQUIPAMENTS CARACTERÍSTIQUES L’ascensor uneix Facilita l’entrada al Té capacitat per a deu un tram que té un CAP i a la biblioteca persones i fa tres desnivell de 30 m El Carmel-Juan Marsé parades opcionals Pàg. 3 Sergi Mas Periodista i actor “Horta està al seu puntet ideal de barri i de modernitat. Que no la toquin gaire!” EQUIPAMENTS Pàg. 4 Inici del curs escolar Nova escola bressol a Montbau ACTIVITATS Pàg. 6 Montbau reviu els seus 50 anys d’història en una exposició SERVEIPÚBLIC Pàg. 7 El carnet de biblioteques Els forts episodis de pluges que de El carnet cultural Comença la construcció tant en tant pateix Barcelona re- de Barcelona quereixen una xarxa eficient per a la recollida, l’emmagatzematge i la del col·lector d’Horta distribució de l’aigua. Amb aquesta POLIESPORTIU Pàg. 7 finalitat, durant aquest mandat s’està construïnt el nou dipòsit Celebració de d’aigües de l’avinguda de l’Estatut la cursa popular de Catalunya. Els treballs es com- Festes d’Horta 2010 pleten ara amb el nou col·lector d’Horta, una obra ambiciosa que requereix una inversió de 3,8 mi- lions d’euros i que té una durada prevista de quinze mesos, en dife- rents fases. S’intentarà fer-les si- multàniament a fi de reduir la du- rada de la intervenció. Durant els treballs s’utilitzarà la tecnologia més avançada a fi de minimitzar les molèsties per als veïns. Jordi Hereu, Imma Mayol i Montserrat Ballarín, durant una visita a les obres. Pàg. 5 7_HORTA_65.qxp:bcn 30/9/10 12:35 Página 2 2 HORTA-GUINARDÓ Octubre 2010 t INFO ÚTIL W L’AGENDA ATENCIÓ CIUTADANA INFANTILS Divendres 22 d’octubre Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) Districte Lepant,387. Free Kabaret Telèfon d’informació 010 Diumenge 24 d’octubre 22 h. Centre cívic Boca Nord (c. Agudells, 37-45). (0,45 ? IVA inclòs d’establiment de trucada, més 0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon) Trencar el gel Propostes en clau de circ, clown, màgia i monòlegs de Telèfon del Civisme 900 226 226 petit format a càrrec de Bululu Circus, El Trio Lalala i Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 12 h. Centre cívic Casa Groga (av. Jordà, 27). Ronda Sant Pau, 43-45, 3r. Màgia a càrrec de Màgic Cambras. Preu: 2,6 € (50% de Eyetrick Theater. CENTRES CÍVICS I CULTURALS descompte per a famílies nombroses i gratuït per al pri- Centre cívic Casa Groga 93 418 65 31 mer acompanyant adult i menor de 3 anys). Dissabte 23 d’octubre Av.Jordà,27. Centre cívic El Carmel 93 429 08 09 Espectacle de foc Santuari,27. 21 h. Centre cívic Teixonera (c. Arenys, 75). Centre cívic El Guinardó 93 450 39 87 Diumenge 7 de novembre Av.Mare Déu de Montserrat,134. El circ Moki-Moki Grups de tabals, malabars de foc i passejada de les bès- Centre cívic La Teixonera 93 429 12 05 Arenys,75. 12 h. Centre cívic Guinardó (ronda Guinardó, 101). ties. Acte a càrrec dels Diables del Carmel, els Banyetes Centre cívic Matas i Ramis 93 407 23 56 d’Horta, els Dracs Capallà i Jussà i el centre cívic s’u- Feliu i Codina,20. Espectacle de pallassos a càrrec de Cia. Moki-Moki. Espai jove Boca Nord 93 429 91 41 Preu: 2,6 € (50% de descompte per a famílies nombro- neixen per a celebrar un acte festiu amb foc. Agudells,37-45. Centre juvenil Martí Codolar 93 429 78 37 ses i gratuït per al primer acompanyant adult i menor Av.Cardenal Vidal i Barraquer,8-12. Dissabte 23 d’octubre Casal de Barri Vall Hebron 93 428 98 48 de 3 anys). Av.Cardenal Vidal i Barraquer,45. Dia Internacional de la Pintura Casal de Barri El Pirineu 93 219 92 24 Josep Serrano,59-71. MÚSICA D’11 a 22 h. Centre cívic Boca Nord (c. Agudells, 37-45). Pintura de les parets de la façana del centre cívic i, com BIBLIOTEQUES a final de festa, dj dins del bar Boca Nord. Bibl. El Carmel-Juan Marsé 93 407 28 70 Dissabte 16 d’octubre Murtra,135-145. A Contrablues + Blues Pie Factory Bibl. Montbau-Albert Pérez Baró 93 427 07 47 Àngel Marquès,4-6. 