Ceps i raïms 0-8_Ceps i raïms 0 27/05/14 14:48 Página 1
DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
L’AMPELONÍMIA CATALANA Ceps i raïms 0-8_Ceps i raïms 0 27/05/14 14:48 Página 2 Ceps i raïms 0-8_Ceps i raïms 0 27/05/14 14:48 Página 3
INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS BIBLIOTECA DE DIALECTOLOGIA ISOCIOLINGÜÍSTICA, VIII
XAVIER FAVÀ IAGUD
DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
L’AMPELONÍMIA CATALANA
PREMI JOAN COROMINES 1999
BARCELONA 2001 Ceps i raïms 0-8_Ceps i raïms 0 27/05/14 14:48 Página 4
BibliotecadeCatalunya. Dades CIP
Favà iAgud, Xavier Diccionari dels noms de ceps iraïms :l’ampelonímia catalana. — (Biblioteca de dialectologia isociolingüística ;8) Bibliografia.—Premi Joan Coromines 1999 ISBN 84-7283-559-6 I. Institut d’Estudis Catalans II. Títol III. Col.lecció: Biblioteca de dialectologia isociolingüística ;8 1. Vinya —Diccionaris —Català 2. Raïms —Varietats —Diccionaris —Català 3. Català —Etimologia —Diccionaris 634.8(038)
L’edició d’aquesta obra ha estat acura de Joan Veny, membre de l’Institut d’Estudis Catalans
©Xavier Favà iAgud ©2001, Institut d’Estudis Catalans, per aaquesta edició Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona Primera edició: febrer de 2001 Tiratge: 450 exemplars Text revisat lingüísticament pel Servei de Correcció de l’IEC Compost per Víctor Igual, SL Carrer de Còrsega, 237, baixos. 08036 Barcelona Imprès aLimpergraf, SL Polígon industrial Can Salvatella. Carrer de Mogoda, 29-31. 08210 Barberà del Vallès ISBN: 84-7283-559-6 Dipòsit Legal: B. 7156-2001
Són rigorosamentprohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del copyright,lareproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment isuport, incloent-hi la reprografia ieltractament informàtic, la distribució d’exemplars mitjançant lloguer opréstec comercial, la inclusió total oparcial en ba- ses de dades ilaconsulta através de xarxa telemàtica od’Internet. Les infraccions d’aquests drets estan sot- meses ales sancions establertes per les lleis. Ceps i raïms 0-8_Ceps i raïms 0 27/05/14 14:48 Página 5
Aproposta de la ponència formada pels senyors Germà Colón i Domènech, Aina Moll iMarquès iPere Verdaguer iJuanola, mem- bres de la Secció Filològica, l’Institut d’Estudis Catalans, en sessió plenària tinguda el dia 22 de març de 1999, acordà per unanimitat de concedir el Premi Joan Coromines aXavier Favà iAgud pel seu tre- ball Lèxic català dels noms de ceps iraïms. Així mateix, la Secció Filològica, en la sessió del dia 14 de gener de 2000, prengué l’acord de publicar la dita obra, la qual, amb el títol Diccionari dels noms de ceps iraïms,éseditada acura del senyor Joan Veny iClar, membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Ceps i raïms 0-8_Ceps i raïms 0 27/05/14 14:48 Página 6 Ceps i raïms 0-8_Ceps i raïms 0 27/05/14 14:48 Página 7
Atota la bona gent dels Països Catalans que va accedir arespondre les meves preguntes, començant pel meu avi Francisco, que encara em parlava de la seva vinya de la Sorollera poc abans de morir. Sense tantes generoses col·laboracions, aquest llibre no hauria estat possible
AJoan Veny, per haver-me fet de mestre Ceps i raïms 0-8_Ceps i raïms 0 27/05/14 14:48 Página 8 Ceps i raïms 0-8_Ceps i raïms 0 27/05/14 14:48 Página 9
TAULA
1. INTRODUCCIÓ 11
2. ELLÈXIC DE L’AMPELONÍMIA 17 2.1. Observacions al lèxic 19 2.2. Enquestes 22 2.3. Abreviacions 27 2.4. Lèxic 29
3. ALTRE LÈXIC DE LA VINYA: LA PLANTA 385
4. CLASSIFICACIÓ SEMÀNTICA 393 4.1. Motivació agronòmica 395 4.2. Motivació biològica 396 4.2.1. Associacióanatòmica 396 4.2.2. Associació botànica 396 4.2.3. Associació zoològica 396 4.3. Motivació cromàtica 396 4.3.1. Associació amb tons clars: del blanc al ros 397 4.3.2. Associació amb tons foscos: del bru al negre 397 4.3.3. Associació amb tons intermedis: del verd al gris 397 4.3.4. Associació amb tons rojos: del rosa al vermell 398 4.4. Motivació cronològica 398 4.4.1. Associació estacional 398 4.4.2. Associació amb el santoral 398 4.5. Motivació econòmica 398 4.5.1. Associació qualitativa 398 4.5.2. Associació quantitativa 399 4.6. Motivació enològica 399 4.7. Motivació fisiològica 399 4.7.1. Associació amb el cep 400 Ceps i raïms 0-8_Ceps i raïms 0 27/05/14 14:48 Página 10
10 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
4.7.2. Associació amb la cua 400 4.7.3. Associació amb els grans de raïm 400 4.7.4. Associació amb les llavors 400 4.7.5. Associació amb els pàmpols 401 4.7.6. Associació amb la pellofa 401 4.7.7. Associació amb els raïms 401 4.7.8. Associació amb les sarments 401 4.8. Motivacióonomàstica 402 4.8.1. Associació antroponímica 402 4.8.2. Associació gentilícia 402 4.8.3. Associació toponímica 403 4.9. Motivació tecnològica 403 4.9.1. Associació amb l’alimentació 403 4.9.2. Associació amb la conservació 403 4.9.3. Associació amb la fermentació 404 4.10. Motivació vària 404 4.10.1. Associació eclesiàstica 404 4.10.2. Associació escatològica 404 4.10.3. Associació ètnica 404
5. CONCLUSIONS 405
6. BIBLIOGRAFIA 417 6.1. Monografies vitivinícoles: enologia, història, etc. 419 6.2. Altres monografies agràries 421 6.3. Estudis lingüístics vitivinícoles 422 6.4. Altres estudis lingüístics (o literaris) 424 6.5. Lexicografia catalana: diccionaris, vocabularis, etc. 426 6.6. Altra lexicografia romànica 427
7. GLOSSARI 431 Ceps i raïms 0-8_Ceps i raïms 0 27/05/14 14:48 Página 11
1
INTRODUCCIÓ Ceps i raïms 0-8_Ceps i raïms 0 27/05/14 14:48 Página 12 Ceps i raïms 0-8_Ceps i raïms 0 27/05/14 14:48 Página 13
Qualsevol introducció que llegiu als tractats vitivinícoles acabarà sent invariablement una lloança de l’art de beure vi iuna reflexió sobre la im- portància social icultural d’aquest costum gastronòmic. Com que no veig fàcil obviar l’apologia vinícola, intentaré ampliar l’objecte de les meves llo- ances. Parlaré també del productor: els sovint oblidats ceps iraïms, ma- tèries primeres sense les quals no tindríem el vi. Producte, de vegades sa- cre, de vegades profà, que tants rius de tinta (i del que no és tinta) ha fet vessar.1 Una sorpresaque espera qui vulgui introduir-se en el lèxic de la vinya i del vi és que ni informants ni lexicògrafs no poden deixar de reflectir la im- portància cultural del vi. Com si fossin conscients del valuós producte que te- nen entre mans, no s’estan de demostrar-ho.2 Tanmateix, que la vinya no solament ha estat un plaer, sinó que també ha esdevingut un negoci iuna manera de viure és fora de tot dubte als paï- sos mediterranis. Fixem-nos, per exemple, en aquesta altra dita valenciana que palesa l’omnipresència de la vinya en la realitat social catalana: «Com hia parres:seusa para asegurar la verdad de una cosa evitando el juramen- to» [DMGa]. Tot iaixò, l’estudi dels noms dels vins idels seus productors, ceps iraïms, no ha rebut dins de la lingüística catalana la consideració que mereix una matè-
1. Per ail·lustrar-ho, una reflexió d’estil eiximenià sobre el profit de beure vi (sense perdre la sobrietat!): «Primum salvat memoriam, acuit sensum, sincerat mentem, dirigit vultum, inte- grat pudorem, mitigat vitium, curat faciem, limat aures, exonerat cerebrum, expedit linguam, explicat sermonem, confirmat sanguinem, curat venas, astringit nervos, contemnit libidinem, fruitur sommo, recreat corpus, propagat senectutem» [ap.HERNANDO,284]. 2. Atall d’exemple, un refrany empordanès per ail·lustrar aquesta complaença popular en- vers el vi: «Tots els mals són dolents, llevat de la malvasia» [DCVB, s. malvasia]. Ceps i raïms 0-8_Ceps i raïms 0 27/05/14 14:48 Página 14
14 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
ria de tanta transcendència cultural ieconòmica.3 Llevat d’un estudi recent de Joan Veny («Aproximació alahistòria lingüística dels vins catalans», dins Mots, p. 46-67), el panorama és encara ben poc satisfactori.4 Però les mancances no són, en absolut, exclusives del català, ipodem estendre-les abona part de les llengües romàniques. Així, en el cas de l’espanyol,5 no hi ha cap mena d’estudi global sobre aquesta qüestió llevat de monogràfics insuficients sobre vinyets lo- cals. Una cosa semblant passa en el cas del sard idel francès,6 tot ique la infor- mació dialectal és més extensa iantiga.7 Ipodríem dir el mateix de l’occità idel portuguès; i, encara pitjor, del retoromànic idel romanès. Únicament en el cas de l’italià la situació és diferent, inohimanquen estudis lingüístics específics (ni una completa informació lexicogràfica) sobre el camp lèxic de la vinya idel vi.8 Confio, doncs, que aquest meu treball serà una aportació més per tal de col·locar el català com allengua romànica capdavantera en l’estudi de l’ampe- lonímia: sens dubte, la finalitat última de tots els meus esforços. Per al com- pliment d’aquest objectiu he dissenyat un diccionari català, tan complet com m’ha estat possible, de tots els noms catalans de ceps ideraïms. En definitiva: he fet un diccionari ampelonímic.9
3. Aquesta percepció de la importància econòmica icultural de la vinya mediterrània m’ha obligat aobservar-ne l’aspecte històric. L’oblit d’aquest apartat hauria estat un error, en la me- sura que no es poden entendre les motivacions semàntiques que generen els noms si no es co- neix la realitat social que les va provocar, per no parlar de la importància de la història en el cas dels ampelònims d’origen toponímic. 4. Certament, tenim un llibre monogràfic, quasi un diccionari ampelonímic [VVV]; però la seva qualitat lingüística és tan migrada, isón tantes les errades que hi detecto en la forma ienel fons, que val més no donar per bona cap de les informacions que hi aporta si no és contrastada en unes altres fonts. 5. En posaré un exemple. El DRAE (s. uva)recull escassament una dotzena de noms de va- rietats, oblidant ampelònims tan significatius com botón de gallo, montúo/-a, perruno/-a, que- branta tinajas, tempranillo, uva de rey o verdejo/-a,etc., per esmentar uns quants exemples re- collits ja alacanònica ampelografia andalusa del 1807 (v. la bibliografia: ROJAS)oadiversos vocabularis de Navarra id’Aragó: DAn, DPar, VNav, etc. 6. Hi he d’afegir que el recent DncF (a. 1997), consultat adarrera hora, és una aportació cabdal per al’ampelonímia francesa. De fet, la seva bibliografia [p. 379-407]facilita molt la re- cerca de les fonts documentals del francès (i, subsidiàriament, de l’occità). 7. La informació dialectal sí, però no pas la lexicogràfica. Vegem, per il·lustrar-ho, les re- cents reflexions d’un lexicòleg francès: «La place que les lexicographes consentent aux noms des vins dans les dictionnaires du français n’est certainement pas àproportion de la célébrité mon- diale de beaucoup de ces vins [...]. Mais si l’on examine les articles de ces dictionnaires consacrés aux cépages dont sont tirés ces vins, on demeure encore plus perplexe sur les critères qui ont présidé àl’établissement de la nomenclature, sur la pauvreté des exemples ou la manière parfois étrange dont sont interprétés certains textes quant àl’histoire et àl’étymologie» [RÉZEAU,115]. 8. Trobareu un resum complet dels estudis lèxics vitivinícoles italians alabibliografia de l’actual estudi de THBuc [p. 225-247]. 9. Algun expert m’ha suggerit que inclogui una introducció prèvia sobre el conreu de la vinya isobre la producció del vi, sense oblidar els aspectes històrics de la cultura vitivinícola. Ceps i raïms 0-8_Ceps i raïms 0 27/05/14 14:48 Página 15
INTRODUCCIÓ 15
Vull aclarir que, quan uso el terme ampelonímia (o els seus derivats: am- pelònim, ampelonímic,etc.), creo un cultisme compost apartir del grec AMPE- LOS ‘vinya’ idel també grec ONOMA ‘nom’.10 Per tant, l’ampelonímia és el con- junt dels noms de ceps ideraïms (aquestsdarrers, indissolublement lligats a les seves plantes).11 Seguint criterislexicogràfics, explicats abastament en un apartat d’obser- vacions, he redactat una fitxa per acadascun dels ampelònims catalans estu- diats. El resultat han estat quatre-centes cinc entrades diferents, entre formes principals (323) iformes secundàries (82).12 Ideles fitxes, en vull destacar dos apartats: l’etimologia ilacomparació romànica. De fet, l’un no pot anar sense l’altre. Veig, de vegades, etimologistes romànics que se centren en una llengua ilaseva diacronia oblidant l’origen comú de totes les llengües neollatines.13 Al meu estudi he intentat no caure en el mateix parany; en conseqüència, hi ex- plico sempre les diferents etimologies des d’un punt de vista global.14 Pel que fa ales solucions etimològiques, potser trobareu alguna explica- ció incompleta, ja que, obligat pel rigor científic, no hi he volgut deixar d’in- cloure cap ampelònim català conegut, per fosc imarginal que fos. En fi, l’eti- mologia no és una ciència exacta: inevitablement sempre quedaran preguntes sense resposta. Després del diccionari ampelonímic, autèntic nucli del meu estudi, hi he afegit dos capítols més. El primer serveix per aresumir breument el lèxic (no ampelonímic) principal de la vinya, probablement un bon ajut per aentendre millor el capítol següent; mentre que aquest segon intenta establir una classi- ficació de la motivació semàntica. Osigui, vol ser una divisió bàsica de les di-
Modestament, penso que la majoria dels hipotètics lectors d’aquest diccionari especialitzat ja deuen conèixer prou bé el tema. Alaresta, només em cal recomanar-los qualsevol de les abun- doses obres sobre aquesta temàtica. Al primer apartat de la meva bibliografia, per exemple, tro- baran diverses obres generalistes sobre la vinya ielvi, fàcils de comprar ales llibreries ipubli- cades en el darrer decenni (en català, espanyol, italià, anglès, etc.) 10. Es tracta d’un nou neologismeenelcas català, perquè el terme ja existeix en francès (tot ique també hi deu ser molt recent, perquè sols l’he localitzat en publicacions d’aquesta dècada). 11. Una altra cosa seran els noms dels vins, la relació dels quals amb els seus productors pot no ser sempre equivalent (cf. la sinonímiadelameva entrada maçanet oladesalsa). 12. Iparlo solament de les entrades lexicogràfiques, perquè el nombre total de variants ca- talanes fitxades és quasi el quàdruple: aproximadament, unes mil cinc-centes (v. la meva no- ta 1332). 13. En el fons, no és un contrasentit reivindicar la unitat del català ioblidar la unitat supra- lingüística de la Romània? 14. Això no implica cap descurança envers la variació dialectal, ans al contrari. Els ampelò- nims analitzats van des de Salses fins aGuardamar ides de Fraga (millor, Aiguaviva de Bergan- tes) fins al’Alguer. Inoparlo pas metafòricament, perquè aquestes cinc localitats catalanes (i uns quants centenars més) apareixen esmentades al llarg de l’estudi. Ceps i raïms 0-8_Ceps i raïms 0 27/05/14 14:48 Página 16
16 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
ferents motivacionsque, al llarg del temps, han portat els pagesos catalans a anomenar d’una manera determinada cadascun dels ceps, dels raïms idels vins que produïen. Aquesta divisió no té en compte l’èxit, la popularitat per se d’un nom con- cret, sinó que cerca el camp semàntic en què es mouen els parlants al’hora d’anomenar, de concebre, els diferents ampelònims. Ihoaprofitaré per aacla- rir que, quan parlo de vi, s’entén que em refereixo alasecular associació lèxi- ca entre una classe de cep (i raïm) ilamena de vi que fa. No parlo, doncs, dels moderns noms comercials amb què s’empaperen actualment ampolles de va- rietats barrejades.15 L’intent de classificació semàntica no és, però, cap idea original; ja des de temps antic va ser assajada per tractadistes com Columel·la (De re rustica), Plini el Vell (Historia Naturalis)iPal·ladi (De re rustica). Aquests van intentar, en la mesura de les seves possibilitats, d’agrupar moti- vacionalment una cinquantena d’ampelònims llatins. Els qui els han seguit també han fet agrupacions lexicosemàntiques, moguts segurament per un afany classificador que no els aturava en el seu estricte camp del saber natura- lístic. Però de tots els possibles precursors el més proper amitant pel que fa alaintenció com al contingut és Joan Veny,16 amb l’estudi lingüístic ja es- mentat. Acontinuació el llibre presenta unes conclusions, on detallo exhaustiva- ment les aportacions lingüístiques del meu estudi. Després hi ha la bibliogra- fia, on, per facilitar-ne la consulta, he dividit les obres esmentades en sis parts (o en tres parelles temàtiques, si voleu): monografies vitivinícoles ialtres mo- nografies agràries, estudis lingüístics vitivínicoles ialtres estudis lingüístics, lexicografia catalana ialtra lexicografia romànica. I, finalment, el llibre s’aca- ba amb un glossari, on apareixen totes les variants ampelonímiques (catalanes iromàniques) esmentades al corpus del treball.
15. Seria de tota manera interessant estudiar les raons d’aquests noms comercials, els quals s’allunyen, de vegades fins al’absurd, de la realitat cultural ilingüística en què van ser generats. 16. De fet, va ser ell qui em va suggerir el tema, qui m’ha facilitat material im’ha orientat bi- bliogràficament iqui, en fi, ha supervisat tot el treball. Ceps i raïms 0-8_Ceps i raïms 0 27/05/14 14:48 Página 17
2
EL LÈXIC DE L’AMPELONÍMIA Ceps i raïms 0-8_Ceps i raïms 0 27/05/14 14:48 Página 18 Ceps i raïms 0-8_Ceps i raïms 0 27/05/14 14:48 Página 19
2.1. OBSERVACIONS AL LÈXIC
El corpus del meu treball és un fitxer concebut amb estructura de diccio- nari etimològic, però també descriptiu. En primer lloc, escric en majúscula aquella variant ampelonímica que considero l’entrada lexicogràfica princi- pal.17 Es tracta,doncs, de la meva proposta normativa per adesignar l’am- pelònim en qüestió; la qual cosa no sempre coincideix amb les tries ja fetes per la lexicografia catalana. En segon lloc, hi incloc, ordenada cronològicament, la documentació cata- lana antiga de cadascun dels ampelònims recopilats. En aquest apartat no sóc gens estricteal’hora d’incloure els mots catalans, tot ique provinguin de tex- tos on la llengua global és una altra. El motiu d’aquesta tolerància documental és que, si no ho fes així, reduiria moltíssim el nombre il’antigor dels mots do- cumentats. De fet, la majoria de tractadistes especialitzats en aquesta matèria científica no usaven el català, sinó llengües més habituals en aquest camp, com poden ser el francès, l’espanyol oaltres.18 Arbitràriament, he decidit incloure al’apartat de documentació totes aquelles variants catalanes anteriors al segle XX.Això reflecteix prou bé els ampelònims tradicionals abans del daltabaix agronòmic que va representar la
17. En els casos en què accepto més d’una forma, considero que es tracta de variants amb prou entitat documental per afigurar en un diccionari descriptiu, almenys com aentrades se- cundàries. 18. Un cas especialment envitricollat és el que planteja França amb les seves llengües «re- gionals». La majoria d’antics tractadistes il·lustrats d’Occitània idelaCatalunya Nord feien ser- vir exclusivament el francès. Especialment en el cas occità, l’afrancesament ha estat tan sistemà- tic que, sense l’estandardització lexicogràfica del Felibrige, esdevindria impossible saber quines eren les autèntiques formes nadiues. Ceps i raïms 0-8_Ceps i raïms 0 27/05/14 14:48 Página 20
20 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
fil·loxera.19 Així itot, cal tenir present que en aquest camp vitivinícola sem- pre hi ha hagut un afany d’innovació iderenovació força gran, amb la qual cosa els empelts iles hibridacions (i també els manlleus lingüístics) són força antics.20 El tercer apartat és l’àrea dialectal catalana. Aquí incloc, per ordre alfabè- tic, totes les variants fonètiques, morfològiques ilèxiques recollides en el pre- sent segle. Dins de cada variant, les localitats són ordenades en funció de la data de publicació de les fonts respectives.21 La informació de les enquestes inèdites de l’ALDC (Atles lingüístic del domini català)iladeles meves prò- pies enquestes van sempre al final.22 Hi vull afegir que, havent estat concebut el meu estudi bàsicament des d’una perspectiva lexicosemàntica, no hi he trobat necessària la transcripció fonètica sistemàtica de les variants dialectals. Hi he tendit alaregularitza- ció ortogràfica.23 Tot iaixò, el treball sí que s’estén adetallar, un per un, tots els fenòmens fonètics d’interès que poden aparèixer en les diferents va- riants. El quart apartat inclou totes les variants precedentssobre les quals tinc al- guna mena de descripció.24 Aquí faig sovint un esporgament selectiu per tal de triar la informació que considero pertinent.25 Malgrat la tria, aquest apar-
19. Encara que la fil·loxera aparegui pel nord en la dècada dels setanta (Rosselló, Empordà), no comença acausar estralls fins aladècada següent (1880). De fet, al País Valencià no hi ha cap focus de la malaltia fins al 1900. Així, doncs, la important substitució de plantacions aquè va obligar la fil·loxera no es va donar, en termes generals, fins al començament d’aquest segle (ve- geu-ne una cronologia aproximada alameva entrada planta americana). 20. Així, amitjan segle XIX,plagues de fongs com la malura nova olacendrada ja havien fet veure als agrònoms europeus els perills de les epidèmies ilanecessitat de l’experimentació agronòmica. 21. Sempre dono prioritat alaindicació de localitats concretes, per moltes que n’hi hagi, més que no pas al’agrupació en zones més àmplies igenerals, ja que mai no són tan exactes. 22. Totes les meves enquestes, indicades amb el cognom propi [FAVÀ], han estat realitzades personalment al llarg de l’any 1996 (la de la Sorollera, un any abans; la de Sant Lluís, un des- prés), llevat d’un parell que em van fer dues bones amigues (i bones filòlogues). Agraeixo, doncs, aSílvia Catasús iaMercè Espuny les enquestes respectives afamiliars de la Granada ide Santa Bàrbara. Posteriorment, Xavier Terrado, professor de la Universitat de Lleida, em va fa- cilitaruna enquesta pròpia, feta el 1998, alalocalitat ribagorçana d’Areny de Noguera. 23. Amb l’excepció evident de l’apartat documental, on transcriceltext amb la grafia ori- ginal. Alaresta dels apartats lexicogràfics, però, les variants apareixen adaptades alanorma- tiva actual. 24. Seguint també l’ordenació alfabètica per ales variants geogràfiques il’ordenació cro- nològica (per ordre de publicació) pel que fa ales descripcions respectives. Llevat d’alguna ex- cepció molt puntual (per facilitar-ne la comprensió), no he traduït les llengües originals dels au- tors ni n’he adaptat les grafies arcaïtzants. 25. Insistiré, perquè quedi ben clar, que les descripcions d’altres autors han estat esporga- des; fins itot n’he fet mínimes adaptacions (afegir-hi nexes gramaticals omots elidits, canviar Ceps i raïms 0-8_Ceps i raïms 0 27/05/14 14:48 Página 21
EL LÈXIC DE L’AMPELONÍMIA 21
tat permet constatar nombrososcasos de transfusió lèxica. Només esporàdi- cament hi faig comentaris, perquè l’objectiu principal d’aquest capítol és una descripció ampelonímica completa ipertinent.26 El cinquè apartat, l’etimològic, és capital, ja que intento establir-hi l’eti- mologia de cadascun dels ampelònims catalans sense oblidar els possibles manlleus opréstecs lingüístics. Amés, he mirat d’agrupar semànticament els ampelònims en funció de les possibles motivacions, aspecte al qual he acabat dedicant un capítol específic. En el sisè apartat, el sinonímic, m’ha calgut ser especialment prudent a causa de la seva complexitat. De fet, he donat per bones (i he cartografiat27) sols aquelles sinonímies de què tinc més certesa.28 Encara que no ho sembli, aquest és l’aspecte lexicogràfic més difícil per la quantitat de vacil·lacions i contradiccions que s’acompleixen entre les diverses fonts d’informació. I, en setè lloc, hi ha l’apartat dels paral·lelismes romànics, que esdevé, de fet, una suma dels apartats anteriors; però no pas referida al català, sinó ala resta de llengües romàniques (ordenades alfabèticament): espanyol, francès, italià, occità, portuguès, retoromànic, romanès isard,29 amés del llatí clàssic i del llatí medieval. Aquest apartat és fonamental no solament per aestablir amb més fiabili- tat l’etimologia dels ampelònims catalans, sinó també per atractar d’esbrinar
formats d’escriptura, abreujar alguns termes, etc.) per adaptar-les ales meves fitxes lexicogràfi- ques, respectant sempre amb escrúpol, això sí, el sentit originari de cada definició. Per tant, mal- grat que la meva citació reflecteix les descripcions ampelonímiques de cada autor, no és ne- cessàriament una citació literal stricto sensu.Però, com que sempre incloc l’obra ilapàgina citades, qualsevol qui hi estigui interessat podrà confrontar la font original. 26. Pel que fa als meus criteris de descripció lexicogràfica, tinc ben present les encertades reflexions de RÉZEAU:«Il est difficile, et même inutile dans un dictionnaire de langue, de donner définitions trop détaillées de ces réalités. Le lecteur doit pouvoir se contenter de quelques indi- cations sommaires répondant par exemple àquelques questions: le raisin dont il s’agit est-il ha- bituellement blanc ou noir ou indifféremment l’un et l’autre? de table ou de cuve? les grappes sont-elles petites et compactes ou grosses et lâches? les grains sont-ils petits et ronds ou gros et oblongs? Ici ou là, quand elle est vraiment pertinente, une indication sur la maturité précoce ou tardive du raisin [...]» [p. 119]. 27. Finalment he preferit inserir els mapes dins de les fitxes en lloc de crear un apartat an- nex. Em penso que això és més il·lustratiu ipot facilitar la comprensió sinonímica. 28. Ho aprofito per aprecisar que, al’apartat sinonímic, l’abreviatura cf. ‘confronteu’ (que alaresta d’apartats pot tenir un sentit de relació incerta, de comparació) s’hi utilitza per arela- cionar les sinonímies més dubtoses, sovint descartades. 29. Aquesta llista no deixa de ser una còmoda simplificació de la complexa realitat lingüís- tica romànica. Cf. GARGALLO [p. 114-120], que ha escrit sobre això: «En el fons, tot és una pura qüestió d’exercici d’abstracció. Els humans (i particularment aquella raça d’humans que es de- diquen alalingüística) necessiten fer trossos de realitat idonar-los nom. Igual que es fan mapes de la terra idels oceans, ens calen denominacions per acomodar-les als trossos de realitats lin- güístiques de la Romània» [p. 114]. Ceps i raïms 0-8_Ceps i raïms 0 27/05/14 14:48 Página 22
22 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
l’origen ielrecorregut dels mots en qüestió. Osigui, es tracta de saber si els nostres ampelònims tenen un origen romànic comú osivan ser manllevats (tant antigament com modernament) d’una llengua romànica al’altra. Amés, estic convençut que aquesta recerca romànica, realitzada amb tota l’exhaustivitat possible, pot servir auns altres romanistes per aaprofundir en el camp ampelonímic de les llengües respectives. Aquest és, doncs, el motiu pel qual sempre hi he inclòs la màxima informació disponible sobre paral·le- lismes romànics,30 encara que al’hora de fer la proposta etimològica per al ca- talà sovint no necessités tanta informació.
2.2. ENQUESTES
La rellevància de les enquestes pròpies, fonamental per alafiabilitat dels resultats finals, m’obliga adedicar un capítol específic aexplicar-neelmèto- de il’abast. D’entrada, totes les preguntes han estat realitzades alocalitats on em constava que la vinya era (o havia estat recentment) un conreu important. Igualment, l’àmbit de les enquestes ha estat com més extens millor: des de les Balears fins alaFranja aragonesa, ides de la Catalunya Nord fins al País Va- lencià, passant pel Principat de Catalunya. Com que també hi he inclòs ma- pes dels ampelònims més significatius, he preferit no repetir enquestes ales localitats de l’ALDC per tal de facilitar la cartografia.31 Per no descompensar territorialment el resultat de les enquestes, n’he fet a gairebé totes les comarques vitivinícoles dels Països Catalans. Fins itot he se- guit el criteri de combinar localitats de costa, de plana idemitja muntanya per tal d’obtenir una representació ben àmplia dels diferents tipus de vinyets. Sols hi falten, lògicament, les comarques de muntanya, on no es conrea vinya.32
30. En posaré un exemple extrem: alameva entrada moscatell incloc 141 variants gràfiques romàniques, sense comptar la vintena de fomes catalanes. 31. Tot ique en el cas concret de l’Alguer una excepció de la regla hauria estat del tot justi- ficada (sobretot sabent que allà de vinya no n’hi falta), no m’ha calgut fer-la per dos motius. Pri- mer, perquè la pregunta de l’ALDC ja va ser especialment detallada al’Alguer, única localitat on l’enquestador va demanar una descripció dels ampelònims recollits. I, segon, perquè d’a- quest municipi sard en tinc més informació del que és habitual alamajoria de zones vitiviníco- les de l’àmbit lingüístic català. Gràcies, sobretot, al’acurat estudi documental d’Andreu BOSCH (UB, tesina del 1997). 32. Avui en dia, és clar, perquè abans pràcticament tota l’àrea catalanòfona va arribar aser vitícola en un moment ounaltre. Coromines ha escrit: «en l’aspecte geogràfic, ecològic itopo- nímic, serà bo d’observar que les zones on hi havia hagut conreu de vinya s’han restret molt en el Princ. ielP.Val., com ho revelen els NLL derivats de vinya en comarques on avui no n’hi ha [...]. Climes massa freds perquè avui s’hi conreïn ceps, que prosperarien ben poc; però la vida medieval afavoria (i àdhuc la dels segles de la pau post-remença) un règim municipal d’econo- mia closa» [DECat, IX, 254]. Ceps i raïms 0-8_Ceps i raïms 0 27/05/14 14:48 Página 23
EL LÈXIC DE L’AMPELONÍMIA 23
Tots els meus informants han estat pagesos,33 entre seixanta-cinc inoran- ta anys, que es declaraven bons coneixedors de la vinya ales localitats respec- tives. Tot ique sempre he preferit pagesos modestos ojornalers, en algun cas he fet enquestes apropietaris vitícoles d’una certa importància. Potser aquests darrers no són els més indicats quant apuresa dialectal, però m’aportaven més informació sobre la descripció vinícola.34 El meu mètode d’enquestahaestat diferent del de la pregunta núme- ro 935 de l’ALDC (número 1036 en el nou qüestionari publicat el 1993). Els enquestadors d’aquesta obra es limitaven ademanar les «classes de raïm», sense donar pistes als seus informants.35 Això té avantatges, perquè evita qualsevol efecte mimètic de l’enquestat. Però també té inconvenients, ja que crea força buits ales àrees dialectals que cal completar amb unes altres fonts no tan fiables. Personalment, he preferit una enquesta més dirigida, amb in- formació específica sobre les característiques del cep, dels raïms idel seu vi. Un cop els informants havien fet memòria, també preguntava sobre aquells ampelònims que no havien recordat espontàniament però que unes altres fonts situaven alazona.36 El model de qüestionari que vaig emprar correspon aproximadament a l’esquema següent: a)Enumeració dels ampelònims coneguts per l’informant (o informants) de cada localitat. b)Descripció, sovint per oposició, de les característiques principals de cada ampelònim: —lamida de la planta (cep/parra); —l’època de maduració ([molt] primerenca /[molt] tardana); —lamida dels seus raïms ([molt] grossos /mitjans/ [molt] petits); —lacompactació dels raïms ([molt] apinyats /[molt] esparsos);
33. Resulta obvi que, donada la divisió tradicional del treball, calia enquestarprincipalment homes. Tot iaixò, en més d’un cas, la presència de la dona de l’enquestat m’ha estat força útil. Sobretot pel que fa als raïms de taula, ja que les mestresses acostumen adescriure millor les va- rietats de la plaça. 34. Un pagès que sols hagi tingut una vinya per al consum propi pot no saber, per exemple, la mena de vi que fa una varietat concreta oelgrau òptim de maduració. Al cap ialafi, ell bar- reja al cup tots els raïms alhora. (Sobre aquest costum secular de fer vins barrejats, vegeu les do- cumentades observacions del DncF [p. 22-23].) En canvi, l’amo d’un celler sap molt millor el color, el grau, etc., de cadascuna de les varietats que es vinifiquen. 35. De fet, es tractava d’un acte de memòria col·lectiva, que en alguna localitat concreta ha pogut donar resultats escadussers; però que, ampliat a190 poblacions catalanòfones, dóna una visió completadeconjunt. 36. Malgrat tot, reconec que en algun cas aquesta insistència ha pogut provocar distorsions al’àrea dialectal, perquè l’informant pot acabar donant per bons geosinònims d’unes altres zo- nes. Es tracta d’ampelònims que no li són propis, però dels quals ha sentit aparlar. Ceps i raïms 0-8_Ceps i raïms 0 27/05/14 14:48 Página 24
24 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
—ladestinació dels raïms (per amenjar /per apansificar /per avinifi- car/ per adestil·lar). —lamida dels seus grans ([molt] grossos /mitjans /[molt] petits); —aforma dels grans (rodons/llargaruts); —elcolor dels grans (blanc/verdós/daurat/ros/roig/grisenc/morat/negre); —elseu sabor (excel·lent/bo/passador/dolent/immenjable); —laconsistència de la carn (cruixent/molla); —elgruix de la pellofa ([molt] gruixuda /[molt] fina); —lamida de les llavors ([molt] grosses /inexistents); —laduresa de la cua (forta/tendra).37 c)Descripció dels vins en cadascuna de les varietats viníferes: tonalitat, grau alcohòlic, gust, etc. d)Possibles geosinònims coneguts per l’informant. Al’hora de cartografiar, solament represento els resultats de l’ALDC (amb el permís corresponent), els meus propis iels d’altres autors que, de ma- nera més omenys sistemàtica, fan servir la transcripció fonètica.38 Igualment, al’hora d’oferir les descripcions fruit de les meves enquestes, sols incloc aquelles dades que, al meu parer, he pogut contrastar suficientment. De tota manera, cal entendre-les com adades relatives. Els conceptes gros o prime- renc,39 per exemple, poden variar d’un parlant aunaltre, depenent de múlti- ples factors quasi impossibles d’objectivar: les característiques del vinyet, les necessitats concretes del vinyataire, l’edafologia de cada terreny, la benignitat meteorològica, etc. Tot seguit enumero, agrupades per comarques,40 les localitats on vaig rea- litzar una enquesta completa: Parestortes, Cotlliure (Rosselló); Vilajuïga (Alt Empordà); Calonge de Mar (Baix Empordà); Santa Coloma de Farners (Sel- va); Artés (Bages); Alella (Maresme); Esparreguera (Baix Llobregat); la Gra- nada (Alt Penedès); Creixell de Mar (Tarragonès); Sarral (Conca de Barberà); Riudoms (Baix Camp); Sant Lluís (Menorca); Consell, Porreres, colònia de Sant Pere [Artà] (Mallorca); Santa Agnès de Corona [Sant Antoni de Port-
37. Algunes d’aquestes dades secundàries (també podria esmentar la forma dels pàmpols, per exemple) no són destacades pels informants per atotes les varietats, sinó que són atribuïdes aalguna classe específica (de cua marcadament dura, especialment fina de pellofa, etc.). 38. Faig servir puntualment dades d’Alcover-Moll, Coromines, Sistac, Bosch, etc. De tota manera, les enquestes principals són les de l’ALDC iles meves; gràcies, sobretot, al’homoge- neïtat diacrònica idiatòpica. 39. En la pràctica, sols destaco la maduració d’una varietat quan és manifestament prime- renca (15 de juliol -15d’agost) omanifestament tardana (15 d’octubre -15denovembre). 40. Les localitats que no són cap del seu municipi el tenen escrit entre claudàtors. Ihoapro- fito per aavisar que ni el petit llogaret dels Hostalets(al terme de Montoriol) ni els barris de Sants (Barcelona) odelaFonteta de Sant Lluís (València) no apareixen com atals al’Atles de la GEC, model emprat per alanormalització toponímica d’aquestes llistes de localitats catalanes. Ceps i raïms 0-8_Ceps i raïms 0 27/05/14 14:48 Página 25
EL LÈXIC DE L’AMPELONÍMIA 25
many], Sant Agustí des Vedrà [Sant Josep de sa Talaia] (Eivissa); Belianes (Urgell); Vilves [Artesa de Segre] (Noguera); Figuerolad’Orcau [Isona] (Pa- llars Jussà); el Campell (Llitera); Torrent de Cinca (Baix Cinca); Porrera (Priorat); Gandesa (Terra Alta); la Sorollera (Matarranya); Santa Bàrbara (Montsià); Traiguera (Baix Maestrat); Torreblanca (Plana Alta); les Useres (Alcalatén); Llíria (Camp de Túria); Montserrat d’Alcalà (Ribera Alta); l’Al- forí, Aielo de Rugat (Vall d’Albaida); Castalla (Alcoià); Jesús Pobre [Dénia] (Marina Alta); Polop (Marina Baixa); Monòver (Valls del Vinalopó). També hi inclouré separadament les localitats d’on sols tinc informacions fragmentàries, per diverses raons:41 Vallmoll (Alt Camp); Torredembarra (Camp de Tarragona); Mont-roig del Camp, Montbrió del Camp (Baix Camp); Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca); Sant Antoni de Portmany (Eivissa); Corbera d’Ebre (Terra Alta); Conques [Isona] (Pallars Jussà); Areny de Noguera (Alta Ribagorça); la Pobla de Vallbona (Camp de Túria); Montixelvo (Vall d’Albaida). Finalment hi inclouré les localitats enquestades per l’ALDC respectant- ne la pròpia ordenació,42 però eliminant-ne els indrets on els parlants no co- neixien les classes de raïm: Salses, Estagell, Perpinyà, Sant Cebrià de Rosselló, els Hostalets [Montoriol] (Rosselló); Mosset, Jóc, Cornellà de Conflent (Conflent); Ceret, Prats de Molló (Vallespir); Maçanet de Cabrenys, Basse- goda, Oix [Montagut de Fluvià] (Garrotxa); Llançà, Roses, Lladó, Camallera (Alt Empordà); Alp (Cerdanya); Queralbs, Planoles, les Llosses (Ripollès); Banyoles (Pla de l’Estany); l’Esquirol, Prats de Lluçanès, Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona); Girona, Llagostera (Gironès); Begur, Cruïlles [Sant Sadurní de l’Heura],Palamós (Baix Empordà); Peracamps [Llobera de Sol- sonès] (Solsonès); Cardona, Moià, Balsareny, Sant Salvador de Guardiola (Bages); Campins, Cànoves (Vallès Oriental); Tossa de Mar (Selva); Castell- follit de Riubregós, Calaf, Sant Jaume Sesoliveres [Piera] (Anoia); Tordera, Sant Andreu de Llavaneres(Maresme); Freixenet de Segarra [Sant Guim de Freixenet], Cervera, Sanaüja (Segarra); Vacarisses, Sentmenat, Barberà del Vallès (Vallès Occidental); Aguiló [Santa Coloma de Queralt], Santa Colo- ma de Queralt, Vimbodí (Conca de Barberà); Cervelló, Sant Boi de Llobre- gat (Baix Llobregat); Sants [Barcelona] (Barcelonès); Sant Jaume dels Do-
41. Les raons d’aquesta fragmentació són diverses: un canvi de localitat per atrobar subjec- tes més escaients, la col·laboració de nadius de pobles veïns, etc. Lògicament, no podia ignorar aquestes dades d’interès iles aprofito sempre que puc per acompletar les àrees dialectals imi- llorar les sinonímies. 42. No respecto, però, els municipis de l’època, sinó que m’atinc ales municipalitats dels anys noranta. Crec que això facilita la localització geogràfica actual, encara que es donin casos com el de Bassegoda, municipi de la Garrotxa en el moment de fer-se l’entrevista de l’ALDC, que poc després (a. 1969) va passar apertànyer al terme d’Albanyà (Alt Empordà). Ceps i raïms 0-8_Ceps i raïms 0 27/05/14 14:48 Página 26
26 DICCIONARIDELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
menys (Baix Penedès); la Febró, Cambrils (Baix Camp); Alió (Alt Camp); Sant Pere de Ribes (Garraf); Tarragona (Tarragonès); Ciutadella, es Migjorn Gran, Maó (Menorca); Pollença, Sóller, Alaró, Sineu, Son Cervera, Montuïri, Llucmajor, Felanitx, Santanyí (Mallorca); Sant Josep de sa Talaia, Eivissa (Eivissa); l’Alguer (Sardenya); les Paüls, Sopeira (Alta Ribagorça); Sort (Pa- llars Sobirà); Arfa [Pla de Sant Tirs], Peramola (Alt Urgell); Sarroca de Belle- ra, Palau de Noguera [Tremp], Isona (Pallars Jussà); la Pobla de Roda, Tolba, Estanya [Benavarri] (Baixa Ribagorça); Àger, Cubells (Noguera); Peralta de la Sal (Llitera); Almenar, Lleida (Segrià); Agramunt (Urgell); Linyola (Pla d’Urgell); Saidí, Fraga, Mequinensa, Favara de Matarranya (Baix Cinca); Ar- beca, Granyena de les Garrigues, Vinaixa (Garrigues); Margalef, la Torre de Fontaubella, Marçà (Priorat); Riba-roja d’Ebre, Móra la Nova (Ribera d’E- bre); Vilalba dels Arcs, Horta de Sant Joan (Terra Alta); Massalió, Valljun- quera, la Codonyera, la Torre Velilla,43 Vall-de-roures, Bellmunt de Mesquí, la Ginebrosa, Aiguaviva de Bergantes (Matarranya); l’Ametlla de Mar, Ro- quetes (Baix Ebre); Mas de Barberans, Amposta, Ulldecona (Montsià); Sorita de Morella, Xiva de Morella [Morella] (Ports); Rossell, Vinaròs, Sant Mateu del Maestrat, Alcalà de Xivert (Baix Maestrat); Albocàsser, Vilafranca del Maestrat (Alt Maestrat); Atzeneta del Maestrat (Alcalatén); Cabanes de l’Arc, Castelló de la Plana (Plana Alta); Fondeguilla, la Llosa de la Plana (Plana Bai- xa); Algímia de la Baronia, Benifairó de les Valls (Camp de Morvedre); Casi- nos, Vilamarxant (Camp de Túria); el Puig de Santa Maria, la Fonteta de Sant Lluís [València], Alfafar, Picassent(Horta); Torís, l’Alcúdia de Carlet, Alzira, Alberic, Sallent de Xàtiva (Ribera Alta); Sollana, Albalat de la Ribera (Ribera Baixa); Simat de Valldigna, l’Alqueria de la Comtessa (Safor); Benigànim, On- tinyent (Vall d’Albaida); Montesa, la Font de la Figuera (Costera); Pego, Xà- bia (Marina Alta); Muro del Comtat (Comtat); Tàrbena, Altea (Marina Baixa); Beneixama (Alcoià); la Torre de les Maçanes, Alacant (Alacantí); Novelda, el Pinós de Monòver (Valls del Vinalopó); Crevillent, Guardamar (Baix Segura).
43. L’ALDC utilitza el topònim de la GEC: la Torre de Vilella;però jo m’estimo més ate- nir-me alapronúncia local: la Torre Velilla,tal com ja han fet RAFEL [p. 27-28] iuns altres es- tudis posteriors sobre la Franja aragonesa (alguns la grafien amb guió: Torre-Velilla). De tota manera, la regularització toponímica escapa ales meves intencions, perquè es podrien qüestio- nar uns altres noms com l’arcaisme la Torre de les Maçanes,vila que avui dia tothom anomena Torremançanes.També ha caigut en desús el topònim l’Alforí,poble conegut modernament pel nom de Fontanars. Ceps i raïms 0-8_Ceps i raïms 0 27/05/14 14:48 Página 27
EL LÈXIC DE L’AMPELONÍMIA 27
2.3. ABREVIACIONS
28 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
occ. / OCC.occità p. pàgina, pàgines p. romàn. / P. ROMÀN.paral·lelismes romànics per ex. per exemple pl. plural port. / PORT.portuguès rèt. / RÈT.retoromànic orètic rom. / ROM.romanès ross. rossellonès Ross. Rosselló s. segle, segles (seguit oprecedit d’un nombre en xifres romanes) s. sota [l’entrada] sin. / SIN.sinonímia sing. singular UB Universitat de Barcelona v. vegeu val. valencià Val. València Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 29
2.4. LÈXIC Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 30 Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 31
A
1 abeller m. À. DIAL.: abeier (Calonge des» [PLINE, XIV, 31].45 | Els únics de Mar) [FAVÀ]. | beier negre (Ale- dubtes apareixen en l’etimologia lla) [FAVÀ].44 italiana. Però això no implica unes DESCR.: abeller «cep molt prime- altres explicacions coherents, única- renc que carrega força els sarments. ment demostra la falta d’enques - Gra negre clar, petit i llargarut. De tes sobre el terreny a l’estudi de pell ben fina, és molt dolç per a THBuc,46 que ha escrit: «vespaiolo. menjar» [FAVÀ]. | abeller negre Dal it. vespaio ‘nido di vespe’ it. «cep de raïms apinyats i prime- vespa ¨ lat. VESPA forse perchè ha rencs. Gra negre, rodó i petit. De un sapore pungente o, come affer- pell fina i molt dolç, fa un vi molt ma il Veronelli, un odore intenso fi» [FAVÀ]. come un nido di vespe. Ma forse è ETIM.: Tant els informants d’Ale- una varietà di uva che attirava parti- lla com el de Calonge m’expliquen colarmente le vespe» [p. 200]. | A que aquesta varietat, molt dolça i l’últim, destacaré que la presència fina de pell, és una de les preferides d’aquest ampelònim (apiana) a l’o- per les abelles. | Sens dubte, l’am- bra llatina de Plini el Vell així com pelònim abeller s’explica per la in- sistent presència d’aquests insectes 45. Més modernament, el TdF (s. abihié) al voltant del seus raïms primerencs ha escrit per a l’occità: «variété de raisin qui i ensucrats. Ja en el s. I dC es docu- attire les abeilles». També llegeixo al DRAE menta aquesta mateixa explicació: (s. uva): «abejar. Variedad de uva, que apete- «Apianes. Doivent leur surnom aux cen con preferencia las abejas i avispas». abeilles (apes) qui en sont très frian- 46. A les meves enquestes sovintegen les poblacions catalanes on els parlants han rela- 44. Variant ioditzada arcaïtzant del cat. cionat alguns raïms amb les apetències de les central (beier < abeller). L’afèresi de la vocal abelles (o de les vespes). Són, entre altres, el inicial ha estat provocada segurament per fo- cas de Riudoms, on es relacionen amb les be- nosintaxi a causa de l’ús habitual de l’article lles ‘abelles’, o el de Monòver, amb les vispes determinat (cf. DECat, I, 9). ‘vespes’. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 32
32 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
les antigues i diferenciades variants «(Lamego, 1531) Casta do vino de romàniques (esp. abejar, abejera; fr. peesam de muita soma» [ap. CTal, abellaine; occ. abihano, abihié; 521]; «Casta de uva muito doce cul- port. abelhal, abelheiro, etc.) impli- tivada nas regiôes duriense e trans- quen necessàriament l’existència montana | Vinho fabricado com essa d’un semantisme comú en el llatí uva» [NDCLP]; «(Galicia) Uvas ne- vulgar, mantingut fins avui en di- gras» [DEGC, s. uvas]. | abelhas, verses llengües romàniques.47 abelheiro «(Galizia) Uva tinta» [PO- P. ROMÀN. ◊ ESP.: abejar «varie- SADA, 247]. | abelleiro «(Pontevedra, dad de uva, de grano más grueso, s. XVIII) Uvas» [MSar, 300]. menos jugoso y con hollejo más duro que la albilla» [DRAE, s. 2 afartabous m. À. DIAL.: afartabous uva]. | abejera «(Andalucía, 1807) (Conques) [FAVÀ]. Uvas muy apiñadas trasovadas ver- DESCR.: afartabous «cep de raïms des muy jugosas» [ROJAS, 116]. ◊ grossos i esparsos. Gra blanc, gros i FR.: abeillane «(a. 1600) Espece de rodó; de pell aspra. Poc bo per a raisin» [SERRES, 152]. ◊ IT.: Cf. ves- menjar i fluix per a fer vi, encara que paiolo «(a. 1754) Specie di vino della molt productiu de suc» [FAVÀ]. zona di Breganze; vespolina/-o (a. ETIM.: Ampelònim segurament 1839; b. piem.) Specie di vitigno col- man llevat a l’occità, com apunta l’i- tivato nel Piemonte e nell’Oltreppò solament de la variant pallaresa,48 Pavese; (piem.) vespoulina; (ro- enfront dels nombrosos paral·le - man., 1825; cal. sett.; cal. centr.) ves- lismes occitans: (as)sadoulo-bouié, parola; (sic.) visparola; (sic., 1696) sau lo-bouie, gounflo-bouié, couflo- vispalora» [ap. THBuc, 200]. ◊ LL. bouié. De tota manera, la presència CL.: apianes «(a. 77 dC) Il en est sarda (sazza-bovus) també permet deux variétés, également tomenteu- pensar en un semantisme romànic ses. L’une mûrit plus rapidement, comú.49 Referit a una varietat molt bien que l’autre aussi soit hâtive. productiva, encara que de poca Leurs vins, d’abord doux, prennent qualitat, que valdria per a afartar, de l’âpreté avec les années» [PLINE, fins i tot, els bous. Per un desplaça- XIV, 31]. ◊ OCC.: «abihano, abe - ment se màntic, el compost hauria lhano (languedocien) (a. 1878) Cé- passat dels bous als bovers; almenys page cultivé dans l’Ardèche» [TdF]. en occità, en què popularment s’a- | abihié, abelhè (languedocien), nomenen bouiés els pagesos més abelhèi (bordelais) «(a. 1878) Varié- humils. Es tracta, doncs, d’una for- té de raisin» [TdF]. ◊ PORT.: abelhal ma sardònica d’atribuir la mateixa
47. Encara que pugui canviar la motiva- 48. Tot i això, hi puc afegir una altra frui- ció, uns altres vegetals han rebut en català ta d’idèntica motivació en cat. nord-occiden- aquesta mateixa derivació adjectiva (de abe- tal: la pruna afartabèsties (a la Ribagorça, se- lla): la carabassa abellera o beiera (a Sant An- gons el DCVB, s. pruna). toni d’Eivissa, segons el DCVB, s. carabassa) 49. En el qual podríem incloure, fins i tot, i el blat abellar (a Llucena, segons el DCVB, l’antic i estès raïm boval (= dels bous) del cat. s. blat). occidental. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 33
LÈXIC 33
fam als qui els atenen que als ani- sard, ni del caràcter compost del mals.50 mot a partir de l’epítet albu (< ll. cl. SIN.: A Conques consideren afar - ALBUS ‘blanc’).52 De fet, el cat. alb/-a tabous un nom alternatiu de pansot té un ús exclusivament literari (i (v. pansa). onomàstic) a tota l’àrea lingüística. P. ROMÀN. ◊ OCC.: «assadoulo- Cf. l’ampelònim alg. brancal (dissi- bou ié (= sadollabover), sadou- milació de blancal ¨ blanc). | El se- lo-bouié, saulo-bouie (dauphinois) gon terme d’aquesta proposta, (a. 1878) Variété de raisin blanc à però, ja m’inspira més descon- gros grains très serrés. V. gounflo- fiança. No trobo enlloc cap referèn- bouié» [TdF, s. assadoulo-bouié]. | cia als raïms de Tunis. A més, la de- Cf. «gounflo-bouié (= inflabover), finició sarda del 1780 destaca que es couflo-bouié (languedocien) (a. tracta d’una varietat de gra rodó. 1886) Variété de raisin blanc, à Potser cal considerar una deturpa- grosses grappes et à grains serrés. V. ció a partir de l’adjectiu sard redu- assadoulo-bouié» [TdF, s. gounflo- nis (< ll. ROTUNDU ‘rodó’).53 Sobre- bouié]. ◊ SARD: sazza bovus (= sa- tot, tenint en compte que la variant dollabous) «(Quarto, 1897) Uva més antiga de què hi ha constància a rossa da vino e da pasto che può l’Alguer és ar
34 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
l’Alguer. L’experiència enquesta- ben gros i llargarut. Raïm de taula dora em diu que a cap població no dolç i de pell fina» [FAVÀ]. coneixen més de vint-i-cinc classes ETIM.: Ampelònim provinent de diferents de raïms. A partir d’aquí, la localitat murciana del mateix nom: els enquestats comencen a esmen- Aledo.57 tar, si de cas, geosinònims veïns que SIN.: Tant PÉREZ [p. 62] com la puguin conèixer més o menys bé. GVal [p. 21] consideren aledo un Suposo que això és el que devia pas- sinònim de real. L’ALDC, però, re- sar a Urgias amb aquest ampelònim cull a Novelda una subvarietat de sard (i amb uns altres que sols es- aledo real que diferencien de aledo mentaré: cutunat, gardaré, grixera, (comú).58 malasissa i nieddu porcu).55 P. ROMÀN. ◊ ESP.: aledo «(Mur- P. ROMÀN. ◊ SARD: arvudunis «(a. cia) Uva de mesa» [SERRANO, 184]; 1780) Uve bianche. Primitiva, di gra- «variedad blanca y con semillas. Es ni rotondi» [MANCA, 27]. de maduración tardía. Presenta ra- cimos de buen tamaño y sueltos, 4 aledo m. DOC.: (Alacant, 1885) bayas grandes» [PÉREZ, 62]. «Aledo» [ABELA, 314]. À. DIAL.: aledo (Val.) [GVal, 21]; 5 alicant o alicante m. DOC.: (a. (Algímia de la Baronia, Casinos, Pi- 1871) «Alicant» [RevSI, XX, 314]. | cassent, Novelda, Crevillent, Guar- (Garraf, 1890) «Darrerament s’han damar) [ALDC]; (Torreblanca, fet en aquesta comarca algunas Montserrat d’Alcalà, Monòver) plantacions de tintorers híbrits Pe- [FAVÀ]. | ledo (Cabanes de l’Arc) tit Bouchet y Garnatxas tintoreras, [ALDC].56 Alicant-Bouchet...» [ROIG, 51]. DESCR.: aledo «variedad de uvas À. DIAL.: alacant (Ross.) [GUITER, blancas» [ABELA, 314]; «cep de raïms 100].59 | alicambuixer (Petra) [DCVB, emparrats, grossos i esparsos; de maduració molt tardana. Gra blanc, 57. Segons els informants de Monòver, no es tracta d’una varietat tradicional, ja que 55. Un parell d’observacions. Primera: el fa pocs anys que es conrea a la comarca. cutunat sembla un mot sard equivalent al nos- 58. Se suposa que es tracta d’una subva- tre ‘codonyat’ (del ll. COTONEATUS). En italià, rietat de més qualitat. És lògic, per tant, que trobo documentat l’adjectiu cotognino ‘co- sovint acabi desplaçant la varietat comuna, donyat’ per a qualificar el gust d’un vi (GDLI, tant en el camp agronòmic com en el lingüís- III, 919). També vull recordar l’existència me- tic. Cf. imperial (¨ calop imperial ). dieval del vi de codonys, un dels possibles suc- 59. Variant que sembla haver estat ultra- cedanis del raïm. Segona: sobre el nieddu por- corregida per a adaptar-la a la normativa cata- cu, v. la meva entrada nieddu mannu. Cf. també lana. (La raó d’aquesta preferència s’explica BOSCH, 649. pel fet que així l’anomenen els mateixos par- 56. Afèresi provocada per una aglutinació lants del val. meridional, però no la resta de de l’article amb la vocal següent a causa d’una l’àrea lingüística catalana). Tant l’ALDC com associació amb el femení (l’aledo > la ledo). jo recollim sempre al cat. septentrional el cas- ROMERO [p. 74], fins i tot, situa a Castelló un tellanisme alicante, sense cap mena d’adapta- cep híbrid edo; però potser és una nova afère- ció; o bé la forma pròpia de tot el cat. oriental: si, en aquest cas ja sobre ledo (ledo > l’edo). alicant. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 35
LÈXIC 35
s. raïm].60 | alicant (Oix) [ALDC]; Per tant, el nom devia ser posat pel (Vilajuïga) [FAVÀ]. | alicant boixer seu creador i, posteriorment, els (Girona, Cassà de la Selva) [TrL]. | parlants en devien fer adaptacions. alicante (Salses, Estagell, Mosset, És un fet que un famós agrònom Sant Cebrià de Rosselló, Jóc, els francès, Henry Bouschet, va dur a Hostalets [Montoriol], Cornellà de terme un gran nombre d’hibrida- Conflent, Ceret) [ALDC]; (Pares- cions amb l’objectiu principal d’aug- 62 tortes) [FAVÀ]. | alilcante (Prats de mentar la coloració del vi. Entre Molló) [ALDC].61 aquestes va reeixir la del cep garnat- 63 DESCR.: alacant «el més corrent i xa, base del famós vi d’Alicant, el més apreciat dels raïms tintorers. amb una varietat ja encreuada que el El seu vi és espès, i deixa un color creador havia anomenat petit bous- vermell» [GUITER, 100]. | alicam- chet [ap. TLF, II, 508]. Aquest patri- buixer «raïm llarguer, de grans ne- monial origen alacantí de l’antic vi de gres i poc espessos; no és bo per a garnatxa va portar Bouschet a bate- menjar i dóna molta negror al vi» jar el nou híbrid com a Alicant(e)- [DCVB, s. raïm]. | alicant «cep pri- Bouschet. La forma es va reduir aviat merenc de raïms mitjancers. Gra i es va popularitzar en Alicant(e).64 | rodó i molt negre, emprat per a do- De tota manera, mentre que el TLF nar més color al vi» [FAVÀ]. | alicant boixer «tintorer híbrit de bona 62. Segons el DncF [p. 38]: «Alicante graduació alcohólica» [ROIG, 51]; Bouschet désigne un hybride, obtenu en 1855, à «raïm negre que fa el vi de color ne- partir d’un croisement de Petit Bouschet gre» [TrL]. | alicante «raïm negre [Teinturier du Cher ¥ Aramon] ¥ Grenache, que fa el vi molt negre» [ALDC]. par Henry Bouschet, vigneron-pépiniériste à ETIM.: L’origen toponímic de l’a- La Calmette, commune de Mauguio (Hé- licant és prou evident, però cal ex- rault)». A Catalunya, les hibridacions de Bous- plicar sobretot la presència d’una chet ja són esmentades a final del XIX [RevSI, variant castellana alicante, especial- XXV, 100]. ment en una zona catalanòfona tan 63. Segons explica un historiador agrari: «Els primers vins alacantins comercialitzats el poc propícia com és el Rosselló. | Per segle XV eren justament imitacions del vi de a resoldre l’origen d’aquest ampelò- Malvasia [...] el raïm de garnatxa va servir, nim, cal tenir en compte que cep i abans de ser substituït pel monastrell, per a raïm, a diferència del vi originari, són l’elaboració del primer Fondellol, més cone- fruit d’una creació híbrida del s. XIX. gut als seus orígens amb el genèric vi d’Ala- cant» [Vins, 21]. 60. Tant aquesta forma aglutinada ali- 64. Aquest caràcter recent del manlleu cambuixer com la imaginativa forma desdo- ajuda a entendre també per què trobem el blada alicant boixer no són res més que una nom acastellanat en el rossellonès. Ho podem adaptació al català de l’híbrid fr. alicant-bous- comprovar, per exemple, en la lexicografia chet, el qual deu el nom a un especialista d’em- dialectal italiana: el VCors (s. alicante) parla, pelts i hibridacions a la França fil·loxèrica del al tombant d’aquest segle, d’un «termine nuo- segle passat: M. Bouschet (v. infra). vo, perchè recente è l’introduzione di questa 61. Forma recollida en una població mun- specie di vitigno spagnuolo». Semblantment, tanyenca (i, per tant, no gaire vitícola), provo- el vocabulari sicilià de MICHEL [p. 202] docu- cada per una propagació sil·làbica alveolar. menta l’alicànti al 1930. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 36
36 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
(s. alicante) parla d’un vi d’Alicante preguntat sobre tanta complexitat en la segona meitat del XVII,65 jo, en sinonímica: «Asegúrase tamén ás canvi, trobo documentat el 1667 un veces que o Alicante cultivado na «cépage alican [d’Espagne]» [ap. Galizia é o mesmo existente no País CTal, 530], i el 1690 una «vigne d’A- Valenciá (Alicante Bouschet), na- lican» [ap. DncF, 37]. Igualment, la mentras que noutras ocasións é coa forma tradicional d’Occitània, on caste Garnacha coa que se identifica. aquesta varietat és molt conreada, Son o Alicante Bouschet e a Garna- sempre és alicant, per no parlar del vi cha castes similares? Ainda que ta- licanto de la Loira. Així, doncs, cal mén nalgunhas zonas da Fráncia se posar en quarantena el fet que la for- utiliza o nome de Alicante como si- ma antiga francesa fos alicante des nónimo de Grenache ou Garnacha, d’un origen. Segurament, la variant diferencia-se ben este “Alicante” do castellanitzant és posterior i vincula- Alicante Bouschet, entre outras cou- da a la consolidació i la difusió esta- sas diferencia-se da Garnacha por- tal d’unes llengües romàniques en- que nesta caste o xugo de polpa é front d’unes altres.66 branco (pode-se facer o viño en bran - SIN.: Força complexa és la sinoní- co de feito) e no Alicante Bouschet a mia de alicant (o alicante), el qual so- polpa ten unha fortísima cor tinta» vint ha estat associat amb la granatxa [MASA, 4]. | Per a aclarir aquesta con- (cf. garnatxa). Així llegeixo al TLF troversia, cal primer entendre el fe- francès [II, p. 508]: «alicante, appelé nomen agronòmic de la hibridació. aussi grenache». Un segle abans M’explico: a mitjan s. XIX, la deman- RENDU ja havia escrit: «granatxa ne- da de vins amb molt color va posar gre, appelé aussi Alicante dans le de moda els raïms tintorers; és a dir, Roussillon» [I, p. 1r].67 En espanyol, d’un negre intens. Aquests es van el DHLE (s. alicante) escriu: «(a. obtenir mitjançant inflorescències i 1939) Variedad de vid llamada tam- empelts de varietats nobles (com la bíen Garnacha». Així mateix, HI- garnatxa) amb varietats nigèrrimes DALGO [p. 151] hi afegeix una nova inferiors (com el teinturier francès). sinonímia: «garnacha tinta; en Fran- D’aquests encreuaments van néixer cia: Roussillon o Alicante». V. rosse- varietats híbrides com la garnatxa lló. | Un ampelògraf gallec també s’ha tintorera o l’alicant-bouschet. Així, doncs, l’alicant podria equiparar-se 65. Sobre les raons històriques que expli- com a híbrid amb la garnatxa tinto- quen la fama antiga d’un vi provinent de la ciu- rera (v. tintorera), però mai amb el tat portuària d’Alicant, v. l’etim. de benicarló. cep originari.68 66. Tot i això, a terres castellanes el raïm alicante té una datació prou antiga. Hi apa - reix dos cops en espanyol a finals del XVIII 68. Això és molt clar a Cotlliure. En aques- (v. p. romàn.) un segle abans de fer-ho a l’àrea ta població de la Marenda, famosa pels seus lingüística catalana. vins de postres, en diferencien tres subvarietats: 67. També puc esmentar sinonímies en el granatja blanc, el granatja gris i el granatja català, com les de Piqueras: «garnatxa: vidue- negre. També coneixen l’alicante, però no l’han ño conocido también como Alicante en Cata- conreat mai perquè es tracta d’una varietat me- luña, vernassa en Sant Mateu» [Guía, 119]. diocre pròpia de la plana rossellonesa. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 37
LÈXIC 37
69 P. ROMÀN. ◊ ESP.: alicante «(a. IT.: alicante «specie di vitigno spa - 1789) La uva de este vidueño es gnuolo» [VCors]; «(XIX sec.) Pregiato muy menuda, negra y áspera; no vino spagnolo di Alicante, città della sirve para comer, y solo para dar Catalogna» [DEI, 122]. | alicànti color a otros vinos tintos | Cierto «(Sicilia, 1930) Varietà d’uva pregiata vino tinto, espeso, de sabor dulce y introdotta dalla Spagna» [MICHEL, ligeramente áspero | (Chile) Cierta 202].70 ◊ OCC.: alicant «(Lot, 1835) clase de vino» [DHLE]; «(El Bier- Variété à grains noirs, ronds» [ap. zo) Clase de uva blanca» [ARIAS, DPF, s. rasin]; «Variété de raisin 128]. | d’Alicante «(Llano) Uva noir. v. carcassès, catalan, granacho. tintorera de color sangre, importa- Parce que ce cépage, qui produit da a Asturias a fines del siglo XIX» beaucoup, ne devient pas vieux» [AVes, 303]. ◊ FR.: alican «ou Gros [TdF]; «(Gard, 1784; la Drôme, noir d’Espagne. (a. 1667) Cépage» 1804) Petit grain rond, noir, grappe [ap. CTal, 530]. | alicante «(a. longue» [ap. DncF, 37]. ◊ PORT.: 1877) Cépage du Midi, qui est cul- alicante «(Algarve) Casta de uva tivé en Algérie» [DLF]; «(2e moitié preta | Vinho dessa casta. De Ali- e XVII s.) Vin liquoreux très réputé, cante» [DdeF]; «(Galizia) Uva tinta de couleur rouge sombre, d’un de- con mucha flojedad» [POSADA, 248]. gré alcoolique assez élevé, produit | alicante-vermelho «casta de uva par la province d’Alicante, en Es- avermelhada, variedade de alicante» pagne; vin du même type produit [DdeF]. en Algérie et dans le Midi de la France | Cépage d’où provient le vin 6 alicantí m. DOC.: (a. 1871) «alican- d’Alicante; nom donné, dans le tí» [RevSI, XX, 293]. Midi de la France et en Algérie, au À. DIAL.: alacantí (Mall.) [DCVB, cépage à fruits rouges» [TLF, II, s. raïm]. | alicantí (Falset) [TrL]; 508]; «(a. 1755; Aveyron, 1784) (Mall.) [ROSES, 33].71 | Cf. pansa ali- Grappe grande, bien garnie de cantina (Creixell de Mar) [FAVÀ]. grains ronds, leur peau est dure et noire» [ap. DncF, 37]. | alicant(e) 69. El GDLI no inclou cap entrada del bouschet «Cépage teinturier hy- cep alicante. No caldria, en principi, qüestio- bride (croisement de grenache et de nar la manca d’aquest préstec modern si no petit bouschet) cultivé dans le Midi fos perquè (s. granazzo) parla del vitigno ali- de la France et en Algérie» [TLF, cante com a sinònim. II, 508]; «(a. 1874, 1879) Cépage 70. Tractant-se d’una varietat d’introduc- assez productif, à grappes moyen- ció recent, no veig gens clar que es tracti d’un nes, à grains moyens, sphériques, préstec espanyol. Més aviat cal pensar en un mot noirs, à jus rouge très coloré» manllevat al francès, llengua en què es coneix [DncF, 36 i 38]. | d’alican «(a. principalment aquest ampelònim i des de la qual suposo que s’ha estès als parlars italians. 1690) Grosse grape, fort garnië de 71. Aquesta duplicitat entre alicant(í) i ala- gros grains bons à manger, & mei- cant(í) no és estranya a Mallorca, on habitual- lleurs à faire du vin» [ap. DncF, ment se sent el topònim Alicant, però on també 37]. | Cf. licanto «(Croix) Qualité es coneix una varietat de figues anomenades de vin rouge» [FEW, XXI, 497]. ◊ popularment alacantines (DCVB, s. figa). Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 38
38 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
DESCR.: alacantí «varietat de cep i luia (Mall.) [TrL, s. raïm]. | al·leluia de raïm blanc, de gra gros, tendre blanca, al·leluia negra (Marrat - i cruixent» [DCVB]; «raïm de grans xí) [TrL]. | laluier (Felanitx) [TrL, negres i atapeïts» [DCVB, s. ra - s. raïm].74 ïm].72 | alicantí «cep que produeix DESCR.: aleluia «casta de raïm ne- un raïm blanc, de gra gros, tendre i gre, de gra gros i apinyat, de gust cruixent» [DAg]; «cep de parra, bastant passador per fer-ne vi» blanc rosat, els raïms del qual ma- [DCVB]; «raïm, no és bo per a duren poc al cep» [TrL]. | pansa ali- menjar i fa un vi ordinari i de poc cantina «cep de raïms llargs i pri- grau» [DCVB, s. raïm]. | aleluier merencs, de taula. Gra blanc-rosat, «classe de raïm» [TrL, s. raïm]. | llargarut i sucós» [FAVÀ]. al·leluia blanca, al·leluia negra ETIM.: Ampelònim que prové del «classe de raïm» [TrL]. gentilici Alacant (o Alicant). Per les ETIM.: Deixant de banda l’etimo- descripcions, aquest alicantí sembla logia hebrea d’aquest mot eclesiàs- una varietat diferenciada del famós tic (halleluiah Æ ALLELUIA ‘alabeu alicant(e). El compost de Creixell Déu’), cal tenir present que l’al·le- sembla esclarir la raó toponímica: es luia és un cant d’alegria (amb toc de tracta d’una referència a les conegu- campanes) que s’interpretava a les des panses alicantines (cf. alicant). esglésies el Dissabte de Pasqua. Es Aquesta varietat devia ser importa- tracta, per tant, d’un ampelònim da de la Marina d’Alacant per a pan- vinculat amb la Pasqua, època en sificar, segons els sistemes que han què no hi ha evidentment cap raïm donat fama a la regió: v. pansa va- madur, però en la qual es consu- lenciana. mien tradicionalment les panses (v. pascali). Suposo que el raïm al·le- 7 al·leluia f. DOC.: (a. 1871) «Alelu- luia va ser antigament conreat amb ya [...]. Laluyé» [RevSI, XX, 260 aquesta finalitat pansificadora, mal- i 262]. grat que no puc certificar-ho per les À. DIAL.: aleluia (Manacor, Man- descripcions incompletes que ob- cor, Binissalem) [DCVB]; (Petra) tinc sobre aquesta varietat. [DCVB, s. raïm]; (Mall.) [Sureda, 167];73 (Montuïri) [ALDC]. | al·le- 8 almadrà m. DOC.: (l’Alguer; 1684, 1697) «almadrá» [BOSCH, 364]. 72. Definicions contradictòries, les del DCVB, que s’expliquen pel fet que (s. alacan- mentades per Die B. Les considero, doncs, tí) copia la descripció del DAg (s. alicantí). En una aportació heterodoxa del traductor i, sols canvi, s. raïm, sense tenir en compte l’entrada quan les puc contrastar amb unes altres fonts, principal, dóna una definició més pròpia de les afegeixo a l’estudi (sota el nom de Sure- l’híbrid alicant(e) que no pas d’aquesta dife- da), sense oblidar que són aportacions de renciada varietat blanca. mitjan s. XX. 73. Aviso que la traducció espanyola que 74. Derivat adjectiu de aleluia. Aquesta fa L. Sureda de l’arxiduc Lluís Salvador no és afèresi inicial no és desconeguda a Mallorca (el gaire fidedigna (ni en el fons ni en la forma). DCVB, s. aleluia, per ex., menciona la locució En el cas concret dels raïms, inclou unes al- perdre s’aleluia, però la transcriu ['pεrdrə tres varietats, a més de les de la fi del s. XIX es- sələ'luə]). Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 39
LÈXIC 39
À. DIAL.: almadrà (alg.) [DCVB].75 DESCR.: aragonès «raïm negre, de | esmadrà (l’Alguer) [BOSCH, 632]. gra rodó, semblant al macabeu ne- 79 DESCR.: almadrà «uva da tavola gre» [TrL]. bianca» [SCet, 45]; «varietat de ETIM.: Gentilici que fa referència a raïm» [DCVB]; «varietà di vite pro- la provinença d’Aragó d’aquesta ducente grappoli sparti, con acini varietat. De tota manera, es tracta come di color d’oro» [ap. BOSCH, d’una variant molt secundària i re- 632]. | esmadrà «varietat de raïm» cent en català. L’absència d’aquest [BOSCH, 632]. aragonès en qualsevol altra font ca- ETIM.: Ampelònim manllevat al talana ja evidencia la modernor i el sard, però d’etimologia fosca.76 Tot localisme d’aquest préstec castellà. i això, suposo que els paral·lelis - En l’espanyol, en canvi, l’ampelò- mes sards (i, de retruc, les variants nim aragonés hi és força arrelat, alguereses) deuen estar emparen - com demostren una important pre - tats amb mádria: «(log. sett.) Vite» sència lexicogràfica (incloent-hi el [ap. DES].77 DRAE) i una documentació prou P. ROMÀN. ◊ SARD: almadras antiga (a. 1513). (Sàsser), almandrau (Sorso) «(a. P. ROMÀN. ◊ ESP.: aragonés «(a. 1897) Uva da tavola bianca» [SCet, 1513) Uva prieta, tiene los racimos 45]. | almandras «vitigni a uve bian- grandes y muy apretados y la uva che» [CHERCHI, II, 304]. | Cf. man- gruessa; cargan sobremanera y ha- dras bianca, mandras niedda «for- cen un vino muy retinto, escuro y se è una diminuzione di almandras» espesso» [HERRERA, 54]; «(Palencia, [SCet, 47].78 Salamanca) Variedad de uva» [ABE- LA, 314]; «especie de uva tinta, cu- americà m. Æ planta americana. yos racimos son muy grandes, gruesos y apiñados, y también de 9 aragonès m. À. DIAL.: aragonès las vides y veduños de esta clase» (Montblanc) [TrL]. [DRAE]; «(a. 1814) Uvas muy ne- gras, de un dulce remiso» [ap. CO- 75. Vista la terminació dels paral·lelismes MENGE, 65]; «(Badajoz, Cáceres) sards [-dras], sembla que la -s final formava part del lexema, malgrat que l’alguerès mo- Cepa tinta para vino» [MARCILLA, dern l’ha interpretada com un simple morfe- 108]. | aragonés blanco, aragonés ma de plural. tinto «(Toledo, 1885) Variedad de 76. No em convencen gaire les hipòtesis apuntades per BOSCH [p. 632]: ni la derivació 79. Definició molt poc afortunada del amb la llunyana ciutat de Madràs (Índia); ni la TrL. L’establiment de comparacions amb derivació de Almadrà, topònim menor de Ma- unes altres varietats és un mal plantejament le- llorca; ni tampoc la relació amb madràs ‘sarja, xicogràfic, però fer-ho amb una variant com el batàvia’. macabeu negre encara és més desencertat. Tot 77. El qual afegeix una possible relació i tractar-se d’una varietat capital dins de l’àrea de mádria amb l’it. madre o madrevite ‘cep, lingüística catalana, aquesta és l’única vegada vinya’. que trobo una referència al macabeu negre. 78. Segons BOSCH [p. 632], aquesta varie- Tots els meus informants (i els de l’ALDC) tat produïa un vi dolç que va ser etiquetat en el parlen sempre d’un raïm blanc (o roig, en al- segle passat amb el nom de madras. gun cas aïllat). Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 40
40 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
uva» [ABELA, 314]. | aragonesa «va- mon (Jóc, Ceret) [ALDC].84 | ar- riedad negra de racimos grandes y mou (Maçanet de Cabrenys, Basse- muy apretados» [DUso, s. uva]. | goda, Oix) [ALDC]; (Vilajuïga) aragonesa blanca, aragonesa negra [FAVÀ].85 | gramunt (Isona) [FAVÀ].86 «(Segovia, 1885) Uvas blancas y ne- DESCR.: agramon «cep de raïms gras» [ABELA, 314]. ◊ OCC.: aragou- grossos i espessos. Gra negre, gros i nés «(a. 1878) Variété de raisin noir, rodó, de pell aspra» [FAVÀ]. | aramó v. catalan» [TdF]. ◊ PORT.: aragone- «casta de cep procedent de França, sa «casta de uva preta» [NDCLP]; que serveix per formar ceps híbrids «(Alentejo, Algarve, Douro) Casta resistents a la fil·loxera» [DCVB]; de videira de uvas pretas» [DLP]. «cep ben productiu de raïms mit- jancers i apinyats. Gra gros, negre- 10 aramon o armou m. DOC.: (Ross., morat i rodó, de pell fina. Val per a 80 1866) «Aramon» [ROUFFIA, 134]. fer vi» [FAVÀ]. | aramon «raisin À. DIAL.: agramon (Alcalà de Xi- noir. Grain rond, gros, peau fine, vert) [ALDC]; (Torreblanca) juteux, assez sucré, bon à manger, 81 [FAVÀ]. | aramó (Blancafort) fait du vin léger, peu chargé en cou- [DCVB]; (els Hostalets [Monto- leur. Grappe grosse. Le cep est riol]) [ALDC]; (el Campell) puissant et très-productif» [ROUF- 82 [FAVÀ]. | aramon (Gandesa, Pe- FIA, 134]; «classe de cepatges que nedès) [DCVB]; (Peralta de la Sal) donen graus alcohòlics molt baixos [SISTAC, 267]; (Cornellà de Con- i vins de poc color. Raïms molt flent, Prats de Molló, la Pobla de llargs de color rosada. És agradable Roda, la Torre Velilla, Aiguaviva com a raïm de taula» [GUITER, 100]; de Bergantes, Casinos, la Torre de «cep vinífer de la regió del Llengua- les Maçanes) [ALDC]; (Parestortes, doc» [DIEC]; «cep de raïms gros- Cotlliure, Artés) [FAVÀ]. | aramunt (Figuerola d’Orcau) [FAVÀ].83 | ar- propera població de la mateixa comarca (Pa- 80. Veny ha escrit: «D’introducció relati- llars Jussà). Curiosament, aquest aramunt ja vament moderna a Catalunya és l’aramon (o és mencionat com un raïm dels Pirineus pel aramó), arribat després dels estralls de la fil·lo- TdF [darrer terç del s. XIX]. Com que també xera» [Mots, 52]. Evidentment, aquesta afir- dóna unes altres variants occitanes més este- mació, vista la datació de ROUFFIA, no inclou- ses, suposo que caldrà acceptar la difusió de ria la Cat. Nord; però sí que la podem ampliar l’ampelònim pallarès malgrat els dubtes que a tota l’àrea lingüística peninsular (cf. els pa- em planteja l’extensió d’una variant tan local. ral·lelismes hispànics). 84. Explicable per una síncope de la vocal 81. Explicable per un encreuament amb pretònica. agràs ‘suc de raïm verd’ (cf. grassera). 85. Explicable també per reducció pretò- 82. Variant catalanitzada pel rebuig dels nica; amb l’afegiment d’una caiguda de la na- parlants a la terminació -on, del tot inexistent sal final, però ara a partir d’una forma difton- en català. No ens ha d’estranyar, però, que gada de probable origen occità. dialectalment encara hi predominin les va- 86. Forma també interferida probable- riants amb la -n etimològica pel caràcter mo- ment pel topònim pallarès Aramunt. En dern del préstec. aquest cas, però, també podríem suposar un 83. Forma deturpada probablement per encreuament amb gra; o, fins i tot, amb un al- una interferència amb el topònim Aramunt: tre topònim lleidatà: Agramunt. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 41
LÈXIC 41
aramon (o armou) agramon (o agramunt)
FIGURA 1. Mapa de l’aramon. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 42
42 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
sos i esparsos. Gra rosat, gros i P. ROMÀN. ◊ ESP.: aramón «raci- rodó. Fa un vi fi de poc grau i val mos cilíndricos; uvas negras, con també per a menjar» [FAVÀ]. | ara- jugo rojo» [COMENGE, 64]; «clases munt «cep de raïms llargs, bons per de cepas híbridas empleadas en la a donar color. Poc productiu, fa un Rioja como portainjertos. Son de vi fluix. Grans negres i grossos, de gran producción, pero de vida cor- cua tendra, la qual cosa els fa caure ta» [VvR]; «(Olite) Variedad de vid sovint a terra» [FAVÀ]. | armou americana que se emplea como pie» «raïm de gra gros» [ALDC]; «cep [ECHAIDE, 155]; «(Abiego) Variedad productiu de raïms molt grossos. de una uva oriunda de Francia» Gra negre, gros i rodó. De pell [DAn]; «o alamón. (Requena) dura, no val per a menjar i fa el vi Classe de portainjertos o planta fluix» [FAVÀ]. | Cf. aramont «ar- borde» [BRIZ, 138]; «(El Bierzo) bust que arriba a fer dos metres Clase de uva tinta» [ARIAS, 128]. | d’alçada i fa raïm» [TrL].87 aramón francés «(Zaragoza, 1885) ETIM.: Coromines [DECat, I, 134] Cepa muy rústica. De extraordina- cerca un llunyà origen indoeuropeu ria producción» [ABELA, 314-315]. 89 per als aramons, però no aclareix si ◊ FR.: aramon «(région de Nîmes) es tracta d’ampelònims. Sí que hi Variété de raisin; vin qu’on en tire | ajuda, en canvi, aquesta explicació Cépage très resistant» [TLF, III, francesa sobre el seu paral·lelisme 383]; «(a. 1829) Cépage noir, très pro - ampelonímic: «Issu de Aramon, ductif, à grosses grappes, à très nom d’une commune du Gard» gros grains d’un beau noir bleuté, à [TLF, III, 383].88 | El DncF també chair juteuse, au jus incolore et très destaca aquest origen toponímic abondant» [DncF, 44-45]. | ara- encara que mencioni una proposta mont «(Aude, Gard; 1847) Plant ri- etimològica anterior, ben poc sòli- che» [ap. DncF, 45]. ◊ OCC.: ara- da, que acaba rebutjant: «on don- moun «(Hérault, 1827) Plants qui nait autrefois le nom de Ramonen, produissent les meilleurs vins rou- Aramonen, à divers cépages ra- ges» [CAVOLEAU, 364-365]; «(Celle- meux, à sarments longs et étalés neuve, 1873) Cépage» [DLF]; «(a. comme l’Aramon [...]. Mais il s’agit 1878) Variété de raisin noir à lon- là sans doute d’une fausse piste: on gues grappes traînantes» [TdF]. | voit mal, en effet, un passage de ra- aramoun blanc «(Hérault, 1835) monen à aramonen et, surtout, ara- Variété à grains blancs ou dorés, monen semble bien un ethnique en ovales» [ap. DPF, s. rasin];90 «(a. -en (< -enc) sur Aramon; une telle 1878) Cépage à raisin blanc» [TdF, dénomination semble plutôt con- forter et non pas infirmer l’hy- pothèse déonomastique» [p. 46]. 89. El fr. aramon és un préstec de l’occ. aramoun, si s’ha de jutjar per l’exclusiu con- reu meridional, ja destacat pel DLF (a. 1873): 87. Estranya descripció de Griera, on no «cépage cultivé seulement dans le midi de la queda gens clar si es tracta d’un cep vinífer o France». d’una altra mena de planta. 90. El DPF afrancesa quasi sempre les 88. Per al cat., v. també Veny, Mots, 52. grafies. En aquest cas: aramon blanc. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 43
LÈXIC 43
s. aramoun]. | aramunt (Pyrénées, l’origen antroponímic no nega 1878) [TdF, s. aramoun]. ◊ PORT.: que, a banda del nom propi Mi- aramom «(Galizia) Uva tinta» [PO- guel, hi hagi un segon element to- SADA, 248]. ◊ SARD: aramò(n) «(sas- ponímic: (de) Arcos. Aquest terme sarese) Vitigno» [CAU, 58]. deu fer referència a la serra d’Ar- cos, situada al nord de la província 11 arcos o miquel d’Arcos m. DOC.: de Terol.94 (a. 1883) «miqueldárcos» [DSau]. SIN.: V. salzenc. À. DIAL.: arco (l’Alforí) [FAVÀ]. | P. ROMÀN. ◊ ESP.: Arcos o Mi- arcos (Montesa, Ontinyent) guel del Arco «(La Rioja) Los raci- [ALDC]; (Torreblanca) [FAVÀ]. | de mos son grandes. Los granos son Arcos (Muro del Comtat) [ALDC]; gruesos, muy unidos entre sí, con (Aielo de Rugat) [FAVÀ]. | Cf. mel- un color negro de cierto tono azula- dierco (Alcalà de Xivert) [ALDC].91 do; el hollejo es grueso, y la pulpa DESCR.: arco «cep de raïms llargs i consistente. Produce mostos de esclarissats. Gra negre, gros i rodó, poco color y escasa riqueza alcohó- de pell gruixuda. Fa un vi de poc lica» [MAgr, 52 i 56]. | Miguel grau» [FAVÀ]. | (de) Arcos «raïm per d’Arco «(aragonés) Clase de uva fer vi» [ALDC]; «cep de parra amb poco espesa y muy dulce, de grano raïms apinyats, molt grossos i pro- gordo y colorado» [DAn]. | Miguel ductius. Gra negre, grosset i rodó, de Arco(s) «o Salceño. (Zaragoza, emprat per a fer vi o per a menjar» 1885) Variedad de uva» [ABELA, 92 [FAVÀ]. | miqueldarcos «Especie 315]; «Granos gruesos, apretados de rahim. Lairén» [DSau]; «raïm de en el racimo, negros, de piel gruesa gra gros, pell dura, bo per a guardar; y carne crujiente, sabrosos» [MAR- el cep que el produeix» [DCVB]. CILLA, 112 i 294]; «(Olite) Variedad ETIM.: Ampelònim d’origen ara- de uva, basta, de grano gordo y gonès.93 Es tracta d’un préstec poco grado» [ECHAIDE, 168]. tardà de l’espanyol, com demostra l’escassa adaptació lèxica en català. 12 argamussa DOC.: (a. 1871) «Arga- A la majoria de localitats enques- musas» [RevSI, XX, 260]. tades, aquest ampelònim ha reduït À. DIAL.: agramussa (Mall.) el compost en arcos. | Certament, [DCVB, s. raïm]. | argamussa (Fe- lanitx) [DCVB]. 91. Variant fortament deturpada, amb DESCR.: agramussa «raïm negre, caiguda sil·làbica i metàtesis vocàliques (potser de grans mitjancers, no gaire bo per perquè l’informant no la coneix prou bé). Se- a menjar, un poc millor per a fer-ne gurament deriva de miguel d’Arco. vi» [DCVB, s. raïm]. | argamussa 92. Entenc que el manteniment de l’aglu- «raïm» [DAg]; «casta de raïm» tinació (miqueldarcos) no té gaire sentit, so- bretot si tenim en compte els paral·lelismes es- [DCVB]. panyols (Miguel de Arcos, etc.) als quals el català ha manllevat aquest ampelònim. 94. Es tracta d’una zona vinícola d’ondula- 93. Així ho explica MARCILLA: «Miguel de cions suaus. Al peu de la serra hi ha, per exem- Arcos, cepa frecuente en Huesca, Teruel y Zara- ple, la vila d’Ariño; topònim emprat com a am- goza, de donde fué importada a Rioja» [p. 112]. pelònim al Matarranya aragonès (v. arinyo). Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 44
44 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
ETIM.: Segons Coromines, arga- P. ROMÀN. ◊ ESP.: Ariño «(el Due- mussa provindria «molt possible- ro) Cepa tinta» [MARCILLA, 109]. ment d’una forma arabitzada *ar- raqamûs, que l’àrab de Mallorca armou m. Æ aramon. hauria aportat ja d’Orient, presa des d’antic del ll. RACEMUS ‘gotim, 14 arsalí m. À. DIAL.: arsalí (Casinos) raïm’» [DECat, I, 377]. | Sembla [ALDC]; (Llíria) [FAVÀ]. probable en aquest cas la llunya - DESCR.: arsalí «cep de raïms es- na equivalència entre argamussa i parsos. Gra mitjà, blanc i allargat. raïm, però no veig tan clara quina és De pell prima i prou dolç, és molt fi la raó motivacional. Potser l’abun- per a menjar. També és molt bo per dor o la bona mida dels gotims d’a- al vi» [FAVÀ]. questa varietat (cf. carinyena gotimo- ETIM.: Probablement caldrà em- sa). | L’explicació motivacional parentar l’arsalí amb el famós vi si- esdevé més fàcil en el cas de la metà- cilià de Marsala (ja esmentat pel tesi agramussa, afavorida per una DFa, s. marsala).95 Em penso que la associació amb agràs ‘suc de raïms importació al Camp de Túria d’un verds’. El fet que es tracta d’un raïm raïm (per a fer vi) de Marsala o aspre, no gaire bo, deu haver fo- marsalí 96 va generar l’ampelònim a mentat la interferència. causa de la caiguda, per fonosintaxi, de la bilabial inicial: *raïm marsalí > 13 arinyo m. À. DIAL.: arinyo (Aigua- raïm arsalí. viva de Bergantes) [ALDC]. DESCR.: arinyo «raïm negre» 95. Segons la GEC (s. Marsala): «Ciutat [ALDC]. portuària [...] té indústries del vi que porta el ETIM.: Ampelònim de la Franja seu nom i que l’ha fet cèlebre.» aragonesa que fa servir un topònim 96. Sovinteja, sobretot al sud del País Va- del nord de la província de Terol. lencià, el sufix -i (< ll. -INU) per a la creació de (Cf. arcos.) gentilicis. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 45
B
babarrès m. Æ barba-rossa. informació quasi idèntica ja apa - reixia al 1513 en l’obra castellana balancí m. Æ valencí. d’HERRERA [p. 57]: «de plantones, otros hay barbados que tienen sus 15 barbal ANT. DOC.: (Val., 1791) «bar- raicicas».98 | Així, doncs, barbal i bal» [JAVal, 28]. | (Castelló, 1885) barballera eren originàriament una «Barbera» [ABELA, 315]. mena de planters que van acabar À. DIAL.: cf. barballera (Porrera) designant (almenys en el primer [TrL]. cas) una espècie concreta de ceps i, DESCR.: barbal «uva blanca rosa ó per extensió, de raïms. Semblant- tirante á rubia, de racimo grande y ment com passa amb brocada (v. largo con el grano largo de hollejo brocada). fuerte y jugo un poco áspero. Es P. ROMÀN. ◊ ESP.: barbera «(Ar- buena para guardar y con otras ha - gentina) Clase de vino áspero y de ce buen vino» [JAVal, 28]. | barba - color oscuro» [DRAE, s. vino]. | llera «classe de cep» [TrL].97 | barbe - Cf. barbés «(Navarra, 1791) Uvas ra «variedad de uva» [ABELA, 315]. apreciadas para vino [...] negras, de ETIM.: Crec que la motivació de singular dulzura y de hollejo muy barbal o de barbera s’explica a par- delicado» [JAVal, 24]. ◊ IT.: bar- tir de barbats ‘sarments per a plan- béra «(XIX sec.) Vitigno piemontese tar’. El 1797, el tractadista català che produce un vino rosso-cupo; NAVARRO va escriure: «las cepas se probabilmente deformaz. del lomb. pueden multiplicar por medio de sarmientos con raices, llamados 98. Igualment tenim l’antic fr. barbue: barbados o barbudos» [p. 21]. Una «[s. XVII] la bouture, quand elle a poussé des racines fines comme des cheveux, et qu’elle est bonne à transplanter» [ROLLAND, 231- 97. Malgrat el laconisme de la definició, 232]; i la definició portuguesa del NDCLP sembla que faci referència més aviat a un plan- (s. barbado): «videira tenra com raiz para ter de cep que no pas a una classe de raïm. plantação». Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 46
46 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
‘albéra’, dal lat. albuelis, cfr. ‘albi- [ALDC].103 | Cf. babanès (Men.) glio’, forse con raccostamento al [DCVB].104 nome di luogo Barberi, frazione di DESCR.: babanès «varietat de raïm Villafranca Sabauda in provincia blanc» [DCVB]. | barba-rossa di Torino» [DEI, 433];99 «(genovese) «raïm» [DAg]; «grans llongs i ver- Grappoli allungati; gli acini ovali, mells, de budronis [= raïms] gros- nere e pruinosi. Il vino di questo vi- sos, sols per menjar» [ALDC]. | ba- tigno è vermiglio; è di molta dura- barrès «rem [= raïm]» [VHos, 62]; ta)» [DGI, s. uga]. ◊ SARD: barbe- «cep de raïms molt apinyats. Gra ra «(campidanese) Uva da vino groguenc i petit, molt dolç per a comune» [DISC, s. vite]; «(gallur.) menjar. També val per a fer un vi Specie di uva e di vino rosso» [ap. amb grau» [FAVÀ]. THBuc, 174]. ETIM.: La motivació semàntica d’aquest ampelònim compost bar- 16 barba-rossa o babarrès m. DOC.: ba-rossa s’explica, segons l’etimo- (l’Alguer; 1802, 1810) «babarrossa» logia italiana, per la forma pirami- [BOSCH, 364]. | (men., 1869) «Ba- dal del raïm, com si es tractés barrès» [VHos, 62]. | (a. 1871) «Bar- d’una barba, i pel color roig dels ba rosa de Italia» [RevSI, XX, grans: «comp. di “barba” richia- 260]. | (Men., 1897) «baberrès» [Die mato dalla forma del grappolo, e B., II, 342]. “rósso” per il colore» [DEI, s. bar - À. DIAL.: baba-rossa (l’Alguer) bar óssa]. | L’origen italià és ben [BOSCH, 632].100 | barba-rossa clar per a la variant algueresa,105 (Men.) [DAg]; (l’Alguer) però també crec que les formes [ALDC].101 | ba(r)barrès (Sant menorquines són manllevades. Fi- Lluís) [FAVÀ].102 | bavarrès (Maó) xem-nos, d’entrada, en la docu- mentació catalana del 1871, en què 99. No estic d’acord amb aquesta etimo- una publicació especialitzada es- logia del DEI. La derivació de albéra és, al criu textualment «Barba rosa de meu parer, totalment injustificada, igual que la relació amb un topònim tan minúscul. Més aviat relacionaria aquesta barbera amb la del 103. Variant associada amb un derivat de català i la justificaria pels seus barbats. bava, potser per la viscositat del seu most. 100. BOSCH [p. 634] ha recollit, molt re- Més difícil seria tractar de relacionar-la amb centment, les variants [babba'rrusa] i [babba - el gentilici navarrès malgrat l’existència d’al- 'rrosa], amb una «dissimilació eliminatòria, tal gun paral·lelisme romànic en aquest sentit. vegada afavorida per una homonimització amb Cf. navarre: «(Dordogne, 1827) Plants qui bava», com ell mateix explica [BOSCH, 635]. produisent le vin de Bergerac» [CAVOLEAU, 101. La variant algueresa de l’ALDC pre- 366]. senta un canvi de líquides (r > l) característic 104. Canvi articulatori (-rrès > -nès), in- d’aquest parlar: balba-rossa. duït potser per una associació amb el també 102. Mentre que un informant de Sant men. babè/-ena ‘babau’. Lluís em parla del babarrès, un segon enques- 105. Els informants algueresos de tat encara articula barbarrès, amb manteni- l’ALDC atorguen a la seva balba-rossa un co- ment etimològic de la vibrant simple [bar-]. lor vermell. Això coincideix semànticament Compareu-ho amb les variants precedents de amb l’italìà rosso ‘vermell’, però no pas amb el l’Alguer. cat. ros/rossa. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 47
LÈXIC 47
Italia».106 També el caràcter lateral una assimilació vocàlica, provocada de l’àrea dialectal, als extrems més per la tendència neutralitzadora d’u- orientals de l’àmbit catalanòfon, na part del vocalisme menorquí. referma la possibilitat d’un préstec SIN.: Diversos tractadistes france- italià. | Però tampoc no falten no - sos estableixen la sinonímia occita- tícies d’Occitània, en aquest cas na entre barbarous i una varietat ro- sobre una variant masculina (barba- sada del grè (o grec). Per ex., el TdF rous rous, barbarous negre, barbe- (v. infra) o RENDU: «les Barbaroux roux), la qual pot ajudar a explicar ou Grecs roses» [II, p. 23]. No puc, les variants menorquines més de- però, certificar aquesta sinonímia turpades. Com que la documenta- per al respectiu paral·lelisme català. ció occitana (i francesa) ja apareix P. ROMÀN. ◊ FR.: barbarou «(a. en el s. XVII, pot plantejar-se la qües- 1751, 1770) Raisin violet, qui a des tió sobre la procedència romàni - grappes d’une grosseur extraordi- ca d’aquest ampelònim. | Personal- naire, & dont le grain est gros, rond ment m’inclino per un origen italià, & dur» [ap. DncF, 65]. | barbaroux vista la confusió cromàtica que «(Aix-en-Provence, 1625; a. 1715) s’observa també a les variants occi- Uvâ peramplâ, acinis ruffescenti- tanes,107 tal com passava en el cas al- bus, rotundis & dulcissimis» [ap. guerès. Suposo que, des del Piemont DncF, 65]. | barberoux «(a. 1676; i la Ligúria, aquesta varietat s’hauria Bouches-du-Rhône, 1772) Gros rai- estès cap a Provença i adaptat mor- sin, grains gros et rouges et ronds, la fològicament pel forçat canvi de grappe assés longue, il donne du gènere en la traducció (uva barba- bon vin mais clair» [ap. DncF, 65]. rosa Æ rasin barbarous). A més, ◊ IT.: barbarossa «vino prodotto el DncF [p. 66], referint-se al fr. da una vite dall’uva rosso corallo; v. barbaroux, ha escrit: «Du fr. de Pro- oggi usata a Pisa» [DEI, 433]; «uva vence, emprunté au provençal, lui di color rosso ciliegia, da tavola (as- même d’italien barbarossa (attesté sai pregiata la barbarossa di Pie- e au XVI s.).»108 | Pel que fa a la for- monte)» [GDLI]; «(genovese) La ma menorquina ba(r)barrès, el canvi regina delle uve da serbo, ed una del - -rrès < -ros crec que s’explica per le migliori fra le uve da vino [...] gratissima in istato da frutto da 106. Certament, no hi ha dubte de l’ex- mensa» [DGI, s. uga]; «(lig. centr., tensió i de l’antigor de les variants italianes gen., tosc.; a. 1738) Varietà de vite | (conegudes des del Piemont fins a Sicília i do- (a. 1597) Specie di uva di color ros- cumentades ja a finals del s. XVI [v. infra]). so ciliegia | (tic. alp. occ.) Sorta di 107. El TdF occità inclou una subvarietat uva rossiccia | (tic. merid., emil. negra. Això, lògicament, no passa en italià, en occ.) Una delle migliori fra le uve da què l’adjectiu rossa s’usa en el lèxic vitivinícola vino | (tosc., pis.) Uva rossa molto per a referir-se al raïm o vi negre. Per a més in- dolce | (àpulo bar.) Uva rossiccia» formació sobre els matisos cromàtics del ll. RUS- SUS ‘rogenc’ a la Romània, v. DECat, VII, 458. [LEI, IV, 1211]. | barbarúsu «(lig. 108. També BOSCH [p. 635] veu plausible occ.) Specie di uva di color rosato; per a Sardenya una penetració piemontesa de barbaroussa (a. 1795); varvarrus - l’it. barba-rossa. sa (palerm. or.); barbarrusse (gen., Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 48
48 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
piem., tosc.; a. 1666) Vino da pasto ETIM.: Com ha escrit BOSCH: «es prodotto con uve dell’omonimo vi- tracta d’una denominació de pro- tigno» [LEI, IV, 1211].109 | barba cedència sasseresa —que també russa «(Sicilia, 1696) Vitis uva bar- comparteix el logudorès—, del sass. bata, seu e rutunda acuminata majo- i gall. barrià ‘carregar’ < CARRICARE, ri, rubra, ex acidula-dulci» [CUPANI, d’on barriadorgia ‘carregadora, que 232]. | barbiròssa «(corse) Variété» carrega’.113 És clara, doncs, la moti- [DCF, s. ua]. ◊ OCC.: barbarous vació semàntica: es tracta d’un tipus «variété de raisin rougeâtre, marbré de raïm de bona productivitat» [p. de blanc. v. grè» [TdF].110 | barba- 624]. Cf. carrega-rucs (especialment rous negre «(a. 1878) Variété du el raïm blanc port. carrega [DdeF]). 114 barbarous, de couleur noire» [TdF, P. ROMÀN. ◊ IT.: Cf. carcajola s. barbarous]. | barbarous rous «(Sartène, 1822; île de Corse, 1845) «(Bouches-du-Rhône, 1835) Variété Cépage blanc» [ap. DncF, 102]. | à grains gris ou roses» [ap. DPF, s. Cf. carcajolo nero «(Tallano, 1876) rasin]; «(a. 1878) Variété du barba- Cépage assez productif, à grappes rous» [TdF, s. barbarous]. moyennes et compactes, à gros grains, ellipsoïdes, noirs» [DncF, 17 barriadorja f. ANT. DOC.: (l’Alguer; 102]. ◊ SARD: bariadorgia «(a. 1882) 1743, 1746, 1752) «barriadorgia» Varietà bianca» [ap. VODRET, 9]; [BOSCH, 362]. | (l’Alguer, 1897) «Bar - «(sassarensis, 1837) Praecox valde- riadolza» [SCet, 45]. que sapida uva» [ap. BOSCH, 625]. | 111 DESCR.: barriadorgia «molti barriadorgia «(a. 1780) Bianche. grappoli, è un’uva bianca, di buon Uva gentile, tardiva, di grani roton- gusto e leggerissima [...] per conser- di e delicati» [MANCA, 27]; «(Orri, vare, e mangiare fresque [...] uva 1847) Vitis bianca mangiereccia e gentile, tardiva, di grani rotondi e vino fino» [ap. CHERCHI, IV, 205]; delicati» [ap. BOSCH, 624-625]. | «(Sàsser, 1670) Budrones» [ap. bar riadolza «uva bianca da vino» BOSCH, 624]. | barriadorja «(campi- [SCet, 45].112 danese) Uva da vino comune» [DISC, s. vite]. | barriadorgia nied- 109. Faig una seleccio simplificada del da «varietat negra» [ap. BOSCH, LEI (s. barbarossa) perquè, al meu parer, la 625]. | Cf. arriadolza (Bosa, Ozie- seva copiosíssima informació, les nombroses ri), barriadroxia (Iglesias), garrica- abreviatures i l’arbitrària puntuació fan difícil una lectura clara de les dades. 110. Mistral, com uns altres lexicògrafs produïda per una associació semàntica amb del s. XIX, es deixa emportar massa sovint per l’adjectiu dolça. tronades etimologies populars, com aquesta 113. En alguerès, segons l’entrada del del TdF (s. barbarous): «On attribue son in- DAlg, s’anomena bàrriu la càrrega de dues troduction au corsaire Barbe-Rousse.» portadores de raïm. (V. una explicació més de- 111. Segons BOSCH, la grafia barriadorgia tallada a BOSCH, 624-625.) és italianitzant: «el dígraf it. gi- = cat. j- fon. tj-» 114. Com explica, per al modern manlleu [p. 624]. francès, el DncF (s. carcajolo): «littéralement 112. Potser aquesta terminació -dolza (i el “(vigne) qui charge, qui produit beaucoup”» sard -dorza, amb canvi de líquides) ha estat [p. 103]. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 49
LÈXIC 49
dorza (Nuoro) «uva bianca da 1548) Vini» [ap. THBuc, 24]. ◊ vino» [SCet, 45]. | Cf. ua cari- PORT.: bastardeira «casta de uva cagghjóla (= carregadora), ua bar - preta, semelhante ao bastardo» riatògghja «(gallurese) Uva che [DdeF]. | bastardinho «espécie de cresce bene e in grande abbondan- uva, o mesmo que bastardo» za» [VIG, s. uva]. [DdeF]. | bastardo «(Lamego, 1531) Casta do vino de peesam de muita 18 bastard m. ANT. DOC.: (l’Alguer; soma» [ap. CTal, 521]; «espécie de 1818, 1827) «bastard» [BOSCH, 365]. uva preta, de bagos pequenos e mui- DESCR.: bastard «uva» [SCet, 46]; to juntos» [DdeF]; «(Galicia) Uvas «varietat de raïm primerenc» [ap. tintas» [DEGC, s. uvas]. | bastardo- BOSCH, 635]. branco, bastardo-roxo «(Azeitão) ETIM.: Sobre l’adjectiu bastard, Variedades de uva» [DdeF]. ◊ SARD: llegeixo al DECat [I, p. 718]: bastardo «(a. 1882) Varietà nera o «“bord”, mot bàsicament estrany a rossa» [ap. VODRET, 9]. | bastardu la nostra llengua, manllevat de l’oc- «(a. 1780) Uve nere. Di grani roton- cità (id.) o del fr. antic bastart (avui di, solti e morbidi» [MANCA, 27]. bâtard), d’origen incert, en tot cas adjectiu format a França amb el su- 19 batista m. DOC.: (a. 1871) «Batista» fix despectiu -ard, però derivat d’u- [RevSI, XX, 260]. | (mall., 1892) na arrel dubtosa». | Per al raïm que «del most / de moscatells y batistes, ens ocupa, BOSCH [p. 635-636] ha / pansals, granatxes, girons» [ap. observat que «no creiem que es DCVB, s. pansal]. tracti pròpiament d’un raïm bord, À. DIAL.: batista (Mall.) [CERDÀ, sinó més aviat d’una varietat d’escàs 111]; (Cassà de la Selva, Llucmajor, valor» (v. sobre això l’etim. de plan- Artesa de Segre, Marratxí) [TrL]; ta borda). | D’altra banda, sembla (Petra) [DCVB, s. raïm]; (la Mari- evident que aquest bastard alguerès na) [CABRERA, 59]; (Sineu, Llucma- deu ser un préstec sardoitalià, ja que jor) [ALDC]; (Consell, Porreres, no apareix enlloc més de l’àrea lin- colònia de Sant Pere d’Artà, Sant güística catalana. Sí que es troba, en Agustí des Vedrà) [FAVÀ]. canvi, en el sard i en altres llengües DESCR.: batista «raïms negres romàniques.115 apreciats per al vi» [Die B., I, P. ROMÀN. ◊ ESP.: bastardillo 257];116 «raïm de gra negre i dolç. «(León) Clase de uva tinta» [ARIAS, Dura molt temps i es pot penjar» 128]. | bastardo blanco, bastardo [TrL]; «raïm gros i ben dolç, encara negro «(Canarias) Uvas blancas o que no tant com el calop» [DCVB]; negras» [COMENGE, 219]. ◊ FR.: bâ- «raïm bo per a menjar i per a fer-ne tarde «(Isère, 1900) Cépage noir» vi» [DCVB, s. raïm]; «cepa de ren- [ap. DncF, 337]. ◊ IT.: bastardo «(a. dimiento más bien escaso, dando en cambio mostos muy aceptables y de 115. Amb la grafia bastardo, ja puc docu- mentar-lo en espanyol, italià, portuguès i sard. 116. Per facilitar la comprensió, tradueixo De tota manera, en el cas sard és probable que al català l’original alemany de Die B. quan es tracti d’un italianisme [cf. BOSCH, 636]. descriu classes de raïms balears. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 50
50 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
graduación» [MARCILLA, 117]; «cep contramos con un cambio metoní- primerenc de producció irregular, mico, dado que una acción abstrac- amb raïms grossos i esparsos. Gra ta (“beber”) ha pasado a significar negre, grosset i rodó, de cua trenca- algo concreto (“uva”)». Certament dissa. Val per al vi (i per al xam- puc compartir la seva derivació, pany), però no fa gaire grau; és mi- però trobo a faltar un motiu semàn- llor per a menjar» [FAVÀ]. tic que justifiqui aquest canvi meto- ETIM.: Suposo que cal relacionar nímic.118 | Vistos els paral·lelismes motivacionalment aquest batista hispànics (port. beba, esp. beba, amb un dels ampelònims més este- bebo/bebu), dono per suposat que sos de la Romània: el raïm de Sant l’ampelònim català ha estat manlle- Joan (v. sant Joan).117 La raó és que vat a l’espanyol. sant Joan va rebre també el sobre- P. ROMÀN. ◊ ESP.: beba «(Anda- nom de Baptista (‘batejador’, en ll. lucía, 1807) Uvas algo apiñadas eclesiàstic). De fet, segons Coromi- grandes casi redondas blancas» nes [DECat, I, 727]: «Batista pre- [ROJAS, 118]; «(Andalucía occ.) Uva dominà del tot com a epítet del nom de mesa, conservable por cuelga de Sant Joan, i modernament com a [...]. Cepa de brotación temprana. nom del sant mateix, sobretot en te- Racimos bastante grandes con uvas rra valenciana.» | Així, doncs, la for - duras, carnosas, muy sabrosas» ma vulgaritzada batista, fruit del des - [MARCILLA, 107 i 293]; «(Jerez) Va- plaçament del nom original del sant, riedad de uva gorda, ovoidea, bas- ha acabat també esdevenint un am- ta, pero jugosa y algo ácida» pelònim; òbviament, per la ma - [SMITH, 52]. | beba, bebo, bebu «o du ració molt primerenca d’aques - teta de vaca. (Condado de Huelva) ta varietat, cap a Sant Joan (24 de Uva» [ROLDÁN, 140]. ◊ PORT.: beba juny). «(Algarve) Casta de uva branca» [DdeF]. 20 beba f. DOC.: (a. 1871) «beva» [Rev- SI, XX, 293]. 21 benadic m. À. DIAL.: benadic (la À. DIAL.: beba (Calonge de Mar) Ginebrosa) [ALDC]. | benedit [FAVÀ]. (la Torre Velilla) [ALDC]. DESCR.: beba «cep de raïms de DESCR.: benadic, benedit «classe taula molt grossos. Gra molt gros, de raïm» [ALDC]. blanc i llargarut. Dolç i de pell fina» ETIM.: En occità, bèn-adus, a més [FAVÀ]. de ser un ampelònim (v. infra), té ETIM.: L’ampelònim beba provin- aquest altre significat: «bèn-adus, dria, segons SMITH [p. 52], «de celui qui apporte du bien, qui ap- beber, del latín BIBERE, con el signi- porte beaucoup» [TdF]. Som da- ficado actual de ‘tomar en la boca vant, doncs, d’un raïm que deu el un líquido y deglutirlo’. Nos en- 118. No m’atreveixo a associar motiva- 117. D’aquest ampelònim tenim en català cionalment la beba amb un raïm destinat a la derivats com joanenc, o també diminutius vinificació perquè justament les descripcions afectius com joanet i joanillo (v. joanillo). parlen sols d’un raïm de taula (cf. coma). Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 51
LÈXIC 51
seu nom a l’alta producció, al fet de ser rés et à pellicule épaisse, v. mour- carregar els sarments amb molts vede, negret» [TdF, s. bèn-adus]. raïms. Aquest significat i l’existèn- cia de diverses variants occitanes 22 benicarló m. À. DIAL.: benicarlo no deixen dubtes sobre l’origen ul- (Parestortes) [FAVÀ]. | benicarló(s) trapirinenc dels ampelònims del (Ross.) [GUITER, 100]. | carló (Baix Matarranya. | De fet, la velar final Maestrat) [Mots, 55].123 -c de benadic s’explica per l’articu- DESCR.: benicarlo «cep de raïms lació uvular occitana (i francesa) de clars i resistents. Gra rosat i rodó, la -u final de bèn-adu.119 Els par- de pell forta. Val per al vi, però és lants del Matarranya van adaptar millor per a menjar» [FAVÀ]. | beni- aquest so uvular, inexistent en ca- carló(s) «classe de cepatges que po- talà, amb una addició velar, l’arti- den portar quantitats extraordinà- culació del nostre sistema fonètic ries de raïm, però que donen graus que més s’apropa a una articulació alcohòlics molt baixos i vins de poc tan postpalatal. | Pel que fa al bene- color» [GUITER, 100]. | carló «vi ela- dit, la manca de significat del man- borat a base del raïm macabeu» lleu devia provocar aviat una adap- [Vins, 30]. tació lèxica.120 Aquesta associació ETIM.: El benicarló no planteja semàntica va ser facilitada per la cap dubte etimològic, com ja indica pervivència al Matarranya de l’ar- el DRAE (s. carló): «vino tinto que caic participi del verb beneir: bene- se produce en varios lugares, así lla- dit.121 S’imposa, doncs, la lectio dif- mado por ser imitación del de Beni- ficilior.122 carló, al norte de Castellón de la P. ROMÀN. ◊ OCC.: bèn-adus, Plana». Si hem de jutjar per la des- benadu, banadu «(a. 1878) Variété cripció, la variant reduïda carló s’ha de raisin noir, à grains ronds, peu d’interpretar com un terme genèric, referit a una classe de vi; mentre que la forma més propera a l’ètim, beni- 119. Noteu l’adaptació catalana (ü > i) en carló (o benicarlo), es refereix a un casos com pitiminí, del fr. petit menu. cep i un raïm concrets. | Encara que 120. Tot i que l’addició d’una oclusiva fi- nal -t (equivalent acústicament a la -k) no té avui en dia el Baix Maestrat hagi res estrany en el sistema fonològic català. N’hi minvat força la seva producció viti- ha nombrosos exemples dialectals: vímet/ -mec per vime, àpit per api, prèmit per premi, 123. Reducció del topònim aràbic Beni- etc. (cf. escorçac). carló. El que no acabo de veure clar és que al 121. Potser l’ús litúrgic del vi i el seu Baix Maestrat s’arribés a pronunciar mai caràcter religiós han afavorit l’adaptació. Pen- aquesta forma reduïda, ja que en aquesta co- sem, per ex., en el vi de missa. marca precisament s’esperaria que els parlants 122. La Ginebrosa i la Torre Velilla són no alteressin el nom d’un dels seus pobles dues viles amb termes confinants, a ben pocs veïns. En tot cas, haurien d’haver estat terres kilòmetres de distància. Així, doncs, no té gai- castellanes, on aquest nom de vi va arrelar, el re sentit pensar que dues variants, fonètica- lloc en què es devia acomplir la reducció. Pot- ment prou semblants i sense cap més paral·le- ser per la interpretació d’aquesta -i- com un lisme a la resta de l’àrea catalanòfona, no estan nexe de noms diferenciats: Ben y Carló? Cf. el necessàriament emparentades. paral·lelisme occ. Beni Carlo. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 52
52 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
vinícola, en els s. XVI i XVII havia estat a formarse viñedos medianamente una de les principals zones d’aprovi- extensos orientados hacia el comer- sionament de la Mediterrània.124 | cio» [Guía, 36-37]. Gràcies a Piqueras, podem entendre P. ROMÀN. ◊ ESP.: carló «vino tin- millor el motiu de la tria toponímica to» [DRAE].125 | carlón «(Argenti- espanyola: «carló, corrupció abreu- na) Vino tinto, de vieja tradición jada de Benicarló, on tingué el seu criolla» [DECH, I, 875]; «(Andalu- origen i el seu punt d’embarcament. cía, Argentina) Vino» [DRAE]; En acabant el XVIII aquest carló era «(Uruguay) Vino tinto, ligeramen - exportat a diferents indrets d’Euro- te dulce» [NDU, s. vino]. ◊ OCC.: pa i d’Amèrica, encara que la seua beni carlo «(Dordogne, 1859) Cé- fama i acceptació li pervingueren de page a raisin noir» [ODART, 454]. la semblança amb els bons vins fran- cesos, de la servitud dels quals no 23 blaiet m. À. DIAL.: blaiet (Vall-de- se’n podria alliberar fins a la prime- roures) [ALDC]. ra meitat del segle XIX» [Vins, 26]. | DESCR.: blaiet «classe de raïm» La raó bàsica per la qual els princi- [ALDC]. pals ports exportadors de vi acaba- ETIM.: Ampelònim diminutiu que ven donant nom a diversos ampelò- deriva de l’antropònim Blai. El nims crec que s’explica a partir del nom, molt local, devia correspon- fet següent, relatat pel mateix histo- dre al seu introductor a la comarca. riador valencià: «Los cosecheros de ciudades portuarias como Alicante, 24 blancal ANT. DOC.: (l’Alguer, 1897) Benicarló y Vinaròs, en el afán de «brancal» [SCet, 46]. proteger sus vinos, habían consegui- DESCR.: brancal «uva bianca da do privilegios de embarque que ex- vino» [SCet, 46]. cluían taxativamente a los posibles ETIM.: Ampelònim, amb l’habi- competidores de los pueblos veci- tual dissimilació algueresa de líqui- nos. Ante este panorama era lógico des (l > r), provinent de blancal ‘de que sólo en torno a los grandes nú- color més blanc que les altres coses cleos de población y de los puertos de la mateixa espècie’ (segons el con privilegio de embarque llegaran DCVB, s. blancal ). | En principi, el fet que aquest raïm blancal no- més aparegui a l’Alguer, esmentat 124. Cal, segons FELIPO, «destacar las co- per un autor italià del tombant de sechas del Baix Maestrat en sus tres núcleos segle, pot fer pensar que es tracta tradicionales más importantes: Vinaròs, escala d’un sardisme adaptat. | Hi ha, però, obligatoria en la navegación de cabotaje y uns quants indicis que em fan pen- mercado abastecedor de las tripulaciones de las marinas mercantes con una media anual de 127 litros por habitante; Peñíscola (426 125. Que es tractava d’un vi per a l’expor- l/hab.), famosa ya en el siglo XVI por sus bode- tació és fora de tot dubte si tenim en compte gas excavadas en la misma roca del peñón so- que la presència significativa del mot en la le- bre el que se asienta; y Benicarló (280 l/hab.), xicografia castellana contrasta amb la seva puerto de aprovisionamiento para la Armada absència total en qualsevol dels diccionaris ca- Real» [p. 613-614]. talans. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 53
LÈXIC 53
sar que segurament deu ser un ar- s. raïm]; (Jóc, els Hostalets [Mon- caisme català. En primer lloc, no toriol], Bassegoda, Oix, Eiv.) trobo cap informació sarda (o ita - [ALDC]; (Parestortes, Santa Agnès liana) dels hipotètics ampelònims de Corona, Montserrat d’Alcalà) sards. En segon lloc, segons el DES [FAVÀ].127 | Cf. blanc (Sant Salvador (s. Biánku), ja fa temps que a Sar- de Guardiola, la Codonyera, Xiva de denya s’ha imposat l’italianisme Morella) [ALDC].128 bianco i, en tot cas, antigament ha- DESCR.: blanquet «uva de granos via estat árvu (¨ ll. ALBUS). Cf. albu- casi esféricos» [AJCav, II, 319]; radunis. En tercer lloc, recordo que «raïm blanc i aspre» [DFa].129 | en l’àrea lingüística catalana tinc ben blanqueta «Raisin | Vin» [MARCÉ, documentats diversos ampelònims 106]; «racimo claro, de hollejo tierno que lexicalitzen epítets cromàtics: y jugo muy dulce. Mezclada su uva rojal, ne(g)ral o ver dal(a). I, en con otras hace buen vino» [JAVal, quart lloc, puc aportar exemples ca- 28]; «Cépage de grains ovales-allon- talans de l’epítet blancal referits a gés; grains croquants, saveur sucrée; uns altres vegetals. El DCVB (s. peau épaisse; madurité tardive. Il blancal), per ex., explica que «es diu donne un vin fin» [RENDU, I, 3v]; especialment dels fruits i cereals: fi- «variedad de uvas blancas» [ABELA, gues blancals, cireres blancals».126 315]; «Cep de raïms mitjans per a Fins i tot, hi ha la cirera brancala, al vinificar i per a penjar. Gra blanc, Priorat i al Camp de Tarragona (se- ovalat i petit; de gust dolç. Fa un gons el DCVB, s. cirera), variant fe- bon vi blanc, amb grau alcohòlic | menina amb una dissimilació de lí- Cep primerenc i molt productiu. quides idèntica a la de l’alguerès. Raïms petits i apinyats. Gra blanc, P. ROMÀN. ◊ IT.: Cf. biancolella rodó i menut, de pell forta. De gust «(Cap Corse, 1857) Meilleurs cé - pages» [RENDU, II, 155]. ◊ SARD: 127. Forma femenina probablement in- bianchedda «uva da vino comune» duïda per l’associació amb vinya. La presèn - cia eivissenca i valenciana em fan desestimar [COSSU, 258]. l’acceptació d’un manlleu tardà (¨ fr. blan- quette). 25 blanquet m. o blanqueta f. DOC.: 128. El fet que tant a Sant Salvador de (Ross., 1785) «Blanquette» [MAR- Guardiola com a la Codonyera afegeixen el CÉ, 106]. | (Val., 1791) «Blanqueta» substantiu raïm davant l’epítet blanc fa supo- [JAVal, 28]. | (val., 1797) «blan- sar que aquest no és un nom específic. Segura- quét» [AJCav, II, 319]. | (Ribesaltes, ment, en aquestes localitats l’anomenen així 1827) «blanquette» [CAVOLEAU, perquè en la pràctica sols conreen una varietat 264]. | (Alacant, 1878) «blanqueta» blanca. A més, descarto aquest dubtós am- [Estud., 84]. pelònim d’algunes poblacions enquestades per l’ALDC. La raó és que són localitats de À. DIAL.: blanquet (Picassent) muntanya on esmenten quasi per compromís [ALDC]. | blanqueta (Eiv.) [RIBAS, el raïm blanc i el raïm negre, coneguts només passivament. 126. També hi puc afegir el forment blan- 129. No deixa de ser curiós (i molt discu- cal valencià (DCVB, s. forment) o el blat blan- tible) que el normatiu DFa reculli un ampelò- cal de Castelló i de Mallorca (DCVB, s. blat). nim tan local i poc documentat. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 54
54 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
poc dolç, no és gaire bo per a men- P. ROMÀN. ◊ ESP.: blanquilla jar. S’usa per a fer vi, malgrat la fal- «(Burgos, Soria, Segovia, Ávila) Vi- ta de grau» [FAVÀ]. | blanqueta dueño de uva blanca» [MARCILLA, blanca «Grains ovoïdes, de gros- 109]. ◊ FR.: blanchette «(Vaud) Cé- seur moyenne, saveur douce et page qui se couvre de grappes dans agréable, peau fine, très-bonne à les premières années, mais vieillit manger et à conserver; produit un rapidement» [DLF]. | blanquet «(a. vin bon. Cep assez gros» [ROUFFIA, 1600) Sorte de vin blanc» [ap. TLF, 134]. | blanqueta roja «mêmes qua- IV, 569]. | blanquette «(a. 1667) lités que la blanche, de laquelle elle Cépage» [ap. CTal, 536]; «Sorte de ne diffère que par la couleur du raisin | (Languedoc) Petit vin blanc grain» [ROUFFIA, 135].130 et pétillant | (Midi) Sorte de vigno- ETIM.: Diminutiu de blanc, per- ble produisant un vin blanc» [DLF]; què es refereix a una varietat de «Variété de raisin blanc; vin blanc grans petits i, sobretot, blancs. | Lò- mousseux que l’on fait avec ce raisin» gicament, un ampelònim cromàtic [TLF, IV, 569]; «(Limoux, 1544; Hé- tan generalista com blanqueta ha de rault, 1546) Vin | (a. 1675; Langue- provenir de zones on el conreu tra- doc, 1736) Raisin blanc dont la grap- dicional ha estat de varietats negres pe est longue & assez grosse, qui i, en la pràctica, sols coneixen una chargue beaucoup, & qui a un jus varietat tan clara. très-doux & delicieux [...] grain poin- SIN.: Segons el DLF i el TLF [IV, tu et rond» [ap. DncF, 78]. ◊ IT.: p. 569], la blanquette francesa és un biancheta «(Brissago) Qualità d’uva geosinònim del chasselas doré.131 bianca; üga bianchèta (Sant’Abbon- Suposo que puc donar per bona dio), uva bianca a grappoli serrati; aquesta sinonímia, almenys entre vin da bianchèta, vino bianco di tale la blanqueta de la Cat. Nord i el vitigno. Da Æ bianch» [VSvi]. | xasselà de l’Empordà i del Rosselló bianchétto «vitigno che dà vino (v. xasselà).132 | V. valent. bianco (è denominazione generica che designa varietà di vini bianchi nelle diverse regioni)» [GDLI]; «(a. 130. ROUFFIA fa servir grafies afrancesa- des (blanquette blanque, blanquette rouge), 1679) Vitigno dell’Italia settentrio- com quasi tots els estudis de la Cat. Nord. En nale e l’uva che produce; bianchet aquest cas, les adapto al català, però sols les in- (piem.). Etimo: da it. bianco ¨ germ. cloc en la descripció. BLANK per il colore degli acini» 131. Trobo, en canvi, una altra sinonímia [THBuc, 175]. | Cf. bianchiuo rossellonesa de MARCÉ [p. 106], més antiga però «Bianchétto. Vitigno diffuso nell’E- no gens fiable: «je croirois volontiers que ce rai- milia e nella Romagna; da ‘bianco’» sin [Pedro Ximenes] est le même que celui que [DEI, 506]. ◊ OCC.: blanqueto nous appelons Blanquette: du moins la couleur «(Tarn, 1878) Variété de raisin blanc» de ce vin le fait soupçonner». És evident que el color del vi és un argument del tot circumstan- [TdF]. ◊ RÈT.: bla(n)txie «(Suisse cial per a establir sinonímies ampelonímiques. 132. Noteu que he inclòs dues definicions coincidia amb les d’Eivissa (Santa Agnès de diferenciades de la blanqueta perquè la des- Corona) i de la Ribera valenciana (Montserrat cripció obtinguda al Rosselló (Parestortes) no d’Alcalà). Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 55
LÈXIC 55
Romande) Plant de vigne dont le 260]. | (Baix Llobregat, 1878) «Bonas bois et les feuilles sont blânchatres. llabós» [Estud., 306]. | (Barcelona, Etym. a. germ. blank + ITTU» [GI- 1890) «Bonas llavors. Bastant resis- GNOUX, 25]. | vid bianchàte «(friul.) tent á les enfermetats criptogámicas, Vitigno che dà vino bianco» [ap. puig sa fulla es forta» [ROIG, 37]. THBuc, 175]. ◊ SARD: bianchedda À. DIAL.: bona llavor (Sant Vicenç «(a. 1837) Vitis decolor» [ap. CHER- dels Horts) [TrL]; (Alella) [FAVÀ]. CHI, IV, 205]; «(meridionale, 1889) DESCR.: bona llavor «uvas para Vite bianchetta» [CARA, 90]; «uva vinos tintos» [Estud., 306]; «raïm bianca da vino» [SCet, 46]. negre, de gra rodó, i molt produc- tiu» [TrL]; «cep de raïms molt api - 26 bobó m. À. DIAL.: bobó (Sort) nyats. Gra roig rodó i gros, molt su- [ALDC]. cós. Fa un vi fluixet, però en DESCR.: bobó «classe de raïm» quantitat» [FAVÀ]. | bones llavors [ALDC]. «varietat negra que no dona gayre ETIM.: Ampelònim concret que cal forsa alcohólica, peró es de bon gust derivar de bagó, un dels geosinònims son ví. Rahím rodó y apretat y grá de ‘gra de raïm’. Segons l’ALEANR molt gros y rodó» [ROIG, 37]. [II, p. 239], a l’Aragó catalanòfon ETIM.: Ampelònim que fa referèn- podem sentir les variants següents: cia a un raïm amb llavors de mida babó (Tolba, Albelda), bobón o gra considerable. Evidentment això no (Vall-de-roures) i babón (la Pobla de és cap al·licient a l’hora de menjar-lo. Roda). | Recollit només d’una mane- Aquests pinyols grossos (de consti- ra puntual en el cat. nord-occidental, tució llenyosa) en minven conside- aquest terme esdevé a l’Aragó una rablement la qualitat com a raïm de variant generalitzada (segons DAn, taula. s. bobó), per la qual cosa podem su- SIN.: Una publicació del 1870 posar que l’ampelònim bobó deu ser fa sinònims bona llavor i escanya - un préstec aragonès. | De tota mane- cà: «Bonas llavós (escanya cans)» ra, anomenar bagó (o gra) una varie- [RevSI, XX, 260]. No ho puc confir- tat de raïm no explica cap mena de mar per la manca de dades sobre l’an - motivació semàntica, llevat que els tic escanyacà, però certament un parlants hagin pogut associar la ter- nom tan expressiu encaixa molt bé minació ba-/bobon133 amb l’aug- amb un raïm de pinyols grossos, que, mentatiu espanyol -ón (o sigui, equi- sens dubte, fan de mal empassar. valent a ‘gra gros’). P. ROMÀN. ◊ ESP.: bobó «(Bonan- bonicària f. Æ embolicaire. sa) Uva» [DAn]. 28 borret m. À. DIAL.: burret (Alcalà de 27 bona llavor f. DOC.: (a. 1871) «Bona Xivert) [ALDC].134 | terret-borret llavó. Bonas llavós» [RevSI, XX, 134. Clar préstec de l’occità (o del francès) 133. Terminació potser etimològica: del bourret. No s’hi ha esdevingut cap mena d’a- ll. *BACONE, segons el DCVB (s. bagó). Cf. daptació fonètica perquè els d’Alcalà de Xi- DECat, I, 544. vert el deuen haver associat amb un diminutiu Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 56
56 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
(Ross.) [GUITER, 100]. | Cf. borrut «Vin nouveau qui a fermenté mais (Torredembarra) [TrL, s. raïm]. qui n’est pas encore dépouillé de sa DESCR.: terret-borret «raïms molt lie» [GIGNOUX, 50]. | Cf. bourre lon- apinyats. Color de mel» [GUITER, gue «(a. 1857) Variété qu’on préfère 100]. du cépage brun-fuorca. Ses belles ETIM.: Ampelònims de clar origen grappes pourvues de gros grains [...]» occità. Segons el TLF [IV, p. 832]: [RENDU, II, 23]. ◊ OCC.: bourret «(a. «bourret. Mot du dial. gasc. qui sem- 1878) Variété de raisin [...]» [TdF]. | ble se rattacher à bourre* comme ter ré-bourret «(Gard, 1809; a. 1816) bourru* de l’expr. vin bourru, plutôt [...] tardif; vin plat» [ap. DncF, 353]. | qu’au prov. bourre ‘brun’ issu direc- terret-bourret «(Hérault, Gard; tement du lat. burrus (FEW, I, 647)». 1857) Grains serrés, ovalaires, gros, | Veig probable que el vin bourru ‘vi d’un blond-rose; grains juteux, d’une novell’ s’expliqui per associació saveur fade, revêtus d’une peau cromàtica amb el ll. BURRUS ‘bru’,135 épaisse. C’est le plus tardif des cépa- però no crec que això valgui per al ges; il fournit un vin absolutament cep bourret de l’occità. | Per a enten- incolore, destiné presque exclusive- dre la motivació semàntica de borret, ment à la chaudière» [RENDU, I, 7r]; cal fixar-se en unes altres variants «variété de raisin rouge, très produc- ampelonímiques. Per ex., en el bor - tive» [TdF, s. ter ret]; «(Nîmes, 1782) rut de Torredembarra, en la bourre Cépage» [ap. DncF, 352]. | Cf. pico- longue del Migdia francès o en el més poul bourret «(a. 1886) Variété de explícit de tots, la vernatxa de pampa raisin rouge, tardif, à grains médio- bor ruda (v. granatxa peluda). Tots cres et ronds» [TdF]. fan referència a una mena de cep de pampes borrudes, peludes.136 Per 29 botellal m. DOC.: (a. 1871) «Bota- translació, el nom s’hauria acabat es- yal. Botayol [...]. Botellat» [RevSI, tenent també al raïm (i potser al vi). XX, 260 i 311]. | (Barcelona, 1890) P. ROMÀN. ◊ FR.: bourret «(a. «Botayal. Se cultiva en distintas 1842) Vin nouveau. Variété de rai- classes de terrenos, serveix pera tau- sin» [TLF, IV, 832]. | Cf. bourru la» [ROIG, 37].137 À. DIAL.: bodelló (Tordera) de burro ‘ruc’. Al meu encapçalament prefe- [ALDC]. | botaiol (Sant Pol de Mar) 138 reixo adaptar-lo en borret, com ja fan els ros- [TrL, s. raïm]. | botallol (Mont- sellonesos amb el terret-borret. blanc) [TrL]. 135. GIGNOUX també ha escrit sobre el vin bourru de Suïssa: «Étym. dérivé de BURRU 137. Les grafies de ROIG i de la RevSI re- (= roux) à cause de la couleur rousse du vin flecteixen encara una pronunciació ioditzada, nouveau» [p. 50]. tal com passa també amb el paral·lelisme occ. 136. Encara trobo uns altres ampelònims bouteian (v. infra). per als quals proposo una motivació molt 138. El TrL (s. raïm) parla d’un botaiol a semblant (cf. cardador). Per ex., RENDU [II, Sant Pol de Mar, mentre que la RevSI [XX, p. 23], a més de la bourre longue, menciona p. 260] havia descrit un conreu del «botayal» a una altra subvarietat provençal: el farnous ‘en- la mateixa vila. Es tracta d’una de les nombro- fariné’, que també es destacaria per la seva ses errades de còpia d’aquesta potinera entra- borra blanquinosa. da del TrL. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 57
LÈXIC 57
DESCR.: bodelló «raïm blanc o ne- lut, les explicacions del DncF sobre gre» [ALDC]. | botallol «raïm negre, el raisin bouteian occità: «littérale- de gra gros, semblant al tarragoní. Fa ment “qui est en grappes serrées (en el vi més fluix» [TrL]; «raïm negre de forme de bouteille)” par allusion à gra gros» [DFa]. | botellal «serveix l’aspect compact des grappes» [p. pera taula, se converteix en pansa, fá- 89]. Des de quan els raïms tenen cilment se conserva tot l’any. Rahím forma d’ampolla, per molt compac- gros, gens apretat. Fruyt gros, quasi tes que siguin? | A continuació, tot i rodó, saborós, negre» [ROIG, 37]; abandonar l’anàlisi estricta del bo- «cep que produeix un raïm de gra tellal, aprofitaré el mot fantasma morat, gros i dolç» [DAg]. *botallol (v. supra), generat per la ETIM.: Ampelònim que deriva de descurança del TrL de Griera, per a botella139 perquè aquesta mena de re- fer-hi algunes observacions lexi- cipients eren el lloc on prioritària- cogràfiques. L’obra en qüestió flui- ment es conservaven els raïms de xeja molt, especialment a l’entrada guardar.140 Aquest sistema no era raïm, on detecto una quantitat ele- exclusiu de l’àrea catalana, com de- vadíssima de pseudoampelònims mostren els paral·lelismes del francès que comentaré breument. A banda (bouteillan), de l’occità (bouteian) i del poc rigor en la transcripció,142 hi del portuguès (botelheira). Això no apareixen sovint formes sense des- implica, és clar, que es tracti d’un cripció i sense localització geogràfi- ampelònim llatí (ni tan sols medie- ca143 de les quals ni tan sols sé trobar val). Aquesta mena de recipient es parònims al llarg de l’àmbit lin- va posar de moda en temps més mo- güístic català o romànic: *arbequí, derns.141 | No comparteixo, en abso- *avinyonet, *casol, *confitura, *con- xivera, *culroig, *cua de guilla, *dai- 139. Etimològicament, doncs, no té res a veure amb bóta, encara que a Montblanc (se- 142. Hi falla, fins i tot, l’ordenació alfabè- gons la grafia del TrL, copiada pel DFa) es pu- tica. De fet, prefereixo incloure sols aquí, a gui haver establert aquesta associació poste- peu de pàgina, les derivacions estranyes: fogo- rior (botellol ¥ bóta Æ botallol). neres o fogonetxo (de fogoneu?), mollerassa 140. Així ho feien almenys a Castalla amb (de mollar?), huió (de ullada?) o xaralassa (de el raïm boto de gall (v. botó de gall), segons em xarel·lo?). Faig el mateix amb les flagrants van explicar. També la definició de ROIG errades ortogràfiques: castellàs (per castellà), [p. 37] confirma aquest ús en conserva: «se gorgollessa (per gorgollassa), granitxa (per converteix en pansa, fácilment se conserva tot granatxa), llorà (per llora), manses de Tibet l’any y quant vol menjar-se’n basta posar-lo (sic) (per manset), martorea (per martorella), en aygua, pera que sos grans s’inflin y tornin á mollenc (per mollinc), montanuc (per montò- adquirir la mateixa grandaria primitiva». nec), picapilla (per picapolla), poparaques (per 141. Com a ampolla de vidre no té una do- popa-vaca), rossell (per rosselló), etc. cumentació gaire antiga. Segons el TLF: «bou- 143. Certament, algunes de les varietats teille ‘flacon de verre’ a au contraire été empr. esmentades tenen una indicació geogràfica: au fr. par le cat., esp., port.» [IV, p. 858]. El mot Fortianell, Horta, Llançà, Sant Miquel de la ja apareix en llatí vulgar però amb un altre sen- Barca, Sants; però la meva desconfiança aug- tit: «Buticula est le dimin. du b. lat. buttis [...] menta quan detecto que són localitats on hi largement attesté en lat. médiév. au sens de havia, a principis de segle, estacions d’experi- ‘tonneau’ et de ‘outre’» [TLF, IV, 858]. mentació enològica. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 58
58 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
descu d’Itàlia, *embeca, *errales, tes, à gros grains sphériques, noirs» *esmirna, *esparraller, *esquinça- [DncF, 88]. ◊ OCC.: bouteian «(a. robes, *felanitxer, *grossenc, *llam- 1878) Variété de raisin à grains brusca, *llistà, *mallorquí, *mora- gros, d’un noir rougeâtre, à peau ga, *musac, *nadal, *nasal, *pastoret, tendre et d’un goût un peu austère» *sabuc, *tripes de frare, *xanella, [TdF]. ◊ PORT.: botelheira «casta etc.144 I podria perfectament esten- de uva branca» [DdeF]. dre la meva desconfiança al cos del seu diccionari esmentant ampelò- botó de gall m. Æ colló de gall. nims tan insòlits com el jasserano:145 un raïm blanc molt productiu de 30 boval m. DOC.: (Val., s. XV) «planta Sant Vicenç dels Horts [TrL, s. jas- trià / stranya, pus sana, / de muntal- serano]; o com els mamians: una bana, / boval negrella— / no ferran- classe de raïms de Cervera [TrL, della / ni monestrell— / mallol no- s. mamians].146 vell / volent plantar» [ap. DECat, P. ROMÀN. ◊ FR.: bouteillan «(a. II, 184].147 | (Val., 1854) «Bobalet de 1857) Cépage de raisins noirs. Il Requena» [NIEVA, 64]. charge beaucoup, aussi ses produits À. DIAL.: boal (Mall.) [ROSES, ont-ils peu de qualité [...] pour les 33]; (Montuïri) [ALDC]; (Con- vins rouges, est le cépage plus pro- sell) [FAVÀ].148 | bogal (Belianes) ductif» [RENDU, II, 22 i 23]; «(Aix, [FAVÀ].149 | bovadal (Sallent de 1715) Raisin de grains gros, d’un Xàtiva) [ALDC]. | boval (Mont- noir rougeâtre, peau tendre, saveur blanc, l’Espluga de Francolí, Fal- un peu austère et acerbe | (Var, set, Tor tosa, Guimerà, Albaida, 1835) Variété à grains noirs, ronds» Bocairent) [TrL]; (Ribera d’Ebre, [ap. DPF, s. rasin]; «(Basses Alpes) Val., Alacant, Mall.) [DCVB]; Cépage rouge» [DLF]; «(a. 1755, (Montroi) [DECat, II, 184]; (Mar- 1772) Cépage de production irrégu- galef, Rossell, Fondeguilla, la Llo- lière, à grappes moyennes, compac- sa de la Plana, Algímia de la Ba - ronia, Ca sinos, el Puig de Santa Maria, Vi lamarxant, Picassent, To- 144. Com es pot veure, una barreja injus- tificable de noms d’unes altres plantes, com rís, Montesa, Xàbia, Beneixama) arbequina, moraga o sabuc; de manlleus [ALDC]; (Llíria, Montserrat d’Al- romànics sense gens de tradició: llambrusca calà, l’Alforí, Castalla, Jesús Po- (de l’it. lambrusco [GDLI]), llistà (de l’esp. lis- tán [COMENGE, 60-61]) o mallorquí (del fr. mayorquin [DncF, 223-224]); i de moltes més 147. Tal com jo interpreto aquests versos, errades. el boval és un sinònim de la muntalbana, 145. Sols m’atreveixo a dir que, si existeix, planta importada en l’edat mitjana des d’Itàlia es tracta d’una forma castellanitzant (com de- (v. montalbana), però que hauria triomfat a mostra la terminació morfològica -ano, prò- l’àrea lingüística hispànica amb el nom de pia de l’espanyol). Potser l’arrel originària ha bo(v)al. sofert una associació formal amb jàssera. 148. Variant reduïda, explicable per una 146. Deu ser una metàtesi dels raïms ma- caiguda de la -v- intervocàlica. llorquins maimons (cf. maimó)? O una mera 149. Variant amb dissimilació d’oclusives errada de transcripció? (b-'b > b-'g). Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 59
LÈXIC 59
bre) [FAVÀ].150 | boval blanc, boval no gaire grau» [FAVÀ]. | bovalet de negre (les Useres) [FAVÀ]. | Cf. giró Requena «uva negra de poco mos- boval (Eiv.) [RIBAS, s. raïm]. | Cf. to» [NIEVA, 64]. regeno boval (Gandesa) [FAVÀ]. ETIM.: En principi, sembla lògic DESCR.: boal «cep de raïms per fer relacionar la motivació del boval vi. Gra negre, rodó i mitjancer, de amb la d’un altre ampelònim català pell forta» [FAVÀ]. | bogal «cep (i occità): afartabous. Aquest for- de raïms grossos i apinyats, de maria part d’un conjunt d’ampelò- maduració tardana. Gra negre, nims que es destaquen per una pro- gros i rodó. Fort de pell, sucós i ducció abundosa, però mancada de de gust dolç. Es tira al vi per a qualitat (carrega-rucs, fartapobres, 152 donar-li color» [FAVÀ]. | boval etc.). | Malgrat això, crec que cal «raïm negre de gra rodó i dolç que matisar aquesta motivació. El pri- dóna un vi molt fluix» [DAg]; mer indici m’arriba gràcies a l’am- «grans negres, molt gros sos, esfè- pelònim formenterenc giró boval. rics o llargaruts. Tarda a madurar» Essent inviable la relació sinoními- [TrL]; «classe de raïm de grans ca entre els dos elements del com- negres, grossos i sucosos, que fa el post, com demostren les respectives vi fluix» [DCVB]; «raïms atapeïts, àrees dialectals (cf. giró), sols resta la no gaire bo per a menjar, però sí possibilitat que aquí boval ‘propi per a fer-ne vi» [DCVB, s. raïm]; dels bous’ mantingui encara la fun- «varietat de raïm negre» [GCat, ció adjectiva. M’ho confirma la 25];151 «cep de raïms grans i api - meva enquesta a Gandesa, on els nyats. Gra negre, molt gros i rodó, parlants em diferencien el requeno amb la pell forta. S’usava per a fer boval del requeno fi.153 No hi ha vi, al qual donava color encara que dubte, doncs, que la motivació am- pelonímica fa referència a una va- rietat basta,154 de gust poc fi (i, per 150. L’ALDC recull a diverses pobla- cions valencianes (Fondeguilla, Xàbia i Benei- xama) variants fonètiques labiodentals /-val/, 152. Aquesta hipòtesi compta amb el su- fet que confirma el significat etimològic (v. la port de nombrosos paral·lelismes catalans i nota següent). Jo també ho constato a Casta- romànics. Si es vol, la relació entre afartabous lla, enfront d’unes altres variants betacistes. i boval pot ser equiparable a la relació entre Com ha escrit MORAN: «Probablement el be- escanyagós i raïm de gos. tacisme del valencià apitxat respon a una in- 153. En aquest cas, el compost requeno fluència forana, castellana o aragonesa. Al País boval sí que és format per dos geosinònims Valencià, fora de l’àrea apitxada, la distinció (v. requena). Tal com devia passar a Formen- pot haver estat afavorida per la tendència al tera, aquesta subvarietat boval va tenir més manteniment de la b oclusiva en posició inter- èxit que la fina. Un cop esdevinguda la varie- vocàlica» [p. 41]. tat predominant, per metonímia, va perdre el 151. La GCat tria una desencertada grafia gentilici substantivat. bobal, desconeixedora de l’origen etimològic 154. Quasi totes les descripcions romàni- (boval ¨ bou). Probablement, els autors han ques en destaquen un gust aspre, poc delicat. estat influenciats per la grafia betacista «bo- Això no obstant, es tracta d’un cep molt resis- bal» de l’espanyol (terme, per cert, manllevat tent a la secada i a les malalties que fa vins antigament al català). prou bons [segons Guía, 116-117]. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 60
60 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
tant, escaient per a les bèsties més negro y granos gruesos, buena para grosses).155 | L’origen de l’ampelò- hacer vino» [MTor, 213]; «(Almu- nim sembla genuïnament català, ja dévar, Sarrión) Clase de uva negra que només en aquesta llengua el puc que hace un vino seco» [DAn]. | bo- documentar des de temps medievals bal blanco, bobal negro (Requena) (s. XV). | L’ampelònim s’hauria estès «no hacen buen vino. Se caracteri- des del català fins al sard, com ja zan por tener la piel áspera» [BRIZ, apuntava un estudiós italià el 1897: 210]. | boval «(Villar del Arzobis- «vitigni che hanno probabile deri- po) Variedad de uva negra» [LLA- vazione iberica, quale il Tintillo, il TAS, I, 138]. ◊ FR.: Cf. bouvette «(a. Bovale, ecc.» [SCet, 41].156 Tampoc 1867) Variété de raisins» [FEW, no tinc cap dubte de la seva extensió fasc. 138, 65]. ◊ PORT.: boal «varie- cap a l’est. Per ex., en l’espanyol es dade de uva branca e doce. (Pro - documenta molt més tardanament, vàvelmente do árabe)» [DdeF];158 sobretot a l’àrea peninsular més «(s. XVII) Castas de videiras» oriental. | Més arriscat, però, és afir- [DELP]. | boal blanco, boal pardo mar la seva importació pel portu- «(Lisboa, 1712) Cépages» [ap. CTal, guès, llengua en què boal és ben do- 533]. | boal-de-alicante «(Azeitão) cumentat des dels s. XVII i XVIII i Casta de uva» [DdeF]. | boal-roxo s’estén fins al dialecte brasiler (v. in- «(Azeitão) Casta de uva» [DdeF]. | fra). Tot i això, crec que, gràcies a boal-tinto «(Algarve) Casta de uva l’ampelònim d’Azeitão: boal-de- preta» [DdeF]. | bobal «(Brasil) Es- alicante [DdeF],157 es pot assegurar pécie de videira» [DdeF].159 ◊ SARD: en aquest cas l’origen valencià de «bovàle (logudorese), bovàli (màn- tots els paral·lelismes romànics. nu) (meridionale) o muristèllu. (a. SIN.: V. requeno. 1889) Vite moraiola maggiore» P. ROMÀN. ◊ ESP.: bobal «(a. 1814) [CARA, 90]; «specie di uva nera. Se Racimos muy prietos; uvas redon- ne distinguono varie specie» [DES, das, negras | (Cuenca) Cepa robus- s. bovàle,-i]. | bovale grande ta. Racimos grandes, apretados. «Grappolo medio, con acini medi, Uvas globosas, de sabor astringen- buccia consistente, nera o viola te; hollejo violeta oscuro. Su mosto cupo, e succo abbondante di sapore de mucho color» [ap. COMENGE, 68 neutro [...] maturazione è piuttosto i 86]; «(Sax, Villena) Uva de color tardiva» [DEIDDA, 285]. | bova le mannu (= gros) «uva rossa [...] 155. Fins i tot puc documentar en català dà vino di color intenso, di sapor un nap de bou o nap boal «de menys qualitat com a comestible», segons el DCVB (s. nap). 158. Evidentment, l’origen àrab és impos- 156. Ho sembla confirmar la subvarietat sible, però serveix per a refermar que es tracta del sard campidanès coneguda com a bovali d’una varietat ben arrelada a Portugal. Algun de Spannya (vegeu p. romàn.). cop, els meus enquestats catalans m’han parlat 157. Per no parlar de l’absència de va- de «raïms que venien dels moros» per referir- riants lusitanes labiodentals (*bo[v]al); expli- se als ceps patrimonials. cable potser per una penetració a través de 159. La forma brasilera és més arcaïtzant l’espanyol, llengua que va perdre des de temps (pel caràcter conservador dels dialectes conse- antic aquesta articulació sonora. cutius) i manté encara la -b- intervocàlica. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 61
LÈXIC 61
boval boal
requeno (o raqueno) requena (o raquena)
utiel
FIGURA 2. Mapa del boval. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 62
62 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
pieno, ma non molto fine» [SCet, meu entendre, una explicació gaire 45-46]. | bovaleddu «(meridionale, encertada. De fet, el TrL del mateix 1889) Vite moraiola minore. Dimi- Griera dóna una altra accepció de nutivo di Bovàli» [CARA, 90]; «o brocada, molt més general en l’àm- bovale peticco. Uva rossa» [SCet, bit lingüístic continental: es tracta 45]; «(a. 1847) Vitis nera da vino co- d’aquells sarments que es deixen mune» [ap. CHERCHI, IV, 205]. | bo- sense podar i d’on brotaran nous vali «(a. 1866) Spezia di axina nied- sarments i raïms.162 Sembla millor, da sa prus mustosa» [DSI]; «(a. doncs, suposar que aquesta mena de 1837) Vitis» [ap. CHERCHI, IV, 204]. plantació, realitzada al Pallars sols | bovali de Spannya «(campidane- per a una varietat concreta, va aca- se) Uva da vino comune» [DISC, bar esdevenint un ampelònim espe- s. vite]. | bovali pitticu «o bova - cífic, semblantment al que passa leddu. Uva utilizzata prevalente - amb el barbal. men te di vini rossi da pasto» [DEID- DA, 286]. bromet m. Æ grumet.
