Avantprojecte Rutes Dels Paisatges De L'oli

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Avantprojecte Rutes Dels Paisatges De L'oli AVANTPROJECTE RUTES DELS PAISATGES DE L’OLI OCT / 2018 LES GARRIGUES ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ 2. MARC CONCEPTUAL 2.1. OBJECTE 2.2. CONTEXT TERRITORIAL EN EL QUE SE SITUA EL PROJECTE 2.3. ÀMBIT TERRITORIAL DE TREBALL 2.4. OBJECTIUS DEL PROJECTE 2.5. DESTINATARIS DEL PROJECTE 3. ESTRUCTURA DEL PROJECTE 3.1. ESTUDI PREVI 3.2. LA PROPOSTA 3.2.1. ADEQUACIÓ DE ZONES A L’AIRE LLIURE PER A LA REBUDA DE VISITANTS PER A LA DIFUSIÓ I LA INFORMACIÓ DELS VALORS PATRIMONIALS DE L’ESPAI. 3.2.2. CREACIÓ ITINERARIS 4. PRESSUPOST DE LES ACTUACIONS 5. LOCALITZACIONS ESTRUCTURES 1. Introducció El present document que us presentem, és una proposta destinada a la descoberta del patrimoni cultural i natural dels municipis de les Garrigues Altes, mitjançant la creació de rutes senyalitzades El paisatge es caracteritza per un extens mosaic de camps d’oliveres, ubicats en un territori muntanyós format per diverses valls, anomenades a cada municipi com a Vall Major. Els camps d’oliveres es combinen amb boscos, i amb una important herència patrimonial associada a les construccions de pedra seca, que tenen una relació directa amb dos dels trets més característics de la zona: el conreu de l’olivera i l’escassedat d’aigua. En aquest sentit doncs, el patrimoni associat a aquest paisatge està format per construccions de pedra vinculades a l’activitat agrícola ( Cabanes de volta, marges de pedra seca, corrals, pallisses, etc), i a l’aprofitament de l’aigua( basses, aljubs, pous, cadolles,etc). Un extens patrimoni popular que mereix ser conegut. L'objectiu final és dotar a tots aquests municipis de les Garrigues Altes, dels recursos necessaris per a poder desenvolupar una estratègia turística, de recuperació i posada en valor del patrimoni cultural i natural, i que la seva implementació, pugui resultar un punt important en l'economia d'aquesta zona, i i de retruc a la resta de les Garrigues , i comarques limítrofs. Cal fer esment que tot i que no es parteix de zero, tots aquests municipis, no han tingut pràcticament cap mena de planificació turística, i totes les actuacions que s'hi ha anat realitzant, han estat a batzegades, pensant molt en el present, i obviant a curt termini la dinamització de tots aquests recursos creats. 2. Marc conceptual 2.1. Objecte Els municipis de les Garrigues Altes, en els darrers anys ha vist com augmentava el nombre de visitants. Un increment degut als nous atractius turístics i paisatgístics, característiques que encaixen perfectament en un nou model de turisme, que busca la tranquil·litat, el gaudi però també aprendre i conèixer. Els agents implicats en el desenvolupament econòmic de les Garrigues , han sabut captar aquests canvi en el models turístics i des de fa anys que es treballa en la creació de recursos per tal que els futurs visitants coneguin millor la comarca i els respectius municipis. En els darrers anys han augmentat les cases de turisme rural, els restaurants i en general les empreses de serveis turístics, fet que ha provocat que la comarca de les Garrigues és situï cada cop amb mes força en el mapa turístic de les comarques d’interior. Tot i això, aquest canvi no s’ha experimentat amb la mateixa força que en altres comarques d’interior, degut a que la comarca no ha rebut pràcticament l’impacte turístic de municipis ubicats a comarques com el Priorat o la Conca de Barberà, i es per aquest motiu, que cal continuar treballant per oferir nous recursos de qualitat i sostenibles. Queda però encara molta feina per fer, i cal treballar des de la base, és a dir municipi a municipi, però pensant també en global, ja que la posada en valor del patrimoni natural i cultural d’un municipi en concret, ha de repercutir en sinergies en la resta dels municipis amb l’objectiu de reforçar els recursos comarcals, però a la llarga també d’un territori molt més ampli. En aquest sentit, els municipis de les Garrigues Altes, tenen clara aquesta visió. La creació d’itineraris senyalitzats per a la descoberta del patrimoni, conjuntament amb altres actuacions previstes, han de servir ajudar a posicionar el municipi i la comarca. 