22 h. Centre cívic Boca Nord (c. Agudells, 37-45). EXPOSICIONS Bibl. Guinardó-Mercè Rodoreda 93 435 31 70 Camèlies, 76-80. Blues, country, rock i jazz format per dos grups musi- Bibl. Horta-Can Mariner. Vent, 1. 93 420 82 85 cals. Preu: 5 €. Del 18 al 30 d’octubre SERVEIS SOCIALS Justo Junquero C. serveis socials Guinardó 93 450 39 87 Dissabte 6 de novembre Centre cívic Matas i Ramis (c. Feliu i Codina, 20). Av.Mare Déu de Montserrat,134-136. Mostra d’obres acríliques amb temàtica variada. C. serveis socials Vall d’Hebron 93 429 12 05 Flamenc Arenys,75. 21 h. Centre cívic Teixonera (c. Arenys, 75). C. serveis socials Horta 93 358 81 00 Santes Creus,8. Lucero Cárdenas i més artistes fan una recerca de l’art Del 21 d’octubre al 2 de novembre C. serveis socials Carmel 93 429 08 09 Miradas de Mali Santuari,27. flamenc des d’altres disciplines i perspectives (poesia, Of. benestar social del Carmel 93 357 56 30 arts visuals, música electrònica, etc.) Al centre cívic Guinardó (rda. Guinardó, 101). Pl.Pastrana,15. Mostra de fotoperiodisme i video a càrrec GENT GRAN ACTIVITATS de Ruben Cruz. Associació Nou Horitzó 93 408 54 44 Art, 18. Associació gent gran Canigó 93 428 54 03 Divendres 15 d’octubre Del 22 d’octubre al 6 de novembre Canigó,137. El Casalet Font Castellana 93 219 67 57 Festa de Bocaràdio Poesia Il·lustrada Francesc Alegre, 19. Centre cívic Matas i Ramis (c. Feliu i Codina, 20). Casal gent gran Baix Guinardó 93 450 27 47 19 h. Centre cívic Boca Nord (c. Agudells, 37-45). Marina, 380. Presentació de la temporada 2010-2011 de Bocaràdio Mostra de poesia amb il·lustracions en diferents Casal gent gran Horta 93 428 78 29 Feliu i Codina,43. amb intervencions en directe dels programes més des- formats. Exposició a càrrec del grup de Poetes de Fina Casal gent gran Vall d’Hebron 93 428 73 37 Palma. Arquitecte Moragas,5. tacats. Casal gent gran Parc del Guinardó 93 433 40 08 Garriga i Roca,62 Casal gent gran Teixonera 93 429 68 43 Besòs,17 LACOMUNITATÉSCOSADETOTS ALTRES SERVEIS Arxiu Municipal de Districte 93 291 67 26 Lepant,387. Centre de Normalització Lingüística 93 435 96 13 Marina, 343. Ajuda els teus veïns Punt d’Informació i Atenció 93 420 00 08 a les Dones.Pla. Santes Creus, 8. SEGURETAT quan ho necessitin U.T. Guàrdia Urbana Horta-Guinardó Av.Cardenal Vidal i Barraquer,47-51. ostra consideració un petit ajut per a la rea- Comissaria Mossos d’Esquadra Menvers els teus veïns lització de tasques quoti- Marina, 347. Emergències Guàrdia Urbana 092 i veïnes i procura donar-los dianes (anar a comprar el Emergències Mossos d’Esquadra 088 un cop de mà sempre que pa, a la farmàcia, etc.) i SERVEIS URGENTS els faci falta, especialment pensa que tu també ho Telèfon únic d’emergències 112 a la gent gran. pots haver de demanar. Urgències sanitàries 061 Cos Nacional de Policia 091 Interessa’t i ofereix-te per Facilitar aquest intercanvi i Bombers 080 si algun veí o veïna neces- promoure un bon veïnatge SALUT sita en un moment donat és tasca de tots. CAP Maragall 93 446 29 50 Pg.Maragall,52. CAP Horta 93 407 27 50 Lisboa,35. CAP Sardenya 93 567 43 80 www.bcn.cat/publicacions Sardenya,466. HORTA-GUINARDÓ CAP Sanllehy 93 285 37 92 BARCELONA [email protected] Av.Mare de Déu de Montserrat,16-18. CAP El Carmel 93 357 18 53 Murtra, 130. Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions: Ignasi Cardelús, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius CAP Vall d’Hebron 93 489 41 19 Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director adjunt: Joan Ariza. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de continguts:Joan Àngel Frigola. Redactora Pg.Vall d’Hebron,119-129. en cap: Felicia Esquinas. Redacció: Josep Maria Contel, Sonia Doctor, Joan Anton Font, Belén Ginart, Thais Gutiérrez, Pere S. Paredes, Miquel Pellicer, Daniel Romaní, Alexandra Rubio, Beatriu Sanchís, Daniel Hospital de Sant Pau 93 291 90 00 VenteoiJordiDomingo.Coordinaciógeneral:JoséMiguelEsteban.Coordinaciódefotografia:RafaelEscudéiJoanSoto.Fotografia:AntoniLajusticia,PepaÁlvarez,CristinaDiestro,JosepMariaContel, Mas Casanovas,90 Luis Clua, Octubre Parralo, Ariadna Borràs, Vicente Zambrano, Carolina García, Lluís Casals. Disseny: Subirà i Associats. Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB: Miquel Hospital de la Vall d’Hebron 93 274 60 00 Navarro. Producció: Maribel Baños. Impressió: Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació: Societat Catalana d’Aplicacions pel Marketing i la Publicitat, SL (SCAMP). Distribució: M. Àngels Alonso Pg.Vall d’Hebron,119-129. i Serveis de Correus. Administració: Ascensió García. Direcció d’Imatge i Serveis Editorials. Pg. Zona Franca, 66. 08038 Barcelona. Dipòsit legal: B. 29.175-1994. 7_HORTA_65.qxp:bcn 30/9/10 12:35 Página 3 Octubre 2010 HORTA-GUINARDÓ 3 Un ascensor inclinat uneix els carrers Murtra i Santuari Els veïns del Carmel ja no hauran de patir el desnivell del carrer Alguer,entre Murtra i Santuari.
Load more

Recommended publications
  • From Muntanya Pelada to Park Güell
    A Literary Map of Barcelona Map 10 Area 4: From Muntanya Pelada to Park Güell Area 4: From Muntanya Pelada to Park Güell Literary Tour Tour duration: 1h30 How to get there : ◄► M L5 (El Carmel). 1 Biblioteca El Carmel ‒ Juan Marsé 2 Mesón Las Delicias 3 Joan Sales Viewpoint 4 Park Güell 5 Associació La Miranda 6 Casa d’Ovidi Montllor 7 Avinguda de Vallcarca 8 Jardins de Mercè Rodoreda 9 Avinguda de la República Argentina To begin: About eight minutes walk from the underground sta- tion El Carmel on Line 5 (blue line). Take Carrer de Llobregós west in the direction of the Llobregat river until you reach Carrer de la Murtra on the left hand side. Continue down this street until you come to the library. 1. Biblioteca El Carmel ‒ Juan Marsé Carrer Murtra, 135 Juan Marsé (Barcelona, 1933) is one of the most renowned authors of post-war Barcelona. A self- taught writer, he was never a good student and would take every avai- lable opportunity to take to the streets of Gràcia, El Guinardó and El Carmel instead of being stuck in a classroom. Following several publications, his first real success arrived with the publication of Últimas tardes con Teresa [Last Evenings with Teresa], winner of the Biblioteca Breve prize for lite- rature in 1965. Those very streets he walked as a child appear fre- quently in his work: “Monte Carmelo is a bare, arid hill located northwest of the city. Their invisible threads gui- ded by a child’s expert hands, brightly coloured kites are often seen in the blue of the sky, sha- king from the wind and rising above the summit like shields that herald a warlike dream.
