DOCSLIB.ORG

Dictamen Ambiental Nova Planta Purins Juneda

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Dictamen Ambiental Nova Planta Purins Juneda DICTAMEN AMBIENTAL, TERRITORIAL I ENERGÈTIC DEL PROJECTE DE LA NOVA PLANTA DE TRACTAMENT DE PURINS A JUNEDA Gener 2017 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda Índex 1. Introducció 1.1. Context i objectius 1.2. Rellevància del sector agropecuari a les Garrigues i el Pla d’Urgell 1.3. La generació de purins en el context català 2. La qualitat ambiental de les comarques de les Garrigues i el Pla d’Urgell 2.1. Qualitat de les aigües 2.2. Qualitat de l’aire 2.3. Patrimoni natural i paisatge 2.4. Generació i tractament dels residus Gener 2017 2 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda 3. Com afectaria la nova instal·lació a la qualitat ambiental de les Garrigues i el Pla d’Urgell 3.1. La nova planta de Tracjusa 3.2. Efecte sobre la qualitat de les aigües 3.3. Efecte sobre la qualitat de l’aire 3.4. Efecte sobre el patrimoni natural i paisatge 3.5. Efecte sobre la gestió i tractament dels residus 3.6. Efecte sobre el consum energètic i les emissions de GEH 4. Conclusions Gener 2017 3 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda 1. Introducció Gener 2017 4 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda 1.1. Context i objectius • El 2014 van tancar les 6 plantes de tractament de purins amb cogeneració existents a Catalunya, entre les quals hi havia la de Tractaments de Juneda S.A. (Tracjusa, en funcionament des de 2001). Aquest fet va estar provocat per un canvi legislatiu en les primes de retribució de l’electricitat a les instal·lacions de cogeneració en règim especial. • Aquestes instal·lacions gestionaven uns 100.000 m3 anuals de purí cadascuna, cosa que representava una capacitat de gestió conjunta de 600.000 m3. Tot i que aquest volum només representa un 4% dels purins generats anualment a Catalunya, la seva aportació era rellevant a les comarques on es trobaven les plantes. • Aquesta situació agreuja la problemàtica preexistent associada als excedents de nitrogen d’origen animal (dejeccions ramaderes), en la que els purins hi tenen un especial protagonisme. Malgrat els esforços de l’Administració i el sector ramader, una part significativa del territori continua contaminada per nitrats, amb el consegüent impacte sobre les masses d'aigua superficials i subterrànies, i amb afectacions potencials sobre la flora, la fauna i la salut humana. • La rellevància de l’assumpte féu que el Síndic de Greuges considerés necessari abordar el tema des d’una perspectiva global, motiu pel qual va obrir una actuació d’ofici i va publicar-ne un informe específic el desembre de 2016. Figura 1.1.a. Portada de l’informe de contaminació per purins del Síndic de Greuges Font: Síndic de Greuges, 2016 Gener 2017 5 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda • El compliment de requisits normatius establerts en el marc de la UE limita l’ús de purins als conreus i comporta la necessitat d’establir tractaments d’estabilització o d’exportació a zones no excedentàries. Ambdues solucions són costoses i poden comprometre la viabilitat de les explotacions porcines. • En aquest context, la planta de Tracjusa planteja la seva reobertura amb un redisseny de les instal·lacions i del procés de tractament, que passaria a emprar Combustibles Derivats de Residus (CDR) normalitzats en lloc de gas natural, mitjançant una tecnologia de gasificació en llit fluïditzat. • Aquest projecte de reobertura és singular per dos motius: la tecnologia proposada (gasificació) i la promoció directa per una associació de ramaders del territori (GAP). • D’acord amb els estudis tècnics fets per al disseny del projecte, aquests canvis permetrien tornar a fer rendible la instal·lació i recuperar una capacitat de gestió de 80.000 m3 de purí anuals. • El projecte ha iniciat la seva tramitació preceptiva i, des de la perspectiva ambiental, s’ha elaborat un estudi d’impacte ambiental així com la documentació requerida per a la sol·licitud de la llicència ambiental. • Més enllà de l’elaboració de la documentació requerida normativament, els promotors del projecte volen disposar d’un dictamen socioambiental expert que l’avaluï de forma independent. Aquest és, justament, l’objectiu del present Figura 1.1.b. Ortofotografia de la planta de informe. Tracjusa (Font: IGCC, 2016) Gener 2017 6 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda Context territorial • Les instal·lacions de Tracjusa es troben a Juneda (les Garrigues). La