Criteris Del Pla (PDF)

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Criteris Del Pla (PDF) Número 137 Butlletí Oficial de la Província de Lleida Divendres, 17 de juliol de 2020 Número de registre 4444 DIPUTACIO DE LLEIDA PLANIFICACIÓ I COOPERACIÓ MUNICIPAL Edicte d’aprovació definitiva del Pla de Cooperació Municipal per a fer front a les despeses de funcionament de les llars d’infants de titularitat municipal del curs 2018-2019 El Ple de la Diputació de Lleida, a la sessió celebrada el dia 18 de juny de 2020, va aprovar inicialment el Pla de Cooperació Municipal per a fer front a les despeses de funcionament de les llars d’infants de titularitat municipal del curs 2018-2019. Mitjançant la seva publicació al BOP de Lleida número 122, data 26 de juny de 2020, es va sotmetre a informació pública durant el termini de 10 dies. Atès que per Decret de la Presidència número 2020/1693, de 15 de juliol de 2020, es deixa constància de l’aprovació definitiva del Pla de Cooperació Municipal per a fer front a les despeses de funcionament de les llars d’infants de titularitat municipal del curs 2018-2019. D’acord amb el que es disposa a l’article 124 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, es dona publicitat al text íntegre de l’esmentat Pla. Pla de Cooperació Municipal per a fer front a les despeses de funcionament de les llars d’infants de titularitat municipal del curs 2018-2019 L’Educació Infantil de Primer Cicle o Primera Infància (de 0 a 3 anys) és una etapa educativa preobligatòria que s’imparteix als infants de 0 a 3 anys i que està regulada mitjançant el Decret 101/2010, de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments del Primer Cicle de l’Educació Infantil i pel Decret 282/2006, de 4 de juliol, dels requisits dels centres del Primer Cicle de l’Educació Infantil. Els centres que únicament imparteixen el Primer Cicle d’Educació Infantil tenen la denominació genèrica de llars d’infants o escoles bressol, sent els ajuntaments els titulars de la majoria de llars d’infants de titularitat pública de la nostra província. Tot i tractar-se d’un servei públic d’un elevat cost, la importància del mateix fa que molts ens locals n’hagin assumit la seva prestació. El finançament d’aquest servei prové de les taxes o preus públics pagats per les mares i pares dels infants, de l’aportació d’altres administracions d’àmbit supramunicipal i dels fons propis dels mateixos ens locals. L’aportació de la Diputació de Lleida corresponent a les darreres convocatòries ha estat de 875 euros alumne matriculat. La crisis sanitària que estem vivint, causada per la Covid-19, ha suposat un increment de les despeses dels ens locals i també una disminució dels ingressos derivats de les taxes i preus públics al tancar-se que molts serveis i equipaments de titularitat municipal i al deixar-se de prestar altres activitats que requerien d’utilització privativa o l’aprofitament especial dels béns del domini públic municipal. Aquests fets estan provocant una disminució en els ingressos previstos pels ajuntaments, un empitjorament de la les previsions de tresoreria i un increment de les despeses pressupostades inicialment. Per aquest motiu es creu necessari incrementar l’aportació de la Diputació de Lleida al finançament del funcionament de les Llars d’Infants de titularitat municipal de la província de Lleida fins arribar als 1.000 euros per alumne. Administració Local 89 Número 137 Butlletí Oficial de la Província de Lleida Divendres, 17 de juliol de 2020 Atès que d’entre les competències pròpies de les Diputacions assenyalades per l’article 36.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, hi figura, entre d’altres, l’assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als Municipis, especialment als de menor capacitat econòmica i de gestió. En el mateix sentit, l’article 36.2 estableix que les Diputacions aprovaran anualment un Pla provincial de cooperació a les obres i serveis de competència municipal i asseguraran l’accés a la població de la província al conjunt de serveis mínims de competència municipal i a la major eficàcia i economia en la prestació d’aquests mitjançant qualsevol fórmula d’assistència i cooperació municipal. En el mateix sentit, l’article 92 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, disposa que les diputacions provincials han d’exercir les funcions d’assistència i cooperació jurídica i tècnica als municipis i han de garantir l’exercici efectiu, dins dels municipis, de les funcions públiques necessàries a què es refereix la LRBRL. L’apartat segon del mateix article estableix que les diputacions provincials poden cooperar també en l’efectivitat dels serveis municipals, mitjançant l’atorgament de subvencions i altres