Núm. 28, segon semestre 2008

www.fhortasud.org

La Fundació Horta Sud i l’Ideco proposen millores al Pla d’Acció Territorial de Protecció de l’Horta La Mancomunitat demana a la Generalitat la redacció d’un pla estratègic metropolità Florida fa 30 anys al servei de la formació Les alqueries de l’Horta Sud Festival Inquiet de Cinema en Valencià a Picassent La indústria del xocolate a l’Horta Sud sumari

la fundació gent d’ací Xocolate de l’Horta Sud. 4 “Jo sóc cantaor més que cantautor” 24 Ad r i à Be s ó Aldaia acull l’entrega dels premis a projectes interassociatius de la patrimini de l’horta sud Fundacio Horta Sud i Caixa Popula. 6 Ca r l e s Pu i g Les alqueries de l’Horta Sud. 26 Centre de Recursos per Ad r i à Be s ó a les Associacions Gestió any 2008 7 arqueologia de l’Horta sud Ju l i o Hu e r t a El tresor visigot d’Alcàsser. 30 Ad r i à Pi t a r ch sociocomunitari cultura L’Horta Sud incorpora tres nous hospitals al seu mapa sanitari. 8 El Festival Inquiet de Cinema Pa u l a Ma r t í n e z i Bo r r e d à en Valencià de Picassent Florida, una escola de qualitat es consolida en la seua arrelada al territori. 11 quarta edició . 34 Al f r e d Do m í n g u e z Fr a n c e s c Ma r t í n e z Florida fa 30 anys al servei passat i present de la formació acadèmica La Séquia de les Fonts 14 i professional de l’Horta Sud. de Picassent i Alcàsser. 36 Fá t i ma Ko u d s i actualitat comarcal La Mancomunitat de l’Horta Sud demana la redacció d’un pla estratègic metropolità 16 quaderns de l’horta, nº 4 Fr a n c e s c Ma r t í n e z Anàlisi de la mobilitat a l’àrea Posicionament de l’IDECO metropolitana de València. i la Fundació Horta Sud davant El cas de l’Horta Sud. Demanda, el Pla d’Acció Territorial oferta i infraestructures. de Protecció de l’Horta de València 18 Jo s e p Vi c e n t Bo i r a i Eva r i s t Al m u d é v e r Fo l ch

Papers de l’Horta

Director: Tiratge: 1.000 exemplars. Francesc Martínez Imprés en paper 100% reciclat. Periodicitat: semestral Col·laboren en aquest número: Dipòsit legal: V-1372-1994. Adrià Besó, Julio Huerta, Paula Martínez, Adrià Pitarch i Fátima Koudsi.

Assessorament lingüístic: Òscar Pérez Silvestre. Entitat editora: Fotografia: Ricard Martínez, José Luís Carretero, Tomàs Sanchis, Fu n d ac i ó n pa r a e l De s a r r o l l o d e l’Ho r t a Su d . Adrià Pitarch, J. Villena, Gabinet de Premsa de Florida Centre de President: Alfred Domínguez Ibáñez Formació, Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís March i C/ Caja de Ahorros, 4. 46900 Torrent Gabinet de Premsa de l’Ajuntament de Picassent. Tel. 96 155 32 27 Disseny i maquetació: Collage-no coop.v. www.fhortasud.org Impressió: Gráficas Jovi fundació@fhortasud.org

Aquesta publicació no es responsabilitza de l’opinió dels seus col·laboradors ni s’identifica necessàriament amb els treballs publicats. PORTADA: Obrador de xocolate de la fàbrica de Joan Esteve. editorial ED I TO RIA L Una nova planificació metropolitana

nguany es compleixen trenta anys Ede la Constitució que ha consoli- dat les llibertats i drets fonamentals. La democràcia recuperada en 1978, carregada d’il·lusions autonomistes, ens feu també imaginar una nova ordenació de l’àrea metropolitana de València que superara els desgavells urbanístics del desarrollismo franquis- ta. L’extinció en 1986 de la corpora- ció metropolitana Gran Valencia i la creació el mateix any del Consell Metropolità de l’Horta (CMH), suposava l’inici d’una nova fase de polítiques supramunicipals conjuntes com mai havia viscut la nostra comarca. D’aquells inicis ja no queda res. En 1995 la Generalitat li llevà al CMH les competències urbanístiques, desmantelació que va rematar en 1999 amb la supressió d’aquest organisme. El CMH desaparegué havent abordat únicament la gestió dels residus sòlids urbans i el cicle integral de l’aigua. L’aprovació en 2001 de la Llei de Creació i Gestió d’Àrees Metropolitanes de la Comunitat Valenciana tampoc ha suposat cap avanç. Aquesta llei únicament ha substituït el CMH per dos organismes nous (EMSHI i EMTRE) que realitzen les mateixes funcions que feia el CMH. Per altra banda, en matèria de transports i vies de comunicació, els projectes s’han planificat i es continuen planificant des de la Generalitat, l’Ajuntament de València i l’Estat, sense escoltar la comarca i en prejudici en moltes ocasions dels pobles de l’Horta. Els resultats els cone- guem: desaparició de l’horta, fragmentació del territori per una xarxa atapeïda de carreteres, contaminació de l’Albufera, ubicació en l’Horta de serveis molestos a Valencia (la planta de residus de Fervasa, és un exemple), consolidació d’una xarxa radial de transports i pervivència d’un urbanisme irracional que esquilma el territori. Actualment, trenta anys després d’aquell esperançador 1978, continuem amb una absència total de planificació territorial de l’àrea metropolitana de l’Horta, mentre altres metropolis d’Espanya i Europa disposen de plans estratègics metropolitans mitjançant els quals han aconseguit progressar amb criteris de creixement racional i assolir una posició rellevant dins de la xarxa europea de ciutats. Des de l’inici de la democràcia, s’han alçat veus a l’Horta Sud demanant una planificació metropolitana. Un exemple el trobem en el document L’Horta Sud en l’horitzó de l’any 2015, elaborat per la Fundació Horta Sud. Més recentent, al llarg de 2008 s’han produït dos fets polítics importants que ens obliguen a replante- 2008 semestre segon 28, Núm. jar-nos de nou quin model de futur volem per a la nostra comarca. Per una banda, l’Ajuntament de València vol revisar el seu PGOU construint més vivendes sobre l’horta, i per altra la Generalitat ha obert una fase de consulta pública sobre el Pla d’Acció Territorial (PAT) de Protecció de l’Horta. En el primer dels casos, la resposta de la comarca l’ha fet la Mancomunitat de l’Horta Sud, la qual critica el revisionisme del PGOU i ha demanat la redacció d’un pla estratègic metropolità per a articular pautes de coordinació entre administra- cions i estratègies de creixement i de progrés social i econòmic per a l’Horta. En el segon cas, la resposta ha vingut conjuntament de la Fundació Horta Sud i l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud, els quals han presentat a la Generalitat diverses propostes per a millorar el PAT de l’Horta i garantir la supervivència d’aquest espai agrícola singular, patrimoni històric i cultural de la nostra comarca. Entre altres accions, es proposa l’aprovació en les Corts d’una llei de protecció de l’horta, la creació d’un òrgan supramunicipal gestor del PAT i la moratòria urbanística. Les propostes de la Mancomunitat, l’Ideco i la Fundació estan recollides en el present número de Papers de l’Horta. També publiquem les propostes de racionalització i millora dels transports públics metropolitans i de mobilitat urbana en l’àrea metropolitana de València que ens aporten els professors Josep Vicent Boira i Evarist Almudéver de la Universitat de València. Des de la Fundació Horta Sud continuem aportant idees que puguen servir al poder polític a elaborar unes directrius de planificació i coordinació metropolitana per als 44 municipis de l’Horta. Com va dir Eugène Chatelain, en política tot error és un crim. No continuem repetint els desencerts.

3 LA FUNDACIÓ Xocolate de l’Horta Sud

Ad r i à Be s ó

Els anys quaranta i cinquanta constitueixen l’època daurada de la indústria del xocolate, que va entrar en crisi a partir dels anys seixanta, registrant-se un paulatí retrocés del

La indústria xocolatera ha estat molt arrelada a l’Horta Sud des del segle XIX. En nombre de empreses, la imatge, fàbrica de xocolate de Juan Esteve. que en 1975 eren 20.

l xocolate, producte elaborat pro- obradors, augmentant el seu nombre Ecedent del cacau, va arribar a Eu- fins a 54 en 1939. En tots els casos es ropa a ran del descobriment d’Amèri- tractava de petits fabricants que, com ca per Cristòfor Colón. El seu consum s’ha mencionat, oferien un producte va ser escàs, ja que tant sols estava artesanal. Sols en 1937, amb la cre- a l’abast de les classes privilegiades. ació de la cooperativa de treballadors A partir de la segona meitat del segle del xocolate, -situada al carrer de Sant XIX començà a popularitzar-se gràcies Raimon de Penyafort, es va intentar a l’abaratiment del cacau per causa agrupar els fabricants i constituir un Xocolates Ogay. de la millora dels transports marítims marc industrial. Tot i això, després de i la mecanització d’algunes fases del la guerra civil va continuar la situació procés de producció. anterior, on cada xocolater va retirar La industria xocolatera ha estat una les seues pertinences i va continuar activitat molt arrelada històricament treballant pel seu compte. Els anys a les grans ciutats i als pobles dels quaranta i cinquanta constitueixen voltants. A l’Horta Sud, als darrers l’època daurada de la indústria del anys del segle XIX, hi havia fàbriques xocolate, que va entrar en crisi a a Alaquàs Mislata, Manises, Albal partir dels anys seixanta, registrant- Catarroja, Benetússer i Torrent, tot i se un paulatí retrocés del nombre que a partir de 1900 va començar a de empreses, que en 1975 eren 20. Sols a partir dels anys seixanta algu- Família xocolatera de Justo Giner. concentrar-se progressivament en tres punts: València, Torrent i la Vila-joiosa. nes d’elles van tindre una orientació A Torrent les primeres notícies de la més industrial, com ara Chocotosa, fabricació del xocolate les trobem ja La Cebra, Marfil, Moher i Sucrao, les al segle XVII. Era un ofici familiar que quals van anar progressivament tan- es realitzava a les mateixes cases on cant per no poder superar la compe- es vivia, on les dependències situades tència de les grans marques producto- al voltant del corral s’havien adaptat res. A l’Horta Sud actualment queden com a obradors. En el cens electoral quatre empreses a Torrent: Productos de 1869 hi consten 42 xocolaters i Andreu, Rafael Andreu, Chocolates 23 en 1906. En 1926 hi havia 42 Marsilla y Chocolates Algarra; i altra a Família García Romero. Any 1895.

4 LA FUNDACIÓ Núm. 28, segon semestre 2008 5 LA IÓ NDAC FU Etiquetes de fabricants de xocolate de la comarca. El Museu Comarcal Josep Ferrís March ha muntat una exposició per a recuperar la memòria de la indústria del xocolate de l’Horta Sud. El xocolater Rafael Andreu el Mosca. vegada obtinguda la mescla, s’emmot- mescla, la obtinguda vegada lla la pasta en calent i es desemmotlla frigorífica. càmera la dins gela es quan El procés finalitza amb l’embolic de la cober- la i plata de paper amb pastilla ta impresa, de les quals Ferrís “Josep Sud l’Horta de Comarcal el Museu March” conserva una interessant col· lecció de marques. Per això amb aquesta exposició tem- poral es preten recuperar la memòria, indus- la de llunyà, tan no passat d’un tria del xocolate en Torrent i en l’Hor- ta Sud. El discurs expositiu procés del històrica vesant la conjugar intenta de fabricació amb els coneixements producte deliciós un xocolate, el sobre que però nosaltres, per consumit molt poques vegades ens parem a pensar materi- el Tot conté. que o prové d’on al que s’exposa procedeix d’antigues de propietaris els Torrent, de fàbriques les quals han fet donació al museu de i memòria la que a per peces diferents estiga ofici d’aquest material cultura la representada i puga ser coneguda per totes i tots. Els grups escolars tenen també l’opció d’aprofundir de manera pràctica en els coneixements adquirits en l’exposició amb la realització d’un taller de xocolate. Cotxe de xocolates “El Paler”. Quart de Poblet, Natra Cacao, empre- Cacao, Natra Poblet, de Quart sa multinacional sorgida de valencià capital que a Espanya a es l’elaboració de dedica matèries primes derivats del cacau per a les i indústries alimentaries. El procés de preparació diferents passa fases. per La primera és tenció l’ob- de la pasta de cacau. Amb la torradora es torra l’ametla del cacau, ajudant d’aquesta manera a poten- ciar totes les qualitats aromàtiques i de sabor de la matèria primera. Tot seguit l’ametla del cacau es descorfa amb la descorfadora i és molta amb un molí de grans moles de pedra per a obtindre la pasta de cacau amb una textura suau. La següent fase és el premsat, mitjan- çant el qual se separen els dos com- ponents bàsics de la pasta de cacau: la mantega i el licor de cacau. I per últim, per a obtindre el xocolate, es barreja en diferents proporcions man- tega i licor, a la qual s’afegeix sucre en pols i diversos aromes, com la ara vainilla. Esta pasta se sotmet a un procés de conxat amb una màquina anomenada conxa, que consisteix en remoure el xocolate amb la finalitat d’obtenir una emulsió perfecta. Una LA FUNDACIÓ

Aldaia acull l’entrega dels premis a projectes interassociatius de la Fundacio Horta Sud i Caixa Popular Ca r l e s Pu i g

Més d’un centenar de persones van assistir a l’acte que reconeix el treball dels projectes que promouen la col·laboració entre associacions dins d’una mateixa localitat o en l’àmbit comarcal. Representants de les associacions de la comarca que han rebut subvencions per a als seus projectes interassociatius.

a Casa de la Música d’Aldaia va “Facilitar el permís de conduir a les Ortí i el President de la Fundació Horta Lacollir el 29 de setembre passat persones més vulnerables” de l’As- Sud, Alfred Domínguez. Tots tres coin- l’entrega dels premis als projectes sociació Teuladí del Barri del Crist. cidiren que un teixit associatiu dinàmic interassociatius que convoca la Funda- “Gran Joc Solidari”, presentat per la és una condició necessària per al ció Horta Sud i la Caixa Popular dins Federació de Cases de Joventut de creixement econòmic, polític, educatiu del Programa de Cooperació amb les la Comunitat Valenciana. i cultural, i per aprofundir en la demo- Associacions de la Comarca de l’Hor- “Mirada femenina sobre la immi- cràcia de qualsevol societat”. ta. Més d’un centenar de persones gració” de les associacions Espai van assistir a l’acte que reconeix el Violeta de Mislata i Xirivella. treball dels projectes que promouen la En total, la Fundació i Caixa Popular col·laboració entre associacions dins han entregat 6.000 euros per a donar d’una mateixa localitat o en l’àmbit suport a aquestes iniciatives, les quals comarcal. superen el tradicional associacionisme Els cinc projectes premiats han sigut autocentrat (fer activitats individuals) els següents: mitjançant la realització d’un asso- “Escola de Ciutadania” de l’Asso- ciacionisme interactiu, és a dir, fer ciació de Dones de la Comarca de activitats entre associacions. l’Horta Sud. A l’acte han assistit la regidora de “La Setmana de les Associacions”, l’ajuntament d’Aldaia, Empar Folgado, presentada pel Grup de Treball d’As- el director del Departament de Rosendo Ortí, Empar Folgado i Alfred Do- sociacionisme de Quart de Poblet. Màrqueting de Caixa Popular, Rosendo mínguez.

