[email protected] Tel. 932562122 Informació ireserves: 08002 Barcelona Plaça delRei,s/n Patrocinen IDEACIÓ FORMAL IDISSENY: FOTOGRAFIA: AUTORIA: © www.museuhistoria.bcn.cat MUHBA 2011

GUIES D’HISTÒRIA URBANA DELMUHBA:

7.B 6.AIGU 5.GÒ 4.P 3.DIA 2.GA 1.B

ARCS/BCN ARRAQUES/BCN ARCINO/BCN

Montserrat Cucurella-Jorba Mar T Carnicer Ca Gonz Cus Municipal del’Habit f (Arxiu NacionaldeCa Immigr MhiC (Museud’His Con Arxiu Huert AHPN (ArxiuHis AFB (ArxiuFotogràfic deBarcelona), Grup d’ Alonso Carnicer, Sara Grimali 1a edició:mar Tatjer, UDÍ/BCN ons TAV), APMH(ArxiudelPatronat TIC/BCN omàs Riva, Jordi Todó, Xavier Vallory GONAL/BCN talunya), T A/BCN todia Moreno, Col·leccióPaco temporani deBarcelona), Arxiu ch, MarianoVelasco URBANA GUIA D’HISTÒRIA BARRAQUES/BCN ález, amblacol·laboració del ació deCatalunya), ANC estudis Pas aPas , Sara Grimal,Sergi Palao, ICC (Institut Cartogràfic de as, AMCB(ArxiuMunicipal avisa. ç de2011 tòric delPoblenou), Fotògrafs tòria dela atge), Col·lecció talunya, : Alonso CAT CAT

Mercè

7

7

Vista aèriadelTuró delaRovira, 1972 Vista aèriaactual,2011 strueixen enterrenys públics,propi Escon pescadors anteriorment. tot iquejahihaviabarraquesde barraques delSomorrostro iPequín, la Barceloneta ielBesòselsnuclisde A ladècadade1870apareixen entre LITORAL la Vila OlímpicafinsalFòrum. la Vila paisatge radicalmentdiferent, desde d’aquest sector, onvaaparèixerun de 1992vaneliminarlesbarraques la façanalitoralperalsJocsOlímpics de entre 1957i1964latransformació La prolongació delpasseigMarítim socials. sificar ivanaparèixerelsassistents seixanta lesiniciativesesvandiver nuclis barraquistesfinsquejaalsanys diverses obres socialsvanactuarals assistencials. Sotaelseuparaigua, hifeiatasques des delpaternalisme, tats deladictadura,l’Església,sovint Davant ladesatenciódelesautori- destruïen lesbarraques. eren freqüents isovintelstemporals desembocaven almar, lesinfeccions rerons estrets ilesaigüesresiduals que cap menadeservei.Ambelscar d’obra. Nohihaviaaiguacorrent ni rials trobats alaplatjafinscasetes construccions fetesambfustaimate habitatges eren moltvariats,desde expansió amitjananyscinquanta.Els la postguerraiassoleixmàxima perimenta ungrancreixement a L’àrea barraquistadellitoralex- Valencià, Múrcia, AragóiAndalusia. procedeix majoritàriamentdelPaís població d’aquestsassentaments de laBotacreix apartirde1925.La el Cementiri,alPoblenou,iCamp També elnuclideRere s’haformat rostro, Bogatell,MarBellaiPequín. de barraquesencadascuna:Somor nuclis consolidatsambuncentenar A ladècadade1920jahihaquatre de l’habitatgeprecari alesplatges. 1888 contribueixaexplicarl’expansió d’obra peral’ExposicióUniversalde ferrocarril ielmar. L’arribadademà etat del’Estat,entre lesindústries,el