31 brocada f. DOC.: (Lleida, 1878) 32 bronzet m. À. DIAL.: bronzet (Al- «Brocadas» [Estud., 86]. carràs) [TrL]. À. DIAL.: brocada (Gil) [TrL]; DESCR.: bronzet «raïm blanc de (Isona, Palau de Noguera) [ALDC]; postre i de gra llarg» [TrL]. (Figuerola d’Orcau) [FAVÀ]. | bro- ETIM.: Ampelònim provinent d’un cada blanca (Figuerola d’Orcau) diminutiu de bronze. S’explicaria pel [FAVÀ].160 color rogenc dels seus grans, a sem- DESCR.: brocada «raïm negre, de blança del bronze. La motivació és grans forts» [TrL]; «cep molt pro- paral·lela a la del raïm ferrà i el color ductiu, de raïms grossos i negres. del ferro (v. ferrana), encara que hi Gra mitjancer, rodó i sucós, de pell pugui variar la tonalitat. cruixent. Fa un vi negre, de poc grau, però gustós. Val per a guardar, 33 brunet m. DOC.: (plana del Rosselló, i també és bona per a menjar» 1866) «Brounet» [ROUFFIA, 142]. [FAVÀ]. | brocada blanca «cep de À. DIAL.: brunet (Mas de Barbe- raïms blancs molt forts. Gra blanc, rans) [ALDC]; (Gandesa) [FAVÀ]. | sucós i cruixent. Raïms bons per a Cf. bruneret (Corbera d’Ebre) guardar i per a fer panses» [FAVÀ]. [FAVÀ]. ETIM.: Griera ha escrit sobre l’am- DESCR.: bruneret «cep de raïms pelònim brocada: «és un derivat de mitjancers, ben dolços per a fer vi. broc» [VVV, 98].161 No sembla, al Gra blanc, petit i llargarut» [FAVÀ]. | brunet «le plus tardif de tous les raisins. Cep très-puissant. Grappes 160. A Figuerola ja sobreentenen que, quan parlen sols de la brocada, es refereixen a très-grosses, bien remplies. Grains la negra, que és la varietat més estesa. 161. També havia escrit al TrL (s. broca- 162. Aquesta accepció la recull el norma- da) aquesta estranya comparació: «té la figura tiu DFa (s. brocada). I, de fet, la puc docu- de broc de càntir». mentar el 1797 [NAVARRO, 46]. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 63
LÈXIC 63
gros, croquants, juteux, mais peu (v. grumet) i el brunet.163 No en tinc, sucrés, d’une couleur grisâtre. Rai- però, cap més dada fiable. sin qui n’existe qu’en treilles» P. ROMÀN. ◊ FR.: brun «(Mées) [ROUFFIA, 142]; «cep de raïms de Cépage» [RENDU, II, 26]; «(a. 1732) taula ben dolços. Gra negre, mitjà i Bons plants» [ap. DncF, 70]. | petit llargarut» [FAVÀ]. brun164 «(a. 1859) Cépage méridiona- ETIM.: L’ampelònim brunet sem- le» [ODART, 482]. ◊ IT.: brunello bla un simple diminutiu de bru. La «vini toscani» [THBuc, 129]. ◊ OCC.: motivació té a veure amb el color brun «(Aix, 1715) Raisin de grains enfosquit, moreno, dels seus grans. noirs, ronds, très-mous» [ap. DPF, Malgrat la sinonímia de ROUFFIA s. rasin]; «ou bru. (Corrèze, 1878) (v. infra), no és necessari cap mena Variété de raisin noir, à grains ronds d’encreuament per a explicar aquest et très mous» [TdF]. | bruno «(a. ampelònim, del qual no falten pa- 1770) Cépage noir» [ap. CTal, 538]. ral·lelismes romànics: bruno i petit brun en francès, bru o brun en oc- 163. No cal donar gaire transcendència a cità, etc. | Idèntica motivació cro - la grafia afrancesada dels estudis rossellonesos màtica té, per ex., el raïm morenillo del s. XIX. De fet, ROUFFIA escriu broumet i del cat. occidental (v. more nillo). brounet. SIN.: ROUFFIA [p. 142] conside - 164. El DPF (s. rasin) documenta també ra un mateix raïm el ross. brumet un brun gros el 1835. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 64 Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 65
C
34 cagat m. DOC.: (a. 1871) «Cagat» que fan un vi de poc grau. Gra blanc, [RevSI, XX, 260]. mitjà i rodó, de pell fina» [FAVÀ]. | À. DIAL.: cagat (Mall.) [CERDÀ, cagat femella «cep de raïms espar- 111]; (Martorell, Cassà de la Selva, sos i molt productius. Gra blanc, Girona) [TrL]; (Anoia) [SADURNÍ, rodó i de pell fina. Val per a fer vi, 18]; (Porreres) [FAVÀ]. | cagat feme- però no pas per a menjar» [FAVÀ]. | lla (colònia de Sant Pere d’Artà) cagat mascle «cep de raïms apinyats [FAVÀ]. | cagat mascle (colònia de i molt productius. Gra blanc, rodó i Sant Pere d’Artà) [FAVÀ]. | quigat de pell fina. Val per a fer vi, però no (Mall.) [MARCILLA, 117]; (Son Cer- pas per a menjar» [FAVÀ]. | quigat vera) [ALDC]; (Sant Llorenç des «racimos numerosos muy compac- Cardassar) [FAVÀ].165 tos, de granos ligeramente ovalados, DESCR.: cagat «rehim convenient de color pajizo, siendo su produc- pe’l comers» [CERDÀ, 111]; «classe ción abundante. Los mostos son de de raïm blanc, que produeix molt i fa poca graduación» [MARCILLA, 117]; el vi blanc» [TrL]; «raïm blanc i «cep de raïms espessos i grossos. apinyat, de grans grossets i pellerofa Gra blanc, rodó i petit. Fa un vi bo gruixuda» [DCVB]; «de gra blanc, de molt grau» [FAVÀ]. rodó, no gaire gros, poc agradable ETIM.: Ampelònim que fa referèn- per a menjar, però bo i retent [sic] per cia a una certa classe de raïm, de cua a vi» [DCVB, s. raïm]; «raïms blancs, trencadissa, els grans del qual fàcil- indígenes, que produïen un vi de ment caurien del cep, segons m’ex- poca qualitat» [SADURNÍ, 18]; «cep pliquen diversos enquestats.166 En- de raïms apinyats i molt productius 166. També les fonts antigues recullen 165. Segons el DCVB, quigar és un dia- aquesta peculiaritat. Així, HERRERA [p. 52] es- lectalisme mallorquí per cagar. No cal pensar criu el 1513 del torrontés castellà: «tiene el pe- en cap eufemisme: s’explica per un tancament zón tanto tierno que por la mayor parte se cae de la vocal neutra, assimilada a les consonants toda y al tiempo de la vendimia se ha de co - palatalitzades entre les quals es troba. ger toda del suelo». Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 66
66 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
cara ho precisa més el TrL (s. cagar- aclareixen que les subvarietats fe- se) en explicar que a la Selva del menines són d’una pellofa i d’un sa- Camp parlen de cagar-se el raïm bor menys aspres que les masculi- quan els grans de raïms cauen un nes.170 Aquesta característica podria cop feta la florida i deixen solament molt bé haver provocat popular- la rapa. Així, doncs, el cagat, en cau- ment la diferenciació sexual, tot i re sovint a terra, faria la sensació que també la mida i la densitat hau- (certament escatològica) d’haver-se rien pogut ser els referents de la «cagat».167 | L’explicació cromàtica, personificació. Però crec que hi ha que podria semblar a priori més evi- un detall que pot afavorir aquesta dent, resta impossible, ja que totes hipòtesi enfront de les altres: el fet les definicions parlen d’un raïm i que precisament és el mantonicu d’un vi blancs, però mai foscos. | una de les classes sobre les quals els Fetes ja les propostes sobre el raïm sicilians diferenciaven dues varie- cagat, cal ara plantejar-se la raó dels tats sexuades. Si comparem la for- adjectius mascle i femella.168 Crec ma italiana amb el paral·lelisme cat. que poden ser força aclaridors una mantònic fi / mantònic aspre (v. sèrie de fenòmens paral·lels que do- montònec), constatarem que aquesta cumento en sicilià de finals del XVII: variant tortosina, precisament la mantonicu masculu / mantonicu fu- més propera a l’ètim originari, coin- mineddu (v. montònec); en gascó: cideix plenament amb el sentit de la duraze mâle / duraze femelle diferenciació siciliana. | De fet, CU- [PAeb, 16] i ruffiac femelle / ruffiac PANI [p. 232] també parla de les va- mâle [ap. DncF, 52]; o en asturià rietats greca fimminina i grecu mas- modern: menzía macho / menzía culinu (v. grec), la primera de les fema.169 Tant la descripció del man- quals és més fina que la segona. Tot tonicu com la d’aquest menzía ens plegat fa pensar que aquesta adjecti- vació sexuada era una forma habi- tual, en la Sicília del XVII, per a dis- 167. No veig gens clara, doncs, l’explica- tingir la diferent finesa d’algunes ció que dóna el VvR de la uva cagazal (v. in- classes de raïm. Em penso, doncs, fra), un probable paral·lelisme de l’espanyol: «Sin duda la dieron este nombre por el efecto que el fet que a sa colònia de Sant que suele causar de mover el vientre.» Pere d’Artà encara diferenciïn una 168. Aquest epítets no s’apliquen exclusi- varietat masculina i una de femeni- vament per al raïm. En català valen per a dife- na del cagat171 pot ser perfectament renciar espècies arbòries, com el bruc mascle i el bruc femella [DCVB, s. bruc], o com el pi mascle i el pi femella [DCVB, s. pi]. Però tam- 170. El 1295, Llull ja va escriure: «En la bé els trobo en la fruita, com és el cas de la espècia del porro en què el porro femella és metla mascle (de Manacor, segons el DCVB, pus digestible que’l masculí» [ap. DCVB, s. ametlla). s. porro]. 169. Segons AVes [p. 304], la menzía ma- 171. Dic «encara» perquè només vaig tro- cho (= mascle) es caracteritza per un gra de bar un informant de vuitanta-nou anys que re- raïm gros, de pellofa dura; mentre que la men- cordés aquestes dues subvarietats prefil·loxèri- zía fema (= femella) té un gra de mida menor, ques. Modernament, la varietat femenina ha amb la pellofa més fina i suau. deixat de ser conreada a Mallorca. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 67
LÈXIC 67
un préstec adjectival del sicilià. va acomplir-se a través del català, ja Aquesta circumstància compta amb en temps antics. el suport històric de la dominació P. ROMÀN. ◊ ESP.: calabrés «(Sa- catalana sobre les terres de l’antic lamanca, 1885) Variedad de uva» Regne de Nàpols. [ABELA, 316]. ◊ IT.: calabrese «(a. P. ROMÀN. ◊ ESP.: cagalona «(Mo - 1363) Vino» [ap. THBuc, 134]. | ca- guer, 1807) Uva» [ROJAS, 247]. | ca- lavrist «(Sicilia, 1696) Vitis bifera gazal «variedad de vinífera blanca praecox, nigro rotundo fructu, me- riojana de grano grueso» [VvR]. | dio prope finem minuto, decidivo uva cagalera «(La Rioja) Uva blan- nigerrimo, succo perdulci estuante» ca que tira un poco a dorada y que [CUPANI, 234]. ◊ PORT.: calábria tiene los granos pequeños» [VvR]. «(Brasil) Espécie de videira brava» ◊ PORT.: cagarrizo «(Galizia) Uva [DdeF]. ◊ SARD: calabresu/-a «(a. blanca» [POSADA, 248]. 1897) Bella uva bianca» [SCet, 46].
35 calabrès m. DOC.: (a. 1381-6) «Per 36 calderer m. À. DIAL.: calderer (es tal bech d’estiu
172. Cf. uns altres derivats posttoponí- 173. A les meves enquestes no falten in- mics com calabriar ‘barrejar vins’ [DCVB] o formants que destaquen alguna varietat espe- calabra ‘vi resultant de bullir molt el most’ cífica per a la destil·lació d’aiguardents. Fins i [TrL]. També en sard, segons el DES (s. kala- tot hi ha algun ampelònim que s’hi refereix briai): «[camp.] Medicare il vino.» clarament (v. calop aiguardenter). Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 68
68 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
◊ SARD: caldareddu «(Gallura) tiva. Llavors podríem emparentar- Grappolo serrato, con acini medi, la amb els ampelònims occitans ga- rotondi, di color nero, e polpa di sa- let, galhet o gaiet [TdF, s. galet]. En pore neutro, dolce. Vitigno con realitat, es tracta d’una paronímia produttività elevata» [DEIDDA, 288]. casual. Tot plegat, els nombrosos pa ral·lelismes romànics de gall (v. pi - 37 callet m. À. DIAL.: callet (Mall.) capoll) es poden relacionar amb colló [DCVB]; (Son Cervera, Felanitx) de gall, però no pas amb callet. | Al [ALDC]; (Consell, Porreres, colò- meu parer, penso que efectivament nia de Sant Pere d’Artà) [FAVÀ]. | callet té un origen occità, pe rò provi- gallet (Mall.) [CERDÀ, 111]; (Sant nent, en canvi, de l’adjectiu pro- Llorenç des Cardassar) [FAVÀ].174 vençal caiet (calhet en llengua - DESCR.: callet «classe de raïm ne- do cià).176 Sempre segons el TdF gre, semblant al fogoneu, però amb (s. caiet), una de les seves accepcions els grans molt atapeïts» [DCVB]; de fineix una tonalitat grisa, referida «raïm rodó, dur, de gust regular per als vins.177 També pot fer referència a a menjar i millor per a vi» [DCVB, diverses plantes a mig madurar o que s. raïm]; «racimos grandes y com- ja rossegen, entre les quals hi ha el pactos, grano grueso, ovalado, de blad caiet i l’oulivié caiet.178 | En últim color rojizo. Variedad muy fructí- terme, doncs, és la motivació cromà- fera» [MARCILLA, 117]; «varietat de tica el que explica més satisfactòria- raïm, de gra rogenc, pròpia de Ma- ment aquest ampelònim, avalada pel llorca» [DIEC]; «cep de raïms gros- color del gra, probable productor sos i apinyats. Gra negre, mitjà i d’un vi claret (entre groc i ros). rodó, de pell forta. Gustós i crui- xent a l’hora de menjar-lo, i bo per a calop m. Æ palop. fer un vi amb grau» [FAVÀ]. | gallet «variedats de parres convenients 38 calop moscatell o calop aiguar- pe’l comers» [CERDÀ, 111]. denter m. DOC.: (mall., 1858) «ca- ETIM.: Ampelònim mallorquí que lop moscatell, calop moscatell nê- no ha rebut fins ara cap explicació gre» [DAm]. convincent.175 | Es podria pensar À. DIAL.: calop aiguardenter que gallet, més que una simple rea- (Manacor) [DCVB, s. raïm]. | ca- lització sonora, fos la variant primi- 176. I galhat en gascó, també segons el TdF: variant amb velar sonora que podria ser- 174. Un informant secundari de Sant Llo- vir com a explicació alternativa per a justificar renç prefereix callet en lloc de gallet. També la forma secundària gallet del mallorquí. detecto alguna alternança aïllada ca-/ga- a 177. L’accepció principal també és de Consell. Suposo que es tracta simplement d’u- caràcter cromàtic. Cito textualment del TdF: na sonorització, tal com passa amb vulgaris- «[b. lat. calhus ‘nuancé’] adj. Tacheté de blanc mes del tipus gabina (per cabina). et de noir comme le plumage des cailles, grive- 175. No puc donar gens de crèdit al restric- lé» (cf. DECat, II, 436). tiu origen toponímic que apunta dubitativa- 178. O sigui, blat i olivera. D’aquesta úl- ment MARCILLA [p. 117]: «originaria de Mallor- tima sortirien tres subvarietats d’olives: caiet ca, nacida en el Puig des Call de Felanitx (?)». blanc, caiet negre i caiet rouge [TdF, s. caiet]. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 69
LÈXIC 69
lop moscatell (Mall.) [CERDÀ, 111]; trobo paral·lelismes ampelonímics (Bal.) [TrL]; (colònia de Sant en què el qualificatiu ja s’ha subs- Pere d’Artà) [FAVÀ]. | Cf. calop tantivat: aguardentera, de aguar- de malvasia (Manacor) [DCVB, diente. Igualment, caldrà considerar s. raïm].179 el calop de malvasia com la mateixa DESCR.: calop aiguardenter «raïm: subvarietat que, en aquest cas, deu té un poc de gust d’aiguardent» fer referència a un dels més famosos [DCVB, s. raïm]. | calop mosca - vins dolços de la Romània: la mal- tell «uva blanca, gorda y parecida al vasia.181 moscatel en el sabor. El racimo es P. ROMÀN. ◊ ESP.: aguardentera largo y ralo. Se da el mismo nombre «(aragonés) Clase de uva blanca y á la vid y al veduño que la produce» temprana, la llaman así por el gusto [DAm]; «raïm de grans grossos, de moscatel que deja» [DPar]. | de clars, i de gust semblant al d’aiguar- aguardiente «o morabia. (Conda- dent» [DCVB]; «raïm blanc gro- do de Huelva) Uva» [ROLDÁN, 141]. guenc, molt dolç» [DCVB, s. raïm]; «cep de raïms blancs; excel·lents per 39 calop tomàtiga m. À. DIAL.: calop a menjar, malgrat un fort sabor de tomàtiga (Mall., Men.) [DCVB, mesc. També fan un vi molt bo» s. calop].182 [FAVÀ]. | calop moscatell negre DESCR.: calop tomàtiga «raïm ver - «uva negra. Palomina» [DAm]. | mell, de grans grossos i espessos» Cf. calop de malvasia «raïm dolç» [DCVB, s. calop]. [DCVB, s. raïm]. ETIM.: Tomàtiga és una estesa for- ETIM.: Clara referència al gust al- ma balear d’anomenar el tomàquet cohòlic d’aquesta subvarietat de ca- (v. DCVB, s. tomàquet o tomata).183 lop (v. palop), com indica més d’una És evident, doncs, que l’ampelònim descripció. Alguns parlants l’asso- cien amb l’aiguardent, mentre que uns altres ho fan amb el vi mosca- o pruna moscatella (a Porreres), segons el tell. | Aquesta denominació genuï- DCVB, s. pruna. Fins i tot he documentat nament vitivinícola ha passat, per el meló aiguardenter, «de gust que aiguarden- teja (Mall.)», segons el DCVB (s. meló). translació, a unes altres fruites dol- 180 181. Llegeixo al GDLI (s. malvasìa): «ma ces. | D’altra banda, en espanyol, esistono altre varietà con frutto nero e rosso, e anche con sapore aromatico simile a quello 179. Malgrat que el DCVB (s. calop) re- moscato [...] è quella che si chiama “moscade- cull a Manacor tant el calop aiguardenter com llata” e può chiamarsi ancora “malvagìa di el calop de malvasia, suposo que es tracta del Piemonte”». mateix tipus de calop. En realitat, les dues de- 182. De fet, el DCVB dóna aquesta àrea finicions del DCVB vénen a destacar el mateix de Mallorca i Menorca per al calop en general, gust: d’aiguardent (cf. la nota següent). però no concreta a quines poblacions es co- 180. Com les peres moscatelles: «(Men.) neixen algunes de les subvarietats. [...] de gust de raïm moscatell», segons el 183. Puc ampliar la mateixa motivació DCVB (s. pera). O com un albercoc moscatell cromàtica a més fruits: la pruna domàtiga (a sa (a Mall., segons el DCVB, s. albercoc); com la Pobla, segons el DCVB, s. pruna) o el pebre- poma moscatella (a Mancor, segons el DCVB, domàtiga (a Sant Joan de Sóller, segons el s. poma); i com la pruna moscatell (a Tortosa) DCVB, s. pebre). Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 70
70 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
fa referència al color vermell del gra SIN.: V. cames de garsa. de raïm.184 (V. també palop.) P. ROMÀN. ◊ ESP.: pata (de) perdiz P. ROMÀN. ◊ ESP.: Cf. atomatada «(Asturias occ.) Subespecie de uva «(Guadix, 1885) Racimos grandes, menzía, con el tálamo colorado» algo claros; uvas grandes muy acha- [AVes, 304]. ◊ FR.: pied-de-perdrix tadas, muy blancas, algo duras, de «(Lot, 1827) Plant qui assure la bon- hollejo muy delgado y muy sabro- ne qualité des vins» [CAVOLEAU, sas» [ABELA, 315]. 365]; «(Garonne, 1857) Grains très- lâches, arrondis, de moyenne gros- 40 cama de perdiu f. À. DIAL.: cama seur, bleu-noîratres, supportés pas de perdiu (Guimerà) [TrL]. | pota de des pédicelles d’un rouge-vineux. perdiu (Penedès) [GIRALT, 19]. Grains très-juteux, très-sucrés, peau DESCR.: cama de perdiu «raïms assez fine. Raisin précoce; il fournit negres» [TrL]. | pota de perdiu «vid un vin de belle couleur, très-alcooli- de uva tinta» [GIRALT, 19]. que» [RENDU, I, 26r]; «(Lot-et-Ga- ETIM.: Ampelònim que relaciona la ronne, 1784) Raisins» [ap. DncF, seva cama ‘peduncle de raïm’ amb 84]. | pied perdrix «(Lot, 1784) Es- les cames d’una perdiu, au de carac- pece que l’on prefère pour nos vins terístiques potes rogenques. | Diver- noirs» [ap. DncF, 61]. ◊ OCC.: pè sos enòlegs francesos del XIX ja atri- (de) pèrdi «(Corrèze, Lot) Variété bueixen una motivació cromàtica al de la vigne» [ROLLAND, 302]. | pèd- seu paral·lelisme pèd-de-perdis: 1) de-perdis «variété de raisin noir, v. «Ainsi nommé, parce que son pé- pèd-rouge, uiado» [TdF]. ◊ PORT.: doncule est rouge» [CAVOLEAU, 181]; pe-de-perdiz «(Doiro, Beira, Mi - 2) «des pédicelles d’un rouge-vineux nho) Casta de uva branca» [DdeF]. éclatant à la complète maturité, ca- ractère qui a valu à ce cépage le sur- nom de Côtes Rouges, de Pied-de- 41 cambril m. DOC.: (val., 1891) «cam- Perdrix» [RENDU, I, 26r]. Tenint en bril» [DMGa]. compte que aquestes i unes altres À. DIAL.: cambril (Finestrat) obres hi afegeixen encara més sinò- [valMB, 137]; (Polop) [FAVÀ]. | de nims occitans per reforçar-ne la mo- cambril (Alcoi) [DCVB, s. raïm]. tivació cromàtica (per ex.: pèd-rouge DESCR.: cambril «uva de postre [TdF]), crec que cal acceptar la seva muy temprana» [DMGa]; «raïm proposta.185 vermellet, menut, no tan dolç com el de garnatxa» [DCVB, s. raïm]; «cep 184. La vermellor del tomàquet ha provo- de raïms mitjancers, emprats per a cat, per ex., l’estesa comparació «vermell com fer vi. Gra petit i rogenc» [FAVÀ]. un tomàquet». No acabo d’entendre, doncs, ETIM.: Coromines es pregunta per què l’ampelònim esp. atomatada és descrit lacònicament si aquest ampelònim amb grans de raïm «molt blancs». 185. Malgrat això, l’associació amb una no deu tenir a veure amb la vila de pota (o cama) d’ocell també implica una cua (o Cambrils: «cambril, com a nom d’u- cama) prima i fràgil, motiu que ha generat en na mena de raïm [...] (i no sé si no català diversos ampelònims: camatendre, pun- serà post-toponímic)» [DECat, II, xó tendre, etc. (v. cuatendre). 452]. | Evidentment, la reducció Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 71
LÈXIC 71
(Cambrils > cambril) s’explicaria seves coloraines. Coromines ens re- per la simple creació d’un fals sin- corda que aquesta associació poli- gular analògic, desvinculat del sen- cromàtica ja apareix en algun autor tit toponímic. Al meu parer, l’ori- llatí i escriu sobre això: «posar de gen posttoponímic és l’única opció relleu el color vari, les coloraines, satisfactòria possible. Sobretot, des- pròpies de les garses» [DECat, VI, prés de considerar aquestes dues va- 531]. riants compostes: roget de Cambrils SIN.: SADURNÍ [p. 20], esmentant [DMGa, s. raim] i (raïm) de cambril un seguit de ceps indígenes catalans, [DCVB, s. raïm]. iguala la «cama de garsa o pota de perdiu». Ho veig molt probable, 42 cames de garsa f. DOC.: (a. 1871) entre altres raons per la similitud «Camas de garsa [...]. Cama de gar- semàntica (v. la nota anterior). sa» [RevSI, XX, 260 i 293]. À. DIAL.: cama de garsa (Savallà 43 candia ANT. DOC.: (a. 1381-6) «bech del Comtat) [TrL]; (Penedès) [SA- [...] corcerch o candia o vernaça» DURNÍ, 18]. | cames de garsa (Car- [EXIMENIS, 143]. | (c. 1470) «La dona) [DCVB]. colac ció que fou de un parell de DESCR.: cama de garsa «raïm inú- perdius ab maluezia de Candia» til per fer vi» [TrL]; «vid de uva tin- [ap. DCVB, s. malvasia]. ta» [GIRALT, 18]. | cames de garsa DESCR.: candia «vi procedent de «classe de ceps, la més dolenta» la dita ciutat» [DCVB]. [DCVB]. ETIM.: Nom de vi referit al topò- ETIM.: Sembla que la motivació nim Candia, ciutat septentrional de d’aquesta cames de garsa no pot ser l’illa grega de Creta.187 diferent de la del raïm cama de per- SIN.: No tinc gaires dubtes que, diu (recollit a la propera vila de almenys en temps antics, el vi de Guimerà [v. cama de perdiu]).186 Es Candia era un sinònim del vi mal- tracta, en definitiva, de raïms de pe- vesia. Ja ho fan pensar referències duncles fràgils i foscos. Però, men- antigues, com una citació catalana tre que l’ampelònim precedent s’ex- del s. XV: maluesia de Candia, o el plicava pel color roig de les cames compost llatinitzant italià de finals (o cues de raïm), això no s’ajusta per del XVI malvasia candiae.188 Més re- a la garsa: un ocell de potes negres centment, a finals del XIX, un am- [GEC, s. garsa]. | De tota manera, la garsa es destaca precisament per les 187. Veny ha escrit: «Càndia, ciutat de Creta i nom alternatiu de tota l’illa; [...] des del s. XIII els catalans hi van practicar transaccions 186. El canvi d’ocell no és gens estrany. comercials, amb intervenció, durant els se - Al contrari, ja que llegeixo a la GEC (s. garsa) gles XV i XVI, de sengles consolats a Càndia i la frase feta següent: «donar (o vendre, o fer Quios» [Mots, 52]. veure, etc.) garsa per perdiu (o per colom) = 188. També algun diccionari antic avala Enganyar fent passar una cosa per altra», d’on aquesta relació. Per ex., el 1611, el TLE espan- interpreto que la garsa esdevé una mena de yol escriu (s. malvasía): «Házese principal- succedani, d’au de qualitat inferior, respecte a mente en Candía, y también en algunas islas la perdiu (o al colom). vezinas, y en algunas ciudades de la Morea.» Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 72
72 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
pelògraf sard estén la sinonímia al che avrà dato il nome alla vite e al camp vitícola: «Malvasia. Uva gre- vino» [DES, s. kannonáu]. | En reali- ca, Uva di Candia» [SCet, 48]. tat, és quasi impossible que el canno- P. ROMÀN. ◊ IT.: candiòtto «vino nau sigui un raïm de procedència ca- di Candia» [GDLI]. | ua de Candia talana, si més no amb aquest nom.191 «(ven.) Uva» [DEI, 3675]. ◊ LL. De fet, no apareix documentat enlloc MED.: malvasia candiae «(Italie, de l’àrea lingüística catalana llevat de 1596) Cépage» [ap. CTal, 523]. les obres sobre l’Alguer [BOSCH; DAlg].192 Es tracta, molt probable- 44 canyonal o canonau m. DOC.: ment, d’un préstec sard, ja que en (l’Alguer, 1823) «Cagnunal» [ap. aquesta llengua sí que hi ha una sòli- BOSCH, 620]. | (l’Alguer, 1897) «Ca- da documentació que confirma la gliunart» [SCet, 46].189 presència d’aquest ampelònim a l’i- À. DIAL.: canonau (alg.) [DAlg]. lla. | Tant les variants sardes (cagno- DESCR.: canonau «qualitat de vi» lare, cagnolari, cagnonale, cagnurari, [DAlg].190 | canyonal «uva che dà cannonau) com les alguereses (ca - vino pregevole di bel color rosso- nyonal, canonau) semblen provenir rubino, molto alcoolico» [SCet, 46]. d’un derivat adjectival de canó193 | Cf. cananeu «classe de raïm» (can[y]onal/cannonau < *CAN[N]NO- [TrL]. NALE ¨ ll. CANNA ‘canya’).194 | Tam- ETIM.: Segons els especialistes del poc no és senzill justificar la relació sard (tant de finals del Vuit-cents com contemporanis), es tracta d’un 191. Per BOSCH [p. 630], el mot cannonau préstec català: 1) «Di tutti i vitigni sembla una «solució fonètica més aviat campi- ricordati, secondo alcuno, sarebbe- danesa i nuoresa». Però alhora reconeix que ro di sicura ascendenza catalana solo «a partir de la forma alg. “Canyunal” podríem il nasco, il torbato e il cannonau» explicar les solucions del log. [kan^o'nale] i, [ANATRA, 542]; 2) «cannonau. É cer- amb dissimilació [kan^o'lare], com el sass. to che è uva dovuta all’importazione cagnurari (fon. [kan^u'rari])» [BOSCH, 630]. spagnuola» [SCet, 46]; 3) «Ad al - 192. Com ja ha anotat el DES (s. kanno- ghero si chiama secondo lo stesso náu), hi ha el parònim cananeu ‘classe de raïm’ [TrL]; però, a banda de no estar situat autore [MUZZO 41] kal’unart, e sarà geogràficament, m’inspira poca confiança. questa, o una simile forma catalana Sembla una ultracorrecció del canonau, errò- niament associada per Griera amb la tribu bí- 189. Cf. la forma algueresa del DES blica dels cananeus. (s. kannonáu): cal’unart. Per BOSCH [p. 631], 193. De fet, canó prové de canya, perquè, aquest cagliunart (que cal llegir callunart) és com explica el DECat [II, p. 498]: «Enfront de una forma encara més dubtosa que la variant canya sempre ha dominat, i quasi única, la n algueresa callunari del 1909. en el derivat canó (segurament en aquest in- 190. És curiós d’observar com aquest re- fluïren decisivament la posició pretònica amb cent diccionari alguerès defineix el manlleu dissimilació davant la n de -ONE).» canonau sols com a mena de vi, enfront de 194. Com ja passa amb els ampelònims l’antic ampelònim cat. canyonal, esmentat per italians cannaia, cannaglia i cannaiola (v. in- Urgias [ap. BOSCH, 620] i per SCet [p. 46] al fra), els quals naturalment no tenen res a veu- llarg del s. XIX. El GDLI italià (s. canonao) fa re amb els cans perquè deriven de CANNA, no exactament el mateix amb el seu manlleu. pas del ll. CANE ‘gos’. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 73
LÈXIC 73
semàntica entre un ampelònim i un DESCR.: cap blanc «variedad de derivat de canya, tot i que probable- uva» [ABELA, 315]. ment fa referència a una mena de cep ETIM.: Ampelònim, sense localit- plantat amb el suport d’estaques o zació, que deu fer referència a una canyes, d’una manera semblant a varietat blanca i segurament arro- com passa amb un altre ampelònim: donida com un cap (cf. cap negre). l’aforcallat (v. forcallada). Més im- probable veig, en canvi, una associa- 46 cap de colom m. À. DIAL.: cap de ció amb la forma cilíndrica, com de colom (Favara de Matarranya) canó, dels sarments. [ALDC]. P. ROMÀN. ◊ IT.: canonao «vino DESCR.: cap de colom «raïm de rosso, di sapore delicato (del Cam- taula» [ALDC]. pidano: in Sardegna)» [GDLI]. | Cf. ETIM.: Ampelònim explicable pels «cannaia (lucch.), cannaglia, can- seus grans de raïm, semblants a un naiola (pis.) sorta di uva nera ap - cap de colom; o sigui, grossets, ro- petita dei ‘cani’» [ap. DEI, 711]. ◊ dons i més aviat foscos. Sobre la im- SARD:«cagnolari (Capo di Sopra), portància romànica d’aquest se- cagnonale, cagnovali (a. 1897) mantisme, v. palomino. Uva» [SCet, 45-46]. | cagnulari P. ROMÀN. ◊ FR.: teste d’oiselet e «grappolo serrato, con acini medi, «(XVI s.) Uvae» [ap. DncF, 49]. | Cf. rotondi, di color nero, e polpa di sa- colombar(d) «(a. 1716; a. 1779; pore neutro, dolce. Vitigno con Dordogne, 1784) Cépage produc- produttività elevata» [DEIDDA, 288]. tif, à grappes moyennes, à petits | cannonadu «(a. 1780) Uve nere. grains, ellipsoïdes, blanc doré» Di grani rotondi mediocri» [MAN- [DncF, 130-131]. ◊ IT.: Cf. colom- CA, 27]. | cannonau «(a. 1866) Sorta bana «(XVI sec.) o colombano (XVII d’uva e di vino» [DSI]; «(meridio- sec.); uva, vitigno e vino di San Co- nale, 1889) Vite cannonavo» [CARA, lombano, borgata in prov. di Pavia» 90]; «(a. 1837) Vitigni a uve rosse» [DEI, 1018];195 «uva bianca e dolce [ap. CHERCHI, II, 304, i IV, 204]; da tavola (e anche da vino) che si «(camp.) Vino prelibato, che si fa può conservare (detta anche verdea della vite di igual nome, per la quale o sancolombana)» [GDLI]. | Cf. co- si usano però anche le forme dial. lombano «vitigno che produce l’u- kañoláre (Ozieri); kañurári (sass.)» va colombana; l’uva stessa, il vino [DES, s. kannonáu]; «grappolo di che se ne ricava» [GDLI]. | Cf. co- media grossezza, serrato, con acini lombina/-o «(XVI sec.) Sorta di uva, nero-violacei, e succo rosato dal ca- ratteritico aroma» [DEIDDA, 289]; «cannonadu (Bosa), can
74 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
colombano» [DEI, 1018]; «Specie 48 carcassès blanc m. ANT. DOC.: di vitigno. = Lat. COLOMBINUS ‘del (Ross., 1866) «carcassès blanc» colore del colombo’ | Vitigno detto [ROUFFIA, 141]. anche colombano» [GDLI].196 ◊ DESCR.: carcassès blanc «cep très- LL. CL.: Cf. columbinae «(a. 77 dC) puissant. Grappe longue, bien four- Variétés à grosses grappes» [PLINE, nie de grains assez gros, un peu XIV, 36]. ◊ LL. MED.: Cf. columbi- ovoïdes, d’une couleur blanc mat, num «(Italie, 1596) Cépage» [ap. croquants; peau un peu épaisse; CTal, 523]. ◊ OCC.: Cf. colombal n’est pas bien juteux; ferait du bon «(Nîmes, 1782) Gros raisin blanc vin» [ROUFFIA, 141]. dont les grains sont ovales et claire- ETIM.: Préstec ampelonímic de ment parsemés» [ap. DncF, 339]. | l’occ. carcassés. L’origen del mot és Cf. coulombau «(Gard, 1835) Va- gentilici perquè es refereix al to- riété à grains blancs ou dorés, ovales pònim Carcassona.197 | Aprofito | (Cuges, 1847) Variété ressemblant aquesta entrada, ja dubtosa per la au Pascau» [ap. DPF, s. rasin]; manca de fonts catalanes sobre el «(Vaison, 1623; Var, 1784) Cépage carcassès blanc, per a apuntar que productif, à grosses grappes com- ROUFFIA [p. 131-142] esmenta di- pactes, à gros grains légèrement versos ampelònims del Rosselló ellipsoïdes, vert clair» [DncF, 131]. que no trobo en cap més font. El problema és que els escriu amb gra- 47 cap negre m. À. DIAL.: cap negre fia afrancesada i no semblen pas (Cardona) [ALDC]. formes catalanes, ni per la morfolo- DESCR.: cap negre «classe de ra - gia ni per la tradició (inexistent). ïm» [ALDC]. No els incloc, doncs, en cap entrada ETIM.: Ampelònim que deu fer re- lexicogràfica, tot i que els mencio- ferència a una varietat ben negra, i naré sumàriament: cilla (blanc i rou- segurament arrodonida com un cap. ge), garrigue,198 margot (blanc)199 i P. ROMÀN. ◊ FR.: tête noire «(Gi- riveyrench.200 ronde, 1816) Cépage» [ap. DncF, 184]. ◊ OCC.: tête de nègre «(a. 197. En català antic, segons el DCVB 1859) Cépage de grains bien noirs, (s. carcassès), ja s’usà aquest gentilici per a re- luisants, qui est à peine moyenne; ferir-se al territori de Carcassona. leur saveur est douce et agréable; si 198. Potser es tracta d’un ampelònim la peau est un peu épaisse, du moins molt local, relacionat amb el Mas de la Garri- elle ne renferme que de suc» ga, al terme de Ribesaltes, la localitat rossello- [ODART, 175]. nesa de més fama vinícola a França (cf. ribot). 199. Gal·licisme indiscutible (del fr. Mar- caranyena o caranyana f. Æ ca- got, diminutiu de Margarida). L’associació semàntica deu ser pel santoral, ja que Santa rinyana. Margarida se celebra el 20 de juliol, època de l’any en què sovintegen les associacions entre 196. En el fons, el GDLI (s. colombino) calendari i raïms primerencs: Sant Jaume, San- contradiu el DEI perquè, a banda de derivar el ta Anna, la Magdalena, etc. parònim colombino de COLUMBINUS (pel color 200. Ampelònim de morfologia indubta- del colom), el relaciona amb el colombano. blement occitana (cf. RENDU, I, 5v). Recent- Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 75
LÈXIC 75
P. ROMÀN. ◊ OCC.: carcassés, 50 cardenal m. À. DIAL.: cadernal carcassounés «(a. 1878) Variété de (Porreres) [FAVÀ]. | cardenal (Ull- raisin noir. V. alicant, mourvedre» decona, Sant Mateu del Maestrat, [TdF]. Alcalà de Xivert, Cabanes de l’Arc) [ALDC]; (Torreblanca, Aielo de 49 cardador m. DOC.: (a. 1877) «Car- Rugat, Monòver) [FAVÀ].204 | cardi- dador» [ap. VVV, 79]. | (val., 1891) nal (Val.) [GVal, 23]; (Atzeneta del «cardador» [DMGa, s. raim]. Maestrat, Torís) [ALDC]. À. DIAL.: cardaor (la Torre de les DESCR.: cadernal «cep de raïms de Maçanes) [ALDC].201 taula esclarissats i primerencs. Gra DESCR.: cardador «variedad de vermell, gros i de gust dolç. Fa un vi uvas» [DMGa, s. raim]; «casta de de poc grau» [FAVÀ]. | cardenal raïm que hi havia abans de destruir- «uva de mesa de grandes bayas» se les vinyes per les malalties» [ROSES, 33]; «cep de raïms grossos, [DCVB]; «raïm per fer vi» [ALDC]. molt allargats i esparsos, de madu- ETIM.: Ampelònim d’origen fosc. ració molt primerenca. Gra roig- L’única hipòtesi que veig possible negrós, gros i llargarut, amb la pell és que es tracti d’una varietat de fina. Raïm de taula ben dolç per a pàmpols peluts,202 els quals s’acaben menjar; també fa vi, però sense omplint d’una borra farinosa. Cf. el grau» [FAVÀ]. | cardinal «raïm de cep fr. feuille-blanche o l’enfariné, taula. Penjoll gran. Raïm roig amb to anomenat així perquè «le dessous vinós i blavós. Gra gros, un poc ova- des feuilles étant recouvert d’un du- lat, ben unit a la cua. Polpa cruixent» vet cotonneux rappelant la farine [GVal, 23]; «raïm de color fosc, d’in- comme l’indiquent la plupart des troducció recent» [ALDC].205 descriptions» [DncF, 233]. | Aquest ETIM.: Per RÉZEAU [p. 123]: «dé- aspecte empolsinat dels pàmpols nomination en lien avec la couleur deu provocar un efecte visual sem- des grains [...] cardinal (emprunt à blant al que produeixen les cardes, l’anglais)». És a dir, de color fosc, estris punxeguts per a cardar ‘penti- morat, com ja apunten la majoria de nar la llana’.203 descripcions. | La raó d’aquest prés- tec anglès s’explica per l’origen ame- ment ha tornat a ser manllevat per una publi- ricà del cardenal. Segons BALDANI cació ampelogràfica valenciana [GVal, 21], [p. 18]: «tale cultivar precoce, otte- però aquest cop amb una forma més afrance- nuta a Fresno [California] nel 1939. sada: Ribiere. 201. Variant amb caiguda de la -d- inter- 204. El pas de raïm cardinal a cardenal vocàlica, fenomen generalitzat en el val. apit- s’explica per un possible encreuament amb xat i el meridional. cardenal ‘prelat, purpurat’. Aquest fet perme- 202. Malauradament, no puc comprovar tria l’associació cromàtica amb un to roig bla- aquest punt perquè no trobo entre els meus vós, morat (semblant a les porpres cardenalí- enquestats valencians cap que recordi aquesta cies), tal com ja devia passar en la creació del varietat prefil·loxèrica. mot originari. 203. De fet, cardar (carda i cardador) de- 205. Igual que els de l’ALDC, els meus riva de card per la necessitat de fer aquesta fei- informants de Porreres també consideren el na amb estris punxeguts. seu cadernal un raïm d’introducció moderna. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 76
76 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
Fu introdutta in Europa dopo la 2ª VARRO, 13]. | (a. 1871) «Cariñena. guerra mondiale». (V. també la de- Carañena» [RevSI, XX, 260]. | (Tar - tallada explicació del DncF, p. 103.) ragona, 1878) «Cariñena» [Estud., | Com ha escrit recentment un his- 87]. | (a. 1890) «Carinyena ó cara - toriador valencià: «la uva de mesa nyana; que dona molt en los plans y en los municipios del interior se tra- que ha deixat de cultivarse en gran ta de un cultivo muy reciente ligado escala» [ROIG, 66]. | (Men., 1897) a la difusión de uva “Cardinal”, im- «criñana» [Die B., II, 342]. portada de Francia por un vecino de À. DIAL.: caranyana (Llofriu) Godelleta a finales de los años cin- [DCVB]; (Alt Empordà) [PUIG, cuenta» [Guía, 176].206 22]; (Llançà, Oix, Roses, Cama - SIN.: V. raïm de soca; v. rojal. llera, Begur, Cruïlles, Llagostera) P. ROMÀN. ◊ ESP.: cardenilla «va- [ALDC].207 | caranyana blanca, riedad de uva tardía, menuda, de caranyana negra (Vilajuïga) [FA - color amoratado» [DUso, s. uva]. | VÀ]. | caranyena (Reus, Gandesa) cardinal «(La Palma) Variedad mo- [DCVB]; (la Torre de Fontaubella, derna de uva de mesa» [GªMa, 135]; Marçà, Vilalba dels Arcs, Móra la «La uva es rosada a violeta. La cepa Nova, l’Ametlla de Mar, Horta de es vigorosa y muy productiva con Sant Joan) [ALDC]; (Riudoms, Por - racimos de tamaño medio. Bayas rera, Gandesa) [FAVÀ].208 | carinya - grandes de esféricas a ovaladas. Ma- na (Tossa de Mar, Maó) [ALDC]; dura muy temprano» [PÉREZ, 66]. ◊ (Cotlliure, Santa Coloma de Far- FR.: cardinal «cépage à grosses ners, Sant Lluís) [FAVÀ]. | carinyana grappes, à très gros grains, rouge blanca (Ross.) [GUITER, 100]; (Maça- foncé tirant sur le violet, à peau net de Cabrenys) [ALDC]. | cari - épaisse et à saveur légèrement mus- nyana negra (Maçanet de Cabrenys) catée» [DncF, 103]. ◊ IT.: cardinal [ALDC]. | carinyena (Cat. occiden- «grappolo medio o grosso, allunga- tal, Maó, l’Espluga de Francolí) to, spargolo. Acino grosso, sferoi- [TrL]; (Penedès) [SADURNÍ, 18]; dale, dal colore rossoviolaceo. La (Cambrils, Arfa, Casinos) [ALDC]; polpa è carnosa» [BALDANI, 18-19]. (la Granada, Creixell de Mar) [FAVÀ]. | corinyana (Men.) [DAg].209 51 carinyana o carinyena o caranye- na o caranyana f. DOC.: (Ross., 207. Variant empordanesa explicable per 1785) «carinyana» [MARCÉ, 24]. | assimilació vocàlica a partir de la forma arcaït- (Cat., 1797) «Carañenas» [NA - zant caranyena (a-a-'e-a > a-a-'a-a). 208. Variant antiga fidel al nom medieval 206. A Aielo de Rugat m’expliquen que la del topònim aragonès: Caranyena. Veny [Mots, difusió d’aquesta varietat vinguda de Godelle- 54] la troba sovint a la Crònica del Cerimoniós. ta no solament ha estat recent, sinó també fu- També apareix en el s. XIV en un document ara- gaç. Actualment el seu conreu ha estat aban- gonès de l’ACA [ap. TRENCHS, 361]. donat a tota la Vall d’Albaida perquè, encara 209. L’única de les formes que no docu- que al principi el cardenal fes uns fruits grossos, mento enlloc més. Potser es tracta d’una erra- amb el temps la mateixa planta perdia vigor i da de percepció del Dag, que va interpretar a començava a reduir la mida dels grans, fins a Menorca corinyana en lloc de carinyana, for- fer-los ben poc atractius per a la taula. ma, aquesta sí, ben documentada a l’illa. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 77
LÈXIC 77
| crinyana (Salses, Estagell, Per- rietat de carinyana» [GUITER, 100]. | pinyà, Mosset, Sant Cebrià de Ros- carinyena «dona en alguns punts selló, Jóc, els Hostalets [Monto- moltíssim y bó. Rahím gros, apre- riol], Cornellà de Conflent, Ceret, tat. Fruyt mitjá, quasi rodó, negre, Prats de Molló) [ALDC].210 | Cf. dols» [ROIG, 36-37]; «cep que pro- agranyena (Sant Jaume dels Do- dueix raïms de molt gra i poca rapa, menys) [ALDC]. | Cf. granyena de color negre i pell fina, i es destina (Sant Pere de Ribes) [ALDC].211 a fer vi comú» [DAg]; «Raïm negre DESCR.: caranyana «cep produc- molt productiu. Per a menjar com a tiu de raïms grossos, de maduració fruita no val res. Va bé per a donar tardana. Gra negre, mitjancer i color negre a la mistela | Varietat de rodó. Fa un vi aspre» [FAVÀ]. | ca- cep» [TrL]; «casta de ceps que pro- ranyena «viñas que producen el cedeix de Cariñena» [DCVB]; «Gra fruto negro» [NAVARRO, 13]; «varie- rodó. De pell gruixuda i consistent. tat de cep i raïm negre que fa bon Maduració tardana. Produeix un vi vi» [DCVB]; «cep de raïms grossos negre, astringent, amb gran cos, co- i molt carregats. Gra mitjà, negre i lor i de bona graduació alcohòlica» rodó. Fa un vi de poc grau, però [GCat, 23]; «varietat de vinya con- dóna color» [FAVÀ]. | carinyana reada al Principat de Catalunya, «raisins noirs. Grains ronds, assez principalment al Priorat, i a Aragó» gros, sucrés, juteux, peau fine; grap- [DIEC]; «cep de raïms apinyats i pe grosse; le pédoncule est fort et mitjancers, de maduració primeren- ligneux. Cep gros, très-productif» ca. Gra negre que fa un vi negre, de [ROUFFIA, 129]; «classe de raïm» gust aspre» [FAVÀ]. | carinyena ne- [TrL]; «classe de cepatge [sic] que gra «raïms compactes, de grans dóna vins de fort grau alcohòlic, de esfèrics de color morat fosc i pell color vermell» [GUITER, 100]; «cep gruixuda i aspra [...] varietat pro- de raïms negres. Gra llarg i mitjan- ductiva i resistent que dóna vins de cer, de pell fina i cua forta. Fa bon color intens, una mica aspres» vi» [FAVÀ]. | carinyana blanca «va- [PUIG, 22-23]. | corinyana «mena de raïm» [DAg]. | crinyana «raisin 210. Variant explicable per una caiguda dont le grain est noir, sucré, quoi- de la vocal pretònica en un context favorable que très-arrondi, rude au goût» d’oclusiva més líquida [kəri- > kri-]. El 1785, [CAVOLEAU, 263]; «plant de grappe MARCÉ [p. 24] encara escrivia la forma plena allongée, très-garnie de grains carinyana al Rosselló. arrondis, très-serrés, noir-bleuâ- 211. La variant precedent de Sant Jaume tres. Il à peau assez épaisse, d’une dels Domenys, agranyena, s’explica segura- maturité tardive» [RENDU, I, 2r]; ment per un encreuament amb agràs, ja obser- «cep de raïms per a vinificar. N’hi vat en uns altres raïms com la grassera o l’a- ha de negres i de blancs, els quals gramon (v. aramon). Per a la variant de Sant Pere de Ribes, granyena, podem suposar una fan millor vi. Gra mitjà i rodó, de afèresi en favor de l’article [l’agra- > la gra-], pell forta» [FAVÀ]. | granyena encara que s’hagi de tenir també present la «raïm negre» [ALDC]. coincidència d’aquesta variant amb el topò- ETIM.: A l’hora d’explicar aquest nim Granyena. ampelònim, cal destacar que la ma- Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 78
78 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
joria d’etimologistes s’inclinen per algú la fa originària de la regió de l’origen toponímic espanyol. Per Carinyena a l’Aragó, mentre que ex., el DCVB (s. carinyena) escriu: altres autors la situen a Occitània «nom d’una vila aragonesa (Cariñe- on, amb el nom de Carignan, té un na) i casta de ceps que en proce- gran arrelament» [PUIG, 22-23]. | deix». Una afirmació idèntica havia Veny, amb l’ajut de força més do- estat feta per un ampelògraf rosse- cumentació, s’ha decidit per l’as- llonès el 1866: «[carinyana] espèce cendència espanyola, amb inne- importée en Roussillon d’une loca- cessària prudència, perquè els seus lité espagnole: Carinyena» [ROUF- arguments a favor del topònim es- FIA, 129].212 | Del mateix parer és panyol semblen molt més sòlids l’obra de Coromines: «crinyana, que l’opció occitana: «Així, el ca- s’assembla al ross. crinyera ‘crinera’ rinyena, nom del raïm i del vi ne- i no fóra impracticable de cercar-los gre, sembla que prové de la ciutat algun enllaç etimològic [...]; el aragonesa de Cariñena, que tro- DAg., però, registra crinyana i co- bem sovint a les Cròniques catala- rinyana com a mena de raïm me- nes (per ex., la de Pere el Cerimo- norquí i, sense localitzar, carinyena: niós) sota la variant Caranyena, això indueix a creure que es tracta com avui a alguns punts de Cata - de variants del nom de la vila de Ca- lunya (1ª doc. Navarro 1797). En riñena en el Baix Aragó, gran centre aquest sentit es manifestava Moll i productor de vi, que venint d’un també Mistral pel que fa a les va- *CARINIANA, derivat de nom de per- riants occitanes carignano, cali-, sona (amb -ANA > -ena arabitzant), calignado. Jaume Ciurana, en can- pogué tenir variants en -ana, en data vi, defensa que el nom li ve de la potser no gaire antiga» [DECat, II, zona de Carignan, del Migdia de 1060].213 | Els tractadistes vinícoles, França. Aquesta hipòtesi té el su- en canvi, n’han donat interpreta- port fonètic de la a tònica present a cions diverses: «La varietat “cari - la variant sudpirenaica (i maonesa) nyena”, força abundant a Catalun- carinyana, carenyana, que repre- ya, és d’origen occità, i pren el seu sentaria el tascó de penetració dins nom de l’indret de “Carignan”» el català septentrional. Les influèn- [CIURANA, 141]; «l’origen d’aquesta cies occitanes damunt Catalunya a varietat no està massa clar ja que través dels monestirs, del Papat d’Avinyó, de les múltiples rela- 212. I no és l’únic ampelògraf francès del cions polítiques, econòmiques, cul - XIX que destaca l’origen espanyol de la c(a)ri - turals, entre els dos països podien nyana; ja ho havia fet abans RENDU [I, p. 2r]: abonar aquesta interpretació (re- «plant originaire d’Espagne qui fournit essen- cordem el picapoll comú i l’ara- tiellement le vin sec noir dans les Pyrénées mon, que deu el seu nom a la ciutat Orientales». 213. La primera part de l’explicació de occitana del mateix nom). Però no Coromines, relacionant crinyana amb crinye- deixa de sobtar l’escassa i tardana ra, em sembla molt improbable i del tot espe- documentació catalana i occitana. culativa. La segona part, almenys, és bastant El prestigi del carinyena aragonès més sòlida. (tot i haver estat substituït darrera- Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 79
LÈXIC 79
carinyana (o caranyana) carinyena (o caranyena)
(a)granyena
FIGURA 3. Mapa del carinyana. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 80
80 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
ment aquest cep per la garnatxa)214 Côte-d’Azur, mais nullement en així com la compra, a Aragó, d’a- Bordelais» [RÉZEAU, 122]. | Per aca- quest vi per catalans a l’època me- bar, apuntaré que, malgrat l’origen dieval em decantaria de moment pel toponímic de la carinyena (de Cari- topònim hispànic, a l’espera de no- ñena), escullo carinyana com a pri- ves dades històriques i documen- mera entrada perquè la seva antigor tals» [Mots, 54-55].215 | Encara més (a. 1785) i una important àrea dia- recentment, un lexicògraf francès lectal catalana (v. supra) em fan pen- també ha preferit aquesta hipòtesi sar que la primera, amb molt menys afegint-hi nous arguments: «Il faut suport documental, pot ser una for- se méfier des localisations hâtives: ma manllevada tardanament a l’es- carignan vient-il de la ville de Cari- panyol. ñena (province d’Aragon en Espag- P. ROMÀN. ◊ ESP.: cariñena «vino ne), comme le suggèrent LITTRÉ tinto muy dulce y oloroso que reci- Supplément (qui donne carignane, bió el nombre de la ciudad de que n. f.) et ROBERT, ou de Carignan, vi- procede perteneciente a la Pv. de Za- lle de Gironde, comme le pense ragoza» [DRAE]; «(a. 1814) Raci- FEW 2, 375a? Sans qu’elles soient mos poco apretados; uvas negrísi- bien anciennes, les premières attes- mas, de un dulce remiso» [ap. tations du mot font déjà pencher la COMENGE, 64] | cariñena blanca balance du côté de l’origine espag- «(Lumbrales) Variedad de vid» [CO- nole, tandis que l’examen de l’aire MENGE, 221]. ◊ FR.: carignan blanc culturale de ce cépage (on aurait pu «Cépage productif, à grosses grap- commencer par là l’examen de la pes compactes, à grains moyens, question) montre nettement qu’il sphériques, blancs, à peau épaisse, à est cultivé dans les régions du Lan- jus sucré» [DncF, 104]. | carignan guedoc-Rousillon et de Provence- (noir) «(a. 1829, 1835) Cépage pro- ductif, à grappes moyennes et com- pactes, à grains moyens, sphériques, 214. Segons explica CIURANA: «Antiga- noir bleuté, à peau épaisse, à jus su- ment deuria ser abundant també a la D. O. cré et incolore» [DncF, 104]. ◊ “Cariñena”, però és curiós de saber que avui en dia, en aquesta zona, la varietat negra gaire- OCC.: carignan «(Gironde, Arden- bé exclusiva que s’hi troba és la “garnatxa” i és nes, Piémont; 1878) Variété de raisin molt difícil de trobar-hi un cep de varietat noir, v. carignano» [TdF]. | carigna- “carinyena”» [p. 141-142]. no, calignano, calignado «(Hérault, 215. FEIJÓO [p. 168] ha escrit: «Existen 1878) Variété de raisin noir, à grains numerosos testimonios durante la Edad Me- ovales, qui produit un excellent vin. dia, en que se desarrolló el cultivo de la vid al Ce cépage est appelé crignana en amparo de los monasterios, de la fama del Espagne et originaire, dit-on, de vino de la zona de Cariñena.» Com a exemple, Cariniano en Aragon» [TdF, s. ca- transcric tot seguit un fragment epistolar ara- gonès del 1375 on es parla del vi claret de Ca- rignano]. | caragnane «(Aude, 1818; ranyena: «Como nos embiemos a Caranyena Narbonne, 1819) Nouvelles espèces e a Darocha por duas cargas de bueno vino transplantées de Roussillon et d’Es- claret et mas sabroso que trobar se pueda» pagne, depuis environ cinquante [ap. TRENCHS, 361]. ans» [ap. DncF, 105]. ◊ PORT.: ca- Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 81
LÈXIC 81
rinhena «(Galizia) Uva tinta» carrega-someres (Camp de Tarra- [POSADA, 248]. ◊ SARD: carignano gona) [TrL]; (Penedès) [GIRALT, 15]; «grappolo compatto, con acini (Sant Pere de Ribes) [ALDC].219 medi, di colore bleu molto intenso, DESCR.: carregaburros «raïm buccia spessa. Vitigno produttivo» blanc, de grans grossos, que fa el vi [DEIDDA, 292]. | carignanu «uva da fluix» [TrL]. | carrega-ruc «cep que vino comune» [COSSU, 258]. produeix raïms molt grossos» [DAg]. | carrega-rucs «raïm gros, 52 carinyena gotimosa f. À. DIAL.: de pell dura, que fa el vi senzill» carinyena gotimosa (Penedès) [GI- [ALDC]; «cep de raïms llargs, molt RALT, 18]. | Cf. agranyena goti - grossos i poc apinyats. Gra blanc, mosa (Sant Jaume dels Domenys) rodó i gros, amb una pell dura que [ALDC].216 el fa poc comestible. Molt pro - DESCR.: carinyena gotimosa «vid ductiu, però fa un vi de poc grau» de uva tinta» [GIRALT, 18]. [FAVÀ]. | carrega-somer «raïm ETIM.: Sens dubte, una subvarietat blanc» [TrL]. | carrega-someres de carinyena (v. carinyana), caracte- «vid de uva blanca» [GIRALT, 15]; ritzada per la particularitat de fer «cep indígena, molt productiu, que gotims ‘bagots, raïms verds que no donava un vi destinat a la mistela» es poden collir’. [SADURNÍ, 21]. ETIM.: Veny no dubta en aquesta 53 carrega-rucs m. o carrega-some- etimologia: «Altres característiques res f. DOC.: (a. 1871) «Carrega-ruch. del raïm poden ser la base dels seus Carrega-ruchs [...]. Carrega-sumers noms [...] la producció abundosa: ó sumeras» [RevSI, XX, 260 i 312]. carrega-rucs, carrega-somers, carre- À. DIAL.: carregaburros (Sant Vi- ga-someres, carregaburros» [Mots, cenç dels Horts) [TrL]; (Camallera) 60]. | Producció abundant que tam- [ALDC].217 | carrega-ruc (Reus) bé destaquen uns altres ampelònims [DAg]; (Sentmenat) [ALDC]. | (encara que de nom manllevat) com car rega-rucs (Cardona, Cervelló) barriadorja (v. barriadorja) o com uva [ALDC]; (Artés, Esparreguera) [FA - d’arrova (v. uva d’arrova). VÀ]. | carrega-somer (Cornet, Sú- SIN.: Cf. panser. ria) [TrL]; (Sentmenat) [ALDC].218 | P. ROMÀN. ◊ PORT.: carrega-bes- ta «espécie de uva branca de bagos grándos, a mesma que rabo-de- 216. Possible associació semàntica amb ovelha» [DdeF]. | carrega-burro agràs. Cf. la variant agranyena (a la meva en- «(Torres Vedras) Casta de uva» trada carinyana). [DdeF]. | Cf. burral «(Lamego, 217. Variant composta, posterior a les al- 1531) Casta do vino de peesam de tres, que s’explica per l’èxit del castellanisme burro. Aquest préstec ha arraconat en part les formes pròpiament catalanes com ruc(a) o so- 219. L’aparició d’aquesta variant femeni- mer(a). na plural (-someres) deu tenir a veure amb el 218. A Sentmenat en mencionen indis- fet que, encara que ruc sigui el mot més popu- tintament dues variants: carrega-ruc i carre- lar del cat. central per a anomenar l’ase, el seu ga-somer. femení (ruca) no és gaire usual. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 82
82 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
muita soma» [ap. CTal, 521].220 | [TrL, s. vi]. | cartotxà (Tarragona) Cf. carrega «(Estremadura) Cas - [ALDC].223 | cortoixà (Creixell ta de uva branca. De carregar» de Mar) [FAVÀ]. | cortotxà (Alió) [DdeF]. [ALDC]. DESCR.: cartoixà «se cultiva en 54 carrellera f. À. DIAL.: carrellera gran escala pera ví y dona molt (Peralta de la Sal) [SISTAC, 268]. fruyt. Rahím gros, apretat. Fruyt DESCR.: carrellera «classe de raïm» rodó, blanch daurat, igual y dols» [SISTAC, 268]. [ROIG, 34]; «mena de raïm» [DAg]; ETIM.: Ampelònim derivat de car - «Varietat de cep | Raïm blanc, o rell/-a.221 Segons el DCVB (s. carrell): clar, de gra petit, molt dolç, que fa «Enfilall, sèrie de coses unides i po- el vi de molts graus | Vi» [TrL]; sades en renglera (occ., val.) [...] Un «variedad blanca. Sus racimos son carrell de figues.» Malgrat la manca compactos y de tamaño medio, con de descripcions, crec que es tracta bayas jugosas de piel dorada» d’una varietat emprada especial- [Enc., IV, 20]; «Hi ha dos tipus: el ment per a conservar-la penjada, tal blanc i el vermell. Cep vigorós. com passa amb uns altres ampelò- Raïm de mida mitjana, no gaire nims més evidents: per ex., el raïm compacte. Gra de mida gran. Vi de penjar. consistent, una mica àcid» [GCat, 20]. | cortoixà «cep de raïms mit- 55 cartoixà m. DOC.: (a. 1871) «Cartui- jans, de maduració tardana. Gra xá [...]. Cartuxá» [RevSI, XX, 260 i blanc-daurat, mitjà i rodó, amb la 311]. | (Tarragona, 1878) «Cartu- cua tendra. Gra sucós de pell forta i chá» [Estud., 87].222 | (a. 1890) «Xa- gust dolç; bo per a menjar i per a fer rel·lo, pansalet ó cartuixá. Pansa en vi» [FAVÀ]. la costa de Llevant» [ROIG, 34]. ETIM.: Segons la definició del À. DIAL.: cartoixà (Camp de Tar - DCVB (s. cartoixà): «Mena de raïm ragona, Men.) [DAg]; (Cabra del procedent de la cartoixa de Scala- Camp, Montblanc, Tarragona, les Dei.» | Aquest provinença monàsti- Borges Blanques, Maó) [TrL]; (Valls) ca d’un vi no ens ha de sorprendre gens. Vegem, per ex., aquesta il·lus- 220. En aquest cas, la motivació podria ser trativa explicació històrica: «A Ca- una altra: el color grisenc del raïm o la poca talunya els cellers dels monestirs es qualitat d’una varietat ‘per a rucs’. Això darrer posaren al dia ràpidament en la deu passar amb el blat somerí (< somer), cone- ciència enològica del temps [s. XIV], gut a Artà, segons el DCVB (s. blat). i vins diferents i molt més ben ela- 221. Suposo que no hi deu haver cap alte- borats substituïren els primitius i ració (dialectal o de transcripció) per *carro- rudes vins, a què fins aleshores esta- llera; o sigui ‘que fa carrolls’, que és el nom que reben els bagots a molts punts de la Fran- ja aragonesa (cf. DCVB, s. carroll) 223. Variant que ha sofert un africament, 222. Malgrat la poca confiança de les gra- propi de la pronunciació popular. El mateix fies castellanitzants d’aquesta publicació mi- passa amb la variant d’Alió [kurtu'tʃa], on se li nisterial, és precisament un so africat [-tʃa] el afegeix una assimilació vocàlica (a-o- > o-o-), que recull l’ALDC a la capital tarragonina. com també passa a Creixell de Mar. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 83
LÈXIC 83
ven acostumats la majoria dels cata- DESCR.: cascavell verd «raïm ne- lans [...]. Són els vinyars del Pe- gre, verdós,227 de grans molt gros- nedès, els de l’Alt Camp, amb el ce- sos» [TrL]. ller de Santes Creus com a punta de ETIM.: Ampelònim recollit sols per llança; de la Conca de Barberà, amb Griera. A falta d’unes altres fonts, es Poblet al davant; Vallbona de les pot posar en dubte, fins i tot, la matei- Monges; Scala Dei,224 colonitzant el xa existència d’aquest cascavell Priorat i descobrint el cèlebre vi que verd.228 | Potser cal pensar en un man- la garnatxa dóna en aquells indrets» lleu adaptat, perquè en l’Andalusia de [CIURANA, 84]. principis del XIX ja es documenta una SIN.: Diverses i variades fonts es- uva cascabelona (v. infra). Igualment, tableixen una triple sinonímia entre la RevSI [XX, p. 315] del 1871 esmen- cartoixà, xarel·lo i pansal(et): «xa- ta un raïm cascabellitu a Vilanova i la rel·lo ó cartuixá» [RevSI, XX, 316]; Geltrú; préstec, amb una certa adap- «pansal o cartuchá» [Estud., 87]; tació fonètica, de l’esp. cascabelito «Xarel·lo, pansalet ó cartui - xá» ‘cascavellet’. | Etimològicament, pe - [ROIG, 34]; «pansal o xarel·lo» [DE- rò, l’ampelònim no planteja gaires Cat, VI, 230]; «xarel·lo, conocida problemes. Deu provenir de casca- también con los nombres de car- vell, per la forma arrodonida i grossa toixà y pansà» [Enc., IV, 20]; «Sino- del gra. El qualificatiu verd es pot ex- nímia: Xarel·lo, Cartoixà, Pansal, plicar pel to verdós de la varietat. Pansalet, Pansal blanc, Pansa rosa» P. ROMÀN. ◊ ESP.: Cf. cascabelo- [GCat, 20].225 | Certament, les àrees na «(a. 1814; Granada) Variedad de dialectals i les descripcions coinci- vid» [ap. COMENGE, 221]. dents deixen pocs dubtes sobre aquesta triple sinonímia. Però, a 57 castellà m. DOC.: (a. 1617) «lo vi més de pansal i de pansalet, també Castella de la vinya de rahims Cas- considero com un geosinònim pan- tellans» [AGUSTÍ, 94]. | (Cat., 1797) sa rossa.226 «Castellanas» [NAVARRO, 13]. | (a. 1877) «Planta castellana» [ap. VVV, 56 cascavell verd m. À. DIAL.: casca- 80]. | (Girona, 1878) «Castellá» [Es- vell verd (Gandesa) [TrL]. tud., 85]. | (a. 1890) «Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva 224. La indiscutible importància de la molt» [ROIG, 67]. cartoixa de Scala Dei s’evidencia simplement reflexionant sobre el nom de la comarca on es 227. En aquest cas, verdós deu tenir per al troba: el Priorat. TrL el sentit de ‘poc madur’. Personalment, 225. La grafia catalana rosa és un gal·licis- he constatat que s’atribueix el qualificatiu ver- me innecessari, del fr. rose. En català sovinteja dal (= verdós) a un raïm negre: el parrí verdal l’epítet ros/rossa per a referir-se a la pellofa ro- (v. parell). genca (mataró ros, monastrell ros, rosset, etc.), 228. De tota manera, tampoc no el vull mentre que l’epítet rosa sols és usat per algun excloure del meu lèxic perquè trobo unes al- autor afrancesat del Rosselló. tres fruites catalanes que fan servir la mateixa 226. Fins i tot, la pansa roja o el pansame- denominació. Per ex., la cirera cascavella nut (v. xarel·lo); però no pas la pansa blanca o (Mall., 1782), ap. DCVB (s. cirera); o la pruna panser (cf. pansa). cascavellana, segons el DCVB (s. pruna). Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 84
84 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
À. DIAL.: castellà (Llofriu, Bala- tellano «(a. 1814) Racimos muy guer) [TrL]; (Fondeguilla) [ALDC]. prietos; uvas blanco-amarillentas» | castellana (Penedès) [SADURNÍ, 18]. [ap. COMENGE, 61]. | castellano ne- DESCR.: castellà «uvas negras» gro «(Canarias) Vid de uvas negras» [Estud., 85]; «serveix pera empar - [COMENGE, 221]. ◊ PORT.: castelha- rats, dona molt fruyt, serveix pera na «(Galizia) Uvas dulces, grandes, taula y se conserva per molt temps. de color castaño claro» [POSADA, Rahím gros, poc apretat. Fruyt bas- 249]. | Cf. castilha «(Galizia) Uva tant gros, oval, blanch, poc dols, blanca» [POSADA, 249]. pell consistent» [ROIG, 35]; «raïm blanc de pell fina i prima. Els ceps chasselas f. Æ xasselà. que fan aquests raïms s’enfilen com 230 les parres» [TrL]. | castellana «vi- 58 cinsó m. À. DIAL.: cei(n)só (els ñas que producen el fruto negro» Hostalets [Montoriol]) [ALDC]; [NAVARRO, 13]. (Cotlliure) [FAVÀ]. | cinsault (Em- ETIM.: Ampelònim referit a una pordà) [PUIG, 25]. varietat provinent de terres de Cas- DESCR.: cinsault «varietat negra tella.229 La variant femenina caste- primerenca per vinificar» [PUIG, 25]. llana s’explica segurament per l’ori- | cinsó «varietat que fa vins negres» gen adjectiu, que qualifica com a [CIURANA, 13];231 «cep de raïms pri- gentilici planta, vinya o semblants. | merencs, grossos, amb la cua forta. La documentació i la variació hispà- Gra negre, gros i rodó. Fa un vi ne- niques (v. la nota anterior) no dei- gre de taula, amb poc grau» [FAVÀ]. xen dubtes de l’origen espanyol del | samsó «vinyes de vins negres» castellà, tot i l’antigor i la variació [TORRES, 50]; «raïm negre compac- dels manlleus catalans i portugue- te. Gra rodó. De pell gruixuda i sos (vegeu p. romàn.). consistent. Maduració tardana. Va- P. ROMÀN. ◊ ESP.: castellana «(a. rietat productiva. Produeix un vi 1513) Uvas prietas que hacen el ra- negre, astringent, de bona gradua- cimo pequeño, espesso, tienen el ció alcohòlica» [GCat, 23]. grano menudo y muy tierno el ho- ETIM.: Per a resoldre l’etimologia llejo, y las cepas son baxas. El vino d’aquest ampelònim, crec que cal dello es mejor que de ninguno otro tenir present les variants gràfiques tinto, es claro y suave y guárdase més antigues. Així, segons el DncF largo tiempo; esta uva madura antes [p. 122], el 1829 es documenta la que otra ninguna tinta» [HERRERA, forma sinsâou, i el 1845 les grafies 53]. | castellana blanca «(Burgos, cinq-saou i cinq-sauts. I ODART Soria, Segovia, Ávila) Vidueño de [p. 410], el 1859, encara escriu cinq uva blanca» [MARCILLA, 109]. | cas- saous. No és fins al 1870 que apareix
229. A diferència d’uns altres ampelò- 230. Variant de la Cat. Nord amb un dif- nims d’origen gentilici (com manxega, italià, tong nasalitzat, residu potser de la -n etimolò- americà, etc.), aquest castellà/-ana té una anti- gica. gor considerable. El documento el 1617 en ca- 231. Regularitzo la grafia de CIURANA, que, talà, i el 1513 en espanyol. en realitat, escriu «simsó». Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 85
LÈXIC 85
escrita la forma cinsault [ap. DncF, elípticos y gustosos» [MARCILLA, 122].232 | Aquestes grafies antigues 294]. ◊ FR.: cinsaut, cinsault «cé- em fan suposar que l’origen del cin- page noir, assez productif, à grosses saut es troba en l’expressió occitana grappes compactes, à très gros cinc sòus (saus, a Llemotges). Els grains ellipsoïdes d’un noir bleuté exemples que trobo al TdF (s. sòu) et pruinés, à peau fine, craquante | no tenen un sentit gaire diferent Du fr. du Midi, emprunté au lan- dels de la locució catalana. V. guedocien cinsau, de même sens, DCVB (s. cinc), on cinc sous tenia d’origine inconnue» [DncF, 120]. ◊ antigament el significat de ‘quanti- OCC.: cinq-saous «(Gard, 1859) Ses tat petita, insignificant’, sobretot beaux grains sont noirs, oblongs, parlant de diners. Pot sorprendre, peu serrés, croquants, quoique la doncs, que moltes descripcions pellicule soit très-fine» [ODART, franceses parlin d’un raïm ben pro- 410-411]. | cinq-sauts «(Hérault, ductiu, però aquesta característica 1845) Sous-variété d’oeillade, plus és precisament el que treu valor pe- productive» [ap. DncF, 122]. | cin- cuniari a la varietat esmentada.233 sau «(Gard) Variété de raisin noir à Per tant, la motivació semàntica grains oblongs et croquants, bonne s’explica per raons de baixa qualitat, pour la table» [TdF]. | sinsâou «(a. no pas de quantitat. | A partir d’a- 1829; a. 1857) Grains gros, noirs, quí, les vacil·lacions vocàliques (i ovoïdes, d’un goût douceâtre; cinq- gràfiques) catalanes: cei(n)só, samsó sâou (a. 1845); cinsault (a. 1870)» (millor censó), cinsault, s’expliquen [ap. DncF, 122]. ◊ PORT.: Cf. cin- per una adaptació fonètica del prés- zal, cinzão «(Minho) Espécie de tec occità a partir del superstrat uva preta» [NDCLP, II, 48].235 francès.234 P. ROMÀN. ◊ ESP.: cinsaut «varie- 59 cirereta f. À. DIAL.: cirereta (Caba- dad francesa muy estimada, para vi- nes de l’Arc) [ALDC]. | Cf. palop nificación. Granos negros, gruesos, cirer (Santa Agnès de Corona) [FAVÀ].236 232. En aquesta primera documentació francesa del 1870 ja apareix sota la variant cin- 235. Al NDCLP apareixen amb entrades sault de l’Hérault. Probablement, el freqüent independents (s. cinzal i s. cinzao), però el pa- acompanyament del topònim regional devia rentiu entre els termes és evident. influir sobre el primitiu cinsaut i va generar, 236. Segons el DCVB (s. cirerer), cirer per analogia, una variant amb -l final [-saut - s’explica per una haplologia de cirerer (per rault > -sault -rault]. analogia amb l’arbre, he sentit cira en lloc de 233. Com ha escrit recentment P. Bou- cirera en alguna població eivissenca). Però re- chet, referint-se al cinsaut: «sa qualité est in- sulta més convincent la documentada explica- versement proportionnelle à son rendiment» ció del Gloss.: «Partiendo de ceresium la evo- [ap. DncF, 121]. lución fonética de la palabra parece haber sido 234. He proposat la grafia cinsó al títol, la siguiente: ceresium debió de dar regular- com a única entrada, perquè crec que reflec- mente ceriso, que, tal vez por una asimilacióm, teix bé l’arrel etimològica (< cinq) i l’actual paso a ciriso, que es la forma aquí documenta- monoftongació francesa -ó del diftong llen- da; luego por una disimilación en sentido in- guadocià -au. verso dio cireso, más tarde (tal vez ya dentro Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 86
86 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
DESCR.: calop de cireretes «raïm ETIM.: Ampelònim local que fa vermell, de grans clars i llarguers» referència a una varietat de grans [DCVB]. | cirereta «classe de raïm» tacats, amb clapes a la pellofa. De [ALDC]. | palop cirer «parra de tota manera, sovintegen els raïms raïms de taula molt grossos. Gra ro- picats,238 verolats (v. rata; v. pigotós), sat i llargarut» [FAVÀ]. i no sé fins a quin punt s’ha d’inter- ETIM.: Conjunt d’ampelònims ro - pretar aquest clapat com a resultat mànics que s’expliquen per la sem - d’una motivació cromàtica. Cal su- blança cromàtica dels seus grans posar una motivació més fisiològi- amb les cireres;237 tal com ja apunta ca, induïda per les marques o les pi- THBuc per al paral·lelisme sicilià cera - cades sobre la pellofa del gra. suolo: «dal lat. CERASEA per il colore dell’uva» [p. 179]. Essent el calop de 61 clotet o raïm del clotet m. DOC.: cireretes i el palop cirer subvarietats (Valencià, 1791) «Cloquet» [JAVal, evidents del ca-/palop, s’han de rela- 28].239 | (Marina, 1797) «clotet» cionar amb unes altres subvarietats [AJCav, II, 260]. | (Alacant, 1891) com el calop rosat (v. palop) o el calop «raím de clotet» [DMGa]. tomàtiga (v. calop tomàtiga), que À. DIAL.: clotet (Alcoi) [DCVB, també fan aquesta mateixa associació s. raïm]. | de(l) clotet (el Comtat) amb els tons rogencs. [DCVB]; (Finestrat, Altea) [valMB, P. ROMÀN. ◊ IT.: Cf. cir(i)egiuolo 137 i 257]; (Polop) [FAVÀ].240 «(a. 1525) Specie di vino toscano DESCR.: cloquet «uva bermeja che ha un colore simile alla ciliegia | gorda de pulpa y hollejo firmes: Specie di vitigno che fa uve dello hace mal vino, aunque sí buena para stesso colore» [ap. THBuc, 179]. | guardar, para lo que se la emparra» Cf. cerasuolo «(a. 1596) Specie di [JAVal, 28-29]. | clotet «viñas de vino siciliano» [ap. THBuc, 179]. ◊ uva» [AJCav, II, 260]; «raïm gros, i SARD: axina de ceresia «(a. 1897) que madura entre el setembre i l’oc- Uva ciliegia» [SCet, 45]. tubre» [DCVB, s. raïm]. | de clotet «uva exquisita, de color rojo obscu- 60 clapat m. À. DIAL.: clapat (Tàrbena) ro, con un hoyuelo en la cara infe- [ALDC]. rior» [DMGa]; «mena de raïm molt DESCR.: clapat «classe de raïm» exquisit, de color vermell fosc, amb [ALDC]. un petit clot a la part de baix»
238. A Aielo de Rugat (Vall d’Albaida), del siglo XII) el final de la palabra fue modifi- per ex., em descriuen una varietat de «grans cado para adaptarlo al sufijo -arium, que en picadets». catalán presentan tantos nombres de árboles: 239. Variant que probablement és una de ahí el cat. ant. cirer» [p. 482]. errada de JAVal més que no pas una assimila- 237. Almenys en català, la comparació ció velar. De fet, la resta de referències valen- s’ha estès també a uns altres fruits, com la pru- cianes així ho fan suposar perquè són sempre na de cirera, «rodona i vermella com una cire- clotet, incloent-hi la d’AJCav, contemporani ra (Ariany)», segons el DCVB (s. pruna); o seu (de finals del s. XVIII). com el pebre de cirereta (a Mall., segons el 240. A Polop vaig sentir l’article contrac- DCVB, s. pebre). te: «raïm del clotet». Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 87
LÈXIC 87
[DCVB].241 | del clotet «cep de guaviva i la Ginebrosa) siguin a raïms espessos i carregats. Gra me- l’extrem més occidental de la Franja nut i llarg, d’un roig fosc. S’usa per aragonesa, confinant amb la fronte- a fer vi» [FAVÀ]. ra lingüística amb l’espanyol, afavo- ETIM.: El DMGa, copiat pel reix la hipòtesi d’un manlleu re- DCVB, sembla justificar etimològi- cent.244 cament el raïm clotet quan parla del hoyuelo (‘clotet’) que té aquest gra a 63 colló de gall o botó de gall o ous la part inferior. Suposo que cal de gall m. DOC.: (a. 1640) «Colló de vincular aquesta descripció amb gall. Uvae dactylis» [TORRA, s. ra - la d’uns altres ampelònims com la him]. | (l’Alguer; 1739, 1806) «buto ullada, el qual també fa referència a de Gaill, butò de gall» [BOSCH, un gra de raïm amb un pic a la pe- 363].245 | (Val., 1791) «botó de gall» llofa (v. ullada).242 [JAVal, 32]. | (val., 1891) «de botó de gall» [DMGa, s. raim]. 246 62 colassa f. À. DIAL.: colassa (Aigua- À. DIAL.: boto de gall (Casinos) viva de Bergantes) [ALDC]. | colas- [ALDC]; (Castalla) [FAVÀ]. | botó sa blanca, colassa negra (la Gine- de gall (el Vendrell, Tarragona) brosa) [ALDC]. [TrL]; (la Torre de les Maçanes) DESCR.: colassa «raïm negre» [ALDC]; (Polop) [FAVÀ]. | botó de [ALDC]. gat (Alcalà de Xivert) [ALDC]. | ETIM.: La colassa (adaptació fonè- colló de gall (Sant Mateu d’Aubar- tica, però no lèxica, de l’augmenta- ca) [TMan, 103]; (Sitges) [SADURNÍ, tiu esp. colaza ‘cua grossa’)243 ha de 19]; (Santa Agnès de Corona) ser un raïm fortament subjectat als [FAVÀ].247 | colló de gat (Porrera, sarments gràcies al gruix de la seva Torrent de Cinca) [FAVÀ].248 | co- cua; exactament igual com passa amb l’ampelònim punxó gros (de la 244. Es tracta, però, d’un cas curiós, per- Terra Alta). | El fet que aquestes què un dels trets fonètics característics de la dues localitats del Matarranya (Ai- zona dialectal on es recull és la substitució de la essa sorda catalana per una interdental //. Si el mot fos originàriament català, s’hauria 241. No hi ha dubte que el DCVB (s. clo- recollit aquest so a les dues poblacions del tet) tradueix literalment la informació del Matarranya; però, com que el mot deu ser una DMGa. Sols a l’entrada raïm en dóna alguna adaptació recent, els parlants han fet el procés dada nova, encara que sigui tan supèrflua com invers i han adaptat el so interdental en alveo- la de la maduració al setembre o a l’octubre. lar sord [-a > -sa], tal com hauria fet, en Quasi tots els raïms maduren en aquesta època. aquest cas, qualsevol altre dialecte català. 242. Sols cal ser un consumidor de raïm 245. Per a una filiació romànica de la va- de taula per a observar que algunes varietats riant algueresa botó, v. BOSCH, 626. fan una mena de taqueta fosca (quasi un clo- 246. Variant amb canvi de tonicitat vocà- tet) a la pellofa, just al voltant de la unió amb lica (o-'o > 'o-o) que comporta la pèrdua del el peduncle. sentit originari del mot botó (= colló). 243. Tot i això, no n’he sabut trobar cap 247. La pronunciació eivissenca és iodit- paral·lelisme espanyol. Suposo que es deu zant; per tant, a Corona, sento «coió de gall». tractar d’una variant ampelonímica molt loca- 248. Mentre que jo recullo al Baix Cinca litzada al Baix Aragó. el cat. colló de gat, l’ALDC esmenta a Favara Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 88
88 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
llons de gall (Sant Salvador de no gaire dolços. Gra gros, vermell i Guardiola, Vacarisses) [ALDC]; rodó. De pell forta, es conservava (Vilajuïga, la Granada) [FAVÀ].249 | en ampolles» [FAVÀ]. | (de) botó de de botó de gall (Alcoi) [DCVB, s. gall «uva casi negra, de pulpa poco raïm]. | de tripó de gall (Lleida) dulce con el hollejo muy fuerte. [ALDC].250 | de tripó de gat (Gan- Esta casta de uva es mejor para parra, desa) [DCVB, s. tripó]. | ou de gall además de ser tarda para madurar: (Prats de Lluçanès) [ALDC]. | ous puede servir para comer, pero para de gall (Vacarisses) [ALDC];251 vino nada vale» [JAVal, 32-33]; «va- (Calonge de Mar, Artés) [FAVÀ]. | riedad de uvas» [DMGa, s. raim]; senyal de gall (Mall.) [DCVB, s. «raïm gros, vermell i bo; madura pel raïm]; (la Vall [Ciutadella]) [BONET, setembre» [DCVB, s. raïm]; «cep de 187]. | tripó de gall (Montblanc, raïms per a fer vi» [FAVÀ]. | colló les Borges Blanques) [TrL]. | tripó de gall «raïm per menjar» [TMan, de gat (la Granadella, Gandesa) 103]; «raïm blanc per al mercat» [TrL].252 | Cf. cruixó de senyal de [SADURNÍ, 19]; «cep de producció gall (Mall.) [DAg]. irregular, amb raïms mitjancers. DESCR.: boto de gall «cep de raïms Gra negre, menut i llargarut, de pell grans, emprats per a menjar, però forta i cruixent. Molt bo i dolç per a menjar; també fa un vi amb grau» [FAVÀ]. | colló de gat «cep de raïms del Matarranya l’esp. cojón de gato. Igual- rojos. Gra gros i allargat, molt dur. ment, a principis de segle, COLL (a l’apèndix del DBor aragonès) ja havia situat el botón de Val per a menjar» [FAVÀ]. | collons gato a la Llitera, comarca de la Franja arago- de gall «cep de raïms llargs, amb nesa, com les localitats precedents. sarments indicats per ser emparrats. 249. A Esparreguera un informant coneix De gra vermellós, allargat i gros. el nom (collons de gall) i em descriu la varie- Molt dolç per a menjar» [FAVÀ]. | tat; però ell s’estima més, suposo que per eufe- cruixó de senyal de gall «mena de misme, anomenar-la pepita de oro. raïm» [DAg]. | ous de gall «cep poc 250. El DCVB (s. tripó) explica convin- productiu de raïms molt grossos. centment per què aquest terme va esdevenir Gra roig, rodó i gros, de pell fina. sinònim de testicle: «probablement derivat de tripa ‘budell’. L’aplicació d’aquest mot a les Val per a menjar, però no és prou plantes [...] deu haver-se originat de la forma dolç | Cep de raïms grossos, per a ovoide que tenen les càpsules o fruits». menjar. Gra blanc, llargarut i gros, 251. L’alternança a Vacarisses de la va- de pell dura» [FAVÀ]. | senyal de riant originària collons de gall i d’aquesta gall «raïm blanc de grans poc espes- variant eufemística ous de gall potser s’explica sos, llargaruts, mitjancers, bo per a per una certa vacil·lació dels informants de menjar i fluix per a fer vi» [DCVB, l’ALDC a l’hora d’explicitar clarament als en- s. raïm]; «raïm vermell de plaça» questadors un terme de tan evident referència [BONET, 186-187]. | tripó de gall sexual (cf. infra: sin.). 252. En el fons, hi ha una certa contradic- «varietat de raïm, que té els grans ció entre el TrL i el DCVB. El primer situa a llargaruts» [TrL]; «raïms negres» Gandesa una variant tripó de gat, mentre que [ALDC]. | (de) tripó de gat «raïm el segon menciona a la mateixa localitat el negre de gra llargarut» [TrL]; «raïm raïm de tripó de gat. negre i gros, comestible» [DCVB]. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 89
LÈXIC 89
colló de (gall/gat) botó de (gall/gat) ou de gall tripó de gall
FIGURA 4. Mapa del colló de gall. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 90
90 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
ETIM.: Diversos autors ja han ex- tació més antiga i ocupen una àrea plicat satisfactòriament la motiva- dialectal molt superior a la dels com- ció d’aquest conjunt d’ampelònims postos de gat.257 A més, resulta inte- romànics, sovint eufemístics.253 Per ressant d’observar com les variants ex., el lliterà COLL [p. 8*] va escriu- secundàries de gat es concentren a re: «botón de gato, variedad de uva les terres de l’Ebre (des del Priorat cuyos granos se asemejan a los testí- fins al Maestrat). A la Franja arago- culos del gato». En conseqüència, nesa apareixen sovint pronunciades els grans no són rodons, sinó ovoi- en espanyol (botón de gato, cojón de des (com els testicles). Això explica gato). Si a aquest fet hi afegim que la per què les descripcions romàni- lexicografia aragonesa sempre es- ques parlen generalment d’uns menta compostos de gato, des de fa grans de raïm allargats. | A més de almenys quatre segles, no sembla botó, també senyal,254 ou(s) i tripó arriscat afirmar que aquestes va- funcionen com a sinònims eufemís- riants ampelonímiques són d’origen tics per tal d’evitar la forma colló, aragonès.258 d’explícit contingut sexual.255 | La SIN.: A Artés m’expliquen que confusió homonímica entre gall i ous de gall és el nom més antic, però gat, ben estudiada pels romanis- que ara en diuen sovint pepita. La tes,256 no qüestiona el fet que els raó del canvi, clarament eufemística, compostos de gall són de documen- la sap el mateix parlant: la referència sexual als ous podia no agradar. | A 253. Fins i tot antropomòrfics, com és el la Granada devia passar una cosa cas del paral·lelisme occ. testicule de gau ‘testi- semblant, però aquí l’informant cle de gall’. fa el tradicional collons de gall, si - 254. ‘Testicle’ en balear, segons el DCVB nònim de rossaqui (v. rosseti). Les (s. senyal). Ho aprofitaré també per a esmen- àrees hi coincideixen prou, llevat tar la tomàtiga de senyal de gall, un tomà- d’Al calà de Xivert, però el rosseti (i quet «de forma llargaruda (Petra)», segons el la pepita) és descrit generalment DCVB (s. tomàquet). com a blanc, mentre que el colló de 255. En italià, també tenim el paral·lelisme gall acostuma a ser roig.259 palle di gatto ‘pilotes de gat’. Igualment, hi ha l’esp. compañón de gato, que vol dir ben bé el mateix (v. p. romàn.). 257. Observeu l’oscil·lació homonímica 256. Gilliéron ja va teoritzar sobre la desa- romànica: en els dialectes espanyols (andalús parició homonímica de GALLUS a Gascunya, per gallo / aragonès gato), en els italians (sicilià col·lisió fonètica amb gat. Wartburg, a banda de gaddu/gattu; venecià galo / toscà gatto) i en fer-hi algunes objeccions posteriors [Métodos, els portuguesos (gallec galo/gato). 230-235], ho explica així: «En el gascón, como 258. Això no implica, és clar, que en en todo el galorrománico, desaparece la vocal català no siguin possibles unes altres associa- final procedente de u latina. Pero además -ll-, cions vegetals amb l’anatomia del gat. Cf., per como aquí, queda en posición final, da t (comp. ex., una «oliva de cap de gat» (a Mall., segons castellu > gascón castèt). Por tanto, gallu debe- el DCVB, s. oliva). ría haber dado *gat en gascón, lo mismo que 259. Tot i que jo mateix he recollit una cattu dió en esa lengua gat, con la sonorización minoritària subvarietat blanca d’ous de gall de la c-, que se encuentra en español gato, cat. (v. supra). Probablement sols és aquesta la que gat, it. gatto» [Métodos, 230]. equival al rossaqui. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 91
LÈXIC 91
P. ROMÀN. ◊ ESP.: botón de gallo maiori. Subrubro calloso, ex latius- «(Andalucía, 1807) Racimos peque- culo in angustum obtusum, tottu- ños: uvas apiñadas doradas muy lumque mucronem desinente, ju- dulces» [ROJAS, 225]; «(Huelva, cundi saporis» [CUPANI, 233]. | palle 1896) Cepa delgada. Racimos bas- di gatto «(Pisa) Qualità di uva con tantes, largos. Uvas grandes, entre chicchi grossi e oblunghi» [GDLI, doradas y verdosas, carnosas. Se s. palla]. | «vovi de galo (venez.), emplean en la fabricación de pasas, cogioni de galo Uva gallétta» [DEI, por el tamaño de sus uvas y lo tem- 3968]. ◊ OCC.: testicule de gau «(a. prano que maduran» [HIDALGO, 1715) Vitis acino oblongo, acuto, 146-147]; «(Villar del Arzobispo) nigro-rubenti & dulce [...] des pre- Variedad de uva de color rojizo ti- mières à meurir» [ap. DncF, 268]. ◊ rando a amoratado» [LLATAS, I, PORT.: colhão-de-galo «(Beirão) 137]; «(Sax, Villena) Uva de color Casta de uva pequeña, oblonga e rojizo y granos gruesos, buena para avermellada | (minhoto) Uva ferral comer y para hacer vino» [MTor, escura» [DdeF]. | colhom de galo 213]; «(Requena) Granos ovalados, «(Pontevedra, s. XVIII) Uvas» [MSar, utilizada como uva de mesa» [BRIZ, 472]; «Uva blanca de mesa, se da en 212]. | botón de gallo negro «(a. parras. De mucha calidad, pero de 1814) Uvas negras, muy dulces» poca cantidad, redonda y pequeña» [ap. COMENGE, 57]. | botón de gato [POSADA, 249]. | collón de gato «(aragonés) Clase de uva de granos «(Galicia) Uvas blancas» [DEGC, gordos y claros» [DPar]; «(Aoíz, s. uvas]. Ribera) Variedad de uvas, de granos grandes y claros» [VNav]. | cojón 64 coma f. À. DIAL.: coma (Val.) de gato «(aragonés) Clase de uva de [GVal, 29]; (Atzeneta del Maestrat) grano rojo y grande (por eufemis- [ALDC]. mo, también dicen botón de gato)» DESCR.: coma «Raïms grossos, [DAn]. | compañón de gato «(a. poc compactes; els grans són gros- 1569) Uva dactylae» [LPal, 59v].260 | sos, rodons, de color verd-blanc, huevo de gallo «(Cuenca, 1885) pell molt grossa i molla carnosa. Variedad de uva» [ABELA, 320]. | Varietat per a la taula i per a fer vi. overa de gallina «(Cuevas, 1807) Cep d’alta producció. Fa vins mitja- Uvas muy pequeñas y sabrosas, nament alcohòlics» [SIMÓ, 280]; blancas» [ROJAS, 251]. ◊ IT.: buttu- «raïm tardà de taula i vinificació. na di gaddu, buttuna di gattu Gra blanc mitjà» [GVal, 29-30]. «(Messina, 1696) Vitis ex candido ETIM.: D’origen incert. De tota paululum flavente, durisculo fructu manera, si és ben documentada en espanyol una uva beba (de beber ‘beure’?),261 tampoc no hi seria gens 260. LPal, lexicògraf alcanyissà del s. XVI, va escriure que el valencià palop equivalia a l’esp. compañón de gato. Suposo que l’autor, 261. V. beba, ampelònim tan poc arrelat quan parlava d’un lèxic tan específic, es devia en català com la coma. El problema rau en el referir als ampelònims del Baix Aragó, d’on fet que d’aquest darrer ampelònim no en tro- ell provenia (cf. Panor., 88-89). bo ni tan sols documentació hispànica. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 92
92 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
estranya una uva coma (de comer te d’un préstec italià.263 En aquesta ‘menjar’?). | Tampoc no em con- llengua es troba una idèntica uva venç la relació amb cóm ‘menjadora angelica [LEI]; però també aparei- del porc’. En aquest cas, es podria xen variants occitanes coincidents, tractar d’una varietat de poca quali- com el provençal angélico. Si a això tat, quasi per a donar als porcs;262 hi sumem unes altres variants del però la veig molt forçada per a un sard (axina angiolus, aghinangelos, raïm de taula i no sabria ni com es achina de angelos, ua d(ell)’angeli, pot explicar l’hipotètic canvi de gè- axina de àngiulus, axina de ange- nere. lus), del port. (angelina), del rèt. SIN.: V. planta nova. (angela) i de l’it. (angèla, àngiola), pren força la possibilitat que aques- 65 cor d’àngel m. DOC.: (l’Alguer, ta motivació semàntica tingui un 1823) «Raim Angelich» [ap. BOSCH, origen comú en el conjunt de les 619]. llengües romàniques. | Tal com pas- À. DIAL.: cor d’àngel (Albaida) sa en italià, l’ampelònim català tam- [TrL]; (Aielo de Rugat) [FAVÀ]. | de bé deu fer referència al caràcter ex- cor d’àngel (Albaida, Xàtiva, Gan- quisit, propi dels àngels, d’aquest dia) [DCVB, s. raïm]. raïm angèlic. No estic d’acord, per DESCR.: (de) cor d’àngel «raïm tant, amb l’explicació religiosa apun- de gra vermell» [TrL]; «raïm molt tada per l’italià CHERCHI [I, p. 50]: gros, tendre, de molt poc pinyol, «Molte uve sarde portano il nome vermell i molt bo» [DCVB, s. ra - di un santo, come l’uva [...] degli ïm]; «cep de raïms grans i prime- Angeli, di S. Anna, etc., che ricorda- rencs, però de poca producció. no una viticoltura religiosa che ha Gra gros, blanc i llarguet. Molt legato l’epoca di maturità di diver - dolç per a menjar, i cruixent a cau- se uve alle contemporanee feste reli- sa de la seva pell forta» [FAVÀ]. | giose.» Cf. angèlic «uve bianche» [ap. P. ROMÀN. ◊ IT.: angelica «uva BOSCH, 619]. bianca di sapore piacevole» [LEI, ETIM.: Suposo que s’ha d’inter- II, 1179]. | Cf. àngela «(Bologna, pretar el mot cor amb el significat de 1651) Raisin blanc» [ap. CTal, 529]; ‘coral’. Per tant, caldrà considerar «sorta d’uva bianca, squisita» [DEI, que, a causa de la seva dolçor, 201]; «uva con acini radi, rotondi, aquest raïm s’ha guanyat el qualifi- color ambra, dolce» [GDLI]; «(a. catiu de cor d’àngel, gràcies a una 1644) Uva bianca» [ap. THBuc, hiperbòlica comparació amb la mú- 173]. | Cf. angiola «(a. 1803) Uva» sica angelical. | Pel que fa al raïm [ap. THBuc, 173]. ◊ OCC.: angéli- angèlic alguerès, es tracta sens dub- co «(Gironde, 1859) Raisins très-
262. En sard hi ha un raïm nieddu por- 263. Manllevat potser amb la interme- chinu ‘negre porcí’, que BOSCH considera una diació del sard, tot i que les variants sardes, «denominació despectiva en el sentit de ‘ra - encara que molt esteses, presenten unes ter- ïm d’escàs valor’» [p. 649]. O sigui, ‘per als minacions morfològiques diferents de les de porcs’. l’alguerès. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 93
LÈXIC 93
allongés, à grains ronds, de couleur ◊ PORT.: Cf. coração-de-galo «cas- ambrée. Séparés et suspendus, ils se ta de uva preta» [DdeF]; «variedade conservent très-bien» [ODART, 138]. de uva» [NDCLP]. ◊ PORT.: Cf. angelina «casta de uva» [DdeF]. ◊ RÈT.: Cf. angela «(friul.) 67 còrcec m. ANT. DOC.: (a. 1381-6) Viti» [ap. THBuc, 174]. ◊ SARD: Cf. «Mon beure quant al vyn blanc es axina angiolus (Lanusei), aghinan- [...] corçerch [sic] o candia o ver- gelos (Dorgali), achina de angelos naça» [EXIMENIS, 143]. (Nuoro), ua d’angeli (Ozieri), DESCR.: còrcec «ant. Vi de Còrse- ua dell’angeli (Tempio) «(a. 1897) ga» [DCVB].265 Uva bianca da tavola» [SCet, 44]. | ETIM.: Gentilici antic que reflectia Cf. axina de àngiulus «(meridiona- clarament la provinença del vi: de le, 1889) Vite angiola» [CARA, 89]. | Còrsega. | Tot i que, aparentment, Cf. uva de anghelos «(a. 1780) en català aquest vi còrcec sols es va Bianche. Di racemo grande, e grani conèixer en temps medievals, no hi grossi, rotondi» [MANCA, 27]. ha dubte de la supervivència romà- nica d’aquesta motivació onomàsti- 66 cor de colom m. À. DIAL.: cor de ca. Només cal enumerar els ampelò- colom (el Vendrell, l’Espluga de nims romànics de finals del s. XIX o Francolí) [TrL]. del XX: corsa en l’esp.; còrso, còrsega DESCR.: cor de colom «raïm ver- i còrsica en l’it.; i corzu grussu en el mell en forma de cor» [TrL]. sard. I, no cal dir-ho, el paral·lelisme ETIM.: Ampelònim que fa referèn- francès del s. XVI: corsicque. cia a un raïm de color vermell i de P. ROMÀN. ◊ ESP.: corsa «o garna- forma un xic punxeguda. Sembla cha roja. (Aragón, 1896) Variedad una variant minoritària en català, que produce vinos de buena cali- ja que només trobo aquesta men - dad» [HIDALGO, 151]. ◊ FR.: corsic- ció del TrL.264 Hi ha més ben do - que «(a. 1564) Especes de vignes» cumentats, en canvi, l’ampelònim [ap. DncF, 49]. ◊ IT.: corcesco port. coração-de-galo i l’esp. cora- «(île d’Elbe, 1859) Cépage de lon- zón de gallo. Encara que no siguin gues grappes blanches» [ODART, paral·lelismes idèntics, veig més cla- 548]. | còrso «vitigno della Corsica ra la relació semàntica amb aquestes (XVI sec.) | Vino della Corsica (XV variants que no pas amb el cat. cor sec.)» [DEI, 1125]; «Vite e uva cor- d’àngel. De fet, en aquest cas la re- sa: qualità speciali, proprie della ferència és una víscera, no pas una Corsica» [GDLI]; «(a. 1372) Specie agrupació coral. di vino proveniente dalla Corsica | P. ROMÀN. ◊ ESP.: Cf. corazón de (a. 1597) Specie di uva. Etimo: dal gallo «(Gérgal, 1814) Uvas puntia- lat. CORSUM agg. etnico di Corsica» gudas, negras» [ap. COMENGE, 222]. 265. Encara que el DCVB (s. còrcech) no 264. Tot i això, sí que he pogut documen- ho indiqui, és clar que aquest terme català va tar, al DCVB (s. cirera), una varietat vermella ser primer un gentilici antic de Còrcega ‘Còr- anomenada cirera de cor de colom (a Massal- sega’ abans de referir-se específicament a una coreig i a Falset). mena de vi. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 94
94 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
[THBuc, 181]. | còrsega, còrsica Cadillac; 1736) Sépage blanc» [ap. «(Svizzera italiana) La vite che dà CTal, 536]; «(a. 1690) Bons raisins» quest’uva, di origine americana, e [ap. DncF, 53]. | corinthe blanc «va- coltivato per lo più come uva de riété de raisin nommée aussi passe mensa. Dà un’uva nera che ha forte ou passarelle» [DLF]. | corinthien aroma di fragola e il vino che se ne «(a. 1600) Espece de raisin» [SERRES, ottiene è in complesso scadente» 152]. | raisin de Corinthe «(a. 1663, [VSvi, s. americana].266 ◊ SARD: cor- 1681, 1710) Raisins secs qui se con- zu grussu «(Ogliastra, 1897) Uva servent dans des caisses» [ap. ROL- rossa da vino» [SCet, 46]. LAND, 292]. ◊ IT.: uva di Corinto «o sultanina. Lat. sc. vitis apirena» 68 corinto m. À. DIAL.: corinto (Bor - [DEI, 3675]. ◊ LL. MED.: corin - riana) [TrL]. thium «(Italie, 1596) Cépage» [ap. DESCR.: corinto «raïm de gra CTal, 523]. ◊ OCC.: rasin de Cou- blanc i petit, de pell fina i sense bri- rinto «(Tarn, Haute-Garonne) Rai- sa» [TrL]. sins secs qui se conservent dans des ETIM.: Préstec recent de l’espanyol caisses» [ROLLAND, 292]. ◊ PORT.: que el TrL inclou com una classe es- corinto «variadade de uvas, de que pecífica de raïm. Fins fa ben poc, en se fazem passas» [NDCLP]. català, sols havia estat una mena de pansa.267 Així, tenim la definició se- 69 cornèlia ANT. DOC.: (s. XIV) «Bevedo- güent del DELC: «pansa de Corint, ra... de bons vins de cuyt, e de vernat- la que procedeix de raïms propis d’a- xe e de cornèlia e del grech e de qual- questa regió grega: és molt petita i, sevulla altra bon vin» [ap. DCVB]. generalment, mancada de llavor».268 DESCR.: corneià «mena de raïms» Malgrat tot, el corinto té una impor- [VVV, 99]. | cornèlia «bon vin» [ap. tant extensió romànica (v. p. romàn.) DCVB]. sigui com a classe de pansa o de raïm. ETIM.: Els etimologistes catalans P. ROMÀN. ◊ ESP.: corinto «cepa no semblen tenir gaires dubtes sobre robusta. Racimos laxos con uvas pe- l’origen ligur d’aquest vi: «cornèlia. queñas, blancas, sin semillas» [CO- Forma catalana del nom italià Corni- MENGE, 75]; «(La Palma) Variedad glia, que designa una població de moderna de uva de mesa» [GªMa, prop de Gènova, famosa pels seus 135]. ◊ FR.: corinthe «(Bordeaux, vins» [DCVB]; «como es traducción del italiano, el citado cornelia no será 266. Segons aquesta definició, la còrsega o el Cornellà rosellonés, aunque éste còrsica és un modern sinònim suís del raïm se halle en la región típica de la gar- americà, probablement sense més relació que natxa, sino el Corniglia que se men- la coincidència lèxica amb l’antic raïm corso de ciona también en los ejemplos italia- l’italià. nos» [DECH, III, 102].269 | Pel que 267. A diferència del que passa en francès, en què el corinthe ja és força documentat com a ampelònim des del 1600. 269. De fet, tant l’origen del cornèlia com 268. Ja una publicació agrícola de 1871 el de la vernatxa es troben precisament a Cor- [RevSI, XX, 264] havia tractat del corinto com niglia de Vernazza, població de la Cinqueterre un nou tipus de pansa. italiana (v. garnatxa). Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 95
LÈXIC 95
fa al corneià, suposo que, quan de raïm» [DELC, s. raïm].273 | crui- Griera el descriu lacònicament com xó «mena de raïm» [DAg]; «mena a «mena de raïms», deu referir-se a de raïm. v. cruixent» [TrL]. una variant ampelònimica derivada ETIM.: La referència a una varietat del vi de Cornèlia medieval (cornè - de raïm de consistència cruixent lia > *cornellà > corneià).270 Lògica- apareix, a més del català,274 en diver- ment, descarto la seva proposta etimo - ses llengües romàniques: esp. cruji- lògica, sense cap ni peus: «corneià pot dera, clujidera, crujillón; fr. croquant, derivar de corner, classe d’arbust» cruscan; occ. crouchen, cruchinet, [VVV, 99]. crussènt; i sard crapicheddu. I les definicions, en general, en desta- 70 cruixent m. DOC.: (a. 1871) «crui- quen els cruixits (v. p. romàn.). xent [...] cruixent blanc» [RevSI, P. ROMÀN. ◊ ESP.: clujidera «(Vi- XX, 261 i 313]. | (val., 1891) «Raím llar del Arzobispo) Variedad de uva cluixent ó cruixent» [DMGa, negra» [LLATAS, I, 174]; «(Requena) 1954].271 De crujir. Tipo de uva negra, cru- A. DIAL.: cruixent (Tremp, Al- jiente, de mesa» [BRIZ, 211]. | cruji- farràs, Montblanc) [TrL]; (Camp dera «(a. 1738) Especie de uba co- de Tarragona, Priorat, Lleida) mun» [DTer, s. Uba]; «(Castril, [DCVB]; (Ulldecona) [ALDC]; Lanjarón; 1814) Uvas algo oblon- (Sarral) [FAVÀ]. | cruixó (Mall.) gas, negras, muy crujientes, sa - 272 [DAg]. brosas» [ap. COMENGE, 222]; «(La DESCR.: cruixent «uva madura y Mancha) Variedad tinta [...] uvas re- muy dura ó recia» [DMGa, 1954]; dondas, crujientes, de carne firme» «varietat de raïm negre» [DFa]; [MARCILLA, 104 i 294]. | crujillón «raïm de grans forts que, en aixafar- «(aragonés) Clase de uva de grano los, cruixen | Raïm negre, llargarut duro que cruje al comerla» [DPar]. com el sumoll i molt fort. Quan se ◊ FR.: Cf. croquant «(a. 1859) [...] l’aixafa, cruix» [TrL]; «cep que Grappe grande est fournie de gros dóna un raïm de gra negre» grains d’une belle couleur marbrée» [DCVB]; «cep de raïms mitjans per [ODART, 135]; «(a. 1866) [...] à peau a fer vi. N’hi ha una varietat negra i fine, croquant sous la dent» [ap. una de blanca una mica més petita. DncF, 137]. | Cf. cruscan «(Cadil - Tots els grans són allargats i crui- lac, 1736) Sépage blanc» [ap. CTal, xents» [FAVÀ]. | cruixidell «varietat 273. Variant estranya que només docu- menta aquest diccionari, no gens propens a in- 270. L’evolució es pot explicar per un can- cloure termes dialectals (de fet, esmenta ben vi de tonicitat, amb una iodització posterior. pocs noms de raïm). Cal suposar que es tracta 271. La forma cluixent s’explica per un d’una forma mal interpretada, potser una canvi de líquides (r > l), especialment freqüent adaptació del raïm fr. cruchinet, o bé d’una en el valencià (cf. DECat, II, 1070). Mencio- confusió semàntica amb l’ocell anomenat així: naré, a tall d’exemple, els vulgarismes closses cruixidell. per crosses, o cloqueta per croqueta. 274. Llengua en què també es coneix una 272. Obra que també situa a Mallorca un cirera cruixalenca, a la Seu d’Urgell i Organyà curiós cruixó d’en vermell. (segons el DCVB, s. cirera). Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 96
96 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
536]. ◊ OCC.: crouchen «(a. 1755; À. DIAL.: camatendre (Castellfo - Pyrénées-Atlantiques, 1784) Cépa- llit de Riubregós) [FARELL, 146]. | ge à grappes moyennes, compactes, cua-tendra (Pla d’Urgell) [DCVB, à petits grains, légèrement ovoïdes, s. raïm]; (Palamós) [VVV, 99].276 | blanc-vert et croquants | Du fr. des cuatendre (Guimerà, Santa Colo- Pyrénées, emprunté au gascon crou- ma de Queralt) [TrL]; (Freixenet de chen, littéralement “craquant (sous Segarra, Aguiló) [ALDC]. | punxó la dent)”» [DncF, 137]. | cruchinet tendre (Corbera d’Ebre) [FAVÀ].277 «(Bordeaux, 1736) Sépage noir» [ap. DESCR: camatendre «o tendralet. CTal, 536]; «(l’Entredeux-Mers, Classe de raïm» [FARELL, 146]. | 1824; a. 1850) Grain gros, prompt à cuatendre «Raïm negre | Cep indí- mûrir et croquant sous la dent; ce gena molt estès abans de la fil·loxe- raisin, délicieux au goût, donne un ra» [TrL]; «raïm negre» [DCVB]. vin délicat, mais peu coloré» [ap. ETIM.: Tal com explica el DCVB DncF, 229 i 326]. | crussènt «(Ven- (s. cuatendre): «raïm de cua fàcil de ce) Variété de raisin noir» [TdF]; trencar». Documento la mateixa «(a. 1772) [...] qui est croquant» [ap. motivació en l’occ. queue tendre, i DncF, 137]. ◊ SARD: Cf. crapiched- probablement també en el cors co- du «(Barbagia) Varietà di vite. Da divarta ‘cua verda’, ja que, pel que CREPITUM per il crepitus dentium che fa al grau de maduració, tendre i producono i semi di questa uva fra i verd volen dir el mateix. Cf. tendral. denti» [CHERCHI, I, 378]. P. ROMÀN. ◊ IT.: Cf. codivarta «(Corse, c. 1800) Cépage tardif, as- cua de moltó f. Æ cues d’ovella. sez productif, à grosses grappes compactes au long pédoncule, à 71 cua-sec m. DOC.: (Cat., 1869) grains moyens, sphériques, à pulpe «Cuasec» [BCas, 26]. juteuse» [ap. DncF, 129]. ◊ OCC.: À. DIAL.: cua-sec (Santa Eulàlia de queue tendre «(Gironde, 1784) Cé- Ronçana, Savallà del Comtat) page» [ap. DncF, 131]. [TrL]. DESCR.: cua-sec «variedad de vid 276. No s’entén per què el DCVB (s. ra - vasta» [BCas, 26]; «raïm negre, de ïm) escriu cuatendra quan en el cos del dic- gra petit, rodó» [TrL]. cionari hi ha una entrada cuatendre. Val el ETIM.: La motivació del cua-sec ja mateix per al camatendre precedent [FARELL, queda aclarida a la definició del 146], que regularitzo ortogràficament en ca- TrL: «raïm que, per tenir la cua matendre. Tampoc no cal donar gaire crè - seca, costa de trencar del cep».275 dit a la no gens fiable obra vitícola de Griera: ni entenc per què canvia la grafia del TrL (s. cuatendre), ni tampoc no veig clara la pre - 72 cuatendre m. DOC.: (a. 1871) «Cua tendre» [RevSI, XX, 310]. sència de Palamós, molt allunyada de la resta d’ubicacions situades al Pla d’Urgell i a la Se- garra. 275. Això, en la pràctica, el fa coincidir 277. No és estrany que a la mateixa Ter - semànticament amb punxó fort (v. punxó ra Alta, concretament a Horta de Sant Joan gros), mentre que esdevé un clar antònim de (ALDC), aparegui un ampelònim de motiva- cuatendre. ció inversa: el punxó fort (v. punxó gros). Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:10 Página 97
LÈXIC 97
73 cues d’ovella o cua de moltó f. d’una cua de xai, i si eren ufanosos DOC.: (Cat., 1869) «Cua de moltó» la tenien d’una ovella grossa». | En- [BCas, 26]. | (a. 1871) «Cuas de cara que moltó tingui l’accepció de Aboya» [RevSI, XX, 294]. ‘mascle castrat de l’ovella’, no s’ha À. DIAL.: cua d’avoia (Llofriu) de veure cap sardònica referència [DCVB].278 | cua de moltó (Arbeca) sexual en la seva cua. Moltó (com [ALDC]. | cues d’avoia (Calonge també passa amb ovella) només és de Mar) [FAVÀ]. un lema escollit del món oví.279 | DESCR.: cua d’avoia «varietat de Vull també destacar que la presèn- raïm que existia abans de la invasió cia de variants lèxiques en tres llen- de la fil·loxera, i que era de gra gües romàniques (cat., esp. i port.) blanc, apinyadet, ni molt gros ni apunta l’existència d’un antic se- molt petit; s’empraven per a fer vi» mantisme comú, com a mínim en [DCVB]. | cua de moltó «variedad l’àmbit lingüístic de la península de vid vasta» [BCas, 26]; «raïm que Ibèrica.280 té la forma de cua de moltó, és negre SIN.: Cf. trobat. i de gra gros» [DAg]. | cues d’ovella P. ROMÀN. ◊ ESP.: rabo de cordero «cep de raïms llargs per a fer vi. Gra «(Castril, 1807) Uva» [ROJAS, 248]. blanc, rodó i mitjancer, de pell fina» ◊ PORT.: rabo de cordeiro «(Galizia) [FAVÀ]. Uva tinta» [POSADA, 249]. | rabo ETIM.: L’explicació semàntica de de ovelha «(Lisboa, 1712) Cépage» tots aquests ampelònims cal buscar- [ap. CTal, 533]; «(Doiro, Beira) Cas- la en la forma dels raïms. Així el ta de uva» [DdeF]. DAg (s. cua de moltó) ja aclareix que el raïm «té la forma de cua de 279. Un cas totalment equiparable és el moltó». Encara més detalladament del raïm nord-occidental popa de vaca, ano- ho explica el DCVB (s. cua [d’a- menat a Fraga popa de bou (v. mamella de voia]): «els raïms tenien la forma vaca). 280. Encara que l’antigor documental no sigui excessiva: el paral·lelisme lisboeta 278. Dialectalisme empordanès que supo- més antic és del 1712, hem de tenir en comp- sa, segons el DCVB [VIII, p. 85], una base lla- te que parlem d’un camp lèxic molt especia- tina *OVUCULA, per canvi de sufix, amb dissi- litzat i no gaire literari; per tant, difícil de milació o-ó > a-ó. V. també DECat, VI, 144. documentar. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 98 Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 99
D
74 dacsa f. À. DIAL.: daxa (Vinaròs) que es tracta d’una variant textual [TrL]. antiga. | A més, no sembla fàcil ex- DESCR.: dacsa «raïm de parra que plicar la motivació entre dacsa i una té els grans blancs» [TrL]. classe de raïm. Suposo que la hipò- ETIM.: El TrL atorga a la mateixa tesi més versemblant deu tenir a població de Vinaròs dues grafies veure amb una suposada forma ampelonímiques diferents: (s. daxa apinyada d’aquests raïms, els quals i s. datxa).281 El DCVB ja apunta recordarien les panolles de blat de que la segona, datxa, sembla una moro.282 grafia defectuosa per dacsa. De fet, l’única explicació coherent que tro- 75 dàtil m. À. DIAL.: dàtil (Priorat) bo a aquest desgavell lexicogràfic [DCVB]. del TrL és que la font no sigui oral, DESCR.: dàtil «raïm tardà de molta sinó textual. Així, un únic grafisme durada, amb la pell fina, la carn for- antic daxa (-x-) hauria provocat la ta i les llavors petites, i la forma i el falsa duplicació lèxica, ja que Griera color dels grans del qual són sem- hauria interpretat en l’un cas que es blants a la dels dàtils de palmera» tractava d’una ics (-cs-) i, en l’altre, [DCVB]. d’una xeix africada (-tx-). | Actual- ETIM.: Segons el mateix DCVB, el ment, però, la dacsa (< l’àrab DAKSA raïm dàtil s’explica pel fet que «la ‘panís’) ocupa exclusivament l’àrea forma i el color dels grans [...] són valenciana meridional, la qual cosa semblants a la dels dàtils de palme- pot ser un obstacle per a l’explicació ra». | No ho contradic, però crec etimològica, encara que també pu- que en aquest cas la forma és molt gui servir per a reforçar la hipòtesi
282. Si, a banda de la forma, el color groc, 281. A més de la forma estandarditzada com de panís, hagués intervingut en la moti- dacsa, a la qual el TrL remet des de l’entra - vació, segurament la descripció hauria fet re- da daxa. ferència a uns raïms hipotèticament daurats. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 100
100 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
més important que el color. Així ho épaisse et pulpe charnue, à saveur veu també la lexicografia francesa simple» [DncF, 140]. per al raïm dattier ‘datiler’: «parce que ses grains rappellent la forme 76 directe m. À. DIAL.: directe (Basse- de la datte» [ap. DncF, 141]. A con- goda, Oix, Roquetes, Cabanes de tinuació, aquest mateix diccionari l’Arc) [ALDC]; (Alella, Traiguera, també ens informa que el cep dat- les Useres, Torreblanca) [FAVÀ].285 | tier (de Beyrouth) va ser importat a directe blanc (Sant Mateu del Maes- França el 1883, provinent de la capi- trat, Albocàsser) [ALDC]. | directe tal del Líban. Això potser explica la francès (Albocàsser) [ALDC]. poca documentació en català, ja que DESCR.: directe «ceps bords de pot tractar-se d’un modern préstec petits raïms esclarissats i no comes- ampelonímic del francès,283 tot i que tibles. Gra petit, eixut i rodó. Amb tampoc no es pot ignorar l’antigor molt de pinyol, i una pell gruixuda i dels paral·lelismes espanyols (v. in- aspra. El seu color negre intens el fa fra). | A més de la mida llargaruda, excel·lent per a tintar el vi» [FAVÀ]. | la seva molla poc sucosa (i, per tant, directo «cep híbrid per a colorar el amb tendència a pansir-se) també vi. N’hi ha de grans blancs i de ne- devia afavorir la semblança amb un gres, tots immenjables» [FAVÀ]. dàtil. I encara hi afegiré que el cat. ETIM.: El nom de directe fa re- dàtil deriva, per via semipopular, de ferència a la peculiaritat d’aquest DACTYLUS ‘dàtil’ [segons DECat, III, cep, que no necessita ser empeltat, 31], mot llatí que provenia pròpia- perquè es pot plantar directament. ment del grec ␦␣ ‘dit’ perquè Es tractaria, doncs, d’un cep ame- la seva forma recordava les falanges ricà bord (v. infra), d’arrels resis- dels dits humans.284 tents a la plaga fil·loxèrica, el qual P. ROMÀN. ◊ ESP.: datileña (Cue- hauria estat hibridat amb ceps viní- vas, Vélez), datilillo (Timar) «(a. fers europeus. 1809) Uvas oblongas, blancas, de SIN.: Un informant del Campell hollejo grueso, sabrosas, algo tar - fa el seu directo ‘directe’ un sinònim días» [ap. COMENGE, 222]. | datile - de americà. D’entrada estan relacio- ra «(a. 1513) Variedad de vid» [ap. nats, tot i que els productors direc- COMENGE, 222]. ◊ FR.: dattier (de tes no eren simples plantes america- Beyrouth) «Cépage blanc, à très nes bordes, sinó que havien estat grosses grappes ramifiées, à très gros hibridats amb diverses varietats de grains ellipsoïdes, blanc doré, à peau vitis europea (cf. híbrid). | Així ens ho explica un recent estudi gallec, el qual dóna també la clau per a enten- 283. Pel DncF [p. 140], el dattier és un dre la desaparició gradual d’aques- sinònim del rosaki, un altre dels raïms de pre- tes varietats: «Como queira que as sumpte origen oriental (cf. rosseti). 284. No deu ser casualitat que, en espan- espécies americanas amosaban resis- yol, hi hagi un raïm anomenat dedos de donce- lla [COMENGE, 223]; i, en portuguès, un dedo- 285. Al Campell, fregant la frontera lin- de-dama [DdeF]. Ni que en napolità es güística, els parlants m’esmenten el nom en conegui l’uva fallanghina [VNap, s. uva]. castellà: directo. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 101
LÈXIC 101
directe
jaqués (o jaqué)
FIGURA 5. Mapa del directe. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 102
102 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
téncia ao ataque da Filoxera, pen- ser blanc. També a Santa Coloma de sou-se na posibilidade de conquerir Farners m’expliquen que, pel que fa híbridos entre estas e a Vitis viní fera a híbrids, a banda del jaqué,288 hi que tuveran a resisténcia das ameri- han conreat el francès: varietat blan- canas e produciran viños de calida- ca directa.289 I encara, a Albocàsser i de das castes europeas. O resultado a Sant Mateu del Maestrat, l’ALDC final foi ben diferente, conquerin- ha recollit un directe blanc.290 | Cons- do-se de feito na meirande parte tato, doncs, que en algunes pobla- dos casos unhas prantas híbridas cions no diferencien els directes que nen tiñan unha excesiva resis- blancs dels negres (cas del Cam- téncia á Filoxera nen producian vi- pell), mentre que en unes altres el ños de calidade, senón máis ben color diferent de les subvarietats hí- “purrelas”. Chegouse pois á con- brides sí que hi provoca noms dife- clusión de que o mellor era utilizar renciats (cas de Cabanes de l’Arc, estos Híbridos Productores Direc- Torreblanca o les Useres). | Com a tos como portaenxertos e enxertar conclusió proposo, amb les reserves neles as castes autóctonas das di - que calguin, que es pot considerar ferentes zonas vitícoles galegas» el mot directe (negre) un sinònim [MASA, 6]. | Lògicament, havent- de jaqué(s) i, potser, de senyorito, se’n fet diversos encreuaments, no mentre que directe blanc pot ser hi ha una única espècie híbrida, com equivalent a francès. es pot constatar al Maestrat.286 Per P. ROMÀN. ◊ SARD: direttissima ex., a les Useres em diferencien el «vitigno portainnesto e produttore senyorito del directe, però m’expli- diretto» [COSSU, 257]. quen que el primer també era un hí- brid, actualment eradicat del tot al 77 dolcerell m. ANT. DOC.: (Ross., municipi. A més, comparant-hi les 1785) «Dolcerell» [MARCÉ, 105]. | definicions, veig que el senyorito és (Cat. Nord, 1861) «Doulsareill» una varietat negra,287 mentre que el [ap. DncF, 192]. seu directe es caracteritza pel fet de DESCR.: dolcerell «espèce du rai- sin» [MARCÉ, 105]; «cep vigoureux. 286. Segons Piqueras [Vins, 179]: «els hí- brids més estesos per aquesta comarca són els 288. Ja el 1890, ROIG [p. 71] parlava del edo i els senyorito que, des d’un punt de vista Jacquez com una «planta de producció direc- econòmic, mostraven clars avantatges sobre la ta». També PUIG [p. 25] ha escrit moderna- resta de varietats no híbrides del Maestrat. ment: «híbrids o productors directes, ceps sen- Aquests avantatges rauen en la seua resistèn- se necessitat de ser empeltats, com el Jacquez». cia a les malalties criptogàmiques, la seua ca- 289. De fet, el meu informant de Santa pacitat per a rebrostar i fruitar després d’una Coloma de Farners, preguntat sobre el direc- gelada, la seua major productivitat per unitat te, acaba anomenant també així el seu cep de superfície, la seua alta graduació alcohòlica francès: un detall més que ajuda a confirmar la i el seu intens color vermell». sinonímia. 287. A Cabanes de l’Arc l’anomenen si - 290. Tot i que, a Albocàsser, el directe nyoret (segons l’ALDC), però jo només recu- blanc es diferencia d’un altre que és anomenat llo el castellanisme senyorito, sense cap adap- directe francès i que, per oposició, suposo més tació lèxica (v. senyorito). fosc. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 103
LÈXIC 103
Grappe petite; les grains qui la gar- veur très-sucrée, un peu musquée» nissent sont gros, ronds, un peu do- [ODART, 362]. | doucinello «(a. rés, peau fine, très-juteux, peu su- 1878) Variété de raisin noir, à grains crés. Grande précocité» [ROUFFIA, ronds» [TdF]. ◊ PORT.: Cf. doçal, 141-142]. doçar «casta de uva preta. De do - ETIM.: Derivat de dolç (amb el su- ce» [DdeF]; «(Galicia) Uvas ne - fix -erell), circumstància que s’ex- gras» [DEGC, s. uvas]. | Cf. doçal- plica pel gust sucrós d’aquesta va- branco «(Monção) Casta de uva» rietat.291 [DdeF]. SIN.: El rossellonès MARCÉ va es- criure el 1785: «à Sitjas, en Catalo - 78 dolcivera f. À. DIAL.: dolcivera (Be- gne, on cueille une autre espèce du nassal) [TrL];292 (Atzeneta del Ma- raisin nommé dans le pays Xerello, estrat) [ALDC]. | de dolcivera (Vi- qui paroit être la même espèce que naròs, Llucena) [DCVB, s. raïm]. nous nommons Dolcerell» [p. 104- DESCR.: (de) dolcivera «raïm ne- 105]. De tota manera, no dono gaire gre de grans grossos i rodons» crèdit a les sinonímies d’aquest au- [TrL]; «raïm negre, llarguet i gros- tor perquè no coneix personalment set, i dolç» [DCVB, s. raïm]. les varietats foranes i es limita a opi- ETIM.: Suposo que dolcivera és nar sobre descripcions que ha llegit un ampelònim d’origen compost (cf. la sin. de blanqueta). (dolç(a) + vera). Dins de l’aglutina- P. ROMÀN. ◊ ESP.: Cf. dulzal ció, l’adjectiu vera faria referència «(Mon temayor de Pinilla) Variedad al caràcter genuí d’aquesta subva- de vid» [COMENGE, 224]. | Cf. dul- rietat enfront d’una altra de borda. zar «(Segovia, 1885) Variedad de Com ha escrit el DCVB, s. ver: uva» [ABELA, 314]. | Cf. dulzor «Indica l’exemplar o classe millor, «(Valladolid) Cepa blanca para més pur dins la seva espècie; aplicat vino» [MARCILLA, 108]. ◊ FR.: dou- a plantes sol significar la que pro- cinelle noire «(Bouches-du-Rhône, dueix fruit comestible, en oposició 1835) Variété à grains noirs, ronds» a bord (que es diu de la planta que no [ap. DPF, s. rasin]. ◊ IT.: Cf. «du- produeix fruit o que el produeix ceddu (sic.), ducicillu (calabr.) no comestible).»293 Poso un exem- Uva dolce» [DEI, 1374]. ◊ OCC.: ple ampelonímic: el 1437, per dife- douçannelle «(Lot, Tarn) Grappe renciar dues subvarietats de mo- moyenne, allongée, à grains preu nastrell, els barcelonins ja parlaven serrés, légèrement ovales, d’une sa- de «monestrel ver e bort» [FERRER, 97]. | També el sard, el 1889, feia servir aquest qualificatiu en algun 291. Trobo sorprenent l’observació se- ampelònim: nighèdda bèra ‘Vite güent de ROUFFIA, tot i que potser serveix per a explicar-ne l’actual desaparició dialectal: «peu sucrés, malgré son nom dolsereil, qui in- 292. El TrL, per errada, transcriu una e diquerait qu’il est doux. Ce raisin, qui n’a de per una c: doleivera. valeur que par sa grande précocité, disparaît 293. El mateix DCVB (s. garrofa) recull des vignobles, remplacé par des espèces de una garrofa vera a Xàtiva i una garrofa borda meilleure qualité» [p. 142]. a Tortosa i Mallorca. Cf. DECat, IX, 130. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 104
104 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
negra-vera’ [CARA, 91]. Cf. julivera; À. DIAL.: doradillo (Móra la i també l’aragonès cencivera.294 Nova) [ALDC]; (Porrera) [FAVÀ]. DESCR.: doradillo «Es planta que 79 domènec m. DOC.: (a. 1871) «Do- dá uvas siempre tardías, y vinos ge- menech [...]. Dumech» [RevSI, XX, neralmente secos» [BCas, 24]; «cep 313-314]. de raïms de taula grossos. Gra À. DIAL.: domencs (Llofriu) [TrL]. blanc-daurat, gros i rodó. Varietat | domènec (Reus) [TrL, s. raïm]. | poc productiva, però molt bona per 295 domeny (Girona) [TrL]. a menjar» [FAVÀ]. DESCR.: domenc «raïms blancs de ETIM.: Variant local del Priorat, gra gros, molt semblants als mos- manllevada recentment a l’espa nyol.298 cats» [TrL]. | domeny «mena de Prové de l’epítet cromàtic dorado raïm igual a la pansa» [TrL].296 ‘daurat’ (amb el sufix diminutiu -illo) ETIM.: Mot de probable origen an- pel color d’or del seu petit gra.299 troponímic. El nom propi Domènec, SIN.: V. xarel·lo. documentat a Reus com a ampelò- P. ROMÀN. ◊ ESP.: doradilla «(Bur- nim, s’hauria reduït a l’Empordà per gos, Soria, Segovia, Ávila) Vidueños la caiguda de la vocal posttònica: do- de uva blanca» [MARCILLA, 109]. | do- menc.297 radillo «(Granada, 1807) Uvas muy P. ROMÀN. ◊ ESP.: Cf. dominga apiñadas, medianas, muy doradas, «variedad de uva» [Enc., III, 59]. duras, asperas. Tambien se cultiva para vino con mucha estimación» 80 doradillo DOC m. .: (a. 1890) «Molt [ROJAS, 182]. ◊ FR.: Cf. petit-plant- resistent á las maluras. Alguns doré «(a. 1859) Variété méritante par creuen es lo Jaen blanch, peró se la fine qualité de son fruit» [ODART, sembla més al Doradillo» [ROIG, 34]. 169]. | Cf. plant doré «(Marne, 1827) Raisin noir d’on tire les vins rouges 294. Per cert, no veig gens clara l’etimolo- et blancs les plus recherchés» [CAVO- gia que apunta Coromines (s. cencivera): «qui- LEAU, 201]. ◊ IT.: Cf. uva de oro zá del lat. zinzíber,-eris, ‘jengibre’, por com- «(Bologna, 1651) Raisin noir» [ap. paración del gusto agridulce de las uvas CTal, 529]. ◊ PORT.: doiradinha ou tempranas con el sabor acre y picante del jen- gibre» [DECH, II, 28]. Em fa l’efecte que el douradinha «casta de uva» [DdeF]. | jengibre no és un producte prou popular per a doradiño «(Pontevedra, s. XVIII) justificar aquesta arriscada associació. Uvas» [MSar, 472]. | Cf. doirado ou 295. Forma encreuada per una associació dourado «(Colares) Casta de uva toponímica amb el llogarret de Domeny al Gi- preta» [DdeF]. ronès. Difícilment pot tenir relació amb la po- blació penedesenca de Sant Jaume dels Do- menys, massa allunyada i secundària per a 298. El 1869, BCas [p. 24] feia equivalents justificar una importació gironina. el doradillo de l’espanyol i el charelo (= xarel·lo) 296. Exemples paradigmàtics, aquest i l’an - del català. terior, de les descripcions deficients del TrL, 299. El TrL (s. raïm) situa també un daurat basades sovint en la comparació amb uns al- a Reus. Si l’estranya variant fos diminutiva, pen- tres raïms. saria que es tracta d’una ultracorrecció; però, 297. No s’hi ha de descartar, però, la pos- així, potser caldrà considerar-la una adaptació sibilitat d’un simple error de transcripció. del prestigiós plant-doré francès (v. p. romàn.). Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 105
E
eixaent m. Æ jaén. Useres) [FAVÀ]. | Cf. bonicària (On- tinyent) [ALDC]; (l’Alforí) [FAVÀ]. 81 embolicaire m. o bonicària f. DESCR.: bonicaire «cep de raïm À. DIAL.: ambolicaire (Vinaròs) negre» [Vins, 111]. | bonicària «cep [ALDC].300 | ambulicaire (Sant Ma- de raïms espessos i grossos. Gra teu del Maestrat) [ALDC].301 | boli- gros, llarg i d’un blanc groguenc. caire (Albocàsser) [ALDC].302 | bo- Raïm de pell gruixuda que carrega nicaire (Vall d’Albaida, la Costera) molt, però que fa un vi de poc grau» [Vins, 111]. | embolicaire (Tortosa) [FAVÀ]. | embolicaire «raïm de [TrL];303 (Alcalà de Xivert) [COMEN- grans rogencs o negrosos, molt bo GE, 224]; (Maestrat) [Vins, 182]; (les per fer vi» [TrL]; «cep de raïms grossos i molt apinyats. Carrega 300. Veny [Parlars, 91] ja ha explicat que, molt el cep, però no fa grau per al en els parlars nord-occidentals, les e- àtones vi. Gra negre, rodó i gros» [FAVÀ]. inicials es neutralitzen sovint en a-; per ex.: ETIM.: Crec que l’embolicaire deu anciam per enciam (cf. ascanyavella per es- el nom a la facilitat enroscadora de canyavella). El fenomen és antic en el cat. les seves sarments, amb caracterís- nord-occidental, com demostra el DCVB tics fils embolicadissos.304 | La va- (s. ambolicar) quan documenta aquesta entra- riant meridional bonicària pot ser da a mitjan s. XVI. 301. Variant explicable pel tancament vo - explicada satisfactòriament a partir càlic de la o en u, afavorit pel contacte amb la de la forma bolicaire. Els parlants bilabial precedent, tal com passa amb la va- haurien encreuat aquest arcaisme riant muscatell (v. moscatell). associant-lo amb bonic i generant, 302. Segons Coromines [DECat, II, 69], aquest adjectiu bolicaire deriva de bolic, forma 304. L’existència d’un cep amb circells fi- arcaïtzant que prové del verb postnominal bo- lamentosos no és un cas aïllat. Aquesta carac- licar. terística ja és destacada el 1866 per al cep iza- 303. Variant normativa del TrL. El DCVB ga [ROUFFIA, 139] o en la definició del seu (s. embolicaire), en canvi, transcriu per al cat. geosinònim drapat (v. trepat). Cf. també l’am- occidental una variant fonètica [a]mbulicaire. pelònim gaiata. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 106
106 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
per tant, la variant bonicaire.305 A sem que aquest encarnat del val. me- partir d’aquí, per una metàtesi con- ridional alacantí deu ser una adap - sonàntica, s’hauria arribat a la va- tació del castellà encarnado» [Alac., riant bonicària (< bonicaire ¨ boli- 207]. caire ¥ bonic); tot i que no es pot SIN.: Segons un dels meus infor- descartar tampoc la possibilitat d’u- mants de Monòver, encarnat equi- na simple dissimilació de líquides valdria al castellà montalbán (v. (l-r > n-r). montalbana). No tinc, però, prou SIN.: V. trepat. dades per a valorar aquesta geosino- nímia. 82 encarnat m. À. DIAL.: encarnat P. ROMÀN. ◊ ESP.: encarnada (Monòver) [FAVÀ].306 «(Cuenca, Guadalajara; 1885) Va- DESCR.: encarnat «cep de raïms riedad» [ABELA, 242]. molt grossos. Gra rosat, llarg i gros. S’usava per a fer l’aiguardent guar- 83 escanyacà o escanyagossos m. dant-lo en pots. També val per a DOC.: (a. 1587) «tantes espécies de menjar» [FAVÀ]. vins, que vuy dia usen, malve - ETIM.: La motivació de encarnat, zia, trobat, escanyaca...» [ap. DAg, clarament cromàtica, té a veure amb s. vi]. | (a. 1871) «Escanya gos» el to rosat, amb el color carnós dels [RevSI, XX, 261]. seus grans de raïm. | Coromines ex- À. DIAL.: escanyagossos (Albaida) plica, sobre el color encarnat: «evi- [TrL].308 dentment en català designava un DESCR.: escanyacà «vi» [DAg]; matís més clar, o bé menys pujat, «vid de uva blanca» [GIRALT, 15]. | que el cast. encarnado ‘vermell, en- escanyagossos «raïm blanc» [TrL]. rojolat’» [DECat, II, 579]. | Encara ETIM.: Segons Veny: «Altres ca- que la meva descripció d’un raïm racterístiques del raïm poden ser la rosat no em permeti assegurar cap base dels seus noms extensibles mena de manlleu entre la variant va- eventualment al vi respectiu [...] la lenciana i la castellana, reprodueixo baixa qualitat: ant. escanyacà» les observacions de Colomina sobre [Mots, 60-61]. De fet, la relació en- aquesta qüestió: «A Petrer, on el tre un vi «poc passador» i la sensa- ter me general és vermell, s’usa en- ció d’escanyar-se és força expres - carnat precisament amb el sentit de siva.309 | La mateixa motivació ‘enrojolat’.307 Per aquestes raons pen- apareix en portuguès per a una clas-
305. L’associació semàntica seria afavori- da pel caràcter esponerós de la varietat; però Castelló el DCVB (s. poma). El mateix passa un factor que també podria haver facilitat amb la rosa encarnada: «varietat de color ver- l’encreuament seria l’oblit dialectal de l’autèn- mell», segons el DCVB (s. rosa). tic significat d’aquest arcaic bolic. 308. Variant més moderna, explicable per 306. L’ALDC també ha recollit a Alcalà la substitució que el mot patrimonial ca (d’o- de Xivert un raïm anomenat encarnado sin rigen llatí) va experimentar en favor del mot hueso, sense cap mena d’adaptació al català. expressiu gos. 307. Hi puc afegir també que la poma en- 309. A Vilallonga de Ter, per ex., al vi pi- carnada de Reus «és vermella», segons recull a cat li diuen es-coll-trenca (segons l’ALDC). Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 107
LÈXIC 107
se de raïm (esgana can, esgana- DESCR.: ascanavella «cep de raïms cão); però també val en català per a grossos amb la cua forta. Gra gros, la pera escanya-cans: «varietat molt rodó i daurat. Fa un vi blanc, fluix i aspra (Plana de Vic)», segons el dolç, però els seus raïms no són co- DCVB, s. pera. mestibles» [FAVÀ]. | escanadella SIN.: V. bona llavor; v. messeguera. «variedad de vid» [COMENGE, 224]. | P. ROMÀN. ◊ PORT.: esgana can escanavella «variedad de uva» «(Pontevedra, s. XVIII) Uvas» [MSar, [ABELA, 318]. | escanyavella «mena 472]. | esgana-cão «uva cerceal» de raïm propi per a fer vi» [DECat, [NDCLP]. ◊ SARD: Cf. scanniola II, 500]; «raïms de mida mitjana o «(a. 1897) Uva di poca importanza» petita, compactes; grans mitjans, [SCet, 49]. rodons, de tonalitat verdosa. Varie- tat productiva, base dels vins 84 escanyavella f. DOC.: (a. 1871) blancs» [SIMÓ, 279]; «cep de raïms «Escaña vellas» [RevSI, XX, 318]. | no gens bons, però força produc- (Lleida, 1885) «Escana bella» [ABE- tius. Gra blanc, de pell gruixuda i LA, 318]. molla esquitxegosa. Val per a fer vi» À. DIAL.: ascanavella (Saidí, Mas [FAVÀ].312 | escanyavelles «cep que de Barberans, Sant Mateu del Maes- produeix un raïm de gra mitjà, color trat) [ALDC]; (Santa Bàrbara) blanc i qualitat poc preuada» [FAVÀ]. | ascanavella àstiga (= as- [DAg]; «de gra mitjà o petit; és molt pra) (Mas de Barberans) [ALDC].310 dolç; gairebé no madura del tot. Fa | ascanyavella (Amposta, Ulldeco- molts raïms, però el vi és de poc na, Vinaròs) [ALDC]. | escanade - grau» [TrL];313 «raïm blanc, de pell lla (Alcalà de Xivert) [COMENGE, dura i aspra i de gust poc saborós» 224]; (Alcalà de Xivert) [ALDC].311 [DCVB]; «varietat de cep» [DFa]; | escanavella (Roquetes, Albocàs- «varietat de vinya que produeix un ser) [ALDC]. | escanyavella (Vi- raïm blanc, de pell aspra i dura, poc naròs) [DECat, II, 500]; (Maestrat) apreciat» [DIEC]. [Vins, 182]; (Cambrils) [ALDC]; ETIM.: Veny ja ha explicat l’origen (Porrera, Traiguera) [FAVÀ]. | es- del mot primitiu, tot apuntant una canyavelles (Camp de Tarragona) de les seves deturpacions fonèti- [DAg]; (Montblanc, Gandesa, Tor - ques: «Altres característiques del tosa, Vinaròs) [TrL]; (Ribera d’E- raïm poden ser la base dels seus bre) [DCVB]. 312. Un informant de Traiguera em co- 310. L’existència d’una subvarietat quali- menta que l’escanyavella és un cep relati - ficada d’àstiga ‘aspra al gust’ confirma la rela- vament modern al poble. El seu èxit s’explica ció semàntica amb la baixa qualitat. De fet, el per l’alt rendiment. Quan els compradors van DCVB (s. escanyavelles), a banda d’un raïm, decidir pagar el mateix per qualsevol tipus de també esmenta una varietat de codony «que vi, aquesta mena de ceps productius hi van ser s’anomena escanyavelles segurament per la plantats amb profusió. seva aspror». 313. Estranya definició del TrL: no s’en- 311. Forma encreuada potser amb cana- tén que l’escanyavelles sigui molt dolç si no della ‘setrill’ (cf. el mateix canvi d’oclusiva en acaba de madurar del tot. Personalment m’ha macabeu > macadeu). estat descrit com a «immenjable». Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 108
108 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
noms extensibles eventualment al vi da) [ALDC]. | esclafagerres (Mo - respectiu [...] la baixa qualitat: esca - nòver) [FAVÀ]. | esclatagerres (Al- nyavelles (a voltes deformat en esca- baida) [TrL]. nadelles)» [Mots, 60-61].314 | Unes al- DESCR.: esclafagerres «raïm blanc tres variants, com ascanyavella i per a vinificació» [SIMÓ, 331]; «cep ascanavella, reflecteixen la tendència de raïms esparsos, primerencs. Gra del cat. occidental a neutralitzar e- blanc, gros i aplanat. S’usa per a fer àtones en a- (cf. embolicaire).315 A vi» [FAVÀ]. | esclatagerres «raïm més, ambdues formes són el resultat blanc» [TrL]. d’un tractament doble de la gemina- ETIM.: Suposo que aquest conjunt da llatina -NN-, que fluctua entre -ny- d’ampelònims de l’interior meri- i -n-.316 | Malgrat que el conjunt de la dional del País Valencià, malgrat al- lexicografia catalana ha triat el plural guna deturpació, es refereixen a un escanyavelles, no tinc cap dubte a raïm de pell forta que es pot guardar l’hora d’escollir com a forma princi- molt de temps,319 igual com passa pal escanyavella. De fet, tant l’ALDC amb el raïm trencatenalles de la (que recull l’ampelònim nou cops) Franja aragonesa i els seus paral·le- com jo (cinc cops més) sempre reco- lismes hispànics (v. trencatenalles). llim variants en singular.317 P. ROMÀN. ◊ ESP.: esclafacharre SIN.: V. messeguera. «(Murcia, 1885) Vidueño» [ABELA, 318].320 | esclafacherri(s) «(Alicante, 85 esclafagerres f. À. DIAL.: asclafa- 1885) Vidueño de uvas blancas» jades (la Font de la Figuera) [ABELA, 318];321 «(Sax, Villena) Uva [ALDC].318 | esclafagerra (Novel- de granos gruesos» [MTor, 213].