2.2. Context territorial en el que se situa el projecte El projecte que es presenta en aquesta convocatòria és una de les moltes actuacions en el que el municipi de Bovera es troba implicat actualment. Aquesta proposta pretén reforçar la resta d’actuacions que des del punt de vista local, comarcal i de territori tenen com a objectiu la recuperació del patrimoni natural i cultural, la posada en valor d’aquest, i el desenvolupament econòmic, ambiental, cultural, i social del territori. • Espais Naturals de Ponent. El projecte de cooperació Espais Naturals de Ponent té com objectiu promocionar els espais naturals de ponent a partir d'una marca conjunta, per tal de millorar l'oferta turística i, en conseqüència, crear activitat econòmica al territori. Inicialment format per les comarques que integren el GAL PONENT ( el sud del Segrià, Pla d’Urgell, Urgell, i les Garrigues), des de mitjans del 2017, s’han incorporat la comarca de les Garrigues i el nord del Segrià ), i la Segarra ( GAL Desenvolupament de la Catalunya Central ). • Ponent Actiu. Projecte vinculat a l’Eix 6 del FEDER. A la convocatòria del 2016 es van presentar conjuntament les comarques del Segrià, les Garrigues , el Pla d’Urgell i l’Urgell. El projecte va ser el 2n millor puntuat de tot Catalunya, i reben 1,6 milions € de finançament que sumats a 1,6 extres afegits per la Diputació de Lleida i els Ajuntaments afectats representen 3,2 milions € d’execució en el patrimoni cultural i natural d’aquestes comarques. 2.3. Àmbit territorial de treball COMARCA: Les Garrigues MUNICIPIS: Bellaguarda, Bovera, La Granadella, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Soleràs, els Torms 2.4. Objectius del projecte La proposta tècnica d’aquest projecte amb la conservació i posada en valor del patrimoni a través de la senyalització interpretativa d’una ruta turística pels diferents municipis de les Garrigues Altes, deixa la porta oberta a una futura connexió d’aquesta ruta amb altres municipis veïns amb els quals els uneix un mateix territori, patrimoni i història, per tal de crear un producte més ampli que reforci un projecte de desenvolupament econòmic i sostenible del territori. Els objectius generals de l’actuació proposada són: • Dotar a les Garrigues Altes d’un eix vertebrador i un relat comú que permeti desplegar actuacions individuals i conjuntes en benefici del desenvolupament del marc territorial amb coherència. • Oferir al visitant un conjunt d’eines estructurades en una oferta conjunta per què pugui fer una visita en les millors condicions i facilitar així la seva interpretació i descoberta amb mecanismes per un coneixement més atractiu del seu patrimoni. • Reforçar la marca de les Garrigues Altes com entorn turístic de qualitat, basat amb un model sostenible en benefici i en favor del territori i basat en la posada en valor patrimonial tant des del punt de vista natural com cultural. • Involucrar la població local en el projecte vertebrador, i la seva vinculació històrica, cultural i paisatgística comuna, així com assentar les bases perquè es desplegui la iniciativa privada amb garanties d’èxit. • Promoure l’economia a través de la dinamització turística de qualitat encaminada a oferir oportunitats d’establiment de la població jove i revertir el despoblament com a mal endèmic i estructural dels territoris rurals. • Creació d’una marca forta, amb identitat, i adaptable als sectors de mercat determinats que s’ajustin al nostre producte, a segments de clients marc (turisme cultural, actiu, salut, gastronòmic, natural i ornitològic) i utilitzant estratègicament la comercialització i difusió idònia i escollits segons el canal, la