Músiques Del Món Un Material En Multimèdia I Multicultural

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Músiques Del Món Un Material En Multimèdia I Multicultural Músiques del món un material en multimèdia i multicultural http://www.xtec.cat/~asala4/ Anna Sala Daniel Curs 2006 - 2007 I ÍNDEX 1.INTRODUCCIÓ............................................................................... 3 1.1.- Antecedents del tema objecte del treball................................... 3 1.2.- Explicació del tema............................................................. ...... 4 1.3.- Objectius i resultats proposats................................................... 6 2.- TREBALL DUT A TERME............................................................. 7 2.1.- Disseny del pla de treball........................................................... 7 2.2.- Metodologia emprada................................................................. 8 2.3.- Descripció dels recursos utilitzats ............................................. 10 3.- RESULTATS OBTINGUTS........................................................... 10 3.1.- Presentació dels materials elaborats......................................... 10 3.2.- Guia didàctica per al professorat............................................... 12 3.3.- Material per a l’alumnat ............................................................. 24 4. CONCLUSIONS. ALTRES CONSIDERACIONS........................... 24 4.1. Respecte a la selecció del material.................................... 24 4.2.Sobre el material multimèdia.............................................. 25 4.3.Agraïments......................................................................... 26 5..BIBLIOGRAFIA, DISCOGRAFIA I PRINCIPALS WEBS CONSULTATS EN LA RECERCA..................................................... 27 5.1.Llibres ..................................................................................... 27 5.2. Discografia............................................................................. 28 5.3. Principals webs consultats..................................................... 30 6. REFERÈNCIES......................................................................... 31 6.1.Llistat de fragments musicals.................................................. 31 6.2.Referència dels webs de les imatges...................................... 32 2 1. INTRODUCCIÓ 1.1. ANTECEDENTS DEL TEMA OBJECTE DE TREBALL “La música comença on acaben les paraules” W. Shakespeare Aquest projecte neix a partir de la idea, recollida al Currículum de Secundària, d' “educar mitjançant la Música”. El músic i pedagog francès Maurice Martenot (1898 - 1980) va ser un dels pioners en promoure-la, establint la diferència entre l’educador “de” l’art i de l’educador “per” l’art. Partint d’aquest principi, el treball de les Músiques del Món és molt útil per treballar un valor: el de la diversitat cultural, el respecte i la integració. Amb les seves audicions ens apropem als diferents pobles del món, a la seva cultura i a la seva gent. Com a conseqüència, podem fer també una educació en la diversitat, valorant i coneixent diverses formés d’expressió . La creació de material didàctic a partir de músiques tradicionals es un recurs que han utilitzat pedagogs musicals com Zoltán Kodály (1882 - 1967), que va idear un mètode d’educació musical per a les escoles del seu país (Hongria) a partir de les cançons procedents del seu propi folklore. En aquest cas, i partint d'aquest mateix principi, es tracta d'utilitzar les Músiques del Món com a font de material didàctic i així augmentar la seva presència al Currículum de Secundària. Actualment trobem experiències interessants en escoles, que fan servir cançons i peces musicals de diversos països del món, per treballar la diversitat cultural a l'aula i especialment amb l'alumnat nouvingut . Aquest treball és molt útil a les aules d'acollida. Aquest projecte es dirigeix concretament a l'alumnat i professorat de Música d'ESO i Batxillerat. Amb la creació d'un material de caire informatiu i unes activitats didàctiques, es pretén que les Músiques del Món tinguin més presència en les diferents activitats de la matèria: treball del ritme, audició, organologia.... Durant els meus anys de treball com a professora de Música , he pogut constatar que el material de Músiques del Món és molt atractiu per la seva gran varietat de ritmes i melodies. També resulten molt 3 motivadores les audicions, que ens apropen a altres