ajuts econòmics, dels quals poden ésser beneficiaris els municipis i les comarques. Pel que fa a la regulació de les subvencions concedides en el marc d’aquests plans provincials de cooperació, la disposició addicional vuitena de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, estableix que les subvencions que integren plans o instruments similars al Programa de cooperació econòmica de l’estat a les inversions de les entitats locals, que tinguin per objecte dur a terme funcions d’assistència i cooperació municipal es regiran per la normativa específica, resultant d’aplicació supletòria les disposicions de la Llei general de subvencions. És en aquest marc que la Diputació de Lleida presenta el Pla de Cooperació Municipal per a fer front a les despeses de funcionament de les Llars d’Infants de titularitat Municipal corresponents al curs 2018-2019. L’esmentat Pla també estableix els requisits per a la concessió i gestió dels fons de prestació, destacant els següents: a) Els fons de prestació es concedeixen pel procediment de concessió directa amb concurrència. b) Es deixa constància del sistema de quantificació de la participació de cada ens en els recursos del fons. c) Els fons no requereixen de sol·licitud. d) L’acte de concessió és promogut per l’Àrea d’Assistència i Cooperació Municipal de la Diputació i elevat per a la seva aprovació al Ple. El Ple de la Corporació en votació ordinària i per unanimitat dels assistents, acorda: Primer. Aprovar inicialment el Pla de Cooperació Municipal per a fer front a les despeses de funcionament de les Llars d’Infants de Titularitat Municipal del curs 2018-2019, d’acord amb els següents criteris: 1. Import global 3.437.600,00 euros. 2. Aplicació pressupostària 2020 040 323 4620000 Ajuts a Ajuntaments per llars d’infants públiques municipals. 3. Objecte Tindran la consideració de subvencionables les despeses directes i indirectes de funcionament i personal de les llars d’infants de titularitat municipal corresponents al curs escolar 2018-2019. Així, s’entendran com a despeses subvencionables les despeses dels capítols 1 i 2 de l’Annex III de l’Ordre EHA/3565/2008, de 3 de desembre, per la qual s’aprova l’estructura dels pressupostos de les entitats locals, publicat al BOE número 297, de 10 de desembre de 2008. Administració Local 90 Número 137 Butlletí Oficial de la Província de Lleida Divendres, 17 de juliol de 2020 4. Beneficiaris Són beneficiaris del Pla els ajuntaments, titulars de Llars d’Infants autoritzades pel Conveni de creació de l’escola bressol pública de titularitat municipal signat pel Departament d’Ensenyament, per al seu funcionament i els ajuntaments o organismes dependents dels mateixos acollits al Pla experimental del Primer Cicle d’Educació Infantil en escoles rurals (Ordre ENS/273/2015, de 25 d’agost, per la qual s’estableix el Pla experimental del Primer Cicle d’Educació Infantil en escoles rurals, DOGC 6951, del 7-9-2015). 5. Criteris de distribució Els 3.437.600,00 euros es distribuiran en funció de la mitjana d’alumnes matriculats en cada Llar d’Infants de Titularitat Municipal durant el curs escolar 2018-2019. La mitjana del nombre d’alumnes per centre sortirà del nombre d’alumnes mensual dels mesos de setembre del 2018 al juny del 2019 certificat pels secretaris/es-interventors/es dels ens municipis titulars de les Llars d’Infants. Els ajuts d’aquest Pla són compatibles amb l’obtenció de qualsevol ajut addicional destinat a la mateixa actuació. En qualsevol cas, la subvenció atorgada, conjuntament amb els altres ajuts obtinguts i els ingressos procedents de taxes i/o preus públics que financin directament les despeses objecte de la subvenció, no podran excedir el cost de l’actuació. L’ens beneficiari es farà càrrec de la diferència de finançament necessari per a la total execució de l’activitat subvencionada, havent de ser reintegrat, si s’escau, l’excés del finançament públic únicament per l’import que depassés el cost total d’aquesta activitat. Segon. Aprovar les concessions que s’indiquen en l’Annex 1 Pla de Cooperació Municipal per a fer front a les despeses de funcionament de les llars d’infants de titularitat municipal del curs 2018-2019. Tercer. Autoritzar la despesa amb càrrec a l’aplicació pressupostària 2020 040 323 4620000 Ajuts a Ajuntaments per llars d’infants públiques municipals, per un import de 3.437.600,00 euros. Quart. Publicar el present acord d’aprovació inicial al Butlletí Oficial de la província de Lleida i a la Seu Electrònica de la Diputació per tal que es puguin formular al·legacions i reclamacions durant el termini de 10 dies hàbils. El Pla s’entendrà definitivament aprovat si no es formula cap al·legació ni reclamació durant el període d’informació pública.
