El Barraquisme a La Barcelona Del Segle Xx
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
CAT 7 Vista aèria del Somorrostro, c. 1950 Vista aèria de Montjuïc, 1969 EL BARRAQUISME LITORAL MONTJUÏC A LA BARCELONA A la dècada de 1870 apareixen entre La presència de barraques a Montjuïc la Barceloneta i el Besòs els nuclis de està documentada des de 1885, barraques del Somorrostro i Pequín, quan es va ordenar que s’eliminessin DEL SEGLE XX tot i que ja hi havia barraques de les que habitaven els treballadors de les pedreres. Al principi del segle XX, pescadors anteriorment. Es con- El barraquisme de Barcelona va ser un fenomen urbà, que va strueixen en terrenys públics, propi- la subdivisió de terrenys municipals i etat de l’Estat, entre les indústries, el particulars per fer-hi horts, dels quals néixer al final del segle XIX i va perdurar fins a la darreria del ferrocarril i el mar. L’arribada de mà n’hi va arribar a haver més de dos segle XX. En un període de ràpid creixement de Barcelona, els d’obra per a l’Exposició Universal de mil, va afavorir l’aparició de noves mecanismes típics d’allotjament dels més desfavorits des de 1888 contribueix a explicar l’expansió barraques. El ritme de construcció es l’inici de la industrialització, com la divisió dels pisos, les habi- de l’habitatge precari a les platges. va multiplicar amb l’arribada mas- A la dècada de 1920 ja hi ha quatre siva de treballadors per a les grans tacions rellogades i les pensions, es revelaven insuficients per nuclis consolidats amb un centenar obres públiques a la segona i tercera compensar la manca d’habitatge, en una ciutat on era més de barraques en cadascuna: Somor- dècades del segle, arran de la con- difícil trobar allotjament que feina. rostro, Bogatell, Mar Bella i Pequín. strucció del metro i dels treballs per També s’ha format el nucli de Rere a l’Exposició Internacional finalment El 1922, amb un cens oficial de 6.000 barraques, el bar- el Cementiri, al Poblenou, i el Camp celebrada el 1929. El nombre de bar- de la Bota creix a partir de 1925. La raques d’aquesta zona va arribar a raquisme ja conformava una ciutat informal dispersa, amb població d’aquests assentaments 3.500. nuclis com el Somorrostro, Pequín i el Camp de la Bota, procedeix majoritàriament del País al litoral, i Tres Pins i Can Valero, a Montjuïc, a més d’una Valencià, Múrcia, Aragó i Andalusia. La immigració de les dècades de corona d’àrees menors als turons i al peu de Collserola. Les 1950 i 1960 va convertir Montjuïc en barraques també se situaven, en espais intersticials dins el L’àrea barraquista del litoral ex- la zona de barraques més poblada perimenta un gran creixement a de Barcelona. L’any 1957, 6.090 teixit formal de la ciutat, tant en algunes illes als dos extrems la postguerra i assoleix la màxima barraques allotjaven més de 30.000 de l’Eixample, com en zones de contacte entre Sants i les expansió a mitjan anys cinquanta. Els persones. En el vessant oest de la Corts i l’Hospitalet. habitatges eren molt variats, des de muntanya, els barris de Tres Pins, Can construccions fetes amb fusta i mate- Valero, les Banderes, Damunt la Fossa rials trobats a la platja fins a casetes i altres nuclis menors formaven un Després de la Guerra Civil, els nuclis de barraques existents d’obra. No hi havia aigua corrent ni continu. Al vessant nord de la mun- van reprendre l’expansió i i en van aparèixer de nous, a causa cap mena de servei. Amb els car- tanya destacaven els nuclis de Poble- de l’arribada d’immigrants tant per raons econòmiques rerons estrets i les aigües residuals que sec i Maricel i, a la banda de mar, hi desembocaven al mar, les infeccions com polítiques a una ciutat on la crònica manca d’habitatge havia els de Can Tunis i el Morrot. eren freqüents i sovint els temporals s’havia agreujat per l’efecte dels bombardejos i de la crisi destruïen les barraques. Les parròquies veïnes i alguns ordes econòmica i social. El 1949 es crea el Servei de Repressió del Vista aèria actual, 2011 religiosos hi van obrir algunes ca- Vista aèria actual, 2011 Barraquisme, que, entre d’altres mesures, s’encarregava de Davant la desatenció de les autori- BARRAQUES/BCN pelles, escoles i dispensaris. També tats de la dictadura, l’Església, sovint retornar els nouvinguts als llocs d’origen: la ciutat oficial rep- van sorgir botigues, bars, espais de GUIA D’HISTÒRIA des del paternalisme, hi feia tasques rimia el barraquisme però alhora el tolerava, sobretot quan el URBANA assistencials. Sota el seu paraigua, ball i cinemes improvisats, i es va anar creixement econòmic reprenia i necessitava mà d’obra. diverses obres socials van actuar als creant un teixit social que a mitjan nuclis barraquistes fins que ja als anys anys seixanta va permetre als bar- seixanta les iniciatives es van