DICTAMEN AMBIENTAL, TERRITORIAL I ENERGÈTIC DEL PROJECTE DE LA NOVA PLANTA DE TRACTAMENT DE PURINS A

Gener 2017 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

Índex

1. Introducció

1.1. Context i objectius 1.2. Rellevància del sector agropecuari a les i el Pla d’Urgell 1.3. La generació de purins en el context català

2. La qualitat ambiental de les comarques de les Garrigues i el Pla d’Urgell

2.1. Qualitat de les aigües 2.2. Qualitat de l’aire 2.3. Patrimoni natural i paisatge 2.4. Generació i tractament dels residus

Gener 2017 2 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

3. Com afectaria la nova instal·lació a la qualitat ambiental de les Garrigues i el Pla d’Urgell

3.1. La nova planta de Tracjusa 3.2. Efecte sobre la qualitat de les aigües 3.3. Efecte sobre la qualitat de l’aire 3.4. Efecte sobre el patrimoni natural i paisatge 3.5. Efecte sobre la gestió i tractament dels residus 3.6. Efecte sobre el consum energètic i les emissions de GEH

4. Conclusions

Gener 2017 3 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

1. Introducció

Gener 2017 4 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

1.1. Context i objectius • El 2014 van tancar les 6 plantes de tractament de purins amb cogeneració existents a Catalunya, entre les quals hi havia la de Tractaments de Juneda S.A. (Tracjusa, en funcionament des de 2001). Aquest fet va estar provocat per un canvi legislatiu en les primes de retribució de l’electricitat a les instal·lacions de cogeneració en règim especial. • Aquestes instal·lacions gestionaven uns 100.000 m3 anuals de purí cadascuna, cosa que representava una capacitat de gestió conjunta de 600.000 m3. Tot i que aquest volum només representa un 4% dels purins generats anualment a Catalunya, la seva aportació era rellevant a les comarques on es trobaven les plantes. • Aquesta situació agreuja la problemàtica preexistent associada als excedents de nitrogen d’origen animal (dejeccions ramaderes), en la que els purins hi tenen un especial protagonisme. Malgrat els esforços de l’Administració i el sector ramader, una part significativa del territori continua contaminada per nitrats, amb el consegüent impacte sobre les masses d'aigua superficials i subterrànies, i amb afectacions potencials sobre la flora, la fauna i la salut humana. • La rellevància de l’assumpte féu que el Síndic de Greuges considerés necessari abordar el tema des d’una perspectiva global, motiu pel qual va obrir una actuació d’ofici i va publicar-ne un informe específic el desembre de 2016.

Figura 1.1.a. Portada de l’informe de contaminació per purins del Síndic de Greuges Font: Síndic de Greuges, 2016

Gener 2017 5 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

• El compliment de requisits normatius establerts en el marc de la UE limita l’ús de purins als conreus i comporta la necessitat d’establir tractaments d’estabilització o d’exportació a zones no excedentàries. Ambdues solucions són costoses i poden comprometre la viabilitat de les explotacions porcines. • En aquest context, la planta de Tracjusa planteja la seva reobertura amb un redisseny de les instal·lacions i del procés de tractament, que passaria a emprar Combustibles Derivats de Residus (CDR) normalitzats en lloc de gas natural, mitjançant una tecnologia de gasificació en llit fluïditzat. • Aquest projecte de reobertura és singular per dos motius: la tecnologia proposada (gasificació) i la promoció directa per una associació de ramaders del territori (GAP). • D’acord amb els estudis tècnics fets per al disseny del projecte, aquests canvis permetrien tornar a fer rendible la instal·lació i recuperar una capacitat de gestió de 80.000 m3 de purí anuals. • El projecte ha iniciat la seva tramitació preceptiva i, des de la perspectiva ambiental, s’ha elaborat un estudi d’impacte ambiental així com la documentació requerida per a la sol·licitud de la llicència ambiental. • Més enllà de l’elaboració de la documentació requerida normativament, els promotors del projecte volen disposar d’un dictamen socioambiental expert que l’avaluï de forma independent. Aquest és, justament, l’objectiu del present Figura 1.1.b. Ortofotografia de la planta de informe. Tracjusa (Font: IGCC, 2016)

Gener 2017 6 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

Context territorial • Les instal·lacions de Tracjusa es troben a Juneda (les Garrigues). La seva àrea d’influència immediata territorial s’estén també a la comarca del Pla d’Urgell. • A les Garrigues i al Pla d’Urgell viu el 0,7% de la població catalana. Ambdues comarques presenten característiques territorials, socioeconòmiques i funcionals similars, cosa que justifica la seva anàlisi conjunta. Taula 1.1.a. Superfície i població de les comarques de les Garrigues i de Pla d’Urgell (Font: IDESCAT, 2015)

Comarques Sup. (km2) Municipis Les Garrigues 780 24 Pla d'Urgell 305 16

Taula 1.1.b. Població dels principals municipis de les comarques de les Garrigues i del Pla d’Urgell (Font: IDESCAT, 2015) Població Habitants (2016) Les Garrigues 19.090 6.000 Juneda 3.343 2.240 Pla d'Urgell 36.711 14.585 2.650 Bellvís 2.264 Fig. 1.1.c. Ubicació territorial de la planta de Tracjusa i delimitació de Bell-lloc d’Urgell 2.349 l’àmbit de les comarques de les Garrigues i del Pla d’Urgell 2.166 Base cartogràfica: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2016

Gener 2017 7 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

Objectius del treball

A instàncies de l’associació de ramaders de les Garrigues (GAP), promotor de la nova planta de tractament de purins de Juneda, es requereix a ERF respondre de forma tècnica i independent dues qüestions: • Analitzar la qualitat ambiental de les comarques de les Garrigues i del Pla d’Urgell, a partir de la informació pública disponible o sol·licitada a les diferents administracions, per analitzar els diferents vectors, en particular: aire, aigua i residus. • Avaluar com afectaria la nova instal·lació de Tracjusa a la qualitat ambiental esmentada.

Fig. 1.1.d. Ubicació de la planta de Tracjusa Base cartogràfica: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2016

Gener 2017 8 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

1.2. Rellevància del sector agropecuari a les Garrigues i al Pla d’Urgell

• A les comarques de les Garrigues i el Pla d’Urgell el sector primari té una rellevància molt elevada, en particular a les Garrigues, on representa el 23% del valor afegit brut (VAB). • Les dues comarques juntes aporten el 10% del VAB del sector agropecuari català.

Taula 1.2.a. Valor afegit brut (VAB) de les comarques de les Garrigues i Pla d’Urgell amb relació a les tres comarques catalanes de més cabana porcina (Font: IDESCAT, 2014)

Proporció Proporció Agricultura respecte el total respecte el VAB Comarca Unitat Indústria Construcció Serveis Total i ramaderia agropecuari total català (tots català els sectors) VAB 81,10 94,20 28,60 143,00 346,80 Les Garrigues (Milions €) 4,16% 0,18% Proporció 23% 27% 8% 41% 100% VAB 116,60 295,90 53,50 380,20 846,20 El Pla d'Urgell (Milions €) 5,99% 0,44% Proporció 14% 35% 6% 45% 100% VAB 349,40 587,80 283,20 3.591,90 4.812,30 Segrià (Milions €) 17,94% 2,52% Proporció 7% 12% 6% 75% 100% VAB 156,00 211,80 57,40 392,50 817,70 La Noguera (Milions €) 8,01% 0,43% Proporció 19% 26% 7% 48% 100% VAB 69,20 1.458,90 208,90 2.023,80 3.760,80 Osona (Milions €) 3,55% 1,97% Proporció 2% 39% 6% 54% 100%

Gener 2017 9 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

Rellevància del sector porcí

• Les comarques de les Garrigues i el Pla d’Urgell representaven el 9% de la producció porcina de Catalunya el 2009 (no es disposa de dades contrastades més actuals). • Amb tot, la producció més significativa és a les comarques del Segrià, la Noguera i Osona.