    [Show full text]
  • 2025 BARCELONA RIGHT to HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and Dependent Bodies
    2016 - 2025 BARCELONA RIGHT TO HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and dependent bodies Councillorship of Housing Gerència d’habitatge Josep Maria Montaner Martorell Javier Burón Cuadrado Vanesa Valiño Esparducer Ivan Gallardo Ruiz Montse Prats López Eva Jou Caballero Dámaris Fernandez Barceló IMU- Barcelona Gestió Urbanística SA Josep Maria de Torres Sanahuja Jordi Amela i Abella Carme Blasi Carrera Gerard Capó Fuentes Glòria Oller Luengo Esther Ródenas Estopiñà Camino Suárez Garcia Patronat Municipal de l’habitatge de Barcelona (Barcelona’s Municipal Board of Housing) Àngels Mira Cortadellas Xavier Gonzalez Garuz Isidre Costa Manuel Gómez Joaquim Pasqual Housing Offices’ management Drafting and coordination Cooperatives Celobert and estudi LaCol Project monitoring by Dolors Clavell Nadal Economic and financial Project by Mur&Clusa Economistes Legal study by professors Juli Ponce Solé and Domènec Sibina Tomàs Sociodemographic study by Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Public Participation process coordination by cooperatives Celobert and LaCol With contributions from: Social Rights Area Carles Gil Miquel, Esther Quintana Escarra, Núria Menta Sala, Jordi Sánchez Masip, Emília Pallàs Zenke, direccions territorials de districte Ecology, urban planning and mobility Area Jaume Barnada López, Antoni Font Ferrer, Roger Clot Dunach, Montserrat Hosta Privat, Miquel García Sanjuan, Direccions de serveis tècnics IMunicipal Institute of Urban Landscape and Quality of Life Xavier Olivella
    [Show full text]
  • Horta-Guinardó Bc N
    INFORME SALUT ALS DISTRICTES HORTA-GUINARDÓ BC N ÍNDEX 1. PRESENTACIÓ ...................................................... 4 2. COM ÉS L’ENTORN SOCIAL I ECONÒMIC? ............................................ 6 3. QUINS HÀBITS DE SALUT TÉ LA POBLACIÓ? ................................................. 8 4. QUINS SERVEIS DE SALUT UTILITZA LA POBLACIÓ? ....................................... 10 5. QUIN ÉS L’ESTAT DE SALUT DE LA POBLACIÓ? ................................................ 12 6. UNA MIRADA ALS BARRIS .................................... 16 7. CONCLUSIONS ................................................... 17 1. PRESENTACIÓ S’entén per salut un estat complet de benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malalties. La salut implica tenir cobertes totes les necessitats fonamentals de les persones: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals. Per gaudir d’una bona salut, cal tenir cura del nostre cos i incorporar hàbits saludables. 4 Informe salut als districtes Hi ha elements externs que també condicionen la salut 2013 com l’entorn físic, social i econòmic, que afecta Horta-Guinardó les condicions de vida i treball de la població. Què és l’Informe Salut als districtes? És un document que explica l’estat de la salut de la població de tots els districtes de Barcelona. El llibret que teniu a les mans analitza les dades de l’any 2013 del districte d’Horta-Guinardó. Per què es fa? 5 Informe salut L’Agència de Salut Pública de Barcelona, que té als districtes encomanades les funcions de salut pública de la ciutat, 2013 fa cada 2 anys un informe sobre la salut de cada districte. Horta-Guinardó Aquest informe s’adreça a la població d’Horta-Guinardó, als professionals, als serveis i a les entitats que promouen la salut al districte.
