DOCSLIB.ORG

Nota De Premsa

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Nota De Premsa Comunicat sobre el revés judicial de les Zones de Desenvolupament Prioritari La coordinadora demana que es legalitzi la generació distribuïda Davant la suspensió judicial de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), per causa de l’omissió del tràmit d'impacte ambiental adequat, la qual afecta tres municipis de la comarca natural de les Garrigues (Maials, Llardecans i Almatret) situades dins de la comarca administrativa del Segrià, des de la Coordinadora les Garrigues per una eòlica sostenible (CGES) manifestem que: 1. Pel que fa a les ZDP, la coordinadora ja va manifestar al seu moment que el tràmit d’audiència de 10 dies donat als ajuntaments afectats no era un tràmit d’informació pública reglat com correspondria a la naturalesa jurídica d’un decret sinó un simple dret a rèplica amb valor simbòlic però no real, amb la qual cosa constituïa una imposició al territori. En aquest sentit, demanàvem que s’obrís un període d’informació pública amb la corresponent exposició al públic. 2. Els 60 MW que representen la ZDP per al conjunt de la comarca de les Garrigues, enteses com la suma de la comarca administrativa (24 municipis) i les Garrigues històriques (Alcanó, Alfés, Almatret, Aspa, Llardecans, Maials, Sarroca, Sunyer i Torrebesses) superen el llindar màxim establert a l’Acord Comarcal de 450 MW (10 cops la demanda de la comarca), considerant l’existència de més de 400 MW potencialment instal.lats o en funcionament. En aquest sentit, rebutgem superar la potència addicional de les ZDP perquè implica una massificació objectiva d’aerogeneradors en el paisatge de la comarca. Arran del malaurat desastre succeït al Japó és ben lògic que es reobri el debat sobre els perills de l’energia nuclear i, en conseqüència, en favor de les energies renovables. El lobbie català EOLICATT (format per les principals companyies i multinacionals del sector) que treballa per estendre l’energia eòlica al territori rural –no pas a l’urbà– no desaprofita l’ocasió per amplificar el missatge de la necessitat d’ampliar la potència instal.lada. En aquest sentit, des de la CGES demanem: La legalització de la generació distribuïda, és a dir, que qualsevol particular, empresa o comunitat de veïns, pugui instal.lar el seu sistema de generació (solar, eòlic, etc.) per al propi subministrament i estar alhora connectat a la xarxa: quan produeix en excés passa a ser productor net i cobra; quan no genera suficientment i necessita més energia compra a la xarxa. Això és usual a altres països d’Europa on les companyies elèctriques no tenen capacitat per condicionar el marc legal elèctric. No cal dir que un canvi legal d’aquestes característiques activaria el sector de les energies renovables a una escala molt més general i crearia molta més riquesa i llocs de treball, que qualsevol ZDP o centrals eòliques, que en aquests moments, es redueixen a poques mans i en principal mesura a les grans corporacions que ja dominen la generació elèctrica convencional. ACORD COMARCAL LES GARRIGUES PER UNA EÒLICA SOSTENIBLE Entitats adherides: 1.- Ateneu Popular Garriguenc 2.- Plataforma defensem lo territori (Granadella- Bellaguarda) 3.- Centre Excursionista les Borges-Garrigues 4.- Associació la Banqueta (Juneda) 5.- Plataforma de Defensa de l'Urgell 6.- CCOO Lleida 7.- Assoc. d'Empresaris Turístics de les Garrigues 8.- Amics dels Vilars (Arbeca) 9.- La Petjada del Secà (Arbeca) 10.-Associació el Bolló (Torrebesses) 11.-Associació la Dalla (Alfés)) 12.-IPCENA 13.-Col.legi ambientòlegs de Catalunya (COAMB), Ponent 14.- Grup de la farmàcia (Llardecans) 15.- Tots fem poble (Llardecans) 16.- Unió de Pagesos- Lleida D'altra banda, fins a la data la Coordinadora ha recollit 1.700 signatures d’adhesió a l’acord comarcal entre les persones dels municipis afectats. .
