Laax Ina vischnaunca grischuna
Studis sur de historia, lungatg, cultura e svilup turistic
550 ONNS «BREV DE LIBERTAD» DILS LIBERS DE LAAX 1428-1978
Ovra redigida da Alfons Maissen
Publicaziun della Fundaziun «Pro Laax», Laax 1978
III Ils nums locals da Laax
Alexi Decurtins
I. Finamira
A quels da Laax fa ei strusch basegns da dir, tgei ch'ils nums da lur vitg, da lur cultira e da lur pastiras muntan. Quels ein ina realitad e dattan ina tempra particulara, gie ina noda mo vess svaneivla alla cuntrada dils lags, agl intschess variau, formaus e modellaus entras la bova e sfunsada prehistorica da Flem. Ins sa midar il lungatg, mo igl ei enco• nuschentamein strusch pusseivel da sragischar ora dil tut ils nums. Generaziuns e generaziuns han luvrau e barhau sin e vid quei intschess. In ton da lur fastitgs ein senza dubi d'engartar els nums locals. Mo per far plidar scosauda e capeivlamein la historia ed historia culturala ton• schan quellas perdetgas persulas buc. La vischnaunchetta da Laax ha viviu ils davos decennis midadas radica• las en l'undada turistica. 11 prighel ch'ins emblidi en la truscha dallas stagiuns e dils eveniments sportivs il vargau e la ierta dils perdavons ei buca pigns. Da l'autra vart giavischa ual il turissem temprau ina sentu• pada e cusseida cun la glieud e la cultura dil vitg, buc il davos era cun la cuntrada e cultira. Per omisduas raschuns eisi cunvegnent da rimnar en quest liug ils nums locals da Laax aschi da rudien sco pusseivel e da presentar els en moda surveseivla. Las fontaunas persuenter ein la gliesta dil Cudisch da nums retic (CdN), volum 1, p. 90 ss., da R. de Planta ed A. Schorta, material digl Uffeci cantunal da mesiraziun, plinavon documents en possess dil Die• ziunari Romontsch Grischun ed auters. Als nums havein nus aschuntau cuortas remarcas davart la specia da gudida (per sem. acla, cuolm, er, pastira, prau) sco ella sepresentava pli baul cu ins ha nudau sistemati• camein ils nums. Cumparegliau cun la situaziun e las surbaghegiadas dad oz dat quei tschadilä in maletg detg interessant, e mintgin sa far sez ses patratgs giudlunder.
a) La scripziun dils nums. Ils nums en la gliesta sutvart ein dai cun pin• tgas excepziuns en la fuorma sursilvana da scartira, pia buca en la pro• nunzia locala (excepziuns per sem.: Cleus, Zuneu). La scripziun dils
161 nums corrispunda dil reminent cun las normas stabilidas entras la Cu• missiun eantunala da nomenclatura en eunvegnientscha eun la vi• sehnaunca da Laax. En quelia fuorma cumparan els era sin las eartas geograficas naziunalas e sils plans da survesta. b) L'accentuaziun e pronunzia. Cun l'accentuaziun e pronunzia dils nums han ils Romontschs strusch difficultads. Nus tralaschein d'indiear quella e stuein era renunziar da far quei per rasehuns tecnieas. c) Situaziun generala dils loghens. Ils plaids eh'indieheschan en moda generala la situaziun dil liug (per sem.: Ora, Si, Giu, Enta, Vi) muossan eh'ils da Laax han atgnas modas e manieras en quei risguard. Asehia vegn ei detg: Ora d'Acla, Ora Lintschaus per situar loghens naven dil vitg viers sera. Van ins eneunter Staderas, Flem ni Salums, ha ei num: Enta Staderas, Enta Marcau, Enta Sa/ums. Per loghens en la stretga vi• sehinonza dil vitg eneunter sera ni damaun sesurvescha ins dalla parti• cla vi, vin: Vi Pattadiras, Vi Darschale, Vin Val. Ei seeapeseha ehe quellas denominaziuns san variar tut secund sco il singul vesa e resenta la eaussa. Pli cumplieau daventa ei eun la damonda da situar ils nums siado el ter• ritori dallas alps. Leu seseuntran loghens e nums dad autras visehnaun• eas (Sagogn, Falera, Schluein, Flem) cun quels da Laax. Las alps ein plinavon il reginavel dils pasturs e catschadurs ehe han ina atgna rela• ziun eun igl intsehess ed ambient. d) Localisaziun dils nums. Ils nums da nossa gliesta vegnan situai ton seo pusseivel tenor las eoordina tas dalla carta 1: 25 000, Flem 1194. Nus havein buea loealisau ils nums, sehe las indieaziuns avonmaun eran muncusas e divergentas. Quei vala oravontut pigl intschess dallas alps. Cheu savess mo ina uatga minuziusa contonscher resultats pli solids. La carta aschuntada en la scala da ca. 1: 25 000 ha signur Theo Deflo• rin, emploiau tiegl Uffeci cantunal da mesiraziun procurau a nus. Ella unescha nums da nossa gliesta cun tals gia existents els plans da survesta 1: 10 000. 11 localisar ils nums sin la carta ei gia per raschuns da plaz ordvart diffieultus. Nus essan denton era pigl auter pertscharts d'arri• var eun ils sforzs da situar ils nums mo a valurs approximativas. S'entel• li ehe nus havein risguardau era ils plans locals surdai a nus entras la canzlia communala.
162 e) La muntada dils nums. Ils Romontsehs eapesehan senza breigia la gronda part dils nums. Els vegnan pia declarai mo lu, seh'ins sa esser en dubi davart la muntada u sehe quella selai buea eruir ord il lungatg sur• silvan sez. En tals eass eunvegii ei era da plidar dalla derivonza ( eti• mologia). Tgi ehe vul saver dapli surlunder eonsulteschi il Cudiseh da nums retic, volum 2, etimologias. f) Observaziuns da caracter culturhistoric. Ils leeturs ein franc engra• zieivels per las euortas remarcas da tempra culturhistorica en connex eun ils nums locals. Lur senn per propi obtegnan ellas per el rom pli vast dil eudiseh da Laax seo tal, quei vul dir cumpigliadas e considera• das culs auters capetels. Bab e fegl Gion Tumasch Camathias (55, pur e eatschadur) e Robert Camathias (24, miradur) han repassau ensemen eun nus la gliesta dils nums e contribuiu eun indicaziuns e preeisiuns en biars graus. Els me• retan persuenter in eordial engraziament. La litteratura duvrada vegli ins eonsultar en l'ediziun tudestga dil cu• disch. Ton per buca serepeter e per buea duvrar memia bia spazi.