cultures i països llunyans. L'alumnat procedent d’altres nacionalitats (Marroc, Àfrica subsahariana, Amèrica del Sud,...) se sent molt implicat i amb moltes ganes de col·laborar. Això enriqueix molt el treball i millora la dinàmica del grup. Els recursos multimèdia obren un gran ventall de possibilitats de treball, estimulant la recerca, la participació activa de l'alumne/a, la creativitat...Les noves tecnologies ens permeten fer treballs molt creatius associant la música amb la imatge. Donat que el “so” i “la música” ja ho son, d'elements multimèdia , la presència de les TIC a l'àrea de música és cada vegada més gran i necessària. Per una altra banda, la gran transformació que ha sofert la societat en aquest sentit ens obliga a buscar recursos i materials que estimulin a l'alumnat i que li siguin propers. Darrerament, i gràcies a l'aportació d'altres llicències d'estudis, els professors/es hem pogut comprovar la utilitat del material multimèdia que comencem a tenir a l'abast . Aquest projecte vol ser una aportació més en aquest camí iniciat per altres companys/es. 1.2. EXPLICACIÓ DEL TEMA Aquest projecte consisteix en la creació d'un material multimèdia (pàgina web) amb informació i activitats sobre Músiques del Món. Les característiques del material son: −Una pàgina web molt interactiva que ajudi a estimular la curiositat de l'alumnat per les músiques del món i la seva capacitat d'investigació. −Una informació clara i amb moltes imatges sobre instruments i audicions de tot el món, estructurada en blocs geogràfics . −Imatges d'instruments classificats per famílies i mecanisme de producció del so, dins de cada bloc. −Fragments d'audicions ubicades en el mapa , en pàgines amb informació visual (banderes, fotografies de paisatges i gent) i preguntes per fomentar l'escolta activa. −Activitats didàctiques amb el programa JClic, que permetin: escoltar els instruments, ampliar informació respecte a algunes audicions i tipus de música, i practicar de manera amena els nous coneixements. −Enllaços amb els quals s'ofereix la possibilitat de buscar noves audicions i de seguir investigant. Aquest material està dirigit principalment al professorat i alumnat d'Educació Secundària ( ESO i Batxillerat). La seva versatilitat fa que es pugui utilitzar: 4 - de manera global, en una unitat didàctica sobre “músiques del món” o en un crèdit variable. - com a font d’exercicis concrets, per treballar diversos aspectes del Currículum: audició, treball del ritme, organologia... - puntualment en altres nivells de l'Educació musical (primària, ensenyaments de règim especial) o en altres matèries (per exemple, a l'àrea de ciències socials) com a complement. Consideracions sobre l'estructuració del material en blocs geogràfics. Es va decidir estructurar el material en quatre blocs geogràfics, que fossin més o menys homogenis en quant a quantitat de contingut, i coherents en el tema musical i cultural. A partir d'aquí es va decidir: 1.Fer un bloc sobre Europa, incidint d'una manera especial en les músiques més properes (Catalunya i altres músiques de la Península Ibèrica) 2. Un altre bloc sobre Amèrica : Nord, Centre i Sud. (Hawaii pertany políticament a EEUU, per tant s'ha inclòs la seva música en aquest bloc) 3. Un bloc sobre Àsia juntament amb Oceania (en un bloc apart seria molt petit respecte als altres). 4. Un quart bloc sobre la música a l'Àfrica. Un cop s'anava avançant en la investigació es va veure que: − Resulta molt difícil establir fronteres, perquè els límits son sempre molt imprecisos tant cultural com musicalment, i es poden trobar característiques comunes en blocs diferents (per exemple, per raons històriques la música d'Amèrica està molt relacionada amb la d'Àfrica subsahariana, dos blocs diferents). −Dins de la dificultat d'establir fronteres i divisions, i partint de la base de que havíem d'estructurar la informació d'alguna manera, també es va veure que seria necessari unificar la música del mon àrab en un sol bloc, tal com feien altres autors amb monogràfics sobre aquest tipus de música. −Per raons de coherència i per fer blocs homogenis quantitativament, es va decidir afegir dins del bloc d'Àfrica un grup de països que finalment he anomenat M.E., molt relacionats cultural i musicalment amb Àfrica del Nord. Què vol dir M. E.? Fent recerca d' informació em vaig trobar amb el següent: Segons la Real Acadèmia Espanyola: "Orient proper" és el nom de l'àrea geogràfica que inclou: Aràbia Saudita, Bahrein, Xipre, Egipte, Emirats