seva àrea d’influència immediata territorial s’estén també a la comarca del Pla d’Urgell. • A les Garrigues i al Pla d’Urgell viu el 0,7% de la població catalana. Ambdues comarques presenten característiques territorials, socioeconòmiques i funcionals similars, cosa que justifica la seva anàlisi conjunta. Taula 1.1.a. Superfície i població de les comarques de les Garrigues i de Pla d’Urgell (Font: IDESCAT, 2015) Comarques Sup. (km2) Municipis Les Garrigues 780 24 Pla d'Urgell 305 16 Taula 1.1.b. Població dels principals municipis de les comarques de les Garrigues i del Pla d’Urgell (Font: IDESCAT, 2015) Població Habitants (2016) Les Garrigues 19.090 Les Borges Blanques 6.000 Juneda 3.343 Arbeca 2.240 Pla d'Urgell 36.711 Mollerussa 14.585 Linyola 2.650 Bellvís 2.264 Fig. 1.1.c. Ubicació territorial de la planta de Tracjusa i delimitació de Bell-lloc d’Urgell 2.349 l’àmbit de les comarques de les Garrigues i del Pla d’Urgell Torregrossa 2.166 Base cartogràfica: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2016 Gener 2017 7 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda Objectius del treball A instàncies de l’associació de ramaders de les Garrigues (GAP), promotor de la nova planta de tractament de purins de Juneda, es requereix a ERF respondre de forma tècnica i independent dues qüestions: • Analitzar la qualitat ambiental de les comarques de les Garrigues i del Pla d’Urgell, a partir de la informació pública disponible o sol·licitada a les diferents administracions, per analitzar els diferents vectors, en particular: aire, aigua i residus. • Avaluar com afectaria la nova instal·lació de Tracjusa a la qualitat ambiental esmentada. Fig. 1.1.d. Ubicació de la planta de Tracjusa Base cartogràfica: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2016 Gener 2017 8 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda 1.2. Rellevància del sector agropecuari a les Garrigues i al Pla d’Urgell • A les comarques de les Garrigues i el Pla d’Urgell el sector primari té una rellevància molt elevada, en particular a les Garrigues, on representa el 23% del valor afegit brut (VAB). • Les dues comarques juntes aporten el 10% del VAB del sector agropecuari català. Taula 1.2.a. Valor afegit brut (VAB) de les comarques de les Garrigues i Pla d’Urgell amb relació a les tres comarques catalanes de més cabana porcina (Font: IDESCAT, 2014) Proporció Proporció Agricultura respecte el total respecte el VAB Comarca Unitat Indústria Construcció Serveis Total i ramaderia agropecuari total català (tots català els sectors) VAB 81,10 94,20 28,60 143,00 346,80 Les Garrigues (Milions €) 4,16% 0,18% Proporció 23% 27% 8% 41% 100% VAB 116,60 295,90 53,50 380,20 846,20 El Pla d'Urgell (Milions €) 5,99% 0,44% Proporció 14% 35% 6% 45% 100% VAB 349,40 587,80 283,20 3.591,90 4.812,30 Segrià (Milions €) 17,94% 2,52% Proporció 7% 12% 6% 75% 100% VAB 156,00 211,80 57,40 392,50 817,70 La Noguera (Milions €) 8,01% 0,43% Proporció 19% 26% 7% 48% 100% VAB 69,20 1.458,90 208,90 2.023,80 3.760,80 Osona (Milions €) 3,55% 1,97% Proporció 2% 39% 6% 54% 100% Gener 2017 9 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda Rellevància del sector porcí • Les comarques de les Garrigues i el Pla d’Urgell representaven el 9% de la producció porcina de Catalunya el 2009 (no es disposa de dades contrastades més actuals). • Amb tot, la producció més significativa és a les comarques del Segrià, la Noguera i Osona. Taula 1.2.b. Caps de bestiar porcí de les comarques de les Garrigues i Pla d’Urgell en relació a les comarques amb més cabana porcina (Font: IDESCAT, Cens Agrari 2009) Truges mare i per Proporció Garrins Porcs d’engreix Comarca Unitat a reposició Total respecte el total (< 20 kg/cap) i altres (> 50 kg/ cap) català Caps de bestiar 20.772 56.134 198.579 275.485 Les Garrigues 4% Proporció 8% 20% 72% 100% Caps de bestiar 21.052 62.937 273.976 357.965 El Pla d'Urgell 5% Proporció 6% 18% 77% 100% Caps de bestiar 85.000 243.618 615.189 943.807 Segrià 14% Proporció 9% 26% 65% 100% Caps de bestiar 89.243 181.615 648.516 919.374 Noguera 14% Proporció 10% 20% 71% 100% Caps de bestiar 98.664 267.113 428.947 794.724 Osona 12% Proporció 12% 34% 54% 100% Gener 2017 10 Dictamen ambiental, territorial i energètic del projecte de nova planta de tractament de purins a Juneda 1.3. La generació de purins en el context català • En consonància amb la cabana ramadera, els purins generats a les comarques de les Garrigues i el Pla d’Urgell representaven aproximadament el 9% del purí generat a tot Catalunya l’any 2009.