II. Gliesta dils nums locals da Laax
( ordinada alfabeticamein)
(Ora d') Acla. 738 000/185 200. Las aclas. v.d. beins cun clavau e nuegl en la vischinonza dil vitg, ein tipicas per la Surselva. Dad acla derivan era las expressiuns sursilvanas uclaun ed ucliva 'fracziun'. Quei f a endamen ehe las aclas eran antruras savens habitadas. Acla Gronda. 738 000/ 185 200. (Sill') Alp Plaun. Antruras numnada Alp D(a)raus. Par. era ~ Plaun Draus. (Sill') Alp da Schluein. Identic cun ~ Mughels. Alp Sogn Martin-» Sogn Martin. (Sill') Alp Sura. Alp da vaccas. Ina ulteriura dcnominaziun per Alp=« Sogn Martin da Sagogn. (Sill') Alp Uaul. 737 750/ 188 300. Alp da schetgs. Par.~ Uaul. (L') Aua da Mulin. 738 500/ 188 800. Aua, ual dalla ~ Val Draus ch'ins numna era ~ Val da Mulin pervia dils mu-
163 lins sut il stradun giu (Mulin Veder, Mulin). Corrispun• dentamein era ~ Val Draus ed ~ Val da Mulin. (Sigi) Ault la Geina. 738 400/ 189 500. 'Con' ordeifer igl in• tschess da Laax. (Sigi) Ault da Val Gronda. 740 500/186 400. (Si) Barguns. 737 300/ 187 800. Cuolms. II sursilvan bargun v.d. ton sco 'clavaziel sin pradas da cuolm'. II plaid ei derivaus da bargia e cumpara en Surselva gia els vegls documents retolatins digl 8avel tschentaner sco bareca. (Els) Barschaus. 740 750/186 250. Uaul. II plaid relata ch'ins ha• gi runcau cheu uaul a siu temps cun la metoda da bar• schar. Par. Falera Barschai. (0 sil) Belveder. 738 550/184 450. Post cun biala vesta. Ina ex• pressiun introducida cul turissem alla fin dil 19avel tschentaner. Bova. 738 200/184 950. Praus. (Si) Brinzeuls. 738 200/ 187 900. Cuolms. Deriva dil tschep cel• tic-gallic briga u brigant- cun la muntada da 'cuolm, munt, con' + la finiziun -iel, plural -euls. Quei vul seca• pescha buca dir ch'ils Celts hagien 164 selgia paroehiala (1674-1677). Cun renovar han ins fasti• sau a sias uras ils medems sgraffits seo vid la baselgia. Ils doeuments egl arehiv dalla pleiv relatan d'in eollaboratur Mageni ehe vegn ad haver baghegiau la easa. (Si) Casuras. 738 700/185 450. Praus. 11 num sereferescha als Casuras (Darms) da Falera ehe possedan aune oz cheu funs. (Enta) Casti (pronunzia loeala: Chisti). 739 150/186 450. Praus, uaul. Denominaziun per la eresta eun la ruina ~ Lagen• berg. (Silla) Cauma. 738 550/186 300. Liug nua ehe la biestga sereeu• vra (fa cauma) duront la ealira da miezdi. (Si) Clavau Niev. 737 100/187 650. Cuolms. (Ora) Clavuns. 738 000/184 350. Aclas, praus. Derivau dil latin clivus 'spunda, plaunea' eun la finiziun -un. (Ora, Si) Cleus. 738 150/185 _250. Praus. Sursilv. clius 'prau claus ora, eurtgin'. Par. Clius 'part dil vitg da Trun'. (El) Columbard (era: Cuolm Lumbard). 736 550/190 200. Part d'alp, uaul. Visehina eun ~ Scansinas. 11 num da famiglia Lumbard, Lombard, Lompardt, Lumbart ei documen• taus en nies intschess. Per sem. per Falera 1513 Jan Lum• bard. L'emprova da declarar Columbard, Cuolm Lum• bard sco Cuolm dil Lumbard ei asehia probabla, Con da Cuts. 737 700/186 800. 11 medem num cumpara era a Flem. Anliker (Flurnamen von Flims 5) patratga vid il sursilvan la cut 'uaffen per gizzar la faultsch'. Sil Con da Cuts a Lags para il terren dad esser darschalauns. Igl ei pia buca sclaus ehe nus havein da f ar eun il sursilvan cut 'tratsch darschalaun'. Par. Dieziunari Rumantsch Gri• sehun, vol. 4, 631, s.v. cut II. (Ol) Con la Fravgia. 739 500/186 250. Con da Nuorsas. 738 550/ 186 350. (Sil) Con Runcalinas. Pastira, Derivau dil sursilv. run respeetiv runca f. 'spazi runcau' eun la finiziun dubla -alina. ~ R uncalinas. (Sil) Con Spinatsch. 737 100/189 550. Part d'alp. Cresta denter ~ Alp Plaun e l'alp ~ Curtgani. Con d'Uaul. U aul damaneivel dalla ~ Tschoffa . ~ Alp Uaul. 165 . (EI) Con d'Uletsch. U aul. ~ Vletsch. (Enta) Cons. 739 100/186 300. Aclas, praus. Derivau dil latin campus ch'ei semantenius en Surselva mo els nums locals. Par. Muster Cons (sper la baselgia parochiala). La fuor• ma documentada 1516 gannps muossa ch'ei sa buca se- tractar da con 'crest, ault'. Crap Fraissen ~ Fraissen. (Si) Crap Masegn. 732 150/190 250. Sin territori da Falera. Derivonza nunenconuschenta. Fuorma documentada 1577 grab masiegt. II Cudisch da nums retic manegia ch'ei savessi setractar dil plaid *masicc( a) 'jarva sontga Margriata' (Cetraria islandica). Par. leutier Dicziunari Rumantsch Grischun, vol. 2,711, s.v. busecca II. (Si) Crap Muntaniala. 735 350/188 900. Anteriur num dil ~ Crap Sogn Gion. (Si) Crap N er. 733 350/ 193 220. Identics cul ~ Pe: Ner. Crap da Sal. Crap u platta nua ch'ins dat da lenscher (sal) alla biestga u allas nuorsas. Bunamein mintga alp ha siu Crap da sal. (Crap Signina]. 