Àrabs Units, Iraq, Iran, 5 Israel, Jordània, Kuwait, Líban, Líbia, Oman, Qatar, Síria, Sudan i Iemen. “Orient Mitjà” ocupa geogràficament la zona d' Afganistan, Pakistan i Índia. I, finalment, l'“Extrem Orient” està format per Austràlia, Cambodja, Xina, Corea del Nord, Corea del Sud, Filipines, Hong Kong, Indonèsia, Japó, Laos, Malàisia, Nova Zelanda, Singapur, Tailàndia i Vietnam. Els països anglosaxons, en canvi, únicament fan distinció entre Middle East ("Orient Mitjà") i Far East ("Extrem Orient"). Sota la primera denominació s' inclou la zona d' Israel i els països àrabs des de Turquia al Nord d' Àfrica i l' Est d' Iran. La denominació Near East ("Orient Proper"), encara que de menys us, es fa servir de vegades per fer referència a aquesta mateixa zona. (segons el
Recommended publications
  • Who's Who in Basque Music Today
    Who’s Who in Basque music today AKATZ.- Ska and reggae folk group Ganbara. recorded in 2000 at the circles. In 1998 the band DJ AXULAR.- Gipuzkoa- Epelde), accomplished big band from Bizkaia with Accompanies performers Azkoitia slaughterhouse, began spreading power pop born Axular Arizmendi accordionist associated a decade of Jamaican like Benito Lertxundi, includes six of their own fever throughout Euskadi adapts the txalaparta to invariably with local inspiration. Amaia Zubiría and Kepa songs performed live with its gifted musicians, techno music. In his second processions, and Angel Junkera, in live between 1998 and 2000. solid imaginative guitar and most recent CD he also Larrañaga, old-school ALBOKA.-Folk group that performances and on playing and elegant adds voices from the bertsolari and singer who has taken its music beyond record. In 2003 he recorded melodies. Mutriku children's choir so brilliantly combines our borders, participating a CD called "Melodías de into the mix, with traditional sensibilities and in festivals across Europe. piel." CAMPING GAZ & DIGI contributions by Mikel humor, are up to their ears Instruments include RANDOM.- Comprised of Laboa. in a beautiful, solid and alboka, accordion and the ANJE DUHALDE.- Singer- Javi Pez and Txarly Brown enriching project. Their txisu. songwriter who composes from Catalonia, the two DOCTOR DESEO.- Pop rock fresh style sets them apart. in Euskara. Former member joined forces in 1995, and band from Bilbao. They are believable, simple, ALEX UBAGO.-Donostia- of late 70s folk-rock group, have since played on and Ringleader Francis Díez authentic and, most born pop singer and Errobi, and of Akelarre.
    [Show full text]
  • Philippine Music Instruments CORAZON CANAVE-DIOQUINO Music Instruments, Mechanisms That Produce Sounds, Have Been Used for Various Purposes
    Philippine Music Instruments CORAZON CANAVE-DIOQUINO Music instruments, mechanisms that produce sounds, have been used for various purposes. In earlier times they were also used as an adjunct to dance or to labor. In later civilizations, instrumental music was used for entertainment. Present day musicological studies, following the Hornbostel-Sachs classification, divide instruments into the following categories: idiophones, aerophones, chordophones, and membranophones. Idiophones Instruments that produce sound from the substance of the instrument itself (wood or metal) are classified as idiophones. They are further subdivided into those that are struck, scraped, plucked, shaken, or rubbed. In the Philippines there are metal and wooden (principally bamboo) idiophones. Metal idiophonse are of two categories: flat gongs and bossed gongs. Flat gongs made of bronze, brass, or iron, are found principally in the north among the Isneg, Tingguian, Kalinga, Bontok, Ibaloi, Kankanai, Gaddang, Ifugao, and Ilonggot. They are most commonly referred to as gangsa . The gongs vary in sized, the average are struck with wooden sticks, padded wooden sticks, or slapped with the palm of the hand. Gong playing among the Cordillera highlanders is an integral part of peace pact gatherings, marriages, prestige ceremonies, feasts, or rituals. In southern Philippines, gongs have a central profusion or knot, hence the term bossed gongs. They are three of types: (1) sets of graduated gongs laid in a row called the kulintang ; (2) larger, deep-rimmed gongs with sides that are turned in called agung , and (3) gongs with narrower rims and less prominent bosses called gandingan . These gongs may be played alone but are often combined with other instruments to form various types of ensembles.
