Gliesta Alfabetica
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Laax Ina vischnaunca grischuna Studis sur de historia, lungatg, cultura e svilup turistic 550 ONNS «BREV DE LIBERTAD» DILS LIBERS DE LAAX 1428-1978 Ovra redigida da Alfons Maissen Publicaziun della Fundaziun «Pro Laax», Laax 1978 III Ils nums locals da Laax Alexi Decurtins I. Finamira A quels da Laax fa ei strusch basegns da dir, tgei ch'ils nums da lur vitg, da lur cultira e da lur pastiras muntan. Quels ein ina realitad e dattan ina tempra particulara, gie ina noda mo vess svaneivla alla cuntrada dils lags, agl intschess variau, formaus e modellaus entras la bova e sfunsada prehistorica da Flem. Ins sa midar il lungatg, mo igl ei enco• nuschentamein strusch pusseivel da sragischar ora dil tut ils nums. Generaziuns e generaziuns han luvrau e barhau sin e vid quei intschess. In ton da lur fastitgs ein senza dubi d'engartar els nums locals. Mo per far plidar scosauda e capeivlamein la historia ed historia culturala ton• schan quellas perdetgas persulas buc. La vischnaunchetta da Laax ha viviu ils davos decennis midadas radica• las en l'undada turistica. 11 prighel ch'ins emblidi en la truscha dallas stagiuns e dils eveniments sportivs il vargau e la ierta dils perdavons ei buca pigns. Da l'autra vart giavischa ual il turissem temprau ina sentu• pada e cusseida cun la glieud e la cultura dil vitg, buc il davos era cun la cuntrada e cultira. Per omisduas raschuns eisi cunvegnent da rimnar en quest liug ils nums locals da Laax aschi da rudien sco pusseivel e da presentar els en moda surveseivla. Las fontaunas persuenter ein la gliesta dil Cudisch da nums retic (CdN), volum 1, p. 90 ss., da R. de Planta ed A. Schorta, material digl Uffeci cantunal da mesiraziun, plinavon documents en possess dil Die• ziunari Romontsch Grischun ed auters. Als nums havein nus aschuntau cuortas remarcas davart la specia da gudida (per sem. acla, cuolm, er, pastira, prau) sco ella sepresentava pli baul cu ins ha nudau sistemati• camein ils nums. Cumparegliau cun la situaziun e las surbaghegiadas dad oz dat quei tschadilä in maletg detg interessant, e mintgin sa far sez ses patratgs giudlunder. a) La scripziun dils nums. Ils nums en la gliesta sutvart ein dai cun pin• tgas excepziuns en la fuorma sursilvana da scartira, pia buca en la pro• nunzia locala (excepziuns per sem.: Cleus, Zuneu). La scripziun dils 161 nums corrispunda dil reminent cun las normas stabilidas entras la Cu• missiun eantunala da nomenclatura en eunvegnientscha eun la vi• sehnaunca da Laax. En quelia fuorma cumparan els era sin las eartas geograficas naziunalas e sils plans da survesta. b) L'accentuaziun e pronunzia. Cun l'accentuaziun e pronunzia dils nums han ils Romontschs strusch difficultads. Nus tralaschein d'indiear quella e stuein era renunziar da far quei per rasehuns tecnieas. c) Situaziun generala dils loghens. Ils plaids eh'indieheschan en moda generala la situaziun dil liug (per sem.: Ora, Si, Giu, Enta, Vi) muossan eh'ils da Laax han atgnas modas e manieras en quei risguard. Asehia vegn ei detg: Ora d'Acla, Ora Lintschaus per situar loghens naven dil vitg viers sera. Van ins eneunter Staderas, Flem ni Salums, ha ei num: Enta Staderas, Enta Marcau, Enta Sa/ums. Per loghens en la stretga vi• sehinonza dil vitg eneunter sera ni damaun sesurvescha ins dalla parti• cla vi, vin: Vi Pattadiras, Vi Darschale, Vin Val. Ei seeapeseha ehe quellas denominaziuns san variar tut secund sco il singul vesa e resenta la eaussa. Pli cumplieau daventa ei eun la damonda da situar ils nums siado el ter• ritori dallas alps. Leu seseuntran loghens e nums dad autras visehnaun• eas (Sagogn, Falera, Schluein, Flem) cun quels da Laax. Las alps ein plinavon il reginavel dils pasturs e catschadurs ehe han ina atgna rela• ziun eun igl intsehess ed ambient. d) Localisaziun dils nums. Ils nums da nossa gliesta vegnan situai ton seo pusseivel tenor las eoordina tas dalla carta 1: 25 000, Flem 1194. Nus havein buea loealisau ils nums, sehe las indieaziuns avonmaun eran muncusas e divergentas. Quei vala oravontut pigl intschess dallas alps. Cheu savess mo ina uatga minuziusa contonscher resultats pli solids. La carta aschuntada en la scala da ca. 1: 25 000 ha signur Theo Deflo• rin, emploiau tiegl Uffeci cantunal da mesiraziun procurau a nus. Ella unescha nums da nossa gliesta cun tals gia existents els plans da survesta 1: 10 000. 11 localisar ils nums sin la carta ei gia per raschuns da plaz ordvart diffieultus. Nus essan denton era pigl auter pertscharts d'arri• var eun ils sforzs da situar ils nums mo a valurs approximativas. S'entel• li ehe nus havein risguardau era ils plans locals surdai a nus entras la canzlia communala. 