L'anarquisme Individualista a Espanya 1923-1938
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
L’ANARQUISME INDIVIDUALISTA A ESPANYA 1923-1938 Xavier DÍEZ RODRÍGUEZ ISBN: 84-688-4935-4 Dipòsit legal: Gi.1643-2003 http://hdl.handle.net/10803/7833 ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora. En cualquier caso, en la utilización de sus contenidos se deberá indicar de forma clara el nombre y apellidos de la persona autora y el título de la tesis doctoral. No se autoriza su reproducción u otras formas de explotación efectuadas con fines lucrativos ni su comunicación pública desde un sitio ajeno al servicio TDR. Tampoco se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al contenido de la tesis como a sus resúmenes e índices. WARNING. Access to the contents of this doctoral thesis and its use must respect the rights of the author. It can be used for reference or private study, as well as research and learning activities or materials in the terms established by the 32nd article of the Spanish Consolidated Copyright Act (RDL 1/1996). Express and previous authorization of the author is required for any other uses. In any case, when using its content, full name of the author and title of the thesis must be clearly indicated. Reproduction or other forms of for profit use or public communication from outside TDX service is not allowed. Presentation of its content in a window or frame external to TDX (framing) is not authorized either. These rights affect both the content of the thesis and its abstracts and indexes. Vaig enllestir el vaixell de la il·lusió La fe de mariner vaig reforçar. Era lluny el meu somni, i era el mar Traïdor (Sols ens és concedida Aquesta vida Que hem rebut; I en ella de precís Hem de cercar El vell paradís Perdut.) Tot a punt, hissava veles I deia adéu al moll, a la calma ensopida. Fora mida, L’encrespada immensitat Dia a dia el vaixell ha transformat En una errant i alada sepultura… Mes sense desmai fendeixo el mar. Qualsevulla que sigui l’aventura, El que importa és partir, no és arribar Miguel Torga. Trad. Josep M. Llompart Diez, Xavier; L’anarquisme individualista a Espanya (1923-1938) PARAULES PRELIMINARS L’origen de l’obra que presentem aquí és llarg i complex. Parteix d’un interès bàsicament personal. Responia a la necessitat de l’autor de conèixer un moviment i un pensament sobre el qual pesava un silenci informatiu i historiogràfic difícilment justificable si considerem la importància que aquest havia tingut en la història recent d’aquest país. L’anarquisme, com a subjecte històriogràfic ha estat maltractat, encara que més per omissió que per acció. Tot i que alguns historiadors li han dedicat els seus esforços investigadors, en canvi, és difícil que la major de persones amb una formació universitària hagi pogut obtenir una informació satisfactòria sobre aquest pensament i moviment que va arribar a tenir tanta presència en la societat dels nostres avis. Precisament aquest silenci acadèmic resulta molt similar al silenci que sobre una època complicada com les dècades dels vint i dels trenta regnava entre bona part de les famílies del nostre país. Entre els descendents dels perdedors de la guerra civil, el silenci i l’oblit sembla haver estat una penitència que s’obstina a persistir. I el silenci i l’oblit, conjuntament amb la falsedat i la tergiversació són els principals enemics que un historiador ha de combatre. En el cas de qui subscriu aquesta investigació, la curiositat personal s’ha combinat amb la intel·lectual i, ben guiat pel meu director de tesi doctoral, Àngel Duarte, i per un dels grans coneixedors de l’anarquisme, Pere Gabriel, ara farà cinc anys, l’octubre de 1997, vaig iniciar aquest apassionant trajecte del coneixement, que com en el cas de l’Ulisses que evocava el poeta d’Alexandria Kavafis, ens ha fet a tots, molt més rics que abans. Els primers anys, per qüestions acadèmiques, vaig centrar el meu interès en el discurs sexual present a l’anarquisme, especialment l’expressat des de dues revistes anarquistes individualistes de Bacelona; Ética i Iniciales, treball que va servir per assolir la suficiència investigadora del programa de doctorat que venia seguint des de 