739 100/184 450. II liug senumna oz ~ Denter Craps. Antruras in crap da tierm denter Lags e Sagogn. Documentaus 1516 sco Siginina, 1526 Crap Sa- gnynen. Derivau da Sagogn cun la finiziun -ina. (Si) Crap Sogn Gion. 735 350/ 188 900. Sin territori da Falera. Crap da Stiarls. 737 650/190 660. ~ Pe; da Sterls? (Si) Crap Tgietschen. 732 300/191 600. Pez ordeifer igl in- tschess da Laax. (Silla, Crappa. 737 300/190 850. Part da Nagiens. Olla) Crappa Grossa. Sutvart ~ Crap Sogn Gion. Craps Gross. Part da Nagiens. (II) Crest. 738 800/ 185 250. Part dil vitg da Laax. Al sid da~ Denter Curtgins. (Si) Crest Ault. Part dall' ~ Alp Fuorcla da Sagogn. (Si!) Crest la Crusch. 735 450/191 300. Pastira d'alp. Con cun ina crusch. (Sil) Crest la Plugliusa. 738 200/189 750. Crest surcarschius mo rar cun trusclamenta. Ina fuorma documentada uf gresta blüliusa lai supponer eh 'il plaid Cresta Plugliusa seigi pli• tard vegnius midaus en Crest la Plugliusa. 166 (Sil) Crest la Punt. Pastira. Part dalla ~ Alp Plaun da Laax ehe senumnava pli baul era Alp D(a)raus. (El) Crest da Sablun (era: Crest dil Sablun). 740 700/185 700. Crest egl uaul da Salums cun schischaments da sablun e gera. (Si) Crest da Tschiel. 735 500/ 188 7 50. Sin territori da Falera. 11 num documentau Crestyschiel lai sminar ch'il plaid seigi derivaus da crestatscha, respectiv da cresta, cun ina fini• ziun dubla -atschiel. Ins ha lu interpretau viaden en quel plitard in Crest da Tschiel ni Ault da Tschiel. (Sils) Creuns. 738 300/ 189 300. Carauns sin la via d'alp da Laax sur -» ValVau. (Sin) Crunas. 735 900/ 192 150. Part da Nagiens. 11 plaid sursil• van cruna vul dir ton sco curnisch e denominescha per or• dinari bauns u terrassas en loghens greppus. Cudrada. 737 850/ 186 300. Cuolms. Derivau da quader, pia praus, cultira en la fuorma d'in quader. (Ella) Culeischna. 736 450/ 189 600. Part d'alp, uaul. Plaid collec• tiv per culeischen. Cuolm Liung. 7 3 9 000 / 18 7 600. (Si) Curtgani. 736 500/ 189 300. Pastira. Antruras alp da vac• cas, ussa alp da schetgs. Derivau da curtgin cun la finiziun -i. 11 num pertucca savens bials pastgets e bauns siado els aults. Curtgin Grond. 738 650/ 185 200. Praus, curtgins en la vi• schinonza dil vitg. Curtgin Pign. Praus, ers en la vischinonza dil vitg. Par. sur• vart. (Sin) Curtgin la Streia. Par.~ Streia. (Vi) Darschale, 738 800/ 186 050. Praus. Derivau da arschella cun la finiziun -er/-e. Sco darschalaun in adjectiv cun la muntada da 'terren d'arschella'. Vi ad Arschale ei daven• tau cul temps Vi Darschale. In mistergner dueigi haver barschau a sias uras vischala cun l'arschella da gliez ter• ren. (Si, Vi) Davos Baselgia. 738 650/ 185 450. Praus viers sera davos la baselgia. Denter Auas. 736 400/ 190 000. Pastira denter dus uals. Se- trai siadora tochen ~ Plaun Larisch. 167 Denter Caglias. Praus. · Denter Curtgins. 738 800/ 185 400. Part settentriunala da Laax, denter il vitg ed il stradun. Denter Uals. Forsa identic cun ~ Denter Auas. (Vi) Dimplaun. 738 750/186 200. Praus ed aclas. Sursilvan vi- dem u entadem il plaun. (Sin) Dual. 738 400/185 150. Paliu, praus. Sursilvan ad+ ual. Par. Dual Grand, Dual Pign. Duletsch ~ Uletsch. Dutg dall' Alp Schluein. 735 750/190 750. Probabel identic cun ~ Val Ault. Dutg dallas Maulas. 736 800/ 188 300. Par.~ Maulas. Dutg da Nagiens. 737 150/ 189 840. (Si) Fandrels. 738 500/ 185 800. Praus, ers. Derivau da sfundrar e fundar cun la finiziun -el. Ei setracta da terren ehe trai da bletsch. Par. per Flem S[undrils (pastira d'alp cun ina fontauna). (Enta) Fargliun (era plural: Fargliuns), 738 850/185 900. Praus. 11 Cudisch da nums retic pareglia Fargliunis) cul num local Fargnuns ehe cumpara meinsvart en Surselva ed ella Val Mesauc. Derivonza nunenconuschenta. (Si) Fatschas. 737 100/188 100. Cuolms al sid dil Crap Sogn Gion. Sursilvan fascha 'penda, sdrerna'. (Si) Fau. 738 300/185 700. Acla e praus. Par. leutier ~ Plaun• ca da Fau. Feuns. 738 300/ 185 300. El Grischun romontsch dat ei nu• merus nums dil medem tip. 11 plaid ehe deriva dil gotic fa• ni 'lozza' ei buca pli e nconuschents el lungatg sursilvan. Par. Dicziunari Rumantsch Grischun, vol. 6, 86, s.v. fang. (Ora) Fletg. 738 350/ 184 200. Praus. Derivau dil latin [ilictum 'Ialetga'. Da quei punct anora han ins ina oreifra vesta sil• la Foppa. Fontauna Alva, Situada sin l'Alp Nagiens. ( Enta) Fontauna Freida. 739 650/ 186 800. Fontauna cun aua zun freida, ussa tschaffada. Ella schigiava mintgamai gl'un• viern cu il ~ Lag Tiert mava anavos. ( Ella) Fontauna digl Isseu (Cudisch da nums retic: Iseu). 740 800/186 000. Fontauna damaneivel dil ~ Crest da Sablun egl uaul da Salums. Tenor il Cudisch da nums re- 168 tic deriva il num Isseu dil sursilvan Laussa (Prunus padus) cun la finiziun -iu!-eu. In liug cun bia laussas u laussers. Fontauna da Murezi, Fontauna en l'alp Urschein da Sagogn. (Si) Fontauna Nera. 736 950/187 750. Fontauna survart il cuolm ~ Clavau Niev. Fontauna Schetga. 