------

Jordi Todó / Tavisa Barcelona. Barcelona. a simbolitzar lafi del barraquisme barraques vaarribar l’any1990iva Barcelona. L’enderroc delesúltimes característiques quehivahaver a un delspocsexemplesd’aquestes ho vanaconseguirl’any1984,en ció depisosalamateixazona, i pobladors vanreclamar laconstruc que vanquedaralaciutat.Elsseus que aquestsnuclisfossindelsúltims institucions. Elrelatiu aïllamentvafer fins aaconseguirla resposta deles nitzar unaintensalluitareivindicativa ciació deveïnsel1972,vaprotago- queesvaconvertirenasso Carmel, de capmena.ElCentre Socialdel sense caminsd’accésniserveis Els barraquistesvanestarmoltsanys van viure. la capacitatd’adaptaciódelsquihi Turó delaRovira,mostren l’enginyi del Museud’HistòriadeBarcelona al partdelconjuntpatrimonial formen paviment delesbarraques,queara Els vestigisdelesedificacionsidel fins aconstituirnucliscohesionats. i carrers esvanmillorarambelsanys i cobertesdecartró-cuir, barraques Construïdes inicialmentambpedres dent il’explotaciódelespedreres. leu delterreny, marcat pelfortpen Les barraquesesvanadaptaralrel- típiques detotal’àrea delsTres Turons d’autoconstrucció, diverses formes juntamentamb Coll idelCarmel, de barraquesalpeudelsturons del A lazonatambéhivahavernuclis anys seixanta,auns3.000habitants. cesc Alegre: elconjuntarribava,als els nuclisdeRaimonCasellasiFran- raques. Alvoltanttambévansorgir al cimdelturó,perconstruir-hibar estructures delabateriaantiaèria, persones vanaprofitar lesantigues quaranta delsegle Alsanys s’estenia laciutatinformal. vira sónunbonexempledecom Les barraquesdelTuró delaRo I CANBARÓ EL CARMEL Vista aèriadelSomorrostro, xx Vista aèriaactual,2011 , centenars de , centenarsde - - c. 1950 - - - . Jordi Todó / Tavisa

APMH ANC / Fons TAF Vista aèriadelaPerona, c.1970 Vista aèriaactual,2011 del barraquismeesconvertiaenpri en unmomentquèl’eradicació política delesautoritatsfranquistes, família”, elseucombatvainfluirenla car millores. Ambellema“unpisper perreivindiraquistes d’organitzar-se alsbar- anys seixantavapermetre creant unteixitsocialqueamitjan ball icinemesimprovisats, iesvaanar botigues,bars,espaisdevan sorgir pelles, escolesidispensaris.També religiosos hivanobriralgunesca Les parròquiesveïnesialgunsordes havia elsdeCanTunis ielMorrot. sec iMariceli,alabandademar, hi tanya destacavenelsnuclisdePoble- continu. Alvessantnord delamun un i altres nuclismenorsformaven Valero, lesBanderes, DamuntlaFossa muntanya, elsbarrisdeTres Pins,Can persones. Enelvessantoestdela barraques allotjavenmésde30.000 de Barcelona. L’any1957,6.090 la zonadebarraquesméspoblada 1950 i1960vaconvertirMontjuïcen La immigraciódelesdècades 3.500. raques d’aquestazonavaarribara celebrada el1929.Elnombre debar- finalment a l’ExposicióInternacional strucció delmetro idelstreballs per dècades delsegle,arrandelacon obres públiquesalasegonaitercera siva detreballadors peralesgrans va multiplicarambl’arribadamas barraques. Elritmedeconstruccióes mil, vaafavorirl’apariciódenoves n’hi vaarribarahavermésdedos particulars perfer-hihorts,delsquals la subdivisiódeterrenys municipalsi les pedreres. Alprincipidelsegle les quehabitavenelstreballadors de quan esvaordenar ques’eliminessin està documentadadesde1885, La presència debarraquesaMontjuïc MONTJUÏC parèixer finsal’any1972. El gruixdelesbarraquesnovadesa lentament iambmoltesmancances. polígons dereallotjament avançava oritat política.Peròlaconstrucciódels - xx - - , - - - -