Load more

Recommended publications
  • Documentació De L'arxiu De Poblet Relacionada Amb El
    1 DOCUMENTACIÓ DE L’ARXIU DE POBLET RELACIONADA AMB EL SOLERÀS (1) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, JUSTÍCIA I TERRA La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI II) de Cossetània Edicions, juliol 2003 (2) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, POBLET, SENYOR FEUDAL La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI III) de Cossetània Edicions, gener 2007 (En ordre cronològic) (1) Pàg. 933 Calaix 36 Extracte- resum: El 1180 , Guillem de Cervera i Bernat de Montpaó donaren a Bernat de Montpalau i a Berenguer de Lima tota la Vallcansada segons baixen les aigües per totes parts... Ho feren perquè es poblés, amb les terres, aigües, molins, boscos, llenyes, muntanyes, valls, plans, pastures i tot el que pertany a l’ús de l’home, amb la obligació de donar a Déu i a l’Església delme i primícia. El 1209 , el fill de Bernat de Montpalau ven a Domènec Traper i Pere Vidal, ardiaca de Tarassona, una parellada d’alou en l’indret dit Vallcansada, pel preu de 100 sous jaquesos. D’una part afrontava amb el Soleràs . El 1219 , Bernat ven a Pere Vidal la mateixa vall de Vallcansada, llindant amb el terme de Soleràs , ... Recull: Manel Marsan Segú. Octubre 2009 2 1224 Veure l’any 1744 (1) Pàgina 932 Calaix 36 Extracte- resum: El 1254 , en temps de l’abat Arnau de Prèixens, el monestir comprà a Pere Vidal, ardiaca de Ribagorça, en aquell moment propietari d’uns honors a Riudeset i en la vall dita Baladrosa (que comprenia cases, vinyes, molins, alous, erms i poblats), cert honor situat al terme de Castelldans, en la part anomenada Baladrosa, juntament amb una vall dita Vallcansada, a més d’uns altres honors a Juncosa i Valljuncosa, a Riudeset, i a la vall de Baladrosa, amb vinyes, molins, alous, erms i poblats.
    [Show full text]
  • Engthening of Natural and Cultural Resources from the Land • Creation of Networks and Cooperative Models
    Dry-stone hut (Associació Leader de Ponent) Associació Leader de Ponent Area: Pla d’Urgell: Barbens, Bell-lloc d’Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, 2 Golmés, Ivars d’Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d’Anglesola, el Poal, 2.233,70 km Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig and Vila-sana. Population: Urgell: Agramunt, Anglesola, Belianes, Bellpuig, Castellserà, Ciutadilla, la Fuliola, Gui- merà, Maldà, Nalec, els Omells de na Gaia, Ossó de Sió, Preixana, Puigverd d’Agramunt, 103.581 inhabitants Sant Martí de Riucorb, Tàrrega, Tornabous, Vallbona de les Monges, Verdú and Vilagras- Population density: sa. 46,37 inhab./km2 Garrigues: l’Albagés, l’Albi, Arbeca, Bellaguarda, les Borges Blanques, Bovera, Castell- dans, Cervià de les Garrigues, el Cogul, l’Espluga Calba, la Floresta, Fulleda, la Grana- Number of municipalities: della, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Juneda, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, 74 municipalities Puiggròs, el Soleràs, Tarrés, els Torms, el Vilosell and Vinaixa. Segrià: Aitona, els Alamús, Alcanó, Alfés, Almatret, Aspa, la Granja d’Escarp, Llardecans, Maials, Massalcoreig, Sarroca de Lleida, Seròs, Sunyer and Torrebesses. The Territory Contact details Associació Leader de Ponent works in a very diverse territory made up by the regions of Pla d’Urgell, L’Urgell, Les Garrigues and Segrià (South). This region is located within the Offices vast extension of Catalan Central Depression, and it is characterised by gentle relieves and horizontal landscape; occupied by irrigated and non-irrigated cultivations; among which the Pla d’Urgell Regional Council fruit trees and olive trees stand out. This homogeneous relief, which mainly takes up the Urgell plain in the North, becomes steep in the South and South-East areas, where one can guess the C.