Recommended publications
  • I ARQUITECTURA I MESTRES DE CASES a LA LLEIDA DEL SEGLE XVIII: ELS BATISTE
    i ARQUITECTURA I MESTRES DE CASES A LA LLEIDA DEL SEGLE XVIII: ELS BATISTE Isidre Puig i Sanchis RTX - 233 Di ARQUITECTURA I MESTRES DE CASES A LA LLEIDA DEL SEGLE XVIII: ELS BATISTE Isidre La Lleida del segle XViii es caracteritza per Ramon Balaguer de Valls, Francisco Puig i Sanchis una ingent activitat constructiva, amb edificis Santamaria de Cardona, Maria Becardf i Quer civils i religiosos, i una important renovaci6 de Jorba (Solsona), Josep Silue de Museu de Lleida: urbanfstica. En aquest moment s'edificaren Mequinença, Francisco Gras de Prades diocesa i comarcal bona part dels temples parroquials i rectories (Bisbat Vic), Josep Codolosa i Gortovella de del Bisbat de Lleida, aixf com la nova Catedral San Hipblit (Bisbat de Vic), Francesc Orobitg i que substituf litUrgicament I'antiga Seu Vella, Quintana de Cervera, Magf Borras de que a mitjan segle es convertf en caserna mi­ Cervera, Francesc Puig i Francesc Olomo de litar. L.:Ajuntament planifica i va dur a terme Pons, Miquel Trenchs de Valls, Ramon Salat grans projectes d'organitzaci6 i remodelaci6 de Santa Coloma de Queralt, Jaume Aima urbana que milloraren considerablement el d'lgualada, Francesc Burria de Bujaraloz, els seu entramat. La ciutat s'amplia, es va Tarrag6 de Vilanova de Meia, els Biscarri de engrandir, i va sortir ja clarament del seu Tarrega ... Entre tots van haver quatre 0 cinc recinte emmurallat. mestres que van assolir una certa rellevancia dins del sector constructiu de la Lleida del Aquest nou panorama constructiu va atraure segle XVIIi, tant pels seus coneixements com gran nombre de mestres de cases i arqui­ pel volum d'obres que van dur a terme i aque­ tectes d'arreu del Principat.