Jordi Todó / Tavisa nucli a una marginalitat creixent fins que vuitanta. diversos puntsde laciutatfinsalsanys Una desenade nuclisvanpersistiren el reallotjament delsbarraquistes. aquest casunpaperactiuper afavorir les envoltaven;elsveïnsvantenir en barraques ambelsblocsdepisos que cia, durantgairebé vintanys,deles va serunexempled’estreta coexistèn El nuclideSantaEngràcia,aNou Barris, veïns. el 1989esvacompletartrasllatdels molt que estrobaven enunasituaciósocial eren ocupadesdenouperfamílies grames dereallotjament, lesbarraques famílies delaPerona accedienalspro- sobretot perquè amesuraqueles La coexistènciavagenerartensions, s’havia construïtelbarridelaVerneda. va continuarcreixent quanvoraseuja va néixerenunazonaaïllada,però que s’anavenurbanitzant.LaPerona van conviure durantanysambzones En moltscasoselsnuclisdebarraques construir laronda delGuinardó. de SantPau,enderrocades el1974per com lesbarraquesdedarrere l’Hospital D’altres nuclisvandurarméstemps, Trajana. ilaVia Cases delGovernador manera moltràpida,aCanClos,les blocs depocaqualitatconstruïts Els seushabitantsvanserreallotjats en 1952, quanesvareurbanitzar lazona. celebració delCongrésEucarísticde nal, enderrocades justabansdela el casdelesbarraqueslaDiago- seus habitantseren traslladats.Va ser necessitavaaquestsespais,els formal A mesuraquel’expansiódelaciutat al peudelaserraCollserola. perifèriques delesCorts,elPoblenoui punts del’Eixample,itambéenzones urbana estavainacabada,finsitoten ocupar solarsbuitsallàonlatrama menors ideduradavariablequevan del segle concentració debarraques,alllarg A bandadeleszonesmàxima ALTRES NUCLIS més precària i,abocavenaquell xx vanaparèixermoltsnuclis Vista aèriadeMontjuïc, 1969 Vista aèriaactual,2011 - Jordi Todó / Tavisa APMH Arxiu Huertas terme municipalde Barcelona. de 1992, esvan eliminar elsdarrers nuclis debarraques del urbanístiques impulsades enelsanys previs als JocsOlímpics figuraven 1.108barraques. Finalment, amblesoperacions en algunscasos d’ètnia gitana. Enelcensde1982encara substituïda per famílies enunasituaciómoltmésprecària, que elshavia habitat durant moltdetemps havia estat necessaris enelscasos denuclisbarraquistes onlapoblació Barraquisme, ambplantejaments méssocials,especialment i el1980esva crear laComissióGestora peral’Eradicació del 1974 esvan comptabilitzar oficialment unes 1.460barraques de laTransició idelsprimers ajuntaments democràtics. El L’eradicació delbarraquisme noesva completar finsalsanys pendents deconstruir. lotjament, onsovint elsequipaments mésbàsicsestrobaven ganitzatius quees van mantenir enelsnouspolígons de real assolir l’objectiu. Aquest lluita col·lectiva va crear vinclesor barraques, però nomésenalgunscasos, com elCarmel,van solucions alternatives per construir pisosalmateix llocdeles organitzats iambmésdinàmica reivindicativa van proposar Les associacionsdeveïns delsnuclisdebarraques més municipi ienaltres municipisdelametròpoli. d’habitatge depromoció pública alaperifèria urbanadel social del’any 1958arrenca laconstrucció delsgrans polígons l’eradicació delsbarrisdebarraques. AmbelPlad’urgència delespolítiquesd’habitatgeàgil il’inici social van impulsar Gradualment, l’aparició d’un mercat del’habitatge més l’Estadi ielpavelló deBèlgica, aMontjuïc. el trasllat delsdamnificats aallotjaments provisionals com d’emergència, com ara inundacionsiesllavissades, van forçar portar alasupressió delsprimers nuclis,ilessituacions Diverses intervencions deremodelació urbanística van reivindicatives davant lesautoritats. aconseguir millores transitòries ambactuacionsdirectes i van crear lesseves pròpies xarxes desolidaritat veïnal ivan Progressivament, però, elshabitants delsnuclisbarraquistes de l’Habitatge, responsable delasoluciódelbarraquisme. dels assistents socialsdeCàritas idelPatronat Municipal de ladècada de1960esva desenvolupar l’acció comunitària activitats d’ordes religiosos dedicats al’ensenyament. Afinal propers, ambpastorals derecristianització, idesprés ambles d’entrada perl’acció socialdelesparròquies delsbarris d’electricitat. Eldèficit deserveis assistencials va serpal·liat constructiva s’afegia lamanca declavegueram, d’aigua i cables ipertant almarge delaplanificació. Alaprecarietat Els barrisdebarraques estaven enzones sovint noedifi i elsserveis. tant depersones quehavien vingutatreballar enlaindústria es va revelar imprescindible perallotjarunnombre impor informal, uncapital urbàcreat pelsmateixos habitants, que la dècada. Lesbarraques esdevenen aixíunestoc d’habitatge persones, prop d’un 7%delapoblacióciutat alfinalde unes 20.000barraques queaixoplugaven entre 70i100.000 uns anys després elbarraquisme arribaalpunt màxim amb A mitjandècada de1950Barcelona comença areactivar-se i creixement econòmic reprenia inecessitava màd’obra. rimia elbarraquisme però alhora eltolerava, sobretot quanel retornar elsnouvingutsalsllocsd’origen: laciutat oficial rep- Barraquisme, que,entre d’altres mesures, econòmica isocial.El1949escrea elServei deRepressió del s’havia agreujat perl’efecte delsbombardejos idelacrisi com polítiquesaunaciutat onlacrònica manca d’habitatge de l’arribada d’immigrants tant perraons econòmiques van reprendre l’expansió ienvan aparèixer denous,acausa Després delaGuerra Civil,elsnuclisdebarraques existents Corts il’Hospitalet. de l’Eixample, com enzones decontacte entre Sants iles teixit formal delaciutat, tant enalgunesillesalsdosextrems barraques també sesituaven, enespaisintersticials dinsel corona d’àrees menors alsturons ialpeudeCollserola. Les al litoral, iTres PinsiCanValero, aMontjuïc, amésd’una nuclis com elSomorrostro, Pequín ielCampdelaBota, raquisme jaconformava unaciutat informal dispersa, amb El 1922,ambuncensoficialde6.000barraques, elbar difícil trobar allotjament que feina. compensar lamanca d’habitatge, enunaciutat onera més tacions rellogades ilespensions,esrevelaven insuficients per delaindustrialització,l’inici com ladivisiódelspisos,leshabi mecanismes típicsd’allotjament delsmésdesfavorits desde segle néixer alfinaldelsegle El barraquisme deBarcelona va serunfenomen urbà,queva DEL SEGLE XX A LA BARCELONA EL BARRAQUISME xx . Enunperíodederàpid creixement deBarcelona, els xix iva perdurar finsaladarreria del s’encarregava de ------La presència i distribució dels barris de barraques varia molt al llarg del segle XX, amb l’aparició de nuclis que creixen i desapareixen per l’expansió de la ciutat, per exemple dins la trama de l’Eixample, mentre que d’altres es mantenen durant molts decennis. Una constant és la presència de zones de BARRAQUES DE SANTA El nucli va sorgir arran d’una estafa, quan ENGRÀCIA (1964-1983) un constructor va vendre els mateixos pisos més concentració i més població al litoral i a Montjuïc. A partir de la dècada de 1940 es consoliden Plaça d’Àngel Pestaña a diversos compradors. Els afectats van nuclis nous i importants als turons del Carmel i a la Perona. Sobre el plànol de la Barcelona dels nostres ocupar els pisos i poc després van sorgir les barraques al solar buit que s’anomenava dies es mostren alguns dels nuclis més destacats de la ciutat informal al llarg del segle. pla de Santa Engràcia, habitades en part per ELS CANONS Acabada la Guerra Civil, famílies sense gitanos. Els propietaris afectats i l’associació (c. 1944-1990) casa es van instal·lar a les estructures de veïns nascuda als anys setanta van lider- abandonades de la bateria antiaèria Final del carrer de Marià Labèrnia ar la demanda de pisos i d’eliminació de les del Turó de la Rovira, construïda per barraques. L’any 1983 els barraquistes es defensar la ciutat dels bombardejos van traslladar als nous blocs de Renfe-Me- de l’aviació feixista. Van fer barraques ridiana i els veïns van reivindicar una zona dins les dependències militars i al seu verda a l’espai guanyat a les barraques. La

