61 Parçlak De Boverça: Descrçípcío Lingüistica
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
61 parçlaK de boverça: DescrçípcíO lingüistica Olga Cubells Bartolomé Imma Cubells Bartolomé Universitat Rovira i Virgili parlar de Bovera: descripció lingüística I. Introducció: Justificació i estudis lingüístics anteriors Conèixer els nostres pobles, les tradicions, els costums, i també la llengua, significa conèi- xer-nos una mica més a nosaltres mateixos. Es per això que els estudis lingüístics sobre els dife- rents parlars que conformen la llengua catalana col·laboren a dibuixar la personalitat d'aquest poble i en reflecteixen la varietat del seu idioma. I és justament aquesta varietat la que -al nostre parer- fa tan atractiva una llengua. Aquest article posarà el seu punt de mira en el municipi de Bovera, situat a l'extrem sud-oriental de la comarca de les Garrigues i, en especial, se centrarà en l'anàlisi lingüística del seu parlar. L'article que ara llegiu, però, pretén tan sols deixar una constància general del parlar de Bovera i, per tant, molt poc aprofundida. La tasca de dur a terme una descripció lingüística més detallada correspon, en aquest cas, a altres investigadors, els quals ja s'ocuparan de reblar i mati- sar les informacions que aquí aportarem. El parlar de Bovera mai no ha estat objecte d'una descripció monogràfica, ni mai no s'ha inclòs en els grans estudis dialectals que han tingut en compte la totalitat del domini lingüístic. Només en el Diccionari català-valencià-balear es fa alguna referència escadussera a les solu- cions lingüístiques particulars d'aquest parlar. Com a treballs més circumscrits a l'àrea lleidata- na, podem mencionar els estudis de Josep Reñé, "Cinc estudis sobre el lèxic nord-occidental", "Més sobre el lèxic nord-occidental", "Sobre certs noms catalans d'origen aràbic", "Nou qües- tionari", tots ells articles inclosos en el Butlletí de Dialectologia Nord-Occidental (1982). Molts són els estudiosos que s'han encarregat, des de principis de segle fins avui, de donar una distribució lingüística a la varietat de dialectes catalans. Tradicionalment, la majoria d'a- quests treballs engloben les Garrigues dins del nord-occidental, anomenat, per alguns, lleidatà. Albert Turull (1990) considera que el parlar lleidatà pot tindré dos definicions antagòniques: en positiu i en negatiu. En sentit negatiu, el lleidatà seria tot allò del català nord-occidental que no rep una etiqueta subdialectal específica, això és, tot el català nord-occidental que no és ni riba- gorçà, ni tortosí, ni pallarès i la seua essència no són unes característiques, sinó tot just una manca de característiques (l'absència d'uns trets marcats, que són els que definirien el pallarès, el riba- gorçà o el tortosí)- En positiu, el subdialecte lleidatà comprèn -diu- tota la zona que tradicional- ment parla com a Lleida: comarques del Segrià, l'Urgell, el Pla d'Urgell, i bona part de les Garrigues, de la Noguera i del Baix Cinca. En canvi, l'Urgellet, la part occidental del Solsonès, la Segarra i l'est i el sud de les Garrigues serien una mena de zona clarament nord-occidental, Però, en referència al lleidatà estricte, en transició ja amb el món oriental central. Segons això, Bovera s'inclouria en aquesta zona de transició. Per tant, com diu Turull i com ja advertíem nosaltres en uns altres papers (Cubells 2001: 160), manquen una descripció i una delimitació precises, coherents i científiques d'aquest sub- dialecte i no disposem d'estudis de conjunt referits al lleidatà com a tal des d'una perspectiva glo- balitzadora, com a subdialecte, i evitant l'assimilació a "parlar de Lleida" o "nord-occidental estricte". També Ramon Sistac (1990:191) parla del terme lleidatà com a problemàtic i polèmic. Referint-se a la classificació dels dialectes de Veny a Els parlars catalans, assenyala la inclusió del ribagorçà, el pallares i el tortosí dins del nord-occidental i es qüestiona, doncs, què seria el lleidatà: nord-occidental per excel·lència? La cosa és poc convincent. Els estudis geolingüístics més antics també evidencien aquesta dualitat del terme. Per Alcover, per exemple, el lleidatà era allò que es parlava dins la província de Lleida i la Ribera de l'Ebre. Pere Barnils, en la seua classificació, no menciona el lleidatà com a subdialecte i Badia i Margarit, a la seua Gramática histórica catalana (1951), assimilava lleidatà a nord-occidental. Com a treballs més recents podem assenyalar el de Montserrat Alegre (1991: 195), que situa les Garrigues dins del nord-occidental, tot afirmant que "el territori que comprèn el català nord-occidental abraça les comarques del Pallars, Ribagorça, Alt Urgell, la meitat occidental del Solsonès, Noguera, Segarra, Segrià, Pla d'Urgell, l'Urgell, les Garrigues, Priorat, Baix Cinca, i el Principat d'Andorra. Les comarques més properes a