    [Show full text]
  • Acta De Sessió Del Ple Ordinari De L'ajuntament
    ACTA DE SESSIÓ DEL PLE ORDINARI DE L’AJUNTAMENT DELS TORMS IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ Identificació: 1/2016 Caràcter: Ordinari Data: 2 de febrer de 2016 Hora: de les 08:30 hores a les 10:45 hores Lloc: Ajuntament dels Torms ASSISTENTS Josep Bardia Preixens, alcalde Josep Masip Flix, regidor Xavier Ortiz Masip, regidor Josep Guiu Clarimon, regidor Núria Farrús Oliva, regidora Anna Cornellana Martí, secretària-interventora del SAT del Consell Comarcal de les Garrigues a l’Ajuntament dels Torms ORDRE DEL DIA 1. Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta de la sessió anterior (acta ordinària de 3 de novembre de 2015 i extraordinària de data 24 de novembre de 2015). 2. Donar compte dels decrets d’alcaldia, i ratificació, si s’escau. 3. Aprovació de factures, si s’escau. 4. Donar compte de l’informe trimestral de la llei 15/2010, 4rt trimestre 2015. 5. Aprovar el calendari de festes locals per a l’any 2017. 6. Aprovació de l'inventari municipal de l'Ajuntament dels Torms a 31 de desembre de 2015. 7. Aprovar el pla pressupostari a mig termini pel període 2017 a 2019. 8. Aprovar l’ordenança fiscal reguladora del preu públic per a l’ús de la sala de vetlla. 9. Aprovar la modificació de diverses ordenances fiscals, si s’escau. 10. Aprovar el nomenament de la nova secretaria del jutjat de pau. 11. Informes d’alcaldia. 12. Precs i preguntes. DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ Plaça Major, 4 - 25164 - ELS TORMS - Tel. 973 128 113 Fax. 902 60 24 43 E-mail [email protected] Un cop comprovada l’assistència del nombre suficient de membres per a la vàlida realització de la reunió el Sr.
    [Show full text]
  • Avantprojecte Rutes Dels Paisatges De L'oli
    AVANTPROJECTE RUTES DELS PAISATGES DE L’OLI OCT / 2018 LES GARRIGUES ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ 2. MARC CONCEPTUAL 2.1. OBJECTE 2.2. CONTEXT TERRITORIAL EN EL QUE SE SITUA EL PROJECTE 2.3. ÀMBIT TERRITORIAL DE TREBALL 2.4. OBJECTIUS DEL PROJECTE 2.5. DESTINATARIS DEL PROJECTE 3. ESTRUCTURA DEL PROJECTE 3.1. ESTUDI PREVI 3.2. LA PROPOSTA 3.2.1. ADEQUACIÓ DE ZONES A L’AIRE LLIURE PER A LA REBUDA DE VISITANTS PER A LA DIFUSIÓ I LA INFORMACIÓ DELS VALORS PATRIMONIALS DE L’ESPAI. 3.2.2. CREACIÓ ITINERARIS 4. PRESSUPOST DE LES ACTUACIONS 5. LOCALITZACIONS ESTRUCTURES 1. Introducció El present document que us presentem, és una proposta destinada a la descoberta del patrimoni cultural i natural dels municipis de les Garrigues Altes, mitjançant la creació de rutes senyalitzades El paisatge es caracteritza per un extens mosaic de camps d’oliveres, ubicats en un territori muntanyós format per diverses valls, anomenades a cada municipi com a Vall Major. Els camps d’oliveres es combinen amb boscos, i amb una important herència patrimonial associada a les construccions de pedra seca, que tenen una relació directa amb dos dels trets més característics de la zona: el conreu de l’olivera i l’escassedat d’aigua. En aquest sentit doncs, el patrimoni associat a aquest paisatge està format per construccions de pedra vinculades a l’activitat agrícola ( Cabanes de volta, marges de pedra seca, corrals, pallisses, etc), i a l’aprofitament de l’aigua( basses, aljubs, pous, cadolles,etc). Un extens patrimoni popular que mereix ser conegut. L'objectiu final és dotar a tots aquests municipis de les Garrigues Altes, dels recursos necessaris per a poder desenvolupar una estratègia turística, de recuperació i posada en valor del patrimoni cultural i natural, i que la seva implementació, pugui resultar un punt important en l'economia d'aquesta zona, i i de retruc a la resta de les Garrigues , i comarques limítrofs.