314. Relacionar un raïm molt aspre, que 86 escorçac m. DOC.: (a. 1871) «Es- escanya (a l’entrada anterior amb un gos, aquí cursag» [RevSI, XX, 261]. | (Mall., amb una vella), pot semblar una associació 1897) «Cursach» [Die B., I, 257]. insòlita, però és curiós d’observar uns altres ca- sos idèntics dins del mateix camp ampelonímic. Hi ha també un raïm queixal de gos (v. queixal tiu postverbal d’un fals intensiu *esclafajar de llop), enfront d’un queixal de vella, terme (Æ esclafajades). marcadament sardònic (v. queixal de vella). 319. De la tradicional conservació en reci- 315. Veny menciona un grapat de casos pients d’alguns raïms, ja en parla Busa [p. 233] idèntics per al cat. nord-occiental: «astel, estel; el 1507: «raïms que guarden en olles. UVE astar, estar; aspés, espès; ascala, escala» [Par- OLLATES». M’expliquen a Monòver que encara lars, 91]. avui guarden raïm en pots per obtenir-ne ai- 316. No falten alternances dialectals com guardent (v. encarnat). enganyar/enganar, banyes/banes, etc. V. Veny: 320. Indubtable préstec català. La pro- Parlars, 96. nunciació africada palatal sonora que el val. 317. I encara cal observar que el TrL es- meridional fa de gerra/-es ['dε] explica per- mentava escanyavelles a Vinaròs, mentre que fectament aquestes grafies espanyoles -charre el DECat recull a la mateixa població escanya- i -cherris ['tʃa-, 'tʃe-] ensordides, fruit de l’a- vella, amb morfema singular (v. supra). daptació fonètica. 318. Variant produïda segurament per 321. Encara que la publicació en qüestió una confusió dels parlants entre una forma no ho indiqui, suposo que es refereix a la zona originària *esclafagerres i l’hipotètic adjec - castellanòfona de la província d’Alacant. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 109
LÈXIC 109
À. DIAL.: corçac (colònia de Sant d’uns ceps que cal escorçar ‘escor- Pere d’Artà) [FAVÀ]. | escursac xar’ per a evitar que facin bagots. (Mall.) [DAg]. Posteriorment, el nom del cep hau- DESCR.: corçac «raïms apreciats ria passat també a designar el raïm. per al vi negre» [Die B., I, 257]; «cep de raïms apinyats i molt petits. Car - 87 escorcelló m. À. DIAL.: corcelló (la rega molt, però fa un vi de poc Torre Velilla) [ALDC]. | escorcelló grau alcohòlic. Gra negre, petit i (la Ginebrosa) [ALDC]. rodó, de pell forta» [FAVÀ]. | es- DESCR.: corcelló, escorcelló «clas- corçac «mena de cep o de vinya» se de raïm» [ALDC]. [DAg]; «raïm no gaire gros, de gra ETIM.: Segons el DCVB (s. escorce- mitjancer i no gaire atapeït, molt llar): «tallar rebrolls dels avellaners negre, no gaire bo per a menjar però (Amer)». No crec, però, que això ex- boníssim per a fer vi de molt grau» clogui unes altres plantes com la vi - [DCVB, s. raïm]. nya.324 Precisament el cep és una ETIM.: En principi, tot fa pensar planta que fa sovint rebrolls (cf. ga- que l’ampelònims corçac (i escor çac) varro), els quals s’arriben a convertir prové dels llinatges mallorquins ho - en raïms bords (o bagots) nascuts a mònims (Cursach o Escursach).322 l’escorça de la soca.325 | Aquesta ne- Segons el DCVB (s. escurçac), aquest cessitat de retallar, d’escorxar la segon seria probablement una va- soca, és, al meu parer, la causa que riant aglutinada del primer, amb explica semànticament l’ampelònim l’article salat es. Potser sí, però escorcelló. Llavors, la variant corcelló veig massa casualitat que al Ma - és una simple afèresi. tarranya coneguin un raïm corcelló P. ROMÀN. ◊ PORT.: Cf. corce - o escorcelló amb igual oscil·lació llo «(Riazón, s. XVIII) Uvas» [MSar, sil·làbica i amb un lexema idèntic: 472]. escorç- (v. escorcelló). Suposo que deu ser preferible una explicació 88 esperó de gall m. o pota de gall d’aquests ampelònims com a de- f. DOC.: (men., 1869) «D’Esperó de rivats d’escorça323 per les mateixes gall» [VHos, 62]. | (Mall., 1897) raons que en l’altre cas: es tractaria «Esperons de gall» [Die B., I, 257]. À. DIAL.: esperó de gall (Mall.) 322. Així ho creu també el meu principal [CERDÀ, 111]; (Maó) [TrL]; (Mall.) informant de la colònia de Sant Pere d’Artà [DCVB];326 (Creixell de Mar, Con- (no és estrany, però, que faci aquesta observa- ció, ja que el seu segon cognom és justament Cursach). 324. Senzillament, a Amer han especialit- 323. Segons això, l’associació antroponí- zat el nom amb aquest conreu. En últim ter- mica seria posterior i ajudaria a explicar el me, és un clar derivat de escorça i deu poder canvi escorçat > (es)corçac, tot i que l’equi- aplicar-se a algunes altres plantes. valència acústica d’aquestes oclusives en posi- 325. Segons Coromines [DECat, III, ció final (-k = -t) és prou freqüent en català: 548], la derivació de escorça en escorcellar ha vímet/vímec, rosset/rossec, etc. Fins i tot apa- estat contaminada per escocellar. reix en aquest camp lèxic: benadic/benedit 326. El mateix DCVB (s. raïm), en canvi, (v. benadic). escriu raïm d’esperó de gall. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 110
110 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
sell, colònia de Sant Pere d’Ar- SIN.: El VHos [p. 62] tradueix el tà) [FAVÀ]. | pota de gall (Riu - esperó de gall balear al castellà com a doms) [FAVÀ]. | Cf. cruixó d’esperó teta de vaca. Certament, és molt de gall (Mall.) [DAg]. probable que aquesta equivalència DESCR.: calop d’esperó de gall sigui encertada i que esperó de gall «raïm de color blanc, de grans sigui un geosinònim del també cat. llargs» [DCVB]. | cruixó d’esperó mamella de vaca.328 De fet, les des- de gall «mena de raïm» [DAg]. | es- cripcions d’ambdós ampelònims peró de gall «rem. Teta de vaca» coincideixen amb inusual exactitud. [VHos, 62]; «dues variedats blan- Totes dues varietats són de taula, ques y una negre» [CERDÀ, 111]; tardanes, amb el gra llargarut i la pell «classe de cep» [DAg]; «raïm de gra forta, i totes dues diferencien una llargarut i corbat» [TrL]; «varietat subvarietat blanca d’una de roja. de raïm que fa els grans llarguers» P. ROMÀN. ◊ IT.: sperone di gallo [DCVB]; «raïm blanc, de grans «grappolo medio. Acino medio, ca- grossos i molt llarguers, semblant ratteristicamente allungato e ap- al calop blanc però no tan bo» puntito, ricurvo a mezza luna. Polpa [DCVB, s. raïm]; «cep de raïms de carnosa o croccante, dolce e molto taula grossos i esparsos. Gra gros, gradevole» [BALDANI, 41]. ◊ OCC.: corbat i molt allargat. N’hi ha de pèd-de-gau (= peu de gall), pèd-de- blancs i de vermells. De carn sucosa jau «(Alpes, 1886) Variété de raisin i pell aspra. Poc productiu; madura à grains oblongs et roses, v. óulive- tard i fa el vi d’escàs grau alcohòlic» to» [TdF]. [FAVÀ]. | esperons de gall «raïms blancs i negres» [Die B., I, 257]. | 89 esquiterell m. À. DIAL.: esquiterell pota de gall «cep que dóna raïms de (Marratxí) [TrL]; (Sineu) [ALDC]. gra blanch y llargarut en forma d’es- DESCR.: esquiterell «raïm blanc» peró de cavall» [DAg, s. pota];327 [TrL]. «cep de raïms de taula, tardans de ETIM.: Ampelònim derivat del dia- maduració. Gra blanc, gros i llarga- lectalisme balear esquitar ‘esquitxar’ rut» [FAVÀ]. [DCVB, s. esquiterell].329 O sigui, un ETIM.: Com ja ha explicat el raïm que esquitxa quan l’aixafen; ca- DCVB (s. calop): «raïm de grans racterística que emparenta semànti- llargs a manera d’esperons de gall». cament esquiterell amb esquitxagós. Per extensió, la referència concreta a l’unglot punxegut dels galls ha 90 esquitxagós m. DOC.: (a. 1871) acabat generalitzant-se a tota la «Esquitxagos [...]. Escaxigós» pota de l’au: pota de gall (i a Occità- nia, pèd-de-gau). 328. BOSCH, per ex., en el seu estudi sobre la fruita algueresa, escriu a l’apèndix [fig. 16]: 327. Evidentment hi ha una errada en «raïm tita de vaca, denominació que hom aquesta definició del DAg: no es tracta d’espe- identifica amb la botó de gall blanc». rons de cavall, sinó d’esperons de gall. Així ho 329. De fet, el DCVB descriu un raïm mal entén el DCVB (s. pota), que cita el DAg però madurat, agrasser, però no el considera cap en corregeix la descripció. classe específica. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 111
LÈXIC 111
[RevSI, XX, 294 i 311]. | (a. 1877) noms [...] esquitxagós, perquè es- «Esquitxagossos» [ap. VVV, 79]. quitxa quan l’aixafen» [Mots, 60- À. DIAL.: escatxigós (Bellpuig) 61]. Lògicament, a causa d’una pe- [TrL]; (Balaguer) [DCVB].330 | es- llofa forta i d’una molla sucosa; com quitxagós (Reus) [DAg]; (l’Esplu- deu passar també amb el raïm esgui- ga de Francolí) [TrL]; (Gaià pene- tós, derivat substantivat del verb va- desenc)331 [SADURNÍ, 20]; (Cambrils) lencià esguitar ‘esquitxar’. | Però, [ALDC]; (Creixell de Mar, Riu- mentre que l’etimologia no deixa doms, Gandesa) [FAVÀ]. | esquitxa- lloc al dubte, la correcció normativa gossos (Valls) [DCVB]. | esquitxós que proposa Coromines ja pot esde- (Pego, Benassal, Altea) [TrL]. venir més discutible: «com que això DESCR.: escatxigós «raïm que mateix es diu esquitxagós (caldria quan se separa de la barrusca els escriure esquitxegós) a Reus no crec grans ixen del pinyol» [TrL];332 «va- que sigui un cpt. (ben inversemblant rietat de raïm i el cep que el pro- també pel sentit) amb gos ‘ca’, com dueix» [DCVB]. | esquitxador ha entès AlcM, suposant-li un plural «classe de raïm» [TrL, s. raïm]. | es- en -gossos, sinó un adjectiu en -egós» quitxagós «cep que produeix un [DECat, III, 711]. | D’entrada, no raïm de gra blanc, petit i dur, poc estic d’acord amb la inversemblança estimat per a fer vi» [DAg]; «raïm d’una relació entre el nom d’aquest blanc, molt esquitxós» [TrL]; «cep esquitxagossos i el substantiu gos. indígena, negre» [SADURNÍ, 20]; Tant en ll. med. (canucula), en occ. «cep força carregat de raïms petits. (rasi cagniu), en it. (canina, canaiuo- Gra blanc, mitjà i rodó, de pell for- lo/-a), en port. (uva-de-cão) i en esp. ta. S’usa per a fer panses i per a vini- (perruno/-a, uva de perro) com en ficar tot i la falta de grau alcohòlic» cat. (de gos), apareixen sovint va- [FAVÀ]. | esquitxagossos «raïm de riants que fan referència al nom del gra dur, que en esclafar-lo, esquit- gos de manera ben explícita. V. raïm xa» [DCVB]. | esquitxós «raïm de gos.333 D’altra banda, encara que dolç, amb una punta d’agror» acceptéssim com a forma primera [TrL]. una terminació adjectiva -egós, això ETIM.: L’origen etimològic és clar no evita que els parlants l’hagin po- per a Veny: «Altres característiques gut relacionar i confondre amb un del raïm poden ser la base dels seus compost de gos.334 Sols així s’explica morfològicament l’ampelònim va- 330. Variant explicable per una metàtesi lencià pixagós (cf. pixagós). vocàlica, no gens infreqüent segons el DECat SIN.: V. messeguera; v. planta; cf. [II, p. 710]: «esquitxegar generalment metatit- garrut. zat en escatxigar, que sento a la Sentiu de Sió [1964] i que reporten de Poboleda». V. també Veny [Dialect., 257]. 333. I encara hi ha més ampelònims rela- 331. SADURNÍ es refereix al riu Gaià, que cionables, com escanyacà (o escanyagossos), flueix bàsicament pel Camp de Tarragona. queixal de gos, etc. 332. Estranya descripció que sembla vo- 334. A Riudoms, un informant m’explica ler explicar l’etimologia de l’ampelònim per la precisament que aquest raïm esquitxava els fragilitat del gra. gossos quan tractaven de mossegar-lo. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 112
112 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
91 estorell m. DOC.: (Men., 1897) «es- DESCR.: estorell de pinyeta «mena turell» [Die B., II, 342]. de cruixó» [DAg, s. cruxó]. À. DIAL.: estorell lluent (Mall.) ETIM.: Sens dubte, estorell de pi - [DAg, s. cruxó]. nyeta fa referència a una subvarietat DESCR.: estorell lluent «mena de d’estorell (v. estorell) caracteritzada cruixó» [DAg, s. cruxó]. | esturell pel fet de tenir els raïms petits i molt «mena de raïm» [DECat, III, 814]. apinyats. No hi falten tampoc pa- ETIM.: Ampelònim que ha rebut ral·lelismes romànics d’igual moti- una dubitativa filiació toponímica vació semàntica, com la (tinta) de Coromines: «Esturell; potser apinyada espanyola, la pinheira provinent de la renomenada pos- portuguesa, el pignerol i el pineau sessió, antiga alqueria i riuet de francesos, el pignoulet occità i el S’Estorell en el NE de Mallorca?» pignuòlo italià.336 [DECat, III, 814]. | Generalment, P. ROMÀN. ◊ ESP.: Cf. tinta api- no es pot considerar un topònim ñada «(Salamanca, 1885) Variedad tan minúscul per a explicar l’ori - de uva» [ABELA, 283]. ◊ FR.: Cf. gen d’un nom de raïm.335 Però, en pignerol «(Bellet, 1868) Cépage» aquest cas concret, es dóna la co - [ap. DncF, 158]. | Cf. pineau «V. pi- incidència que aquesta alqueria de not. (a. 1406) Sorte de raisin | (déb. e s’Estorell es troba al terme munici- XV s.) Vin fait avec ce raisin | (Bour- pal de Lloseta, localitat que també gogne, Champagne, Alsace; 1835) ha donat lloc a un ampelònim ma- Célèbres cépages. Dér. de pin*; suff. llorquí (v. lloseta). | Tot i això, vull -eau, la grappe de ce raisin ressem- plantejar una altra possible explica- blant à une pomme de pin» [TLF, ció, deslligada de qualsevol origen XIII, 390] ◊ IT.: Cf. pign(u)òlo toponímic. A Mallorca, segons el «(XX sec., Piemonte) Vitigno | (XIV DCVB (s. estorí), s’anomenen esto- sec.) Uva nera dal Milanese | (XVII sec.) rins (diminutius de estora) aquells Vino fatto con detta uva» [DEI, cofins emprats per a premsar olives 2917]; «Vitigno, di colore nero o o raïms. Segons això, estorell, com a rosso o bianco a seconda del la va- derivat de estora, faria referència rietà e adatti alla vinificazione | Vino a una varietat de raïms que són rosso prodotto con tale uva» [GDLI]. premsats per a la producció de vi, ◊ OCC.: Cf. pignoulet «(Aix, 1715) tal com passa amb unes altres varie- Raisin de petits grains, oblongs et tats d’idèntica motivació semàntica en grappes serrés, saveur très- (cf. premsal). douce» [ap. DPF, s. rasin]. ◊ PORT.: Cf. pinheira «(Doiro) Casta de 92 estorell de pinyeta m. À. DIAL.: es- uva» [DdeF]. torell de pinyeta (Mall.) [DAg, s. cruxó]. 336. D’aquest darrer ja explica el GDLI (s. pignòlo): «grappoli simili a pigne per la fi- 335. I menys quan el mot en qüestió s’ha tezza degli acini. = Deriv. da ‘pigna’». Per estès a indrets tan allunyats com és aquí una cert, recordo que a Santa Agnès de Corona altra illa: la de Menorca (essent-ne, a més, la (Eiv.) em deien d’una classe de raïm que era primera documentació [v. supra]). «com una pinya vera». Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 113
F
93 fartapobre o raïm de fartapo- posta) [ALDC]; (Torrent de Cinca) bres m. DOC.: (a. 1839) «afartapo- [FAVÀ]. | fartapobres (Massalco- bles» [DLab] | (a. 1871) «Afarta reig, Gandesa, Calaceit, Tortosa) pobles [...]. Farta pobles» [RevSI, [DCVB]; (Calaceit) [BLANC, 104]; XX, 260 i 294]. | (a. 1877) «Afarta- (Roquetes) [ALDC]. | Cf. afarta- pobres» [ap. VVV, 79]. | (Barcelona, bellacos (Alcoi) [DCVB, s. raïm].338 1890) «Afarta-pobles. Serveix pera DESCR.: afartabellacos «raïm de emparrats, es poch apreciat y sols se gra gros, negre i bo; madura pel se- cultiva per son aspecte» [ROIG, 38]. | tembre» [DCVB, s. raïm]. | afarta- (val., 1891) «fartapòbres [...] de far- pobles «especie de rahím que tè lo tapobres» [DMGa, p. 1954]. gra gros y la pell dura, qu’es bo pera À. DIAL.: afartapobres (les Borges guardarse. Lairén» [DLab]; «Ra- Blanques, Savallà del Comtat, At- hím gros, molt fluix, peró molt llar- zeneta del Maestrat) [TrL]; (Tor - garut. Fruyt molt gros, quasi esfé- tosa) [DCVB]; (Calaceit) [DCVB, rich, roig y insípit» [ROIG, 38]; s. raïm];337 (Penedès) [SADURNÍ, «varietat de raïm de gra gros i pell 17]. | de fartapobres (Mequinensa) dura» [DFa]. | afartapobres «raïm [ALDC]. | fartapobre (Fraga, Am- roig de gra molt gros» [DAg]; «cas- ta de raïm blanc, de gra gros i una 337. Evident contradicció del DCVB mica llarguer» [DCVB]; «raïm poc (s. raïm i s. fartapobres). Òbviament, la duali- exquisit» [DCVB, s. raïm]; «varie- tat deu ser producte d’una vacil·lació a l’hora tat de raïm de gra gros i pell dura» de delimitar la separació entre article i nom. [DIEC]; «raïm roig de grans gros- Passa una cosa semblant a Tortosa, on el DCVB sos que feia un vi fluixet però en tan aviat l’inclou a l’entrada afartapobres gran quantitat» [SADURNÍ, 17]. | (de) (fent-ne, fins i tot, la transcripció fonè tica) com a l’entrada fartapobres. De tota manera, 338. Préstec espanyol de l’epítet compost a Calaceit caldrà preferir la grafia fartapobres, hartabellacos, amb adaptació lèxica del verb recollida per una recent monografia local afartar, però no pas del substantiu bellaco [BLANC, 104]. ‘bergant’. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 114
114 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
fartapobres «raím. Lairen» [DMGa, una precisió lèxicogràfica. Preferei- 1954]; «classe de raïm de gra molt xo com a entrada principal una for- gros i de no gaire bon gust. V. afar- ma sense aglutinar: fartapobre o de tapobres» [DCVB]; «raïm blanc» fartapobres, ja que així es recull [DCVB, s. raïm]; «espècie de raïm sempre a les meves enquestes i a les de gra gros i sabor escàs» [BLANC, de l’ALDC. 104]. | fartapobre «cep de raïms SIN.: Tant el DLab com el suple- grossos. Gra negre, rodó i molt ment del DMGa [p. 1954] traduei- gros, de pell forta. Val per a menjar xen el cat. (a)fartapobres a l’espa - i també per a fer vi» [FAVÀ]. nyol com a lairén. Sembla, doncs, ETIM.: Veny ha explicat així aquest que es pot considerar el fartapo- ampelònim: «Altres característiques bre(s) del Camp de Tarragona i de del raïm poden ser la base dels seus l’Ebre com un sinònim del raïm noms [...] la baixa qualitat: afarta- d’airén del Camp de Túria. D’altra pobres. Aquest, per error tipogràfic banda, segons SADURNÍ [p. 17], de del Diccionari de Labèrnia, va ser l’afartapobres també en deien trepat modificat en afartapobles i el mot a la Conca de Barberà. Encara que fantasma va passar, per transfusió, a hi hagi una certa complementarietat obres lexicogràfiques posteriors fins geogràfica a les terres de l’Ebre, a arribar al Diccionari General» l’ALDC recull ambdós ampelò- [Mots, 60-61]. | Estic d’acord amb la nims a la localitat d’Amposta.341 En seva proposta etimològica (cf. afar- definitiva, com que no es tracta del tabous), però no crec que la variant primer cop en què veig improbables dissimilada afartapobles sigui un les sinonímies d’aquest autor (v. pan - mot fantasma.339 Crec que les va- ser; v. sitja), prefereixo no conside- riants gràfiques del 1870, afartapo- rar-les en la majoria de supòsits. bles i fartapobles [RevSI, XX, 260 i 294], fan pensar en l’existència dia- 94 felipet m. À. DIAL.: felipet (Artés) lectal d’aquesta dissimilació més [FAVÀ]. que no pas en una errada tipogràfi- DESCR.: felipet «cep de raïms es- ca.340 | De tota manera, sí que faré clarissats i mitjancers, un xic prime- rencs. Gra ros, gros i llargarut, de 339. Per ex., parlant d’una mena de bolet, pell dura. Fa bon vi i encara és mi- Coromines [DECat, III, 889] escriu: «farta- llor per a menjar» [FAVÀ]. poble o bolets de f- a Estagell (1960): la forma ETIM.: Ampelònim diminutiu que primitiva fou -pobres (en part dissimilada en deriva de l’antropònim Felip. El nom, -bles)». Igualment, el DCVB (s. figa) recull la molt localitzat, devia correspondre al varietat afartapobles al pla d’Urgell. seu importador a la comarca. 340. La RevSI no es destaca precisament per la seva cura normativa (per ex., tant hi aviat trobo la grafia trobat, com turbat o tru- 341. Una cosa semblant deu passar amb bat o trovat [XX, p. 266 i 298]). Per tant, els suposats geosinònims colló de gall (o moc considero inversemblant que aquest (a)farta- de gall?) i el queixal de llop [SADURNÍ, 19]. pobles fos introduït a les seves llistes ampe- D’entrada, a Alcalà de Xivert, els informants logràfiques després d’una consulta lexicogrà- de l’ALDC diferencien el botó de gat del qui- fica. xal de llop. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 115
LÈXIC 115
95 ferrana f. À. DIAL.: ferrà (Santa (fer
342. Els eivissencs no acostumen a parlar 345. No comparteixo, per tant, la motiva- de ceps, sinó de parres; per tant, em descriuen ció semàntica que dóna ANDRÉ [p. 136] per a la parra ferrana. Tot i això, quan a Corona fan explicar aquest ampelònim del ll. cl.: «FERREO- referència al raïm, no dubten d’anomenar-lo LA. Doit s’expliquer par la raideur du sarment en masculí: raïm ferrà. et la dureté du bois ou par la résistence du 343. Com a mínim, la varietat principal de plant.» raïms foscos, perquè també apareixen subva- 346. Aquesta variant fa que el DECH [III, rietats blanques en diverses llengües romàni- p. 355 i 357] es pregunti si també ve de hierro ques (esp. ferrar blanco, port. ferral-branco). ‘ferro’. Els seus dubtes són concretats per una 344. GIGNOUX [p. 8] va escriure sobre el nota a peu de pàgina on documenta una grafia raisin ferré: «Se dit des raisins dont la crois- «heriales» el 1513 [en G. Alonso de HERRERA]. sance s’arrête par les trop grandes chaleurs; le Suposo que es tracta tan sols d’una variant tex- grain reste petit, prend une teinte bleuâtre, et tual, però no ho puc contrastar amb cap edició, devient très dur.» ja que els autors no esmenten la pàgina. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 116
116 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
«(Madeira, 1885) Variedad» [ABELA, randella no em sembla gens convin- 236]; «(Lamego, 1531) Uvas de cent, tot i que sí que serveix per a muitas castas» [ap. CTal, 521]; confirmar la meva anterior etimolo- «(Latadas) Variedades de uva arro- gia (v. ferrana). Llegeixo al DECat: xada e resistente. De ferro» [DdeF]; «FERRAN, adj. ant., nom d’un color «(s. XV) Tipo de uva» [DELP]. | fer - de cavall. Sembla que d’aquest antic ral-branco «variedade de uva fer - ferran sigui derivat ferrandella, ral» [DdeF]. | ferrão «casta de uva nom d’un cep, del qual es feia vi prieta» [DdeF]. | Cf. ferrol «(Ga - blanc. D’ací també els NLL Na Fer - licia) Uvas negras» [DEGC, s. rana, Plana Ferrana (AlcM), proba- uvas].347 blement pel color dels indrets» [III, p. 979]. | Pot fer l’efecte que la mo- 96 ferrandella f. DOC.: (Val., s. XV) tivació cromàtica també encaixa «planta trià / stranya, pus sana, / de amb aquest ampelònim,349 però sob- muntalbana, / boval negrella / —no ta la presència d’una -d- intervocà - ferrandella / ni monestrell—» [ap. lica, aparentment lexemàtica. Això DECat, II, 184]. | (Val., 1791) «Fer - obliga a pensar en una altra provi- randella» [JAVal, 29]. nença: de l’antropònim cat. Ferran- À. DIAL.: fernandella (Casinos) dell,350 derivat diminutiu de Fer ran(d); [ALDC].348 adaptat del germànic Fre denand DESCR.: fernandella «classe de [DCVB, V, 819]. O, com a mínim, raïm» [ALDC]. | ferrandella «uva fa suposar un antic encreuament clara algo bermeja: tiene el racimo que va portar els parlants a l’asso- pequeño y apretado con el rabo ciació antroponímica. Aquest feno- duro, el grano menudo de carne men és especialment evident amb la blanda, jugo dulce y hollejo delga- variant acastellanada de Casinos: do: carga bastante y es temprana» fernandella. | El que sembla fora de [JAVal, 29]; «racimo regular. Uvas tot dubte és l’origen català de l’am- negro-rojizas redondas, blandas, pelònim. L’Spill valencià del s. XV hollejo grueso» [NIEVA, 64]; «ant. (vers 13433) ja en tracta com d’una Cep de què es feia vin [sic] blanc» planta del país enfront de plantes [DCVB]. estranyes, novelles: «planta trià / ETIM.: La proposta etimològica de stranya, pus sana, / [...] / —no fer - Coromines sobre l’ampelònim fer - 349. De fet, unes quantes descripcions ja 347. Variant probablement encreuada destaquen el to vermellós de la ferrandella: per associació amb la localitat homònina del «uva clara algo bermeja» [JAVal, 29], «uvas Ferrol (la Corunya). negro-rojizas» [NIEVA, 64], etc. 348. Variant acastellanada derivada de 350. No comparteixo, és clar, l’explicació l’antropònim esp. Fernando. El fenomen està que dóna el DCVB (s. poma) sobre la poma vinculat a la substitució progressiva dels an- ferrandella: «té aquest nom perquè procedeix tropònims catalans que ha sofert durant de Son Ferrandell (Valldemossa)». El topò- aquest segle el País Valencià. Deu ser, a més, nim en qüestió ha de ser postantroponímic. I un fenomen molt recent, perquè al mateix País l’associació local sols seria acceptable si no Valencià castellanòfon fan servir un préstec existís una estesa i antiga classe de raïm ano- adaptat d’origen català: ferrendella. menat també ferrandella. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 117
LÈXIC 117
randella / ni monestrell— / mallol fa bon vi» [TrL]; «cep i raïm autòc- novell / volent plantar». ton de les Balears de pàmpols petits, P. ROMÀN. ◊ ESP.: ferrendella grans negres i apinyats i no gaire «(Villar del Arzobispo) Variedad de grossos» [DCVB]; «raïm gros, do- uva negra tirando a rojiza» [LLATAS, lent per a menjar i no gaire bo per a II, 13]. | Cf. herradilla «(Santander, vi, però en fa molta quantitat» 1885) Variedad de uva» [ABELA, 320]. [DCVB, s. raïm]; «raïm per fer vi ◊ OCC.: ferrandel «(Alto Garona, negre» [TMan, 103]; «cep de raïms 1885) Variedad» [ap. ABELA, 236]. petits i ben apinyats. Fa abundant vi negre, però de poca qualitat; no és 97 fogoneu m. DOC.: (a. 1871) «Fago- gens bo per a menjar. Gra d’un ne- neu» [RevSI, XX, 261]. | (a. 1877) gre clar, rodó i menut. De pell fina i «Fogoneus» [ap. VVV, 79]. gust poc dolç» [FAVÀ]. À. DIAL.: fagoneu (Felanitx) ETIM.: Segons Coromines: «fogo- [ALDC].351 | fogoneu (eiv.) neu: diu AlcM que és derivat de [PzCab, 147]; (Mall.) [CERDÀ, 111]; fogó, idea donada sense raons, i ex- (Cassà de la Selva, Marratxí, Ciuta- travagant, tant des del punt de vista della, Llucmajor) [TrL]; (mall., eiv.) semàntic com tenint en compte que [DCVB];352 (Sant Mateu d’Aubar- no s’explicaria el sufix no català. Les ca) [TMan, 103]; (Montuïri, Lluc- aparences són que no té res a veure major) [ALDC]; (Consell, Por - etimològicament amb foc i menys reres, colònia de Sant Pere d’Artà, amb fogó. Com que -eu té aire oc- Santa Agnès de Corona, Sant Agus- cità, i més tractant-se de raïm, atès tí des Vedrà) [FAVÀ].353 l’occitanisme del sufix -eu,354 potser DESCR.: fogoneu «clase de uva» és derivat provençal (-eu, sufix di- [PzCab, 147]; «raïm de color negre; minutiu normal allí, de -ELLUM) de favoun ‘tavella de mongeta o de fava’, bearn. haboû ‘haricot’, ‘grain 351. Dissimilació vocàlica, explicable pel de la vesce’; *favonèu passaria a contacte velar. En aquests casos, l’àtona ini - *fagoneu > fogoneu» [DECat, IV, cial té tendència a neutralitzar-se. El canvi 64]. | Realment, l’arriscada deriva- [uku-/uγu- > əku-/əγu-] s’acompleix a diver- sos punts del cat. oriental. Per ex., el barceloní ció de fogoneu que fa Coromines dialectal [ʃəku'latə] per [ʃuku'latə], l’eivissenc compta amb un suport important. [əku'pa] per [uku'pa], etc. Existeixen en català dues subvarie- 352. El DCVB diferencia una pronunciació tats de mongetes anomenades mon- mallorquina [fogo-] enfront de la neutralització geta fogoneu:355 una de blanca i una eivissenca [fugu-]. Personalment, no percebo a de negra, segons el DCVB (s. mon- cap localitat mallorquina enquestada aquesta variant sense neutralització vocàlica. 353. El meu principal informant de Con- 354. Certament hi ha unes altres ampelò- sell conrea actualment una varietat anomena- nims catalans d’idèntica morfologia occitanit- da fogoneu francès. També la coneixen a sa zant, com el moreu (cf. moreu) o com el xareu colònia de Sant Pere, però no correspon al tra- (v. xarel·lo). dicional fogoneu, que en aquesta darrera loca- 355. A més d’una classe que s’anomena de litat es va deixar de plantar poc després de la fava o favatera: «planer a manera de fava plaga fil·loxèrica. (Mall.)», també segons el DCVB (s. mongeta). Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 118
118 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
geta). Es deu tractar, doncs, d’una [RevSI, XX, 261]. | (Val., 1885) classe de raïm amb uns grans que «forcallá» [ABELA, 319]. | (val., recordarien la forma, menuda i 1891) «forcallà-ada» [DMGa, s. aplanada, de les faves o dels fesols. raim]. P. ROMÀN. ◊ PORT.: Cf. feijão À. DIAL.: aforcallat (Beneixama) «Variedade de uva minhota. Do lat. [ALDC]; (Castalla) [FAVÀ].358 | de phaseolus (= fesol)» [DdeF]. forcallada (Alcoi) [DCVB, s. raïm]. | forcallà (Torís, Montesa, Onti - 98 fonollera f. DOC.: (a. 1871) «Fono- nyent) [ALDC]; (Llíria, Montserrat llera» [RevSI, XX, 311]. d’Alcalà, l’Alforí, Aielo de Rugat, À. DIAL.: fenollera (Porrera) Monòver) [FAVÀ].359 | forcallada [FAVÀ]. | fonollera (Camp de Tarra- blanca (Monòver) [Vins, 126]. | for- gona) [DAg]. callat (val.) [LLATAS, II, 19]. | Cf. DESCR.: fenollera «cep de raïms forqueta (Peralta de la Sal) [SISTAC, mitjans i esclarissats. Gra blanc, rodó 267]; (Peralta de la Sal) [ALDC]. i mitjancer. De pell fina i carn tova, DESCR.: aforcallat «cep de raïms és bo per a menjar. També val per a esparsos. Gra mitjà i allargat, d’un vinificar» [FAVÀ]. | fonollera «cep color entre blanc i morat. Emprat que dóna un raïm blanc, fluix i per a fer vi, carrega prou, però no fa dolç» [DAg]; «raïm blanc, de gra gaire grau alcohòlic» [FAVÀ]. | de petit, que madura aviat. Té la pell forcallada «raïm vermell, mitjan- tendra i la llavor petita; fa el vi dolç cer, prou bo» [DCVB, s. raïm]. | fluix» [TrL]. forcallà «variedad de uva» [DMGa, ETIM.: L’ampelònim fonollera (o s. raim]; «raïm negre de gra clar i fenollera)356 deu explicar-se per la molt fort que es penja de cara a l’hi- relació gustativa entre aquest raïm vern» [TrL].360 | forcallada «uva i la planta aromàtica del fonoll, blanca: su racimo es claro con el semblantment com passa entre el grano un poco largo, de pulpa y ho- raïm aifabeguí i el gust d’alfàbrega llejo un tanto áspero, pero de ju - (v. raïm d’alfàbrega). go dulce. Es temprana y buena es- pecialmente con otras para vino» 99 forcallada f. o aforcallat m. DOC.: [JAVal, 27]; «calidad de uva cuyos (Val., 1791) «Forcallada» [JAVal, granos son prolongados» [AJCav II, 27].357 | (a. 1871) «forcallada negra» 358. Canvi de gènere, acomplert poste- 356. Segons Coromines, variant derivada riorment a l’aglutinació de l’article femení de «fenoll del ll. tardà FENUCULUM, diminutiu de amb el radical nominal (la forcallada > l’afor- FENUM ‘fenc, farratge, herba’» [DECat, IV, callada Æ aforcallat). 93]. A la mateixa pàgina, Coromines esmenta 359. Tant l’ALDC com les meves enques- de Porrera una pronunciació neutralitzada tes sempre recullen forcallà, amb caiguda de la [fə'noʎ]; la mateixa que jo recullo per al seu -d- intervocàlica, característica del valencià. derivat [fəno'ʎera]. En algun cas, però, els parlants fan una variant 357. NIEVA [p. 64] crea un ampelònim masculina: el forcallà. fantasma quan, per errada, copia malament 360. Vulgarisme injustificat del TrL, que aquest cep de JAVal grafiant-lo «forcadella» hauria d’haver estandarditzat aquesta popular (a. 1854). reducció sil·làbica del val. apitxat i meridional. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 119
LÈXIC 119
forcallada aforcallat
forqueta
FIGURA 6. Mapa de la forcallada. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 120
120 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
319]; «mena de raïm que es collia a tinta horquillada (= aforcallada) de l’Horta de València abans d’entrar Salamanca, ampelònim d’origen ge- la fil·loxera» [DCVB];361 «cep de ra - nuïnament espanyol, a diferència de ïms molt llargs de cua trencadissa. les variants hispàniques més orien- Gra rogenc, rodó i gros, amb la pell tals (forcallá, forcallar, forcallat tin- gruixuda. Fa un vi clar de poc grau, ta), amb una clara influència catala- i els seus raïms duren molt penjats» na. | Així, doncs, dono per fet que [FAVÀ]. | forcallat blanc «varietat l’ampelònim lliterà forqueta (dimi- de raïm blanc» [Vins, 125-126]. | nutiu de forca) està emparentat amb forcallat negre «cep de raïm negre» la forcallada valenciana i amb els [Vins, 111]. | forqueta362 «classe de seus paral·lelismes romànics. En con- raïm» [SISTAC, 267]. seqüència, descarto qualsevol relació ETIM.: Crec que l’explicació d’a- de la forqueta de Peralta amb l’antic quest forcallada té a veure amb el aladre forcat.364 tipus de cep. Sembla tractar-se d’u- P. ROMÀN. ◊ ESP.: forcallá «(Vi- na planta amb sarments molt aeris i llar del Arzobispo) Variedad de uva enfiladissos (tal com passa amb la negra» [LLATAS, II, 19]; «(Sax, Ville- vinha de enforcado portuguesa). | na) Uva de color morado y grano Segurament, els sarments d’aquesta grueso y alargado» [MTor, 213]. | planta prenen la forma d’una forca, forcallar365 «(Yecla, 1891) Variedad com destaca la descripció d’un pa- cuyos caldos son de escaso grado ral·lelisme francès: «on lui a donné alcohólico, pero es cultivada por- parfois le nom de Plant fourchu, en que se obtienen de ella buenos ren- raison de ses sarments qui se divi- dimientos» [ap. MORALES, 26 i 62]. | sent en fourches» [ap. DncF, 295]. forcallat tinta «(Murcia) Variedad Un idèntic origen etimològic es pot de cepa de vinificación» [SERRANO, atorgar als paral·lelismes italians 177]. | Cf. tinta horquillada «(Sa- forcelluta i forcella: «dal lat. FURCIL- lamanca, 1885) Variedad» [ABELA, LA ‘piccola forchetta’» [THBuc, 283]. ◊ FR.: Cf. plant fourchu 182].363 | I també hi puc incloure la «(a. 1897) Cépage vigoureux» [ap. DncF, 296]. ◊ IT.: forcella «(Bo- 361. Definició molt deficient del DCVB logna, 1651) Raisin blanc» [ap. (s. forcallada), sobretot comparant-la amb la de CTal, 529]; «(a. 1644) Specie di uva» l’entrada raïm. A part de no descriure la forca- [ap. THBuc, 182]. | forcelluta «uva llada, fa suposar que es tracta d’un cep perdut forchetta» [THBuc, 182]. ◊ OCC.: després de la fil·loxera, la qual cosa no s’ajusta a Cf. brun fourca(t) «(a. 1772; Bou- la realitat. El seu conreu és encara prou impor- tant a l’interior del País Valencià (a l’Horta no, és clar, perquè ja no s’hi conrea cap vinya). 364. Tot i això, aquesta arada va represen- 362. Segons Griera [VVV, 30], també s’a- tar una innovació revolucionària per a la vi - nomena forqueta (per la forma del suport) el ticultura del s. XVIII. Ja apareix recollida pel planter de vinya del cinquè any, tot just abans DRos (Val., 1764). d’esdevenir un cep adult. 365. Potser la -r final és una errada de 363. De fet, el ll. FURCILLA (Æ cat. forqui- transcripció per -t; fet que no seria gens es- lla) també és un diminutiu de FURCA ‘forca’, trany havent-se extret la dada d’un anuari de igual que l’it. forchetta. finals del s. XIX. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 121
LÈXIC 121
ches-du-Rhône, 1784) Cépage pro- catalana genuïna d’esmentar el vi ductif, à grappes moyennes et com- d’agulla, segons Veny [Mots, 62]. pactes, à gros grains ovoïdes, d’un P. ROMÀN. ◊ IT.: formicaro «(a. noir bleuté, juteux» [DncF, 93]. ◊ 1754) Specie di vino» [ap. THBuc, PORT.: Cf. vinha de enforcado «vi- 183]. ◊ PORT.: formigo «(trasmon- deira que se enrosca ou prende às tano) Variedade de uva branca, de árvores» [DLP, s. vinha].366 todas a mais temporã» [DdeF].
100 formigor m. DOC.: (a. 1877) «For- 101 francès m. DOC.: (a. 1871) «Fran- migó» [ap. VVV, 79]. cés» [RevSI, XX, 315]. À. DIAL.: formigó (Mall.) [DCVB, À. DIAL.: francès (Picassent, Mon- s. raïm]. tesa) [ALDC]; (Santa Coloma de DESCR.: formigó «classe de raïm» Farners, Esparreguera, Porrera) [TrL, s. raïm]; «de color negre ro- [FAVÀ]. | franceset (Val.) [GVal, genc, dolent per a menjar i no gaire 24]; (Xàtiva) [DCVB, s. raïm]; bo per a fer vi» [DCVB, s. raïm]. (Montixelvo) [FAVÀ]. ETIM.: Ampelònim del qual em DESCR.: francès «vid de uva tinta» manca informació. Suposo, però, [GIRALT, 18]; «cep no empeltat que que caldrà relacionar aquest formi- es carrega de raïms. Gra blanc petit, gó (probable corrupció ortogràfica de pellofa dura i aspra. Encara que de formigor) amb la sensació de for- molt productiu, fa un vi aigualit | migueig que deu provocar el seu vi Cep força productiu, de raïms molt al paladar.367 De fet, les descripcions llargs per a fer vi. Gra negre, gros i disponibles ja destaquen que no fa rodó, de pell fina» [FAVÀ].369 | fran- un vi gaire bo. | Això l’emparentaria ceset «raïm menut, blanc, molt pri- amb l’it. formicaro: «dal lat. FORMI- merenc, no gaire bo» [DCVB, s. CARE ‘prurire’ per il sapore (for - raïm]; «cepa de fructificación abun- se frizzante) del vino» [THBuc, dante. Racimo largo, con uvas no 183].368 I segurament també amb el muy gruesas, redondas, de hollejo cat. antic vi formigalejant, forma fino pero consistente. Pulpa carno- sa, dulce» [MARCILLA, 292]; «raïm 366. Tot i que actualment ho pot semblar, primerenc de taula, verd clar. Gra no es tracta de cap exageració. Personalment, xicotet esfèric. Polpa cruixent, su- encara he vist a Santa Agnès de Corona (llogar - cosa. Sabor ensucrat. Pell fina i ret d’Eivissa, illa poc castigada per la fil·loxera) resistent» [GVal, 24-25]; «cep de una parra centenària enroscada a un garrofer. raïms primerencs, mitjancers i molt 367. Òbviament, el formigueig escau més espessos. Gra blanc, molt menut i per al vi que no pas per al raïm. Tot i això, rodó. Val tant per a la taula com per anotaré que el 1694 un ampelògraf francès va escriure sobre el raïm picardant: «On appelle ainsi à Montpellier une sorte de muscat: parce 369. Aquesta duplicitat de descripcions qu’il est piquant & ardent» [ap. DncF, 280]. no em sorprèn gaire donat el caràcter genera- 368. THBuc també inclou una altra possi- lista d’aquest gentilici. A més, la provinença bilitat etimològica bastant menys convincent: francesa de diversos ceps és previsible, sabut «o nel significato di ‘abbondare, pullulare’ per el predomini de França en l’experimentació l’eventuale fecondità del vitigno» [p. 183]. agronòmica vitícola. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 122
122 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
al cup, però el seu vi és regular» ETIM.: Epítet que primer es va re- [FAVÀ]. ferir al color cendrós, fumat, de di- ETIM.: Gentilici que fa referència a verses varietats. Per ex., a la localitat la provinença francesa d’aquesta va- de Balsareny, l’ALDC va recollir la rietat. garnatxa blanca, la fumada i la ne- SIN.: Ampelònim de sinonímia gra.371 Finalment ha acabat esdeve- difícil per la generalitat del terme nint, a part de l’àrea lingüística, un (v. la nota precedent), aplicat també ampelònim específic. | Ho aprofito com a epítet d’unes altres varie- per a comentar que aquest fumat no tats.370 | V. directe; cf. xasselà. té res a veure amb el gust de fum, P. ROMÀN. ◊ PORT.: Cf. tinta- epítet antic usat per als vins de poca francesa «(Torres Novas) Casta de qualitat.372 uva preta» [DdeF]. SIN.: Una publicació recent espe- cialitzada [GCat, 25] ha proposat la 102 fumat m. DOC.: (a. 1871) «Fumat» sinonímia següent: «subirat parent, [RevSI, XX, 311]. | (a. 1890) «Roig malvasia (blanca), fumat». De fet, el de S. Pere, fumat ó martorella de 1900, ROLLAND [p. 300] ja havia es- color; en poca escala» [ROIG, 67]. tablert la mateixa sinonímia per als À. DIAL.: fumat (Reus) [DAg]; paral·lelismes francesos: «enfumé, (Cardona, Segarra, Camp de Tarra- affumé ou malvoisie gris, malvoisie gona, Conca de Barberà) [DCVB]; rose». Tanmateix, un informant de (Montblanc, l’Espluga de Francolí, Sarral em precisa que el fumat té Valls, Guimerà, el Vendrell, Savallà dues subvarietats: una de més blan- del Comtat) [TrL]; (Penedès) [SA- ca i una de més fosca. Això encaixa DURNÍ, 20]; (Calaf, Alió) [ALDC]; perfectament amb les descripcions (Sarral) [FAVÀ]. principals de la malvesia (cf. mal - DESCR.: fumat «cep que produeix vesia), varietat caracteritzada per un raïm de gra gros i de color roig aquesta doble tonalitat.373 | No tinc, tirant a cendra» [DAg]; «raïm de per tant, gaires dubtes sobre aques- pell dura i que es conserva molt ta sinonímia, però el que ja no veig de temps. Es planta solament per a tan clara és l’equivalència entre el penjar | Raïm vermell» [TrL]; «raïm fumat o malvesia i el subirat (pa- no gaire dolç ni gaire bo de conser- rent), malgrat les diverses referèn- var» [DCVB]; «cep de raïms de pell gruixuda, preferibles per al vi que 371. Igualment, el 1891, el DMGa dife- per a menjar. N’hi ha una varietat renciava la marseguera fumada de la verda- negra i una de blanca més primeren- lenca (v. messeguera). ca. Totes dues són de grans rodons i 372. Potser sí que hi ha relacionat l’antic ampelònim sicilià fumusa, però ho sembla mitjans» [FAVÀ]. contradir la mateixa descripció de l’autor: «nonnihil fumum sapiente» [CUPANI, 234]. 373. De fet, un dels geosinònims de l’esp. 370. Al llarg del treball n’esmento tres ca- malvasía és blanquirroja [DELGADO, 63]. De sos: els ampelònims catalans directe francès tota manera, aquesta mena de tonalitats in- (v. directe) i fogoneu francès (v. fogoneu), i termèdies poden comportar sovint percep- l’ampelònim esp. aramón francés (v. aramon). cions cromàtiques diferents. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 123
LÈXIC 123
cies textuals en aquest sentit: «Mal- «(Sicilia, 1696) [...] eade racemo, et vasía. Variedad blanca conocida fructu tenero, albo, rotundo me- también por Subirat» [ROMERO, 73]; dio» [CUPANI, 234]. ◊ OCC.: fumat «la Malvesia es coneix amb els noms «(Tarn-et-Garonne, 1859) Cépage de Subirat [...]» [SIMÓ, 278]. | D’en- de grains ronds, écartés et d’une trada, a localitats com la Granada couleur rouge-clair; ils sont pleins diferencien la malvesia del subirat d’un suc très-doux et d’une saveur parent, encara que també puguem très-agréable» [ODART, 360]. pensar que es tracta d’una especia- lització entre la varietat blanca i la 103 fustera f. À. DIAL.: fustera (Atzene- fumada (o roja). Però a Sarral, a so- ta del Maestrat) [ALDC]. bre, les descripcions del fumat (in- DESCR.: fustera «classe de raïm» cloent-hi ambdues tonalitats) es [ALDC]. contradiuen amb una descripció di- ETIM.: Ampelònim derivat de fus- ferenciada que també recullo del su- ta, relacionable semànticament amb birat. l’it. legno duro i amb el fr. bois droit P. ROMÀN. ◊ FR.: affumé «ou (o bois dur); i potser també amb el malvoisie gris. (Merse, 1835) Varié- raïm de soca del val. apitxat. Fuste- té de la vigne» [ap. ROLLAND, 300]. | ra deu fer referència a una varietat blanc fumet «(Nièvre; 1784, 1842) de cep la soca i les sarments del qual Grain rond, petit, jaune piqueté, ser - es destaquen pel gruix i per la du - ré, grappe courte, donne peu mais resa. bonne qualité» [ap. DncF, 76]. | en- P. ROMÀN. ◊ FR.: Cf. bois droit fumé «(Lorraine, 1857) Grains pe- «(Gironde, 1784) [...] donne un bon tits, d’un rouge noir-cendré, trans- vin et vigoureux et abonde» [ap. parents; grains juteux, sucrés, peau DncF, 184]. | Cf. bois dur «(SE de ferme. Il donne de la douceur au Francia, 1885) Sarmientos gruesos, vin» [RENDU, I, 25r]; «(Alsace) Va- erguidos, rojo claros, duros y que- riété de la vigne» [ROLLAND, 300]. ◊ bradizos; racimos grandes; uvas IT.: Cf. fumosa «(agrig. occ., pa- bastante gordas, redondas, poco lerm. centr.) Specie di uva rossa e agradables al paladar. Vino de bue- bianca» [ap. THBuc, 183]. | Cf. fu- na calidad, tinto, áspero» [ap. ABELA, musa russa «(Sicilia, 1696) Vitis 261]. ◊ IT.: Cf. legno duro «(Tos- dulci oblongo fructu medio, rubro, cana, Marche) Grappolo compatto, nonnihil fumum sapiente, appro- con acini medi, di colore molto in- bum tamen vinum conficiente» tenso, buccia spessa. Viti gno pro- [CUPANI, 234]. | Cf. fumusa vranca duttivo» [DEIDDA, 292]. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 124 Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 125
G
104 gaiata f. o monastrell de la gaia- la gueiata «cep que es carrega for - ta m. DOC.: (Val., 1791) «Gayata» ça de raïms apinyats. Totes les sar- [JAVal, 30]. ments acaben en una volta. Gra ne- À. DIAL.: gaiata (Monòver) [FA- gre, mitjà i llargarut, amb la pell VÀ]. | monastrell de la gaiata (Al- forta i la cua dura. Fa el vi més negre calà de Xivert) [ALDC]. | monas- de tots i amb grau» [FAVÀ]. | moras- trell de la gueiata (Jesús Pobre) trell de la gaiateta «varietat de cep [FAVÀ].374 | morastrell de la gaiate- de raïms negres, els sarments del ta (Gandesa) [DCVB, s. morastell]. qual acaben corbats en forma de DESCR.: gaiata «uva negra con el gaiata. V. monestrell» [DCVB, s. mo - hollejo duro, y de jugo muy dul - rastell]. | Cf. mataró de gaiatet ce. Produce un vino muy comun» «varietat del mataró les sarments de [JAVal, 30]; «cepa de grano más bien la qual fan un gaiat al cap de brot» pequeño, muy dulce y muy tinto. [TrL, s. mataró].375 Racimos grandes, con pulpa blanda. ETIM.: Subvarietat del monastrell. Vinos de elevada graduación alco- No té res estrany que una reducció hólica» [MARCILLA, 104]; «Raïms sintagmàtica acabés generant l’am- menuts, compactes, de forma cilín- pelònim gaiata. El nom té a veure drica; grans petits rodons, de color amb la forma corbada en què aca- negre molt fort, pell grossa. Cep de ben els sarments: «com de gueiato», baix rendiment, d’ell s’obtenen vins em diu un informant de Jesús Pobre de gran qualitat» [SIMÓ, 279]; «cep de (v. també les descripcions prece- raïms grossos, molt primerencs. Gra dents). negre, menut i rodó. Molt dolç SIN.: El mateix informant de Jesús per a fer vi» [FAVÀ]. | monastrell de Pobre (terme de Dénia) m’explica que s’usen indistintament els noms 374. Dissimilació vocàlica afavorida pel tancament de la semiconsonant intervocàlica 375. Mataró és un geosinònim, més local, [gaia- Æ gueia-]. de monastrell. Cf. monastrell. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 126
126 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
de gueiata i de monastrell per a refe- fer pensar en un hipotètic origen to- rir-se a una única varietat de sar- ponímic per al raïm galera.379 ments corbats. Semblantment, el 1791, JAVal [p. 29-30] ja havia es- 106 gargollassa f. DOC.: (a. 1871) crit: «se pretende tambien que el «Gargollassa [...]. Gargollosa» monastrell gordo es propiamente [RevSI, XX, 261 i 311]. | (Bal., 1876) la llamada gayata». V. monastrell. | «Gorgollasa» [BIDWELL, 75]. | Cf. messeguera. (Binissalem, 1897) «Gorgollassa» P. ROMÀN. ◊ ESP.: gayata «(Mur- [Die B., I, 257]. cia, 1885) Variedad de uva» [ABELA, À. DIAL.: gargollassa (Inca) 319]; «(Sax) Cepa estéril» [MTor, [CERDÀ, 111]; (Mall.) [DCVB]; 213].376 | Cf. alcayate «(Hellín, (Consell) [FAVÀ]. | gargollosa (Mar - 1891) Vid» [ap. MORALES, 62]. ratxí) [TrL].380 | gorgollassa (Men.) [DAg]; (mall.) [DCVB]. | orgo - 105 galera f. À. DIAL.: galera (Eiv.) [RI- llassa (Formentera) [RIBAS, s. or - BAS, s. raïm]. gollassa].381 DESCR.: galera «varietat de reïm» DESCR.: gargollassa «produex un [RIBAS, s. raïm]. ví de molts de graus» [CERDÀ, 111]; ETIM.: Fosc ampelònim, molt lo- «varietat de cep que té poc pàmpol i cal.377 Potser, coneguda l’existència fa pocs raïms, negres, de gra gros, d’un «pa de galeres: bescuitat per a bastant dolços i bons per fer vi» aliment dels mariners» (segons el [DCVB]; «cep de raïms per a fer un DCVB, s. pa), es pot pensar en una vi amb grau. Gra negre, rodó i mit- motivació semàntica referida a la jancer. De pell forta, però molt ac- destinació final d’aquesta varietat. ceptable per a menjar» [FAVÀ]. | Si fos així, es tractaria d’un raïm (o gargollosa «classe de raïm» [TrL]. d’un vi) de llarga conservació, indi- | gorgollassa «raïms negres molt cat per al rebost dels vaixells.378 | De apreciats per al vi» [Die B., I, 257]; tota manera, el mateix RIBAS (s. ga- «mena de raïm» [DAg]; «casta de lera) esmenta diversos topònims raïm» [DCVB]; «variedad tinta. Da menors eivissencs, dada que podria producciones escasas de vinos de alta graduación» [MARCILLA, 117]. | 376. No hi ha dubte del préstec català, però em sorprèn la descripció de MTor, més 379. Coromines ha explicat, a partir de pròpia d’una planta borda que no pas del mo- galera ‘vaixell de guerra’, la nombrosa toponí- nastrell de gaiata. mia balear de galera: «es tracta de l’aplicació 377. De fet, és l’únic ampelònim mencio- translatícia a una gran penya, que s’ha com - nat per RIBAS que no he recollit en les meves parat, al mig d’una costa brava o d’una ser - enquestes eivissenques. Tampoc no n’he sabut ra penyalosa, a la silueta d’una nau que se’ns trobar cap més variant catalana ni cap paral·le- atansa amenaçadora, llevant-se al mig del lisme romànic. mar» [DECat, IV, 284]. 378. La localització illenca de l’ampelò- 380. Dubto de l’existència d’una variant nim afavoreix aquesta hipòtesi del moment sonoritzada. Deu ser una tria gràfica errònia que les Balears han esdevingut des de fa molt del TrL. de temps un punt estratègic per a l’aprovisio- 381. Variant formenterenca secundària, nament dels vaixells. amb caiguda de la velar inicial. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 127
LÈXIC 127
orgollassa «mena de raïm de grans En últim terme, l’origen de gorgo- grossos i compactats» [RIBAS, s. or- llassa cal buscar-lo en gorgoll (del gollassa]. ll. GURGULIO ‘broll d’aigua’.383 Tot i ETIM.: Sorprèn que el DCVB no això, algunes descripcions semblen relacioni les respectives entrades contradir el caràcter sucós del raïm gargollassa i gorgollassa, però encara (v. supra). Més aviat sembla tractar- és més greu que Coromines expliqui se d’un raïm que fa vins d’alta fer- diferenciadament ambdues etimolo- mentació. En conseqüència, és lògic gies, proposant-ne, a sobre, orígens que les descripcions en destaquin totalment diferenciats. Sobre gargo- sempre una producció escassa, però llassa, ha escrit: «potser més que de- d’un vi estimat per la seva graduació rivar de l’arrel GARG- de gargamella alcohòlica. | D’altra banda, això etc., tindrà relació amb la GRAECULA converteix la forma gargollassa en VITIS de Columel·la ‘plançó de vi una variant cronològicament poste- grec’: qui sap si per encreuament rior; explicable pel canvi o > a del amb HIBERNACEA > it. vernaccia, cat. cat. oriental, en un context velar; garnatxa (amb -atxa > -assa per des- sense oblidar la influència onoma- mossarabització analògica); o podrí- topeica del radical GARG-, de la qual em suposar *GRAECULACEA pre-islà- dubtava Coromines (cf. DCVB, s. mic i llavors GRAE- > gar- i -L- > -ll- gargoll). s’explicarien per si sols, i una pro- núncia primera -atxa hauria estat 107 garnatxa o granatxa f. (o m.) o desmossarabitzada» [DECat, IV, vernatxa o vernassa f. DOC.: (s. 370]. | I sobre gorgollassa ha apun- XIV) «ensercadora de bons vins de tat: «gorgollejar, gorgolleig. D’ací cuyt, e de vernatxe e de cornelia e potser, pel molt líquid que rendeix, del grech» [ap. DCVB, s. grec/gre- mena de raïm, mallorquí. gorgo- ga]. | (a. 1381-6) «bech [...] corcerch llasa» [DECat, IV, 570]. | Ana- o candia o vernaça» [EXIMENIS, 143]. litzant la primera (i retorçada) ex - | (a. 1398) «més que arena beuran, plicació de Coromines, veig que no pas aygua ne vinagre, mas bona d’entrada es contradiu amb el que ha - vernassa» [ap. DCVB]. | (a. 1429) via escrit anteriorment. Parlant de la «L’anguila de Bolçena e la vernaça» garnatxa [DECat, IV, 375], havia [ap. DCVB]. | (a. 1490) «Dexant tots pres partit pel sòlid origen toponí- vins dolços, com mosqua, cuyt..., mic i dubtava de la relació amb hi- vernacha, malvesia» [ap. DCVB, s. vern. Ara, però, recupera innecessà- vernatxa]. | (s. XVI) «Y de poch riament la improbable relació entre temps ensà s’i cull guarnatxa que és HIBERNACEA i l’it. vernaccia (v. l’e- un vi molt delicat» [ap. DURAN, tim. de garnatxa). | La segona pro- 229]. | (s. XVI) «un vexellet de vi de posta ja em sembla més plausible.382 vernacha» [ap. DAg]. | (a. 1622) «Item per dos corters de garnacha» 382. De fet, vista la falta de paral·lelismes romànics, no crec que convingui donar res- 383. Pensem, per ex., en el gargall ‘saliva- postes romàniques globals. S’hi imposa una da espessa’; provinent de l’arrel GARG-, ono- explicació més localista. matopeia del borbolleig, segons el DCVB. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 128
128 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
[ap. CONDE, 45]. | (Ross., 1785) Cruïlles, Balsareny, Moià, Sant Boi «granatxe» [MARCÉ, 24]. | (Cat., de Llobregat, la Pobla de Roda, 1797) «granatxas» [NAVARRO, 13]. | Estanya, Àger, Peralta de la Sal, la (a. 1839) «garnatxa, granatxa» Codonyera, la Torre Velilla, la Gi- [DLab]. | (mall., 1840) «garnatxa. nebrosa, Algímia de la Baronia, granatxa» [DFig]. | (val., 1851) Casinos, Vilamarxant, Sallent de «garnaja» [DEsc].384 | (men., 1869) Xàtiva, Benigànim, la Font de la Fi- «granatxa» [VHos, 62]. | (a. 1871) guera) [ALDC]; (la Sorollera, l’Al- «granachu [...]. Garnachu [...]. Gar- forí, Aielo de Rugat) [FAVÀ]. | gar- natxó» [RevSI, XX, 261, 313 i 319]. natxa blanca (Valljunquera, la | (a. 1877) «Vernassa» [ap. VVV, Torre Velilla,388 Bellmunt de Mesquí, 80]. | (Barcelona, 1890) «Garnatxa ó Aiguaviva de Bergantes) [ALDC]; granatxa; en las montanyas; dona (Montserrat d’Alcalà) [FAVÀ]. | gar- molt y bó» [ROIG, 67]. natxa negra (Valljunquera, Bell- À. DIAL.: bernassa (Freginals) munt de Mesquí, Aiguaviva de Ber- [DCVB].385 | garnatja (Lladó, Gi- gantes) [ALDC]; (Calonge de Mar, rona) [ALDC]; (Alella) [FAVÀ]. | Montserrat d’Alcalà) [FAVÀ]. | garnatjo (Alella) [FAVÀ].386 | gar- garnatxa rossa (Calonge de Mar) natx (Mataró) [DAg]. | garnatxa [FAVÀ]. | garnatxera (Banyoles) (val.) [DCVB, s. raïm];387 (Peral - [ALDC].389 | garnatxera blan - ta de la Sal) [SISTAC, 267]; (Begur, ca, garnatxera roja (Camallera) [ALDC]. | garnatxo (Calonge de 390 391 384. Variant explicable per la tendència Mar) [FAVÀ]. | garnatxo blanc, dels dialectes septentrionals del valencià a reduir en fricatiu sonor el so africat palatal 388. A la Torre Velilla, per tant, donen (-da > -a). Veny ho explica amb aquest per suposat que la garnatxa pròpiament dita exemple: «Respecte al canvi metxa > metja, és negra, perquè sols adjectiven la subvarietat crec que s’ha de partir d’antuvi de l’escassesa blanca. Idèntic fenomen es dóna a Móra la de mots amb (tʃ) primitiva intervocàlica, ço Nova amb granatxa. que hauria facilitat la seva absorció per la 389. A Banyoles parlen del lledoner (ne- corresponent sonora africada (d), amb poste- gre) i de la garnatxera. Però a la propera Ca- rior desafricació i manteniment de sonori - mallera, en canvi, havien afirmat que aquesta tat () o (i): [métʃa] > [méda] > [méa]. Les garnatxera era un sinònim modern del reces- tres fases són vives actualment a tres sectors siu cep llodener (= lledoner). Potser garnatxe- de la zona» [Geoling., 147]. ra és una referència a la planta, com a produc- 385. Grafia errònia del DCVB, bastant tora del famós vi de garnatxa. injustificada del moment que remet a la va- 390. A Calonge, contràriament al que pas - riant etimològica vernatxa, oblidant la pre - sava a Alella (cf. la variant garnatjo), el meu sència al seu diccionari d’una entrada secun - informant parla de la garnatxa rossa i de la ne- dària vernassa. gra; però, en referir-se al cep comú, usa el 386. Els alellencs donen com a subvarie- masculí analògic garnatxo. tats diferenciades el garnatjo i la garnatja 391. CIURANA [p. 114] parla d’un garnat- (cf. la variant granatxo). xó blanc, variant diminutiva diferenciada de la 387. Crec que res no justifica la forma garnatxa. Com que no dóna cap àrea dialectal, composta raïm de garnatxa que transcriu el ni sé trobar-ne cap més forma similar, suposo DCVB, s. raïm. Cap més font, catalana o que es tracta d’una accentuació errònia, per romànica, no recull la preposició de. garnatxo blanc. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 129
LÈXIC 129
garnatxo negre (Sant Andreu de rola d’Orcau, Areny de Noguera, Llavaneres) [ALDC]. | granatja Torrent de Cinca, Llíria) [FAVÀ]. | (ross.) [DCVB]; (Salses, Mosset, granatxa blanca (Sant Jaume Seso- Sant Cebrià, Cornellà de Conflent, liveres, Margalef, Riba-roja d’Ebre, les Llosses, Tossa de Mar, l’Ametlla Marçà, Móra la Nova) [ALDC]; de Mar) [ALDC]; (Artés, Sarral, la (Esparreguera, Creixell de Mar, Granada, Mont-roig del Camp) Por rera, el Campell) [FAVÀ]. | gra- [FAVÀ]. | granatja blanc/-a (Sant natxa negra (Sant Jaume Sesoli - Jaume dels Domenys, la Febró) veres, Margalef, Riba-roja d’Ebre, [ALDC]; (Parestortes, Cotlliure) Marçà) [ALDC]; (Creixell de Mar, [FAVÀ].392 | granatja gris (Cotlliu- Porrera, el Campell) [FAVÀ]. | re) [FAVÀ].393 | granatja negra/-e granatxo (Estagell, Sentmenat) (Sant Jaume dels Domenys, la Fe- [ALDC]. | guarnatxa (l’Alguer) bró) [ALDC]; (Parestortes, Cot- [DAlg].396 | pernatxa (Xiva de Mo- lliure, Artés) [FAVÀ]. | granatxa rella) [ALDC].397 | vernassa (Caste- (l’Espluga de Francolí, Valls, el lló de la Plana, Men.) [DAg]; (Benas- Vendrell, Tarragona, Igualada, Lla- sal) [TrL]; (Sant Mateu del Maestrat) gostera, Palamós, Cerdanya, Bala- [Guía, 119]; (Mas de Barberans, guer, Garrigues, Vinaròs, Carlet) Rossell, Vinaròs) [ALDC];398 (Tor - [TrL];394 (mall.) [DCVB, s. raïm]; reblanca) [FAVÀ]. | vernassa blanca, (Perpinyà, Jóc, Ceret, Campins, vernassa negra (Ulldecona, Alcalà Castellfollit de Riubregós, Vacaris- de Xivert) [ALDC]; (Traiguera) ses, Cervelló, Sant Pere de Ribes, [FAVÀ]. | vernassa rossa (Rossell) Cambrils, Almenar, Agramunt, Cer- [ALDC]. | vernatxa (Calaceit, Ma- vera, Lleida, Arbeca, Fraga, Granye- estrat) [DCVB, s. raïm]; (Favara de na de les Garrigues, Vinaixa, Vimbo- Matarranya, Vilalba dels Arcs, Ro- dí, la Torre de Fontaubella, Móra la quetes, Atzeneta del Maestrat, Fon- Nova) [ALDC];395 (Belianes, Figue- deguilla) [ALDC];399 (les Useres)
392. La forma masculina blanc (i, més en- 396. Clar manlleu a l’alguerès de l’italià, davant, l’epítet negre) correspon a dues locali- vistos els paral·lelismes d’Itàlia: guarnaccia, tats de la Cat. Nord (Parestortes i Cotlliure). guarnazza, guarnascia, etc. S’expliquen a causa d’una interferència francesa. 397. Variant local, amb ensordiment de la 393. L’evidència de la triple diferenciació bilabial inicial. El fenomen, però, no és es- cromàtica del granatja, la trobo a Cotlliure, trany en valencià. L’ALDC ha recollit, entre on em descriuen el blanc, el gris i el negre. altres: «mans palpes» (per balbes), «barca de Aquest granatja gris seria un gal·licisme equi- capotatge» (per cabotatge) i «pepre negre» valent a les formes genuïnes garnatxa rossa (per pebre). (Calonge) o vernassa rossa (Rossell). 398. Els parlants de Mas de Barberans 394. El fet que el TrL esmenti la granat - també esmenten la granatxa, a més de la ver- xa a Vinaròs es contradiu amb l’enquesta nassa, arcaisme que sembla anar en recessió de l’ALDC. Aquesta darrera obra encara re- per la pressió de les formes gar-/gra-. cull l’arcaisme vernassa a la mateixa localitat. 399. Encara que els enquestats per 395. A Cambrils, els enquestats de l’ALDC a Fondeguilla articulin sistemàtica- l’ALDC consideren la granatxa un ampelònim ment la labiodental sonora [v], fan una excep- antic, i la garnatxa, el seu substitut modern. ció bilabial en el cas de la [b]ernatxa. El feno- Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 130
130 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
[FAVÀ]. | vernatxa blanca (Massa- mo nombre» [DAm]; «madura tam - lió, Horta de Sant Joan, Vall-de- bién algo tardía, y su fruto produce roures, Sorita de Morella) [ALDC]; vinos notables por su bello color (Gandesa) [FAVÀ]. | vernatxa ne - tinto de mucha intensidad y por gra (Massalió, Horta de Sant Joan, su fuerza alcohólica» [BCas, 23]; Vall-de-roures, Vilalba dels Arcs) «dona molt fruyt, y produheix molt [ALDC];400 (Gandesa) [FAVÀ]. | bon ví. Rahím mitjá, bastant apre- vernatxol (Gandesa) [TrL].401 tat. Fruyt mitjá, oblongo, negre, DESCR.: bernassa «classe de raïm dols aromátich» [ROIG, 36]; «raïm negre, de gra mitjancer i de gust negre o vermell fosc, mitjancer» molt dolç. V. vernatxa» [DCVB]. | [DCVB, s. raïm];402 «vino dulce, y garnaja «especie de uva negra» la uva con que se hace, que en unas [DMGa]. | garnatjo «cep de raïms partes es blanca, en otras negra» petits i apinyats. Gra rodó i petit; [DECH, III, 101]; «raïm moradenc, n’hi ha de blancs i de negres. Grans molt delicat i de bon gust, del qual poc bons per a menjar a causa dels es fa un vi especial, que porta el ma- pinyols i del gruix de la pell, però teix nom» [DIEC];403 «raïm blanc, productors d’un vi fi de molt grau» fumat o negre» [ALDC]; «cep de [FAVÀ]. | garnatx «casta de cep» raïms mitjancers que fan un vi amb [DAg]. | garnatxa «classe de rahím, molt de grau. Gra mitjà, negre i de Catalunya y Aragó, lo vi del qual rodó» [FAVÀ]. | garnatxa blanc(a) es mòlt apreciat per ses bones quali- «variedad de vid vasta» [BCas, 26]; tats» [DLab]; «cep y vi» [DFig]; «raïm petit i compacte. Gra blanc- «racimo algo apretado. Uva negra ambarí. Rodó. Pell fina. Maduració abultada, de hollejo correoso; dá tardana. Produeix vins de poca aci- mucho mosto» [NIEVA, 64]; «espe- desa i molta graduació» [GCat, 21]; cie de uva roja que tira á morada, de «cep de raïms espessos i mitjancers. muy buen gusto, de la cual se hace Gra blanc, rodó i mitjà. No fa gai- un vino especial, al que se da el mis- re vi, però és de molta qualitat» [FAVÀ]. | garnatxa negra «raïm molt compacte. Gra rodó. Pell fina. men demostra que l’arribada d’aquest am- pelònim a les comarques del val. apitxat fou Maduració tardana [...]. Produeix tardana i residual, vinguda de terres més sep- vins de poc color i d’alta graduació tentrionals, on ja es fa un betacisme de mane- alcohòlica» [GCat, 23-24]; «cep ra sistemàtica. amb raïms espessos i mitjancers que 400. A Villalba dels Arcs (i també a Ar- carreguen força els sarments. Gra tés), contràriament al que passa a la Torre Ve- lilla o a Móra la Nova, esmenten la vernatxa negra (o garnatja negra) enfront de la ver- 402. El DCVB (s. garnatxa), incompren- natxa (o granatja), la qual no exigeix ser qua- siblement, no es refereix a cap mena de raïm. lificada com a blanca. Es limita a parlar d’un «vi que es fa bullint la 401. Antiga variant local que sembla meitat del most abans de fer-lo fermentar amb manllevada a l’arcaic paral·lelisme it. uva ver- l’altra meitat». nazzola. El canvi de gènere de l’ampelònim és 403. Observeu com el DIEC (tal com ja una conseqüència evident de la traducció (la havia fet el DFa, s. garnatxa) es limita a copiar uva Æ el raïm). la definició del DAm tot catalanitzant-la. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 131
LÈXIC 131
garnatxa granatxa vernatxa
vernassa
giró gironet
lledoner
FIGURA 7. Mapa de la garnatxa. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 132
132 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
negre, mitjà i rodó, de cua trenca- chair ferme, à saveur fade, à peau dissa. Fa un vi molt bo, encara que épaisse, à maturité très-tardive. Il escàs. Val també per a penjar» donne un vin très-capiteux» [REN- [FAVÀ]. | garnatxa rossa «cep amb DU, I, 1v]. | granatxa negra «cépage raïms de cua trencadissa que carre- de grains arrondis, bleu-noirâtres; guen força els sarments. Gra ros i grains juteux, sucrés; peau mince; rodó. Fa un vi molt bo i val també maturité précoce. Il fournait un vin per a penjar» [FAVÀ]. | granatja plus liquoreux, excellent» [RENDU, «cep de raïms apinyats, petits i pri- I, 1r]. | guarnatxa404 «raïm i vi espe- merencs. N’hi ha de blancs i de ver- cial» [DAlg]. | vernassa «Mena de mellosos. Fan un vi rosat, d’alta raïm | Cep que dóna el vi més cercat graduació. Gra petit i llargarut, per pastós, i pel color» [DAg]; molt dolç per a menjar» [FAVÀ]. | «raïm negre, de gra rodó» [TrL]; granatja gris «cep de raïms petits «cep de raïms menuts i atapeïts. per a fer vi. Gra gris, rodó i mitjà, N’hi ha de negres i, menys sovint, amb la cua trencadissa» [FAVÀ]. | de blancs; amb grans rodons i mit- granatxa «Grain petit, dur, rond, jancers. Fan un vi amb grau» blanc | Vin blanc moëlleux, agréa- [FAVÀ]. | vernatxa «Vi dolç exquisit ble» [MARCÉ, 18-19]; «viñas que | Cep que produeix aquest vi» producen el fruto negro» [NAVA- [DAg]; «raïm de garnatxa» [DCVB, RRO, 13]; «Especie de raims | Vi fet s. raïm]; «cep de raïms grossos i dels raims d’aquest nom» [DBel]; abundants, bons per a menjar i en - «cep y vi» [DFig]; «mena de ra- cara millors per a vinificar. N’hi ïm negre i dolç i el vi que treuen ha de blancs i de negres, amb els d’aquest; un vi compost» [DAg]; grans mitjancers i llarguets. De gust «Raïm blanc o negre de gra rodó, dolç, donen molta graduació al que fa el vi de bastant graduació | vi» [FAVÀ]. | vernatxa blanca, ver - Vi fet amb suc de raïm granatxa» natxa negra «raïm per fer vi» [TrL]; «raïm mitjancer, molt bo per [ALDC]. | vernatxol «raïm negre, a fer-ne vi» [DCVB, s. raïm]; «cor - de grans més grossos que la garnat- rent cepatge noble. Pot ésser blanc, xa» [TrL]. negre o gris» [GUITER, 99]; «raïm ETIM.: Des de temps antic, molt blanc, roig o negre» [ALDC]; «cep especialistes s’han pronunciat sobre de raïms escassos i apinyats. N’hi l’etimologia d’aquest famosíssim ha de blancs i de negres (o rogencs); ampelònim romànic. Entre els més amb grans rodons i mitjancers. Fan desencertats puc esmentar un botà- 405 un vi amb força grau, però valen nic rossellonès del XIX i un recent poc per a menjar» [FAVÀ]. | granat- xa blanc(a) «grains gros, ronds, do- rés, croquants, tenant fortement 404. El DAlg també deixa constància de la moderna dissimilació de líquides algueresa au pédoncule, juteux, douceur agré- [guar- > gual-]. able, peau un peu dure. Grappe 405. ROUFFIA [p. 129] escriu el 1866: grosse» [ROUFFIA, 140]; «cépage de «[Grenache] espèce importée en Roussillon grains ronds, très-gros, ordinaire- d’une localité espagnole: Garanacha». Evident- ment pressés, d’un vert pâle; raisin à ment, el topònim esmentat no existeix. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 133
LÈXIC 133
historiador sard, ja que la seva ex- se vendimie en fecha tardía, ya cer - plicació llatinitzant no té cap cre- ca de la entrada del invierno? Nadie dibilitat etimològica: «Vernacula se ha ocupado de averiguarlo»406 significa locale, del luogo e la lin- [DECH, III, 101-102]; 3) «en la gua locale. Varrone la chiama vo- grafia -axa per -atxa dels mss. de cabula vernacola, per cui il nome Metge i d’Eiximenis no es pot asse- Vernaccia è una corruzione del la- gurar si hi ha un resultat de la provi- tino vernacula; ed essendo al feme- nença italiana o una mera imper - nile è logico che sia attribuito alla fecció gràfica. Vernaccia es troba no latina e femminile uva. Per cui ver- sols en Boccaccio sinó ja abans dins naccia è voce di schietta origi- el s. XIV, en Dante i en Sachetti. A ne latina: uva o vino del luogo» penes cal explicar que el nostre gar- [CHERCHI, I, 373]. | També nombro- natxa/gran- és degut a una inter- sos romanistes han opinat sobre l’e- pretació popular com a derivat de timologia d’aquest estès ampelònim. gra [...]. És clar que el país d’origen és Com a resum, citaré els següents: 1) Itàlia. És molt més convincent l’o- «garnatxa, deformació de vernatxa pinió de Migliorini i Angel-Prato (< italià vernaccia, mat. sign., de - (tan experts en etimologies post-to- rivat del llatí HIBERNUM, ‘hivern’: ponímiques i post-onomàstiques), cf. Meyer-Lübke REW 4126)» segons la qual prové aqueix nom del [DCVB]; 2) «La forma vernatxa es de Vernazzo, un dels cinc pobles de la que se halla en el catalán medie- la famosíssima comarca vinícola de val, en el Corbatxo (s. XIV), vernaixa les Cinque Terre, prop de La Spe- en Eiximenis (a. 1381-6) y en Bernat zia. I ho confirma el fet que Boccac- Metge (a. 1398). La vacilación entre cio parli de la vernaccia da Corni- -tx- e -ix- confirma la procedencia glio (variant Cornelia en el nostre italiana de estas formas [...]. En Franch), com sigui que Corniglia Francia se halla también garnache justament és un poblet agregat del desde el s. XIII, cayó allí en desuso municipi de Vernazza» [DECat, en el s. XVI y se volvió a tomar del IV, 375]; 4) «Que, en français, ver- catalán en el s. XIX. Véase A. Tho- nache soit un emprunt à vernaccia, mas, Mélanges, 2ª ed., 50-51. Parece rien là que de très vraisemblable; claro que el lugar de origen en defi- que garnache, guernache, grenache nitiva es Italia, aunque el catalán sir- aient coexisté, rien là d’étonnant. vió de intermediario para el francés Mais comment expliquer que guer- moderno y el aragonés. Mas para nache, garnache soit sorti de verna- dar como seguro que el it. vernaccia che ou de vernaccia? Nous savons viene de verno, variante de inverno qu’un v initial était passé à g- dans ‘invierno’ (tal como admiten estos plusieurs mots en latin vulgaire de autores), haría falta la explicación Gaule, surtout par suite d’une in- semántica. Dos de las autoridades fluence germanique. Mais dans la italianas citadas por Tommaseo ha- cen notar que esta clase de uva rinde 406. Cap dels meus enquestats ni cap font muy poco, aunque da un vino muy escrita consultada no ha destacat la maduració bueno. ¿Será porque la uva garnacha tardana de la garnatxa, ans al contrari. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 134
134 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
e seconde moitié du XIII siècle? D’ai- tro da Corniglia. Poiché questo pa- lleurs, on ne peut pas assurer que esino non aveva un porto, il vino vernache, en oïl, soit antérieur à veniva esportato dal porto dalla vi- grenache (voir les exemples ci-des- cina Vernazza. Come nel caso della sus); et, tout compte fait, en faveur Malvasía sarebbe stato l’emporio da de vernache avant 1400 nous n’a- cui veniva diffuso invece del luogo vons qu’un document en langue d’origine a dare il nome a questo vulgaire, alors que garnache et gre- vino rinomato» [THBuc, 169]. | nache, eux, sont souvent attestés. Etimològicament, doncs, no tinc Du moins peut-on suposser que cap dubte sobre l’origen toponímic garnache et vernache ont pénétré en ligur de la vernatxa.407 Però més France par deux voies différentes complex resulta ja explicar les raons e e [...]. Le grenache des XIX et XX siè- de quatre variants dialectals catala- cles aurait été, selon Antoine Tho- nes almenys: vernatxa, vernassa, mas, repris à l’espagnol. Étant don- granatxa i garnatxa. En últim ter- né le succès de la culture du me, la gran variació diatòpica i dia - grenache dans les Pyrénées orien - crònica serveix per a demostrar l’ar - tales, il est plus vraisemblable que relament d’aquesta planta a les l’emprunt a été fait au catalan. En terres catalanes,408 que ha arribat a ancien français, garnache est fémi- esdevenir també un famós vi dolç nin, tandis que le moderne grenache a l’Empordà i a la Cat. Nord.409 | En est toujours masculin: raison de el cas de granatxa, Coromines ha plus pour distinguer nettement parlat amb rotunditat d’un encreua- deux couches lexicales, la médiévale ment amb gra,410 hipòtesi molt més et la contemporaine» [HENRY, 525- 526]; 5) «És interessant de remarcar 407. I no sé d’on treu IBAR la informació la presència en català de dues va- següent: «varietat cultivada a Catalunya ja al riants formals d’aquest cep i vi: ver- segle VIII» [p. 59]. De fet, és impossible saber naça (vernatxa), amb consonant la- quins ceps es conreaven en el s. VIII perquè no bial, i garnatxa (granatxa, etc.) amb n’hi ha cap mena de documentació ampeloní- mica. consonant velar [...]. L’altra, gar- 408. Com ha escrit CIURANA: «les prime- natxa, coneix documentació més res relacions marítimes amb Gènova perme - tardana (Navarro 1797) i més exten- teren d’introduir a Catalunya els vins de la sió [...] sobta un xic la substitució de Cinqueterre [...]. El cep que els produïa, v (b) per g en un context ver- o var- la “Vernaccia”, fou l’origen de l’actual “gar- (vegeu, tanmateix, l’eivissenc gues- natxa”, una varietat ara tan estesa a casa nostra pa ‘vespa’) [...]; Coromines, per sal- que hi ha esdevingut autòctona per mutació al var l’escull, insinua un encreuament llarg dels segles i per adaptació als nostres ter - amb granum» [Mots, 53-54]; 6) «At - renys» [p. 84]. 409. Diu, per ex., el DECH [III, p. 100]: tualmente è quasi incontrastata l’o- «especialmente famosas son las garnatxes del pinione che it. vernaccia risalga al Ampurdán y de la zona francesa». Igualment, toponimo Vernazza, uno dei cin- CIURANA escriu: «Vins dolços de postre de 15 que paesi delle Cinque Terre nella a 16º» [p. 152]. Liguria orientale. I primi e migliori 410. I per què no amb grana? D’altra ban- vini del genere proveniano senz’al- da, la metàtesi també pot funcionar a la inversa. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 135
LÈXIC 135
viable que no pas una substitució trebbero spiegare le forme francesi d’oclusives (b Æ g), tan poc habi- garnache ¨ vernaccia supponendo tual dins del català. | Encara que si- un processo analogo a quello del gui difícil precisar l’edat de les va- germanico per il mutamento di v- riants romàniques que comencen iniziale in g- [...]. La fase fonetica del per gra-, no deuen ser gaire antigues suono gw- non è attestata perchè era en comparació de les altres. Són les già passata all’apparire della presu- més mal documentades: no les he mibile prima attestazione italiana trobat abans del darrer terç del [...]. Vista una evoluzione del genere XVIII,411 i justament manquen en non è più da escludere che un it. ver- l’àmbit dialectal italià.412 | Pel que fa naccia, attestata per la prima volta a garnatxa, l’explicació més convin- presumibilmente nel 1276, sia per- cent i contrastada del pas romànic venuta in Francia e ritornata indie- ver- Æ gar- és donada, al meu en- tro sotto forma di guarnazinum tendre, per THBuc: «La forma verso il 1302 a Roma. La pronuncia francese del tipo garnache emerge di gwa- invece di ga- non ritengo sia per la prima volta nel 1316 dal Mail - un problema siccome o l’esito del lart, mentre Joffroi de Waterford germ. w- o del lat. v- conservano il nel 1300 ca. riportava ancora un suono -w-. Nell’Italia meridionale vernache [...]. Nel periodo 1281- guarnaccia non appare prima della 1285 a Roma risiedeva papa Marti- fine del Cinquecento o ai primi del no IV, un francese, che secondo Seicento, fatto che rende probabile Dante sarebbe stato un grande ama- un influsso aragonese, se non ancora tore della Vernaccia; è l’unico vino angioino [...]. Le forme cat. a. ver- menzionato col suo nome da Dan- naixa, vernatxa non stupiscono, os- te. È forse in Francia che troveremo servando il stretto rapporto com- la chiave per chiarire il segreto fo- merciale con Genova nel XIV secolo. netico delle forme tipo guarnaccia. In Liguria, da dove proviene il A partire del tardo VIII secolo e ai nome, e in Toscana, dove abbiamo primi del IX secolo nella Francia frequentement l’esito gw- ¨ v- centro-meridionale la w germanica come nel germ. w-, non c’è nemme- non viene più pronunciata in ma- no una traccia delle forme del tipo niera bilabiale [...]. Dunque si po- guarnaccia. È quindi molto proba- bile che in questo caso si tratti di un fenomeno verificato all’estero e poi Així, en alguns parlars de Mallorca, granera passato in Italia» [THBuc, 171-173]. (precisament derivada de gra) passa a garnera. | De la vernassa, en destacaré l’arre- 411. I curiosament a Sardenya (a. 1780) i al lament al voltant del port de Vi- Rosselló (a. 1785), la qual cosa fa pensar en el naròs, centre mercantil importantís- possible origen català d’aquest encreuament. sim en l’edat mitjana i que deu ser 412. L’única cosa que trobo a Itàlia és una 413 variant meridional granazzo. Sens dubte mo- l’origen d’aquesta penetració. La derna, perquè el GDLI (s. granazzo) la fa sinònima de l’híbrid del final del s. XIX alican- 413. Sobre la importància portuària i viní- te. A més, ni la documenta ni la descriu míni- cola de Vinaròs (i alguns altres ports del Baix mament. Maestrat), v. l’etim. de benicarló. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 136
136 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
variant vernatxa ocupa una zona latal sonora granatja (grafiada «gra- més muntanyenca, però també foca- natge») sigui un fenomen exclusiva- litzada al voltant d’aquest epicentre ment rossellonès. Observo que l’àm- portuari. | Aquestes dues variants ar- bit dialectal d’aquesta variant sonora caiques s’expliquen senzillament per s’alterna al llarg de tot el cat. central, una adaptació fonètica del topònim incloent-hi el Camp de Tarragona.416 original. Vernazza, articulat avui Malgrat això, cal relativitzar la im- -tsa en els dialectes genovesos, devia portància per se de l’alternança de tenir a les terres de l’Ebre i del Maes- sonoritat -atja/-atxa.417 | Deixant trat dos processos diferents: mentre de banda les dues zones de penetra- que a la costa el so africat s’hauria re- ció tradicional, l’Empordà i el Baix duït a fricatiu [-'atsa > -'asa], a l’inte- Maestrat, crec que la presència a la rior s’hauria mantingut l’africament frontera occidental d’una forma gar- però palatalitzat [-'atsa > -'atʃa].414 | natxa deu ser un recent préstec es- No falten, però, idèntics paral·lelis- panyol. Si Coromines havia apuntat mes italians d’ambdós fenòmens. Al que, en temps medievals, l’ampelò- Piemont i a la Llombardia oriental nim català havia estat pres per l’ara- també hi ha documentada la vernas- gonès,418 modernament la variant sa, mentre que les variants palatalit- garnatxa, coincident amb l’esp. gar- zades acabades en -áccia [-'atʃa] són nacha, s’imposa a la Franja aragone- generals a Itàlia i hi són documenta- sa i a l’interior del País Valencià.419 des ja des del s. XIV. Tot plegat fa pensar que aquesta palatalització ja 416. Veny ha il·lustrat perfectament aques- s’havia importat de l’italià. | Tot i ta oscil·lació de la sonoritat palatal als dialectes això, encara queda una variant romà- del cat. oriental. Llegeixo al seu Parlars [p. 64]: nica fonamental, la més propera al «entre les africades /tʃ/ i /d/ hi ha curioses al- topònim originari: vernazza. En al- ternances i fluctuacions. No es poden fixar gun parlar italià septentrional, com unes àrees del fenomen. Tenim aigatge al cos- el milanès, encara s’articula una afri- tat de aigatxe, enclutja i enclutxa, matjo i mat- cació sonora [-'atza].415 Potser el xo, borratjo i borratxo, etc. [...]. En rossellonès, manteniment d’aquesta sonoritat en canvi, el que compta és l’africació, però no la sonoritat, que és oscil·lant, amb més proclivi- ajuda a explicar l’existència de les va- tat —això sí— cap a la variant sonora». riants palatals sonores catalanes 417. A Alella, per ex., encara que el meu (granatja o garnatja). Aquestes for- informant principal digués garnatja, un altre mes haurien sofert un canvi del punt veí del poble pronunciava garnatxa. A més, d’articulació però mantenint la so- mentre que a Mont-roig del Camp vaig sen- noritat: [-atza > -atja]. | De fet, no és tir clarament la sonorització palatal, aquest exacte, tal com apunta el DCVB (s. so [-'adə] era molt més vacil·lant a la prope- granatxa), que l’africament de la pa- ra vila de Riudoms. 418. Abans, és clar, que s’acomplís l’en- creuament granatxa, generalitzat avui a la 414. Tinguem present que el caràcter pa- Cat. central. latal de la /s/ en valencià dóna plurals dialec- 419. També s’ha estès des de l’esp. occi- tals del tipus paretx. dental fins al gallec (garnacha), però deu ser 415. La sonorització també va arribar al un fenomen recent. A Portugal, en canvi, cap sard: granazza, vernazza, etc. lexicògraf no recull aquest ampelònim. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 137
LÈXIC 137
I ho fa, a l’Aragó catalanòfon, des- les variants de garnatxa ocupen plaçant variants tan arrelades com bona part de l’àrea lingüística con- granatxa o com l’arcaisme vernat- tinental, llevat de la Marina d’Ala- xa; i, al País Valencià, important un cant i del cat. insular, on sols conei- ampelònim septentrional descone- xen giró.421 | V. lledoner. gut fins fa ben poc.420 | És, per tant, P. ROMÀN. ◊ ESP.: garnacha molt improbable el periple propo- «(Aragón, 1734) Especie de uva sat per Piqueras: «degueren ésser els roxa, tirando a morada, de la qual se mercaders genovesos que, durant el hace un vino especial» [Aut.]; «(a. segle XV, importaren a Alacant una 1814) Cepa robusta. Racimo grue- nova varietat de ceps: el vernaccia so, apretado. Uvas redondas, ne- [...]. La corrupció lingüística con- gras» [ap. COMENGE, 75]; «1ª doc. vertiria la vernaccia en garnatxa, guarnacha, 1613 (con referencia a mot que des d’Alacant s’estendria a un vino italiano)» [DECH, III, tot el món» [Vins, 21]. | No accepto 100]; «(aragonés) Clase de uva que aquest origen alacantí per dues ra- es dulce» [DPar]; «(Olite) Grano ons de pes: en primer lloc, l’escas - menudo, negro. Se emplea para sa i tardana presència d’aquest am- vino tinto y claro y es variedad que pelònim en el val. meridional. I, en produce grado. Los racimos no segon lloc, l’existència d’un paral·le- grandes, los granos bastante separa- lisme fr. garnace, documentat ja el dos, de buen gusto y muy dulce» 1316; a més de nombroses variants [ECHAIDE, 153]; «(Huesca) Clase de antigues del tipus gar-/guar- en els uva» [DAn]; «uva fina, buena para parlars sards, calabresos, sicilians, mesa» [DUso, s. uva]; «(El Bierzo) etc. (v. p. romàn.). Clase de uva blanca» [ARIAS, 128]. | SIN.: Piqueras ha escrit sobre la garnacha blanca «(a. 1814) Raci- garnatxa: «vidueño conocido tam- mos muy prietos, uvas dulcísimas» bién como Alicante en Cataluña, [ap. COMENGE, 75]. | garnacha en- vernassa en Sant Mateu y giró o gi- carnada «(Olite) Variedad de gar- ronet en la Marina» [Guía, 119]. | nacha de este color» [ECHAIDE, 164]. Certament, no tinc gaires dubtes | garnacha roja «uva de mesa de ese sobre l’equivalència entre garnatxa color, de grano grueso y piel muy (o vernassa) i giró (o gironet), enca- resistente» [DUso, s. uva]. | garna- ra que no pugui dir el mateix pel che o garnacho «(Asturias occ.) que fa a alicante. D’entrada, a la Cat. Uva negra; ácida y resistente» Nord, l’àrea dialectal d’aquest da- [AVes, 304]. | garnacho blanco, rrer se superposa sovint amb gar - garnacho tinto «(La Rioja) Vides natja (v. alicante; cf. també tintore- ra). | A banda de la coincidència en les descripcions, podem veure com 421. En algun cas aïllat, la coincidència le- xicogràfica entre garnatxa i giró s’explica per una diferenciació semàntica. Per ex., el DAlg 420. També en esp. ocupa una àrea sep- recull, a més de l’esperat raïm giró, un vi de tentrional. Així, la lexicografia aragonesa re- guarnatxa. El préstec italià en aquest cas és la cull sempre garnacha; terme absent, en canvi, referència a una classe de vi «especial», no pas a les obres castellanes o murcianes. a un ampelònim concret de l’alguerès. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 138
138 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
procedentes de Aragón» [MAgr, guarnascia, guarnazza, guernas- 27]. | granacha «(Teruel) Clase de cia, varnazza (mil.); vernasa (guas- uva» [DAn]. ◊ FR.: garnace «(a. tall.); vernacia (romagn.); gornac- 1316) Vin» [ap. TLF, IX, 475]. | cia (cal. merid.); varnaccia (sic.); granache «(Gard, 1806) Plant» [ap. guarnaccia (sec. XVIII; niss.-enn.; DncF, 175]. | grenache «(a. 1835) agrig. occ.; palerm. centr.; cal. Variété à grains noirs, ronds» [ap. sett.)» [ap. THBuc, 168]. | vernac- DPF, s. rasin]; «Cépage à gros cia nera «(Veneto, 1569) Cépage» grains, très doux, blanc ou noir | [ap. CTal, 522]. | vernac(c)iuola e (XIV s.) Vin produit par ce cépage» «(a. 1398; a. 1542; fior. a., 1345) Vi- [TLF, IX, 474-475]. | grenache tigno e qualità di vino; vernaciole blanc «(a. 1888) Cépage productif, (prat. a., 1399); vernazzola (trent.); à grosses grappes compactes, à vernazole (pav.)» [ap. THBuc, grains moyens, légèrement ovoïdes, 169]. | vernazza «(Bologna, 1651) vert jaune, à peau épaisse» [DncF, Raisin blanc» [ap. CTal, 529]; «(XIII 174 i 176]. | grenache gris «(a. 1888) sec.; a. 1892), vernazzina (Ferrara, Cépage productif, à grosses grappes XV sec.), uva vernazzola (Brescello, compactes, à grains petits, légère- XVI sec.)» [ap. DEI, 4027]. ◊ LL. ment ovoïdes, gris violacé, à peau MED.: de Vernaça «(XIII sec.) Vinum épaisse» [DncF, 174 i 176]. | grena- nascitur in quadam contrata que che noir «(a. 1888) Cépage produc- Vernatia appellatur» [ap. DEI, s. tif, à grappes moyennes, compactes, vernàccia]. | de vernacia «(a. 1306) à grains moyens, sphériques, d’un Vinum optimum et in substancia noir bleuté, à peau épaisse» [DncF, valde purum» [ap. GUAL, 453]. | 174 i 176]. | vernache «(2e moitié vernace «(piem., 1468) Uve; (de) e XIII s.) Sorte de vin doux» [ap. TLF, vernacium (a. 1288; a. 1629) Vi- IX, 475]. ◊ IT.: granazzo «(Re- num; guarnazinum (a. 1302) Vi- gion. merid.) Vitigno alicante» num; vernachinum (Orvieto, 1334, [GDLI]. | guarnaccia niura «(Sici- a. 1596) Vinum» [ap. THBuc, 168- lia, 1696) Maiore, longiusculo, ac 169]. | vernacie «(a. 1393) Vinum» duriusculo fructu nigro, immaturo [ap. DU CANGE, V, 202]. ◊ OCC.: mori facili, maturo decidere» [CU- granacho, grenacho «(a. 1886) Gre- PANI, 235]. | guarnaccia vranca nache, cépage, à raisin noir, préco- «(Sicilia, 1696) Vitis pilulato viridi ce; vin de liqueur que l’on fait avec fructu, nigrus maculis guttato, sa- le grenache, v. alicant, roussihoun | poro, egregium, albumque vinum Vin de granacho: vin de grenache. faciente» [CUPANI, 235]. | vernaccia Conférer ce mot avec le b. lat. ver- «Specie di vino generoso e dolce ed nachia, it. vernaccia, espèce de vin anche l’uva e il vitigno che lo pro- blanc» [TdF, s. granacho]. ◊ duce, proveniente da Vernazza in PORT.: garnacha «(Galicia) Uvas prov. di La Spezia» [DEI, 4026]; negras» [DEGC, s. uvas]; «Da mu- «(c. 1350; a. 1400; tosc.) Vitigno e cho vino, el racimo no es muy ce- uva che produce; vernazza (berg. a., rrado, las uvas tiñen mucho. Con 1429; trent. or.); vernassa (piem. poco azúcar, de calidad regular» 1815; lomb. or.); goarnassa (piem.); [POSADA, 250]. ◊ SARD: «carnàccia Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 139
LÈXIC 139
(contado di Cagliari), granàz- garrut de Lleida com una subvarietat za (Cuglieri, Scano Montiferro, de monastrell i l’anomenava monas- Nuoro), vernaccìna (Ogliastra), trell garrut. Del monastrell se n’ha vernàzza (Oristano) (a. 1889) Vite destacat sovint la tendència natural a vernaccia» [CARA, 93]. | granazza corbar els sarments. Això fa que «(a. 1780) Uve bianche [...] di grani s’enrosqui amb facilitat als arbres i lunghi e grossi» [MANCA, 27]. | var- que valgui per a emparrar.422 Resulta naccia «(a. 1866) Tantu s’axina, che fàcil imaginar que una varietat així su binu» [DSI, s. Àxina]. | vernác- pugui haver portat els parlants a de- cia, cranaccia «(a. 1837) Vitis auste- rivar-la de garra (Æ garrut). ra» [ap. CHERCHI, IV, 205]; «grappo- SIN.: Segons la RevSI [XX, p. 294 i li piccoli, serrati, con acini piccoli a 311] cal considerar geosinònims es- buccia sottile, e succo molto dolce» quitxagós (o escatxigós) i garrut. Per- [DEIDDA, 307]. | «vernáccia, var- sonalment, no veig gens clara aques- náccia (log., camp.); vernáttsa ta proposta del moment que les (Orosei); garnáccia (contado di Ca- principals descripcions de l’esquit- gliari); granáccia, granáttsa (Oris- xagós i del garrut no coincideixen tano e dintorni) varietà di vino ad pràcticament en res. | Una altra cosa uva bianca» [DES]. és la sinonímia entre monastrell i gar - rut, com apunto a l’apartat etimolò- garnatxa tintorera f. Æ tintorera. gic (v. supra). Recentment, diverses fonts els han considerat sinònims: 108 garrut m. DOC.: (a. 1871) «Garrut» «monastrell. També es denomina [RevSI, XX, 261]. | (Lleida, 1878) Garrut» [TORRES, 43]; «Monastrell. «garrut» [Estud., 86]. Recibe también los nombres de mo- À. DIAL.: garrut (Savallà del rastrell y garrut» [Enc., IV, 22]. | Comtat, Guimerà, Tremp) [TrL]; L’única dificultat a l’hora d’acceptar (Conca de Barberà) [Enc., IV, 22]; aquesta sinonímia és que a Sopeira, (Aguiló, Sopeira, Cervera, Vimbo- segons l’ALDC, parlen dels moras- dí) [ALDC]; (Sarral, Belianes) tells i també d’uns raïms garruts. [FAVÀ]. Probablement es tracta d’un intent DESCR.: garrut «raïm negre, de dels informants locals per aportar gra rodó, bo per a fer vi» [TrL]; «ra- una sinonímia ampelonímica que cimos de tamaño medio, compac- semblen no conèixer gaire bé.423 tos. Las bayas son esféricas y pe- P. ROMÀN. ◊ ESP.: Cf. garrilla queñas de hollejo negro. Los vinos «(Umbrete, 1807) Vidueño que se necesitan cierta crianza para suavi- estima para vino» [ap. ABELA, 268]. zarse» [Enc., IV, 22-23]; «vid de uva tinta» [GIRALT, 18]; «cep de raïms primerencs, de grans dolços, amb la 422. I no és gens estrany tampoc que en val. meridional rebi el nom de gaiata per la pellofa prima» [FAVÀ]. mateixa forma corbada (cf. gaiata). ETIM.: Crec que cal explicar l’eti- 423. El caràcter muntanyenc (i, en conse- mologia d’aquest ampelònim amb qüència, poc vitícola) d’aquesta localitat no l’ajut dels seus geosinònims. El 1871, diu gaire a favor d’una gran coneixença ni d’u- la RevSI [XX, p. 295] ja parlava del na gran varietat de ceps. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 140
140 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
109 gateta f. DOC.: (Val., 1791) «Gate- Pot ajudar a refermar la meva hipò- ta» [JAVal, 31]. | (a. 1877) «De ga - tesi el manteniment del sintagma teta» [ap. VVV, 79]. preposicional complet a diverses po- À. DIAL.: de gateta (Carlet) [TrL, blacions valencianes: (raïm) de gate- s. vi]; (Alfafar, Picassent) [ALDC]; ta.425 Segons això, hauria de ser una (Aielo de Rugat, Jesús Pobre) [FA- varietat indicada per a convertir el VÀ]. | gateta (Morvedre) [DAg]; seu most en aiguardent.426 La dolçor (Tarragona, Vinaròs, Borriana, Al- que li atribueixen algunes definicions baida) [TrL]; (Tortosa, País Valen- pot afavorir aquesta teoria: per a l’e- cià) [DCVB]; (Algímia de la Baro- levat grau alcohòlic de l’aiguardent nia, Benifairó de les Valls, Casinos, convenen els raïms ensucrats.427 | En- Vilamarxant) [ALDC]; (Artés, Llí- cara que els àrabs no tinguessin una ria, Montserrat d’Alcalà) [FAVÀ]. | cultura important del vi, sí que con- gateta blanca, gateta negra (Alcalà reaven un mínim de varietats. En de Xivert) [ALDC]. | negret de ga- aquest cas es devia tractar de la varie- teta (Pego) [ALDC].424 tat bàsica per a la destil·lació d’alco- DESCR.: (de) gateta «uva negra de hols.428 | Una altra interpretació eti- racimo grande, con el grano claro mològica podria cercar una relació de pulpa y piel fuertes, pero de jugo semàntica entre aquest ampelònim i dulce. Esta uva es buena para comer diversos derivats del mot gat que y de guarda y para vino» [JAVal, 31]; serveixen per a definir l’embriaguesa «especie de uva morada muy tem- alcohòlica.429 I encara es podria bus- prana» [DMGa]; «Raïm blanc | Raïm negre, de pell fina i molt dolç» 425. De fet, el punt més feble d’aquesta [TrL]; «vi» [TrL, s. vi]; «varietat de proposta és l’absència d’una variant *gata, la raïm de gra vermellós, no gaire gros, qual demostraria el caràcter diminutiu d’a- primerenc» [DCVB]; «cep de raïms quest gateta. Tot i això, del parònim eivissenc mitjancers i apinyats, de maduració rata sí que n’hi ha una variant valenciana di- primerenca. Gra blanc (o negre) i minutiva: rateta (cf. rata). 426. No falten a la península Ibèrica am- rodó, de pell fina» [FAVÀ]. | negret de gateta «raïm per fer vi» [ALDC]. pelònims com el mallorquí calop aiguarden- ter, l’aragonès aguardentera o l’andalús uva ETIM.: És possible que el diminu- de aguardiente (v. calop aiguardenter), els quals tiu gateta provingui de l’àrab gatta fan referència a varietats destinades sobretot a ‘alambí per a destil·lar aiguardent’. la destil·lació d’esperits de vi. 427. També vull destacar que el TrL (s. vi) 424. Encara que no trobi cap paral·lelisme parla del vi de gateta. S’ha de tenir present romànic del gateta, sí que sovintegen els que que, en català, només les millors varietats de fan referència al negret. Cf. l’occità: «negret, raïm esdevenen també un nom de vi específic negreto, neret (languedocien), variété de rai - (vi malvesia, vi macabeu, vi garnatxa, etc.). sin noir» [TdF, II, 402]; l’italià: «negrétto, 428. No cal dir que la intransigència alcorà- nerét to/- a (anche neirèt), vitigno coltivato in nica va conèixer moments de relaxació alcohòli- Piemonte e in Romagna» [GDLI]; el sard ca. Veny [Mots, 47], per ex., recorda les odes al «nieddèdda (= negreta), vite negra-molle» vi d’un poeta islàmic en la València del s. X. [CARA, 91]; i el retoromànic: «vid negratt (= ra - 429. Són, per ex.: gatera ‘borratxera’ a Ei- ïm negret) (friul.) varietà di vite che produce vissa i a Mallorca, i engatar-se ‘emborratxar- uva con acini rosso-scuri» [ap. THBuc, 191]. se’ al Matarranya, a Mallorca, etc. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 141
LÈXIC 141
(de) gateta
FIGURA 8. Mapa de la gateta. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 142
142 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
car una relació, més improbable, no pertanyen a les varietats vinífe- amb variants del tipus colló de gat o res europees (v. planta americana). A popa de gata.430 Sarral m’expliquen que es tracta d’un raïm bord que fan les soques 110 gatxeta f. À. DIAL.: gatxeta (Jesús dels ceps americans, especialment si Pobre) [FAVÀ]. estan poc cuidades i no es reta- DESCR.: gatxeta «raïm negre per a llen.432 Cf. escorcelló. vinificació» [SIMÓ, 331]; «cep de raïms grossos i esparsos. Gra negre, 112 gira-sol m. À. DIAL.: gira-sol (Fre- gros i rodó, amb la pell fina. Bo per ginals) [DCVB]. a fer vi i encara millor per a menjar, DESCR.: gira-sol «varietat de raïm donada la seva dolçor» [FAVÀ]. blanc, de gra gros, rodó i fort» ETIM.: Ampelònim fruit d’una [DCVB]. adap tació lèxica de l’espanyol (< ga - ETIM.: Ampelònim que s’explica cha ‘inclinada, cota’). El manlleu al per la relació establerta amb el gira- català, però, presenta una parcial sol. Segurament es tracta d’una moti- adaptació morfològica: diminutiu vació cromàtica, ja que la caracterís- en -eta. | La motivació que explica el tica principal d’aquesta planta és el cep gatxeta ha de tenir a veure amb canvi de colors en funció de l’orien- la forma inclinada, baixa, de les tació solar. A continuació, llegeixo al sarments. Tal com deu passar amb DCVB (s. gira-sol) que també s’ano- l’ampelònim esp. rastrera blanca menen així «la roba fina teixida amb [ABELA, 324], derivat de arrastrar fils de diversos colors» i «un cuc de (= arrossegar). I, probablement, tam- molts colors». Igualment, el mateix bé com passa amb l’ampelònim ca- DCVB (s. gira-solat) aplica l’adjectiu talà, d’origen occità, terret (< terra).431 a tot allò «que té varietat de colors a manera de gira-sol». | El raïm gira- 111 gavarro m. À. DIAL.: gavarro (Cer- sol, doncs, té uns grans tornassolats velló) [ALDC]; (Sarral) [FAVÀ]. que produeixen reflexos de color DESCR.: gavarro «raïm negre, clar en funció de la llum. Això sí, semblant al carrega-rucs. La pro- sempre oscil·lant entre el daurat i el ducció fluctua d’un any per l’altre» ros, ja que es tracta (segons la des- [ALDC]; «cep americà sense em- cripció) d’un raïm blanc.433 peltar que fa de tant en tant uns raïms bords» [FAVÀ]. 113 giró o gironet m. DOC.: (Felanitx, ETIM.: L’ampelònim gavarro for- 1614) «verema de girons» [ap. ma part d’aquell grup de vitis que DCVB]. | (l’Alguer; 1683, 1684)
430. Ara bé, les descripcions d’aquests 432. El DCVB (s. gavarro) ja es refereix a raïms de taula (v. respectivament colló de gall i un «lluc que surt al peu del cep empeltat, i que mamella de vaca) no coincideixen gens amb les cal tallar perquè no xucli la substància a la del gateta. planta». 431. En aquests dos casos l’etimologia és 433. Sobre l’ambigüitat dels matisos cro - més clara i les definicions reflecteixen que les màtics, v. el meu apartat «Motivació cro mà - sarments s’acaben arrossegant per terra. tica», p. 398 i següents. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 143
LÈXIC 143
«giró» [BOSCH, 365]. | (a. 1701) «Per | gironet (Benissa) [COMENGE, mitx cortinello de vi de giró» [ap. 221];438 (Marina) [Guía, 119]; (Be- DCVB, s. quartinel·lo]. | (l’Alguer, nimantell, Benissa) [valMB, 239- 1823) «Giró de Spagna.434 Girò ne- 240]; (Pego, Tàrbena) [ALDC]; gra. Girò vargiu»435 [ap. BOSCH, (Polop) [FAVÀ]. 620]. | (men., c. 1830) «girò» DESCR.: giró «raïms blancs apre- [DFeb].436 | (val., 1891) «gironet» ciats per a la taula» [Die B., I, 257]; [DMGa]. | (mall., 1892) «del most / «Mena de cep o raïm | Vi dolç» de moscatells y batistes, / pansals, [DAg]; «raïm negre o vermellenc de granatxes, girons» [ap. DCVB, s. gra rodó o petit amb pell gruixuda» pansal]. | (Mall., Men.; 1897) «girons [TrL]; «varietat de raïm de grans re- [...] giró» [Die B., I, 257 i II, 342]. lativament petits, rossencs i molt À. DIAL.: de geronet (Altea) dolços» [DCVB];439 «raïm de gra [ALDC]. | de giró (Xàbia) [ALDC]. mitjancer, molt bo per a menjar i per | giró (eiv.) [PzCab, 147]; (Mall.) a fer-ne vi; és primerenc» [DCVB, [CERDÀ, 111]; (Mall., Men.) [DAg]; s. raïm]; «cep primerenc de raïms (Andratx, Artesa de Segre, Marratxí, mitjans i apinyats. Molt dolços per a Maó) [TrL]; (cat. oriental, cat. oc - menjar, però poc productius a l’hora cidental, baleàric) [DCVB];437 (la de vinificar; tot i que donen color al Marina) [Guía, 119]; (l’Alguer) vi blanc. Gra morat, rodó i petit. De [DAlg]; (Ciutadella, es Migjorn Gran, pell ben fina i amb una cua seca, Pollença, Sineu, Montuïri, Eivissa) trencadissa» [FAVÀ]. | girò «rèm. [ALDC]; (Consell, Porreres, Santa Uva negra y dulce. Morillon» Agnès de Corona, Sant Agustí des [DFeb]. | giró boval «varietat de Vedrà, Jesús Pobre) [FAVÀ]. | giró reïm per ser consumit directament» boval (Formentera) [RIBAS, s. raïm]. [RIBAS, s. raïm]. | gironet «especie de uva negra» [DMGa]. ETIM.: Trobo dues propostes dife- 434. El 1882, un botànic italià també dife- rents per a resoldre l’etimologia de rencia a Sardenya un «Girone comune» d’un giró: 1) «giró, també aquesta deno- «Girone di Spagna» [ap. VODRET, 9]. minació degué extraure’s d’una an- 435. SCet [p. 48] parla d’un raïm sard anomenat Bargiu a Dorgali, i Vargia (en fe- tiga denominació raïms gironins, mení) a Nuoro. I CHERCHI [II, p. 128] hi afe- car es tracta d’una mena de raïm pe- geix: «il girò, detto anche vargiu [< ll. VARIUS] tit, i es cregué que -ins era sufix di- che vuol dire ‘vaio’». BOSCH [p. 638], d’altra minutiu que es referia a aquei - banda, recorda que en català cal llegir varju xa petitesa» [DECat, IV, 513];440 (v. també barriadorja). 436. Variant amb vocal oberta -ò que sembla contradir-se amb allò que recullen el 438. Grafiat «Chironet» en l’obra caste- TrL i l’ALDC a les tres principals poblacions llana de COMENGE. de Menorca. Igual feia el VHos [p. 62]: girò. 439. El DIEC (s. giró) copia exactament Potser les divergències són sols fruit de l’orto- aquesta definició del DCVB. grafia prefabriana del s. XIX. 440. Encara que Coromines no ho detalli, 437. No trobo ni rastre (i veig difícil tro- podem comparar aquest fenomen amb la re- bar-ne) d’aquest giró en el cat. oriental (no ba- ducció d’antropònims com Barceló < barcelo- leàric) de què parla el DCVB. ní, Tarragó < tarragoní, etc. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 144
144 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
2) «podríem aventurar que noms de toscana o provenzale, il monica,443 raïm com giró [...] remunten al res- la vernaccia e il girò» [p. 542]. pectiu cognom d’algú que va intro- SIN.: V. garnatxa. duir el cep en qüestió» [Mots, 56]. | P. ROMÀN. ◊ SARD: girò «(a. 1866) M’inclino per la interpretació del Àscina niedda, de sa cali si fait unu DECat per dues raons. En primer binu squisitu e dulci» [DSI]; «vino lloc, és ben probable que fos preci- di color rosso rubino, è dolcissimo» sament l’Empordà el punt d’intro- [VODRET, 14]; «il grappolo quasi ducció original de la garnatxa, sinò- spargolo; l’acino medio, con buc - nim prou confirmat d’aquest giró. cia nero-violacea, polpa consisten- Un altre sinònim antic igualment te, dolce, di sapore neutro» [DEID- fiable, el lledoner, també fa referèn- DA, 293]; «(a. 1837) Raïms negres o cia a l’origen toponímic gironí del vermellencs de grans arrodonits» raïm, si acceptem que deriva del to - [ap. BOSCH, 638]. | girò arrubiu pònim Lledó d’Empordà (v. lledo- (= ros), girò barzu (= moreno), ner). | En segon lloc, el caràcter di- girò de Spagna, girò nieddu (= ne- minutiu que els parlants atorgaren a gre) «uva da vino fino» [COSSU, 258]. | la forma gironí, tal com proposa girone di Spagna «(a. 1882) Varietà Coromines, s’ha mantingut d’algu- nera o rossa» [ap. VODRET, 9]. | gi- na manera al País Valencià. Així, roni «(campidanese) Uva da vino tant al DMGa valencià com a la Ma- comune» [DISC, s. vite]. | zirone rina d’Alacant, trobo sovint una «(Sàsser, 1671; a. 1780) Uva gentile forma diminutiva ge-/gironet.441 | di grani rotondi, primitiva» [ap. No tinc cap dubte tampoc sobre BOSCH, 638]. | zirone bàrzu «(a. l’origen català de l’ampelònim que, 1780) Uve di color rosseggiante» des de l’Alguer, ha acabat arrelant a [MANCA, 27]; «varietà di Vite a la resta de Sardenya. En conseqüèn- grappoli mediocri e serrati; con aci- cia, la subvarietat giró d’Espanya, ni neri-rossastri, di sapore dolce» citada per autors sards i catalans al [ap. BOSCH, 638]. | zirone di Spagna llarg del s. XIX, confirma la pro- «(a. 1780) Uve nere. Di grani roton- 442 cedència catalana. | No faig, per di più grandi» [MANCA, 27]. | zirone tant, gaire cas de l’origen que pro- rùyu (= roig) «varietà di Vite» [ap. posa ANATRA per al manlleu sard BOSCH, 638]. girò: «Di tutti i vitigni ricordati, se- condo alcuni, sarebbero [...] d’intro- 114 godella f. À. DIAL.: godella (Monte- duzione benedettina (secoli XII-XIII), sa) [ALDC]. DESCR.: godella «classe de raïm» [ALDC]. 441. Adaptada, és clar, a la morfologia va- lenciana, que, en lloc de -í, utilitza quasi ex- clusivament el sufix -et com a diminutiu. 443. Certament, l’ampelònim sard moni- 442. Com fa notar BOSCH, amb encert: «cal ca sí que sembla tenir un origen «monacal». tenir present, però, que l’apel·latiu d’Espanya, En canvi, la vernatxa devia arribar per la in- en la historiografia sarda no respon necessària- fluència del comerç amb Ligúria, d’on prové ment al període estrictament castellà, sinó tam- aquesta varietat (v. garnatxa); no pas de la Tos- bé al precedent catalanoaragonès» [p. 637]. cana o de Provença. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 145
LÈXIC 145
ETIM.: Ampelònim manllevat molt [DEGC, s. uvas].448 | godelha, go- probablement al portuguès.444 En delho «(Orense) Cepas muy anti- aquesta llengua trobo molta infor- guas. Pequeña, racimo cerrado, de mació sobre godelho i sobre la seva sabor agradable, pero da poca canti- variant més antiga: agudelho [a. dad. Tiene forma algo ovalada. Muy 445 1531]. La solució etimològica ja és sabrosa» [POSADA, 250]. | Cf. agu- donada pel DdeF, que, lacònica- delho «(Lamego, 1531) Casta do ment, fa derivar l’ampelònim agu- vino de peesam de muita soma» [ap. delho de l’adjectiu agudo ‘agut’,446 CTal, 521]; «o agudenho (Doiro, sens dubte per la forma punxeguda Alentejo) Casta de uva. De Agudo» del gra. | Segons això, descarto qual- [DdeF]. | Cf. godelo «(Trás-os- sevol relació amb els topònims va- Montes) Casta de uva branca» lencians Godella i Godelleta447 per- [DdeF]. què crec que seria massa casualitat que Cf. godenho «casta de uva» els paral·lelismes portuguesos fossin [DdeF]. | Cf. godilho «(Algarve) sols fruit d’una paronímia. Variedade de uva branca» [DdeF]. P. ROMÀN. ◊ ESP.: godello «(Sala- manca, Zamora, Valladolid, Palen- 115 gorru m. DOC.: (a. 1871) «Gorró» cia, León) Cepa blanca para vino» [RevSI, XX, 315]. [MARCILLA, 108-109]. | Cf. agudilla À. DIAL.: garró (Sitges) [SADURNÍ, (Lleó), agudillo (Salamanca) «(a. 20]. | gorró (Vilanova i la Geltrú) 1885) Variedad de uva» [ABELA, [TrL, s. raïm]. | gorru (Mall.) [TrL, 314]. ◊ PORT.: godella «(Galicia) s. raïm]; (Vilves) [FAVÀ]. Uvas blancas» [DEGC, s. uvas]. | DESCR.: garró o gorró «raïm» godello «(Galicia) Uvas negras» [SADURNÍ, 20]. | gorru «classe de raïm» [TrL, s. raïm]; «cep de raïms negres per a fer vi. Gra mitjà i rodó, 444. Potser amb la intermediació de l’es- amb la pell forta» [FAVÀ]. panyol, llengua que també ha manllevat el go- ETIM.: Coromines ha escrit: «bor - dello portuguès; com a mínim a les províncies ró ‘rudiment que conté en germen frontereres amb Galícia i Portugal (Salaman- ca, Zamora, Palència, etc.) tanys, fulles i flors’ [...] pronunciat 445. Cf. l’ampelònim occ. agudet (Tarn- familiarment garró [...]. D’altra et-Garonne), «qui donnait un vin spiriteux de banda no hi ha res que s’oposi a ad- bonne qualité» [ap. ODART, 102]. metre que ja el llatí vulgar va formar 446. El que ja no fa el DdeF és relacionar sobre BURRA, en el sentit de ‘minú- el seu agudelho (o agudenho) amb unes altres cies, menudalla’, un derivat *BUR- variants que també recull, com godelo, go- RIONES aplicat al granellut borrissol denho i godilho (v. p. romàn.); relació que de petits borrons que formen els trobo prou evident, malgrat l’afèresi de la vo- gèrmens, i després *BURRIO ‘brotet cal inicial. 447. I encara els esmento perquè a Mont- serrat d’Alcalà m’explicaren que va ser preci- 448. No és gens estrany que aquest am- sament la Godelleta el lloc d’on es va estendre pelònim conegui una subvarietat blanca i una a bona part del País Valencià un raïm importat de negra, però no crec que la tria de gènere de França anomenat originàriament cardenal (godella/godello) serveixi per a diferenciar-les (cf. cardinal). cromàticament, com fa creure aquesta obra. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 146