740 300/185 700. Fontauna egl ~ Uaul Grond. Fontauna dils Zezens (era: Aua dils Zezens). Fontauna ehe cuora mo per temps la stad, sur la punt da ~ Val Vau. Leu ein oz las tschaffadas d'aua dalla vischnaunca. Tenor G.A. Bergamin (Cal. Glogn 1941, 64) fagevan ils zezens d'alp leu in paus avon ehe cuntinuar il viadi ensiviars. (Si!) Fop. 738 600/ 187 600. Cuolm (Els) Fops. 737 750/189 400. Uaul. Fops. 739 400/185 700. Damaneivel da~ Mulin. (Si) Fraissen. 738 500/186 000. Praus, pastira. Cheu sesanfla era il Crap Fraissen, enconuschents muort la detga. Pare• glia Büchi p. 306. Leutier Uaul da Fraissen, Val Fraissen. ( Elias) Fueinas. Part dall'Alp Sogn Martin da Sagogn. fueina ha cheu bein la muntada da 'vorm', vul dir 'terren fuppau'. ( Ella) Fuorcla. 734 250/189 850. Alp da schetgs da Sagogn, per part sin terren da Laax. fuorcla munta 'siala, crena d'in cuolm'. (Si) Fuoms. 737 900/185 650. Aclas e praus da Falera. fuorn definescha cheu terren cun fuorma da 'priel, caldera'. (Si) Fumatsch. 738 850/185 400. Derivau da fuorn cun la fini• ziun depreziativa -atsch. Era quei num sa seref erir sin la fuorma dil terren. (Enta) Geinas. 738 950/185 800. Antruras terren claus cun seivs. (Silla) Gerba. 738 700/185 750. Praus. Anteriura cuntscharia da pials. Ils uaffens da quella sesanflan oz a Basilea el mu• seum per las tradiziuns popularas. Par. Dicziunari Ru• mantsch Grischun, vol. 3, 619 cun foto. (Si!) Gir la Crappa. Prau. (Ora) Giratsch(s). 738 200/ 184 400. Prau, acla. Derivau da gir + la finiziun depreziativa -atsch. (Sin, On) Gonda. 737 700/190 000. Part d'alp. In ulteriur liug : 737 /184. 169 (En) Grava. 738 750/185 950. Praus da paliu. Leutier Grava Dadens, Grava Dada. (Eli') Isla. 739 500/186 900. Praus, uaul. EI sursilvan munta isla ton seo 'terren sper l'aua, terren d'alluviun'. Laax. 738 800/185 350. II num deriva senza dubi dils lags ehe dattan tempra alla euntrada. Per las fuormas doeu• mentadas par. il Cudisch da nums retie, volum 2, 723. A easehun dil eentenari da 1928 ha professer P. Tuor pro• poniu da sedeeider per la seripziun Lags (par. Isehi 21, 284 s.). Malaveta han ins buca suandau siu cussegl. Laaxerstöckli. Vegn era identifieaus en vegls guids turisties eun il ~ Pe: Grisch. Lag Artificial. Laghet d'ulivaziun a Staderas, numnaus oz ~ Lag Isla. (Sil) Lag Grond (era: Lag Sura). 738 800/185 700. Lag Isla. 739 450/186 750. Par.~ Lag Artijicial, ~ Isla. (Giul) Lag digl Oberst. 738 400/184 800. Lage paliu sut il vitg. Tenor la tradiziun duei in eolonel da Laax en survetsehs jasters, Cristoffel Giuaehin Anton de Montalta, haver eontrahau euls Franzos a Staderas. Els hagien sinquei sehanegiau il vitg. II eolonel hagi obteniu per siu sur• vetseh in frust prau. Par. G .G. Montalta, Ils Montalt en Surselva 56. (Giul) Lag Setg (sin las eartas era: Lag Sec). 738 800/184 850. Gia dapi 1516 per temps sehetgs (Bundi, Sagogn 42). Lag Sura ~ Lag Grand. Per opposiziun al ~ Lag Setg sut il vitg. (El) Lag Tiert. 739 450/ 187 200. Pign lag. Liug eun rehas fon• taunas. tiert munta 'curvau, uiersch'. (Sil) Lagenberg (era: Langenberg). 739 300/186 400. Ruina. Perquei era Enta ~ Casti. Derivau probabel igl emprem dil num 'Laax, docum. Lages'. Silsuenter han ins empuniu vid ils nums vischinonts Uaul Liung, Cuolm Liung, Run Liung e fatg ordlunder Langenberg. Tenor P. Tuor sehe- van ils vegls al crest dil easti era Cuolm Leung. (Enta) Langenberg s-, Lagenberg. (Giuls) Larischs. 738 650/ 184 600. U aul. (Si) Larnags. 738 500/187 350. Cuolm. Derivonza nunenconu• sehenta. 170 Lartg dils Runs. 738 550/186 100. Derivau da lartg (larg) 'spazius', cheu en la muntada da 'englar' u dad 'uaul rar'. (Si) Lavanuz. 738 900/ 188 000. Cuolm. El testament da Tel10 (765) cumpara il num en las fuormas Alevenoce, Leve• noce. Forsa appartegn el al tschep preroman Luven + la finiziun -uz ualti derasaus en Surselva. (Enta) Lieptgas. 739 300/ 186 100. Praus, pastira sper la resgia. 11 num ei frequents el Grischun ed en l'Italia settentriunala. Ins suppona ch'il tip *lupia, *lopia, da derivonza incerta, munti 'terren terrassau, terren da sbuadetschs'. (Ora, Si) Lintschaus. 738 200/185 100. Praus, paliu. Tenor il Cu• disch da nums retic derivau dil latin lanceatus, vul dir 'frusts en la fuorma da pez'. ( Enta) Malania ~ Mulania. (Si) Manugl (oz era: Manul). 738 150/186 050. Cuolm. manugl munta 'in pugn plein graun mediu', plinavon la davosa mona enchischnada sigl er'. Grev da dir, schebein quei plaid ha da far enzatgei cul num Manugl. (Enta) Marcau. 