    [Show full text]
  • Ciutat Vella
    Ciutat Vella Estudi de l'oferta i la demanda per a identificar potencials mancances a l'oferta de productes necessaris per a una vida quotidiana sostenible al Districte de Ciutat Vella Barcelona, 13 juny 2017 1 Índex 1. Antecedents 3 2. Objecte i àmbit de l'estudi 5 3. Metodologia 7 4. Perfil sociodemogràfic 13 5. Anàlisi de béns i serveis a la llar 18 6. Anàlisi de preus de productes de consum quotidià 34 7. Conclusions 44 8. Fonts 45 9. Equip 46 2 1. Antecedents 3 1. Antecedents Com a exemple cal destacar que el Districte té una mitjana del 42,4% de població 1.1 Antecedents. estrangera. En el cas del Raval el 40% d'aquesta població està composada per paquistanesos i filipins. Per contra, al barri de San Pere, Santa Caterina i La El present estudi respon a les línies estratègiques i mesures necessàries Ribera la nacionalitat predominant és la italiana, amb un 15% dels estrangers. O detectades al Pla de Desenvolupament Econòmic Ciutat Vella 2016-2021. Amb la Barceloneta, que té el percentatge més baix d'estrangers, un 31,3%, però on l'objectiu de promoure la diversitat i el comerç de proximitat (Línia estratègica 1), el la diversitat de les nacionalitats es multiplica, essent un altre cop la italiana la Pla preveu diverses accions a dur a terme, entre elles la "realització d'un estudi predominant, amb un 16%. de l'oferta i la demanda per a identificar potencials mancances a l'oferta de productes necessaris per a una vida quotidiana sostenible". L'estudi determina D'altra banda es pot destacar que, mentre a Barcelona les llars composades per l'oferta de béns i serveis com l'alimentació fresca, l'equipament personal i de la una sola persona representen el 30,79%, a Ciutat Vella representen el 37,58%, llar, la salut i la higiene, entre d'altres, posant-la en relació a la diversitat de la amb un important 40,28% al barri de Sant Pere, Canta Caterina i la Ribera.
    [Show full text]
  • Shantytowns in the City of Barcelona: Can Valero, La Perona and El Carmel Ethnohistory Research Group on Shantytowns1 CATALAN INSTITUTE of ANTHROPOLOGY
    18 COMPILATION Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2015 Núm. 40 Shantytowns in the City of Barcelona: Can Valero, La Perona and El Carmel Ethnohistory Research Group on Shantytowns1 CATALAN INSTITUTE OF ANTHROPOLOGY Presentation of the Study names and memories, is evidence that and in collaboration with the Institut their footprint has been undervalued in Català d’Antropologia (ICA). he social history of explaining the city’s history. the phenomenon The object of study of this research is of shantytowns in For this reason, in late 2004 a research shantytowns understood as a process Barcelona through- team of historians, anthropologists and of informal appropriation of land to out the 20th cen- geographers from the Universitat de build substandard housing (without tury represents an Barcelona was formed, and we began prior planning for the land, lacking essential legacy for understanding the the study entitled “Shantytowns in infrastructure, built with wood, mud, process of building the city. However, the City of Barcelona. Ethnohistori- brick and/or recycled materials) as a T cal Study of Three Cases: Can Valero, spontaneous response to a lack of acces- the fragmentary and scattered infor- 2 mation that exists about the phenom- La Perona and El Carmel” within the sible housing in urban areas. Starting enon and the recent disappearance of framework of the Ethnological Her- from this premise, the research team major shantytowns in the city, of their itage Inventory of Catalonia (IPEC) proposed: Xavi Camino Vallhonrat Max Díaz Molinaro He has a PhD in Urban Anthropology from the Rovira i Virgili He has a Master in Digital Documentation from the University, Tarragona.