146 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
menut’ [...]. Wartburg veu una oliva» [BOSCH, 365]. | (l’Alguer; comprovació en una forma llgd. i 1686, 1801) «gra de oliva, grà de uli- prov. mod. bourro “commencement va» [BOSCH, 365]. d’un bourgeon de vigne”, també DESCR.: gra d’oliva «uve nere, o usada en fr. bourre i en algun pa- di colore» [ap. BOSCH, 620]. tuès d’oïl, però segurament té raó ETIM.: No hi ha dubte que el fet M-L en admetre que això són deri- que aquesta varietat té els grans en vats regressius de l’occ. bourroun» forma d’oliva (o sigui, més aviat [DECat, II, 130]. | Aquesta explica- llarguers) és l’explicació etimolò - ció pot ser un primer indici per a gica del gra d’oliva alguerès.450 Se- acla rir l’etimologia de l’ampelònim gons BOSCH: «Probablement es trac- ga-/gorró i dels seus hipotètics pa- ta d’una denominació genuïnament ral·lelismes romànics (el moscatel algueresa, sense correspondència en gorrón d’Andalusia i el goron del cat. ni en els altres parlars sards» Valais). Sembla, doncs, que tots ple- [p. 639].451 | Això no obstant, Itàlia gats fan referència al borró o ull de és un dels territoris on apareixen la planta. Al cap i a fi, el canvi inicial més variants relacionades explícita- (bo- > go-) pot explicar-se per una ment amb aquesta motivació oligo- simple equivalència acústica B = G. forme. Em refereixo a les antigues Cf. Veny [Bolerany, 101-127]. Però variants napolitanes i sicilianes dels aquest suposat origen em dificulta s. XVI i XVII (au-/olivella, au-/olivea, qualsevol explicació motivacional, olivedda). Igualment, també hi ha especialment per a la variant gorru, força variants occitanes documen- única de la qual tinc dades de pri- tades des de principis del XVIII (auli- mera mà.449 vetos, olivetto, oulivén, óulivetto). P. ROMÀN. ◊ ESP.: Cf. moscatel Tanta variació romànica, unida a la gorrón «(Málaga, 1791) De esta uva presència literària llatina (oleagina), se saca buena pasa, la mas aprecia- no deixa cap dubte sobre la presèn- da» [JAVal, 17]; «(a. 1896) Cepa cia en el llatí d’aquesta motivació delgada. Racimos pocos; pezón le- semàntica, la qual ha perdurat en ñoso. Uvas muy obtusas, duras, dues llengües romàniques: l’occità carnosas; sabor y olor almizclado, dulce, tempranas. Dan buenos vi- 450. En aquest sentit s’expressen els eti- nos y se venden para fruta» [HI- mologistes italians, encara que els seus pa - DALGO, 147-148]. ◊ OCC.: Cf. go- ral·lelismes ampelonímics no siguin tan explí- ron «(Bovernier) Cépage rouge | cits com en català. Segons THBuc [p. 192]: (Valais) Vin rouge courant» [ap. «Olivella, lat. OLIVA + suff. -ILLA per la forma DECat, IV, 576]. degli acini simili ad una oliva»; i segons BAL- DANI: «olivetta, uve che presentavano caratte- ristici acini un po’allungati simili alle olive» 116 gra d’oliva m. ANT. DOC.: (l’Alguer, [p. 44]. 1683) «budronis de raim de gra de 451. És correcte; encara que aquesta ma- teixa motivació ampelonímica sigui força do- 449. Prefereixo no aventurar-me pel pe- cumentada en uns altres àmbits romànics, i en rill d’acabar esmentant parònims sense cap re- el mateix llatí clàssic (s. I dC), no la trobo en- lació. lloc més de l’àrea lingüística catalana. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 147
LÈXIC 147
i l’italià, però també en el català de pointus, que l’on confit souvent à l’Alguer. l’eau de vie» [TdF]. P. ROMÀN. ◊ FR.: Cf. olivette «(Bou ches-du-Rhône, 1784; a. 1804) 117 gra gros m. À. DIAL.: gra gros [...] on n’en fait pas de vin, ce raisin (Mequinensa, Riba-roja d’Ebre) est bon à manger pendant l’hyver» [ALDC]. [ap. DncF, 268]. ◊ IT.: Cf. olivedda DESCR.: de gra gros «raïm mitjà o «(Sicilia, 1696) Vitis racemo om- gros; gra blanc i verd, allargat, gros nium tenerrimo, acino olivi minoris de pinyols grossos i gust caracterís- nigri forma, rubris nigrescentibus, tic, molt dolç. És de collita tardana» durulis ac praedulcibus» [CUPANI, [IBAR, 62-63]. 233]. | Cf. olivella «(Neapoli, 1584) ETIM.: Com ha explicat Veny: Uva» [ap. CTal, 522]; «(a. 1809) «Altres característiques del raïm Specie di uva bianca e rossa; auli- poden ser la base dels seus noms véa, aulivella (cal. sett.); olivea [...] la dimensió del gra: gra-gros» (sic.)» [THBuc, 192]. | Cf. olivetta [Mots, 60]. Ja es veu, si s’ha de jut- «diverse uve, sia da tavola che da jar pels nombrosos paral·lelismes vino, che presentavano acini un romànics, que el fenomen no és ex- po’allungati» [BALDANI, 44]. ◊ clusiu del català. LL. CL.: Cf. oleagina «(a. 77 dC) SIN.: V. moscatell romà; v. riba-rojà. Vigne nommée d’après sa ressem- P. ROMÀN. ◊ ESP.: Cf. gordal blance avec l’olive» [PLINE, XIV, «(Madrid, 1896) Cepas muy gran- 36]. ◊ OCC.: Cf. aulivetos «ou Tes- des. Racimos muchos, muy grandes, ticule de Gau. (a. 1715) Espèce des apiñados; pezón tierno; uvas gran- plus communes, & des premières à des, muy obtusas, de color blanco meurir» [ap. DncF, 268]. | Cf. auli- verdoso, de gusto agradable. Varie- veto blanquo «(a. 1715) Vitis aci - dad para fruta. Produce vino, pero nis albidis, acuminatis» [ap. DncF, muy flojo» [HIDALGO, 140-141]; 268]. | Cf. olivetto «(a. 1772) Blanc «(Vélez, Baza, Huéscar; 1814) Uvas et noir» [ap. DncF, 268]. | Cf. ouli- que se estiman para mosto» [ap. 452 vén «(a. 1886) Variété de raisin à COMENGE, 225]. | Cf. gordala, gor- grains ovales et noirs» [TdF]. | Cf. dera «(Cuenca, 1885) Vidueños» óulivetto blanco «(Provence, Lan- [ABELA, 237]. | Cf. gordaria «(ara- guedoc; 1859) Raisins de table très- gonés) Clase de uva que tiene los lâches; longue grappe» [ODART, granos gruesos» [DPar]. ◊ IT.: Cf. 403];453 «(a. 1886) Variété de raisin, grossara «(a. 1679) Specie di uva; à grains oblongs pointus, que l’on (a. 1809) uva grossaria» [ap. THBuc, confit souvent à l’eau de vie» [TdF]. 186]. ◊ OCC.: Cf. gourdoux «(Gi- | Cf. óulivetto negro «(a. 1886) Va- ronde, 1859) Vigne» [ODART, 134]. riété de raisin, à grains oblongs ◊ PORT.: uva-gorda «(Leiria) Cas- ta de uva» [DdeF]. | Cf. gordallo 452. Reducció de óulivenc(o): ‘qui a rap- blanco «(Orense, 1885) Uvas muy port à l’olive’, segons el TdF. grandes, blancas» [ABELA, 237]. ◊ 453. ODART, com fa sovint, afrancesa aquí SARD: àxina grussa «vitis vinifera» la grafia provençal: olivette blanche. [COSSU, 257]. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 148
148 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
118 gra negre m. À. DIAL.: gra negre tarranya) [ALDC]. | vernatxa pelu- (Girona) [TrL]; (Ross.) [GUITER, da (Horta de Sant Joan, Vall-de- 100]; (Tossa de Mar) [ALDC]. roures) [ALDC]; (Gandesa) [FAVÀ]. Cf. moscatell de gra negre (Alp) DESCR.: garnatxa peluda «varie- [ALDC]. tat que genera vins negres» [CIURA- DESCR.: gra negre «mena de raïm NA, 129]; «raïm molt compacte. Gra que fa el vi molt negre» [TrL]; «ce- una mica ovoide. Maduració tarda- patge que dóna vins de grau alcohò- na. Cep de productivitat mitjana. lic mitjà. És el raïm tintorer més Dóna vins de qualitat, de poc color productiu, i de grans més grossos» i d’alta graduació» [GCat, 24]. | [GUITER, 100]. granatxa peluda «cep de pàmpols ETIM.: Referència evident al color borruts i raïms apinyats, de madu- negre dels grans d’aquest raïm. ració tardana. Gra rosat-vermellós, SIN.: Llegeixo en una recent publi- rodó i mitjancer. Fa un vi amb força cació ampelogràfica de Galícia: «en grau i és molt dolç per a menjar» certas zonas usa-se como sinónimo [FAVÀ]. | vernatxa de pampa bor - do Gran Negro o nome de Negron, ruda «raïm per fer vi» [ALDC]. | que tamén existe na Viticultura vernatxa peluda «cep primerenc de francesa como sinónimo da caste raïms mitjans. Gra negre, gros i chamada tradicionalmente Mour - rodó. Carrega força i fa bon vi, amb vedre na Provenza francesa» [MA- molt de grau alcohòlic» [FAVÀ]. SA, 6]. | Malgrat les distàncies, veig ETIM.: Subvarietat de garnatxa ca- possible aquesta sinonímia també racteritzada per la textura borruda per al paral·lelisme català. Sols cal dels seus pàmpols (cf. Mots, 60). observar com la descripció del gra Resulta especialment explícita la va- negre: «productiu tintorer de gra riant de Favara: de pampa borru- gros», coincideix amb la definició del da.454 | D’aquesta motivació, ja pre- morvedre rossellonès (v. morvedre). sent en el món llatí,455 trobo més P. ROMÀN. ◊ PORT.: grá(n) negro d’un paral·lelisme romànic. En el «Uva tinta. Tamaño más bien pe- cas italià, THBuc ha escrit del vi pi- queño, muy dulces. No es de gran loso: «dal lat. PILUS, sia per eventuali rendimiento para el vino» [POSADA, peli sull’uva o sui pampini, sia per 250]; «(Galizia) Caste que ten cor un tratto caratteristico del sapore, tinta na polpa dos seus bagos» cfr. peloso ‘frizzante [vino]’» [p. 193]. [MASA, 6]. ◊ SARD: àxina niedda No comparteixo les vacil·lacions de (= gra negre) «vitis vinifera» [COS- THBuc a l’hora d’establir-ne l’eti- SU, 257].
granatxa f. (o m.) Æ garnatxa. 454. L’adjectiu pelut/-uda, en canvi, no és tan gràfic, però reflecteix la marcada tendèn - cia antropomòrfica que caracteritza les asso- 119 granatxa peluda o vernatxa pe- ciacions semàntiques, almenys del món vegetal. luda f. À. DIAL.: granatxa peluda 455. Cf. amminnea lanata (= peluda), (Riba-roja d’Ebre, Marçà) [ALDC]; apiana lanata: «[s. I dC] Pour distinguer dans (Porrera, Llíria) [FAVÀ]. | vernatxa un cépage la variété à feuille tomenteuse» de pampa borruda (Favara de Ma- [ANDRÉ, 139]. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 149
LÈXIC 149
mologia. Suposo que es confon per forse per molti o forti raspi del la manca de referències específiques grappolo».459 V. també la nota al peu a un raïm o a un cep.456 del grappu francès. | No veig, doncs, P. ROMÀN. ◊ FR.: lledoner pelut cap més explicació per al cat. grapa- ou lladoner pelut457 «(Languedoc) sa que l’origen italià, a partir d’una Cépage noir. Proche parent du gre- forma manllevada graposa (¨ l’it. nache noir» [DUYKER, 129]; «cépage grapo ‘gotim’); circumstància afa- noir, à grappes moyennes, à grains vorida per la terminació sonora moyens, noir bleuté» [ap. DncF, [-'azə]).460 461 203]. ◊ IT.: Cf. peloso «(a. 1754) P. ROMÀN. ◊ FR.: Cf. grap(p)u Specie di vino vicentino; peloseta «(Lot-et-Garonne, 1784; Dordog- (trent.); pelosella, pelosotta (a. ne, 1880) [...] produit passablement 1825)» [ap. THBuc, 193]. | Cf. pilu- mais le vin en est commun» [ap. sa «(Sicilia, 1696) Oblongis, spanis DncF, 173]. ◊ IT.: grappósa «Ant. granis, albis, pilosu lis, racemis, Uva bianca, con grappoli ricchi e magna ex parte immature passivis, succosi» [GDLI]; «(c. 1350) Specie succidivis» [CUPANI, 235]. de vite» [ap. THBuc, 185]. ◊ LL. MED.: graposa «(Bolognese, XIV sec.) 120 grapasa f. À. DIAL.: grapasa (Son Uve bianche. Vini discreti» [ap. Cervera) [ALDC]. PINI, 856]. ◊ OCC.: Cf. grap(p)ut DESCR.: grapasa «classe de raïm» «(Gironde, 1843; a. 1874) Cépage [ALDC]. rouge» [ap. DncF, 173]. ETIM.: Ampelònim que, malgrat la distància cronològica i geogràfica, 121 grassera f. DOC.: (men., 1869) potser prové del ll. med. italià grap- «Grassera» [VHos, 62]. posa. La forma mallorquina grapasa À. DIAL.: grassella (Maó) [TrL]. | s’explicaria llavors per una simple grasser (Ciutadella) [ALDC]. assimilació vocàlica (a-'o-a > a-'a-a). DESCR.: grassera «rem» [VHos, | L’antic paral·lelisme bolonyès ha 62]. | grassella «raïm llarg, de gra estat estudiat per l’etimologia italia- molt gros i rodó, pell prima, polpa na. Segons el GDLI (s. grappósa): «con grappoli ricchi e sucossi. = De- 458 459. Cf. també GDLI (s. grappèla): «Ant. riv. da grappo». Pel que fa a la raó Tipo di uva con piccoli grappoli. Deriv. da motivacional, THBuc [p. 185] ha grappolo.» escrit: «dal germ. KRAPPA + lat. -OSUS 460. Una altra cosa seria si l’ALDC ha- gués recollit una terminació ensordida [-'asə]. 456. Tot i això, aquest autor demostra un Llavors es podria pensar en un augmentatiu de gran desconeixement del medi vitícola. Com grapa ‘arrel enfiladissa’ (cf. DCVB, s. grapa). gosa parlar dels «eventuals» pèls d’un gra de 461. El DncF no dubta en l’etimologia del raïm? grappu(t), però sí entre dues possibles motiva- 457. Clar préstec català del Llenguadoc. cions: «Emploi substantivé de fr. grappu (dér. El lledoner és un antic geosinòmim empor- sur grappe, attesté depuis 1566 au sens de “en danès de granatxa (v. lledoner). forme de grappe”, Gdf; dep. Boiste 1803, 458. Segons el mateix GDLI, s. grappo, es “chargé de grappes”) en raison du caractère tracta d’un arcaisme per grappolo ‘gotim, pen- compact des grappes ou du caractère produc- joll de raïm’. tif du cépage» [p. 173]. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 150
150 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
tova, color negre i fosc» [TrL]. | Cf. 122 grec m. DOC.: (c. 1298) «Item bota agrassera «parra de mala casta, els de vin grech o de malvesia» [ap. raïms de la qual no arriben a madu- GUAL, 355]. | (a. 1340) «negun vin rar mai» [DCVB].462 blanch ni grech que vingua per mar» ETIM.: Ampelònim derivat de [ap. GUAL, 355]. | (a. 1354) «nos tra- agràs ‘suc de raïms verds’. Com ha metats per lo portador de la pressent explicat HIDALGO per al paral·lelisme una somada de vin grech, del millor espanyol: «se denominan agraceras, que trobets en Barchinona» [ap. porque su jugo, en estado de perfec- TRENCHS, 352]. | (a. 1358) «Havem ta madurez, es ácido» [p. 142]. entés que vos havets de bon vin P. ROMÀN. ◊ ESP.: agracera «(An- grech» [ap. TRENCHS, 353]. | (a. 1363) dalucía, 1807) Pezon muy tierno. «aquell vin grech que·ns han tramés Uvas muy grandes negras» [ROJAS, de Cerdenya» [ap. TRENCHS, 355]. | 200]; «(a. 1885) Vidueño que se em- (s. XIV) «ensercadora de bons vins de plea mucho para formar emparra- cuyt, e de vernatxe e de cornelia e dos» [ABELA, 236]; «cepa grande. del grech» [ap. DCVB]. | (Alzira, Racimos muchos, grandes, algo 1381) «vi grech, marvasia o altre que apretados; uvas de mediano tama- pot entrar en la dita vila segons ño, obtusas, duras, de sabor áspe - forma de estatut» [ap. Guía, 33]. | ro» [HIDALGO, 141]. ◊ OCC.: aygras (a. 1381-6) «Bech grech d’estiu, e «(Provence, 1605) Raisins, à leur d’iuern cuyt o moscatell» [EXIMENIS, parfaite maturité, assez agréables à 143]. | (a. 1386) «plantes o sarments manger. Cépage de volumineux fruits de vin grech, les quals volem que à gros grains oblongs» [ap. ODART, sien plantades en lo nostre verger de 416].463 ◊ SARD: agracera «(a. 1780) la Algeferia» [ap. GUAL, 355]. | (a. Uve nere. Di grani rotondi e duri, più 1398) «Mares de vin grech e de ge- grossi d’altre uve, tardiva» [MANCA, nesta» [ap. DCVB]. | (Val., s. XV) 27]; «vitigni a uve rosse. Nome di «moscats e grechs / e forts fins vins» chiara origine catalana che significa [ap. DCVB, s. moscat/-ada]. | (a. di tarda maturazione»464 [CHERCHI, 1403) «Sobre el planter del grech II, 304]. vos pregam que prestament comen- cets a fer-lo plantar» [ap. DCVB]. | 462. També el DFa (s. agrasser) parla del (a. 1410) «una vinya plantada de «cep agrasser» per referir-se al que fa raïms grech» [ap. DCVB]. | (Selva, 1421) verds. Cf. el sard agratzu: «(logud.) Vitigno «costà mig bóta de vin grec, qui fou selvatico delle siepe» [COSSU, 257]. donada a micer J. S.» [ap. DECat, 463. En canvi, el TdF (s. eigras) sols descriu IX, 252]. | (Algemesí, 1482) «vi les variants occitanes (aigras, agras, eigra, aigra) grech» [ap. Guía, 34]. | (a. 1507) com a «raisin qui n’a pas eu le temps de mûrir». «vi grec. Vinum grecum» [Busa, No les considera, per tant, ampelònims. 248]. | (a. 1587) «tantes espécies de 464. Resulta obvi que l’etimologia de agracera (en català o en sard, tant se val) no vins, que vuy dia usen, malvezia, pot relacionar-se amb «maduració tardana», trobat, escanyaca, machabeu, grech...» sinó amb agràs. Una altra cosa, lògicament, és [ap. DAg, s. vi]. | (Cat., 1600) «vins que sigui una varietat que no acaba de madu- blanchs Grechs» [PGil, 242]. | (a. rar mai prou. 1617) «lo vi Grech de rahims Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 151
LÈXIC 151
Grechs» [AGUSTÍ, 94]. | (a. 1640) Gra blanc-groguenc, petit i arrodo- «Grech. Uva corinthiaca, apyreni» nit. Fa un bon vi blanc de molt grau. [TORRA, s. rahim]. | (Baix Llobregat, De gust ben dolç, val per a menjar; i Garraf; 1890) «antigament era molt també per a penjar i pansificar, ja que celebrat lo ví que produhían los so- té una pell molt forta» [FAVÀ]. bredits emparrats, designat vulgar- ETIM.: Clara referència toponímica ment ab lo nom de ví grech, qu’en- a l’origen grec d’aquest ampelònim. cara s’usa avuy pera enfortir la Sens dubte, és una de les varietats de vista» [ROIG, 60]. les quals hi ha documentació més an- À. DIAL.: grec (Llitera) [COLL, tiga; no tan sols com a vi, que això 29*]; (Empordà, Camp de Tarrago- encara és freqüent, sinó també com a na) [DCVB, s. raïm]; (Sant Mateu planta de cep,467 fet molt més inusual. d’Aubarca) [TMan, 103]; (Sant Jo- | Piqueras ha donat les claus històri- sep de sa Talaia, Eiv.) [ALDC]; ques de l’èxit d’aquest vi grec: «Du- (Calonge de Mar, Santa Agnès de rant la baixa Edat Mitjana, després Corona) [FAVÀ]. de la conquista cristiana, els merca- DESCR.: grec «vi de gust entre un ders de la corona d’Aragó en la Me- poc aspre y amarg, clar de poca subs- diterrània seguiren l’exportació de tancia y duració» [DLab, s. vi]; «va- panses que l’antic regne musulmà riedad de uva» [COLL, 29*]; «parra de València havia sostingut amb els que donava el vi grec: un dels vins de seus germans del Caire, Damasc i més fama en temps antic» [DAg];465 Bagdad. Aleshores estendrien la seua «raïm blanc» [TrL]; «varietat de àrea d’influència al món grec on po- raïm i de vi que tot d’una sembla gueren adonar-se de la demanda que fluix, però que després fa molt d’e- els mercaders venecians i genovesos fecte» [DCVB]; «raïm de gra petit, feien dels vins de Xipre, Candia o blanc, molt dolç, i té aplicacions me- Creta, Morea i les illes de la mar dicinals sobretot per a guarir indi- Egea. Aqueixos vins, que genèrica- gestions i reforçar la vista» [DCVB, ment es deien “vins grecs”, prompte s. raïm];466 «vins olorosos, d’alta es posarien de moda a Itàlia i a l’Eu- graduació i aromatitzats amb her- ropa septentrional» [Vins, 21]. bes» [Vins, 21]; «raïm per menjar» SIN.: V. barba-rossa; v. malvesia. 468 [TMan, 103]; «cep empar rat molt P. ROMÀN. ◊ ESP.: greque «(Ara - gros, de raïms allargats i esparsos. gón, 1791) Uva blanca arrosada o
465. La definició del DAg (s. grech) no 467. Per ex., el 1386: «plantes o sarments s’avé amb la descripció que dóna a l’entrada de vin grech» [ap. GUAL, 355]; o el 1410: «una vi, en la qual copia amb unes altres paraules vinya plantada de grech» [ap. DCVB]. la definició, més pejorativa, del DLab (v. su- 468. A la Llitera, COLL (s. grec) inclou, a pra). més de la forma catalana, una adaptació arago- 466. Aquestes dues definicions del DCVB nesa greque. Aquest afegitó d’una -e final és (s. grec i s. raïm) són un cas clar d’informació ben freqüent a l’Aragó per a regularitzar prés- no gens pertinent i poc rigorosa segons els cà- tecs catalans (pensem, per ex., en la desnatura- nons de la lexicologia moderna (tot i que ROIG lització dels topònims de la Franja aragonesa: també destacava per al grec virtuts «oftal- «Beceite» per Beseit, «Tamarite» per Ta marit, mològiques» [v. supra]). «Benabarre» per Benavarri, etc.). Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 152
152 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
robisca con unas pinticas, redonda treille, bon à manger; il y a le blanc y fuerte de carne y hollejo: produce et le rose» [FEW, fasc. 138, 66]. | un excelente vino de los mas esti- grè, rin gres «(marseillais, 1886) mados» [JAVal, 35]; «clase de uva Variété de raisin rouge, à grains fer- de color morado» [DPar]. ◊ FR.: mes et croquants» [TdF, s. grè]. | grec «(a. 1600) Espece de raisin» Cf. grèu «variété de raisin. v. grè» [SERRES, 152]; «(Cadillac, 1736) Rai- [TdF]. ◊ PORT.: Cf. grego «vinho sins de couleur rouge foncé; leur seco» [NDCLP]. ◊ SARD: àxina peau est dure, et ils croquent sous la grega «uva da vino fino» [COSSU, dent» [ap. CTal, 535-536]; «(a. 258]. | gregu (nieddu) «uva da vino 1715, 1772) Uvâ peramplâ, acinis comune» [COSSU, 258]; «(Cagliari) ruffescentibus, rotundis & dulcissi- Grappolo medio, serrato; gli acini mis» [ap. DncF, 65]. | grec rose sono di medie dimensioni, con buc- «(Gard, 1835) Variété à grains gris cia nera, dolce. Vitigno produttivo» ou roses» [ap. DPF, s. rasin]; «(a. [DEIDDA, 294]. 1857) Raisin, de moyenne grosseur, est aussi bon pour la table que pour 123 grumet o grumer o bromet m. le vin» [RENDU, II, 23]. | grecque DOC.: (a. 1650) «Que tinga de do- «ou Saint-Jacques. (a. 1670) Vigne» nar a dita dona de oli tres quartans [ap. CTal, 530]. ◊ IT.: greca «(Sici- y los grumets a mitges» [ap. lia, 1696) fructu multo maiori, cal - DCVB]. | (l’Alguer; 1711, 1739) loso, flavo, mucronato, excellentis «grumer» [BOSCH, 363]. | (mall., saporis» [CUPANI, 232]. | greco 1858) «grumer» [DAm]. | (plana «Vino dolce che era importato dalla del Rosselló, 1866) «Broumet» Grecia (con partic. riferimento a [ROUFFIA, 142]. | (men., 1869) vari tipi di malvasia) | Per estens.: «Grumés» [VHos, 62]. denominazione di vari tipi di vini À. DIAL.: bromet (Lleida) [JSan, pregiati, rossi o bianchi | Vitigno 50]; (Peralta de la Sal) [SISTAC, 268]; che produce l’uva di questo vino | (Peralta de la Sal, Granyena de les Uva greca (anche greco): quella da Garrigues, Margalef) [ALDC]; (el cui si ricava il vino greco» [GDLI]. Campell) [FAVÀ]. | brumer (Mall., | grecu, grecani «(Sicilia, 1696) Men.) [DCVB]. | de grumer (Xà- Fructu maiori, sapidiori, callosulo» bia) [ALDC]. | gromet (Porrera) [CUPANI, 232]. ◊ LL. CL.: graecu - [TrL]; (Belianes) [FAVÀ]. | gromet la «(a. 77 dC) Vigne originaire blanc, gromet negre (Porrera) de Chio ou de Thasos; son grain [FAVÀ]. | grumé (roig) (Men.) est très tendre et sa grappe me- [DAg];469 (Mall.) [Sureda, 167]. | nue» [PLINE, XIV, 31]. ◊ LL. MED.: grumer (Mall., Men.) [DCVB]; gr(a)eco «(Sarzana, 1330; pugl., (Xàtiva) [DCVB, s. raïm]; (Onti - 1629) Vinum» [ap. THBuc, 29]. | gr(a)ecum «(Genova, 1289; Ro - 469. De fet, aquesta variant del DAg (i de ma, 1336; Bobbio, sec. XIV; Fe r - Sureda) és un singular analògic que perd la -s rara, sec. XV; Cesena, sec. XVI) Vi- final, identificada com a fals plural. Això con- num» [ap. THBuc, 29]. ◊ OCC.: gre trasta amb el singular grumés, forma antiga re- «(Mdauph.) Cépage et raisin de collida el 1869 a la mateixa Menorca. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 153
LÈXIC 153
nyent) [ALDC];470 (l’Alforí) [FAVÀ]. «Cierta especie de uva de color muy | grumer blanc, grumer negre rojo | Especie de uva gruesa y tinta, (Montixelvo) [FAVÀ]. | grumer cuyos racimos son muy grandes. moscatell (Ontinyent) [ALDC]; Los hay tambien bermejos. Dícese (l’Alforí) [FAVÀ]. | grumés (la Soro- tambien de las vides que la produ- llera) [FAVÀ].471 | grumet (Cardona, cen y del viduño de esta especie. Gironella, Urgell, Segarra, Camp de Herrial» [DAm]; «raïm vermell de Tarragona, Gandesa) [DCVB]; (Bas - pell gruixuda, de gra gros i un poc sella, Benissanet) [DECat, IV, 682]; llarguer» [DCVB]; «raïm molt ten- (Val.) [GVal, 33]; (Castellfollit de dre, molt bo; n’hi ha de blancs i de Riubregós) [FARELL, 147]; (la Múnia negres» [DCVB, s. raïm]; «raïm [Castellví de la Marca]) [SADURNÍ, emprat per menjar» [ALDC]; «cep 20]; (Peramola, Cervera, Arbeca) de raïms llargs i esparsos, tant blancs [ALDC]; (Vilves) [FAVÀ]. | grumet com negres. Gra gros i rodó, clapat. blanc, grumet negre (Móra la No - Raïm per a menjar, de pi nyols gros- va) [ALDC]. sos i de pell gruixuda i cruixent» DESCR.: bromet «cep de gra agri- [FAVÀ]. | grumer moscatell «raïm sat i llargarut. Pell fina i molsa com- per menjar» [ALDC]; «varietat de pacta» [JSan, 50]; «cep de raïms grumer que es diferencia pel fet de te - molt grossos, per a fer vi. Gra gros, nir un gust moscat» [FAVÀ]. | gru- negre i rodó, de pell forta» [FAVÀ]. | més «rem» [VHos, 62]; «raïm de brumer «raïm vermell de pell grui- parra, bo per a penjar i guardar. Gra xuda, de gra gros i un poc llarguer» negre grosset i allargat. De gust dolç [DCVB]. | brumet «le plus tardif de per a menjar, però inútil per a fer tous les raisins. Cep très-puissant. vi» [FAVÀ]. | grumet «uva de parra» Grappes très-grosses, bien rem- [RevSI, XX, 310]; «cep que dóna plies. Grains gros, croquants, ju- raïms de gra negre» [DAg]; «mena teux, mais peu sucrés, d’une couleur de raïm blanc o rogenc, de grans grisâtre. Raisin qui n’existe qu’en grossos i pell dura, que va bé per treilles» [ROUFFIA, 142]. | gromet guardar. V. gromet». [TrL]; «raïm «classe de raïm de parra» [TrL]; de parra per menjar» [DECat, IV, «cep de sarments emparrats. Raïms 682]; «varietat per a taula. Penjoll de taula grossos i esclarissats. N’hi gran, allargat, poc compacte. Raïm ha de blancs i de negres, amb els de color blanc cerós o negre vinós. grans mitjancers i rodons. De gust Gra xicotet elíptic, amb pell dura i dolç i pell molt forta, val també per polpa cruixent» [GVal, 33]; «raïm a penjar» [FAVÀ]. | grumé «raïm ne- molt bo per menjar» [FARELL, 147]. gre i vermell» [DAg]. | grumer ETIM.: Crec que el cat. bromet, de- rivat deturpat de la vitis bumasta llatina, és un dels més antics arcais- 470. A Ontinyent, l’ALDC detecta la tendència a la segregació d’una vocal anaptíc- mes ampelonímics que resten; no tica, de timbre afí a la vocal tònica següent: solament a l’àrea lingüística catala- g(u)rumer. Cf. Veny: Bolerany, 113. na, sinó a la Romània sencera. L’o- 471. A la Sorollera també puc constatar la rigen del mot en qüestió prové d’un creació d’un plural analògic grumessos. adjectiu del grec clàssic: búmastos Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 154
154 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
‘en forma de mamella de vaca’ (v. met en el cat. nord-occidental pot infra: p. romàn.). D’aquí hauria explicar-se per una interferència passat primer al llatí clàssic, docu- semàntica amb broma ‘brisa del vi’. mentat bumastus en el s. I dC per Tot i això, els radicals bro-/bru- i Columel·la i per Plini el Vell,472 i gro-/gru- sofreixen sovint equi- després a les diferents llengües valències acústiques en el cas del romàniques. Esmento, per ex., els català sense necessitat de cap inter- casos de bumestio/-a en l’occità, o ferència semàntica, com sembla de bumesto/-a en l’italià. | Poste- passar amb el gromet de Porrera riorment, en època del llatí tardà, el (Priorat).473 | Pel que fa a les va- mot devia sofrir una interferència, riants amb el radical grum- (gru- probablement amb el ll. bruma met, grumer, grumés), l’explicació ‘solstici d’hivern’, ja usat metafòri- pot tenir a veure amb un encreua- cament en llatí per a descriure el ment amb grum ‘líquid coagu- caràcter hivernal d’una planta: la lat’.474 La motivació semàntica d’a- brumaria (v. FRUYT, 159). Aquest questa interferència és prou òbvia: encreuament brum- explica satis- el caràcter pastós, poc liquós, de la factòriament, doncs, bona part de polpa (que ja precisa alguna des- les variants romàniques conegudes cripció) faria que la varietat no fos d’aquest raïm: el ll. med. brumestre, escaient per a vinificar per la manca forma mantinguda idènticament en de suc.475 És a dir, produiria un vi el francès del XIX; l’occ. brumès - grumós.476 | De fet, les variants s’a- to/-a; l’it. antic brumèsto/-a (mo- llunyen més del mot primigeni llatí dernament brumasto/-a). També po- en el cas català que en la resta de den tenir el mateix origen el raïm llengües comparades, indici que rom. brumariu/-e, l’esp. antic (de) pot fer qüestionar la mateixa provi- brumés i el cat. insular brumer. | En nença romànica comuna. Però pen- el cas del català, però, la variació so que la variant grumés, recollida dialectal es complica amb la presèn- en dos punts laterals i arcaïtzants cia de formes com bromet, gromet, grumet, grumer i grumés. Crec que 473. L’estudi de Veny [Bolerany, 107] pro- totes tenen el mateix origen, mal- posa una evolució grumet > brumet, bromet grat les interferències semàntiques i que no comparteixo. Crec que es tracta d’un fe- els canvis fonètics. D’entrada, l’o- nomen invers: bromet > gromet, grumet. bertura vocàlica de brumet en bro- 474. Idea apuntada també per BOSCH [p. 628] per a l’alg. grumer. Encara que, se- gons Coromines [DECat, IV, 682], a Llobera 472. Sobre la transmissió grecollatina de de Solsonès (a. 1964), grumet tingui més aviat Plini s’ha escrit: «Pline a donc eu recours à el sentit de ‘gotim’. differents processus énonciatifs pour intro- 475. Però sí que devia ser bona per a pan- duire dans son discours un grand nombre de sificar, circumstància afavorida per la resistèn- phytonymes grecs (dont beaucoup ne sont cia de la pell. pas autrement connus), et leur apporter une 476. D’altra banda, el DCVB (s. grumer), “motivation” qui permette à la fois d’identi- a més del raïm, també esmenta una oliva gru- fier la plante désignée et de justifier sa déno- mera: «oliva encara no pansida totalment, que mination» [BIVILLE, 60]. té part viva i aspra (Mancor)». Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 155
LÈXIC 155
de l’àrea catalanòfona (Matarranya tita-vacei o el sard titta de bacca i Men.), ens pot donar la clau per a (v. mamella de vaca).480 entendre la reducció sintagmàtica. SIN.: V. valencí; cf. brunet. En definitiva, es tracta d’una forma P. ROMÀN. ◊ ESP.: de brumés més fidel a l’ètim, que ha man - «(Aragón, 1569) Uva de granos tingut la s posttònica romànica: muy duros» [LPal, 59v]. ◊ FR.: (b(r)umestus Æ *brumest Æ bru- brumestre(s) «(a. 1600) Espece de més ¥ grum Æ grumés).477 En can- raisin» [SERRES, 152]; «cépage de vo- vi, en els casos de bromet i gro-/gru- lumineux fruits à gros grains met, a partir del plural, la pèrdua de oblongs» [ODART, 416]. ◊ IT.: bru- la s etimològica (en un context con- masta «(brumèsta, XIV sec.; bru- sonàntic) va generar una falsa va- masto, XVI sec.) Uva galletta e ris- riant diminutiva:478 *brumest > pl. pettivam. vitigno che la produce; brume(s)ts Æ sing. brumet.479 | De ben rappresentato nei dial.; lat. bu- tota manera, no solament el mot mastus (Columella) agg., dal gr. llatí ha perviscut en diverses llen- búmastos agg. propiam. ‘che ha for- gües romàniques; també ho ha fet la ma di una mammella di vacca (bûs)’. seva motivació semàntica. Aquesta Le forme con e, che sono quelle po- motivació, que relaciona la forma polari, postulano un lat. *bumesta ovoide dels grans amb unes mame- con riduzione fonetica di a breve, a lles de vaca, és molt present al llarg meno che non si debba pensare ad de tot l’àmbit romànic, on alternen un incontro con agrestis. Cfr. “bu- sovint amb la variant d’arrel hel·lè- masto” che è la forma dotta» [DEI, nica. Així tenim el cat. mamella de 616];481 «e bumasta. Uva (da tavola) vaca (o popa de vaca), l’esp. teta grossa, dura, rotonda; uva galletta, de vaca, l’it. minna di vaca, el rom. uva regina» [GDLI]. | brumasto e bumasto «(anche brumèsto). Vi- tigno che produce l’uva brumasta» [GDLI]. | brumesta bianca, bru- 477. Observeu com l’aragonès antic raïm (de) brumés coincidiria amb aquest estat in- termedi del grumés català. D’altra banda, vull 480. La fama d’aquesta varietat sembla destacar que l’antiga variant aragonesa és re- que és ben antiga i estesa, tal com ens explica portada per Palmireno, un il·lustrat d’Alca - un botànic espanyol de principis del XIX: «La nyís. I aquesta vila del Baix Aragó es troba teta de vaca se cultiva también en Italia y en la escassament a trenta-cinc kilòmetres de la So- costa de Berbería. Hace ya seis siglos que ha- rollera, població de l’Aragó catalanòfon on bló de ella el célebre Ebn Elbeitar como de un recullo la forma moderna grumés. vidueño común en Andalucía y en África, y 478. Difícilment els parlants haurien usat todavía conserva en ambas partes los mismos un diminutiu amb una varietat caracteritzada nombres y caracteres» [ROJAS, 103]. per la mida generosa dels seus grans, tal com 481. El DEI [p. 616] també recull uns al- fa palès l’apartat de les descripcions. tres paral·lelismes italians: prunesta, del ca- 479. No resulta difícil trobar exemples si- labrès, terme que deu haver estat interferit per milars d’aquesta reducció entre els dialectes pruna a causa d’alguna mena de semblança catalans: sing. aquest Æ pl. aque(s)ts Æ sing. amb aquest fruit. I brumbesta, de Ferrara, que aquet; sing. llangost Æ pl. llango(s)ts Æ sing. deu ser simplement el resultat d’una propaga- llangot; etc. V. Veny: Mots, 122. ció bilabial. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 156
156 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
mesta nera «(Veneto, 1569) Cépa- ma in tal caso vanno raccolte acerbe ges» [ap. CTal, 522]. ◊ LL. CL.: bu- per ottenere vino “agresto”» [PINI, masti «(a. 77 dC) Raisins dits de ta- 856]. ◊ OCC.: broumèstio, brumès- ble: variétés noires et blanches» tio, bumèstio «(Nice, 1878) Variété [PLINE, XIV, 37]; «(de ˜ et de raisin barbarous (lat. bumasta, gr. ␣ , pis de vache, de la forme des oú␣o, grappe de raisin com- grains). Grappes énormes» [BIL - me un pis de vache)» [TdF, s. brou - LIARD, 310]. ◊ LL. MED.: brumesta mèstio]. | brumestia «(Nice, 1821) «(Como, XIII sec.; Modena, 1327; Variété à grains petits, durs» [ap. Verona, 1450) Uva» [DEI, 616]. | DncF, 65]. ◊ ROM.: brumarie «art brumeste «(Bolognese, XIV sec.) Uve weintrauben [= mena de raïm]» rosse da tavola, le migliori. Tali uve, [RDW]. | brumariu «variedad de volendo, si possono anche vinificare, uva» [DER]. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 157
H
124 híbrid m. À. DIAL.: híbrid (Calonge SIN.: Cf. directe. de Mar) [FAVÀ]. P. ROMÀN. ◊ ESP.: híbrido «(León) DESCR.: híbrid «cep no empeltat Clase de uva tinta» [ARIAS, 128]. | que carrega molt els sarments. Gra híbrido blanco «(León) Clase de petit i molt bo, però poc sucós» uva blanca» [ARIAS, 128]. ◊ PORT.: [FAVÀ]. híbrido «También llamada írvido, ETIM.: Ampelònim que indica una íbedo, íbedro. Nombre genérico de varietat obtinguda mitjançant una los híbridos productores directos. hibridació genètica; o sigui, sense No sirve para comer, tiene poca l’empelt de peu americà que dema- fuerza para el vino. Tinta o blanca. nen actualment els ceps vinífers eu- Uvas más bien pequeñas» [POSA- ropeus.482 DA, 250].
482. Lògicament, per culpa de la fil·loxe- ra, plaga ultramarina que va assolar l’Europa a Europa, corca totalment les arrels de les mediterrània en el tombant de segle. Aquest plantes europees, però no venç les robustes paràsit d’origen americà, actualment endèmic soques bordes americanes. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 158 Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 159
I
125 imperial m. À. DIAL.: emperial (es vir aquest mateix sentit qualificatiu: Migjorn Gran) [ALDC].483 | impe- tinta-imperial [NDCLP] o inzolia rial (la Vall [Ciutadella]) [BONET, impiriali [CUPANI, 232]. 186]; (Ciutadella) [ALDC]. | Cf. ca- SIN.: Sens dubte cal considerar el lop imperial (Men.) [DAg]. (calop) imperial menorquí un sinò- DESCR.: imperial «varietat de nim de calop (v. palop); o com a mí- raïm» [BONET, 186]. nim de la millor classe,485 vista l’e- ETIM.: L’explicació etimològica, xistència de diverses subvarietats. basada en l’ús d’aquest qualificatiu P. ROMÀN. ◊ ESP.: imperial «(Al- per a designar productes vegetals de mería) Cepa para uva de mesa» qualitat, com el raïm imperial, la [MARCILLA, 106]; «variedad negra. Es trobo al GDLI (s. imperial): «Di de maduración tardía. Racimos gran- qualità particolarmente pregiata (in des, con bayas de buen tamaño. Sa- partic. alcune varietà di frutti, come bor agradable» [PÉREZ, 62-63]. ◊ FR.: susine, uva, ciliege, ecc.).»484 | D’al- imperial «(a. 1819; Lar, 1875) Rai- tra banda, la variant composta del sin» [FEW, X, 13]. ◊ IT.: imperiale DAg (calop imperial) ja permet su- «uva di qualità particolarmente pre- posar que allò que originàriament giata» [GDLI]. | Cf. inzolia impiria- era un qualificatiu va acabar esdeve- li «(Sicilia, 1696) Vitis mediocribus nint un nom específic. També el vinaceis, durulis, oblongis, candido portuguès o l’italià dialectal fan ser- fulvis, sapidis» [CUPANI, 232]. ◊ PORT.: Cf. tinta-imperial «(Azeitão) 483. L’oscil·lació im-/em-, in-/en- no és Casta de uva preta» [DdeF]. estranya en baleàric, encara que en aquest cas concret l’adjectiu emperial pot haver sorgit 485. No pot ser de cap més manera, ja que per analogia amb el substantiu emperador. aquesta és la varietat de taula més esmentada 484. També en català hi ha algunes altres en el cat. insular (incloent-hi l’Alguer). A bo - fruites i plantes amb aquest qualificatiu. Per na part de Menorca, per tant, la subvarietat de ex., el DCVB (s. imperial) esmenta el te impe- més qualitat (imperial) va acabar desplaçant el rial, la taronja imperial o la figa imperial. nom genèric (calop). Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 160
160 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
126 isaga f. DOC.: (Cat., 1797) «Isagas» IV, 864]. | Tampoc per al seu paral·le- [NAVARRO, 13]. | (Ross., 1866) «Iaga lisme italià no s’ha sabut donar una ou Izaga» [ROUFFIA, 139]. etimologia mínimament convincent: À. DIAL.: guisaga (Palau de No- «sisaga. Probabilmente forma cor - guera) [ALDC]. | isaga (Cat. occi- rotta da lat. SISARA ‘erica’ per il colo- dental) [TrL]; (Conca de Tremp) re» [THBuc, 198]. D’altra banda, [DCVB]; (Roquetes) [ALDC]; suposo que l’aïllat ampelònim ara- (Conques, Santa Bàrbara) [FAVÀ]. | gonès izaca deu ser un préstec català, sisaga (Alcanar) [TrL]. | vizaga vista l’extensió de les diverses va- (Peralta de la Sal) [SISTAC, 267]; (Pe- riants nord-occidentals de isaga. | Al ralta de la Sal) [ALDC].486 | zisaga meu entendre, la sisaga d’Ulldecona (Ulldecona) [ALDC]. dóna la clau d’accés a l’etimologia de DESCR.: isaga «viñas que dan el l’ampelònim català.487 Es tractaria fruto blanco» [NAVARRO, 13]; «raisin d’una reducció (fet habitual en el blanc, doux. Grains assez gros, te- camp onomatopeic) de zig-zaga, for - nant bien au pédicelle. Cep gros. La ma de creació expressiva ben antiga, peau de ce raisin était épaisse; il est vista la forta deturpació de les diver- bon à manger, se conserve bien et ses variants.488 En la mateixa línia es fait du bon vin» [ROUFFIA, 139]; troba la guisaga de Palau de Nogue- «raïm de parra, blanc i de gra gros» ra [ALDC], també reducció onoma- [TrL]; «varietat de raïm de gra molt topeica de zigui-zaga. | A més, llegi- gros i de color roig» [DCVB]; «cep da la descripció de ROUFFIA: «tenant robust de raïms de taula grossos. bien au pédicelle, auquel ils laissent, Gra negre-rogenc, gros i allargat. De en les détachant, comme des fila- pell cruixent i gust dolç. Fa de bon ments» [p. 139], encara esdevé més penjar i també val per al vi» [FAVÀ]. | fàcil relacionar aquest ampelònim sisaga «raïm blanc» [TrL]. | vizaga amb unes altres varietats de sarments «classe de raïm» [SISTAC, 268]. filamentosos i enfiladissos: gaiata, ETIM.: Crec que l’etimologia d’a- embolicaire, etc. quest mot no ha estat interpretada SIN.: Segons la definició del DAn, correctament per Coromines, per no el manlleu aragonès izaca sembla dir que hauria valgut més que no es equivaler al moscat de gra gros pronunciés en aquest cas: «isaga, (v. moscatell romà). Efectivament, [AlcM], ¿potser terme comercial for- mat combinant artificiosament l’ele- 487. En italià era més fàcil per l’existència ment inicial d’Isona amb la termina- documental de variants antigues tan evidents ció de baga ‘baia, fruiteta’? No és de com zisiga (s. XIV) i zizaga (s. XVI). creure que s’inspiressin en el nom 488. De fet, no es troba documentació ca- d’Isaac, per més que fos un descen- talana anterior al s. XIX de ziga-zaga. Però dent, però llunyà, de Noè» [DECat, això no vol dir necessàriament que es tracti d’un mot modern, ja que, essent un terme de creació expressiva, ha patit l’arraconament 486. Totes dues fonts coincideixen en la de la lexicografia antiga. El DECat [IX, pronunciació interdental [bi'a-]. La bilabial p. 621-622] en recull un bon grapat de va- inicial és produïda per afèresi, probablement riants: ziga-ziu (ross.), zigo-zigo (mall.), zim- per interferència semàntica amb l’arxilexema vi. zam (DAg), etc. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 161
LÈXIC 161
isaga
moscatell romà
gra gros
FIGURA 9. Mapa de la isaga. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 162
162 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
ho dono per bo també en català del DESCR.: italià «cep de raïms de moment que les definicions de la taula, amb grans llargaruts» [FAVÀ]. isaga i del moscatell romà coincidei- | moscatell italià «uvas de postre y xen amb inusitada exactitud: raïm para vinificación» [ROMERO, 72]; de parra, gra gros, gust dolç, etc. «cep productiu, de gra gros. Té poc P. ROMÀN. ◊ ESP.: izaca «(Abay, gust de moscatell» [FAVÀ]. Alquézar) Uva moscatel de granos ETIM.: Gentilici que fa referència a gruesos» [DAn]. ◊ IT.: sisaga «va- l’origen italià d’aquesta subvarietat rietà di uva» [THBuc, 198]. | zizaga de moscatell.490 Ampelònim mo- «(Veneto, 1561) Cépage» [ap. CTal, dern, si hem de jutjar per l’escassa 522]. ◊ LL. MED.: zisiga «(Bologne - i tardana documentació (i per les se, XIV sec.) Uve rosse e nere quelle afirmacions en aquest sentit dels che danno un ottimo vino» [ap. PI- mateixos enquestats).491 NI, 856]. 490. Com passa també amb un nom de 127 italià m. À. DIAL.: italià (l’Alcúdia cereal: el mill italià (de l’Urgell, segons el de Carlet) [ALDC]; (Monòver) DCVB, s. mill). D’altra banda, crec que no [FAVÀ]. | moscatell italià (Caste - s’ha de confondre aquest italià amb el raïm lló) [ROMERO, 72]; (Artés, Torre- Itàlia de què parla la GVal [p. 26]. Aquest da- blanca) [FAVÀ].489 rrer sembla una recentíssima importació d’un híbrid italià, obtingut el 1911 (cf. DncF, 188- 189). 489. A diferència de Torreblanca, veig 491. Per ex., a Artés m’expliquen que el que en unes altres poblacions valencianes més moscatell italià és una varietat moderna de meridionals han reduït el moscatell italià a ita- taula; a diferència del moscatell romà, con - lià per simple metonímia. reat des de molt abans. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 163
J
128 jaén o eixaent m. DOC.: (a. 1839) y vinos generalmente secos» [BCas, «jaén» [DLab]. | (val., 1851) «eixa- 24]; «raïm blanc, de gra mitjà, poc ent» [DEsc]. | (Val., 1854) «jaén» resistent» [TrL]. [NIEVA, 64]. ETIM.: Topònim provinent de la À. DIAL.: eixaent (Llíria) [FAVÀ]. | província andalusa de Jaén. Per ra- jaén (Bocairent, Olocau [de Car - ons geogràfiques, el sud del País raixet], Albaida) [TrL];492 (Vila - Valencià ha estat el lloc on el nom és marxant, la Font de la Figuera) més present; però, malgrat alguna [ALDC].493 variant acastellanada, el mot ha tin- DESCR.: eixaent «Jaen (variedad gut en català una certa antigor i ex- de la uva)» [DEsc]; «raím» [DMGa, tensió. Així ho fan pensar, per ex., la s. raim]; «varietat de cep i de raïm» presència al DLab (a. 1839) o la for- [DCVB]; «cep de raïms molt gros- ma genuïnament valenciana eixaent. sos. De collites irregulars, carrega | L’existència d’aquest eixaent s’ex- molt els sarments, però fa un vi do- plica precisament per l’intent dels lent sense gens de grau alcohòlic. parlants d’adaptar un so estrany al Gra blanc, gros, de pell forta i poc sistema fonològic català, convertint dolç» [FAVÀ]. | jaén «rahím blanch «Jaén» en Xaen(t) [ʃa'ent]. D’altra de pellofa grossa y forta, y cep que banda, l’addició d’Ei- és un feno- la produeix» [DLab]; «uva blanca. men més extens que afecta el mot Dá mucho mosto» [NIEVA, 64]; un cop ja modificat fonèticament, «planta que dá uvas siempre tardías, com passa amb Eixàtiva, Eixàbia, etc.494 Tractant-se sempre de topò- 492. El TrL escriu jaen sense accentuar, però es tracta, sens dubte, d’una errada or- togràfica. 494. Per ex., ja el DRos valencià de 1750 493. A Vilamarxant (contràriament al que prefereix la forma Eixumilla en lloc de Jumi- passa a la Font de la Figuera) no s’ha adaptat lla. Per a un estudi més aprofundit del proble- fonèticament el so velaritzat propi de l’espa - ma de l’adaptació catalana de la /X/, v. Veny nyol: l’ALDC transcriu [Xa'en]. [REL, p. 1-19]. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 164
164 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
nims, podem suposar que aquesta lo Jacquez una planta de producció afèresi vocàlica s’explica per l’aglu- directa, de la qual ningú no pot tinació de la preposició introductò- duptar de sa adaptació y ufana en ria: de Xaent > d’E[i]xaent. nostre pays [...]» [ROIG, 71]. SIN.: V. xarel·lo. À. DIAL.: giqué (Tordera) P. ROMÀN. ◊ ESP.: jaén(es) «(a. [ALDC].495 | jaqué (Vilajuïga, Ca- 1738) Especie de uba comun» longe de Mar, Santa Coloma de [DTer, s. Uba]; «(Andalucía, 1807) Farners) [FAVÀ]. | jaqués (Pineda) Uvas apiñadas, duras con el hollejo [TrL];496 (la Bisbal d’Empor - muy grueso» [ROJAS, 113]; «uva do- dà) [TrL, s. vi]; (Alt Empordà) rada, dulce, y produce un vino blan- [PUIG, 25]; (Begur, Cruïlles, Pala- co espirituoso» [HIDALGO, 133]; mós) [ALDC].497 «variedad de uva, blanca, algo creci- DESCR.: jaqué(s) «planta de pro- da» [DRAE]; «vid y el viduño que ducció directa» [ROIG, 71]; «classe la produce» [DRAE, s. uva]; «va- de raïm» [TrL]; «raïm molt fort, de riedad de la uva blanca, de gra- gra petit» [ALDC]; «cep no empel- no grande, buena para guardarla» tat de raïms molt esparsos, prime- [DUso, s. uva]. | jaén blanco «(An- rencs. Grans petits, tant blancs com dalucía, 1807) Uvas blancas» [RO- negres. Fa un vi bo, amb molt de JAS, 149-150]; «(a. 1896) Racimos grau i amb un color tintat» [FAVÀ]. muchos, grandes, pezón duro. Uvas ETIM.: El cat. jaqué(s) ha estat gordas blancas; casi redondas; api- manllevat, amb el francès com a in- ñadas; carnosas; piel gruesa; gusto termediari, a l’angloamericà jacquez: áspero; tardías» [HIDALGO, 133]; nom d’una varietat híbrida america- «(Canarias, Málaga) Uvas de holle- na.498 El DncF francès en dóna dades jo delicado. Es muy buena para col- gar por su dureza y duración» [CO- MENGE, 225-226]. | jaén negro 495. Variant deturpada (de jaqué). Proba- «(Granada, 1807) Uvas muy ne- blement, el canvi vocàlic ha estat afavorit pel gras | (Sevilla, 1807) Uvas negruzcas» tancament de la palatal inicial. 496. Tot i que l’entrada del TrL escriu Ja- [ROJAS, 147-148]; «(Madrid) Raci- ques sense accent, es tracta d’una errada. Ho mos muchos, pezón duro. Uvas tin- demostra el mateix Griera quan fa servir una tas; casi redondas; apiñadas; carno- grafia correcta per a referir-se al vi jaqués sas; piel gruesa; gusto áspero; [TrL, s. vi]. En canvi, ni ROIG (el 1890) ni PUIG tardías» [HIDALGO, 133]. | jaén ver- catalanitzen la grafia: jacquez. dal «(Huéscar, Orce; 1814) Muy es- 497. No tinc cap certesa que la -s final re- timado para vino» [ap. COMENGE, collida per l’ALDC demostri una fidelitat a 226]. | Cf. jain «Jaén. (Villar del Ar- l’etimologia originària (< jacquez). Pot ser no- zobispo) Variedad de uva blanca» més una marca de plural. De fet, sí que puc constatar que tots els meus enquestats feien [LLATAS, II, 51]. ◊ PORT.: jaenas sempre un fals singular analògic. «(Pontevedra, s. XVIII) Uvas» [MSar, 498. Encara que pugui documentar el 472]. 1527 un «vinum jaquesium ‘vin de Jaca’» [ap. DU CANGE, VIII, 344], suposo que aquesta 129 jaqués o jaqué m. DOC.: (Barcelo- forma antiga tan similar no pot ser més que na, 1890) «La circunstancia d’ésser una curiosa paronímia. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 165
LÈXIC 165
ben precises: «Emprunt à l’angl. l’Agli) [DncF, 193]; (Parestortes, 501 d’Amérique, lui-même du nom d’un Vilajuïga) [FAVÀ]. | jaumí(ns) Espagnol, Jaques,499 qui l’introduisit (Girona) [TrL]; (Alt Empordà) de l’Ohio dans le Mississipi» [p. [PUIG, 24]; (Garriguella, Roses) 192]. | De fet, la trajectòria d’aquest [LU NA, 174]. | j(a)uminc (Llançà) ampelònim ha portat més d’una con- [ALDC]; (Vilajuïga) [FAVÀ].502 | fusió. Mentre que els especialistes li j(a)umillo (Mall.) [ROSES, 33]; (colò- atribueixen majoritàriament un ori- nia de Sant Pere d’Artà) [FAVÀ].503 gen americà,500 molts parlants el con- DESCR.: jaumet «Grains d’une sideren francès, ja que va ser França grosseur moyenne, ronds, dorés à la d’on es va importar a finals del s. XIX complète maturité, juteux, d’une sa- per augmentar la producció vinícola. veur douce, peau assez fine. Grappe SIN.: V. directe. assez grande, un peu allongée; pédi- P. ROMÀN. ◊ ESP.: jacquez «(a. cule ligneux. Cep gros, formant de 1896) Cepa vigorosa. Racimos lar- belles treilles [...]. Il est très-préco- gos; claros; granos redondos, pe- ce. Il a deux variétés que lui sont queños; hollejo muy rojo y fino [...]. inférieures» [ROUFFIA, 136-137]; El vino que produce cuando se cul- «raïm de color blanc o vermellós tiva como productor directo, es algo que madura per Sant Jaume» [TrL]; basto, pero es alcohólico y muy co- «raïm primerenc, de gra vermell, no lorado» [HIDALGO, 166-167]. ◊ FR.: gaire gros, dolç» [DCVB, s. raïm]; jaques, jacquez «(a. 1876) Cépage «raïm per a la taula» [GUITER, 101]; assez productif, à grosses grappes «cépage de première époque, à grap - compactes, à petits grains sphéri- pes moyennes, à grains moyens, ques, noirs, au jus coloré [...] hy - sphériques, d’un jaune doré, à sa- bride naturel d’origine américaine» veur simple» [DncF, 192]; «cep [DncF, 191-192]. ◊ PORT.: jaca, ja- molt carregat de raïms de taula, pe- que «(Galizia) Viña de tinto» [POSA- tits i primerencs. Gra blanc, petit i DA, 242]. | xaquez «ou jaca. Híbrido rodó, de pell fina. Dolç per a men- da viticultura galega» [MASA, 7]. 501. Sembla que a l’Empordà els mots de- 130 jaumet o jauminc m. DOC.: (Ross., rivats del radical ll. -INU van mantenir més 1866) «jaumet, jaumis» [ROUFFIA, temps la nasal final. Ocasionalment po - 136]. dia aparèixer, per addició, una velar final (o À. DIAL.: jaumet (Cat. occidental) una dental): -INU Æ -ín > -inc. Cf. DCVB [TrL]; (Gandesa) [DCVB]; (Fregi- (s. vime), on s’inclouen a l’Empordà tant la nals) [DCVB, s. raïm]; (Espirà de variant vímet com vímec. 502. Efectivament, sento a Vilajuïga la na- 499. Dada confusionària, ja que, en tot sal velar final, encara que amb una aglutinació cas, l’ampelònim hauria estat adaptat pel del diftong precedent: juminc. Aquesta tendèn- francès (en Jacques) a partir de l’antropònim cia monoftongadora també l’apunto al mateix anglès Jack, no pas a partir de l’esp. Jaques, poble, de manera més vacil·lant, per al j(a)umet. perquè en espanyol el nom propi és Jaime. 503. Diminutiu mallorquí construït amb 500. Hi ha, però, qui l’ha fet venir d’Itàlia: la sufixació castellana -illo. Pot tractar-se d’un «jacquez, variedad de origen italiano» [FEI- calc analògic del més ben documentat raïm JÓO, 234]. joanillo, però aplicat a Sant Jaume. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 166
166 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
jar, també fa un vi de molt grau» 131 joanillo m. DOC.: (mall., 1840) «jua- [FAVÀ]. | jauminc «raïms que ma- nillo» [DFig]. duren per Sant Jaume» [TrL]; «raïm À. DIAL.: joanet (Blancafort) blanc» [ALDC]; «cep primerenc i [DCVB]. | joanillo (Mall.) [Sureda, productiu que fa raïms de taula mit- 167]; (Montuïri, Felanitx) [ALDC]; jans. Gra blanc, mitjancer i dolç, de (Porreres, Sant Llorenç des Cardas- pell forta» [FAVÀ]. | jaumillo «varie- sar) [FAVÀ]. dad de uva» [ROSES, 33]; «cep de DESCR.: joanillo «reym prime- raïms blancs. Gra blanc, molt petit i rench» [DFig]; «Especie de uva que de pell fina» [FAVÀ]. madura antes que las demás | Espe- ETIM.: L’origen etimològic del cie de uva blanca temprana: es de nom és aclarit per Veny: «Altres ca- muy tierno y delgado hollejo, y muy racterístiques del raïm poden ser la gustosa al paladar | Vino que se hace base dels seus noms [...] la matura- de la uva» [DAm]; «raïm blanc molt ció relacionada amb una festivitat: primerenc, que madura gairebé per jaumí» [Mots, 60]. | Cal afegir-hi Sant Joan» [DCVB]; «raïm petit, també que el tracte diminutiu de to- molt bo per a menjar i per a fer vi» tes les variants (jaumet, jaumillo, [DCVB, s. raïm]; «cep de raïms de jauminc) i del paral·lelisme sardoita- taula, petits i molt primerencs. Gra lià giacomino (diminutiu de Giaco- blanc, rodó i petit. De pell fina i mo ‘Jaume’) té a veure amb la mida gust dolç a l’hora de menjar-lo» reduïda dels grans. [FAVÀ]. SIN.: A Vilajuïga tan aviat em par- ETIM.: Encara que cap autor no ho len del juminc com del j(a)umet, i expliciti, sembla prou clar que els m’asseguren que són dos sinònims ampelònims diminutius joanet o per a referir-se a la mateixa varietat joanillo no fan referència a cap an- que madura per Sant Jaume (25 de tropònim. Es refereixen als raïms, juliol). De fet, el 1866, ROUFFIA ja molt primerencs, que maduren per havia vingut a dir el mateix: «raisin Sant Joan (24 de juny), tal com de Saint Jacques: connu dans le pays apunta la descripció del DCVB. sous les noms de Jaumet, jaumis» V. l’etim. del sant Joan. | Quant a la [p. 136]. Cf. sant Jaume. variant joanillo (derivat de Joan o P. ROMÀN. ◊ FR.: Cf. jacobin (noir) Juan, amb el sufix castellà -illo «(Vienne, 1836) Variété de la vigne» [DCVB]), la seva morfologia caste- [ap. ROLLAND, 302]. ◊ SARD: giaco- llanitzant no ens ha de fer pensar mino «(Gallura) Grappolo grande, tampoc en una adaptació actual. con acini piuttosto grandi, roton di, con Aquest ampelònim ja apareix en el buccia nero-violacea. Vitigno pro- DFig (Mall., 1840). En conseqüèn- duttivo» [DEIDDA, 302].504 cia, podem pensar que aquesta for- ma forana de sufixació (-illo) devia joanenc m. Æ sant Joan. tenir un cert èxit a Mallorca, al- menys des de principis del XIX.505 504. Segons el mateix DEIDDA: «con ques- to stesso nome [giacomino] è presente in Tos- 505. No sols amb els ampelònims (joani- cana» [p. 302]. llo, jaumillo [v. jaumet]), sinó també amb un Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 167
LÈXIC 167
P. ROMÀN. ◊ IT.: Cf. San Ghjuva- P. ROMÀN. ◊ IT.: luglienga «(a. nina «(Corsica) Specie d’uva prima- 1606) Specie di uva bianca (a volte ticcia. De San Giovanni» [VCors]. anche nera) da tavola, raramente da ◊ PORT.: xoaniño «(Riazón, s. XVIII) vino, pregiata per la sua precocità Uvas» [MSar, 472]; «(Galicia) Uvas [...]. La forma luglio + -engo ¨ lat. negras» [DEGC, s. uvas]. JULIUS + desinenza germ. -ENGO (lati- nizzato INGUS) la si può accertare fin 132 juliolenc m. DOC.: (a. 1871) «mos- dall’inizio del Seicento nell’area lin- cat juriolenc» [RevSI, XX, 263]. guistica lìgure-piemontese, a Milano 506 À. DIAL.: juriolenc (Llofriu) e nel Veneto meridionale» [THBuc, [TrL];507 (Empordà) [DCVB]; (Ca- 66 i 68]. | Cf. giugliese «(Neapoli, longe de Mar) [FAVÀ]. 1584) Cépage» [ap. CTal, 522]. ◊ DESCR.: juliolenc «classe de raïm» LL. MED.: «luiatica (moden., 1327); [TrL]. | juriolenc «raïms que madu- luglenchis (piem., 1329); lugiaria ren pel juliol» [TrL]; «cep de raïms (piac., sec. XIV); lugliatica (faent., petits i primerencs. Gra blanc, mit- 1529); iuliatica (emil., sec. XVI): jancer i rodó, de pell fina. Val per a Uvae» [ap. THBuc, 64 i 66]. menjar, però no és gaire dolç» [FAVÀ]. ETIM.: THBuc ha descrit perfecta- 133 julivera f. À. DIAL.: julivera (Atze- ment aquesta etimologia per als pri- neta del Maestrat) [TrL]. merencs raïms italians que també DESCR.: julivera «raïm negre» maduren el juliol: «Sulla base del [TrL]. | Cf. full de julivert509 «cep lat. JULIUS ‘mese di luglio’ nel corso indígena» [SADURNÍ, 20]. dei secoli si sono formati parecchie ETIM.: Ampelònim relacionable denominazioni di viti, uve, vitigni e amb el julivert. Crec que la motiva cióde vini. È caratteristica per tutte le va- julivera s’aclareix gràcies a full rietà finora riportate la maturità de julivert. Aquesta segona denomi- precoce nel mese di luglio, nonché il nació fa pensar en un cep les pampes fatto che quasi esclusivamente si del qual recorden una fulla de juli- tratta di uva da tavola anziché uva vert per la seva forma triangular.510 | da vino» [p. 67-68].508 juliol (a Pradell d’Urgell, segons el DCVB, sentit onomàstic més general. Reprodueixo, s. pera). per ex., una cançó popular mallorquina: «Ai, 509. L’aparició del masculí full (si no és Joan, Joanet. / Ai, Joan, Joanillo, / tu m’has un error de transcipció) deu tenir a veure amb robat es coret / i ara no tenc corillo.» el gènere també masculí del cep. Com que es 506. Variant amb dissimilació de líquides tracta d’una referència vegetal, cal esperar (l-l > r-l), fenomen ben freqüent en els dialec- sempre el femení fulla
168 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
D’altra banda, sorprèn la sufixació considerar un probable encreua- -era, però cal observar que a la ment: julivert ¥ dolcivera Æ julive- mateixa Atzeneta del Maestrat ra, encara que també hi podria ha- l’ALDC ha recollit un altre am- ver influït una associació amb el pelònim d’igual terminació: la dol- femení vinya (o amb planta o, fins i civera (v. dolcivera). Convé, doncs, tot, amb fulla). Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 169
L
134 langlade f. À. DIAL.: langlade (Por - DESCR.: latzarí «uva bianca da ta- reres) [FAVÀ]. vola» [SCet, 47]. | Cf. atzarim «va- DESCR.: langlade «cep de sar- riedad de vid vasta» [BCas, 26].512 ments grosses, però ben poc pro- ETIM.: Ampelònim manllevat al sard ductiu. Raïms molt bons per a men- laz(z)arinu, probablement derivat jar. Gra gros, vermell, de gust fi» de lazzu ‘aspre, àcid’ [¨ ll. LACTEUS [FAVÀ]. (cf. BOSCH, 641)]. Suposo que, moti- ETIM.: Préstec toponímic occità: vacionalment, cal pensar en varietats de Anglada (Gironda). Ha arribat al aspres, de poca qualitat.513 | En italià català amb el concurs del francès, ha esdevingut lazzo, d’on segura- llengua que ha adaptat el topònim ment deriva el fico lazzarino [GDLI, en l’Anglade o Langlade.511 s. Làzzaro]. Certament, la morfolo- P. ROMÀN. ◊ OCC.: vin de l’an- gia del mot suggereix una interferèn- glado «(a. 1878) Vin de Langlade» cia amb l’antropònim Lazzaru ‘Llàt- [TdF, s. anglado]. | Cf. anglar(s), zer’,514 però probablement es tracta angla(s) «(a. 1878) Variété de rai- sin rouge. v. pico-poulo bourret» 512. En principi, sembla un llunyà prés- [TdF]. tec del sard, modificat per afèresi: lazzarin(u) Æ l’atzarím. No descarto, però, que aquest fosc atzarim sigui sols un parònim de l’alg. 135 latzarí ANT. DOC.: (l’Alguer, 1697) latzarí. Potser hi cal una altra explicació (tal «una portadora de lazari» [BOSCH, vegada relacionant-lo amb l’àrab AZ-ZEBIB ‘la 366]. | (l’Alguer; 1714, 1810) «la- pansa’? Cf. l’occ. antic alzibil ‘cépage des ara- zary, lazzarì» [BOSCH, 366]. | (Cat., bes’ [ap. CTal, 530]). 1869) «adsarím» [BCas, 26]. 513. En el camp enològic, el gust de llet és un dels defectes més greus que pot tenir un vi. Així, doncs, no és gens estrany que un derivat 511. Sembla que l’aglutinació de l’article de l’adjectiu ll. LACTEUS ‘lacti’ acabés aplicant- [(de) l’An- > (de) Lan-] ja es va acomplir a se a un raïm de mal sabor. França, com demostra la traducció francesa 514. Com també ha fet notar BOSCH del TdF (s. anglado). [p. 640-641], el que no sembla gaire viable és Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 170
170 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
d’una associació posterior dels par- doner blanc «cep tardà de produc- lants. ció irregular. Raïms petits i api - P. ROMÀN. ◊ ESP.: Cf. lauzarín nyats. Gra blanc, rodó i mitjà. Fa un «(Sevilla, 1885) Variedad de uva» vi ben fi i de molt grau alcohòlic» [ABELA, 320]. ◊ SARD: lazarinu «(a. [FAVÀ]. | lledoner gris «Raïm molt 1780) Uve bianche. Di grani roton- compacte. Gra una mica ovoide. di e duri» [MANCA, 27]. | lazzarinu Maduració tardana. Cep de produc- «(Sassari, 1897) Uva bianca da tavo- tivitat mitjana. Dóna vins de quali- la» [SCet, 47]. tat, de poc color i d’alta graduació» [GCat, 24]. | lledoner negre «cep 136 lledoner m. DOC.: (Sant Pere Mo- tardà de producció irregular. Raïms lanta, 1775) «lledoner vermell» [ap. petits i apinyats. Gra negre, rodó i SADURNÍ, 20]. | (Cat., 1845) «Llado- mitjà. Fa un vi ben fi i de molt grau ner» [ap. DncF, 203]. alcohòlic» [FAVÀ]. À. DIAL.: delloner (Cardona) ETIM.: Encara que sovintegin els [ALDC].515 | lledoner (Montblanc) ampelònims associats amb vegetals, [TrL]; (el Pinós, Blancafort) [DCVB]; en aquest cas Veny proposa un ori- (Llançà, Banyoles) [ALDC]. | gen onomàstic, al meu parer convin- lledoner blanc, lledoner negre cent, per a explicar aquest sovint de- (Vilajuïga) [FAVÀ]. | lledoner turpat topònim empordanès: «És blanc, lledoner roig (Alt Empordà) probable que el cep lledoner (sinò- [PUIG, 24]. | llodener (Camallera) nim de garnatxa) tingui el seu ori- [ALDC].516 gen en el gentilici corresponent a DESCR.: lledoner «raïm negre, Lledó [d’Empordà (el nom oficial semblant a la planta de sitja, però del municipi és actualment Lladó)], més esclarissat» [TrL];517 «varietat d’àrea vinícola, i enumerat entre els de cep i de raïm» [DCVB]; «subva- ceps antics a Camallera arran de rietats negra, blanca, roja i grisa [...]. l’enquesta de l’ALDC; desconnec- Els raïms són grossos, compactes, tat del lloc de procedència haurien grans mitjans, ovoides de pell gros- estat possibles modificacions for- sera i suc incolor. Produeix vins de mals, per metàtesi, com llodener i bona qualitat» [PUIG, 23-24]. | lle- delloner (ALDC); el seu cultiu s’es- tengué al Llenguadoc» [Mots, 55]. | l’associació religiosa, ja que la data de celebra- Hi vull afegir que la població de ció de la festivitat (17 de desembre) no encaixa Lladó va comptar amb un important gens bé amb el calendari vinícola. priorat,518 i és ben sabut que els mo- 515. Variant explicable per una metàtesi nestirs van ser un factor essencial en consonàntica. L’encreuament amb d’allò hi la propagació de la vinya (v. monas- podria ajudar. trell; v. cartoixà). | De fet, aquest no 516. Variant explicable per metàtesi vocà- seria l’únic topònim vinculat a un lica, afavorida per l’antigor del mot que desta- quen els mateixos informants. 517. Definició ben poc pertinent perquè 518. Segons la GEC (s. Lledó, priorat de): usa la comparació en lloc de l’explicació. A «Canònica augustiniana situada a la població més, Griera no descriu enlloc més aquesta de Lledó (Alt Empordà) [...]. Tingué una gran planta de sitja (v. sitges). vitalitat els segles XIII i XIV.» Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 171
LÈXIC 171
priorat que hauria servit per a ano- | lloreta (Mall.) [DCVB]; (Santanyí) menar un ampelònim català: cf. mo- [ALDC]. magastro (¨ Montmagastre). DESCR.: llora «viñas que producen SIN.: Diverses fonts confirmen la el fruto negro» [NAVARRO, 13]; «va- sinonímia entre garnatxa i lledo - riedad de vid vasta» [BCas, 26]; ner: «(a. 1871) garnacha ó lladoner» «mena de raïm» [DAg]; «raïm negre [RevSI, XX, 312]; «garnatxa negra. de gra gros, rodó i apinyat, de pell També s’anomena Lledoner» [IBAR, prima i dolça; és sucós» [TrL]; «va- 59]; «garnatxa, anomenada també a rietat de raïm ros, fi de pell i de grans la comarca [Alt Empordà] lledoné» molt atapeïts» [DCVB]; «cep de [PUIG, 23].519 | Personalment, a Vila- raïms apinyats per a fer vi. Gra mo- juïga m’han explicat que dels raïms rat, rodó i mitjancer» [FAVÀ]. | llore- del cep lledoner es fa un vi de pos- ta «classe de raïm» [TrL, s. raïm]. tres anomenat garnatxa. Sembla, ETIM.: Tal com apunta Veny: «el per tant, que la fama del vi garnatxa raïm anomenat llora (i lloreta) a les va desplaçant progressivament el Balears [...] es pot explicar a partir de nom específic del cep a l’Em- l’adjectiu llor,-a ‘fosc de color’» pordà.520 En canvi, manllevat pel [Mots, 51].521 | Provindria, en últim francès, sembla mantenir-se al terme, del ll. LURIDU ‘de color fosc, lí- Llenguadoc; si més no la subvarie- vid tirant a negre’ [DCVB, s. llor, llo- tat del lledoner pelut (cf. també gra- ra], la qual cosa sembla descartar natxa peluda). | Cf. sitges. qualsevol relació amb LAURUS ‘llorer’. P. ROMÀN. ◊ FR.: lledoner pelut SIN.: V. mansella. ou lladoner pelut «(Languedoc) Cépage noir. Proche parent du 138 lloseta f. À. DIAL.: lloseta (Mall.) grenache noir» [DUYKER, 129]; «cé- [DCVB, s. raïm]. page noir, à grappes moyennes, à DESCR.: lloseta «raïm negre, molt grains moyens, noir bleuté» [ap. atapeït, de pell gruixuda, poc co- DncF, 203]. mestible i no gaire bo per a fer vi» [DCVB, s. raïm]. 137 llora o lloreta f. DOC.: (Cat., 1797) ETIM.: Ampelònim que fa referèn- «Lloras» [NAVARRO, 13]. | (a. 1877) cia al topònim mallorquí de la Llo- «Lloreta» [ap. VVV, 80]. | (Men., seta, localitat propera a Binissalem, 1897) «Llora» [Die B., II, 342]. on actualment es fan els vins més À. DIAL.: llora (Maó) [TrL]; (la apreciats de Mallorca.522 Granada) [TrL, s. raïm]; (Masque- fa) [SADURNÍ, 21]; (es Migjorn Gran, llossa f. Æ planta-la-llossa. Maó) [ALDC]; (Sant Lluís) [FAVÀ]. 521. De fet, as Migjorn Gran els infor- 519. Igualment l’ALDC recull que els in- mants de l’ALDC destaquen espontàniament formants de Camallera consideren llodener un el color «negrós» d’aquest raïm. sinònim antic de garnatxera. 522. He pogut comprovar personalment 520. Un fenomen semblant passa al Mont - la fama vinícola de la zona, de la qual ja es feia sià entre el raïm salsa i el famós vi moscatell ressó Die B. [I, p. 257] parlant del famós vi de (v. sin. de salsa). Binissalem. Ceps i raïms 1-8_Ceps i raïms 1 27/05/14 16:11 Página 172 Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 173
M
139 macabeu o macameu m. DOC.: (s. À. DIAL.: macabeu (Falset, Vi- XVI) «se’n cull tanta abundància [...] naròs, Bellpuig) [TrL]; (Alt Em- de vins blanchs, macabeu, trobat, pordà) [PUIG, 24]; (Peralta de la Sal) justuli,523 malvasia; de vins claret y [SISTAC, 267]; (Masquefa) [SADURNÍ, vermell a milenàs de càrregas» [ap. 21]; (Salses, Estagell, Mosset, Per- DURAN, 229]. | (a. 1587) «tantes es- pinyà, els Hostalets [Montoriol], pécies de vins, que vuy dia usen, Ceret, Prats de Molló, Llançà, Ro- malvezia, trobat, escanyaca, macha- ses, Prats de Lluçanès, Cardona, beu...» [ap. DAg, s. vi]. | (Cat., Balsareny, Moià, Santa Coloma de 1600) «vins blanchs macabeus» Queralt, Sant Jaume Sesoliveres, [PGil, 242]. | (a. 1617) «lo vi de Ma- Barberà del Vallès, Cervelló, Sant cabeu de rahims de vinya de Maca- Boi de Llobregat, Sant Jaume dels beus» [AGUSTÍ, 94]. | (Benicarló, Domenys, la Febró, Sant Pere de 1791) «macabeu» [JAVal, 33]. | Ribes, les Paüls, Arfa, Sopeira, Pa- (l’Alguer, 1823) «macabèo» [ap. lau de Noguera, Tolba, Isona, Pera- BOSCH, 619].524 | (Ross., 1827) «ma- mola, Àger, Peralta de la Sal, Sanaü- cabeu» [CAVOLEAU, 266]. | (val., ja, Cubells, Almenar, Agramunt, 1851) «macabeu» [DEsc]. | (Val., Granyena de les Garrigues, Vinai- 1854) «Macameu» [NIEVA, 64]. | xa, Vimbodí, Margalef, la Torre de (Barcelona, 1890) «Macabeu. Ra- Fontaubella, Marçà, Horta de Sant hím gros, cilíndrich, abultat per Joan, Bellmunt de Mesquí, Alcalà la basa, compost y molt apretat» de Xivert) [ALDC];525 (Parestortes, [ROIG, 35]. 525. Llevat del rossellonès (amb un síste- 523. No incloc una entrada específica per ma tònic de cinc vocals), les formes són quasi a aquest justuli perquè no trobo cap més dada sempre amb vocal oberta [-'bεw]. Les úniques sobre aquesta aïllada variant gràfica del XVI. excepcions de l’ALDC són: 1) pronunciació 524. No cal donar més importància a afrancesada, a Mosset, del diftong final (-boé), aquesta variant gràfica algueresa, que hauria tal com fa el francès estàndard; 2) pronunciació d’haver estat escrita *macabèu. diftongada a Bellmunt de Mesquí [-'bjaw]. Es Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 174
174 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
Cotlliure, Vilajuïga, Artés, Esparre- Nova, Massalió, Valljunquera, Am- guera, Alella, la Granada, Creixell posta, Xiva de Morella, Albocàsser, de Mar, Sarral, Porreres,526 Areny de Cabanes de l’Arc) [ALDC]; (el Noguera, Vilves, Belianes, Riudoms, Campell, Torrent de Cinca, Gande- Porrera, Santa Bàrbara, Traiguera) sa, les Useres, Torreblanca) [FAVÀ]. [FAVÀ]. | macabeu blanc (Ulldeco- DESCR.: macabeu «vi blanch» na) [ALDC]. | macabeu del bagó [PGil, 242]; «uva blanca amoscate- gros, macabeu del bagó xic (Figue- lada: es redonda con el hollejo tier- rola d’Orcau) [FAVÀ]. | macabeu no y de jugo dulce. Su vid carga del terreno,527 macabeu valencià mucho, y mezclada hace un exce- (Horta de Sant Joan) [ALDC]. | lente vino» [JAVal, 33]; «viñas que macabeu fi (Sant Mateu del Maes- dan el fruto blanco» [NAVARRO, 13]; trat) [ALDC]. | macabeu (del gra) «mena de rahim de cep» [DLab]; gros (Ross.) [GUITER, 99]; (Sant «grains ronds, de moyenne gros- Mateu del Maestrat) [ALDC]; (Vil- seur, dorés; grains assez juteux, d’u- ves) [FAVÀ]. | macabeu (de gra) pe- ne saveur sucrée, à peau fine» [REN- tit (Ross.) [GUITER, 99]; (Cubells) DU, I, 6v]; «Raisin blanc doré. [ALDC]. | macabeu roig (Ullde- Grains ronds [...]. Assez gros, sa- cona) [ALDC]. | macadeu (Favara veur douce, pas très-juteux, peau de Matarranya) [ALDC].528 | ma- un peu épaisse. Grappe grosse; pé- cameu (Lledó d’Algars) [DAn]; doncule fort. Cep gros. Ce vin est (Arbeca, Mequinensa, Riba-roja très-recherché» [ROUFFIA, 135-136]; d’Ebre, Vilalba dels Arcs, Móra la «Rahím gros y molt apretat. Fruyt petit, quasi rodó, blanch daurat, tracta d’un fenomen localitzat de diftongació dols sabrós. Sa maduració es prime- vocàlica, on (-ie/-ia) substitueixen la /ε/ en renca» [ROIG, 35]; «Cep que dóna certes posicions palatals. (Per a més informa- un raïm de gra mitjà, de color blanc ció sobre aquest fenomen: v. RAFEL, 133-189.) i gust molt dolç» [DAg]; «raïm pri- 526. A Mallorca, només trobo un infor- merenc. Fa un vi blanc abundant mant de Porreres que recorda aquest ampelò- d’alcohol. Té un bon boquet [sic] o nim tot considerant-lo força antic. Suposo aroma» [TrL]; «cep i raïm de gra que deu haver-hi un sinònim modern molt més estès. blanc i molt dolç i de vi fort i molt 527. El mot terreno (forma semillatinit- bo» [DCVB]; «raïm blanc, atapeït, zant documentada a JLac, segons el DECat, gros, de grans mitjancers, no gaire VIII, 442) està força arrelat en el cat. nord- bo per a menjar ni per a fer vi» occidental. Per ex., a la Torre Velilla oposen [DCVB, s. raïm];529 «cep que dóna també la pansa del terreno a la pansa valencia- un raïm de gra mitjà, blanc i molt na [ALDC]. Es tracta, en definitiva, de dife- renciar raïms «del país» enfront de varietats valencianes meridionals. 529. La contradicció entre l’entrada ma- 528. Canvi d’oclusiva (-beu > -deu), pot- cabeu i l’entrada raïm del DCVB és òbvia. ser induït per un encreuament amb macadura Certament, segons els terrenys i les condi- ‘contusió’. Al cap i a la fi, com ha escrit CIU- cions climàtiques, una mateixa varietat pot RANA sobre el macabeu: «es tracta d’una varie- variar de qualitat, però això no impedeix que tat molt sensible a les malalties dels fongs per s’hagin d’homogeneïtzar les descripcions le- la seva pell fina» [p. 101]. xicogràfiques dins d’una mateixa obra. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 175
LÈXIC 175
macabeu macameu
FIGURA 10. Mapa del macabeu. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 176
176 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
dolç» [DIEC];530 «cep productiu de que devien esdevenir uns vinyaters raïms llargs i apinyats, de madura- importants.532 | Ara bé, l’origen forà ció primerenca. Gra gros, ros i llar- no escau gaire per a explicar un dels garut. De pellofa gruixuda i cua ampelònims més genuïnament cata- trencadissa. Fa un vi blanc (o un lans,533 l’extensió del qual ha arribat a xampany) més aviat fluix» [FAVÀ]. | nombroses llengües romàniques: (esp. macabeu del bagó gros «cep de macabeo, fr. maccabeo, occ. maca - raïms grossos, primerencs. Gra gros, bèu, port. macabeu). Crec, doncs, blanc-clar. Fa un vi blanc molt bo, i que l’explicació antroponímica no també és molt fi per a menjar» és prou convincent i que cal cercar- [FAVÀ]. | macabeu del bagó xic «cep hi una altra associació, segurament de raims grossos i apinyats. Gra relacionada amb el santoral. De fet, blanc i petit, de gust molt dolç. Fa la festivitat dels màrtirs macabeus se un vi blanc molt bo» [FAVÀ]. | ma- celebra el primer d’agost. Això indi- cadeu «raïm per fer vi» [ALDC]. | caria, per al raïm macabeu, una data macameu «racimo de tamaño regu- de maduració primerenca, ajustada a lar. Uva blanca dulce, gruesa de ho- les meves descripcions; tal com pas- llejo» [NIEVA, 64]; «clase de uva sa amb nombrosos ampelònims ro - blanca de grano gordo» [DAn]; mànics referits als sants de finals de «cep de raïms apinyats i mitjancers. juliol (cf. sant Jaume; cf. santa Anna; Gra blanc, rodó i grosset. Fa un vi cf. sant Pere).534 | D’altra banda, la dolç i amb molt de grau» [FAVÀ]. variant occidental macameu, sens ETIM.: El caràcter antroponímic dubte posterior, s’explica per una del macabeu sembla clar,531 es vul- assimilació nasal en un context bila- gui arribar fins a l’origen hebreu o bial (m-c-b > m-c-m). no: «del llatí bíblic MACCABAEUS» SIN.: El macabeu, segons l’Enc. [DCVB]. | Segons el FEW [VI-1, [IV, p. 20], «en otros lugares de p. 1], s’anomenava macabé(t) el pro - España se le conoce como ‘lloça’ pietari d’un vinyet (Berr., 1874). Si (= llossa) y subirat». | Aquesta pri- relacionem aquest mot amb l’an- mera sinonímia entre llossa i maca- tropònim fr. Macabé, aplicat sovint beu no és gens fiable, almenys per durant els s. XIV i XV a la gent france- sa sacerdotal o relacionada amb el 532. Sobren exemples per a il·lustrar la re- culte eclesiàstic [cf. DECat, V, 340], lació entre el món monacal i les vinyes (cf. car- podem pensar que la transmissió toixà; cf. monastrell). d’aquesta varietat va arribar per 533. Diversos especialistes del XIX (ja mitjà de membres d’aquest estament siguin ampelògrafs francesos com RENDU [I, p. 6v] o bé lexicògrafs occitans com Mistral [TdF, s. macabeu]), no dubten a atorgar-li un 530. Definició copiada (tal com ja havia origen català. De tota manera, la documenta- fet el DFa) del DAg. ció catalana que recullo no és en cap cas ante- 531. Quasi fa riure la definició compos - rior al s. XVI (v. supra). ta de finals de segle de ROUFFIA: «L’étymolo- 534. Aclareixo que una relativa coincidèn- gie de ce mot pourrait venir peut-être du grec cia en l’època de maduració entre dos raïms makar, qui veut dire hereux, et du mot catalan no implica, en absolut, una relació sinonímica beu, que signifie boit» [p. 135-136]. (cf. la sin. del sant Jaume). Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 177
LÈXIC 177
dues raons. En primer lloc, la des- À. DIAL.: mançaneta (Santa Ag - cripció del raïm (planta-la-)llossa nès de Corona) [FAVÀ].537 | mança- ens parla d’una varietat negra, men- nilla (Xàbia) [ALDC]; (Jesús Po- tre que el macabeu és descrit com a bre) [FAVÀ]. | massanet (eiv.) blanc a tota l’àrea lingüística.535 A [PzCab, 149]; (Men.) [DAg]; (Eiv.) més, tant a Bellmunt de Mesquí i a [RIBAS, s. raïm]; (Sant Mateu d’Au- Xiva de Morella com a la Granada, barca) [TMan, 103]; (Sant Josep de l’ALDC i jo recollim diferenciada- sa Talaia, Eiv.) [ALDC]; (Santa ment ambdues varietats. | Tampoc Agnès de Corona) [FAVÀ]. la sinonímia entre subirat i macabeu DESCR.: maçanet «clase de uva» no em convenç gaire, del moment [PzCab, 149]; «classe de raïm» que tant a Sarral com a Riudoms re- [TrL]; «raïm per menjar [...] i per fer cullo totes dues varietats que els in- vi dolç blanc» [TMan, 103-104]; formants em descriuen de manera «parra productiva de raïms mitjan- diferenciada. cers, de maduració primerenca. Gra P. ROMÀN. ◊ ESP.: macabeo «(a. groguenc, mitjà i rodó. Sucós i de 1814) Uvas redondas, doradas [...]. pell ben forta, és molt dolç per a Racimo muy apretado; escobajo menjar. També fa un bon vi blanc, muy fino. Uva mediana, con el ho- amb molt de grau i un regust mos- llejo grueso, muy dulce, algo áspe- cat» [FAVÀ]. | mançaneta «cep de ra» [ap. COMENGE, 70 i 87]; «(Olite) raïms mitjans que fan un vi poc bo. Uva blanca» [ECHAIDE, 153]; «(Ara- Gra blanc, rodó i mitjancer» [FAVÀ]. gón) Variedad de uva blanca de gra- | mançanilla «espècie de rahim y’l vi nos pequeños» [DAn]. | macabeu536 que se’n fa» [DLab]; «espècie de «(Ayerbe) Clase de uva de granos vi blanc que es fa en certs punts pequeños y blancos» [DAn]. ◊ FR.: d’Andalusia» [DFa]; «raïm per fer mac(c)abeo «(a. 1832; a. 1837) Vin vi» [ALDC]; «cep de raïms grossos i blanc [...] raisin qui le produit» [ap. apinyats, molt primerenc. Gra blanc, DncF, 205]. ◊ OCC.: macabèu «(a. rodó i petitet, de gust molt dolç. Fa 1886) Variété de raisin | Vin blanc un vi excel·lent» [FAVÀ].538 qu’on fait avec ce raisin» [TdF]. ◊ ETIM.: Segons Veny, «podríem PORT.: macabeu «(Galizia) Uvas re- aventurar que noms de raïm com dondas, doradas, dulces» [POSADA, 251]. 537. Segons un informant de Corona, la mançaneta és una varietat importada de fora. 140 maçanet m.omançanilla f. DOC.: Tot i això, encara que es tractés d’un préstec (a. 1840) «mansanilla» [DLab]. de l’andalús mançanilla, no podria tractar-se d’un fenomen gaire recent si tenim en compte que el mot eivissenc hauria sofert una adapta- 535. N’hi ha, en tot cas, una varietat roja ció morfològica. molt poc estesa (v. supra: descr.). 538. A la Marina Alta m’expliquen que 536. Forma aragonesa que confirma la aquest cep ja no s’hi conrea perquè era massa procedència forana per culpa d’aquesta termi- primerenc com a raïm de vi. Encara que molt nació -eu, impròpia en aquest dialecte espan- bons, els raïms s’havien passat quan arribava yol. En aquest cas, l’ampelònim ha estat man- el temps de la verema de les altres varietats de llevat al cat. macabeu. vinificació, força més tardanes. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 178
178 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
massanet [...] remunten al respectiu ció amb manzana ‘poma’, forma cognom d’algú que va introduir el mossàrab del ll. (POMA) MATIANA: cep en qüestió» [Mots, 56]. | Perso- «No cabe duda que [manzana] fué nalment, trobo aventurada aquesta también popular en la zona mo - proposta antroponímica del mo- zárabe, a juzgar por los colectivos ment que no hi ha cap indici per a Massanît o MaSanêtoˇ (-ETUM), que defensar-la. Crec que l’explicació Simonet (p. 331, 335, 343, 350) do- del maçanet eivissenc s’ha de buscar cumenta en Abenaljatib (Loja), y en dins el marc de contacte lingüístic escrituras árabes de Almería, etc.), y romanicoaràbic. Cap al 1100, un ManSanaleˇ Sˇ (-ALES) en Toledo (con document mossàrab del sud de la Manzanil, Baza 1572, que puede península Ibèrica ja parla d’un raïm salir de cualquiera de los dos), ade- mansanel: «uva péndula, también más de Massanêlla [...]. Manzani - conocida por mansanel [= manzani- lla [massanêlla, mozár., Abenÿó- lla?] [...] h. 1100, anónimo mozára- liolÿol, a. 983, Simonet; mansanêlla, be» [ap. DECH, III, 560]. La rela- h. 1100, anónimo mozárabe, Asín, ció és evident amb el maçanet p. 168; mançanilla, APal, 263b], así eivissenc,539 i tampoc no costa gaire llamada por la semejanza de su bo- imaginar un paral·lelisme amb el vi tón con una manzana, del español manzanilla andalús, com lacònica- pasó al árabe magrebí y al fr. man- ment es pregunta Coromines. És cenille» [DECH, III, 830-831]. | ben sabut que la presència o l’ab - Encara que la variant mançanilla de sència de la -n no és cap obstacle la Marina Alta [Xàbia i Jesús Pobre] fonètic (cf. mansella). | Coromines pugui ser manllevada a l’espanyol també hi aporta informació com- (igual que la moderna mançaneta de plementària, la qual em permet rela- Sant Antoni de Portmany), més di- cionar el raïm maçanet eivissenc i fícil és que ho sigui la forma eivis- el raïm mançanilla del sud valen- senca maçanet. Cal pensar, doncs, cià,540 però sempre partint d’una rela - en un procés paral·lel d’adstrat mossàrab. Així, en català tindríem un canvi del mossàrab *maçanel[l] 539. No ha de sobtar la presència d’ar- caismes ampelonímics a Eivissa. És l’únic ter - en maçanet, provocat per homoni- ritori de parla catalana on he pogut compro- mització a causa de la identificació 541 var personalment la poca incidència de la diminutiva; mentre que en espan- fil·loxera. Per alguna raó edafològica sembla yol s’imposa una evolució re gular, que el terreny no satisfà el paràsit, i així esde- des del femení mossaràbic vé una de les poques zones mediterrànies on ma(n)sanêlla fins a manzanilla. | Se- es continuen conreant les antigues vinyes eu- ropees. Encara que a la resta de l’àrea lingüís- tica no es perdessin els ampelònims, perquè 541. Testimoniatges d’aquest origen mos - només calia empeltar un peu bord americà, sàrab deuen ser també el nom d’unes altres això va significar l’abandonament d’alguns fruites, com una poma maçanilla (de Men., se- ceps que no s’adaptaven bé a l’empelt, segons gons el DCVB, s. poma); o com una oliva m’expliquen a Mallorca. mançanella (d’Alcoi, segons el DCVB, s. oli- 540. El mateix DFa (s. mançanilla) ja con- va). Cf. igualment l’esp. aceituna manzanilla sidera un castellanisme el nom d’aquest vi. (segons el DRAE, s. aceituna). Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 179
LÈXIC 179
gons ASÍN, la raó semàntica s’expli- blanca» [ARIAS, 128].543 ◊ PORT.: ca per la forma arrodonida de la maçanal «(Galizia) Uva tinta» [PO- poma: «mansanel es adjetivo ro- SADA, 251]. | Cf. maçã (= maçana) mance derivado de mansana y apli- «(Alentejo) Casta de uva» [DdeF]. | cado a todo fruto parecido a la man- Cf. uva-maçã «(Azeitão) Casta de zana por su figura redonda, como se uva» [DdeF]. aplica todavía hoy en España el ad- jetivo manzanil» [p. 168]. | No 141 macià m. DOC.: (a. 1877) «Macià» comparteixo aquesta opinió. Enca- [ap. VVV, 80]. ra més rodona és, per ex., la cirera i À. DIAL.: macià (Tarragona) s’ha associat amb el raïm pel seu co- [MARCILLA, 114]; (Camp de Tarra- lor rogenc (v. cirereta). També aquí gona) [IBAR, 57]. penso que cal preferir una associa- DESCR.: macià «classe de raïm» ció cromàtica, amb el groc de la [TrL, s. raïm]; «raïm de mida gran, poma. De fet, no sols el gra del compacte. Gra blanc, gran. Pell grui- maçanet és groc: també el famós xuda. Maduració tardana. Cep que vino manzanilla andalús pren un to produeix vins de poca graduació, de groc-daurat característic. molta finor, lleugers i aromàtics» SIN.: A Sant Agustí des Vedrà un [GCat, 20]. informant m’explica que el raïm ETIM.: Ampelònim de documen- maçanet, de gust moscat, és el que tació poc fiable. Convindria trobar tradicionalment feia el vi moscatell. fonts més sòlides que confirmessin De fet, a diversos llocs del terme de aquesta variant.544 Sembla tenir una Sant Antoni de Portmany m’asse- motivació antroponímica, ja que guren que el conreu del raïm mosca- deriva del nom propi Macià.545 tell és molt recent a l’illa. Segons SIN.: Cf. parellada. això, el raïm maçanet eivissenc és un geosinònim tradicional del raïm 142 maduixer m. À. DIAL.: de mandui- moscatell continental, ultra les mo- xa (Sant Lluís) [FAVÀ]. | maduixer dernes varietats de moscatell de tau- la, amb gra més gros i gust menys 542 543. Segurament, una metàtesi sil·làbica moscat. per *amanzanal. I, en conseqüència, derivada P. ROMÀN. ◊ ESP.: manzanilla de manzana. «(Murcia, 1885) Variedad de uva» 544. El TrL (s. raïm) recull qualsevol me - [ABELA, 321]; «vino blanco que se na de mot, suposadament ampelonímic, sen- hace en Sanlúcar de Barrameda y se cap mena d’esporgament (v. botellal). Les otros lugares de Andalucía. Deriva altres fonts tampoc no són gaire de con- de manzana» [DRAE]. | Cf. ama- fiança. Per ex., IBAR escriu macia en lloc de nanzal «(El Bierzo) Clase de uva macià; però en aquest autor les errades or- togràfiques sovintegen per la descurança ge- neralitzada de la seva obra. Evito citar-lo sem- 542. El fet que l’ALDC reculli a la vila pre que puc. d’Eivissa el raïm moscatell, a més del maçanet, 545. Es podria pensar també en una con- és fruit probablement de la presència d’aques- nexió amb el santoral, però no trobo cap rela- ta moderna varietat de taula, desvinculada del ció entre la festivitat de Sant Macià (25 de fe- tradicional moscatell de vi. brer) i les festes associades al vi o a la verema. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 180
180 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
(Santa Coloma de Farners) [FAVÀ]. | uva americana, nomi comuni della manduxer (Men.) [DAg].546 specie ‘Vitis Labrusca’ [= vinya sil- DESCR.: de manduixa «parra de vestre] e della sua uva» [VdLI]; «Da raïms negres, de poca qualitat. Gra un’uva nera che ha forte aroma di gros; dolent pel fort gust de madui- fragola e il vino che se ne ottiene xa. Encara pitjor per a fer vi» è in complesso scadente» [VSvi, [FAVÀ]. | maduixer «cep de sar- s. americana]. 549 ments emparrats, amb abundants P. ROMÀN. ◊ ESP.: Cf. fresa «ra- raïms petits. Gra negre intens i mit- cimos laxos, uvas encarnadas» [CO- jancer, de pell aspra. Val per a donar MENGE, 60]. ◊ IT.: Cf. frâula «(cor- color al vi, però és immenjable» se) Variété à odeur de fraise ou de [FAVÀ]. | manduixer «mena de framboise» [DCF, s. ua]. | Cf. «uva raïm» [DAg]. fràgola (roman., it. merid.), ùa frà- ETIM.: Aquesta motivació ampe- vola (pis.) varietà di uva che ha odo- lonímica sembla explicar-se, segons re di “fràgola”» [DEI, 3968]. | Cf. la RevSI [XX, p. 265 i 294], per una uva fràvula «(napoletano) Uva fra- associació gustativa amb el sabor de gola» [VNap, s. uva]. ◊ PORT.: Cf. la maduixa.547 També a Sant Lluís fresa «(Galizia) Uva blanca» [POSA- me’n confirmen el gust de maduixa, DA, 250]. que el meu informant troba emba- fador. Igualment, un enquestat de 143 magdalena f. DOC.: (a. 1871) «de Santa Coloma de Farners m’havia Santa Madalena» [RevSI, XX, 316]. assegurat que aquesta varietat és À. DIAL.: de la Madalena (Tor - més dolenta de gust que cap altra.548 rent de Cinca) [FAVÀ]. | ma(g)da - | Si comparem el cas italià, en troba- lena (Ross., Camp de Tarragona) rem la confirmació amb explica- [DCVB]; (Mall.) [DCVB, s. raïm]; cions ben semblants: «uva fragola o (Son Cervera, Felanitx) [ALDC]; (Sarral, Consell, Porreres, Sant 546. Variant menorquina (segons el Llorenç des Cardassar, Porrera) DCVB, s. manduixa) explicable per una pro- 550 [FAVÀ]. | madaleno (Marçà) pagació de la nasal inicial. Segons Coromines [ALDC].551 | magdalens (Tarrago- [DECat, V, 357], l’existència d’aquesta segona nasal no és gens estranya i cal relacionar-la amb un conjunt de fruites que sofreixen el 549. El 1910 trobo en un autor mallorquí mateix fenomen: mangrana (per magrana), [CERDÀ, 111] el castellanisme rehim de frésses, mançana (per maçana), etc. que contrasta amb les precedents formes ge- 547. Aquesta revista parla d’un conreu de nuïnes de Menorca. la varietat sabor de maduixa o maduixa a la 550. Mentre que a les localitats mallor- rodalia de Barcelona (a. 1871). També a Por - quines sempre es recull una variant geminada rera un informant em parla d’un raïm amb ma/dd/alena (d’acord amb les assimilacions gust de maduixa, però no en recorda el nom consonàntiques pròpies del dialecte), el que específic. sento a Sarral, a Porrera i a Torrent de Cinca 548. Tot i això, aquest enquestat de Santa és una forma reduïda ma/d/alena. Coloma de Farners es pensava que el nom po- 551. Variant occidental que utilitza una dria relacionar-se també amb el caràcter enfila- terminació castellanitzant [-eno(s)] per a can- dís dels sarments d’aquesta varietat, semblant- viar el gènere d’un ampelònim, referit a una ment a com són els circells de les maduixeres. santa (Maria Magdalena). Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 181
LÈXIC 181
na) [TrL].552 | santa Madalena (la tats, com ja he apuntat, la pèrdua Torre de Fontaubella) [ALDC]. del significat religiós va provocar DESCR.: de la madalena «cep de un canvi de gènere per la considera- raïms mitjancers i molt primerencs, ció masculina del nom del cep (o del poc productius. Gra blanc, rodó i raïm). cruixent. Bo per a menjar» [FAVÀ]. | SIN.: Cf. sant Jaume. magdalena «cep i raïm blanc, de P. ROMÀN. ◊ FR.: de la Magdelaine pell molt prima, que madura devers «(a. 1667) Raisin noir plus curieux Santa Magdalena» [DCVB]; «raïm que bon, dont la peau est fort dure» de grans blancs, mitjancers i poc es- [ap. DncF, 208]. | raisin de la Mag- pessos, bo per a menjar i per a vi, i deleine «(a. 1859) Cépage à raisins primerenc» [DCVB, s. raïm]; «raïms de table» [ODART, 332]; «(a. 1772; conreats únicament per a la taula. Montélimar, 1781) Raisin dont tout De pell molt tendra» [GUITER, 101]; le mérite est de mûrir en juillet» [ap. «cep molt primerenc de raïms escla- DncF, 208]. ◊ IT.: sanmaddalenino rissats, de plaça. Grans blancs, mit- «vino di corpo, pregiato» [THBuc, jans i rodons, de gust molt fi» 135]. ◊ OCC.: madalenen, madale- [FAVÀ]. | magdalens «raïms blancs» nous «(dauphinois, 1886) Variété de [TrL]. raisin blanc, très hâtif, à grains mo- ETIM.: El nom sencer d’aquest yens, ronds et serrés, cultivée en trei- ampelònim (recollit per l’ALDC a lle. v. janen» [TdF, s. madalenen]. | la Torre de Fontaubella) sembla que rasim de la magdalena «raisin mûr és santa Magdalena, festivitat del 22 pour la Sainte-Madeleine (22 juil - de juliol, en la qual es cull aquest let)» [DOF]. raïm.553 Ja ho indica així el DCVB (s. magdalena).554 En algunes locali- 144 maimó m. ANT. DOC.: (l’Alguer; 1694, 1733) «maymó, maimò» [BOSCH, 366]. | (Mall., 1897) «Mai- 552. Aquesta tendència a preferir la forma mons blanchs» [Die B., I, 257]. plural també l’observo a localitats mallorqui- DESCR.: maimó «raïms blancs i nes com Porreres: magdalenes. Igualment usen negres» [Die B., I, 257]; «uve nere, o el plural els enquestats de Marçà [ALDC]: madalenos. di colore» [ap. BOSCH, 620]. 553. També ho veu així la lexicografia ETIM.: Encara que l’ampelònim francesa: DOF (s. rasim) i DncF [p. 209]. maimó pugui semblar un prèstec de D’altra banda, una altra classe de fruita té la Sardenya, faig notar que la docu- mateixa motivació cronològica: la poma de mentació algueresa és prou més an- Santa Magdalena que «madura pel juliol tiga (fi del s. XVII) que la sarda (fi (Camp de Tarragona)», segons el DCVB del s. XIX).555 Si hi afegim els noms (s. poma). 554. Hi inclou també un refrany menor- quí: «Per Santa Magdalena, raïm a la plena» 555. Segons l’exhaustiu estudi de BOSCH: [DCVB, s. magdalena]. Veny ve a dir el ma- «varietat de raïm que no trobem documentada teix: «Altres característiques del raïm poden als tractats de botànica sarda ni als reculls lexi- ser la base dels seus noms [...] la maturació re- cogràfics sards [...] fa pensar que es tracta d’u- lacionada amb una festivitat: santa madelena na varietat rara o, potser, d’una de les varietats o madelena [sic]» [Mots, 60]. comunes de raïm» [p. 641]. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 182
182 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
de raïms mallorquins,556 segura- ventrell / amb un gobell / de malve- ment cal pensar en un arcaisme sia» [ap. DCVB]. | (c. 1470) «La co- català. | L’etimologia és prou fos - lacció que fou de un parell de per- ca, però potser val la pena anotar dius ab maluezia de Candia» [ap. l’existència de l’antropònim àrab DCVB]. | (a. 1490) «dexant tots vins MAIMÛN, que ha donat (segons el dolços, com mosqua..., vernacha, DCVB, s. maimó) l’estès llinatge malvesia e semblants» [ap. DCVB]. cat. Maimó.557 Cf. també Badia | (l’Alguer, 1541) «moltes bótes de [GHC, 29]. Al cap i a la fi, no es vi vermell y de malvasies» [ap. tractaria d’un cas aïllat, perquè hi ha BOSCH, 620]. | (s. XVI) «se’n cull tan- també l’arcaic raïm alg. pasqual saló ta abundància [...] de vins blanchs, (d’indubtable motivació antroponí- macabeu, trobat, justuli, malvasia; mica). de vins claret y vermell a milenàs de P. ROMÀN. ◊ SARD: maimò «(a. càrregas» [ap. DURAN, 229]. | (a. 1897) Uva rossa da vino» [SCet, 47]. 1580) «malvesia. Vinum apianum» [POU, 14]. | (a. 1587) «tantes espé- 145 malvesia f. DOC.: (c. 1298) «Item cies de vins, que vuy dia usen, mal- bota de vin grech o de malvesia» vezia, trobat...» [ap. DAg, s. vi]. | [ap. GUAL, 174]. | (Alzira, 1381) «vi (Cat., 1600) «vins blanchs Mal - grech, marvasia o altre que pot en- vesias» [PGil, 242]. | (a. 1617) «lo trar en la dita vila segons forma de vi Maluasia, de vinya de Malua - estatut» [ap. Guía, 33].558 | (a. 1403) sia» [AGUSTÍ, 94]. | (l’Alguer, «vi de malvesia e d’altres natures, 1697) «malvasia» [BOSCH, 366]. | dels millors que sen hi troben, per (l’Alguer, 1727) «set budronis de nostre beure» [ap. GUAL, 355]. | malvasia» [BOSCH, 366]. | (mall., (Val., s. XV) «Aconsolava / lo seu 1840) «melvasia» [DFig]. | (val., 1851) «malvasia» [DEsc]. | (men., 1869) «malvesia» [VHos]. | (Barce- 556. I encara puc documentar un enciam lona, 1890) «Contribueix ab la mal- maimó, varietat tardana d’Agullana, segons el vasía en la producció dels vins DCVB (s. ensiam). blanchs» [ROIG, 34]. | (Banyalbufar, 557. BOSCH [p. 642] també ha proposat 1897) «malvasia» [Die B., I, 257]. aquesta possibilitat antroponímica, la qual 559 trobo més probable que no pas una relació À. DIAL.: malvasia (Santa Eulà- amb la planta medicinal maimó (o gatmaimó), lia de Ronçana, Llofriu, Sant Vicenç pel seu suposat caràcter enfiladís. dels Horts, Cornet, Montblanc, Tar - 558. Variant antiga amb dissimilació de lí- ragona, les Borges Blanques, Gui- quides [mal- > mar-]. Potser l’entrada del merà, Oliana, Gandesa, Torto - DCVB (s. marva), referida a un antic vi me- sa, Albaida, Bellpuig) [TrL]; (cat. dieval, és una simple abreviatura («Si vin grech no y avia, tramets-nos marva
LÈXIC 183
malvesia melvasia
fumat
grec
FIGURA 11. Mapa de la malvesia. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 184
184 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
oriental, cat. occidental) [DCVB]; variedad de vid | Vino que se hace (Sitges) [SADURNÍ, 21].560 | malvasia de esta uva» [DMGa]; «[malvezia]: borda (Montblanc) [TrL]. | malvesí cep que dóna un raïm de gra blanc, (Ross.) [GUITER, 99]; (Parestortes) mitjà i dolç» [DAg]; «raïm blanc de [FAVÀ].561 | malvesia (Cat. oriental, gra rodó i grosset, molt bo per a pen- Cat. occidental, mall.) [DCVB]; jar i fer vi» [TrL];565 «raïm blanc i (Priorat) [DECH, III, 789]; (Cas- molt dolç, del qual es fa un vi de mol- tellfollit de Riubregós) [FARELL, ta graduació i aromàtic» [DCVB]; 147]; (Salses, Cornellà de Conflent, «raïm blanc, de grans petits clars, Cruïlles, Cardona, Sentmenat, Bar- bo per a menjar» [DCVB, s. raïm]; berà del Vallès, Cervelló, Sant Pere «varietat de maduració tardana» de Ribes, Peramola, Cubells, Be- [IBAR, 58]; «mena de cep importat nigànim, Ontinyent) [ALDC]; (Ca- d’Orient que fa un raïm blanc i dolç longe de Mar, Esparreguera, Alella, | Vi fet d’aquest raïm. Malvasia de la Granada, l’Alforí, Aielo de Rugat) Sitges» [DIEC]. | malvasia borda [FAVÀ]. | malvesia blanca, malvesia «raïm blanc semblant al panser, roja (Artés) [FAVÀ]. | malvesia blan- però menys apinyat, que sempre ca, malvesia rossa (Vacarisses) queda mig verós [sic]» [TrL]. | mal- [ALDC].562 | malvessia (Moià, Pe- vesí «raïm de gra gros i de pell dura, ralta de la Sal, Móra la Nova, Alcalà apreciat per a la taula, però més que de Xivert) [ALDC]; (Peralta de la més per a fer vi dolç» [GUITER, 99]. | Sal) [SISTAC, 267].563 | melvasia malvesia «vi blanch» [PGil, 242]; (Banyalbufar) [CERDÀ, 111]; (Con- «especie de vi» [JLac]; «Casta de sell) [FAVÀ].564 vinya | Vi de dit rahim» [DLab]; DESCR.: malvasia «especie de uva «grains gros, légèrement ovales, muy dulce y fragante, fruto de una très-transparents; grains très-juteux, sucrés, d’une saveur exquise, à peau 560. Aquest mateix autor, sense situar-les fine; mûrit de bonne heure. Il pro- geogràficament, esmenta a continuació les duit le vin connu sous le nom de subvarietats següents de malvasia: vera, fu- malvoisie» [RENDU, I, 5r]; «plantas mada, roja i d’Alacant. y vinos que de su uva se hacen» 561. Préstec gal·licista (cf. el fr. antic mal- vesy [TLF, XI, 273]). [DEsc]; «fruyt bastant abundós, y 562. Aquesta variant de la malvesia, de dona un ví tipich, d’un dols-acídul, color més pujat, és mencionada a la RevSI molt apreciat. Rahím mitjá, allargat. [XX, p. 295 i 317] amb les formes, no confir- Fruyt petit, casi rodó, blanch-dau- mades enlloc més, de malvasia fosca (Sitges) i rat, dols sabrós» [ROIG, 50]; «cep de malvasia fumada (Sant Sadurní d’Anoia). 563. Variant ensordida que deu explicar- se per una pressió tardana del paral·lelisme 565. El TrL (s. malvaria) descriu una «va- esp. malvesía, almenys a poblacions tan occi- rietat de cep». Podem suposar que es tracta dentals com Peralta. d’una errada ortogràfica, però sorprèn que en- 564. Tot i que a Consell conreen actual- cara hi afegeixi un derivat plural sota l’entrada ment aquesta varietat, m’expliquen que es malvarits: «(Guimerà) Raïm de color negre.» tracta d’un cep tradicional de la serra de Tra- En tot cas, si donem per bona l’estranya va- muntana (cf. malvasia de Banyalbufar [TrL]), riant, cal pensar igualment que es tracta d’una introduït recentment a la plana mallorquina. deturpació local del famós malvesia. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 185
LÈXIC 185
raïms mitjancers, llargs i esclaris- Creta a finales de esta dominación, sats. Primerenc i de poca producció. según consta por doc. de 1403 (Ru- Gra blanc-rogenc, mitjà i rodó, amb bió, Diplomatari de l’Orient Català, la cua dura. Fa un vi de grau molt p. 700) [...]. En Grecia las más céle- bo, però té la pell molt gruixuda i bres eran las de Creta (y las de no val res per a menjar» [FAVÀ]. | Quío),568 pero quizá se embarcarían malvesia blanca «cep de gra blanc, hacia Occidente en el vecino puerto mitjà i rodó. Carrega els sarments, de Morea» [DECH, III, 789-790]; però fa poc grau per al vi» [FAVÀ]. | «Igualment fou introduïda des de malvesia roja «cep de gra rosat, Grècia la malvasia, coincident amb mitjà i rodó. Carrega els sarments, l’adaptació romànica Malvasia, del però fa poc grau per al vi» [FAVÀ]. | nom d’una ciutat del SE de la penín- melvasia «cep y vi» [DFig]; «Cierta sula del Peloponès o Morea, anome- casta de uva muy dulce y fragante, nada Monembasia i coneguda pels que produce una variedad de vid | venecians amb el sobrenom de Na- Vino que se hace de la uva así llama- poli di Malvasia (GEC)»569 [Mots, da» [DAm]; «variedat que fabrica 52].570 | Explicat l’origen, crec que un ví molt esquisit y apreciat» cal preferir malvesia (i no malvasia) [CERDÀ, 111]. com a variant principal. Des d’un ETIM.: Els autors coincideixen en principi (fi del s. XIII) va ser aquesta l’origen toponímic grec d’aquest la pronunciació adaptada al català. popular vi malvasia: «del nombre Aquest fet no tan sols es confirma de Malvasia, forma romance del de a la documentació, sinó que també la ciudad griega de Monembasía en la es correspon amb l’actual pronun- costa SE. de Morea [...]. Es probable ciació dialectal (v. supra). | Un cas a que en castellano se tomara del cata- lán;566 que los catalanes trajeran esta 568. Un diccionari català de finals del cepa de Quío durante su domina- s. XVII [JLac, s. malvesia] explica que aquesta ción en Grecia en el s. XIV (más bien rep en llatí el nom de «Chium» (= Quío) per- que a raíz de las Cruzadas), como què l’excel·lent vi es fa en aquesta illa. Tam- asegura la Acad.,567 es verosímil, y bé, segons el DLab (s. malvesia): «casta de vinya que transportaren de la isla de Xío ’ls desde luego puede probarse que el catalans quan tornaren de la guerra de las “vi de malvesia” lo impor taban de Crusadas». 569. En uns termes quasi idèntics s’ex- 566. També per a la malvasia de Sarde - pressa el GDLI (s. malvasìa): «Dal nome della nya, BOSCH [p. 643]: «no descartaria un origen cittadina greca di ⌴e␣␣ o Napoli di català del mot, no únicament per a l’Alguer Malvasia dei Veneziani.» sinó a tota Sardenya, tenint en compte la pe- 570. Un historiador italià ha escrit sobre netració al XVII de diverses varietats de raïms aquesta qüestió: «Sul finire del primo millen- procedents de la península Ibèrica». nio dopo Cristo, Monemvasia era uno dei più 567. Coromines es refereix a l’explicació importanti scali portuari del Mediterraneo següent del DRAE (s. malvasía): «vid cuyos centrale, dove le navi occidentali si recavano sarmientos transportaron los catalanes desde particolarmente per rifornirsi dell’omoni - la isla de Quío en tiempo de las Cruzadas, y mo suo vino, apprezzatissimo e consumatis - prevalece en varias partes de España, especial- simo nelle corti, grandi case e osterie di rispet- mente en Sitges». to, di tutto l’Occidente» [CHERCHI, I, 50]. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 186
186 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
part és la metàtesi vocàlica melvasia efectivament, recullo l’ampelònim del mallorquí. Sens dubte, ha estat grec a Calonge (Baix Empordà), lo- associada amb mel, encreuament fa- calitat on també m’han parlat de la cilitat per la dolçor proverbial d’a- malvesia. A l’hora de descriure’ls questa mena de vi. s’estableix la diferenciació del color: SIN.: No hi ha dubte que antiga- el grec és més blanc i la malvesia ment malvesia i grec eren la mateixa més rossa.573 | V. candia; v. fumat. varietat i funcionaven com a sinò- P. ROMÀN. ◊ ESP.: malvasía «(a. nims toponímics: un terme era el 1611) Vino de fama y estimación» lloc concret d’origen (Malvesia), i [TLE];574 «Uva muy dulce y fragan- l’altre, més generalista, era el gentili- te, producida por una variedad de ci del país d’origen (Grècia). | Les vid | Vino que se hace de esta uva» fonts més antigues avalen aquesta si- [DRAE];575 «(Tarifa, 1814) Uvas nonímia: «(c. 1298) Item bota de vin medianas, redondas, muy jugosas, grech o de malvesia» [ap. GUAL, dulcísimas» [ap. COMENGE, 70]; 174]; «(a. 1617) Lo gust del vi grec, o «(Navarra, La Rioja) Bastante tem- maluasia» [AGUSTÍ, 103].571 També prana en su madurez. Racimos alar- moderns autors sards o italians do- gados, de tamaño medio, granos nen per bona la sinonímia: «in quan- redondos muy jugosos, de color ro- to il Malvasia fu introdotto dalle jizo claro, de hollejo fino y sabor coste della Morea, dalla Monemva- sia la cui uva viene, dai vecchi viti- 573. I també la diferent antigor, perquè el coltori sardi, chiamata “uva greca”» meu informant m’assegura que el grec és un [CHERCHI, I, 50]; «
LÈXIC 187