739 400/ 186 400. Praus ed ers sut il casti Lagen• berg. Dil temps miez haveva liug leu pil di da Sogn Gagl ( 16 d'oc_tober) in marcau fetg animau ehe cuzzava treis dis. En la proxima vischinonza sesanflava tenor la tradi• ziun era la fuortga. Par. P. Tuor (Ischi 6, 120). (Si) Marti Fluri. Piazza dil vitg, streglia. Cheu habitava in cert Marti Flüri Arpagaus. (Sillas) Maulas. 737 000/ 188 450. Par. era Ruschein: Con la Mau• la, Strada doc. 1536 Wall Maula. Ei va buca tgunsch da metter il num en connex cul sursilvan maula 'giatta'. Par. Cudisch da nums retic, vol. 2, 753. (Si) Mitteun. 738 050/187 400. Cuolms, maghers, prau perven- da. Leutier Mitteun Sura, Mitteun Sut. Carteivel derivau da mutta cun la finiziun -aun. (Si) Mongias. 737 900/ 187 700. Cuolms. Frusts en la fuorma d 'ina mongia. (Si) Mughels. 736 150/ 190 960. Alp da Schluein. lna dallas paucas alps da dretgs sin la vart seniastra dil Rein. Tenor scol. G.A. Bergamin (Cal. Glogn 1941, 65) era il num Müghels curdaus en emblidonza ed ei puspei vegnius re- 171. cavaus alla fin dil 19avel tschentaner d'in premurau cau• tegia ord veglias burgameinas. Quei paran era mussa• ments d'affirmar ehe Lothar Deplazes ha intermediau a nus amieablamein. En ina sentenzia dalla dertgira distrie• tuala dil Glogn dils 21.9.1912 vegn l'alp da Sehluein buea numnada Mughels mobein Alp« Nagiens» (Surcrap ), ni lu Schleuiser Alp «Nagiens», En in doeument dils 15.5.1528 egl arehiv da visehnaunea sedi ei ehe l'alp Sogn Martin da Sagogn «stost morgenthalb an deren von Sehlewis alpp genantt Magels, abenthalb an deren von Rusehein alpp ... ». Cunquei ehe la leetura da Magels ei gesta, para la derivaziun dil latin mobile, sursilv. muvel respeetiv mu• ghel dad esser diseutabla. Par. Cudisch da nums retie, vol. 2,206. (Silla) Muladera. 735 850/ 189 250. Alp da nuorsas. II sursilvan muladera/muladira munta 'pastira, stavel da nuorsas'. EI cuntegn il tsehep prelatin "mal- eun la signifieaziun da 'cuolm'. ( Enta) Mulania. 739 300/ 186 950. Acla. Derivonza nuneneonu• schenta. Muletg da Curtgani. 736 700/ 189 450. (Si!) Muletg las Foppas (era: Muletg da Foppas). 737 750/190 400. Entseheinas (pastira da sera) sin l'alp Nagiens. Sursilvan muletg 'stavel dalla biestga, pastira grassa', Sco ~ M uladera aschia euntegn era muletg il tschep prelatin "mal- 'cuolm '. (Si/) Muletg da Garduns. Sursilvan gardun 'punschun' (Car• duus). Par. leutier era la gliesta dils nums da Flem (Anli• ker, Flurnamen von Flims 12) cun il medem num al nord da Segnas Sut. (Sil) Muletg Grass. (Sil) Muletg Grond. (Sil) Muletg da Pors. (Sil) Muletg da Stiarls. (Si) Muletg Sura. (Si) Muletg V eder. ( Enta) Mulin. 739 250/ 185 900. Mulin sut Lieptgas. Mulin Dual. 738 450/ 185 150. Mulin Pign. Identie eun ~ Mulin Dual. 172 (Enta) Molln Veder. 739 450/186 300. Pastira, uaul sut Marcau. (Si) Mundi. Pastira sin l' Alp da Schluein. Sursilvan mundi 'pa• stira buca tuccada', tener mundi, schar mundi 'buca sme• sar in toc pastira' per schanegiar lezza ni per salvar sco reserva per temps da malaura, schitgira. (Si) Munt. 737 700/186 500. Maghers, aclas. Leutier par. Munt Sura, Munt Sut. Muota ~ M utta. (Enta) Murschetg. 739 400/ 187 450. Aclas, oz terren surbaghe• giau. El temps miez uclaun habitau. In num da famiglia Murtschickh etc. ei documentaus a Sagogn dapi il 16avel tschentaner. Carteivel derivan ils Murschetg dil num digl uclaun e buca viceversa. 11 tratsch da Murschetg ei ord• vart schetgs e carpus (terren d'alluviun). Aschia eisi buca sclaus ehe Murschetg fuva oriundamein il munt 'cuolm' schetg. (Ella) Mutta. 740 750/ 186 750. Uaul sin intschess da Flem. Mutta Rodunda. 736 000/192 450. Pastira d'alp sin l'alp Nagiens. Muttas Liungas. Pastira d'alp si Nagiens. (Si) Nagiens. 736 950/190 950. Alp da Laax. Documentada 765 Agise, 1397 Ayges, 1527 aygens. 11 num secumpona ord la preposiziun sin + Agens. Derivonza nunenconu• schenta. Ofenstock, era: Igl Ofen. 735 200/194 900. Pez encunter Glaruna. Pala. Pastira d'alp. Sursilvan pala 'spunda teissa sin las alps'. Num zun derasau en las Alps, carteivel da derivon• za prelatina. (Silla) Pala la Punt. 737 300/189 150. Uaul. (Si/las) Palas Engiradas. Pastira sin l' Alp Fuorcla. Sursilvan engirau munta cheu ton sco 'scumandau'. Probabel palas scuman• dadas sco pastira u per far fein a pastg. La tradiziun de• clara il num autramein. In da Sagogn hagi mess tratsch da sia vischnaunca els calzers, seigi sepustaus sillas Palas numnadas ed hagi engirau ch'el sesanfli sin intschess da Sagogn. Quels da Ruschein reflectavien sin quei territori. Palas Pez Ner. Part dall'alp Mughels. Las spundas teissas van si viers Sur~ Crunas. 173 Paliu dalla Gerba. 738 700/185 750. Prau, paliu en la vi• schinonza dall'anteriura Gerba (cuntscharia). (Silla) Paliu Gorgia. 737 250/189 350. Paliu sin l'alp Curtgani. Sursilvan gorgia 'cavorgia'. Paliu Gronda. 738 550/184 850. Paliu Plauna (era: Paliu Plaunca). 