Load more

Recommended publications
  • I ARQUITECTURA I MESTRES DE CASES a LA LLEIDA DEL SEGLE XVIII: ELS BATISTE
    i ARQUITECTURA I MESTRES DE CASES A LA LLEIDA DEL SEGLE XVIII: ELS BATISTE Isidre Puig i Sanchis RTX - 233 Di ARQUITECTURA I MESTRES DE CASES A LA LLEIDA DEL SEGLE XVIII: ELS BATISTE Isidre La Lleida del segle XViii es caracteritza per Ramon Balaguer de Valls, Francisco Puig i Sanchis una ingent activitat constructiva, amb edificis Santamaria de Cardona, Maria Becardf i Quer civils i religiosos, i una important renovaci6 de Jorba (Solsona), Josep Silue de Museu de Lleida: urbanfstica. En aquest moment s'edificaren Mequinença, Francisco Gras de Prades diocesa i comarcal bona part dels temples parroquials i rectories (Bisbat Vic), Josep Codolosa i Gortovella de del Bisbat de Lleida, aixf com la nova Catedral San Hipblit (Bisbat de Vic), Francesc Orobitg i que substituf litUrgicament I'antiga Seu Vella, Quintana de Cervera, Magf Borras de que a mitjan segle es convertf en caserna mi­ Cervera, Francesc Puig i Francesc Olomo de litar. L.:Ajuntament planifica i va dur a terme Pons, Miquel Trenchs de Valls, Ramon Salat grans projectes d'organitzaci6 i remodelaci6 de Santa Coloma de Queralt, Jaume Aima urbana que milloraren considerablement el d'lgualada, Francesc Burria de Bujaraloz, els seu entramat. La ciutat s'amplia, es va Tarrag6 de Vilanova de Meia, els Biscarri de engrandir, i va sortir ja clarament del seu Tarrega ... Entre tots van haver quatre 0 cinc recinte emmurallat. mestres que van assolir una certa rellevancia dins del sector constructiu de la Lleida del Aquest nou panorama constructiu va atraure segle XVIIi, tant pels seus coneixements com gran nombre de mestres de cases i arqui­ pel volum d'obres que van dur a terme i aque­ tectes d'arreu del Principat.
    [Show full text]
  • Geografia 27
    GEOGRAFIA 27 GEOGRAFIA El Segrià a estudi: Definició de l’espai i la seva gent Quintí Casals Bergés Universitat de Lleida pàg. 27-36 RESUM ABSTRACT Les planes que segueixen fan un estudi geogràfic The pages that follow make a geographic and i demogràfic de la comarca del Segrià. Partint demographic study of the region of El Segrià. Based de la cerca de trets distintius (físics, climàtics, on the search for distinctive features (physical, comunicacions, econòmics i culturals), hem climatic, communications, economic and cultural), dividit el Segrià en vuit zones prou definides i amb we have divided the Segrià into eight well-defined personalitat pròpia: 1) el Segrià Sud; 2) el Baix areas with their own personality: 1) Segrià Sud; Segre; 3) el Segrià Sec; 4) les colònies de l’oest; 5) 2) Baix Segre; 3) Segrià Sec; 4) the colonies of the la Séquia de Pinyana; 6) l’aiguabarreig del Noguera west; 5) the Pinyana Channel; 6) the Noguera Ribagorçana i el Segre; 7) la Plana de Lleida, i 8) Ribagorçana and Segre lagoon; 7) la Plana de el Segrià urgellenc. Aquest estudi és un punt de Lleida, and 8) Segrià Urgellenc. This study is a partida per definir l’espai de la comarca i la gent que starting point to define the region and the people hi habita. that live there. PARAULES CLAU KEYWORDS Segrià, espai geogràfic, patrimoni agrícola, inventari. Segrià, geographic space, agricultural heritage, inventory. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 5 | 2018 TRETS FÍSICS I ADMINISTRATIUS El Segrià és una comarca formada per 38 municipis, entre els quals destaca la seva capital provincial, Lleida, amb més de 135.000 habitants.