Taula 1.2.b. Caps de bestiar porcí de les comarques de les Garrigues i Pla d’Urgell en relació a les comarques amb més cabana porcina (Font: IDESCAT, Cens Agrari 2009) Truges mare i per Proporció Garrins Porcs d’engreix Comarca Unitat a reposició Total respecte el total (< 20 kg/cap) i altres (> 50 kg/ cap) català Caps de bestiar 20.772 56.134 198.579 275.485 Les Garrigues 4% Proporció 8% 20% 72% 100% Caps de bestiar 21.052 62.937 273.976 357.965 El Pla d'Urgell 5% Proporció 6% 18% 77% 100% Caps de bestiar 85.000 243.618 615.189 943.807 Segrià 14% Proporció 9% 26% 65% 100% Caps de bestiar 89.243 181.615 648.516 919.374 Noguera 14% Proporció 10% 20% 71% 100% Caps de bestiar 98.664 267.113 428.947 794.724 Osona 12% Proporció 12% 34% 54% 100%

Gener 2017 10 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

1.3. La generació de purins en el context català

• En consonància amb la cabana ramadera, els purins generats a les comarques de les Garrigues i el Pla d’Urgell representaven aproximadament el 9% del purí generat a tot Catalunya l’any 2009.

Taula 1.3.a. Estimació de la producció de purí porcí de les comarques de les Garrigues i Pla d’Urgell en relació a les comarques amb més cabana porcina i respecte al total català (Font: elaboració pròpia a partir dades Cens Agrari 2009) Volum de purí (m3/any) Proporció Comarca Truges mare i per a Garrins Porcs d’engreix respecte el total Total reposició (> 50 kg) (< 20 kg) i altres català

Les Garrigues 105.937 14.034 496.448 616.418 4% El Pla d'Urgell 107.365 15.734 684.940 808.039 5% Segrià 433.500 60.905 1.537.973 2.032.377 14% Noguera 455.139 45.404 1.621.290 2.121.833 14% Osona 503.186 66.778 1.072.368 1.642.332 11% Catalunya 3.137.806 409.999 11.218.468 14.766.272 100%

Nota: s’han emprat els factors de conversió m3 purí/plaça·any de les diferents tipologies de l’Annex 2 del Decret 136/2009. Aquests factors , determinats el 2009, poden estar sobreestimats atenent als paràmetres actuals. Per exemple el valor de purí d’engreix de 2,15 m3/plaça·any indicat al Decret supera el valor real d’algunes explotacions actuals (1-1,2 m3/plaça·any)

Gener 2017 11 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

La generació de purins gestionada per GAP

• L’associació de Gestió Agroramadera de Ponent (GAP) efectua una prestació de serveis conjunta a 170 productors ramaders de les Garrigues, fet que possibilita una gestió més eficient: optimització d’estocs de purí, gestió d’excedents, transport, tasques administratives, etc. Quan la planta estava en funcionament, a més, permetia el tractament directe d’una part significativa del purí generat, minimitzant així el risc d’eventuals impactes per sobreadobament a la comarca, així com la necessitat d’exportar purins a les comarques veïnes. • La quantitat de nitrogen derivat del purí gestionat per l’associació de Gestió Agroramadera de Ponent (GAP) s’ha reduït un 22% els darrers anys gràcies a canvis en les dietes porcines i altres millores en tècniques d’alimentació i sanitat: s’ha passat de 2.185 t/any a 1.707 t/any de nitrogen, tot i haver-se incrementat lleugerament la cabana porcina. Taula 1.3.b. Evolució del nitrogen i volum de purí anual (2009 i 2015) gestionat per GAP (Font: GAP)

Any 2009 Any 2015 (amb 2 plantes de tractament en funcionament) (amb les 2 plantes tractament tancades) Nitrogen gestionat Distribució Nitrogen gestionat Distribució Descripció (kg/any) (%) (kg/any) (%) Gestió directa dels ramaders però supervisada per GAP 1.312.334 60,1% 1.224.116 71,7% Gestió centralitzada pel GAP a menys de 12 km 114.745 5,3% 325.344 19,1% Gestió centralitzada pel GAP a més de 12 km 0 0,0% 157.887 9,2% Gestió a les plantes de tractament de GAP 757.957 34,7% 0 0,0% Total 2.185.036 100,0% 1.707.347 100,0% Gener 2017 12 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

Impactes associats a l’aplicació de purins

• L’impacte més significatiu de l’aplicació de purins al sòl es relaciona amb el risc de contaminació de les aigües per nitrats. Aquesta contaminació provoca, per exemple, que el 15% dels municipis catalans tinguin problemes de subministrament d’aigua (ACA, abril de 2016). Més enllà de la salut humana, en el cas de les aigües superficials, també es produeixen afectacions sobre la fauna i flora del medi aquàtic degut a l’eutrofització. • L’aplicació directa al sòl de purí no tractat també té altres implicacions: • Emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) en quantitats significatives per volatilització

d’òxid nitrós (N2O) i altres compostos nitrogenats en l’aplicació de purí fresc. • Molèsties a la població per males olors. • Malgrat l'existència d'aquests impactes, l'aplicació de purí als camps propers a l'explotació ramadera és una pràctica habitual que en facilita la gestió i redueix costos. En la mesura que s'adoptin bones pràctiques i es respectin els llindars d'aplicació, els possibles impactes negatius associats es minimitzen. • Cal tenir en compte, així mateix, que l’aplicació de fertilitzants químics inorgànics també genera impactes sobre el medi, tant amb relació a la contaminació de l’aigua per nitrats com a l’emissió de GEH al llarg del seu cicle de vida (vegeu apartat 2.5).

Gener 2017 13 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

Regulació del volum de purí aplicable als camps • Les quantitats de purí i altres tipus d’adobs orgànics o químics que poden ser aplicades al sòl estan regulades pel Decret 136/2009 d’aprovació del programa d’actuació aplicable a les zones vulnerables en relació a la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes. • El Decret estableix les quantitats màximes de nitrogen aplicables (orgànic, mineral i total) segons diversos paràmetres: • Espècie conreada i tipus de conreu (secà o regadiu). Per exemple, en el cas de conreus de secà d’olivera o fruita seca, que representen el 49% de la superfície agrícola de les Garrigues, el límit és de 75 kg N/ha. • Altres factors determinants són: el pendent del terreny, la distància a nuclis hàbitats, altres granges o cursos d’aigua, i les prohibicions temporals segons conreu i època de l’any.

Taula 1.3.c. Valors límits de nitrogen aplicables al sòl per diferents conreus herbacis i llenyosos (Font: Decret 136/2009) Límit màxim de N (kg N/ha) Total Orgànic Mineral Tipus Secà Regadiu Secà Regadiu Secà Regadiu Blat 170 (210*) 210 170 170 120 (150*) 150 Ordi 170 (190*) 210 170 170 120 (150*) 150 Panís 210 (250**) 300 (350***) 170 170 150 (170**) 200 Fruiters pinyol i llavor 75 150 75 130 50 90 Alfals 100 170 100 170 30 50 Olivera 75 130 75 130 50 90 Notes: * zones vulnerables 3, 7 i 10; ** zona vulnerable 7; *** zona vulnerable 1. Gener 2017 14 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

Excedents de nitrogen d’origen agrari • Els límits de nitrogen (N) aplicables segons el Decret 136/2009 comporten que hi hagi excedents de purins que han de ser tractats o enviats a altres zones, amb costos elevats i impactes associats al transport. • La major part dels municipis de les comarques considerades presenten excedents de nitrogen d’origen agrari superiors a 50 t/any, tal com passa en d’altres comarques catalanes: Segrià, Noguera, Bages, Osona, etc. • A escala catalana, la generació de N d’origen animal és inferior a la demanda d’aquest nutrient pels conreus. El problema és la distribució espacial i temporal de la seva generació, agreujat pels seus elevats costos de transport (que limita el radi útil habitual a 15-20 km).

Fig. 1.3.a. Mapa municipal d’excedents de nitrogen d’origen agrari (t/any) Font: ACA, 2016

Gener 2017 15 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

Les plantes de tractament de purins • Les 6 plantes col·lectives de tractament complet de purins instal·lades a Catalunya tractaven en total 600.000 m3/any de purí (4% del purí generat el 2009). Aquestes plantes van quedar aturades el 2014 a causa dels canvis normatius relatius a les primes de retribució de l’electricitat en règim especial i cogeneració (RD 1/2012 i en particular RD 413/2014 i Ordre IET/1045/2014). • A més de les plantes col·lectives de tractament complet de purins amb fixació avançada de nutrients, actualment aturades, s’utilitzen diferents tecnologies per al tractament parcial de purins, com són: assecatge dels purins (separació sòlid - líquid en granges), biodigestió, etc.

