Salut/Agència de Salut Pública de Catalunya INFORME EN RELACIÓ AL MANTENIMENT DE MESURES ESPCIALS PER A LA CONTENCIÓ DEL BROT EIDÈMIC DE LA PANDÈMIA DE COVID-19 A DIVERSOS MUNICIPIS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA I DEL SEGRIÀ Context El mes de juny es van detectar diversos brots del coronavirus a la Regió Sanitària de Lleida, els quals van presentar una evolució creixent durant el mes de juliol. Davant d’aquesta situació és va determinar la necessitat d’implementar mesures extraordinàries i de forma urgent per reduir la propagació de casos. Com a conseqüència es va publicar la Resolució SLT/1747/2020, de 18 de juliol, per la qual s’adopten mesures especials en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 als municipis de la comarca de la Noguera i a determinats municipis de la comarca del Segrià, i posteriorment es va publicar la Resolució SLT/1961/2020, de 31 de juliol, per la qual es modifiquen i es prorroguen mesures especials en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 a determinats municipis de la comarca de la Noguera i de la comarca del Segrià. Transcorreguts 13 dies d’aquesta darrera resolució, es presenta un nou anàlisi de l’evolució sanitària i epidemiològica per informar de la situació a: Determinats municipis de la Comarca de la Noguera: Àger, Albesa, Algerri, Avellanes i Santa Linya, Balaguer, Bellcaire d'Urgell, Bellmunt d'Urgell, Camarasa, Castelló de Farfanya, Cubells, Ivars de Noguera, Menàrguens, Montgai, Os de Balaguer, Penelles, Sentiu de Sió, Térmens, Torrelameu, Vallfogona de Balaguer. Determinats municipis de la Comarca del Segrià: Els Alamús, Albatàrrec, Alcanó, Alcoletge, Alfarràs, Alfés, Alguaire, Almacelles, Almatret, Almenar, Alpicat, Aspa, Corbins, Llardecans, Maials, Montoliu de Lleida, La Portella, Puigverd de Lleida, Rosselló, Sudanell, Sunyer, Torrebesses, Torrefarrera, Torre-serona, Vilanova del Segrià, Vilanova de la Barca i a les EMD de Sucs i Raïmat, dependents del municipi de Lleida. El present informe consta de tres apartats. En el primer es desenvolupa la situació de la regió sanitària des de la perspectiva dels recursos assistencials i el segon apartat descriu la situació GENERALITAT DE CATALUNYA epidemiològica. Per últim, l’informe consta d’un tercer apartat amb les conclusions. Així mateix, aquest informe s'ajusta als indicadors establerts al l’annex 1 del Decret llei 27/2020, de 13 de juliol, de modificació de la Llei 18/2009, de 22 d'octubre, de Salut Pública i d'adopció de mesures urgents per fer front al risc de brots de la COVID-19. 1 Doc.original signat per: Document electrònic garantit amb signatura electrònica. Podeu verificar la integritat Joan Colom Farran 12/08/2020 d'aquest document a l'adreça web csv.gencat.cat Data creació còpia: Original electrònic / Còpia electrònica autèntica 16/12/2020 13:26:34 CODI SEGUR DE VERIFICACIÓ Data caducitat còpia: 16/12/2023 00:00:00 *0CWAJ1OGU97XW8L2VV0KHVZIS9UX95WN* Pàgina 1 de 26 0CWAJ1OGU97XW8L2VV0KHVZIS9UX95WN Salut/Agència de Salut Pública de Catalunya 1. Els recursos assistencials La RS Lleida engloba les comarques del Segrià, les Garrigues, el Pla d’Urgell, la Noguera, l’Urgell i la Segarra, i inclou 149 municipis. La seva població és de 362.850 persones amb una densitat de població de 66,9 habitants / km2, que és la tercera més baixa de tot Catalunya. Entre les seves característiques demogràfiques destaca un envelliment similar al global de Catalunya (índex d'envelliment de 126,5), amb només un 7% de llars unipersonals. La renda familiar bàsica disponible és de 14.500 € per habitant, més baixa que la del global (Catalunya 17.000 €). La economia es fonamenta en el sector agrícola i les industries alimentàries vinculades. El patró de mobilitat mostra pocs desplaçaments tant en laborables com en festius. L’atenció sanitària s’articula mitjançant 23 Centres de Salut d'atenció primària, 3 hospitals, 4 centres sociosanitaris i dotació ambulatòria, d'hospital de dia i d'internament de salut mental La Regió Sanitària Lleida disposa de 534 llits convencionals d'aguts i 38 llits de crítics. La utilització dels centres privats permet incorporar 60 llits addicionals convencionals. També s'està en disposició d'incrementar el nombre de llits de crítics a 32 places més. L'adequació d'espais no sanitaris (hotels i pavellons) possibilitaria disposar de 180 places medicalitzades. La dotació de llits convencionals i espais habilitats s’albira suficient per a fer front a possibles pics de demanda. La fase de represa de l’activitat es va programar de manera progressiva a partir de finals del mes de maig, amb l’establiment de circuits i espais d’atenció diferenciats per patologia Covid i no Covid en les diferents àrees (urgències, hospitalització, quiròfan i consulta externa), mantenint els models d’atenció presencial (adequant els espais i controlant aforament