    [Show full text]
  • Calendari Ruta 2021
    GENER 2021 RUTA BIBLIOBÚS GARRIGUES-SEGRIÀ 2021 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1 23 456 78910 GIMENELLS (M) L'ESPLUGA CALBA (M) 11 12 13 14 15 16 17 SUDANELL (M) VILANOVA DE SEGRIÀ (M) MAIALS (M) SUNYER (M) EL PLA DE LA FONT (M) VILANOVA DE LA ALBATÀRREC (T) LLARDECANS (T) ARTESA DE LLEIDA (T) BARCA (T) 18 19 20 21 22 23 24 MASSALCOREIG (M) ALMATRET (M) L'ALBI (M) BOVERA (M) CENTRAL DE ELS ALAMÚS (T) ALCANÓ (T) ASPA (T) BELLAGUARDA (T) BIBLIOTEQUES DE LLEIDA 25 26 27 28 29 30 31 SUDANELL (M) VILANOVA DE SEGRIÀ (M) MAIALS (M) GIMENELLS (M) CENTRAL DE VILANOVA DE LA ALBATÀRREC (T) LLARDECANS (T) ARTESA DE LLEIDA (T) BIBLIOTEQUES DE BARCA (T) LLEIDA FEBRER 2021 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1234567 L'ESPLUGA CALBA (M) TORREBESSES (M) L'ALBI (M) MONTOLIU DE LLEIDA (M) PUIGGRÒS (M) ELS ALAMÚS (T) SARROCA DE LLEIDA (T) EL SOLERÀS (T) 8 9 10 11 12 13 14 SUDANELL (M) VILANOVA DE SEGRIÀ (M) MAIALS (M) SUNYER (M) CENTRAL DE VILANOVA DE LA ALBATÀRREC (T) LLARDECANS (T) ARTESA DE LLEIDA (T) BIBLIOTEQUES DE BARCA (T) LLEIDA 15 16 17 18 19 20 21 MASSALCOREIG (M) ALMATRET (M) L'ALBI (M) BOVERA (M) CENTRAL DE ELS ALAMÚS (T) ALCANÓ (T) ASPA BELLAGUARDA (T) BIBLIOTEQUES DE LLEIDA 22 23 24 25 26 27 28 SUDANELL (M) VILANOVA DE SEGRIÀ (M) MAIALS (M) GIMENELLS (M) CENTRAL DE VILANOVA DE LA ALBATÀRREC (T) LLARDECANS (T) ARTESA DE LLEIDA (T) BIBLIOTEQUES DE BARCA (T) LLEIDA MARÇ 2021 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1234567 L'ESPLUGA CALBA (M) TORREBESSES (M) L'ALBI (M) MONTOLIU
    [Show full text]
  • La Mostra Itinerant Del I Premi D'il·Lustració Del Segrià Es
    Publicat a Consell Comarcal del Segrià (https://www.segria.cat) Inici > Versió PDF > LA MOSTRA ITINERANT DEL I PREMI D’IL·LUSTRACIÓ DEL SEGRIÀ ES PODRÀ VEURE EN 10 MUNICIPIS DE LA COMARCA FEBR. LA MOSTRA ITINERANT DEL I PREMI 25 2021 D’IL·LUSTRACIÓ DEL SEGRIÀ ES PODRÀ VEURE EN 10 MUNICIPIS DE LA COMARCA Les obres guanyadores de la 1a edició del Premi d’il·lustració del Segrià impulsat pel Consell Comarcal del Segrià, juntament amb una selecció d’obres destacades pel jurat del certamen, conformen les disset peces de l’exposició Itinerant que recorrerà diferents equipaments culturals del territori L’exposició té com a objectiu donar a conèixer el talent i les creacions dels participants en el premi i contribuir a fer més visible l’art de l’ il·lustració en les seves diferents àrees d’aplicació. Al mateix temps cooperem amb els ajuntaments i sumem eines i recursos en benefici de la cultura al Segrià. El jurat del concurs el van formar reconeguts artistes visuals de ponent: Matias Tolsà, Lily Brick i Carles Porta, que van coincidir en ressaltar l’alta qualitat tècnica i artística de les obres participants, i en van fer la selecció de les més òptimes per a configurar la exposició . Totes elles interpreten, mitjançant diferents tècniques i estils, el poema “La Llar que vam ser, la que duem tatuada al rostre”, del poeta lleidatà Eduard Batlle, escollit com a temàtica d’aquest any. Entre les il·lustracions de la col·lecció, cal destacar les obres guanyadores d’aquesta primera edició: en la categoria absoluta, Una vegada un niu, d’ Eugenia González i, en la jove, Llar dels naufragis de Cèsar Rodríguez, com a primer premi , i La Llar que portem dins, de Jaume Castany com a segon destacat.