Taula 1.3.b. Detall de planta de Tracjusa Font: Estudi d’Impacte Ambiental de la nova planta de Tracjusa, Tema i Carecoenergy, 2016

Gener 2017 16 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

2. La qualitat ambiental de les comarques de les Garrigues i el Pla d’Urgell

Gener 2017 17 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

2.1. Qualitat de les aigües Qualitat de les aigües superficials

• La qualitat de les aigües superficials de les Garrigues i el Pla d’Urgell és millorable. • La major part dels cursos hídrics d’aquestes comarques presenta excés de fosfats, nitrats i metalls (Se, Zn), a excepció del riu Corb, que presenta un bon estat químic i ecològic. • El riu Set presenta, a més, excés d’amoni i Carboni Orgànic Total (COT). • En tot cas, l’aigua de boca és, en general, apta per al consum humà.

Fig. 2.1.a. Cursos d’aigües superficials principals a l’entorn de la planta de Tracjusa Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ICGC i l’ACA, 2016

Gener 2017 18 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

Qualitat de les aigües subterrànies • El Pla d’Urgell i una petita part de les Garrigues presenten actualment (any 2016) contaminació per nitrats, en concret en relació a les aigües subterrànies d’entitat catalogades per l’ACA, tal i com s’esdevé a d’altres zones de Catalunya. Aquesta contaminació és causada per dejeccions ramaderes, agricultura intensiva i retorns de reg (tot i que potencialment aquesta contaminació també pot tenir un origen industrial o urbà).

Fig. 2.1.b. Masses d’aigua subterrànies en mal estat a causa dels nitrats entre les masses d’aigua rellevants identificades per l’ACA (valors superiors a 50 mg/l) Nota: Masses d’aigua en mal estat a les Garrigues i el Pla d’Urgell: 27: Prades – Alt Francolí, 48: Al·luvial d’Urgell, 49. Calcàries de Tàrrega. Font: ACA, 2016

Gener 2017 19 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

Zones vulnerables de risc de contaminació per nitrats • Tot el Pla d’Urgell i la meitat septentrional de les Garrigues estan declarades com a Zona Vulnerable de risc de contaminació per nitrats (ZV6). En total existeixen 12 zones vulnerables a Catalunya que afecten, de manera total o parcial, 29 comarques.

Comarques Sup. Dins ZV6 Les Garrigues 51 % Pla d'Urgell 100 %

Fig. 2.1.c. Zones vulnerables per nitrats a Catalunya i Fig. 2.1.d. Municipis de la Zona vulnerable per nitrats 6 i taula ubicació de les comarques de les Garrigues i Pla amb el percentatge de superfície comarcal situada en zona d’Urgell, i de la planta de Tracjusa vulnerable Font: DARP, 2016 Font: DARP, 2016

Gener 2017 20 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

2.2. Qualitat de l’aire Els contaminants atmosfèrics • La contaminació atmosfèrica és la presència a l’atmosfera de substàncies que impliquin molèstia greu, risc o dany per a la seguretat o la salut de les persones, el medi ambient i altres béns. • Cal diferenciar els nivells d’emissió d’un contaminant –el què emet la font respectiva–, dels nivells d’immissió –la concentració efectiva a l’atmosfera–, els quals depenen de les emissions però també de molts altres paràmetres com la meteorologia o el relleu. • El nombre de contaminants potencials és molt elevat i inclou, entre d’altres: partícules en suspensió

(PM), compostos de nitrogen (NO, NO2, NH3), compostos de sofre (SO2, H2S,H2SO4), compostos de carboni (CO, hidrocarburs aromàtics, compostos orgànics volàtils - COV), halogenats (Cl2, HCl, HF, CFC), oxidants fotoquímics (O3, peròxids, aldehids) o metalls pesants (plom, níquel o cadmi).

• Els contaminants denominats primaris –com els òxids de nitrogen (NOx)– són els directament emesos per la font d’emissió, mentre que els secundaris –com l’ozó troposfèric (O3)– s’originen a l’atmosfera a partir de diferents processos i reaccions químiques dels contaminants primaris o precursors. Efectes sobre la salut humana • En el context català i europeu els principals contaminants a considerar per l’abast de la seva problemàtica i per la incidència sobre la salut humana són les partícules en suspensió (PM) i els òxids

de nitrogen (NOx). A una escala significativament inferior, també l’ozó troposfèric (O3). • Les superacions dels llindars establerts normativament tenen una incidència molt puntual i acotada per a la salut. Els efectes rellevants es produeixen en el cas d’exposicions perllongades i afecten sobretot a col·lectius vulnerables com infants, gent gran i persones amb patologies respiratòries prèvies.

Gener 2017 21 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

Valoració global • La qualitat de l’aire a les comarques de les Garrigues i del Pla d’Urgell és bona, tal com mostra el resum de l’avaluació de la qualitat de l’aire dels 12 contaminants principals de les figures adjuntes (anys 2014 i 2015). • No es detecten nivells elevats de contaminants atmosfèrics primaris. • Com passa a la major part de Catalunya, i també del Sud d’Europa, la Zona de Terres de Ponent (ZQA 14) presenta, alguns anys, nivells superiors als objectius de qualitat de l’aire pel que fa a l’ozó troposfèric, en aquest cas causats per les altes temperatures i no per contaminants primaris locals.

Fig. 2.2.a. Avaluació de la qualitat de l’aire a les diferents Zones de Qualitat de l’Aire (ZQA) de Catalunya del 2014 Nota: el contaminant de color verd pàl·lid indica que en aquella zona el contaminant compleix els objectius de qualitat de l’aire. En canvi, si apareix en un altre color, indica que el contaminant incompleix algun objectiu de qualitat de l’aire (per ex. ozó troposfèric, de color groc). Font: DGQACC, , 2015

Gener 2017 22 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

• Els nivells d’ozó troposfèric (O3) pateixen oscil·lacions molt marcades d’un any a l’altre perquè depenen fortament de la meteorologia predominant. • Estius més calorosos (any 2015) comporten nivells més elevats que estius més plujosos o ventosos (any 2014).

Fig. 2.2.b. Avaluació de la qualitat de l’aire a les diferents Zones de Qualitat de l’Aire (ZQA) de Catalunya del 2015 Nota: el contaminant de color verd pàl·lid indica que en aquella zona el contaminant compleix els objectius de qualitat de l’aire. En canvi, si apareix en un altre color, indica que el contaminant incompleix algun objectiu de qualitat de l’aire (per ex. ozó troposfèric, de color groc)

Font: DGQACC, Generalitat de Catalunya, 2016

Gener 2017 23 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

Elements de control de la qualitat de l’aire al Pla de • En compliment amb el RD 102/2011, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire, la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya (DGQACC) efectua mesures periòdiques dels nivells d’immissió. • L’entorn de Tracjusa i, en concret, la comarca de les Garrigues, disposa de nivells elevats de control de la qualitat de l’aire, mitjançant tant estacions fixes com estacions mòbils i també estudis específics.

• Existeixen 3 estacions fixes de mesura de la Fig. 2.2.c. Ubicació de les estacions de la XVPCA (Font: Base Xarxa de Vigilància i Prevenció de la cartogràfica: ICGC) Estació Mesures Juneda (Pla del NO ,O , PM Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) a les Molí) des de 2013 2 3 10 Terres de Ponent (ZQA14). As, C6H6, BaP, Lleida (Irurita - Cd, NO2, SO2, • Addicionalment, la DGQACC ha fet Pius XII) CO, Ni, O3, PM10, PM2,5, Pb campanyes de mesures amb unitats mòbils a NO , SO ,O , Els Torms 2 2 3 les Garrigues i Pla d’Urgell (2 campanyes a PM10, PM2,5 les Borges Blanques, hivern i estiu 2013; Palau i , hivern 2012). • També es disposa de l’estudi Modelització de la dispersió atmosfèrica de les emissions procedents de tres plantes de crema de biomassa (Universitat de Barcelona, 2013). Aquest estudi ja incorporava les emissions de les fonts existents a la zona, incloses les dues plantes de tractament de purins existents aleshores.