campanya i els objectius predeterminats. Els objectius específics de l’actuació proposada són: • Identificar, crear i senyalitzar un itinerari conjunt i tranversal a les Garrigues Altes que pivoti entre el paisatge natural amb els pobles del seu curs i el desplegable d’elements d’interès patrimonial que engloben i garantint un equilibri territorial. Creació d’infraestructura turística (punts informatius a l’aire lliure). • Interpretar els elements patrimonials singulars al llarg del camí mitjançant senyalització informativa. Posada en valor del patrimoni rural del territori destacant els elements de primera categoria que són els principals exponents exportables de la imatge del territori, sense oblidar com el conjunt d’elements populars que són la base i el caràcter genuí de la gent. • Netejar, adequar espais o restaurar, edificis, zones verdes, àrees de descans o elements patrimonials, entre altres, que estiguin en deteriorament o estiguin afectats o amenaçats per garantir-ne la preservació, recuperació i accessibilitat als visitants i a la ciutadania en general. • Adequar la xarxa de senders amb senyals direccionals pel correcte guiatge dels visitants, així com tota informació pràctica referent a connexions a itineraris de proximitat i informació de serveis i atenció a les necessitats de visitants i usuaris. • Garantir la conservació i la posada en valor dels elements patrimonials. 2.5. Destinataris del projecte Es poden fer diverses lectures sobre quins serien els destinataris del projecte. En primer lloc cal no oblidar la població local, i això respon en primer lloc, que la recuperació del patrimoni i el paisatge, reforça la identitat, l’estima i augmenta el sentiment de pertinença i la voluntat de preservació que els veïns experimenten amb tot el patrimoni del seu entorn, no només municipal sinó del seu territori, que en aquest cas, situem a les Garrigues Altes. Però també fem una lectura econòmica, i és que la creació de contextos positius que pot generar una administració local, és importantíssim perquè la iniciativa privada engegui projectes al territori.
Recommended publications
  • Documentació De L'arxiu De Poblet Relacionada Amb El
    1 DOCUMENTACIÓ DE L’ARXIU DE POBLET RELACIONADA AMB EL SOLERÀS (1) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, JUSTÍCIA I TERRA La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI II) de Cossetània Edicions, juliol 2003 (2) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, POBLET, SENYOR FEUDAL La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI III) de Cossetània Edicions, gener 2007 (En ordre cronològic) (1) Pàg. 933 Calaix 36 Extracte- resum: El 1180 , Guillem de Cervera i Bernat de Montpaó donaren a Bernat de Montpalau i a Berenguer de Lima tota la Vallcansada segons baixen les aigües per totes parts... Ho feren perquè es poblés, amb les terres, aigües, molins, boscos, llenyes, muntanyes, valls, plans, pastures i tot el que pertany a l’ús de l’home, amb la obligació de donar a Déu i a l’Església delme i primícia. El 1209 , el fill de Bernat de Montpalau ven a Domènec Traper i Pere Vidal, ardiaca de Tarassona, una parellada d’alou en l’indret dit Vallcansada, pel preu de 100 sous jaquesos. D’una part afrontava amb el Soleràs . El 1219 , Bernat ven a Pere Vidal la mateixa vall de Vallcansada, llindant amb el terme de Soleràs , ... Recull: Manel Marsan Segú. Octubre 2009 2 1224 Veure l’any 1744 (1) Pàgina 932 Calaix 36 Extracte- resum: El 1254 , en temps de l’abat Arnau de Prèixens, el monestir comprà a Pere Vidal, ardiaca de Ribagorça, en aquell moment propietari d’uns honors a Riudeset i en la vall dita Baladrosa (que comprenia cases, vinyes, molins, alous, erms i poblats), cert honor situat al terme de Castelldans, en la part anomenada Baladrosa, juntament amb una vall dita Vallcansada, a més d’uns altres honors a Juncosa i Valljuncosa, a Riudeset, i a la vall de Baladrosa, amb vinyes, molins, alous, erms i poblats.