    [Show full text]
  • Les Garrigues 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. LES GARRIGUES 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA / ESPAI NATURAL ELS BESSONS NATURA / ESPAI NATURAL Secans de Melons-Alfés NATURA / ESPAI NATURAL SECANS DE BELIANES-PREIXANA Arbeca, Vilanova de Bellpuig NATURA / ESPAI NATURAL Muntanyes de Prades NATURA / ESPAI NATURAL Vall de Vinaixa NATURA/ESPAI NATURAL Mas de Melons i Secans de Lleida NATURA/AIGUA/ORNITOLOGIA Presa, refugi i cria aus aquàtiques L'Albagés NATURA / AIGUA Bassa de l'Acampada Puiggròs NATURA / AIGUA Herbassars de Castelldans Castelldans NATURA/AIGUA Banqueta del Canal Juneda NATURA/MIRADOR Mirador Bellaguarda NATURA/MIRADOR Mirador del Turó del Calvari Juneda NATURA/JARDÍ BOTÀNIC Arboretum de les Garrigues Dr. Barberà La Pobla de Cérvoles NATURA/BOSCOS zona forestal Cervià de les Garrigues NATURA/FAUNA Mas de Melons Castelldans NATURA Cova del Cintet L'Albi NATURA Roca Barrull Granyena de les Garrigues NATURA Tossal Gros Juneda NATURA Serra de la Llena La Pobla de Cérvoles NATURA Pedreres Tarrés CULTURA/PINTURES RUPESTRES/PATRIMONI MUNDIAL Pintures rupestres de la Vall de la Coma L'Albi CULTURA/PINTURES RUPESTRES/PATRIMONI MUNDIAL Pintures rupestres de la Balma dels Punts L'Albi CULTURA/PINTURES RUPESTRES/PATRIMONI MUNDIAL Balma de les Roques Guàrdies Les Borges Blanques CULTURA/PINTURES RUPESTRES/PATRIMONI MUNDIAL Pintures rupestres del Cogul El Cogul CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Els Vilars Arbeca CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMA Vila romana Arbeca CULTURA/ARQUEOLOGIA
    [Show full text]
  • VINCLES I ARRELS-3.Indd
    Història contemporània Vicenç Aguado i Cudolà EL CONREU DE LA TERRA SEGONS UN CONTRACTE DE RABASSA MORTA AL VELUSELL D’INICIS DEL VUITCENTS 1. El context general a la comarca de les Garrigues l territori que avui coneixem com a la comarca adminis- trativa de les Garrigues estava sotmès en gran part al do- mini senyorial, ja fos civil o eclesiàstic. Una gran part dels pobles estaven sota el control del monestir de Poblet (el Vilosell, la Pobla de Cérvoles, Vinaixa, l’Albagés, el Cogul, Juncosa,Tarrés, els Torms, Fulleda, els Omellons i les Bes- ses),1 del priorat d’Escala Dei (Castelldans), dels ducs de Cardona (Arbeca, Castellots part senyorial, Juneda) i de baronies diverses (l’Albi, la Granadella). Solament estava sota el domini directe dels comtes-reis les Borges BlanquesE i Castellots part reial, sota la fórmula del carreratge de Lleida.2 El senyor feudal tenia normalment el domini directe o eminent sobre les terres d’aquests llocs i a través de l’emfiteusi els seus habitants tenien el que s’anomenava el domini útil. Aquests eren els que conreaven les terres i pagaven un cens anual al senyor. A més a més, el senyor podia tenir la jurisdicció sobre aquest territori (l’anomenat mer i mixt imperi), és a dir el poder de jutjar els plets civils i criminals. Els titulars del domini útil podien a la vegada establir amb tercers determinats tipus de contractes, com els de masoveria, parceria o rabassa morta. Es tractava, per tant, d’un sistema complex i no unitari d’estructura de la terra.