    [Show full text]
  • Consorci Grup D'acció Local Noguera – Segrià Nord
    Rialb reservoir and biking (Lluís Vidal) Consorci Grup d’Acció Local Noguera – Segrià Nord Noguera: Àger, Albesa, Algerri, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, les Avellanes i Santa Area: 2 Linya, Balaguer, la Baronia de Rialb, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Cabanabona, 1.967,10 km Camarasa, Castelló de Farfanya, Cubells, Foradada, Ivars de Noguera, Menàrguens, Montgai, Oliola, Os de Balaguer, Penelles, Ponts, Preixens, la Sentiu de Sió, Térmens, Population: Tiurana, Torrelameu, Vallfogona de Balaguer, Vilanova de l’Aguda and Vilanova de Meià. 52.863 inhabitants Segrià: Alfarràs, Alguaire, Almenar, Corbins, la Portella and Vilanova de la Barca. Population density: 26,87 inhab./km2 Number of municipalities: 36 municipalities Territory Contact details Consorci Grup d’Acció Local Noguera - Segrià Nord works in Noguera and in six municipalities of the North of Segrià region. This territorial area is divided into two very different parts in Office landscape terms: the North part, with Montsec range close to Pre-Pyrenees, and the plains in the South, occupied by cultivation land, horticulture and non-irrigated land, among which Noguera Regional Council fruits trees and cereals stand out. Pg. Àngel Guimerà, 28-30 The most important economic industries are the agrarian, in expansion thanks to the irri- 25600 Balaguer gated-land facilities; and the tourist, which has a lot of possibilities, especially those related Phone (+34) 973 44 89 33 to the natural and landscape heritage in Montsec and its sky, which has been certified as a “Starlight Reserve”. www.noguerasegrianord.cat [email protected] The territory also has the distinctive feature that it is bordering with the capital of the de- C facebook.com/ partment and its influential area; so it is very close to important communication ways, such as Consorci-GAL-Noguera-Segrià-Nord high-speed train railway station Lleida –Pirineus and Alguaire airport.
    [Show full text]
  • Geografia 27
    GEOGRAFIA 27 GEOGRAFIA El Segrià a estudi: Definició de l’espai i la seva gent Quintí Casals Bergés Universitat de Lleida pàg. 27-36 RESUM ABSTRACT Les planes que segueixen fan un estudi geogràfic The pages that follow make a geographic and i demogràfic de la comarca del Segrià. Partint demographic study of the region of El Segrià. Based de la cerca de trets distintius (físics, climàtics, on the search for distinctive features (physical, comunicacions, econòmics i culturals), hem climatic, communications, economic and cultural), dividit el Segrià en vuit zones prou definides i amb we have divided the Segrià into eight well-defined personalitat pròpia: 1) el Segrià Sud; 2) el Baix areas with their own personality: 1) Segrià Sud; Segre; 3) el Segrià Sec; 4) les colònies de l’oest; 5) 2) Baix Segre; 3) Segrià Sec; 4) the colonies of the la Séquia de Pinyana; 6) l’aiguabarreig del Noguera west; 5) the Pinyana Channel; 6) the Noguera Ribagorçana i el Segre; 7) la Plana de Lleida, i 8) Ribagorçana and Segre lagoon; 7) la Plana de el Segrià urgellenc. Aquest estudi és un punt de Lleida, and 8) Segrià Urgellenc. This study is a partida per definir l’espai de la comarca i la gent que starting point to define the region and the people hi habita. that live there. PARAULES CLAU KEYWORDS Segrià, espai geogràfic, patrimoni agrícola, inventari. Segrià, geographic space, agricultural heritage, inventory. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 5 | 2018 TRETS FÍSICS I ADMINISTRATIUS El Segrià és una comarca formada per 38 municipis, entre els quals destaca la seva capital provincial, Lleida, amb més de 135.000 habitants.