    [Show full text]
  • 1 / 11 Ponència Tècnica De La Comissió Territorial D
    PONÈNCIA TÈCNICA DE LA COMISSIÓ TERRITORIAL D'URBANISME DE LLEIDA Ordre del dia de la sessió del 19 de març de 2014 Número: 2/2014 1. Aprovació de l'acta de la sessió anterior, si escau. INFORMES PER AL PROCEDIMENT D'AVALUACIÓ AMBIENTAL Comarca Alt Urgell 2. Josa i Tuixén 2014 / 053020 / L Modificació de les Normes subsidiàries de planejament a l'àmbit de Les Llagunes PLANEJAMENT Comarca Garrigues 3. Juneda 2012 / 048843 / L Modificació del Pla d'ordenació urbanística municipal als sectors PMU 3 i PMU 4 Comarca Pallars Sobirà 4. Esterri d'Àneu 2013 / 052523 / L Modificació del Pla d'ordenació urbanística municipal dotació d'aparcament, nombre de plantes i errades al Catàleg de béns protegits Comarca Pla d'Urgell 5. Golmés 2013 / 052448 / L Modificació del Pla especial urbanístic línia 110 kV Mollerussa-Tàrrega que afecta el traçat corresponent al polígon 1, parcelles 41, 42, 107, 113, 121, 129 i 9004 Comarca Segrià 6. Aitona 2014 / 052822 / L Modificació de les Normes subsidiàries de planejament de l'àmbit de la zona 5 1 / 11 7. Alcarràs 2013 / 052705 / L Modificació núm. 3 del Pla d'ordenació urbanística municipal, adaptació normativa del sòl no urbanitzable 8. Alpicat 2013 / 052147 / L Tercera modificació del Pla d'ordenació urbanística municipal de correcció dels articles 138, 139 i 140 de les Normes urbanístiques en referència a l'ús esportiu, industrial categoria primera i segona, recreatiu i espectacles a les zones d'edificació amb claus 3, 4 i 5 9. La Portella 2013 / 052006 / L Modificació de les Normes subsidiàries de planejament per l'ajust de límits del carrer Montsec 10.
    [Show full text]
  • Calendari Ruta 2021
    GENER 2021 RUTA BIBLIOBÚS GARRIGUES-SEGRIÀ 2021 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1 23 456 78910 GIMENELLS (M) L'ESPLUGA CALBA (M) 11 12 13 14 15 16 17 SUDANELL (M) VILANOVA DE SEGRIÀ (M) MAIALS (M) SUNYER (M) EL PLA DE LA FONT (M) VILANOVA DE LA ALBATÀRREC (T) LLARDECANS (T) ARTESA DE LLEIDA (T) BARCA (T) 18 19 20 21 22 23 24 MASSALCOREIG (M) ALMATRET (M) L'ALBI (M) BOVERA (M) CENTRAL DE ELS ALAMÚS (T) ALCANÓ (T) ASPA (T) BELLAGUARDA (T) BIBLIOTEQUES DE LLEIDA 25 26 27 28 29 30 31 SUDANELL (M) VILANOVA DE SEGRIÀ (M) MAIALS (M) GIMENELLS (M) CENTRAL DE VILANOVA DE LA ALBATÀRREC (T) LLARDECANS (T) ARTESA DE LLEIDA (T) BIBLIOTEQUES DE BARCA (T) LLEIDA FEBRER 2021 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1234567 L'ESPLUGA CALBA (M) TORREBESSES (M) L'ALBI (M) MONTOLIU DE LLEIDA (M) PUIGGRÒS (M) ELS ALAMÚS (T) SARROCA DE LLEIDA (T) EL SOLERÀS (T) 8 9 10 11 12 13 14 SUDANELL (M) VILANOVA DE SEGRIÀ (M) MAIALS (M) SUNYER (M) CENTRAL DE VILANOVA DE LA ALBATÀRREC (T) LLARDECANS (T) ARTESA DE LLEIDA (T) BIBLIOTEQUES DE BARCA (T) LLEIDA 15 16 17 18 19 20 21 