738 450/185 350. Sursil• van plaun 'uliv, planiv' ni plaunca 'spunda'. Palius da B egl. (Si) Palutta. 738 450/185 600. Uaul, pastira. Frusten la fuorma d'ina palutta. (Enta) Pardanal. 739 100/ 185 800. Praus, ers. 11 Cudisch da nums retic metta il num en connex cul tschep prelatin *pitino• 'casti, refugi'. El 17avel tschentaner ei il num documen• taus sco Madernal sura. Aschia eisi da supponer ch'el se• refereschi plitost al latin maternalis 'dalla mumma', forsa 'bein ehe deriva ord l'ierta matema'. Influenzaus entras plaids sco prau, ei il num passaus da Madernal a * Pader• nal, ed entras l'inversiun dalla silba, a Pardanal. (Si) Pardatsch. 738 600/ 187 950 e 737 500/ 187 400. Sursilvan pardatsch 'pastira sin tschenghels e bauns', Derivau da prada culla finiziun pigiurativa -atsch. (Vi) Pattadiras, 738 400/185 550. Praus sut ~ Palutta. Docu• mentau 1878 sco Platadiras. Probabel derivau da plat u da platta (platta crap) cun la finiziun dubla -adirais). Pella. Sursilvan pella 'indrez da far ora giutta cun pisuns', era in tierm per dessignar 'loghens teis, precipezis, casca• das en la muntogna'. Penda. Prau. Frusten la fuorma d'ina fatscha. (Si) Pez Grisch. 735 250/ 193 200. Tenor vegls guids turistics identics cun: Laaxerstöckli. (Si) Pez Ner, numnaus era: ~ Crap Ner. Pez da Sterls. Apparentamein denominaus neu da Flem. Eis el identics cun ~ Crap da Stiarls? (Si) Pez Tgietschen (era: Crap Tgietschen). 732 300/191 600. Pez egl intschess dil Vorab. (Enta) Planezzas. 739 450/185 340. Praus, aclas. Latin planities u *planitia 'plaun, planira'. (Si) Platt' Alva. 737 250/ 191 670. Part d'alp si Nagiens viers il territori da Flem. 174 (Si) Platta Nera. Part dall'alp Mughels. ( La) Platta Pussenta. 737 850/ 184 050. Grep, platta al cunfin denter Lags, Falera, Sagogn e Schluein. Documentaus 1526 Platta Cunsennas, pia 'grep cun enzennas'. Pli tard empunius cun il sursilvan 'pussent, da particulara vertit e forza', e midaus en Platta Pussenta. II grep ei sco ins sa impurtonts en la detga. Par. leutier Büchi p. 314. Platta da Scansinas. 737 100/ 190 150. (Si) Plaun. 737 050/ 189 900. Alp da vaccas. Plaun Cumin. 735 000/ 191 300. Plaun denter Mughels e l'Alp Sogn Martin. Sursilvan cumin 'cumineivel, da cumi• nonza' ehe sereferescha carteivel a dretgs da pasculaziun e da buentar per semeglia en temps da schitgira, da neivs etc. Tenor G.A. Bergamin (Cal. Glogn 1941, 67) tschar• nev'ins leu in cert di duront la cargada la pugniera ord las vaccas da differentas alps vischinontas. Plaun Draus. Part d'alp, identics cun l'alp ~ Plaun. Per de• clarar il num basta ei da patertgar a draus 'ogn alpin', era sch'ins catta adina puspei variantas sco Daraus. M. Bundi (Sagogn 43) preferescha da derivar il num dil latin area 'era' respectiv da areale. Par. Naraus da Flem. Plaun dil Feder (pronunzia locala: Ficler). Pastira si Na• giens. Sursilvan fecler 'tegia primitiva, suosta da pasturs'. II plaid «Figler» ei era derasaus egl intschess dil Grischun tudestg ed en la Svizra orientala. Par. Dicziunari Ru• mantsch Grischun, vol. 6, 450. (Si) Plaun da Lag. 738 700/185 600. Pastira sur il vitg. Plaun Larisch. 735 900/ 190 150. Par. era ~ Plaun Scala• risch. (Si[) Plaun dil Luci. 737 600/188 600. Part dall'Alp Plaun. (Sil) Plaun Panaglias. 732 400/190 300. Part dall'Alp Fuorcla en la vischinonza dil Crap M asegn. Regorda il num vid ina anecdota, per semeglia vid ina panaglia ch'ins ha stuiu schar scappar duront la midada da stavel? Par. era Ils cuoims da Lavanuz. EI miez-funs igl Uaul Grond. EI funs ina part della Cadeina diI Signina. 175 ---·- - .. ·_-:~- Panaglia a Flem. Terren cun fontauna a fuorma da der• tguir. (Sil) Plaun Pigniel. Pastira d'alp denter las alps da nuorsas da Falera e Lags. Plaun la Punt. Pastira d'alp. Par.~ Pala La Punt. Plaun Rudien, 734 600/192 000. Pastira d'alp. Dil vegl sur• silvan rudien 'rodund'. (Sil) Plaun da Sagogn. 736 400/190 000. Cuntinuaziun dall'alp Plaun (Alp Draus) da Laax, dretg digl ual encunter l'Alp Sogn Martin. Plaun Scalarisch. 735 900/190 150. Pastira d'alp. Part dall'alp Urschein. Carteivel derivau da scala+ larisch. Damaneivel il ~ Plaun Larisch. Oz ei la scala, v.d. il tga• min ulivaus e planivaus pervia dalla pista da skis. (El) Plaun da Stialas. 740 150/185 600. Englar egl Uaul Grand. Liug nua ch'ins fageva schlondas u cavava ora begls. Plaun Val Verena. 739 600/185 900. (El) Plaun la Viaza. 740 450/185 850. Uaul. Sursilvan viez, pl. viazs, collectiv viaza 'palmer'. (Sils) Plauns Crunas. Part dall'alp Nagiens. Par.~ Crunas. Plaunca ~ Plaunca da Fau. (Enta) Plaunca Biala. 741 500/186 350. Uaul. (Silla) Plaunca da Fau. Maghers. (Silla) Plaunca da Munt. Maghers teis. Par. ~ Munt. (Si) Plauncanus. 