105 El Cogul 2007 En El Temps
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
en el temps el Cogul 2007 105 Fites VI Trobada d’Estudiosos de les Garrigues en el temps L’ACTIVITAT FARINERA A LA VALL DE LA COMA Fèlix Martín Vilaseca objectiu de la meva col- Un cop unificats ambdós barrancs, entren a la comarca laboració a la Trobada d’Estu- garriguenca pel terme de l’Espluga Calba –punt de parten- diosos d’enguany és intentar ça d’aquest treball de recerca– on la vall és denominada donar a conèixer amb més pro- el Rinet. Aproximadament a 1 km abans d’arribar als Ome- funditat, mitjançant la present llons, els veïns d’aquesta vila en diuen els Diumenges o bé monografia, l’existència d’un d’una manera més genèrica i alhora més imprecisa, és clar, bon nombre de molins fariners l’esmenten el fondo de l’Espluga Calba, apel·latiu que es en una part de la comarca que, perd definitivament a poca distància d’haver superat la po- almenys en aparença, no sem- blació abans esmentada per convertir-se en el fondo de la blen gaudir les condicions òp- Coma nom que servarà durant un bon tram del seu trajecte times que avalin tan sovintejada presència. Però hi van ser pel terme d’Arbeca i per una punta del de la Floresta. Quan tots al seu dia; si més no, tots els que en donem fe de vida la vall assoleix plena municipalitat florestina, es converteix L’després d’haver contrastat rigorosament la seva ubicació en el Clos i, un cop s’acaba aquesta, que no té gaire més de concreta, malgrat que alguns hagin desaparegut definitiva- 500 m de llargada, torna a la jurisdicció arbequina amb el ment, puix sempre queden vestigis que els recorden o bé nom del Trull com és conegut popularment a bé el Turull com documentació que ens l’adverteix de forma inqüestionable. consta a la cartografia oficial, apel·latiu que servarà fins la També voldria advertir al lector que ha pres el deter- seva definitiva fusió amb la Femosa al cap d’uns 1.500 m mini de seguir-me, que m’he proposat no afeixugar-lo ex- de recorregut. plicant-li com funciona un molí hidràulic (tema sàviament La diversa nomenclatura toponímica que s’observa en el tractat per diversos i excel·lents autors) i alhora defugir decurs de la vall em col·loca en el dilema d’atorgar-li’n un de tant com he pogut dels tecnicismes emprant només els que sol sigui per a situar territorialment el marc geogràfic al qual honestament he cregut imprescindibles. Més que en això, fa referència aquest estudi. Finalment m’he decidit per la Vall he intentat endinsar-me en l’univers constructiu que envolta de la Coma; d’una banda, perquè és el tram amb més longi- l’obratge d’aquestes curioses instal·lacions i en la circums- tud de tots els esmentats; de l’altra, perquè hi tenen juris- tància històrica que va determinar-lo per acabar, comptant dicció territorial tres dels cinc municipis comarcans per on hi amb la vostra impagable companyia, fent un passeig, visi- discorre i, potser una tercera raó a considerar, és el fet que tant-los tots a manera de reconeixement i de comiat. a mi, per immediatesa física, se’m fa molt més entranyable. Per tal de situar el lector al marc geogràfic que abasta el Sóc ben conscient que el nom la Coma no serva la mínima ori- present estudi confesso, ja de bon començament, la meva difi- ginalitat ja que és un topònim present en molts altres muni- cultat per escatir el nom genèric (suposo que en té) d’aquesta cipis veïns, però pels motius adduïts em sembla a bastament vall que s’inicia al barranc dels Cucons just al sortir dels Omells justificat emprar-lo en el tema que m’ocupa deixant, això sí, de na Gaia (l’Urgell) al que s’hi uneix el barranc dels Pous pro- la porta oberta a qualsevol consideració que algú volgués cedent de Senan (la Conca de Barberà). fer-me al respecte i que agrairia profundament. el Cogul 2007 107 Fites Abans d’entrar a comentar cadascuna de les instal- proporció directa a l’augment de població, ambdós conse- lacions farineres ubicades en aquesta vall, voldria fer dues qüència d’un creixement econòmic com mai s’hagués co- consideracions: la primera és manifestar la sorpresa expe- negut en aquestes terres adormides en una secular rutina rimentada al constatar l’abundor de molins hidràulics que productiva que condicionava si no limitava qualsevol possi- s’hi localitzen ja sigui físicament, en ruïnes o bé documen- bilitat de progrés, fet que explica de forma incontrovertible talment (divuit entre tots en un recorregut de poc més de la pèrdua de 200 “focs” entre el 1553 i el 1719 (bé que la 13 km, que representa una mitjana d’un molí cada 800 m) comarca no existia com