MASSALCOREIG (M) ALMATRET (M) L'ALBI (M) BOVERA (M) CENTRAL DE ELS ALAMÚS (T) ALCANÓ (T) ASPA BELLAGUARDA (T) BIBLIOTEQUES DE LLEIDA 22 23 24 25 26 27 28 SUDANELL (M) VILANOVA DE SEGRIÀ (M) MAIALS (M) GIMENELLS (M) CENTRAL DE VILANOVA DE LA ALBATÀRREC (T) LLARDECANS (T) ARTESA DE LLEIDA (T) BIBLIOTEQUES DE BARCA (T) LLEIDA MARÇ 2021 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1234567 L'ESPLUGA CALBA (M) TORREBESSES (M) L'ALBI (M) MONTOLIU
    [Show full text]
  • Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro De Asuntos Exteriores Plaza De La Provincia 1 E-28012 MADRID
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, 20.XII.2006 C(2006) 6684 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique/Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information.
    [Show full text]
  • Orden HAP/596/2014, De 11 De Abril, Por La Que Se Reducen Para El
    LEGISLACIÓN CONSOLIDADA Orden HAP/596/2014, de 11 de abril, por la que se reducen para el período impositivo 2013 los índices de rendimiento neto aplicables en el método de estimación objetiva del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas para las actividades agrícolas y ganaderas afectadas por diversas circunstancias excepcionales. Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas «BOE» núm. 92, de 16 de abril de 2014 Referencia: BOE-A-2014-4141 TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: sin modificaciones En el anexo I de la Orden HAP/2549/2012, de 28 de noviembre, por la que se desarrollan para el año 2013 el método de estimación objetiva del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas y el régimen especial simplificado del Impuesto sobre el Valor Añadido, se aprobaron los signos, índices o módulos aplicables a las actividades agrícolas, ganaderas y forestales que determinen el rendimiento neto de su actividad económica con arreglo a dicho método. En el artículo 37.4.1.º del Reglamento del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas, aprobado por el Real Decreto 439/2007, de 30 de marzo, se establece que cuando el desarrollo de actividades económicas, a las que fuese de aplicación el método de estimación objetiva, se viese alterado por incendios, inundaciones u otras circunstancias excepcionales que afectasen a un sector o zona determinada, el Ministro de Economía y Hacienda podrá autorizar, con carácter excepcional, la reducción de los signos, índices o módulos. A este respecto, el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente ha emitido informe por el que se pone de manifiesto que durante 2013 se han producido circunstancias excepcionales en el desarrollo de actividades agrícolas y ganaderas que aconsejan hacer uso de la autorización contenida en el citado artículo 37.4.1.º del Reglamento del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas.