Gener 2017 24 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

Nivells d’immissió d’òxids de nitrogen (NOx) • A l’estació de Juneda, entre 2013 i 2015 no s’han superat en cap cas els valors límit normatius de NOx. • Les campanyes de mesura de les unitats mòbils de la DGQA tampoc no han revelat nivells elevats en cap cas. • Les simulacions d’implantació de les 3 plantes de tractament de biomassa, considerant també les plantes ja existents el 2013, estimen valors màxims molt inferiors als límits normatius (en el pitjor dels casos 35 µg/m3 de

NO2 pels valors màxims horaris, quan el límit és 200 µg/m3).

Fig 2.2.d. Modelització dels nivells d’immissió de NOx a Catalunya l’any 2015. Modelització del 19è valor horari més elevat de

NO2 l’any 2015 Valors en vermell superacions del límit horari Nota: com s’ha explicat a la introducció d’aquest apartat 2.2, la 3 immissió és la concentració efectiva a l’atmosfera dels gasos (200 µg/mNota:) contaminants i és per tant, el paràmetre determinant per valorar la qualitat de l’aire. Font: DGQACC, 2015

Gener 2017 25 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

Nivells d’immissió de partícules

(PM10) • A l’estació de Juneda, entre 2013 i 2015 no s’han detectat superacions dels valors

límit de PM10 en cap època de l’any. • Les campanyes de mesura de les unitats mòbils de la DGQA tampoc no han revelat nivells elevats en cap cas. • Les simulacions d’implantació de les 3 plantes de tractament de biomassa, considerant també les plantes ja existents a la zona, estimen valors màxims molt inferiors als límits normatius, essent les diferències més acusades en període hivernal per efecte d’altres fonts de partícules en suspensió, com la calefacció de gasoil de les llars, la Fig. 2.2.e. Modelització dels nivells crema de rostolls o vores, etc. d’immissió de PM10 l’any 2015 Modelització del 36è valor més elevat de les

mitjanes diàries de PM10 l’any 2015 Valors en vermell superacions del límit diari (50 Nota: Les PM10 són petites partícules sòlides o líquides disperses a µg/m3) l'atmosfera, amb un diàmetre d'entre 2,5 i 10 micròmetres (mil·lèsimes part d'un mil·límetre). . Font: DGQACC

Gener 2017 26 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

Nivells d’immissió d’ozó troposfèric (O3) • En el període 2010-2015, l’estació de Juneda presenta superacions dels valors objectius

d’ozó (O3) troposfèric a causa de les altes temperatures, en particular estivals, com passa en moltes altres estacions de control catalanes, sense ser la que presenta valors més elevats. • Segons els experts, a Juneda la formació d’ozó no està relacionada amb contaminants primaris locals, sinó amb les altes temperatures i radiacions existents. • Les simulacions de l’estudi de la UB d’implantació de les 3 plantes de tractament de biomassa, considerant també les plantes existents a la zona, estimen diferències dels valors màxims dels nivells d’immissió d’ozó Fig. 2.2.f. Modelització dels nivells d’immissió d’ozó troposfèric (O ) l’any 2015 troposfèric horaris i 8-horaris causats per 3 noves activitats molt baixos, fins i tot en Modelització del 26è valor més elevat dels màxims diaris de les mitjanes 8-horàries de O l’any 2015 període estival, on són més elevats (2,4 µg/m3 i 3 1,6 µg/m3, respectivament, sobre valors màxims Valors en vermell, superacions del valor objectiu de 3 de 180 µg/m3). protecció per a la salut humana (120 µg/m ) Font: DGQACC

Gener 2017 27 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

Els nivells d’ozó troposfèric a escala europea • Les superacions dels objectius de qualitat de l’aire per ozó troposfèric són un problema habitual a tota l’Europa meridional (superacions en 18 dels 28 estats membres el 2015). Els nivells més elevats són als països mediterranis i a les estacions de més altitud, ja que la concentració d’ozó s’incrementa en els primers km de l’atmosfera.

Fig. 2.2.g. Concentracions d’ozó troposfèric a Europa, any 2011 Es representa el 26è valor més elevat dels màxims de les mitjanes 8- horàries Font: European Environmental Energy, 2013

Gener 2017 28 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

Els nivells d’ozó troposfèric a escala catalana • El Pla de Lleida no es troba dins de les zones més afectades per ozó de Catalunya. • Els valors més elevats es registren en les zones ZQA6-Osona i ZQA13-Prepirineu de Lleida, on són causades per precursors diferents però desencadenades per les altes temperatures i radiacions existents. • A la zona ZQA6 els experts determinen que hi ha una relació directa amb les emissions de precursors (NOx) provinents de les aglomeracions urbanes de Barcelona- Vallès transportats per la brisa marina. • A la zona ZQA13, els experts determinen que hi ha relació directa amb les emissions de COV de les espècies arbustives.

Fig. 2.2.h. Nombre de superacions del Valor objectiu de protecció per a la salut (VOPS) per ozó troposfèric

(O3) en mitjana de les estacions de cada ZQA i en mitjana dels anys 2013 a 2015 a Catalunya Font: elaboració pròpia a partir de dades de la DGQACC, 2013-2015

Gener 2017 29 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

2.3. Patrimoni natural i paisatge Patrimoni natural • Si bé en superfície aquestes comarques no presenten grans extensions d’espais d’interès natural amb figura de protecció, a escala catalana sí que contenen elements d’especial interès. A les proximitats de Tracjusa destaquen els Tossals de Torregrossa al nord i al nord-oest, amb fragments relictuals d’hàbitats naturals enmig de la plana agrícola i els secans de - a l’est, de gran rellevància per a l’avifauna estèpica.

Fig. 2.3.a. Espais naturals protegits existents a l’entorn de Tracjusa Font: DTES i ICGC

Gener 2017 30 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

Paisatge • D’acord amb el Catàleg del paisatge de les Terres de Lleida, aprovat el 2008, a les Garrigues conviuen quatre unitats de paisatge, la més septentrional de les quals –en la que s’inscriu la planta de Tracjusa- s’estén cap al nord per tota la comarca del Pla d’Urgell. • La unitat Plana d’Urgell es caracteritza per ser un paisatge eminentment antropitzat, de relleu suau, amb horitzons amplis i unes cobertes del sòl força transformades per l’activitat agrària de regadiu, possible gràcies al canal d’Urgell. • Entre aquesta matriu agrícola apareixen nombrosos nuclis de població –així com nombroses granges disseminades–, tot i que la densitat de població és baixa. • Atesa l’exposició visual des de l’autovia A2, el catàleg del paisatge considera una franja al seu entorn d’1 km a banda i banda com a paisatge d’atenció especial.

Fig. 2.3.b. Unitats del paisatge a les comarques del pla d’Urgell i les Garrigues Font: Dept. de Territori i Sostenibilitat

Gener 2017 31 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

2.4. Generació i tractament de residus Generació de residus urbans • La generació de residus al Pla d'Urgell i, sobretot, a les Garrigues és baixa, amb una generació per càpita inferior a la mitjana catalana, (1,00 i 1,08 kg/hab·dia respectivament, respecte 1,35 kg/hab·dia de mitjana catalana). • La recollida selectiva és discreta a les Garrigues (23%) i bona al Pla d'Urgell (47%) el 2015, per sota i per sobre, respectivament, de la mitjana catalana (39%). • La fracció resta (77% dels residus de les Garrigues i 53% dels del Pla d’Urgell) és portada íntegrament a dipòsit controlat, sense passar prèviament per cap planta de tractament. • En el global de Catalunya, per contra, la fracció resta que es porta a dipòsit controlat representa només el 17% dels residus urbans, mentre que un 38% es porta a plantes de tractament.