6 LA FUNDACIÓ Núm. 28, segon semestre 2008 7 a

u e r t H u l i o J internacional

associacionisme ’ interassociatius LA IÓ NDAC FU Papers de l’Horta l’Horta de Papers

l

c o m a r c a

l a

a s o b r e

solidaritat

r o j e c t e s p

d e ació

a p a c c i o n s

artici b s e r v a t o r i l t r e s j u d e s p

r o j e c t e s l a p

6. O i 7. A 5. A i El resultat d’aquest identificar estudi una situació general de permet la des partida de punt un serà i comarca del que es puga observar l’evolució sobre i participatives polítiques les de es- posteriors basar puguen es qual el tudis. El resultat s’ha publicat com a revista la a separata del primer semestre de 2008. asso- les totes a carta una enviat Hem ciacions informant dels serveis de la Fundació amb un nou fullet del Cen- dossi- un enviat Hem Recursos. de tre er explicatiu del cursos i serveis del regidors els tots a Recursos de Centre de participació ciutadana de la marca. Co- Hem aconseguit del registre de actualitzat llistat un d’associacions totes les associacions de la comarca amb l’especificació de si s’han adap- tat i la data d’inscripció o dissolució de les associacions. De ments 300 tornats hem passat envia- a 4 cartes tornats a l’últim enviament. legals. El pla consta de taller d’orga- nització i gestió de les associacions als municipis, auditories a les associ- acions i acompanyament i assessora- ment en qüestions d’administració. S’han adequat els terminis per a que els projectes siguen subvencionats abans de fer-se. S’ha augmentat quantia la econòmica, passant de 6.000 a 10.000€ en el programa de coopera- ció amb associacions de la comarca. A més a més, ha augmentat el nom- bre d’associacions que s’han presen- tat als programes. En el programa de projectes interassociatius s’ha passat d’11 en l’any 2006 a 21 associacions presentades en 2008, mentre que en el programa de cooperació internaci- mateix el en 11 a 8 de passat s’ha onal període. per per a les associacions

a

e r p

w e b

s s e s s o r i a à g i n a 3. P 4. A S’ofereix directament al Centre Recursos. El servei s’ha de realitzat mit- jançant consulta a través de correu electrònic, telèfon o bé de forma per- sonal amb cita prèvia. Les consultes resoltes han sigut 76 i han estat sol· licitades per 68 associacions. A més a més, la Fundació ha oferit un de pla xoc als ajuntaments per posar al dia les associacions en les qüestions Serveix com a punt d’informació i co- i d’informació punt a com Serveix municació a les associacions. És una plataforma de difusió de les activitats del moviment associatiu. Ofereix ei- nes i documentació bàsica al movi- ment associatiu, models d’estatuts, guies, fitxe... La web ha estat selecci- onada com a pàgina recomanada per la Xarxa de Centres d’Informació Ju- venil Joves.net. En 2008 tingué més de 10.000 visites i hi ha 265 usuaris subscrits al butlletí electrònic. Hem renovat la imatge amb un pecte as- més professional. L’any 2008 31, 30, 29, números els publicat s’han 32, 33 i 34. Han col·laborat 20 asso- ciacions. Actualment reben la revista 1.000 associacions i 600 subscriptors i institucions. Recursos ” de ssociacions s s o c i a t i u s A A l e s

a

e r s La La revista sent un continua mitjà d’infor- mació, comunicació i difusió de les pròpies associacions. El prota- gonisme directe és de les pròpies associaci- p e r a p

“P e v i s t a o r m a c i ó 2. R 1. F Els cursos per a associacions suposen associacions a per cursos Els les a adequada i directa formació una necessitats de les associacions per a l’enfortiment de les seues estructu- res. Són també un espai realitats cursos de de Total El elles. entre relació són 15 on han participat 238 alumnes de 181 associacions. Els col·laboradors municipis han sigut Picassent, Silla, Albal, Picanya, Alaquàs, Quart de Poblet, Mislata, Aldaia, Torrent. Xirivella, i Sedaví Benetússer, Manises, El nom dels cursos són els següents: Organització i Gestió de les Associa- cions, Com millorar la comunicació, Com fer un projecte, Comunicació di- gital, La Responsabilitat Civil i Penal de les Associacions, Fiscalitat i Com maquetar les nostres revistes. Comparativa des de l’any 2004 ons. A més és un mitjà de publicitat de les activitats, cursos i notícies de la comarca i de la pròpia Fundació. Gestió any 2008 Centre Centre Associacions Associacions SOCIOCOMUNITARI L’Horta Sud incorpora tres nous hospitals al seu mapa sanitari Pa u l a Ma r t í n e z i Bo r r e d à

Tal informació deriva en una aten- ció primària insuficient que acaba en llargues cues d’espera als centres d’urgències dels respectius hospitals a la ciutat de València, ja que allò que pot començar com un simple consti- pat mal atés en el seu moment, pot convergir en l’ingrés del pacient per un poc més greu, des d’una bronquitis crònica fins a una pneumònia. Tot això Centre de Salut de Catarroja. sense tindre en compte l’edat del pa- cient, perquè tot varia depenent que Tres nous hospitals a la província de València, concretament als municipis es tracte d’un bebé, d’un adolescent de Mislata, Manises i Torrent tenen previst modificar el mapa sanitari o d’una persona major. aplicat a la comarca valenciana de l’Horta Sud. Es preveu que la gran Per al 2009, almenys dos dels tres majoria dels més de 412.000 veïns que formen la comarca canvien nous hospitals de l’Horta Sud obriran l’hàbit d’acudir als hospitals de La Fe, Doctor Peset i l’Hospital General, les portes per a, almenys, estalviar el tots ells a la ciutat de València, per a fer-ho a aquests tres nous centres viatge a València a gran part dels veïns hospitalaris més pròxims a sa casa. tant de la comarca com de contorna- da. Tal com va explicar Miguel Usó a sanitat és un dret constitucional Fins ara, el mapa sanitari de la comar- Vilanova, secretari de Salut i Serveis a què tots els espanyols tenim ca de l’Horta Sud estava format per L Sociosanitaris de la FSP-UGT-PV, a les dret, i per això la demora en l’accés una sèrie de Centres de Salut en gran localitats és necessari tindre bons me- a l’atenció sanitària de caràcter no part dels municipis i algunes unitats canismes d’atenció primària, així com urgent és una de les principals fonts de suport a l’atenció primària, a més també bones urgències per a atendre d’insatisfacció ciutadana i la que més de dos Centres d’Especialitats situats com més prompte millor un malalt en contribueix al deteriorament de la a les localitats d’Aldaia i Torrent. Tals cas d’emergència, sense haver d’es- imatge dels serveis de salut. L’existèn- recursos sanitaris resulten escassos perar més de 10 minuts que arribe cia de llistes d’espera és un problema per a suplir les demandes de la po- l’ambulància. No obstant això, quant comú a tots els sistemes de salut i la blació de la comarca perquè, segons als hospitals, cal assegurar-se que són seua resolució és una de les principals dades del sindicat UGT, el temps mitjà rendibles socialment, és a dir que, que preocupacions dels gestors sanitaris. que dedica un metge a atendre el pa- a més de posseir les infraestructures La comarca de l’Horta Sud, forma- cient oscil·la entre els 6 i els 7 minuts, adequades i els serveis demanats, el da per 20 municipis (Alaquàs, Albal, quan el mínim requerit es troba en 10 nombre de llits d’agut, per a pacients Alcàsser, Aldaia, Alfafar, Benetússer, minuts. Beniparrell, Catarroja, Llocnou de la Relació d’hospitals de València i els municipis de l’Horta Sud Corona, Manises, Massanassa, Mis- lata, Paiporta, Picanya, Picassent, La Fe Hospital General Hospital Dr. Peset Quart de Poblet, Sedaví, Silla, Torrent (Departament 07) (Departament 09) (Departament 10)

i Xirivella), pel que fa a assistència Manises, Mislata, Quart de Poblet Alaquàs, Aldaia, Paiporta, Albal, Alcàsser, Alfafar, sanitària està patint un canvi decisiu i Torrent Picanya, Picassent, Torrent i Benetússer, Beniparrell, que afecta tant la quantitat com a Xirivella Catarroja, Llocnou de la Corona, la qualitat i l’origen de les atencions Massanassa, Sedaví i Silla demanades. Mapa Sanitari de la comarca de l’Horta Sud

8 SOCIOCOMUNITARI Núm. 28, segon semestre 2008 9 NITARI IOCO MU SOC Unitats de suport a primària un nivell assistencial més complex. Al- tres dels serveis que ofereix l’Hospital Militar és la Cirurgia-Traumatologia, la qual servirà de hospitals, de suport manera a que s’agilitarà altres l’espera quirúrgica. El ritme de progressió de dels la costos sanitat està creixent pidament més rà- que el Brut Producte (PIB), Interior i això, unit de a perspectives l’absència de noves finançament, fonts de s’ha convertit en gran preocupació una política i social, de manera que les dificultats més nota- bles, en el cas de l’Hospital Militar de Mislata, són incloure els seus més de 300 treballadors ja operatius dins de la sanitat pública, ja que representa una gran inversió per a la Generalitat. Per un altre costat es troba el futur x x – x x x – – x – x – – x – x – – x – x – – x – x – x x – x – – – – x x x x – x x x – – x – – x – x – – – – x – – x – x – – x – ––––– ––––– ––––– ––––– ––––– – – – x – ––––– CS UCA UOP UPF UPCM x x x x – – – – – – – – – – – – – – – – x x x x x x x x x x x x x x x x x x – – caràcter públic de les instal·lacions. Però tot açò no serà fins a partir del 2009, quan la Generalitat començarà com- que despesa la de càrrec fer-se a 2008 el que ja sanitari, centre el porta continua estant sota el pressupost del Ministeri de Defensa. disposa Militar l’Hospital d’ara, hores A de consultes externes d’al·lergologia, cardiologia, cirurgia, hematolo- ginecologia, dermatologia,endocrinologia, altres. entre neurologia, pediatria, gia, D’altra banda, en l’àrea d’urgències es manté un dispositiu ho- 24 les facultatiu de presència amb assistencial l’any de dies els tots durant dia del res inicial, urgent assistència prestar a per i també es manté una unitat SAMU per a l’assistència urgent i l’evacuació d’aquells pacients que requerisquen 90 8.780 9.610 7.840 1.780 7.990 Sud 75.130 16.360 28.515 25.635 16.940 20.485 42.690 28.040 22.900 14.020 19.650 26.440 14.500 29.270 Població aprox. Atenció primaria Consultori auxiliar Torrent Silla Xirivella Sedaví Quart de Poblet Picassent Picanya Paiporta Mislata Massanassa Manises Catarroja Lloc Nou de la Corona Beniparrell Benetússer Alfafar Aldaia Alcàsser Albal Alaquàs CS: Unitat de Rehabilitació UCA: Unitat de Conductes Addictives UOP: Unitat d’Odontologia Preventiva UPF: Unitat de Planificació Familiar UPCM: Unitat de Prevenció de Càncer de Mama Serveis sanitaris a l’Horta esporàdics, no és inferior a 200. En cas contrari, com va explicitar Usó, «l’hospital es convertiria en un regal polític als habitants de la comarca». El primer dels hospitals de la comarca de l’Horta Sud serà l’Hospital Militar de Mislata, que el Ministeri de Defen- sa va cedir a finals de juny d’enguany a la Conselleria de Sanitat a d’una través concessió de 75 anys. L’Hos- pital Militar mantindrà militar una integrada en les clínica instal·lacions i a més continuarà amb el personal que fins ara treballava al centre. responsable de El la gestió, equipament i manteniment de la totalitat de instal·lacions les serà l’Agència Valenci- ana de Salut, que podrà gestionar-lo de diferents maneres però mantenint sempre la utilitat sanitària i el SOCIOCOMUNITARI