    [Show full text]
  • Centres De Serveis D'àmbit Rural Nº 11
    Desembre 2016 SUMEM núm. 11 la revista dels serveis de SUMAR Centres de serveis integrals per a la gent gran (CSIGG) especial LES GARRIGUES 4 L’atenció centrada en la persona 6 Les activitats del centre 10 Coneixem els nostres professionals 12 El racó de Teresa Martin Prunera 14 Activa’t! Treball del cos i de la ment EDITORIAL EDITA MÉS DE 5 ANYS SUMANT PER LA GENT GRAN L’obertura del centre de serveis integrals per a la gent gran de les Garrigues (CSIGG) forma part d’un pla pilot impulsat per la Generalitat de Catalunya per desenvolupar un nou model d’atenció integral cap a SUMAR, empresa d’acció social SL les persones grans del món rural, sobretot per aquelles que presenten Pla de Salt, 18. Oficina 2. un cert grau de dependència, i amb un gran objectiu: afavorir 17190 Salt Tel. 972 439 168 l’envelliment rural i a domicili, oferint un servei que s’adaptés al màxim [email protected] a les necessitats de les persones ateses i a les seves famílies. www.sumaracciosocial.cat El Consell Comarcal de Les Garrigues, titular del servei, va confiar la DESEMBRE 2016 seva gestió a SUMAR, que de seguida va incorporar un model de gestió PRESIDENT: propi basat en quatre grans eixos: la persona com a centre d’atenció, Miquel Calm itineraris de tallers personalitzats, la vinculació amb el territori i la seva DIRECCIÓ GENERAL: xarxa d’actors locals, i el transport adaptat per facilitat l’accés al servei. Estanis Vayreda Actualment, el CSIGG Les Garrigues és un dels primers centres a COMITÈ DE DIRECCIÓ: Mariona Rustullet (directora tècnica) Catalunya on s’implementa l’atenció centrada en la persona, un Gabriel Llagostera (director de gestió model pioner que ofereix, de manera consensuada, allò que demana de persones i organització) l’usuari i que té molt en compte la seva trajectòria de vida i les seves Salvador Peña (director administració i finances) preferències.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • 69 Quadres Dels Municipis De La Demarcació De Lleida
    QUADRES DELS MUNICIPIS DE LA DEMARCACIÓ DE LLEIDA CODI INE NOM MUNICIPI QUADRE 25001 Abella de la Conca E 25002 Àger D4 25003 Agramunt D4 25038 Aitona D4 25004 Alamús, els D4 25005 Alàs i Cerc D4 25006 Albagés, l' E 25007 Albatàrrec D3 25008 Albesa E 25009 Albi, l' E 25010 Alcanó E 25011 Alcarràs D4 25012 Alcoletge D4 25013 Alfarràs D4 25014 Alfés E 25015 Algerri E 25016 Alguaire D4 25017 Alins D1 25019 Almacelles D4 25020 Almatret E 25021 Almenar D4 25022 Alòs de Balaguer E 25023 Alpicat D2 25024 Alt Àneu D1 25027 Anglesola D4 25029 Arbeca E 25031 Arres D2 25032 Arsèguel D4 25033 Artesa de Lleida D4 25034 Artesa de Segre D3 25036 Aspa E 25037 Avellanes i Santa Linya, les E 25039 Baix Pallars D3 25040 Balaguer D3 25041 Barbens E 25042 Baronia de Rialb, la E 25044 Bassella E 25045 Bausen D2 25046 Belianes E 25170 Bellaguarda E 25047 Bellcaire d'Urgell E 25048 Bell-lloc d'Urgell D4 25049 Bellmunt d'Urgell E 25050 Bellpuig D4 25051 Bellver de Cerdanya C3 25052 Bellvís E 25053 Benavent de Segrià D4 25055 Biosca E 25057 Bòrdes, es C4 25058 Borges Blanques, les D4 25059 Bossòst C2 25056 Bovera E 25060 Cabanabona E 25061 Cabó E 25062 Camarasa E 69 CODI INE NOM MUNICIPI QUADRE 25063 Canejan D2 25904 Castell de Mur E 25064 Castellar de la Ribera E 25067 Castelldans E 25068 Castellnou de Seana E 25069 Castelló de Farfanya E 25070 Castellserà E 25071 Cava E 25072 Cervera D3 25073 Cervià de les Garrigues E 25074 Ciutadilla E 25075 Clariana de Cardener E 25076 Cogul, el E 25077 Coll de Nargó D4 25163 Coma i la Pedra, la D4 25161 Conca de Dalt E 25078
