177 El Cogul 2007 En El Temps
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
en el temps el Cogul 2007 177 Fites VI Trobada d’Estudiosos de les Garrigues en el temps LA REHABILITACIÓ DE LA DENOMINACIÓ “PAERIA” PER A L’AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES1 Vicenç Aguado Cudolà 1. INTRODUCCIÓ: LA REHABILITACIÓ DE LES DENOMINACIONS TRADICIONALS PER ALS ÒRGANS DE GOVERN MUNICIPALS A CATALUNYA l llarg de la història les nostres Lleida, als magistrats que detenien les facultats rectores i corporacions municipals1 han executives dels respectius municipis, designació equivalent vingut utilitzant diverses deno- a la de jurat, conseller, cònsol o procurador que rebien en minacions per a designar tant altres poblacions. Llur nombre oscil·lava entre 3 i 4 i repre- els membres dels seus òrgans sentaven els diversos estaments de la població. A Lleida, de govern com de les seves a partir del 1499, el paer en cap havia de ser forçosament institucions. D’acord amb la de la mà major, que incloïa des d’aquesta data els cavallers Enciclopèdia catalana, la veu i els gentilhomes; des del 1509 havia de ser elegit entre “paer” correspon al “nom do- els cavallers i els tres restants corresponien als estaments nat a Lleida, Tàrrega, Cervera, de ciutadans, doctors o metges, al de mercaders, notaris o BalaguerA i altres poblacions, especialment de la regió de apotecaris i al de menestrals o llauradors”. 1 Voldria agrair al regidor i 2n Tinent d’Alcalde de les Borges Blanques, Sr. Jordi Satorra, i a la secretària de l’Ajuntament, Sra. Cèlia Argilès les fa- cilitats donades per accedir i obtenir-ne còpies de la documentació existent a l’Arxiu Municipal de les Borges Blanques. També voldria agrair al meu company a la Facultat de Dret de la UB el Dr. Max Turull Rubinat les indicacions i orientacions bibliogràfiques necessàries per a realitzar aquest treball de recerca. En qualsevol cas, els errors o omissions que poguessin existir en aquest treball són imputables exclusivament a la meva persona. el Cogul 2007 179 Fites Amb aquestes denominacions hom es refereix, per tant, als òrgans que conformaven el règim municipal català des de l’Edat Mitjana fi ns als Decrets de Nova Planta. Alguns autors han vingut a idealitzar el règim municipal català que va desa- parèixer a començaments del segle XVIII donant una imatge que no es corresponia amb el funcionament real de les institu- cions2. Per l’altre cantó, d’altres autors han vingut a considerar el funcionament d’aquest règim municipal com un anacronis- me que va ser superat gràcies als Decrets de Nova Planta que permeté una modernització del país i l’evolució cap al constitu- cionalisme. En el cas de les Borges Blanques aquesta darrera posició, ha portat a dir que gràcies als Decrets de Nova Planta es va constituir en un ajuntament independent de Lleida. Com veurem, en realitat es va substituir la dependència formal de la ciutat de Lleida per una dependència real de les autoritats centrals a través d’una fi gura, la del corregidor de Lleida, el qual era un funcionari que depenia d’aquelles. Al meu entendre no es tracta tampoc d’idealitzar un model de règim municipal, l’anterior a la Nova Planta, que tenia importants inconvenients i que entrà en crisi conjuntament amb la societat catalana du- rant l’època anomenada convencionalment la Decadència. La Nova Planta municipal va suposar, per tant, la de- saparició d’aquest model i la seva substitució per un nou règim fortament controlat pel poder central. A partir d’ales- hores la denominació que es va imposar va ser la d'alcalde i la de regidors. Aquest model va ser refermat pel constitu- cionalisme i el procés uniformador que suposà la legislació Arxiu Municipal de les Borges Blanques. Privilegi de 1510 espanyola de règim local. de Ferran II el Catòlic sobre els censals. Cal dir, però, que la legislació vigent permet recuperar les denominacions tradicionals (paers, jurats, consellers ...) que es poden utilitzar de forma indistinta amb la més comú. En efecte, l’art. 47.3 del vigent Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, permet als municipis que han vingut L’etimologia de la denominació “paer” cal trobar-la en utilitzant històricament altres denominacions per l’alcalde o el llatí medieval paciariu, “pacifi cador”. S’ha assenyalat alcaldessa o per als regidors, emprar, indistintament, la de- que aquesta denominació cal trobar-la en la constitució de nominació tradicional o la que estableix aquesta Llei. la Pau i Treva i la seva aplicació a les Corts de Lleida de En base a aquesta possibilitat alguns ajuntaments com l’any 12146. En el cas de la ciutat de Lleida, el canvi de de- els de Lleida3 i de Cervera4 utilitzen la denominació de Paeria signació de cònsol a paer “indica que aquesta funció els ha per a designar la institució i la de paers i de paer en cap. A estat encarregada com a autoritat pública, amb una missió la nostra comarca de les Garrigues únicament dos municipis, moderadora i executiva dins del govern municipal”7. salvat error o omissió, han utilitzat històricament la denomi- L’objectiu d’aquest treball se centra, per tant, en l’oportu- nació paeria o paer per a referir-se als seus òrgans de go- nitat de recuperar aquesta denominació tradicional per aques- vern: la ciutat de les Borges Blanques i la vila d’Arbeca5. tes dues poblacions garriguenques, tal i com permet la legisla- 2 Una crítica a aquesta imatge idealitzada por trobar-se a J. M. TORRAS i RIBÉ: Els municipis catalans de l’Antic Règim (1453-1808) (Procediments electorals, òrgans de poder i grups dominants), Ed. Curial, Barcelona, 1983. 