l'Ebre (Terra Alta, Montsià, Baix Ebre i Matarranya) es consideren una zona de transició entre el català nord-occidental i el valencià (...). També s'inclouen dins el parlar nord-occidental les terres, administrativament aragoneses des de 1822, que depenen eclesiàsticament de les diòcesis catalanes d'Urgell, Lleida i Tortosa -excepte el Matarranya i una part del Baix Cinca- de filiació lingüística catalana per raons històriques". Com a subdialectes hi destaca el pallarès, el ribagorçà (de Benasc a Tamarit de Llitera) i el torto- sí, sense fer esment del lleidatà. Tampoc Veny, en la classificació dialectal que proposa a la Introducció a la dialectologia catalana (1986: 36), no inclou el lleidatà com a subdialecte del nord-occidental (solament hi inclou el ribagorçà, el pallarès i el tortosí). En la darrera edició de Els parlars catalans (1998), però, la classificació és lleugerament modificada i ara dóna una delimitació d'aquest subdialecte, que "serà aplicable als parlars del Segrià i, per extensió, potser també a les comarques veïnes (la Noguera, les Garrigues, l'Urgell), és a dir, l'àrea del nord-occidental sense el ribagorçà, el palla- rès i el tortosf'. La Gran Enciclopèdia Catalana (1990), per la seua banda, inclou les Garrigues dins del català nord-occidental, però la part sud-oriental queda dins del xipella. També a l'obra Coneguem els nostres parlars (1985: 26) trobem les Garrigues situades dins del nord-occidental, però el lleidatà tampoc no s'inclou com a subdialecte, simplement no es menciona. Segons S atorra (2000: 204), "a la comarca de les Garrigues sembla que hi ha dos parlars diferenciats que corresponen a la divisió eclesiàstica: el de les occidentals (lleidatanes) i el de les orientals (tarragonines). El parlar de les Garrigues occidentals és pròpiament lleidatà, ergo nord- occidental. Per la seua banda, el parlar de les Garrigues orientals s'ha de situar clarament dins del bloc occidental del domini lingüístic i més concretament, per adscripció geogràfica, dins del nord- occidental, però per contra, no es tracta d'un parlar que puguem incloure dins del lleidatà sinó que se'n situa al marge i ja molt relacionat amb el tarragoní"'. Per tant, la majoria d'estudis estan d'acord a incloure les Garrigues dins del nord-occi- dental, però el problema es troba a l'hora d'incloure el lleidatà com a subdialecte d'aquest: la majoria no l'inclouen ni el mencionen; d'altres l'assimilen a nord-occidental.1 1 Considerarem, ja des d'aquest moment, que el català nord-occidental és un dialecte dividit en quatre subdialectes, el ribagorçà, el pallarès, el lleidatà i el tortosí. 2. Metodologia: Material i mètodes L'objectiu d'aquest estudi és realitzar una descripció lingüística general del parlar de Bovera. Això fa que el treball es converteixi en un estudi de microdialectologia que pren com a base el registre col·loquial de la varietat geogràfica del català d'aquest municipi. S'intentarà reflectir la parla dels habitants d'aquesta població i veure quines són les carac- terístiques que l'inclouen dins del nord-occidental (més concretament dins del lleidatà) i quins són també els paral·lelismes que guarda amb els altres subdialectes, si és que n'hi ha. Per poder obtindré el material lingüístic, vam haver de desplaçar-nos a Bovera i entrar en contacte amb habitants del poble, que ens van servir d'informants i van fer possible que aquest treball es realitzés.2 Seguint les pautes tradicionals dels treballs d'aquesta índole,3 els informants que han fet possible la confecció del treball són Rosa Filella Massip (mestressa de casa, 65 anys,4 instrucció primària); Aurèlia Vidal Llop (mestressa de casa, 56 anys, instrucció primària), Pilar Vidal Massip (mestressa de casa i pagesa, 57 anys, instrucció primària), Mariano Llop Beà (pagès, 60 anys, instrucció primària), Teresina Vidal Ferrer (mestressa de casa i pagesa, 60 anys, instrucció primària). El treball de camp es va realitzar en dos etapes. El primer desplaçament a Bovera va ser el mes d'octubre de 1997; el segon es va realitzar el gener de 1999. En una primera etapa el mètode d'extracció de dades escollit va ser el de la conversa semi- dirigida, amb xarrades que se situaven al voltant de les tres hores per informant. En la segona etapa, el tipus d'enquesta que es va formular va ser un qüestionari lingüístic basat en el de VAties Lingüístic del Domini Català, que també es va combinar amb la conversa dirigida, la qual girava al voltant de temes propers als informants, com podien ser les tradicions, la casa o el camp. Els mètodes usats per resoldre el qüestionari van ser de diferent tipus: el mètode indirecte d'interrogació, la mímica i un àlbum de fotografies i dibuixos que prèviament s'havia confeccio- nat. Poques vegades es va haver de recórrer a la traducció i a l'extorsió. Totes les entrevistes van ser enregistrades