a tal al temps de referència, les xifra que ens dóna idea de l’alta densitat d’aquestes inte- dades que ofereixo van adreçades a les poblacions que ac- ressantíssimes fàbriques de farina, sens dubte una de les tualment la conformen). més altes de Catalunya en qualsevol territori de semblants Aquesta dinàmica expansionista té el seu epicentre característiques físiques i climàtiques. Com a dada compa- en el conreu de l’olivera i també en un incontestable mi- rativa citaré només dos exemples ben propers: al riu Corb llorament del rendiment d’altres conreus com la vinya i (74 km) s’hi han inventariat 53 molins en un estudi recent, els cereals. L’estrella, però, és la producció oleícola puix fet que suposa una mitjana d’un molí cada 1’4 km. Al riu Set activa el comerç, eixampla la superfície de conreu mitjan- (43 km) l’estudiós i bon amic Miquel Martí i Pastó n’hi ha lo- çant l’ímprobe esforç de la nostra gent, fomenta la menes- calitzat 15, dada que determina una mitjana d’un molí cada tralia, obre camins i vies de comunicació entre els pobles 2’850 km. Ben cert, per altra banda que ambdós exemples i fomenta un “boom” constructiu considerable que troba citats serven el prenom de “riu”, detall que ens invita a el seu màxim referent en l’edificació de noves esglésies considerar-hi una major abundor d’aigua que la disponible al parroquials en la majoria dels pobles i viles comarcanes nostre terrer, malgrat l’evident escassedat en qualsevol cas. o, si més no, s’engrandeixen les ja existents. Les de nova Centrant la referència estadística a les Garrigues, ens planta, d’unes dimensions francament optimistes i algu- adonem (si la informació obtinguda pervinent d’estudis nes fins i tot de proporcions monumentals, duen adossat seriosos en aital sentit és suficientment precisa) que a la el corresponent campanar d’alçada respectable, conjunts vall de la Coma s’hi concentrava gairebé el 70% dels mo- obrats seguint majoritàriament criteris arquitectònics del lins fariners de tota la comarca, fet que per ell mateix ja li Neoclàssic, l’estil de moda per aquelles calendes. Aquests atorga importància i més si considerem que es tracta de la importants obratges ara (deixant de banda les consideraci- primera manifestació d’indústria transformadora agrícola, ons religioses i espirituals que hi pertoquen) esdevenen tal baldament sigui en la seva expressió més elemental. vegada el testimoni més fefaent d’aquesta etapa de creixe- La segona consideració que l’estudiós es planteja con- ment en tots els sentits. sisteix a esbrinar el perquè de l’existència d’aquests molins Fetes ja unes breus consideracions generals en un in- els quals, evidentment, no apareixen per generació espon- tent de situar-nos en la realitat concreta d’una etapa de la tània i per tant la seva presència obeeix a unes causes que nostra història, cal que ens endinsem en un altre aspecte la determinen. La primera, sens dubte, es deu a l’espec- no menys important com és la comesa de proveir d’aliments tacular creixement demogràfic que s’observa a la comar- aquesta comunitat que veu créixer dia a dia de forma inde- ca durant tot el s. XVIII i més concretament a partir de la turable el nombre d’habitants. guerra de Successió, bo i pensant que des del 1553 data en “No solament d’oli viu l’home” podríem dir parafrasse- què es fa un cens de població, la demografia garriguenca jant la cita evangèlica, sabedors de la importància que els es trobava en franca regressió i no serà fins arribar el 1719 garriguencs concedien a aquest producte, veritable motor qu hi començarà a haver signes de recuperació. Durant el del progrés que ja es feia evident arreu; calia, però, diver- període comentat, la davallada d’habitants a les Garrigues sificar i alhora augmentar els recursos alimentaris i entre depassa el 18%; en canvi, des de l’esmentat 1719 (data aquests, “el nostre pa de cada dia” seguia sent invocat a de publicació d’un cens nou) fins el 1787 que es divulguen l’Altíssim en la pregària i també pels estómacs d’aquella les dades del popular cens del Comte Floridablanca les bona gent hiperactiva que el reclamava amb tota justícia i referències censals ens diuen que en el decurs d’aquests bona gana. darrers 68 anys hem passat de les 3.506 persones enre- Atès que la matèria primera per a l’elaboració del pa gistrades el 1719 a 12.813 l’any 1787. Com a nota curiosa és la farina, calia augmentar-ne la producció. La seqüència que dóna fe d’aquesta fenomenal expansió, podem dir que lògica d’aquest plantejament explica per ell mateix la ne- a Fulleda hi havia més del doble de gent que a Mollerussa.