voltant el nucli, anomenat Los Caño- APMH plaça es va inaugurar el 1986. nes pels seus veïns, va arribar a tenir Vista aèria de Santa Engràcia, c. 1980 prop de 110 barraques. L’aïllament feia complicada la vida diària dels RAIMON CASELLAS El nucli, situat en un revolt de la car- 600 habitants, molt desatesos. Es (c. 1945-1984) retera del Carmel, tenia 135 barraques conserven vestigis de les barraques Carretera del Carmel i grup l’any 1972, i va ser un dels escenaris de (paviments i base dels murs), que d’habitatges de Raimon Casellas la llarga lluita liderada per l’Associació s’han consolidat com a part del patri- moni de la ciutat. de Veïns del Carmel per aconseguir els González Col·l. Paco serveis bàsics i l’accés a pisos per a tots Casament al nucli dels Canons, 1978 els barraquistes de la zona. Al final dels anys setanta una part dels habitants es va traslladar a diferents polígons, FRANCESC ALEGRE Era el nucli més poblat de la zona però la resta van continuar reivindi- (c. 1946-1990) del Turó de la Rovira, amb 300 bar- cant la construcció de pisos al lloc que Final del carrer de Francesc Alegre i raques i 1.680 habitants l’any 1976. ocupaven les barraques. La demanda parc del Guinardó Les barraques de l’Hoyo estaven es va fer realitat l’any 1984 amb la inau- situades en el sot d’una antiga pe- guració del grup d’habitatges conegut drera i les altres s’enfilaven gairebé Manifestació veïnal, 1976 Moreno Col·l. Custodia com “els pisos verds”. fins al cim del turó, adaptant-se al seu accidentat relleu, a vegades a ran mateix del cingle de la pedrera. Va ser un dels últims nuclis de barraques enderrocats a Barcelona, al novembre de 1990. Encara es tro- ben vestigis de barraques vora els camins, dins els parcs del Guinardó Barraques de Francesc Alegre, 1981 APMH i dels Tres Turons. BARRAQUES DE LA DIAGONAL I Durant els anys quaranta del segle DE SANTA GEMMA xx van ocupar el costat muntanya (Primers anys 1940-1952) de la Diagonal, en solars i horts Avinguda Diagonal, plaça de Maria entre els actuals carrers del Capità Cristina i carrer Capità Arenas Arenas, Manuel Girona i Numància. Hi havia unes 200 barraques i algunes coves; el nucli més dens era prop BARRAQUES DE L’HOSPITAL DE Nucli compacte de barraques en un de l’església de Santa Gemma. L’any ST. PAU (dècada de 1920-1974) solar que coincideix amb l’actual ronda 1952, durant els preparatius del xxxv Ronda del Guinardó / carrer del Guinardó, darrere l’Hospital de Sant Avinguda de la Meridiana Congrés Eucarístic Internacional, es Cartagena van enderrocar urgentment les bar- Pau. Des del principi del segle xx hi raques. Un total de 138 persones van havia coves habitades. Als anys vint les ser traslladades a pisos inacabats al barraques anaven formant un conjunt barri de Can Clos i la resta a les Cases al voltant del Mas Casanovas i el nucli del Governador, a Verdum, a habitat- Avinguda Diagonal va créixer en la postguerra. L’any 1971 AMCB ges de dimensions ínfimes. Barraques a la Diagonal, c. 1949 s’indica l’existència de 255 barraques i dues fonts. El nucli va desaparèixer el 1974 per poder construir la ronda del Mig i els habitants van ser traslladats al

