Revista De Recorreguts Geològics
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^. -
Consorci Grup D'acció Local Noguera – Segrià Nord
Rialb reservoir and biking (Lluís Vidal) Consorci Grup d’Acció Local Noguera – Segrià Nord Noguera: Àger, Albesa, Algerri, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, les Avellanes i Santa Area: 2 Linya, Balaguer, la Baronia de Rialb, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Cabanabona, 1.967,10 km Camarasa, Castelló de Farfanya, Cubells, Foradada, Ivars de Noguera, Menàrguens, Montgai, Oliola, Os de Balaguer, Penelles, Ponts, Preixens, la Sentiu de Sió, Térmens, Population: Tiurana, Torrelameu, Vallfogona de Balaguer, Vilanova de l’Aguda and Vilanova de Meià. 52.863 inhabitants Segrià: Alfarràs, Alguaire, Almenar, Corbins, la Portella and Vilanova de la Barca. Population density: 26,87 inhab./km2 Number of municipalities: 36 municipalities Territory Contact details Consorci Grup d’Acció Local Noguera - Segrià Nord works in Noguera and in six municipalities of the North of Segrià region. This territorial area is divided into two very different parts in Office landscape terms: the North part, with Montsec range close to Pre-Pyrenees, and the plains in the South, occupied by cultivation land, horticulture and non-irrigated land, among which Noguera Regional Council fruits trees and cereals stand out. Pg. Àngel Guimerà, 28-30 The most important economic industries are the agrarian, in expansion thanks to the irri- 25600 Balaguer gated-land facilities; and the tourist, which has a lot of possibilities, especially those related Phone (+34) 973 44 89 33 to the natural and landscape heritage in Montsec and its sky, which has been certified as a “Starlight Reserve”. www.noguerasegrianord.cat [email protected] The territory also has the distinctive feature that it is bordering with the capital of the de- C facebook.com/ partment and its influential area; so it is very close to important communication ways, such as Consorci-GAL-Noguera-Segrià-Nord high-speed train railway station Lleida –Pirineus and Alguaire airport. -
Rankings Municipality of Montgai
10/3/2021 Maps, analysis and statistics about the resident population Demographic balance, population and familiy trends, age classes and average age, civil status and foreigners Skip Navigation Links SPAGNA / CATALUÑA / Province of LLEIDA / MONTGAI Powered by Page 1 L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNA Municipalities Powered by Page 2 ABELLA DE LA Stroll up beside >> L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin CONCA ESPOT Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH ÀGER SPAGNAESTAMARIU AGRAMUNT ESTARÀS AITONA ESTERRI D'ÀNEU ALÀS I CERC ESTERRI DE ALBATÀRREC CARDÓS ALBESA FARRERA ALCANÓ FÍGOLS I ALCARRÀS ALINYÀ ALCOLETGE FONDARELLA ALFARRÀS FORADADA ALFÉS FULLEDA ALGERRI GAVET DE LA ALGUAIRE CONCA ALINS GIMENELLS I ALMACELLES EL PLA DE LA FONT ALMATRET GOLMÉS ALMENAR GÓSOL ALÒS DE BALAGUER GRANYANELLA ALPICAT GRANYENA DE LES ALT ÀNEU GARRIGUES ANGLESOLA GRANYENA DE ARBECA SEGARRA ARRES GUIMERÀ ARSÈGUEL GUISSONA ARTESA DE GUIXERS LLEIDA ISONA I CONCA ARTESA DE DELLÀ SEGRE IVARS ASPA D'URGELL BAIX PALLARS IVARS DE BALAGUER NOGUERA BARBENS IVORRA BASSELLA JOSA I TUIXÉN BAUSEN JUNCOSA BELIANES JUNEDA Powered by Page 3 BELL-LLOC L'ALBAGÉS L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin D'URGELL L'ALBI Adminstat logo BELLAGUARDA DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNAL'ESPLUGA BELLCAIRE CALBA D'URGELL LA BARONIA DE BELLMUNT RIALB D'URGELL LA COMA I LA BELLPUIG PEDRA BELLVER DE LA FLORESTA CERDANYA LA FULIOLA BELLVÍS LA BENAVENT DE GRANADELLA SEGRIÀ LA GRANJA BIOSCA D'ESCARP -