    [Show full text]
  • Calendari Ruta 2021
    GENER 2021 RUTA BIBLIOBÚS GARRIGUES-SEGRIÀ 2021 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1 23 456 78910 GIMENELLS (M) L'ESPLUGA CALBA (M) 11 12 13 14 15 16 17 SUDANELL (M) VILANOVA DE SEGRIÀ (M) MAIALS (M) SUNYER (M) EL PLA DE LA FONT (M) VILANOVA DE LA ALBATÀRREC (T) LLARDECANS (T) ARTESA DE LLEIDA (T) BARCA (T) 18 19 20 21 22 23 24 MASSALCOREIG (M) ALMATRET (M) L'ALBI (M) BOVERA (M) CENTRAL DE ELS ALAMÚS (T) ALCANÓ (T) ASPA (T) BELLAGUARDA (T) BIBLIOTEQUES DE LLEIDA 25 26 27 28 29 30 31 SUDANELL (M) VILANOVA DE SEGRIÀ (M) MAIALS (M) GIMENELLS (M) CENTRAL DE VILANOVA DE LA ALBATÀRREC (T) LLARDECANS (T) ARTESA DE LLEIDA (T) BIBLIOTEQUES DE BARCA (T) LLEIDA FEBRER 2021 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1234567 L'ESPLUGA CALBA (M) TORREBESSES (M) L'ALBI (M) MONTOLIU DE LLEIDA (M) PUIGGRÒS (M) ELS ALAMÚS (T) SARROCA DE LLEIDA (T) EL SOLERÀS (T) 8 9 10 11 12 13 14 SUDANELL (M) VILANOVA DE SEGRIÀ (M) MAIALS (M) SUNYER (M) CENTRAL DE VILANOVA DE LA ALBATÀRREC (T) LLARDECANS (T) ARTESA DE LLEIDA (T) BIBLIOTEQUES DE BARCA (T) LLEIDA 15 16 17 18 19 20 21 MASSALCOREIG (M) ALMATRET (M) L'ALBI (M) BOVERA (M) CENTRAL DE ELS ALAMÚS (T) ALCANÓ (T) ASPA BELLAGUARDA (T) BIBLIOTEQUES DE LLEIDA 22 23 24 25 26 27 28 SUDANELL (M) VILANOVA DE SEGRIÀ (M) MAIALS (M) GIMENELLS (M) CENTRAL DE VILANOVA DE LA ALBATÀRREC (T) LLARDECANS (T) ARTESA DE LLEIDA (T) BIBLIOTEQUES DE BARCA (T) LLEIDA MARÇ 2021 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1234567 L'ESPLUGA CALBA (M) TORREBESSES (M) L'ALBI (M) MONTOLIU
    [Show full text]
  • El Túnel De Tres Ponts Avançarà Vuit Metres Al
    SEGRE Dissabte, 15 de desembre del 2018 COMARQUES 13 RESIDUS ESCOMBRARIES INFRAESTRUCTURES OBRES Més freqüències en El túnel de Tres Ponts la recollida per a set avançarà vuit metres al dia Les voladures començaran dimarts i se’n duran a terme 2 per dia pobles del Segrià || La previsió és que la galeria estigui excavada en vuit mesos MARÍA MOLINA LES CLAUS C. SANS ❘ LLEIDA ❘ El consell del Segrià va ratificar ahir l’augment de freqüències en la recollida Pressupost de residus en set municipis z El ple va aprovar el pressu- que utilitzen les noves illes post del 2019 de 14 milions de contenidors arran de les amb més inversió en serveis queixes registrades el mes socials. passat. Afecten els munici- pis d’Alcoletge, Alpicat, Be- Menjadors navent, Rosselló, Torrefar- z Va ratificar una moció rera, Vilanova de la Barca per tal de frenar el decret i Vilanova de Segrià i com- de menjadors i per crear el portaran un augment en els marc que permeti a les Am- costos del serveis de 98.100 pes gestionar aquest ser- euros a l’any. Alcoletge haurà vei amb les crítiques de la de pagar 4.500 euros més; CUP i Iniciativa per falta de Alpicat, 49.000; Benavent, transparència. 2.600; Rosselló, 11.500; Tor- refarrera, 25.500; Vilanova Rei i presos de la Barca, 2.700, i Vilanova z El ple va aprovar una mo- de Segrià, 2.300. En general ció a favor dels polítics a la s’augmentaran les freqüènci- presó i perquè es derogui el es setmanals respecte a enva- delicte d’injúries a la corona, sos i cartró i paper per evitar amb l’oposició de Ciutadans l’acumulació d’escombraries i PP.