APMH barri de la Mina. Vista aèria, c. 1970 LA PERONA El barri es va formar en paral·lel a la via (1945-1989) del tren, i el nom popular es deu a la Ronda de Sant Martí, entre el carrer Espronceda i visita que Eva Perón, esposa del presi- la Rambla de Prim dent de l’Argentina, va fer a Barcelona Barraques i coves de Barcelona cap al 1948. Estudi elaborat per l’Ajuntament en el qual s’indiquen, sobre un plànol base de 1945 i de manera esquematica, l’any 1947. La població va augmentar 138 nuclis concentrats sobretot al litoral, a Montjuïc i als turons del Carmel. (AMCB. Col· lecció de plànols, R.1339) durant els anys cinquanta i encara més a partir dels anys seixanta, amb el trasllat a la Perona de barraquistes, es- Gran Via TRES PINS Diversos grups de barraques es van anar pecialment d’ètnia gitana, desallotjats (dècada de 1920 - 1972) establint prop de Tres Pins, una font i un per l’enderroc del Somorrostro i altres C. de Font i Quer / Jardins de Petra Kelly lloc d’esbarjo amb molta tradició popular. nuclis. L’any 1971, amb més de 650 A l’època de l’Exposició Internacional Plaça barraques i gairebé dos quilòmetres de 1929 un dels nuclis ja formava un de de llarg, la Perona es va convertir en Catalunya conjunt molt dens, que a partir dels anys l’assentament més gran de Barce- quaranta es va estendre fins al peu del lona. El procés de reallotjament dels castell de Montjuïc, amb tota una trama habitants va ser llarg i complex. L’última de carrers. Els religiosos hi van construir Carrer principal de la Perona, 1982 (APMH) Mariano Velasco barraca es va enderrocar l’any 1989. una escola, una església i un centre social. L’Ajuntament hi va edificar barracons per allotjar els veïns d’un altre nucli de Montjuïc, el de Maricel, enderrocat el Barraques a de Tres Pins, 1967 MhiC) (Fons Riva Tomàs 1964 per instal·lar-hi el parc d’atraccions.