Distribució De Gas Natural a Lleida Municipis Amb Subministrament (41)
Gas Natural Fenosa. Activitat de distribució de gas a les comarques de Lleida Febrer 2013 2 Contingut 1. Distribució de gas natural a Catalunya 2. Dis tr ibuc ió de gas na tura l a Lleid a 3. Projectes 2013 3 Distribució de gas natural a Catalunya 4 Distribució de gas natural a Catalunya • Gas Natural Fenosa distribueix gas natural a 349 municipis de Catalunya, a través de la seva companyia distribuïdora Gas Natural Distribución. • La companyia distribueix gas natural a 2.154.216 punts de subministrament a Catalunya. • Aquest esforç inversor ha permès situar l’índex de penetració de Catalunya al 53%*, per sobre de la mitjana espanyola, que és del 26%. • En l’exercici 2012, les vendes de l’activitat regulada de gas a Catalunya, que agrupa els serveis d’accés a tercers de la xarxa (ATR), de distribució de gas i de transport secundari, van ser de 58.027 GWh. (*) Índex de penetració: punts de subministrament sobre el total d’habitatges que hi ha als municipis de Catalunya. 5 Distribució de ggyas natural a Catalunya Xarxa de transport i distribució de gas natural Viella a Catalunya Baqueira La Jonquera Puigcerdà Figueres Sant Joan de Campdevànol les Abadesses Serinyà Olot Ripoll L’Escala Berga Les Preses L’Estartit Gasoductes en operació Ponts Gualta Solsona Girona Esclanyà Vic Sta. Coloma Gasoductes en construcció, Artesa de de Farners Campllong Segre projecte o estudi Cardona Artés Sant Feliu de Guíxols Guissona Súria Moià Alfarràs Balaguer Agramunt Callús Lloret de Mar Ivars Manresa Castellterçol Cervera Calaf Alguaire Planta satèl·lit de -
Clubs De Bitlles Catalanes Temporada 2019/20
CLUBS DE BITLLES CATALANES TEMPORADA 2019/20 NOM TERRENY DE JOC EMAIL WEB C.B. Guinardó Centre Cívic del Guinardó Barcelona (el Barcelonès) Ronda Guinardó, 113 Barcelona 08041 Barcelona [email protected] C.B. Amposta Amposta (el Montsià) Estadi Municipal Tarragona 43870 Amposta [email protected] C.B. la Sénia Complex Esportiu Municipal la Sénia (el Montsià) c/ Domenges, s/n Tarragona 43560 la Sénia [email protected] C.B. Camarles Camarles (el Baix Ebre) Rambla Catalunya Tarragona 43894 Camarles C.B. Ponts Ponts (la Noguera) Zona Esportiva Lleida 25740 Ponts [email protected] C.B. Miralcamp Miralcamp (el Pla d'Urgell) Av. Països Catalans, 1 Lleida 25242 Miralcamp [email protected] C.B. Freginals Freginals (el Montsià) Pavelló Municipal Tarragona 43558 Freginals [email protected] C.B. Masdenverge Masdenverge (el Montsià) c/ la Galera Tarragona 43878 Masdenverge [email protected] C.B. Benavent de Segrià Benavent de Segrià (el Segrià) c/ Progrés, 2 Lleida 25132 Benavent de Segrià [email protected] C.B. Puigverd de Lleida Zona Esportiva - Piscines Puigverd de Lleida (el Segrià) c/ la Bassa, s/n Lleida 25153 Puigverd de Lleida [email protected] C.B. COP Barcelona (el Barcelonès) Pas d'Isadora Duncan, s/n Barcelona 08035 Barcelona [email protected] www.bitlles.com C.B. Torà Torà (la Segarra) Ptge. de l'Alcaldessa Lleida 25750 Torà [email protected] C.B. Siuranenc d'Horta Barcelona (el Barcelonès) Pl. Botticelli Barcelona 08032 Barcelona [email protected] www.siuranenc.cat C.B. Can Folguera Pavelló Poliesportiu Sta. Perpètua de Mogoda (el Vallès Occidental) Av. Girona, s/n Barcelona 08130 Sta. -