    [Show full text]
  • Proyecto De Abastecimiento De Agua a Lleida Y Núcleos
    SECRETARIA GENERAL PARA EL TERRITORIO Y LA BIODIVERSIDAD INFORME DE VIABILIDAD DEL “PROYECTO DE ABASTECIMIENTO DE AGUA A LLEIDA Y NÚCLEOS URBANOS DE LA ZONA REGABLE DEL CANAL DE PIÑANA” A LOS EFECTOS PREVISTOS EN EL ARTÍCULO 46.5 DE LA LEY DE AGUAS (según lo contemplado en la Ley 11/2005, de 22 de Junio, por la que se modifica la Ley 10/2001, de 5 de julio, del Plan Hidrológico Nacional) Pza. San Juan de La Cruz, s/n 28071 Madrid TEL.: 91 597.60 12 FAX.: 91 597.59 87 SECRETARIA GENERAL PARA EL TERRITORIO MINISTERIO Y LA BIODIVERSIDAD DE MEDIO AMBIENTE DATOS BÁSICOS Título de la actuación: Proyecto de abastecimiento de agua a Lleida y núcleos urbanos de la zona regable del Canal de Piñana En caso de ser un grupo de proyectos, título de los proyectos individuales que lo forman: Proyecto de abastecimiento de agua a Lleida y núcleos urbanos de la zona regable del Canal de Piñana – 1ª Fase Proyecto de abastecimiento de agua a Lleida y núcleos urbanos de la zona regable del Canal de Piñana – 2ª Fase Nombre y apellidos Dirección e-mail Teléfono Fax persona de contacto José Luis Sánchez Barrajón Aguas de la Cuenca del Ebro, S.A. [email protected] 976-306659 976-306660 Parque de los Incrédulos, 2. 976-306650 50009 ZARAGOZA El envío debe realizarse, tanto por correo ordinario como electrónico, a: - En papel (copia firmada) a Gabinete Secretaría General para el Territorio y la Biodiversidad Despacho A-305 Ministerio de Medio Ambiente Pza. de San Juan de la Cruz s/n 28071 MADRID - En formato electrónico (fichero .doc) a: [email protected] Pza.
    [Show full text]
  • La Mostra Itinerant Del I Premi D'il·Lustració Del Segrià Es
    Publicat a Consell Comarcal del Segrià (https://www.segria.cat) Inici > Versió PDF > LA MOSTRA ITINERANT DEL I PREMI D’IL·LUSTRACIÓ DEL SEGRIÀ ES PODRÀ VEURE EN 10 MUNICIPIS DE LA COMARCA FEBR. LA MOSTRA ITINERANT DEL I PREMI 25 2021 D’IL·LUSTRACIÓ DEL SEGRIÀ ES PODRÀ VEURE EN 10 MUNICIPIS DE LA COMARCA Les obres guanyadores de la 1a edició del Premi d’il·lustració del Segrià impulsat pel Consell Comarcal del Segrià, juntament amb una selecció d’obres destacades pel jurat del certamen, conformen les disset peces de l’exposició Itinerant que recorrerà diferents equipaments culturals del territori L’exposició té com a objectiu donar a conèixer el talent i les creacions dels participants en el premi i contribuir a fer més visible l’art de l’ il·lustració en les seves diferents àrees d’aplicació. Al mateix temps cooperem amb els ajuntaments i sumem eines i recursos en benefici de la cultura al Segrià. El jurat del concurs el van formar reconeguts artistes visuals de ponent: Matias Tolsà, Lily Brick i Carles Porta, que van coincidir en ressaltar l’alta qualitat tècnica i artística de les obres participants, i en van fer la selecció de les més òptimes per a configurar la exposició . Totes elles interpreten, mitjançant diferents tècniques i estils, el poema “La Llar que vam ser, la que duem tatuada al rostre”, del poeta lleidatà Eduard Batlle, escollit com a temàtica d’aquest any. Entre les il·lustracions de la col·lecció, cal destacar les obres guanyadores d’aquesta primera edició: en la categoria absoluta, Una vegada un niu, d’ Eugenia González i, en la jove, Llar dels naufragis de Cèsar Rodríguez, com a primer premi , i La Llar que portem dins, de Jaume Castany com a segon destacat.