    [Show full text]
  • Panorama Evolutiu Dels Temples Parroquials Del Segrià Pàg
    shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 4 | 2017 HISTÒRIA DE L’ART Panorama evolutiu dels temples parroquials del Segrià pàg. 6-12 Joan-Ramon González Pérez Cap d’Arqueologia de la Diputació de Lleida RESUM ABSTRACT Les esglésies parroquials de la comarca del Segrià The parish churches of the Segrià region originate in tenen el seu origen en la segona meitat del segle xii the second half of the 12th century and will suffer the i patiran la normal evolució que els segles porten. normal evolution that centuries have taken. However, Tanmateix, al segle xviii es produirà una dràstica in the 18th century there will be a drastic and almost i gairebé sistemàtica substitució dels vells temples systematic substitution of the old medieval temples medievals per noves edificacions barroques. Encara for new Baroque buildings. Even so, some people i amb això alguns pobles mantenen interessants maintain interesting testimonies of the past before the testimonis del passat anterior a la moda del set-cents. fashion of the seven hundred. PARAULES CLAU KEYWORDS Temples parroquials, referències del paisatge, diacronia, Parochial temples, landscape references, diachrony, romànic, gòtic, barroc. Romanesque, Gothic, Baroque. HISTÒRIA DE L’ART 7 el temple fan que sigui una mena de far que serveix de referència INTRODUCCIÓ per un ampli entorn que va més enllà del propi poble. En aquest sentit, al Segrià tenim dos magnífics exemples: l’església de Santa La comarca del Segrià compta amb un important patrimoni Maria d’Almenar i la Seu Vella de Lleida. arquitectònic, el qual, en gran mesura, està poc valorat encara.
    [Show full text]
  • Fullet Busnit Ok.Fh11
    C M Y CM MY CY CMY K Corbins - Lleida - Almacelles NL3 Lleida - La Granja d’Escarp NL1 Corbins – 00:10 02:15 04:20 Lleida - Sanitat 22:45 00:45 02:45 04:45 Vilanova de la Barca – 00:18 02:23 04:28 Lleida - Cardenal Cisneros 22:47 00:47 02:47 04:47 Alcoletge – 00:25 02:30 04:35 Disco Wonder 22:50 00:50 02:50 04:50 Lleida - Blocs La Caixa 2 22:45 00:35 02:40 04:45 Alcarràs 22:56 00:56 02:56 04:56 Lleida - Camps Elisis 2 22:46 00:36 02:41 04:46 Torres de Segre 23:03 01:03 03:03 05:03 Lleida - Est. Autobusos 1 22:48 00:38 02:43 04:48 Soses 23:10 01:10 03:10 05:10 Lleida - Sanitat 22:50 00:40 02:45 04:50 Aitona 23:22 01:22 03:22 05:22 Lleida - Germanies 1 22:52 00:42 02:47 04:52 Seròs 23:25 01:25 03:25 05:25 Lleida - Agrònoms 1 22:53 00:43 02:48 04:53 Massalcoreig 23:35 01:35 03:35 05:35 Alpicat 23:00 01:00 03:00 05:00 La Granja d'Escarp 23:45 01:45 03:45 05:45 Almacelles 23:15 01:15 03:15 05:15 La Granja d'Escarp 23:45 01:45 03:45 05:45 Almacelles 23:15 01:15 03:15 05:15 Massalcoreig 23:53 01:53 03:53 05:53 Alpicat 23:30 01:30 03:30 05:30 Seròs 00:02 02:02 04:02 06:02 Lleida - Baladre 23:37 01:37 03:37 05:37 Aitona 00:08 02:08 04:08 06:08 Lleida - Germanies 2 23:38 01:38 03:38 05:38 Soses 00:15 02:15 04:15 06:15 Lleida - Ricard Vinyes 2 23:40 01:40 03:40 05:40 Torres de Segre 00:22 02:22 04:22 06:22 Lleida - Est.