Inventari Turístic. LA NOGUERA 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS
Inventari Turístic. LA NOGUERA 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAI NATURAL Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa NATURA/ESPAI NATURAL Aiguabarreig Segre - Noguera Ribagorçana NATURA/ESPAI NATURAL Plans de Sió NATURA/ESPAI NATURAL Bellmunt-Almenara NATURA/ESPAI NATURAL Serra del Montsec NATURA/ESPAI NATURAL Serra Llarga - Secans de la Noguera NATURA/ESPAI NATURAL Valls del Sió-Llobregós NATURA/ESPAI NATURAL Vessants de la Noguera Ribagorçana NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Mont-rebei NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Terradets NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya del Montsec Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Monteró i camí de la Ribera Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Cristòfol Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Serra de Montclús Àger NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Mont-roig Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Jordi Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Salvador Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Seccans de Montgai Montgai NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Mu Alòs de Balaguer NATURA/AIGUA Embassament de Camarasa NATURA/AIGUA Embassament de Sant Llorenç de Montgai NATURA/AIGUA Embassament de Santa Anna Ivars de Noguera NATURA/AIGUA Rius NATURA/AIGUA Embasssament de Rialb NATURA/AIGUA Riu Segre Camarasa NATURA / AIGUA Pantà de Camarasa, sector Palanca Àger, Vilanova de Meià NATURA / AIGUA Canyissar de la Noguera Ribagorçana Ivars de Noguera NATURA / AIGUA Bassa de la cassa del Manyet Menàrguens NATURA / AIGUA Bassa del -
Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc de l'annexe II . -
QUÈ PODEM VISITAR?! Com Tots No Som Igual, Em Pensat En Diferents Propostes Per a Què Pugueu Escollir La Que Més Us Agradi
Casa Rural Cal Manjo www.calmanjo.com Plaça Prat de la Riba, 5 25616 Montgai – Lleida ! ! QUÈ PODEM VISITAR?! Com tots no som igual, em pensat en diferents propostes per a què pugueu escollir la que més us agradi. N'hi ha moltes per fer!! Aquestes són les suggerències que em escollit per a què conegueu la nostra zona: 1. Espais Naturals! 6. Festes! 2. Història! 7. Enoturisme! 3. Arquelogia! 8. Gastronomia! 4. Activitats! 9. Mercat a l’aire lliure 5. Pobles / Ciutats ! 1. ESPAIS NATURALS • Mirador d'Aus Estepàries, a 2km de Montgai, contempleu la reserva de fauna i flora característica, pertanyent a la Zona Especial de Protecció d'Aus (ZEPA), a més de gaudir d'elements d'arquitectura popular rural, com cabanes de volta construïdes amb materials seguint mètodes tradicionals.! • Montsec: és un destí Starlight, significa que oferix qualitat del cel nocturn i l'accés a la llum de les estrelles, està avalat per la UNESCO.! • Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa: a 15min. és el nom que reb el punt on es troben els rius Segre i Noguera Pallaresa, així com tot l'entorn perifèric. Aquest és un Espai d’Interès Natural i Reserva Natural de Fauna Salvatge.! • Congost de Mur/ Congost de Camarasa: a 15min. Podreu passar pel pont penjant de fusta, i la pasarel.la metàl.lica penjant a la roca. Des de dalt del congost hi ha unes vistes de tota la zona.! • Embassament Sant Llorenç de Montgai: a 20min. podeu passejar en caiac per les aigues tranquiles d'aquest embassament, passejar, anar amb bici,...! • Estany d'Ivars i Vilasana: situat a Ivars d'Urgell, a 15min. -