agradable. Es buena para uva de malvascìa, malvaxìa) Vino bianco mesa» [MARCILLA, 111]. | malvasía pregiato, dolce oppure secco | L’uva morada «(Canarias) Uvas rojovio- che, vinificata, dà origine al vino láceas, con hollejo grueso. Sabor omonimo; la piu diffusa è quella acídulo» [COMENGE, 87]. | malvesía com frutto bianco di sapore sempli- «(León, El Bierzo) Clase de uva co- ce, ma essistono altre varietà con lorada» [ARIAS, 128]. ◊ FR.: mal- frutto nero e rosso, e anche con sa- voisie «(a. 1600) Espece de raisin» pore aromatico simile a quello del [SERRES, 152]; «malvesy (a. 1393) moscato» [GDLI]. | marvascia Vin liquoreux de Grèce | malvoisie «(Sicilia, 1696) Vitis praecoqua, e (fin XIV s.) | (a. 1690) Vin de Pro- longo botro, laxe baccato, baccis vence | (a. 1701) Variété de raisin | flavis, cicer magnum haud excellen- (a. 1839) Vin grec doux et liquo- tibus, egregie sapidis, vinumque ex- reux. Cépage malvoisie. De Mal- quisitum facientibus» [CUPANI, voisie, nom d’un village de Grèce (a. 235]. ◊ LL. MED.: de Malvasie «(Ve- 1341-46 Malevesie), situé sur la côte nec., 1278) Vinum» [ap. DECH, orientale du Péloponnèse, célèbre III, 790]. | malvaxia «(a. 1393) Ar- autrefois pour ses vignes» [TLF, visium vinum» [ap. DU CANGE, V, XI, 273]; «(a. 1667, 1675) Raisin 202]. ◊ OCC.: malvesia «vin doux gris, qui charge beaucoup, dont le de l’île de Scio. Éty. du Malvoisie, grain est petit, mais fort sucré, rele- île et ville de la Grèce, où le raisin vé, hatif, & plein de jus» [ap. DncF, qui donne ce vin est abondant» 213]. | malvoisie blanche «(a. 1571; [DPF]. | «malvesìo, marvesìo (Rhô- a. 1690) tresdouces & plaisantes au ne), mauvesìo o mauvesié (marsei- goust, mais leur vin est different de llais), marvoueisìo (dauphinois), celuy de Candie» [ap. DncF, 213]. | marnesìo o malobosìo (gascon), malvoisie grise «(Champagne, marmusìe (béarnais) Vin de Mal- 1844) Variété de la vigne» [ap. ROL- voisie; vin muscat cuit | Variété de LAND, 300]. | malvoisie rose «(Va- raisin blanc, hâtive, à grains médio- lais) Variété de la vigne» [ROLLAND, cres, lâches, ronds, très bon a man- 300]; «(a. 1846) Raisin de grosseur ger» [TdF, s. malvesìo]. | marnésie médiocre, doux, serré, hatif; bon «(Nîmes) Raisin blanc hâtif, grains vin» [ap. DncF, 214]. | malvoisie petits» [ap. DPF, s. rasin]. | marvoi- rouge «(Midi, 1859) Grappes bien sier ou marvoisin «(Bouches-du- fournies de grains serrés. D’un cou- Rhône, 1859) Cépage à raisins de leur rouge-clair, ou de couleur table» [ODART, 335]. ◊ PORT.: mal- rousse. Les grains sont pleins d’une vasia «(a. 1531) Casta do vino de eau sucrée et agréable» [ODART, peesam de muita soma» [ap. CTal, 445]; «(a. 1753) variété de la vigne» 521]; «Variedade de uva odorífera e [ap. ROLLAND, 301]. | malvoisien doce | Vinho feito dessa qualidade «(Doubs, 1859) Cépage» [ODART, de uva. De Malvasia» [DdeF]; «vi - 178]. ◊ IT.: malvagia «(Bologna, nho branco e generoso feito daque- 1651) Raisin blanc» [ap. CTal, 529]. la uva» [NDCLP]. | malvasia-fina | malvasia «(Veneto, 1569) Cépage» «(Beira) Casta de uva» [DdeF]. | [ap. CTal, 529]; «(ant. malvagìa, malvasia-grossa «(Doiro, Alente- Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 188
188 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
jo) Casta de uva branca» [DdeF]. | DESCR.: mamella de monja «beau malvasia-miúda «casta de uva bran- raisin blanc, doré. Grains ronds, as- ca, pequena» [DdeF]. | malvasia- sez gros, croquants, bon à manger tinta «(Penafiel) Casta de uva» et à conserver, juteux et d’une sa- [DdeF]. | malvasia-vermelha «casta veur douce. Cep productif. Grappe de uva, cujos bagos, doces e aromáti- grosse. Ce raisin ferait du bon vin» cos, são de un cor-de-rosa muito [ROUFFIA, 139]; «parra de raïms vivo» [DdeF]. ◊ ROM.: Cf. marma- grossos i esclarissats, de maduració ziu «(s. XVII) De malvasía. Se ha con- tardana. Gra blanc, gros i llargarut, servado en la forma marma(n)ziu, amb una terminació en forma de adj. ‘purpúreo, tinto’; se dice sobre mugró. Raïm de taula dolç, de cua todo de los vinos» [DER]. ◊ SARD: trencadissa» [FAVÀ]. | mamelleta de malvasia «(a. 1780) Uve bianche. Di monja «raïm blanc que fa el gra aca- grani alquanto lunghi: fa vino genti- bat en punta» [TrL]. | plantes de le» [MANCA, 27]; «(a. 1866) Àxina e monja «raïms de gra molt gros» binu» [DSI]; «grappolo a forma mol- [DCVB, s. planta]. | teta de monja to allungata, spargolo, con acini di «cep de grossos raïms de taula. Gra color dorato, polpa molto dolce, leg- gros, blanc i llargarut. De pell fina, germente aromatica» [DEIDDA, 295]. | és molt bo i dolç per a menjar» marmaxia «(Dorgali, 1897) Uva per [FAVÀ]. vino fino» [SCet, 48]. | marvasìa, ETIM.: Veny dóna una explicació malmazìa o marmasìa «(logudore- etimològica basant-se en la forma se, 1889) Vite malvagia» [CARA, 90]. del gra: «Altres característiques del raïm poden ser la base dels seus 146 mamella de monja f. DOC.: (Ross., noms [...] la forma ovoide, allargada 1866) «Mamella de Monja» [ROUF- del gra: mamella de monja» [Mots, FIA, 139]. | (Barcelona, 1885) «Ma- 60]. | Certament, algunes descrip- mella de monja» [ABELA, 320]. cions precedents semblen refermar À. DIAL.: mamella de monja (Con- aquesta motivació. Tot i això, no sell, Santa Bàrbara) [FAVÀ]. | mame- descarto tampoc que aquesta expli- lleta de monja (Bocairent) [TrL].576 | cació sigui fruit d’una simple etimo- teta de monja (Calonge de Mar) logia popular. Potser la forma llar- [FAVÀ].577 | Cf. plantes de monja garuda del gra ha estat induïda per (Empordà) [DCVB, s. planta].578 analogia semàntica amb un altre ampelònim (molt més estès): el ma- 576. Forma diminutiva, no gens estranya mella de vaca, la motivació del qual en terres valencianes, però que en aquest cas no veig més evident. | Hi ha, al meu pa- concorda amb la mida (grossa) dels grans. Crec rer, una altra possible explicació re- que la raó és clarament eufemística per tal de lacionable amb la locució següent minvar el to irreverent d’aquesta denominació. del DCVB (s. mamella): «ésser ma- 577. Variant septentrional de mamella. El DCVB (s. teta) l’esmenta al Pirineu oriental mella de monja: ésser una cosa de (al Vallespir, al Conflent i a l’Alt Empordà). qualitat superior, d’allò millor». Ai - 578. Variant empordanesa, encara més cla- xí, doncs, la motivació ampeloníca rament eufemística, en què s’emmascara com- no tindria a veure amb la forma pletament l’element sexual del compost inicial. punxeguda, sinó amb la qualitat ex- Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 189
LÈXIC 189
cel·lent.579 | En definitiva, el que em Jesús Pobre) [FAVÀ]. | mamelle- costa d’acceptar és l’equivalència vaca581 (Vinaròs) [ALDC]; (Trai- entre les mamelles d’una vaca i les guera, Torreblanca, Montserrat d’Al - d’una monja. No és que dubti de la calà, Montixelvo) [FAVÀ]. | mame- popularitat del llenguatge irreve- lles de vaca (Mall.) [Sureda, 167]. | rent (especialment envers el món pepe-vaca (la Font de la Figuera) eclesial), però aquí veig més en con- [ALDC].582 | popes de vaca (Figue- sonància la relació d’una simbolo- rola d’Orcau) [FAVÀ]. | tita de vaca gia religiosa amb el bon gust del (l’Alguer) [ALDC].583 | Cf. popa de raïm. Tal com passa, per ex., amb el gata (el Campell) [FAVÀ].584 raïm cor d’àngel (i potser també amb DESCR.: mamella de vaca «classe el monget). de raïm» [DAg]; «raïm llargarut, SIN.: V. pepita. blanc i poc dolç» [TrL]; «classe de raïm de grans molt grossos que te- 147 mamella de vaca o popa de vaca nen la forma de mamella» [TrL, s. f. DOC.: (l’Alguer, 1823) «Tita de raïm]; «varietat de raïm blanc, de vacca» [ap. BOSCH, 620]. | (a. 1877) gra gros i llarguer» [DCVB]; «raïm «Popavaques. Mamella de vaca» de grans blancs, molt llarguers, [ap. VVV, 80]. saborós, i madura pel setembre» À. DIAL.: de mamella de vaca [DCVB, s. raïm]; «parra ben grossa (val., mall.) [DCVB, s. raïm]; (Cas- de raïms llargs i esparsos, de madu- telló de la Plana) [ALDC]. | de popa de bou (Fraga) [ALDC].580 | de 581. Variant que ha perdut la dental in - popa de vaca (Sort, Almenar) tervocàlica de la preposició i ha aglutinat les [ALDC]. | mamella de vaca (Men.) dues vocals en contacte: mamella (d)e vaca > [DAg]; (Tortosa, Borriana, Atzene- ma melle-vaca. ta del Maestrat, Benassal) [TrL]; 582. Sorprenent associació antroponími- (Val.) [TrL, s. raïm]; (Gandesa, Ma- ca. La deturpació es devia esdevenir un cop estrat, Castelló de la Plana, Mall.) que els parlants van oblidar el significat ma- [DCVB]; (Sant Josep de sa Talaia, mil·lar de popa (variant provinent del cat. Eivissa, l’Ametlla de Mar, Roque- nord-occidental), en un context semblant al tes, Atzeneta del Maestrat, Pego) de la nota precedent: popa (d)e vaca > pope- vaca ¥ Pepe Æ pepe-vaca. [ALDC]; (Porreres, Sant Llorenç 583. Geosinònim alguerès de mamella. És des Cardassar, Santa Agnès de Co- de clara influència sarda si hem de jutjar pels rona, Gandesa, les Useres, l’Alforí, nombrosos paral·lelismes: titta de vacca, tit- tavàchina, etc. 579. Malgrat el canvi de fruita, hi veig una 584. Canvi de vaca per gata, probable- certa relació semàntica amb la pera de cuixa de ment induït per un altre ampelònim animalís- monja: «molt bona (Cullera)», segons el tic: el colló de gat (recollit en unes altres po- DCVB (s. pera). Certament, les connotacions blacions nord-occidentals). El canvi lèxic en hedonistes entre mamella i cuixa em semblen aquest ampelònim compost no és un fet aïllat prou equiparables. del català. En occità apareix exclusivament 580. Variant explicable pel caràcter arxi- una relació amb la somera (o l’ase); i en espan- lexemàtic que la paraula bou té a la Franja ara- yol, a més de la burra (i de la vaca, és clar), hi gonesa per a designar bòvids en general (sense puc afegir una relació amb la cabra (v. infra: concretar-ne el sexe). p. romàn.). Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 190
190 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
ració tardana. Grans grossos i llar- SIN.: V. esperó de gall; cf. pepita. garuts; n’hi ha de blancs i de rojos. P. ROMÀN. ◊ ESP.: (de) teta de De carn cruixent i pell forta; són vaca «(a. 1738) Especie de uba co- dolços per a menjar. Gra eixut que mun» [DTer, s. Uba]; «(Málaga, no val per al vi per falta de suc» 1791) Su racimo es grande y las uvas [FAVÀ]. | popa de gata «cep de muy largas blancas, de pulpa y ho- raïms de taula grossos. Gra blanc i llejo firmes con el jugo razonable- ovalat, de cruixent pell dura. Molt mente dulce; y su destino es para gustós per a menjar i també bo per a comer y no mala para vino» [JAVal, penjar» [FAVÀ]. | popes de vaca 33]; «cepas muy grandes. Racimos «cep de raïms emparrats. Gra blanc, pocos. Uvas de punta roma; colores gros i llargarut. Es penja a causa de rojo muy claro, negro, o dorado; sa- la seva bona conservació» [FAVÀ]. | bor agridulde; crujientes. Emparra- tita de vaca «raïm gros, un poc oval dos o cepas para fruta» [HIDALGO, en forma de mugró de vaca, sols 143-145]; «variedad de uva, que tie- val per menjar» [ALDC]. ne gruesos y largos los granos» ETIM.: La senzilla explicació eti- [DRAE, s. uva]; «(Villar del Arzo- mològica, ja present en algunes defi- bispo) Uva de mesa» [LLATAS, II, nicions, és concretada per Veny: 196]. | tetas de vaca «(Andalucía, «Altres característiques del raïm po- 1809) Uvas muy grandes, aovadas» den ser la base dels seus noms [...] la [ROJAS, 206]. | tetu de baka «(Astu- forma ovoide, allargada del gra: ma- rias occ.) Variedad blanca de uva mella de vaca, popa de vaca, tita de alargada y con los granos gruesos» vaca» [Mots, 60]. | L’antigor i la difu- [AVes, 303]. | Cf. teta de burra sió d’aquest semantisme mediterrani «(Tarifa, Málaga; 1807) Racimos no admeten cap mena de dubte.585 Ja gruesos. Uvas gordas, largas, ne- el grec clàssic usava aquesta mateixa gras, de hollejo duro, ásperas» [RO- motivació semàntica: búmastos ‘che JAS, 252]. | Cf. teta de cabra «(Sala- ha forma di una mammella di vacca’ manca, Zamora; 1885) Variedad de [ap. DEI, s. brumasta]. Malgrat que uva» [ABELA, 325]; «(León, El Bier- la forma llatina no apareix a les obres zo) Clase de uva colorada» [ARIAS, naturalistes clàssiques, no tinc cap 128]. ◊ IT.: zizza de vacca «(napo- dubte que devia ser conegut en llatí letano) detta dalla forma speciale de vulgar, vistes l’extensió i la variació suoi chicchi» [VNap, s. uva]. | Cf. romànica (cat., esp. teta de vaca, it. mennavacca «(Neapoli, 1584) zizza de vaca, rom. tita-vacei i sard Uva» [ap. CTal, 522]. | Cf. menna- titta de bacca). vacca bianca, minna di vacca «grappolo allungato, giustamente spargolo. Acino grosso o grossissi- 585. Així, ROJAS va escriure el 1809: «la mo, ellissoidale. La buccia consis- teta de vaca se cultiva también en Italia y en la costa de Berbería. Hace ya seis siglos que tente, giallo-dorata; la polpa è croc- habló de ella el célebre Ebn Elbeitar como de cante, dolce e squisita. Pianta di un vidueño común en Andalucía y en África, produzione abbondante» [BALDANI, y todavía conserva en ambas partes los mis- 34-35]. | Cf. tittona «(oltramonta- mos nombres y caracteres» [p. 103]. no, sartenese) Uva a forma de mam- Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 191
LÈXIC 191
mamella de vaca popa de vaca (o popa de bou) tita de vaca
esperó de gall pota de gall
FIGURA 12. Mapa de la mamella de vaca. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 192
192 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
mella» [VCors]. ◊ OCC.: Cf. poup- sec «raïm de gra regular, blanc-dau- pe d’aze (= popa d’ase) «(Langue- rat» [TrL, s. masnec]. | mansés «raïm doc, 1736) [...] blanc, gros grain» de grans negres i atapeïts, de pell [ap. DncF, 276]. ◊ ROM.: tita-vacei gruixuda, no gaire bo per menjar i «uva» [ap. DEI, 616]. | tîta vacii regular per fer vi» [DCVB, s. raïm]. | «Art weinrebe (= mena de cep)» manset «varietat de reïm» [RIBAS, [RDW, s. tita]. ◊ SARD: titta vac- s. raïm]; «raïm negre» [ALDC]. | china «(a. 1780) Uve bianche. Di masset «raïm per fer vi negre» grani grossi, prolongati, rari e duri» [TMan, 103]. [MANCA, 27]. | «titta de bàcca (me- ETIM.: Coromines ha escrit sobre ridionale), tittavàcchina (logudo- el mancès: «‘raisin rosé’ i per tant rese) (a. 1889) Vite cappezzolina» pot ser encreuament de marsellès [CARA, 93]. | tittibákkina «(Nuoro) amb raïm (de color) encès; si no és Varietà di vite a frutto bianco» mera aglutinació per dys-analy - [DES]. sis (raïm-encès > raïm mencès); cf. mansén ‘raisin rouge’ en el gas- mançanilla f. Æ maçanet. có del Gers (Cénac-Moncaut)» [DECat, V, 504]. Certament, no en- 148 mancès o manset m. DOC.: (Ross., tenc per què Coromines es limita a 1866) «Mancès» [ROUFFIA, 131]. | (a. confrontar la seva inacceptable pro- 1871) «mancesa» [RevSI, XX, 262]. posta amb l’evidència d’un paral·le- | (Barcelona, 1890) «Mancesa. Te al- lisme occità de gran extensió romà- guna semblansa ab la Carinyena. Se nica. | Igualment em sorprèn la cultiva en tota classe de terrenos» manca d’explicacions etimològiques [ROIG, 37]. de la lexicografia francesa. El DncF À. DIAL.: manset (Eiv.) [RIBAS, (s. manseng ou mansenc) es limita a s. raïm]; (Sant Josep de sa Talaia) dir que es tracta d’un préstec be- [ALDC]. | mansés (Mall.) [DCVB]. arnès «d’origine incertaine» [p. 217], | masset (Sant Mateu d’Aubarca) mentre que a l’entrada mancin des - [TMan, 103]. | Cf. masnec (Borria- estima, gràcies a la documentació, na) [TrL].586 «l’hypothèse de Levadoux 1955, qui DESCR.: mancès «raisin noir [...]. propose de voir dans ce mot un dé- Grains ronds, assez gros, peau fine, rivé sur manse, “ferme, manoir”» bon à manger et à faire du vin pré- [p. 215]. | Segons el TdF (s. mansa), coce. Grappe large, portée par un aquest ampelònim és, en primer pédoncule fort. Cep gros» [ROUF- lloc, un topònim occità (en pro- FIA, 131-132]. | mancesa «dona bas- vençal antic, Mansac).587 D’aquí crec tant fruyt. Rahím un poc apretat. que deu derivar la forma bearnesa Fruyt gros, rodó, negre tirant á mansenc (o mansen[g]) ‘provinent roig, astringent» [ROIG, 37]. | man- de Mansa’. I segurament passa el mateix amb el mansé (o [blanc] 586. Errada de transcripció evident del mansais) francès. | El TdF (s. Man- TrL. Crec que cal llegir-hi *mansec (no pas aquest estrany masnec) i considerar-lo una va- 587. Modernament és grafiat Mansac (Cor - riant velaritzada del manset. rèze) i Manzac (Dordogne). Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 193
LÈXIC 193
sa) també apunta que aquest topò- Cépage assez productif, à grappes nim deriva del ll. MASSETANUM. I, de moyennes, peu compactes, à grains fet, un tractat italià, escrit en llatí el petits, sphériques, noirs» [DncF, 1596, menciona precisament el vi 214 i 216]. | mansengoû «Cépage massetanum (v. infra), la qual cosa dont le raisin est plus petit mais reforça la probabilitat d’un origen non moins bon que le manséng» toponímic occità per al conjunt de [DBGM]. | mansengue «(Jurançon, paral·lelismes romànics,588 incloent- 1562) Vinhe» [ap. DncF, 216]. | hi el cat. oriental mancès/-a i l’eivis- mansin «(Bordeaux, 1736) Sépage senc manset (segurament, un simple noir» [ap. CTal, 536]; «(Bourg, diminutiu).589 1827) Cépage» [CAVOLEAU, 111]. | P. ROMÀN. ◊ FR.: mansé ou man- Cf. mansa «(Tarn, 1886) Variété de seix «(Corrèze, 1827) Plants des raisin blanc» [TdF]. | Cf. manza vins les plus estimés» [CAVOLEAU, «(a. 1827) Plant» [CAVOLEAU, 366]. 46]; «(a. 1859) Plant robuste et pro- ◊ SARD: manzésu «(contado di Ca- ductif; vin chargé en couleur» gliari, 1889) Vite lazzola» [CARA, [ODART, 277]. | manseng noir 91]; «uva rossa da vino» [SCet, 47]; «(Pyrénées-Atlantiques, 1784; a. «(a. 1837) Vitis acidula» [ap. CHER- 1854) Il est bon à manger et fait le CHI, IV, 205]. vin bon, il est monté en couleur» [ap. DncF, 217]. | Cf. blanc mansé 149 mandó m. DOC.: (a. 1871) «Mandó» (Châtellerault), blancmansais (Vien- [RevSI, XX, 312]. ne) «Sorte de cépage» [FEW, fasc. À. DIAL.: mandó (Girona, Llofriu, 138, 65]. ◊ LL. MED.: massetanum Sant Vicenç dels Horts, Súria, Cer- «(Itàlia, 1596) Vini pregiati» [ap. vera, Gandesa) [TrL]; (Alt Em- THBuc, 43]. ◊ OCC.: mancin «(Gi- pordà) [PUIG, 25]; (Begur, Freixenet ronde, 1816; a. 1824) Cépage pro- de Segarra) [ALDC]; (Vilajuïga, ductif, à grosses grappes, à grains Porrera) [FAVÀ]. | mandós (Mana- moyens, sphériques, noirs» [DncF, cor) [DCVB]. 214]. | mansen(g) «(Basses-Pyréné- DESCR.: mandó «raïm negre, molt es, 1827) Plants qui produissent les abundant els primers anys i molt poc meilleurs vins rouges» [CAVOLEAU, productiu després» [TrL]; «cep molt 364]; «(Gers, 1886) Variété de raisin productiu de raïms grossos. Gra ne- rouge» [TdF]; «Cépage blanc qui gre, gros i arrodonit. Molt sucós, fa donne le vin fameaux de Jurançon» un vi molt fluix» [FAVÀ]. | mandós [DBGM]; «ou mansenc. (Lot-et-Ga- «cep de pàmpol pelut, de sarments ronne, Pyrénées Atlantiques; 1784) de nuus espessos i que tiren cap amunt» [DCVB]. ETIM.: Coromines dóna com a 588. Tambe hi ajuden, és clar, l’abundor i raó etimològica d’aquest ampelò- l’antigor dels ampelònims occitans: mancin, mansa, mansen(g), mansenc, etc. nim la producció abundant: «man- 589. Precisament, segons el DncF [p. 216- dó i mandós, mena de raïm negre 217], a Jurançon hi ha una subvarietat «petita» molt abundant: sembla ser alte - del mansenc que s’anomena petit mansenc o ració fonètica d’abundor i abun - mansengou (per oposició al gros mansenc). dós (o bé extrets tots dos d’aquest)» Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 194
194 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
[DECat, V, 417].590 | Encara que no À. DIAL.: mansella (Camp de Tar - tingui una resposta contundent, no ragona) [DCVB]. | mansellerès594 em satisfà gens la proposta de Co- (Ciutadella) [ALDC]. | marsellera romines perquè veig molt forçada (Vilamarxant) [ALDC].595 | marse- aquesta suposada alteració fonètica llerès (Men.) [DAg].596 [abun- Æ man-]. M’estimo més re- DESCR.: mansella «mena de raïm. lacionar aquest ampelònim amb el V. mançanella» [DCVB].597 | mar- topònim occ. Bandòu (departa- sellerès «raïm. V. Llora» [DAg]. ment del Var), el qual coneix també ETIM.: Coromines ha escrit sobre les variants Bandol i Bendor,591 se- el posttopònim mansella: «els prin- gons el TdF occità. De fet, el TdF cipis de la geografia lingüística i (s. Bandòu) es limita a descriure l’amplitud respectiva de les àrees, així aquesta població: «renommé donen peu a creure que la variant pour son vin».592 | Encara que les primitiva és la que no té -n-, i que variants catalanes siguin recollides aquesta consonant és un afegit per sempre amb nasal inicial m-, aques- propagació de la nasalitat a la mane- ta ha pogut ser induïda per la na - ra de mangrana, manzana, mancha, salitat de final de síl·laba (b'n- Æ mansella, etc.» [DECat, V, 431]. m'n-), en un context d’equivalència Posteriorment hi afegeix: «manse- acústica b = m.593 lla, que em sembla del nom de Mar- P. ROMÀN. ◊ ESP.: mendó «(Astu- sella abans Massella), famosa ja rias occ.) Uva negra gorda y racimo d’antic pels seus vins» [DECat, V, grande, de mal gusto. Da más canti- 504]. Veny [Mots, 55] ve a dir el ma- dad de vino pero de menor gradua- teix, però parlant específicament ción» [AVes, 304]. d’un ampelònim. | Aquesta fama antiga dels vins de Marsella, de la 150 mansella o marsellerès f. DOC.: (a. 1871) «mansella» [RevSI, XX, 316]. 594. El 1910, CERDÀ [p. 111] va grafiar una variant mallorquina maussellerés, que se- gurament deu ser una errada de transcripció 590. Veny es limita a seguir-lo, amb certa per mansellerès. prudència: «Altres característiques del raïm 595. Gentilici de Marsella. El femení s’ex- poden ser la base dels seus noms [...] la pro- plica pel fet que es deu referir a la planta mar- ducció abundosa: potser mandó» [Mots, 60]. sellera (cf. l’occ. plant-marsihés). 591. Aquesta darrera variant toponímica 596. Tant aquesta variant com la del DAg justifica millor el paral·lelisme asturià mendó. són pseudoderivats adjectivals a partir de 592. I, a continuació, el TdF cita un frag- man-/marsellera. La raó de la nova derivació ment poètic de Poncy on apareix esmentat s’explica pel fet que els menorquins deuen ig- «un flasco de vin de Bandòu». Cf. DncF norar que el terme derivat ja era un gentilici. [p. 243]: «les vins rouges de Bandol —les plus 597. Per errada, el DCVB (s. mançane - réputés et sans doute les meilleurs de toute la l la) no dóna cap mena d’accepció vitícola en Provence». aquesta entrada malgrat haver-hi remès des 593. Uns altres casos d’equivalència acús- de l’entrada del raïm mansella. De fet, jo he tica (b = m) en aquest lèxic ampelonímic són: recollit a Corona (Eiv.) un raïm mançaneta bonastrell (v. monastrell) i bomagastro (v. mo- (¨ mançana) [v. maçanet], però no hi veig la magastro). relació amb mansella (¨ Marsella). Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 195
LÈXIC 195
qual no falten testimoniatges ni en fasc. 138, 66]. | marsellais «(Vauclu- els clàssics llatins598 ni en la nostra se, 1835) Variété à grains noirs, documentació medieval,599 és la raó ronds» [ap. DPF, s. rasin]. | plant de principal que explica la importació Marseille «(Var, 1859) Magnifiques catalana d’aquest cep. | Malgrat la raisins. Estimés pour pasériller, prudència del DECat, els argu- par ce que sa peau est plus fine» [ap. ments a favor d’un origen toponí- ODART, 415]. ◊ IT.: marsighiana mic marsellès són contundents. Pri- «(Sicilia, 1696) Vitis racemo om- mer, l’alt nombre de paral·lelismes nium tenerrimo, acino olivi minoris romànics: en occ. (plant-marsihés), nigri forma, rubris nigrescentibus, en fr. (gros marcillin, marsellais, durulis ac praedulcibus» [CUPANI, plant de Marseille) i en it. (marsi- 233]. | marsigliana bianca «(Sicilia) gliana). Segon, la proposta coinci- Grappolo allungato, giustamente dent d’uns altres romanistes. Per spargolo. Acino grosso o grossissi- ex., THBuc [p. 188]: «marsighiana. mo, ellissoidale. La buccia consis- La forma risale a una base it. Marsi- tente, giallo-dorata; la polpa è croc- glia ¨ lat. MASSILIA, forse la zone di cante, dolce e squisita. Pianta di provenienza». I tercer, l’escassa in- produzione abbondante» [BALDANI, formació lèxica catalana, que con- 34-35]. | marsigliana nera «matu- trasta amb la important presència razione tardiva. Grappolo di media documental de les variants de Vau- grandezza, spargolo. Acini grosso. cluse, departament francès fronte- La buccia resistente, verdastra ten- rer amb el de Marsella. dente al dorato; polpa zuccherina. SIN.: El DAg (s. marsellerès) el La produzione può essere abbon- considera un geosinònim de llora.600 dante» [BALDANI, 46]. ◊ LL. MED.: P. ROMÀN. ◊ FR.: gros marcillin marsilianum «(a. 1559) Vinum» «Raisin noir donnant des grains [ap. THBuc, 188]. ◊ OCC.: marcei- très-adhérentes à la grappe» [FEW, lle «(Bouches-du-Rhône, 1698) Cé- page» [ap. DncF, 352]. | marcelhe «(Vaucluse, 1577) Cépage» [ap. 598. Segons J. André: «Les vignobles de DncF, 363]. | maselhenc «(Vauclu- la région de Marseille sont evoqués par Stra- bon. Pline est seul à parler de deux variétés de se, 1560) Cépage» [ap. DncF, 87]. | vin. Martial proteste contre un séjour prolon- plant-marsihés «(a. 1857) Cépage gé à la fumée qui le rend imbuvable, mais, au précoce, dont les grains ronds, à dire d’Athénée, les Gaulois l’appréciaient et peau très-fine. Il n’est pas moins l’importaient» [PLINE, XIV, 104-105]. bon pour la table que pour le vin et 599. Ja en els s. XIII i XIV es pot constatar la surtout il est excellent pour être fama del vi de Marsella a Catalunya: «(c. 1297) converti en raisins secs» [RENDU, II, Item migerola de vi de Massela [o de Marce- 23]; «(Vaucluse) Variété de raisin lla]» i «(c. 1365) Migerola de vi de Marsella» noir» [TdF, s. marsihés]. [ap. GUAL, 166 i 183]. 600. Certament, si es confronten les tres enquestes menorquines de l’ALDC, s’observa manset m. Æ mancès. que a Ciutadella parlen del mansellerès, men- tre que a Maó i es Migjorn mencionen la llora. 151 màntua f. o manto negro m. DOC.: (Jo també recullo llora a Sant Lluís.) (a. 1871) «Mántua» [RevSI, XX, 316]. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 196
196 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
À. DIAL.: manto negre (Mall.) guessin a l’exterior amb nom propi. [CERDÀ, 111]. | manto negro (Lluc- A la llarga, algunes altres regions vi- major, Felanitx) [ALDC]; (Consell, nícoles van importar el principal cep Porreres, colònia de Sant Pere vinífer de Màntua per produir-hi d’Artà) [FAVÀ]. | màntua (Alella) vins de qualitat similar. Aquest cep [FAVÀ]. importat (i el seu raïm) va prendre DESCR.: manto negre «variedat de llavors el nom de la localitat ori- parra» [CERDÀ, 111]. | manto negro ginària, fet que sovint devia ajudar «variedad de uva que produce vinos a millorar l’acceptació entre els característicos» [ROSES, 33]; «cep de productors. | Pel que fa a la variant raïms resistents, molt bons per a mallorquina manto negro, es tracta guardar. També fan un bon vi, de en aquest cas d’un préstec de l’es- molt grau, però amb poc color. Gra panyol, relativament recent, com in- negre, petit i rodó» [FAVÀ]. | màn- dica la presència de l’adjectiu forà tua «cep de raïms grossos i api - negro.603 Probablement deriva del nyats. Gra blanc-rosat, sucós i dolç, gentilici esp. mantuo,604 seguit d’un de pell prima i pinyol gros. Fa un vi epítet cromàtic. A Mallorca va acabar molt fluix, però força fi» [FAVÀ]. perdent el referent toponímic i es ETIM.: La moderna variant màntua va acomplir la reducció del diftong del Maresme fa referència indiscuti- (-uo > -o) per una associació semàn- blement a la ciutat italiana de Màn- tica amb manto (= mantell). La inter- tua (Mantova; del topònim ll. MAN- ferència devia ser afavorida pel caràc- TUA), situada a la plana llombarda.601 ter negre, i probablement gruixut, de Paral·lelament, la forma parisenca la pellofa. | De tota manera, el pa- del XVII, raisin de Mantoue, demos- ral·lelisme port. forro-negro pot fer tra la fama vitivinícola d’aquesta repensar aquesta proposta del man- contrada de la Llombardia.602 | La to negro (però no pas la de la màn- qüestió sobre qui genera l’ampelò- tua). Potser l’associació amb la peça nim: el cep o el vi, no deixa en aquest de roba no és el resultat de cap inter- cas lloc al dubte. La fama vinícola va ferència, i, aleshores, també caldria fer que els vins de Màntua es ven- posar en qüestió la relació amb l’esp. meridional mon-/mantúo.605 601. Els meus informants d’Alella, però, no associen el seu raïm màntua amb cap topònim. 603. La grafia mallorquina del 1910 man- 602. La fama vinícola de Màntua és ben to negre [CERDÀ, 111] apunta cap a un intent antiga. Per ex., en el s. XIV: «Et vinum eius est d’adaptació lèxica que no sembla haver-se im- valde subtile et translucidum et mediocriter posat en la llengua oral. potens et servabile et maturum [...] et hoc apud 604. La RevSI [XX, p. 317] inclou aquest Brixiam et partes montanas Mantuae pracipue gentilici mantuo (= cat. mantuà) per a anome- frequantatur et prae caeteris in speciali venera- nar un raïm conreat a Sant Gervasi de Cas - tione habetum» [ap. THBuc, 135]. Igualment, soles, confirmant-ne d’alguna manera l’origen si consultem l’entrada Mantova a les princi- toponímic. pals enciclopèdies italianes, trobarem que els 605. Per a poder relacionar mantúo amb turons situats al nord de la província de Màn- el gentilici de Màntua, s’ha de postular un tua encara es conreen avui per tal d’obtenir canvi de tonicitat (mantuo > mantúo), afavo- una destacable producció vinatera. rit potser pel fet que en andalús sovinteja la Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 197
LÈXIC 197
P. ROMÀN. ◊ ESP.: Cf. mantúo 152 manuella f. À. DIAL.: manuella (Tar - «(Almonte, Sanlúcar, Xerez, Chi- ragona) [TrL]. piona, Rota, Puerto de Santa María, DESCR.: manuella «raïm blanc» Trebugena, Arcos, Espera, Paxare- [TrL]. te, Moguer, Conil, Tarifa; 1807) ETIM.: Probablement, aquesta Uvas duras sabrosas [...]. Racimos manuella és un femení de manuell ralos: uvas casi redondas de un ver- ‘menovell, dit petit de la mà’. L’as- de obscuro tardías» [ROJAS, 141- sociació semàntica s’hauria pro- 142]; «(Algeciras, 1896) Racimos duït per la mida (d’un ditet) i la grandes, bastantes; uvas grandes, forma (llargaruda) del gra. | Com sabrosas, hollejo delgado; color ja he anotat per al raïm dàtil (v. dà- pardo claro. Colgadas resisten bas- til), hi ha en espanyol un raïm ano- tante» [HIDALGO, 131].606 | Cf. menat dedos de doncella [COMENGE, mantúo morado «(Sanlúcar, Xe- 223]608 i en portuguès un dedo-de- rez, Rota, Chipiona, Trebugena, dama [DdeF]; i en napolità tam - Arcos, Espera; 1807) Uvas de color bé es coneix una uva fallanghina rojo claro» [ROJAS, 143]. | Cf. mon- [VNap, s. uva].609 túa «(Málaga, 1789) Racimos grue- sos y apretados. Uvas redondas, de 153 manxega f. À. DIAL.: manxega color verdino, de hollejo delgado, (Novelda, el Pinós de Monòver) ásperas al comer» [ap. ROJAS, 251]. | [ALDC]; (Monòver) [FAVÀ]. 607 Cf. montúo «(Algeciras, Mo- DESCR.: manxega «varietat viní - guer; 1807) Uvas muy grandes muy fera blanca» [SIMÓ, 317]; «cep de redondas algo doradas muy tardías. raïms grossos. Gra blanc i rodó, Uvas duras, de un dulce algo empa- amb la pell aspra. Fa molta càrrega i lagoso. Se conservan colgadas. La dóna un vi blanc ben bo» [FAVÀ]. destinan para pasas. Da buen vino» ETIM.: Gentilici referit a la regió [ROJAS, 141 i 144]. ◊ FR.: de Man- castellana de la Manxa, d’extensís- toue «(a. 1667) Vigne» [ap. CTal, sims vinyets. La poca documenta- 530]. ◊ PORT.: Cf. forro-negro ció assegura que no es tracta d’una «(Arruda) Variedade de uva tinta» variant gaire estesa, ni crec que gai- [DdeF]. re antiga. SIN.: L’ALDC recull que els in- formants del Pinós de Monòver terminació -úo a causa de la caiguda de la -d- intervocàlica (tozudo > tozúo; barbudo > 608. Un tractadista actual [SADURNÍ, 19] barbúo, etc.) esmenta que el raïm colló de gall també rep el 606. Aquí HIDALGO contradiu ROJAS (v. sinònim de dit de donzella, però es tracta d’u- infra), situant a Algesires mantúo en lloc de na dada sense cap indicació geogràfica i potser montúo. En principi, dono més credibilitat al és només una traducció de l’espanyol. Cf. la canònic estudi de ROJAS, preocupat sovint sin. de fartapobres. per les pronúncies locals, que no pas a l’obra 609. Tant el raïm dedos de doncella ‘dits d’HIDALGO, un estudi generalista posterior de de donzella’ com el raïm fallanghina (< greco- qualitat inferior. llatí PHALANGE ‘os de dit’) fan referència a una 607. Variant associada potser amb algun mida petita de dit, tal com passa amb la ma- derivat de monte ‘mont’. nuella catalana. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 198
198 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
consideren manxega com un sinò- 155 marisanxo f. À. DIAL.: marisanxo nim de merseguera.610 | A Monòver (Llíria) [FAVÀ]. m’expliquen també que l’antiga man - DESCR.: marisanxo «raïms de xega era una varietat aspra, anome- mida mitjana o petita, compactes; nada merseguera en unes altres po- grans mitjans, rodons, de tonalitat blacions; però hi afegeixen que verdosa. Varietat productiva, base actualment n’hi ha una varietat més dels vins blancs» [SIMÓ, 279]; «cep de dolça que també han acabat anome- raïms molt apinyats. Grans blancs i nant manxega.611 | De tota manera, llarguets, molt bons per al vi pel considero amb moltes reserves les grau alcohòlic que li donen» [FAVÀ]. sinonímies precedents perquè no ETIM.: Ampelònim d’origen an- acaben de quadrar amb les àrees troponímic: de Marí Sancho. dialectals de les enquestes princi- Aquesta motivació amb nom i cog- pals.612 nom, estranya en català, no és infre- P. ROMÀN. ◊ ESP.: manchega «uvas qüent en espanyol (ni en portu- redondas, traslúcidas, verdes» [CO- guès), per la qual cosa s’hi imposa la MENGE, 64]. hipòtesi del manlleu.613 SIN.: A Llíria, malgrat els meus 154 maria domingo f. À. DIAL.: maria dubtes inicials, uns informants m’as- Domingo (Gandesa) [TrL]; (Gan- seguren que li diuen així des de desa) [FAVÀ]. temps antic. A continuació m’expli- DESCR.: maria Domingo «raïm quen que la seva marisanxo és ano- negre» [TrL]; «cep poc productiu menada raïm de gos a Casinos,614 i de raïms llargs. Gra negre, gros i marseguera a moltes més pobla- arrodonit. Val per a fer vi» [FAVÀ]. cions valencianes (v. messeguera). ETIM.: Ampelònim d’origen an- P. ROMÀN. ◊ ESP.: marisancho troponímic: del nom propi Maria «(Albacete, Cuenca; 1885) Variedad Domingo. Sembla d’origen hispà- de uva» [ABELA, 321]; «(Utiel) Ce - nic si hem de jutjar pel llinatge. (V. pa de racimo laxo, con el escobajo l’etim. de marisanxo). duro. Uvas blancodoradas, oblongas, P. ROMÀN. ◊ ESP.: Cf. dominga dulces, con hollejo grueso» [COMEN- «variedad de uva» [Enc., III, 59]. ◊ GE, 85]; «o marizancho. (Serrans) PORT.: Cf. João-domingos «(Az ei - Racimo con granos pequeños de co - tão) Casta de uva preta» [DdeF]. lor rojizo o amarillento» [BRIZ, 211].
marseguera f. Æ messeguera. 610. Ara, Piqueras [Vins, 131], quan es- menta els raïms blancs de l’Alt Vinalopó, dife- rencia ambdues varietats. 611. Potser és la forcallat blanca (v. forca- 613. En espanyol, per ex., tenen ampelò- llada), considerada per SIMÓ [p. 317] un geo- nims com el Pedro Jiménez o el Miguel de sinònim de manxega. Arco; mentre que en portuguès hi ha el Maria- 612. Tal vegada els doblets lèxics es jus - gomes [DdeF], el João-domingos [DdeF], etc. tifiquen per l’homonímia provocada per la 614. També BRIZ [p. 211] ha fet equiva- coexistència de dues varietats vingudes de lents, al País Valencià castellanòfon, la mari- la Manxa (segons els de Monòver). sancho i l’uva de perro de Requena. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 199
LÈXIC 199
marsellerès f. Æ mansella. cola,618 aglutinadora de la produc- ció dels extensos vinyets comarcals. 156 martorella f. DOC.: (Cat., 1797) | D’altra banda, diversos documents «Martorellas» [NAVARRO, 13]. | medievals de l’ACA donen testi- (Barcelona, 1890) «Martoreya; en la moniatge de l’antiga fama vinícola montanya y lleva bastant, pero no de Martorell.619 de molt bona qualitat son fruyt. Hi SIN.: V. montònec. ha un’altra mena rosada poch estesa en la comarca» [ROIG, 67]. 157 massacà o morzacà f. À. DIAL.: À. DIAL.: martorella (Mataró, la massacà (Mall.) [DCVB, s. raïm]. | Puda [Esparreguera]) [DAg]; (Igua- morsacà (Sant Mateu d’Aubarca) lada,615 Tarragona) [TrL]; (Car - [TMan, 103]. | morzacà (Sant Josep dona) [DCVB]. | mortoreia (Sent- de sa Talaia) [ALDC]; (Santa Agnès 616 menat) [ALDC]. | mortorella de Corona) [FAVÀ]. 617 (Artés) [FAVÀ]. DESCR.: massacà «raïm de gra peti- DESCR.: martorella «viñas que tó molt espès, negre i no gaire bo» dan el fruto blanco» [NAVARRO, 13]; [DCVB, s. raïm]. | morsacà «raïm «variedad de vid vasta» [BCas, 26]; per fer vi blanc, encara que també és «Produeix bastant fruyt, peró no bo per menjar» [TMan, 103]. | mor- es de molt bona qualitat. Hi há una zacà «raïm blanc» [ALDC]; «par - altra mena rosada. Rahím mitjá y ra grossa de producció irregular. poch apretat. Fruyt petit, blanch, Raïms clars i molt petits. Gra daurat, quasi rodó y poch dols» [ROIG, petit i rodó; tan dolç per a menjar 36]. | mortorella «cep produc - que enfarfega. També fa un vi blanc tiu de raïms mitjans i apinyats, de amb grau alcohòlic» [FAVÀ]. maduració tardana. Gra blanc, ETIM.: Molt probablement, l’am- gros i rodó. Fa un vi de gust àcid» pelònim mallorquí massacà és un [FAVÀ]. arcaic préstec napolità.620 Dono per ETIM.: Ampelònim derivat de la localitat de Martorell, com m’ex - pliquen uns quants informants. 618. De tota manera, ja fa molt temps que no es destaca per les seves produccions. En Aquesta vila ha tingut fins no fa gai- unes estadístiques publicades el 1890 [ROIG, re una important cooperativa viní- 61], sols ocupava un modest sisè lloc en la producció anual de vi del Baix Llobregat. 615. Personalment, també he sentit 619. Transcric tot seguit alguns fragments aquesta variant, de manera casual, en un mer- de l’ACA, exhumats per TRENCHS [p. 343 i cat d’Igualada. 363]: «Item, compre d’en P. Riba de Marto- 616. Variant explicable per la tendència rell, LXXXVIII quarteres de vi [...]. Item aquest ioditzant, actualment en forta regressió, de die (a. 1338) compre d’en G. Rog, de Marto- bona part del cat. central (-ella > -eia). També rell, IX somades de vi qui eren CXXIII quarters e constato una assimilació vocàlica inicial mig»; «(a. 1376) cerquets del millor vi que tro- [mərtu- > murtu-]. bar porets en la vila de Martorell». 617. El mateix informant m’explica que 620. És ben curiós que a Itàlia aquest am- aquests raïms s’anomenen així perquè havien pelònim es consideri un terme antic del XVI, vingut de [murtu'reʎ], variant assimilada del mentre que els paral·lelismes d’Eivissa (i de toponímic Martorell. Mallorca) encara eren vius a mitjan s. XX. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 200
200 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
bona la següent explicació toponí- ronds, noir-bleuâtres; grains ju- mica italiana: «mazzacane, (¨ Massa teux, très-sucrés, à peau épaisse; Equana, luogo di origine e di pro- madurité précoce. On connaît plu- duzione di questo vino)» [THBuc, sieurs variétés de ce cépage» [REN- 188]. | A Eivissa, l’ampelònim mor- DU, I, 2v]; «raisins noirs. Peau fer- zacà (o morsacà) s’explica per una me. Cep très-productif, donne un associació amb morzar ‘esmorzar’. très-bon vin, chargé en couleur; la Els parlants entendrien aquest raïm grappe en est assez grosse» [ROUF- com un aliment de ca (< ll. CANIS FIA, 129]; «varietat de grá un poch ‘gos’).621 petit, arrodonit y apretat; y’l fruyt P. ROMÀN. ◊ IT.: mazzacane no molt bó ni dols. Pera donar co- «(sec. XVI) Specie di vino rosso lor. Es apreciada com a molt bona e bianco dei dintorni di Napoli» pera ví» [ROIG, 38]; «cep que dóna [THBuc, 188]. un raïm de color negre, gra mitjà i gust eixut» [DAg]; «Raïm negre, de 158 mataró m. DOC.: (Ross., 1827) gra gros que madura tardà, poc bo «Mataro» [CAVOLEAU, 262].622 | per a menjar | Varietat de cep» (Ross., 1866) «Mataró» [ROUFFIA, [TrL]; «raïm bo per a fer-ne vi» 129]. | (Lleida, Tarragona, 1878) [DCVB]. | mataró ros «varietat del «Mataró» [Estud., 86-87]. | (Barce- mataró» [TrL, s. mataró]. | mata- lona, 1890) «Ab lo nom de Mataro- rona «rahím mitjá, poch apretat. na y Mataró presos com sinónims, Fruyt mitjá, oval, negre, dols. Pro- se confonan duas varietats distin- duheix molt fruyt y dona molt bon tas» [ROIG, 38]. ví» [ROIG, 38]. À. DIAL.: mataró (Tarragona, ETIM.: L’origen del mataró és cla- l’Espluga de Francolí, Savallà del rament toponímic, com ja aclareix Comtat, les Borges Blanques, Llei- en el s. XIX un ampelògraf rosse- da) [TrL]; (Cat. oriental, Cat. occi- llonès: «espèce importée en Rous - dental) [DCVB]; (Baix Penedès) sillon d’une localité espagnole: Ma- [SADURNÍ, 21]; (Arbeca, Vinaixa) taró» [ROUFFIA, 129].623 Aquesta [ALDC]. | mataró ros (l’Espluga filiació és reforçada pel caràcter de Francolí) [TrL]. portuari del poble en qüestió, fet DESCR.: mataró «grain très-noir, que sempre ajuda a explicar l’ex- sucré» [CAVOLEAU, 263]; «cépage pansió (gràcies al transport marí- de grains de moyenne grosseur, tim) d’un topònim vinícola. També puc documentar un testimoniatge antic ben explícit, perquè en un 621. Aquest fet no seria gens estrany. A tractat botànic del 1600 llegeixo: Isona, per ex., un informant m’explica que la granatxa és anomenada també afartagossos perquè agrada especialment als cànids. Cf. 623. Unes estadístiques publicades el 1890 també raïm de gos. [ROIG, 66] encara atorgaven a Mataró el se- 622. També el DLF i RENDU [I, p. 2v] si- gon lloc de la comarca del Maresme pel que tuen a la Cat. Nord una variant no accentuada fa a producció anual de vi: 17.000 hl, enfront mataro que, en tots tres casos, és un simple dels 12.000 d’Alella (que avui dia dóna nom a afrancesament gràfic del topònim català. la denominació d’origen comarcal). Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 201
LÈXIC 201
«En Mataró se fan excellents vins de Xivert)] o morastrell de la gaia- clarets» [PGil, 242].624 teta [DCVB (a Gandesa)]. En canvi, SIN.: Sembla que el mataró i el el TrL, copiat en part pel DCVB, morvedre poden ser una mateixa parla del mataró ros (a l’Espluga de varietat, almenys en origen. I encara Francolí) i també del mataró de hi puc afegir que també es coneix el gaiatet, segurament per la forma mateix cep com a monastrell (o mo- corbada de les sarments. Com que rastell),625 la denominació més estesa la subvarietat rossa i les sarments en d’aquesta varietat a l’àrea lingüística forma de gaiata només són atribuï- catalana. En aquest sentit s’ex pres - des a aquestes dues varietats (mo- sen diversos autors. Així, a mitjan nastrell i mataró), podem suposar s. XIX, RENDU escriu [I, p. 2v]: «dé- que es tracta de sinònims de la ma- signé sous ce nom [mataró] dans les teixa espècie. Pyrénées Orientales, appelé Mour - P. ROMÀN. ◊ FR.: mataro «(Poi- vède dans le Var et les Bouches-du- tou, 1859) Cépage à grains moyens; Rhône».626 | Em penso, amb totes il donne un vin bien coloré, agréa- les reserves que calguin, que aques- ble» [ODART, 456]. ◊ OCC.: materò, ta triple sinonímia entre mataró, paterò «(Languedoc, 1886) Variété morvedre i monastrell és ben pro- de raisin noir, v. mourvede, mou- bable. De fet, unes quantes fonts di- rastèu» [TdF, s. materò]. | materot ferencien una subvarietat de monas- «(Gard, 1835) Variété à grains noirs, trell ros [ALDC (a Albocàsser) i ronds» [ap. DPF, s. rasin]. [FAVÀ] (a Sant Antoni de Port- many)] i una subvarietat de monas- 159 matavells m. DESCR.: matavells trell de la gaiata [ALDC (a Alcalà «cep que dóna un raïm de color blanc i gra petit» [DAg]. ETIM.: Tal com ja he apuntat per 624. També s’hi refereix, el 1986, un his- a l’escanyavelles (v. escanyavella), toriador de Sardenya: «tra i vini di produzio- aquest cep matavells es deu explicar ne locale che si consumavano nelle taverne di per la baixa qualitat del seu raïm, Barcellona alla fine del Cinquecento, oltre il probablement d’un gust ben aspre. | torbato [= trobat], si trovano [...] il chiaretto D’altra banda, l’associació d’un [= claret] di Mataró» [ANATRA, 542]. 625. També el TdF (s. materò) avalava raïm amb la vellesa no és un fet aï- aquesta sinonímia per als paral·lelismes occi- llat. Hi ha, per ex., un raïm queixal tans (v. infra). Molt més recentment i més a de vella, terme en el qual es veu més prop, SADURNÍ [p. 21] ha escrit que el mataró clar el caràcter sardònic d’aquesta del Baix Penedès també era anomenat moras- mena de denominacions. tell de gra gros. 626. Segons Piqueras: «En opinión de no 160 mateu m. DOC.: (a. 1871) «Mateu» pocos especialistas en vidueños el Mourvedre [RevSI, XX, 312]. francès no es otro que el que aquí conocemos ahora como Monastrell, cosa bastante lógi - À. DIAL.: mateu (Llofriu) [TrL]; ca si se tiene en cuenta que precisamente esta (Empordà) [DCVB, s. raïm]. variedad era la dominante en la comarca del DESCR.: mateu «raïm blanc que Camp de Morvedre todavía a comienzos barrejat amb el raïm negre fa el vi del siglo XX» [Guía, 106]. molt bo» [TrL]; «raïm blanc, de gra Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 202
202 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
rodó i petitet, que barrejat amb raïm baida) [ap. valMB, 240]; (Torís, negre fa el vi molt bo» [DCVB]. el Pinós de Monòver) [ALDC]; ETIM.: Ampelònim, d’origen reli- (Castalla) [FAVÀ]. | messeguera giós, que fa referència al dia de Sant (Guardamar) [ap. valMB, 240]; Mateu (21 de setembre),627 data en (Massalió, Vall-de-roures, Bellmunt què s’acostuma a veremar a la majo- de Mesquí, Guardamar) [ALDC]; ria dels vinyets catalans.628 Es devia (la Sorollera, Montserrat d’Alcalà) tractar, doncs, d’una varietat desti- [FAVÀ]. nada principalment a la verema. DESCR.: (de) marseguera «varie- dad de uva blanca» [DMGa]; «V. 161 messeguera o marseguera f. messeguera» [DCVB];631 «raïm blanc, DOC.: (Val., 1791) «Meseguera» mitjancer i aspre, però fa bon vi, i [JAVal, 30]. | (val., 1851) «mese - madura pel setembre» [DCVB, s. guera» [DEsc]. | (val., 1891) «mar- raïm]; «raïm de fer vi, de poca gra- seguera fumada y marseguera ver- duació, de color blanc, de grans dalenca» [DMGa].629 xicotets» [valMB, 239]; «cep de À. DIAL.: de marseguera (Alcoi) raïms espessos i grossos. Gra blanc, [DCVB, s. raïm]; (Benissa) [ap. mitjà i rodonet. Carrega força els valMB, 239]. | de messeguera (Al- sarments i fa un vi de poc grau al- tea) [ALDC]. | marseguera (Ala- cohòlic» [FAVÀ]. | masseguera cant, Dénia) [DCVB]; (Beniman- «raïm blanc que té la pell aspra» tell, Xixona) [ap. valMB, 239-240]; [TrL]. | merseguera «raïms de mida (Xàbia, Tàrbena, Novelda) [ALDC]; mitjana o petita, compactes; grans (l’Alforí, Aielo de Rugat, Jesús Po- mitjans, rodons, de tonalitat verdo- bre) [FAVÀ]. | masseguera (Benissa, sa. Varietat productiva, base dels Albaida) [TrL];630 (Polop) [FAVÀ]. | vins blancs» [SIMÓ, 279]; «cep de merseguera (Castelló) [ROMERO, raïms apinyats, molt dolents per a 73]; (el Pinós de Monòver, Vall d’Al - menjar. Gra blanc, rodó i gros, de pell prima. Carrega força, però, com que és molt sucós, fa un vi 627. La familiarització del nom, amb pèr- fluix» [FAVÀ]. | messeguera «uva dua de l’epítet sant, és un fenomen habitual en l’ampelonímia catalana (cf. jaumet; cf joanillo; blanca de mucho jugo con el hollejo cf. magdalena). duro» [JAVal, 30]; «variedad de la 628. El DCVB (s. Mateu) inclou un bon uva» [DEsc]; «cep de raïms blancs grapat de refranys il·lustratius: «A sant Mateu, (o foscos), esparsos i molt grossos. verema arreu» (val.); «Per sant Mateu, verma Gra grosset, de pell fina i un xic tot déu» (Mall.); «Per Sant Mateu, el raïm meu allargat. De maduració tardana; car - i el meló teu [a. 1888]». rega força, però és poc bo a la taula 629. Tal com confirmo a la meva descrip- per falta de dolçor. I encara és pit - ció de messeguera, encara que aquesta sigui jor com a vi pel poc grau alcohòlic» generalment blanca, també existeix una varie- tat fosca. D’aquí els epítets verdalenca i fuma- [FAVÀ]. da del DMGa. 630. Aquesta masseguera del TrL, a Be- 631. El DCVB oblida, per errada, des- nissa, no coincideix amb la precedent de Co- criure el raïm messeguera, al qual havia remès lomina [valMB, 239]: marseguera. des de l’entrada marseguera. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 203
LÈXIC 203
ETIM.: Diversos etimologistes han ceps. En origen seria una varietat buscat una explicació per a messe- plantada vora els camps de messes guera: 1) «potser d’àr. merr ‘el fel’ (‘cereals’) en general o vora els de segîr ‘petit’? [...] potser alterat per forment (antigament ‘blat’) en par- contaminacions (messeguer ‘guar- ticular.633 Això faria que aquestes da-vinyes’, Maçanet, NL de la Sel- vinyes fossin una mena de fites a les va, on també es feien i fan vins)» planures dels cereals.634 | Però tinc [DECat, V, 504]; 2) «Com que és una altra hipòtesi que acabaré pre- un raïm ‘de fer vi’ ‘de molt de suc’ ferint. Segons el mateix DCVB (s. potser es tracta de VINEA *MUSTICA- messeguer), aquest és un extens lli- RIA ‘vinya que fa bon most’; vinya natge valencià que també retrobo a mosteguera hauria passat en boques l’Aragó i a la Manxa.635 Probable- morisques i mossàrabs a vinya ment, la messeguera (amb el gènere *moceguera, amb el canvi normal canviat per influència del femení -st- en -ç-, alterada en messeguera planta, o vinya) deu el nom al cog- per la influència del nom de ‘guar- nom del seu introductor,636 com da-vinyes’; en les nostres terres, de tants altres ampelònims d’origen raïm de vinya messeguera s’hauria antroponímic: ferrandella, urbana, passat a dir-ne raïm de messeguera» etc. De fet, el caràcter inusual, únic, [valMB, 240]. | Crec que l’explica- de la proposta motivacional anterior ció de la messeguera no cal buscar- contrasta amb l’alt nombre d’am- la ni en l’àrab ni en cap influència pelònims meridionals que deuen el mossaràbiga. D’entrada, si es mira seu nom a la motivació onomàstica. cap al nord, a les cristianes terres | No tinc dubte, doncs, de quina és d’Occitània i França, ja es troba un la forma originària: messeguera. Per antic raïm fromenté (< ll. FRUMEN- TARIU ‘camp de forment’).632 En ca- 633. A més, aquesta mena d’associacions talà, el DCVB (s. messeguer) ja cita no sols es donava amb la plantació dels ceps; un document del 1311 on el mot cf. la mongeta vinyataire: «la de secà que es pren el sentit de ‘guarda de les fa entre vinyes (Arbúcies)», segons el DCVB (s. mongeta). messes’ (< ll. *MESSICARIU). | Potser 634. Precisament a la Manxa castellana, on hom pot interpretar conjuntament la messeguera domina en nombre d’hectàrees la motivació del raïm fromenté oc- plantades, sumant la vinya i els camps de blat, cità i la del raïm messeguera va lencià es completa quasi tot el conreu regional. (i castellà). Es tractaria d’ampelò- 635. Almenys a Múrcia, es tracta d’un nims generats pel tipus de conreu as- préstec català. Segons Colomina [Aprox., 365- sociat amb què s’acompanyaven els 366]: «Els cognoms murcians actuals d’origen català més nombrosos són els següents: [...] Meseguer (Cartagena, Oriola).» 632. De fet, es tracta d’una documentada 636. Segons el DECH [IV, p. 74], messe- varietat francesa: «fromental noir et fromental guer és un geosinònim de ‘guarda-vinyes’, blanc (a. 1388), frumenteau (a. 1670), fromen- amb una considerable extensió romànica: gas- tier (a. 1673), formenté (Orléanais, 1723) [ap. có, aragonès, andalús, etc. Però no crec que en ROLLAND, 296 i 299]; froumenteuil (Paris, aquest cas la proximitat semàntica hagi inter- 1550) [ap. CTal, 524]; fromenté blanc (Aubé, vingut en la raó motivacional, ni tan sols per 1859) [ODART, 188]». facilitar l’associació. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 204
204 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
tant, suposo que la variant marse- ta de gos, en Alcira, Alberique y Li- guera s’explica a causa d’un en- ria [...]. Es la Marisancho» [p. 85 i creuament per associació amb 228]. I encara s’hi poden incloure el ‘març’: messeguera ¥ març Æ mar- planta de gos (v. trobat) i el sumoll seguera. Cf. l’ampelònim aragonès [blanc] (v. sumoll). | I resta encara per marzuela [DAn]. | Encara posterior establir la sinonímia amb esca nya - deu ser la forma merseguera, fruit gós, afavorida potser per la similitud potser de l’encreuament de les altres semàntica amb un altre geosinònim dues [mes- i mars-]. més ben contrastat: esca nyavella. | SIN.: Hi ha unanimitat entre di- Cf. manxega. versos especialistes a fer geosinòni- P. ROMÀN. ◊ ESP.: masaguera mes, entre altres, messeguera i es- «(Val., 1854) Uva blanca. Dá poco canyavella: «A la Merseguera se la mosto» [NIEVA, 64].638 | merseguera crida també per Planta borda, Ma- (Albacete, Murcia) Variedad de uva risancho i Escanyavella» [SIMÓ, 279]; para los vinos blancos» [FEIJÓO, «la messeguera, ací [Maestrat] ano- 345]; «o masaguera o masadera639 menada escanyavella» [Vins, 182]; (Chelva, Ayora) Cepa delgada. Ra- «messeguera. Coneguda també amb cimo laxo. Uvas blancodoradas, els noms de Escanyavella, Esquit- oblongas, dulces, con el hollejo xagós, Planta borda, Escanyagós, grueso» [COMENGE, 85-86]. | mese- Gayata, Sumoll blanc» [GCat, 25]. | guera «(Jumilla) “Vitis” producto- D’entrada, veig molt probable ra de uva blanca. Tiene alta gradua- aquesta primera sinonímia, tant per ción» [MORALES, 27]; «(Cartage na) la semblança de les descripcions Variedad de uva de sabor dul ce, com per la complementarietat de les empleada para el vino blanco» [ap. àrees dialectals. El que ja no veig tan valMB, 240]. clara és la geosinonímia amb esquit- xagós i gaiata. No en tinc cap més miquel d’Arcos m. Æ arcos. indici fiable; al contrari, en trobo unes descripcions poc semblants.637 162 mollar o mollí m. DOC.: (a. 1787) | Igualment sembla molt probable la «Me ha aportat una carbassa de vi sinonímia amb planta borda i amb mollar» [ap. DCVB]. | (a. 1871) marisanxo. A les referències anteriors «Moll.640 Mollà. Mollar [...]. Mu- puc afegir la de COMENGE: «merse- guera, masaguera, en Chelva y Ayo- 638. S’entén que, quan NIEVA parla de ra. Planta borda, en Castellón. Plan- València, es refereix, generalment, a tot el País Valencià. Ara, en aquest cas concret crec que l’ampelònim mencionat no pertany a l’à- 637. Potser aquesta citació ambigua de rea lingüística catalana, sinó a les comarques CIURANA [p. 129] és una confirmació sinoními- interiors castellanòfones. ca: «els blancs d’esquitxagós o escanyavella van 639. Ampelònim encreuat segurament desapareixent substuïts pel macabeu». D’altra amb el dialectalisme esp. masada ‘masia’. banda, tant de esquitxagós com de gaiata en 640. També hi ha en català el vi moll ‘vi tinc unes altres sinonímies més contrastades de pocs graus d’alcohol’, segons el DCVB que sovint provocarien doblets amb l’àrea dia- (s. moll/-a). I, fins i tot, una amela molla (de lectal de la messeguera (o escanyavella). Vinaròs, segons el DCVB, s. ametlla). Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 205
LÈXIC 205
llinch blanch. Mullinch negre» lop mollar (Santa Agnès de Coro- [RevSI, XX, 263 i 313]. | (Mall., na) [FAVÀ].648 1897) «Mollar» [Die B., I, 257]. DESCR.: mollar «uvas muy finas y À. DIAL.: mollar (Guimerà) aromáticas» [BCas, 26]; «classe de [TrL];641 (Girona) [TrL, s. raïm]; raïm blanc» [TrL]; «Varietat de ra - (Urgell, Segarra) [DCVB]; (els ïm blanc | Vi fluix?» [DCVB]. | mo- Hostalets [Montoriol]) [ALDC]. | llaret «cep que fa un raïm negre, pe- mollaret (Camp de Tarragona) tit, de gra clar, i dolent per a fer vi» [DAg]. | mollaró (Santa Coloma de [DAg]. | mollaró «classe de raïm» Farners) [TrL]; (Santa Coloma [TrL]; «cep molt productiu per al de Farners) [FAVÀ].642 | mollerinc vi. De maduració un xic primeren- (Cassà de la Selva) [TrL].643 | mo- ca. Gra negre, petit i molt sucós» llí(ns) (Llofriu) [TrL]; (Calonge de [FAVÀ]. | mollarinc «raïm verdós i Mar) [FAVÀ]. | mollinc (Llofriu) de gust aspre» [TrL]. | mollí «raïm [DCVB];644 (Empordà) [DCVB, blanc o negre molt aigualit» [TrL]; s. raïm i s. vi].645 | mutlló646 (Camp «cep que carrega molt i que fa un vi de Tarragona) [TrL]. | Cf. calop blanc molt bo. Gra blanc, mitjà i mo l làs (Men.) [DAg].647 | Cf. pa - llargarut, de carn molla» [FAVÀ]. | mollinc «varietat de raïm molt su- cós però poc saborós; n’hi ha de 641. Griera, erròniament, escull una va- blanc i de negre» [DCVB]; «vi molt riant gràfica accentuada per a l’entrada princi- aigualit» [DCVB, s. vi]. | mutlló pal del TrL: mollà. Tanmateix, fa servir la va- riant etimològica mollar dins l’entrada raïm. «cep que fa el raïm de gra vermell i 642. Variants diminutives, aquesta i la fort» [TrL]. | palop mollar «parra precedent, que es justifiquen per la mida peti- de raïm blancs. Gra de pell fina ta del gra. Ho confirmen les descripcions res- molt bo per a menjar, però massa pectives. eixut per a fer vi» [FAVÀ]. 643. Forma ortogràfica inadequada per- ETIM.: El botànic espanyol ROJAS ja què aquesta variant és un altre derivat de mo- ens aclareix el 1809 l’etimologia de la llar (Æ mollarinc). uva mollar andalusa: «de MOLLIS 644. Variant del DCVB que reflecteix una ‘blando’. Se aplica en este sentido [...] addició de [-k]. No es tracta d’un cas aïllat, malgrat que en aquest cas concret entra en como adjetivo» [p. 282]. El DCVB contradicció amb la forma precedent (mo- (s. mollar) ho concreta amb tota una llins), situada pel TrL a la mateixa població. sèrie de fruits fàcils de trencar: amet- Sembla que a l’Empordà es va mantenir més lles, ciurons, avellanes, nous, etc.649 temps la -n etimològica dels mots en -INU [> ín Cf. també DECat, V, 746. | Donada > inc]. Un cas idèntic és el juminc (v. jauminc). 645. El fet que el DCVB (s. vi) escrigui mullincs en lloc de mollincs no és res més que 648. Segons les variants insulars calop una mala tria ortogràfica. mollàs i palop mollar, en el baleàric considera- 646. Grafia errònia per motlló. I potser és rien aquest ampelònim com una simple sub- encara millor la regularització en *molló, com varietat de palop (en canvi, cf. imperial). a derivat de mollar. 649. N’hi ha bastants més; per ex., el pèsol 647. Es documenta a l’Empordà, per a una mollar valencià (segons el DCVB, s. pèsol) o altra fruita, una variant de morfologia idèntica: la cirera mollar: «molt sucosa» (segons el préssec mollàs, segons el DCVB (s. préssec). DCVB, s. cirera). Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 206
206 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
la variació romànica de mollar (amb coce» [ODART, 458]; «(a. 1886) Va- paral·lelismes espanyols [mollar ne- riété de raisin, v. moulan» [TdF]. | gro], francesos [mollar, mollard], oc - Cf. moulas «(Gard, 1835) Variété à citans [moulard, moulas], portuguesos grains ovales, noirs» [ap. DPF, s. [molar, molarinha] i sards [moddi], rasin]. | Cf. mouillave «(Langue- documentats a partir del s. XVIII), no doc, 1736) Cépage» [ap. CTal, 536]. costa gaire imaginar una motivació ◊ PORT.: molar «(Riazón, s. XVIII) semàntica comuna per al llatí vulgar. Uvas» [MSar, 472]; «casta de videi- Sobretot, sabent que el ll. MOLLIS ja ra» [NDCLP]. | molar-grosso «va- s’usava en època clàssica per a ano- riedade de uva» [DdeF]. | molari - menar un vi fluix.650 nha «casta de uva» [DdeF]. | tinta- P. ROMÀN. ◊ ESP.: mollar «(Con- molar «casta de uva preta» [DdeF]. dado de Huelva) Uva» [ROLDÁN, ◊ SARD: Cf. niedda moddi (= negra- 139]; «(Andalucía occ.) Cepa tinta moll) «uva da vino comune» para vino» [MARCILLA, 107]. | mo- [COSSU, 258]; «(a. 1837) Vitis nigra- llar blanco «(a. 1896) Racimos bas- mollis» [ap. CHERCHI, IV, 204]. tantes, grandes; pecíolo tierno. Uvas de buen tamaño; hollejo del- 163 momagastro m. À. DIAL.: bomagas- gado, tempranas» [HIDALGO, 134- tro (la Pobla de Roda) [ALDC]. | 135]. | mollar negro «(Andalucía, momagastro (Llitera) [COLL, 34*]. 1807) Uvas grandes, muy blandas, DESCR.: bomagastro «raïm molt sabrosas» [ROJAS, 113]; «(a. 1896) fluix» [ALDC]. | momagastro «va- Racimos ralos, uvas chicas. Da un riedad de uva» [COLL, 34*]. vino muy fino, aromático» [HIDAL- ETIM.: Crec que aquest momagas- GO, 134]; «(Jaén) Uvas sabrosas» tro, limitat a les terres riberenques [COMENGE, 228]; «(el Duero) Cepa del Cinca aragonès, és una deturpa- de uva tinta» [MARCILLA, 109]. ◊ ció del topònim Montmagastre (Alt FR.: gros mollar «(Hautes-Alpes, Urgell).651 La variant aragonesa del 1859) Raisins abondants, goût légè- XVIII (v. infra), encara que alterada rement agrelet: le vin en est léger, en mantagastro, referma aquesta agréable. Plant un peu tardive [...] hipòtesi amb el manteniment eti- grains ronds» [ODART, 451-452]. | mològic de la -t de mont-. | No és mollard «(Haute-Loire, 1784) Cé- d’estranyar, però, que el topònim page peu productif, à grosses grap- identificatiu escollit sigui Montma- pes assez compactes, à grains mo- gastre: antiga canònica augustiniana yens, ellipsoïdes, d’un noir bleuté» (cf. GEC, s. Montmagastre).652 És [DncF, 236]. | petit mollar «(Hau- tes-Alpes, 1859) Cépage à raisins 651. Deturpació afavorida per l’origen noirs» [ODART, 451]. ◊ OCC.: mou- lard «(Gard, 1859) Grains légère- etimològic. Segons l’Onomast. (s. Montmagas - tre), deriva del ll. MAMMAE CASTRUM ‘castell del ment oblongs, noirs, assez gros, turó amamellat’, i ja en el s. XII es documenta d’un goût acidule sucré. Cépage pré- una variant Momagastrum. 652. Un cas idèntic, d’associació mona - 650. Cf. el ll. VINUM MOLLE: «vin mou ou cal, sembla l’ampelònim generat pel priorat de tendre» [ap. BILLIARD, 511]. Lladó d’Empordà (v. lledoner). Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 207
LÈXIC 207
ben sabut que els priorats monacals ver e bort» [FERRER, 97]. | (Val., s. es van destacar en l’edat mitjana XV) «del vi novell / del monestrell, / pels seus conreus vitícoles: v. car- beure pres tema: / ple de verema / toixà. | Fins no fa gaire, a bona part era lo trull» [ap. DECat, V, 776]. | de la Noguera, sobretot pels volts (a. 1617) «lo vi blanch de vinya de d’Artesa de Segre, va existir un des- Monestrells blanchs y de Pansas» tacable comerç del vi,653 tot i que ac- [AGUSTÍ, 94]. | (Val., 1791) «monas- tualment el conreu de la vinya hi és trell» [JAVal, 29]. | (val., 1797) «mo- bastant més residual. | La variant se- nastéll» [AJCav II, 319]. | (Cat., cundària bomagastro és un exemple 1797) «Monastrells» [NAVARRO, d’equivalència acústica (BO = MO). 13]. | (l’Alguer; 1804, 1823) «mu- Segons Veny [Merita, 50]: «La subs- nastrell. Murastrell» [ap. BOSCH, titució de la bilabial /b/ per la bi - 644]. | (val., 1851) «monistéll, mo- labial nasal /m/ és un fenomen de nistréll» [DEsc]. | (Ross., 1866) fonètica irregular, d’equivalència «monastrell» [ROUFFIA, 132]. | (a. acústica, que es dóna amb certa fre- 1871) «Morastell ó morrastell» qüència en mots tant d’origen arà- [RevSI, XX, 312]. | (Barcelona, bic com romànic.»654 1890) «Monastrell. Dona molt P. ROMÀN. ◊ ESP.: mantagas- fruyt, bon ví» [ROIG, 37]. | (val., tro655 «(Boltaña, 1791) Uvas claras, 1891) «morastell» [DMGa]. dulces, buenas para comer y para À. DIAL.: bonastrell (Vinaròs) vino» [NIEVA, 65]. | momagastro [TrL].656 | manestrell (Men.) «(aragonés) Variedad de la uva» [DAg].657 | monastell (Xàtiva, Al- [DAn]. coi) [DCVB, s. raïm]; (Almenar) [ALDC]; (Vilves) [FAVÀ]. | monas- 164 monastrell o morastell m. DOC.: trell (Val., Cat.) [DAg]; (cat. occi- (a. 1381-6) «d’hivern he dels de Ma- dental, val.) [DCVB]; (Penedès, drit de Castella o d’aquells fins es- Conca de Tremp) [GCat, 24]; (Sant panyols o del de Gascunya o del Josep de sa Talaia, Eivissa, Peramo- monastrell d’Empurdà» [EXIMENIS, la, Sanaüja, Vinaròs, Atzeneta del 143]. | (Barcelona, 1437) «monestrel Maestrat, Vilamarxant, Picassent, Torís, Xàbia) [ALDC]; (Calonge de 653. He fet una enquesta al proper lloga- Mar, les Useres, la Pobla de Vallbo- ret de Vilves, on un parlant recordava la im- portància dels vinyets comarcals i l’exportació 656. Un altre cas d’equivalència acústica de vins precisament fins a terres aragoneses. (BO = MO). V. l’etim. de momagastro. 654. Cito també alguns dels seus exem- 657. Variant explicable per «una tendèn- ples: «bajanada > majanada (DCVB). Bal - cia a convertir la o de la síl·laba inicial àtona, dador ‘gronxador’ > nord-occ. maldador. no absoluta necessàriament, en una vocal cen- [...] Carabina > mall. caramina. Verme nera > tral [...] la /a/ en el català occidental», segons ross. mermenera ‘mosca vironera’ (DCVB s.)» Veny (Petarc, 759). A continuació, la mateixa [Merita, 51-52]. obra cita un grapat d’exemples equiparables: 655. Probable assimilació vocàlica, tot i baquines per boquines (< ‘boc’), clatell per que no descartaria un encreuament amb man- clotell (< ‘clot’) pasterol per posterol (< POSTE- ta. Per estrany que sembli, hi ha paral·lelismes RIOLU), llambric per llombric (< LUMBRICU) i ampelonímics relacionables (v. manto negro). ancins per oncins (< UNCINOS). Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 208
208 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
na, Montserrat d’Alcalà, Aielo de trelló660 (Gandesa) [TrL]; (Gande- Rugat, Jesús Pobre) [FAVÀ]. | mo- sa) [FAVÀ]. | moristel (Peralta de la nastrell fort, monastrell moll Sal) [SISTAC, 267].661 | morrastell (Sant Mateu d’Aubarca) [TMan, (Traiguera) [FAVÀ].662 | muristel·lu 103]. | monastrell ros (Albocàsser) (l’Alguer) [BOSCH, 632].663 [ALDC]; (Santa Agnès de Corona) DESCR.: bonastrell «raïm de gra [FAVÀ]. | monestrell (cat. oriental, negre» [TrL]. | manestrell «mena alg.) [DCVB]; (Castellfollit de Riu- de raïm» [DAg]. | monastell «uvas. bregós) [FARELL, 147]. | morastel De ellas resulta aquel vino tinto, de (Aiguaviva de Bergantes) [DAn]; un sabor dulce con alguna aspere- (Ross.) [GUITER, 100]; (Aiguaviva za» [AJCav II, 319]; «cep indígena. 658 de Bergantes) [ALDC]. | moras- Negre, de maduració tardana» [SA- tell (Conca de Tremp) [DAg]; (Cat., DURNÍ, 21]; «cep de raïms mitjans i Val.) [TrL]; (Gandesa) [DCVB]; esparsos, usats per a fer vi. N’hi ha (Estagell, Sant Cebrià de Rosselló, de grans blancs i de negres, tots dos Jóc, Sant Pere de Ribes, Sopeira, ben dolços» [FAVÀ]. | monastrell Palau de Noguera, Tolba, Isona, «uva rosa ó rubia, con el grano Cubells, Riba-roja d’Ebre, Móra redondo de piel dura, y de jugo la No va, Massalió, Valljunquera, la dulce. Esta uva es de las primeras Codonyera, la Torre Velilla, Bell- en madurar, buena para comer y munt de Mesquí, la Ginebrosa, Ro- de guarda, dá un excelente vino» quetes, Xiva de Morella, la Font de [JAVal, 29]; «viñas que producen la Figuera, Ontinyent, Beneixama, la el fruto negro» [NAVARRO, 13]; Torre de les Maçanes) [ALDC]; «grains ovoïdes, peau fine, peu ju- (Figuerola d’Orcau, Areny de No- teux, saveur un peu âpre. Grappe guera, el Campell, la Sorollera, l’Al- moyenne [...]. De mauvaise qualité, forí) [FAVÀ]. | morastella (Fregi- peu propre à faire du bon vin» nals) [DCVB]. | morastrell (val.) [ROUFFIA, 132-133]; «dona molt [LLATAS, II, 88]; (Tremp, Blan - fruyt, bon ví. Rahím gros, bastant cafort, Calaceit, Tortosa, Val.) [DCVB]; (Torreblanca) [FAVÀ]. | mo - 659 660. Diminutiu de morastrell, segons el rastrella (Tortosa) [TrL]. | moras - DCVB (s. morastrelló). 661. Variant probablement manllevada a 658. Variant despalatalitzada per influèn- l’aragonès. El DAn (s. moristel) la documenta cia del castellà a la fronterera Aiguaviva de a Abiego. SISTAC [p. 267] també la recull a l’al- Bergantes. Aquesta pressió no afecta, és clar, tre cantó de la frontera lingüística aragonesa. la variant rossellonesa. Suposo que és una 662. Variant amb erra múltiple que sem- errada gràfica, ja que l’ALDC recull el moras- bla haver sofert un estrany encreuament for- tell a tres poblacions de la Cat. Nord, però en mal amb morro. De tota manera, morrastell cap cas despalatalitzat. també apareix en l’Andalusia de principis del 659. Variant femenina del TrL, en què el s. XIX (v. infra). canvi de gènere (idèntic al de la morastella) 663. Préstec recent del sard muristèllu. s’ha acomplert per una associació amb el fe- Malgrat que, en origen, el mot patrimonial ca- mení planta, o vinya. Tanmateix, el DCVB es- talà de l’Alguer (v. infra: etim.) havia estat menta, per a la mateixa Tortosa, el masculí manllevat pel sard, sembla que actualment morastrell. s’esdevé l’efecte contrari. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 209
LÈXIC 209
monastrell (o monastell) morastell (o morastrell) morastel (o moristel)
(monastrell de la) gaiata
(monastrell) ros
garrut
mataró
xurret
molvedre
FIGURA 13. Mapa del monastrell. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 210
210 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
apretat. Fruyt gros, quasi rodó, ne- tardana» [SADURNÍ, 21]. | morastrell gre, dols» [ROIG, 37]; «Classe de vi | «raïm negre, de gra molt apinyat Cep usual» [DAg]; «cepa de grano que fa el vi bo i fort» [TrL]; «cep de más bien pequeño, muy dulce y raïms mitjancers per a fer un vi ben muy tinto. Racimos grandes. Vinos negre. Gra negre, mitjà i rodó, de de elevada graduación alcohóli - pell forta» [FAVÀ]. | morastrella ca» [MARCILLA, 104]; «vi i raïm» «raïm de vinya de color negre» [DECat, V, 576]; «Raím mitjà, poc [TrL]. | morastrelló «raïm negre que compacte. Gra petit, maduració tar- carrega com el morastrell, però dana. Cep de producció mitjana. que no fa tant vi» [TrL]; «raïm ne- Vins negres de molt color, bona gre molt fort per a vi» [DCVB]; graduació alcohòlica» [GCat, 24]; «cep de raïms mitjans que carrega «cep de raïms apinyats i molt carre- força els sarments. Gra negre, rodó i gats. Sarments corbades, amb pàm- mitjà, de pell forta. Val per a fer vi» pols borruts. Gra negre, mitjà i [FAVÀ]. | moristel «classe de raïm» arrodonit, amb la pell forta. Raïms [SISTAC, 267]. | morrastell «cep de de cua dura, que fan el vi més negre de raïms menuts i molt atapeïts, però tots, i amb grau» [FAVÀ]. | mo - de poca producció. Gra rodó, petit i nastrell fort «raïm per fer vi negre negre. Molt bo per a fer un vi negre aspre, i per menjar» [TMan, 103]. | i fort» [FAVÀ]. | muristel·lu «varietat monastrell moll «raïm per fer vi de raïm» [BOSCH, 632]. negre» [TMan, 103]. | monastrell ETIM.: Els diversos autors coinci- ros «cep de raïms grossos i molt es- deixen en l’origen etimològic de pessos, de maduració tardana. Gra monastrell, amb algun matís dife- ros, mitjancer i arrodonit. De gust rencial pel que fa a les formes deri- ben dolç, val per a menjar i per a fer vades: 1) «del llatí *MONASTERIELLU, bon vi negre» [FAVÀ]. | monestrell dim. de MONASTERIU ‘monestir’» «espècie de vi. Cp. monastrell» [DCVB]; 2) «sens dubte provinent [DAg]; «varietat de raïm, de gust dels vinyets d’algun famós monestir regular» [DCVB]; «classe de raïm. [...] del qual deu ser alteració el mo- N’hi ha de gra petit i de gra gros» dern morastrell (o morastell),664 per [FARELL, 147]; «varietat de raïm ne- influència de móra a causa del co - gre» [DIEC]. | monist(r)ell «varie- lor negre del raïm de morastrell» dad de la uva» [DEsc]. | morastel [DECat, V, 776 i 504]; 3) «A vega- «tintorer que fa raïms més apinyats des una interferència cromàtica pot que l’Alacant, però de color menys ajudar a explicar una modificació intens» [GUITER, 100]. | morastell formal: monastrell (que devia voler «variedad de la uva negra» [DMGa]; dir ‘monesteriet’, com Monistrol, «cep de raïms petits i apinyats, ben però d’història fosca) a algunes zo- productiu. És de maduració tarda- nes s’ha mudat en morastrell o mo- na. Gra negre, mitjà i rodó, de pell fina. Molt dolent per a menjar, però 664. Coromines sembla tenir raó quan amb força grau alcohòlic per a fer qualifica de «modern» el morast(r)ell. No el sé vi» [FAVÀ]. | morastell de gra gros documentar fins a principis del s. XIX, enfront «cep indígena. Negre, de maduració de la forma monastrell del XIV. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 211
LÈXIC 211
rastell on el creuament amb móra, medievals, als territoris fronterers pel color negrós del raïm, podria (Llenguadoc, Aragó, etc.) i a les haver estat determinant, encara que colònies (Sardenya). | Aprofito el no necessàriament, car el canvi pot fet per a destacar que l’expansió obeir a estrictes factors de fonètica romànica i la documentació més an- irregular: monastrell Æ morastrell tiga (v. supra) fan pensar realment (assimilació) > morastell (dissimila- en un origen empordanès. Així ho ció eliminatòria)» [Mots, 57]. | Mo- veuen també el DCVB i el DIEC nastrell, doncs (amb síncope vocàli- (s. monestrell): «raïm negre proce- ca: *-teriell Æ -trell), prové en dent de l’Empordà». Coromines, en ultim terme del ll. monasteriu, però canvi, dubta i proposa com a alter- cap dels etimologistes precedents nativa una innecessària opció meri- no ha concretat les raons d’aquesta dional.666 | Entrant en els aspectes relació entre vinyes i monestirs. | Sí ortogràfics, no comparteixo la tria que ho explica, en canvi, un medie- d’entrades del DCVB o del norma- valista italià: «La vite, come si è già tiu DIEC: monestrell en lloc de mo- più volte ripetuto, è pianta sacrale e nastrell.667 De fet, la unanimitat de il vino indispensabile ai servizi li- l’àrea dialectal occidental (tant turgici. Oltre a ciò il vino è anche l’ALDC com jo recollim sempre una bevanda, ammessa, con mode- monas- / moras-) em fa preferir la razione, dalla regola benedettina. Il forma etimològicament més fidel: vino serviva, poi, non solo per i monastrell, com també fan el DAg i monaci, ma anche per i conversi, el DECat [V, p. 576]. per gli operai, per i pellegrini, per i SIN.: Nombroses són les sinoní- viaggiatori di tutte le condizioni, mies atorgades a monastrell, però che trovavano, in età altomedievale, no totes són fiables igual: «llamada normale asilo nei monasteri dislo- también Ros, Reina, Veremeta o Ga - cati lungo il loro camino. Avere un yata en ciertas localidades» [MAR- buon vino significava per i monaci CILLA, 104]; «També es denomi- offrire una buona ospitalità e di una na Garrut, Monastre i Mourvedre» ospitalità piena di riguardo i grandi e i piccoli personaggi ospitati si sa- 666. Segons el DECat [V, p. 777]: «La lo- rebbero certamente ricordati con calització empordanesa d’Eiximenis ens po- privilegi e donazioni» [PINI, 808]. | dria fer pensar en els costers de Vilajuïga, Pe- Pel que fa a l’origen romànic, crec ralada o Sant Pere de Roda; la freqüent que l’antigor de la variant catalana presència i arrelament en fonts valencianes o monastrell (s. XIV, XV, etc.) contrasta de l’Ebre, podria suggerir Valldigna, Portacel - amb la relativa modernitat de la ma- li o Scala Dei, tots ell
212 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
[TORRES, 43]; «també es coneix pels morastel «(Cuenca, 1885) Vidueño noms de Ros, Gaiata, Murviedro, de racimos medianos y ralos; uvas Xurret» [SIMÓ, 279]; «També cone- pequeñas, muy redondas, negras, gut per Vendrell i per Veremeta» muy dulces y tardías» [ABELA, [IBAR, 60]; «També es coneix com a 286]; «(Sax, Villena) Uva de color morastel, ros» [GCat, 24]. | D’a- negro y granos pequeños, buena quest conjunt, veig molt probables para hacer vino» [MTor, 213]; algunes de les geosinonímies (v. ma - «(Bolea) Uva con grano negro y taró; v. gaiata; v. garrut; v. xurret), muy dulce» [DAn]. | morastil llevat de l’ampelònim reina (v. plan - «(Hellín, 1891) “Vitis” que produ- ta de reina) i potser de l’ampelò- ce un fruto azulado oscuro. Con nim vendrell, del qual em man - sus uvas se elaboran vinos claretes quen dades. Tampoc no crec que y tintos» [MORALES, 26 i 62]. | mo- valgui per a la veremeta; almenys a ristel «(Abiego) Variedad de uva Monòver sento que el diferencien negra» [DAn]. | morrastell «(An- de la gaiata. | D’altra banda, segons dalucía, 1807) Racimos ralos: uvas diuen els informants d’Aiguaviva pequeñas muy redondas negras de Bergantes a l’ALDC, el seu mo- muy dulces tardías» [ROJAS, 172]. | rastel equival a la planta. No ho morrastell blanco «(Lubrín, 1885) veig clar, del moment que a la Po- Vidueño de racimos medianos y bla de Vallbona em descriuen dife- ralos; uvas pequeñas, muy redon- renciadament el monastrell i la das, blancas, muy dulces» [ABELA, planta negra. Tampoc no veig gaire 286]. ◊ OCC.: monestel «(Cassis, clara la sinonímia del DMGa entre 1857) Vignes noires» [RENDU, II, el morastell i el negret. El problema 27]; «ou monasteou. (a. 1859) Cé- està que no trobo més referències page provenu de l’Espagne. Fruit de cap raïm negret català, llevat tardif et abondant» [ODART, 459]. | d’un negret de gateta que l’ALDC mounesten «(Var, 1835) Variété à recull a Pego.668 Cf., en canvi, ga - grains noirs, ronds» [ap. DPF, s. teta (on esmento a peu de pàgina rasin]. | mourastel «(Hérault) Cé- variants romàniques equivalents a page» [RENDU, II, 10]; «(Mirepoix, negret). 1784; Aude, 1818) Raisin noir, mé- P. ROMÀN. ◊ ESP.: monastel «(Rio- diocre qualité [...] il a le grain menu, ja Baja) Variedad negra de vid y la peau fort épaisse; il colore le vin» de uva» [VvR]; «(Corella, Fotero) [ap. DncF, 241]. | «mourastèu o Clase de uva» [VNav]. | monastrel mourastèl (languedocien), mou- «(Villar del Arzobispo) Variedad restèl o mounastèl o munustèl de uva negra» [LLATAS, II, 88]. | (quercinois), mounesten (mar - monastrell menudo «(a. 1814) Es seillais) Variété de raisin noir, à pe- el morastell» [ap. COMENGE, 229]. | tits grains» [TdF, s. mourastèu]. | mourestil «(Languedoc, 1736) Pe- 668. I, en tot cas, gateta difícilment pot tit grain fort bon, la grappe fort ser un geosinònim de morastell, vista la coin- grosse, fait le raisin noir» [ap. cidència a poblacions com Montserrat d’Al- DncF, 241]. ◊ PORT.: Cf. monste - calà, Aielo de Rugat o Jesús Pobre. lo «(Galizia) Uva tinta» [POSADA, Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 213
LÈXIC 213
211].669 ◊ SARD: moristello «(a. cant, però també el confronta amb 1882) Varietà nera o rossa» [ap. VO- el cognom espanyol Mondragón DRET, 9]; «(a. 1776) Qualità superio- (aglutinació del topònim murcià re nella dolcezza, e nel colore per la Montearagón). Tanmateix, tampoc maturità più perfetta» [ap. BOSCH, no descarto un possible origen to- 645]. | moristello (Ogliastra), mu- ponímic menor.670 | Personalment, risteddu (Tempio), muristellu «(a. suposo que aquest ampelònim, re- 1897) Uva rossa [...]. Dà vino di co- collit amb -n final (mondragon) al lor intenso, ma non molto fine» Camp de Túria, deu haver-se gene- [SCet, 45-46]. | muristéddu «(log., rat en espanyol, encara que a punts camp.) Sorta di uva e il vino che se del País Valencià hagi estat adaptat ne fa» [DES, s. muristéllu]. | muris- morfològicament en mondragó. tella «(a. 1780) Nera. Di grani ro- P. ROMÀN. ◊ ESP.: mondragón tondi e solti: uva tardiva» [MANCA, «(Villar del Arzobispo) Variedad de 27]. | muristelloni «(Sassari, 1897) uva negra» [LLATAS, II, 89]. Uva» [SCet, 48]. | muristèllu «o bovàle (meridionale, logudorese, 166 monget m. À. DIAL.: monget (Al- 1889) Vite moraiola maggiore» calà de Xivert) [ALDC]. [CARA, 90]; «Vitigni a uve rosse» DESCR.: monget «classe de raïm» [CHERCHI, II, 304]. | ua muristéd - [ALDC]. da «(gallurese) Uva mostaia» [VIG, ETIM.: Ampelònim que prové s. uva]. d’un diminutiu de monjo. Crec que cal relacionar-lo, malgrat la reduc- monastrell de la gaiata m. Æ ció sintagmàtica,671 amb les plantes gaiata. de monja de l’Empordà. | Així, doncs, la motivació deu estar rela- 165 mondragon m. À. DIAL.: mondra- cionada amb la bona qualitat d’a- gó (Casinos) [ALDC]. | mon - quest monget: v. l’etim. de mamella dragon (Algímia de la Baronia) de monja. [ALDC]; (Llíria) [FAVÀ]. DESCR.: mondragó «variedad de 167 montalbana f. DOC.: (Val., s. XV) uva» [ROSES, 33]. | mondragon «planta trià / stranya, pus sana, / de «cep que fa bagots. Raïms grossos muntalbana, / boval negrella— / i molt apinyats. Gra negre, mitjà i no ferrandella / ni monestrell— / allargat, de pell cruixent. Serveix mallol novell / volent plantar» per a fer vi» [FAVÀ]. ETIM.: Ampelònim valencià de pro- 670. Sí que rebutjo, en canvi, els topò- bable origen antroponímic. Segons nims majors de Mondragon, massa llunyans el DCVB (s. Montdragó), aquest per haver intervingut en aquesta etimologia. Em refereixo al Mondragon de la Vaucluse llinatge existeix a Barcelona i a Ala- occitana, al Mondragone de la Campània ita- liana i al Mondragón del País Basc (on, a so- 669. Tal vegada una aglutinació de *mo- bre, no es fa vinya). nastelo. Si fos així, la manca de documentació 671. També hi hauria un canvi de gènere, portuguesa faria pensar en un préstec gallec, però això simplement ho pot haver provocat pres modernament de l’espanyol. l’associació amb el masculí raïm, o cep. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 214
214 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
[ap. DECat, V, 776]. | (Alacant, [ap. DCVB]. | (Castelló, 1468) 1878) «Montalvana» [Estud., 84]. «Item IIII quartons de montonench À. DIAL.: montalvana (Novelda) e garrofferal a la terra grossa» [SÁN- [ALDC]. CHEZ, 596]. | (a. 1670) «ab varietat de DESCR.: montalvana «uvas rojas vins regalats, com fou montonach» o negras» [Estud., 84]; «vidueño [ap. DAg]. | (Pollença, 1720) «mon- de uvas negras» [ABELA, 321]. | tonech» [ap. DAg]. | (Mall., 1784) montalbana «espècie de vinya» «muntona» [ap. DECat, V, 839]. | [DCVB]; «mena de raïm i de vi - (Cat., 1797) «Multonachs» [NAVA- nya» [DECat, V, 842]. RRO, 13]. | (Palma de Mallorca, ETIM.: L’etimologia d’aquest am- 1839) «Si vol fer altre calidad de vi pelònim s’explica, segons el DECat imitant á la montona de Pollensa ó [V, p. 842], pel fet de «provenir blanch moscatell» [SORÀ, 18]. | d’un dels llocs anomenat Mont- (men., 1869) «muntona» [VHos, albà (Montalbán, etc.)».672 | Perso- 62]. | (Barcelona, 1890) «Moltonach nalment també crec en un origen ó Parellada. Madura tart, lleva molt» toponímic, però ben llunyà del que [ROIG, 35]. | (a. 1897) «parra fina de s’ha proposat. El nom de la montal- montona» [ap. DCVB]. bana valenciana provindria d’un vi À. DIAL.: mantònic aspre, man - de past toscà, anomenat montalba- tònic fi (Tortosa) [TrL]. | mon - no. El seu conreu s’hauria originat a tona (Llucmajor) [TrL]; (Mana - la «collina di Montalbano» (Pis- cor) [DCVB]; (Cervelló, Pollença) toia), segons el GDLI. | Així, doncs, [ALDC]. | montònec (Mall., aquest ampelònim hauria arribat en Men.) [TrL];674 (Penedès) [SADURNÍ, època medieval673 a causa de les co- 21]; (Aguiló, Sant Jaume Sesoli - negudes i intenses relacions catala- veres, Massalió) [ALDC]; (la noitalianes. Granada) [FAVÀ]. | montònega SIN.: V. encarnat. (Penedès) [GIRALT, 16]; (Esparre- P. ROMÀN. ◊ ESP.: montalbán guera) [FAVÀ]. | montonega (Ta- «(Hellín, 1891) Vid» [ap. MORALES, rragona) [DCVB]. | montònic (Pe- 62]. ◊ IT.: montalbano «(Firenze) ramola) [ALDC]. | muntona Vino da pasto; leggero» [GDLI]. (Mall.) [DAg]; (Maó) [DCVB]; (Pollença) [DECat, V, 839].675 168 montònec m. o montona f. DOC.: (Val., 1465) «dos carratells per obs 674. Imagino que Griera hi troba encara de metre en aquell vi montonench» un arcaisme illenc, amb manteniment de la ve- lar final. Tot i això, el fet que generalitzi l’àrea sense dir cap localitat concreta em fa dubtar 672. L’exemple es deu referir a la vila de de la seva fiabilitat. Montalbán (Terol), anomenada «Montalbà» a 675. Evidentment, el DECat s’equivoca les grans cròniques medievals catalanes. quan escull la grafia muntona, basant-se en un 673. A partir d’aquí, s’entendria millor el document pollencí de finals del XVIII. Ho con- vers 13433 de l’Spill [ap. DECat, V, 776]: firmen el DCVB i l’ALDC en recollir una «planta trià / stranya, pus sana, / de muntalba- pronúncia [mon-] a la mateixa Pollença. No hi na». Stranya, doncs, voldria dir ‘estrangera, ha, doncs, cap relació amb l’arrel munt- ni forana’. amb el seu derivat muntó. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 215
LÈXIC 215
DESCR.: mantònic aspre «raïm [IBAR, 57-58]. | muntona «raïm i vi molt bo per a penjar, de grans regu- exquisit» [DAg]. lars i molt bons» [TrL]. | mantònic ETIM.: Llevat de l’origen italià, els fi «raïm blanc, de carrolls llargs i romanistes no s’acaben de posar grans rodons» [TrL]. | moltonac d’acord sobre l’origen d’aquest mon - «uvas blancas sabrosas y delicadas» tònec o montona. Transcric a conti- [NAVARRO, 13]; «variedad de vid nuació dues de les escasses pro - vasta» [BCas, 26]; «madura tart, lle- postes que trobo sobre aquest va molt y’l ví no es de superior qua- ampelònim: 1) «tal vegada de Mon- litat. Rahím apinyadet y llarch. tona, ciutat d’Ístria (Itàlia)» [DCVB]; Fruyt de grá grós y rodó, blanch- 2) «No trobo, però, referències rojench» [ROIG, 35]. | montona específiques a una producció vití- «rem. Palomina» [VHos, 62]; «es- cola d’aquesta ciutat i, a més, la pecie de uva negra» [DFer]; «raïms variant més antiga del nom del cep negres molt apreciats per a vi» [Die és montónec (segles XV, XVI, XVIII); B., I, 257]; «rehim dorat y molt davant aquests fets, no costa gaire dols» [CERDÀ, 111]; «Varietat de de relacionar-lo amb l’italià mon- parres que donava un vi blanc supe- tonico ‘vitigno a maturazione tar- rior | Vi» [DAg]; «raïms grossos i diva’ (Battaglia) cultivat a l’Abruz- rebotits de gra molt cruixent» [JSan, zo i, menys, a les Marques i Ombria; 50]. | montonac «vi de montona» fins i tot s’ha recollit montònic en [DAg]. | montònec «raïm blanc bo algun parlar català» [Mots, 54]. | per a fer vi o per panses» [TrL]; Allò de què no hi ha dubte és l’an- «raïm de mida gran, compacte. Gra tigor catalana del mot, ja docu- blanc, gran. Pell gruixuda de madu- mentat com a montònenc a textos ració tardana. Cep que produeix valencians del s. XV. Ho confirma vins de poca graduació, de molta fi- també l’abundor de variants catala- nor» [GCat, 20]; «cep de raïms nes. Però tampoc no em planteja grossos, feixucs i apinyats. Raïm de gaires dubtes l’origen estranger del maduració tardana, que fa un vi mot, perquè terminacions en -ic, suau, de poc grau. Gra verdós, rodó posem per cas, són ben poc habi- i gros, de pell prima» [FAVÀ]. | mon- tuals en la morfologia catalana. | tonec «vi» [DAg]; «vi de montona» Personalment, dono per bo l’origen [DCVB]. | montònega «vid de uva italià, però no pas el caràcter topo- blanca» [GIRALT, 16]; «cep tardà de nímic d’aquest montònec. M’expli- raïms mitjans per a fer xampany. co: històricament, la forma romà - Gra blanc i aspre, de pell dura» nica més antiga de la qual tinc [FAVÀ]. | montonega «varietat de documentació és el cat. montònenc, raïm. Cf. montona» [DCVB]; «fa referit a una mena de vi. Aquest vins fins i escumosos. De grans ver- mot deriva, al meu parer, del subs- dosos, és de collita tardívola» [CIU- tantiu montóne, variant italiana me- RANA, 104]. | montonenc «vi» [ap. ridional de moltó (MULTON-IS > DAg]; «raïms voluminosos, molt *MUNTON-IS). L’origen no pot ser en compactes. Grans esfèrics blancs, cap cas català perquè aquesta na- de mida mitjana, i pell fosca i dura» salització «con -n- da montare, Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 216
216 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
perchè è inteso come animale da versos.680 Entre aquests, la variant monta», segons el DEI, s. montó- montònico de l’antic Regne de Nà- ne, no es dóna (llevat d’Itàlia) en- pols; la variant calabresa muntuó- lloc més de la Romània.676 A partir nico, amb tancament vocàlic pel d’aquesta variant amb la nasalitat contacte labial; i la variant siciliana propagada, es devia construir en mantonicu (fi del s. XVI), amb dissi- italià septentrional un derivat del milació vocàlica inicial.681 Fins i tot tipus *MONTONENGO, amb el sufix tinc documentada la forma del llatí -engo (-enc).677 A mitjan s. XVII ja tardà montonicum en la Venècia puc documentar una variant bo- del s. XVII. | Ho aprofito ara per a lonyesa montonego. Aquesta for- destacar que crec que el raïm ma bolonyesa és segurament re - mantònic, de què parla el TrL, és sultat de la derivació esmentada, un clar préstec sicilià al tortosí, ex- encara que reduïda per una pèrdua plicable per la llarga dominació de la nasal velar.678 Uns clars pa- que els catalans exerciren sobre els ral·lelismes catalans d’aquesta for- antics regnes de Nàpols i Sicília.682 ma italiana són la variant d’Espar - Un bon argument per a demostrar reguera montònega i la variant que aquest mantònic no pot ser tarragonina montonega, amb canvi una forma pròpia del tortosí és que de síl·laba tònica.679 | D’altra banda, a la mateixa ciutat, segons el en els parlars meridionals italians DCVB (s. moltonenc), coneixen apareixen sovint derivats amb el una varietat de carabassa anomena- sufix -ónico. Encara que d’origen da moltonenca, aquesta sí amb una toponímic a terres septentrionals, morfologia pròpia del català. A Pe- sembla que al sud de la península ramola, en canvi, l’ALDC recull el Itàlica, incloent-hi les illes, va ser- préstec montònic, fidel en tracta- vir per a desplaçar diminutius di- ment vocàlic al montònico del cen-
676. Ni tan sols no és pròpia de l’it. sep- 680. Cito literalment: «[il lat.] -o n i c u s tentrional, segons el mateix DEI. Ho de- sembra esser stato ricavato da -one. Al suffis- mostren la forma piemontesa mouton o la so -one infatti, tipico di toponimi settentrio- variant moltón (de l’Alta Llombardia i del nali e centrali è legata senz’altro la desinenza Vèneto). toponomastica -ónico [...]. Quell’-ónico, che 677. Segons ROHLFS: «-e n g o, -ingo. È un in Calabria, in Sicilia e in Corsica serve alla suffisso di origine germanica che esprime un formazione di nuovi aggettivi e a sfumare il rapporto di appartenenza» [p. 420]. significato di altri aggettivi già esistenti, è in- 678. Donada la manca d’accents, sols puc vece di origine diversa» [ROHLFS, 423-424]. suposar que es tracta encara d’un mot esdrúi- 681. Dissimilació induïda potser per in- xol. De fet, la caiguda de la nasal velar és més fluència del gentilici de la ciutat llombarda de fàcil d’explicar en una posició posttònica. Màntua (mantovano en it. i MANTUANUS en ll.). 679. El canvi de gènere de l’italià al català De fet, la fama vinícola de Màntua és prou an- no té, en aquest cas, més importància. Gene- tiga i estesa: v. màntua. ralment s’explica pel tipus de producte a què 682. No cal dir que la zona portuària de es refereixen els parlants: una referència al cep l’Ebre (amb Tortosa com a capital) represen- i al raïm (o al vi) provoca l’aparició del mascu- tava un lloc privilegiat per a la rebuda i la in- lí; però, si s’escullen la vinya o la parra, apa- troducció d’influències italianes, incloent-hi reix sovint el femení. les lingüístiques. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 217
LÈXIC 217
tre i del sud d’Itàlia.683 | Crec que la l’anatomia animal són, i han estat, raó per la qual els etimologistes, so- freqüents en el lèxic ampelonímic. bretot italians, no han considerat el Per tant, podem suposar que d’un seu montònico un derivat de montó- raïm *coda de montóne es va passar a ne, més que pel grau vocàlic (tancat, un raïm *de montóne,687 i d’aquí van per cert, en el calabrès muntuónico), sorgir derivats com montone(n)go i ha estat per la dificultat de relacio- montònico. Tot i que en aquest cas nar dos conceptes tan diferents. De concret no tinc documentació del fet, l’obertura de les tòniques no re- canvi sintagmàtic, sí que en trobo presenta cap obstacle, ja que es trac- uns altres exemples italians paral·lels. ta d’una tendència prou general en Per ex., conviuen a Itàlia el raïm les dues llengües.684 En aquest cas coda di volpe amb la volpola tosca- concret del montona català, fins i na (v. THBuc, 45 i 200), i l’ua cogio- tot puc constatar una oscil·lació de ni de galo [DEI, 3968] amb l’uva l’obertura vocàlica.685 | Certament, gallétta de finals del XVI.688 | Consi- pot costar veure qualsevol relació dero, doncs, que d’un *montonengo entre un raïm (o vi) i un moltó ‘mas- (-enc) italià prové la variant catalana cle de l’ovella’.686 La relació, però, més antiga i meridional: el vi esdevé més evident en el cas català, montònenc del País Valencià. Poste- on apareix un cep autòcton anome- riorment, aquesta variant valencia- nat cua de moltó a la Cat. central (o na del s. XV perd la nasal velar final i cua d’avoia ‘ovella’ a l’Empordà), a dóna lloc a les variants catalanes més d’uns altres paral·lelismes es- montònac i montònec, de finals del panyols i portuguesos: rabo de cor- XVI i principis del XVII respectiva- dero, rabo de ovelha, etc. V. cua de ment.689 | També penso que és pre- moltó. | En realitat, les referències a cisament aquesta pèrdua de pes fò- nic el que va provocar una variant més reduïda, sense la velar final -c. 683. Precisament, l’àrea italiana de què Així s’explica, doncs, la montona parla el GDLI: l’Abruç, les Marques i l’Úm - de Pollença, datada ja a principis bria, coincideix prou bé amb els límits septen- trionals de l’antic Regne de Nàpols. 684. MASCARÓ [p. 124] ha estudiat en català 687. Tot i que tampoc no descarto una re- aquesta obertura tònica: «casos com -ic, que lació alimentària: és a dir, que s’anomenés així són productius i que en formar nous derivats el raïm perquè es donava als moltons. De fet, obren sempre la vocal, com fa veure el nostre BOSCH [p. 649] justifica així l’ampelònim sard Aramon - aramònic [...] carbó - carbònic». berbeghina ‘ovina’. 685. Concretament, l’ALDC recull a 688. Segons el DEI (s. gallétto): «dimin. Cervelló [mun'tonə], mentre que a Pollença di ‘gallo’, perchè ricordano i testicoli dei gal - enregistra [mon'tɔnə]; en canvi, el DCVB letti accapponati». transcriu a Pollença i Manacor [mon'tonə], i a 689. Se suposa que tant la grafia vi monto- Maó [mun'tonə]. nach, datada a Mallorca el 1670, com la grafia 686. Per ex., SCet [p. 43] documenta el multonac del barceloní NAVARRO (a. 1797) són 1897, a Càller, l’existència d’un cep importat només adaptacions gràfiques. És a dir, han es- que s’anomena pecorino d’Osimo (< pecora tat produïdes per la neutralització de les vocals ‘ovella’), provinent d’aquella localitat italiana àtones en el cat. oriental [a/e > ə] i no reflectei- de les Marques. xen cap variant morfològica diferenciada. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 218
218 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
del s. XVIII.690 De fet, mentre que tria catalana de Coromines [DECat, l’ALDC recull montona a Cervelló, V, 839]. Aquest no intenta d’esta- la RevSI del 1871 [XX, p. 263] enca- blir cap etimologia, però escull com ra parla del conreu del montònac al a forma principal una antiga grafia barri barceloní de Sants. | Suposo muntona i la situa entre els derivats que ara és el moment de valorar la de muntó. | També hi vull afegir que variant catalana multonac de finals dubto seriosament sobre la relació del XVIII. Es podria pensar que entre el fr. raisin de montanna o l’it. aquesta ha estat una forma catalana modern vi montano i el montònico autòctona, però crec que l’antigor i de l’it. meridional. Per a explicar- l’extensió de les variants catalanes ho, caldria suposar una dissimilació de filiació italiana (amb -n-) han de vocàlica, interferida per una asso- fer pensar en una adaptació poste- ciació amb el radical mont- (del ll. rior per al moltonac. Descartada la MONTIS ‘muntanya’). Penso senzi- possibilitat que els parlants ultracor - llament que aquesta associació és regissin el mot català (perquè això únicament semàntica, explicable grà- implicaria l’improbable coneixe- cies a un cep ben adaptat als ter- ment de l’etimologia originària), cal renys elevats i costeruts,693 però sen - pensar potser en un encreuament se cap relació amb la montona. amb l’esmentat cua de moltó. De SIN.: No tinc cap dubte de la sino- fet, geogràficament, el montònic nímia amb parellada. A finals del s. pràcticament hi va coincidir a la XIX un enòleg català [ROIG, 35] ja Cat. central.691 | En conseqüència, parla de l’equivalència entre aquest i no comparteixo les propostes eti- moltonach. Modernament, CIURANA mològiques de Battaglia (GDLI, s. [p. 13 i 103] també estableix la sino- montònico) ni de ROHLFS [p. 424]. nímia entre parellada i montònega o El primer prefereix una derivació de montònec.694 Igualment, a la Grana- monte, mentre que el segon apunta da m’expliquen que montònec és el la possible relació amb montani- nom antic del cep a la comarca, enca- no.692 Tampoc no comparteixo la ra que modernament sigui més co - negut com a prellada.695 | La mateixa 690. L’antiguitat i l’extensió més grans de les formes derivades (-ònic, -ònec) dificulta- 693. Efectivament, a la Granada desta- rien l’explicació de la montona balear com a quen que el montònec és la varietat del Pe- simple adaptació fonètica d’una hipotètica nedès més adaptada a la muntanya per la seva *uva de montóne italiana. resistència i la seva maduració tardana. 691. Actualment, la cua de moltó encara 694. TORRES [p. 41] ve a dir el mateix, però és recordada a l’Urgell (l’ALDC el recull a no accentua montonec. Cal suposar que es trac- Arbeca —i jo a Belianes— com un antic cep ja ta d’una altra de les variants agudes, en general desaparegut). Al segle passat la cua de moltó molt més mal documentades que les planes. també es coneixia, segons la RevSI [XX, 695. En la mateixa línia s’expressa el re- p. 294], a Esparreguera (v. cua de moltó), vila cent estudi de la GCat, tot i que fa una curio- on jo avui dia sols recullo montònega. sa precisió: «n’hi ha dos tipus: la Parellada 692. Aquesta segona possibilitat té com a blanca, que és la més corrent, i la de color ro- principal escull el canvi vocàlic: montanino sat, que comunament es denomina Montònec» hauria donat *montànico, no pas montònico. [p. 20]. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 219
LÈXIC 219
sinonímia pot ser estesa a martore- 1696) Eadem fructu e viridi albo, lla. Diferents autors han establert acerbiori dulcore, duro petiolo» també aquesta triple equivalència [CUPANI, 234]. | montonego «(Bo- entre montònec, parellada i marto- logna, 1651) Raisin blanc» [ap. rella.696 Per ex., GIRALT [p. 16] o la CTal, 529]. | montònico «Vitigno a GCat [p. 20]. Jo mateix confirmo maturazione tardiva, che produce parcialment aquesta sinonímia. Tot i una pregiata uva da tavola = Deriv. que no em parla específicament del probabilmente da monte» [GDLI]. | montònec, un expert viticultor d’Ar - muntuónico «(calabrese) Specie tés m’assegura que la seva morto - d’uva (in origine forse ‘montani- rella és anomenada parellada al no’)» [ROHLFS, 424]. | Cf. montano Penedès. «prodotto da viti di montagna (un P. ROMÀN. ◊ ESP.: Cf. montonzi- vino)» [GDLI]. ◊ LL. MED.: mon- co «(Zaragoza) Variedad de uva con tonicum «ou vernaccia. (Venise, el grano muy apiñado» [DAn].697 ◊ 1629) Cépage» [ap. CTal, 529]. FR.: Cf. montanna «(Nendaz) Rai- sin» [FEW, X, 13]. ◊ IT.: man - morastell m. Æ monastrell. to nico «(Bianco) Vino excelso» [THBuc, 20]. | mantonicu niuru, 169 moràvia f. DOC.: (val., 1851) «mo- fimmineddu698 «(Sicilia, 1696) Vitis rabia» [DEsc]. | (val., 1891) «mora- longulo fructu, e nigro virescente via» [DMGa, s. raim]. [...]. Eadem frugescentior, nigro À. DIAL.: moràbia (l’Alforí, Cas- 700 fructo, paulo maiori, ac viridiori, talla) [FAVÀ]. | moraita (Vinaròs) 701 minus acerbe sapiente, tenero pedi- [TrL]. | moràvia (Albaida) [TrL]; culo» [CUPANI, 233-234]. | manto- (Beneixama) [ALDC]. nicu vrancu ò masculu699 «(Sicilia, DESCR.: moràbia «variedad de la uva de color moracho» [DEsc]; «cep de raïms mitjancers i espessos, 696. I, tal com passava amb la parellada, a per a fer vi. Gra gros, negre i rodó» més de la martoreia [blanca], n’hi havia una [FAVÀ]. | moraita «raïm de gra altra de rosada (cf. ROIG, 36). gros» [TrL]. | moràvia «variedad de 697. Crec que es tracta d’un paral·lelisme uvas» [DMGa, s. raim]; «raïm ne- aragonès deturpat. Considero molt probable gre» [TrL]; «raïm negre per a vinifi- que els saragossans, el parlar dels quals fa els cació» [SIMÓ, 331]. diminutius amb el sufix -ico, hagin cregut que *montonico és un diminutiu de l’esp. montón ‘munt’. Després, per culpa d’aquesta inter- lu i fimmineddu. Com que també inclou les ferència (afavorida pel caràcter apinyat del varietats greca fimminina i grecu masculinu raïm), l’haurien regularitzat en montonzico. [p. 232], suposo que cal donar per bona la pri- 698. Per a una explicació sobre el sentit mera possibilitat. d’aquesta diferenciació sexual siciliana (fim- 700. A Castalla recullo una forma betacis- mineddu/masculu) amb uns altres paral·lelis- ta [b] per al moràbia, tot i que el meu infor- mes romànics: v. l’etim. de cagat. mant fa servir la labiodental [v] en uns altres 699. L’ambigüitat textual de CUPANI (que raïms com boval i valencí. transcric literalment) fa difícil resoldre si els 701. Variant amb caiguda de la bilabial sicilians deien mantonicu masculu i mantonicu intervocàlica, provinent de l’arcaisme *morà- fimmineddu, o només els anomenaven mascu- vid/-ita ‘almoràvid’ (v. infra). Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 220
220 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
ETIM.: Coromines, tractant de l’e- P. ROMÀN. ◊ ESP.: morapio «vino timologia castellana de morapio, obscuro, tinto» [DRAE]; «(Logro- proposa aquesta complexa explica- ño) Vino tinto» [VvR]; «(Villar del ció, massa forçada per al meu gust: Arzobispo) Vino tinto» [LLATAS, II, «morapio, alav. ‘vino tinto’. Es más 89]. | moravia «(Madrid, 1885) probable que éste sea lo mismo que Uvas muy grandes negras. Se estima el (¿and.?)702 morabio, del cual cita para comer formando parrales» un ej. Eguílaz, que viene del ár. mu- [ABELA, 243]; «cepa delgada. Raci- rábbı- ‘electuarium’ (R. Martí), en mos regulares, apretados en la espe- Egipto y otras partes ‘compota’, cie roja. Pecíolo duro; uvas grandes, propiamente participio de rabb¯a oblongas; duras, tardías, hollejo grue - ‘criar, alimentar’. M. L. Wagner, so. Especie para fruta muy tardía» ZRPh. LXIII, 341, cita ejs. de mo- [HIDALGO, 145-146]; «(Serrans) Es- rapio en Blasco Ibáñez y en Sam- pecie de uva» [LLATAS, II, 126]; blancat, y compara con el fr. mori- «(Hellín, 1891) Variedad muy pro- llon ‘uva negra’, que en Villon es ductora que da un fruto morado, ‘vino hecho con el raisin morillon’» del qual se obtienen unos caldos [DECH, IV, 135]. | Personalment, bastante coloreados y de gradua- també considero que tant les formes ción algo inferior» [ap. MORALES, 26 espanyoles (morapio, moravia) com i 62]; (Venta del Moro, Villargordo, les catalanes (moràbia/-àvia, mo- Corrales de Utiel) [BRIZ, 211].704 | raita) tenen un clar origen àrab, moravita «o moravia. (Jerez, 1814) però veig més senzilla i probable la Uvas muy grandes, negras. Se esti- derivació de al muravit ‘almorà- ma para comer, formando parrales» vid’.703 De fet, l’arcaisme andalús [ap. ABELA, 243]. del 1809 (uva moràvita) ajuda a confirmar-ho per la seva fidelitat 170 morenillo m. DOC.: (Val., 1791) etimològica. | Es tracta, en definiti- «Morenillo» [JAVal, 30]. | (val., va, d’un raïm arribat en temps de la 1851) «Morenill ó
LÈXIC 221