    [Show full text]
  • Variability in the Performance of Preventive Services and in The
    BMC Public Health BioMed Central Study protocol Open Access Variability in the performance of preventive services and in the degree of control of identified health problems: A primary care study protocol Bonaventura Bolíbar*1, Clara Pareja2, M Pilar Astier-Peña3, Julio Morán4, Teresa Rodríguez-Blanco5, Magdalena Rosell-Murphy5, Manuel Iglesias6, Sebastián Juncosa7, Juanjo Mascort8, Concepció Violan9, Rosa Magallón10 and Javier Apezteguia11 Address: 1Institut d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol), C/Gran Via de les Corts Catalanes 587 àtic, 08007 Barcelona, Spain, 2Centro de Salud La Mina, Institut Català de la Salut, C/Mar s/n, 08930 Sant Adrià de Besòs, Barcelona, Spain, 3Centro de Salud de San Pablo, C/Agudores 7, 50003 Zaragoza, Spain, 4Dirección de Atención Primaria del Servicio Navarro de Salud, Plaza de la Paz s/n, 6a planta, 31002 Pamplona, Spain, 5Institut d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol), C/Gran Via de les Corts Catalanes 587 àtic, 08007 Barcelona, Spain, 6Centro de Salud El Carmel, Institut Català de la Salut, C/de Murtra, 08032 Barcelona, Spain, 7UD Centre, Institut Cátalà de la Salut, C/Torrebonica s/n, 08227 Terrassa, Barcelona, Spain, 8Centro de Salud Florida Sud, Institut Català de la Salut, C/Parc dels Ocellets s/n, 08905 Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Spain, 9Institut d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol). C/Gran Via de les Corts Catalanes 587 àtic, 08007 Barcelona, Spain, 10Unidad de Investigación Atención Primaria. Centro de Salud Arrabal.
    [Show full text]
  • Horta-Guinardó 2018-2022
    treballemper una economia més propera Pla de Desenvolupament Econòmic d’Horta-Guinardó 2018-2022 Més col·laborativa · Més social · Més redistributiva · Més propera · Més solidària · Més plural · Més implicada · Més sostenible Benvolgudes i benvolguts, El Pla de Desenvolupament Econòmic d’Horta-Guinardó 2018-2022 neix amb l’objectiu de generar activitat econòmica sostenible i de qualitat, és a dir, arrelada al territori, generadora d’ocupació entre el veïnat, adreçada a la generació de béns i serveis necessaris per a la comunitat i respectant i promovent les singularitats dels barris d’Horta-Guinardó. Impulsat pel Districte d’Horta-Guinardó i Barcelona Activa, el pla compta amb la implicació, participació i aportació de les diferents àrees de l’Ajuntament dedicades a la promoció socioeconòmica així com de les entitats i serveis del territori vinculades. Al llarg d’aquests anys, volem estar al costat de les persones del Districte que busquen feina o pateixen situacions de vulnerabilitat de drets laborals. Per això, aproparem al territori els serveis d’ocupació, oferint-los a Ca n’Andalet i al Mas Guinardó. Estem treballant, també, en nous protocols que ens permetin connectar ofertes amb demandes de contractació de persones dins el mateix territori. En relació amb la creació d’activitat econòmica, un dels principals projectes serà el nou espai de cotreball amb retorn social al barri de la Clota. D’igual manera, impulsarem estudis de viabilitat econòmica de models de negoci i continuarem amb les convocatòries de subvencions a l’activitat socioeconòmica amb impacte territorial i les d’Economia Social i Solidària, recentment engegades i que han suposat més de 130.000€ per a projectes d’aquestes característiques a Horta-Guinardó el 2017.