El nou hospital es troba a la població de Manises a la vora de la parada de metro de Salt de l’Aigua Obres de construcció de l’Hospital de Manises. en les línies 5 i 3 de

Hospital Comarcal de Manises, les tres hospitals pensats per a l’Hor- Metrovalència i futur obres del qual van començar a finals ta Sud, que donarà servei a unes enllaç amb la línia de del mes de juliol del 2007 i es preveu 130.000 persones provinents de les que òbriga les portes al públic entre localitats de Torrent, Torís, Montroi, metro lleuger T8. els mesos de març i maig de l’any Montserrat, Millars i Dosaigües. que ve. El nou hospital crearà més de L’Hospital de Torrent pretén tindre 1.000 llocs de treball i atendrà més de una superfície de 18.000 m2, sobre 144.500 persones procedents de les els quals s’alçaran tres plantes i s’ade- localitats de Manises, Quart de Poblet, quaran 350 places d’aparcament. A Aldaia, Alboraig, Bunyol, Xest, Xiva, més, el centre hospitalari disposarà Godelleta, Loriguilla, Macastre, Riba- de 180 llits, 8 quiròfans i una zona roja, Torís i Iàtova. L’Hospital de Ma- d’urgències amb 40 boxs. Així ma- nises estarà interrelacionat amb altres teix, l’hospital oferirà servei 24 hores, centres com l’Hospital General de Va- hospital de dia, consultes externes, lència per a la realització de tècniques rehabilitació o banc de sang, entre i serveis especialitzats i amb l’Hospital altres, per a completar els dos centres Militar de Mislata per a completar la de salut de què ja disposa el municipi Infografía de l’Hospital Comarcal de Ma- seua capacitat d’hospitalització. de Torrent. nises. El nou hospital comptarà amb una dotació de 220 habitacions individu- als, 10 quiròfans, sis boxs de dilata- Divergències sobre el futur del Centre d’Especialitats ció i part, dos paritoris, 16 llocs de d’Aldaia reanimació postquirúrgica, 53 locals de consultes externes, 24 llocs en El Centre d’Especialitats d’Aldaia, creat en 1973 com un Centre d’Aten- l’hospital de dia, entre altres. Tot això ció Primària i d’Especialitats, en l’actualitat atén al voltant de 120.000 en una superfície construïda de més persones dels municipis d’Alaquàs, Aldaia i Xirivella. El centre ofereix de 48.000 m2 que inclou quasi 400 les especialitats de cirurgia, cardiologia, dermatologia, digestiu, gine- places d’aparcament subterrani. cologia, pneumologia, odontologia, oftalmologia, endocrinologia, uro- El nou hospital es troba a la població logia, otorinolaringologia, rehabilitació, traumatologia, reumatologia i de Manises a la vora de la parada de oncologia. La resta d’especialitats que no presta són ateses al Centre metro de Salt de l’Aigua en les línies 5 d’Especialitats Juan Llorens de València. i 3 de Metrovalència i futur enllaç amb la línia de metro lleuger T8. L’Hospital En aquest cas, el problema es troba en el temor que en el nou Mapa està perfectament comunicat tant per Sanitari traçat per la Generalitat Valenciana no contemple per al futur el carretera com per transport públic Centre d’Especialitats d’Aldaia i que els serveis que presta queden ads- amb València i amb l’aeroport de Ma- crits al nou Hospital de Manises. És per això que els ajuntaments de les nises. Així mateix, compta amb unes tres localitats afectades (Alaquàs, Aldaia i Xirivella) manifesten el seu bones comunicacions per carretera total desacord sobre la possible desaparició del centre, així com també amb les principals poblacions de la del trasllat d’una part o de tots els serveis al futur Hospital Comarcal de zona i carreteres d’accés i eixida a Manises. València. Finalment, es troba l’Hospital de Tor- Per la seua banda, la Conselleria de Sanitat afirma que el centre no de- rent. A la capital de la comarca es té sapareixerà ni es traslladarà i que els serveis prestats fins ara es man- previst la construcció de l’últim dels tindran igualment.

10 SOCIOCOMUNITARI S OC I OCO MU N T ARI Florida, una escola de qualitat arrelada al territori

Al f r e d Do m í n g u e z

mocràtics Cristians, JARC, Unió de Llauradors) tractaren, sense perdre el referent del territori i el tarannà plural i laic, donar resposta a les necessitats empresarials de la comarca, impul- sant des d’una cooperativa de treball associat els estudis de Formació Pro- fessional en les branques de fusta, metall i administratiu. Encomanaren a Paco Pons Alfonso que implantara i duguera endavant el projecte educatiu sota el lema «Estudiar és començar a treballar». Este projecte incloïa, a més a més d’allò pròpiament acadèmic, Florida Centre de Formació es caracteritza per la innovació educativa de qualitat, elements dinamitzadors de la vida l’arrelament al territori i l’ús del valencià tant en l’àmbit acadèmic com social. cultural, social i econòmica de la co- marca, sense perdre mai de vista el moviment cooperatiu. Reproduïm pel seu interés el discurs pronunciat pel president de la Des del seu inici, el lligam amb el món Fundació Horta Sud, Alfred Domínguez, amb motiu de la concessió del del treball ha estat palés, com ho «Premi Quico Moret» a Florida Centre de Formació per part de l’IDECO de demostra el munt de cursos que ha l’Horta Sud, el passat 25 d’abril a Silla. organitzat dirigits a empreses, perso- nes aturades i, com recordava fa un principis dels anys 70 del segle divisava i que no tardaria molts anys moment, al coneixement i la promoció Apassat, hi hagué a la nostra co- a arribar. del teixit cooperatiu. marca un moviment cooperatiu que És evident que tots estos xiquets i xi- Malgrat la crisi que travessà a la mei- 2008 semestre segon 28, Núm. cristal·litzà, entre altres actuacions, quetes, en acabar l’Educació General tat dels anys 80, FLORIDA s’incorporà en la creació d’un conjunt d’escoles Bàsica havien de continuar els seus en el curs 1985-1986 a la xarxa de d’ensenyament bàsic (La Masia, La estudis, bé foren de Batxillerat o de centres educatius on es treballava Comarcal, La Gavina i Les Caroli- Formació Professional, en centres pú- i s’experimentava sobre els models nes), totes les quals, amb els matisos blics o privats, tots ells allunyats del educatius que, uns anys més tard, corresponents, responien a unes in- model de centre del qual provenien. es concretarien en la LOGSE. He de quietuds molt semblants: arrelament L’ensenyament postobligatori encara dir que FLORIDA s’incorporà a estos al territori, i en coherència l’ús del era prou selectiu i girat d’esquena al centres de la Reforma –nom amb què valencià, tant en l’àmbit acadèmic seu entorn. es coneixia el programa– el primer any com social. Es convertí en un senyal La confluència, no gens casual, d’un que el Ministeri d’Educació conjunta- d’identitat tenir un tarannà plural, grup de persones, a les quals els unia ment amb la Conselleria d’Educació laic, i ser-ne, en definitiva, una alter- el moviment cooperatiu, com Josep el varen iniciar. En esta convocatòria nativa de qualitat –no sols des de la Mª Soriano, Paco Pons Alcoi, Vicent sols 13 centres de tot l’Estat van ser vessant acadèmica sinó també des de Diego, el rector Josep Alba, Joan Ra- escollits, un d’ells FLORIDA, l’únic l’assumpció d’uns valors de civilitat– a mon Peris, en un altre pla Jaume So- que no era un centre públic, la qual l’escola privada i pública, la qual, amb brevela i Paco Carratalà, entre altres, cosa manifesta quina ha estat l’aposta molts entrebancs, tractava d’obrir-se així com les institucions a les quals ferma i de qualitat que FLORIDA ha camí cap a una nova societat que ja es pertanyien (COINSER, Moviments De- realitzat per la formació.

11 SOCIOCOMUNITARI

Em limitaré tan sols –s’imposa la brevetat– a sintetitzar la definició que Michael Walzer, politòleg nord-ameri- cà defensor del comunitarisme, fa de societat civil , i en posaré en relleu els aspectes més rellevants. Diu que «es un espai d’associació humana sense coerció, així com el conjunt de la tra- ma de relacions que omplin este es- pai». Quines relacions podem incloure en este espai? Podríem parlar-ne de tres: la primera, les organitzacions i institucions del món econòmic; la segona, les associacions voluntàries, i la tercera, l’esfera de l’opinió pública, aquella en la qual els ciutadans poden El centre Florida està adscrit a la Universitat de València-Estudi General i la Uni- expressar-se lliurement, deliberar i versitat Politècnica de València. rebre informació. El coneixement que tots tenim de Amb l’entrada en vigor de la LOGSE El segle XXI apunta cap a un model FLORIDA m’estalvia fer l’extrapolació l’any 1992, FLORIDA incorporà l’Edu- de societat en què hi haja un equilibri d’estos trets a l’entitat que esta nit cació Secundària Obligatòria al seu eficaç entre un mercat competitiu, un ens concita. No obstant això, no vull projecte educatiu. Avançada la dècada tercer sector o una societat civil forta desaprofitar l’ocasió per a referir-me dels 90, FLORIDA, perseguint una do- i un estat democràtic; i, sense cap a dos dels programes més jóvens que ble finalitat, d’una banda, aconseguir dubte, sols ho serà si som capaços de es fan a FLORIDA. El dos pertanyen a una certa independència econòmica dotar-nos –hi insistisc– d’una societat l’esfera de l’opinió publica. respecte de l’Administració, i d’altra, civil forta. Això vol dir que el ciutadà El primer, creat per FLORIDA, en eixamplar l’oferta formativa, signà un és el senyor, i no l’esclau, el serf, de la el qual a més participen la majoria conveni d’adscripció amb la Universi- democràcia. La història de la societat d’ajuntaments de la comarca així com tat de València-Estudi General i inicià civil va lligada a la noció de llibertat, i altres institucions financeres. Em re- les classes universitàries el curs 1994- esta ben bé podem entendre-la com el ferisc a «La Universitat dels Majors», 1995. Un acord semblant fou el que conjunt de possibilitats reals que ens que amb el lema «El plaer d’aprendre» signà el curs 1998-1999 amb la Uni- permeten dur la vida que hem triat acull des fa set cursos un nombre de versitat Politècnica de València. Crec per nosaltres mateixos. dones i hòmens, aproximadament uns que ha estat la primera cooperativa de L’ajuda de FLORIDA a la consecució 500, moguts i convençuts pel fet que, treball associat que ha impartit nivells d’este objectiu justifica de sobra este en una societat del coneixement, no d’estudis universitaris a Espanya. reconeixement. es poden quedar al marge de tots A més a més, com molts de vostés saben, FLORIDA disposa d’un con- junt d’estudis no reglats com l’Escola d’Idiomes, la Universitat dels Majors i “María Moliner”; a estos dos últims em referiré més endavant. Tot i es- te magnífic currículum, FLORIDA ha aportat a la comarca uns altres bene- ficis. En parlaré de dos. D’una banda, l’aposta ferma i contun- dent que es fa des del projecte FLO- RIDA per l’enfortiment de la societat civil i, d’altra, l’oferta de servei públic que realitza des d’una nova concepció de l’estat del benestar a la societat del segle XXI. Florida té un fons de solidaritat per a ONG que ajuden a països pobres.

12 SOCIOCOMUNITARI S OC I OCO MU N T ARI

lloc de la ignorància, l’educació com a element permanent de la vida; en lloc de la misèria, la prosperitat, i en comptes de la desocupació, la pros- peritat. FLORIDA, al meu parer, és necessària per tal d’avançar en esta línia, al mateix temps que la consecu- ció d’estos objectius són un repte de futur que, fins i tot, superaran eixos 30 anys de l’eslògan. Este ha estat el motiu pel qual tinc l’atreviment de fer una proposta. Al llarg de molts anys, o segles, la hu- manitat ha lluitat de manera forta i vehement per aconseguir la inde- pendència respecte de tants i tants Florida acull l’Escola dels Majors de l’Horta Sud. lligams que ens impedien actuar com a subjectes autònoms; no hi ha poble on no es festege haver-la aconseguida. els avantatges que el saber compor- societat multicultural, promou nous En el segle XXI, en un món globalitzat, ta, i han apostat amb fermesa per moviments socials, ajuda a crear crite- haurem de pensar de festejar la inter- procurar-se’l. S’esforcen per assolir ris dins l’esfera de l’opinió pública. En dependència, si és que volem que les capacitats que els apoderen d’eines, resum, té com a referent aquella que coses ens vagen bé. Raó per la qual de criteris, des dels quals poder inter- podríem considerar la primera virtut propose a FLORIDA, atenent-me a la pretar el món i defensar-se, així com de tota societat: ser justa. Esta tasca, seua trajectòria i perspectiva de futur, de les temptacions instrumentalitza- com podeu entendre, no podem dei- que promoga una mena d’Observatori, dores, partiditzadores, en les quals xar-la solament en mans de l’estat. Agència, Seminari Permanent, en el amb tanta facilitat veiem que cauen La segona aportació té molt a veure marc de la comarca, en el qual hauria institucions polítiques, religioses, de amb l’eslògan que FLORIDA ha triat de tindre presència la societat civil, mitjans de comunicació, econòmiques, en la commemoració del 30 aniversa- tal com he tractat de definir-la, i els familiars, etc. Crec, i m’agradaria pen- ri: «30 anys de futur», perquè, al meu ajuntaments, i que tinguera com idea a sar que tots coincidiu amb mi, que parer, pot constituir una crida respec- referent, des de la gestió de la interde- això és apostar, des de la justícia, per te de com hem de construir en el segle pendència, la promoció del desenvo- una societat civil ferma. XXI l’estat del benestar. lupament humà, que com tots sabem El segon, el programa «María Moli- En el segle passat, des de la fi de la no es limita només a l’augment del ner». Enguany és el primer curs. És un Segona Guerra Mundial fins als anys PIB. Senyora directora general, tinga 2008 semestre segon 28, Núm. programa que, promogut pel Grup de 70, es va entendre l’estat del benes- el convenciment que si acceptara este Dones de l’Horta Sud, ha estat acollit tar com l’instrument més idoni per a repte no li han de faltar ments i volun- des del seu inici per FLORIDA. Hi ha combatre la necessitat, la malaltia, la tats disposades a treballar. Des d’ací, matriculades 30 dones, les quals, ignorància, la misèria i la desocupació. si li és d’utilitat, pot comptar amb mi i, des d’una perspectiva de gènere, No obstant això, a hores d’ara hem com no, amb la institució en nom de la han obert un espai d’estudi i debat al d’anar cap a un model de benestar qual he intervingut esta nit. voltant d’un conjunt de temes (litera- positiu, o d’estat de justícia, capaç de ris, econòmics, socials, polítics, etc.), generar “béns públics” que siguen de l’objectiu últim del qual és eixamplar qualitat. Però, no ho oblidem: l’estat la llibertat, les possibilitats d’opcions. no és, ni molt menys, l’únic agent res- Tanque este punt limitant-me a enu- ponsable d’esta tasca. merar algunes de les virtuts que, des Així, cadascú dels factors negatius del conjunt de l’oferta que fa FLORI- que he enumerat haurà de ser subs- DA, enforteixen la societat civil: és una tituït per un altre de signe positiu: en escola de civilitat, ajuda a la transfor- lloc de necessitat, l’autonomia o la mació de l’economia, revitalitza la cul- llibertat personal; en lloc d’evitar la tura social, ajuda a entendre la nova malaltia, practicar la salut activa; en Alumnes en una aula.