1996 a la Universitat de Girona. De resultes d’aquesta primera investigació va sortir el meu primer llibre Utopia sexual a la premsa anarquista de Catalunya. (Pagès editors, Lleida, 2000). Aquest primer treball va ajudar-me també a centrar el meu objecte d’estudi, l’anarquisme individualista, marc des del qual es podien explicar moltes coses sobre les idees que circulaven en l’univers anarquista, fins i tot sobre moltes de les idees que circulen en la societat actual. I Paraules preliminars Per poder realitzar aquesta investigació he comptat amb el suport i l’ajut inestimable de moltes persones i institucions. Per tot això és més que una obligació ètica enumerar els noms d’aquells que m’han facilitat les coses, m’han ofert el seu consell o m’han donat alè en els moments difícils. Tinc un deute amb ells. En primer lloc, des de les institucions acadèmiques, he d’agrair la competent i incondicional ajuda que m’ha ofert el meu director de tesi Àngel Duarte, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Girona, al meu costat durant tots aquests anys, en tot moment disposat oferir qualsevol mena de suport, tant intel·lectual, bibliogràfic com personal. Des de la Universitat Autònoma de Barcelona, on vaig obtenir la llicenciatura en Filosofia i Lletres durant la primera meitat de la dècada dels noranta, Pere Gabriel m’ha orientat d’una manera eficaç, m’ha facilitat importants contactes i m’ha donat tota la formació acadèmica sobre anarquisme que no vaig tenir la possibilitat d'obtenir al llarg de la meva formació inicial. El mateix puc dir de Susanna Tavera, des de la Universitat de Barcelona. Ella ha estat un contrapunt crític imprescindible. També he d’agrair la col·laboració que he obtingut de Javier Navarro, de la Universitat de València, de Dolors Marín, d’Eduard Masjuan i de Francisco Madrid, tots els quals formen part de la millor historiografia actual sobre l’anarquisme espanyol i els seus treballs estan contribuint a renovar l’actual panorama. Des d’àmbits acadèmics més llunyans, he d’agrair també la col·laboració amb Richard Mark Cleminson, de la Universitat de Bradford, de Christopher Ealham, de la Universitat de Cardiff, a Claudio Venza i Giovanni Cattini, de la Universitat de Trieste. Tots ells m’han ajudat a aconseguir informació i m’han permès intercanviar impressions sobre el meu objecte d’estudi. En aquest sentit, les noves tecnologies de la informació han estat una eina molt valuosa. Des d’Argentina, he rebut l’ajut i la col·laboració de Christian Ferrer, i l’alè i l’amistat de la historiadora Susana López i de les seves filles Eugenia i Laura Monedero, les quals, en un estat de depressió moral i econòmica del seu país, m’han donat tothora els ànims necessaris en els moments més difícils. De la mateixa manera, he d’agrair sincerament la col·laboració rebuda des de les institucions arxivístiques. És poc justificable que la major part de la documentació sobre l’anarquisme espanyol es trobi encara a fora del país, especialment avui, quan la tecnologia permet fer còpies digitalitzades fàcilment. Tanmateix, l’IISG, Institut d’Història Social d’Amsterdam continua essent la institució que major patrimoni documental acumula sobre un tema i un període tan significatiu de la nostra història. Des d’allà, i mercè a les facilitat qua avui confereixen les noves tecnologies, he pogut II Diez, Xavier; L’anarquisme individualista a Espanya (1923-1938) consultar el catàleg, rebre les orientacions necessàries i sol·licitar les còpies de documents requerides per a la meva investigació. En aquest sentit, les bibliotecàries, i en especial, Mieke Ijzemans, han estat d’una gran ajuda. Sense tanta tecnologia, l’IFHS, Institut Francès d’Història Social, de França, i en especial, Dora Strub, m’han enviat còpies de valuosos documents personals d’Émile Armand, que ajuden a explicar les connexions entre França i Espanya. També he d’agrair la col·laboració del personal del CIRA –Centre Internacional de Recerca sobre l’Anarquisme- de Lausana, a Suïssa, de l’Archivo Histórico Nacional, Sección Guerra Civil, de Salamanca o del Centre d’Estudis Històrics Internacionals, de la Biblioteca Arús i de l’Institut Municipal d’Història, de Barcelona.