    [Show full text]
  • Pdf (Boe-A-2014-5560
    BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 129 Miércoles 28 de mayo de 2014 Sec. I. Pág. 40365 I. DISPOSICIONES GENERALES MINISTERIO DE HACIENDA Y ADMINISTRACIONES PÚBLICAS 5560 Corrección de errores de la Orden HAP/596/2014, de 11 de abril, por la que se reducen para el período impositivo 2013 los índices de rendimiento neto aplicables en el método de estimación objetiva del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas para las actividades agrícolas y ganaderas afectadas por diversas circunstancias excepcionales. Advertidos errores en la Orden HAP/596/2014, de 11 de abril, por la que se reducen para el período impositivo 2013 los índices de rendimiento neto aplicables en el método de estimación objetiva del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas para las actividades agrícolas y ganaderas afectadas por diversas circunstancias excepcionales, publicada en el «Boletín Oficial del Estado» número 92, de 16 de abril de 2014, se procede a efectuar la oportuna rectificación: Página 31256: En la Comunidad Autónoma de Cataluña, provincia de Lleida, donde dice: «Término municipal de: Pallars Jussà», debe decir: «Término municipal de: Conca de Dalt». Página 31257: En la Comunidad Autónoma de Cataluña, provincia de Lleida, donde dice: «Términos municipales de: Almatret, Bellpuig, La Granja d’Escarp, Massalcoreig, Puigverd d’Agramunt, Tárrega y Tornabous», debe decir: «Términos municipales de: Alcarràs, Almatret, Artesa de Lleida, Bellpuig, La Granja d’Escarp, Massalcoreig, Puigverd d’Agramunt, Puigverd de Lleida, Tárrega, Tornabous y Torres de Segre».
    [Show full text]
  • Horario Y Mapa De La Ruta 124 De Autobús
    Horario y mapa de la línea 124 de autobús 124 Almatret - Maials - Lleida Ver En Modo Sitio Web La línea 124 de autobús (Almatret - Maials - Lleida) tiene 3 rutas. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Almatret: 13:00 - 19:15 (2) a Lleida: 7:15 - 17:15 (3) a Maials: 6:15 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea 124 de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea 124 de autobús Sentido: Almatret Horario de la línea 124 de autobús 6 paradas Almatret Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 13:00 - 19:15 martes 13:00 - 19:15 Estació D'Autobusos De Lleida 3 Cl Saracibar, Lérida miércoles 13:00 - 19:15 Sarroca De Lleida (Pl. Nova) jueves 13:00 - 19:15 19 Cl Carretera, Sarroca de Lleida viernes 13:00 - 19:15 Torrebesses (Embr.) (C-12 Pk 116,6) (D) sábado 13:00 LV-7004, Torrebesses domingo Sin servicio Llardecans 23 Pz Arbres, Llardecans Maials (C. Lleida) 1 Pz Esglesia, Maials Información de la línea 124 de autobús Dirección: Almatret Almatret (C. St. Joan, 2) Paradas: 6 1 Cl Sant Joan, Almatret Duración del viaje: 60 min Resumen de la línea: Estació D'Autobusos De Lleida, Sarroca De Lleida (Pl. Nova), Torrebesses (Embr.) (C- 12 Pk 116,6) (D), Llardecans, Maials (C. Lleida), Almatret (C. St. Joan, 2) Sentido: Lleida Horario de la línea 124 de autobús 6 paradas Lleida Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 7:15 - 17:15 martes 7:15 - 17:15 Almatret (C.