    [Show full text]
  • Resultats Lleida 2020
    Annex 1. ANATIDAE. GENER 2020 Oca vulgar Cigne mut Cigne negre Ànec blanc Ànec mandarí Ànec cullerot Ànec griset Ànec xiulador Ànec collverd Ànec cuallarg Xarxet comú Xibec Morell de cap-roig Morell de plomall COMARCA CODI DATA CENS LOCALITAT Anser Cygnus Cygnus Tadorna Aix Anas Anas Anas Anas Anas Anas Netta Aythya Aythya anser olor atratus Tadorna galericulata clypeata strepera penelope plathyrhynchos acuta crecca rufina ferina fuligola Cerdanya 17/01/2020 Riu Segre (frontera - Martinet) 163 L-01 17/01/2020 Pantà d'Escales 49 Alta Ribagorça L-02 17/01/2020 Pantà de Cardet 2 L-03 17/01/2020 Pantà de Llesp 12 Alt Urgell L-06 10/01/2020 Riu Segre: Alàs- Organyà 97 L-04 10/01/2020 Pantà d'Oliana 95 Pallars Jussà L-09 8 i 10/01/20 Pantà de Sant Antoni (des de Collegats) 296 L-10 9 i 11/01/20 Pantà de Terradets 27 Pallars Sobirà L-11 12/01/2020 Pantà de la Torrassa 168 L-61 12/01/2020 Estany de Moncortés 11 Solsonès L-13 17 i 18/01/20 Pantà de Sant Ponç 2 L-14 17 i 18/01/20 Pantà de Llosa del Cavall 225 L-16 10 I12/01/20 Pantà de Sant Llorenç de Montgai 7 2 186 4 2 L-17 13/01/2020 Pantà de Camarasa 2 L-18 11/01/2020 El Partidor de Gerb Noguera L-19 14/01/2020 Pantà de Santa Anna L-20 10 i 15/01/20 Pantà de Rialb (des d'Oliana) 190 1 L-21 10/01/2020 Basses del Candó 75 L-57 10/01/2020 Pantans de regulació del canal Algerri-Balaguer (6 pantans) 19 18 27 L-58 16/01/2020 Riu Segre: Gerb - Valfogona de Balaguer 341 L-22 16/01/2020 Aiguabarreig Segre-N.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Panorama Evolutiu Dels Temples Parroquials Del Segrià Pàg
    shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 4 | 2017 HISTÒRIA DE L’ART Panorama evolutiu dels temples parroquials del Segrià pàg. 6-12 Joan-Ramon González Pérez Cap d’Arqueologia de la Diputació de Lleida RESUM ABSTRACT Les esglésies parroquials de la comarca del Segrià The parish churches of the Segrià region originate in tenen el seu origen en la segona meitat del segle xii the second half of the 12th century and will suffer the i patiran la normal evolució que els segles porten. normal evolution that centuries have taken. However, Tanmateix, al segle xviii es produirà una dràstica in the 18th century there will be a drastic and almost i gairebé sistemàtica substitució dels vells temples systematic substitution of the old medieval temples medievals per noves edificacions barroques. Encara for new Baroque buildings. Even so, some people i amb això alguns pobles mantenen interessants maintain interesting testimonies of the past before the testimonis del passat anterior a la moda del set-cents. fashion of the seven hundred. PARAULES CLAU KEYWORDS Temples parroquials, referències del paisatge, diacronia, Parochial temples, landscape references, diachrony, romànic, gòtic, barroc. Romanesque, Gothic, Baroque. HISTÒRIA DE L’ART 7 el temple fan que sigui una mena de far que serveix de referència INTRODUCCIÓ per un ampli entorn que va més enllà del propi poble. En aquest sentit, al Segrià tenim dos magnífics exemples: l’església de Santa La comarca del Segrià compta amb un important patrimoni Maria d’Almenar i la Seu Vella de Lleida. arquitectònic, el qual, en gran mesura, està poc valorat encara.