737 300/187 600. Cuolm. Derivau dil sursil• van plaunca 'spunda' + la finiziun dubla -anus. In adjec• tiv cun la muntada 'spundiv'. (Si) Prau da Latsch. Part dall'alp Nagiens. (On, Ora) Prau Migiur. 738 400/185 100. Praus damaneivel da Sut Dual. Sursilvan migiur 'fittadin'. (Giullas) Radiras. 738 550/185 050. Praus. Sursilvan aradira 'terren arau'. Ravanasc. 738 800/ 186 870. Cuolm. 11 Cudisch da nums retic deriva Ravanasc dil prenum Romanus. En vesta al num vischinont ~ Ravaneins sa ins denton sedumandar, sch'ei setracta buca plitost dil sursilvan rieven + la fini• ziun -astg/-asc. (Si) Ravaneins. 738 300/187 120. Cuolm. Derivau da rieven + -ein. 177 Ruina Blaua. 736 100/189 850. Vallä sut Denter Auas. Sursilvan ruina 'bova, sbuadetsch'. La demoninaziun blau sereferescha alla colur dil crap u dil terren darschalaun. Ruinas digl Uaul Zonen. 737 550/189 200. Vallä sut Care• tscha. Par.~ Zuneu. (El) Run (era: Runs). 738 300/184 750. Prau. Sursilvan run 'terren runcau'. Run. 739 050/187 650. Run Liung. 738 900/ 184 250. Acla. Run Pervenda ~ Run dil Pre. Run dil Pre (era: Run Pervenda). 739 600/186 900. Acla. (Si) Runcalinas. 738 550/186 600. Cuolm. ~ Con da Runca- linas. (Sils) Runs. 738 350/ 186 330. Uaul. Par.~ Run. (La) Rusna. Part dall'alp Nagiens. Rusna da Tgauns. 736 100/190 900. Part da Mughels. En quella rusna freva ins giuaden animals carpai. Tenor la tradiziun duei ella secolligiar cun il Lag la Cauma. Par. G.A. Bergamin (Cal. Glogn 1941, 64). (Ella) Rusna da Val Tschurta. Liug egl Uaul Grand. Par.~ Val Tschurta. (/l) Sac. Pastira d'alp si Nagiens en la fuorma d'in 'sac'. (Enta) Saissafratga. 739 350/ 186 350. Praus ed ers sper Marcau, sur il stradun. La supposiziun ch'il liug da dertgira dils 'Libers' sesanflavi sut il casti da Lagenberg cumpara ex• pressivamein per tier P. Tuor (II Comitat de Laax) en: Igl Ischi 6 (1902), 120. Tuor localisescha il num Plan da Ses• safret, Sessafratgia ( Plaun da Saissafratga) sin la planiret• ta sper Marcau. Las ulteriuras retschercas da Tuor, la poesia da G.C. Muoth davart igl emblem digl uoppen da Laax, sco era las festivitads centenaras d'anno 1928, han derasau il num Saissafratga a Laax e contuorns. Par. per quei problem era L. Deplazes p. 17. Dil latin saxa fracta 'greppa rutta'. (Enta) Salums (era: Saluns). 738 900/185 430. Uclaun, praus, aclas. Sursilvan sulom 'frust, funs, beiri'. Leutier Salums Sura. (Silla) Scaletta. 736 760/ 190 450. Part dallas alps Plaun e Na- 178 giens. Sursilvan scala 'terren sealinau' ehe meina da Sut Crap a Sur Crap. (Si) Scansinas. 736 900/190 230. Part d'alp. Derivonza nunen- eonuschenta. Documentau 1~72 Scanginas. (Si) Sehalias. 737 750/ 185 900. Aclas e praus sin territori da Falera. Derivonza nuneneonusehenta. Par. il Cudiseh da nums retic, vol. 2, 832, ehe allegheseha declaraziuns pro• bablas. (Vils) Schans ~ Tschans. (Silla) Siala. 734 850/193 560. (Si) Siel. 738 150/185 850. Aclas, maghers. A nord da Laax, ault sur la via a Falera. Forsa derivau da * Sassiel, vul dir dil latin saxeolu 'grep pign', lu redueiu da Si* Sassiel a * Si Siel. Pusseivla ei denton era ina derivaziun dil latin so/um 'funs, fundament'. Par. Cudiseh da nums retie, vol. 2, 317. (Ora) Sogn Bistgaun. 738 300/ 184 300. Caplut egl uaul sper la via veglia a Glion. (Giu) Sogn Giacun. 739 050/184 890. Caplut, uaul sper la via ve- glia ehe va da Laax a Sagogn. Sogn Martin. 735 300/190 550. Alp da Sagogn. (Si) Sontg' Antoni. 738 100/185 500. Maghers, aclas. (Si) Sontga Clan. 739 050/185 700. Caplutta e praus alla sorti• da encunter damaun dil vitg en direcziun da Marcau. Sontga Clau ei denter auter il patrun per la segirtad sin vias e straduns. (Enta) Spenda. 738 840/ 185 600. Praus. Sursilvan spenda 'fondo pauperil'. (Si) Spinas. 738 850/186 950. Cuolm. Sursilvan spina, eheu ear- teivel el senn da 'terren eun spinatseha'. Spunda da Fraissen. 738 600/185 900. Par.~ Fraissen. Spunda d'Uletsch. 739 700/186 700. Par.~ Uletsch. Spunda Mulin. 739 350/185 950. Uau.l. Spunda Val Gronda. Uaul. Ina gravura dil pictur-artist Carl Strauss, Laax/Salums. El plaun il Lag Grond cun vieifer il baghetg della veglia Gerba, oz svanida. Sur ils cuolms de Munt. 179 ,,- ' ~. ..,,:;:._~ _j ( -' '"", _ (Enta) Staderas. 739 850/187 500. Aclas. 11 tierm regorda al fatg ch'ins pesava cheu el temps miez la rauba da dazi. Leutier Staderas Sut. (Vi) Strada. 738 950/185 200. Maghers. (Silla) Streia. Pronunzia locala dil sursilvan streglia 'gassa'. (Si/) Stretg. 738 600/189 250. Stretga sut Ault la Geina. (Si) Stuoms. 738 900/186 250. Praus. Num frequent per frusts en la zona d'ers. Igl ei grev da dir, schebein el selai deri• var dil sursilvan stuorn 'balurd'. (Sils) Suloms. 