Mmagna0328.Pdf
MAPA GEOLÓGICO DE ESPAÑA Escala 1:50.000 SE INCLUYE MAPA GEOMORFOLÓGICO A LA MISMA ESCALA ARTESA DE SEGRE Ninguna parte de este libro y mapa puede ser reproducida o transmitida en cualquier forma o por cualquier medio, electrónico o mecánico, incluido fotocopias, grabación o por cualquier sistema de almacenar información sin el previo permiso escrito del autor y editor. © Instituto Geológico y Minero de España Reservados todos los derechos de acuerdo a la ley Ríos Rosas, 23. 28003 Madrid www.igme.es NIPO: 064-17-015-3 ISBN: 978-84-9138-040-5 Depósito legal: M-24.014-2017 Fotocomposición: P. Peñas Impresión: Gráficas Muriel, S.A. Las presentes Hoja y Memoria (Artesa de Segre-328), han sido realizadas por el Servei Geològic de Catalunya adscrito al Institut Cartogràfic de Catalunya, en los años 1999-2000, mediante convenio y bajo normas, dirección y supervisión del IGME, habiendo intervenido los siguientes técnicos: Autores En la formación de esta Hoja y en la redacción de la memoria explicativa ha intervenido el grupo de trabajo coordinado por Eloi Saula i Briansó. – E. Saula i Briansó (ICC). Materiales mesozoicos, terciarios y estructura tectónica – J.M. Samsó Escolà (ICC). Materiales mesozoicos, terciarios y estructura tectónica – J. Escuer Solé (ICC). Geomorfología – J. Casanovas Petanas (ICC). Cuaternario Colaboradores – E. Caus y J.Mª. Bernaus. Micropaleontología del Mesozoico – J.M. Samsó Escolà (ICC). Micropaleontología del Terciario – J. Corominas Blanch. Hidrogeología Dirección y supervisión – A. Barnolas Cortinas (IGME) Edición – G. Romero Canencia (IGME) – L.F. Miguel Cabrero (IGME) ÍNDICE 1. INTRODUCCIÓN................................................................................................ 13 2. ESTRATIGRAFÍA ................................................................................................ 14 2.1. TRIÁSICO.................................................................................................... -
61 Parçlak De Boverça: Descrçípcío Lingüistica
61 parçlaK de boverça: DescrçípcíO lingüistica Olga Cubells Bartolomé Imma Cubells Bartolomé Universitat Rovira i Virgili parlar de Bovera: descripció lingüística I. Introducció: Justificació i estudis lingüístics anteriors Conèixer els nostres pobles, les tradicions, els costums, i també la llengua, significa conèi- xer-nos una mica més a nosaltres mateixos. Es per això que els estudis lingüístics sobre els dife- rents parlars que conformen la llengua catalana col·laboren a dibuixar la personalitat d'aquest poble i en reflecteixen la varietat del seu idioma. I és justament aquesta varietat la que -al nostre parer- fa tan atractiva una llengua. Aquest article posarà el seu punt de mira en el municipi de Bovera, situat a l'extrem sud-oriental de la comarca de les Garrigues i, en especial, se centrarà en l'anàlisi lingüística del seu parlar. L'article que ara llegiu, però, pretén tan sols deixar una constància general del parlar de Bovera i, per tant, molt poc aprofundida. La tasca de dur a terme una descripció lingüística més detallada correspon, en aquest cas, a altres investigadors, els quals ja s'ocuparan de reblar i mati- sar les informacions que aquí aportarem. El parlar de Bovera mai no ha estat objecte d'una descripció monogràfica, ni mai no s'ha inclòs en els grans estudis dialectals que han tingut en compte la totalitat del domini lingüístic. Només en el Diccionari català-valencià-balear es fa alguna referència escadussera a les solu- cions lingüístiques particulars d'aquest parlar. Com a treballs més circumscrits a l'àrea lleidata- na, podem mencionar els estudis de Josep Reñé, "Cinc estudis sobre el lèxic nord-occidental", "Més sobre el lèxic nord-occidental", "Sobre certs noms catalans d'origen aràbic", "Nou qües- tionari", tots ells articles inclosos en el Butlletí de Dialectologia Nord-Occidental (1982). -