Taula 2.4.a. Generació de residus urbans de les comarques de les Garrigues i Pla d’Urgell i global català (Font: ARC, 2015) Gestió de residus (t/any) Total Comarques Unitat Recollida Resta a Resta a Resta a Total (kg/hab·dia) selectiva dipòsit incineració tractament t/any 1.633 5.429 0,00 0,00 7.0623 Garrigues 1,00 Proporció 23% 77% 0% 0% 100% t/any 6.910 7.712 0,00 0,00 14.623 Pla Urgell 1,08 Proporció 47% 53% 0% 0% 100% t/any 1.442.005 631.500 233.978 1.396.175 3.703.658 Catalunya 1,35 Proporció 39% 17% 6% 38% 100%

Gener 2017 32 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

Tractament de residus urbans • Històricament la fracció resta havia estat destinada a dipòsits controlats o a incineradores. Des de fa uns anys, i en aplicació dels requeriments legals (Reial Decret 1481/2001, que transposa la Directiva 1999/31/CE), la fracció resta hauria de ser destinada a un tractament mecànic biològic previ a la seva disposició, amb l’objectiu de maximitzar l’aprofitament de recursos que aquesta fracció resta encara pugui contenir, així com per reduir-ne l’impacte dels rebuigs resultants d’aquest tractament quan siguin dipositats o valoritzats. El Programa de Prevenció i Gestió de Residus municipals (PRECAT20) de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) té l’objectiu d'arribar al 100% dels residus tractats d’aquesta manera l’any 2020. • El cànon sobre la disposició dels residus municipals s'està incrementant i s'incrementarà de forma progressiva els propers anys com a forma dissuasiva a la disposició final dels residus en abocador, tal i com ja efectuen els països europeus més avançats.

Fig. 2.4.a. Previsió d’increment del cànon sobre els residus municipals Font: PRECAT 2020

Gener 2017 33 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

• A les comarques de les Garrigues i Pla d’Urgell, i al conjunt de les terres de Ponent, l’objectiu de l’ARC està molt lluny d’assolir-se: la fracció resta tractada en planta és del 0%, de manera que aquesta es porta íntegrament (100%) de manera directa als dipòsit controlat existents. • Actualment, a les Terres de Ponent es troba en tramitació una nova planta de tractament de residus urbans a Montoliu, Lleida, de 70.000 t/any de capacitat de fracció resta i d’orgànica, per evitar l’aportació directa a dipòsit controlat i millorar-ne la gestió. • Per assolir els objectius de l’ARC derivats de les directives europees, en els propers anys s’haurà de construir en algun punt de les Garrigues i el Pla d’Urgell una nova planta de tractament de la fracció resta anàloga –però de menor dimensió- a la que s’està tramitant a Montoliu. Mentre aquesta no es construeix, estan previstes ampliacions dels dipòsits controlats existents, malgrat que aquesta no sigui una bona opció des d’un punt de vista ambiental.

Gener 2017 34 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

3. Com afectaria la nova instal·lació la qualitat ambiental de les Garrigues i el Pla d’Urgell

Gener 2017 35 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

3.1. La nova planta de Tracjusa • Planta actual: biodigestió de purins i assecatge mitjançant l’aprofitament de la calor útil del procés de cogeneració mixt de gas natural i del propi biogàs del biodigestor. Era rendible gràcies a l’elevada prima de retribució de l’electricitat a les instal·lacions de cogeneració en règim especial. • La proposta: biodigestió de purins i assecatge mitjançant l’aprofitament de la calor útil del procés de gasificació dels residus urbans ja tractats (Combustibles Derivats de Residus o CDR) normalitzats i del propi biogàs del biodigestor. • Opcional: tractament in situ dels Opcional residus urbans per convertir-los a CDR.

Fig. 3.1.a. Esquema de funcionament de Tracjusa passat (a dalt) i futur (a baix) d’acord amb la proposta actual

Font: Estudi d’Impacte Ambiental nova planta, (Gasif+cambra oxid+vapor) normalitz. CarecoEnergy

Gener 2017 36 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

La tecnologia de combustió de la nova planta: gasificació de residus

• La gasificació de residus és una tecnologia de valorització energètica més avançada i sofisticada que la incineració convencional. La gasificació és un procés químic que transforma el residu sòlid en una mescla de gasos (gas de síntesi). En aquest procés el residu no es crema directament, a diferència del què succeeix en una incineració. El procés de generació de calor consta de tres etapes: 1. Gasificació: transformació del residu en gas de síntesi. 2. Cambra d’oxidació: combustió del gas de síntesi i producció de gasos d’escapament. 3. Generador de vapor: aprofitament de la calor continguda als gasos d’escapament per produir vapor d’aigua. El procés de gasificació pròpiament no emet emissions ni residus sòlids perillosos. S’emeten en processos posteriors (cambra d’oxidació) i en baixa quantitat. La gasificació és adequada per tractar petites quantitats de residus de fraccions orgàniques (50.000 t/any aproximadament), fet que facilita un millor control del procés.

Gener 2017 37 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

• La generació de calor mitjançant la gasificació presenta molts avantatges des d’un punt de vista energètic i ambiental respecte la incineració convencional, entre els que destaca: • Més eficiència energètica, amb rendiments que poden arribar al 85%, davant del 75% de les plantes d’incineració convencional amb caldera de graella. • En el cas de la nova planta de Tracjusa, el rendiment tèrmic del procés de gasificació seria més petit (75%) que el màxim possible (85%), ja que es prioritza reduir la temperatura dels gasos d’escapament per tal de facilitar-ne la neteja i reduir així les emissions de contaminants atmosfèrics. • Menys emissions de gasos contaminants del conjunt del procés de generació de calor: monòxid de carboni i altres incremats, partícules sòlides en suspensió, dioxines i furans, etc.

Gener 2017 38 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

Taula 3.1.a. Diferències del projecte de gasificació de Tracjusa respecte la incineració en caldera de graella (Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Estudi d’Impacte Ambiental de la nova planta de Tracjusa (Carecoenergy), Pla d’Energies Renovables Espanya 2020 i ICAEN)

Forn/caldera de graella Tecnologia del nou projecte Implicacions de les diferències entre (incineració convencional de residus) Gasificació amb llit fluïditzat la tecnologia del nou projecte de bombollejant, cambra de combustió i Tracjusa i la caldera de graella generador de vapor Rati d’oxigen més gran (2,8-3) Rati d’oxigen més petit (0,2) Homogeneïtat tèrmica i menor mida del reactor (10-15 vegades inferior) Menys matèries primeres a la planta Mescla heterogènia amb punts de Homogeneïtat tèrmica: temperatura estable Barreja òptima amb menor nombre temperatures molt diferents (de 600 a a la cambra d’oxidació (750-950 ºC), baix d’incremats (en particular reducció de les 1.500 ºC) temps de residència i turbulència emissions de contaminants amb hidrocarburs de cadena llarga) Treball a 1.400ºC Treball en mitjana a 950ºC a la cambra de Reducció de la probabilitat de creació de combustió NOx Menor autoconsum energètic. Major temperatura de flama per excés Menor rati d’aire en excés sobre Menor nombre d’incremats, en particular d’aire l’estequeomètric (aprox. 1,2-1,3) reducció de les emissions de CO Major rendiment No refredament sobtat Refredament sobtat a 200ºC Reducció de la probabilitat de formació de dioxines i per tant reducció de les emissions contaminants de dioxines Reactor més gran Reactor més petit Millora del control i la regulació del procés. Facilitat d’aturada del procés Sí existeixen parts mòbils a la caldera No existeixen parts mòbils en el reactor Reducció del risc d’avaries i costos de en graella manteniment Extracció dels inerts pel fons del gasificador Possibilitat de separació de la sorra en fred

Gener 2017 39 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

3.2. Efecte sobre la qualitat de les aigües • El tractament de purins a les noves instal·lacions de Tracjusa tindria un efecte indirecte, però rellevant, en la reducció del risc de contaminació de les aigües per nitrats, tant a escala comarcal com fins i tot supracomarcal: • El fet que la planta de tractament esdevingués novament rendible seria un incentiu que estimularia una gestió correcta dels excedents de purí a les seves instal·lacions, tot prevenint l’eventual proliferació de males pràctiques (sobreadobament, abocaments irregulars) que podrien comprometre la qualitat de les aigües superficials i subterrànies (vegeu apartats 1.3 i 2.1). • A més, els excedents econòmics de les noves instal·lacions permetrien que el GAP –com associació sense ànim de lucre que fa una gestió integrada de 450.000 m3 de purins anuals– reinvertís recursos en la millora de la gestió del conjunt de dejeccions ramaderes, més enllà de la pròpia planta de tractament (que en tractarà 80.000 m3 anuals). Això afavoriria en particular els ramaders petits i mitjans, els quals tenen més dificultats, per un factor d’escala, de dur a terme una gestió òptima dels purins. • El risc potencial que es produeixin males pràctiques es troba molt condicionat pels elevats costos associats al transport d’excedents de purí i que, a efectes pràctics, limiten el radi útil d’aquest transport a poc més de 15-20 km (excepcionalment 30-40 km en cas d’utilitzar contenidors de gran capacitat). • Atès que tant rius i torrents com aqüífers transcendeixen els límits administratius i, especialment en el cas de les aigües superficials, dispersen la contaminació amb facilitat, la prevenció de focus emissors tindria conseqüències beneficioses en tota la unitat hidrològica més enllà del punt on s’origina la contaminació.