    [Show full text]
  • ESTELES FUNERÀRIES DISCOÏDALS DE LES GARRIGUES Mateu Esquerda I Ribes Josep Gallart I Fernàndez Xavier Martí I Freixenet Josep Preixens I Llevadot
    de petjades ESTELES FUNERÀRIES DISCOÏDALS DE LES GARRIGUES Mateu Esquerda i Ribes Josep Gallart i Fernàndez Xavier Martí i Freixenet Josep Preixens i Llevadot INTRODUCCIÓ na estela és un monument, agents atmosfèrics, la qual cosa fa que els motius decora- generalment monolític, en tius esculpits es vagin esborrant pel pas del temps i que, forma de pilar o de làpida, actualment, sigui difícil distingir la decoració. Així mateix la erigit en commemoració o seva exposició a la intempèrie afavoreix que les seves su- record d’algun fet. Les este- perfícies es vegin afectades negativament per l’acció de lí- les funeràries de tipus dis- quens, fongs, molses, algues i fins i tot vegetació superior. coïdal són fites destinades Pel que fa a la cronologia de les esteles discoïdals de a senyalitzar, generalment, les comarques de la Catalunya Occidental –constitueix la el lloc on hi havia un enter- zona en què s’ha localitzat el nombre més important de rament dins els cementiris, peces– és difícil de precisar ja que quasi tots els exem- tot i que en algun cas haurien pogut ésser utilitzades en plars coneguts s’han trobat fora de context. Malgrat això, la delimitació de fossars o sagreres (MENCHON 1996, 67 i tenint en compte el seu origen en antics fossars parroqui- 2004,U 672-674). Serien, doncs, modestos monuments fune- als situats a redós de les esglésies romàniques, els motius raris destinats a senyalitzar generalment enterraments i, decoratius que duen, molt semblants als que trobem en en alguns casos, també fossars. edificacions ben datades, els temes iconogràfics o el mo- A nivell morfològic les esteles funeràries discoïdals tius heràldics representants, i també els motius epigràfics tenen dues parts ben diferenciades.
    [Show full text]
  • Acuerdo GOV/86/2008, De 20 De Mayo, Por El Que Se Declara La
    Acuerdo GOV/86/2008, de 20 de mayo, por el que se declara la ocupación urgente de los bienes afectados de expropiación por las obras de ejecución del proyecto, ER-01910.5A-M1. 'Proyecto modificado núm. 1 del Proyecto de regadío Garrigues Sur. Etapa IV. Términos municipales de Juncosa, Bellaguarda y Els Torms. Fase 5A'. Organo Emisor: Departamento de Política Territorial y Obras Públicas Tipo de Norma: Acuerdo Fecha: 2008-05-20 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2008-05-28 12:00:00 Marginal: 78208 TEXTO COMPLETO : ACUERDO GOV/86/2008, de 20 de mayo, por el que se declara la ocupación urgente de los bienes afectados de expropiación por las obras de ejecución del proyecto, ER-01910.5A-M1. .Proyecto modificado núm. 1 del Proyecto de regadío Garrigues Sur. Etapa IV. Términos municipales de Juncosa, Bellaguarda y Els Torms. Fase 5A.. El .Proyecto modificado núm. 1 del Proyecto de regadío Garrigues Sur. Etapa IV. Términos municipales de Juncosa, Bellaguarda y Els Torms. Fase 5A., fue aprobado el 18 de enero de 2008 por el consejero de Agricultura, Alimentación y Acción Rural, de acuerdo con lo que prevé el Decreto legislativo 3/2003, de 4 de noviembre, por el que se aprueba el Texto refundido de la legislación en materia de aguas de Cataluña. La aprobación del Proyecto por la Administración lleva implícita la declaración de utilidad pública y la necesidad de ocupación de los bienes y derechos afectados. Este proyecto tiene su ámbito de actuación en la comarca de Les Garrigues, en la parte alta más alejada de la Plana de Urgell y del Valle del Segre, afectada por unas condiciones geográficas y climáticas desfavorables.