    [Show full text]
  • Hernaniko Txalaparta Eskolaren 11 Ikasurte (11 Courses in the Hernani Txalaparta School)
    Hernaniko txalaparta eskolaren 11 ikasurte (11 courses in the Hernani Txalaparta School) Beltran Argiñena, Juan Mari Herri Musikaren Txokoa. Tornola kalea, 6. 20180 Oiartzun Jaso: 05.11.18 BIBLID [1137-859X (2007), 9; 151--172] Onartu: 07.03.21 Txalapartak azkeneko garaian emandako bilakaeran eta gaur egun bizi duen egoeran Herna- niko Txalaparta Eskolak eragin nabarmena izan duela uste dugu. Ikasle asko pasa dira eskolatik, batzuk hastapeneko mailarekin nahiko izan dute, beste batzuk ikasten jarraitu dute eta batzuk bes- te eskoletan txalaparta irakasleak dira. Guztiek eta bereziki azken hauek parte zuzena hartu dute Hernaniko Eskolan txalaparta jotzeko osatu den erritmo eta joko errepertorioan edo ikasteko egita- rau orokorrean. Giltza-Hitzak: Txalaparta. Txalaparta festa. Herri musika. Musika eskola. Soinu-tresna. Euskal musika. En nuestra opinión, la Escuela de Txalaparta de Hernani ha tenido una influencia notable en la transformación que ha vivido la txalaparta en los últimos tiempos y en su situación actual. Por la escuela han pasado muchos alumnos, algunos de ellos han tenido suficiente con el nivel inicial, otros han continuado aprendiendo y algunos son profesores de txalaparta en otras escuelas. Todos ellos y de una manera especial esots últimos han tenido una participación directa en el repertorio de ritmos y técnicas de txalaparta desarrollado en la Escuela de Txalaparta de Hernani o en su pro- grama general de estudios. Palabras Clave: Txalaparta. Fiesta de txalaparta. Música popular. Escuela de música. Instru- mento musical. Música vasca. Onze cours de l’Ecole de txalaparta de Hernani ont eu une influence notable sur la transfor- mation vécue par la txalaparta ces derniers temps et sur sa situation actuelle.
    [Show full text]
  • UNIVERSITY of CALIFORNIA RIVERSIDE Naming
    UNIVERSITY OF CALIFORNIA RIVERSIDE Naming the Artist, Composing the Philippines: Listening for the Nation in the National Artist Award A Dissertation submitted in partial satisfaction of the requirements for the degree of Doctor of Philosophy in Music by Neal D. Matherne June 2014 Dissertation Committee: Dr. Deborah Wong, Chairperson Dr. René T.A. Lysloff Dr. Sally Ann Ness Dr. Jonathan Ritter Dr. Christina Schwenkel Copyright by Neal D. Matherne 2014 The Dissertation of Neal D. Matherne is approved: Committee Chairperson University of California, Riverside Acknowledgements This work is the result of four years spent in two countries (the U.S. and the Philippines). A small army of people believed in this project and I am eternally grateful. Thank you to my committee members: Rene Lysloff, Sally Ness, Jonathan Ritter, Christina Schwenkel. It is an honor to receive your expert commentary on my research. And to my mentor and chair, Deborah Wong: although we may see this dissertation as the end of a long journey together, I will forever benefit from your words and your example. You taught me that a scholar is not simply an expert, but a responsible citizen of the university, the community, the nation, and the world. I am truly grateful for your time, patience, and efforts during the application, research, and writing phases of this work. This dissertation would not have been possible without a year-long research grant (2011-2012) from the IIE Graduate Fellowship for International Study with funding from the Andrew W. Mellon Foundation. I was one of eighty fortunate scholars who received this fellowship after the Fulbright-Hays Doctoral Dissertation Research Abroad Program was cancelled by the U.S.
