25 de maig del 2006 Cinemes Imperial Sessions: 20.15 h i 22.30 h Pit and the pendulum (1961 - El péndulo de la muerte), de Roger Corman Sinopsi Espanya, segle XVI. Francis Barnard arriba al castell de Nicolás Medina, marit de la seva germana Elisabeth, morta recentment. Allà s’assabenta que, tot i estar bojament enamorada de Nicolás, Elisabeth s’havia deixat subjugar per l’atmosfera depriment del castell i que passava dies sencers a les masmorres construïdes en temps de la Inquisició pel pare de Nicolás. Una nit va quedar atrapada darrera d’una reixa de ferro i va morir de por. L’explicació no convenç Francis, que decideix quedar-se alguns dies al castell. Fitxa tècnica Direcció · · · · · · · · · · · · · · · · · · Roger Corman Producció · · · · · · · · · · · · · · · · · Roger Corman FILMS DEL CICLE POE l’American International Pictures la qual, Producció executiva · · · · · James H. Nicholson, gràcies a ell, va esdevenir la companyia Samuel Z. Arkof - La caída de la casa Usher independent més important dels anys Direcció de producció · · · · · · · Barlett A. Carré (House of Usher, 1960) seixanta i principis dels setanta i va produir Ajudants de realització · Jack Bohrer, Lou Place - El péndulo de la muerte alguns films prestigiosos com A matter of Guió · · · · · · · · · · · · · · · · · Richard Matheson, (Pit and the Pendulum, 1961) time (Vincent Minelli, 1976, amb Liza a partir de la novel·la d’Edgar Allan Poe - Historias de terror Minelli i Ingrid Bergman). Operador · · · · · · · · · · · · · · · · · · · Floyd Crosby (Tales of Terror, 1962, film en tres Muntatge · · · · · · · · · · · · · · · · · Anthony Carras episodis: Morella, The Black Cat i The Després d’abandonar American Facts in the Case of Mr. Valdemar) International Pictures (AIP), funda New So · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · Roy Meadows World Pictures, que en dotze anys es Decorats · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · Harry Reif - El entierro prematuro (The Premature Burial, 1962) convertirà en la principal companyia Direcció artística · · · · · · · · · · · · Daniel Haller - El cuervo (The Raven, 1963) independent dels Estats Units i que, entre Vestuari · · · · · · · · · · · · · · · · · · Marjorie Corso - El palacio de los espíritus altres coses, es dedicarà a la distribució Música · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · Les Baxter (The Haunted Palace, 1963) de pel·lícules de Truffaut, Schlöndorff, Efectes especials · · · · · · · · · · · · · · · Pat Dinga - La máscara de la muerte roja Bergman, Losey o Fellini. País · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · USA, 1961 (The masque of the Red Death, 1964) Durada · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 85 min. - La tumba de Ligeia També gràcies a Corman, directors i actors (Tomb of Ligeia,1965) com Jack Nicholson, Francis Ford Coppola, Martin Scorsese, Robert De Niro, Peter Bodaganovich o Bruce Dern van tenir la seva primera oportunitat. Tot sol, va EL DIRECTOR, ROGER CORMAN mantenir els gèneres d’horror i de ciència- ficció i va crear un cicle de pel·lícules Fitxa artística Tota la carrera de Roger Corman constitueix sobre la contracultura. Sense el precedent una lluita constant contra la manca de de The wild angels (Ángeles salvajes, 1966) diners i de temps. No va rodar mai cap o The Trip (El viaje, 1967) no hauríem film en condicions que es podrien conegut mai Easy Rider (Dennis Hopper, Vincent Price · · · · · · · · · · · Nicolás Medina considerar adequades. En poc menys de 1969) o Halloween (John Carpenter, 1978). És al voltant d’aquest tríptic de director, John Kerr · · · · · · · · · · · · · · Francis Barnard trenta anys de vida a Hollywood va realitzar, produir, finançar o distribuir uns productor-descobridor de talents i fundador dos-cents seixanta films. de la New World que s’articula la carrera Barbara Steele · · · Elisabeth Barnard Medina i l’obra de Corman. Luana Anders · · · · · · · · · · Catalina Medina Alguns d’aquests, com Las mujeres vikingo El cicle d’adaptacions dels relats de Poe Antony Carbone · · · · · · · · Dr. Carlos León y la serpiente de mar (Viking women and the sea serpent, 1957) o La diosa tiburón Patrick Westwood · · · · · · · · · Maximiliano (She gods of shark reef, 1959) són Durant el període de realitzador, que s’estén francament horrorosos, mentre que d’altres de 1955 a 1970, el cicle d’adaptacions de Lynn Bernay · · · · · · · · · · · · · · · · · · María com La tumba de Ligeia (Tomb of Ligeia, relats de Poe constitueix el projecte més important de la seva vida i inclou les seves Larry Turner · · · · · · · · · · · · · · Nicolás nen 1965) o El cuervo (The raven, 1963) són indiscutibles troballes artístiques. De tota obres més remarcables. Aquesta sèrie, que Mary Menzies · · · · · · · · · · · · · · · · Isabel manera, rarament una pel·lícula de Corman consta de vuit pel·lícules, suposa un deixa indiferent. Amb poques excepcions passeig pel costat fosc de la ment humana, Charles Victor · · · · · · · · · · · · · · Bartolomé (El intruso -The intruder, 1962- o Born to un decàleg sobre el terror en el seu vessant kill de Monte Hellman, 