LES BANDERES Nucli sorgit al voltant d’una casa de men- (dècada de 1930, començament jars. Els ordes religiosos hi van promoure dels anys setanta) diversos equipaments com un centre social Carrer del Foc / Passeig del Migdia on a la dècada de 1960 els barraquistes de Montjuïc publicaven la revista La Voz de la Montaña, per reclamar que cada família tingués accés a un pis. Al llarg dels anys seixanta i començament dels setanta van aconseguir ser reallotjats en polígons d’habitatges a Barcelona, Badalona, Sant Boi i el Prat de Llobregat. Prop del cementiri hi havia d’altres nuclis de barraques. Al de Damunt la Fossa, penjat sobre el Fossar de la Pedrera, es van rodar escenes del film Los

Arxiu Huertas CAMP DE LA BOTA Bar de Cal Pagès, Montjuïc, anys 60 Tarantos, amb Carmen Amaya. (c. 1925-1989) RERE CEMENTIRI Plaça Leonardo da Vinci (Edifici Fòrum) CAN VALERO La zona de barraques més gran de (c.1890-1990) (c. 1920-1972) Montjuïc tenia uns 8.000 habitants Carrer de Carmen Amaya / Passatge Passeig Olímpic, al lloc d’accés al Jardí Botànic l’any 1957 i s’estenia entre l’estadi de SOMORROSTRO Rere el Cementiri Vell Montjuïc, el castell i el cementiri, àrea (c. 1875-1966) actualment ocupada pel Jardí Botànic i Passeig Marítim de la Barceloneta / Platja del Somorrostro diversos equipaments esportius. En un dels principals punts d’accés, prop de l’estadi, hi havia el bar Can Valero, que va donar nom a tot un conjunt de nuclis dispersos comunicats per camins on hi AHPN havia fonts públiques, botigues, bars i Inundacions al Camp de la Bota, 1962 escoles. El barri de Can Valero existia des del principi del segle xx i va durar fins a El Camp de la Bota va ser zona militar

AHPN fins a mitjan segle XX. Hi havia una l’any 1972. El bar va ser l’última construc- Rere Cementiri, 1976 caserna amb forma de castell i un para-

Tomàs Riva (Fons MhiC) (Fons Riva Tomàs ció que es va enderrocar, l’any 1987.