    [Show full text]
  • Programac Docen Curso 2019 Programación Docente De
    PROGRAMACIÓN DOCENTE DE GAITA CURSO 2019-20 1 Teléfono: 985185825 Fax: 985185829 e-mail: [email protected] web: www.conservatoriogijon.com ÍNDICE 1. ENSEÑANZA ELEMENTAL INTRODUCCIÓN ENSEÑANZA ELEMENTAL……………………………………………………..3 COMPETENCIAS BÁSICAS Y MÉTODOS PEDAGÓGICOS…………………………………….4 1.1 OBJETIVOS………………………………………………………………………………………..7 1.2. CONTENIDOS…………………………………………………………………………………….8 PRIMERO…………………………………………………………………………….…...…………10 SEGUNDO…………………………………………………………………………….…...………..11 TERCERO………………………………………………………………………………..…..……...12 CUARTO…………………………………………………………………………………..…..……..13 1.3. METODOLOGÍA……………………………………………………………………….…………14 1.4. EVALUACIÓN…………………………………………………………………………….………16 1.5. ACTIVIDADES COMPLEMENTARIAS Y EXTRAESCOLARES……………………………19 ANEXO 1. PROGRAMA DE ENSEÑANZAS ELEMENTALES…………………………...….…..20 BIBLIOGRAFÍA…………………………………………………………………………………....…..22 2. ENSEÑANZA PROFESIONAL………...…………………………………....…23 COMPETENCIAS BÁSICAS.………..………………………….…………………………………..25 2.1 OBJETIVOS…………………………………………………………………………………….…272.2 CONTENIDOS……………………………………….………………………………………..….28 2.2.1 CONTENIDOS MÍNIMOS (SECUENCIACIÓN POR CURSOS)………….………………30 2.3. METODOLOGÍA…………………………………………………………………………………32 2.4.EVALUACIÓN……………………………………………………………………….……………34 2.5. ACTIVIDADES COMPLEMENTARIAS Y EXTRAESCOLARES……………………………37 2.6 RECURSOS DIDÁCTICOS (TÉCNICA Y REPERTORIO)………………………..……..…..38 ANEXO 2. Listado orientativo de obras para la prueba de acceso a las enseñanzas profesionales y a los distintos cursos…………………………………………………………………………………………………..42 BIBLIOGRAFÍA………………………………………………………………………………………..44
    [Show full text]
  • Revista De Patrimonio Cultural De Lena
    3 (2019) Nº REVISTA DE PATRIMONIO CULTURAL DE LENA Revista de padremuñu cultural de Ḷḷena Patrimonio lenense en el fondo fotográfico del “Arxiu Mas” | La fábrica de aceros de La Bárzana (Viḷḷayana) La fosa común de la guerra civil de Parasimón 1 (Payares) | Gaitiru y tamboritiru. Protagonistas indispensables en las fiestas populares en Lena | Apuntes para la historia de la parroquia de San Miguel de Zurea y la desaparecida de San Julián de Valle | Los paisajes de las montañas de Lena: una herencia histórica | Estudio etnotoponímico en torno a los molinos de Xomezana | Un paseo entre las plantas asturianas de siempre Aspeutos biolóxicos del términu gafura NA COREXA. RAMÓN MENÉNDEZ PIDAL, HIJO ADOPTIVO DE LENA. LA LLEGADA DE LA RED DE SEGUIMIENTO DE MARIPOSAS AL CONCEJO DE LENA Revista de patrimonio cultural de Lena Revista Nº 3 (2019) Nº 3 (2019) ÍNDICE -5- Presentación / Entamu ARTÍCULOS -6- Patrimonio lenense en el fondo fotográfico del “Arxiu Mas” Santos Nicolás Aparicio -16- La fábrica de aceros de La Bárzana (Viḷḷayana) María Fernanda Fernández Gutiérrez -30- La fosa común de la guerra civil de Parasimón 1 (Payares) Antxoka Martínez Velasco -40- Gaitiru y tamboritiru. Protagonistas indispensables en las fiestas populares en Lena Mª del Carmen Prieto González -56- Apuntes para la historia de la parroquia de San Miguel de Zurea y la desaparecida de San Julián de Valle Agustín Hevia Ballina & David Ordóñez Castañón -72- Los paisajes de las montañas de Lena: una herencia histórica Luis Carlos Martínez Fernández -82- Estudio etnotoponímico en torno a los molinos de Xomezana Cristian Longo Viejo -96- Un paseo entre las plantas asturianas de siempre Xulio Concepción Suárez -114- Aspeutos biolóxicos del términu gafura Bertu Ordiales NA COREXA -125- Ramón Menéndez Pidal, Hijo Adoptivo de Lena Alberto Fernández González -138- La llegada de la red de seguimiento de mariposas al concejo de Lena Eva López García -142- La Asociación Colaboran: Conceyu Ḷḷena 1 ÍNDICE VINDONNUS.