13 SOCIOCOMUNITARI

Florida fa 30 anys al servei de la formació acadèmica i professional de l’Horta Sud Fa t i ma Ko u d s i

Dalt, el centre Florida en 1988. A la dreta dalt, celebració d’una jornada sobre des- envolupament professional. Baix, els presidents de Florida dels últims 30 anys.

El centre, vinculat des dels seus orígens al cooperativisme valencià, és hui en dia una referència dins l’àmbit educatiu de la Comunitat.

ardor de 1973: naix l’Escola de Trenta anys han transcorregut des de València. A més, s’imparteixen els Tl’Horta, una iniciativa formativa d’aquella data i l’escola va anar crei- cursos de l’Ensenyament Secundari de caràcter agrícola que hui coneixem xent fins a convertir-se en el que Obligatori, el Batxillerat i diversos ci- com Florida Centre de Formació. Els hui representa Florida: un centre de cles formatius. seus promotors eren un grup perta- formació superior, tècnica i de nego- A més, Florida posa a disposició de nyent a la JARC (Joventut Agrícola cis, on s’imparteixen programes de l’alumnat una àmplia oferta de serveis i Rural Catòlica). Davant l’escassa postgrau, estudis universitaris, cicles complementaris com ara el Departa- docència que hi havia entorn aquest formatius, ensenyança secundària, ment d’Orientació i Inserció Professi- sector van decidir posar en marxa una formació contínua i ocupacional i idi- onal, l’objectiu del qual és facilitar-li escola amb l’objectiu de formar els omes. l’accés al món laboral; el de Relacions sectors més desfavorits. Internacionals, que els posa a l’abast La iniciativa va anar ampliant-se amb Oferta formativa diferencial la possibilitat d’estudiar o fer pràcti- el pas dels anys fins que la tardor de Florida, amb més de 5.000 alum- ques en altres països, o l’Àrea d’Em- 1977 va començar, dotada d’un caràc- nes cada any, ofereix tres titulacions prenedors. ter més acadèmic, la primera promoció adscrites a la Universitat de València: Florida es qualifica a si mateixa com d’alumnes amb què va comptar aques- Llicenciatura en Administració i Di- una “Universitat diferent”. L’alumnat, ta escola ubicada en aquell moment recció d’Empreses, Diplomatura en a més de gaudir d’un campus de més en uns terrenys del municipi d’Albal Ciències Empresarials i Diplomatura de 27.000 metres quadrats i rebre la pertanyents a la parròquia del barri en Turisme. Així mateix, en el centre formació acadèmica, com que estudia de la Florida. Les matèries impartides també s’imparteixen diversos estudis en aquest centre adquireix, a més, giraven majoritàriament al voltant de d’Enginyeria Tècnica Industrial en les habilitats i coneixements no sols pro- la formació professional, sobretot en el modalitats de Mecànica i Electrònica fessionals i empresarials sinó també camp de l’agricultura i la indústria. adscrites a la Universitat Politècnica socials i personals.

14 SOCIOCOMUNITARI S OC I OCO MU N T ARI

Florida posa a disposició de l’alumnat una àmplia oferta de serveis complementaris com ara el Departament d’Orientació i Inserció Professional.

Florida és una cooperativa de treball associat en què tant els docents com el personal d’administració i serveis són socis del centre. Això comporta una implicació, una motivació, un es- perit de superació i d’esforç dels quals resulta beneficiat el seu alumnat. Este centre educatiu entén la formació com a vehicle de transformació social, Grup d’alumnes en el campus. d’emancipació, de millora i de compe- titivitat. Per això, Florida aposta fer- mament per la diveArsitat com a valor i interpreta el treball cooperatiu com a Naixement d’una gran escola base de creació del coneixement. Com a valors fonamentals defén a més la Octubre de 1968. En vista de l’èxit previ d’una cooperativa de vivendes a tolerància, el diàleg, la solidaritat, el Beniparrell i la demanda creixent d’un grup de famílies, un grup de per- compromís i la superació de prejudicis sones que havien militat en la JARC (Joventut Agrícola i Rural Catòlica) i discriminacions, així com una actitud comença a madurar una idea que es va materialitzar en la posada en oberta al canvi i a l’actualització pro- marxa d’una cooperativa de vivendes populars. D’este grup de treball fessional permanent que permet mi- va sorgir l’obligatorietat de destinar una partida d’un 1% dels seus be- llorar de forma constant per mitjà de neficis a un fons d’ajudes socials. la investigació i l’actualització contínua de coneixements i recursos. Octubre de 1973. La procedència agrícola de quasi tots els membres d’aquest grup de treball, sumada a la deficient formació del sector, va 2008 semestre segond 28, Núm. 30 aniversari desencadenar el compromís de promoure iniciatives educatives en els Més de 300 persones vinculades al sectors més desfavorits. En estes circumstàncies va nàixer per al curs món de la política, l’empresa, l’econo- 1973-1974 l’Escola de l’Horta, que impartia formació agrícola. mia i la societat valenciana van estar presents en els actes de celebració del Anys 1976-1977. Es posa en funcionament el projecte educatiu de Flori- 30é aniversari de Florida. El centre va da. Amb la col·laboració del rector de Massanassa es va firmar un acord retre homenatge a tots els presidents amb l’Arquebisbat pel qual es podien aprofitar uns terrenys d’una par- que al llarg del temps han passat per ròquia al barri de la Florida, a Albal, per a ubicar una escola formativa l’entitat, així com als seus fundadors, de major capacitat. Després, ja constituït el Patronat del futur centre entre els qual trobem Francisco Pons formatiu, es va començar a funcionar en la segona planta d’un edifici Alcoi, expresident de l’Associació Va- destinat inicialment a Consum a Beniparrell. El primer curs va començar lenciana d’Empresaris, o Josep Maria a fer camí la tardor de 1977. Soriano, actual director general de Caixa Popular, qui en la seua inter- Any 1980. Es van comprar uns terrenys a Catarroja i es va construir el venció va indicar que els seus funda- primer edifici del campus. Florida va anar creixent fins a convertir-se en dors mai no van pensar que Florida el que és hui, un dels centres formatius més complets i de major prestigi arribaria a convertir-se en el centre de de tota la Comunitat Valenciana. formació que és hui en dia.

15 ACTUALITAT COMARCAL La Mancomunitat de l’Horta Sud demana la redacció d’un pla estratègic metropolità

Fr a n c e s c Ma r t í n e z

L’organisme proposa la redacció d’un pla estratègic metropolità, document que hauria d’assentar les bases d’un Pla d’Acció Territorial de l’Àrea Metropolitana de València. Imtatge actual de l’horta d’Aldaia.

a Mancomunitat de l’Horta Sud ha tàrees d’horta per a construir més de en el que demana una reflexió sobre la Ldemanat a l’Ajuntament de Valèn- 24.700 vivendes noves- ha provocat necessitat de fer una planificació terri- cia, la Generalitat i el Govern central la reacció de diverses entitats valenci- torial metropolitana i no individualista que elaboren directrius de planificació anes que reclamen un urbanisme més com pretén València. La Mancomuni- i coordinació metropolitana per als racional i equilibrat. La Mancomunitat tat demanà a aquestes tres instituci- 44 municipis de l’Horta. L’organisme de l’Horta Sud ha alçat la veu i ha ons que introduïsquen directrius de proposa la redacció d’un pla estratè- plantejat diverses propostes per a unir coordinació metropolitana, de planifi- gic metropolità, document que hauria criteris i recursos entre les diverses cació conjunta entre els 44 municipis d’assentar les bases d’un Pla d’Acció administracions de la comarca. de l’Horta, amb l’objectiu que el crei- Territorial de l’Àrea Metropolitana de El passat 28 de maig, la presidenta xement de la capital no perjudique als València. de la Mancomunitat, Empar Navarro, pobles del seu voltant. La revisió del PGOU de València -on hi presentà un document a l’Ajuntament La Mancomunitat considera que la re- ha la previsió d’urbanitzar 405,2 hec- de Valencia, la Generalitat i el Govern, visió PGOU de València pot perjudicar i hipotecar el desenvolupament futur de l’Horta Sud en quatre aspectes importants: L’ampliació del Port de València. La construcció de noves infrastruc- tures de comunicació i transport. Canvis en els usos del sòl residencial i industrial. La protecció de l’horta. Pel que fa a l’ampliació del Port, això suposa per a l’Horta Sud una major L’espai agrari conviu amb una atapeïda xarxa de vies de comunicació. càrrega de trànsit rodat i més neces-

16 ACTUALITAT COMARCAL T CO MAR C A L A CT UA L I T

La conclusió de la Mancomunitat és que cal disposar d’una planificació territorial i estratègica que establisca pautes de creixement i progrés social en l’àrea metropolitana. sitat de sòl per a zones logístiques. Usos del sòl la planificació i infrastructures ade- Quan a les víes de comunicació i l’hor- Pel que fa als usos del sòl, la Manco- quades i la cooperació empresarial ta, el PGOU de València contempla munitat defensa que s’articulen fór- pública-privada. la urbanització de 4.052.085 m2 per mules de coordinació supramunicipal Consolidar València i l’Horta com a a la construcció de més de 24.700 per definir amb amplitud de mires i metropoli europea emprenedor amb habitatges. Això implica la necessitat visió de futur quins haurien de ser els influència sobre la regió geogràfica de més anells viaris de carreteres usos més racionals del sòl residencial, del sudest d’Europa. i més congestió urbana, ja que de industrial, serveis i agrícola en tota Fomentar la integració socioeconò- complir-se les previsions del PGOU, l’àrea metropolitana, introduint tam- mica del àrea metropolitana de Va- els barris de la capital s’aproparien bé plans de protecció de l’horta. En lència en l’economia internacional, (o s’unirien en alguns casos) als nuclis aquest sentit, la Mancomunitat coinci- amb el propòsit d’assegurar el seu urbans de municipis com Benetússer, deix amb el Consell Valencià de Cultu- creixement en termes de progrés Sedaví, Alfafar, Picanya o Paiporta, ra, la Fundació Horta Sud i l’Ideco de econòmic i social i de millores de que hui encara estan separats de l’Horta Sud sobre la necesidad d’ar- qualitat de vida. València por zones d’horta. Davant ticular mesures proteccionistes per a Assolir una posició rellevant dins d’això, la Mancomunitat demana una garantir la sostenibilitat de l’horta de de la xarxa europea de ciutats, major coordinació entre l’Estat i la València i la seua comarca. projectant la seua identitat i parti- Generalitat per a conjugar els plans L’objectiu de la Mancomunitat no és cularitats. de carreteres les dos administracions anar contra el PGOU de Valencia, sinó Aquest Pla d’Acció Territorial hauria amb la finalitat que las futures víes plantejar una coordinació territorial d’abordar temes decisius com el crei- de comunicació perjudiquen el menys metropolitana, la qual ara és més xement de la població i la demanda possible la comarca. urgent que mai, ja que el creixement de vivenda, els instruments d’orde- urbanístic desmesurat dels últims anys nació urbanística d’usos del sòl, la

ha provocat una regressió alarmant de racionalització de les infrastructures de 2008 semestre segond 28, Núm. l’horta i ha creat bastants disfuncions transport i la sea interconnexió amb el territorials en la comarca. port i aeroport, la protecció de l’horta, La conclusió de la Mancomunitat és l’obertura dels ursos industrials actuals que cal disposar d’una planificació a nous sectors quinaris, la mobilitat per territorial i estratègica que establisca l’àrea metropolitana i la consolidació pautes de creixement i progrés soci- d’una xarxa eficaç de transport públic, al en l’àrea metropolitana. Aquesta entre altres. planificació, segons la Mancomunitat, hauria de reflectir-se (en primer lloc) en un Pla Estratègic Metropolità de València, el qual definiria les directrius del corresponent i preceptiu Pla d’Ac- ció Territorial de l’Àrea Metropolitana de València. Entre les línies estratègi- ques metropolitanes que caldria defi- nir en el futur destaquen les següents: Implantar una nova forma de fer ne- Mapa de les principals vies de comunica- Terme de Catarroja, lloc de confluència ció de l’Horta Sud. goci mitjançant la implementació de de l’horta i l’arrossar.