Xavier Vallory March Vallory Xavier pet per als exercicis de tir que, durant Entrada al nucli de Can Valero, 1967 POBLE-SEC Barri aparegut al final del segle XIX en- Entre el port, el Poble-sec i el Teatre Grec es Somorrostro, c. 1949 la Guerra Civil i entre 1939 i 1952, va (c. 1880-1972) tre el mur del cementiri del Polblenou van establir nombrosos nuclis de barraques, ser lloc d’afusellaments. El barri de bar- Banda de muntanya del passeig de Va ser el barri de barraques més gran del litoral. Es va originar prop de la i el ferrocarril de la costa. El 1898 hi l’Exposició i parc de la Primavera coneguts com els Horts, perquè molts es van raques s’havia anat formant des de 1925 JESÚS I MARIA, CAN TUNIS Les barraques de Jesús i Maria o de la primera fàbrica del gas situada on ara hi ha el parc de la Barceloneta, i es va havia 37 barraques amb 160 habitants fer en terrenys agrícoles. L’any 1914 es va i va ser anomenat Pequín pel nom d’un (c. 1925- 1978) Muntanyeta es van construir a partir de estendre fins la desembocadura del Bogatell. Les condicions de vida hi eren i el 1922 64 barraques. El 1972 la majo- calcular que hi vivien unes 5.000 persones en nucli més antic del qual provenien molts Entrada del cementiri del Sud-oest i 1925, quan l’expansió del port va desplaçar molt dures. Amb 63 barraques el 1905, va assolir la màxima extensió el 1954, ria de les 80 casetes, fetes d’obra, eren un miler de barraques. Als anys seixanta hi dels seus habitants. L’any 1963 hi havia ronda Litoral les antigues barraques de pescadors de amb 2.406 barraques i entre 10.000 i 15.000 residents. La construcció del propietat dels residents, molts d’ells havia almenys 500 barraques, moltes de les 378 barraques amb 1.968 persones, i al Can Tunis. Als anys seixanta, 508 barraques passeig Marítim va anar suprimint les barraques. L’any 1966 es van enderrocar treballadors de les fàbriques properes. quals van perdurar fins a l’enderroc del nucli nucli adjacent del Parapet, a Sant Adrià hi allotjaven 588 famílies, en una zona precipitadament les últimes 600, uns dies abans de la celebració d’unes mani- El barri va desaparèixer el 1989 amb l’any 1972. Els seus habitants es van buscar del Besòs, 289 barraques amb 1.447 afectada pel traçat de la futura ronda Lito- obres navals amb presència del general Franco, i molts dels seus habitants van la construcció de la ronda del Litoral. un nou habitatge i també van ser reallotjats habitants. El 1974 la majoria d’habitants ral. Els habitants van crear una cooperativa ser traslladats al polígon de Sant Roc, a Badalona. Els residents es van mobilitzar amb en diferents polígons, sobretot al de la Mina. van ser reallotjats al polígon de la Mina, d’habitatge per poder edificar un barri nou el suport de l’Associació de Veïns del Als anys vuitanta encara quedaven uns bar- però el 1987 encara hi quedaven 385 a la mateixa zona, però les autoritats no els Poblenou per aconseguir una expropia- racons provisionals per als qui no tenien prou veïns, molts d’ells gitanos. Les darreres van donar suport i als anys setanta els van

AFB ció més justa i nous habitatges. recursos per accedir a nous habitatges. barraques es van enderrocar el 1989. traslladar a polígons de Barcelona, Sant Boi Barraques de La Primavera, Poble-sec L’edifici Fòrum ocupa part de l’espai on i Sant Adrià de Besòs. A prop, al peu del hi havia les barraques. penya-segat situat entre el far i el port, hi Habitants de Jesús i Maria, c. 1950 AMCB havia les barraques del Morrot. BARRAQUES/BCN ICC