    [Show full text]
  • 2878 EHAA - 2008Ko Otsailak 12, Asteartea N.º 30 ZK
    2878 EHAA - 2008ko otsailak 12, asteartea N.º 30 ZK. BOPV - martes 12 de febrero de 2008 EBATZI DUT: RESUELVO: 1. artikulua.– Lazkaoko (Gipuzkoa) «Lazkaotxiki» Artículo 1.– Se autoriza a la Escuela de Música Pri- Musika Eskola Pribatuari 2007-2008 ikasturtetik au- vada «Lazkaotxiki» Musika Eskola Pribatua, n.º de có- rrera bateria irakasteko baimena ematen zaio. Eskola- digo: 20013734, sita en Euskadi enparantza s/n, del ren kode-zenbakia 20013734 da; helbidea, Euskadi en- municipio de Lazkao (Gipuzkoa), y cuyo titular es Ne- parantza z.g.; eta titularra, berriz, Nerea Barandiaran rea Barandiaran Baztarrica a impartir a partir del cur- Baztarrica andrea. so escolar 2007-2008 la especialidad de Batería. Ikastetxe horretan irakaskuntza hauek emango dira: Se impartirán en este centro las siguientes enseñan- 1., 2., 3. eta 4. mailak. zas: niveles 1, 2, 3 y 4. Adarra: Rama: – Instrumentu sinfonikoak: biolina, txirula eta sa- – Instrumental sinfónica: Violín, Flauta y Saxofón. xofoia. – Instrumentu polifonikoak: pianoa eta akordeoia. – Instrumental polifónica: Piano y Acordeón. – Bertakoak: txistua, alboka, txalaparta eta trikiti- – Autóctona: Txistu, Alboka, Txalaparta y Trikiti- xa. xa. – Zenbait joera: gitarra eta bateria. – Tendencias Diversas: Guitarra y Batería. AZKEN XEDAPENA DISPOSICIÓN FINAL Agindu honen aurka aukerako berraztertzeko erre- Contra la presente Orden podrá interponerse recur- kurtsoa aurkez dakioke Hezkuntza, Unibertsitate eta so potestativo de reposición ante el Consejero de Edu- Ikerketa sailburuari, hilabeteko epean,
    [Show full text]
  • Juan Mari Beltrán MUSICOLOGIST Uan Mari Beltrán Is One of the Foremost Experts in Traditional Basque Instruments
    «Change«Change isis aa goodgood thing.thing. ItIt meansmeans thatthat BasqueBasque folklorefolklore isis alivealive andand well.»well.» Juan Mari Beltrán MUSICOLOGIST uan Mari Beltrán is one of the foremost experts in traditional Basque instruments. Beltrán was born in Donostia and raised in Etxarri-Aranatz, Navarra. At the age of seven he took up the txistu and at eleven joined the local txistulari group. At 16 he extended his range of instruments to alboka and the dultzaina, and began to arrange music for the Argia dance group. JIn 1996 he started working in collaboration with the local government of Oiartzun on what would become one of his major projects - Musika Txokoa - which opened its doors in 2001. Today Beltrán divides his time between Musika Txokoa and teaching at the Hernani music school, in addition to his own personal music endeavors. What is the most difficult Basque instrument to play and which is the easiest? There’s no straightforward answer to that question. The txalaparta may seem simple. Someone who takes a weekend workshop might learn a few basic notions and be able to play the ttakun (the part consisting of two strokes repeated over and over again). But it gets more complicated depending on what goals the students have and how far they want to go. For example, I’ve been teaching txalaparta classes at the school in Hernani for 23 years and I still have students with me who started in my third year. In other words, they’ve been at it for 20 years. It looks like a simple instrument but perhaps for that very reason, there are always new things to discover.