737 170/ 188 000. Cuolms sut Barguns. Par. sur• vart la varianta pli veglia ~ Salums. (Si) Sur Crap. 735 550/191 550 e 734 200/191 350. Part dall'alp Nagiens, sur ina liunga preit-crap (Crap ). (Si) Sut Crap, Part dallas alps Sogn Martin e Fuorcla. Sut Curtgin. Praus. Sut las Plattas. Part dall'alp Nagiens. (Si) Tarmosas. 737 350/187 950. Cuolms. Sursilvan termosa 'bucca dil mulin a fuorma da dertguir ehe retscheiva il graun', era 'cuntrada a fuorma da termosa'. (Si) Tarvischels. 737 850/187 500. Cuolms. 11 Cudisch da nums retic deriva il num da truasch 'tgaminada' + la finiziun -el. (Enta) Taviarna. 739 450/ 187 300. Acla. Sursilvan taviarna, en quei cass aunc el senn dad 'ustria u albiert'. El secunfa cun igl uorden medieval d'economia, representaus entras il casti (Lagenberg), il marcau ed il dazi. Trutg dil Plaun. 737 500/189 800. (Si) Trutgs. 738 220/ 187 940. Cuolms. (Vils) Tschans (era: Schans). 736 950/191 300. Part da Nagiens. Vischina cun l'Alp Platta da Flem. Pastira per dis d'untgi• das. 11 Cudisch da nums retic deriva il num dil tudestg Schanze en la muntada da 'foss, fussau' sco cunfin dall'alp. (Si) Tschavraga. 737 650/187 600. Cuolm. Derivonza nunenco• nuschenta. Tschenghel Ja Fueina. Part dall'Alp Sogn Martin. Par. ~ Fueina. Tschenghel dils Tschancs. Part dall' Alp Sogn Martin. Tschoffa. 737 750/ 188 540. U aul, pastira. Sursilvan tschof 181 'puschel; cagliom', collectiv tschoffa 'toc uaul bass e spess'. (Sil, Giul, Tuliu. 738 700/184 750; 739 050/185 900; 738 900/ Vil) 185 100. Treis uauls da tieua en la vischinonza dil vitg. Ual Ault. 733 500/191 100. Ual sin l'Alp Sogn Martin. Sbucca egl ~ Val Draus. Ual Draus (identics cun ~ Val da Mulin). Par. era ~ Aua da Mulin. (Si) Uaul. 737 750/188 300. Alp da schetgs, cuolm. Par.~ Alp Uaul. (Egl) Uaul Casti. 739 350/186 550. Uaul da Curtgani. 736 900/189 050. Uaul Gouda. 737 700/190 000. Uaul Grond. 740 800/186 050. Igl uaul ehe sparta la Sur- selva dalla Sutselva. Uaul Liung. 738 950/187 450. Uaul Palutta. 738 350/185 900. Uaul Taviarna. 739 250/ 187 800. (Sigi) Uffiern. 738 400/ 189 050. Cuolm, uaul. Sursilvan uffiern, cheu en la muntada d'intschess mitgiert e prigulus. (Ent') Uletsch. 739 500/186 550. Derivau da ual + la finiziun -etsch. Um Crap, Umens crap mantunai da pasturs ein frequents sin la stgeina dils cuolms. Par. A. Maissen, lgl Um-Crap (Das Steinmännli), en: Alpes Orientales 6 (1972), Mün• chen 45-51. (Egl) Urschein. 735 800/190 250. Part dall'A/p Fuorcla. Cartei- vel derivau dil latin urtica 'urticla' cun la finiziun -ein. Vadretg Liung. Part d'alp. Sursilvan vadretg 'punt da neiv vedra, squatsch da neiv'. (Giun, Val. 738 950/185 300. Praus en la vischinonza dil vitg. Vin) Leutier Val Grand, Val Sura, Val Sut. Val Buglina. 738 050/187 600. 11 Cudisch da nums retic de• riva il num da mulin. Pia Val Mulina = Val Buglina. Leu• tier s'auda bein era la fuorma ~ Val Murglina ehe vegn buca pli confirmada oz. 182 (Silla) Val Crunas. Part d'alp.v-s Crunas. Val Draus. Part sura e sut dalla « Val da Laax» (Laaxerto• bel). Antruras Val Draus, pli tard era Val da Mulin. Par. era-» Val Draus, Val da Mulin . . Val da Dumengias. 735 500/191 170. Pastira sin l'Alp da Schluein (Mughels). Sursilvan dumengia, cheu el senn da 'pastira reservada per las dumengias'. Val Fraissen. 737 850/186 050. Par.~ Fraissen. (En) Val Gronda. 740 400/186 700. (Silla) Val Martinut (Era: Martin Nut). 738 350/186 920. Derivau dil num da famiglia Martinut ni d'in prenum dubel Martin Nut (Otto). Val da Mulin---,) Val Draus. Val Murglina. Par. survart=-s Val Buglina. Val Plano. 739 170/185 900; 736 400/189 900; 737 900/ 189 000. Treis loghens dil medem num. (En) Val Tschurta. 740 150/186 650. Part digl Vaul Grand. (En) Val Van. 738 450/188 900. Uaul d'alp. Sursilvan vau 'en• trada en in frust, fass u letg d'in ual'. (Sils) Valiers. 737 650/188 150. Cuolm graschel sin la vart senia• stra dalla Val Buglina. 11 Cudisch da nums retic patratga vid in plaid cumponiu: val + *ert, iert 'teis, spundiv'. (Si) Vallarosa (era: Val la Rosa). 738 950/ 188 750. 11 secund element ha probabel da far cul tschep prelatin *rosa 'gla• tscher, vau etc.'. (Vin) Valletta. 738 250/ 185 550. Maghers e terren da paliu. Valletta y erda. 736 700/ 191 300. Part dall'alp Nagiens. (Silla) Valliasra (era: Valliadra). 738 450/188 200. Cuolm. Deri- vau da val cun ina finiziun buca dil tut transparenta. (Si/las) Vals. 738 170/ 186 900. Cuolms. Val Verena. 739 850/ 186 300. U aul. Via Alva. 737 250/190 450. Via dil Crest. Par.~ Crest. Via dil Toni. 737 900/188 800. (01) Vive. 738 240/ 184 800. Prau, paliu. Sursilvan viver 'puoz, laghet'. Leutier Vive Paliu. (Si/) Vonn. 736 750/ 188 830. Part dall'alp Curtgani. Sursilvan 'vonn da graun', era 'terren cun f uorma da vonn, f oppa'. (Si/) Vorab. 730 960/192 850. Pez. Tudestg-svizzer vorab(a), 183 voranaba 'davongiu', pia num 184