Gener 2017 40 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

• L'efecte directe de la nova planta per la generació d'aigües residuals seria molt acotat, perquè la instal·lació comptaria amb una depuradora pròpia: • La nova instal·lació tindria un consum net d’aigua similar al que tenia la planta existent: 44.880 m3/any provinents del Mòdul 3 del Canal de la Comunitat de Regants del Canal d’Urgell. • El nou procés dissenyat utilitzaria 67.392 m3/any per a la generació de vapor en circuit pràcticament tancat, del qual només se n'extrauria un 2% de purgues de condensats. • La resta de consums del procés de la planta de tractament de purins (consums de banys, neteja, etc.) serien iguals als que tenia la planta abans del tancament de 2014. • La planta disposa ja d’una estació depuradora (EDAR) pròpia amb tractament físico-químic, que permet reduir actualment i en el futur la contaminació de l’aigua abans de ser abocada a la llera, d’acord amb els límits legals. • En definitiva, la nova planta de Tracjusa no incidiria sobre la qualitat de les aigües superficials, que globalment són millorables per excés de fosfats, nitrats i metalls (Cd, Zn; vegeu apartat 2.1).

Gener 2017 41 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

3.3. Efecte sobre la qualitat de l’aire

Nivells d’emissions de la nova planta de Tracjusa • D’acord amb el projecte, la planta compliria els límits d’emissions que regulen les incineradores i coincineradores de residus (Article 33 del RD 815/2013, del 18 d’octubre). En la majoria de gasos, significativament per sota dels valors límit.

Taula 3.3.a. Comparativa de nivells d’emissió de gasos contaminants previstos a la nova planta de Tracjusa envers el límit normatiu a complir (Font: RD 815/2013, Estudi d’Impacte Ambiental de la nova planta de Tracjusa de CarecoEnergy)

Valor previst al procés Valor límit RD Proporció que Contaminant de gasificació de la nova 815/2013 representa (%) planta de Tracjusa COT (mg/Nm3) 10,00 1,20 12% HCl (mg/Nm3) 10,00 3,60 36% HF (mg/Nm3) 1,00 0,23 23% PST (mg/Nm3) 10,00 10,00 100% CO (mg/Nm3) 50,00 23,00 46% NOx (mg/Nm3) 200,00 144,00 72% 3 SO2 (mg/Nm ) 50,00 12,00 24% Sb+As+Pb+Cr+Co+Mn+Ni+V (mg/Nm3) 0,5000 0,0780 16% Cd+Ti (mg/Nm3) 0,0500 0,0088 18% Hg (mg/Nm3) 0,0500 0,0080 16% Dioxines i furans (ng/Nm3) 0,1000 0,0250 25%

Nota: Article 33 del RD 815/2013, del 18 d’octubre, pel que s’aprova el Reglament d’emissions industrials i de desenvolupament de la Llei 16/2002, d/1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació.

Gener 2017 42 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

Mesures de control d’emissions incorporades a la nova planta de Tracjusa • D’acord amb la informació disponible, la nova planta incorporaria equips per evitar l’emissió de contaminants a l’atmosfera, assegurant la seva captura en les escòries. Aquests equips són: • Ciclons a la sortida del gasificador, per captar les partícules en suspensió • Neteja química dels fums amb hidròxid càlcic d’alta superfície específica i carbó actiu, per captar compostos de cadena llarga • Filtres de mànegues dels fums per captar les partícules en suspensió. • També s’instal·laria un equip de desulfuració del biogàs abans de la seva cogeneració, per reduir les emissions d’òxids de sofre. • Per garantir el bon funcionament de la planta i la transparència d’informació a la població, s’instal·larien sistemes de mesura en continu més exigents dels que requereix la legislació. Taula 3.3.b. Mesures de control preses a la planta en relació a les exigides en la normativa vigent d’aplicació (Font: Estudi d’Impacte Ambiental de la nova planta de Tracjusa de Carecoenergy, RD 815/2013) Contaminants Mesures exigides pel RD 815/2013 per a Mesures del projecte de Tracjusa incineradores (Art. 37) NOx, CO, PST, COT, HCl, Sistema de mesura automàtica en continu a la Exigència de mesura en continu a la xemeneia HF, SO2 xemeneia + mesura per mostreig entre 30 min i 8h Mesura per mostreig entre 30 min i 8h. Primer any cada 2 mesos, i després trimestralment Dioxines i furans Exigència de mesura trimestral; el primer any, cada 2 mesos. A més, Tracjusa té previst de fer una mesura acumulativa en continu de dioxines. Metalls pesats Mesura trimestral, primer any cada 2 mesos T, O2 del procés Exigència de mesura en continu Sistema de Mesura Automàtica en continu T, P i vapor dels fums

Gener 2017 43 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

Emissions totals de la nova planta de Tracjusa envers altres instal·lacions • En valor absolut, els valors d’emissions totals esperats per la planta (considerant el procés de gasificació però també el motor de biogàs i la seva desulfuració) serien inferiors als que es produeixen en grans incineradores (vegeu taula inferior).

Taula 3.3.c. Comparativa de les emissions de gasos contaminants de diferents plantes energètiques (Font: elaboració pròpia) Valors d’emissions Planta de Valors d’emissions Valorització Energètica tipus de previstos nova planta Tracjusa (gasificació Proporció que Contaminant 30 MWe (incineradora convencional) de 18MWt + motor representa (%) biogàs 1,3 MWe) (kg/any) (kg/any) COT 1.482,60 200,45 14% HCl 3.429,83 601,34 18% HF 172,34 38,42 22% PST 2.897,61 1.670,40 58% CO 32.498,86 38.342,92 12% NOx 158.312,63 48.702,76 15%

SO2 11.831,21 6.414,42 17% Sb+As+Pb+Cr+Co+Mn+Ni+V 39,79 13,03 33% Cd+Ti 7,98 1,47 18% Hg 1,45 1,34 92% Dioxines i furans 0,0000082 0,0000042 51%

Nota: Estimació de les emissions totals de les diferents plantes a partir de dades reals de nivell d’emissions per unitat de volum en condicions normals (mg/Nm3) de la Planta de Valorització Energètica de Sant Adrià del Besòs, i valoració pròpia d’altres paràmetres en funcionament. A la nova planta de Tracjusa es té en compte l’efecte de l’equip de desulfuració (considerant una depuració mínima del biogàs del 64%, encara que podria arribar fins el 94% segons el fabricant)

Gener 2017 44 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

Emissions totals de la nova planta de Tracjusa envers la planta existent • Les emissions absolutes de NOx, gas precursor de l’ozó troposfèric, serien aproximadament la tercera part de les emissions de la planta existent quan funcionava.

• Les emissions totals de SO2 es reduirien un 56% gràcies a la incorporació del desulfurador abans del motor de biogàs. • Les emissions de CO es reduirien un 93% respecte les de la planta existent. • Tot i així, apareixerien nous contaminants atmosfèrics (dioxines, HCl, etc.) en quantitats inferiors als límits normatius exigits per a la protecció de la salut i el medi ambient.