    [Show full text]
  • The Secret of the Bagpipes: Controlling the Bag. Techniques, Skill and Musicality
    CASSANDRE BALOSSO-BARDIN,a AUGUSTIN ERNOULT,b PATRICIO DE LA CUADRA,c BENOÎT FABRE,b AND ILYA FRANCIOSIb The Secret of the Bagpipes: Controlling the Bag. Techniques, Skill and Musicality. hen interviewed about the technique as the Greek tsampouna or the Tunisian mizwid) to of the bag, bagpipe maker and award- a fully chromatic scale over two octaves (the uilleann winning Galician piper Cristobal Prieto pipes from Ireland and some Northumbrian small- Wsaid that. ‘the handling of the bag is one of the most pipes chanters). Bagpipes in their simplest form are important things. The secret of the bagpipes is how composed of a bag with a blowpipe and a melodic one uses the bag […] You need a lot of coordination: pipe (hereafter referred to as the chanter).2 Other blowing, fingers […] it depends on the arm, the pipes can then be added such as a second melodic pressure of the air. The [finger] technique is much pipe, semi-melodic pipes or drones.3 The blowpipe simpler. Everyone blows all over the place when they is usually, but not always, fitted with a small valve start to play. It’s like a car: you have to think how you in order to prevent the air from leaving the bag. In are going to do all of this at the same time. The use models without this system, the piper uses his/her of the bag is the most important aspect, even more tongue to prevent the air from escaping whilst s/he than the fingers, [or] velocity’.1 breathes in.
    [Show full text]
  • Obras De Referencia Para El Ejercicio a De La Prueba Específica De Acceso
    GOBIERNO DEL PRINCIPADO DE ASTURIAS CONSEJERÍA DE EDUCACIÓN , CULTURA Y DEPORTE Obras de referencia para el ejercicio A de la prueba específica de acceso a 1º de las Enseñanzas Profesionales de Música de los Conservatorios Profesionales y del centro autorizado del Principado de Asturias RELACIÓN DE OBRAS ORIENTATIVAS ACORDEÓN AUTOR TITULO Becvarovsky, A. F. Polonesa Borgstrom, B. Country Dance Breidenstein, F. Presto Camilleri, Ch. Romance Hoch, P. Suite en miniatura Hummel, H. Leichte Tonspiele I (4 Números) Jirovec, V. Valciky Koceluh, L. Pastoral Marcosignori, G. Cuatro bagatelas (1 de ellas) Precz, B. Suite para niños Nº 1 (3 movimientos) Schaper, H. Ch. Sonatina I y II Semjonow, W. Suite de niños Nº 2 (1er,3ery 4º movimientos) Tamuloinis, J. 11 Piezas polifónicas (2 de ellas) CANTO AUTOR TITULO Del Fresno, Manuel Canciones Populares de Asturias Fernández, Baldomero Canciones Asturianas Parisotti, A. Arie Antiche Vol. I – II – III CLAVE AUTOR TITULO Invenciones a dos voces J. S. Bach Pequeños preludios G. F. Haendel Suites Primeras sonatas J. Haydn Sonatinas M. Clementi Sonatinas CLARINETE AUTOR TITULO Albéniz, I. Chant d'Amour Baermann, H.J. Adagio Bozza, E. Idylle Fauré, G. Berceuse Sicilienne, Op. 78 Mozart, W.A. Sonatina Nielsen, C. Fantasia Pierné, G. Piece en Sol M Rimsky-Korsakov, N. Concierto Stamitz, C. Concierto Nº 3 (2º Movimiento) Plaza de España 5, 33007 Oviedo. Tlfno.: 98 510 55 00. GOBIERNO DEL PRINCIPADO DE ASTURIAS CONSEJERÍA DE EDUCACIÓN , CULTURA Y DEPORTE CONTRABAJO AUTOR TITULO Bach, J. S. Menuet nº 1 Beethoven, L.V. Lied Blanc Suite Método para contrabajo, Vol. 1. A partir del Estudio Nº Bottesini, G.