    [Show full text]
  • Fulletó 2015-16 RUTA VI LLEIDA 01
    França Bausen Canejan Les N-230 Bossòst Arres Arres de Jos Vilamòs Europe Es Bòrdes VAL D'ARAN Vielha Salardú C-28 Vielha e Mijaran Alt Àneu Naut Aran València d'Àneu Esterri d'Àneu Lladorre Vall de Cardós la Guingueta d'Àneu Esterri de Cardós Espot Ribera de Cardós Lleida ALTA RIBAGORÇA Alins la Vall de Boí PALLARS SOBIRÀ Barruera Tírvia Burg Llavorsí Vilaller Farrera Rialp Andorra França la Torre de Cabdella C-13 el Pont de Suert Sort les Valls de Valira N-260 CERDANYA Montferrer i Castellbò Lles de Cerdanya Vilamur Anserall Prullans el Pont de Bar Sarroca de Bellera N-260 Estamariu Soriguera Prats i Sansor N-260 Bellver de Cerdanya la Seu d'Urgell Prats Alàs Arsèguel Martinet Montferrer Riu de Cerdanya Girona Senterada Gerri de la Sal Alàs i Cerc Ansovell el Pla de Sant Tirs les Valls d'Aguilar Cava Montellà i Martinet Baix Pallars N-260 Noves de Segre Ribera d'Urgellet la Vansa i Fórnols la Pobla de Segur ALT URGELL Josa i Tuixén el Pont de Claverol Cabó Sorribes de la Vansa Gósol PALLARS JUSSÀ Tuixent Salàs de Pallars Conca de Dalt Organyà Fígols Talarn la Coma i la Pedra Fígols i Alinyà Orcau Coll de Nargó la Coma Tremp Abella de la Conca C-1311 Vilamitjana Guixers C-14 Odèn Cambrils Valls Sant Llorenç de Morunys Castell de Mur Gavet de la Conca Isona Isona i Conca Dellà Guàrdia de Tremp C-1412b Sant Esteve de la SargaCollmorter Cellers Llimiana Oliana SOLSONÈS 21 Peramola Lladurs la Baronia de Rialb C-26 Àger Castellar de la Ribera Olius Bassella Vilanova de Meià Solsona C-26 L-512 Navès C-13 C-1412b Tiurana el Pi de Sant Just
    [Show full text]
  • Grado De Importancia 2
    Encuesta de Ocupación Hotelera 2011 Metodología INE. Instituto Nacional de Estadisticas 1 Índice 1. Presentación 2. Objetivos 3. Unidad estadística 4. Definiciones 5. Marco de la encuesta y diseño muestral 6. Estimadores 7. Recogida de la información 8. Difusión de la información INE. Instituto Nacional de Estadisticas 2 1. Presentación En esta publicación se presentan los resultados correspondientes a la Encuesta de Ocupación Hotelera (antigua Encuesta de Movimiento de Viajeros en Establecimientos Hoteleros). En los datos facilitados se refleja la doble vertiente que se considera en el estudio del turismo: del lado de la demanda, se ofrece información sobre viajeros, pernoctaciones y estancia media distribuidos por país de residencia de los viajeros y categoría de los establecimientos que ocupan o por Comunidad Autónoma de procedencia en el caso de los viajeros españoles; del lado de la oferta se proporciona el número de establecimientos abiertos estimados, plazas estimadas, grados de ocupación e información sobre el empleo en el sector, según la categoría del establecimiento. Esta información se ofrece mensualmente, a nivel nacional, de comunidad autónoma, provincial, de zona turística y de punto turístico. INE. Instituto Nacional de Estadisticas 3 2. Objetivos El objetivo principal de la Encuesta de Ocupación Hotelera es conocer el comporta- miento de una serie de variables que permitan describir las características funda- mentales del sector hotelero. INE. Instituto Nacional de Estadisticas 4 3. Unidad estadística Esta encuesta tiene carácter mensual y los datos van referidos a la actividad desarro- llada por los establecimientos hoteleros situados en el territorio nacional. La población objeto de estudio está constituida por todos los establecimientos hoteleros existentes en el territorio nacional.