    [Show full text]
  • Pricelist Les Garrigues (Lleida) (Jcaelles)
    Artmajeur JCAELLES (SPAIN) ARTMAJEUR.COM/JCAELLES Pricelist: Les Garrigues (Lleida) 38 Artworks Image Title Status Price Posta de Sol Sold Sold Painting, 50x70 cm ©2010 Ref 4595074 artmajeur.link/7Fj0s4 ¨La Plaça - Les Borges For Sale Not For Sale Painting, 70x50 cm ©2010 Ref 4595098 artmajeur.link/FWiBmF Plaza Constitución I - Les Borges For Sale Not For Sale Painting, 70x90 cm ©2010 Ref 4615291 artmajeur.link/aDC3Qr Monument a la sardana (Les Borges) For Sale Not For Sale Painting, 70x90 cm ©2010 Ref 4950811 artmajeur.link/wWP3Ky Premsa d'oli - Les Borges Sold Sold Painting, 50x70 cm ©2010 Ref 4950814 artmajeur.link/FhKlV7 1 / 7 Image Title Status Price La Capella II (Les Borges) Sold Sold Painting, 50x70 cm ©2010 Ref 4950835 artmajeur.link/adF7Zo Sortidor del Terrall - Les Borges For Sale Not For Sale Painting, 50x70 cm ©2010 Ref 5098831 artmajeur.link/QvpYCq El moli de vent (Les Borges) For Sale Not For Sale Painting, 60x80 cm ©2010 Ref 5130574 artmajeur.link/TcOOe7 Els Omellons For Sale Not For Sale Painting, 50x40 cm ©2010 Ref 5192131 artmajeur.link/lHuy3d Plaça de L'Esglesia - Castelldans For Sale Not For Sale Painting, 40x50 cm ©2010 Ref 5196835 artmajeur.link/UqWCHi El Castell . Vinaixa For Sale Not For Sale Painting, 40x50 cm ©2011 Ref 5285032 artmajeur.link/AGPkIs 2 / 7 Image Title Status Price Esglesia - El Cogul For Sale Not For Sale Painting, 80x60 cm ©2011 Ref 5285035 artmajeur.link/3MvTjO Arcades de pedra . Castelldans For Sale Not For Sale Painting, 40x50 cm ©2011 Ref 5285041 artmajeur.link/3Y8cgr Portal de la Marca -
    [Show full text]
  • Segarra Segrià Garrigues Pla D´Urgell Urgell Noguera
    BAUSEN CANEJAN LES BOSSÒST ARRES VAL VILAMÓS D´ARAN ES BÒRDES VIELHA ALT ÀNEU NAUT ARAN LLADORRE ESTERRI D´ANEU LA GUINGUETA ESTERRI DE CARDÓS ALTA D´ÀNEU ESPOT LA VALL RIBAGORÇA DE CARDÓS ALINS LA VALL DE BOÍ PALLARS SOBIRÀ BARRUERA TÍRVIA LLAVORSÍ VILALLER FARRERA EL PONT DE SUERT LA TORRE RIALP DE CABDELLA LES VALLS DE VALIRA SORT MONTFERRER I CASTELLBÓ SARROCA DE BELLERA ESTAMARIU EL PONT LA SEU DE BAR SORIGUERA D´URGELL ARSÈGUEL SENTERADA BAIX PALLARS ALÀS I CERC CAVA LES VALLS D´AGUILAR RIBERA D´URGELLET LA POBLA DE SEGUR ALT URGELL PALLARS JOSA I TUIXÉN JUSSÀ CONCA DE DALT CABÓ LA VANSA I FÓRNOLS ORGANYA SALÀS DE PALLARS FÍGOLS I ALINYÀ TALARN ALBELLA TREMP DE LA CONCA LA COLOMA COLL DE NARGÓ I LA PEDRA GAVET DE LA CONCA GUIXERS CASTELL DE MUR ST. LLORENYS DE MORUNYS SANT ESTEVE ISONA I CONCA DELLÀ DE LA SARGA ODÈN LLIMIANA PERAMOLA SOLSONÈS OLIANA LA BARONIA DE RIALB LLADURS BASSELLA CASTELLAR ÀGER DE LA RIBERA VILANOVA SOLSONA OLIUS DE MEIÀ TIURANA NAVÉS LES AVELLANES PINELL I STA LINYA DE SOLSONÈS ALÒS RINER DE BALAGUER LLOBERA PONS VILANOVA OS DE BALAGUER ARTESA DE SEGRE DE L´AGUDA CLARIANA NOGUERA DE CARDENER FORADADA CAMARASA OLIOLA IVARS SANAÜJA DE NOGUERA CUBELLS CASTELLÓ SEGARRA ALFARRÀS CABANABONA DE FARFANYA BIOSCA TORREFETA PREIXENS I FLOREJACS PINÓS MONTGAI ALGERRI LA SENTIU DE SIÓ TORÀ BELLMUNT D´URGELL AGRAMUNT MASSOTERES ALMENAR BALAGUER LA MOLSOSA GUISSONA BELLCAIRE D´URGELL PUIGVERD ALBESA D´AGRAMUNT LA PORTELLA VALLFOGONA PENELLES IVORRA MENÀRGUENS ALMACELLES ALGUAIRE DE BALAGUER OSSÓ DE SIÓ CASTELLSERÀ SANT
    [Show full text]
  • La Formació Històrica De Les Garrigues: Comarca Natural, Circumscripció Administrativa I Ens Local1