    [Show full text]
  • Crisis and Reorganization in Urban Dynamics: the Barcelona Case Study
    DISCUSSION PAPER SERIES IZA DP No. 10748 Crisis and Reorganization in Urban Dynamics: The Barcelona Case Study Rafael de Balanzó Nuria Rodriguez-Planas APRIL 2017 DISCUSSION PAPER SERIES IZA DP No. 10748 Crisis and Reorganization in Urban Dynamics: The Barcelona Case Study Rafael de Balanzó Sustainability Research Institute, Barcelona Polytechnic University of Catalonia, UPC Nuria Rodriguez-Planas Queens College, CUNY and IZA APRIL 2017 Any opinions expressed in this paper are those of the author(s) and not those of IZA. Research published in this series may include views on policy, but IZA takes no institutional policy positions. The IZA research network is committed to the IZA Guiding Principles of Research Integrity. The IZA Institute of Labor Economics is an independent economic research institute that conducts research in labor economics and offers evidence-based policy advice on labor market issues. Supported by the Deutsche Post Foundation, IZA runs the world’s largest network of economists, whose research aims to provide answers to the global labor market challenges of our time. Our key objective is to build bridges between academic research, policymakers and society. IZA Discussion Papers often represent preliminary work and are circulated to encourage discussion. Citation of such a paper should account for its provisional character. A revised version may be available directly from the author. IZA – Institute of Labor Economics Schaumburg-Lippe-Straße 5–9 Phone: +49-228-3894-0 53113 Bonn, Germany Email: [email protected] www.iza.org IZA DP No. 10748 APRIL 2017 ABSTRACT Crisis and Reorganization in Urban Dynamics: The Barcelona Case Study We use the adaptive cycle theory to improve our understanding of cycles of urban change in the city of Barcelona from 1953 to present.
    [Show full text]
  • Barracas. La Ciudad Informal
    Exposición en el Museo de Historia de Barcelona Del 18 de Julio de 2008 al 22 de febrero de 2009 www.barraques.cat BARRACAS Presentación LA CIUDAD INFORMAL BARRACAS El barraquismo, un fenómeno urbano de primera magnitud acaecido en Barce- LA CIUDAD INFORMAL lona desde principios del siglo XX y prácticamente hasta los Juegos Olímpicos, creó una auténtica «ciudad informal» junto a los núcleos antiguos, el Eixample y El Museo de Historia de la Ciudad de Barcelona presenta, en el marco del las diversas formas de crecimiento de la periferia urbana. Esta ciudad informal se programa Barcelona Diálogo Cultural, la exposición «Barracas. La ciudad extendió por la montaña de Montjuïc, el frente marítimo, algunos espacios inter- informal», del 18 de julio de 2008 al 22 de febrero de 2009. La muestra nos sticiales del propio Eixample y las colinas que rodeaban la ciudad. presenta el barraquismo en la Barcelona del siglo XX como un fenómeno urbano y nos ayuda a reflexionar sobre la ciudad informal frente a la ciudad planificada. Montjuïc, El Somorrostro o El Carmel pasarían a ser nombres míticos que todavía hoy perviven en el imaginario de la ciudad por la dureza de las condi- Mediante documentos, imágenes y las voces de sus protagonistas como recuerdo y ciones de vida de sus habitantes y porque a menudo se convirtieron, en tiempos memoria de la ciudad informal, la exposición se acerca a este fenómeno y muestra de crecimiento sin democracia, en banco de pruebas de movimientos asistencia- una parte de su microcosmos urbano y social. les, sociales y vecinales.