17 ACTUALITAT COMARCAL

Posicionament de l’IDECO i la Fundació Horta Sud davant el Pla d’Acció Territorial de Protecció de l’Horta de València

La Fundació i l’IDECO aposten per garantir la continuïtat agrícola dins d’un marc de convivència sostenible amb les altres activitats econòmiques.

l passat mes de maig, la Genera- per les séquies del Túria integrades en d’aquestes estratègies. Això no obs- Elitat Valenciana va presentar a les el Tribunal de les Aigües de València i tant, el PAT té una falta de concreció institucions i organismes representa- la Reial Séquia de Moncada. El PAT sobre quina figura de protecció legal tius de la comarca la versió preliminar destaca els valors històrics, paisagís- necessita l’horta i no explica quina ha per a la participació pública del Pla tics i culturals de l’horta, alhora que de ser la implicació de l’administració d’Acció Territorial (PAT) de Protecció planteja cinc estratègies de protecció autonòmica en les polítiques protec- de l’Horta de València. La Fundació amb objectius complementaris. Les cionistes que pretén desenvolupar. El Horta Sud i l’Institut d’Estudis Comar- estratègies són les següents: PAT de l’Horta es pot consultar en la cals (IDECO) de l’Horta Sud van ser 1. Fer de l’horta una infrastructura pàgina web www.cma.gva/pathuerta convidats per la Conselleria de Medi verda que connecte els municipis, de la Conselleria de Medi Ambient, Ambient per a aportar propostes de espais rurals i espais naturals de Aigua, Urbanisme i Habitatge. millora al PAT. Per això, el passat 16 l’Horta. d’octubre de 2008, l’IDECO i la Fun- 2. Garantir la continuïtat agrícola. PROPOSTES DE L’IDECO I LA FUN- dació van presentar davant la Direcció 3. Integració i millora de la relació fí- DACIÓ HORTA SUD PER A MILLO- General del Paisatge de l’esmentada sica i visual de l’horta amb les vies RAR EL PAT DE PROTECCIÓ DE conselleria un document de posiciona- de comunicació i nuclis urbans. L’HORTA DE VALÈNCIA ment sobre el PAT que reproduïm en 4. Posar valor als recursos culturals i Davant la presentació del Pla d’Acció Papers de l’Horta. visuals de l’horta. Territorial (PAT) de l’Horta, l’Insti- 5. Potenciar l’horta com a ús públic- tut d’Estudis Comarcals (IDECO) de QUÈ PROPOSA EL PAT DE L’HOR- recreatiu. l’Horta Sud i la Fundació per al De- TA? Per a aconseguir aquestes finalitats, senvolupament de l’Horta Sud hem L’àmbit geogràfic del PAT abraça 45 el PAT proposa diverses fòrmules decidit prendre part en el procés de termes municipals de l’Horta regats per a garantir la gestió i finançament participació ciutadana sobre l’esmen-

18 ACTUALITAT COMARCAL T CO MAR C A L A CT UA L I T

El PAT té una falta de concreció sobre quina figura de protecció legal necessita l’horta i no explica quina ha de ser la implicació de l’administració autonòmica en les polítiques proteccionistes que pretén desenvolupar.

El primer mapa mostra la xarxa hidràulica històrica de la comarca, mentre que el segon detalla (color marró) les zones on hi ha una major eficiència de reg. tat PAT presentat per la Conselleria dues iniciatives interessants promogu- de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme des per amb dues entitats: i Habitatge. 1. El llibre L’Horta Sud en l’horitzó de l’any 2015, editat per la Fun- L’IDECO i la Fundació Horta Sud dació Horta Sud. Es tracta d’una són dues entitats amb els següents anàlisi prospectiva de la comarca objectius: que havia de servir de base per a 1. Promoure la realització d’estudis l’elaboració del Pla Estratègic Co- sobre el desenvolupament social i marcal per part de la Generalitat cultural de la comarca de l’Horta Valenciana i els ajuntaments de Sud, integrada per les següents l’Horta Sud. Tot i això, la Conselle- poblacions: Alaquàs, Albal, Alcàs- ria de Presidència, que inicialment ser, Aldaia, Alfafar, Benetússer, va manifestar interés i va reco- Beniparrell, Catarroja, Llocnou de néixer la necessitat d’aquest pla, 2008 semestre segond 28, Núm. la Corona, Manises, Massanassa, no arribà a realitzar cap iniciativa Mislata, Paiporta, Picanya, Picas- en aquesta direcció. L’esmentat sent, Quart de Poblet, Sedaví, estudi, editat en 1998, planteja Silla, Torrent i Xirivella. la necessitat d’una protecció es- 2. Protecció del patrimoni cultural pecial de l’horta per part de la natural i arquitectònic de la co- Generalitat per a preservar aquest Xarxa del regadiu de l’Horta. marca. Fomentar programes i ac- paisatge històric. tivitats que permeten un major 2. La col·lecció d’estudis de la co- desenvolupament global, donant marca «Monografies de l’Horta suport a persones i entitats mit- Sud», promoguda per l’IDECO, jançant assessorament i finança- així com la revista Annals. Són ment de qualsevol tipus d’ajuda. iniciatives que han donat lloc a 3. Organitzar activitats i elaborar l’edició d’estudis referents a la projectes d’actuació orientats a la comarca, entre els quals figuren vertebració social i cultural del seu alguns relacionats amb el patrimo- àmbit d’actuació. ni de l’horta, com per exemple el En aquesta línia de treball, i en relació llibre recentment editat L’aigua a a la protecció de l’horta, cal destacar l’Horta Sud. Partida de Santa Anna d’Albal.

19 ACTUALITAT COMARCAL

L’urbanisme depredador dels últims anys i la construcció sense visió metropolitana de grans infraestructures de comunicació, que parteixen termes i quartegen el territori, han afavorit una regressió ambiental alarmant de l’horta.

Obres de l’AVE. Aquesta infrastructura ferroviària ha partit en dos la comarca.

El PAT de l’Horta és una oportunitat micament les mesures que planteja el que tenim per a redreçar la degradació PAT ni quin organisme ha de gestio- d’aquest espai agrícola. En el passat nar-lo. Volem que el PAT no siga una han fracassat diverses iniciatives so- simple declaració de bones intencions cials per a protegir l’horta, com per que al final no es concreten en res; exemple el rebuig de les Corts Valenci- demanem que el PAT siga una ferra- anes de la Iniciativa Legislativa Popular menta política útil que servisca per a per a crear una llei de protecció de protegir de veritat l’horta. l’horta. A més, l’urbanisme depreda- dor dels últims anys i la construcció Mesures de protecció general que sense visió metropolitana de grans proposem: infraestructures de comunicació, que 1. Aprovació en les Corts Valencia- parteixen termes i quartegen el territo- nes d’una Llei de protecció de ri, han afavorit una regressió ambiental l’Horta que contemple la salva- alarmant de l’horta. Tant la Fundació guarda d’aquells espais agrícoles com l’IDECO hem alertat i hem de- de l’horta que encara resten intac- nunciat en diverses ocasions aquesta tes en la nostra comarca. situació. Pe altra banda, el Consell 2. Creació d’un òrgan supramuni- Valencià de Cultura, les universitats cipal (amb participació d’ajun- El mapa mostra els dos espais prote- valencianes i també la Mancomunitat taments, associacions agràries, gits de la comarca: la ribera del Túria i Intermunicipal de l’Horta Sud han de- l’Albufera. manat a la Generalitat mesures efecti- ves per a la protecció de l’horta. El PAT recull una diagnosi de la pro- blemàtica de l’horta i proposa un pla d’actuacions que són fàcilment assumibles. Això no obstant, veiem una falta de concreció sobre la impli- cació de les institucions autonòmiques en les polítiques proteccionistes que s’han de desenvolupar. Tampoc no Motor de Benamà d’Albal. queda clar com es finançaran econò-

20 ACTUALITAT COMARCAL T CO MAR C A L A CT UA L I T

No volem una visió de l’horta com a parc temàtic, cal que es mantinga l’activitat econòmica agrària; per tant, s’han d’articular mesures fiscals, econòmiques i comercials per a fer rendible l’horta.

Una imatge del passat. En la dècada de 1950 el carro encara era el principal mitjà de transport de la comarca.

Generalitat, Mancomunitat de El llaurador és el guardià del l’Horta Sud i l’Horta Nord, així paisatge i el jardiner de l’horta, com entitats representatives co- per tant cal tindre’l en compte en marcals de l’àmbit econòmic, cul- qualsevol decisió. A més, la po- tural i associatiu que treballen per blació d’agricultors està envellint, la defensa de l’horta. Ha de ser un per la qual cosa cal assegurar el organisme amb autoritat rectora i vincle i relleu generacional. No capacitat d’actuar i sancionar. Cal volem una visió de l’horta com a veure la possibilitat d’importar a parc temàtic, cal que es mantinga l’Horta altres models de protec- l’activitat econòmica agrària; per ció d’espais agrícoles, com per tant, s’han d’articular mesures exemple el Parc Agrari del Baix fiscals, econòmiques i comercials Llobregat de Barcelona, per tal de per a fer rendible l’horta. Per Núm. 28, segond semestre 2008 semestre segond 28, Núm. veure si són aplicables les seues això proposem un pla integral polítiques al nostre territori. d’actuació en l’agricultura que 3. Desenvolupar una política agrà- assegure les rendes de l’activitat ria des de la Generalitat, en col· agrària i faça realitat les mesures laboració amb l’Estat i la Unió Eu- del Pla Estratègic per a l’Agricul- ropea, per tal d’articular mesures tura que el PAT preveu. Per això de suport al llaurador de l’Horta. proposem: Mapa dels hàbitats i sistemes agrícoles a. Reforçament de l’Escola de Ca- de l’Horta. patassos Agrícoles de Catarroja mitjançant la introducció o am- pliació de tècniques tradicionals i biològiques que asseguren el relleu generacional. b. Impulsar una marca de qualitat per a posar en valor els pro- ductes de l’horta arrelats a una tradició. c. Reconversió ecològica de les L’AVE ha destrossat bona part de l’horta. explotacions. Assut del Túria.

21 ACTUALITAT COMARCAL

Tot i que el PAT se centra únicament en l’horta de les sèquies del Tribunal de les Aigües de València, proposem que es valore la possibilitat real d’incloure l’espai hidràulic de la Séquia Real del Xúquer a l’Horta Sud en el PAT.

L’urbanisme depredador assetja cada vegada més l’horta.

d. Impuls d’un mercat interior municipi amb una visió metro- municació) i mantindre els espais amb poca intermediació (Mer- politana de l’oferta. intersticials entre els pobles. cavalència, cooperatives, crear c. Prioritzar el bé públic i l’interés 6. Veiem amb preocupació que una punts locals de distribució de general en els PAI o revisions part extensa de la comarca regada verdura locals...). del PGOU enfront d’actuacions per la Séquia Reial del Xúquer no 4. Aprovar una moratòria urbanís- privades especulatives. No po- estiga en el PAT. Tot i que el PAT tica per a noves actuacions a la den ser sols les empreses de se centra únicament en l’horta de comarca, especialment grans PAI construcció les que decidisquen les sèquies del Tribunal de les Ai- i grans infraestructures de co- com ha de ser el nostre poble gües de València, proposem que municació. Demanem una major en el futur en funció dels seus es valore la possibilitat real coordinació de la Generalitat amb objectius. d’incloure l’espai hidràulic de la l’Estat i ajuntaments en aquestes d. Estudiar detalladament què Séquia Real del Xúquer a l’Hor- matèries per tal que les futures passa quan acaba la ciutat i ta Sud en el PAT. No oblidem que actuacions no perjudiquen l’horta. comença l’horta (fer cinturons aquesta séquia rega els termes mu- Entenem el sòl d’horta com un verds de separació poble-hor- nicipals de Silla, Picassent, Alcàs- recurs escàs, necessari i no reno- ta) per a millorar la protecció ser, Beniparrell i Albal, on conflueix vable. Per tant, cal ser extremada- d’aquest espai agrari. amb la Séquia de Favara del Túria. ment exigent amb les noves actua- 5. Aprovar, des de la Generalitat, L’espai hidràulic del Xúquer és un cions urbanístiques dels municipis unes normes de coordinació regadiu tradicional històric valencià (urbanes, industrial, serveis...) i metropolitana dels 44 municipis que s’ha anant configurant a partir de les altres administracions. Per de l’Horta (incloent València) per del segle XVIII amb l’ampliació de això, proposem altres alternatives a articular una planificació terri- la Séquia Reial des d’Algemesí més sostenibles: torial i d’usos del sòl (residencial, fins a Albal que féu el Duc d’Híjar. a. Reciclar sòl urbà i no destruir agrícola, industrial i de serveis) La Séquia Reial rega actualment irreversiblement sòl d’horta his- amb una visió metropolitana que 3.074 hectàrees d’aquests cinc tòrica. Protegir en els PGOU les desterre el localisme individualista municipis de la comarca. La no-in- hortes històriques dels pobles i imperant dels municipis. L’objectiu clusió d’aquest territori en el PAT que la Generalitat done suport d’aquestes normes de coordinació pot posar en perill l’espai agrícola als municipis que ho facen. és doble: evitar la segmentació i la d’aquesta part de la comarca, ja b. Avaluar seriosament les ne- fragmentació del territori (especi- que pot afavorir un urbanisme cessitats de vivenda de cada alment per infraestructures de co- depredador i especulatiu.