    [Show full text]
  • Fullet Busnit Ok.Fh11
    C M Y CM MY CY CMY K Corbins - Lleida - Almacelles NL3 Lleida - La Granja d’Escarp NL1 Corbins – 00:10 02:15 04:20 Lleida - Sanitat 22:45 00:45 02:45 04:45 Vilanova de la Barca – 00:18 02:23 04:28 Lleida - Cardenal Cisneros 22:47 00:47 02:47 04:47 Alcoletge – 00:25 02:30 04:35 Disco Wonder 22:50 00:50 02:50 04:50 Lleida - Blocs La Caixa 2 22:45 00:35 02:40 04:45 Alcarràs 22:56 00:56 02:56 04:56 Lleida - Camps Elisis 2 22:46 00:36 02:41 04:46 Torres de Segre 23:03 01:03 03:03 05:03 Lleida - Est. Autobusos 1 22:48 00:38 02:43 04:48 Soses 23:10 01:10 03:10 05:10 Lleida - Sanitat 22:50 00:40 02:45 04:50 Aitona 23:22 01:22 03:22 05:22 Lleida - Germanies 1 22:52 00:42 02:47 04:52 Seròs 23:25 01:25 03:25 05:25 Lleida - Agrònoms 1 22:53 00:43 02:48 04:53 Massalcoreig 23:35 01:35 03:35 05:35 Alpicat 23:00 01:00 03:00 05:00 La Granja d'Escarp 23:45 01:45 03:45 05:45 Almacelles 23:15 01:15 03:15 05:15 La Granja d'Escarp 23:45 01:45 03:45 05:45 Almacelles 23:15 01:15 03:15 05:15 Massalcoreig 23:53 01:53 03:53 05:53 Alpicat 23:30 01:30 03:30 05:30 Seròs 00:02 02:02 04:02 06:02 Lleida - Baladre 23:37 01:37 03:37 05:37 Aitona 00:08 02:08 04:08 06:08 Lleida - Germanies 2 23:38 01:38 03:38 05:38 Soses 00:15 02:15 04:15 06:15 Lleida - Ricard Vinyes 2 23:40 01:40 03:40 05:40 Torres de Segre 00:22 02:22 04:22 06:22 Lleida - Est.
    [Show full text]
  • Accedís a “ Municipis E Juntes Electoraus De
    ELECCIONS ATH PARLAMENT DE CATALONHA 2021 MUNICIPIS PER JUNTA ELECTORAU DE ZÒNA Nòm deth municipi Junta de zòna Abella de la Conca JEZ de Tremp Abrera JEZ de Sant Feliu de Llobregat Àger JEZ de Balaguer Agramunt JEZ de Balaguer Aguilar de Segarra JEZ de Manresa Agullana JEZ de Figueres Aiguafreda JEZ de Granollers Aiguamúrcia JEZ del Vendrell Aiguaviva JEZ de Girona Aitona JEZ de Lleida Alamús, els JEZ de Lleida Alàs i Cerc JEZ de la Seu d'Urgell Albagés, l' JEZ de Lleida Albanyà JEZ de Figueres Albatàrrec JEZ de Lleida Albesa JEZ de Balaguer Albi, l' JEZ de Lleida Albinyana JEZ del Vendrell Albiol, l' JEZ de Valls Albons JEZ de Girona Alcanar JEZ de Tortosa Alcanó JEZ de Lleida Alcarràs JEZ de Lleida Alcoletge JEZ de Lleida Alcover JEZ de Valls Aldea, l' JEZ de Tortosa Aldover JEZ de Tortosa Aleixar, l' JEZ de Reus Alella JEZ de Mataró Alfara de Carles JEZ de Tortosa Alfarràs JEZ de Balaguer Alfés JEZ de Lleida Alforja JEZ de Reus Algerri JEZ de Balaguer Alguaire JEZ de Balaguer Alins JEZ de Tremp Alió JEZ de Valls Almacelles JEZ de Lleida Nòm deth municipi Junta de zòna Almatret JEZ de Lleida Almenar JEZ de Balaguer Almoster JEZ de Reus Alòs de Balaguer JEZ de Balaguer Alp JEZ de Puigcerdà Alpens JEZ de Berga Alpicat JEZ de Lleida Alt Àneu JEZ de Tremp Altafulla JEZ del Vendrell Amer JEZ de Girona Ametlla de Mar, l' JEZ de Tortosa Ametlla del Vallès, l' JEZ de Granollers Ampolla, l' JEZ de Tortosa Amposta JEZ de Tortosa Anglès JEZ de Santa Coloma de Farners Anglesola JEZ de Cervera Arbeca JEZ de Lleida Arboç, l' JEZ del Vendrell Arbolí
    [Show full text]