Taula 3.3.d. Comparativa de les emissions de gasos contaminants de la planta existent quan funcionava i de la nova planta de Tracjusa (Font: elaboració pròpia. Nota: ND indica absència de dades) Contaminant Valors d’emissions de la Valors d’emissions previstos nova planta existent de Tracjusa planta Tracjusa (gasificació de 18 (6 motors de 2,78 MWe) MWt + motor biogàs 1,3 MWe) (kg/any) (kg/any) PST ND 1.670,40 COT ND 200,45 HCl ND 601,34 HF ND 38,42

SO2 14.836,74 6.414,42 NOx 140.205,00 48.702,76 CO 547.246,00 38.342,92 Dioxines i furans ND 0,0000042 Sb+As+Pb+Cr+Co+Mn+Ni+V ND 13,03 Cd+Ti ND 1,47 Hg ND 1,34

Gener 2017 45 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

Nivells d’immissió esperats a l’entorn de la nova planta de Tracjusa

• Els nivells d’immissions previstos a l’estació de Juneda a partir de la posada en funcionament de la nova instal·lació de Tracjusa es trobarien molt per sota dels valors límit normatius, tant per a

NOx com PM10 com dioxines i furans, com mostra la taula següent. Taula 3.3.e. Estimació dels nivells d’immissió previstos a l’estació de Juneda i comparativa amb els valors legislats (Font: Estudi d’Impacte Ambiental de la nova planta de Tracjusa, Carecoenergy i Tema) Nivell d’immissió Valors legislat RD Contaminant Període Unitats previst a l’estació de 102/2011 Juneda Valor anual µg/m3 40 0,050 NOx Percentil 99,8 dels valors horaris µg/m3 200 5,000 Valor anual µg/m3 40 0,003 PM10 Percentil 90,4 dels valors horaris µg/m3 50 0,020

Valor de referència Nivell d’immissió Contamin Valor legislat a Període Unitats (mesures a la zona previst a l’estació ant Canadà l’any 2000) de Juneda Dioxines i Fg Valor diari 100 28 0,1-0,3 furans TEQ/m3

• Els nivells d’immissió previstos dels contaminants principals es trobarien entre 40 i 13.000 vegades per sota dels valors màxims legislats.

• En resum, la nova planta de Tracjusa, d’acord amb el projecte, no afectaria particularment la qualitat de l’aire de les comarques de les Garrigues i el Pla d’Urgell, ja que les seves emissions de contaminants atmosfèrics serien acotades i els nivells d’immissió molt baixos.

Gener 2017 46 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

3.4. Efecte sobre el patrimoni natural i el paisatge No hi hauria efectes sobre el patrimoni natural i el paisatgístic

• No es preveuen efectes específics sobre el patrimoni natural, atès que les noves instal·lacions serien adjacents a les preexistents i sobre un sòl actualment erm. La planta estaria allunyada dels espais d’interès natural més propers: les distàncies mínimes en línia recta són de 5,2 km als Tossals de Torregrossa, 5,4 km als secans de Belianes-Preixana i 6,7 km als Bessons (vegeu capítol 2.3).

• Pel que fa al paisatge, les noves instal·lacions representarien una ampliació de les preexistents, a les que no superarien en alçada, de manera que el nou impacte afegit seria molt acotat, situació molt diferent que si es tractés d’una implantació ex novo.

Fig. 3.4.a. Detall de planta de Tracjusa i ubicació de la nova instal·lació proposada Font: Estudi d’Impacte Ambiental de la nova planta de Carecoenergy, 2016

Gener 2017 47 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

3.5. Efecte sobre la gestió i el tractament dels residus Minimitzar la disposició de residus en dipòsits controlats • La valorització energètica és un tractament finalista de menor impacte ambiental que l’emmagatzematge en dipòsit controlat, sempre hi quan no es posi en perill la consecució de percentatges més elevats de reutilització i reciclatge, ja que: • Genera 18 vegades més energia • Emet un 88,7% menys de gasos amb efecte d’hivernacle • Ocupa un 74,1% menys d’espai físic territorial • La priorització de la valorització energètica respecte la disposició en dipòsit controlat és una opció derivada de forma coherent de la jerarquia de gestió de residus de la Directiva 2008/98/CE. • A Europa, els països que més reciclen són també els que més prioritzen la valorització energètica.

Figura 3.5.a. Tractament de residus municipals als diversos estats de la UE. (Font: Eurostat, 2015, i ARC, 2015, per a les dades de Catalunya)

Gener 2017 48 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

Ús de Combustibles Derivats dels Residus

• La nova planta de Tracjusa utilitzaria Combustible Derivat dels Residus (CDR), un residu de les plantes de tractament de residus urbans que no és aprofitable per a altres usos. Aquest residu va avui dia a dipòsit controlat, la pitjor opció de la jerarquia de gestió de residus. • Gràcies a la millora de la recollida selectiva i als tractaments de separació previs, els CDR normalitzats utilitzats per Tracjusa tindrien una composició força homogènia, amb un baix risc de contenir residus perillosos. En concret, aquests CDR serien homologats d’acord amb estàndards tècnics basats en la norma UNE-EN 15359:2012 relativa a Combustibles sòlids recuperats. Es disposaria de residus certificats com a residus no perillosos, amb baixos nivells de contaminants (clor i mercuri) i es farien mostrejos periòdics dels residus a l’entrada. • En aquests moments ni les comarques de les Garrigues ni el Pla d’Urgell, ni el conjunt de les Terres de Ponent tracta en planta la fracció resta dels residus urbans, per la qual cosa no es podria disposar de CDR propers (vegeu apartat 2.4). • En el futur és possible que els CDR normalitzats poguessin provenir de plantes de tractament més properes, com la de Montoliu a Lleida (ja en projecte) o una futura planta comarcal, que l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) voldria tenir construïda el 2020 o abans. • Tanmateix, el volum de CRD esperable a les comarques de les Garrigues i el Pla d’Urgell no podria cobrir les necessitats de la planta, motiu pel qual al menys dues terceres parts s’haurien de portar d’altres punts de Catalunya. • Eventualment, la futura planta comarcal podria situar-se al costat de les instal·lacions de Tracjusa, reduint els impactes del transport dels CDR. Aquesta eventual planta de tractament de residus no afectaria el funcionament de la planta de tractament de purins de Tracjusa ni el seu impacte ambiental.

Gener 2017 49 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

Un exemple positiu en termes d’economia circular • El fet de valoritzar CDR a la planta de Tracjusa en lloc de portar-los a abocador controlat (gestió actual) és coherent amb la visió sostenibilista d’economia circular que promou la UE, que busca maximitzar la valorització material dels residus per convertir-los en recursos assimilables per a les estructures productives i que considera preferent la valorització energètica davant la deposició en dipòsit controlat. • D’altra banda, si finalment la planta incorporés unes instal·lacions de pretractament i triatge, contribuiria a una gestió in situ de la fracció resta generada a les pròpies comarques (les Garrigues i el Pla d’Urgell), afavorint el reciclatge de determinades fraccions com el PET i els metalls fèrrics i no fèrrics. • Des de la perspectiva dels purins – en origen, un subproducte de la ramaderia–, cal considerar el seu ús com a adob, previ tractament o no, com una estratègia de reutilització coherent amb el concepte d’economia circular. • Amb tot, atès que no tots es poden reutilitzar in situ per les limitacions legals associades a la prevenció de la contaminació per nitrats, resultaria una bona estratègia la seva transformació en un fertilitzant nitrogenat granulat de bona qualitat que es pogués comercialitzar a escala catalana i estatal, i que reduís les necessitats d’importació de fertilitzants nitrogenats inorgànics procedents de tercers països com Algèria i Rússia (vegeu també pàgines següents).

Gener 2017 50 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

3.6. Efecte sobre el consum energètic i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) Emissions de GEH de l’adob químic orgànic vs l’inorgànic • A més de l’afectació ambiental sobre el seu entorn proper, també s’ha valorat l’impacte ambiental a escala global, valorada a partir de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). • L’ús d’adobs orgànics produïts en plantes de tractament de purins com la que promou Tracjusa permetria reduir les externalitats ambientals associades a l’ús de fertilitzants inorgànics industrials, també anomenats sintètics. • La nova planta de tractament complet de purins concentraria el purí convertint-lo en un adob químic orgànic de més qualitat, aplicable en molts camps en substitució dels adobs químics inorgànics. Els adobs químics inorgànics industrials o sintètics són produïts mitjançant combustibles fòssils, amb les seves corresponents emissions de GEH. • La majoria d’aquests adobs minerals provenen d’altres països, com Algèria o Rússia, amb els corresponents consums de combustibles i emissions associades al seu transport. En canvi l’adob fabricat a les plantes de tractament seria aplicat a conreus de més proximitat (les pròpies comarques de les Garrigues i Pla d’Urgell i a nivell català i espanyol), tot reduint les implicacions del transport.