    •t<~ LA FORMACIÓ HISTÒRICA DE LES GARRIGUES: COMARCA NATURAL, CIRCUMSCRIPCIÓ ADMINISTRATIVA I ENS LOCAL1 Vicenç Aguado i Cudolà SUMARI- I - OBJECTIUS I PLANTEJAMENT GENERAL; II.- ELS ANTECEDENTS: EL TE- RRITORI DE LES GARRIGUES EN LES DIVISIONS HISTÒRIQUES DE CATALUNYA; III.- LES GARRIGUES COM A COMARCA NATURAL; IV.- LES GARRIGUES COM A CIRCUMSCRIPCIÓ ADMINISTRATIVA: LA SEVA FORMACIÓ A PARTIR DEL PARTIT JUDI- CIAL DE LES BORGES; V.- LES GARRIGUES COM A ENS LOCAL: MANCA DE COMPETÈNCIES I VERTEBRACIÓ DE LA COMARCA; VI.- L'ASSOCIACIONISME I EL FET CULTURAL COM A FACTOR DE COHESIÓ DE LA COMARCA VIL- ALTERNATIVES POSSI- BLES A L'ACTUAL ORGANITZACIÓ TERRITORIAL. VIII.- CONCLUSIONS: 1.- L'estructura actual de la comarca de Les Garrigues és el resultat d'una reforma dels partits judicials espanyols; 2.- La necessitat de repensar l'àmbit comarcal dins el debat de l'organització territorial de Catalunya per a aconseguir una major cohesió entre les poblacions de Les Garrigues; IX.- APÈNDIXS: 1.- Enquesta sobre les comarques naturals realitzada per la Mancomunitat de Catalunya (1917); 2.- Enquesta cursa- da a tots els Ajuntaments de Catalunya per tal de fixar les comarques segons el concepte popular i establir els mercats segons la convergència de relacions comercials comarcals (1931) OBJECTIUS I PLANTEJAMENT GENERAL Convencionalment i en una primera aproximació, la Comarca de Les Garrigues sembla una realitat històrica, geogràfica, política i administrativa ben definida. No obstant això, des d'una aproximació més detinguda, cal dir que no sempre ha estat així. Tal i com es veurà al llarg d'aquest estudi, algunes de les poblacions que avui formen part de la seva estructura política i administrati- va, van manifestar en el passat que pertanyien a d'altres comarques naturals com són El Pla d'Urgell i La Baixa Segarra.
    [Show full text]
  • 20171121 Np Actualització Preavís Contaminació
    Convocatòria de mitjans La Generalitat activa un avís preventiu per contaminació atmosfèrica a la conurbació de Barcelona, Ponent i la Plana de Vic • La Generalitat demana als ciutadans que prioritzin l’ús del transport públic davant el vehicle privat davant un augment important de partícules en suspensió • L’avís preventiu afecta 224 municipis de 13 comarques • A la conurbació de Barcelona, a més, els nivells de diòxid de nitrogen són elevats La Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha activat un avís preventiu per contaminació atmosfèrica als 40 municipis de la conurbació de Barcelona que formen part de la Zona de Protecció Especial de l’Ambient Atmosfèric; a la zona de qualitat de l’aire de la Plana de Vic, conformada per 38 municipis; i a la de Ponent, que inclou 146 municipis. L’avís preventiu és la fase prèvia a la possibilitat d’episodi ambiental, sense que s’hagi de produir necessàriament. L’objectiu d’aquesta actuació és reduir les emissions de contaminants per evitar un episodi ambiental. L’avís preventiu comporta: • Indicar en els panels lluminosos dels principals eixos viaris que el nivell de contaminació és elevat; • Informar els ciutadans perquè prioritzin l’ús del transport públic envers al vehicle privat; • Notificar a les activitats industrials i de generació elèctrica que activin els protocols de treball previstos en aquests casos. • Recomanar als municipis que aturin o redueixin les activitats o obres amb materials pulverulents. La mesura es pren a causa dels nivells força elevats de contaminació mesurats i de la previsió de persistència del potent anticicló que ens està afectant i que dificultarà la dispersió de les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) a l’atmosfera.
    [Show full text]