1974), la majoria més romàntic. Envoltat del seu equip de dels seus films han estat èxits de taquilla. tècnics habitual, Corman va poder gaudir El 1955 va participar en la creació de d’una llibertat de maniobra bastant gran i d’unes condicions de treball una mica quan, bruscament, aquest obre els ulls, a dramatitza la novel·la en termes menys draconianes que per als seus films La máscara de la muerte roja. cinematogràfics. A El cuervo, Corman precedents (entre dues i cinc setmanes de s’allunya de Poe per tractar (de manera rodatge). El procediment més recurrent utilitzat per fantàstica) el film en clau de comèdia. El Corman és la pràctica dels inserts, que cuervo demostra que per parodiar bé un Per traslladar el món de Poe al cinema, consisteix en la introducció de plans molt autor cal conèixer a fons la seva obra. El Corman va tenir l’astúcia d’envoltar-se breus, sense incidència en la construcció projecte més ambiciós del cicle, La d’excel·lents col·laboradors, com l’escriptor dramàtica del film, d’objectes o d’exteriors máscara de la muerte roja, segueix el text i escenògraf Richard Matheson, la sense actors. Els dos inserts estàndard de original de bastant a prop, introduint-hi contribució del qual va ser essencial, al Corman, com el pla d’un castell en un to bergmanià. La tumba de Ligeia és mateix nivell que la de Vincent Price. El contrapicat i el pla de les roques batudes l’adaptació més literària de Poe. En relació tàndem Corman-Matheson sembla haver per les ones, serveixen per relacionar les a la novel·la, Corman canvia ben poc el adaptat a la seva manera les teories de diferents parts del film i mantenen la tensió caràcter del narrador. Marie Bonaparte (Edgar Poe, la seva vida de l’espectador. Amb aquesta finalitat, els i la seva obra, 1933) . Freudiana inserts dels retrats dels avantpassats Rarament el maridatge entre un escriptor Gràcies. e començar la projecció. convençuda, aquesta compara les històries demoníacs d’Usher entretallen la seqüència i un realitzador haurà estat tan fructífer de Poe amb el món dels somnis, i troba en què Winthrop acusa Usher de ser l’única com en el cas de Poe i Corman, una relació d’amor-por cap a la figura de influència diabòlica de la casa. Per principalment a través de tres films: La la mare i d’odi envers la del pare. augmentar la tensió i anunciar una caída de la casa Usher, Morella i La tumba seqüència clau, els inserts son introduïts de Ligeia. En contra d’una opinió tan estesa El tractament del color recolza en intervals curts, gràcies a un cert com poc argumentada, abans de Corman l’aproximació psicològica del personatges. nerviosisme del muntatge: el principi de ningú havia estat capaç de transposar A El péndulo de la muerte (així com a La El cuervo (quatre inserts), la seqüència que l’esperit de l’escriptor d’una forma tan caída de la casa Usher) això és precedeix la baixada a la cripta de Price, respectuosa. especialment evident: el personatge malèfic a El péndulo de la muerte (sis inserts en d’ El péndulo, el Doctor León, va sempre total), Morella (com a mínim cinc inserts El péndulo de la muerte és un film vestit de vermell, el flash-back que mostra del castell batut per les ones. visualment esplèndid i Corman mostra el el curt període de felicitat de la parella seu bon domini del mitjà en la seqüència Medina va tenyit de blau i vira cap al roig El muntatge esdevé igualment una arma final del pèndol. Per contra, a nivell amb el descobriment de la mort de Barbara decisiva per a Corman, i les seves foses dramàtic, hi ha solucions molt discutibles: Steele a la reixa de ferro, i la seqüència en encadenades són especialment tot el film fa recaure el pes en l’escena la qual el jove Nicolás Medina sorprèn el característiques: l’encadenament de la cara final i, de fet, no passa gran cosa en prop seu pare torturant la seva mare adúltera de Hazel Court sobreposada a un pla del més d’una hora. En conseqüència, Barbara també vira del blau al vermell. corrent elèctric que passa entre dos pols a Steele, superba, és desaprofitada (a part El entierro prematuro o el pas del retrat d’una seqüència muda de somni, no D’altra banda, per aconseguir recrear d’Elisabeth Medina a les flames d’una llar apareix fins al cap de seixanta minuts de l’atmosfera claustrofòbica i asfixiant de de foc a El péndulo de la muerte. pel·lícula). La falsa resurrecció de Steele Poe, Corman recorre al decorats d’estudi. desdramatitza el film en el moment crucial Les escenes en exteriors són pràcticament Tota aquesta posada en escena i, per agreujar-ho, un artifici d’aquest tipus inexistents en tot el cicle. A House of Usher extremadament elaborada no se li fa sempre no quadra gaire amb l’obra de Poe. Per utilitza alguns rars plans d’exteriors, però evident a l’espectador, ja que Corman sap sort, aquest defecte és compensat pel llarg són pràcticament irreals (una franja de contenir-se davant el contingut visual i descens de Price als subsols del castell, muntanya amb arbres calcinats per un sonor del film, a les antípodes dels artificis que esdevé un del moments més forts de incendi, prop de Hollywood) i a El péndulo d’un Brian De Palma, per exemple.