22 ACTUALITAT COMARCAL T CO MAR C A L A CT UA L I T

La Séquia Reial rega actualment 3.074 hectàrees de cinc municipis de la comarca. La no-inclusió d’aquest territori en el PAT pot posar en perill l’espai agrícola d’aquesta part de la comarca, ja que pot afavorir un urbanisme depredador i

Antiga trilladora de la cooperativa agrícola d’Albal. especulatiu.

7. S uport institucional als Centres c. Vigilància i supressió dels abo- 10. Mantindre l’horta com a valor d’Estudis Comarcals (IDECO de cadors incontrolats. paisagístic. Incidir en el paper l’Horta Sud, Centre d’Estudis de 9. R edefinir la mobilitat a l’Horta. de l’horta com a zona també l’Horta Nord i Fundació Horta Sud) Cal avaluar i internalitzar les ne- d’esplai per a la ciutadania, de per tal de potenciar els seus treballs cessitats de mobilitat de les noves pulmó verd, facilitant-ne l’accés a d’investigació de l’horta i la comarca. actuacions urbanístiques i del seu vianants mitjançant la creació de 8. Assegurar la protecció del patri- impacte territorial i econòmic. Per vies ciclistes-vianants. moni hidràulic i agrícola de la això proposem que s’impulse des Torrent, 16 d’octubre de 2008 comarca. Per això, proposem les de la Generalitat el transport pú- següents mesures: blic col·lectiu superant el model a. Que la Generalitat elabore un actual de transport radial (pobles- cens dels elements de regadiu València), i potenciar el transport

(séquies, feses, partidors...) i transversal (pobles entre pobles). 2008 semestre segond 28, Núm. edificis agrícoles (horts de ta- Cal mantindre els camins històrics rongers, alqueries, masies...) i de trànsit agrícola i no motoritzat, que tots aquells que tinguen i fomentar-los com a xarxes ver- interés històric siguen declarats des de mobilitat sostenible entre Bé de Rellevància Local (BRL) els pobles. per tal d’evitar la seua destruc- ció per l’expansió urbana. Per a aconseguir-ho caldria establir les següents mesures: b. Establiment de centres per a visites guiades o fer itineraris que permeten a la ciutadania conéixer el seu patrimoni. Els museus de la comarca (Museu de l’Horta Sud «Josep Ferrís March» o el Museu de l’Horta d’Almàssera, per exemple) po- drien complir aquesta funció. Hort de Ca Lafré d’Albal, hui desaparegut.

23 GENT D’ACÍ “Jo sóc cantaor més que

cantautor” e.p.a.

“Els ancians serem majoritaris en allò que s’anomena “el geriàtric d’Europa”. Si fórem una societat vertaderament culta, els vells i els bojos hi tindrien el seu lloc”.

Miquel Gil (Catarroja, 1956) és un cantant, músic i estudiós de la música veure’m allò inflat al coll... Jo era a mediterrània de transmissió oral. Fou un dels fundadors del grup Al Tortosa, plovia i no em mullava, i vaig Tall. Baixar els greus, provar els acords de la guitarra, afinar la veu que dir-me: “Miquel, és un abisme”. I ara parla de terra mullada i temps passats… Així comença el preludi de estic ací. qualsevol concert dels molts que fa Miquel Gil. Des que el 2006 va eixir Quina és la societat valenciana als al carrer Eixos, el seu últim disc, la realitat no ha fet més que canviar a ulls de Miquel Gil? Després de les úl- una velocitat de vertigen. Dels entramats de la seua peculiar forma de times eleccions locals i autonòmiques fer música, de la societat valenciana que l’envolta, de la comarca que el et manifestares xafat... va veure nàixer i també del públic que el lloa als escenaris, ens parla en Si m’he de remetre als resultats elec- aquesta entrevista. torals no entenc allò que vota el meu poble i no tinc més remei que tragar Com has arribat fins al present dins solut. Mai arribarem als mass media. que vol viure en el desastre immobili- de la teua discografia i trajectòria Potser encara s’associa als usos mu- ari, en allò insostenible... Vivim en allò de vida? seístics del segle XIX en els quals es que s’anomena la bufa. L’economia Vaig començar als quinze anys amb Al plorava l’èxode rural i es tenia por del i els mercats són sobirans davant Tall i férem més de deu discos. Quan progrés i de la tecnologia de la ciutat. l’Estat? Ara tot els ha rebentat a les va arribar la informàtica musical vaig Però sí que hi ha llocs als Estats Units, mans, ens ha caigut el mur particular. començar a posar-me nerviós i cap Mèxic o la República Txeca on es fan Aleshores? als anys huitanta feia projectes per festivals molt bons amb grans diferèn- No hem sabut fer arribar el missatge a cinema, teatre i televisió. Després cies als escenaris. a la societat que no teníem bases sò- ja vaig decantar-me per les formes Per què cantares allò de “L’aigua lides amb eixe model. Han passat dos de cant valencianes, fins a allò que plou i no em mulla”? anys des de les eleccions i necessitem s’anomena la música contemporània És una cançó de Katà (2004), perquè un líder. Tant de bo el tinguem da- d’improvisació. per posar-me un branquilló de fenoll vant... ell acaba d’entrar, i jo ho estic Tenim tradició de música d’arrel? als llavis vaig agafar una antiga malal- reclamant. De totes maneres, a dos No és majoritari açò de les músiques tia de pastors. Els metges pensaven anys vista de les eleccions, allò que ètniques, i ací encara menys, en ab- que tenia una setmana de vida per haja de ser haurà de ser ràpid.

24 GENT D’ACÍ GENT D’ A CÍ GENT

“Tenim un codi tradicional o de transmissió oral sense ensenyament reglat amb un repertori variat, ric i de qualitat: falta que ens ho creguem aquells que estem dins”.

Miquel Gil en un concert a Alcoi.

Què passa amb els xiquets, amb els ha gent de fidelitat absoluta i jove, Jo sóc dels qui passe mono de pas- joves, amb els ancians? independentment d’aquells que ja ens doble i dels qui de tant en tant he de Supose que és un món de play station escoltaven en Al Tall. tocar el Paquito el Xocolatero i tots i mòbils; són usos socials difícils de Què necessitem per reviscolar la ri- els pasdobles afandangats que ací canviar, i per a què volem canviar res? quesa musical pròpiament valenci- incloem en la música festera. Amb el Però la realitat social ara és apassio- ana? blues també ho passe bé, però amb el nant amb la globalització real. Els bar- Tenim un codi tradicional o de trans- pasdoble, millor. ris de Catarroja fa poc em semblaven missió oral sense ensenyament reglat I què toques? Marsella i nosaltres els aborígens. I els amb un repertori variat, ric i de qua- La percussió, i sense seguir el paper ancians serem majoritaris en allò que litat: suficient per a pujar a la World ni res, de tan bé com m’ho passe al s’anomena “el geriàtric d’Europa”. music. I falta que ens ho creguem carrer. Si el mestre creu que jo ho faig Si fórem una societat vertaderament aquells que estem dins, que realment malament, que em tire fora culta, els vells i els bojos hi tindrien sí tenim eixe codi, i que tot açò oral

el seu lloc. entre a l’escola. 2008 semestre segon 28, Núm. Si hagueres de cantar a l’Horta, l’ele- Quines són les propostes concretes gida entre les peces seria... que ens cal fer? Faria l’himne no oficial per al meu bar- Un Obradoiro, com a Galícia. Tenim ri de les Barraques, a Catarroja, que un patrimoni immaterial que s’ha de diu que ja no queden cases a l’horta consensuar. ni gambes a les barraques. El meu po- Musiques molta poesia, quins poetes ble el varen doblegar amb un PAI i la seran els cantats en el futur? cultura lligada a la terra desapareixerà Jo tinc molta facilitat per a la música, per una fina capa de dos pams de for- però per a les lletres sóc un negat. migó. Ni a l’Albufera queda gambeta Tinc una gran admiració pels cantau- ni al camp queden arbres, com diu la tors, però jo sóc cantaor més que cançó. cantautor. I hi ha un gran repertori de Tens un públic que va més enllà dels poetes per al futur: Manel Rodríguez- fidels d’Al Tall... Castelló, Tono Fornés, Ana Montero, Tenim un públic molt divers i trans- Teresa Pasqual en són alguns. versal i per això estem molt contents. La música de base a l’àrea de Va- I toquem més en festivals de noves lència és la feta per les bandes mu- músiques i jazz que en el folk: allí hi sicals...

25 patrimoni de l’horta sud Les alqueries de l’Horta Sud

Ad r i à Be s ó Ro s Després de la conquesta cristiana l’alqueria s’entén com un lloc poblat format per un conjunt d’edificis, uns dedicats a habitatge i altres per a l’ús de l’explotació agrària, d’entre els quals destaca l’habitatge del senyor. Alqueria de Severino.

l territori de comarca de l’horta obertes a l’espoli i el vandalisme. Les menta l’economia valenciana, la casa ESud s’ha caracteritzat històrica- més properes als nuclis urbans han del senyor esdevé una construcció ment per la presencia de tres paisatges estat engolides pel seu creixement i pròxima al palau característic del gòtic amb unes característiques ben diferen- en el millor dels casos s’han conservat civil que aleshores es construïa en la ciades: l’horta, regada per les séquies en mig de polígons industrials descon- capital, o arreplega les primeres mani- del Túria, la marjal, situada junt al llac textualitzades del seu entorn. festacions renaixentistes que afecten de l’Albufera, i el secà que comprenia l’arquitectura valenciana, sobretot a les terres situades al ponent per dalt El concepte d’alqueria al partir de la segona meitat dels cinc- de la hisohipsa dels quaranta metres. llarg de la història. cents. I a cadascun d’aquests paisatges s’as- L’alqueria ha experimentat en el trans- socia un tipus d’habitatge dispers: l’al- curs dels segles una evolució, que es queria a les terres d’horta, la barraca a palesa fonamentalment en les seues la marjal i el mas al secà. estructures arquitectòniques. L’arqui- L’alqueria ha tingut a la comarca de tecte Miguel Del Rey estableix una l’Horta Sud una presència escassa. Si sèrie de tipologies bàsiques, carac- analitzem la cartografia de les prime- terístiques de cada període històric. ries del segle XIX podem veure com el Després de la conquesta cristiana poblament dispers es va intensificant l’alqueria s’entén com un lloc poblat des de la perifèria de la comarca fins la format per un conjunt d’edificis, uns capital, on fins i tot, és prou freqüent dedicats a habitatge i altres per a l’ús trobar agrupacions de diverses alque- de l’explotació agrària, d’entre els ries. La major part de les alqueries de quals destaca l’habitatge del senyor. la comarca es concentren sobretot als Els edificis s’organitzen formant un termes de Xirivella i Picanya. “vicus” junt a la casa principal. Un bon La crisi agrària i la pressió urbanística exemple el tenim a l’alqueria dels Mo- de les últimes dècades han repercutit ros (Benicalap), mentre que a l’Horta en una degradació perceptible del Sud no s’ha conservat cap exemple. paisatge de l’horta i de les mateixes Durant els segles XV i XVI, a ran de alqueries que estan deshabitades i l’embranzida econòmica que experi- Alqueria Alta.

26 patrimoni de l’horta sud pa t rim on i

Des de la segona meitat del segle XVIII,

com a conseqüència de

directa del triomf su d l ’ ho r t a de l’academicisme racionalista, sorgeix un tipus d’edifici d’estructura simple: la casa compacta de dues crugies paral·leles a la façana.

Alqueria Nova d’Alfafar.

La consolidació del senyoriu en la El conjunt està format per dos edifi- teula àrab de dos faldons disposats en comarca de l’Horta per tot arreu del cis adossats, construïts en diferents perpendicular a la façana. La façana segle XVII dóna com a resultat l’apari- èpoques, on sols es conserven els principal presenta una única obertu- ció d’un nou tipus estructural des del cossos principals, ja que les crugies ra en planta baixa que es correspon qual es construeix l’arquitectura de que s’adossen en la part posterior es amb la porta d’accés, centrada sobre l’alqueria barroca, que va apartant- troben en un estat de ruïna absoluta. l’eix de simetria. Sobre el segon nivell se del concepte d’alqueria medieval i L’edifici més antic, que es podria da- s’obrin dues finestres disposades si- s’aproxima cada vegada més al con- tar al segle XVII, tot atenent la seua mètricament. cepte d’edifici únic. tipologia, està format per un cos prin- La planta baixa es destinava a habitat- Des de la segona meitat del segle XVIII, cipal de dues plantes de dues crugies ge. Conserva un interessant paviment com a conseqüència directa del triomf paral·leles a la façana amb coberta de de pedres de riu en la primera crugia. de l’academicisme racionalista, sorgeix un tipus d’edifici d’estructura simple: la casa compacta de dues crugies paral·leles a la façana. La forta pressió 2008 semestre segon 28, Núm. sobre la terra i la fragmentació dels arrendaments condueixen a la cons- trucció de nombroses alqueries, per la qual cosa aquesta tipologia de casa camperola és la més generalitzada per les terres de l’horta de València.

Un edifici singular: l’alqueria del Pollastre de Xirivella Es localitza al terme municipal de Xirivella, prop de la confluència dels camins del Pollastre i del Carregal, en la zona del reg del braç del Dijous. Es tracta d’una de les alqueries tipolò- gicament més interessants de la co- marca de l’Horta Sud, tot i que el seu estat de conservació és prou dolent. Alqueria del Pollastre de Xirivella.