Gener 2017 51 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

Menor dependència dels combustibles fòssils i impactes derivats • La valorització dels CDR normalitzat proposada a la nova planta de Tracjusa reduiria el consum de gas natural gairebé al 100% respecte la planta existent (pas de 300.000 a 4 MWh/any), fet que reduiria les emissions de GEH equivalents. • Gràcies a l’ús dels CDR normalitzat com a combustible, les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) totals de la nova planta de tractament es podrien reduir fins al 86% respecte les de la planta existent quan es trobava en funcionament, en funció de la composició dels CDR normalitzats, fins i tot considerant les emissions derivades del transport dels CDR necessaris fins la planta. Aquest fet és conseqüència de la consideració de les emissions de la combustió dels CDR

orgànics com a emissions de CO2 neutre d’acord amb la Decisió 2004/156/CE de la Comissió Europea, de 29 de gener de 2004. Taula 3.6.a. Comparativa d’emissions de GEH de la planta existent amb la nova planta amb composició dels CDR 100% orgànica (Font: elaboració pròpia) Conceptes Emissions de GEH planta Emissions de GEH nova planta existent (tCO2eq/any) amb composició dels CDR 100% orgànica (tCO2eq/any)

Combustió de gas natural 60.480,0 0,9

Mix elèctric -36.017,8 3.414,7 Transport de CDR 0 92,0 Total 24.462,2 3.507,6 Estalvi - 85,7%

Nota: En la planta existent les emissions del mix elèctric són negatives perquè és produïa energia elèctrica. Es considera que el 33% dels CDR provindran de les comarques de les Garrigues i el Pla d’Urgell i la resta de l’AMB.

Gener 2017 52 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

Reducció de les emissions de GEH del cicle de nitrogen dels purins • El tractament de 80.000 m3/any de purins a la planta de Tracjusa permetria reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) derivades de l’aplicació d’aquest volum de purins sense tractar

als sòls agrícoles (emissions de N2O directes i indirectes inclosa la volatilització i la lixiviació), 3 estimades en 8.547 t CO2eq/any (106,8 kg CO2eq/m purí). • Comptabilitzant les emissions de GEH del tractament de purins de la nova planta de Tracjusa i de l’aplicació de l’adob resultant al camp, el nou procés productiu permetria un estalvi del 26% de les emissions de GEH respecte les emissions de l’aplicació del purí fresc al camp.

Taula 3.6.b. Comparativa d’emissions de GEH per volum de purí de l’aplicació al camp del purí fresc amb el tractament a la planta de Tracjusa (Font: elaboració pròpia)

Emissions de GEH Conceptes 3 (kg CO2eq/m purí)

Aplicació de purí fresc al camp 106,84

Tractament de purins de la planta existent de Tracjusa 271,80

Cicle global de la nova planta (tractament + aplicació adob) 78,62 Tractament de purins de la planta nova de Tracjusa 43,80 Aplicació de l’adob de Tracjusa al camp 34,78

Nota: Per estimar les emissions de l’aplicació del purí fresc al camp i de l’adob tractat a Tracjusa s’ha utilitzat la metodologia de l’Informe de l’IPCC Orientación del IPCC sobre las buenas prácticas y la gestión de la incertidumbre en los inventarios nacionales de gases de efecto invernadero. Les emissions associades a la planta de tractament (existent i nova) s’han calculat ad-hoc a partir de les dades de consum de l’Estudi d’Impacte Ambiental i del Projecte de la Planta (CarecoEnergy i Tema, desembre 2016)

Gener 2017 53 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

4. Conclusions

Gener 2017 54 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

El repte ambiental més important de les Garrigues i el Pla d’Urgell és la contaminació de sòls i aigües per nitrats • El repte ambiental més important de les Garrigues i el Pla d’Urgell és la contaminació de sòls, aigües superficials i subterrànies per nitrats, amb afectacions potencials sobre la flora, la fauna i la salut humana. • Aquest repte ambiental és també el seu principal repte econòmic, ja que el sector agropecuari – majoritàriament porcí– representa el 23% del Valor Afegit Brut (VAB) de les Garrigues i el 14% del Pla d’Urgell. Les costoses solucions de tractament i transport dels purins poden comprometre la viabilitat de les explotacions porcines. A més a més, veus qualificades demanen des de fa temps l’aplicació d’una moratòria en l’atorgament d’autoritzacions per a la instal·lació de noves granges del sector porcí a les comarques amb excedents de nitrats. L’última, la del Síndic de Greuges de Catalunya el mes de desembre de 2016. • Les Garrigues i el Pla d’Urgell disposen a Juneda d’una instal·lació industrial funcional i adequada per tractar els purins que produeixen les seves granges de porcs. Aquesta instal·lació es troba actualment tancada per inviabilitat econòmica derivada de la supressió de les primes de retribució de l’electricitat a les instal·lacions de cogeneració en règim especial. • Els responsables de la instal·lació (Tracjusa) han presentat un projecte per reobrir la planta amb una nova tecnologia basada en la gasificació en llit fluïditzat de combustibles derivats de residus (CDR) normalitzats. Aquesta tecnologia és molt més avançada i sofisticada que la simple incineració de residus.

Gener 2017 55 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

La nova planta no tindria un impacte significatiu sobre la qualitat ambiental de les comarques, tampoc pel que fa a la qualitat de l’aire • La planta contribuiria a reduir el problema de contaminació de les aigües per nitrats, com ja feia la planta ara inactiva, permetent un tractament efectiu dels excedents de purí generats a la comarca. • En efecte, el plantejament estratègic de la planta projectada aborda de manera adequada, segons les tecnologies disponibles, la solució del problema i, alhora, crea economies d’escala per a la solució d’altres problemes igualment existents a la zona. • No es tracta d’una planta convencional d’incineració de residus, sinó d’una planta de valoració de purins que, a més, contribueix a l’eliminació de residus mitjançant l’aplicació de tecnologies de darrera generació que li permeten d’aprofitar-ne l’energia sense generar problemes ambientals significatius. • Es tracta, doncs, d’un projecte tècnicament i socioambientalment correcte que maximitza avantatges i minimitza inconvenients. • Per tot plegat, entenem que el projecte representa un bon compromís entre tots els paràmetres en joc, de manera que trobaríem socioambientalment oportuna la seva execució. • En tot cas, l’èxit dependrà de la correcta construcció de les instal·lacions projectades i de la seva igualment correcta ulterior gestió quotidiana i control. • Atesa l’actual estructura de producció agropecuària de les Garrigues i el Pla d’Urgell i vistes les característiques del projecte presentat per Tracjusa, cal concloure que el repte són els purins, no pas la instal·lació que hauria de tractar-los.

Gener 2017 56 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda

Es tracta d’una oportunitat ambiental, territorial i energètica • La nova planta generaria un seguit de dinàmiques ambientalment positives, tant respecte la situació actual com envers la instal·lació original: • Contribuiria a reduir el problema de contaminació de les aigües per nitrats, com ja feia la planta ara inactiva, atès que permet un tractament efectiu dels excedents de purí generats a la comarca. • Reduiria l'ús dels combustibles fòssils i, en conseqüència, les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) associades al tractament que es duia a terme a la planta fins al 2014. En concret es deixarien de consumir 300.000 MWh/any de gas natural importat –substituït per 45.000 tones de CDR procedents de Catalunya– i s’emetria un 86% menys de GEH (considerant també el transport de CDR). • Fomentaria l’economia circular a un doble nivell: • Promovent la valorització energètica de fracció resta de residus municipals que altrament anirien a dipòsit controlat (abocador). • Possibilitant una millor valorització dels purins com adob, més enllà dels límits establerts per la seva aplicació directa als conreus, mitjançant la seva transformació en un granulat comercialitzable. Al seu torn, això disminuirà les necessitats d’importar fertilitzants inorgànics de tercers països i els impactes associats a la seva producció i transport. • Suposaria una fita singular i un estímul, amb potencial de replicabilitat, en la definició d’un nou model de tractament de purins que sigui viable a nivell tècnic i econòmic i no depengui de les incerteses associades a les primes de retribució de l’electricitat a les instal·lacions de cogeneració en règim especial.

Gener 2017 57 Balmes 18, 2n 1a · 08007 Barcelona T.933012329·F.933012321 [email protected] · www.erf.cat