162 e) La muntada dils nums. Ils Romontsehs eapesehan senza breigia la gronda part dils nums. Els vegnan pia declarai mo lu, seh'ins sa esser en dubi davart la muntada u sehe quella selai buea eruir ord il lungatg sur• silvan sez. En tals eass eunvegii ei era da plidar dalla derivonza ( eti• mologia). Tgi ehe vul saver dapli surlunder eonsulteschi il Cudiseh da nums retic, volum 2, etimologias. f) Observaziuns da caracter culturhistoric. Ils leeturs ein franc engra• zieivels per las euortas remarcas da tempra culturhistorica en connex eun ils nums locals. Lur senn per propi obtegnan ellas per el rom pli vast dil eudiseh da Laax seo tal, quei vul dir cumpigliadas e considera• das culs auters capetels. Bab e fegl Gion Tumasch Camathias (55, pur e eatschadur) e Robert Camathias (24, miradur) han repassau ensemen eun nus la gliesta dils nums e contribuiu eun indicaziuns e preeisiuns en biars graus. Els me• retan persuenter in eordial engraziament. La litteratura duvrada vegli ins eonsultar en l'ediziun tudestga dil cu• disch. Ton per buca serepeter e per buea duvrar memia bia spazi. II. Gliesta dils nums locals da Laax ( ordinada alfabeticamein) (Ora d') Acla. 738 000/185 200. Las aclas. v.d. beins cun clavau e nuegl en la vischinonza dil vitg, ein tipicas per la Surselva. Dad acla derivan era las expressiuns sursilvanas uclaun ed ucliva 'fracziun'. Quei f a endamen ehe las aclas eran antruras savens habitadas. Acla Gronda. 738 000/ 185 200. (Sill') Alp Plaun. Antruras numnada Alp D(a)raus. Par. era ~ Plaun Draus. (Sill') Alp da Schluein. Identic cun ~ Mughels. Alp Sogn Martin-» Sogn Martin. (Sill') Alp Sura. Alp da vaccas. Ina ulteriura dcnominaziun per Alp=« Sogn Martin da Sagogn. (Sill') Alp Uaul. 737 750/ 188 300. Alp da schetgs. Par.~ Uaul. (L') Aua da Mulin. 738 500/ 188 800. Aua, ual dalla ~ Val Draus ch'ins numna era ~ Val da Mulin pervia dils mu- 163 lins sut il stradun giu (Mulin Veder, Mulin). Corrispun• dentamein era ~ Val Draus ed ~ Val da Mulin. (Sigi) Ault la Geina. 738 400/ 189 500. 'Con' ordeifer igl in• tschess da Laax. (Sigi) Ault da Val Gronda. 740 500/186 400. (Si) Barguns. 737 300/ 187 800. Cuolms. II sursilvan bargun v.d. ton sco 'clavaziel sin pradas da cuolm'. II plaid ei derivaus da bargia e cumpara en Surselva gia els vegls documents retolatins digl 8avel tschentaner sco bareca. (Els) Barschaus. 740 750/186 250. Uaul. II plaid relata ch'ins ha• gi runcau cheu uaul a siu temps cun la metoda da bar• schar. Par. Falera Barschai. (0 sil) Belveder. 738 550/184 450. Post cun biala vesta. Ina ex• pressiun introducida cul turissem alla fin dil 19avel tschentaner. Bova. 738 200/184 950. Praus. (Si) Brinzeuls. 738 200/ 187 900. Cuolms. Deriva dil tschep cel• tic-gallic briga u brigant- cun la muntada da 'cuolm, munt, con' + la finiziun -iel, plural -euls. Quei vul seca• pescha buca dir ch'ils Celts hagien <lau quei num. Anzi, igl ei pusseivel e probabel eh 'il plaid ei vegnius duvraus aunc ditg el lungatg retolatin e romontsch el senn da 'cuolm' etc. Bündnerfirn. Pez el territori dil Vorab. Vegn era numnaus en guids turistics vegls Bündnerbergfirn. (Giulla) Caltgera. 738 800/ 184 700. Uaul. Liug nua ch'ins barscha• va caltschina. Pil 'barschar caltschina' e per la 'caltgera' par. Dicziunari Rumantsch Grischun, vol. 3, 182. Cardinels. 737 800/ 191 850. Pastira d'alp el nordvest dalla Punt Desch. Probabel derivau dil sursilvan encarden 'can• tun'. Sin intschess da Flem. ( Olla) Caretscha. 73 7 600/ 189 550. Part dall' Alp Plaun. II Cu• disch da nums retic deriva il plaid da vacca cun ina fini• ziun dubla -aretscha. II num ei derasaus autrora el Gri• schun. Casa Liunga. 738 700/ 185 200. Ei setracta dalla casa-crap dils Montalta all'entrada sid dil vitg. Casa dils Mischenis. Casa-crap, oz casa Clau Sievi. Ella ei carteivel vegnida baghegiada a medem temps cun la ba- 164 selgia paroehiala (1674-1677). Cun renovar han ins fasti• sau a sias uras ils medems sgraffits seo vid la baselgia. Ils doeuments egl arehiv dalla pleiv relatan d'in eollaboratur Mageni ehe vegn ad haver baghegiau la easa. (Si) Casuras. 738 700/185 450. Praus. 11 num sereferescha als Casuras (Darms) da Falera ehe possedan aune oz cheu funs. (Enta) Casti (pronunzia loeala: Chisti). 739 150/186 450. Praus, uaul. Denominaziun per la eresta eun la ruina ~ Lagen• berg. (Silla) Cauma. 738 550/186 300. Liug nua ehe la biestga sereeu• vra (fa cauma) duront la ealira da miezdi. (Si) Clavau Niev. 737 100/187 650. Cuolms. (Ora) Clavuns. 738 000/184 350. Aclas, praus. Derivau dil latin clivus 'spunda, plaunea' eun la finiziun -un. (Ora, Si) Cleus. 738 150/185 _250. Praus. Sursilv. clius 'prau claus ora, eurtgin'. Par. Clius 'part dil vitg da Trun'.