27 patrimoni de l’horta sud

l’habitatge. A un costat, normalment a la dreta, s’afig una crugia destinada a quadra amb una coberta inclinada. La façana presenta tres obertures per planta, on destaca la porta d’accés situada sobre l’eix central de la planta baixa. Als costats laterals no solen presentar moltes finestres, mentre que a la part de darrere sol repetir-se la distribució de la façana principal. A la planta baixa l’espai es troba tra- vessat per un eix central que interrela- ciona les dues crugies amb l’exterior, pavimentat amb dues fileres de lloses de gres, pedres de riu, o simplement de terra batuda, que contribueixen a ressaltar d’una manera material i Alqueria de Serra de Xirivella. visible el caràcter axial. En la primera crugia a ambdós costats hi ha sengles A un costat arranca una escala de vol- nals del segle XVIII dins el context de dormitoris. En un dels costats de la ta de rajola que dona accés a la planta creixement econòmic i agrícola que segona crugia se situa la cuina amb superior. En la segona crugia trobem va caracteritzar aquesta centúria. La un fumeral de campana, la canterera, dues cambres. La que està situada a progressiva parcel·lació de l’horta va i el pou. A l’altre costat i ha una escala la dreta està dedicada a cuina, amb un fer que junt a les alqueries senyorials que dóna accés a l’andana, situada fumeral de campana que ocupa tota la apareguen una sèrie d’alqueries més a la primera planta. Està formada paret del fons. La planta alta estava modestes ocupades únicament per per un espai diàfan, ja que el mur de també destinada a habitatge, com ho llauradors que les habitaven per a càrrega que separa ambdós crugies demostra la presència d’un cel ras i la treballar unes terres en règim d’arren- ha estat substituït per dos pilars que compartimentació en cambres. dament. En el cas de l’horta es ma- sustenten la coberta mitjançant bigues Al costat dret del cos principal se terialitza en un increment del nombre de càrrega. Fins les darreres dècades n’adossa un altre d’una crugia de du- d’habitatges dispersos que responen del segle XIX aquest espai va estar es plantes amb coberta de teula àrab a la tipologia de casa de dues crugies dedicat a la cria del cuc de seda. Com d’un faldó que vessa cap a la façana. paral·leles a façana amb pati poste- podem comprovar, aquestes alqueries La façana principal presenta una com- rior. responen al mateix tipus arquitectònic posició simètrica on trobem tres ober- La tipologia està formada per dues que la casa de poble, amb la única tures en el nivell inferior, amb la porta crugies paral·leles a la façana amb un excepció que les alqueries són edificis d’accés centrada, mentre que sobre el eix centrat en planta on es localitza aïllats, mentre que la casa de poble pis superior s’obri una finestra centra- da a eix de façana. Està rematada per un ràfec de dues fileres de rajola. Com sol ser habitual en algunes alqueries, l’única crugia que conforma la casa es divideix en dos parts, tot imitant la distribució de la casa de dues crugies. En la primera meitat trobem dues ha- bitacions, mentre que en la part pos- terior hi ha a un costat un menjador amb fumeral i a l’altre una escala que puja cap a la planta superior.

Edificis posteriors al segle XVIII Les alqueries que trobem a l’Horta Sud es construeixen a partir de fi- Alqueria de la Foia de Picanya.

28 patrimoni de l’horta sud pa t rim on i

al cos lateral de l’Alqueria de Sòria, a Massanassa, l’andana de la qual es dedicava íntegrament a aquesta activitat. A Picanya destaca per la seua potèn- de

cia arquitectònica l’Alqueria Alta. Està su d l ’ ho r t a formada per un cos principal de dues crugies de dos plantes paral·leles a façana, junt a les quals s’adossa altra crugia en perpendicular que assoleix les tres plantes d’alçada, d’allí el nom amb que es coneix popularment. En la part posterior s’adossen cossos cons- truïts en diverses èpoques, tancant un pati interior rectangular. Del seu exterior destaquen una cantonera de pedra de carreus que reforça el cantó Alqueria de Salvadora d’Alaquàs. de la crugia de tres plantes, i la rei- xeria de ferro forjat amb motius bar- s’adossa una al costat de l’altra entre formada per un cos principal de dues rocs. Les alqueries de Severino i de mitgeres. crugies de dues plantes que s‘alça Moret, al terme de Xirivella guarden Tot atenent a les bones condicions de amb murs de tapial i verdugades de relació amb aquest tipus. La primera la climatologia mediterrània, algunes rajola. A més de trobar aquest tipus presenta un cos d’una planta adossat de les activitats humanes pròpies de forma aïllada, hi ha alguns casos on en perpendicular al cos principal. La de l’habitatge es desenvolupaven a s’adossen dos o més unitats sobre les segona presenta a cada costat sen- l’exterior, sobretot als mesos d’estiu, parets mitgeres format agrupacions gles cossos d’una crugia d’una i dues on hi havia una sèrie d’elements as- d’alqueries. És el cas de l’Alqueria de plantes respectivament. sociats a l’edifici com ara l’emparrat, la Foia (Picanya) amb dos vivendes i el forn de coure pa, els porxos per a les alqueries de Salvadora (Alaquàs) Un valuós patrimoni en guardar el carro, etc. amb tres. perill A aquest tipus canònic responen les Les alqueries del Xato i de Dolores L’alqueria és la casa relacionada amb alqueries del Xato i de Serra a Xirive- presenten prop del ràfec una sèrie el paisatge de l’Horta. A partir de la lla, de Dolores a Aldaia, i de Moret a de petites obertures que servien per segona meitat del segle XX hem vist Picanya. Tot i el mal estat de conser- a afavorir la ventilació dels canyissos com moltes alqueries desapareixien vació hem de resaltar la importància de l’andana quan es criava el cuc de engolides pel creixement dels nuclis Núm. 28, segond semestre 2008 semestre segond 28, Núm. de l’Alqueria Nova al terme d’Alfafar, seda. La importancia de la cambra urbanitzats o queien desmoronades construïda pel Baró de Campo Olivar, sedera queda materialitzada també per l’abandó. En els darrers anys hi ha una certa sensibilitat social per la conservació del patrimoni local, per la qual cosa alguns ajuntaments han optat per la seua conservació, tot i que dels pocs testimonis que queden en peu a la comarca encara hi ha molts que manquen de qualsevol pro- tecció legal. En un moment en que hi ha obert un fort debat social sobre la protecció de l’Horta hem de plante- jar-nos si sols cal protegir les alqueri- es quedant totalment descontextua- litzades en mig de polígons o de nuclis urbans, o cal que aquesta pro- tecció abaste també el seu entorn, és a dir, les terres d’horta que la envol- Alqueria de Soria de Massanassa. ten?

29 arqueologia de l’Horta sud El tresor visigot d’Alcàsser

Ad r i à Pi t a r ch

Els visigots van travessar els Pirineus cap a l’any 409 dC, per les pressions dels huns. Aquests visigots eren tropes federades romanes que van establir-se en la península Ibérica a manera de tropes que havien de lluitar Senda de l’Horteta d’Alcàsser. per l’imperi, però les circumstàncies L’existència d’una necròpolis de l’època dels visigots a la Senda de l’Horteta d’Alcàsser ha propiciat la troballa de monedes d’or d’una polítiques, socials qualitat important relacionades amb un rei visigot, Leovigild (569-586 i econòmiques de dC), és a dir, emmarcats dintre d’una cronologia del segle VI-VII dC, abans de l’arribada dels àrabs a les nostres terres. l’imperi eren febles.

er tal d’entendre què és i a quina blerts a la península també van actuar cia volia restablir el passat romà Pèpoca pertany el jaciment visigot cada vegada amb més llibertat per la de l’imperi. Les tropes bizantines d’Alcàsser cal detallar de forma gene- feblesa romana. En aquest moment hi s’estaven ubicant i ocupant terres al ral el context històric. El territori va- ha molta destrucció i vandalisme per Mediterrani occidental i per aquesta lencià entrà a formar part del domini tot arreu. causa es van reforçant militarment visigòtic en un moment determinat, És en aquest context que entenem els espais al voltant de València. quan l’imperi romà pateix la seua que s’estableixen uns castres o cas- Una guerra civil entre els mateixos debilitat i comença la caiguda. Els tells defensius al voltant de la ciutat visigots pel domini del territori farà visigots van travessar els Pirineus cap de València. Aquests castres estan que els bizantins s’instal·len entre el a l’any 409 dC, per les pressions dels situats en una clara posició defensiva Xúquer i Cadis, creant la província de huns. Aquests visigots eren tropes per tal de controlar els camins més la Spaniae fins a l’expulsió definitiva federades romanes que van establir- importants de l’imperi. Cap a l’any d’aquests l’any 625 dC. La lluita, per se en la península Ibérica a manera 472 dC, el rei visigot Euric estableix tant, entre visigots i bizantins era cla- de tropes que havien de lluitar per definitivament un regnat propi al sud ra i l’augment de presència militar és l’imperi, però les circumstàncies po- dels Pirineus. A partir d’aleshores la evident llavors. Quan regna Leovigild lítiques, socials i econòmiques de península Ibérica està dins de l’espai (569-586 dC) en el territori visigot es l’imperi eren febles. visigot. Hi ha constància que València crea moneda pròpia, que són les que València quedava en aquells moments es troba en aquest context quan el s’han trobat al jaciment d’Alcàsser. dins de la província de Carthaginensis. bisbe Justinià celebra el concili epis- L’entorn d’Alcàsser també ha mostrat Aquesta província va estar atacada copal a la ciutat l’any 546. l’existència de restes d’aquest període pels vàndals del nord d’Àfrica durant En aquest moment la presència dels i d’una tipologia igual, almenys així ho tot el segle V dC, i els visigots esta- bizantins és evident. Aquesta presèn- pareixen demostrar les excavacions

30 arqueologia de l’Horta sud arqu eolog ia

Hi ha més vestigis semblants als d’Alcàsser. Hi ha

paral·lelismes a la de cambra sepulcral a su d l ’ ho r t a d’Anna, un hipogeu funerari a la Falquia de Beneixida i a la necròpolis de Chinchorro, a l’Albufereta d’Alacant. Els arqueòlegs han trobat monedes de l’època del rei Leovigild.

d’Alcàsser respecte d’altres com les (569-586 dC), és a dir, emmarcades estat un dels misteris que la població del Romaní i Montserrat, on s’han en una cronologia del segle VI-VII dC, d’Alcàsser tenia pendent des de feia trobat tombes amb aixovar de l’època abans de l’arribada dels àrabs a les anys, i aquesta col·lecció numismàtica visigòtica. nostres terres. Aquestes monedes es d’una qualitat espectacular havia de Hi ha més vestigis semblants als trobaven en alguns casos dins de tindre una resposta a partir de l’estudi d’Alcàsser. Hi ha paral·lelismes a la gerres de ceràmica en tombes exca- arqueològic amb un criteri i treball cambra sepulcral d’Anna, un hipogeu vades en la roca. metodològic. L’historiador local Fe- funerari a la Falquia de Beneixida Amb aquestes referències històriques brer Romaguera1 ja havia escrit l’any i a la necròpolis de Chinchorro, a de troballes de monedes d’or, i amb 1981 sobre la possibilitat d’existència l’Albufereta d’Alacant, sempre data- una ullada als horts que allí hi havia es d’aquest jaciment visigot en aquesta des entre els segles VI-VII dC, és a dir, documentaven fragments de ceràmica partida dels afores del poble. abans del àrabs. d’època visigoda datats al voltant del segle V-VI dC, emmarcats en un con- TROBALLES DE LLAURADORS text de canvis previsibles en la història 1. Febrer Romaguera ha realitzat alguns La intervenció arqueològica realitza- de les nostres terres. treballs d’investigació a la població,

da a Alcàsser en el marc d’un pla Les troballes de monedes d’or rela- sobretot pel que fa a l’estudi de la 2008 semestre segon 28, Núm. d’actuació integral del poble, és a dir, cionades amb aquesta època havien història local. en una zona a urbanitzar, va donar la possibilitat de saber més coses sobre la història d’aquest poble. Quan es van realitzar les tasques arqueològi- ques s’anava amb premeditació de poder trobar alguna cosa per notícies anteriors respecte d’aquests terrenys, anomenats la Senda de l’Horteta. Els treballs agrícoles realitzats en anys anteriors, sobretot amb la plantació i transformació dels horts de cultius tradicionals a tarongerar, realitzats a mitjan segle XX, va significar per als llauradors del poble la troballa de mo- nedes d’or d’una qualitat important que resultaven ser monedes relacio- nades amb un rei visigot, Leovigild Les excavacions han tret a la llum una necròpolis visigoda.

31 arqueologia de l’Horta sud

L’estudi realitzat en aquesta intervenció va permetre saber que es tractava de trients auris del regnat de Leovigild (569-586 dC), concretament nou encunyacions de Justinià I i Justí II.

Les troballes de la Senda de l’Horteta van ser mostrades en una exposició temporal.