    [Show full text]
  • Print LIBRETO INSTRUMENTOS
    DISCO 1 Presentación: "Danza de Palillos" -Nº 380 de Cancioneiro de Castro Sampedro. (Arranxos: Anxo L. García Pintos). -Pitos en Re, tamboril e pandeiro. Características do Pito: "A Cabaleira". -Xavier Fariña (Arranxos: Carlos Núñez) -Pitos en Re. Tonadiña de Bergantiños. -Popular (Arranxos: Roxelio de Leonardo Bouzal). Organistrum, Zanfona en Sol, Cromorno. Características de Zanfona: "Lembranzas" -Antón Corral -Zanfona en Sol, Pito en Re, Requinta en Sol, Tarrañolas, Pandeiro. "Alborada da Lanzada". -Os Campaneiros (Arranxos: Enrique Otero). -Banda de Gaitas en Si, Percusión. Características da Requinta: "Pasodoble de Lalín". Popular. Requintas en Sol, Gaita en Do, Tamboril, Bombo. Características da gaita: "Heicho de dar queridiña". -Gaiteiros de Soutelo de Montes. -Gaitas en Do, Pandeireta, Tamboril, Bombo. "Muiñeira do Morrazo". -Nº308 do Cancioneiro de Casto Sampedro. (Arr.:MªXosé López e Xosé M. Fernández) -Zanfonas en Sol, Pitos en Re, Requintas en Sol, Gaitas en Re, Sol e Do, Tamboril, Bombo, Banda de gaitas en Si, con dúo de Gaitas en Mi e percusión. "Muiñeira de Coia". -Carlos Justo. (Arranxos: Grupo Didáctico). -Gaitas en Do, Acordeón, Culleres, Charrasco, Tamboril, Bombo. "Fandango Muradán" -Roxelio de Leonardo Bouza. -Banda de Gaitas en Si, Percusión. "Fantasía para Gaita e Piano" -Ernesto Campos. -Gaita en Do, Piano DISCO 2 "Gavota"da Sonata para frauta e baixo continuo". -J.B.Loeillet. -Requinta en Sol, Espiñeta, Violonchelo. "Muiñeira de Pontesampaio" -Cancioneiro de J. Incenga. "Himno Galego" -Interpretada por Ricardo Portela con Gaita en Do brillante, -Pascual Veiga Pandeireta, -Banda de Gaitas en Si e Mi, Percusión, Sintetizador. Tamboril, Bombo. "Lembrando" (Vals) "A Maruxa" -Popular (Arranxos: Xosé Romero Miguens) -Recollida de Xesús Castre Pena.
    [Show full text]
  • Annexe 1• Instruments De Musique Traditionnels Dans L’Hexagone Et En Corse
    • ANNEXE 1• INSTRUMENTS DE MUSIQUE TRADITIONNELS DANS L’HEXAGONE ET EN CORSE ! ! ! À l'occasion de la mise à jour de ce guide d'analyse, nous avons modifié, augmenté et corrigé la liste des instruments de musique traditionnels dans le but d'offrir un outil d'aide à l'analyse documentaire de l'archive sonore dans l'espace hexagonal et corse. La principale modification par rapport à la première édition réside en l'adjonction d'un indice classificatoire à chaque terme (descripteurs et non descripteurs). La classification utilisée est celle réalisée par les Professeurs Curt Sachs et Erich M. von Hornbostel 1 Outre le fait qu'elle autorise un second niveau de lecture, elle facilite la recherche documentaire en regroupant les instruments par famille. L'indice lui-même permet une compatibilité avec les systèmes organologiques existants. Nous avons travaillé à partir de la traduction française rédigée par Térence Ford : Classification des instruments de musique de MM. Hornbostel et 1. Hornbostel. E. M. von, Sachs, C. « Systematlk der Musikinstrumente ». Zeitschrit! für Ethnologie. 1914xlvi. p, 53"90. Pour plus de précisions sur ce système classificatoire on pourra consulter : Hombostel. Erich M.von, Sachs, Curt. « Classification of Musical Instruments ». p. 444-461 ln Myers, Helen (éd.) Ethnomusicology : an lntroduction. Vol. 1. London : Macmillan Press. 1992. (The New Grove handbooks in musicology). Schaeffner, André. « L'Instrument de musique » p. 15"16 in Encyclopédie française. Vol. 16. 1935. Wachsmann, Klaus. « Classification ».p.407-414 in Sadie, Stanley (éd.) The New Grove Dictionary of Musical Instruments.London : Macmillan Press Limited, 1993. On pourra également consulter une classification inspirée des principes énoncés, entre autres.
    [Show full text]