les Useres, Llíria) [FAVÀ]. | morini- [FAVÀ]. | Cf. morillo de Climent llo (Vilalba dels Arcs) [ALDC].706 | (Traiguera) [FAVÀ].708 Cf. monegrillo (Alcalà de Xivert) DESCR.: morelló «classe de raïm» [ALDC].707 [TrL]. | moreu «cep de raïms api - DESCR.: morenillo «uva bermeja nyats, amb els gotims bessons. Gra de racimo largo y apretado con el negre, allargat i gros; de pell forta. rabo tierno: su grano es algo largo Bo per a menjar» [FAVÀ]. | morillo con el hollejo delgado y de pulpa de Climent «cep de raïms clars i dulce, que cruge al romperla [...]. Su mitjans. Gra negre, mitjancer. Molt vino es de los mejores» [JAVal, 30- bo per a menjar, també val per a fer 31]; «especie de uva negral, de gus- vi» [FAVÀ]. to delicado» [DEsc]; «raïm negre de ETIM.: L’ampelònim moreu és una grans grossos» [TrL]; «cep de raïms especialització de l’epítet cromàtic esparsos. Gra negre, mitjà i rodó. moreu, indicador d’una tonalitat Molt bo per a menjar» [FAVÀ]. fosca, tirant a negra (v. DCVB). ETIM.: Ampelònim prou arrelat a En últim terme, provindria del ll. les terres de l’Ebre, documentat el *MORELLU, diminutiu de MORUS 1791, però d’origen forà (¨ diminu- ‘móra’,709 però aquesta evolució tiu de l’esp. moreno). Proba blement [-ellu > -eu] és més pròpia de l’oc- va arribar des de terres aragoneses cità que no pas del català. En català (encara que no en trobi documenta- seria més genuïna una solució *mo- ció), perquè la terminació diminuti- rell [-ellu > -ell], i d’aquí preci - va -illo és pròpia de la morfologia sament deu derivar el diminutiu espanyola. ross. morelló.710 | Encara que en ca- P. ROMÀN. ◊ ESP.: morenillo «(Vi- talà parlem d’unes variants molt lo- llar del Arzobispo) Variedad de cals, no hi falten els paral·lelismes uva negra muy dulce» [LLATAS, II, romà nics. S’ha documentat el fr. 90]. | morenillo blanco «(Villar del Arzobispo) Variedad de uva blan- 708. Variant que pot semblar un préstec ca» [LLATAS, II, 90]. de l’esp. morillo (< diminutiu de moro). Com que no em consta que hi hagi cap raïm castellà 171 moreu o morillo m. DOC.: (a. 1871) anomenat així, suposo que deu ser una simple «moreu» [RevSI, XX, 295]. | (Cas- adaptació de l’ampelònim fr. morillon. L’an- telló, 1878) «Morillo» [Estud., 85]. tropònim Climent deu fer referència a l’intro- À. DIAL.: morelló (Ross.) [TrL]. | ductor del cep a la població. moreu (Santa Coloma de Farners) 709. El TLF (s. morillon) dóna una expli- cació equivalent per al francès: «Dér., par ana- logie de couleur, de more (var. de maure*); 706. Variant explicable per una assimila- suff. -illon (de -ille* et -on*.» Aquesta relació ció vocàlica (e-í > i-í). amb el color de la móra també havia estat em- 707. Forma explicable probablement per prada en català per a explicar el canvi de mo- encreuament amb un topònim saragossà: Mo- nastrell en morastell (cf. Mots, 57). negrillo (¨ diminutiu de Monegros). L’asso- 710. Puc documentar la mateixa deriva- ciació es devia acomplir ja en l’espanyol i seria ció, encara que referida a un altre fruit: l’ave- un indici de la provinença aragonesa d’aques- llana morella (de Falset, segons el DCVB, ta varietat. s. avellana). Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 222
222 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
712 mor(e)illon en els s. XIII i XIV; també 172 moro m. À. DIAL.: moro (Tarra- l’it. morellino i l’occ. mourelet. L’an- gona, Savallà del Comtat) [TrL]; tigor i la diversitat de les variants (Urgell, Segarra) [DCVB]; (Querol) romàniques em fan pensar nova- [SADURNÍ, 21]; (Alió) [ALDC]; (Es- ment en un semantisme ro mànic parreguera, Sarral, Belianes) [FA- comú d’aquesta motivació cromàti- VÀ].713 | Cf. moret-bàmbol (Men.) ca relacionada amb la móra. [DAg]; (Mall.) [TrL]. 714 SIN.: Segons el TrL: «
LÈXIC 223
plicats ja per la relació amb aquest 173 morvedre m. DOC.: (val., 1891) «de fruit: v. moreu. | Pel que fa al com- Molvedre» [DMGa, s. raim].718 post moret-bàmbol, dono per fet À. DIAL.: morvedre (Ross.) [TOR- que bàmbol no és res més que una RES, 43];719 (Parestortes) [FAVÀ]. sonorització de pàmpol, per fonètica DESCR.: de Molvedre «raím ver- inductiva.716 Per tant, parlem d’un mell» [DMGa, s. raim]. | morvedre cep moret
224 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
viñedo desapareció de esta comarca brid per a empeltar-hi unes altres [...] de su terreno surgió incluso uno varietats. Precisament per aquesta de los vidueños de vitis europea, el raó es pot justificar també l’existèn- nominado Murviedro, que habría cia de préstecs al portuguès (i al bra- de extenderse con este nombre has- siler). Però aquests manlleus han de ta más allá de los Pirineos, afincán- ser, per força, més actuals, atès que dose por todo el Roselló, el Lan- la difusió com a portaempelts d’a- guedoc y la Provence, en donde questa varietat a bona part dels vi - todavía hoy es una variedad de uva nyets mediterranis és relativament importante que produce vinos tin- recent. tos» [Guía, 92 i 106]. | Tant les SIN.: V. gra negre; v. mataró. nombrosissímes variants occitanes P. ROMÀN. ◊ ESP.: molviedro, (morvède, mourvèbre, mourvedre, mulviedro o murviedro «(Reque- mourvegue, mourvese, mourvédou) na) Classe de portainjertos o planta com l’opinió de diversos especialis- borde» [BRIZ, 138]. | Cf. muviero tes francesos confirmen la im- «o murviedro. (Olite) Variedad de portància i l’antigor d’aquesta va- vid americana» [ECHAIDE, 168]. ◊ rietat al Migdia francès. No és FR.: morvégué «(a. 1770) Cépage estrany, doncs, que reculli a Pares- noir» [ap. CTal, 538]. | morvèque tortes (Ross.) una variant murve- «(1840-1872) Esp. de raisin noir» dre, general també al Llenguadoc. [FEW, fasc. 138, 65]. ◊ OCC.: mor - Es tracta, en definitiva, d’un retorn vède «o morillon. Espèce de raisin. de l’antic préstec valencià, adaptat Éty. Ce raisin paraît nous être ara a la fonètica francesa. I es pot venu de Murviedro, en Catalogne» parlar d’antiguitat del moment que [DPF].722 | mourvèbre «(a. 1722; totes les variants fan referència al Bourgogne, 1781) Grain noir, rond, topònim medieval de Sagunt, i no dont la peau est molle et la saveur pas a l’actual.721 | Tampoc no ha de peu agréable» [ap. DncF, 244]. | sorprendre la presència de paral·le- mour vede «Espèce de raisin» lismes com molviedro o mul-/mur- [DPF, s. morvède]; «(Bourgogne, viedro a punts del País Valencià cas- 1781; Vaucluse, 1784) Raisin noir, tellanòfon. S’ha de tenir present, grain rond» [ap. DncF, 244]. | com ja fa veure la definició de BRIZ mourvédou «(provençal, 1859) Cé- [p. 138], que aquest cep ha estat uti- page de grains petits» [ODART, 455]. litzat modernament com a peu hí- | mourvedre «(lang., 1840) Cépage à grappes moyennes, compactes, à 721. Segons la GEC (s. morvedre) i el DCVB (s. Sagunt), el topònim iber llatinitzat SAGUNTUM va ser desplaçat en temps visigòtics 722. És curiosa la tendència dels autors per Morvedre ( < MURU VETERE ‘mur vell’). francesos a escriure el topònim castellanitzat Antigament, el municipi ocupava bona part de Murviedro. El TdF (s. mourvede), per ex., el la comarca que avui en dia encara s’anomena situa a Catalunya; i ODART [p. 455], a la pro- Camp de Morvedre. Però el 1868 es va decidir víncia de València. Ignoren, doncs, que només restituir oficialment l’antic topònim, malgrat des d’una forma catalana morvedre es poden que popularment el topònim altmedieval en- explicar satisfactòriament les diverses variants cara perdura. occitanes. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 225
LÈXIC 225
grains moyens, sphériques, à peau DCVB]. | (a. 1414) «Quatre botes épaisse et à saveur âpre» [DncF, de vi, tres de vermell e una de mus- 243-244]. | mourvese «(a. 1886) Va- cat» [ap. GUAL, 454]. | (Val., 1487) riété de raisin noir, à grains ronds, «per preu de tres portadores de séparés. C’était le cépage capital des raïms moscatells» [ap. DCVB]. | anciennes vignes de Provence, v. (Val., s. XV) «moscats e grechs / e alicant, catalan» [TdF, s. mourve- forts fins vins» [ap. DCVB, s. de]. | móuvergue «Espece de rai- grec/-a]. | (a. 1580) «vi Moscat. Vi- sin» [DPF, s. morvède]; «(a. 1715; num apianum [...] moscat, o mos- Var, 1827) Vitis acino nigro, rotun- catell. Uva apiana» [POU, 14 i 40]. | do, molli, minus suavi» [ap. DncF, (a. 1587) «tantes espécies de vins, 244]. ◊ PORT.: bom-bedro, bom- que vuy dia usen, malvezia, trobat, vedro, monvedro723 «(Alentejo, escanyaca, machabeu, grech, ver- Estremadura, Algarve) Espécie de diell, moscat» [ap. DAg, s. vi].725 | uva» [DdeF]; «casta de videira eu- (a. 1617) «lo vi Moscat de la vinya ropeia» [NDCLP]. | murviedro Moscada» [AGUSTÍ, 94]. | (l’Alguer; «(Brasil) Variedade de videira» 1683, 1684) «moscatell» [BOSCH, [DdeF].724 367]. | (l’Alguer, 1691) «seps de muscatell» [BOSCH, 367]. | (a. 1696) morzacà f. Æ massacà. «raym moscat ó moscatell. Apiana uva; vi moscat ó moscatell. Apia- 174 moscatell o moscat m. DOC.: (a. num vinum» [JLac, s. moscat]. | 1361) «comprets o façats comprar (l’Alguer, 1743) «muscateill blanch del millor moscat que sia en Per- y negra» [BOSCH, 367]. | (Val., pinyà, per IIII» [ap. TRENCHS, 353]. | 1791) «Moscatella» [JAVal, 30]. | (a. 1382) «VIII carregues de vi mos- (Cat., 1797) «Moscatells» [NAVA- cat en XVI barrals» [ap. TRENCHS, RRO, 13]. | (men., c. 1830) «mos- 364]. | (a. 1381-6) «Bech grech d’es- catèll» [DFeb]. | (mall., 1840) tiu, e d’iuern cuyt o moscatell» «moscatell» [DFig]. | (Ross., 1866) [EXIMENIS, 143]. | (fi del s. XIV) «Moscat» [ROUFFIA, 137]. | (a. «Rayms moscatells e figueres» [ap. 1871) «Moscat vermell» [RevSI, XX, 317]. | (Barcelona, 1890) «mos- catell de color. En algunas localitats 723. Variants amb diverses modifica- l’anomenan negre pera distingirlo cions. La forma monvedro presenta una dissi- del blanch» [ROIG, 37]. | (val., 1891) milació de líquides (r-r > n-r), afavorida per «moscatell» [DMGa]. | (Banyal - la propagació de la nasal inicial; o potser per bufar, 1897) «moscatell» [Die B., una interferència amb el radical mon(t)-. A I, 257]. partir d’aquest nou context nasal, la variant À. DIAL.: moscat (Cadaqués, bom-bedro (grafiada també bom-vedro) so- Cassà de la Selva) [TrL]; (Alt Em- freix un fenomen d’assimilació consonàntica (m-b > b-b). 724. Manlleu al brasiler, a partir de l’es- 725. El DAg ja havia documentat en el s. panyol. A diferència de les variants portugue- XV un lletovari moscat. No l’he inclòs perquè ses, aquesta forma ha estat agafada directa- es refereix a un electuari ‘compost farmacèu- ment del topònim castellà: Murviedro. tic’ i, per tant, no es tracta de cap mena de vi. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 226
226 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
pordà) [PUIG, 24]; (l’Alguer) Freixenet de Segar ra, Vacarisses, [DAlg]; (Salses, Estagell, Perpinyà, Sentmenat, Aguiló, Santa Coloma Mosset, Sant Cebrià de Rosselló, de Queralt, Barberà del Vallès, Jóc, els Hostalets [Montoriol], Cor- Cervelló, Sants [Barcelona], Sant nellà de Conflent, Ceret, Prats de Jaume dels Domenys, Sant Pere de Molló, Maçanet de Cabrenys, Llan - Ribes, Tarragona, Cambrils, Po- çà, Bassegoda, Oix, Roses, Banyo- llença, Sóller, Eivissa, Peramola, les, Camallera, Girona, Begur, Cubells, Agramunt, Cervera, Saidí, Cruïlles, Palamós, Llagostera, Tos- Arbeca, Granyena de les Garri- sa de Mar, Sarroca de Bellera, Iso- gues, Vinaixa, Mequinensa, Marga- na) [ALDC];726 (Cotlliure, Vila - lef, Riba-roja d’Ebre, la Torre de juïga, Calonge de Mar, Santa Fontaubella, Marçà, Vilalba dels Colo ma de Farners, Figuerola Arcs, Valljunquera, l’Ametlla de d’Orcau) [FA VÀ]. | moscat blanc Mar, Horta de Sant Joan, la Gine- (Llofriu) [TrL]. | moscat bromat brosa, Roquetes, Amposta, Ullde- (Tremp) [TrL].727 | moscat de gra cona, Vinaròs, Alcalà de Xivert, petit (Tremp) [TrL]. | moscat de Cabanes de l’Arc, Castelló de la taula (Ross.) [GUITER, 99]. | moscat Plana, Rossell, Fondeguilla, la Llo- negre (Girona, Llofriu) [TrL]; sa de la Plana, Vilafranca del Maes- (Ross.) [GUITER, 99]. | moscat rodó trat, Benifairó de les Valls, Casi- (Girona) [TrL]. | moscatel (Peralta nos, el Puig de Santa Maria, la de la Sal) [SISTAC, 267]; (l’Alguer, les Fonteta de Sant Lluís [Val.], Alfa- Paüls, la Pobla de Roda, Peralta de far, Picassent, Torís, Sollana, l’Al- la Sal) [ALDC]. | moscatell (l’Es- cúdia de Carlet, Albalat de la Ri- pluga de Francolí) [TrL]; (Castell- bera, Alzira, Alberic, Simat de follit de Riubregós) [FARELL, 147]; Valldigna, l’Alqueria de la Com- (Alp, Queralbs, Planoles, Begur, tessa, Montesa, la Font de la Fi- Prats de Lluçanès, Peracamps, Car- guera, Ontinyent, Pego, Xàbia, dona, Campins, Castellfollit de Muro del Comtat, Tàrbena, Altea, Riubregós, Calaf, Cànoves, Sant Alacant, Crevillent, Guardamar) Salvador de Guardiola, Tordera, [ALDC]; (la Granada, Creixell de Mar, Sarral, Sant Lluís, Porreres, 726. Cal fer ressaltar el manteniment de Sant Llorenç des Cardassar, Belia- l’arcaisme moscat (enfront de moscatell [cf. in- nes, Areny de Noguera, el Cam- fra: sin.]) a punts del cat. nord-occidental. En pell, Torrent de Cinca, Riudoms, el cas de Sarroca, on avui dia no hi ha vinya, el Gandesa, Traiguera, Torreblanca, mot s’ha mantingut gràcies al vi. Llíria, Montserrat d’Alcalà, l’Alfo- 727. A Conques (Pallars Jussà), un pagès rí, Aielo de Rugat, Jesús Pobre, Po- m’assegura que a la propera població de Suter - lop) [FAVÀ]. | moscatell blanc (Tar - ranya sí que conreen una varietat que, segons ragona, Benassal, Vinaròs) [TrL]; ell, s’anomena moscat bròmec. Aquest raïm s’adaptaria millor a terrenys de menys altitud (Móra la Nova, Atzeneta del Maes- que Conques, com són Suterranya o Tremp. trat) [ALDC]; (Alella, Esparregue- Ambdues variants (moscat bromat i moscat ra, Porrera) [FAVÀ]. | moscatell de bròmec) em fan pensar en el bromet, ampelò- gra petit (Alp) [ALDC]. | mos - nim desconegut a la Conca de Tremp. catell mescat (Creixell de Mar) Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 227
LÈXIC 227
moscatell moscat moscatel
massanet
raïm del gustet
salsa
FIGURA 14. Mapa del moscatell. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 228
228 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
[FAVÀ].728 | moscatell negre (Falset, moscat negre «raïm de gra gros i de Tarragona, Vinaròs, Atzeneta del pell forta, de molt most i de poc Maestrat) [TrL]; (Atzeneta del Ma - suc» [TrL]. | moscat rodó «cette va- estrat, Benifairó de les Valls) riété, dont obtient l’excel·lent vin de [ALDC]; (Alella, Esparreguera, la Rivesaltes. Grappe, à grains ronds, Granada, Creixell de Mar, Porrera) tellement serrés; saveur et parfum [FAVÀ]. | moscatell roig (Móra la extrêmement prononcés» [RENDU, Nova) [ALDC]. | moscatellet (Con - I, 9r]; «raïm blanc, de molt suc, que sell, colònia de Sant Pere d’Artà) es podreix fàcilment, per tenir la [FAVÀ]. | muscatell (Lleida, la Torre pell prima» [TrL]; «de grans petits i de les Maçanes, Novelda) [ALDC]; rodons, el millor per a fer vi» [GUI- (Vilves) [FAVÀ].729 TER, 99]. | moscat roig «variété du DESCR.: moscat «rahim blanc o moscat, moins parfumé» [ROUFFIA, roig de gra llis y de gust molt dols; y 137]. | moscatell «uva de olor y sa- també s’aplica al cep y beguda que’s bor de almizcle. El comun blanco es fa d’ell» [DLab]; «raisin blanc, d’un temprano, de racimo pequeño y vert mat. Grains ronds, très-parfu- apretado» [JAVal, 16]; «uvas blan- més et très-doux. Précoce; bon à cas sabrosas y delicadas» [NAVA- manger. Grappe moyenne. Cep as- RRO, 13]; «rahím blanc o roig de gra sez puissant» [ROUFFIA, 137]; «mena llis y de gust molt dols; y també s’a- de vi dolç» [DAg]; «raïm de gra plica al cep y beguda que’s fa d’ell» gros que ordinàriament es menja a [DLab]; «casta de uva blanca ó mo- la taula» [TrL]; «cep de raïms molt rada, de grano redondo» [DAm]; bons per a penjar i assecar» [FAVÀ]. | «emparrat, es molt apreciat pera moscat bromat «raïm de color ro- taula [...]. Cep mitjá. Rahím mitjá. sat molt bo per a menjar» [TrL]. | Fruyt gros, oblongo, blanch daurat, moscat de taula «de grans molt molt dols y aromátich especial» grossos i de poc grau» [GUITER, 99]. [ROIG, 33-34]; «clase de uva blanca, | moscat de gra petit «raïm blanc planta que lo produce y vino que se rosat, de gra petit i rodó, tan bo per hace de ella» [DMGa]; «vi dols y a menjar com per a fer vi» [TrL]. | llépol» [CERDÀ, 111]; «cep que dóna un raïm de gra gros, llis i de poca 728. Forma pleonàstica per a reforçar una pellerofa» [DAg]; «raïm de gra gros característica que ja és l’origen etimològic del un xic allargat, de color blanc o ver- nom mateix: el gust de mesc. Suposo que mell, molt bo per a menjar. Serveix aquesta subvarietat deu accentuar aquest sa- per a fer vi conegut pel mateix nom» bor i els parlants ho han volgut remarcar, des- [TrL]; «Raïm d’olor i sabor que re- coneixedors de l’origen etimològic per culpa corda el del mesc | Vi molt dolç i del canvi vocàlic (mesca/moscat). d’alta graduació» [DCVB]; «Varie- 729. Variant explicable pel tancament que tat de raïm de grans grossos i ova- provoca la bilabial oclusiva sobre el so vocàlic contigu (mo- > mu-). Aquest fenomen no és lats | Vi dolç i perfumat que es fa un cas aïllat en el cat. nord-occidental: domen- amb aquest raïm» [DIEC]; «cep de ge passa a dumenge, etc. Fins i tot, en el camp raïms de taula llargs, sovint empar - ampelonímic, hi ha un cas equiparable: gro- rats i poc productius. Gra llarg i met > grumet (v. grumet). blanc-verdós, de cua trencadissa. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 229
LÈXIC 229
Molt dolç per a menjar; també val cato: «Etimo: dal lat. tardo MUSCUM per a escaldar i fer panses, o per a ‘muschio’ per l’odore vivo e aroma- fer aiguardent» [FAVÀ].730 | mosca- tico del vitigno e del vino» [THBuc, tell mescat «cep de raïms apinyats, 191]. | La diversitat morfològica de taula. Gra blanc, rodó i llarga- (moscatella, moscatellet) i el gran rut. Dolç per a menjar, però de pell nombre de qualificatius (blanc, bro- forta» [FAVÀ]. | moscatell negre mat, de taula, gros, llarg, mescat, «moscatell de gra petit, rodó i de negre, petit, rodó, roig, vermell) im- color negre» [TrL]; «cep de raïms pliquen l’existència de diverses sub- de taula. Grans negres, rodons i pe- varietats.732 Com explica amb detall tits» [FAVÀ]. | moscatella «blanca el GDLI (s. moscato): «Famiglia di de racimo apretado, con la uva gor- vitigni le cui uve (e i vini che se ne da: su pulpa y hollejo son muy ricavano) sono caratterizzate da un fuertes, pero de jugo dulce amosca- particolare aroma che richiama telado. Esta uva es tardía, buena quello del meschio: i vitigni rag- para guardar y muy excelente para gruppati sotto questa comune de- vino por sí y acompañada» [JAVal, nominazione hanno caratteristiche 30]. | moscatellet «raïm per a taula» anche molto differenti fra loro per [SIMÓ, 331]; «cep de raïms prime- quanto riguarda i caratteri della ve- rencs. Gra blanc, rodó i mitjancer» getazione, il colore e la forma dei [FAVÀ]. grappoli e degli acini.» | Pel que fa a ETIM.: La lexicografia catalana del la variant despalatalitzada moscatel, s. XIX feia derivar aquests ampe - és de clara influència castellana a la lònims del llatí relacionant-los amb Ribagorça i a la Llitera. En canvi, a l’olor característica del mesc: «mos- l’Alguer, el motiu ha estat una re- cat y moscatell, derivat del ll. MUS- cent despalatalització interna.733 De CUM ‘mesc’» [DLab (ed. de 1864)].731 fet, una obra inèdita algueresa de Uns altres etimologistes romànics principis de segle encara escriu diuen el mateix; per ex., de l’it. mos- «rahim möscatell» [muska te' ʎ], se- gons BOSCH [p. 621], mentre que l’ALDC ja recull [muska'tel] en la 730. La dolçor i el bon gust del moscatell són unes característiques en què coincideixen la majoria d’enquestats. Hi ha, però, alguna excepció, com és el cas de Sant Llorenç des rivar-lo de l’accepció llatina de mosca i no pas Cardassar, on dos informants me’n destaquen de mesc. D’una manera òbviament involuntà- el gust dolent, de medecina. Cf. també JAVal ria acaba coincidint amb la pseudoetimologia [p. 16]: «Su vino por sí es malo por muy hu- de ROJAS. moso y dulce, pero mezclado con otro sale 732. V. també les meves entrades mosca- bueno, oloroso y de dura.» tell romà i moscatelló. 731. No hi falten tampoc desencertades 733. En l’alguerès, segons Veny: «La pa- etimologies populars, com aquesta del 1809: latal /ʎ/, provinent del llat. -LL-, es despalata- «moscatel, de la voz española mosca, pues ape- litza davant consonant: cavals, cavalls, fils, tecen mucho su uva toda especie de moscas; fills; en posició final, es va mantenir fins a o del [árabe] misk, en latín moschus ‘almizque o principis de segle, però actualment ha arribat almizcle’» [ROJAS, 282]. És ben curiós, però, al mateix resultat: gal, gall, col, coll, janul, ge- que el DCVB (s. moscat) cometi l’error de de- noll, pol, poll» [Parlars, 108]. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 230
230 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
segona meitat d’aquest segle (v. la «(a. 1859) Raisins très-allongés, à nota precedent). grains ronds, de couleur ambrée. SIN.: Vistes l’àrea dialectal i la do- Separés et suspendus, ils se conser- cumentació antiga, no hi ha cap vent très-bien» [ODART, 138]. | dubte que el moscat i el moscatell muscadelle «(Gironde) Grains de són un mateix raïm.734 Mentre que grosseur moyenne, ronds; grains el moscat ocupa bàsicament l’àrea d’abord croquants; saveur sucrée septentrional, l’arxiconegut mosca- avec un arrière-goût musqué; peau tell s’estén quasi a la totalitat de l’à- fine» [RENDU, I, 32v]; «(Tarn-et- rea lingüística restant.735 | V. maça- Garonne) Raisin» [ODART, 158]; net; v. salsa. (Bordeaux, 1736; Lot-et-Garonne, P. ROMÀN. ◊ ESP.: moscatel «(a. 1784) Cépage à grappes moyennes, 1738) Especie de uba comun» lâches, à grains moyens, sphériques, [DTer, s. Uba]; «(Ocaña, Madrid; blancs ou d’un gris rosé, à saveur 1896) Cepa delgada. Racimos pocos. légèrement muscatée» [DncF, 247- Uvas muy obtusas, duras; sabor y 248]. | muscadet «(a. 1622) Plante olor almizclado, dulce, empalagoso; de vigne blanche. Qui a le fruict tempranas. Dan buenos vinos y se iaune» [ESTIENNE, 549]; «(Loire, venden para fruta» [HIDALGO, 147- Bourgogne) Raisin de grappes peti- 148]; «variedad de uva, blanca o mo- tes | (Gironde) Raisin de grappes rada, de grano redondo» [DRAE, s. bien longues. Maturité hâtive» uva]; «(La Rioja) Variedad vinífera [ODART, 157-158]; «(a. 1415) Vin blanca» [VvR]; «variedad de uva de qui a un goût musqué | (a. 1473) Cé- granos gruesos, con un aroma parti- page blanc. Dér. de muscade*; suff. cular, muy buena para mesa y con la -et*. Cf. aussi (vin) muscadé (fin du e que se fabrica el vino del mismo XIII s.) et (vin) muscadel, musca - e nombre» [DUso, s. uva]. | mosca - deau (XV s.), empr. au prov. mus - tel blanco, moscatel gordo, mosca tel cadel, dont muscadet pourraît être me nudo, moscatel rosado «(Olite) une réfection d’apr. le suff. -et» Variedades de la vid» [ECHAIDE, [TLF, XI, 1242]; «(a. 1564; Loire 153]. ◊ FR.: moscat noir «(a. 1859) Atlantique, 1635) Vigne blanche» Grappes volumineuses, grains gros, [ap. DncF, 49 i 249]. | muscadine [...] cépage très-fertile, ses raisins «(Canada, 1802) Variété de vigne | mûrissent tôt» [ODART, 394-395]. | (a. 1827) Variété de vin. Dér. de muscade (Sauternes), musquette muscat*; suff. -in(e)* | Cépage à rai- sins noirs» [TLF, XI, 1243]. | mus- 734. Malgrat l’evidència, sobta que més cat «(a. 1372) Vin extrait de raisins d’un lexicògraf no estableixi cap mena de lli- muscats | (a. 1538) Vin muscat | gam entre ambdós geosinònims. Per ex., el (a. 1611) Raisin muscat | (a. 1624) DLab ja els relacionava, però no ho fan pas ni Raisin à odeur musquée. Empr. au el DAg ni el TrL. 735. El fet que l’ALDC reculli a Begur si- prov. muscat, qui n’est cependant multàniament les formes moscat i moscatell no pas att. à date anc., dér. de musc és, en absolut, un indici de varietats diferen- ‘musc’» [TLF, XI, 1243]. | muscat à ciades, sinó un exemple de com la isoglossa petit grain «cépage blanc de pre- vacil·la just en aquesta zona. mière époque, à petites grappes, à Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 231
LÈXIC 231
grains moyens, sphériques, d’un THBuc, 190]. | moscato «(mosca- jaune ambré, à pulpe ferme, juteuse do, XVIII sec., moscatèllo, XVI sec., et très sucrée, à saveur muscatée» moscatellato, XVI sec.) Vitigno e [DncF, 250]. | muscat blanc «(a. vini dolci e molto profumati; da 1571, 1667) Bons & delicats à man- “moscado”, per il profumo acuto» ger, & faire le vin de tant plus meil - [DEI, 2516]; «Vitigni le cui uve (e i leur & savoureux» [ap. DncF, 254]. vini che se ne ricavano) sono carat- | muscat noir «(a. 1571, 1610, 1667) terizzate da un particolare aroma [...] les meilleurs à manger» [ap. che richiama quello del meschio: il DncF, 254]. | muscat rouge «(a. moscato bianco, il moscato giallo | 1667) Cépage» [ap. DncF, 254]. ◊ Uva moscata: quella prodotta da IT.: moscadella «(a. 1288) Specie di tale vitigno | Denominazione che uva e di vite, bianca e rossa, molto comprende i vini ricavati dalle uve pregiata; üga muscatela (lig. occ.); del gruppo di vitigni omonimo, dis- uga moscatella (gen.); uva mosca- tinti in vario modo secondo il vitig- tela, uva moscatel (piem.); mos - no o la località in cui si produce, e catella (mil., pis.); üa muscadela secondo il tipo di lavorazione (lomb. or.); uga moscadela (pav.); (come moscato spumante, moscato ua moscatel, ua moscadèla passito)» [GDLI, s. moscato]. | mos- (mant.); vo d’muscatéll (emil. or.); cato «(a. 1639; lig. or.; ven., 1555; ua moscatela (istr.); moscarella vellun.); moscàt (mil, lomb. or., (nap.); uve mescua tìe (àpulo- emil. occ.); ua moscà(t) (mant.); bar.); muscatéa (salent. centr.); moschêt (romagn.); ua moscata muscarella (cal. centr.)» [ap. THBuc, (venez., chiogg., ven. merid.); vin 189-190]. | moscadèllo «(XVI sec.) moscato (ven. merid., ven. centro- Uva (e vino) che ha sapore di mos- sett.); ua moscada (grad., ver.); vine cado» [DEI, 2515]. | moscatella muschète (dauno-appenn.)» [ap. «(Veneto, 1569 [...]. Bolo gna, 1651) THBuc, 190-191]. | muscarella Raisins noirs» [ap. CTal, 522 i 529]. «Uva moscadello» [VNap, s. uva]. | | moscatèllo «(Ant. e tosc. mosca - muscateddu niuru «(Sicilia, 1696) dèllo; ant. muscatèllo, muscatèlo) Acinis coracinis, triplo maioribus, Varietà di vino moscato | Uva mos - raris admodum, minusque sapidis» catella (anche semplicemente mos ca - [CUPANI, 231]. | muscateddu vran- tella): vitigno coltivato sopratutto cu «(Sicilia, 1696) Vitis vinifera, aci- per la produzione di uva da tavola o nis e viridi flavis, mediis, succosis, di uva secca | Vitigno e uva di una rotundis, nunc raris, nunc densatis, varietà di moscato» [GDLI]; «(a. praesuavi moschato sapore» [CUPA- 1303; lucch. a., 1424; macer.); NI, 231]. | muscatella «(Venise, moscatel (berg. a., 1429; orv. a., 1629) Cépage» [ap. CTal, 529]. | 1440; piem.); moschadel li (prat. muscatélla, muscadélla «(Corsica) a., 1394); moscatell (mil.; emil. occ.); Specie di uva» [VCors]. | muscatel - moscatèl (lomb. or.); moscade llo lu «(Corsica) Vino squisito e gene- (pav.); moscadèl (mant.); muscatael roso fatto coll’uva muscatélla» (bol.); muscatel (romagn.), mos - [VCors]. ◊ LL. MED.: muscatellus catellétto “vino moscato”» [ap. «(Bolognese, XIV sec.) Uve bianche Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 232
232 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
esclusivamente da tavola» [PINI, muscat» [DPF]. ◊ PORT.: moscatel 856]. ◊ OCC.: moscatella «(Giron- «(Pontevedra, s. XVIII) Uvas» [MSar, de, 1816) produit des vins doux, 472]; «Variedade de uva, muito moelleux, d’une saveur agréable» apreciada e de que há várias espé- [ap. DncF, 248]. | muscadel «(dep. cies, como moscatel tinto, [...] mos- e le XIV s.) Raisin | Vin muscat | Cé- catel roxo, moscatel branco | Vinho page blanc qui donne un vin très dessa uva» [DdeF]; «(Galicia) Uvas parfumé» [TLF, XI, 1242]. | musca- de mesa» [DEGC, s. uvas]; «Uva dello, muscatello «vigne de mus- tinta y blanca. Sabe bien y de gran cat» [TdF, s. muscadello]. | musca- rendimiento» [POSADA, 251]. ◊ deou «(Marseille) Raisin muscat» RÈT.: vid moscatèle «(friul.) Specie [DPF]; «raisin de grains blancs ou di uva e di vite, bianca e rossa, mol- jaunâtres, très-doux, saveur parti- ta pregiata» [ap. THBuc, 189-190]. | culière» [DPF, s. rasin]. | muscadet moscatell «(friul.) Specie di uva, di «cépage cultivé en Languedoc» vitigno e di vino» [ap. THBuc, 190]. [TdF]. | «muscadèu, muscatèu, ◊ ROM.: muscat «Despre struguri mouscatèu (niçois), muscadel (lan- (= raïm) sau vin» [DLRM]. ◊ SARD: guedocien) raisin muscat» [TdF, s. moscadeddu bianc «uva per muscadèu]. | muscadèu blanc «rai- fare vino da dessert molto dolce, al- sin muscat blanc» [TdF, s. mus- coolico, aromatico» [SCet, 47]. | cadèu]. | muscadèu negre «rai - muscadeddu «(a. 1866) Àxina» sin mus cat noir» [TdF, s. muscadèu]. [DSI]; «(a. 1780) Vitigni a uva bian- | mus cat «muscat, raisin qui a une ca» [ap. CHERCHI, III, 217]; «(Sàs- odeur approchante de celle du ser, 1698) Moscatell» [BOSCH, 646]. | musc; vin que l’on en fait. Éty. de muscadeddu nieddu «(a. 1837) Musc» [DPF]; «(Aix, 1715) Raisin Vite» [ap. CHERCHI, IV, 205]. | mus- de grains blancs ou jaunâtres, très- cadella «(a. 1780) Biancha. Uva doux, saveur particulière | (Nîmes) gentile, primitiva, di grani rotondi» Raisin blanc hâtif, grains médio- [MANCA, 27]. | muscadellu «(a. cres, ronds, très-serrés» [DPF, s. ra- 1670) Budrones» [BOSCH, 367]. | sin]; «espèce de raisin parfumé; vin muscadellu nieddu «Vitis apiana» que l’on tire du muscat» [TdF] [ap. BOSCH, 647]. | muscadellu ruju «espèce de raisin» [DBGM]. | mus- «(a. 1780) Uve di color rossegian- cat blanc «variété de raisin blanc, te» [MANCA, 27]. | muscatédda hâtif, à grains moyens, ronds et ser - «(gallurese) Uva moscatella» [VIG, rés» [TdF, s. muscat]. | muscat ne- s. uva]. | «muscatèddu (settentrio- gre «(Aix, 1715) Raisin de grains nale), muscadèddu (meridionale) noirs, saveur musquée» [ap. DPF, s. (a. 1889) Due varietà; bianco e nero» rasin]. | muscá róudgé «(nismois) [CARA, 91]. | muscau «(a. 1866) Raisin rouge, hâtif, à grains ronds et Binu de su muscadeddu» [DSI]; «o serrés» [DPF, s. muscat]. | Cf. mus- muscadella, o muscadeddu. Grap- cadeliero, muscateliero, muscatie- polo piccolo, serrato, con acini giallo- ro, muscateiro «vigne de raisin ambrato, e succo verdognolo, dol - muscat» [TdF, s. muscadeliero]. | cis simo, molto aromatico» [DEID - Cf. muscateliera «vigne de raisin DA, 297]. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 233
LÈXIC 233
175 moscatell romà m. DOC.: (a. 1871) llargarut, de pell prima» [FAVÀ]. | «Moscatell romá [...]. Muscat ro - romà «raïm blanc» [TrL]. má» [RevSI, XX, 315 i 317]. | (Bar- ETIM.: Gentilici, provinent de la celona, 1890) «Abunda més lo mos- ciutat de Roma, per a indicar l’ori- catell romá o de grá daurat» [ROIG, gen d’aquesta subvarietat de mos - 67]. | (val., 1891) «moscatell romá» catell.737 | La mateixa associació [DMGa, s. moscatell]. gen tilícia es dóna en l’esp. (mosca - À. DIAL.: moscatell romà (Falset) tel romano) i en el fr. (muscat ro- [TrL]; (Artés, Creixell de Mar, Por - main, ro main); però la meva docu- rera) [FAVÀ]. | romà (Tarragona) mentació, relativament moderna en [TrL]. tots tres casos (s. XVIII i XIX), no em DESCR.: moscat romà «raisin permet tractar sobre el recorregut ro - blanc, doré, grains ronds, assez sou- mànic de la denominació mosca - vent ovoïdes, très-gros, croquants, tell romà.738 d’un goût fort agréable, parfumée, SIN.: Segons ROIG, «el moscatell ferait du bon vin. Les grappes sont blanc, és una sola varietat. Per al- grosses et claires. Les pédoncules guns s’anomena: de gra gros; romá, sont forts. Les ceps forment de bel - y fins daurat» [p. 34]. També IBAR les treilles. Il est bon pour être sé - escriu un segle després: «moscatell ché et excellent dans l’eau-de-vie» romà: també dit de gra gros» [p. 62]. [ROU FFIA, 138]. | moscatell romà En funció d’això, és molt probable «blanco: granos mucho mayores y la sinonímia entre el moscatell romà de pulpa y hollejo mas firmes que el i el gra gros (de fet, una subvarietat común. Es tardío: por sí produce més del moscatell).739 | V. isaga. buen vino: y de esta uva se saca tam- P. ROMÀN. ◊ ESP.: moscatel ro- bien buena pasa» [JAVal, 17];736 mano «(a. 1814) Uvas aptas para «variedad del moscatel» [DMGa, s. verdeo, vinificación de vinos blan- moscatell]; «raïm blanc de grans cos y fabricación de pasas [...]. Uvas ovalats, molt bo per a menjar, per trasovadas, algo doradas» [ap. CO- fer panses o vi» [TrL]; «cep de raïm MENGE, 92 i 230]. ◊ FR.: muscat ro- blanc, de gra gros, que fa un vi blanc dolç i molt aromatic» [DCVB, s. 737. Per AMIEL [p. 95], el gentilici dóna moscatell]; «raïm de taula gros de idea de l’antigor «clàssica» d’aquesta varietat: pinyols grossos [...]. Es pot cultivar «[...] que l’on appelle romain comme pour at- en cep i emparrat» [IBAR, 62-63]; tester de son ancienneté». Fins i tot el DncF [p. «cep de raïms grossos i esclarissats, 256] diu del muscat romain: «probablement molt dolços per a menjar. N’hi ha ainsi appelé en raison des Romains, ses propa- de blancs i de negres. Gra gros i gateurs dans la Narbonnaise». Cf. també el muscat grè ‘grec’ d’Occitània (TdF, s. grè). 738. En tot cas, apuntaré que, en català, hi 736. Aquest autor del XVIII, però, no dóna ha també una col romana (segons el DCVB, en aquest cas la forma valenciana: fa servir s. col) i una menta romana (segons el DCVB, s. l’esp. moscatel romano. Igual com fa ROUFFIA menta). el 1866, escrivint per al Rosselló el gal·licisme 739. El DncF [p. 251] confirma aquesta muscat romain [p. 138]. No els incloc, doncs, equivalència per als raïms francesos muscat à a l’àrea dialectal catalana. gros grain i muscat romain. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 234
234 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
main «(Narbonne, 1819; Hérault, front de la notable variació de les 1842) Cépage moyennement pro- formes itàliques.741 Aquestes darre- ductif, à grosses grappes, à très gros res són presents des del Friül rètic grains ellipsoïdes, d’un blanc jaunâ- (moscatelòn) fins a Bari (uve mescu- tre, à peau assez mince, à pulpe teóne), passant per la Llombardia charnue, à saveur muscatée» [DncF, (moscatlon) o per Nàpols (uva mus- 255 i 251]. | Cf. romain «(Yonne, carellona), localitat on ja apareix el 1827) Plant de vin rouge» [CAVO - moscatellóne al 1584 (v. infra). LEAU, 340]; «(a. 1859) Cépage qui P. ROMÀN. ◊ ESP.: moscatelón n’est estimable que par son abon- «(a. 1814) Uvas aptas para verdeo, dant rapport; les raisins mûrissent vinificación de vinos blancos y fa- difficilement» [ODART, 203]; «(Côte- bricación de pasas [...]. Uvas traso- d’Or, 1783; a. 1821) Petits grains, vadas, algo doradas» [ap. COMENGE, bon à manger et à faire du vin, le plus 92 i 230]. ◊ IT.: «uva moscatlon précoce de tous» [ap. DncF, 314]. (piem.), uga moscadlón (pav.), uve mescuteóne (àpulo-bar.) Specie di 176 moscatelló m. DOC.: (l’Alguer; uva e di vite, bianca e rossa, molto 1702, 1733) «muscatelló, muscata- pregiata e coltivata in tutta l’Italia» llo» [BOSCH, 367]. | (a. 1871) «Mus- [ap. THBuc, 189-190]. | «muscatel - catellons» [RevSI, XX, 296]. lún (lig. occ.), moscatlon (piem.), À. DIAL.: moscatelló (alg.) [DAlg]. moscatellón (mil.) Specie di uva, di DESCR.: moscatelló «ottima uva vitigno e di vino» [ap. THBuc, 190]. da mensa e serve anche per fare una | moscatellóne «(Neapoli, 1584) bellissima uva passita» [SCet, 47]. Cépage» [ap. CTal, 522]; «region. ETIM.: BOSCH [p. 648] ha escrit en- Uva e vitigno zibibbo. = Accr. di certadament del mot moscatelló que moscatello» [GDLI]; «grappolo al - «l’estructura morfològica de la de- lungato. Acino grosso o molto nominació, a partir del mot radical grosso, con buccia consistente; pol- moscatell, respon a l’aportació de pa croccante, dal tipico e intenso sa- l’augmentatiu (i no diminutiu) en pore moscato. In parte consumata -ó»; però també explica que «a Sar- allo stato fresco, in parte essiccata e degna és considerada una varietat, si in buona percentuale anche vinifi- bé d’origen català, pròpia de l’Al- cata, ottenendone degli ottimi vini guer». | Aquesta darrera considera- da dessert» [BALDANI, 40]. | musca- ció em sembla poc fundada. Mal- rellona «(napoletano) Uva mosca- grat l’antigor del moscatelló als dellone» [VNap, s. uva]. ◊ RÈT.: registres algueresos [a. 1702], veig moscatelòn «(friul.) Specie di uva, més factible un origen italià.740 So- di vitigno e di vino» [ap. THBuc, bretot per l’absència d’unes altres 190]. ◊ SARD: moscadellone «(a. variants diatòpiques en català, en- 1780) Uve bianche. Di grani grossi,
740. També un diccionari sard del s. XIX 741. Potser el préstec ampelonímic italià havia apuntat un possible origen italià: «Forsis també va arribar a l’espanyol (moscatelón), de moscatellone, usau in algunus paisus de s’I- encara que en aquesta llengua l’augmentatiu talia» [DSI, s. Muscategliò]. -ón sigui una terminació generalitzada. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 235
LÈXIC 235
e prolongati» [MANCA, 27]. | musca- una bellissima uva passita» [SCet, dellone «(Ozieri, 1897) Ottima uva 47]. | muscatiddoni «(gallurese) da mensa e serve anche per fare una Uva moscatellone» [VIG, s. uva]. | bellissima uva passita» [SCet, 47]. | muscategliò «e muscatellò. (a. muscatalò «(meridionale, 1889) 1866) Àxina» [DSI]; «(a. 1837) Aci- Vite Salamanna» [CARA, 91]. | mus- nis viridi-flavescentibus, ovali-obo- cateddoni «(Tempio, 1897) Ottima vatis, magnis, valde pulposis, dulci- uva da mensa e serve anche per fare bus, moschatis» [ap. BOSCH, 648]. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 236 Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 237
N
177 nació f. À. DIAL.: nacions (la Puda nació: «en català mateix nació s’ha [Esparreguera]) [DAg]; (Freginals) dit de ‘conjunt de coses petites del [DCVB]. mateix origen’ [...] i AlcM registra DESCR.: nació «mena de raïms pe- nació de Freginals en referència a tits i negres» [DAg]; «raïm menut i una classe de raïm menut i pri - primerenc» [DCVB]. merenc. Però són casos aïllats i no ETIM.: Probablement, una variant tenen que veure amb natio [‘des- reduïda de nacsions, per la caiguda cendència’] sinó amb nació, essent- de la velar postvocàlica. La forma ne un desenvolupament secundari. originària hauria estat *nacsió (di- Els sentits catalans en realitat mos- minutiu de nacsi/nàcsia ‘mancat de tren una influència de nacsi/-ia» pes’). Així a Igualada, segons el [DECat, V, 865]. DCVB (s. nacsi),742 anomenen frui- ta nàcsia la que no ha madurat prou. 178 negrelló m. o negrella f. DOC.: Els raïms *na[c]sions, doncs, o són (Val., s. XV) «planta trià / stranya, una varietat primerenca, o ni tan pus sana, / de muntalbana, / boval sols això. Potser es tracta simple- negrella— / no ferrandella / ni mo- ment d’un terme despectiu donat nestrell—» [ap. DECat, II, 184]. | als primers raïms poc madurs i, per (Val., 1791) «Negrilla» [JAVal, 32]. tant, desaprofitats.743 | Coromines | (val., 1851) «negrella» [DEsc]. | (a. no es mostra tan convençut, però ja 1871) «Negreyo ó negrello» [RevSI, apunta la influència de nacsi sobre XX, 263]. | (Baix Llobregat, 1878) «negrelló» [Estud., 306]. 742. Segons aquesta mateixa font, nacsi À. DIAL.: negrelló (Olesa de Mont- prové de l’àrab NÂKIS ‘minvat’. serrat, Esparreguera) [DAg];744 (Car - 743. En aquest context de fruita esqui - dona) [DCVB]. | negrillo (Mall.) fida, pren més sentit la frase que el DCVB (s. nació) atribueix als informants de Fregi- nals: «Al juliol i primers d’agost només madu- 744. El DAg reflecteix gràficament una ren les nacions.» pronúncia ioditzant («negreyó»). Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 238
238 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
[CERDÀ, 111]; (la Codonyera) aragonès negrillo. Amb tot, les va- [ALDC].745 riants genuïnes formen part molt DESCR.: negrella «especie de uva probablement d’un semantisme ro - negral» [DEsc].746 | negrelló «uvas mà nic comú, com demostra la im- de vinos tintos» [Estud., 306]; portant variació romànica: en l’esp. «espècie ordinària de raïm o cep» (negrilla/-o, negrina), en el fr. (né- [DAg]; «varietat de cep i raïm ne- grillon), en l’it. (negrèlla, nerella/-o, gre» [DCVB]. | negrilla «uva negra niureddu), en el port. (negrainha, de pulpa y hollejo fuertes con el negrinho) i en el sard (nighèdda). jugo dulce, y su racimo medianito SIN.: El DAg (s. negrelló) el con- con el grano que dura y aguanta en sidera un sinònim de terrassenc. extremo. Esta uva es buena de co- No puc discutir-ho, perquè no tinc mer: por sí hace un vino muy fuerte cap descripció de primera mà, del y espirituoso; y por ser de las de mas moment que tractem de dos am- vigor es excelente para dar color al pelònims antics que no ha recordat vino de otras uvas» [JAVal, 32]; cap dels meus enquestats (ni cap de «Uva negra. Dá mucho mosto y es l’ALDC). | I encara hi afegiré que esquisita» [NIEVA, 64]. | negrillo el DEsc (s. negrella) el defineix «variedat de parra» [CERDÀ, 111]. com una «especie de uva negral» ETIM.: L’ampelònim negrella és (cf. neral).748 un diminutiu femení de negre, pel P. ROMÀN. ◊ ESP.: negrilla «varie- color molt fosc (i petit) d’aquest dad de vid. Uvas pequeñas negras» raïm.747 A partir d’aquí, un poste- [COMENGE, 230]. | negrillo «(Te- rior sufix diminutiu (-ó) explica el ruel, 1885) Variedad de uva» [ABE- masculí negrelló. | D’altra banda, LA, 322]. | negrina «(Asturias occ.) el negrillo del Matarranya (i potser Variedad de uva pequeña, racimos la negrilla valenciana de finals del menudos y de mal sabor» [AVes, XVIII), de morfologia castellanitzant, 304]. ◊ FR.: négrillon noir «(Dor- sembla un préstec de l’ampelònim dogne, 1784) Cette espèce produit très peu, mais fait de fort bon vin» [ap. DncF, 84]. ◊ IT.: negrèlla «(a. 745. Variant masculina amb una sufixació diminutiva castellana -illo. L’aparició el 1791 1347) Uva passa. = Cfr. nerella» (v. supra) d’aquesta mateixa forma en femení, [ap. GDLI]. | nerèllo «(Sicilia negrilla, reforça la hipòtesi d’una interferència orientale) Vitigno per la produzio- lingüística castellana que va modificar ja des ne di uva da vino; grappoli lunghi, de temps antic la variant medieval valenciana acini medi, con la buccia spessa, di negrella. colore blu chiaro, polpa succosa, 746. La mateixa entrada del DEsc també vinaccioli numerosi. Anche: uva fa referència a una figa negrella. Posterior- prodotta da tale varietà | Vino ros- ment, el DCVB (s. figa) la situa a Alcoi. so prodotto con uve di tale vitigno, 747. Coromines recorda l’ús antic (s. XV) d’aquest ampelònim com a simple adjectiu di gradazione elevata. = Dimin. di cromàtic: boval negrella [DECat, V, 898]. No costa gaire suposar que la substantivació va 748. Un ampelògraf espanyol del XIX acabar convertint l’epítet cromàtic en un am- [ABELA, 322] arriba a fer sinònims el negrillo pelònim específic. de Terol i el negral castellà. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 239
LÈXIC 239
nero» [GDLI]. | niureddu «(Sicilia, | neral «varietat de cep que es ca - 1696) Paulo minori racemo ac fruc- racteritza per tenir les fulles i els tu, minuteque breviter terminato, raïms molt grossos; els raïms són caduco, acido dulci» [CUPANI, 231]. negres» [DCVB]; «cep de raïms | niureddu mizzanu (= mitjà) «(Si- apinyats, per a fer vi. Gra negre, pe- cilia, 1696) Vitis atro fructu, rotun- tit i rodó» [FAVÀ]. | Cf. nieddu do, medio» [CUPANI, 252]. ◊ PORT.: mannu «uve nere, o di colore» [ap. negrainha «casta de uva preta ordi- BOSCH, 620]. nária» [DdeF]. | negrinho «varieda- ETIM.: Derivat de negre, per la to- de de uva tinta» [DdeF]. ◊ SARD: nalitat ben fosca dels grans. Vull fer nighèdda bèra «(Nuoro, 1889) Vite ressaltar que l’àrea dialectal d’a- negra-vera» [CARA, 91]. quest arcaic neral ocupa bàsica- ment una zona de muntanya on no 179 neral m. DOC.: (l’Alguer; 1804, es devien conrear gaires varietats de 1823) «Nieddu mannu» [ap. BOSCH, raïm pels rigors del clima.751 El ne- 648-649]. | (Lleida, 1878) «Nerals» ral (o negral), doncs, era propi de [Estud., 86]. zones amb poca diversitat vitícola, i À. DIAL.: negral (Blancafort, Tor- no esdevenia cap problema relacio- tosa, Val.) [DCVB]. | neral (Sopei- nar-hi una varietat concreta amb un ra, Gil, Tremp, Oliana, Cardona) epítet cromàtic tan generalista (de [DCVB]; (Tolba) [ALDC]; (el manera semblant al que passa amb 750 Campell) [FAVÀ].749 | Cf. negre el raïm rojal). | Pel que fa al nieddu (Lladó, Santa Maria de Corcó, San- mannu de l’Alguer, TODA va es- ta Eulàlia de Riuprimer, Estanya, criure el 1888 sobre una antiga llis- Castelló de la Plana, Albalat de la ta d’ampelònims algueresos: «tots Ribera, Alberic) [ALDC]; (Casta- los noms són catalans; sols lo Nied- lla) [FAVÀ]. du mannu, y’l Nieddu porcu acusan DESCR.: negral «mena de raïm» orígen sart. L’un vol dir ‘negre gros’ [TrL]; «raïms de pell negra» [DCVB]. y l’altre ‘negre brut’» [p. 17].752 En- cara que hi hagi més ampelònims algueresos manllevats al sard, la 749. Variant arcaica de negral, sense epèn - tesi de la -g- espirant. seva informació és correcta pel que 750. Tal com passa amb el raïm blanc (v. fa a aquesta varietat; sens dubte, blanqueta), també a Lladó i a Estanya afegeixen el substantiu raïm davant l’epítet negre. Això 751. No oblido, però, que també s’utilitza em fa pensar que aquest raïm negre és un suc- l’epítet negral en unes altres plantes i fruits, cedani, per desconeixença de l’autèntic am- com la figa negral (segons el DCVB, s. negral) pelònim. De fet, les localitats del País Valencià o com el pi negral (segons el DCVB, s. pi). que parlen del negre no són avui en dia gens vi- 752. Provinent del ll. NIGELLUS MAGNUS, tícoles. I encara hi puc afegir que un ampelò- segons BOSCH, 648. Aquest etimologista tam- graf català de finals del XIX [ROIG, 36] parlava bé qüestiona la traducció de TODA [p. 17] so- de «rahím negre ó desconegut» per esmentar bre el sardisme nieddu porcu ‘negre brut’. Per una varietat de la qual ignorava el nom. Perso- BOSCH [p. 649], «prové del sard porcu ‘porc’ nalment, sols un parlant de Castalla (que es < PORCUS. Potser es tracta d’una denominació confesa poc expert en aquest conreu) em des- despectiva en el sentit de ‘raïm d’escàs valor criu el raïm negre com la varietat usual de vi. (= per als porcs)’». Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 240
240 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
un raïm negre de grans dimensions. Plante de vigne noire. A le grain SIN.: Tot i que no tinc dades per al fort et entassé. Il faict force cou- cat. neral, sí que puc comparar leur» [ESTIENNE, 549]. | noirault aquest ampelònim amb un paral·le- «ou teinturier. (a. 1708) Ce raisin lisme del francès, llengua en què ja sert à colorer le vin en rouge foncé» des de temps antic apareixen com a [ap. ROLLAND, 300]; «(a. 1667) [...] sinònims noirault i teinturier (v. in- dit Teinturier. Raisin dont le grain fra). Segons això, es podria acceptar est fort serré, teint fort noir» [ap. la sinonímia entre neral i tintorer DncF, 349]. | noiraut «(a. 1771) il (v. tintorera), afavorida també per la charge beaucoup la couleur du vin» semblança semàntica. [ap. DncF, 349]. | Cf. noireau «(Fo- P. ROMÀN. ◊ ESP.: negral «(Cuen- rez) Cépage à raisins noirs» [TLF, ca, 1885) Variedad de uva» [ABELA, XII, 183]. ◊ PORT.: negrão «(Doi- 322]. | negralejo «(Teruel, 1885) ro) Variedade de uva tinta» [DdeF]. Variedad de uva» [ABELA, 322]; ◊ SARD: nieddu mannu «(a. 1780) «(Burbáguena) Variedad del arago- Uve nere. Di grani rotondi, e race- nés, de mayor tamaño» [COMENGE, mo grande» [MANCA, 27].754 753 83]. ◊ FR.: nerau
O
ous de gall m. Æ colló de gall. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 242 Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 243
P
180 palomino m. DOC.: (a. 1871) «Palo- de ellos» [ap. SMITH, 89]. | Es tracta, mino de Jerez» [RevSI, XX, 264]. | sens dubte, d’una etimologia popu- (a. 1890) «Palomino. – Sarments lar del tot inacceptable. Certament, blanchs, rastrers, llisos, ab banyo- la motivació onomàstica és ben lins y llistas rojas» [ROIG, 36]. present en el lèxic ampelonímic, À. DIAL.: palomí (Cornet) [TrL].755 però explicar l’etimologia d’un am- | palomino (Vilanova i la Geltrú, pelònim gràcies al renom d’un po- Conca de Barberà) [SADURNÍ, 21]; blador de la Reconquesta no té base (Sant Pere de Ribes) [ALDC]. de cap mena. Si a això hi afegim que DESCR.: palomí «raïms de color d’aquest palomino es troben nom- blanc» [TrL]. | palomino «cep indí- brosos i molt arrelats paral·lelismes gena» [SADURNÍ, 21]. romànics (v. infra), l’explicació an- ETIM.: Un recent estudi semàntic troponímica perd tota la credibili- del camp vitícola ha donat per bona tat. | Segurament, l’origen del nom l’explicació següent del palomino prové de la relació que estableixen an dalús: «el nombre de Palomi - els parlants entre el color dels co- no tiene origen en el del caballero loms (en llatí, COLUMBA ‘colom’ o Fer nán Yáñez Palomino, de la hueste PALUMBES ‘tudó’) i els raïms en de Alfonso X, de quien se dice, qüestió. De fet, aquesta motivació descendieron sucesivas generaciones ja ha estat apuntada per als paral·le- vi tivinicultoras. Así pues, se ha lismes italians, tant en el cas de uva efectuado un cambio metonímico, colombina [THBuc, 180] com en el dado que las invenciones y descu- de palombina [THBuc, 193].756 | brimentos, a menudo reciben el Tot i això, definir de quin color és nombre de la persona responsable un colom tampoc no és tan senzill.
755. No veig gens clar si l’adaptació mor- 756. També en parla, per al francès, el fològica d’aquesta variant ha estat feta pels DncF (s. colombard), però sense ser gaire ex- parlants o hi ha intervingut el mateix Griera plícit: «dérivé sur colombe, en raison de la catalanitzant-la. couleur des raisins» [p. 131]. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 244
244 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
D’entrada, l’originari tudó silvestre sense cap relació, doncs, amb les del qual provenen les varietats veïnes formes andaluses; a diferèn- domèstiques és predominantment cia del que passa en gallec, en què la grisenc, però l’oscil·lació entre el moderna variant palomino sí que ha blanc i el negre varia segons l’espè- estat manllevada a l’espanyol.760 | cie i segons la part de l’animal.757 | De la mateixa manera que trobo Pel que fa al palomino (o palomí ) antics derivats del ll. PALUMBES, català, diversos factors permeten tampoc no en falten del seu sinò- pensar que es tracta d’un préstec nim COLUMBUS. Ja Plini el Vell tardà de l’espanyol. En primer lloc, parlava d’un raïm columbinae en el una molt esporàdica presència dia- s. I dC; i tampoc no manquen am- lectal, sense adaptació morfològica; pelònims medievals llatinitzants i, en segon lloc, una presència lexi- com columbinum. Igualment recu- cogràfica escassíssima que contras- llo variants occitanes i fran ceses: ta amb l’antigor (a. 1513) i l’abun- coulombau, colombal i co lombard. dor de les variants meridionals (Per documentar totes les variants espanyoles (palomillo/-a, palomi- romàniques amb el radical llatí CO- no/-a).758 | Ara, encara que el palo- LUMB-: v. cap de colom.) | En defini- mino català sigui un préstec andalús tiva, no tinc cap dubte que tot modern, vingut de la famosa regió aquest conjunt de variants romàni- vinícola de Jerez, no crec que ques, tant del tipus palumb- com aquest sigui el cas d’altres llengües del columb-, tenen un origen llatí romàniques. En l’italià, per ex., tro- comú. I no solament en l’àmbit de bo un antic raïm palombino/-a del la llengua vulgar, sinó també en la s. XIV, a més d’un raïm colombino/-a llengua literària, com il·lustra per- del XVI. En el rèt. del Friül, una vid fectament la famosa obra agronò- palombe. També documento en el mica de Plini el Vell. sard una vinya palumbina, d’ar rel P. ROMÀN. ◊ ESP.: palomilla «(Sa- encara més fidel a l’ètim llatí. lamanca, 1885) Variedad de uva» Igualment, es troba un raïm pom- [ABELA, 322]. | palomillo «(Somon- bal en el portuguès. Aquest pombal tín, 1814) Uvas» [ap. COMENGE, s’ex plica com una derivació adjec- 231]. | palomina «(a. 1513) Uva tival del port. pombo ‘colom’,759 prieta, racimos largos y ralos; ma- dura tarde. El vino desta uva es muy 757. Si pensem, per ex., en el cap (de la mida d’un gra gros), aquest s’acosta molt més al negre que no pas al blanc: v. cap de colom. Es pònim Pombal (Estremadura portuguesa), en- poden prendre, però, unes altres referències de cara que no cregui que hagi estat el causant de color diferent: cf. l’ampelònim cor de colom. l’ampelònim. Si de cas, ha pogut provocar una 758. Així, per ex., l’obra de la fi del se - certa interferència morfològica. gle XIX de BCas [p. 19] no inclou pas el palo- 760. POSADA [p. 242 i 252] afirma que es mino com a raïm català, sinó com a traducció tracta d’una variant no autòctona de Galícia. espanyola d’una varietat catalana. Hi afegeix, Fins i tot li atribueix com a sinònim el toponí- a continuació, que es tracta d’una «cepa muy mic xerez. Genuïnament gallec seria, en canvi, dominante en los viñedos de Andalucía». l’ampelònim pé de pomba ‘peu de colom’, do- 759. Així i tot, anoto l’existència del to - cumentat a finals del XIX [ABELA, 323]. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 245
LÈXIC 245
claro y bueno» [HERRERA, 53]; «(Ta - sas» [BOSCH, 368]. | (a. 1784) «apor- lavera) Escobajo duro. Uvas cru- ta un paner de calop per menjar» jientes, de sabor ácido; hollejo grue- [ap. DCVB].761 | (Val., 1791) «Palop so, moradonegruzco» [COMENGE, ó Polop dulce» [JAVal, 27].762 | 72]; «variedad de uva negra en raci- (l’Alguer, 1823) «Palop llonc. Palop mos largos y ralos» [DRAE, s. uva]. napolità. Palop rudò» [ap. BOSCH, | palomino (negro) «(Andalucía, 619]. | (val., 1851) «Palòp» [DEsc]. | 1807) Uvas negras, poco dulces» (mall., 1858) «calop, calop vermêy» [ROJAS, 140]; «(Andalucía, 1869) [DAm]. | (men., 1869) «calop» Cepa de frutos muy tempranizos. [VHos, 62]. | (Binissalem, 1897) Los racimos de esta variedad, que es «calop» [Die B., I, 257]. muy esquilmeña, tienen los granos À. DIAL.: calop (Maó, Pollença, redondos, blancos y de sabor suma- Sóller, Alaró, Sineu, Son Cervera, mente grato; sus vinos son finos y Montuïri, Felanitx) [ALDC];763 aromáticos» [BCas, 19]; «(Sanlúcar, (Sant Lluís) [FAVÀ]. | calop blanc Jerez, Rota, Arcos, Pajarete, Mo- (Mall.) [CERDÀ, 111]; (Bal.) [TrL]; guer) Uvas poco apiñadas; color (Llucmajor, Santanyí) [ALDC]; negro, poco dulces; hollejo grueso» (Consell, Porreres, colònia de Sant [HIDALGO, 130]; «(Chiclana) Uvas Pere d’Artà) [FAVÀ]. | calop negre medianas, muy sabrosas y azucara- (Mall.) [CERDÀ, 111];764 (Men.) das. Racimos grandes» [MARCILLA, [DAg]. | calop vermell (Mall.) 107]. ◊ IT.: palombina «(XIV sec.) [CERDÀ, 111]; (Bal.) [TrL]; (Lluc- Varietà di vite | (XVI sec.) Varietà di major, Felanitx, Santanyí) [ALDC]; uva; da palomba» [DEI, 2736]; «(a. (Consell, Porreres, Sant Llorenç 1597) Specie di uva nera e bianca a des Cardassar) [FAVÀ]. | palop (eiv.) grappoli lunghi e radi» [ap. THBuc, 193]. | palombino «Ant. uva pa- 761. Suposo que es tracta d’una docu- lombina: colombana» [GDLI]. ◊ mentació illenca, tot i que no ho puc confir- PORT.: palomino «o xerez. (Galizia) mar perquè el DCVB dóna una abreviatura Uva blanca | Uvas negras, poco dul- («Diet. Fiol».) absent de la seva bibliografia. 762. Com que tota l’obra de JAVal és es- ces» [POSADA, 242 i 252]. | Cf. pom- crita en espanyol, no puc saber amb certesa si bal «variedade de uva branca» la variant polop, acompanyada de l’adjectiu [DdeF]. ◊ RÈT.: vid palòmbe, vid castellà dulce, pertany al valencià o és d’una palombite «(friul.) Specie di uva comarca castellanòfona. nera e bianca a grappoli lunghi e 763. Mentre que a Felanitx i Santanyí di- radi» [ap. THBuc, 193]. ◊ SARD: ferencien el calop blanc del calop vermell palumbina «(a. 1897) Uva da vino [ALDC], a Llucmajor només posen l’epítet a rosso» [SCet, 48]. la subvarietat vermella, sobreentenent la blan- ca com a principal. 764. A les localitats mallorquines de la 181 palop o calop m. DOC.: (val., 1569) colònia de Sant Pere i de Sant Llorenç des «Palop» [LPal, 59v]. | (a. 1580) «Pa- Cardassar també em parlen d’un calop negre, lop: Uvae dactylae» [POU, 40]. | però el consideren un raïm d’introducció re- (l’Alguer; 1683, 1684) «Palop, pa- cent, amb els grans més grossos que l’antic lob» [BOSCH, 368]. | (l’Alguer, 1700) ca-/palop vermei (forma amb iodització gene- «dos purtadoras de palop fet á pan- ralitzada a Mallorca i a Eivissa). Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 246
246 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
[PzCab, 149]; (Martorell, Mont- pell forta. Val per a menjar i per a blanc, Tarragona, Benassal) [TrL]; pansificar» [FAVÀ]. | calop blanc (Blancafort, Maestrat, Val., Eiv.) «variedat de parra» [CERDÀ, 111]; [DCVB]; (val., eiv., alg.) [DECat, «cep de raïms blancs. Gra mitjà i VI, 209]; (Camp de Tarragona) llargarut. Ben bo per a guardar, val [Enc., IV, 20]; (l’Alguer) [DAlg];765 també per al vi» [FAVÀ]. | calop ro- (Sant Mateu d’Aubarca) [TMan, sat «raïm molt sucós, molt dolç i de 103]; (l’Alguer, Cabanes de l’Arc) pell molt fina» [DCVB, s. calop]. | [ALDC]; (Traiguera, Llíria) [FAVÀ]. calop vermell «especie de calòp, | palop blanc, palop negre (Sant pero de color bermejo» [DAm]; Josep de sa Talaia, Eiv.) [ALDC]; «cep de raïms clars. Gra mitjà i llar- (Santa Agnès de Corona) [FAVÀ]. | garut. Ben bo per a guardar, val palop vermell (Sant Agustí des també per al vi» [FAVÀ]. | palop Vedrà) [FAVÀ]. | palot (Tortosa) «uva blanca de hollejo fuerte y jugo [DCVB]; (Porrera) [FAVÀ]. | Cf. dulce [...]. Esta uva es de las mejores palat (la Torre de Fontaubella) para guardar: tambien es buena para [ALDC]. vino» [JAVal, 27-28]; «variedad de DESCR.: calop «uva blanca y gor- la uva» [DEsc]; «Uva blanca dura da, especie de jaen. Su hollejo no es de hollejo, grata al paladar, de poco tan grueso ni tan duro como el de mosto» [NIEVA, 64]; «bellissima uva este. Se da el mismo nombre á la da tavola, che serve anche per fare vid y al veduño que la produce» l’uva appassita» [SCet, 47]; «cep [DAm]; «Lairen: especie de uva que dóna un raïm de color blanc i que se conserva mucho» [DFer]; de gra gros i dolç | Raïm d’aquest «casta de raïms. Cp. palop» [DAg]; cep. Cp. calop» [DAg]; «raïm blanc, «raïm de gra blanc i llarg» [TrL]; molt sucós i fort de pellofa» [TrL]; «classe de raïm gros i molt saborós, «raïm per menjar» [TMan, 103]; «ra - apreciat com el millor. Cast. jaén. ïm blanc, de pell dura; bo per men- Hi ha diferents varietats de calop, jar» [ALDC]; «cep de raïms llargs i que donen origen a diverses deno- esparsos. Gra blanc, mitjà i rodó. minacions: calop blanc, calop ver- N’hi ha també una varietat negra mell, calop negre, segons el matís de més grossa i llargaruda, de pell forta coloració del gra» [DCVB]; «n’hi i cruixent. És bo per a menjar, però ha de blanc i de vermell, té el gra també per a fer vi» [FAVÀ]. | palop gros, llarguer, dolç, exquisit per a blanc «parra de raïms grossos, menjar, i es guarda bé durant me- llargs i esparsos. Gra blanc, gros i sos» [DCVB, s. raïm]; «classe de allargat, de pell forta. Raïm de taula raïm gris» [DECat, II, 441]; «cep de llarga conservació, bo però amb tardà de raïms grossos, tant blanc molt de pinyol» [FAVÀ]. | palop ne- com negres. Gra gros i llargarut, de gre «parra de raïms llargs i esparsos. Gra vermellós, gros i arrodonit, de 765. Tant el DAlg com l’ALDC recullen pell forta i cua seca. Té poc grau i és a l’Alguer una pronunciació [pə'ɾɔp]. El canvi massa eixut per a fer vi. Molt millor de líquides (r < l) és un fenomen característic per a menjar o per a guardar, mal- d’aquell parlar. grat l’excés de pinyol» [FAVÀ]. | pa- Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 247
LÈXIC 247
lop vermell «parra de raïms de zione retroattiva (k-p > p-p), simile taula grossos. Gra vermell, gros i a quella dissimilata nel sardo sett. llargarut. De pell forta i gra eixut, talóppu da palóppu (p-p > t-p).» | amb molt de pinyol» [FAVÀ]. | palot Coromines hi pren clarament par- «varietat de raïm de gra gros, llarga- tit: «la nota seriosa sobre aquest rut, blanc, dolç i cruixent. V. palop» mot [calop] és la de MLWagner, que [DCVB]; «cep de raïms molt gros- ultra la forma galoppu, go- del sos per a fer vi. Gra gros, blanc i su- Nord i Centre de Sardenya, hi as- cós, de pell molt gruixuda» [FAVÀ]. senyala una forma menys estesa ETIM.: Aquest ampelònim ha estat palòppo i barófflu; i un tipus ga- estudiat per diversos romanistes. glioppo, gaj- en els parlars italians Així, el DCVB (s. calop) escriu: dels Abruzzi, Agnone i les Mar- «etimologia desconeguda, però se- ques. Ni Wagner diu que ho sigui ni gurament pre-romana; segons J. veig cap base per creure que sigui (o Hubschmid (ELH, I, 63), pertany a no sigui) un mot pre-romà. Ni tan alguna llengua no indoeuropea i es sols podem estar ben segurs que no troba el paral·lel de calop en el sard provingui de l’important poble i galoppu, ‘varietat de raïm blanc’». | vall de Polop a la Marina d’Alacant, En canvi, segons Wagner [DES, on s’hi fa força vinya, i ja se’n de - s. galóppu]: «Nella regione sett. via fer abans de la Reconquesta dell’Isola si sente anche tolòppo, [DECat, II, 441]. Però també inclou tolòppe, e a Sassari si dice taròpu al DECat una entrada palop [VI, ‘uva bianca dai grossi acini’. Queste p. 209], on escriu: «essent “rosat” el forme rappresentano una dissimila- calop (Guasp) també podríem pen- zione p-p > t-p. Le forme con p-, t- sar en el grec PIROPOS ‘de color de possono essersi diffuse da Alghero; foc’, ‘de color encès’ (cf. el raïm sorprende però l’esistenza di palòp- moragat), base també flaca, major- po a Sanluri, cioè in pieno Campi- ment estant més ben documentada dano. Comunque sia, sta il fatto che la variant en c-». | Tot plegat, dife- le due forme catalane sono penetra- rents propostes etimològiques per te in Sardegna [...]. Rispetto al va- al binomi calop/palop, però poc con - lenz. palop il DCVB dice: “sembla vincents en general. D’entrada, ni tenir el mateix origen que calop, tal l’origen preromà no hi fa cap falta, vegada amb contaminació de pell”; ni resulta gens creïble, per ex., la ma siccome palop ha -l-, non -ll-, insòlita provinença del grec PIROPOS questa spiegazione non convince, que aventura Coromines. | Perso- né persuade l’altra che figura sotto nalment, crec que el fet de tenir, fins palop (DCVB VIII, 146): “Sembla ara, més ben documentada la va- relacionable amb Polopp, nom de riant amb c- ha fet més difícil una poble valencià”; è vero che gli auto- resposta etimològica satisfactòria, ri aggiungono: “però també sembla situació que canvia si donem com a de la mateixa familia que el baleàric primitiva la forma amb p-. | En rea- calop”. Mi sembra evidente che la litat, la variant més antiga és palop, forma secondaria palop non sia al- documentada a diverses obres lexi- tro che il prodotto di un’assimila- cogràfiques i botàniques dels s. XVI Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 248
248 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
i XVIII (v. supra). També és la variant ral·lelismes castellans (llevat d’un que té un àmbit geogràfic més ex- palot al País Valencià castellanòfon: tens, ja que apareix tant en l’àmbit Titagües, 1809). Suposo que s’ha continental com en l’illenc (concre- d’acceptar que l’ampelònim va es- tament a Eiv. i a l’Alguer). | L’expli- tendre’s força cap al nord i cap a cació, doncs, d’aquest ampelònim l’est, i que no ho va fer, en canvi, crec que s’ha de buscar en català, cap al sud.767 | També vull destacar per la qual cosa recupero la tímida que les dues obres més antigues on proposta, ja apuntada pel DCVB apareix aquest palop sols esmenten (s. palop), a favor de la vila de Polop dues o tres varietats més de raïm.768 de la Marina.766 | D’entrada, el va- Això probablement indica que es lencià JAVal ja parlava el 1791 d’un tractava, al País Valencià, d’una de raïm palop o polop, cosa que reforça les varietats principals del s. XVI; aquesta interpretació toponímica. A potser de provinença àrab, si tenim sobre, dos diccionaris: el DEsc en compte l’origen geogràfic i les ca- (Val., 1851) i el Dag, es refereixen al racterístiques de la varietat: més poble de Palop (en lloc de Polop), adequada per a ser menjada crua o fet que permet suposar l’existència en pansa que no pas per a ser vinifi- d’una antiga variant popular dissi- cada.769 Enfront d’això, la variant milada. M’ho confirma l’entrada mallorquina i menorquina calop no Polop de l’Onomast. [VI, p. 252]: és documentada fins un parell de «En el P. Valencià el nom apareix segles després.770 | D’altra banda, molt repetit en topònims mitjans o sento a Porrera (Priorat) una va- menors [...]. En alguns és Palop amb riant palot,771 amb una dissimilació a, forma que hem trobat en la men- ció citada de 1322 [ACA reg. 222 767. De fet, el mot apareix en el val. apit- f. 108] del nom del poble de Polop: xat i el septentrional, però no pas en el meri- variant ben natural puix que és un dional. (Ho aprofito per a fer observar que, so introduït pels moros igual que o com era d’esperar, no el vaig recollir a la ma- de la variant dominant.» | És evident, teixa vila de Polop, on vaig fer una enquesta.) doncs, que les dades precedents 768. POU [p. 40] sols esmenta el 1580 dues classes de raïm: el moscat o moscatell i el pa- obliguen a acceptar una dissimilació lop. Igualment, LPal [p. 58-59] només havia (palop < Polop), esdevinguda ja en mencionat el 1569 sis varietats valencianes, l’antic topònim i que, per tant, entre les quals apareix el palop. afecta sistemàticament el mot post- 769. A causa de les prohibicions alcoràni- toponímic estudiat. | L’única pos - ques contra l’alcohol, els àrabs es van dedicar sible objecció que veig a la meva més al conreu i al perfeccionament de varietats proposta pot ser la manca de pa- per a pansificar (de gra gros i pell dura, per tant) que no pas a les varietats viníferes. 770. Tot i no ser tan antiga, aquesta va- 766. La comarca de la Marina va ser des riant ha tingut força rendiment a les Balears i de temps ben antic (i encara ho és) una zona designa actualment nombroses subvarietats fonamental en el conreu valencià de la vinya. de raïm. La seva especialització tradicional ha estat el 771. Ho aprofito per a remarcar que, a raïm per a pansificar, herència de probable Montuïri, l’ALDC recull raïm calop en singu- origen aràbic. lar, però raïms calots en plural. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 249
LÈXIC 249
consonàntica (p-'p > p-'t).772 També tot, en mots romànics derivats del l’ALDC troba al Priorat, concreta- ll. GALLU ‘gall’, el qual ha influït en ment a la Torre de Fontaubella, un l’origen semàntic d’uns quants am- raïm palat. Segurament es tracta pelònims romànics (com exempli - d’una variant interferida pel verb fico detalladament en l’etim. de pi- pelar, el qual hauria provocat l’assi- capoll). | En el cas sard, és molt milació vocàlica (palot ¥ pelar Æ probable la provinença catalana de pe-/palat). | Fins i tot pot semblar l’ampelònim palòppo. Sobretot, per - que l’ampelònim del Priorat tingui què a l’Alguer la variant catalana és a veure amb un altre fruit italià. encara palop (actualment pronun- Així, el GDLI [XII, p. 423] docu- ciada pa[r]op). A banda de recollir- menta una varietat de llimona, peti- la el DECat i l’ALDC, ja es docu- ta i ovoïdal, anomenada pallotino menta a finals del s. XVII. Fins i tot (diminutiu de pallòtta Æ palla ‘pi- un manuscrit alguerès del 1823 (ex- lota’). Certament, aquest mot pri- humat per BOSCH [p. 629]) apunta migeni sí que ha donat nom a un que n’hi ha diverses subvarietats, ampelònim pisà: el palle di gatto entre les quals en trobem una que ‘pilotes de gat’ [GDLI, XII, 409], els algueresos anomenen palop na- però la definició dels seus grans de polità, i els sards galoppe napolitanu raïms grossos i oblongs no deixa (diferenciant-la del galoppe sardu), dubtes del sentit genital de l’eu - cosa que pot ser un indici de la pro- femisme palla (= colló). No crec, vinença catalana del mot.774 | Ma - doncs, que lèxicament tingui res a joritàriament, les variants sardes veure amb el palop català,773 però sí conegudes són amb g- (galop, ga- que deu estar emparentat semànti- lop(p)u, go-/galoppo),775 la qual cosa cament amb colló de gat (v. colló de em fa pensar en la següent informa- gall). | Pel que fa als hipotètics pa- ció italiana: a Ístria s’ha documen- ral·lelismes romànics del palop ca- tat el verb dialectal galopà, amb el talà, crec que s’ha de ser més pru- significat de «nereggiare di uva [...] dent; especialment, amb les variants in via di maturazione» [THBuc, italianes gaglioppo, gaj-, proposa- 184]. Segons la mateixa font, està des per Wagner (cf. DECat, II, relacionat amb una arrel kal- ‘pe- 441). Al meu entendre, presenten l’escull d’una palatalització (-gl- = 774. Evidentment, si els parlants sards [ʎ]) que deu tenir un origen eti- identifiquen aquest raïm com a provinent de mològic diferenciat. Penso, sobre- Nàpols, es pot pensar, fins i tot, que va ser in- troduït en els s. XIV o XV pels catalans, senyors 772. En teoria, una dissimilació d’oclusi- en aquella època dels regnes de Nàpols i de ves inversa a la que s’esdevé amb el sard talòp- Sardenya. po (segons el DES), sempre que acceptem 775. Suposo que es tracta d’una sonorit- aquest hipotètic paral·lelisme sard: v. infra. zació per simple equivalència acústica [ka- > 773. Sols deu ser una casualitat que la ga-]. No la relacionaré, doncs, amb el fr. antic primera documentació del palop valencià, galop ‘esp. de pomme’ el 1583 [ap. FEW, XXI, deguda a l’aragonès LPal [s. XVI], el traduei- 77], tot i que aquesta obra sí que apunta una xi al castellà com a compañón de gato (= co- possible relació entre la poma galop del francès lló de gat). medieval i el raïm galoppu del sard. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 250
250 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
llofa’.776 Potser aquesta és la raó que tavola, che serve anche per fare l’u- explica la interferència sarda gal-, va appassita» [SCet, 47]. | galoppe però no sé si deu valer també per al napolitanu, galoppe sardu «(logu- calop de Mallorca i Menorca. | Un dorès) Varietat» [ap. BOSCH, 651]. | altre grup de variants sardes empa- galopu «(a. 1866) Ispezias di axi- rentades amb el català són les que nas» [DSI, s. Àxina]; «(campidane- comencen en t- (taloppu, to-/talopo, se) Uva da tavola» [DISC, s. vite]. | tarop(p)u), per dissimilació de la -p «palòppo (Sanluri), taròpu (Sassa- final (segons el DES, s. galóppu). ri), tolòppo (sardo sett.) uva bianca No veig, en canvi, tan clares unes dai grossi acini» [DES, s. galóppu]. | altres formes sardes, com baroffu talop(p)o «(a. 1780) Uve bianche. (mencionat també a la mateixa en- Di grani prolongati e solti» [MAN- trada del DES), amb prou feines un CA, 27]; «(Sàsser, 1698) Varietat» parònim del palop alguerès. [ap. BOSCH, 650]. | taloppu «(gallu- SIN.: V. imperial; v. pansa; cf. va- rese) Uva scelta per farla passire» lencí. [VIG, s. uva]. P. ROMÀN. ◊ ESP.: palot «(Tita- guas, 1809) Uva» [ROJAS, 224].777 ◊ pampa-redona f. Æ pàmpol rodat. IT.: Cf. «gajòp(p)e (abbruz., march.), gagliouppe (agnon.) specie d’uva a 182 pàmpol girat m. DOC.: (a. 1871) grappolo corto e chiuso» [DES, s. «Pámpol girat» [RevSI, XX, 316]. | galóppu]. | Cf. gagliòppa «Ant. Vi - (Garraf, 1878) «Girat» [Estud., 305]. no gagliòppo» [GDLI]. | Cf. ga- À. DIAL.: girat (Montbrió del gliòppo «(Italia meridionale) Viti - Camp) [FAVÀ]. | pampagirat (Tor- gno che dà grappoli piuttosto grandi, tosa) [DCVB].778 | pàmpol girat con acini medi, rotondi, di colore (Camp de Tarragona) [TrL]; (Cam- nero; è di buona produttività; pro- brils) [ALDC]. duce un vino molto apprezzato (per DESCR.: pampagirat «varietat de l’alta gradazione alcolica). = Etimo raïm de gra negre, llargarut, gros» incerto» [GDLI]. ◊ SARD: «alòppu [DCVB]. | pàmpol girat «raïm ver- (Quartuccio), galòppo (logudore- mell semblant al cartoixà» [TrL]. se), galòppu (contado di Cagliari), ETIM.: Veny ha escrit: «Altres ca- golòppe (Nuoro), golòppo (Maco- racterístiques del cep o del raïm po- mer, Orosèi) (a. 1889) Vite grap- den ser la base dels seus noms [...]. polòna» [CARA, 90]. | galop «(Car- Quant a la fulla, la forma: pàmpol loforte, 1897) Bellissima uva de girat» [Mots, 60]. | Aclareixo que, en aquest cas, l’adjectiu girat equi- val a ‘arrodonit’, ja que fa referència 776. Un altre fruit, probablement empa- a la forma circular de la fulla. La rentat amb aquesta arrel kal-, seria el fr. calot motivació, doncs, coincideix amb la (a. 1675): ‘poire mûre en février’, segons el FEW [XXI, p. 81]. del pampa-redó o pàmpol rodat. 777. Anuncio que ROJAS, encara que fa- mós pels seus estudis d’ampelografia andalusa, 778. Compost aglutinat on l’adjectiu man - era valencià: de Titagües (Serrans). En aquest té el gènere masculí que fa referència al cep cas, doncs, deu informar de primera mà. (no pas a la pampa). Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 251
LÈXIC 251
183 pàmpol rodat m. o pampa-redo- timologia, així com quina va ser l’e- na f. DOC.: (Val., 1791) «Pampol ro- volució semàntica: «pampa-redona, dat» [JAVal, 32]. | (a. 1871) «Pám- es deia primer del cep de pàmpols pol rodó» [RevSI, XX, 319]. | (a. menys retallats que els normals i 1877) «Pàmpol rosat» [ap. VVV, després es va estendre als raïms 80]. | (Bal., 1878) «Pampol rodat» (pampa-redó)» [Mots, 50]. | D’altra [Estud., 84]. | (Banyalbufar, 1897) banda, també l’antic ampelònim va- «pampol rodat» [Die B., I, 257]. lencià i mallorquí pàmpol rodat ha À. DIAL.: pampa-redó (Freginals) estat motivat per la forma voltada, [DCVB]. | pampa-redon (Pra- rodada, dels seus pàmpols.782 | Igual - dell)779 [DCVB].780 | pampe-redona ment, sovintegen els paral·lelismes (Vinaròs) [ALDC].781 romànics que presenten aquesta DESCR.: pampa-redó «varietat de mateixa motivació ampelonímica, raïm blanc, de pell gruixuda, la com el port. folha redonda, el fr. planta del qual no té les pampes tan feuille ronde i potser l’esp. redonda retallades com els ceps ordinaris» o redondal.783 Destacaré, per ex., [DCVB]. | pampolrosat «varietat l’explícita descripció que ha fet de vi molt saborós» [DCVB]. | ODART [p. 272] sobre un paral·lelis- pàmpol rodat «uva un poco robis- me francès: «[...] ses feuilles amples, ca: tiene la pulpa dulce con el holle- entières, arrondies, forme qui a fait jo delgado y su racimo es bastante donner à ce cépage le nom de Feuille grande. Por sí hace un vino exquisi- ronde». | Pel que fa al vi pam - to» [JAVal, 32]; «raïms blancs molt polrosat del DCVB, deu tractar-se apreciats per al vi» [Die B., I, 257]. d’una errada ortogràfica (rosat per ETIM.: Veny, a partir de la defini- rodat),784 arribada per transfusió lè- ció del DCVB, en veu clarament l’e- xica. Gràcies a Griera [VVV, 80] en descobreixo la font: es tracta de la revista Museu Balear del 1877.785 779. El DCVB es deu referir a Pradell de Sió (Preixens), ja que l’inclou al pla d’Urgell (tot i que actualment pertany a la veïna No- 782. Coromines [DECat, VII, 368] ja do- guera). cumenta el participi rodat amb el significat de 780. Variant arcaïtzant que manté la -n ‘voltat, contornejat’ en dos documents rosse- etimològica. Segons Coromines: «l’adjectiu llonesos de la primera meitat del s. XIV. llatí ROTUNDUS˘ , pertanyent a la mateixa ar- 783. Cf. redonell, on també tinc en rel que ROTA˘ , va donar primer redon o ro- compte el paral·lelisme espanyol i occità re- don, -ona, que després s’ha reduït generalment dondal, però apuntant una altra possible mo- a rodó o redó, adaptant-se al tipus corrent tivació. dels adjectius terminats en -ó, -ona» [DECat, 784. Veig innecessària, doncs, l’associació VII, 386]. que proposa Coromines: «cf. el vi pampolro- 781. El primer terme del compost (pam- sat amb una vella tela pampa-roser [...] del fr. pe-) és un arcaisme morfològic, ja que prové pampe-rosé (o pampre-rosé) ‘pètal de rosa’» del masculí singular de PAMPINUS (amb ˘I lla - [DECat, VI, 217]. tina). Segons Coromines, del seu plural 785. Obra plena d’errades, segons la trans - pàmpe(n)s, aviat reduït a pampes, s’extragué cripció de Griera (tampoc no gaire fiable): hi després el singular analògic pampa [DECat, apareixen granitja per granatja, serrassencs per VI, 218]. terrassencs, etc. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 252
252 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
De fet, no trobo cap descripció am- ETIM.: L’etimologia de pàmpol pelònimica que faci referència a un retallat s’explica per la forma molt cep de pàmpols rosats. retallada dels seus pàmpols. És evi- SIN.: Cf. pampolat. dent que, si existeix en català un cep P. ROMÀN. ◊ ESP.: Cf. «redonda pampa-redó, de fulles redones (v. (Almería), redondal (León, Ovie- pampa-redona), no hi és gens es- do) (a. 1885) Variedades de uva» trany la presència d’un ampelònim [ABELA, 324]. ◊ FR.: feuille ronde que faci referència a la motivació in- «(Doubs, Saônet-Loire; 1859) Grap- versa: la d’un cep de pampes rectilí- pe allongée, garnie de grains serrés nies. | Malgrat que no dubto de l’o- [...]. Ce plant, très-productif, donne rigen genuí de la variant valenciana, du vin de médiocre qualité» crec que en el cas de l’alg. retallat [ODART, 218-219]; «(c. 1864) Quali- s’ha de parlar d’un préstec sard, té de vigne» [ap. DncF, 70]. ◊ encara que adaptat lexicalment. OCC.: roudaïre «(Bouches-du-Rhô- Així m’ho fa pensar l’abundor dels ne, 1829) [...] ainsi s’appelle, à cause paral·lelismes sards.787 | No compar- de ses sarments étalés» [ANDRÉ, teixo, en absolut, la motivació que 136]. | Cf. redondal «(Languedoc, proposa BOSCH [p. 629] per al reta- 1736) Cépage blanc et noir» [ap. llat de l’Alguer: «el nom botànic CTal, 536]. ◊ PORT.: folha redonda [Vitis pellucens] en determina la «uva tinta. Híbrido de producción motivació semàntica, relacionada directa» [POSADA, 250]. amb l’aspecte cromàtic dels grans, de pell relativament traslúcida, que 184 pàmpol talladet o retallat m. tant CARA, 1889, 92 com CARA, DOC.: (l’Alguer; 1684, 1783) «rata- 1909, 31b fan correspondre a l’it. llat. Retallat» [ap. BOSCH, 628]. | uva tralucente (d’on retallat per a (l’Alguer; 1804, 1811) «ratallat ne- ‘blanc translúcid’)». De fet, crec que gra. Ratallat blanc» [BOSCH, 370]. | no convé donar gens de transcendèn- (a. 1871) «Pampol retallat» [RevSI, cia etimològica a un nom botànic, XX, 264]. mer element taxonòmic que devia À. DIAL.: pòmpol tallaet (Jesús ser del tot desconegut per als viti- Pobre) [FAVÀ].786 cultors de Sardenya.788 DESCR.: pàmpol talladet «cep de P. ROMÀN. ◊ OCC.: Cf. coupado fulles retallades. Raïms petits, molt (= tallat) «(a. 1878) Variété de raisin primerencs. Grans blancs i petits, dedicats al consum de taula» [FA- 787. Documento fins a catorze variants VÀ]. | retallat «uve che sogliono ge- gràfiques diferents: arretagiàu, arretàlau, neralmente conservarsi per l’inver- arretallau, radagliàdu, ratagliàdu, rechigliàu, redagladu, retagliadu, retagliàtu, retallàu, re- no» [ap. BOSCH, 629]. tellàu, retigliàu, ritagliadu i uva redagliada. 788. Deixo de banda que el significat (real 786. Forma composta que presenta una o figurat) de retallat té ben poc a veure amb el assimilació vocàlica de pàmpol en pòmpol, in- de translúcid. Cf., en canvi, la descripció de la duïda pel context labial. També faré ressaltar variant sarda retagliadu: «Foglie [...] a dente- la caiguda de la -d- intervocàlica del participi, llatura regolare, con denti piuttosto grandi» fenomen sistemàtic en el val. meridional. [DEIDDA, 303]. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 253
LÈXIC 253
à grosse grappe, à grains ovoïdes, DESCR.: pampanal «raïm blanc» croquants et sucrés» [TdF]. ◊ [TrL]. | pampaneta «raïms blancs, SARD:«arretagiàu (Ortuèri), arre- de bagots rodons, de pell fina i gust tal(l)àu o retellàu (meridionale), saborós» [TrL]. | pampolat «varie- radagliàdu o ratagliàdu (Bòsa, Ma - dad de la uva» [DEsc, II, 898]; comèr, Patàda), rechigliàu (Nuo- «raïm de grans negres; és molt pro- ro), retagliàtu (Orosèi), retallàu ductiu per a fer vi clar» [TrL]. | (Olzài), retigliàu (Oliena) (a. 1889) pampolera «uva un poco robisca: Vite traslucente» [CARA, 92]. | arre- tiene la pulpa y jugo dulce con el tallàu «(a. 1837) raïms de grans hollejo delgado, y su racimo es bas- blancs i arrodonits» [ap. BOSCH, tante grande. Por sí hace un vino 629]. | arratelau, arritellau (Igle- exquisito» [JAVal, 32]. sias), radagliadu (Ozieri), retigliau ETIM.: Ampelònims referits a una (Nuoro), retazzadu (Dorgali), uva classe de cep que es destacava pel redagliada «(a. 1780) Uve bianche. caràcter esponerós, abundant, dels Di grani rotondi e grossi, ma non seus pàmpols. Per extensió, el nom solti» [MANCA, 27]. | retalláu de la planta va passar també a desig- «(camp., 1832; log.) Spezia di áxina nar-ne els raïms. | Igualment, les va- bianca media e gustosa» [DES]. | re- riants adjectives (pampanal, pampo- tagliadu e redagladu «(Planargia) lat) i els seus paral·lelismes romànics Acini di color giallo dorato; la pol- (pampegat, pamplugat, etc.) devien pa è molle. L’uva matura [tardiva]. ser, en un principi, simples qualifi- Vitigno produttivo» [DEIDDA, 303]. catius del cep que van acabar esde- | ritagliadu (Sorso), rittadatu venint ampelònims específics.791 (Tempio) «(a. 1897) Uva da tavola SIN.: Un ampelògraf esmentava, bianca» [SCet, 44]. a finals del XVIII, indistintament «Pampol rodat ó la Pampolera» 185 pampolat m. DOC.: (Val., 1791) [JAVal, 32]. No puc, però, certificar «Pampolera» [JAVal, 32].789 | (val., aquesta sinonímia, sobretot perquè 1851) «pampolát» [DEsc, II, 898]. | en català ja no trobo cap dels dos (a. 1871) «Pampanera ó pampolat» ampelònims en el s. XX. [RevSI, XX, 264]. | (a. 1877) «Pam- P. ROMÀN. ◊ ESP.: pampanera panetes» [ap. VVV, 80]. «(Villena) Cepa estéril» [MTor, 213]. À. DIAL.: pampanal (Elna) [TrL]. ◊ OCC.: panpegat «(Gard, 1835) Va- | pampaneta (Tremp) [TrL].790 | riété à grains noirs, ronds» [ap. pampolat (Borriana) [TrL]; (Casi- DPF, s. rasin]. | pampegat, pam- nos) [ALDC]. plugat «(Arles) Variété de raisin noir» [TdF, s. pampegat]. ◊ PORT.: Cf. folhal «(Minho) Variedade de 789. Derivat del verb pampolar ‘cobrir-se uva preta» [DdeF]. ◊ SARD: pampi- de pàmpols un cep’, amb una terminació -era de sentit col·lectiu per a indicar l’abundor de nu «(a. 1780) Uve nere. Di grani ro- pàmpols. 790. Variant diminutiva que, igual com la 791. Com observo encara per al cors variant adjectiva pampanal, manté la -n- eti- pampanuta: «Aggettivo dell’uva molto fron- mològica (¨ ll. PAMPINU ‘pampa’). dosa, pampinosa» [VCors]. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 254
254 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
tondi e rari, con piccolo grappo» ralta de la Sal, Sanaüja, Cubells, [MANCA, 27]. | pimpiniera «vi - Agramunt, Cervera, Valljunquera) gna» [CHERCHI, II, 131]. [ALDC]; (Artés, colònia de Sant Pere d’Artà, Vilves, Torrent de 186 pansa f. o panser m. o pansal m. Cinca, la Sorollera, Traiguera) DOC.: (a. 1617) «lo vi blanch de vi - [FAVÀ]. | pansa blanca (Alella,793 el nya de Monestrells blanchs y de Campell)794 [FAVÀ]. | pansa del ter - Pansas» [AGUSTÍ, 94]. | (l’Alguer; reno (la Torre Velilla) [ALDC].795 | 1683-4) «30 budronis de pansal» pansa moscatell (Mall.) [CERDÀ, [BOSCH, 368].792 | (l’Alguer, 1823) 111].796 | pansa roia (= roja) (el «Pansal-negra» [ap. BOSCH, 620]. | Campell) [FAVÀ]. | pansa rossa (Cà- (Ross., 1866) «Pansa» [ROUFFIA, noves) [ALDC]. | pansal (Cat., 138]. | (a. 1871) «Pansa muscatalla- Bal.) [TrL]; (Camp de Tarrago- na. Pansa rossa. Pansa rodona. Pan- na, Gandesa, Tortosa, val., mall.) sal blanch. Pansér [...]. Pansa blan- [DCVB]; (Mall.) [Sureda, 167]; ca. Pansa negra. Pansa vermella» (l’Alguer) [DAlg]; (Cambrils, Po- [RevSI, 264 i 296]. | (a. 1877) «pan- salets» [ap. VVV, 80]. | (Priorat, 793. Els informants d’Alella m’expliquen 1878) «pansal» [Estud., 87]. | (Bar- que modernament s’ha començat a conrear en celona, 1890) «Xarel·lo, pansalet ó tota la denominació d’origen Alella una varie- cartuixá. Pansa en la costa de Llevant tat anomenada pansa vermella. Ha estat des [...]. Mentres en unas localitats pre- de llavors, doncs, que els parlants han co- mençat a incloure el qualificatiu diferenciador domina’l Sumoll y’l Xarel·lo, en al- blanca per a referir-se a la pansa de conreu tras la Garnatxa y lo Pansé» [ROIG, tradicional. 34 i 57]. | (mall., 1892) «del most / 794. Al Campell els parlants diuen pansa de moscatells y batistes, / pansals, bllanca perquè, com ha explicat Veny [Parlars, granatxes, girons» [ap. DCVB]. 98]), en el ribagorçà «la forta palatalització de À. DIAL.: pansa (Sant Vicenç dels la L s’estén als grups PL-, CL-, GL-, BL-, FL-: cllau Horts, Altea, la Selva, Tarragona, clau, pllorà plorar, bllau blau, pllat plat». Llucmajor) [TrL, s. vi]; (cat. orien- 795. Variant explicable per la voluntat de tal, cat. occidental, mall.) [DCVB]; diferenciar una varietat pròpia de raïm per a pansificar (pansa del terreno) d’una varietat (Peralta de la Sal) [SISTAC, 267]; (els vinguda del sud (pansa valenciana): cf. també Hostalets [Montoriol], les Llosses, macabeu del terreno. Aquesta diferenciació no Balsareny, Castellfollit de Riubre- devia ser exclusiva del Matarranya, ja que la gós, Tordera, Sant Andreu de Lla- RevSI [XX, p. 263-264] escriu variants del cat. vaneres, Tolba, Estanya, Àger, Pe- central com pansa del país o pansa catalana, les quals segurament també es devien oposar a 792. SCet [p. 48], segurament per una erra- la pansa valenciana. Cal afegir-hi que la co- da de recepció, grafià pansà per a l’alguerès. marca valenciana de la Marina utilitzava un Això no té res a veure amb el fet que diversos sistema propi de pansificació amb tècniques i tractadistes moderns, per ex. CIURANA [p. 13] o varietats diferenciades de les terres més sep- Enc. [IV, p. 20], situen a l’àrea vinícola d’Alella tentrionals. una insòlita forma pansà. Es tracta segurament 796. Subvarietat caracteritzada pel gust d’una confusió ortogràfica o d’un fals encreua- moscat (cf. supra: pansa muscatellana). El ma- ment amb la variant panser, pròpia d’algunes teix CERDÀ [p. 111] la considera un sinònim altres contrades del cat. central. del calop moscatell. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 255
LÈXIC 255
llença, Santanyí, l’Alguer, Marçà) douceur agréable, peau un peu [ALDC]; (Riudoms, Sant Llorenç dure, ferait du bon vin; mais il est des Cardassar) [FAVÀ]. | pansalet employé à faire le raisin sec. Grappe (Barberà del Vallès) [ALDC]. | grosse, allongée; pédoncules forts. pansall (els Guiamets) [DECat, IX, Cep gros» [ROUFFIA, 138]; «raïm o 465]. | pansallet (Sentmenat) cep especial» [DAg]; «varietat de [ALDC]. | panser (Santa Eulàlia de raïm» [DFa]; «raïm de pell forta, Puig-oriol, Igualada, Montblanc, gra gros i blanc, molt dolç, especial Savallà del Comtat, el Vendrell, per a assecar [TrL]; «vi molt flac» Agramunt, les Borges Blanques, [TrL, s. vi]; «Cep de raïms grossos i Tremp, Balaguer, Lleida, Alcarràs, negres, amb el gra molt petit i de Tortosa, Vinaròs, Cassà de la Selva) pell fina. Bo per a menjar i per a [TrL]; (Alcalà de Xivert) [COMEN- guardar, però fluix per a fer vi | Cep GE, 84]; (Bellpuig, Blancafort, Fre- de raïms esparsos i rosats, amb els ginals, Benassal) [DCVB]; (Castell- grans molt grossos. No valen gaire follit de Riubregós) [FARELL, 146]; ni per a menjar ni per a vinificar | (Cruïlles, Peracamps, Moià, Cam- Cep de raims grossos, un xic prime- pins, Freixenet de Segarra, Santa rencs. Gra blanc, ovalat i gros. Fa Coloma de Queralt, Alió, Sant Pere un vi amb grau» [FAVÀ].800 | pansà de Ribes, Peramola, Almenar, Ar- «varietat que fa el vi blanc» [CIURA- beca, Granyena de les Garrigues, NA, 13]. | pansa blanca «cep de Vinaixa, Vimbodí, Mequinensa, Mas raïms atapeïts, de cua trencadis- de Barberans, Ulldecona) [ALDC]; sa. Gra gros, blanc i rodó. Carrega (la Granada, Belianes, Sar ral, Crei- força, però és millor per a menjar xell de Mar) [FAVÀ]. | pansera (Arfa) que no pas per a fer vi, ja que no [ALDC]; (Santa Colo ma de Far- dóna gaire grau» [FAVÀ]. | pansa ners) [FAVÀ]. | pansonet (Val.) roja «cep de raïms rojos que carre- [TrL].797 | pansot798 (Tremp) [TrL]; guen força els sarments. De gra gros (Isona) [ALDC]; (Figuerola d’Or- i rodó, val per a menjar i també se’n cau) [FAVÀ]. | rim de pansa (Maça- pot fer vi, tot i que no dóna gaire net de Cabrenys) [ALDC].799 grau» [FAVÀ]. | pansa rossa «vid de DESCR.: pansa «raisin blanc, doré. uva blanca» [GIRALT, 16]. | pansal Grains ronds, gros, peu juteux, «variedad blanca» [Estud., 87]; «de gra gros, de pell gruixuda, molt bo 797. Variant doblement diminutiva, feno- per a menjar i per a fer vi» [TrL]; men no gens estrany en terres valencianes. A «cep i raïm de la varietat anomena- partir d’una hipotètica variant diminutiva da pansa» [DCVB]; «raïm panser» *pansó, -ons (probablement sinònima del raïm pansamenut), s’ha acabat construint un nou diminutiu en -et. 800. No hi ha dubte que les definicions 798. Variant augmentativa que és inter- que recullo de la pansa són prou diferents per pretada pel DCVB (s. pansa) amb un sentit a poder afirmar que el que es coneix a diverses pejoratiu. poblacions amb aquest nom comú són varie- 799. Els informants de Maçanet de Ca- tats diferenciades. Tot i això, m’imagino que brenys, tot i esmentar-lo l’ALDC, afirmen tenen en comú una bona adequació per a ser que no es conrea al seu terme. pansificades. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 256
256 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
[DAlg]; «Hi ha dos tipus: el blanc i gros. També fa un vi bo, amb grau el vermell. Cep vigorós. Raïm de alcohòlic» [FAVÀ]. | pansol «cep que mida mitjana, no gaire compacte. dóna un raïm roig, de gra gros i molt Varietat capaç de donar bones pro- usat per a fer panses» [DAg];802 duccions. Vi una mica àcid» [GCat, «raïm roig, de gra groc i dolç» 20]; «cep de raïms llarguets i espar- [TrL].803 | pansonet «classe de ra- sos, molt bons per a guardar i per a ïm» [TrL]. | pansot «raïms blancs i fer panses. Gra rosat, gros i rodó, de grocs, de bagó rodó, poc bons per a pell gruixuda i forta. Val també per menjar» [TrL]; «cep de raïms llargs a fer vi i per a menjar, però és poc i esparsos. Gra blanc, rodó i gros, dolç» [FAVÀ]. | pansalet «se cultiva de pell aspra. Fa un vi clar i abun- en gran escala pera ví. Y dona molt dós, molt fluix de grau» [FAVÀ]. fruyt. Molt resistent á las maluras. ETIM.: Veny ha explicat així les va- Rahím gros, apretat. Fruyt rodó, riants principals d’aquest conjunt blanch daurat y dols» [ROIG, 34]; d’ampelònims: «Altres característi- «Hi ha dos tipus: el blanc i el ver- ques del raïm poden ser la base dels mell. Cep vigorós. Raïm de mida seus noms [...] el destí, segons sigui mitjana, no gaire compacte. Gra de 1) raïm que serveix per fer panses: mida gran. Pell gruixuda. Vi consis- raïm de pansa (o pansa), panser, tent, una mica àcid» [GCat, 20]. | pansal» [Mots, 60].804 | Tots, doncs, pansall «classe de vinya i cep» deriven de pansa, forma comuna en [DECat, IX, 465]. | panser «uva para la majoria de les llengües romàni- vino griego» [RevSI, XX, 319]; «cep ques (malgrat l’alternança de va- que produeix raïm a posta per fer riants amb -n- o sense).805 Segons panses. Cp. pansal» [DAg];801 «raïm Coromines: «pansa, abreujament blanc, de poca graduació i bo per a del ll. UVA PANSA id., de PANSUS, par- menjar, conservar o convertir en ticipi passiu del verb PANDERE ‘es- pansa» [TrL]; «racimo grande, laxo. Uvas grandes, trasovadas, verdedo- radas; blandas, de un dulce remiso, 802. Variant un xic estranya del DAg. Probablement és el pansal, al qual remetia el con el hollejo gruesecito» [COMEN- DAg (s. panser) i que, a l’hora de la veritat, no GE, 84]; «raïm molt dolç» [DCVB, hi apareix amb aquesta grafia. s. raïm]; «variedad con vinos de 803. Errada del TrL, que, en copiar del muy discreto contenido alcohóli- DAg, escriu groc en lloc de gros. La contra- co» [Enc., IV, 20]; «cep de raïms de dicció és evident perquè un raïm roig no pot taula, llargs i esclarissats. També val ser groc. per a pansificar. Gra verdós i allar- 804. Òbviament, els raïms destinats a la gat» [FAVÀ]. | pansé blanc «varietat pansificació s’han de caracteritzar, com posa de raïm blanc» [GCat, 25]. | panse- de manifest el conjunt de descripcions romà- ra «cep de raïms apinyats, bons per niques, per una pellofa forta, per una bona re- sistència al podriment, per un gra eixut sense a guardar i per a menjar. Gra blanc i gaire pinyol, etc. 805. Pel DECat, «pansus fou ja llatí antic, 801. Per error, el DAg oblida aquest pan- al costat de passus, un poc més clàssic, i el grup sal, al qual remet des de l’entrada panser. Cf. la -NS- conservà la n, en aquest cas, per influència nota següent. de les altres formes de pandere» [VI, p. 230]. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 257
LÈXIC 257
pansa panser pansot
calop palop (o palot)
imperial
FIGURA 15. Mapa de la pansa. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 258
258 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
tendre, desplegar’, i especialment raïms que tenen una varietat mosca- ‘estendre, parar, a l’aire, els raïms, da. Ja en el s. XIX documento tan perquè s’assequin’» [DECat, VI, aviat una panse musquée al Rosselló 230]. | Els adjectius pansal i panser, [RENDU, I, 10v] com un calop mos- en definitiva, són una alternativa catell a Mallorca [DAm]. També cal sintètica per a substituir la forma tenir present que la varietat roja és analítica original: raïm de pansa.806 més arrodonida que l’antiga varietat Potser el fet que aquesta construc- blanca. Així, la RevSI [XX, p. 312], ció sintagmàtica s’acabés reduint a del 1871, fa sinònims pansa rodona i pansa (< raïm de pansa) explica mi- xarel·lo.808 Lògicament, doncs, no llor la necessitat de generar variants ens ha d’estranyar que a l’Alguer adjectives que evitessin duplicitats també diferenciessin un palop rodó semàntiques. d’un palop llong [ap. BOSCH, 619]. | SIN.: La sinonímia d’aquesta va- Pel que fa a la mida, sembla que la rietat no és gens senzilla per una raó pansa blanca és més grossa i tendra. essencial: hi ha dues varietats de Així s’explica que al Pallars Jussà raïm de pansa, l’una blanca i l’altra l’anomenin pansot (v. afartabous), i roja. La primera, segons em diuen a a Sentmenat, pansatendre.809 | Les Alella, és la varietat tradicional, sinonímies següents, a part de con- mentre que la segona és una varietat firmar l’equivalència entre panser més moderna. | El problema rau en i palop, serveixen per a plantejar-ne el fet que a diverses localitats la pan- de noves (v. trobat; v. tarragoní): sa roja ha rebut uns altres noms, «pansé. También conocida con los com xarel·lo,807 cartoixà (v. cartoixà), nombres de trobat, palot y punxó o etc.; mentre que la varietat més puntjó gras (= punxó gros?)» [Enc., blanca ha mantingut generalment el IV, 20]; «pansé blanc, conegut tam- nom genèric de pansa o de panser. | bé per pansé, palop, pansa blanca, Segons la GCat [p. 25], el panser tarragonins» [GCat, 25]. | No veig, blanc és conegut també com a pan- en canvi, gaire clares les sinonímies sa blanca o palop. En principi, vist que proposa SADURNÍ [p. 21]. Se- el meu mapa de geosinònims, és ben gons ell, el panser s’anomena també probable perquè les àrees dialectals pansa valenciana i carrega-someres es complementen perfectament. A (o carrega-rucs). A les meves en- més, es tracta d’una de les poques questes, un informant de Sarral em varietats en què hi ha una classe més clara o blanca, i una de més fosca o 808. No sorprèn, doncs, que el DCVB vermella. Igualment, és un dels pocs tradueixi el calop al castellà com a «jaén». En el val. apitxat (Camp de Túria, Vall d’Albaida i Costera), jaén o eixaent és precisament un 806. BOSCH [p. 652] en detalla el procés dels geosinònims de xarel·lo. morfològic: «notem que l’estructura morfolò- 809. Aquesta darrera sinonímia queda gica de pansal és constituïda pel radical N pan- una mica en el dubte perquè, encara que a sa + el sufix Adj -al ‘que fa, que serveix per a’ Sentmenat diferenciïn el pansallet (= pansalet) (= cat. panser < pansa + -er ‘que fa’)». del pansatendre [ALDC], a Vacarisses els in- 807. Per a un recull documental dels dife- formants de l’ALDC parlen simultàniament rents noms de la pansa roja, v. la sin. de xarel·lo. del pansamenut i del xarel·lo. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 259
LÈXIC 259
descriu diferenciadament el panser [GDLI]. | passerina «(XVI sec.) Va- de la pansa valenciana, i a les de rietà di vite» [DEI, 2794]; «Uva l’ALDC els informants de Sant senza semi. = Deriv. da passera» Pere de Ribes esmenten tant panser [GDLI]. | «passolina (meridionale), com carrega-someres. | V. premsal. passeretta (Piemonte) grappolo P. ROMÀN. ◊ ESP.: de pasa «(Má- allungato. Acino piccolo o molto laga, 1814) Variedad» [ap. COMEN- piccolo, di colore nero-blu; polpa GE, 232]; «(Hellín, 1891) Vid» [ap. succosa [...] destinata quasi esclusi- MORALES, 62]. | pansé negro «(Ri- vamente all’essiccazione» [BALDA- bera del Duero) Variedad de viñe- NI, 26-27]. ◊ OCC.: pancé «(Vence, dos» [FEIJÓO, 210].810 | pasa «(Mur- 1857) Cépage de raisin précoce, ré- cia, 1885) Variedad de uva» [ABELA, sistant bien à la pourriture et four- 326]; «cepa delgada. Racimos bas- nissant un bon vin» [RENDU, II, 25]. tantes, largos. Uvas grandes, entre | panso «(a. 1886) Variété de raisin doradas y verdosas, carnosas; son de treille, v. agibi, muscat» [TdF]. | dulces. Se emplean en la fabricación passareto «(Nice, 1886) Variété de de pasas, por el tamaño de sus uvas raisin blanc, v. pascau blanc» [TdF]. y lo temprano que maduran» [HI- | rin de pansa «ou pendoulau. (Aix, DALGO, 146-147]; «(Cuevas, Gérgal, 1715) Raisin de grappes volumineu- Ohanes; 1814) Uvas redondas ne- ses, à grains oblongs, très-gros, gras. Se cultivan en parras» [ap. verdâtres, à peau dure, vigne en COMENGE, 223]. | pasera blanca, treillage» [ap. DPF, s. rasin]. ◊ pasera verde «(Cuenca, 1885) Va- SARD: pansale (nieddu) «uva da vino riedades de uva» [ABELA, 323]. ◊ comune» [COSSU, 258]. | «pansali FR.: panse «cépages très-vigoureux (Sassari), passale (Santu Lussurgiu) dont les produits sont le plus ordi- (a. 1897) Vitigno antico. Serve per nairement convertis en raisins secs» vino e per appassire» [SCet, 48]. | [RENDU, II, 23]; «cépage blanc, pro- panzale «(a. 1698; Sassarès, 1780) di duisant surtout des raisins de table, grani rotondi, e racemi grandi» [ap. à grains volumineux. Panse mus- BOSCH, 652].811 quée» [TLF, XII, 872]. | panse jau- ne «(a. 1859) Espèce» [ODART, 59]. | 187 pansa valenciana f. DOC.: (Cat., passe musquée «(a. 1690) Bons 1797) «Pansas valencianas» [NAVA- raisins» [ap. DncF, 53]. ◊ IT.: pàs- RRO, 13]. | (1871) «Pansé valencià» sera «(ant. pàssara). Tipo di uva [RevSI, XX, 318]. | (Barcelo- carat terizzata da acini privi di semi; na, 1890) «Pansa valenciana. Dona uva di Corinto, passerina, uvetta» molt fruyt y serveix per a taula» [ROIG, 35]. 810. Ampelònim que no encaixa en la À. DIAL.: pansa valenciana (Pe- morfologia de l’espanyol (cf. la variant genuï- nedès) [SADURNÍ, 21]; (Àger, la Torre na de Conca: pasera). Considero que es tracta d’un préstec català, ja que el panser [pən'se] és Velilla) [ALDC]; (Calonge de Mar, força estès a les terres catalanes. A més, no en Sarral, Belianes, el Campell) [FAVÀ]. trobo cap més variant semblant en la resta de llengües romàniques, la qual cosa sembla con- 811. Segons BOSCH [p. 652], el sard pan- firmar la provinença catalana. zale és un catalanisme de l’alg. pansal. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 260
260 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
DESCR.: pansa valenciana «uvas mentatiu [de SCALA] ‘gotim gros’» blancas, sabrosas y delicadas» [NA- [p. 654]. | Al meu parer, no hi ha VARRO, 13]; «dona molt fruyt y ser- dubte que escaló deriva de escala,813 veix pera taula. Cep gran. Rahím però crec que la raó semàntica pot molt gros, verdós, bastant rodonei- ser una altra. M’ho fan pensar així jat, dols y pell fina» [ROIG, 35]; «cep una sèrie de paral·lelismes occitans. molt carregat de raïms que servei- El TdF (s. terret), per ex., descriu el xen per a penjar, un cop escaldats. terret escalaut com una subvarietat Gra blanc o rosat, gustós, de pell de grans esparsos, escalats (v. infra). forta» [FAVÀ]. I encara ho veig més clar amb l’ex- ETIM.: Ampelònim motivat per plicació següent sobre el razim es- l’especialització del seu raïm com a calat occità: «rasin mal venu qui n’a productor de panses (cf. pansa). El que quelques grains échelonnés de gentilici femení valenciana fa re- loin en loin» [ROLLAND, 212]. Tot i ferència a l’origen geogràfic.812 no referir-se en realitat a una varie- SIN.: V. la nota precedent; cf. vina- tat específica, l’exemple serveix per ter; cf. panser. a constatar que l’adjectiu escala(u)t s’aplicava genèricament als raïms de 188 pansaescaló f. ANT. DOC.: (l’Alguer; grans molt esparsos. Després va pas - 1784, 1802, 1825) «Pasascaló. Pan- sar a anomenar una varietat concre- zascaló» [BOSCH, 369]. | (l’Alguer; ta, destacable per aquesta caracte- 1823, 1828, 1837) «Pansa-scaló. Pan- rística.814 Fins i tot trobo al TdF sascaló» [ap. BOSCH, 653-654]. occità un raïm anomenat escala. DESCR.: pansascolò «uva apassita, P. ROMÀN. ◊ OCC.: Cf. terret- dà un vino da dessert» [SCet, 47]. | escalaut «(a. 1886) Variété à grains pansascaló «uve nere, o di colore» espacés et lâches» [TdF, s. terret]. | [ap. BOSCH, 620]. Cf. escala «(a. 1878) Raisin à grains ETIM.: Sobre pansascaló, BOSCH clair-semés» [TdF]. ◊ SARD: pan- ha escrit recentment: «sembla res- zalscarò «uva da vino comune» pondre semànticament a pansa + es- [COSSU, 258].815 caló [...] ‘escala gran’. Tanmateix, no és descartable la relació del seg- 813. Prèviament, BOSCH [p. 653-654] ha ment -scaló amb el sard iscaluza o relacionat el conjunt de variants reduïbles a iscala de ua (> alg. escalutja) ‘gotim, pansaescaló amb un grup d’ampelònims més carroll’ (literalment ‘escala de antics (a. 1687-1733): pasquansaló o pascual- raïm’) < SCALA [...] l’alg. escaló po- salom (v. pasqual Saló). dria significar el corresponent aug- 814. Igual com hi ha unes altres varietats de terret a més de l’escalaut («terret-bourret», 812. Encara ho puc concretar més. CA- «terret noir» [RENDU, I, 7]), també hi ha unes BRERA ha escrit recentment: «Alacant, amb altres varietats de pansa a banda de la pansaes- prop de 300.000 km, és la segona província es- caló (v. pansatendre; v. pansamenut). panyola en la producció de pansa. La indús- 815. Com explica BOSCH [p. 654] sobre tria valenciana de la pansa és pròpia de la Ma- aquesta qüestió: «pansal + escaló (avui fon. as- rina» [p. 42]. No hi ha dubte, doncs, que caró)». També en alguerès es documenta una pansa alicantina és un geosinònim de pansa variant secundària panzalcalò el 1837 [ap. valenciana (v. alacantí). BOSCH, 654]. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 261
LÈXIC 261
pansal o panser m. Æ pansa. 191 pardalet m. À. DIAL.: pardalet (Margalef) [ALDC]; (Santa Coloma 189 pansamenut m. DOC.: (Cat., 1869) de Farners) [FAVÀ]. «pansamenut» [BCas, 26]. | (a. 1871) DESCR.: pardalet «cep de raïms «Pansa manut» [RevSI, XX, 296]. esparsos i grossos, de maduració À. DIAL.: pansamenut (Penedès) primerenca. Gra negre i petit que [GIRALT, 16]; (Vacarisses) [ALDC]. val per a menjar» [FAVÀ]. DESCR.: pansamenut «variedad ETIM.: El francès ROLLAND ha es- de vid vasta» [BCas, 26]; «vid de crit sobre un paral·lelisme venecià, uva blanca» [GIRALT, 16]. l’ua oseleta (= ocelleta): «raisin des ETIM.: Ampelònim que fa refe - petits oiseaux qui en sont très rència a una varietat menuda, em- friands» [p. 193].818 | Aquesta expli- prada també per a fer panses (cf. cació pot valer també per als paral·le- pansa).816 lismes espanyols (pajarera, paja - SIN.: V. xarel·lo. riega, etc.) i per al pardalet català. Tractant-se, segons la meva descrip- 190 pansatendre m. DOC.: (a. 1871) ció, d’una varietat primerenca, és lò- «pansa tendra» [RevSI, XX, 264]. gic que sigui més afectada per diver- À. DIAL.: pansatendre (Sentme- sos depredadors.819 D’altra banda, el nat) [ALDC]. predomini dels diminutius entre tots DESCR.: pansatendre «classe de els paral·lelismes romànics (pajarete, raïm» [ALDC]. uccellino, orcellinna, oselina, etc.) ETIM.: Subvarietat d’una mena de s’ha d’explicar per la mida reduïda raïm destinat primordialment a la dels respectius grans de raïm. pansificació (v. pansa), caracteritza- P. ROMÀN. ◊ ESP.: Cf. pajarera da per una maduresa primerenca.817 (Valladolid), pajarete (Salamanca), SIN.: V. pansa. pajariega (Segovia) «(a. 1885) Varie- P. ROMÀN. ◊ FR.: Cf. panse pré- dad de uva» [ABELA, 322]. ◊ IT.: Cf. coce «(Var, 1859) Espèce» [ODART, «uccellino, uga orcellinna (mil.), ua 348]; «(a. 1844) Cépage blanc de oselina (venez.) Specie di uva. Etimo: première époque, à grappes moyen- dal lat. AUCELLUS. “(Torino, 1606) nes, à gros grains ellipsoïdes, d’un Cosi detto, perche gli uccellini volen- jaune doré, à peau épaisse» [DncF, tieri lo beccano”» [ap. THBuc, 199]. | 272-273]. Cf. ua oseleta «(Trévise) Fruit de la vigne sauvage» [ROLLAND, 193].