de les d’espera i espaiant 15’-20’ els temps entre visites) i la teleconsulta, per tal de minimitzar desplaçaments dels pacients als estrictament necessaris i minimitzar el risc de contagis. Es va potenciar l'hospitalització domiciliària amb suport dels equips d'atenció primària. L'atenció dels pacients crítics durant tot el període de crisi es va fer en espais separats per a pacients Covid+ i Covid-, amb implicació dels serveis d'anestèsia i reanimació, medicina interna i del personal assignat a les àrees. Desprès s’han mantingut dues unitats separades per a l’atenció de crítics segons siguin o no Covid+ i es va fer una reserva de places de crítics per a possibles rebrots de la epidèmia. Els centres sociosanitaris d'atenció intermèdia han mantingut també una reserva de llits de suport als hospitals d'aguts i de contenció de demandes procedents de l'atenció primària i de les residències. GENERALITAT DE CATALUNYA Pel que fa a les residències es va procedir a la sectorització, extremant les mesures d'higiene i protecció i es realitza cribratge massiu amb PCR en cas d’identificació d’algun positiu. Les visites de familiars i acompanyants van quedar restringides, oferint a tot pacient ingressat un mitjà de comunicació telemàtica per mantenir el contacte amb els seus afins. La presencia de familiars s’ha avaluat de forma individualitzada, en funció del procés, l’autonomia i la situació vital del pacient. S’han mantingut al màxim les mesures de protecció individual. Malgrat totes aquestes mesures, a mitjans de juny es van detectar diferents brots que van afectar majoritàriament a la comarca del Segrià, i amb menor mesura a la Noguera. L’inici 2 Doc.original signat per: Document electrònic garantit amb signatura electrònica. Podeu verificar la integritat Joan Colom Farran 12/08/2020 d'aquest document a l'adreça web csv.gencat.cat Data creació còpia: Original electrònic / Còpia electrònica autèntica 16/12/2020 13:26:34 CODI SEGUR DE VERIFICACIÓ Data caducitat còpia: 16/12/2023 00:00:00 *0CWAJ1OGU97XW8L2VV0KHVZIS9UX95WN* Pàgina 2 de 26 0CWAJ1OGU97XW8L2VV0KHVZIS9UX95WN Salut/Agència de Salut Pública de Catalunya d’aquests brots es vincula amb les activitats del sector agroalimentari i coincideix en el temps amb l’inici de la campanya de recollida de la fruita dolça. En l’actualitat es tenen identificats i estan en seguiment més de 90 brots, una tercera part dels quals tenen l’origen en la campanya fruitera i escorxadors, una altra tercera part tenen l’origen a residències i centres de persones amb discapacitat. El nombre de casos positius continua estant per sobre dels 600 nous casos setmanals. L’impacte sobre els serveis sanitaris ha estat molt elevat. L’atenció primària ha hagut de concentrar l’activitat en els CAP i procedir al tancament dels consultoris locals, especialment a l’ABS Seròs. A Lleida ciutat, l’atenció urgent s’ha centralitzat en el CUAP Prat de la Riba, que ha arribat a atendre entre 500 i 600 urgències diàries. Els darrers dies la xifra s’ha reduït a una mitjana de 250 al dia, de les quals més de 1/3 continuen sent consultes de sospita COVID. Cal tenir en compte que la campanya fruitera comporta l’arribada d’un col·lectiu de temporers de 30.000 persones, que viuen, en alguns casos, en condicions socialment compromeses. Aquesta població addicional incrementa notablement la pressió assistencial i, a aquest increment de pressió assistencial, cal afegir les feines derivades de la identificació i seguiment de casos COVID i contactes, tramitació de les baixes i les altes, suport als centres comunitaris d’aïllament, cribratges massius i treball de les estratègies per evitar la transmissió comunitària, entre altres. També recau sobre l’atenció primària el suport i seguiment dels casos identificats en residències i la substitució del personal dels centres residencials en cas de claudicació. En tot l’àmbit de la regió, s’han contractat 10 metges i 13 DUI per reforçar el servei d’atenció primària, alhora que s’han incorporat 26 professionals d’altres categories. També s’ha iniciat una estratègia de rastreig i identificació de contactes i de verificació de les condicions d’aïllament, per la qual cosa s’ha assignat un gestor COVID a cada ABS i al CUAP, en total estan contractades 58 persones per aquesta tasca. Igualment ha calgut contractar 10 mediadors per facilitar el contacte amb els treballadors agraris temporals. Aquests gestors i mediadors treballen conjuntament amb la resta d’agents comunitaris per resoldre els problemes socials d’aquest col·lectiu. Pel que fa als serveis hospitalaris, actualment hi ha ingressats 155 pacients COVID+, 16 dels quals en llits de crítics. L’Hospital Arnau de Vilanova atén diàriament 200 urgències. Els pacients COVID ocupen 2 plantes de l’Arnau i 1 planta de l’hospital Santa Maria. Una quarantena de pacients estan ingressats en clíniques privades.