La troballa més important fins a la rea- diuen alguns detalls importants de sobre l’economia. En aquest cas, a Al- lització de les tasques arqueològiques la situació política. També algunes càsser s’han trobat animals vertebrats eren les monedes d’or trobades per d’elles ens mostren aspectes divins o i malacofauna (animals invertebrats, diferents llauradors del poble. N’hi ecològics. caragols i altres semblants). devia d’haver moltes més de les tro- L’estudi realitzat en aquesta interven- S’han trobat ossos animals de bòvid, bades i documentades hui en dia, ja ció va permetre saber que es tractava ovella, cabra i cérvol, a més de ca- que se sap que molts col·leccionistes de trients auris del regnat de Leovi- ragols. En aquest cas, els ossos i els de monedes antigues i altres interes- gild (569-586 dC), concretament nou caragols estaven dins de les sitges sats van comprar-les i aquestes s’han encunyacions de Justinià I i Justí II. funeràries associades a les tombes. perdut per sempre. La resta de mone- Aquestes monedes responen a un mo- La terra: estudi dels sediments i de des que s’han quedat al poble a les ment històric en què s’estan produint les terres per a fer anàlisis. Estudi diferents famílies són autèntics tresors canvis en el sistema monetari romà i dels carbons per a aquestes persones i molt ama- se’n fan imitacions, amb una reduc- Aquest altre element també ens apor- blement les han deixades per a ser ció de la qualitat de les monedes, ta molta informació per a saber com estudiades, fotografiades i exposades més esquemàtiques i simplificades2. era el context en què vivien aquests en la col·lecció i exposició temporal L’estat visigot va intentar mantindre visigots. Amb l’estudi de carbons, la que es realitzà al poble durant uns i continuar el sistema monetari i el flotació de terres per a extraure llavors mesos. d’organització de l’Imperi Romà, un ens permet reconstruir parcialment sistema polític centralitzat. l’entorn del jaciment i ens aportarà EL TRESOR D’ALCÀSSER La fauna: estudi dels ossos animals informació de quina flora podia haver- Numismàtica: les monedes, estudi i de la malacofauna hi en aquesta zona en el segle VI-VII en el seu context L’estudi dels ossos animals trobats dC. Hi ha també molts arqueòlegs que En aquest cas és l’aspecte més signi- en la intervenció ens proporciona ficatiu de la intervenció arqueològica, altres aspectes importants dins del 2. El sistema monetari romà obeïa unes ja que són d’or i poc freqüents en context global de la intervenció. En normes que van variar segons el els estudis arqueològics realitzats en aquest cas és estudiat per un altre moment històric en què ens trobem. altres intervencions al País Valencià. tipus d’arqueòleg, l’anomenat zooar- A partir del 383, el trienni reemplaça Les monedes ens donen una datació queòleg, que a més de saber excavar al mig sòlid. A partir del s. V dC, amb concreta, ja que solen tindre imatges i interpretar un jaciment com la resta, el domini visigot i la disgregació de del període al qual s’associen com està especialitzat en l’estudi dels os- l’Imperi Romà junt al poder bizantí és l’anvers i el revers de la moneda sos animals. Això pot definir i exposar a l’Orient provoca canvis en les que mostren, normalment elements quins animals hi havia en aquell mo- estructures econòmiques romanes, característics com el rostre del rei, ment i saber quina funció tenien. És amb canvis també en el sistema emperador amb llegendes que ens un aspecte important per a saber més monetari.

32 arqueologia de l’Horta sud arqu eolog ia

incisos i una creu. Aquestes restes representen les deixalles d’un menjar ritual. També van eixir altres elements cons- tructius excavats en la roca, com

uns forats de dimensions reduïdes, de interpretats com a orificis per a les libacions. su d l ’ ho r t a Aquests elements trobats i analitzats ens fan entendre una bona part del procés d’enterrament amb la mensa per a fer les libacions,6 les tombes amb les restes humanes i part de l’aixovar trobat i relacionat amb els enterraments, i les sitges rituals on es depositaven les restes produïdes en tot el procés. Tomba visigoda excavada sobre el terreny.

3. Sepulcre excavat en la roca a mode s’especialitzen en l’estudi de carbons LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA de cripta per a soterrar una o més i sediments. Després de la intervenció arqueo- persones en disposició horitzontal i Els ossos humans: antropologia lògica s’ha pogut determinar que amb el seu respectiu aixovar. En aquest cas podia haver estat un l’existència d’una necròpolis a la Sen- 4. Sitja ritual: es tracta d’una estructura dels estudis més importants del ja- da de l’Horteta era realitat. Per tant, excavada en la roca. Serveix per ciment, però l’espoli de les tombes es podia relacionar l’existència dels a depositar les deixalles d’un en altres èpoques significa no trobar tremis d’or amb les estructures fu- menjar ritual en el moment festiu cap esquelet complet. Solament en neràries trobades: tombes3 excavades de l’enterrament. Se suposa que una de les tombes es va trobar algun en el terreny a tall de sepulcre i cam- realitzen una sèrie d’activitats fèmur humà. bres rituals o sitges rituals.4 festives, recordatoris, etc., d’un soldat La ceràmica: estudi dels materials Tres criptes van ser trobades, hipo- o membre de la comunitat. d’argila i altres elements geus excavats en la roca amb una 5. Peça de teler. Estan realitzades amb En aquest jaciment, l’estudi de la entrada i una cambra circular de 2 m argila i en aquest cas té inscripcions. ceràmica ha permés detallar i verifi- de diàmetre, amb un sostre en forma 6. Seria un tipus de mensa o superfície car aquelles hipòtesis en les quals es de cúpula. Les tombes contenien frag- de cremació (silicernium o preparació treballava, ja que, efectivament, se ments de ceràmica i ossos humans. 2008 semestre segon 28, Núm. i cremació ritual dels aliments i situa en aquest espai cronològic de La troballa de la tercera tomba repre- objectes usats en el funeral). les monedes. sentà una agradable sorpresa, ja que Les produccions són majoritàriament estava completa perquè es trobava africanes, n’hi ha també d’eivissenques davall d’un camí que no havia estat i ceràmiques locals. Abunden les àmfo- alterat mai. La tomba sí que havia res africanes anomenades Keay LXXI i estat espoliada i contenia fragments LXXII (denominació donada per l’autor de ceràmica africana, olles i altres que classificà les àmfores, creada amb elements abans comentats. el seu cognom i afegint seguidament L’altre tipus d’estructura són les sit- el número de peça). També hi ha nom- ges rituals, de les quals en van apa- brosos fragments de ceràmica comuna réixer quatre. Estan excavades en la i de cuina, cassoles, olles, tapadores, roca i tenen forma circular. Una d’elles bols, morters, gerres, pitxers, gerretes es trobava intacta i va proporcionar amb una sola ansa i gots. La ceràmi- materials diversos. Estava plena de ca es classifica, es fa un inventari de cendra, carbons, ossos d’animals, ca- totes les peces i aquelles més impor- ragols i ceràmiques. Però una de les tants, i les que tenen llavi o base, són troballes més espectaculars de la sitja dibuixades. fou una fusaiola5 amb caràcters grecs

33 CULTURA El Festival Inquiet de Cinema en Valencià de Picassent es consolida en la seua quarta edició Fr a n c e s c Ma r t í n e z

El Festival Inquiet de Cinema en Valencià aporta no només aigua fresca en l’anomenat seté art sinó també optimisme i treball en la normalització de la nostra llengua.

anys amagat. I els objectius de poten- El festival ha comptat amb la participació de 140 obres. ciar un espai propi dins del món cine- matogràfic de València i la seua àrea n uns temps on l’ús del valencià han nodrit l’Inquiet en les diferents metropolitana s’estan complint. Eocupa un espai minoritari en els seccions en què es divideix el festival. La novetat de l’Inquiet 2008 ha estat mitjans de comunicació i en les arts Les xifres de la quarta edició consta- l’homenatge a l’entranyable actor va- escèniques, el Festival Inquiet de Ci- ten la vitalitat i consolidació de l’In- lencià Joan Monleón, qui va rebre un nema en Valencià aporta no només quiet. En 2008 s’han presentat 140 premi per la seua aportació al cinema aigua fresca en l’anomenat seté art obres, duplicant la xifra respecte a la en la nostra llengua. És un tribut al sinó també optimisme i treball en la primera edició de 2005 on participa- treball realitzat per aquest personatge normalització de la nostra llengua. ren 70 projectes. El mèrit de l’èxit és cabdal en l’audiovisual de la nostra Enguany s’ha celebrat el IV Festival In- compartit, la llista de patrocinadors terra. Actor, presentador, cantant i quiet, durant els dies 20 al 29 de no- i col·laboradors és llarga, però entre showman en TVV, Joan Monleon va vembre. El poble de Picassent, amfi- tots mereix una felicitació especial jugar un paper molt important durant trió d’aquest important esdeveniment l’Ajuntament de Picassent per la seua la Transició, actuant en pel·lícules cultural, i els centenars de visitants aposta decidida pel cinema en va- d’humor tan significatives com El virgo que assisteixen al festival han vist com lencià, per fer possible la visualització de Visanteta o El Vicari d’Olot i Puta any rere any ha crescut aquest encon- d’un producte cultural que havia estat misèria, entre altres. tre cinematogràfic i com s’ha convertit ja en un referent incontestable en el PATROCINADORS DEL IV FESTIVAL INQUIET món de l’audiovisual en valencià. Organitza: Fàbrica de la Llum i Casa de la Cultura de Picassent En les últimes quatre edicions han pa- sat pel festival nombroses producto- Patrocina: Ajuntament de Picassent, Federació Escola Valenciana, Universitat de València, Generalitat Valenciana, Generalitat de Catalunya, Govern de les res, directors i actors i actrius que han Illes Balears, Universitat Politècnica de València, Universitat Jaume I de participat activament. L’Inquiet ha Castelló i Acadèmia Valenciana de la Llengua. crescut en qualitat i obres presenta- des, demostrant que l’audiovisual en Col·laboradors: RTVV, Levante-EMV, VilaWeb, Universitat d’Alacant, Silenci, TV3, Ràdio la nostra llengua té futur. Llargmetrat- l’Om, Els Films de la Rambla,Transcinema, Films de l’Orient SL, Enderrok, ges, curts, videoclips i documentals Filmoteca Valenciana i Pro 21.

34 CULTURA C U LT URA

OBRES SELECCIONADES EN EL FESTIVAL INQUIET 2008

Secció oficial llargmetratges La Kasona (Pau Martínez) No em demanes que et faça un petó perquè te’l faré (Albert Espinosa) La veu d’en Gabriel (José Enrique March) Automàtics (Iván Domínguez) Violetes (Rafa Montesinos) Jo, el desconegut (Joan Mallarach)

Secció oficial documentals Ser Joan Fuster (Llorenç Soler) Pura Alegria (David Gomis) La meva mare (Gina Ortega) Qüestió de génere (José A. Milla i Pau Fenollosa) Camins d’un somni (Marta Faresa i Elisabet Sort) Amina busca feina (Marisol Soto) Samara (Octavi Masià) La terra promesa (Xavi Mansanet) Nedar (Carla Subirana) Mirant al cel (Jesús Garay)

Secció oficial curtmetratges Històries trobades, temps perduts (S. Sebastián) Parada Intermèdia (Sergio Sanús) Goteres (Claudi Lichtenstein) Silenci (Sergio Rubio) Primer diumenge de Maig (Martín Román i Iñaki Antuñano) Stock (Eduardo Castillo) Laberint de presons (Lidia Martín)

Secció lliure Les obres més agosarades i atrevides La mort de l’Hamadríade (Pau Pascual) La paradoxa d’Arrow (Jorge Caballero) Gnosis (Fran Perea) Aprop (Aitor Echevarría)

Secció Inquieta per als més menuts La reina de la nit. Cuca Power (CP Cristòfor Colón de Benetússer) Sense rastre del nostre nom (CP Ayora de València) La lluna d’en Joan (CEE Siloé de Mollerusa) Lladres de somnis i Silencis (IES Son Pacs de Palma de Mallorca) 2008 semestre segon 28, Núm. Internautes/Què és per a tu l’institut (IES Arabista Ribera de Carcaixent) La samarreta (IES Faustí Barberà d’Alaquàs) Mare jo vull i Fotuts (IES Manuel Sanchis Guarner de Silla) Què és per a tu l’institut Escola de crims/Animals mecànics/La síndrome del caragol (IES Blasco Ibáñez de Cullera)

Secció Clip 2008 Reus (Wiskin’s) Un tros de fang (Mhisima) Tancs (Pirat’s sound systema) Temps o rellotge (Sanjosex) Parla (Els Pets) Mal al cor (Le petit ramon) Quina calitja (La Gossa Sorda) Fer res (Clara Andrés) Arbres, software i un te (Ver cel) Dominis (Kitsch) Memòria (Mazoni)

Secció Mostra. Homenatge a Joan Monleon. El Festival Inquiet projectà aquestes pel·lícules on Joan Monleón ha estat el protagonista: La Rossa del bar (Ventura Pons) El vicari d’Olot (Ventura Pons) Puta misèria (Ventura Pons) El virgo de Visanteta (Vicente Escribá)

35 PASSAT I PRESENT Foto cedida per Joan Martorell Principis del segle XX

Any 2007 Foto: Francesc Martínez

La Séquia de les Fonts de Picassent i Alcàsser

la séquia de les fonts data de l’època islàmica. Es nodria d’aigües del barranc de Picassent i regava dos petites hortes de subsistència de Picassent i Alcàsser. Ha tingut dos normes de reg fonamentals: la concòrdia de 1428 i les ordenances de 1845. la séquia naixia en el clot de la Gramassada i discorria pels dos termes formant braços i partidors. Les seues aigües movien el molí fariner hidràulic de Picassent. Per a regar els camps d’Alcàsser, la séquia travessava el barranc per mitjà d’un aqüeducte de fusta anomenat el “canal”. La séquia desaparegué vers l’any 1935 absorbida per la força dels motors d’aigües subterrànies. Hui sols es conserven a Picassent algunes restes del caixer, un partidor i els pilars de pedra que sostenien l’antic aqüeducte.