816. Recordo que són diverses les pobla- 192 parellada f. DOC.: (a. 1871) «Parella- cions on fan servir ampelònims diminutius del da» [RevSI, XX, 312]. | (Barcelona, tipus pansalet o pansonet. En unes altres, en canvi, es destaca la varietat grossa: pansot. 817. Encara que també es pugui suposar 818. També hi ha en català un blat auce- una relació amb la consistència «tendra» del ller (a Artà, segons el DCVB, s. blat), anome- gra, aquesta associació amb la maduració nat així segurament per una raó idèntica. avançada ja apareix en uns altres ampelònims 819. En aquest cas són pardals, en uns catalans: v. tendral. Cf. també el paral·lelisme altres poden ser abelles (v. abeller) o gossos fr. panse précoce ‘pansa primerenca’. (v. raïm de gos). Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 262
262 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
1890) «Moltonach ó Parellada. Ma- gust dolç i fan un vi fluix» [FAVÀ]. | 823 dura tart, lleva molt» [ROIG, 35]. perellada «varietat de cep» [TrL]. À. DIAL.: aparellada (Freginals) ETIM.: Crec que l’explicació de pa - [DCVB]; (Vilalba dels Arcs, Vall- rellada, lluny de l’antroponímia, junquera) [ALDC]. | parellà (Bell- cal cercar-la amb l’ajut de la senzilla munt de Mesquí) [RAFEL, 309].820 | definició del TrL: «raïm que té els parellada (el Vendrell, l’Espluga de penjolls bessons». O sigui, es tracta Francolí, Gandesa, Guimerà, Tor - d’un simple derivat de parell(a), in- tosa) [TrL]; (Camp de Tarragona) duït per la simetria dels seus raïms. [DCVB]; (Batea) [COMENGE, 231]; Per confirmar-ho, ja en trobo un (Sant Jaume dels Domenys, la Fe- antecedent en el llatí clàssic.824 Se- bró, Alió, Arbeca, Vinaixa, Móra la gons Plini el Vell [s. I dC], els raïms Nova) [ALDC]; (Belianes, Sarral, gemellarum «doivent leur nom à Creixell de Mar, Riudoms, Gande- leurs grappes toujours doubles (ge- sa,821 Santa Bàrbara) [FAVÀ]. | pre- minae)» [PLINE, XIV, 30].825 | Pel llada (la Granada) [FAVÀ].822 que fa a aparellada, pot tractar-se DESCR.: aparellada «casta de raïm de la variant més conservadora, de- blanc, de gra gros i dolç, de pell rivada del verb aparellar, posterior- fina» [DCVB]. | parellada «madura ment reduïda a parellada mitjan - tart, y’l ví no es de superior qualitat. çant una afèresi. Rahím apinyadet y llarch. Fruyt de SIN.: La GCat [p. 20] dóna la si- grá grós y rodó, blanch-rojench» nonímia següent de parellada: Mon - [ROIG, 35]; «espècie de raïm» tònec, Martorella i Masià (v. macià). [DAg]; «Raïm blanc, molt fluix | Els dos primers ja han estat confir- Classe de raïm que té els penjolls mats anteriorment: v. montònec. Però bessons» [TrL]; «varietat de cep» sobre macià no puc dir gaire cosa [DCVB]; «raïm de mida gran. Gra per la manca de dades d’aquest fosc blanc. Pell gruixuda. Maduració tar- ampelònim tarragoní. dana. Cep que produeix vins de poca graduació, aromàtics» [GCat, 20]; «cep de raïms ben grossos i 823. El TrL comet una errònia duplicitat gràfica incloent una entrada perellada. Aquí apinyats. Grans grossos i rodons: torna a mencionar la localitat de l’Espluga de n’hi ha de blancs i de negres, tots Francolí, que ja havia assignat a la variant grà- tardans. De pell gruixuda i mànec fica correcta parellada. fort, són indicats per a penjar. Tenen 824. I encara alguna descripció italiana re- lacionable. Així, el THBuc, parlant del raïm forcella, recull aquesta descripció d’un autor 820. Variant de Bellmunt, amb caiguda de milanès del 1906: «il grappolo è suddiviso in la intervocàlica -d-. Al Matarranya s’alterna due parti, a guisa di forcella» [p. 182]. amb la forma plena segons les localitats: cf., en 825. Cal ser prudents, però, amb ampelò- canvi, el terme aparellada de Valljunquera. nims llatins tan genèrics com minor, gemella, 821. A Gandesa, un dels meus informants germana, etc. Segons KIRCHER: «[...] n’appar- secundaris prefereix aparellada abans que pa- tiennent pas spécifiquement au vocabulaire rellada. de la viticulture et qui servent seulement, de 822. Forma aglutinada per una síncope de temps en temps, à distinguer les sous-espèces la vocal pretònica: p(a)re-. de variétés abondantes» [p. 209]. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 263
LÈXIC 263
parellada (o aparellada)
montona montònec (o montònega)
martorella
FIGURA 16. Mapa de la parellada. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 264
264 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
P. ROMÀN. ◊ LL. CL.: Cf. gemella- | parrellet (Gandesa) [TrL]. | parrí rum «(a. 77 dC) Grappes toujours verdal (el Campell) [FAVÀ].831 doubles,
831. En principi, un diminutiu de parra. És 826. Diminutiu derivat de parral ‘empar - també un llinatge català (segons el DCVB). I a rat’. Cf. el gal·licisme trell. la Sorollera, una altra població de la Franja ara- 827. Grafia incorrecta del diminutiu de la gonesa, encara avui s’usa Parrí com a renom. parrella. Sembla una subvarietat diferent si te- 832. Definició totalment inadequada per nim em compte que el TrL fa simultanis a Sa- a un diccionari normatiu com és el de l’IEC. vallà el parrell i la parrellina. El 1871 ja es di- No és gens rigorós descriure una varietat ferenciava una parrella menuda (v. supra). comparant-la amb una altra de diferent. Tot 828. L’epítet cromàtic negro ‘negre’ és un plegat, es tracta d’una simple transliteració de castellanisme, fruit del caràcter fronterer d’a- la informació aportada pel TrL de Griera. questa població amb l’àrea lingüística espanyola. 833. Probablement, l’adjectiu esgargallat, 829. Presència a Peralta de dues subvarie- emprat per un informant de Tolba, és una de- tats; les mateixes que, a finals del XVIII, ja s’ha- turpació de esparpallat ‘escampat’ per culpa vien documentat a l’Aragó per a l’espanyol: d’un encreuament amb esgargall ‘gargall’. parrel negro i parrel verdal (v. infra). Apuntaré, com a curiositat, que a Occitània 830. Canvi de gènere afavorit segurament (e)sparpalhade apareix com a nom de cep en el per l’associació amb el femení parra (lexema s. XV (Vaucluse, 1573 i 1577), segons el DncF primigeni, al cap i a la fi). [p. 363]. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 265
LÈXIC 265
ETIM.: Conjunt d’ampelònims tardiva, contraddistinta da grappoli que deriven, en últim terme, de par - grandi, con acini bluastri dalla pol- ra(l). La raó, segons Veny, és la se- pa carnosa e poco succosa | Vino ot- güent: «Altres característiques del tenuto da tale uva. = Deriv. da per- cep poden ser la base dels seus noms gola» [GDLI]. | Cf. pergolóna «uva [...] l’alçada, com de parra: parrell, regina. = Deriv. da pergola» parralet» [Mots, 60].834 | La variant [GDLI]. | Cf. pergolóne «Vitigno més antiga (finals del s. XIV) i estesa, della varietà regina» [GDLI]. ◊ LL. parrell, va ser manllevada per l’es- CL.: Cf. pergulana «(c. 60 dC) Vi- panyol en temps antics.835 Així, al nes that are passably fruitful» 1791, el valencià JAVal [p. 34-35] ja [LCol, 248-249]. ◊ LL. MED.: Cf. situava a l’Aragó una forma despa- pergolese «(Roma, 1285) Uva» [ap. latalitzada parrel,836 que també re- DEI, 2851]. | Cf. pergulana «(Ve- cull COLL a la Llitera. nezia, 1300) Uva» [ap. DEI, 2851]. P. ROMÀN. ◊ ESP.: parraleta «va- ◊ PORT.: parrilha «casta de videira» riedad de uva para vinos tintos» [DdeF]. [FEIJÓO, 178]. | parrel «(aragonés) Especie de uvas» [DPar]; «(Aragón 194 pascali m. DOC.: (l’Alguer; 1818, y Murcia) Variedad de uva, de ho- 1828) «pascali» [BOSCH, 369]. llejo tierno y color subido casi ne- À. DIAL.: pascari (l’Alguer) gro. Deriva de parra» [DRAE]. | [DCVB, s. raïm]; (l’Alguer) [ALDC]. parrel negro «(Aragón, 1791) Raci- DESCR.: pascale «vitigno antico. mo grande y apretado, con el gra - Serve per vino e per appassire» no de pulpa y hollejo fuertes; y es [SCet, 48]. | pascali «qualitat de de los que producen el mejor vi- raïm» [DAlg]; «raïm negre i de pell no» [JAVal, 34-35] | parrel verdal prima» [DCVB, s. raïm]; «raïm «(Aragón, 1791) Negro de racimo rodó, gros i negre» [ALDC]. grande con los granos claros de car- ETIM.: Trobo tres propostes eti- ne y hollejo fuertes, pero de jugo mològiques referides a aquest am- suave y dulce; es bueno para colgar pelònim romànic: 1) «
266 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
fàcil.837 | Les altres dues propostes, ferir-se a les panses.841 Segurament, la del TLF i la de THBuc, coincidei- el pascali devia ser també una varie- xen a derivar els respectius ampelò- tat utilitzada principalment per a la nims de la Pasqua, i, al meu parer, pansificació i per al consum de tau- l’encerten. Ho té més fàcil THBuc la en dades assenyalades, com ara la en vista dels paral·lelismes italians: Pasqua.842 Així ho confirma la des- pasquale i üga pásqua (o sigui, ‘raïm cripció sarda del pascali. | Mentre
LÈXIC 267
guin esmentats pels botànics del XVIII du-Rhône, 1835) Variété à grains i de principis del XIX,844 presenten blancs ou dorés, ovales» [ap. DPF, una considerable variació geogràfica s. rasin]; «(Provence, 1886) Variété i un parell de referències toponími- de raisin, à grappes grosses, à grains ques genuïnament sardes (pascal di ronds et verdâtres» [TdF, s. pascau]. Cagliari, pascale algheresu). ◊ SARD: pascal di Cagliari «(a. P. ROMÀN. ◊ FR.: pascal «(a. 1825) 1882) Varietà nera o rossa» [ap. VO- Cépage provençal | Cépage à raisins DRET, 9]. | pascale «(a. 1780) Uve blancs ou noirs. Pascal noir, gros nere. Di grani rotondi, grossi, e ra- pascal» [TLF, XII, 1082]. | pascal cemo grande» [MANCA, 27]; «uva da blanc «(Var, 1784) Cépage blanc, à tavola» [COSSU, 258]. | pascale alg- très grosses grappes courtes, à gros heresu (Sorso), pascali (Tempio), grains sphériques, d’un blanc vert, Santu Pascale (Nuoro) «(a. 1897) à peau épaisse» [DncF, 273-274]. ◊ Vitigno antico. Serve per vino e per IT.: pasquale «(a. 1754) Specie di appassire» [SCet, 48].846 vino molto dolce; üga pásqua (vo - gher.)» [ap. THBuc, 193]. ◊ OCC.: 195 pasqual Saló m. ANT. DOC.: (l’Al- pascau «(a. 1715, 1772) Vitis vulga- guer; 1687, 1714) «pascansaló y ris, uvâ paramplâ, acino rotundo, pansal» [BOSCH, 369]. | (l’Alguer; subviridi» [ap. DncF, 274]; «(Bou- 1694) «pascualsalom, pansal y mai- ches-du-Rhône) Grains moyens, mó» [BOSCH, 369]. | (l’Alguer, 1694) ronds, blancs et noirs; grains à chair «dayñ de palob y Pancualsalom» tendre, juteux et d’une saveur sucrée; [BOSCH, 369]. | (l’Alguer; 1697, pellicule fine; maturité hâtive [...]. 1733) «pasquansalo» [BOSCH, 369]. Pour les vins blancs, est le cépage le DESCR.: pasqual Saló «varietat de plus productif» [RENDU, I, 11v, i II, raïm» [BOSCH, 652]. 23]. | pascau blanc «(Aix, 1715) Rai- ETIM.: Antic ampelònim alguerès sin de grappes très-grosses, à grains que no ha estat ben resolt etimolò- ronds, blanchâtres | (Bouches-du- gicament, em penso, per culpa de la Rhône, 1835) Variété à grains blancs paronímia. BOSCH [p. 653], que ha ou dorés, ronds» [ap. DPF, s. rasin]; sintetitzat l’opinió dels ampelògrafs «(a. 1886) Variété à grains doux, v. sards, engloba diverses grafies de passareto» [TdF, s. pascau]. | pascau pansascaló amb aquestes variants negre «(Var, 1835) Variété à grains de «pascansaló o pasquansaló (o pas- noirs, ronds» [ap. DPF, s. rasin]; «(a. cualsaló)» i considera que les prime- 1886) Variété noire» [TdF, s. pas- res han sofert un «canvi del radical cau]. | plant pascau845 «(Bouches- inicial, potser per homonimització amb pansa» [BOSCH, 653]. | Perso- nalment, dubto que pansa(e)scaló 844. Una llista, per ordre cronològic, dels tingui gaire a veure amb pasqual principals ampelògrafs sards apareix a l’estudi Saló. El primer ampelònim és un recent de CHERCHI [II, p. 304]. V. també la bi- bliografia de VODRET [p. 18]. 845. Forma arcaïtzant que descarta la re- 846. Tanmateix, el Santu Pascale de Nuo- lació antroponímica, alhora que referma la ro és una interferència evident, motivada per motivació cronològica. l’associació religiosa dels parlants. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 268
268 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
terme compost, amb certs paral·le- 196 pedro Jimeno m. DOC.: (a. 1871) lismes occitans (v. la meva etim. de «Pedro Jimenez» [RevSI, XX, 312]. pansaescaló), mentre que aquest À. DIAL.: Pedro Jiménez (la Font segon crec que té una motivació de la Figuera) [ALDC].851 | pedro semàntica antroponímica: amb aglu- Jimeno (Casinos) [ALDC]; (Llíria, tinació del nom propi Pasqual Saló Montserrat d’Alcalà, l’Alforí, Aielo (o Pasqual Salom).847 De fet, el lli- de Rugat) [FAVÀ]. natge Saló és ben conegut en català, DESCR.: Pedro Jimenez «planta de però encara hi té més extensió i més gran rendimiento, y sus racimos, antigor el cognom Salom.848 Al cap i que son algo gruesos, presentan los a la fi, tampoc no seria tan estrany granos casi redondos, blancos, de que els paral·lelismes sards fossin regular tamaño, poco apretados, y d’origen alguerès, si tenim en comp- de piel delgada. Su mosto, cuando te que la documentació catalana es maduro, es el mas dulce que se co- remunta al s. XVII (v. supra). | En noce» [BCas, 17]. | pedro Jimeno canvi, no veig gaire viable la moti- «cep de raïms llargs i primerencs. Fa vació toponímica. Encara que mo- un vi de poc grau. Gra blanc, gros i dernament es conegui un raïm sard rodó, amb la pell gruixuda» [FAVÀ]. pascà di Salò,849 sols trobo el topò- ETIM.: Ampelònim de clar origen nim Saló a la regió italiana de Bres- antroponímic (del nom propi Pedro cia, enclavament no gaire vitícola i més el llinatge esp. Jiménez), provi- massa allunyat de l’illa sarda.850 nent del sud hispànic.852 Posterior- P. ROMÀN. ◊ SARD: pascà di Salò ment s’hauria exportat fins a arribar «(gal·lurès) Varietat de pascali» [ap. al Brasil: Pedro-ximenes [NDCLP]. BOSCH, 654]. | pascasalò «(Sorso, | De tota manera, els experts no es 1897) uva apassita, dà un vino da posen d’acord, en absolut, sobre l’o- dessert» [SCet, 47]. rigen d’aquest raïm. Un ampelògraf català del XIX deia: 1) «oriunda de Canarias y de Madera, se trasplantó 847. Com a suport d’aquesta hipòtesi puc primero á las márgenes del Rhin y esmentar el raïm port. Pascoal-gomes (docu- del Mosela, de donde fué importa- mentat a Azeitão pel DdeF). da á la Andalucía, dos siglos hace, 848. El DCVB (s. salom) el documenta el 853 1316 i en destaca l’extensió continental i illen- por Pedro Simon» [BCas, 16]. Les ca (Barc., Val., Mall., Men., etc.). Hi afegeix també que prové de l’hebreuSALOM ˇ ‘pau’. 851. Variant acastellanada sense adapta- 849. A més, aquest compost sembla haver ció fonètica, tant pel que fa al fonema /Xi-/ tingut una interferència amb el pascal occità. (idèntic per al Pedro Ximeno) com per la ter- V. la meva entrada pascali, on s’explica que minació interdental /-neθ/. aquesta varietat va ser importada a Sardenya a 852. Segons el DRAE (s. pedrojiménez): finals del s. XVIII; posteriorment, per tant, a la «uva propia de algunos pagos de Andalucía, y data d’aparició del pasqual Saló. especialmente de Jerez de la Frontera». 850. Com a contrapartida positiva, sols 853. L’explicació és totalment increïble puc aportar que hi ha almenys dues subvarie- pel caràcter il·lògic del periple que descriu. El tats del pascal(i) amb motivació toponímica: viatge a les colònies atlàntiques (Madeira i pascal di Cagliari [ap. VODRET, 9] i pascale al - Canàries) s’havia d’acomplir des de les metrò- gheresu [SCet, 48]. polis, igual que es va esdevenir cap al Brasil. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 269
LÈXIC 269
propostes d’aquest segle encara són sumamente dulces; maduran tem- més contradictòries: 2) «la variedad prano; hollejo muy delgado» [HI- predominante [en Montilla] es la DALGO, 136]; «(Montilla, Los Mori- Pedro Ximénez, originaria, al pare- les) Racimos bastante apretados, con cer, de la región del Rin alemana, de uvas redondas, finísimas» [MARCI- donde la trajo a España, en el si - LLA, 107]. | Pero Jimen (Málaga), glo XV, un soldado de los tercios de Pero Jimenez (Aranjuez, Ocaña) Flandes, Pedro Ximén» [FEIJÓO, «(a. 1869) Variedad de vid» [BCas, 150]; 3) «otros afirman que, por el 16]. ◊ PORT.: Pedro-ximenes «(Bra- contrario, fue de España de donde sil) Casta de videira» [NDCLP]. llegaron al Jura» [DELGADO, 19]. | Crec que, malgrat els «extraordina- 197 pedrol m. À. DIAL.: pedrol (l’Esplu- ris viatges» d’aquest cep, s’imposa ga de Francolí) [TrL]. l’origen andalús de l’ampelònim per DESCR.: pedrol «varietat de cep» la seva gran extensió allà i pel nom- [TrL]. bre de variants dialectals. | Tot i l’ac- ETIM.: Ampelònim derivat de pe- tual pronúncia acastellanada, aquest dra.855 Imagino que deu fer referèn- ampelònim ha estat adaptat més cia a la duresa pètria de la soca.856 d’un cop a l’ortografia catalana. Un De fet, el TrL no fa referència a cap intent ben recent seria la grafia Pe- raïm, sols parla d’una mena de cep. dro Ximènez [GCat, 25].854 A l’hora P. ROMÀN. ◊ PORT.: pedral «(Pon- d’escollir una forma catalana estan- tevedra, 1885) Variedad de uva» darditzada, la forma Jimeno potser [ABELA, 323]. val més que Jiménez. La raó és aquesta: llevat d’un poble fronterer 198 pelleret m. À. DIAL.: pelleret (Be- de la Costera, a la resta de localitats nassal) [TrL]. valencianes tant l’ALDC com jo re- DESCR.: pelleret «raïm blanc de gra collim sempre pedro Jimeno. petit, de molta pell i poc suc» [TrL]. P. ROMÀN. ◊ ESP.: pedrojiménez ETIM.: Ampelònim clarament de- «(Sanlúcar, Jerez; 1869) Variedad de rivat de pell. Llegint la definició del vid» [BCas, 16]; «Variedad de uva, TrL, cal suposar que el pelleret s’ha cuyos racimos son grandes, algo ra- guanyat aquest nom pel gruix de la los y de granos esféricos, de color seva pellofa. dorado | Vino dulce hecho de ésta después de solearla durante quinze 199 pep de Porta m. À. DIAL.: Pep de o veinte días» [DRAE]. | Pedro Porta (Valls) [DCVB]. Ximénez «(a. 1896) Cepa grande. Racimos medianos, pezón tierno. 855. Més clar, etimològicament parlant, Uvas muy obtusas, algo doradas; és el paral·lelisme gallec pedral (< PETRALE ‘de pedra’). I, en aquest cas, el paral·lelisme també em serveix per a escollir aquesta motivació en- 854. Al tombant de segle es va donar una front d’una possible explicació antroponímica grafia més insòlita: Pere Giménez, usada pel (< Pedrol, estès llinatge català, segons el català ROIG [p. 35] el 1890 i pel mallorquí DCVB, s. Pedrol). CERDÀ [p. 111] el 1910. Es tracta, segurament, 856. El DCVB (s. pedrolenc), per ex., des- d’una simple ultracorrecció gràfica. criu una mena de caragol «dur de closca». Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 270
270 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
DESCR.: Pep de Porta «cep de reguera, Porrera, Sant Llorenç des raïm blanc de molta producció, però Cardassar) [FAVÀ]. | pepitas de oro que dóna un vi de poc grau i una (Felanitx) [ALDC]. mica tèrbol» [DCVB]. DESCR.: pepita «cep de raïms de ETIM.: Ampelònim local que sem- plaça, esparsos i tardans. Bons per a bla explicar-se per una motivació an- guardar, però no pas per a fer vi pel troponímica: de l’hipocorístic Pep seu grau baix. Gra blanc, gros i llar- (per Josep) més el llinatge Porta.857 garut, de pell forta i aspra» [FAVÀ]. | pepita de oro «cep de raïms de tau- 200 peperiquando m. À. DIAL.: peperi- la, dolços. Gra ros, llargarut i gros, quando (Gandesa) [TrL]. de pell gruixuda. No val per a vini- DESCR.: peperiquando «raïm ne- ficar» [FAVÀ]. gre» [TrL]. ETIM.: Ampelònims manllevats ETIM.: Segurament es tracta d’una recentment a l’espanyol sense cap veu al·literada, de creació expressiva. adaptació lèxica. Curiosament, tam - Coromines [DECat, VI, 439] inclou poc no en trobo cap notícia en la peperiquando tot remetent a l’entra- documentació castellana, sigui lexi- da papàver. A l’entrada principal, cogràfica o vitivinícola. En canvi, però, s’oblida de parlar-ne. De tota pepita de oro apareix al DCVB com manera, ja havia escrit al DECH [IV, a traducció espanyola del raïm cat. p. 538]: «elemento onomatopéyi - mamella de vaca.862 | Semàntica- co pipiri- (paralelo a quiquiriqui,858 ment, vull destacar la relació amb comp. cat. dial. piperepips ‘amapo- un altre ampelònim, més genuïna- las’)».859 ment català: la bona llavor. SIN.: Sobre la sinonímia amb ma- 201 pepita f. À. DIAL.: pepita (Llucma- mella de vaca, v. la nota precedent. | jor) [ALDC]; (Artés, Consell, Por - Un informant de Consell m’assegu- reres, colònia de Sant Pere d’Artà) ra que pepita i mamella de monja 860 861 [FAVÀ]. | pepita de oro (Espar - són dos sinònims ampelonímics que es fan servir al municipi d’una 857. El DCVB (s. porta) menciona espe- manera indistinta.863 També afirma cíficament Valls a la llista de poblacions on s’usa aquest llinatge. 858. El DCVB (s. peperepep) explica la re- 862. L’origen balear dels autors del lació amb quequerequec per equivalència DCVB potser ajuda a explicar aquesta pro- acústica entre la /p/ i la /k/. En el mateix camp posta de traducció, ja que l’àrea d’aquest man- ampelonímic, es pot observar l’oscil·lació in- lleu és bàsicament mallorquina. Tot i això, no sular calop/palop (v. palop). dono per bona la sinonímia perquè a Porreres 859. Malgrat això, conèixer l’origen eti- i a Sant Llorenç des Cardassar coneixen i dife- mològic no sempre aclareix la motivació se - rencien ambdues varietats. màntica. Aquest cas n’és un bon exemple. 863. Veig arriscat assegurar aquesta sino- 860. Variant reduïda, posterior a la forma nímia, encara que les descripcions d’aquest sintagmàtica pepita(s) de oro. raïm de taula llargarut siguin prou coinci- 861. El sintagma de oro fa clarament re- dents. D’entrada, el meu informant prefereix ferència al color daurat, com passa amb el ter- sempre usar el manlleu espanyol, tot i que me italià uva de oro. O, per ex., amb el bolet això també pot indicar que l’altra forma és d’or gironí (segons el DCVB, s. bolet). més arcaïtzant. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 271
LÈXIC 271
que en uns altres llocs aquesta clas- diccionari napolità (parlant d’una se de raïm s’anomena rosseti (cf. ros- classe de pruna). Fa derivar susine seti). | Cf. colló de gall. pernicone de pernice ‘perdiu’: «per - P. ROMÀN. ◊ IT.: Cf. uva de oro chè il colore rosso screziato di esse «(Bologna, 1651) Raisin noir» [ap. ricorda le macchie sul petto della CTal, 529].864 pernice» [ap. BOSCH, 605-606]. | Hi ha també un paral·lelisme italià en 202 perdigó m. À. DIAL.: perdigó (Santa què resulta més clara la similitud Bàrbara) [FAVÀ]. entre l’ampelònim que fa referència DESCR.: perdigó «cep de raïms pe- a l’ocell: perníza, i el referit al seu tits amb la cua forta. N’hi ha una ull: (occhio di) pernice (v. ull de per- varietat blanca i una de negra, amb- diu). | Encara que en el cas del raïm dues de grans rodons i menuts. Fa es tracti d’una denominació localit- un vi aspre i fluix, i no val per a zada, és força més estesa en el cas menjar» [FAVÀ]. d’unes altres fruites (v. la nota se- ETIM.: Ampelònim referit al perdi- güent). En català, per ex., el DCVB gó ‘pollet de perdiu’. L’ús del de - (s. figa) ja esmenta una figa perdigo- rivat diminutiu s’explica per la mida na al Priorat «de color més o menys ben petita dels grans d’aquest raïm. obscur i amb tot de pics morats».867 | Ara, la motivació que explica per- P. ROMÀN. ◊ IT.: perníza «(Cas- digó (< *PERDICO/-ONIS), emparen- tellinaldo) Vitigno» [THBuc, 192]. tant-lo semànticament amb ull de perdiu,865 deu tenir a veure amb el 203 petador m. À. DIAL.: petador color vermell del gra; talment com (Areny de Noguera) [FAVÀ]. la perdiu, una au amb el dors gris DESCR.: petador «cep de raïms rogenc, i amb el bec i les potes ver- cruixents i molt bons» [FAVÀ]. melles (cf. GEC, s. perdiu).866 En ETIM.: Ampelònim local que des- aquest mateix sentit s’expressa un criu un raïm de consistència crui- xent.868 Aquesta és la causa de la mo- tivació semàntica, tal com passa amb 864. En principi, aquest ampelònim s’hau - alguns altres ampelònims més este- ria de referir al gra de raïm (uva en italià), no pas a les llavors (cf. doradillo); però em queda sos: cruixent i esquitxagós. Aclariré el dubte de quin pot ser el motiu per a des- també que el caràcter escatològic de criure’l com a raïm negre. 865. Aquesta relació semàntica no condi- 867. També hi ha en occità pruno perdi- ciona, en absolut, l’equivalència agronòmica goun o perdigouno (perdigoulo en carcinès): entre ambdues classes, com sembla indicar la «sorte de prune violette», segons diu el TdF divergència de les descripcions respectives. (s. perdigouno i s. pruno). I encara trobem 866. També hi ha en català un raïm cama pruna perdigona en sard, documentada en el de perdiu. De fet, l’associació entre ocells i s. XVIII, sobre la qual llegeixo: «il frutto è mol- raïms és més freqüent que no pot semblar. Es- ti piccolo [...]. La buccia è di color violaceo mento, per ex., el cas francès, en què, per una nerastro» [ap. BOSCH, 606]. motivació cromàtica amb el plomatge, es co- 868. Encara que per una altra motivació, neixen un raisin merlot (< merle ‘merla’), un he trobat la mateixa denominació en una clas- raisin grolleau (‘cornella’) i un raisin corbeau se de blat de moro: el panís petador (a Ullde- (< CORVU ‘corb’), segons el DncF [p. 230]. cona, segons el DCVB, s. panís). Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 272
272 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
la tria lèxica (petador és una subs- Tortosa) [DCVB]; (Castellfollit de tantivació del verb petar [¨ pet]) Riubregós) [FARELL, 146]; (Alp, no té cap connotació pejorativa,869 Queralbs, Planoles, les Llosses, Ca- ja que sembla tractar-se d’un raïm mallera, Prats de Lluçanès, Santa de qualitat. Eulàlia de Riuprimer, Peracamps, Cardona, Llagostera, Balsareny, 204 picapoll m. o picapolla f. DOC.: (a. Moià, Tossa de Mar, Cànoves, Sant 1381-6) «picapol de Mallorque ros- Salvador de Guardiola, Sentmenat, set o dels clarets d’Avinyó» [EXIME- Sant Jaume Sesoliveres, Santa Maria NIS, 143]. | (s. XV) «De podar picapo- de Barberà, Cervelló, Sants [Barce- lla en cartes» [RAICH, 20]. | (Ross., lona], la Febró, Sant Pere de Ribes, 1785) «picapolla negra [...] picapolla Cambrils, Isona, Àger, Peralta de la grisa» [MARCÉ, 25]. | (Baix Llobre- Sal, Cubells, Agramunt, Linyola) gat, 1797) «Picapolls blancs [...]. Pi- [ALDC]; (Santa Coloma de Far- capolls negres» [NAVARRO, 13]. | (a. ners, Artés, Esparreguera, Alella, 1803) «Picapoll» [DBel]. | (men., Creixell de Mar, Sarral, Vilves, el c. 1830) «picapòll» [DFeb]. | (Ross., Campell, Riudoms, Corbera d’E- 1827) «picapulla» [CAVOLEAU, 263].870 bre) [FAVÀ]. | picapoll blanc, pi - | (a. 1871) «picapoll petit [...] picapo- capoll negre (Porrera) [FAVÀ]. | lla blanca. Picapolla negra» [RevSI, pi capoll de gra petit (Cubells) XX, 264 i 297]. | (Reus, 1875) «per [ALDC]. | picapoll romà (Castell assí ’l moscatell, per allà la fosca gar- del Mas [Esparreguera]) [DAg]. | nacha, lo verdós picapoll, la blanca picapolla (Empordà, Igualada) malvasia» [ap. DECat, VI, 526]. | [DCVB]; (Alt Empordà) [PUIG, 24]; (Lleida, Tarragona; 1878) «picapoll» (Maçanet de Cabrenys, Llançà, [Estud., 86-87]. | (Barcelona, 1890) Bassegoda, Oix, Lladó, Roses, Be- «Picapoll. Rahím de bastant apreci gur, Cruïlles, Palamós) [ALDC]; pera taula» [ROIG, 35]. (Vilajuïga, Calonge de Mar, la Gra- 871 À. DIAL.: picapoll (Llitera) nada) [FAVÀ]. | picapulla (Ross., [COLL, 39*]; (Berga, pla de Bages, Vallespir) [DCVB]; (Parestortes, Cardona, Solsona, Penedès, Camp Cotlliure) [FAVÀ].872 de Tarragona, Gandesa, Calaceit, DESCR.: picapoll «uvas blancas, sabrosas» [NAVARRO, 13]; «especie 869. Tampoc no té cap connotació negati- de rahim blanch e primerench, de va, en tot cas irònica, el cagat mallorquí, enca- pellofa mòlt prima, mòlt gustós y ra que en aquell cas la motivació sigui una al- suáu al paladar. També n’hi ha de tra (cf. cagat). negre» [DLab]; «uvas abundantes y 870. ODART, uns quants anys després, trac- sabrosas, con las cuales se obtienen ta de reflectir el so ioditzant /j/: «se prononce vinos blancos y muy apreciados» Picapouya dans le Roussillon» [p. 99]. L’ALDC [BCas, 25]; «rahím de bastant apre- també ha recollit aquesta articulació semivocàli- ca a Santa Eulàlia de Riuprimer [-'poj]. 871. Sorprèn que el TrL de Griera, amb 872. Segons explica Veny: «En el català tanta informació sobre la vinya, no doni cap del Rosselló, en canvi, fou la o tancada del àrea dialectal d’un raïm ben estès i conegudís- llatvg. i del primitiu català la que es va tancar sim com és el picapoll. un grau més passant a u» [Parlars, 41]. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 273
LÈXIC 273
picapoll picapolla
verdiell verdil (et) vedriell
FIGURA 17. Mapa del picapoll. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 274
274 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
ci com á rahím de postres. Rahím vin en est plus capiteux» [ROUFFIA, mitjá, molt fluix. Fruyt petit, oblon- 131]. | picapulla «cep de raïms pe- go, verdós y dols» [ROIG, 35]; «cep tits i apinyats. Gra blanc, allargat que dóna un raïm de gra petit i de i mitjancer. Dolç per a menjar» color roig o blanc» [DAg]; «varietat [FAVÀ]. de raïm blanc de gra petit i molt ETIM.: Segons el TLF [XIII, p. gustós» [DFa]; «raïm poc recoma- 324]: «De l’anc. occitan piquapol e nat per a vi, però bo per a penjar i att. déb. XVI s. Cf. picopoul de MIS- menjar-se d’hivern» [DCVB, s. raïm]; TRAL, peut être dér. de piquar ‘pi- «varietat de raïm blanc o negre de quer’.» | Malgrat la gran diversitat pellofa molt prima i molt saborós» de paral·lelismes occitans, cal recor- [DIEC];873 «cep de raïms bons per a dar que les variants catalanes de pi- menjar i per a guardar. Fan també capoll són de documentació bastant un vi blanc i fluix, però molt fi. Gra més antiga.874 També cal remarcar- llargarut, petit i blanc, amb la pell ne l’origen septentrional. Així, l’ex- tendra» [FAVÀ]. | picapoll blanc pansió de l’ampelònim s’ha limitat «varietat de raïm blanc» [GCat, 25]. al cat. central i al nord-occidental, | picapoll negre «cépage de grains ser - sense aparèixer, per ex., en el cat. in- rés, légèrement ovalaires; grains sular.875 | En realitat, l’element més d’u ne saveur peu sucrée, à peau difícil del compost no és el primer. fine. Ils donnent un vin de qualité» El gruix de variants romàniques [RENDU, I, 3r]; «variedad de vid vas- d’aquest primer element (pic-/pica-/ ta» [BCas, 26]; «se cultivava pro- pico-) poden relacionar-se, amb duint molt y bó pera taula» [ROIG, aparent facilitat, amb les formes 37]. | picapoll romà «espècie de respectives del verb picar o amb al- raïm» [DAg]. | picapolla «vin foi- guna derivació postverbal. Coromi- ble, et ce raisin ne mûrit pas si-tôt» nes diu sobre això: «hay en catalán [MARCÉ, 25]; «raisin noir. Grain un pic ‘mancha minúscula en la piel de peu ovale, juteuse, peau fine, bonne las personas’ [...] nos conduce inevi- à manger. Grappe allongée. Cep tablemente hacia el verbo picar ‘he- robuste [...]. Ce raisin produit un rir, morder o agujerear levemente très-bon vin, d’une belle couleur» (un alfiler, un insecto, un pez, un [ROUFFIA, 130-131]; «raïm picapoll» ave, etc.)’, ‘dejar una pequeña señal [DCVB]; «cep primerenc poc pro- sobre la piel’. Parece bastante pro- ductiu, de raïms mitjancers i escla- bable que estemos frente a un radi- rissats. Gra ros, mitjà i allargat. De cal onomatopéyico (y en parte ex- pell cruixent, amb gust dolç i sucrat, és bo per a menjar. Fa un vi blanc 874. A finals del s. XIV, hi ha la grafia mas- excel·lent» [FAVÀ]. | picapolla grisa «grain grisâtre. Ce raisin a les mê- culina picapol i, en el XV, el femení picapolla. 875. S’entén que, encara que la classe de mes qualités que son congénère; le raïm existeixi a Mallorca com a tal, no ha estat mai anomenada així; ni tan sols en el s. XIV. En 873. Observeu que en aquest cas el DIEC aquell cas, Eiximenis (v. supra), tot i esmentar no copia la definició del DFa, sinó que en tria el picapol de Mallorque, fa servir un geosinò- una de precedent: la del DLab. nim gironí. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 275
LÈXIC 275
presivo), que hubo de tener en el [DdeF] (colhom de galo en el gallec románico antiguo una forma vaci- [SARMIENTO, 472]), coração-de-galo lante entre *PI-CARE, *PICCARE y *PI-C - [NDCLP] i l’evident uva-de-galo CARE, de donde la alternativa entre [DdeF]. En espanyol encara n’hi ha el catalán pig-, el cast. pec- y el in- més: botón de gallo [ROJAS, 225] ternacional pic-, común a muchísi- (huevo de gallo en castellà [ABELA, mos idiomas» [DECH, IV, 449]. | 320]), el corazón de gallo andalús En canvi, no resulta tan fàcil expli- [COMENGE, 222] i uns altres de més car la motivació del segon element, explícits, com gallo i gallera [ABELA, tot i que no hi ha dubte que totes les 319]. Igualment, en italià trobo des variants romàniques provenen del de cogioni de galo (vovi de galo en ll. PULLUS ‘pollastre’. | Les claus per el venecià [DEI, 3968]) o el buttuna a entendre aquest ampelònim les di gaddu sicilià [CUPANI, 233] fins a trobo, un cop més, en la vastíssima gallétto/-a [DEI, GDLI] o sperone obra de Coromines.876 Llegeixo al di gallo [BALDANI, 41]. També hi ha DECat [VI, p. 649]: «A diferència l’occ. pèd-de-gau [TdF], testicule di de les altres llengües romàniques, el gau [DPF, s. rasin] i el més obvi ga - descendent del ll. PULLUS ha pres en lhet del llenguadocià [TdF, s. galet]. llenguadocià i gascó el significat de I, finalment, en francès hi ha coq ‘gall’, cosa que ja apareix en textos [ODART, 106], quille de coq [ODART, dels Ss. XIII i XIV.877 [...]. Avui llgd. 237] i el rognon de coq [ap. DEI, poul, gascó poutch.» | Un cop arri- 3968]. | Així, doncs, si ajuntem les bem al gall, ja no tinc dubtes sobre dues parts del compost i relacionem l’encert etimològic: aquesta au deu el gall amb l’acció de picar (molt ser una de les preferides pels par- pròpia de l’animal, per cert), tindrem lants de tota la Romània a l’hora una mena de raïms amb la pellofa d’establir relacions semàntiques am - picada, com si haguessin estat ma- pelonímiques. M’entretindré a exem - cats.878 Naturalment, no es tracta plificar-ho: en català, trobo colló de d’una motivació aïllada, i trobo di- gall [TORRA, 481] (botó de gall en el versos ampelònims que fan referèn- valencià i senyal de gall en el balear cia a un raïm amb pics: puc esmen- [DCVB, s. raïm]), així com esperó tar la rata eivissenca o el pigotós de gall [DCVB, s. esperó] o pota de valencià.879 | En realitat, picar, si no gall [DAg, s. pota]. També en por- fos pel segon terme del compost, tuguès hi puc afegir colhão-de-galo permetria una segona interpreta- ció:880 es podria suposar que es trac- 876. Tot i això, ell no acaba de veure clara l’etimologia del mot en qüestió i es limita a di- vagar sobre la «formació imperativa pica poll! 878. No és d’estranyar que diverses des- (metafòricament dit al qui corre per la vinya cripcions del picapoll en destaquin una pellofa picotejant-hi, igual que un pollet o gallina, ací molt fina: això devia facilitar un aspecte picat. i allà...)» [DECat, VI, 526]. 879. I no cal que siguin catalans. També 877. I, d’aquests segles, transcriu precisa- hi ha, per ex., el petit piquat de la Corrèze ment una grafia occitana pol (coincident amb francesa [ODART, 277]. la de la primera documentació romànica, el 880. I una tercera interpretació encara, compost català de finals del XIV: picapol). tot relacionant el catalanooccità pic(o)- amb Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 276
276 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
ta d’una planta el vi de la qual es descripció i la traducció castellana i pica amb facilitat.881 | Plantejada l’e- llatina que dóna coincideixen amb timologia, queda per analitzar l’ex- les del DBel, diccionari que sembla pansió romànica de l’ampelònim. conèixer i copiar.884 En principi, vistes la morfologia i SIN.: V. verdiell; cf. moreu; cf. plan- l’extensió dialectal, suposo que l’o- ta valenciana; cf. sumoll. rigen deu ser occità, encara que l’an - P. ROMÀN. ◊ ESP.: picapol «(Abie- tigor documental del cat. septen- go) Variedad de uva negra» [DAn]. trional també permeti pensar en ◊ FR.: picpoul «Cépage à raisins un manlleu a la inversa. Així, doncs, noirs blancs ou roses, pour les bons no és gens estranya la presència vins» [TLF, XIII, 323]. | piquant d’un picapol al Somontano ara- Paul «(a. 1667) Raisin blanc, fort gonès, però sí que em sorprèn l’èxit doux, dont le grain est gros, très- d’aquest ampelònim a les allunya- long & en pointe des deux costez» des terres portugueses: pica(p)olho, [ap. DncF, 292]; «(Basses-Alpes, pical-polho, pical(poio), picao-pollo, 1835) Variété à grains blancs ou do- etc.882 | Per acabar, vull fer una con- rés, ovales» [ap. DPF, s. rasin]. | pi- sideració lexicogràfica que consi - quepoul «(Lot-et-Garonne, 1835) dero interessant per algun malentès Variété à grains blancs ou dorés, que ha provocat posteriorment. ovales | (Nîmes) Raisin noir hâtif, L’inèdit DFeb és l’única font que grains très-petits, ronds peu serrés» situa a les Balears el picapoll, d’altra [ap. DPF, s. rasin]; «(a. 1871) Vin banda molt usual en tot el cat. cen- fait avec le cépage dit piquepoul» tral i també conegut en el cat. nord- [DLF]; «vin blanc» [TLF, XIII, occidental. No estic gens segur que 324]; «Cépage moyennement pro- sigui un raïm autòcton883 perquè la ductif, à grosses grappes compactes, à grains moyens, ellipsoïdes, d’un noir bleuté, ou gris, ou blancs, à l’espanyol pico ‘bec’. Semànticament, la peau mince et à pulpe juteuse» [ap. presència del poll hi ajudaria força, però Co- DncF, 290]. | pique-poul gris romines ha demostrat sòlidament que aques- «(Narbonne, Hérault; 1827) Plants ta accepció de pico és exclusivament hispàni- ca [DECH, IV, 525]. qui produisent les meilleurs vins 881. En el llatí clàssic, Plini el Vell ja par- rouges» [CAVOLEAU, 364]; «variété à lava d’una vitis «picatam appellavimus [...] grains gris ou roses» [DPF, s. rasin]; iam inventa vitis per se in vino picem resi- «(a. 1818) ne pas recherché pour la piens» [ap. ANDRÉ, 145]. table, mais il donne une grande 882. El préstec catalanooccità, suposant que l’ampelònim no formés ja part del llatí vulgar, hauria de ser antic per força. A més sió que hi va voler reunir mots de la seva illa de la destacable variació, el NDCLP (s. pical- [...]. Així mateix la preocupació de Febrer d’in- polho) el considera un mot antic. dicar mitjançant l’accentuació la síl·laba tònica 883. Així, doncs, poso en entredit algunes és un element preciós. Vet ací alguns articles de afirmacions sobre aquesta qüestió del Panor.: mostra: [...] “Picapòll”» [p. 175]. «Tot i que Febrer i Cardona tenia una cons- 884. De fet, en alguns altres ampelònims ciència clara de la unitat lingüística de les terres citats pel DFeb, com granatxa, també detecto catalanes, amb aquest repertori dóna la impres- aquesta mateixa transfusió lèxica. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 277
LÈXIC 277
quantité de vin» [ap. DncF, 292]. | nho) Variedade de uva preta» pique-poule «(a. 1600) Espece de [DdeF]. | pical «variedade de uva» raisin» [SERRES, 152]; «(Montélimar, [NDCLP]; «uva tinta. También lla- 1781; 1802) Sorte de raisin blanc à mada pical-poio» [POSADA, 252]. | petits grains» [ap. DncF, 292]. ◊ pical-polho «Ant. Casta de uva tin- LL. MED.: picapoll nigri «(Toulouse, ta» [NDCLP]. | picao-pollo «(Pon- 1384) [...] de vitibus» [ap. DncF, tevedra, 1885) Variedad de uva» 293]. ◊ OCC.: picapolle «(Vaucluse, [ABELA, 323]. | Cf. picaelpelo «(Ga- 1560) Cépage» [ap. DncF, 87]. | pi- lizia) Uvas tintas» [POSADA, 232].885 capoùt, piquepoùt «Vin blanc pro- duit ordinairement par le plant de 205 pigotós m. ANT. DOC.: (val., 1891) folle-blanche; on en a fait le mot «pigotós» [DMGa, 1954].886 français picpoul. En Gascogne, pi- DESCR.: pigotós «raïm» [DMGa, capoùt est devenu t. générique et 1954]. désigne le vin blanche ordinaire, de ETIM.: Adjectiu derivat de pigota consommation courante» [DBGM]. (un augmentatiu de piga),887 malal- | piccapoule, picquepole «(Vau - tia humana caracteritzada per les ta- cluse; 1507, 1548) bono plantu» [ap. ques a la pell. Amb sentit figurat, DncF, 291]. | «pico-poul, pico- doncs, el pigotós ha de ser una clas- pout (gascon), pique-pout, pique- se de raïm amb els grans picats, tal pouigt (béarnais) (a. 1886) Espèce com passa amb uns altres ampelò- de chasselas, variété de raisin blanc, nims, com, per ex., el clapat. v. abihano | Vin blanc sec et pétil - lant, v. blanqueto» [TdF, s. pico- 206 pixagós m. À. DIAL.: pixagós (la poul]. | pico-poul negre «(a. 1886) Llosa de la Plana) [ALDC]. Variété de raisin noir, hâtif, à grains DESCR.: pixagós «classe de raïm» petits, ronds et peu serrés» [TdF, s. [ALDC]. pico-poul]. | «pico-poulié, pico- pouliè (languedocien) (a. 1886) Cep qui porte le pico-poul» [TdF]. | 885. Curiosa homonimització que ha pico-poulo «(Dauphiné, 1886) Va- transformat poio ‘poll’ en pelo ‘pèl’, induïda segurament pel significat del verb picar. riété de raisin à grains allongés et 886. Literalment, el suplement del DMGa rougeâtres» [TdF]. | piquapol «(Tarn, escriu raím jaspejat o pigotós. És evident que 1525) Cépage» [ap. DncF, 291]. | pi- jaspejat ‘jaspiat’ (o sigui amb vetes, com de quepoulh «(Carcassone, 1619) Cé- jaspi) és un mot menys popular que pigotós i page» [ap. DncF, 291]. | piquepout clarament castellanitzat. «(Gers, 1827) Plant des vins blancs | 887. Del mateix mot piga deriven també, (Landes, 1827) Vin détestable» probablement per idèntica motivació, alber- coc pigós (d’Alcoi, segons el DCVB, s. albercoc) [CAVOLEAU, 107 i 163]; «(Arma - gnac, 1784) Le vin n’est pas bon, i fesol pigall (del Pallars, segons el DCVB, s. fesol). Fins i tot el DCVB (s. pigallat) parla mais il rend beaucoup plus d’eau d’un raïm pigallat, «el que té els grans tacats, de vie et de meilleure qualité que que tenen trossos blancs i trossos negres (Em- tout autre vin» [ap. DncF, 147]. ◊ pordà)»; però aquesta definició fa pensar més PORT.: pica-olho «(Minho) Casta de aviat en una característica genèrica que no pas uva» [DdeF]. | pica-polho «(Mi - en una varietat específica de raïm. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 278
278 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
ETIM.: Ampelònim local, compost de planta (l’Alcúdia de Carlet) per pixa i per gos.888 El primer terme [ALDC]. | planta (Mall.) [CERDÀ, té en valencià, segons el DCVB (s. 111]; (Reus) [DAg]; (val.) [DCVB]; pixa), el significat d’‘orina’.889 S’ha (Ciutadella, es Migjorn Gran, Maó, de tractar, doncs, d’un raïm sucós, de Marçà, Móra la Nova, l’Ametlla de baixa qualitat.890 L’associació amb el Mar, Aiguaviva de Bergantes, Fon- pixum del gos no deixa dubtes sobre deguilla, Vilamarxant, Torís, la la connotació semàntica negativa que Tor re de les Maçanes, Novelda) atorguen els parlants al raïm pixagós. [ALDC]; (Sant Lluís, Porreres, Mont-roig del Camp) [FAVÀ]. | plan - 207 planta f. o raïm de planta m. DOC.: ta blanca (Traiguera) [FAVÀ]. | (a. 1696) «Planta. Certa planta de planta negra (Gandesa) [DCVB, vinya» [JLac] | (Val., 1791) «Planta. s. planta]; (Casinos) [ALDC]; (la Planta negra» [JAVal, 26]. | (a. 1840) Pobla de Vallbona) [FAVÀ]. | plan- «planta» [DLab]. | (a. 1871) «Plan- teta (Montbrió del Camp) [FAVÀ]. teta» [RevSI, XX, 264]. | (val., 1891) DESCR.: de planta «raïm blanc i «planta blanca» [DMGa, s. planta]. roig» [TrL, s. raïm]; «cep de raïms | (Men., 1897) «planta blanca» [Die espessos per a fer vi. Gra negre, B., II, 342]. rodó i mitjancer» [FAVÀ]. | planta À. DIAL.: de planta (la Vall [Ciu- «racimo largo de grano gordo con tadella]) [BONET, 186]; (Castelló de el hollejo y carne firmes y de jugo la Plana, Benifairó de les Valls, Al- dulce. Esta uva por sí hace el vino fafar, la Fonteta de Sant Lluís [Val.], flojo: para comer es mejor» [JAVal, l’Alqueria de la Comtessa, Monte- 26]; «cert rahim blanc mòlt dols» sa, Pego, Muro del Comtat, Tàrbe- [DLab]; «clase de uva de postres» na, Altea) [ALDC]; (Jesús Pobre, [DMGa]; «cep que fa el raïm blanc i Polop) [FAVÀ]. | de planta vermella llarg i gra gros, que es conserva (mall.) [DCVB, s. raïm]. | la-planta molt temps» [DAg]; «ceps i llurs (la Llosa de la Plana, el Puig de raïms, dels quals n’hi ha de blancs i Santa Maria) [ALDC].891 | negre de negres (ambdós molt bons) i al- tres de verdalencs, no tan saboro- 888. Potser també es pot tractar d’un ad- sos» [DCVB]; «raïm gros, blanc, jectiu derivat del verb pixar (semblant al llei- bo; madura pel setembre» [DCVB, datà pixarrós [DCVB]), amb un sentit equiva- s. raïm]; «varietat de raïm blanc lent a ‘esquitxar’. 889. Sobre la relació entre els gossos i els raïms, v. l’etim. de esquitxagós, on defenso aquesta possibilitat en vista dels dubtes del ta, la parra o parreta, la americana [...]» DECat. [p. 138]. Pel que fa a planta, no es pot genera- 890. Cf. DCVB (s. pixarella): «Vi o licor litzar com a sinònim de (planta) americana, ja aigualit, de poca fortalesa»; i DCVB (s. pi - que la trobo documentada molt abans que xar riques): «Vi de classe inferior, obtingut mu - s’usessin plantes i peus americans en la lluita llant i premsant la brisa que no ha estat molt fil·loxèrica del s. XIX. Però crec que alguna de comprimida.» les variants valencianes de l’ALDC (sobretot 891. BRIZ dóna una llista completa de aquesta amb l’article aglutinat) pot tenir aques- sinònims: «El borde, también llamado la plan- ta darrera significació. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 279
LÈXIC 279
(de) planta
esquitxagós
moràvia
FIGURA 18. Mapa de la planta. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 280
280 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
molt dolç» [DIEC];892 «Cep de formes diferenciades de plantació:894 pàmpols grossos. Raïms apinyats i l’una basada en l’empelt d’una agulla molt grossos, que carreguen força. ‘brot tendre’ sobre un peu bord Gra blanc-rosat, gros i llargarut, de americà, i l’altra feta directament pell forta. Varietat dolça de taula | mitjançant un plançó. Alguna varie- Cep primerenc de raïms esparsos. tat, doncs, amb la qual convé més Gra blanc i rodó; no gens bo per a aquesta plantació minoritària ha aca- menjar. S’usa exclusivament per a fer bat rebent el nom concret de planta. un vi abundós, sense gaire grau Un cop la planta esdevé un cep adult alcohòlic» [FAVÀ]. | planta blanca i diferenciat,895 fàcilment pot rebre «clase de uva de postres superior» epítets cromàtics com blanca, ne- [DMGa, s. planta]; «cep de raïms gra, vermella, etc. primerencs i molt esparsos, usats SIN.: Uns informants de Mont- per a fer vi. Gra blanc, rodó i gros, roig del Camp m’asseguren que la amb la pell forta» [FAVÀ]. | planta planta és anomenada en uns altres negra «racimo algo largo con el pobles esquitxagós. Certament a grano redondo, de carne dulce con Riudoms, poble també del Baix el hollejo un poco tierno: por sí no Camp situat a tan sols deu kilòme- hace buen vino» [JAVal, 26]; «clase de tres, coneixen el segon però no pas uva de postres superior» [DMGa, la primera (v. esquitxagós). | De tota s. planta]; «varietat de raïms negres, manera, sobre el mapa, existeixen grossos i molt durs» [DCVB, s. plan- d’aquest ampelònim tres àrees ge- ta]; «cep de raïms grossos i espar- ogràficament prou allunyades: la sos, per a fer vi. Gra negre i gros» primera, centrada entre el Baix Camp [FAVÀ]. | planteta «cep que dóna un i la Ribera d’Ebre; la segona que raïm de gra petit, blanc i punxegut» afecta l’illa de Menorca i una petita [DAg]. porció de Mallorca; i la tercera que ETIM.: Del ll. PLANTA ‘plançó o es- s’estén amb profusió al centre i al taca per plantar’ i ‘soca o cama d’un sud del País Valencià. No dubto vegetal’ [DECat, VI, 588]. A causa que la sinonímia proposada és vàli- d’aquesta segona accepció, el cat. da sobretot per al Camp de Tarra- planta ha pogut esdevenir un sinò- gona i per a l’Ebre, però no necessà- nim de qualsevol soca, també d’un cep de vinya.893 De tota manera, la 894. Uns altres casos d’ampelònims moti- raó per la qual aquesta planta genèri- vats per la manera de plantar poden ser la bro- ca ha acabat esdevenint un ampelò- cada o el barbal. nim específic té a veure amb el fet 895. Els estadis de creixement del cep que la vinya permet almenys dues aporten noms diversos segons el moment del cicle vital. Com ha descrit exhaustivament BRIZ [p. 200]: «antes de ser cepa han de pasar 892. Informació calcada de la del DFa i cuatro o cinco años por lo general; no es cepa extreta, en últim terme, del DLab. hasta que no tiene sus pulgares y antes de ser- 893. Aquesta equivalència la puc il·lustrar lo, como ya veíamos en apartados anteriores, el 1696 per al cat. planta, traduït al llatí com a es parra, borde, planta, barbudo, injerto [...]. VITIS ‘cep’: «Planta moscatell. Apiana vitis» Todas estas voces significan distintos estados [JLac, s. planta]. del ciclo vital de la vid». Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 281
LÈXIC 281
riament per a la resta dels territoris. P. ROMÀN. ◊ ESP.: planta «uva La raó és que, malgrat que l’ano - apta para verdeo, vinificación de vi- menin igual, no estic segur que es nos blancos y fabricación de pasas» tracti sempre de la mateixa varietat, [COMENGE, 92]; «(Requena) Uva de donat el caràcter tan genèric del color blanco amarillo, granos pe- mot,896 sobretot tenint en compte queños y con azúcar» [BRIZ, 211]. | definicions com la meva o la del planta negra «(Villar del Arzobis- DMGa (s. planta): «clase de uva de po) Especie de uva» [LLATAS, II, postres, de la que conocemos la 126]. ◊ FR.: pied noire «(a. 1859) blanca y la negra, ambas superiores, Cépage pour les vins noirs» [ODART, y la tardana y la verdalenca, de in- 237]. | Cf. plantier «(Chaponost, ferior calidad».897 | Tanmateix, no Taluyers, Millery) Jeune vigne nou- veig gens clara l’equivalència, reco- vellement plantée» [SALMON, 168]. llida per l’ALDC a Aiguaviva de ◊ SARD: prànta «o galòppo. (Iglesias, Bergantes, entre planta i morastel 1889) Vite grappolona» [CARA, 90]. (v. monastrell). | A part de la planta (o planta blanca), n’hi ha una altra 208 planta americana f. o americà m. de negra. Segons LLATAS [II, p. 126]: À. DIAL.: americà (es Migjorn Gran) «la planta negra, llamada, en alguno [ALDC]; (Sant Lluís) [FAVÀ]. | pueblos comarcanos [dels Serrans], americana (Bellmunt de Mesquí) moravia». | En principi, encara que [RAFEL, 309]. | plant americà les descripcions respectives no si- (Ross.) [ap. DCVB, s. plant]; (Sant guin del tot coincidents, puc donar Cebrià de Rosselló) [ALDC].898 per bona aquesta geosinonímia per- DESCR.: americà «cep de raïms què d’aquest autor n’he pogut certi- bords. Sols val per a empeltar, grà- ficar en uns altres casos el rigor de cies a la seva resistència fil·loxèrica» les sinonímies. | Cf. planta nova. [FAVÀ]. | americana «vinya borda, per empeltar varietats» [RAFEL, 309]. | planta americana «varietat 896. A Castalla, per ex., el raïm de planta de ceps que resisteixen la fil·loxera» no és una varietat concreta, sinó el conjunt de [DCVB, s. planta]. raïms de taula, de plaça. Generalment no són gaires, fins al punt que en un moment donat ETIM.: Clara referència a l’origen el mateix informant m’arriba a fer sinònims ultramarí d’aquest cep, importat d’A - raïm de planta i valencí, ja que aquest darrer mèrica per a aturar els estralls de és la varietat principal de taula del terme. Ai - la fil·loxera. No es tracta, però, d’u- xí, doncs, l’aparició d’aquest ampelònim a na varietat vinífera, sinó d’una vi - l’ALDC en localitats ben pocs vitícoles (Cas- nya silvestre, importada exclusiva- telló de la Plana, València, Alfafar o l’Alqueria ment com a portaempelts (cf. infra: de la Comtessa) pot interpretar-se senzilla- p. romàn.). | Ho il·lustraré amb un ment com el nom del raïm de taula de consum parell d’exemples. Primer, un calen- més comú en cadascuna d’aquestes localitats valencianes. 897. L’existència d’aquestes subvarietats 898. Segons el DCVB (s. plant), aquesta explicaria per què JAVal [p. 26], el 1791, feia primera part del compost és un sinònim rosse- planta un sinònim de blanca i esmentava, en llonès de planter, per influència del fr. plant canvi, una diferenciada planta negra. ‘plançó’. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 282
282 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
dari de penetració a la Cat. Nord i al ropea) [...]. A finales de 1905 se dic- Principat: «Des de l’aparició de la taba una disposición prohibiendo el fil·loxera a Narbona (1867), Joan tráfico de productos de la vid (sar- Miret i l’Institut Català de Sant Isi- mientos, uvas, orujos, etc.) desde dre intentaren fixar una línia de de- los términos afectados al resto, al fensa (destruint les vinyes) entre el tiempo que se ordenaba quemar in Rosselló i l’Empordà, i, en declarar- situ las cepas filoxeradas [...]. En se a Prada (Conflent), el 1878, hom 1906, considerando que ya era im- sol·licità mesures amb caràcter posible detener la plaga, se autori- d’urgència [...]; mentrestant, el fo- zaba la creación de viveros de vides cus s’anava estenent per tot el Con- americanas, prohibidos hasta en- flent, el Rosselló i el Vallespir (i tonces [...]. Tomando como refe- també a Portugal i a Màlaga). El rencia la extensión del viñedo va- 1879 aparegué a Sant Quirze de Co- lenciano en 1902 y en 1922, lera (Alt Empordà) [...]. [El 1880] momentos en que respectivamente havia envaït ja tot l’Empordà i la éste alcanzó su máxima y su míni- Garrotxa [...] i la plaga s’estengué ma magnitud, la pérdida global su- per tota la Selva. El 1883 travessà la frida durante la plaga filoxérica Tordera i penetrà al Vallès i al Ma- había sido de 105.276 Ha, equiva- resme [...]. El 1886 aparegué la fil·lo- lentes al 40,5 % de la superficie de xera a Sant Andreu de Palomar, i el 1902» [Guía, 84 i 87]. 1887 al Penedès, i aviat s’estengué SIN.: PUIG ha escrit: «el bord, por- per Anoia; el 1890 fou localitzada a taempelt o peu americà, més cor - Vilafranca del Penedès i a la riba del rent a la comarca [Alt Empordà], Gaià [...]; el 1891 es manifestà a Tar - sobretot a les vinyes velles, és l’ano- ragona i a Mallorca (Llucmajor), el menat Rupestris de Lot —més d’un 1892 al Bages, el 1893 a la Conca de en diu Rupestric— [...] és caracte- Barberà i el Priorat, el 1899 a la Ri- rístic sobretot per la seva rusticitat i bera d’Ebre, les Garrigues i a Terra resistència» [p. 22]. Localment al- Alta, el 1900 a l’Urgell, la Segarra i menys, americà i rupèstic es poden el Pallars, i tot Catalunya, doncs, considerar sinònims. restava delmada» [GEC, s. fil·loxe- P. ROMÀN. ◊ ESP.: americana ra]. Segon, unes dades històriques «vid que procede de América y se sobre la seva propagació al País Va- usa principalmente como patrón» lencià: «Los primeros focos filoxé- [DHLE]; «(Olite) Variedad de vid ricos fueron detectados en los ex- silvestre, originaria de América, que tremos meridional y septentrional. se cultiva en España para usarla En 1900 [...] en las comarcas centra- como injerto» [ECHAIDE, 155]. ◊ IT.: les la filoxera hizo su aparición en üga americana «(Svizzera italiana) 1905 como consecuencia de la difu- [...] con la quale si fa el vin mericán sión de la planta americana. La o vin de mericana o mericanell. La planta americana no era atacada por vite che dà quest’uva è il produttore la filoxera, pero podía llevar consigo diretto Isabella, di origine america- el dañino germen que luego trans- na» [VSvi] | uga mericana «(Calan- mitía a las plantas del país (vitis Eu- ca) Varietà di uva» [EGhi, 143]. ◊ Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 283
LÈXIC 283
OCC.: ameriquèn «(Médoc) Cépage das, oblongas, dulces, con el hollejo américain» [VIAUT, 73]. ◊ PORT.: grueso» [COMENGE, 85-86]; «Raïms americana «(Galizia) Uva tinta» de mida mitjana o petita, compac- [POSADA, 248]. ◊ SARD: bide ameri- tes; grans mitjans, rodons, de tona- cana «(logud.) Vitigno portainnes - litat verdosa. Varietat productiva, to resistente alla fillossera» [COSSU, base dels vins blancs» [SIMÓ, 279]. 256-257]. ETIM.: Coromines explica amb precisió les motivacions que porten 209 planta bona f. DOC.: (a. 1871) a anomenar borda una varietat ve- «Planta bona» [RevSI, XX, 264]. getal: «la [accepció translatícia] més À. DIAL.: planta bona (Reus) desenrotllada és la que ha conduït a [DAg]; (Camp de Tarragona) aplicar aqueix adjectiu a plantes en [DCVB, s. planta]. la denominació de les quals es per- DESCR.: planta bona «cep que cep una impropietat, o extensió im- dóna un raïm blanc de gra mitjà i precisa d’un altre nom, o bé que gust dolç» [DAg]. constitueixen varietats de propietats ETIM.: Ampelònim que fa referèn- inferiors en algun sentit» [DECat, cia a una planta (o cep) de bona II, 99]. | Cal anar amb compte a no qualitat. En general, la qualitat lligar l’aparició de la fil·loxera amb principal que pot tenir qualsevol l’origen de l’epítet bord. Efectiva- vinya és la producció de bon vi;899 i, ment, els empelts a què va obligar malgrat la migradesa de les descrip- aquesta malaltia van crear ceps ano- cions obtingudes, suposo que aques - menats bords en un primer estadi,900 ta n’és la característica destacada però això va ser un fenomen pun- (cf. planta fina). tual, desvinculat de l’existència més SIN.: V. planta de Pedralba. antiga de l’epítet bord per a anome- nar plantes inferiors o impròpies 210 planta borda f. À. DIAL.: planta (cf. bastard).901 borda (Castelló) [COMENGE, 85]; SIN.: V. messeguera. (Alcalà de Xivert) [ALDC]. | Cf. P. ROMÀN. ◊ SARD: Cf. burdu garnatxa borda (Peralta de la Sal) «grappolo serrato, con acini medio, [SISTAC, 267]. di color verde dorato, buccia con- DESCR.: garnatxa borda «classe sistente [...] la maturazione è tar - de raïm» [SISTAC, 267]. | planta bor- diva. Vitigno molto produttivo» da «cepa delgada. Racimo laxo, con [DEIDDA, 300]. el escobajo duro. Uvas blancodora-
900. PUIG [p. 22] explica que, «després de 899. Tradicionalment, l’aspecte més valo- la fil·loxera, els ceps de llei es van haver d’em- rat del vi ha estat la seva graduació alcohòlica, peltar sobre peus de vinya americana, anome- encara que també s’hagi tingut sempre molt en nats bords». El DECat [IX, p. 130] també in- compte la productivitat del cep. El raïm de forma que, per oposició al cep americà, a taula ocupa, en el fons, un lloc secundari (per Dénia (a. 1963) la anomenaven vinya vera la ex., quan demano noms de raïms als parlants, vella planta europea. sempre em diuen primer els de vi. Els de tau- 901. Ja el 1803, llegeixo al DBel (s. rahim la, de vegades, ni els consideren). bòrd): «Uva silvestre. Labrusca.» Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 284
284 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
211 planta d’en Gord f. DOC.: (Val., plantangol «classe de raïm» [VVV, 1791) «Engor ó Planta de Engor» 103].904 [JAVal, 26]. | (a. 1871) «Planta de ETIM.: Tenint en compte l’origen Angora. Planta de engorp [...]. Plan- valencià d’aquesta varietat, si hem ta de engorch» [RevSI, XX, 264 i de jutjar per l’actual àrea dialectal i 315]. | (a. 1877) «Planta engolp» [ap. per les referències històriques,905 su- VVV, 80]. | (val., 1891) «planta d’En poso que el terme planta d’en Gord Gort» [DMGa, s. raim]. | (Mall., té una motivació antroponímica. 1897) «Gorch» [Die B., I, 257].902 Deu fer referència al llinatge Gord À. DIAL.: gorg (Mall.) [DCVB].903 | (o Gort), ben conegut a València, planta (d’)en Gord (Marina) [CA- Alcoi, etc. (v. DCVB, s. gord, gor- BRERA, 60]; (Torís) [ALDC]; (Mont- da).906 | Desestimo, doncs, la possi- serrat d’Alcalà) [FAVÀ]. | planta den- bilitat que tingui a veure amb el gost (Dénia) [DAg]. verb engordir (o engordar).907 DESCR.: Engor, planta d’Engor SIN.: V. planta de Pedralba. «excelente uva blanca robisca, de P. ROMÀN. ◊ ESP.: engor basta, hollejo tierno, con el zumo dulce, y engor fina «(Cuenca, 1885) Varie- su racimo es largo, claro y grande. dades de uva» [ABELA, 318].908 Esta uva es buena para comer y col- gar: su vino por sí es flojo» [JAVal, 212 planta de la reina f. DOC.: (Val., 26-27]. | gorg «raïms negres apre- 1791) «Planta de la Reyna» [JAVal, ciats per a la taula» [Die B., I, 257]; 31]. | (l’Alguer, 1823) «Raim de la «varietat de raïm que es fa gros, de Reina» [ap. BOSCH, 620]. color verdós-rogenc, i de pell pri- À. DIAL.: planta-i-rei (Novelda) ma» [DCVB]. | planta Angort «va- [ALDC]. rietat blanca. Raïms grossos, clarets; grans esfèrics, grossos, de color 904. Forma aglutinada que pot ser una groc-verdós, pell fina. Cep molt vi- simple transcripció defectuosa, vista la manca gorós de rendiment alt; d’ell s’obte- de rigor que caracteritza aquest vocabulari vi- nen vins de bona graduació alcohò- tivinícola de Griera. 905. Segons CABRERA [p. 60]: «El raïm lica» [SIMÓ, 280]. | planta d’en comú de pansa, que s’anomenava planta d’en- Gord «variedad de uvas» [DMGa, gord [a la Marina], era famosa per la seua qua- s. raim]; «cep de raïms apinyats per litat, en el segle XV.» a fer vi. Gra rodó i mitjancer» 906. El manteniment de l’arcaic article [FAVÀ]. | planta dengost «raïm de personal en reforça aquesta hipòtesi antropo- què fan les panses» [DAg]. | Cf. nímica. 907. El DECat [IV, p. 566] ja recull en- 902. La traducció espanyola de Sureda es- gordir a Lledó (Matarranya), però només apli- criu «Planta y gorch». Es tracta d’una confu- cat com a geosinònim d’‘engreixar animals’. sió perquè l’original alemany escriu «Planta Jo també sento a la dita comarca parlar, per und Gorch». La conjunció en alemany, doncs, ex., dels «gorrinos d’engord», però veig molt no pot formar cap compost català, tal com improbable qualsevol relació entre aquest ter- sembla interpretar el traductor. me alimentari i una planta. 903. Variant mallorquina que ha perdut 908. Préstec castellà del valencià: cat. l’article personal en. Paral·lelament també ha planta d’en Gord Æ esp. planta de Engor(d) > sofert una assimilació velar (g-t > g-k). (planta de) Engor. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 285
LÈXIC 285
DESCR.: planta de la reina «uva menat també reina a diverses locali- exquisita de un dulce muy subido, tats. Aquesta sinonímia és bastant pero su vid dá poco fruto: su grano improbable (sempre, és clar, que es grueso. Con el racimo grande y considerem reina una reducció de ralo de granos, su hollejo es tierno planta de la reina). Tant JAVal [p. que pronto se pudre, y por eso es 31] com BOSCH [p. 620] parlen res- mejor para parra que para cepa baja. pectivament (i diferenciadament) de Esta uva tarda en madurar, y solo es la planta de la reina o raïm de la rei- buena para comer» [JAVal, 31]. | na, i del monastrell o morastrell.911 raïm de la reina «uve bianche» [ap. P. ROMÀN. ◊ ESP.: planta de rey BOSCH, 619-620]. «(Somontín, 1807) Uva» [ROJAS, ETIM.: Ampelònim que fa referèn- 252]. | uva de rey «(Tarifa, Algeci- cia a la producció d’un fruit de qua- ras; 1807) Racimos ralos; uvas muy litat (cf. imperial). Aquesta associa - grandes, casi aovadas, blancas, algo ció amb la reialesa tampoc no duras» [ROJAS, 130 i 248]; «(Sanlú- amaga una certa ironia, ja que es car, 1814) Variedad de vid» [ap. tracta, segons la descripció, d’un COMENGE, 223]; «(León) Clase de raïm exquisit però poc productiu i uva blanca» [ARIAS, 128]. | uva delicat. Una planta així sols convin- de reyna «(Puebla de Don Fadrique, dria a productors sobrats de recur- 1807) Uvas rojas» [ROJAS, 248]. | sos a qui no importés la baixa pro- uva-rey «(Moguer) Uva» [ROLDÁN, ducció.909 | Aquesta motivació 138]. ◊ FR.: plan du roy «(Yonne, apareix a bona part de la Romània. 1784) Plan de bois rouge» [ap. Trobo paral·lelismes ampelonímics, DncF, 296]. | plant de roi «(Yonne, en què la figura de la reina alterna 1827) Plant de vin rouge» [CAVO- amb la del rei, en el fr. (plant de roi), LEAU, 340]. ◊ PORT.: uva-de-rei «(tra - en l’esp. (planta de rey, uva-rey, montano) Casta de uva» [DdeF]. | uva de reyna) i en el port. (uva-rei, uva-rei «variedade de uva, o mes- branca da reina).910 mo que moirisco» [DdeF]. | Cf. SIN.: Segons l’ampelògraf MARCI- branca da reina «(Galicia) Uvas LLA [p. 104], el monastrell era ano- blancas» [DEGC, s. uvas].
909. I, en aquest cas, la reina simbolitza el 213 planta de Pedralba f. À. DIAL.: plan- grau més alt de gust selecte i de despreocupa- ta de Pedralba (Casinos) [ALDC]; ció econòmica. (Llíria) [FAVÀ]. 910. I no sols aplicada al raïm. En català DESCR.: planta de Pedralba «va- hi ha també la llima de la reina (a Gandia, se- rietat blanca. Raïms grossos, clarets; gons el DCVB, s. llima), la figa de rei (a Mas- grans esfèrics, grossos, de color salcoreig, segons el DCVB, s. figa), la pruna groc-verdós, pell fina i molla blane- de la reina (a Mall., segons el DCVB, s. pru- ta. Cep molt vigorós de rendiment na), el pebre de la reina (a Manacor, segons el DCVB, s. pebre), la taronja de la reina (segons el DCVB, s. taronja) i, sobretot, la pera de la 911. També a Novelda, els informants de reina (a Castelló, València, Sueca, Cullera, l’ALDC diferencien planta (de) rei de ros, un Xàtiva, Gandia, Pego i Sanet: «petitona i molt dels sinònims més indiscutibles de monastrell dolça», segons el DCVB, s. pera). (v. ros). Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 286
286 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
alt; d’ell s’obtenen vins de bona gra- DESCR.: planta del país «raïm més duació alcohòlica» [SIMÓ, 280]; «cep rodonet, molt més fi i més primerenc de raïms ben grossos, de maduració que la planta valenciana» [DCVB, s. primerenca. Gra blanc, gros i rodó. planta]. | planta del terreno «viñe- De carn tova i molt bo per a menjar; dos que conservan sus pies europeos també val per al vi» [FAVÀ]. sin haber podido ser destruidos por ETIM.: Piqueras ja ha donat a en- la enfermedad
LÈXIC 287
rouge du pays «(Valais) Cépage» 218 planta nostra f. À. DIAL.: planta [PAeb, 12]. ◊ PORT.: Cf. país «(Ga- nostra (Alcalà de Xivert) [ALDC]. lizia) Uva blanca» [POSADA, 251]. DESCR.: planta nostra «classe de raïm» [ALDC]. 216 planta fina f. À. DIAL.: de planta ETIM.: Ampelònim generat per l’o- fina (val.) [DCVB, s. raïm]. | plan - posició entre una varietat de planta ta fina (Alcalà de Xivert, Xàbia) pròpia, típica del lloc (cf. planta del [ALDC]. país), i unes altres de foranes. DESCR.: planta fina «cepa recia. P. ROMÀN. ◊ SARD: niedda nostra Uva de hollejo fino» [COMENGE, «uva da vino comune» [COSSU, 258]. 86]; «varietat blanca. Raïms gros- sos, clarets; grans esfèrics, grossos, 219 planta nova f. DOC.: (a. 1877) «Plan- de color groc-verdós, pell fina. Cep ta nova» [ap. VVV, 80]. | (val., 1891) molt vigorós de rendiment alt; d’ell «planta nòva» [DMGa, s. raim]. s’obtenen vins de bona graduació À. DIAL.: de planta nova (Xà - alcohòlica» [SIMÓ, 280]. tiva) [DCVB, s. raïm]; (Torís) ETIM.: Ampelònim que, pel que [ALDC]. | planta nova (Queralbs, veig en alguna descripció, no deu Sant Salvador de Guardiola, Caba- fer referència a cap delicadesa física nes de l’Arc, Fondeguilla, Casi - del cep, sinó a la finesa dels seus nos, Albalat de la Ribera, Simat de productes; molt especialment, dels Valldigna, Benigànim, Ontinyent, seus vins. Això permet relacionar la Xàbia) [ALDC]; (Torreblanca, planta fina amb els plants gentils de Llíria, Montserrat d’Alcalà, Jesús què parla l’ampelografia francesa. Pobre) [FAVÀ]. | planta novo (Aie- Cf. planta bona. lo de Rugat, l’Alforí) [FAVÀ].916 SIN.: V. planta de Pedralba. DESCR.: (de) planta nova «varie- P. ROMÀN. ◊ ESP.: fina «(Santan- dad de uvas» [DMGa, s. raim]; «va- der, 1885) Variedad de uva» [ABELA, rietat de raïm blanc, dur, de pell 318]. ◊ FR.: Cf. plants gentils «(Al- gruixudeta» [DCVB, s. planta]; «Ra - sace, 1327) Variétés de cépages. Vins ïms grossos, poc compactes, allar- légers et délicats» [ap. ODART, 250]. gats; els grans són grossos, rodons, ◊ PORT.: Cf. tinta-fina «(Alentejo) de color verd-blanc, pell molt gros- Casta de uva preta» [DdeF]. sa. Varietat per a la taula i per a fer vi. Cep d’alta producció. Fa vins mit - 217 planta forta f. À. DIAL.: planta forta janament alcohòlics» [SIMÓ, 280]; (Llorenç del Penedès) [SADURNÍ, 22]. «raïm tardà de taula i vinifica - DESCR.: planta forta «cep indíge- ció [...]. Gra blanc mitjà» [GVal, na de raïm negre» [SADURNÍ, 22]. 29-30]; «cep de raïms apinyats i ETIM.: Clara referència a un cep molt tardans. De sarments carregats robust, segurament molt resistent a que s’emparren. Gra blanc i gros. Val les malures de la vinya. El nom de planta forta també deu valer per als 916. Variant amb assimilació vocàlica raïms obtinguts, com he constatat ('o-a Æ 'o-o). Aquest novo, concretament, ja en uns altres casos similars: planta és documentat com a variant alacantina pel blanca (v. planta), planta nova, etc. DCVB (s. nova). Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 288
288 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
planta nova
planta tardana
coma
FIGURA 19. Mapa de la planta nova. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 289
LÈXIC 289
per a menjar i també per a fer vi, P. ROMÀN. ◊ PORT.: planta-nova però de poc grau alcohòlic» [FAVÀ]. «(Barriada) Variedade de videira | | planta novo «cep de raïms grossos Uva dessa videira» [DdeF]. i espessos. Raïm de taula i de vi. Gra gros i rodó, molt cruixent. N’hi ha 220 planta tardana f. DOC.: (val., 1569) de blanc i de rogenc, tots dos molt «Planta tardana» [LPal, 59v]. | (Val., tardans» [FAVÀ]. 1791) «Planta tardana» [JAVal, 26]. ETIM.: L’ampelònim planta nova À. DIAL.: planta tardana (Atzene- fa referència a un segona varietat de ta del Maestrat) [ALDC]; (les Use- planta (cf. planta), d’introducció res) [FAVÀ]. més recent. Lògicament, això pres- DESCR.: planta tardana «uvas tar- suposa l’existència d’una altra plan- danas» [LPal, 59v]; «redonda y de ta anterior,917 però no dóna gaires hollejo duro: no es buena para vino, pistes sobre quina va ser l’època d’in - aunque sí para agráz, siendo de las troducció.918 ultimas en madurar» [JAVal, 26]; SIN.: Més d’un ampelògraf s’ha «clase de uva de postres, de inferior referit als geosinònims de planta calidad» [DMGa, s. planta]; «raïms nova: «També se li diuen els noms grossos, poc compactes, allargats; de Tardana i Coma» [SIMÓ, 280]; els grans són grossos, rodons, de «sinònims: Tardana, Planta, Coma» color verd-blanc, pell molt grossa. [GVal, 29].919 | Efectivament, els Varietat per a la taula i per a fer vi. informants de Llíria m’expliquen Cep d’alta producció. Fa vins mitja- que la seva planta nova és anome- nament alcohòlics» [SIMÓ, 280]; nada coma a la localitat veïna de «raïm de parra» [ALDC]; «cep de Casinos.920 raïms molt grans i apinyats. Gra as- pre i de pell forta, poc bo per a men- 917. A Fondeguilla, per ex., els infor- jar i per a fer vi. Encara que molt mants de l’ALDC esmenten dues varietats: tardana, no acaba de madurar mai planta (la vella, per tant) i planta nova. prou» [FAVÀ]. 918. Curiosament, a bona part del País ETIM.: Referència clara a la madu- Valencià, la planta nova és avui en dia una espècie en decadència: «en épocas pretéritas se ració tardana dels fruits d’aquesta 921 empleó también para hacer pasas. Actualmen- planta. No hi falta tampoc la mo- te [a. 1986] se encuentra en franca regresión frente a los frutales y otras variedades de uva» [Guía, 119]. pers. No solament va mencionar vint-i-quatre 919. Descarto, d’entrada, la sinonímia en- ampelònims diferents (que probablement són tre planta nova i planta. Dues enquestes de massa varietats per a un sol municipi), sinó l’ALDC (Fondeguilla i Torís) i la meva de Je- que va arribar a esmentar ampelònims tan cul- sús Pobre recullen diferenciadament ambdues tistes com la regina vineti. varietats. 921. Encara que ho pugui semblar, aques- 920. No oblido que l’ALDC ha recollit a ta motivació no té res a veure amb la que ex- Casinos tots dos ampelònims, com si es trac- plica el raïm d’hivern (cf. raïm d’hivern). En el tés de varietats diferents. Però també tinc pre- cas present parlem dels fruits de la planta, sent que l’ALDC no demanava descripcions i mentre que en l’altre la motivació deu estar re- que en aquesta localitat potser devia trobar al- lacionada amb la llarga conservació dels raïms gun expert, coneixedor de geosinònims pro- un cop recollits. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 290
290 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
tivació ampelonímica contrària: cf. Vinaixa) [ALDC]; (Sarral, Esparre- primerenc. guera) [FAVÀ].923 SIN.: V. planta nova. DESCR.: planta valenciana «raïms P. ROMÀN. ◊ ESP.: tardana «(Al- de gra mitjancer, blanc, molt fi» cublas, Chelva, Chulilla y Gestal- [DCVB, s. planta]; «cep de raïms de gar) Variedad de uva de mesa» taula llargs. Gra gros i blanc, amb [LLATAS, II, 192]; «(Requena) Uva molt pinyol» [FAVÀ]. | valencià tardía de color blanco y granos «classe de cep | Raïm blanc de gra gruesos» [BRIZ, 211]; «raïm tardà de fort» [TrL]; «cep de raïms molt taula i vinificació. Penjoll gran, grossos. Gra blanc, mitjà i rodó, de llarg. Gra blanc mitjà» [GVal, 29- pell molt fina. Molt dolç per a men- 30];922 «su vino más bien flojo con- jar i per a fer bon vi» [FAVÀ]. | Cf. viene mezclarlo con tinto» [Guía, valenciana «cepa de uva pasa» 119]. | tardío «(La Rioja) Variedad [BCas, 25].924 negra» [VvR]. ◊ OCC.: tardarié, ETIM.: Clara referència a l’origen tardourié «(a. 1886) Variété de rai- valencià de la varietat.925 S’entén que sin blanc à grains petits, doux et els parlants del Principat no es refe- durs» [TdF, s. tardarié]. | tardarier reixen concretament a la capital, «(la Ciotat, 1715) Raisin de grains d’altra banda molt poc agrícola. La petits, jaunâtres, durs, de saveur referència és general per a anome- douce» [ap. DPF, s. rasin]. nar un cep del País Valencià.926 SIN.: La RevSI [XX, p. 310] fa la 221 planta valenciana f. o valencià planta valenciana de Reus un sinò- m. DOC.: (Cat., 1869) «valenciana» nim de picapoll. Ho veig difícil del [BCas, 25]. | (a. 1871) «Planta valen- moment que a Riudoms em des- ciana [...]. Valenciá. Valenciá negra. criuen diferenciadament ambdues Valenciá blanch» [RevSI, XX, 264 i 266]. 923. Gentilici masculí per associació amb À. DIAL.: planta de València (el el raïm en lloc de la planta. Així, a Sant Salva- Puig de Santa Maria) [ALDC]. | dor de Guardiola els informants de l’ALDC planta valenciana (Camp de Tarra- esmenten el segment complet: raïm valencià. gona, Tortosa) [TrL]; (Freginals) D’altra banda, a les localitats de Vacarisses i d’Esparreguera s’esdevé una síncope vocàlica [DCVB]; (Móra la Nova, Ulldeco- inicial: vlencià. na) [ALDC]; (Gandesa) [FAVÀ]. | 924. Aquesta definició sembla més pro- v(a)lencià (Olot, Martorell, l’Esplu- pera a la pansa valenciana que al raïm valencià ga de Francolí) [TrL]; (Sant Sal - (dono per suposat que no són la mateixa clas- vador de Guardiola, Vacarisses, se de raïm). 925. El gentilici valencià/-ana s’aplica 922. Aquesta monografia de la Generali- també a plantes de l’hort, com la ceba valen- tat Valenciana inclou la reducció sintagmà - ciana (segons el DCVB, s. ceba) o com la col tica tardana, però no en concreta l’àrea dia- valenciana (segons el DCVB, s. col). lectal. La resta de notícies sobre la tardana 926. L’excepció en aquest cas és la isolada provenen de comarques castellanòfones del planta de València de què parlen al Puig de País Valencià (la Plana d’Utiel i els Serrans). Santa Maria (Horta). Segurament aquí sí que No puc incloure-la, per tant, a l’àrea lingüís- es refereixen a la propera capital valenciana, tica catalana. d’on es devia importar la varietat. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 291
LÈXIC 291
varietats. Aquesta proposta també Veny justifica un origen toponímic faria impossible la sinonímia amb el originat a la vila de la Llosa del Bisbe: valencià de la Cat. central per la su- «llossa, llossano, -ero (< la Llosa del perposició freqüent amb picapoll (a Bisbe)» [Mots, 55]. | Hi afegiré que Sant Salvador de Guardiola, a Espar - encapçalo la meva entrada amb les reguera i a Sarral).927 formes toponímiques perquè, encara P. ROMÀN. ◊ ESP.: valenciano que estiguin aglutinades com planta- blanco «(Valladolid) Planta» [CO- la-llossa, són les més esteses, men - MENGE, 85]. ◊ PORT.: valenciana tre que les variants gentilícies són «(Galizia) Uva blanca» [POSADA, clarament foranes (v. la nota prece- 253]. dent). SIN.: Cf. macabeu. 222 planta-la-llossa o llossa f. À. DIAL.: llossa (la Codonyera, la Torre Veli- 223 plantamollet f. doc. (Cat., 1869) lla, Xiva de Morella) [ALDC].928 | «Plantamollet» [BCas, 26]. planta-la-llossa (Valljunquera, Bell- DESCR.: plantamollet «variedad munt de Mesquí) [ALDC]; (la So- de vid vasta» [BCas, 26]. rollera) [FAVÀ].929 | Cf. llossano ETIM.: En principi aquest planta- (Vall-de-roures) [ALDC].930 mollet sembla provenir del topònim 931 DESCR.: planta-la-llossa «cep de Mollet (Vallès Oriental). Aquesta raïms negres ben grossos. Gra molt hipòtesi recolza en el fet que un gros i allargat, sucós. Bo per a fer vi compost format per planta ‘plançó i per a menjar» [FAVÀ]. de vinya’ més el nom d’una població ETIM.: De manera força sintètica, no és cap fet aïllat. Ben al contrari, trobo diversos casos idèntics, sobre- 927. Certament, les descripcions que ob- tot en el cat. occidental: plantamula, tinc ni tan sols no permeten afirmar amb ro- planta-la-llossa, planta de Quesa, tunditat que el valencià i la planta valenciana etc. | Igualment, una àrea localitzada siguin la mateixa classe, malgrat la coincidèn- al voltant de Terrassa932 s’acobla bé cia motivacional i una certa continuïtat geo - amb un topònim vinculat al Vallès. gràfica. No crec, per tant, que calgui buscar- θ 928. Variant pronunciada llo[ ]a a la Co- ne uns altres orígens més incerts, donyera i a la Torre, com és propi d’aquells parlars fronterers del Matarranya occidental: com podria ser una relació amb cf. RAFEL, 55-65. l’ampelònim mollar (i els seus deri- 929. Variant aglutinada (¨ planta de la vats diminutius: mollí, mollaret, etc). Llossa). Aquesta supressió preposicional no és un cas aïllat: cf. plantamula; cf. plantamollet. 931. Unes estadístiques publicades l’any 930. Variant de morfologia clarament 1890 [ROIG, 75] encara atorgaven a Mollet el aragonesa (-ano) que apunta la seva possible segon lloc d’aquesta comarca pel que fa a la penetració a la Franja aragonesa des dels par- producció anual de vi: 6.740 hl. lars fronterers espanyols. A més, l’ALDC, a 932. De fet, la RevSI [XX, p. 260] situa un Valljunquera (a banda de planta-la-llossa) re- conreu de la plantamollet a Terrassa. D’altra cull també una forma secundària llossero. Su- banda, l’obra de BCas (probablement editada poso que aquesta nova adjectivació de morfo- a Terrassa), encara que parli genèricament dels logia acastellanada reforça l’origen espanyol ceps de Catalunya, menciona bàsicament am- del manlleu. pelònims del Vallès. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 292
292 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
224 plantamula f. DOC.: (Alacant, 1878) cep, tal com ja apunta GIGNOUX per «Plantamula» [Estud., 84]. al paral·lelisme rèt. rüdj-pllâ: «Plant À. DIAL.: planta de Mula (Castalla) de vigne dont le sarment est rougeâ- [FAVÀ]. | plant(a)-i-mula (Novelda, tre» [p. 25]. Després, per metoní- Crevillent) [ALDC]. | plantamula mia, ha passat també a designar els (val.) [MTor, 213]; (Guardamar) fruits d’aquesta planta. [ALDC]; (Monòver) [FAVÀ]. P. ROMÀN. ◊ FR.: pied-rouge «(Lot - DESCR.: planta de Mula «raïm ne- et-Garonne, 1827) Espèce la plus gre per a vinificació» [SIMÓ, 331]; distinguée» [CAVOLEAU, 365]; «(Mé - «cep de raïms esparsos. Gra blanc, doc, 1836) Variété de la vigne» mitjà i allargat; per a menjar» [FA- [ap. ROLLAND, 302]; «(Cahors, 1785) VÀ]. | plantamula «uvas rojas o ne- Espece des bonnes vignes» [ap. gras» [Estud., 84]; «uvas de mesa de DncF, 83]. | plant rouge «ou teintu- color violáceo, tempranas, aptas rier. (Yonne) Ce raisin sert à colorer también para vinificación» [MAR- le vin en rouge foncé» [ROLLAND, CILLA, 105]; «cep de raïms esparsos, 301]. ◊ IT.: piedirosso «vini d’I - primerencs. Gra negre-morat i gros. talia» [THBuc, 45]. ◊ OCC.: pèd- De pell fina, s’usa per a fer un vi rouge «(a. 1886) Variété de raisin clar, fort però bo» [FAVÀ]. noir, v. pèd-de-perdis, uiado» [TdF]. ETIM.: Aquesta plantamula o plan- ◊ RÈT.: rüdj-pllâ (= plant-roig) ta de Mula de l’interior alacantí (Al- «(Suisse Romande) Plant de vigne, il coià i Vinalopó) deu el seu nom a la donne des produits de qualité infé- població murciana de Mula, impor- rieure. Etym.: RUBEU et subst. verb. tant nucli agrícola on es conrea la de PLANTARE» [GIGNOUX, 25]. vinya (segons la GEC). Amb aquest mateix nom toponímic (mula, plan- 226 pobretó m. À. DIAL.: pobretó (la tamula) és coneguda també a diver- Codonyera) [QUINTANA, 80]; (Sori- ses poblacions murcianes. ta de Morella) [ALDC]. P. ROMÀN. ◊ ESP.: mula «(Murcia, DESCR.: pobretó «raïm negre de 1885) Variedad de uva» [ABELA, pell molt forta i de baixa qualitat» 322]. | plantamula «(murciano) Va- [QUINTANA, 80]. riedad de uva, de hollejo muy tier- ETIM.: Ampelònim que designa un no, color cárdeno oscuro y sabor raïm de baixa qualitat. No estic se- muy dulce» [VGar, 102]; (Sax, Vi- gur de si pobretó (diminutiu de po- llena) [MTor, 213]. | planta de bre) és un qualificatiu del raïm, com Mula «granos redondos, carnosos, pot semblar evident; o bé descriu els hollejo resistente y color violáceo» seus destinataris, com passa en uns [MARCILLA, 294]. altres ampelònims més explícits: far- tapobre, raïm de pobre, etc.933 225 planta-roig m. À. DIAL.: planta- roig (val.) [DCVB]. popa de vaca f. Æ mamella de vaca. DESCR.: planta-roig «varietat de cep i de raïm» [DCVB]. 933. Se suposa que un raïm de baixa qua- ETIM.: Ampelònim que prové del litat sols podia interessar alimentàriament els color rogenc que té la soca d’aquest més necessitats. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 293
LÈXIC 293
pota de gall f. Æ esperó de gall. on el pansal és ben conegut (Po- llença, Santanyí, Sant Llorenç des 227 premsal m. À. DIAL.: premsal (Mont- Cardassar), trobo una localitat (Con- roig del Camp, Consell) [FAVÀ]. | sell) on no coneixen aquest popular premsal negre (Mall.) [CERDÀ, ampelònim i sí que em parlen, en 111]. | premser (Consell) [FAVÀ]. canvi, del premsal. Fins i tot em men- DESCR.: premsal «cep de raïms cionen el premser, forma morfològi- grossos i esparsos. Gra blanc-dau- cament paral·lela a un altre raïm de rat, rodó i gros. Tant valen per a pansa com és el panser (cf. pansa). pansificar com per a fer un vi blanc amb grau» [FAVÀ]. | premsal negre 228 primerenc m. DOC.: (a. 1640) «pri- «variedat de parra» [CERDÀ, 111]. | merench ò de Sant Iuan. Uva prae- premser «cep de raïms apinyats. cia» [TORRA, s. rahim]. | (a. 1840) Carrega els sarments de raïms, però «primerench» [DLab, s. rahim]. | no dóna gaire grau al vi. Gra rodó, (Cat., 1869) «Primarench» [BCas, blanc i mitjancer» [FAVÀ]. 26]. | (men., 1887) «primerenc» ETIM.: Ampelònims que fan re- [DFer, s. rém]. ferència a un raïm que cal premsar À. DIAL.: primerenc (l’Alguer) bé, probablement perquè es tracta [ap. BOSCH, 621]; (Creixell de Mar, d’una classe poc sucosa, malgrat Gandesa, Santa Bàrbara) [FAVÀ]. que es pot dedicar a la vinificació. | DESCR.: primerenc «variedad de Considero molt probable que prem- vid vasta» [BCas, 26]; «cep de raïms sal sigui un geosinònim de pansal de taula grossos que maduren a fi- (v. infra: sin.), interferit amb prem- nals de juliol. Gra rodó, blanc, de sa del vi, probablement per un can- gust dolç. De pellofa prima i cua vi productiu. És a dir, la davallada trencadissa» [FAVÀ]. general en la pansificació del raïm ETIM.: Ampelònim la motivació devia fer que aquesta classe passés a del qual és evident: una maduració ser emprada per a la vinificació, la primerenca dels fruits. Malgrat la qual cosa va motivar l’homonimit- diversitat lèxica, els paral·lelismes zació semàntica.934 romànics de primerenc són nom- SIN.: Curiosament, a la vora de les brosos en l’aspecte semàntic: tem- poblacions on recullo premsal apa- pranillo, précoce, prèmice, matinier, reix pansal sense que en cap cas coin- etc. (v. infra). Fins i tot en llatí clàs- cideixin. A Riudoms i a Cambrils, sic es documenta una vitis praecox. per ex., localitats properes a Mont- SIN.: V. sant Jaume. roig del Camp, ja no parlen del P. ROMÀN. ◊ ESP.: Cf. temprana premsal, sinó del pansal (v. pansal), «(a. 1814) Uva blanca o negra» [ap. tot i que les descripcions són força COMENGE, 234]; «(Algeciras) Uvas coincidents. Igualment a Mallorca, medianas, muy sabrosas y azucara- das. Racimos grandes» [MARCILLA, 934. O, dit amb unes altres paraules, una 107]. | Cf. tempranilla «(Rota, Gra- mena d’etimologia popular més habitual per nada, Arganda, Morata, Cariñena; als àmbits especialitzats que no pas per a la 1896) Racimos grandes. Uvas media- llengua general, segons Veny [Mots, 84]. nas; pecíolo tierno; uvas redondas; Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 294
294 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
color dorado o blanco verdoso. Pro- punxó gros (Gandesa) [DCVB]; duce mucho y da buen fruto para (Terra Alta) [Enc., IV, 20];938 (Horta vino y para fruta temprana» [HIDAL- de Sant Joan) [ALDC]; (Gandesa) GO, 127-128]; «(Trebujena) Uvas [FAVÀ]. muy sabrosas y azucaradas» [MARCI- DESCR.: punxó gros «varietat de LLA, 107]; «uva temprana» [DRAE, s. raïm blanc, gros, que fa el vi fluix» uva]. | Cf. tempranillo «(La Rioja, [DCVB]; «variedad con vinos de 1896) Racimos apiñados; uvas duras; muy discreto contenido alcohóli- jugo muy negro para vino tinto» co» [Enc., IV, 20]; «cep de raïms [HIDALGO, 129]; «(Olite) Variedad grossos i llargs, subjectats forta- de uva de mesa» [ECHAIDE, 175]; ment per una grossa cua. Gra blanc, «(Los Arcos) Clase de uva de sabor rodó i gros, de pell forta. Val per a agridulce» [VNav]; «(León) Clase de fer vi» [FAVÀ]. uva blanca» [ARIAS, 128]. ◊ FR.: Cf. ETIM.: Ampelònim caracteritzat précoce «(a. 1670) Vigne» [ap. CTal, pel fet de tenir una cua (o punxó)939 530]. | Cf. précoce blanc «(a. 1859) fortament unida al sarment gràcies Raisin le plus précoce. Grains légère- al seu gruix. Efectivament, la pecu- ment oblongs, d’une grosseur mé- liaritat d’alguna varietat de cua for- diocre, et leur saveur est très-sucrée» ta m’ha estat destacada per més d’un [ODART, 336-337]. ◊ IT.: prèmice informant. Aquesta característica té «(a. 1729; pis.) Qualità d’uva preco- la seva importància, perquè demana ce» [DEI, 3968]. ◊ LL. CL.: Cf. prae- més temps (i sovint un falçó) a l’ho- coquae «ou praecox. (s. I dC) Vigne ra d’arrencar els raïms durant la ve- hâtive; vin léger» [ap. BILLIARD, 311]. rema. ◊ OCC.: premeirouge «(a. 1886) Rai- P. ROMÀN. ◊ FR.: queuefort «(a. sin précoce» [TdF]. | Cf. matinier 1784; Lot-et-Garonne, 1872) Cépa- «(Aix, 1715) Raisin précoce, à grains ge» [ap. DncF, 184 i 83]. ronds, blancs et doux» [ap. DPF, s. rasin].935 | Cf. plant abouriou «(Lot- et-Garonne, 1896) Cépage précoce, que del primer en tinc més documentació, d’a- assez productif, à grappes moyen- quest darrer no en sé res més. No m’estranya- ria gens que es tractés de formes sinònimes: nes, à grains moyens, sphériques, 936 els parlants poden associar que un punxó gros noirs et juteux» [DncF, 31-32]. és més fort, més difícil d’arrencar. Per contra, a la mateixa Terra Alta, un informant de Gan- 229 punxó gros m. À. DIAL.: punxó fort desa em parla d’un raïm punxó tendre. (Horta de Sant Joan) [ALDC].937 | 938. Aquesta enciclopèdia espanyola escriu en realitat punxó o puntjó gras. L’errada és fruit del caràcter generalista d’una obra que transcriu 935. El TdF diu el mateix, però escull una els mots catalans sense gaire cura. No tinc cap grafia matinié ‘matiner’. dubte que hem de llegir-hi gros en lloc de gras. 936. Com hi afegeix la mateixa obra: «Du 939. Suposo que aquest derivat de punxar fr. du Sud-Ouest, emprunté au languedocien s’explica per la forma punxeguda en què res- abouriou, littéralement ‘précoce’, en emploi ten les cues de raïm un cop arrencades amb la substantivé» [DncF, 32]. mà. Etimològicament: «Punxó, abans punçó, 937. A Horta de Sant Joan tant esmenten prové del ll. PUNCTIO, -ONIS, pròpiament ‘acció el punxó gros com el punxó fort, però, mentre de punyir o punxar’» [DECat, VI, 872]. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 295
Q
230 queixal de llop m. DOC.: (1871) tova. De bon menjar pel seu gust «Caixal de llop» [RevSI, XX, 260]. dolç» [FAVÀ]. | queixal de llop «raïm À. DIAL.: de queixal de llop (Tar - en forma de queixal; és de color ragona) [ALDC]. | quixal de gos blanc, molt bo per a menjar» [TrL]. | (Benifairó de les Valls) [ALDC]; queixals de llop «raïms blancs, de (Gandesa) [FAVÀ].940 | qu(e)ixal de gra llarguer i punxegut» [DCVB]. llop (Cat., Val.) [TrL]; (Roquetes, ETIM.: Etimologia fàcil, evidencia- Amposta, Ulldecona, Vinaròs, Al- da ja per les descripcions del TrL i calà de Xivert) [ALDC].941 | quei- explicitada per Veny: «Altres carac- xals de llop (Empordà, Penedès, terístiques del raïm poden ser la base Tarragonès, Tortosa) [DCVB]. dels seus noms [...] la forma allargada DESCR.: dent de llop «raïm de del gra: queixal de llop» [Mots, 60]. | grans acabats en ganxo» [TrL]. | Vull aclarir que, per metonímia, no queixal de gos «vid de uva blanca» solament són queixals les peces mo- [GIRALT, 17]; «cep de raïms de taula lars, sinó que també poden ser-ho els llargs. Gra blanc i llargarut, de pell punxeguts ullals. Sols així s’entén la forma llargaruda de què parlen les 940. Variant semàntica explicable pel pa- definicions. | Tanmateix, el paral - rentiu indiscutible entre el gos i el llop. Tot lelisme francès del s. XVII (dent-du- i això, no es pot descartar una interferència loup) fa pensar en una motivació més d’un seguit d’ampelònims que fan referèn - antiga i estesa del que podria semblar cia, d’una manera o una altra, al gos (cf. raïm si només consideréssim les variants de gos). catalanes. 941. Segons l’ALDC, quixal a Roquetes, SIN.: V. queixal de vella. Amposta, Ulldecona i Alcalà de Xivert (però P. ROMÀN. ◊ FR.: dent-du-loup queixal a Vinaròs). Per Veny, es tracta d’una «(a. 1670) Cépage» [ap. CTal, 530]. «influència de la consonant palatal que tanca la e en i (ginoll), canvi que s’observa també en casos com giner, gener, gineral, general, si - 231 queixal de vella m. À. DIAL.: quixal nyor, senyor, quixals, queixals» [Parlars, 92]. de vella (Corbera d’Ebre) [FAVÀ]. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 296
296 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
DESCR.: queixal de vella «cep de SIN.: A Gandesa intervé un in- raïms de taula llargs. Gra blanc i formant de la veïna Corbera d’E- llargarut, de pell tova. De bon men- bre. Mentre que els gandesans fan jar pel seu gust dolç» [FAVÀ]. menció del queixal de gos, ell, en ETIM.: Classe de raïm explicable canvi, solament coneix el queixal pel caràcter punxegut del gra, tal de vella. No tinc dubtes sobre com passava amb l’ampelònim pre- aquesta equivalència perquè, enca- cedent: v. queixal de llop. | En aquest ra que cap dels informants no sàpi- cas, però, la motivació és marcada- ga del cert que siguin sinònims, ment sardònica perquè les dents me’n donen descripcions totalment punxegudes s’associen amb les ve- coincidents.943 lles. Els ancians sovint ja no tenen P. ROMÀN. ◊ PORT.: Cf. parreira- dents a causa de l’edat, però tampoc da-velha «(Sintra) Casta de uva» no era tan estrany (abans de les den- [DdeF]. tadures postisses) trobar vells que sols mantinguessin les peces dentà- 942 943. Justament el DCVB (s. queixal) iden - ries més punxegudes. tifica els mateixos compostos, però d’una altra espècie vegetal: «Queixals de llop (La Selva) o 942. Els ullals, per ex., es corquen menys Queixals de vella (Costa de Llevant, Vallès, que les altres dents, ja que no tenen una base Penedès, Camp de Tarr.): planta zigofília de prou plana perquè els residus alimentaris s’hi l’espècie Tribulus terrestris, punxenta, de flors puguin dipositar. grogues.» Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 297
R
232 raïm d’airén m. À. DIAL.: d’airent xant de banda la forma mossàrab (Llíria) [FAVÀ]. sevillana del 1100). A més, les va- DESCR.: airén «raïm blanc per a riants espanyoles d’Andalusia, Ex- vinificació» [SIMÓ, 331]. | d’airent tremadura i Lleó encara mantenen «cep de raïms grossos per a fer vi. la l- inicial;944 sols la variant de la Gra blanc, gros i rodó. De pell fina i Manxa, fronterera amb el País Va- carn tova» [FAVÀ]. lencià, ha perdut ja la líquida inicial ETIM.: Segons Coromines, l’am- (v. infra). Sens dubte, l’afèresi va- pelònim esp. lairén prové d’un lenciana ha estat motivada per una topònim àrab: «del hispanoár. confusió amb l’article determinat: lairânı-, de origen incierto, quiza lairén > l’airén. derivado de un nombre de lugar. 1ª SIN.: V. fartapobre. doc. “y en Sevilla, uva lairânı-” h. P. ROMÀN. ◊ ESP.: airén «(La Man- 1100, anónimo mozárabe (Asín, cha) Uva blanca para obtener vinos 167). La fisonomía de lairén es cla- de pasto. Cepa rastrera. Racimos ramente la de un nombre de lugar grandes, bastante apretados» [MAR- mozárabe en -i-én (lat. -IANUM) de CILLA, 103-104]. | lairén «(a. 1513) los que tanto abundan en el Sur de la Uvas gordas, largas, para toda suer- Península, y el gentilicio arábigo te de passas» [HERRERA, 82]; «(Mon- lairânı- confirma la idea. Estos genti- tilla, Badajoz) Cepa que da mostos licios se acentuaban en la sílaba pe- de menor grado» [MARCILLA, 107- núltima, en hispanoárabe, cuando 108]; «(Málaga; 1814) Uvas blancas, ésta era larga, y subsiguientemente verdes, redondas, hollejo delgado» perdían en romance la terminación [ap. COMENGE, 226]; «variedad de -i» [DECH, III, 560]. | Segurament, uva, de grano crecido y de hollejo els paral·lelismes valencians raïm d’airent i airén han estat manllevats 944. Encara que palatalitzada a El Bierzo a l’espanyol, en què ja es documen- (lairén > llarén), fenomen molt freqüent en els ta lairén a principis del s. XVI (dei- parlars lleonesos. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 298
298 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
duro, buena para guardarla» [DRAE, groc-ceba, polpa tova però de gust s. uva]. | layren blanca, layren ne- agradable. Molt tardà. S’ha de culti- gra «(Cabra, Lucena; 1814) Varie- var emparrat» [IBAR, 63]; «Gra de dad de vid» [ap. COMENGE, 227]. | polpa carnosa, cruixent, dura, poc llarén «(El Bierzo) Clase de uva ensucrada. Pell forta» [GVal, 29]. blanca» [ARIAS, 128]. ETIM.: Ampelònim referit a la pro- víncia andalusa d’Almeria, especia- 233 raïm d’alfàbrega m. À. DIAL.: aifa- litzada modernament en el conreu beguí (Alcalà de Xivert) [ALDC]. | de plantes pròpies de climes més cà- raïm d’alfàbrega (Bocairent) [TrL].945 lids. Crec que aquest vinyet andalús DESCR.: aifabeguí «classe de raïm» no deu ser gaire antic, perquè no en [ALDC]. | raïm d’alfàbrega «raïm parla cap especialista fins al present blanc i petit que té el gust de dita segle. I, naturalment, el préstec en- planta» [TrL]. cara deu ser més recent, perquè tota ETIM.: La definició del TrL ja ex- la documentació que en trobo, sigui plica la motivació semàntica, rela- catalana o no, pertany als darrers cionada amb el gust d’aquest raïm, decennis.947 que recorda l’alfàbrega. | Pel que fa P. ROMÀN. ◊ ESP.: Almería «(Gra- a aifabeguí, sembla tractar-se d’un nada) Cepa para uva de mesa» [MAR- diminutiu de alfàbega (arcaisme per CILLA, 106]; «maduración muy tar- alfàbrega). De tota manera, aquest día, con racimos de tamaño medio a canvi alf- > aif- em sembla molt es- grande, compactos. Las bayas son de trany.946 color verdoso pálido, y hollejo grueso y resistente. Las uvas se en- 234 raïm d’Almeria m. À. DIAL.: raïm cuentran firmemente unidas al pe- d’Almeria (Val.) [GVal, 29]; (Picas- dúnculo. Las cepas son producti- sent) [ALDC]. vas» [PÉREZ, 61-62]. ◊ IT.: uva di DESCR.: raïm d’Almeria «raïms de Almeria «cultivar tardiva. Grappolo taula grans, comprimits; grans gros- medio o grosso, giustamente spargo- sos, el·líptics; pell gruixuda, de color lo. Acino grosso; buccia spessa e con - sistente; polpa croccante, a sapore 945. Griera escriu raïm de gust d’alfàbre- gradevole» [BALDANI, 48]. ga, però suposo que la denominació habitual dels parlants deu ser més abreujada, del tipus 235 raïm d’hivern m. DOC.: (a. 1696) raïm d’alfàbrega. Trobo una situació idèntica «Raym d’ivern. Uva rabuscula» amb el raïm de maduixa menorquí (cf. madui- [JLac, s. raym]. xer): un informant de Sant Lluís comença par- À. DIAL.: raïm d’hivern (Fraga) lant-me d’un «rem o parra amb gust de man- [ALDC]. duixa», per a acabar anomenant-lo «rem de DESCR.: raïm d’hivern «classe de manduixa». raïm» [ALDC]. 946. GULSOY, en el seu extens estudi sobre «El desenvolupament de la -L implosiva en ca- talà» [p. 169-206], no n’esmenta un sol exemple 947. Malgrat això, el manlleu ja ha arribat en aquest sentit. Tots els casos que exemplifica a l’italià, la qual cosa demostra la celeritat amb de -l implosiva en el grup al- davant labial es re- la qual viatgen avui dia les innovacions agro - solen en la semivocal w: alf- > auf-. nòmiques. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 299
LÈXIC 299
ETIM.: Ampelònim motivat per la DESCR.: raïm de balança «raïm conservació d’aquesta classe de raïm destinat al mercat i per menjar» al llarg de l’hivern. El mètode con- [Die B., I, 257]; «variedat de parra» sisteix a collir el raïm d’hivern una [CERDÀ, 111]; «també dit raïm de mica verd i penjar-lo perquè s’asse- taula. S’aplica a les varietats de con- qui: així es pot menjar fora de tem- sum no vinificables» [Vins, 206]; porada.948 Això demana una varietat «classe de raïm» [ALDC]. | Cf. raïm tardana i de pell resistent, com ja de plaça «raïm per a menjar a la tau- apunten les descripcions dels pa - la» [TrL]. ral·lelismes romànics (v. infra). ETIM.: Veny [Mots, 60] ja ha indi- SIN.: A Fraga, l’ALDC va realit- cat l’ús comercial d’aquest raïm: zar dues enquestes. A la primera un «Altres característiques del raïm parlant esmentava aquest raïm d’hi- poden ser la base dels seus noms [...] vern, mentre que a la segona un al- el destí, segons sigui destinat a ser tre informant es referia al raïm de consumit com a fruita: raïm de ba- penjar. Sembla evident que es tracta lança.» Hi podria haver inclòs tam- d’una equivalència local. bé el raïm de plaça o, fins i tot, el de P. ROMÀN. ◊ FR.: raisin d’hiver taula.950 | De tota manera, algunes «(Hérault, Vaucluse, Alpes Mariti- descripcions generalistes del raïm mes) Vitigno. Per quanto riguarda de balança o de plaça951 fan pensar l’epoca di maturazione, è da consi- que aquests noms no designaven derarsi uva tardiva» [ap. BALDANI, una classe concreta, sinó el conjunt 47]. ◊ PORT.: uva-do-inverno «va- de varietats per a fruita que es ve- riedade de uva minhota, muito re- nien al mercat;952 tot i que devia sistente e branca» [DdeF].949 ocórrer sovint que una única varie- tat tingués aquesta destinació, com 236 raïm de balança m. DOC.: (Mall., sembla que passa a Felanitx (v. tam- 1897) «Rem de Balanza» [Die B., I, bé l’etim. de raïm de taula). 257]. P. ROMÀN. ◊ LL. CL.: Cf. forenses À. DIAL.: raïm de balança (An- «(s. I dC) Vignes précoces, de bon- dratx) [TrL]; (Felanitx) [ALDC]. ne vente grâce à leur aspect, suppor-
948. Unes altres fruites i verdures reben 950. De fet, el forensis (¨ forum ‘plaça’) també aquesta mateixa denominació, com la del llatí clàssic no deixa dubtes sobre l’antigor pera d’hivern: «la cullen abans de madurar i d’aquesta motivació ampelonímica. madura a casa», segons el DCVB (s. pera); o 951. I encara s’hi pot afegir la denomina- com la col d’hivern (segons el DCVB, s. col). ció algueresa raïm de tall: «per a significar les Una altra denominació equiparable seria la diverses varietats de raïm tardanes [...] o que, figa hivernenca (al Camp de Tarragona i a conservades, són destinades al consum com a Mall., segons el DCVB, s. figa). fruita durant l’hivern» [BOSCH, 614]. 949. El mateix DdeF (s. uva-do-inferno) 952. La mateixa motivació deu valer per a la considera un sinònim de uva-do-inver - uns altres fruits de nom equivalent, com una no. M’imagino que la interferència té a veure mongeta de la balança (a Mall., segons el amb un suposat gra de color vermell (associat DCVB, s. mongeta) o com una oliva placera: a l’infern) o potser amb un gust pèssim com a «bona per dur a la plaça a vendre (Mancor)», fruita. segons el DCVB, s. oliva. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 300
300 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
tant bien le transport [...]. Forensis [COMENGE, 85-86]. | raïm de gos est dérivé de forum: raisin se vendant «classe de raïm» [ALDC]. au marché» [PLINE, XIV, 37 i 92]. ETIM.: Aquests ampelònims del val. apitxat deuen estar relacionats 237 raïm de casa en lluna m. À. DIAL.: amb el gos per la seva baixa qualitat de casa en lluna (Benassal) [TrL]. com a raïms de taula, però això no DESCR.: de casa en lluna «raïm implica pas que es tracti de raïms blanc de grans grossos i rodons» menyspreables. Poden ser ensu- [TrL]. crats, i, per tant, indicats per al vi, ETIM.: Variant molt poc docu- malgrat tenir una pellofa dura i as- mentada que convindria confirmar pra al paladar.954 | Aquesta aspror, en unes altres fonts. Sols en trobo que en desaconsella el consum una possible explicació relacionant- fresc, és destacada en diversos pa- la amb el plant de clair de lune ral·lelismes romànics. Per ex., la per - francès. Aquest paral·lelisme ampe- runa espanyola («muy áspera al co- lonímic s’explica fàcilment pel co- mer»),955 la cagnina italiana («di lor clar i la rotunditat dels grans. sapore asprigno»), la ghjacarina Tal vegada la forma de Benassal n’és corsa («peu agréable à manger») i una estranya corrupció.953 l’uva-de-cão portuguesa («miúda e P. ROMÀN. ◊ FR.: Cf. plant de azeda»).956 | De tota manera, la pos- clair de lune «(Maine-et-Loire, sible qualitat del vi, ja comentada, 1876) Variété de la vigne» [ap. ROL- ha provocat la confusió d’alguns LAND, 298]. etimologistes sobre l’autèntica asso- ciació qualitativa. Per ex., el GDLI raïm de fartapobres m. Æ farta- comenta (s. canoiòla): «Deriv. da pobre. cane. Cfr. Tommaseo [s.]: “Cana - iuola, uva nera detta così perchè per 238 raïm de gos m. DOC.: (a. 1877) «de la sua dolcezza piace fuor di modo a Gos» [ap. VVV, 80]. ‘cani’”.» | Per acabar, vull destacar À. DIAL.: planta de gos (Alzira, que la diversitat i l’antigor dels pa- Alberic, Llíria) [COMENGE, 85]. | ral·lelismes romànics (tant els deri- reïm de gos (Casinos) [ALDC]. vats del ll. cl. CANIS com els d’unes DESCR.: planta de gos «cepa del- altres variants posteriors: gos, perro, gada. Racimo laxo, con el escobajo duro. Uvas blancodoradas, oblon- 954. Aquesta duresa del gra, destacada gas, dulces, con el hollejo grueso» també per diverses fonts romàniques, havia de convertir-lo en un raïm que s’esclafava a la 953. Potser induïda pel fet que la lluna (a boca: v. esquitxagós (cf. també escanyacà). banda de la motivació cromàtica) pot asso- 955. Això no és obstacle perquè el perru- ciar-se amb una circumstància impossible no andalús sigui una «especie de las más esti- d’assolir. Segons Coromines: «figuradament, madas para vino» [HIDALGO, 139]. lluna arriba a designar idees de coses falses, 956. La baixa qualitat és evident en el cas impalpables, frívoles, enganyoses, fugisseres del pa. S’anomena pa de ca o de gossos el que [...] ser la lluna en un cove, lladrar a la lluna, és «fet de farina no depurada i destinat prin - demanar la lluna, estar a la lluna de València» cipalment a aliment dels gossos», segons el [DECat, V, 305]. DCVB (s. pa). Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 301
LÈXIC 301
chien, ghj¯acara ‘gossa’) permeten rosso scuro: di sapore asprigno, assegurar l’associació semàntica, en- spesso spumante. = Deriv. de ca - tre la pellofa aspra i el gust poc se- gna, forse per il sapore mordente, lectiu del gos, en el conjunt de la o per il colore o per l’effeto» Romània.957 I això sols és viable a [GDLI].959 | Cf. canaiuòlo «(XIV partir de l’existència comuna d’a- sec.) Sorta di uva nera appetita dai quest semantisme en el llatí vulgar. ‘cani’ | Vitigno che la produce; cfr. SIN.: V. trobat. lucch. cannaia, cannaglia, cannaiò- P. ROMÀN. ◊ ESP.: uva de perro la, pis. cannaiola con l’aggeminata» «(Requena) Racimo con granos pe- [DEI, 711].960 | Cf. canai(u)òla «(c. queños de color rojizo o amarillen- 1350) bellissima uva, e da serbare | to» [BRIZ, 211]. | Cf. perrera (a. 1597) Vino da durare» [ap. TH- «(Cuenca, 1885) Variedad» [ABELA, Buc, 13]; «Varietà di uva da vino 233]. | Cf. perruna «(Málaga, 1814) rosso, con acini subovali, nero-vio- Uvas menudas, verdes, de hollejo lacei, di sapore dolce-acidulo. = De- delgado, muy áspera al comer» [ap. riv. da cane» [GDLI]. | Cf. canin COMENGE, 232]; «(Jaén, Granada) forte «(a. 1726) Uva» [ap. THBuc, Cepa blanca para vino» [MARCILLA, 146]. | Cf. canina «(Sicilia, 1696) 106]. | Cf. perruno «(Andalucía, Vitis longo racemo dense granato, 1807) Pezón frágil; uvas de color rotundis granis, mediis, subduris, amarillo, duras» [ROJAS, 192-193]; albo-viridulis, mediocriter, durulis «(Cádiz, 1896) Racimos muchos, ac praedulcibus» [CUPANI, 233]. | grandes; uvas muy obtusas, ásperas, Cf. ghjacarina «variété rouge aux muy tardías; hollejo grueso. Espe- grains très serrés, peu agréable à cie de las más estimadas para vi - manger, d’òu son qualificatif “pour nos» [HIDALGO, 139]; «(Condado les chiens”» [DCF, s. ua].961 ◊ LL. de Huelva) Cepa de uva blanca» MED.: Cf. canucula «(c. 1320) Pul- [MARCILLA, 107]. | Cf. uba can i - cherrima uva et servabilis est» [ap. 962 lla «(a. 1738) Uba blanca y laxan - THBuc, 13]. ◊ OCC.: rasì cagnìu te» [DTer, s. Uba].958 ◊ FR.: chenin «(a. 1534; Vienne, 1837) Cépage 959. Explicació etimològica molt confu- moyennement productif, à grappes sa. Hi veig clara la relació gustativa, però no moyennes, assez compactes, à grains entenc quina pot ser la relació cromàtica, i en- ovoïdes, petits, croquants, jaune cara menys quin és el seu «efecte». doré» [DncF, 120-121]. ◊ IT.: Cf. 960. Crec que les variants geminades que cagnina «(Cesena, Ravenna) Vino confronta el DEI (cannaia, cannaglia, can- naiola) poden tenir un altre origen: < ll. CAN- NA ‘canya’ (v. canyonal). 957. No veig gens clara la motivació 961. Com aclareix el mateix DCF (s. ghjâ- semàntica apuntada per al paral·lelisme caru, -a): «Chien, chienne. Terme employé francès: «chenin, littéral. “de chien”, renvoie dans la moitié sud de la Corse [...]. Dans la moi- probablement à l’origine sauvage du plant (v. tié nord on dit cane au masc., cagna au fém.» Levadoux 1956, 87)» [DncF, 120]. 962. Del ll. CANINU ‘propi dels gossos’. La 958. En canvi, segons el mateix DTer palatalització nasal -gn- s’explica segurament (s. Uba), uba de perro és un sinònim de laurel per una variant secundària geminada (*canni- silvestre. nu > cagni[n]u). Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 302
302 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
«(Arm.) Raisin de chien; il à le grain veig un problema. Com comprovo marqueté et très sucré» [DBGM]. ◊ personalment al Matarranya, hi ha PORT.: uva-de-cão «variedade de dues classes de caragols. El ja es- uva miúda e azeda» [DdeF]. mentat jueu, bo quan no n’hi ha d’altre, i el caragol blanc, de qualitat 239 raïm de grans de jueu m. À. DIAL.: molt superior (anomenat així pel co- de grans de jueu (Sencelles) lor de la closca). De fet, l’autèntic [DCVB, s. raïm]. motiu de la diferenciació entre (ca- DESCR.: de grans de jueu «raïm de ragol) blanc/jueu és la qualitat res- color vermell terrós» [DCVB, s. pectiva, no pas el color.966 Això ma- raïm]. teix deu passar amb el raïm de grans ETIM.: L’única descripció dispo - de jueu, una varietat de baixa qua - nible d’aquest ampelònim local en litat. | Així com l’ampelònim moro destaca el color terrós dels raïms, és fàcilment associable a la pell fos - per la qual cosa cal pensar, a priori, ca dels membres d’aquesta raça en una motivació cromàtica. No hi (v. moro), això no deu valer segura- ha gaires casos, en català,963 de la uti- ment per als jueus. Aquests, popular - lització de jueu com a qualificatiu,964 ment, encara eren vistos com a des- però en vull destacar un exemple del cendents religiosos dels assassins de món animal: segons el DCVB (s. ca- Crist (cf. la nota precedent) més que ragol), a Mallorca també coneixen no pas com un poble ètnicament di- un caragol jueu, amb clovella blan - ferenciat. | Per acabar, aclariré que ca i banyes negres, de gust agre.965 | no crec que el raïm de grans de jueu Certament, és fàcil associar la closca tingui cap relació amb el medieval d’un caragol amb el color de la terra, «vin juheuesch» o «vi juhich», reco- en la qual sovint es camufla, però hi pilat per RIERA [p. 304].967 I encara menys amb el raïm de Jerusalem. 963. Ni tampoc en la resta de llengües romàniques. El DECH, per ex., parlant de 240 raïm de Jerusalem m. DOC.: (l’Al- l’esp. judía ‘fesol’, no acaba de trobar-hi una guer; 1795, 1823) «raim de jerosa- etimologia sòlida. Apunta, això sí, la possibili- lem, raim de Jerusalem» [ap. BOSCH, tat d’una motivació cromàtica: «o bien la de- nominación se aplicó primeramente a un tipo de habichuela caracterizado por alguna man- 966. Tal com m’expliquen a la Sorollera, cha de color, o por su color general amarillo, el caragol blanc és una espècie boscana, més tal como los judíos debían llevar distintivos fina i selecta en la seva alimentació, a diferèn- semejantes en la Edad Media» [III, p. 533]. cia del jueu, més «brut», per la proximitat als 964. Però sí el d’una oliva judaica, de la vergers del poble. Un informant m’arriba a in- qual el DCVB (s. oliva) ens aclareix que no és sinuar que s’anomenen jueus perquè habiten bona per a menjar. al fossar (d’on, en teoria, no s’agafen). Deixant 965. En canvi, segons el mateix DCVB (s. de banda la certitud de la dada, l’etimologia jueu), informants empordanesos i tortosins popular em serveix per a constatar el caràcter mencionen el mateix adjectiu, però descriuen un despectiu, quasi vil, que acaba prenent l’asso- caragol de closca ratllada, molt bo per a menjar. ciació popular amb el poble hebreu. Suposo que deuen parlar de la mateixa varietat 967. En aquest darrer cas, els gentilicis perquè, en últim terme, la qualitat gastronòmi- servien per a indicar un vi preparat segons el ca depèn bàsicament de la gana (cf. infra). ritual jueu. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 303
LÈXIC 303
655]. | (men., 1869) «De Jerusalèm» rusalemi, gerosolemitana970 «(Pa- [VHos, 62]. lermo, 1696) Vitis fructu maiori, À. DIAL.: de Jerusalem (Mall.) sub rubro calloso, ex latiusculo in [DCVB, s. raïm]. | Cf. blanc de Je- an gustum obtusum, tottulumque rusalem (Mall.) [DAg, s. cruxó]. mucronem desinente, jucundi sapo- DESCR.: blanc de Jerusalem «me - ris» [CUPANI, 233]. | uva di Gerusa- na de raïm» [DAg, s. cruxó]. | de Je- lemme971 «varietà di uva o vitigno» rusalem «rem» [VHos, 62]; «raïm [VdLI]. ◊ SARD: achina de Geru- blanc, petit, de grans mitjancers, bo salemme «(Oristanese, Nuorese; per a menjar i no tant per a fer vi» 1897) Varietà rossa d’uva da tavola» [DCVB, s. raïm]; «varietat de raïm [SCet, 45]. | axina de Gerusalem negre» [ap. BOSCH, 655]. «(camp., 1837) [...] acinis nigris ru- ETIM.: Ampelònim d’origen topo- bellisve oblongis» [ap. BOSCH, 656]. nímic que fa referència al suposat | axina de Girusalemi «(campi- 968 origen palestí d’aquesta varietat. danès) Vite» [ap. BOSCH, 656]. L’emblemàtica capitalitat de Jerusa- lem deu amagar un origen molt més 241 raïm de les figueres m. À. DIAL.: imprecís, al voltant del Mediterrani rim de les figueres (Calonge de 969 oriental o del Pròxim Orient. | Mar) [FAVÀ].972 Potser l’exclusiva localització illen- DESCR.: raïm de les figueres «cep ca que té el raïm de Jerusalem ca- de raïms mitjans de taula, molt pri- talà serveix per a confirmar-ne la merencs. Gra blanc, rodó i mitjan- provinença oriental. Sense oblidar, cer, de pell fina» [FAVÀ]. és clar, la coincidència d’antics pa- ETIM.: L’explicació etimològica ral·lelismes sicilians (i sards) que po- d’aquest ampelònim pot resoldre’s si den fer pensar en una importació el comparem amb el paral·lelisme medieval, lligada amb les antigues port. folha-de-figueira. Molt pro- possessions catalanoaragoneses del bablement, la variant portuguesa fa Mediterrani. referència a una varietat de cep amb P. ROMÀN. ◊ FR.: Cf. (muscat) de els pàmpols retallats que recorden Jérusalem «ou Muscat d’Alexan- una fulla de figuera (cf. pàmpol reta- drie. Ce raisin vient en belles grap- llat). A partir d’aquí, el nom del cep pes, dont les grains sont longs, gros, va passar també a designar el raïm, musqués, & quelquefois sans pé- per la qual cosa crec que el cat. raïm pins» [ap. DncF, 255]. ◊ IT.: Ge - 970. Suposo que la primera forma (geru- salemi) devia ser la variant vulgar siciliana, 968. Crec, doncs, que caldrà relacio- perquè la segona (gerosolemitana) sembla una nar-lo amb el raisin de la Palestine de què simple llatinització. parla ROUFFIA [p. 143-144]. Aquest autor 971. BOSCH [p. 370] ja troba aquesta ma- informa també que es tracta d’una varietat teixa grafia en un document italià de Sardenya importada al Rossellò per M. Eychenne (a. del 1795. 1845). 972. Veny [Parlars, 42], encara que refere- 969. En francès, el muscat de Jérusa - rint-se al rossellonès, esmenta precisament el lem s’anomenava també muscat d’Alexandrie cas de rim (per raïm) exemplificant la desapari- [ap. DncF, 255]. ció de la neutra /ə/ per culpa de l’hiatus. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 304
304 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
de les figueres pot tenir una moti - però, ha esdevingut una varietat es- vació idèntica. | Veig més probable pecífica a punts de la Franja arago- aquesta possibilitat que no pas una nesa975 (gràcies al fet que, de les va- motivació toponímica a partir de rietats que es conreen a la Llitera i al Figueres (capital de l’Alt Empor - Cinca, sols aquesta deu ser emprada dà), fins i tot tenint en compte que per a tal finalitat). aquesta comarca, de forta presència SIN.: V. raïm d’hivern. vitícola, ha importat a la resta del P. ROMÀN. ◊ ESP.: de colgar «(Al- Principat diversos portaempelts i mería) Cepa para uva de mesa» híbrids francesos. [MARCILLA, 106]. | de cuelga «uva P. ROMÀN. ◊ PORT.: Cf. folha-de- que puede conservarse colgándola» figueira «(Lisboa) Casta de uva» [DUso, s. uva]. | Cf. uva colgadera [DdeF]. «pezones tiernos; uvas muy apiña- das, medianas, blancas» [ROJAS, 137]; 242 raïm de penjar m. DOC.: (l’Alguer; «(Navarra) Uva de mesa» [MARCI- 1684, 1697) «raim de pengiar» LLA, 294]; «(La Rioja) Uva blan- [BOSCH, 370]. | (a. 1696) «Raym ca apta para conservarse colgada» de penjar. Uva pensilis» [JLac, s. [VvR]. ◊ IT.: uva p’appennere «(na - raym].973 | (a. 1803) «Rahim de pen- polità) Raïm per a penjar» [ap. jar» [DBel]. | (men., 1887) «rém de BOSCH, 656]. ◊ OCC.: Cf. pendou- penjar» [DFer, s. rém]. lau «(Nice) Espèce de raisin. Éty. de À. DIAL.: (raïm) de penjar (Fraga) pendre; parce que ses longues grap- [ALDC]; (l’Alguer) [ap. BOSCH, pes pendent de la treille comme si 621]; (Torrent de Cinca) [FAVÀ]. elles y étaient suspendues avec une DESCR.: raïm de penjar «Uva col- attache» [DPF]; «(a. 1886) Variété de gadiza» [DBel]; «raïm que es penja raisin à longues grappes pendantes, à per guardar-lo fins a l’hivern» grains oblongs, très gros, verdâtres [DCVB, s. raïm]; «cep de raïms et à peau dure. v. panso» [TdF].976 mitjancers i tardans. Gra gros, roig i allargat. De pell dura, val per a guardar i poder-lo menjar a l’hi- Appesòrgias propiamente dette ed altra va- rietà ancora [...] perchè l’uva di tutte codeste vern» [FAVÀ]. varietà si può conservare [...] tenendola appe- ETIM.: Aquest raïm de penjar de- sa in casa, per mangiarla quando sia passata la via designar genèricament qualsevol stagione della vendemmia». classe de raïm que es pogués guardar 975. El mateix deu haver passat a Mallor- penjat, per a menjar com a pansa ca amb una classe de tomàquet, anomenat fora de temporada.974 Actualment, tomàtiga del ramellet o de penjar (segons els DCVB, s. tomàquet). 976. Encara que les descripcions del pen- 973. Ja el 1507, Busa [p. 233] havia traduït doulau donin a entendre que la raó etimològi- UVES PENSILES al català com a «raïms penjats». ca s’explica pels llargs penjolls, el TdF en dóna 974. BOSCH [p. 656], referint-se al raïm de com a sinònim panso (i el DPF remet a rasin penjar, esmenta aquestes observacions del de pansa). Aquesta circumstància em fa dub- 1909 fetes per un botànic sard: «in certi paesi tar de si la motivació semàntica no s’explica, del Logudoro, si usa la espressione “Bide pro en realitat, pel fet de tractar-se d’un raïm que presòrgia” [= raïm per a penjar] per indicare le es penja per a fer-ne panses. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 305
LÈXIC 305
raïm de planta m. Æ planta. DESCR.: raïm de salvar «uva col- gada» [LPal, 59v]. 243 raïm de pobre m. À. DIAL.: r(a)ïm ETIM.: Raïms de salvar (= conser- de pobre (l’Espluga de Francolí) var) era una manera antiga d’ano- [TrL]; (Sarral) [FAVÀ].977 menar aquells raïms que es guarda- DESCR.: raïm de pobre «raïm de ven per a menjar-los secs (cf. raïm gra gros, dóna molt de vi» [TrL]. de penjar).978 ETIM.: Segons m’expliquen a Sar - P. ROMÀN. ◊ SARD: Cf. niedda ral, el raïm de pobre no és per a ells salva «(Ogliastra, 1897) Uva» cap classe de raïm específica, sinó el [SCet, 48]. conjunt de varietats de poc grau i molt de suc que feien el vi de baixa raïm de Sant Jaume m. Æ sant qualitat. O sigui, per als pobres. | És Jaume. probable que l’homònim de l’Esplu- ga de Francolí (a la mateixa Conca de 245 raïm de Sant Martí m. À. DIAL.: Barberà) sigui també un terme genè- raïm de Sant Martí (Alcalà de Xi- ric, però sembla clar que uns altres vert) [ALDC]. paral·lelismes romànics d’una moti- DESCR.: raïm de Sant Martí vació idèntica (fr. raisin du pauvre, «classe de raïm» [ALDC]. port. tinta-dos-pobres, sard axina ETIM.: Més d’un romanista ja ha de pòberus) han esdevingut classes de destacat la maduració tardana com a raïm específiques (cf. pobretó). raó etimològica dels diversos paral·le- P. ROMÀN. ◊ FR.: plant du pau - lismes d’aquest ampelònim: 1) «uva vre «(a. 1833) Joli raisin [...] donne di San Martino. Si allude all’epoca un vin médiocre [...] parce qu’elle tarda di maturazione: per san Mar- produit beaucoup» [ap. DncF, 246]. tino, l’11 novembre» [EGhi, 52]; | raisin du pauvre «sorte de raisin 2) «Altres característiques del raïm rouge» [FEW, X, 12]. ◊ PORT.: tin- po den ser la base dels seus noms [...] ta-dos-pobres «(Doiro) Variedade la maturació relacionada amb una de uva tinta» [DdeF]. ◊ SARD: axi- festivitat: raïm de Sant Martí» [Mots, na de pòberus «grappolo serrato, 60]. | Certament, la relació amb el con acini medio, di color verde do- santoral d’aquest ampelònim és in- rato, buccia consistente [...] matura- qüestionable a bona part de la zione è tardiva. Vitigno molto pro- Romània, ja que la festa de Sant duttivo» [DEIDDA, 300]. Martí és la diada del vi per excel·lèn- cia. En aquesta data es donen per 244 raïm de salvar m. ANT. DOC.: (a. acabades les feines de la verema i 1409) «desijam haver de les parres s’aprofita per a encetar els primers que són aquí, de rahims de salvar» [ap. DECat, VI, 299]. | (val., 1569) «Raym de salvar» [LPal, 59v]. 978. Certament, no es pot saber amb certe- sa si raïm de salvar va ser sols un terme genèric o si va arribar a esdevenir una varietat especia- litzada per a la conservació. De tota manera, sí 977. A Sarral sento una forma aglutinada: que esdevé una classe específica la ceba salvada rim de pobre (cf. Veny: Parlars, 42). (d’Ador, segons el DCVB, s. ceba). Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 306
306 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
vins novells.979 Aquesta varietat, Anna (26-VII) ha de ser un geo- doncs, ha de ser forçosament una de sinònim, localitzat a la Franja ara- les més tardanes. gonesa, del més estès raïm de Sant P. ROMÀN. ◊ ESP.: Cf. martino Jaume (25-VII): v. sant Jaume. «(Liébana) Uvas blancas para vino» P. ROMÀN. ◊ SARD: Cf. di S. Anna 982 [MARCILLA, 110]. ◊ IT.: di san Mar- «uve sarde» [CHERCHI, I, 51]. tino, (san) Martini «(Svizzera ita- liana) Uva; grappoli. Epoca tarda di 247 raïm de soca m. À. DIAL.: reïm de maturazione» [EGhi, 52]. ◊ OCC.: soca (Casinos) [ALDC]; (Llíria) Saint-Martin «(Languedoc, 1736) [FAVÀ]. Sépage» [ap. CTal, 536]. | Cf. marti- DESCR.: raïm de soca «cep de nen(c) «(Provence, 1835) Variété à raïms molt grossos i esparsos, de ma- grains gris ou roses» [ap. DPF, s. ra- duració primerenca. Gra gros i roig, sin]; «(a. 1886) Variété de raisin, tar- de pell forta. Dolç i bo per a men- dive, à grains roses, gros et charnus» jar» [FAVÀ]. [TdF, s. martinen]. ◊ PORT.: mar- ETIM.: Suposo que cal relacionar el tim «casta de uva» [DdeF]. raïm de soca amb uns altres ampelò- nims com el tronquière dels Alps 246 raïm de Santa Anna m. o sent- Marítims francesos (derivat del ll. ana f. À. DIAL.: de sent-ana (la So- TRUNCU ‘tronc’) o el val. septentrio- rollera) [FAVÀ]. | sent-ana (Fraga) nal fustera. Es tracta de ceps que es [ALDC].980 destaquen per la duresa de soca i DESCR.: de Santa Anna «cep de sarments (cf. la nota següent). Per raïms molt primerencs. Gra blanc i extensió, la motivació de la planta gros, molt bo per a menjar. No s’u- acaba també designant el fruit. sa, en canvi, per a fer vi» [FAVÀ]. SIN.: A Llíria m’expliquen que el ETIM.: El raïm de Santa Anna és seu raïm de soca és anomenat prò- una clara referència a la festivitat del piament cardenali (= cardenal).983 26 de juliol,981 època en la qual acos- P. ROMÀN. ◊ FR.: Cf. tronquière tumen a madurar les varietats pri- «(Vence, 1857) Cépage, raisin à merenques de taula. peau dure, s’accommodant de tous SIN.: Sembla que raïm de Santa les terrains, produisant beaucoup et donnant un vin chargé» [RENDU, 979. Efectivament, el refranyer català II, 25]. aconsella, per Sant Martí, tapar el bon vi i punxar les bótes dels vins joves. Vegeu, 248 raïm de taula m. À. DIAL.: raïm de per ex., els il·lustratius refranys del DCVB taula (Alella) [FAVÀ]. (s. Martí). 980. Variant explicable per la tendència del cat. occidental a convertir en e la vocal 982. Malauradament, CHERCHI redacta en pretònica del ll. SANCTUS (> sent ‘sant’). Cf. italià i, en aquest cas, no adapta al sard la gra- DECat, VII, 664. fia de l’ampelònim. 981. PONSODA [p. 294] ha situat a Beni- 983. Del cardenal tinc constància que es mantell unes ametlles sentanes i les ha relacio- tracta d’una vitis postfil·loxèrica i, per tant, de nat també amb la santa, però no pas amb la soca necessàriament rústega per a aguantar els festivitat. atacs d’aquest paràsit endèmic. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 307
LÈXIC 307
DESCR.: raïm de taula «cep de nigro» [ap. DncF, 351].986 | Cf. raïms llargs i esclarissats. Raïm per a te(o)ulier «(a. 1755, 1772; Cannes, menjar, de grans blancs, grossos i 1784) Grain noir, rond, dont la llargaruts; de pell forta i cruixent. peau est coriace, le suc noir et agré- Maduració tardana i molt bona able [...]. Raisin bon à manger et fait conservació, però amb un gust re- de bon vin foncé» [ap. DncF, 351]. gular» [FAVÀ]. ◊ SARD: àxina de mesa (= raïm de ETIM.: El raïm de taula devia ser, taula) «vitis vinifera» [COSSU, 257]. a priori, una denominació genera- lista (tal com passa amb el raïm de 249 raïm de Xella o roig de Sella m. 984 balança, d’igual motivació); però DOC.: (a. 1871) «Rochal de Chella» s’acompleix sovint, com constato a [RevSI, XX, 318]. 985 Alella, que una sola classe és es- À. DIAL.: de Xella (Cabanes de pecialment indicada per al consum l’Arc) [ALDC]. | raïm de Sella (Al- fresc: és a dir, per a menjar a la tau- baida) [TrL]. | roig de Sella (Tàr - la. Llavors el nom general sí que bena, la Torre de les Maçanes) esdevé, localment, un ampelònim [ALDC]. concret. DESCR.: raïm de sella «raïm de co- SIN.: Cf. la nota precedent. lor roig» [TrL]. | roig de Sella «raïm P. ROMÀN. ◊ IT.: pe tavula gros» [ALDC]. | Cf. roget de Chel- «(napoletano) buona a mangiarsi» va987 «raïm tardà» [Vins, 77]. [VNap, 448]. ◊ OCC.: «taulié, tauié ETIM.: El terme raïm de Xella fa (Rhône), taurié (Alpes marseillais), referència a la població valenciana tauliè (languedocien), taulè (gas- de Xella (Canal de Navarrés), men- con), taulèi (bordelais) (a. 1886) tre que raïm de Sella prové de la Variété de raisin noir, hâtif, à grains vila homònima de Sella (Marina ronds et doux, et à peau croquante, Baixa). Lògicament, no sembla raisin de table» [TdF, s. taulié]. | probable que dos ampelònims tan taulier «espèce de raisin noir, à semblants puguin tenir un origen peau dure. Éty. de taula, table, et de toponímic diferent, especialment la term. ier, qui sert ou est servi à ta- quan en ambdós casos es fa una re- ble» [DPF]; «(a. 1715; Provence, ferència explícita al color rogenc del 1816) Vitis acino nigro, rotundo, duriusculo, suavis saporis, succo 986. No entenc per què el modern DncF, després d’esmentar la inclusió del taulier al 984. La denominació raïm de balança deu DPF, el declara etimològicament «d’origine ser més antiga en català que no pas raïm de inconnue» [p. 351]. Personalment, trobo molt taula, manllevada segurament al fr. raisin de ta- plausible l’antiga explicació del DPF d’Hon- ble (encara que aquesta darrera motivació es- norat (v. supra). tigui prou estesa en el domini romànic: vegeu 987. Sospito que Piqueras s’equivoca p. romàn.). quan esmenta el roget de Chelva. Probable- 985. Els meus informants d’Alella acaben ment hauria d’escriure *roget de Xella. Certa- fent el queixal de llop un sinònim del seu raïm ment hi ha un ampelònim espanyol anomenat de taula. Probablement el primer devia ser Chelva (provinent del topònim Chelva, a la l’ampelònim antic, arraconat modernament comarca valenciana dels Serrans), però es trac- per una especialització del terme genèric. ta d’una varietat blanca prou diferent. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 308
308 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
raïm: roig de Sella i rojal de Xella. | 250 raïm del Bac m. À. DIAL.: del Bac El fet que l’ALDC reculli la forma (Beneixama) [ALDC]. despalatalitzada roig de Sella a Tàr- DESCR.: del Bac «classe de raïm» bena i a la Torre de les Maçanes deu [ALDC]. tenir a veure amb la proximitat ETIM.: Fosc ampelònim de l’Al- geogràfica. En canvi, la variant coià. Puc documentar, però, a la d’Albaida raïm de Sella [TrL] ja no mateixa comarca alacantina un meló es pot explicar per la proximitat de bac (a Alcoi, segons el DCVB, s. geogràfica, perquè es troba tan a la meló), la qual cosa apunta cap a una vora de Xella com de Sella o més.988 denominació local, probablement | Així les coses, podria semblar en- toponímica. | De fet, llegeixo al certat donar prioritat al topònim DCVB (s. bac): «És un nom que alacantí Sella, enfront del valencià abunda en la toponímia catalana, Xella.989 Cal, però, ser prudents com a denominació de masies, par- perquè aquest raïm de Xella no sols tides rurals i barrancs.» Suposo, ha arribat al val. septentrional (con- doncs, que aquest Bac,991 esdevingut cretament a Cabanes de l’Arc), sinó un toponím menor de l’Alcoià,992 que també va ser documentat a Te- és el que explica el nom de raïm del rol com a Chella (a. 1885). | Encara Bac. que dubti,990 proposaré Xella com a topònim originari. Sobretot, tenint raïm del clotet m. Æ clotet. en compte l’existència d’un altre ampelònim anomenat planta de 251 raïm del gustet m. À. DIAL.: raïm Quesa (a Montesa [ALDC]), el qual del gustet (Monòver) [ALDC]. fa referència a una població homò- DESCR.: raïm del gustet «cep de nima, veïna de Xella, a la mateixa raïms mitjans i esparsos. Gra blanc, Canal de Navarrés. mitjancer i llarg, de gust molt dolç. P. ROMÀN. ◊ ESP.: Chella «(Te- Es destina, sobretot, a fer panses» ruel, 1885) Uva roya de cuelga» [FAVÀ]. [ABELA, 316]. | Cf. Chelva «racimo ETIM.: Ampelònim que fa referèn- grande. La baya es grande. El color cia a un raïm de característic gust es verde-blanco y de forma casi es- moscat, segons m’expliquen els mo- férica. Cepa de productividad de noverins. Vegeu sin. media a baja» [PÉREZ, 67]. SIN.: A Monòver m’expliquen que raïm del gustet era el nom tradicio- 988. Potser es tracta d’una dissimilació de palatals ['ʃ-ʎ > 's-ʎ]. 991. Provinent del ll. OPACU ‘opac’ (> cat. 989. Faig servir l’adaptació gràfica catala- obac). Posteriorment l’ús de l’article va gene- na Xella encara que aquesta població perta - rar una falsa separació (l’obac Æ lo bac). nyi al País Valencià castellanòfon, on s’escriu 992. Segons el DECat [VI, p. 10]: «en el Chella. territori valencià predomina aclaparadora- 990. Tot i això, veig més probable que ment la denominació l’ombria, però en la to- existeixi un únic origen toponímic (seria insò- ponímia del Maestrat apareixen alguns casos lit parlar de tres orígens diferents si n’afegís- d’obaga [...]. Encara més, el Bac és el nom sim un altre per al roget de Xelva, diferen- d’un accident coster que JCoromines va sentir ciant-lo dels de Xella i Sella). a Alfàs (la Marina d’Alacant)». Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 309
LÈXIC 309
nal per a anomenar el famós raïm Agnès de Corona) [FAVÀ].995 | rate- moscatell, però actualment el primer ta (Albalat de la Ribera) [ALDC]. va essent substituït pel segon, d’a- DESCR.: rata «parra molt grossa, bast molt més general a tota l’àrea robusta i productiva. Raïms mit- lingüística catalana (i espanyola). jans i esparsos de grans rodons i mitjancers. N’hi ha de blancs per a 252 raïm dels sants m. À. DIAL.: raïm menjar i de foscos que fan un vi ne- del sants (la Codonyera) [QUIN - gre regular» [FAVÀ]. | rater «parra TANA , 80]. de raïms espessos i petits, que car - DESCR.: raïm dels sants «raïm que reguen força. Gra blanc, gros i ro - madura al juliol» [QUINTANA, 80]. dó. Raïms de taula primerencs» ETIM.: Ampelònim local que fa [FAVÀ]. referència al raïm primerenc que ETIM.: Ampelònim que s’explica madura durant les festes patronals pel caràcter ratat ‘marcat de vero - de la Codonyera, en honor de sant la’ 996 dels grans d’aquest raïm. Una Jaume i de santa Anna (25 i 26 de associació idèntica a la del raïm pi- juliol, respectivament).993 | De fet, gotós de València o a la del picapoll aquesta relació entre la maduració de Catalunya. | Per homosemitza- dels fruits i les festivitats religioses ció,997 alguns informants li atribuei- és ben estesa i coneguda a la Ro - xen un gust de rata, una olor de rata, mània.994 etc. No hi dono més importància SIN.: Suposo, vist el calendari fes- perquè, interrogats sobre aquesta tiu de la Codonyera, que el seu raïm qüestió, no saben en realitat quin dels sants és un geosinònim del ter- gust ni quina olor fa una rata. me raïm de Sant Jaume o de Santa Anna (v. sant Jaume). 254 redonell m. À. DIAL.: redonell (Tos- sa de Mar) [ALDC]. | Cf. picapolla raqueno m. Æ requeno. rodonell (Girona) [TrL, s. raïm].