    [Show full text]
  • Equivalència Territorial En La Planificació Educativa a Barcelona: Diagnòstic I Propostes
    Equivalència territorial en la planificació educativa a Barcelona: Diagnòstic i propostes Xavier Bonal i Adrián Zancajo, GEPS-UAB ÍNDEX INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................... 3 CAPÍTOL 1: EQUIVALÈNCIA TERRITORIAL EN LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS EDUCATIVES ..................................................................................................................................... 5 1.1. El concepte d’equivalència aplicat a la planificació educativa ................................................ 5 1.2. Equivalència en accés, procés i resultats ................................................................................ 6 CAPÍTOL 2: EQUILIBRIS I DESEQUILIBRIS EN LA DISTRIBUCIÓ DE L’OFERTA EDUCATIVA ..................................................................................................................................... 11 2.1. L’equilibri territorial de places escolars de P3 ....................................................................... 11 2.2. Estructura espacial de l’oferta i valor de la proximitat ........................................................... 14 CAPÍTOL 3: ELS FLUXOS DE MOBILITAT DE L’ALUMNAT ENTRE TERRITORIS .................. 19 3.1. Sobreescolarització i infraescolarització per zones educatives ............................................ 19 3.2. Fluxos de mobilitat entre territoris .......................................................................................... 21 3.3. Factors
    [Show full text]
  • Viabilitat D'activitats Econòmiques
    DEFINICIÓ D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES POTENCIALMENT VIABLES EN ZONES DE BARCELONA Informe Integrat Fases de Treball 1-2-3-4 DEFINICIÓ D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES POTENCIALMENT VIABLES EN ZONES DE BARCELONA –––––––––––––––––––––––––––– INFORME INTEGRAT Anàlisi de resultats, co nclusions i propostes de models de negoci Abril de 2018 1 DEFINICIÓ D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES POTENCIALMENT VIABLES EN ZONES DE BARCELONA Informe Integrat Fases de Treball 1-2-3-4 SUMARI GENERAL FASE 1: Anàlisi de context i diagnòstic de la situació socioeconòmica dels barris_______3 FASE 2: Treball de camp i anàlisi qualitativa__________________________________ 110 FASE 3: Definició de Models de Negoci ______________________________________132 FASE 4: Desenvolupament de Canvas d’Activitats Específiques per Zones__________ 138 2 DEFINICIÓ D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES POTENCIALMENT VIABLES EN ZONES DE BARCELONA Informe Integrat Fases de Treball 1-2-3-4 FASE 1 : ANÀLISI DE CONTEXT I DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ SÒCIOECONOMICA DELS BARRIS 3 DEFINICIÓ D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES POTENCIALMENT VIABLES EN ZONES DE BARCELONA Informe Integrat Fases de Treball 1-2-3-4 Contingut de la FASE 1: ANÀLISI DE CONTEXT I DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ SÒCIOECONOMICA DELS BARRIS Estudi socioeconòmic del districte d’Horta -Guinardó (la Teixonera, el Guinardó i els voltants de l’Avinguda de l’Estatut) ● Introducció ● Diagnosi general ● Diagnosi específica de la Teixonera ● Prioritats generals d’Horta-Guinardó ● Prioritats específiques de la Teixonera ● Síntesi general ● Fitxes-resum: ○ La Teixonera ○ El Guinardó
    [Show full text]
  • Neighborhoods, Perceived Inequality, and Preferences for Redistribution: Evidence from Barcelona∗
    Neighborhoods, Perceived Inequality, and Preferences for Redistribution: Evidence from Barcelona∗ JOB MARKET PAPER Gerard Domènech-Arumí† First Version: October 2020 This Version: April 2, 2021 Click here for the most recent version Abstract I study the effects of neighborhoods on perceived inequality and preferences for redistri- bution. Using administrative data on the universe of dwellings and real estate transactions in Barcelona (Spain), I first construct a novel measure of local inequality — the Local Neigh- borhood Gini (LNG). The LNG is based on the spatial distribution of housing within a city, independent of administrative boundaries, and building-specific. I then elicit inequality per- ceptions and preferences for redistribution from an original large-scale survey conducted in Barcelona. I link those to respondents’ specific LNG and local environments using exact ad- dresses, observed in the survey. Finally, I identify the causal effects of neighborhoods using two different approaches. The first is an outside-the-survey quasi-experiment that exploits within-neighborhood variation in respondents’ recent exposure to new apartment buildings. The second is a within-survey experiment that induces variation in respondents’ information set about inequality across neighborhoods. I find that local environments significantly influence inequality perceptions but only mildly affect demand for redistribution. Keywords: Inequality, Gini, Redistribution, Housing JEL Codes: D31, D63, O18 ∗I want to especially thank my main PhD advisor, Daniele Paserman,
    [Show full text]