El Marge Meridional Dels Pirineus
TERRA ENDINS REVISTA DE GEOLOGIA SÉRIE B Nº 341 MAIG – 2013 ISSN 1131 – 5407 D.L.B. 5.635 - 90 14 páginas RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA PER LA COMARCA DE LA NOGUERA: DES DE CUBELLS A LA FORADADA, ARTESA DE SEGRE I A VILANOVA DE MEIÀ Josep M. Mata-Perelló i Joaquim Sanz Balagué Aquest recorregut va ´esser experimentat amb docents el dia 23 d´octubre del 2011 2 3 RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA PER LA COMARCA DE LA NOGUERA: DES DE CUBELLS A LA FORADADA, ARTESA DE SEGRE I A VILANOVA DE MEIÀ Per Josep Maria MATA-PERELLÓ i Joaquim SANZ BALAGUÉ ADVERTIMENT PREVI Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS. Per d’altra banda, recomanem demanar la màxima informació possible sobre l´estat dels camins. En aquest recorregut efectuarem alguns trams per camins d´aquesta mena, però seran molt curts. Recomanem, per d’altra banda, tenir una absoluta cura envers de la Natura, tant al llarg del recorregut, com fora d´ell, en tot moment. BREU INTRODUCCIÓ En aquesta ocasió, el recorregut de l´itinerari discorrerà, en la seva quasi totalitat pel Sistema Pirinenc, i més concretament ho farà per la seva Unitat Sudpirinenca Central (tradicionalment anomenada amb el nom de les Serres Exteriors Prepirinenques). Tot i així, un tram del recorregut de l´itinerari transitarà per la zona de l´Avant-país plegat (de la Depressió Geològica de l´Ebre), concretament pels voltants de les poblacions de Cubells, la Foradada i Artesa de Segre a l´inici del recorregut. -
La Serra De Bellmunt I El Paisatge De Mont- Gai I
asdfa PAISATGES DE MONTGAI I BUTSÈNIT: EL RIU SIÓ Espai Natural Protegit Serra de Bellmunt i Almenara La Serra de Bellmunt i el paisatge de Mont- gai i Butsènit es defineix i es dibuixa en gran part gràcies a l’absència de cursos importants d’aigua i per una baixa precipitació. Enmig d’un clima subàrid, amb precipitacions de 400 a 450 mm anuals, i riu Sió pren un fort prota- gonisme. El riu Sió recorre la Segarra, l’Urgell i arri- ba a la Noguera, on, sobre Balaguer, s’uneix amb el Segre. La presència del Sió dibuixa la subcomarca de la Ribera del Sió, forma- da per aquells pobles i territori que arreple- guen aigües que drenen el Sió i que és limi- El riu Sió entre Montgai i Butsènit. tada per les serres de Bellmunt i d’Almenara Font: La Llena- serveis i projectes ambientals a la part més occidental, i per la serra Blanca Com que no hi havia safarejos, les dones agafaven Al Sió els nois hi anàvem a banyar-nos, fins a Cubells. La Ribera del Sió, que antigament una fusta i anaven al costat del Síó a fer la bugada. que es van posar dutxes. havia sigut comarca pròpia, està formada per Joan Cassan Remigio Solé la part de secà, coneguda com a Alt Sió, a la (Cal Sastre, Montgai, 1931) (Ca la Ina, Montgai, 1928) Segarra i a l’Urgell, i la part de regadiu de la comarca de la Noguera, anomenada Baix Sió i que acull Montgai, Cubells, Preixens i la Sen- tiu de Sió.