    [Show full text]
  • Recursos Educatius De Les Terres De Lleida Comarca Del Segrià 2 1-DIVISIÓ COMARCAL
    1-DIVISIÓ COMARCAL Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Segrià 2 1-DIVISIÓ COMARCAL Els municipis Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Segrià 3 Catalunya situació i orientació !Dins el mapa d’Espanya fes dues línies perpendiculars que es creuin en el punt just on hi ha la capital Madrid. Posa el nom del punt cardinal que correspon a l’extrem de cada línia. En quin quadrant de la península es troba Catalunya? .......……………………………………………………………………....... !Quines comunitats autònomes limiten amb Catalunya? .......…………………………………………........ Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Segrià 4 Segrià situació i orientació !Dins el mapa de Catalunya traça dues línies perpendiculars que es creuin en el punt just on hi ha la ciutat de Manresa. Posa el nom del punt cardinal que correspon a l’extrem de cada línia. Pinta la comarca del Segrià. En quin quadrant de Catalunya es troba la comarca del Segrià? ……………………………………………………………..……………..... Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Segrià 5 Comarques de Catalunya !Podem distingir entre comarques pirinenques, comarques de la costa i comarques d’interior. Pinta de color verd les comarques pirinenques. De color groc les comarques d’interior i de color blau les comarques costaneres. Mira el mapa i digues si la comarca del Segrià és una comarca de muntanya o d’interior. Raona la resposta. ………………………………………................................................... ………………………………………………....................................... …………………………………………………………….................... Escriu el nom de dues comarques de muntanya i localitza- les al mapa. ………………………………................................................................. ………………………………................................................................. …………………………………............................................................. ………………………………………….................................................. Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Segrià 6 ! Anomena les localitats cap de comarca de cadascuna de les comarques de la Plana.
    [Show full text]
  • Informe De L'agència De Salut Pública
    Salut/Agència de Salut Pública de Catalunya INFORME EN RELACIÓ AL MANTENIMENT DE MESURES ESPCIALS PER A LA CONTENCIÓ DEL BROT EIDÈMIC DE LA PANDÈMIA DE COVID-19 A DIVERSOS MUNICIPIS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA I DEL SEGRIÀ Context El mes de juny es van detectar diversos brots del coronavirus a la Regió Sanitària de Lleida, els quals van presentar una evolució creixent durant el mes de juliol. Davant d’aquesta situació és va determinar la necessitat d’implementar mesures extraordinàries i de forma urgent per reduir la propagació de casos. Com a conseqüència es va publicar la Resolució SLT/1747/2020, de 18 de juliol, per la qual s’adopten mesures especials en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 als municipis de la comarca de la Noguera i a determinats municipis de la comarca del Segrià, i posteriorment es va publicar la Resolució SLT/1961/2020, de 31 de juliol, per la qual es modifiquen i es prorroguen mesures especials en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 a determinats municipis de la comarca de la Noguera i de la comarca del Segrià. Transcorreguts 13 dies d’aquesta darrera resolució, es presenta un nou anàlisi de l’evolució sanitària i epidemiològica per informar de la situació a: Determinats municipis de la Comarca de la Noguera: Àger, Albesa, Algerri, Avellanes i Santa Linya, Balaguer, Bellcaire d'Urgell, Bellmunt d'Urgell, Camarasa, Castelló de Farfanya, Cubells, Ivars de Noguera, Menàrguens, Montgai, Os de Balaguer, Penelles, Sentiu de Sió, Térmens, Torrelameu, Vallfogona de Balaguer.