3 L’adreça electrònica d’aquesta institució http://www.paeria.es/cat/ 4 L’adreça electrònica d’aquesta institució: http://www.cerverapaeria.com/ 5 En aquest sentit J. LLADONOSA i PUJOL assenyala: “Hem localitzat alguns municipis governats amb règim de Paeria, adés pobles de la contribució, adés viles de fur reial, adés llocs de senyoria eclesiàstica o laica: Les Borges Blanques, Almacelles, Alguaire, Almenar, Torres de Segre, Ager, Verdú, Aitona, Bellvís, Bell-lloc, Artesa de Segre, Balaguer, Agramunt, Tremp, Arbeca, Bellpuig, Guissona, Tàrrega i Cervera”. Vid. d’aquest autor Història de Lleida, vol. II, Ed. F. Camps Calmet, 1974, pàg. 106. 6 LLADONOSA, J.: Història de Lleida, vol. II, Ed. F. Camps Calmet, 1974, pàg. 106. 7 BUSQUETA, J.: Història de Lleida. Baixa Edat Mitjana, vol. 3, Ed. Pagès. Lleida, 2004, pàg. 96. 180 VI Trobada d’Estudiosos de les Garrigues en el temps ció vigent. Òbviament, la utilització d’aquesta denominació no dis “s’havien centrat majoritàriament a analitzar la confi gu- comporta cap canvi en el règim de funcionament d’aquestes ració i el «comportament» institucional de les comunitats de institucions i òrgans municipals, ja que el règim de paeria jurisdicció reial, en canvi l’estudi de l’organització institucio- respon a uns altres paràmetres històrics ben diferents dels nal en ciutats sotmeses a jurisdiccions comtals i/o senyorials actuals que han estat defi nits pel marc jurídic vigent. La recu- havia estat considerablement desatès”9. Per aquest motiu peració d’aquests símbols no és però una tasca fútil perquè creiem del màxim interès l’estudi dels casos de l’evolució del permet reivindicar quins han estat els orígens i l’evolució dels règim municipal a les Borges Blanques i a Arbeca: l’un de règim municipal a Catalunya. Per tant, la recuperació d’aquests jurisdicció reial, si bé dintre del règim de carreratge, l’altre orígens a través de la reivindicació d’aquestes denominacions de jurisdicció senyorial. En aquest moment ens dedicarem al ens permet comprendre la signifi cació que van tenir les regles cas de les Borges Blanques, si bé la intenció d’aquest autor de funcionament de les comunitats locals en la forja del govern seria la de fer un ulterior estudi sobre el cas d’Arbeca. municipal a Catalunya i la importància del municipalisme com a element estructural de la nostra identitat nacional8. 2. APROXIMACIÓ A L’EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL RÈGIM MUNICIPAL DE LES BORGES BLANQUES 2.1. Una proposta de classifi cació de les principals etapes de l’evolució del règim municipal de les Borges Blanques La confi guració d’un règim municipal per a les Borges Blanques és el resultat d’un procés d’evolució al llarg de la història en què podem trobar diversos moments d’in- fl exió. Per a comprendre adequadament aquesta evolució Arxiu Municipal de la Paeria de Lleida. Privilegi de 1509 cal examinar amb atenció quines van ser les relacions de Ferran II el Catòlic sobre la suspensió de la insaculació. entre les Borges Blanques i la ciutat de Lleida. Es tracta Fons Municipal. Pergamí 214. d’una relació interessada per ambdues parts. D’una ban- da, les Borges Blanques volia defugir el règim senyorial que pretenia la casa de Cardona que exercia el seu domini en les properes viles d’Arbeca i de Juneda a través de la Tant les Borges Blanques com Arbeca presenten trets seva submissió a la jurisdicció reial com a carrer de Llei- que les fan interessants des del punt de vista de l’estudi de da. D’altra banda, la ciutat de Lleida s’interessava per la la formació del règim municipal català. La llavors vila de les producció agrícola que tenia les Borges Blanques. Borges Blanques vindrà marcada per la seva relació amb la L’evolució del règim municipal de les Borges Blanques ciutat de Lleida. Primer ho fa a través d’un règim senyorial s’estructura fi ns a la Nova Planta en tres grans períodes: El en què els senyors són ciutadans de Lleida i membres relle- primer d’ells és els seus orígens rudimentaris que es confor- vants dels òrgans de govern d’aquesta ciutat, concretament ma sota la infl uència de dues cases de prohoms i ciutadans les nissagues dels Marimon i dels Sanaüja.