diver- raquistes d’organitzar-se per reivindi- A mitjan dècada de 1950 Barcelona comença a reactivar-se i sificar i van aparèixer els assistents car millores. Amb el lema “un pis per uns anys després el barraquisme arriba al punt màxim amb socials. família”, el seu combat va influir en la unes 20.000 barraques que aixoplugaven entre 70 i 100.000 política de les autoritats franquistes, persones, prop d’un 7% de la població de la ciutat al final de La prolongació del passeig Marítim en un moment en què l’eradicació entre 1957 i 1964 i la transformació de del barraquisme es convertia en pri- la dècada. Les barraques esdevenen així un estoc d’habitatge la façana litoral per als Jocs Olímpics oritat política. Però la construcció dels informal, un capital urbà creat pels mateixos habitants, que de 1992 van eliminar les barraques polígons de reallotjament avançava es va revelar imprescindible per allotjar un nombre impor- d’aquest sector, on va aparèixer un lentament i amb moltes mancances. tant de persones que havien vingut a treballar en la indústria El gruix de les barraques no va desa- paisatge radicalment diferent, des de i els serveis. la Vila Olímpica fins al Fòrum. parèixer fins a l’any 1972. Jordi Todó / Tavisa Todó Jordi Jordi Todó / Tavisa Todó Jordi Els barris de barraques estaven en zones sovint no edifi- Arxiu Huertas ANC / Fons TAF ANC / Fons cables i per tant al marge de la planificació. A la precarietat constructiva s’afegia la manca de clavegueram, d’aigua i Vista aèria del Turó de la Rovira, 1972 Vista aèria de la Perona, c. 1970 d’electricitat. El dèficit de serveis assistencials va ser pal·liat EL CARMEL ALTRES NUCLIS d’entrada per l’acció social de les parròquies dels barris propers, amb pastorals de recristianització, i després amb les Plaça del Rei, s/n I CAN BARÓ A banda de les zones de màxima activitats d’ordes religiosos dedicats a l’ensenyament. A final 08002 Barcelona concentració de barraques, al llarg de la dècada de 1960 es va desenvolupar l’acció comunitària Les barraques del Turó de la Ro- del segle XX van aparèixer molts nuclis dels assistents socials de Càritas i del Patronat Municipal Informació i reserves: menors i de durada variable que van vira són un bon exemple de com de l’Habitatge, responsable de la solució del barraquisme. Tel. 93 256 21 22 s’estenia la ciutat informal. Als anys ocupar solars buits allà on la trama Progressivament, però, els habitants dels nuclis barraquistes [email protected] quaranta del segle XX, centenars de urbana estava inacabada, fins i tot en persones van aprofitar les antigues punts de l’Eixample, i també en zones van crear les seves pròpies xarxes de solidaritat veïnal i van estructures de la bateria antiaèria, perifèriques de les Corts, el Poblenou i aconseguir millores transitòries amb actuacions directes i GUIES D’HISTÒRIA URBANA DEL MUHBA: al peu de la serra de Collserola. al cim del turó, per construir-hi bar- reivindicatives davant les autoritats. raques. Al voltant també van sorgir 1. BARCINO/BCN els nuclis de Raimon Casellas i Fran- A mesura que l’expansió de la ciutat formal necessitava aquests espais, els Diverses intervencions de remodelació urbanística van 2. GAUDÍ/BCN cesc Alegre: el conjunt arribava, als anys seixanta, a uns 3.000 habitants. seus habitants eren traslladats. Va ser portar a la supressió dels primers nuclis, i les situacions 3. DIAGONAL/BCN A la zona també hi va haver nuclis el cas de les barraques de la Diago- d’emergència, com ara inundacions i esllavissades, van forçar 4. PARCS/BCN de barraques al peu dels turons del nal, enderrocades just abans de la el trasllat dels damnificats a allotjaments provisionals com 5. GÒTIC/BCN Coll i del Carmel, juntament amb celebració del Congrés Eucarístic de 1952, quan es va reurbanitzar la zona. l’Estadi i el pavelló de Bèlgica, a Montjuïc. 6. AIGUA/BCN diverses formes d’autoconstrucció, típiques de tota l’àrea dels Tres Turons. Els seus habitants van ser reallotjats en 7. BARRAQUES/BCN blocs de poca qualitat construïts de Gradualment, l’aparició d’un mercat de l’habitatge més Les barraques es van adaptar al rel- manera molt ràpida, a Can Clos, les leu del terreny, marcat pel fort pen- Cases del Governador i la Via Trajana. àgil i l’inici de les polítiques d’habitatge social van impulsar dent i l’explotació de les pedreres. D’altres nuclis van durar més temps, l’eradicació dels barris de barraques. Amb el Pla d’urgència www.museuhistoria.bcn.cat Construïdes inicialment amb pedres com les barraques de darrere l’Hospital social de l’any 1958 arrenca la construcció dels grans polígons i cobertes de cartró-cuir, barraques de Sant Pau, enderrocades el 1974 per d’habitatge de promoció pública a la perifèria urbana del ©MUHBA 2011 1a edició: març de 2011 construir la ronda del Guinardó.