    [Show full text]
  • Sabors Del Segrià
    HERBES AROMÀTIQUES 54 Cal Quitèria- Formatges artesans de Ponent Bo de Shalom 47 Dverd. Herbes aromàtiques Elaboració de formatges amb llet de cabra Plaça Mossèn Jacint Verdaguer, 5 i culinàries Part. Cascall, s/n- 25100 Almacelles 25004 Lleida Herbes aromàtiques naturals i Tel.: 973 195 133 Tel.: 973 103 986 hortalisses [email protected] wwww.bodeshalom.org C/ Pau Casals, 1 www.calquiteria.com 25133 Vilanova de Segrià L’Hort de Ca La Bàrbara Tel.: 626 675 363 55 Artesania de la Llet C/ Baró de Maials, 89 [email protected] Casa Sibilló 25005 Lleida www.dverd.com Formatges, iogurts, llet Tel.: 658 880 677 Torre Roquet, partida 14 www.hortdecalabarbara.com 48 Jardineria Arrullat 25114 Pla de la Font Herbes aromàtiques, plantes ornamentals, Tel.: 630 421 976 Fundació Privada Obra Tutelar verdures, hortalisses i bolets [email protected] Agrària Carretera de Sucs, km.1 www.casasibillo.com C/ Lleida, 18 25100 Almacelles 25112 Gimenells Tel.: 606 752 680 Tel.: 973 748 139 [email protected] XOCOLATES www.obratutelaragraria.org 49 Horticultura i jardineria 56 Pangea chocolate les Planes Xocolata orgànica Herbes aromàtiques, plantes ornamentals C/ 27 de Gener, 5 - 25182 Aitona Ctra. L-800 km. 2 - 25180 Alcarràs Tel.: 690 319 248 MERCATS SETMANALS Tel.: 646 267 166 [email protected] [email protected] www.pangeachocolate.com MERCAT DEL BARRIS NORD www.horticulturalesplanes.com Dissabte Pavelló Barris Nord (Lleida) PUNT DE VENDA DE FRUITES SEQUES MERCAT MUNICIPAL PRODUCTES LOCALS DE TORREFARRERA Vigilant el paisatge de
    [Show full text]
  • La Formació Històrica De Les Garrigues: Comarca Natural, Circumscripció Administrativa I Ens Local1
    •t<~ LA FORMACIÓ HISTÒRICA DE LES GARRIGUES: COMARCA NATURAL, CIRCUMSCRIPCIÓ ADMINISTRATIVA I ENS LOCAL1 Vicenç Aguado i Cudolà SUMARI- I - OBJECTIUS I PLANTEJAMENT GENERAL; II.- ELS ANTECEDENTS: EL TE- RRITORI DE LES GARRIGUES EN LES DIVISIONS HISTÒRIQUES DE CATALUNYA; III.- LES GARRIGUES COM A COMARCA NATURAL; IV.- LES GARRIGUES COM A CIRCUMSCRIPCIÓ ADMINISTRATIVA: LA SEVA FORMACIÓ A PARTIR DEL PARTIT JUDI- CIAL DE LES BORGES; V.- LES GARRIGUES COM A ENS LOCAL: MANCA DE COMPETÈNCIES I VERTEBRACIÓ DE LA COMARCA; VI.- L'ASSOCIACIONISME I EL FET CULTURAL COM A FACTOR DE COHESIÓ DE LA COMARCA VIL- ALTERNATIVES POSSI- BLES A L'ACTUAL ORGANITZACIÓ TERRITORIAL. VIII.- CONCLUSIONS: 1.- L'estructura actual de la comarca de Les Garrigues és el resultat d'una reforma dels partits judicials espanyols; 2.- La necessitat de repensar l'àmbit comarcal dins el debat de l'organització territorial de Catalunya per a aconseguir una major cohesió entre les poblacions de Les Garrigues; IX.- APÈNDIXS: 1.- Enquesta sobre les comarques naturals realitzada per la Mancomunitat de Catalunya (1917); 2.- Enquesta cursa- da a tots els Ajuntaments de Catalunya per tal de fixar les comarques segons el concepte popular i establir els mercats segons la convergència de relacions comercials comarcals (1931) OBJECTIUS I PLANTEJAMENT GENERAL Convencionalment i en una primera aproximació, la Comarca de Les Garrigues sembla una realitat històrica, geogràfica, política i administrativa ben definida. No obstant això, des d'una aproximació més detinguda, cal dir que no sempre ha estat així. Tal i com es veurà al llarg d'aquest estudi, algunes de les poblacions que avui formen part de la seva estructura política i administrati- va, van manifestar en el passat que pertanyien a d'altres comarques naturals com són El Pla d'Urgell i La Baixa Segarra.
    [Show full text]