    [Show full text]
  • 61 Parçlak De Boverça: Descrçípcío Lingüistica
    61 parçlaK de boverça: DescrçípcíO lingüistica Olga Cubells Bartolomé Imma Cubells Bartolomé Universitat Rovira i Virgili parlar de Bovera: descripció lingüística I. Introducció: Justificació i estudis lingüístics anteriors Conèixer els nostres pobles, les tradicions, els costums, i també la llengua, significa conèi- xer-nos una mica més a nosaltres mateixos. Es per això que els estudis lingüístics sobre els dife- rents parlars que conformen la llengua catalana col·laboren a dibuixar la personalitat d'aquest poble i en reflecteixen la varietat del seu idioma. I és justament aquesta varietat la que -al nostre parer- fa tan atractiva una llengua. Aquest article posarà el seu punt de mira en el municipi de Bovera, situat a l'extrem sud-oriental de la comarca de les Garrigues i, en especial, se centrarà en l'anàlisi lingüística del seu parlar. L'article que ara llegiu, però, pretén tan sols deixar una constància general del parlar de Bovera i, per tant, molt poc aprofundida. La tasca de dur a terme una descripció lingüística més detallada correspon, en aquest cas, a altres investigadors, els quals ja s'ocuparan de reblar i mati- sar les informacions que aquí aportarem. El parlar de Bovera mai no ha estat objecte d'una descripció monogràfica, ni mai no s'ha inclòs en els grans estudis dialectals que han tingut en compte la totalitat del domini lingüístic. Només en el Diccionari català-valencià-balear es fa alguna referència escadussera a les solu- cions lingüístiques particulars d'aquest parlar. Com a treballs més circumscrits a l'àrea lleidata- na, podem mencionar els estudis de Josep Reñé, "Cinc estudis sobre el lèxic nord-occidental", "Més sobre el lèxic nord-occidental", "Sobre certs noms catalans d'origen aràbic", "Nou qües- tionari", tots ells articles inclosos en el Butlletí de Dialectologia Nord-Occidental (1982).
    [Show full text]
  • Engthening of Natural and Cultural Resources from the Land • Creation of Networks and Cooperative Models
    Dry-stone hut (Associació Leader de Ponent) Associació Leader de Ponent Area: Pla d’Urgell: Barbens, Bell-lloc d’Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, 2 Golmés, Ivars d’Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d’Anglesola, el Poal, 2.233,70 km Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig and Vila-sana. Population: Urgell: Agramunt, Anglesola, Belianes, Bellpuig, Castellserà, Ciutadilla, la Fuliola, Gui- merà, Maldà, Nalec, els Omells de na Gaia, Ossó de Sió, Preixana, Puigverd d’Agramunt, 103.581 inhabitants Sant Martí de Riucorb, Tàrrega, Tornabous, Vallbona de les Monges, Verdú and Vilagras- Population density: sa. 46,37 inhab./km2 Garrigues: l’Albagés, l’Albi, Arbeca, Bellaguarda, les Borges Blanques, Bovera, Castell- dans, Cervià de les Garrigues, el Cogul, l’Espluga Calba, la Floresta, Fulleda, la Grana- Number of municipalities: della, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Juneda, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, 74 municipalities Puiggròs, el Soleràs, Tarrés, els Torms, el Vilosell and Vinaixa. Segrià: Aitona, els Alamús, Alcanó, Alfés, Almatret, Aspa, la Granja d’Escarp, Llardecans, Maials, Massalcoreig, Sarroca de Lleida, Seròs, Sunyer and Torrebesses. The Territory Contact details Associació Leader de Ponent works in a very diverse territory made up by the regions of Pla d’Urgell, L’Urgell, Les Garrigues and Segrià (South). This region is located within the Offices vast extension of Catalan Central Depression, and it is characterised by gentle relieves and horizontal landscape; occupied by irrigated and non-irrigated cultivations; among which the Pla d’Urgell Regional Council fruit trees and olive trees stand out. This homogeneous relief, which mainly takes up the Urgell plain in the North, becomes steep in the South and South-East areas, where one can guess the C.
    [Show full text]