253 rata f. À. DIAL.: rata (Sant Josep de sa Talaia) [ALDC]; (Sant Antoni 995. Variant local (de la parròquia de San- ta Agnès de Corona) per a referir-se al raïm de Portmany) [FAVÀ]. | rater (Santa rater; en canvi, a la capital del municipi de Sant Antoni de Portmany parlen de la parra 993. Griera [VVV, 104] també parla d’un rata. La raó del canvi té a veure, sens dubte, insòlit raïm de la festa major, conegut a l’Es- amb el gènere femení de parra enfront del pluga de Francolí, que lògicament també deu masculí raïm (cf. ferrana: ferrà/ferrana). madurar a les darreries de juliol. Tot i això, 996. Segons el DECat [VII, p. 121], suposo que l’informant d’aquesta població no aquesta accepció es dóna sobretot a les Ba - devia recordar el nom específic de la varietat. lears. També hi anota que a Alaró dubten en- 994. Llegeixo, per ex., que a Sardenya tre ratat i pigat de verola. «molte uve sarde portano il nome di un santo, 997. Tipus específic d’etimologia popu- come l’uva di San Pietro, di San Giovanni, de- lar, segons Veny: «l’homosemització implica, gli Angeli, di S. Anna, etc., che ricordano una com els seus components grecs indiquen, un viticoltura religiosa che ha legato l’epoca di acostament del contingut d’un significant al maturità di diverse uve alle contemporanee d’un altre amb el qual es troba en situació de feste religiose» [CHERCHI, I, 50-51]. paronímia (o d’homonímia)» [Mots, 87-88]. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 310
310 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
DESCR.: redonell «classe de raïm» [FAVÀ].1001 | regina vineti (Casinos) [ALDC]. [ALDC].1002 ETIM.: Ampelònim que fa una re- DESCR.: regina «planta de raïms ferència evident a la rodonesa d’a- grossos, com els grans, tast dolcís- questa varietat.998 El problema rau a sim i aroma molt delicat. Es pot cul- saber quina part del cep o del raïm tivar en cep o emparrada» [IBAR, és la que es destaca com a rodona. 63]; «raïm blanc de taula» [FAVÀ]. En principi, podem suposar que es ETIM.: Ampelònim manllevat a tracta del gra, però hi ha un proble- l’italià regina ‘reina’.1003 Es tracta ma obvi: la majoria de varietats te- d’un manlleu molt recent, ja que nen el gra rodó. Per tant, no és se- aquesta varietat és el resultat d’un en - gur que aquesta sigui la millor creuament fet el 1916 per un botà- manera de diferenciar una varietat nic hongarès (segons BALDANI, 20). específica (cf. l’alg. albu-radunis). A Torreblanca ja m’avisen que la Com a possible alternativa, podria regina és un conreu de nova intro- esmentar algun ampelònim motivat ducció. | No hi ha dubte que, moti- per uns pàmpols arrodonits (v. pam- vacionalment, coincideix amb el pa-redona). | Malgrat la manca de cat. planta de la reina,1004 però això descripcions disponibles, tant per al no implica, en absolut, que siguin la cat. redonell com per a l’espanyol i mateixa classe de raïm.1005 per a l’occità redondal999 suposo que es fa referència a un raïm de gra 1001. Variants pronunciades (en tots els arrodonit, ja que més d’una varietat 1000 casos) amb el so fricatiu velar de l’espanyol: té subvarietats rodones. re/X/ina. P. ROMÀN. ◊ ESP.: redondal 1002. Clar préstec de l’it. regina dei vigne- «(León, Oviedo; 1885) Variedades ti. Segons el DncF [p. 309], tant el paral·lelisme de uva» [ABELA, 324]. ◊ OCC.: re- italià com el fr. reine des vignes provenen de dondal «(Languedoc, 1736) Cépage l’hongarès szölökertek kiralynöje muskotaly, blanc et noir» [ap. CTal, 536]. literalment ‘muscat reina de les vinyes’. Justa- ment una publicació valenciana del 1992 inclou l’ampelònim reina de les vinyes [GVal, 31]. 255 regina f. À. DIAL.: regina (Vila - 1003. Potser arribat per via francesa o es- marxant) [ALDC]; (Torreblanca) panyola, però en tot cas originari d’Itàlia. Per ex, llegeixo al DEI (s. regina): «passato inalte- 998. Derivat diminutiu del ll. vulgar RE- rato in francese». TUNDUS ‘redó’, amb manteniment de la e (assi- 1004. Cf. RÉZEAU, que també explica la milada posteriorment en o a bona part de l’à- moderna reine des vignes per la «qualité du rea lingüística catalana: ‘rodó’). raisin» [p. 123]. 999. Tampoc no ajuda gaire saber que 1005. Un ampelògraf italià ha escrit re- existeix a Cat. un blat rodonell: «de gra molt centment sobre la regina: «l’enorme diffusio- revengut», segons el DCVB (s. blat). ne fin dall antichità in tutti i paesi viticoli del 1000. Hi ha raïms que diferencien una va- bacino del Mediterraneo e la spicatta tendenza rietat de gra arrodonit i una de llarguer: pa - a presentare caratteri ampelografici diversi a lop rodó / palop llonch (v. palop), moscat rodó seconda degli ambienti di coltivazione, spie- (v. moscat), etc. Fins i tot SADURNÍ [p. 20] es- gano il lungo elenco di sinonimi (e nomi erra- menta un cep indígena anomenat gra rodó, ti) che si attribuiscono o si sono attribuiti a però no n’aporta cap indicació geogràfica. questa cultivar» [BALDANI, 34]. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 311
LÈXIC 311
P. ROMÀN. ◊ IT.: regina «(XIX pelònim esp. real, d’inevitable am- sec.; Firenze, Sicilia) Vitigni d’uva bigüitat polisèmica, ja que pot tra- bianca» [DEI, 3223]; «uva (da tavo- duir-se al català tant per ‘reial’ com la) grossa, dura, rotonda; uva gallet- per ‘real’. | Per a l’epítet real, doncs, ta» [GDLI, s. brumasta]; «grappolo no deu valer l’observació següent allungato, giustamente spargolo. del DECat [VII, p. 214]: «és clar Acino grosso o grossissimo, ellip- que hem d’anar amb compte en soidale. La buccia consistente, gial - certs casos, on es presta a aplicar-se lo-dorata; la polpa è croccante, dol- real ‘veritable, de fet’ (ll. realis). ce e squisita. Pianta di produzione Això és el que deu passar quan abbondante» [BALDANI, 34-35]. qualifica noms de plantes, almenys en casos com timó real (Alzira, 256 reial m. À. DIAL.: reial (Val.) [GVal, 1961)». Aquí, en canvi, es tracta 21]. | Cf. aledo real (Novelda) d’un nom atorgat a un raïm de gust [ALDC]. | Cf. balancí real (Casi- exquisit (‘propi de la reialesa’), mo- nos) [ALDC]. tivat per una associació qualitativa, DESCR.: reial «molt tardà. Raïm de com passa també en el cas de l’im - taula blanc. Gra gros, elipsoïdal. perial. Pell grossa. Consistència general SIN.: V. aledo. dura i cruixent. Poc sabor però P. ROMÀN. ◊ ESP.: real «(Murcia, agradable» [GVal, 21]. 1885) Variedad de uva» [ABELA, 324]. ETIM.: Ampelònim provinent del ◊ FR.: royal noir «(a. 1690) [...] bons qualificatiu real que, per sinècdo- raisins» [ap. DncF, 53]. que, s’ha substantivat. Tot i que el reial de la GVal pot ser perfecta- 257 requeno o raqueno m. À. DIAL.: ment una ultracorrecció per real,1006 rageno (Alcalà de Xivert) [ALDC]; no crec que això impliqui un canvi (Corbera d’Ebre) [FAVÀ].1009 | ra- de significat.1007 | La presència del quena (Atzeneta del Maestrat) paral·lelisme fr. royal (noir), derivat [ALDC]. | raqueno (Vall-de-rou- del ll. REGALIS ‘reial’, ho sembla con- res, la Ginebrosa, Vinaròs) [ALDC]; 1008 firmar; millor que no pas l’am- (la Sorollera, Traiguera) [FAVÀ]. | regeno (Horta de Sant Joan) 1006. Per culpa del caràcter rigorosament [ALDC].1010 | regeno boval, regeno bilingüe de la publicació esmentada: amb una fi (Gandesa) [FAVÀ].1011 | reque- presentació a dues columnes (castellà real / na (Torreblanca) [FAVÀ]. | requení valencià reial). 1007. El DCVB (s. reial) ens informa de la multiplicitat de variants d’aquest adjectiu 1009. Rageno, igual que raqueno i ra - (ral, rial, etc.), considerant com a valenciana quena, s’explica per una dissimilació vocàlica únicament la forma real. (e-'e > a-'e). 1008. A més, puc documentar l’existència 1010. El regeno de la Terra Alta (igual que en català de l’epítet reial aplicat a unes altres rageno) és pronunciat amb un so velaritzat fruites de qualitat: taronja reial «molt bona castellà /-Xeno/. (Horta de Val.)», segons el DCVB (s. taronja); 1011. El TrL també diferencia a la matei- o poma reial «molt bona (Men.)», segons el xa Gandesa el requeno del requeno boval DCVB (s. poma). (sense reflectir cap so castellanitzant). Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 312
312 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
(val.) [Guía, 116].1012 | requeno (Al- ETIM.: Ampelònims provinents calà de Xivert) [COMENGE, 81];1013 del topònim Requena, a la Plana (Tortosa, Gandesa, Vinaròs) [TrL]; d’Utiel, comarca castellanòfona del (Valljunquera, Mas de Barberans, País Valencià. | La castellanització Xiva de Morella) [ALDC]. | reque- fonètica d’algunes variants (/'rex-/, no boval (Gandesa) [TrL]. /'rax-/) podria explicar-se per la DESCR.: rageno «cep ben produc- interferència d’un altre ampelò- tiu de raïms grossos. Gra negre i nim, més modern i acastellanat: el gros que val per a fer vi» [FAVÀ]. | re/x/ina; però també pot tractar-se raqueno «cep de raïms negres i d’un simple cas d’ultracorrecció. grossos que carreguen molt. Gra Veny [REL, 9] ha escrit sobre això: gros i rodó, dolent per a menjar per «el progresivo conocimiento del culpa de la seva pell aspra i molt castellano y la connotación de rusti- dura. Madura una mica tard i dóna cidad inherente a la queada provocó un vi de poc grau alcohòlic» [FAVÀ]. un retroceso de /k/Æ /X/ (de /k/efe | regeno boval «cep de raïms gros- Æ /X/efe) que tenía que arrastrar al- sos que carreguen força els sar- gunos casos de ultracorrección. Se ments. Gra negre, gros i de pell for- han registrado male/X/ons por ma- ta. Fa un vi amb grau» [FAVÀ]. | lecons (Albufera de València), o regeno fi «cep de raïms grossos que o/X/aliptos,-tus (Beneixama, l’En- carreguen força els sarments. Gra veja), en vez de eucaliptus». | El re- negre, gros i de pell fina. Fa un vi queno és, d’altra banda, un geosinò- amb grau» [FAVÀ]. | requena «uvas nim de l’antic boval (v. infra), com oblongas y medias, de color negro ja fa sospitar la variant composta de intenso. Racimos grandes. Cepa vi- Gandesa: requeno boval (cf. l’etim. gorosa de gran producción que dan de boval). Quant a l’alternança re- vinos subidos de color, ásperos» queno/boval del val. septentrional i [ROMERO, 73]. | requeno «raïm ne- del cat. nord-occidental, sembla que gre i de gra gros» [TrL]; «vi prepa- és un fenomen en evolució. Fins a rat amb raïms requenos» [TrL, s. principis de segle la lexicografia do- vi]; «racimo grande. Uvas rojo os- nava una gran preeminència a l’am- curo; carne acídula, crujiente. Ho- pelònim antic boval i en la majoria llejo fino» [COMENGE, 81]. | reque- dels casos ni esmentava el toponímic no boval «raïm negre, de gra gros i requeno/-a. En canvi, les meves en- atapeït. Fa el vi de poc grau» [TrL]. questes i les de l’ALDC, fetes els da- rrers anys, recullen sovint la segona variant a les comarques riberenques 1012. Variant de morfologia catalana, en- de l’Ebre. Crec que l’explicació no front de la forma acastellanada requeno. Malgrat és altra que una progressiva substi- això, no la documento a cap localitat concreta. tució septentrional de l’arcaisme bo- No sé si no és una regularització ultracorregida. val.1014 Això ha implicat l’aparició 1013. Forma estandarditzada de COMEN- GE que no coincideix amb la variant fonètica de l’ALDC a la mateixa vila d’Alcalà de Xi- 1014. És evident que en uns moments de- vert. (Una situació idèntica es dóna amb l’am- terminats tots dos sinònims han hagut de con- pelònim Xixona.) viure, sigui amb la variant composta ja men- Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 313
LÈXIC 313
d’un ampelònim acastellanat amb SIN.: Segons van informar a les interferències fonètiques ja co- l’ALDC alguns enquestats de Riba- mentades.1015 roja d’Ebre, el raïm que ells anome- SIN.: Unes quantes fonts assegu- nen gra gros és conegut a la resta de ren que requena i boval són sinò- la comarca com a riba-rojà. nims: «Bobal. Conocida en algunos lugares como Requena» [ROMERO, 259 ribot m. DOC.: (a. 1871) «Ribot de 73]; «Esta variedad [bobal] también Valdomá»1018 [RevSI, XX, 265]. | conocida como Tinto de Requena o (Lleida, 1878) «ribot» [Estud., 86]. requení, es la más extendida en tie- À. DIAL.: ribot (Llitera) [COLL, rras valencianas» [Guía, 116]. Tam- 43*]; (Tremp) [TrL]; (Urgell) bé l’encaix de les àrees dialectals [DCVB, s. raïm]; (Peralta de la sembla confirmar-ho. | V. utiel. Sal) [SISTAC, 267]; (Peralta de la Sal) P. ROMÀN. ◊ ESP.: Requena o Ra- [ALDC]; (Vilves, Areny de Nogue- quena «(Ribera navarra) Clase de ra) [FAVÀ]. | ribot gavatxo (el Cam- uva que contiene mucha agua» pell) [FAVÀ]. 1016 [VNav]. | requeno o requenarí DESCR.: ribot «variedad de uva» «racimos grandes; uvas negras, jugo [ABELA, 324]; «raïms negres, de gra blanco» [COMENGE, 64]. rodó i pell fina. Són molt bons per a menjar» [TrL]; «raïm negre i 258 riba-rojà m. À. DIAL.: riba-rojà (Ri- gros, no bo per a menjar, però sí bera d’Ebre) [ALDC]. | ribaro- per a fer vi» [DCVB, s. raïm]; «cep jal1017 (la Granadella) [TrL]. de raïms mitjans i atapeïts. Gra pe- DESCR.: ribarojal «raïm de color tit i negre, usat per a fer vi» [FAVÀ]. negre» [TrL]. | ribot gavatxo «cep de raïm gros- ETIM.: Ampelònim d’origen gen- sos i esparsos, de maduració pri- tilici, que deriva del topònim Riba- merenca. Gra gros, negre i crui- roja (d’Ebre). xent, de forma aplanada. Fa un vi amb grau i també val per a menjar» [FAVÀ]. cionada o bé en diferents estrats generacionals. ETIM.: Ampelònim d’origen fran - Per ex., el TrL situa a Tortosa tant el boval com el requeno. cès, almenys per als parlants del 1015. No oblidem que a la comarca cas- Campell, que li atorguen el despec- 1019 tellanòfona de Requena (Plana d’Utiel) el ra - tiu gavatxo ‘francès’. | En realitat, ïm boval és quasi un monocultiu. A més, la aquest ribot del cat. nord-occidental transmissió cap al nord del toponímic requeno/- a no deu ser més que un afrancesa- sovint es mou a cavall de la frontera lingüística. 1016. Si abans dubtava que requení no fos una ultracorrecció (v. supra), allò de què ara 1018. Actualment grafiat Baldomar. Se- no tinc cap dubte és que aquest requenarí és gons m’expliquen al llogaret proper de Vilves una forma impossible. Potser és requení mal [Artesa de Segre], la localitat de Baldomar te- grafiat. nia una de les extensions de secà més apropia- 1017. Variant, també d’origen gentilici des de la zona per al conreu de la vinya. (< riba-rojà), però encreuada segurament amb 1019. En català normatiu seria gavatx, tot un destacat ampelònim del cat. occidental: el i que dialectalment és prou estesa la variant rojal. amb -o final. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 314
314 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
ment del cat. Ribesaltes, vila del Ros- Ribos-Autos (gascon), Ribauto, selló famosa pel seu muscat.1020 Pro- arribauto (béarnais) (a. 1886) Va- bablement a partir de l’ampelònim riété de raisin» [TdF, s. Ribo-Auto]. occ. riboauto (reduït en bearnès a | Ribos Altos «(Midi) Cépage fort» ribauto), la pressió del superstrat fran - [ODART, 100]. | Cf. muscat de Ri- cès va neutralitzar la vocal final fins a bos-Autos «(a. 1886) Vin muscat de la caiguda, alhora que monoftongava Rives Altes» [TdF, s. Ribo-Auto]. el diftong occità (Rib(o)auto Æ *ri- baute > ribot).1021 260 ridalenc m. À. DIAL.: ridalenc (Tor- P. ROMÀN. ◊ ESP.: gribot «(Abie- dera) [DAg]. go) Variedad de uva negra oriunda DESCR.: ridalenc «raïms negres de Francia» [DAn].1022 | ribot «(ara- molt dolços que s’enfilen per les pa- gonés) Clase de uva de hollejo bas- rets o altres arbres» [DAg]. 1023 to» [DPar]. | ribote «(Aragón, ETIM.: Coromines ha escrit sobre 1791) Uva negra de racimo apreta- ridalenc: «Es pot imaginar que ri - do, no grande: dá un buen vino» dalencs [...] vingui d’un adjectiu èt- [JAVal, 34]; «(Huesca, 1885) Cepa nic d’aquest lloc [Ridaura], amb de grandes y compactos racimos» dissim. r-r > r-l» [DECat, VII, [ABELA, 283]; «clase de uva de ho- 320].1024 O, dit amb unes altres pa- llejo basto» [DPar]; «(Alquézar, raules, més aclaridores potser que la Agüero) Uva negra y blanda, poco lacònica explicació del DECat, es dulce» [DAn]. ◊ OCC.: «Ribo-Auto, tracta d’un altre cas d’associació onomàstica. Ridalenc sembla una 1020. Aquest nom de cep ja apareix pu- variant deturpada del gentilici ri- blicat a París el 1667: muscat de Ribezalte [ap. daurenc (derivat de Ridaura), po- CTal, 530]. Igualment, a mitjan s. XIX un pres- blació relativament propera a Tor- tigiós enòleg francès va escriure: «Le vignoble dera, on el DAg havia situat aquest de Rivesaltes est le plus important des Pyré - ampelònim. nées Orientales; il ne comprend pas moins de 10.500 hectares [...] le muscat de Rivesaltes ac- 261 roget o roig m. DOC.: (a. 1871) quiert surtout ce bouquet musqué qui en font «Roig. Roget» [RevSI, XX, 265]. | le premier des vins de liqueur de France» (val., 1891) «roig» [DMGa, s. raim]. [RENDU, II, 7, i II, 8]. 1021. En conseqüència, no veig cap rela- À. DIAL.: de roget (Pego, Xàbia) ció entre aquest ampelònim i l’antic parònim [ALDC]; (Jesús Pobre) [FAVÀ]. | ro- fr. ribau(l)d (s. XVII): «la grappe, dépouillé de get (val.) [DCVB]. | roig (Mall.) tous ses grains» [ROLLAND, 214-215]. [CERDÀ, 111]; (l’Espluga de Fran- 1022. L’aparició en aragonès de la velar colí) [TrL]; (Empordà) [DCVB, s. inicial g- pot explicar-se per un intent dels raïm]; (Vilamarxant) [ALDC]; (Po - parlants d’acostar el punt d’articulació de la lop) [FAVÀ]. | roig fort (Marga - seva vibrant alveolar r- a la forma francesa manllevada, pronunciada allà amb una r- uvular. 1024. A banda de la dissimilació de líqui- 1023. Cas idèntic al de l’oscil·lació aragone- des, el canvi -au/-al no és gens infreqüent en sa grec/greque (v. grec). Aquest cop el DPar tria català. Per posar-ne més exemples onomàs- com a principal la variant aragonesa ribote i dei- tics, puc esmentar cognoms del tipus Ri- xa com a secundària la forma catalana ribot. gau/Rigal o Arnau/Arnal [DCVB, s. rigalt]. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 315
LÈXIC 315
lef) [ALDC].1025 | roiget (Vinaixa) ment caldrà emparentar el roig de [ALDC].1026 l’Espluga de Francolí (roig fort a DESCR.: de roget «cep de raïms Margalef) amb el roiget de la prope- mitjancers i apinyats, molt tardans. ra Vinaixa. En canvi, el roig empor- Gra rodó i gros, de cua molt dura. danès (i el mallorquí)1030 em provoca Raïm dolç, ben bo per a menjar» més recels. Efectivament, he sentit [FAVÀ]. | roig «rahím mitjá, apretat. aquest terme ampelonímic pel Baix Fruyt gros, quasi rodó, roig-fosch, Empordà, però sols en zones poc vi- dols» [ROIG, 37]; «variedad de uvas» tícoles on vaig preferir no fer en- [DMGa, s. raim]; «raïm vermellós, questes i on es limitaven a mencionar de gra rodonet, primerenc, sabo- epítets cromàtics genèrics com raïm rós» [DCVB, s. raïm]; «cep de raïms blanc, negre, roig, i poca cosa més.1031 grossos i esparsos, de maduració P. ROMÀN. ◊ FR.: rouge du pays primerenca. Gra roig i mitjà, de pell «(Valais) Cépage» [PAeb, 12]. ◊ forta, però bo per a menjar» [FAVÀ]. OCC.: rouget «(Lot, 1827) Raisin | roget1027 «raïm vermellós, de gra pour les vins rouges ou de table» rodonet, primerenc, saborós» [DCVB, [CAVOLEAU, 181]. | Cf. arrouya s. raïm]; «raïm negre per a vinifica- «(Pyrénées Atlantiques, 1783; Hau- ció» [SIMÓ, 331]. tes-Pyrénées, 1843) Cépage noir, ETIM.: Referència evident al color productif, à grappes moyennes, à roig dels raïms d’aquesta varietat. grains petits, ovoïdes, d’un noir Mentre que el diminutiu roget és bleuté» [DncF, 51].1032 ◊ PORT.: roxo sempre un ampelònim específic,1028 l’epítet roig ja em sembla més dub- altres viles properes com Tàrbena i la Torre de tós. | Així, suposo que el roig de Po- les Maçanes (v. roig de Sella). lop és el mateix que el raïm de roget 1030. De fet, a Mallorca gairebé sempre d’unes altres poblacions de la Mari- fan servir l’epítet cromàtic vermell, la qual na (Pego, Xàbia i Dénia), encara que cosa encara fa menys fiable aquest roig, repor- no faci servir el diminutiu.1029 Igual- tat per CERDÀ. Certament, aquest autor no m’inspira gaire confiança a causa de la poca cura en la transcripció (escriu «maussellarés» 1025. No crec que fort sigui aquí cap per mansellerès [v. mansella] i «juvanillo» per mena de matís cromàtic. En uns altres am- joanillo) i la inclusió de variants estranyes, ab- pelònims s’oposa als epítets moll (cf. monas- sents a la resta de corpus lèxics balears: botata, trell) o tendre (cf. punxó gros). exerim o llorquina. 1026. Variant explicable per segregació 1031. Si és arriscat emparentar les variants d’una iod, induïda per la consonant palatal. catalanes per culpa d’un epítet tan genèric, en- 1027. Griera [TrL, s. tripó] també parla del cara és més incert fer-ho amb els paral·lelismes raïm roget comparant-lo amb el raïm tripó de romànics. La definició del roxo gallec, per ex., gall, però oblida donar-li una entrada específica. serveix per a il·lustrar que no té res a veure 1028. Aquest epítet cromàtic roget/-a amb la resta d’ampelònims de què he tractat. també val per a designar uns altres fruits, com Per la descripció, caldria relacionar-lo amb el una oliva roget (de Llofriu, segons el DCVB, planta-roig valencià. s. oliva) o com la rogeta, un bolet comestible 1032. Com explica la mateixa obra: «Du fr. (de Calaceit, segons el DCVB, s. rogeta). des Pyrénées, emprunté au béarnais arrouya, 1029. Tot i això, també podria ser una re- lui même dér. sur béarnais arro(u)y ‘rouge’» ducció de roig de Sella, del qual parlen en unes [DncF, 51]. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 316
316 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
«(Galizia) Cepa americana» [POSA- P. ROMÀN. ◊ FR.: saint-Pierre DA, 222]. «(Charente, 1859) Grappes abon- dantes; grosses et longues, bien pour - roial m. Æ rojal. venues de grains plus que moyens. Grains verts, mûrissant assez tard | roig m. Æ roget. (Allier, 1842) Grappes allongées, des grains ronds, peu serrés, d’une roig de Sella m. Æ raïm de Xella. belle coleur rousse» [ODART, 152 i 235]; «(Angoumois, 1779; Dordo - 262 roig de Sant Pere m. ANT. DOC.: (a. gne, 1793; a. 1816) Cépages» [ap. 1871) «Roig de St. Pere» [RevSI, DncF, 327]. | saint-Pierre noir XX, 265]. | (Garraf, 1890) «Roig de «(Gironde, 1784) Cépage» [ap. Sant Pere. Ab aquest nom se cultiva DncF, 327]. ◊ SARD: àxina de santu una varietat que reuneix la circuns- Perdu «(campidanese) Uva da tavo- tancia del Roig de la Costa [...]» la» [DISC, s. vite].1035 | ua de santu [ROIG, 37]. Pietru «(a. 1897) Uve» [SCet, 49]. DESCR.: roig de Sant Pere «varie- tat de color clar cendrós» [ROIG, 37]. 263 rojal o rojalet o roial m. DOC.: ETIM.: Potser aquest ampelònim (Val., 1791) «Rojal [...]. Rojalet» s’explica, com tants altres (santa An - [JAVal, 28 i 30]. | (a. 1840) «rojal» na, sant Jaume, sant Joan: cf. CHER- DLab, s. rahim]. | (val., 1851) «Rojál» CHI, I, 50-51), per la seva maduració [DEsc]. | (a. 1877) «Roials. Rojals» lligada a una festivitat religiosa, con- [ap. VVV, 80]. | (Lleida, 1878) «ro- 1033 cretament Sant Pere (29 de juny). jal» [Estud., 86]. | Tot i això, quasi veig més probable À. DIAL.: roial (Peralta de la Sal) que aquest roig de Sant Pere pugui [SISTAC, 268]; (Isona) [ALDC]; (Fi- tenir una motivació toponímica. En guerola d’Orcau, el Campell) [FA- primer lloc, es tracta d’un ampelò- VÀ]. | roialet (Isona) [FAVÀ]. | roi - nim localitzat al Garraf. En aquesta jal (Cubells, Agramunt, Linyo- comarca hi ha dos grans productors la) [ALDC].1036 | roijalet (Cubells) vinícoles: Sant Pere de Ribes i Vila- [ALDC]. | rojal (cat. occidental) 1034 nova i la Geltrú. A la segona loca- [DCVB]; (Massalcoreig) [DCVB, s. litat, costanera, seria on es conreava raïm]; (Castellfollit de Riubregós) el roig de la costa (v. supra: doc.), [FARELL, 147]; (Castellfollit de Riu- mentre que Sant Pere de Ribes do- bregós, Granyena de les Garrigues, naria nom a l’altra subvarietat de Mequinensa, Atzeneta del Maes- raïm: el roig de Sant Pere. trat) [ALDC]; (Vilves, Belianes, Areny de Noguera, Torrent de Cin - 1033. El DCVB (s. cirera), per ex., explica ca, Gandesa, Traiguera, les Use - que la cirera de Sant Pere «madura a la darre- ria de juny». 1034. L’any 1890, segons el mateix ROIG 1035. Perdu sembla que és una metàtesi [p. 37], els dos principals productors vinícoles de Pedru (< ll. PETRUS ‘Pere’). del Garraf són Vilanova i la Geltrú, amb més 1036. Variant explicable per segregació de 30.000 hl anuals, i Sant Pere de Ribes, amb d’una iod, induïda per la consonant palatal 24.000 hl. (cf. roiget, dins la meva entrada roget). Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 317
LÈXIC 317
rojal roial(et)
cardenal
raïm de soca
FIGURA 20. Mapa del rojal. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 318
318 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
res, Montserrat d’Alcalà) [FAVÀ].1037 roujal).1038 | Pel que fa a l’arcaisme | rojalet (Benifairó de les Valls) roial o roialet, es tracta d’una va- [ALDC]. riant amb i, pròpia del ribagorçà i DESCR.: roial «classe de raïm» coincident amb l’aragonès.1039 | Un [SISTAC, 268]; «cep de raïms bons darrer aspecte de què vull tractar és per a guardar; de maduració tar - la duplicitat rojal/rojalet de Cu- dana, s’emparra sovint. Gra roig, bells. Certament, no és fàcil saber si rodó i mitjà, de pell forta i crui- vol reflectir dues subvarietats dife- xent. Val per a fer vi i per a menjar, rents o es tracta d’una sola classe de tot i no ser gaire dolç» [FAVÀ]. | raïm. M’inclino per aquesta darrera roialet «cep emparrat de raïms hipòtesi, ja que un dels meus infor- grossos. Gra rogenc, mitjà i arro- mants isonencs, a banda del roial, donit. De pell molt forta, és ideal també esmenta secundàriament el per a penjar» [FAVÀ]. | rojal «uva roialet. Preguntat sobre la forma di- bermeja de racimo apiñado y cor- minutiva, m’assegura que es tracta to, con el hollejo del grano tierno y d’un simple sinònim.1040 jugo dulce. Esta uva es buena para SIN.: Un informant de Montserrat comer» [JAVal, 28]; «variedad de la d’Alcalà m’indica que el seu rojal és uva» [DEsc]; «variedad de uva de el raïm que s’anomena pròpiament color muy rojo» [DMGa]; «cep cardenal. Hi afegeix també que ha de grans atapeïts. Pell fina i molsa vingut del municipi de Godelleta compacta» [JSan, 50]; «classe de (Foia de Bunyol), importat allà des raïm de parra, dur i vermell, bo per de França. a menjar» [DCVB]; «raïm de gra P. ROMÀN. ◊ ESP.: rojal «(Albace- rodonet, primerenc» [DCVB, s. te) Variedad de uva muy fina, de co- raïm]; «vermellós. Raïm» [DIEC]; lor de grosella» [DRAE, s. uva]; «o «raïm obscur» [ALDC]; «cep de Malvasía. (Rioja Alta y Alavesa) raïms vermells i primerencs. Valen Variedad de vid» [VvR]; «(Hellín, per a menjar i per a fer vi. Gra pe- 1891) Vid» [ap. MORALES, 62]; tit i llargarut, de color rogenc» «(Sax, Villena) Uva de granos grue- [FAVÀ]. sos, buena para comer» [MTor, ETIM.: Ampelònims que, com confirmen les descripcions, es ca- 1038. Aquest mateix rojal també s’usa en racteritzen pel fet que els seus grans català per a designar noms de fruites i cereals. són d’un color rogenc, tendent al Per ex., segons el DCVB (s. rojal) hi ha, a més roig. La mateixa motivació cromà - del raïm: un blat rojal valencià, una oliva rojal tica ja era present en el ll. (rubellia- (Terra Alta), un garrofer rojal (Freginals) i na, rubiliana) i es conserva en unes unes figues rojals (Pollença). altres llengües romàniques, com 1039. De fet, ja he documentat a l’Aragó el paral·lelisme ampelonímic royal des de finals l’esp. (rojal, royal), el fr. (rochallin, del s. XVIII. A més, a la localitat lliterana del rochelle) o l’occ. (roujau, rouiau, Campell també sento l’adjectiu cromàtic roia per a qualificar una mena de raïm (v. pansa). 1037. A Torrent de Cinca, les Useres i 1040. En canvi, segons el DCVB (s. blat), Montserrat d’Alcalà, sento el so palatal sonor a Cullera diuen que el blat rojalet «és el mateix però africat (en lloc de fricatiu): rotjal. que el blat rojal però amb el gra més petit». Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 319
LÈXIC 319
213]; «(Requena) Uva» [BRIZ, 211]. | Principat i a l’Aragó, per tant, va royal «(Aragón, 1791) Uva que tira arribar a través de la frontera piri- á colorada, es de pulpa dulce con el nenca, cosa que justifica el topònim hollejo fuerte: es buena para colgar, nord-català.1042 y produce un vino clarete» [JAVal, SIN.: Tractadistes espanyols i fran- 34]; «(Villar del Arzobispo) Varie- cesos coincideixen en aquesta triple dad de uva rojiza» [LLATAS, II, 168]. sinonímia. Segons HIDALGO: «gar- ◊ FR.: rochalin «(Gironde, 1827) nacha tinta; en Francia: Roussillon Plant pour obtenir des vins blancs» o Alicante» [p. 151]. I segons el TdF [CAVOLEAU, 133]. | rochelle «(a. 1550) occità: «granacho: v. alicant, rous- Cépage» [ap. CTal, 524]; «(Bor - sihon».1043 | A més, vista la coinci - deaux, 1537) Specie» [ap. DncF, 81]. dència de les definicions, pròpia | rochelle menue «(a. 1622) Plan - d’una varietat híbrida, no tinc gaires tes de vigne noire. Elles ne valent dubtes que el rosselló de la Sorollera qu’en treillage» [ESTIENNE, 549]. ◊ és un geosinònim de alicant(e) i de LL. CL.: rubelliana, rubiliana, rubella garnatxa tintorera (v. tintorera). «(s. I dC) Grappe grêle, petite; grain P. ROMÀN. ◊ FR.: plant du Roussil - menu, à peau dure; vigne fertile» lon «(a. 1829) Cépage» [ap. DncF, [ap. BILLIARD, 310]. ◊ OCC.: roujau, 105]. ◊ OCC.: roussihoun, roussi - rouiau, roujal «(Tarn, 1886) Variété lhou «(languedocien, 1886) Variété de raisin rouge» [TdF, s. roujau]. de raisin grenache | Vin de grenache, v. alicant, granacho» [TdF, s. rous- ros m. Æ rosseta. sihoun].
rossaqui o rossati f. Æ rosseti. 265 rosseta f. o ros m. DOC.: (l’Alguer, 1823) «Ros» [ap. BOSCH, 621]. | 264 rosselló m. À. DIAL.: rosselló (la So- (a. 1871) «Roseta [...]. Roset» rollera) [FAVÀ]. [RevSI, XX, 317 i 319].1044 | (Ala- DESCR.: rosselló «Cep de raïm ne- cant, 1878) «Ros» [Estud., 84]. gre i gros. Gra gros, rodó de pell as- pra. Dolent per a menjar. Madura tard i dóna un vi fluix, mancat de 1042. D’altra banda, la vitícola plana del grau» [FAVÀ]. Rosselló va ser un lloc privilegiat per a im- ETIM.: Ampelònim referit a la co- plantar-hi els nous híbrids francesos, com de- marca del Rosselló (per extensió, mostra l’existència dels paral·lelismes occitans sinònim de tota la Cat. Nord). La roussihoun i roussilhou. raó toponímica s’explica pel fet que 1043. Sobre aquesta sinonímia occitana la implantació de ceps híbrids tinto- entre granacho i alicant o roussihoun, v. alicant rers es va estendre a tot Europa des (cf. també tintorera). 1044. BCas [p. 26] el 1869 menciona tam- de l’Estat francès (v. tintorera).1041 Al bé una variant catalana rasset. Suposo que es deu tractar d’una errada de transcripció per 1041. Com és d’esperar, al mateix Rosse- rosset. El fet que en aquesta pàgina de l’autor lló tenen un nom diferent, que és alicante, jus- esmentat hi hagi l’únic fragment del llibre amb tament l’ampelònim més esmentat a l’ALDC mots catalans augmenta les probabilitats d’u- pels informants de la Cat. Nord. na errada d’impremta. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 320
320 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
À. DIAL.: ros (Novelda) [ALDC]. | SIN.: Encara que puguin semblar rosset (Sant Feliu de Guíxols) [TrL]. geosinònims, el raïm meridional (i | rosseta (Palamós) [ALDC]; (Ca- alguerès) ros no té res a veure amb el longe de Mar) [FAVÀ]. | Cf. rostet rosset/-a del cat. central, com de- (Montseny) [TrL].1045 mostren les divergències de les des- DESCR.: ros «vidueño de uvas ne- cripcions respectives. | En el primer gras» [ABELA, 324]; «cepa de grano cas, l’adjectiu ros servia per a diferen- más bien pequeño, muy dulce y ciar una subvarietat de monastrell: el muy tinto. Racimos grandes. Vinos monastrell ros; però el qualificatiu de elevada graduación alcohólica» originari va acabar substantivant-se [MARCILLA, 104]; «Raïms menuts, fins a desplaçar l’ampelònim com- compactes; grans petits rodons, de post, almenys al Vinalopó (v. mo- color negre molt fort, pell grossa. nastrell; v. mataró). | Els ampelònims Cep de baix rendiment, d’ell s’ob - diminutius, en canvi, compten amb tenen vins de gran qualitat» [SIMÓ, diversos paral·lelismes septentrio - 279]; «Raím mitjà, poc compacte. nals, com el fr. roussette i l’occ. rous- Gra petit i rodó. De pell gruixuda. seto, com les variants nord-italianes Maduració tardana. Cep de produc- ros setto/-a i russeta o com les variants ció mitjana. Produeix vins negres de retoromàniques rossite i rossett. molt color, de bona graduació al- P. ROMÀN. ◊ FR.: roussette «(Ar - cohòlica» [GCat, 24]. | rosseta «cep dèche, Drome; 1827) Plants: la de raïms tardans. Gra blanc i allar- grosse donne l’abondance, et la pe- gat. Val per al vi, però és millor per tite la qualité» [CAVOLEAU, 367]; a menjar» [FAVÀ]. | rossets «raïms «grains petits, ronds, lâches, très- rossos i punxeguts» [TrL]. | rostet dorés; grains croquants, très-sucrés; «raïm aspre» [TrL]. pellicule épaisse; maturité précoce. ETIM.: Ampelònims de motivació Vin blanc» [RENDU, I, 12v]; «(Haute - cromàtica pel color ros (¨ ll. RUS- Savoie, 1766; a. 1774) Raisins SUM) dels seus grans de raïm.1046 V. blancs» [ap. DncF, 176 i 320]. ◊ també la sin. IT.: rosetta «(Veneto, 1561) Cé- page» [ap. CTal, 522]. | rossetto 1045. Segons Coromines: «rostet: no es- «(a. 1606) Vari tipi di viti e di viti - tant més que en l’obra descuradíssima de gni; üga russeta (lig. occ.); rossetta Griera deu ser mal llegit per (raïm) rostit» (trent.); ua rosseta (venez.)» [ap. [DECat, II, 487]. Estic d’acord que hi ha una THBuc, 197]. ◊ OCC.: rousseto «va - fallada a la «descuradíssima» obra de Griera, riété de raisin» [TdF]. ◊ RÈT.: rossi- però crec que no s’hi ha de llegir rostit, variant te «(friul., 1863) Viti» [ap. THBuc, de motivació tan injustificable com la prece- 197]. | vid rossett «(friul.) Viti» [ap. dent. Més aviat caldria llegir-hi rosset, correc- THBuc, 197]. ció gràficament semblant, que té el suport de variants idèntiques en el mateix cat. central, a més d’algun paral·lelisme romànic (v. infra). 266 rosseti o rossati o rossaqui f. DOC.: 1046. THBuc ha dit exactament el mateix (a. 1871) «Rosakis» [RevSI, XX, per als paral·lelismes ampelonímics italians: 265]. «dal it. rosso ¨ lat. RUSSUM per il colore dell’u- À. DIAL.: rossaqui (Val.) [GVal, va» [p. 197]. 28]; (Sarral, la Granada) [FAVÀ]. | Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 321
LÈXIC 321
rosseti rossati (o rossaqui)
FIGURA 21. Mapa del rosseti. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 322
322 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
rossati (Horta de Sant Joan, Beni- Turquia (i Egipte), i creu que es fairó de les Valls, el Puig de San - pot tractar d’un préstec del turc.1049 ta Maria, Torís, Alzira, Alberic) També li donen la mateixa provi- [ALDC]; (Montserrat d’Alcalà, Mo - nença ampelògrafs com l’espanyol nòver) [FAVÀ]. | rossequi (Alcalà MARCILLA [p. 293] o l’italià BALDANI de Xivert) [ALDC].1047 | rossete [p. 34]. | De tota manera, vull deixar (Guardamar) [ALDC]. | rosseti (Al - constància de l’existència en fr. me- calà de Xivert) [COMENGE, 74]; dieval tardà d’un vi anomenat roset- (Castelló) [ROMERO, 73]; (Alcalà de te o rosétique, mots derivats del fr. Xivert, Castelló de la Plana, Picas- rose (< ll. ROSA), per la seva tonalitat sent, Sollana, l’Alcúdia de Carlet, rosada.1050 Cf. FEW, X, 481. Per Benigànim, Montesa, Muro del tant, no es pot descartar que am- Com tat, Novelda, Alacant, Crevi- pelònims del val. meridional, com llent) [ALDC]; (Torreblanca, Aielo rossete o rossetic,1051 provinguin, en de Rugat) [FAVÀ]. | rossetic (Onti - el fons, dels noms de l’antic vi nyent) [ALDC]; (l’Alforí) [FAVÀ]. | francès. | Sigui quin sigui el recorre- Cf. bruixati (Cambrils) [ALDC].1048 gut, no hi ha dubte que els ampe - DESCR.: rossati «cep de raïms de lònims rosseti i rossaqui són mots taula primerencs. Gra gros i llarg, exògens del català;1052 però també blanc-rosat. Carrega poc, però és sembla clar que, per una motivació ben gustós» [FAVÀ]. | rosseti «raci- cromàtica, han sofert un encreua- mo laxo. Uvas doradas, de hollejo ment formal amb l’epítet esp. rosa.1053 fino, duras, crujientes, acídulas, de Així s’expliquen millor les variants un dulce remiso» [COMENGE, 74]; amb -a-, com rossati. «raïm de taula de color blanc-gro- guenc. Gra elíptic, cruixent, de sa- 1049. De tota manera, es tracta d’una sim- bor fragant» [GVal, 29]; «cep de ple suposició, basada en la importació des d’a- raïms de taula. Gra blanc i llarga - quell país, que no aporta cap dada sobre el su- rut, de pell forta» [FAVÀ]. | rossetic posat mot turc manllevat. «raïm per menjar» [ALDC]. 1050. Modernament encara és ben famós el vin rosé, denominació francesa que ha estat ETIM.: El DncF francès [p. 315- manllevada pel català (vi rosat) i per l’espa - 316] documenta el seu rosaki a mit- nyol (vino rosado). jan s. XIX, com un raïm provinent de 1051. Tot i això, l’addició d’una oclusiva final [-k] és un fenomen freqüent en la fonèti- 1047. A Alcalà de Xivert, l’ALDC recull ca dialectal catalana (cf. escorçac), per la qual indistintament rosseti i rossequi. Aquesta últi- cosa rossetic potser és una simple deturpació ma terminació del val. septentrional [-'seki] fa de rosseti. de pont entre la variant de Cat. [-'saki] i unes 1052. A Sarral, per ex., m’expliquen que altres formes valencianes [-'seti, -'setik]. No es tracta d’una varietat importada recentment, crec, doncs, que rosseti i rossaqui siguin sim- poc arrelada a la Conca de Barberà. ples parònims. 1053. De fet, l’encreuament no pot ser ca- 1048. Segurament, una deturpació del ra - talà a causa de l’ensordiment generalitzat de la ï m rossati, provocada potser per un encreua- s intervocàlica en totes les variants (-ss-). Una ment formal amb bruixa; o, fins i tot, amb rui- castellanitzada variant [ro'saXe] a Cubells, se- xar, sabent que ha estat descrit com un raïm gons l’ALDC, també apunta cap a la intro- cruixent (i, per tant, deu esquitxar). ducció espanyola. Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 323
LÈXIC 323
SIN.: Cf. colló de gall; cf. pepita de DESCR.: rupestis «vitis que pro- oro. dueix els vins americans de gus - P. ROMÀN. ◊ ESP.: rosaki «cepa de tos desagradables» [CIURANA, 13]. | granos elípticos gruesos, duros, sa- rupestris «cep americà» [TrL];1055 bor muy grato. Variedad de uva tar- «cep característic per la forma arro- día» [MARCILLA, 293]; «uva de mesa donida de la fulla, pel color vermell que no se suele vinificar. Granos de la tija i sobretot per la seva rusti- gruesos de color rojizo, racimos citat i resistència» [PUIG, 22]. grandes y tupidos» [ROMERO, 73]. | ETIM.: Tal com ha escrit un am- rosetti «racimos ralos; uvas blancas, pelògraf espanyol: «una vid criada duras, sabrosas» [COMENGE, 56]; en América, a la que los españoles «variedad blanca, de grano grueso llamaron “Vitis Rupestris”, por el como el moscatel, de piel fina y bue- estado salvaje en el que se criaba y na como uva de mesa» [DUso, s. el fuerte y amargo sabor de su fru- uva]; «(Murcia) Uva de mesa» [SE- to» [DELGADO, 60].1056 RRANO, 184]; «o Rosaki. Variedad SIN.: V. planta americana. blanca. Muy productiva. Tiene un P. ROMÀN. ◊ ESP.: rupesti, ru- racimo grande, suelto. La baya es pestre (loz) «(La Rioja) Variedad elipsoidal y de buen tamaño. Color híbrida de vid americana muy em- dorado» [PÉREZ, 63-64]. ◊ FR.: ro- pleada como portainjertos» [VvR]. saki «(a. 1856, 1864) Raisin aux | rupestri «Rupestris, variedad de grosses grappes et très gros grains vid americana. Hay una falsa re- olivoïdes, tachetés de points dorés» gresión por haberse interpreta - [ap. DncF, 315-316]. | rosette «(a. do la -s como morfema de plural» 1530, 1549, 1615) Sorte de vin rou- [ECHAIDE, 173]. | rupestris de lot ge» [FEW, X, 481]. | rosétique «(a. «cepa muy vigorosa. Se aconseja 1597, 1611, 1660) Excellent vin rou- para plantaciones de variedades de ge de Gascogne» [FEW, X, 481]. vinificación muy productivas» [PÉ- REZ, 79]. 267 rupèstic o rupestre m. DOC.: (a. 1890) «las castas de ceps americans cultivadas á Sant Pol de Mar ab més bon exit per ara, son: la Rupestris, pera’ls terrenos sechs, montanyo- sos y lleugers» [ROIG, 71]. À. DIAL.: rupèstic (Camallera) [ALDC]. | rupestre (la Torre Ve - 1055. El TrL (s. rupestris) atorga a aquest lilla, Aiguaviva de Bergantes) ampelònim una àrea pancatalana (Cat. or., [ALDC].1054 | rupestric (Alt Em- Cat. occ., Bal., Val.), però es tracta únicament del nom científic (< ll. RUPESTRE ‘pertanyent a pordà) [PUIG, 22]. les roques’, segons el DCVB, s. rupestre), des- conegut per la majoria dels parlants. 1054. El caràcter fronterer de les dues po- 1056. Segons IBAR [p. 47], l’espècie vitis blacions de la Franja aragonesa i aquesta for- rupestris «s’empra des de l’inici de la lluita an- ma coincident amb l’esp. rupestre fan suposar tifil·loxèrica, és oriünda de la part meridional un manlleu a aquesta llengua. dels Estats Units de Nord-amèrica.» Ceps i raïms 2-8_Ceps i raïms 2 27/05/14 16:16 Página 324 Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 325
S
268 sabater m. DOC.: (a. 1871) «Saba - premsal. | Probablement la seva as- té ros. Sabaté negra» [RevSI, XX, pror justificaria un premsatge amb 265]. | (Mall., 1897) «Sabaters» [Die els peus1058 per tal d’evitar la barreja B., I, 257]. amb unes altres varietats més dol- À. DIAL.: sabater (Marratxí) ces, de més qualitat. Tot i les distàn- [TrL]; (Sineu, Montuïri, Llucma- cies, potser té relació amb el vi de jor) [ALDC]; (Mall.) [DCVB]; peu,1059 esmentat el 1617 per AGUSTÍ (Consell, Porreres, colònia de Sant [p. 100]: un claret de raïms negres Pere d’Artà) [FAVÀ]. que es premsava fora de la tina per DESCR.: sabater «raïms general- la seva poca qualitat. ment blancs, amb una varietat ne- gra» [Die B., I, 257]; «classe de raïms 269 salsa f. À. DIAL.: salsa (Santa Bàrba- negres, de grans prou espessos i ra) [FAVÀ]. 1060 grossets» [DCVB]; «raïm negre, DESCR.: raïm (de gust) de salsa gros, de grans atapeïts, no comesti- ble, però bo per a fer vi» [DCVB, s. raïm]; «cepa tinta de granos gruesos; DCVB, s. ametlla). Igualment, el DCVB (s. produce vinos bastos» [MARCILLA, fava) descriu les faves ensabatades com a «fa- 117]; «cep de raïms apinyats i poc ves amb clovella»; per tant, ben fortes. 1058. Sense oblidar l’existència d’uns al- productius. Fa un vi amb grau, però tres fruits comestibles com una oliva sabatera no val per a menjar. Gra negre, rodó, i un bolet sabater. Coromines també destaca de pell forta i aspra» [FAVÀ]. el mal gust del primer i la considerable toxici- ETIM.: Sembla lògic creure que tat del segon [DECat, VII, 553]. l’ampelònim sabater ha d’estar rela- 1059. DU CANGE [VIII, p. 344] ja esmenta cionat amb el trepig, amb sabates, en els s. XII i XIII un parell d’exemples llatino- d’un raïm més aviat dur.1057 Cf. medievals del vinum pede pressum. 1060. Crec que la referència al gust deu ser sols una precisió. Suposo que els parlants 1057. Aquesta duresa també és destacada l’anomenen habitualment *raïm de salsa (cf. per a una ametlla sabatera de Falset (segons el maduixer). Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 326
326 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
«raïm rodó, de color roig i gra mit - ment oblongues et d’un gris-rouge, jà» [TrL]. | salsa «cep de raïms gros- d’une saveur sucrée. Assez produc- sos i esclarissats, de cua trencadis sa. tif» [ODART, 373]. ◊ PORT.: salsa Gra gros, llargarut i cruixent, de pell «Espécie de uva branca | (Arruda) forta. Raïms de color blanc-daurat, Casta de uva» [DdeF]. dolços per a menjar, però també bons per a fer un vi fort i sec» [FAVÀ]. 270 salzenc m. DOC.: (a. 1871) «Sal- ETIM.: Crec que la clau d’aquest sench» [RevSI, XX, 265]. ampelònim ens la dóna un llunyà À. DIAL.: salsec (Esparreguera) paral·lelisme fr. salses (gris), del qual [TrL, s. raïm]. | salcenyo (Llitera) l’ampelògraf ODART [p. 373] veu [COLL, 45*]; (Sentmenat) [ALDC]. | clar l’origen toponímic: prové de la salzenc (Tarragona, Gandesa, Sa- localitat rossellonesa de Salses, fa- vallà del Comtat, Guimerà) [TrL]; mosa pel fet de produir el moscat de (Cardona, Camp de Tarragona, Ribesaltes (cf. ribot). | A partir d’a- Gandesa, Tortosa) [DCVB]; (Ur- quí, l’ampelònim salsa del català (i gell) [DCVB, s. raïm]; (Peralta de la el salsa del portuguès) s’explica com Sal) [SISTAC, 267].1063 | Cf. sanlics a singular analògic del topònim Sal- (Llofriu) [TrL]. ses ([raïm de] Salses > [raïm de] sal- DESCR.: salcenyo «variedad de sa). Posteriorment s’hauria produït uva» [COLL]. | salzenc «raïm negre i una homosemització, ja que alguns de molt bon gust. Té els grans molt parlants han associat aquest fals sin- grossos i forts» [TrL]; «cep i raïm gular salsa (del topònim ll. SALSULAS) roig, de gra dur i allargat» [DCVB]. amb la salsa (del ll. SALSA) i han arri- | sanlics «raïms negres, clars de gra, bat, fins i tot, a crear un raïm de dolços i bons per a fer vi» [TrL]. gust de salsa.1061 | Malgrat la simili- ETIM.: Segurament l’ampelònim tud dels radicals, ho aprofitaré per a salzenc deriva de salze per alguna descartar qualsevol relació amb el semblança física. Sols hi veig dues salsec o salcenyo (v. salzenc). possibilitats: el caràcter dret de les SIN.: Segons expliquen a Santa branques d’ambdues plantes; o bé el Bàrbara, el raïm salsa produeix el vi color grisenc, quasi blanquinós, ca- moscatell. Per tant, hem de conside- racterístic de la seva escorça.1064 La rar els dos mots com a sinònims, en- morfologia dels paral·lelismes es- cara que el primer faci referència al panyols (salc-) confirmaria aquest cep i al raïm, i el segon sols al vi.1062 origen etimològic (< ll. SALICE ‘sal- P. ROMÀN. ◊ FR.: Cf. salses gris ou gris de Salses «(a. 1859) Cépage 1063. Variant que SISTAC [p. 267] transcriu de grappes allongées, à baies légère- interdental: [sal'θe˜k]. Tot i això, aquesta for- ma contrasta amb la dels pobles del cantó cas- tellanòfon de la frontera lingüística aragonesa. 1061. Associació desafortunada, certa- Allà coincideix la interdental, però amb una ment, perquè hi ha infinitud de gustos segons morfologia més pròpia de l’español: salceño. la mena de salsa. 1064. La GEC (s. salze) destaca precisa- 1062. Una situació idèntica s’acompleix a ment aquests trets (presents en part en el ma- Eivissa amb el raïm maçanet i el vi moscatell teix nom científic): «[Salix alba] d’escorça gri- (v. maçanet). sa, de branques dretes i flexibles.» Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 327
LÈXIC 327
ze’). | Pel que fa al salcenyo de la Lli- sau- > san- seria ben difícil d’expli- tera, sembla un préstec fronterer de car en la fonètica dialectal catalana. l’aragonès salceño.1065 | Hi afegiré SIN.: Un ampelògraf espanyol de també que, malgrat variants ensor- finals del XIX [ABELA, 321] identifica dides com salsec,1066 no crec que hi el salceño d’Osca amb el Miguel de hagi cap relació semàntica entre Arcos de Saragossa (v. miquel d’Ar- aquest conjunt d’ampelònims i el cos). No ho discuteixo, del moment parònim salsa (v. salsa). La incom- que les meves descripcions d’amb- patibilitat de les descripcions i la di- dós ampelònims són força coinci- ferenciació morfològica (sobretot dents: raïm negre mengívol, grans de salcenyo) no permeten, en prin- grossos, llarguers i ben durs, etc. cipi, l’assimilació. | Pel que fa a P. ROMÀN. ◊ ESP.: salceña «(ara- aquesta estranya grafia del sanlics gonés) Variedad de uva» [DPar]. | empordanès [TrL], suposo que no salceño «o Miguel de Arcos. (Hues- és res més que un error de trans- ca, 1885) Variedad de uva» [ABE- cripció per *saulics.1067 En aquest LA, 321]; «(Sanui) Classe de raïm» cas derivaria, segons Coromines, de [SISTAC, 267]. | salceño blanco, sal- saule ‘salze’.1068 Encara que sempre ceño negro «(Aragón, 1791) Raci- sigui arriscat rectificar hipotètiques mo grande, de grano muy gordo errades, trobo massa casualitat que con el hollejo tierno; dá buen vino» un mateix fitònim s’hagi duplicat al [JAVal, 34]. Baix Empordà en saulics/sanlics (v. la nota anterior).1069 A més, el canvi 271 sant Antoni m. ANT. DOC.: (Cat. Nord, 1857) «san Antoni» [RENDU, 1070 1065. I, segons això, la variant de Sent- I, 6r]. menat [ALDC] sols pot ser una extensió del DESCR.: sant Antoni «raisins sa- paral·lelisme aragonès amb adaptació fonètica: voreux, à grains noirs et très-gros» [-θe > -se], però no pas morfològica (-nyo). [CAVOLEAU, 263]; «cépage de grains 1066. Potser per una assimilació amb la gros, ovalaires, noir-bleuâtres; grains sibilant sorda (s-z > s-s). légèrement sucrés, à peau épaisse; 1067. Aquesta confusió gràfica entre -n- i maturité tardive» [RENDU, I, 6r]; -u- no és un cas aïllat al TrL. Per ex., hi ha també una entrada penada en lloc de *peuada. «raisin noir. Grains croquants; 1068. Llegeixo al DECat [VII, p. 638]: très-bon à manger, fait un très-bon «Sàlic “salix purpurea” [...]. En català no en sé vin. Grappes peu volumineuses» documentació fins al Belv. i Lab. 1840, que el [ROUFFIA, 133]. donen com a equivalent de sàlzer [...]. Səlík ETIM.: Ampelònim relacionat se- vaig sentir com a nom de planta a StPere de Ri- gurament amb la festivitat de Sant bes [...] i en el Baix Ter això encara es compli- Antoni (17 de gener). Evidentment, ca amb saule, on em digueren que səwlíks vol dir “una espècie de saule”.» Sobre l’alternança salze/saule, v. també GULSOY [p. 217-219]. 1070. Ja apareixia el 1827 en l’obra de CA- 1069. I no dubto del parentiu lèxic, ja que VOLEAU [p. 263], el qual feia referència a un au- no hi ha cap més parònim semblant amb aques- tor del XVIII. Tot i això, la grafia emprada era ta característica -s final etimològica (< ll. SALIX afrancesada: saint-antoine. També el DLF si- [-liks]). No pas morfològica, encara que el TrL tua aquest ampelònim al departament dels Pi- el descrigui com si fos un plural (v. supra). rineus Orientals. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 328
328 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
no pas per la data de maduració,1071 DESCR.: jaume «cep primerenc sinó perquè, tractant-se d’un raïm de raïms de taula. Gra blanc i mit- tardà de pell gruixuda, la seva con- jancer, de pell fina» [FAVÀ]. | (de) servació pot allargar-se fins ben sant Jaume «varietat de raïm molt passades les festes nadalenques. Això primerenc» [TrL]; «raïm blanc, rodó, permet relacionar-lo amb uns altres de pell fina» [TrL, s. raïm];1072 «vid de ampelònims de semblant motivació uva blanca» [GIRALT, 17]; «raïm cronològica, com el raïm d’hivern. de taula gros i molt primerenc. | Descarto, en principi, la motivació S’emparra sovint. Gra blanc-verdós, toponímica perquè les poblacions rodó i mitjà, de pell fina. Dolç per a que s’anomenen Sant Antoni o bé menjar, però massa fluix per al vi» són petits llogarrets de muntanya (i [FAVÀ]. ermites), o bé s’allu nyen massa de ETIM.: Tal com escriu Veny: «Al- l’àrea d’influència rossellonesa, tot i tres característiques del raïm poden que també podria tenir un origen ser la base dels seus noms [...] la ma- occità. Al cap i a la fi, alguns dia - turació relacionada amb una festivi- lectes del Llenguadoc fan servir tat: Sant Jaume, jaume» [Mots, 60]. | una variant idèntica a la catalana. Sense arribar a l’extensió panromà- Cf., per ex., pruno de sant-Antòni: nica del sant Joan, també el raïm de «prune de médiocre qualité», segons Sant Jaume és ben estès per la Medi- el TdF (s. pruno). terrània.1073 Ho demostren l’antigor i la variació dels paral·lelismes romà- 272 sant Jaume o raïm de Sant Jau- nics: esp. santiaguera, fr. Saint-Jac- me m. DOC.: (a. 1871) «St. Jaume» ques, it. Sant’Jàcopo, santaiàcopa. [RevSI, XX, 265]. SIN.: A Creixell de Mar i a Gande- À. DIAL.: de Sant Jaume (l’Es - sa m’expliquen que el seu primerenc pluga de Francolí) [TrL, s. raïm]; és un sinònim de sant Jaume.1074 Un (Lleida, Favara de Matarranya) cop confrontades les descripcions, [ALDC]; (Sarral, la Granada, Riu- en veig prou clara la sinonímia.1075 | doms, Porrera, Figuerola d’Orcau) [FAVÀ]. | jaume (Felanitx) [ALDC]; 1072. Encara que el TrL doni dues defini- (colònia de Sant Pere d’Artà) [FA- cions complementàries en dues entrades di - VÀ]. | sant Jaume (l’Espluga de ferents, Sant Jaume i raïm (de Sant Jaume), Francolí) [TrL]; (Marina) [CABRE- esmenta en tots dos casos la mateixa vila: l’Es - RA, 53]; (Penedès) [GIRALT, 17]; pluga de Francolí. El DCVB (s. raïm) li co- (Freixenet de Segarra, Cervelló, piarà la segona entrada. Sant Pere de Ribes, Granyena de les 1073. I la denominació no es limita als Garrigues, la Torre de Fontaubella, raïms. En català, per ex., hi ha també la pruna Horta de Sant Joan) [ALDC]; (Ar- de Sant Jaume, que «madura pel juliol», se- gons el DCVB (s. pruna). tés, Esparreguera, Alella, el Cam- 1074. Paral·lelament, el VNav ha identi - pell, Corbera d’Ebre) [FAVÀ]. ficat el tempranillo amb l’uva santiaguera (¨ esp. Sant Iago ‘Sant Jaume’). 1071. Tradicionalment tots els raïms esta- 1075. El que ja no tinc en compte és la si- ven ja recollits (i veremats) pel novembre: cf. nonímia proposada per TORRA (s. raym) el sant Martí. 1640: «primerench ò de Sant Iuan». Han pas- Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 329
LÈXIC 329
sant Jaume jaume
primerenc
(de) sent-ana
FIGURA 22. Mapa del sant Jaume. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 330
330 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
Tanmateix, a la colònia de Sant Pere costa gaire acceptar l’existència d’u- d’Artà, un expert informant m’ex- na varietat, més primerenca que cap plica que el seu raïm jaume és ano- altra, que sigui quasi madura pels menat magdalena a la propera po- volts de Sant Joan (24 de juny): cf. blació de Manacor. A continuació, l’etim. de sant Joan. Aquesta es di- em descriu el jaumillo com una va- ferenciaria en alguna població d’u- rietat diferenciada, tot insistint en la na altra varietat, un xic menys pri- mida més petita del gra. | En princi- merenca, que maduraria entre la pi, aquesta explicació es contradiu Magdalena (22 de juliol), Sant amb el que m’expliquen en una altra Jaume (25 de juliol) i Santa Anna població mallorquina: Consell. Aquí, (26 de juliol).1079 El que pot costar un conegut viticultor m’assegura més de creure és que pugui haver-hi que la seva magdalena es diu jaumi- dues varietats diferents entre Santa llo a la veïna Santa Maria. D’entra- Magdalena i Sant Jaume. | Tot i da, dono per bona la diferenciació això, hi ha una possible explicació d’Artà del moment que el meu ve- per a considerar la magdalena una terà informant m’aporta dues defi- espècie diferent del sant Jaume. nicions diferents de les varietats Observo que aquesta és una varie- respectives (jaume i jaumillo).1076 | tat sense documentació antiga en Ara, igual que qüestiono la geosi- català,1080 contràriament al que pas- nonímia entre jaume i jaumillo, sa en occità i en francès, en què és també posaré en entredit la de jau- ben coneguda. Potser es tracta, en el me amb magdalena. A Felanitx, fons, d’un altre raïm primerenc, im- per ex., l’ALDC recull diferencia- portat cap a la segona meitat del dament raïms magdalenes i jau- XIX.1081 Llavors no seria gens es- mes.1077 I, a la Torre de Fontaube - trany que en algunes localitats ha- lla, a més del raïm sant Joan,1078 gués acabat desplaçant uns altres l’ALDC també recull sant Jaume raïms primerencs, fins i tot pre- i santa Madalena. | D’entrada, no nent-los el nom, mentre que en unes altres localitats conviurien les sat massa anys per a suposar que es poden mantenir les mateixes classes de raïm sense 1079. Així m’ho expliquen a Alella. Tam- que els ampelònims s’hagin adaptat a noves bé l’ALDC recull a Sant Pere de Ribes un varietats. raïm sant Joan i un altre de Sant Jaume. 1076. L’existència d’un raïm primerenc de 1080. No apareix documentada fins al mida molt petita és confirmada per la presèn- 1871 [RevSI, XX, 316], i encara en desconfio cia d’uns altres diminutius a diverses pobla- per la facilitat amb què aquesta publicació cions catalanòfones: joanillo, jaumet, etc. manlleva ampelònims forans. De fet, hi apa- 1077. També a Sarral un informant m’es- reix esmentada sols com a variant sinoními- menta el rim de Sant Jaume i la madalena, en- ca: «Primerenchs ó de Santa Madalena»; no cara que sols acabi descrivint el segon. m’estranyaria que fos una traducció adap - 1078. En canvi, al Campell, el meu infor- tada. mant principal parla del raïm sant Jaume. 1081. ROUFFIA [p. 143] ja parlava al Ros- Però, preguntat sobre el raïm de Sant Joan selló (a. 1866) d’una madeleine blanche i d’u- que havia mencionat un veí seu, m’asssegu - na madeleine noire tot aclarint que eren raïms ra que són simples sinònims. d’importació. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 331
LÈXIC 331
diverses classes.1082 ODART, parlant lla) Uva temprana» [VNav]. ◊ FR.: precisament del raisin de Saint-Jac- Saint-Jacques «(a. 1667) Vigne grec- ques des Pyrénées-Orientales (o si- que» [ap. CTal, 530]. ◊ IT.: Sant’Jà- gui, del raïm de Sant Jaume de la copo, ua santiàopa (pis.) «(XVI sec.; Cat. Nord), fa la reflexió següent: a. 1729) Uva» [DEI, 3968]. | santaià- «[...] un ordre de raisins qui ne com- copa «(XIX sec.; lucch., pis.) Uva che posent pas une même tribu, mais qui matura per la festa di S. Jacopo [25 se réunissent sous une même déno- Iuglio]» [DEI, 3334]. mination indiquant leur précocité» [p. 335]. | Certament, Santa Magda- 273 sant Joan o joanenc m. DOC.: (a. lena, a diferència de Sant Jaume, no 1640) «Primerench ò de Sant Iuan. és una festivitat gaire destacada dins Uva praecia» [TORRA, s. rahim]. | del calendari català. Una altra cosa (l’Alguer; 1700, 1764) «raim de sant seria el cas francès, llengua on l’am- Juan» [BOSCH, 370]. | (Cat., 1797) pelònim magdelaine ja es documen- «Sanjuanas» [NAVARRO, 13]. | ta el 1667. Igualment, en trobo en (Ross., 1866) «Joanench» [ROUF- occità nombroses variants: rasin de FIA, 136]. | (a. 1877) «Santjoans» la Magdalena, madalenen i madale- [ap. VVV, 80]. | (Barcelona, 1890) nous (v. magdalena).1083 | D’altra «d’aquí que se l’hi dongui’l nom banda, una monografia recent de la de Joanench ó rahim de S. Joan» Marina d’Alacant ha recollit diver- [ROIG, 34]. ses dites que confirmen el caràcter À. DIAL.: joanec (Empordà) vitícola de les festivitats de Sant Jau- [DCVB].1086 | joanenc (Empor - me i de Santa Anna,1084 així com la dà) [DCVB, s. raïm]. | Sant Joan seva probable equivalència. V. tam- (Martorell, Falset, Tremp) [TrL]; bé raïm dels sants. (Penedès) [GIRALT, 17]; (Sant Pere P. ROMÀN. ◊ ESP.: Cf. santiague- de Ribes, la Torre de Fontaubella) ra1085 «o Tempranillo. (Tierra Este- [ALDC]; (Alella) [FAVÀ]. | sant joa- nenc (Cotlliure) [FAVÀ]. DESCR.: joanec «classe de raïm 1082. Seria el cas de la Torre de Fontaubella, blanc que madura pels volts de Sant on, curiosament, l’anomenen ja santa Madalena (a semblança del sant Jaume i del sant Joan). A la Joan» [DCVB]. | joanenc «Grains propera població de Marçà no apareix el sant d’une grosseur moyenne, ronds, Jaume, sols els madalenos; però la morfologia dorés, juteux, d’une saveur douce et estrangera de l’ampelònim (-enos per -ens) tam- agréable, peau assez fine. Grappe bé fa pensar en un préstec no gaire antic, potser un peu allongée; pédoncule ligneux. del madalenous del Delfinat francès. 1083. Tal vegada l’origen gal (¨ raisin de la madeleine) explica per què a Torrent de 1086. Probablement, una variant errònia Cinca sento parlar del raïm de la madalena. del DCVB per culpa d’una percepció deficient 1084. En diré un parell: «A Sant Jaume i de la nasal velar. Contrasta amb la forma vela- Santa Anna, raïm en la Plana» i «Per Sant Jau- ritzada joanenc, inclosa també al DCVB (s. me i Santa Anna, pinta el raïm i la mangrana» raïm), més ben documentada i amb el suport [CABRERA, 53]. d’una major freqüència morfològica de la su- 1085. És un derivat adjectival de Sant Iago fixació catalana -enc (amb el sentit de perti - (< SANCTUS JACOBUS). nença). Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 332
332 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
Cep très-puissant, formant de bel - Segurament l’existència de nombro- les treilles [...]. Il est très-précoce. Il ses fruites que sí que són prou ma- a deux variétés que lui sont infé- dures per Sant Joan (com la poma de rieures» [ROUFFIA, 136-137]; «bas- Sant Joan [DCVB, s. poma], l’alber- tant fruyt y serveix pera taula» coc de Sant Joan [DCVB, s. albercoc], [ROIG, 67]; «raïm blanc, molt pri- la pruna de Sant Joan [DCVB, s. merenc, car madura pels volts de pruna], etc.) ha pogut influir en la Sant Joan» [DCVB, s. raïm]. | raïm motivació ampelonímica a l’hora de de Sant Joan «madura aviat. Ser- triar el sant.1088 veix pera taula, y dona bona quanti- SIN.: V. batista; cf. sant Jaume. tat de fruyt. Rahím mitjá y fluix. P. ROMÀN. ◊ ESP.: uba de San Fruyt petit, daurat y molt dols» Juan «(a. 1738) Cierta especie de [ROIG, 34]; «varietat blanca prime- uba pequeña mui encarnada y agria, renca» [BOSCH, 657]. | Sant Joan aunque sabrosa» [DTer, s. Uba]. ◊ «raïm primerenc i blanc, de grans FR.: de Saint Jean «(Drôme, Ardè- petits i rodons» [TrL]; «vid de uva che) Raisin» [FEW, X, 13]. | jouan- blanca» [GIRALT, 17]; «cep molt pri- nenc «(a. 1859) Cépage à raisins de merenc de raïms allargats. Gra table. Grains oblongs, de moyenne blanc, rodó i mitjà; molt dolç per grosseur; peau mince et suc aqueux a menjar» [FAVÀ]. | santjoanes et insipide» [ODART, 335]. | Saint «uvas blancas, sabrosas y delicadas» Jean rouge «(Hérault, 1835) Varié- [NAVARRO, 13]; «espècie de raïm» té à grains noirs, ronds» [ap. DPF, s. [DAg]. rasin]. | Cf. vin de Saint-Jehan «(a. ETIM.: En principi, l’etimologia 1344) Vinum sancti johannis» [ap. del mot és prou evident. Com va es- DU CANGE, VIII, 345]. ◊ IT.: San criure un expert agrònom de finals Ghjuvanina «(Corsica) Specie d’uva del XIX: «madura aviat, d’aquí que primaticcia» [VCors]. ◊ LL. MED.: se l’hi dongui’l nom de Joanench ó S. Joannis «(Italie, 1596) Cépage» rahim de S. Joan per venir en aque- [ap. CTal, 523]. ◊ OCC.: janenco, lla época» [ROIG, 34].1087 | De tota jouanenco, jouanengo «(Ni ce, manera, al juny els raïms són enca - 1886) Cépage à raisin blanc et pré- ra immenjables i cal esperar-se al- coce» [TdF, s. janenco]. | janenco menys fins a mitjan juliol per a tas- negro «(a. 1886) Variété noire du tar-los. Com ens aclareix el VCors, cépage» [TdF, s. janenco]. | joannen s. San Ghjuvanina (= santjoana): blanc «(Bouches-du-Rhône, 1835) «l’uva, sebenne maturi assai dopo, Variété à grains blancs ou dorés, si chiama pure da questo giorno, col ovales» [ap. DPF, s. rasin]. | joua- quale s’innagura l’estate, perchè è primaticcia» (cf. la nota precedent). 1088. Entenent que aquesta translació ca- talana és aplicable a quasi tota la Romània, per- 1087. Mig segle abans, un diccionari pro- què els paral·lelismes són molt nombrosos: l’u- vençal ho matisava així per als paral·lelismes ba de San Juan espanyola, el jouannenc o raisin occitans: «le nom de jouanens, leur a été don- de Saint Jean francesos, la San Ghjuvanina ita- né parce qu’ils commencent à mûrir à la saint liana, el janenco, el jouanen i el plan de Sant Jan Jean» [DPF, s. rasin]. occitans, l’axina de San Giuanni sarda, etc. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 333
LÈXIC 333
nen «variété de raisin» [TdF, s. ja- poc no són gens convincents. Espe- nen]. | juanens négrés «(Aix, 1715) cialment aquella en què tracta de re- Cépage» [ap. CTal, 535]; «Raisin lacionar el vi sangioveto amb la san- précoce, à grains ronds noirs et doux» gue di Giove (= sang de Júpiter) [ap. DPF, s. rasin]. | plan de sant Jan [THBuc, 132-133]. Encara que la «(Aix, 1715) Raisin de grains ronds relació entre el vi i la sang pugui et de couleur blanche» [ap. DPF, s. semblar evident des del punt de vis- rasin]; «(a. 1886) Variété de raisin» ta religiós o poètic, no ha tingut [TdF, s. plant]. ◊ SARD: axina de gens d’èxit des de l’enològic.1090 San Giuanni «(a. 1897) Uva da ta- P. ROMÀN. ◊ IT.: sangiovése «ant. vola molto precoce» [SCet, 45]. | de sangiovéto, sangioghéto. (XVI sec.) S. Giovanne «(a. 1780) Uve bian - Specie d’uva del Chianti e vitigno che. Primitiva, di grani rotondi e che la produce» [DEI, 3331]; «(c. rari» [MANCA, 27]. | hua de S
334 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
moltes castes tenen ambdós colors. DESCR.: sarró «raïm petit, blanc i Allò que ja resulta inversemblant és bo; madura per l’agost» [DCVB, que a la mateixa Gandesa facin ser- s. raïm]. vir dues variants morfològiques dis- ETIM.: Ampelònim que sembla re- tintes. Un dels dos diccionaris deu ferir-se a una varietat de taula bona equivocar-se, i suposo que és el per a guardar (antigament al sarró TrL, ja que el morfema -í (d’origen ‘sac de cuir per a dur-hi menjar’). aràbic) sovinteja més com a gentili- Suposo que el raïm de sarró deu ser ci ampelonímic. | Al sud de la pe- una classe adequada per a pansifi- nínsula Ibèrica, on la presència àrab car, per a poder-la menjar com a va ser encara més influent, aquesta fruita seca.1094 terminació -í, referida a ampelò- nims espanyols d’origen gentilici, hi 278 selvatà m. DOC.: (a. 1871) «Salvatá» abunda extraordinàriament: jatibí [RevSI, XX, 316]. | (Barcelona, (< Játiva ‘Xàtiva’), jabí (< Jávea 1890) «Salvatá. Donant abundancia ‘Xàbia’), ciutí (< Ceuta), etc.1091 V. de fruyt qu’es molt dur» [ROIG, 36]. també valencí. À. DIAL.: selvatà (Sant Pol de Mar) [TrL, s. raïm].1095 276 sarreal m. À. DIAL.: sarreal (Falset) DESCR.: selvatà «de pell con - [TrL]; (Clarà) [SADURNÍ, 22].1092 sistent, per qual motíu, serveix DESCR.: sarreal «raïm de color ne- per fectament per ésser guardat. gre moradenc, molt dolç, i bo per a Ra hím mitjá y fluix. Fruyt mitjá, menjar. És anyívol, produint any ovalat, blanch-verdós y un poc per altre» [TrL]. dols» [ROIG, 36].1096 ETIM.: Ampelònim provinent de l’antic topònim Sarreal (< ‘sa real’, 1094. Així m’ho fa pensar el DCVB (s. segons el DCVB, s. Sarreal). Ac- figa) quan descriu la figa de sarró de pastor tualment s’ha aglutinat en Sarral i com «de pell molt forta»; i una figa sarrona o esdevé un dels municipis més vití- sarronenca, «no gaire bona si no és seca». Cf. coles de la denominació d’origen DECat, VII, 702. També coneixen a Mallorca Conca de Barberà.1093 una cirera de sarró, segons el DCVB (s. cirera). 1095. El TrL adapta correctament les gra- fies del s. XIX (sel- en lloc de sal-). Ara bé, en 277 sarró m. À. DIAL.: sarró (Alcoi) una obra posterior [VVV, 105], el mateix au- [DCVB, s. raïm]. tor escriu salvetà. Aquesta forma no té òbvia- ment cap explicació, llevat de la insòlita rela- 1091. El primer, jatibí, extret del murcià ció que mossèn Griera hi volgués veure amb el Vgar; els dos darrers, jabí i ciutí, recollits a An- rés de la salve. dalusia (a. 1807) per ROJAS [p. 280-281]. Aquest 1096. Suposo que la raó per la qual ROIG autor, però, no n’endevina l’origen toponímic i escull la grafia salvatà deu tenir a veure amb proposa inversemblants etimologies àrabs. l’associació que fa amb un raïm especialment 1092. Suposo que quan SADURNÍ esmenta indicat per a guardar, tal com ell mateix l’ha Clarà es refereix a un poblet agregat a la vití- descrit. Malgrat la descripció i malgrat que es cola Torredembarra (Camp de Tarragona). documenta als s. XV i XVI un rahim de salvar 1093. Ho comprovo personalment quan (v. raïm de salvar), la morfologia (-atà) dificul- escullo aquesta localitat per fer-hi la meva en- ta seriosament que l’ampelònim del XIX en pu- questa a la Conca de Barberà. gui ser un derivat llunyà. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 335
LÈXIC 335
ETIM.: Ampelònim que, mitjan - P. ROMÀN. ◊ ESP.: sin hueso «(S. çant el gentilici, fa referència a la Juan del Puerto, la Palma del Con- Selva, comarca veïna del Maresme, dado) Uva» [ROLDÁN, 142]. ◊ FR.: a la qual pertanyen les localitats on sans pépins «ou Raisin de Corin - e coneixen el selvatà. the. (Franc-Comté, XVII s.) Cé - page» [ap. CTal, 527]. 279 semantano m. À. DIAL.: semanta- no (Cubells) [ALDC]. sent-ana f. Æ raïm de Santa Anna. DESCR.: semantano «classe de raïm» [ALDC]. 281 senyorito m. À. DIAL.: senyorito ETIM.: Ampelònim d’origen to- (Castelló) [ROMERO, 74]; (Sant Ma- ponímic, encara que prou detur- teu del Maestrat) [ALDC]; (les Use- pat. Deu fer referència a algun cep res, Torreblanca) [FAVÀ]. | sinyoret importat de la comarca del Somon- (Cabanes de l’Arc) [ALDC].1099 tano (Æ semantano), zona vinícola DESCR.: senyorito «cep híbrid. Vi fronterera amb l’Aragó catalanò- d’alta graduació alcohòlica i intens fon, on actualment es fan vins de color vermell» [Vins, 179]; «cep hí- qualitat (emparats per la denomi- brid de sarments caiguts, ben carre- nació d’origen). gats. Raïms molt menuts i no gens bons, però que donen al vi molt co- 280 sense gra m. DOC.: (a. 1640) «Sen- lor i grau alcohòlic. Gra negre-mo- se grans. Uva agigartos» [TORRA, rat, rodó i petit» [FAVÀ]. s. rahim]. | (a. 1871) «sense gra» ETIM.: Ampelònim manllevat a [RevSI, XX, 298]. l’esp. señorito (diminutiu de se- À. DIAL.: picapolla sense gra (Ca- ñor).1100 Minoritàriament ha estat longe de Mar) [FAVÀ]. adaptat al català (sinyoret), tot i que DESCR.: picapolla sense gra «cep el barbarisme hi predomina sense de raïms mitjans que no carreguen adaptació lèxica. | Potser l’explica- gens els sarments. Gra blanc, mit- ció de senyorito esdevé més fàcil te- jancer; sense pinyol. Molt dolç i bo nint present les descripcions de per a menjar» [FAVÀ]. | Cf. calop ROLLAND [p. 212]: «demozelle ou sense pinyol «varietat de calop» demoiselle (Aunis): raisin dont les [DCVB, s. calop]. grains ont mûri sans grossir | demi- ETIM.: Ampelònim referit a una mena de raïm amb grans sense pi - paral·lelismes romànics (esp. sin hueso, fr. sans nyols.1097 Sovint no és res més que pépins) confirmen la fàcil substantivació d’a- l’epítet d’una subvarietat (de calop, questa mena de compostos. de picapoll).1098 1099. En lloc de senyoret. Fenomen prou generalitzat en el cat. occidental, que tanca la e- en i- pel contacte palatal. Veny [Parlars, 92] 1097. Cal no confondre’s amb la tria lèxi- ja ha mencionat, entre altres, sinyor per senyor ca de l’Empordà, on fan servir gra amb el sen- i quixals per queixals (cf. queixal de llop). tit de ‘pinyol, llavors’, no pas amb el de ‘gra de 1100. Tot i això, no veig clar que l’am- raïm’ (= ll. UVA). pelònim provingui originàriament de l’espa - 1098. Fins i tot es podria dubtar de la va- nyol si hem de jutjar per la manca de paral·le- riant documental sense gra si no fos perquè els lismes en aquesta llengua. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 336
336 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
zella (Haute-Loire): raisin à très de serra) dels seus pàmpols.1104 Pos- petits grains sur un cep épuisé». Se- teriorment, per metonímia, el nom gons això, el fet que al centre de de la planta s’hauria estès als fruits. França anomenaven demoiselle ‘se - Aquesta motivació semàntica coin- nyoreta’ una varietat més producti- cidiria amb un altre ampelònim més va de fulla que de fruit pot ser l’ori- explícit: el retallat.1105 gen d’un ampelònim que ironitza sobre el baix rendiment d’un cep tan 283 serverola f. ANT. DOC.: (Val., 1854) 1101 fi, tan «senyor». (Cf. planta de la «Serverola» [ NIEVA, 63]. reina.) DESCR.: serverola «racimo algo SIN.: Cf. directe. claro, quebradizo. Uva redonda, un P. ROMÀN. ◊ OCC.: Cf. plant de poco rojiza; abunda en mosto» [NIE- damisello «(Bouches-du-Rhône, VA, 63]. 1835) Variété à grains blancs ou do- ETIM.: Probablement aquest raïm rés, ronds» [ap. DPF, s. rasin];1102 serverola es pot derivar de servar «(a. 1886) Variété de raisin» [TdF, ‘conservar’1106 més que no pas de s. plant]. ◊ PORT.: Cf. donzelynho l’herba homònima, pròpia sols de la «(La mego, 1531) Casta do vino de muntanya pirinenca.1107 Això per- peesam de muita soma» [ap. CTal, metria relacionar aquest ampelònim 521]. amb el raïm de penjar (o de salvar),
282 serra f. À. DIAL.: serra (Eiv.) [RIBAS, 1104. Malauradament, la meva descripció s. raïm]; (Sant Agustí des Vedrà) 1103 no aclareix aquest punt, tot i que no sempre és [FAVÀ]. fàcil trobar informants que diferenciïn la for- DESCR.: serra «varietat de reïm» ma dels pàmpols. Algun, fins i tot, es vanta [RIBAS, s. raïm]; «cep de raïms gros- d’aquesta capacitat, però la majoria no s’hi sos, arrodonits i molt atapeïts. Gra veuen amb cor (tractant-se sovint de varietats negre, menut i rodó. Fa un vi amb arraconades dels conreus moderns). grau» [FAVÀ]. 1105. Tampoc no descarto que pugui ser un gal·licisme: del fr. serré ‘comprimit’, aplicat ETIM.: Ampelònim local que pot referir-se a la forma dentada (com als raïms de grans apinyats (cf. estorell de pi - nyeta). 1106. En català es documenta ja des de 1101. Hi afegeixo, encara que no calgui, l’any 1311 la ceba de servar: «la que es guar- que és inacceptable l’etimologia popular que da» [ap. DCVB, s. ceba]. També Coromines apunta ROMERO [p. 79]: «de las pocas versio- esmenta per al rossellonès unes cebes de servar nes [etimológicas] que me han dado, la más o servadores [DECat, VII, 857]. verosímil para mí es la que afirma que este 1107. S’ha volgut explicar el nom herba híbrido de procedència francesa, lo trajo al serverola (o cerverola) per l’afició que aquesta Maestrazgo un señorito andaluz». despertava en els delmats cérvols. Ho veig 1102. El DPF ho afrancesa en plant de de- molt probable per a una herba de prat, però moiselle, com és habitual entre la majoria d’am - quasi impossible pel que fa a un raïm, tot i que pelògrafs occitans. s’ha de reconèixer que la motivació ampeloní- 1103. No veig cap raó per a preferir la mica inclou gossos, pardals, abelles, etc. (fins i grafia cerra (= pèl de porc), emprada per RI- tot, els extints vells marins [= foques medi- BAS. Aquesta implicaria una e tancada /'se-/, i terrànies] menjaven raïms a la costa!, segons el jo a Sant Agustí vaig sentir una e oberta /'sε-/. VCors, s. vécchju marinu). Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 337
LÈXIC 337
motivat també per la llarga conser- disponibles. Suposo que deu tenir a vació dels seus fruits. Si més no, veure amb els llinatges barcelonins aquesta motivació és ben clara per Sabés o Sever [DCVB], o potser als ampelònims d’Occitània,1108 com amb el sant: (sant) Sever.1110 | Una ja aclareixen les definicions del ser- altra opció, encara més incerta, és van(t) i del servadou (v. infra). que estigui relacionat amb la ceba P. ROMÀN. ◊ FR.: Cf. servant (Æ ceber).1111 Certament, en català «(Nîmes, 1782) Cépage à grosses es poden comparar les fruites amb grappes moyennement compactes, la ceba quan són verdes, però veig à gros grains sphériques, blancs et difícil que això hagi generat cap am- puinés, à peau épaisse, à pulpe ju- pelònim. teuse | Du fr. du Midi, emprunté au languedocien servan, littéralement 285 sitges m. o sitja f. À. DIAL.: planta “qui se conserve”» [DncF, 338-339]. sitja (Tarragonès) [SADURNÍ, 20]. 1112 ◊ OCC.: Cf. servadou «(Lot-et-Ga- | sitja (Gandesa) [FAVÀ]. | sitges ronne,1784) Cépage | (transfert du (Corbera d’Ebre) [FAVÀ]. languedocien), “qui se conserve, qui DESCR.: planta de sitja «raïm ne- dure”, renvoie à la conservation que gre i apinyat» [TrL, s. lledoner].1113 | l’on pouvait faire autrefois du raisin sitges «cep de raïms grossos i arro- pendant l’hivern, plutôt qu’à la lon- donits. Gra gros, blanc i rodó, de gévité du cépage» [DncF, 152]. | Cf. pell forta. És bo per a menjar i per a servan «(a. 1886) Variété de raisin conservar; també val per al vi, enca- blanc, peu hâtif, à grains très gros, ra que li falti grau» [FAVÀ]. | Cf. allongés et separés» [TdF]; «(a. 1676; Hérault, 1784) Acinos maximos ha- 1110. La pèrdua de l’epítet sant no seria bet, haec totâ hyeme servatur, unde cap obstacle, atès que trobo uns altres casos nomen habuit» [ap. DncF, 339]. en què s’ha perdut el compost (jaume per sant Jaume, magdalena per santa Magdale- 284 sever m. À. DIAL.: sabès (Mont - na, etc.). seny) [TrL]. | sever (l’Esquirol) 1111. Proposar una derivació del topò- [ALDC].1109 nim Seva (no gaire llunyà ni del Montseny ni de l’Esquirol [o Santa Maria de Corcó], per DESCR.: sabès «raïm de color ver- cert) presenta dos obstacles insalvables. Pri- mellós» [TrL]. mer, la GEC (s. Seva) esmenta com a gentilici ETIM.: Ampelònim local, d’etimo- sevatà/-ana, no pas *sever. I, segon, es tracta logia difícil per la manca de dades d’una població de muntanya ben poc vitícola (com les dues anteriors, si fa no fa). 1108. BALDANI també ha escrit per al raïm 1112. La GCat [p. 25], obra no prou cu- it. servant, préstec modern del francès: «co- rosa, escriu una grafia accentuada sitjà. Supo- munque, per il suo interesse di cultivar molto so que es tracta d’una errada ortogràfica per tardiva, facilmente conservabile e transporta- sitja. En tot cas, no hi és l’únic «mot fantas- bile a distanza» [p. 48]. ma» pel canvi d’accent: fa el mateix amb l’am- 1109. Discrepo de la grafia del TrL (s. pelònim planta grafiant-lo «plantà». sabès) del moment que l’ALDC recull a la 1113. De fet, el TrL oblida incloure una contrada una variant amb e tancada i en singu- entrada d’aquest ampelònim en el seu diccio- lar. La -s del TrL sembla, doncs, un simple nari, però (s. lledoner) diu que aquest s’assem- plural: sever(s) [sə'es]. bla a la planta de sitja. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 338
338 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
malvasia de Sitges1114 «vin excel - blant a la planta de sitja, però més lent. Grain gros, ovoïde, tirant sur le esclarissat». jaune [...] n’étant pas bon à manger» [MARCÉ, 17-18]; «malvasia proce- 286 subirat o sobirà m. A. DIAL.: sobirà dent d’aquesta localitat» [TrL]. (Conca de Barberà) [PLAZA, 313]; ETIM.: Ampelònim de la Terra (Cambrils) [ALDC]. | subirat Alta que a Corbera d’Ebre ha man- (l’Espluga de Francolí) [TrL]; (Sar - tingut la forma toponímica (sitges). ral, Riudoms) [FAVÀ]. | subirat pa- A la veïna Gandesa, en canvi, s’ha rent (l’Ordal [Subirats]) [SADURNÍ, generat un fals singular analògic 22];1116 (la Granada) [FAVÀ]. mès estès: sitja. | Suposo que la re- DESCR.: sobirà «raïm» [PLAZA, 313]. putació vinícola de la vila de Sitges | subirat «raïm blanc» [TrL]; «uvas (Garraf), gràcies sobretot al seu ambarinas con lunares. Racimos famós vi malvesia,1115 explica satis- densos y alargados. Cepa de gran factòriament la importació del cep producción, genera vinos dulces y (i del manlleu toponímic). Això, és licorosos» [ROMERO, 73]; «cep de clar, no implica necessàriament la raïms per a vinificar malgrat la poca sinonímia entre ambdós raïms (sit- graduació. Poc bons per a menjar ges i malvesia). Els vins s’han fet per culpa de la pell dura i de l’ex - tradicionalment amb barreja de di- cés de pinyol. Grans foscos, petits ferents raïms, per molt que s’acabés i llarguers, amb una cua forta» imposant el nom d’una sola classe. [FAVÀ]. | subirat negre «cep indíge- SIN.: Segons SADURNÍ [p. 20], del na» [SADURNÍ, 20]. | subirat parent cep lledoner encara en diuen planta «varietat blanca» [CIURANA, 103]; sitja al Tarragonès. No ho veig gens «cep indígena, blanc, molt produc- clar, perquè aquest primer cep és un tiu» [SADURNÍ, 22]; «cep de raïms conegut sinònim de la granatxa primerencs i llargs. De gra ros i ro - (v. lledoner); i, per ex., a Gandesa dó, fa un vi dolç» [FAVÀ]. comprovo personalment que dife- ETIM.: Deixant de banda una im- rencien vernatxa de sitja. A més, probable motivació antroponími- aquesta sinonímia també contradi- ca,1117 crec que cal acceptar subirat ria l’observació del TrL (s. lledo- com la variant més conservadora, ja ner), segons la qual aquest és «sem- que seria innecessàriament compli- cat explicar l’addició d’un reforç 1114. La fama d’aquesta localitat també dental -t. | Tampoc no considero ha servit perquè el normatiu DFa (s. malvasia) que sigui encertat pensar en un qua- inclogui específicament la malvesia de Sitges. lificatiu del tipus sobirà, relaciona- 1115. Esmento, a tall d’exemples, un pa- rell de referències antigues: (a. 1600) «en Sitjas y Vilanova [...] excellent malvesia» [PGil, 1116. La mateixa plana d’aquest autor pe- 242]; (a. 1820) «en este principado de Catalun- nedesenc també inclou (sense concretar-ne ya se hace una rica cosecha de malvasía en el cap localització) un raïm parent, amb reducció territorio de Sitjes [...]. Así es que se consume sintagmàtica. no solo en la misma provincia, sino que tam- 1117. Malgrat que Sobirà i Subirats, per bien se remite á otras provincias de España, y ex., són llinatges força estesos en català (v. les aun al estrangero» [FCar, 229]. entrades corresponents del DCVB). Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 339
LÈXIC 339
ble amb uns altres com imperial o [ALDC].1121 | saumoll (Freixenet reial, per a referir-se al caràcter ex- de Segarra, Arfa) [ALDC]. | sau- quisit o esponerós de les varietats moi1122 (Vinaixa) [ALDC]; (Sar ral) respectives: cf. imperial. | La manca [FAVÀ]. | somoi (Valls) [TrL]. | so- de documentació antiga i la recent moll (Gandesa) [DCVB].1123 | introducció d’aquesta varietat (se- sumoi (el Vendrell, Tarragona) gons expliquen a l’ALDC els in- [DCVB]; (Penedès) [GIRALT, 19]; formants de Cambrils) em fan pen- (Aguiló, Sant Jaume Sesoliveres, sar en una altra hipòtesi. Crec que Cervelló, Sant Jaume dels Do- subirat és una reducció posttopo- menys, Sant Pere de Ribes) [ALDC]; nímica de Subirats,1118 un dels més (Torredembarra,1124 la Granada) extensos municipis vitícoles que [FAVÀ]. | sumoll (Cardona, Vallès, actualment formen part de la deno- Barcelona) [DCVB]; (Alt Em- 1119 minació d’origen Penedès. Els pordà) [PUIG, 25]; (Castellfollit de parlants de la Conca de Barberà, Riubregós) [FARELL, 146]; (Cardona, perduda la referència toponímica, Moià, Castellfollit de Riubregós, Ca- l’haurien interpretat com un plural laf, Vacarisses, Sentmenat) [ALDC]; i n’haurien fet un singular ana - (Artés, Esparreguera) [FAVÀ]. | xi- lògic. moi1125 (Tossa de Mar) [ALDC]; 1126 SIN.: Cf. fumat; cf. macabeu. (Calonge de Mar) [FAVÀ]. | xumoi
287 sumoll o sumoi m. DOC.: (Cat., 1121. Sorprèn que l’ALDC reculli raïm 1797) «Sumolls» [NAVARRO, 13]. | samoll a Vimbodi (en lloc de saumoll), per- (a. 1871) «Chimoy [...]. Saumoll. què el DCVB (s. cirera) esmenta justament a Somoi. Sumoll. Sumoy, Ximoll» Vimbodí una varietat anomenada cirera sau- [RevSI, XX, 261 i 265-266]. | (a. mella. 1877) «Somoll» [ap. VVV, 80]. | 1122. Variant ioditzada que, igual com el (Lleida, Tarragona; 1878) «saumoll saumoll precedent, s’hauria diftongat a partir [...] sumoy» [Estud., 86-87]. | (Bar- de la variant arcaïtzant somoi/-oll. celona, 1890) «Sumoll ó ximoy. Se 1123. Variant arcaïtzant del cat. nord- cultiva pera ví en tots los terrenos» occidental, amb manteniment de la o [som-], derivada de somoiar segons Coromines (v. in- [ROIG, 36]. fra: etim.). À. DIAL.: samoi (Móra la Nova) 1124. És curiós que els cinc kilòmetres 1120 [ALDC]. | samoll (Vimbodí) que separen Torredembarra de Creixell (po- blacions del Camp de Tarragona on faig en- 1118. Probablement igual com passava questes) ja provoquin variants diferenciades: amb el raïm cambril (¨ Cambrils). sumoi/xumoi. 1119. Unes estadístiques publicades el 1125. Potser una interferència semàntica 1890 [ROIG, 56] ja atorgaven a Subirats el se- amb ximat ‘vi sense bullir’ ajuda a explicar gon lloc de l’Alt Penedès pel que fa a produc- l’assimilació vocàlica de xumoi en ximoi. ció anual de vi (40.000 hl, per sobre dels 1126. Variants, aquesta i la precedent, ex- 30.000 hl de Sant Sadurni d’Anoia). plicables per la facilitat amb què els dialectes 1120. Variant explicable per una tendèn- del cat. oriental palatalitzen les fricatives alve- cia del cat. occidental a centralitzar en a la o olars inicials. Puc esmentar diversos exemples àtona inicial. Cas equiparable al de manestrell dialectals: xíndria per síndria, xuc per suc o (v. monastrell). xanglot per sanglot (= singlot). Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 340
340 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
(Vallès, Marina)1127 [DAg]; (Càno- VÀ]. | xumoi «mena de cep i de ves) [ALDC]; (Alella, Creixell de raïm» [DAg]; «cep de raïms llargs. Mar) [FAVÀ]. Gra negre, llargarut i sucós. De pell DESCR.: saumoi «cep generalment prima i cua dura. Fa un vi aspre, fort negre, però amb una subvarietat de i de molt color» [FAVÀ]. color clar» [FAVÀ]. | somoi «vi» ETIM.: Coromines ha escrit sobre [TrL]; «varietat de raïm» [DELC, s. aquesta qüestió: «De SUB-MOLLIARE raïm]. | somolls «raïms de gra gros i degué venir *somoiar,1128 en part rodó» [VVV, 105]. | sumoi «cep de canviat en assomoiar i en part dissi- raïms llargs. Gra negre i allargat; milat en assomellar, verb que, amb immenjable. Fa un vi negre aspre i el sentit fonamental de ‘tornar mo- ferreny» [FAVÀ]. | sumoll «viñas deradament humit, només mig que producen el fruto negro» [NA- amarat’, prengué el doble significat VARRO, 13]; «vinos dotados de gran de ‘fer eixugar en part’, i de ‘pene- color. Vidueño que produce mucho trar en saba’, ‘assaonar, madurar’ fruto, bueno y tempranizo» [BCas, [...]. I el derivat postverbal sumoi o 24]; «se cultiva pera ví, y lleva molt sumoll» [DECat, V, 750]. | Segons y bó. Rahím un poch apretat. Fruyt això, el sumoll és una mena de raïm mitjá, aovat, negre, dols ab aspere- que es destacaria pel seu suc. Efec - sa» [ROIG, 36]; «espècie de raïm ne- tivament, tant la descripció del gre o blanc» [DAg]; «varietat de DCVB (s. raïm) com la meva del xi- cep, i el raïm que aquell fa, que sol moi deixen constància del caràcter esser negre, de gra gros però llarga- sucós d’aquesta varietat. | L’am- rut» [DCVB]; «raïm de gra llar - pelònim en qüestió, un dels més es- garut, negre, de pell prima, molt su- tesos a la Cat. central, és sens dub - cós, no gaire bo per a menjar ni per te una variant pròpia i arrelada.1129 a fer vi» [DCVB, s. raïm]; «varietat Ho confirmen tant la notabílissi- de raïm negre de grans grossos i ma variació dialectal (samoi, samoll, llargaruts. Cep» [DIEC]; «fa vi de saumoll, saumoi, somoi, somoll, su- molt grau» [ALDC]; «cep de raïms moi, sumoll, ximoi, xumoi)1130 com llargs. Gra gros i ovalat, d’un negre intens. Fa un vi negre no gaire apre- 1128. El DCVB (s. sumollar) hi escriu: ciat» [FAVÀ]. | ximoi «se cultiva pera «fer pansir o madurar (Camp de Tarrago- ví, y lleva molt y bó. Rahím un na)». No veig encertada aquesta grafia sum- poch apretat. Fruyt mitjá, aovat, del moment que atorga una variant fonètica negre, dols ab asperesa» [ROIG, 36]; /so'moʎ/ a Gandesa (població del cat. nord- «cep de raïms per fer vi. Gra d’un occidental on no hi ha neutralització de la o negre intens, rodó i mitjancer» [FA- àtona en u). 1129. Aquesta vinculació amb el cat. cen- tral es fa evident pel manteniment de nombro- 1127. No crec que el DAg es refereixi a la ses variants ioditzants, les quals han arribat a comarca de la Marina (d’Alacant). L’àrea dia- punts del cat. occidental on no es dóna aquest lectal del sumoi, exclusiva del cat. central, ho fenomen (per ex., samoi, a Móra la Nova). fa inviable. Deu tractar-se de la «Marina» (de 1130. La documentació trobada no és, en Barcelona), terme alternatiu a Maresme que canvi, tan antiga. Tot plegat es remunta a una he llegit en autors de principis de segle. llista d’ampelònims del 1797. D’altra banda, la Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 341
LÈXIC 341
sumoll (o sumoi) xumoi (o ximoi)
trobat
escanyavella (o escanavella)
messeguera (o masseguera) marseguera (o merseguera)
raïm de gos
marisanxo
FIGURA 23. Mapa del sumoll. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 342
342 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
la pràctica inexistència de paral·lelis- nímica gua nya solidesa amb la car- mes romànics. L’aparició d’un iso- tografia de les àrees dialectals: v. lat sumoy en l’espanyol (v. infra) és messeguera. S’hi pot observar per- un clar préstec lingüístic del català. fectament com els diferents geosi - SIN.: Segons la GCat [p. 25]: nònims de messeguera (sumoll, es- «messeguera, coneguda també amb canyavella, planta borda, etc.) van els noms d’Escanyavella, Planta alternant-se amb profusió al llarg borda, Escanyagós, Sumoll blanc». de l’àrea catalanòfona, sense inter- | Si analitzem les definicions d’al- ferir-se a cap localitat. | En canvi, guna variant de sumoll (com, per encara que el TrL (s. sumoll) faci ex., saumoi), es pot concloure que, equivalents els ceps sumoll i pica- encara que hi predomini la subva- poll, es tracta d’una geosinonímia rietat negra, n’existeix també una impossible per la superposició de de blanca. És per això que la messe- les àrees dialectals. Sumant les me- guera, una varietat predominant- ves enquestes i les de l’ALDC, ment blanca,1131 apareix menciona- ambdós ampelònims coincideixen da com a geosinònim de sumoll a la mateixa localitat una quinzena (blanc).1132 | Aquesta proposta sino- de cops (cf. picapoll).1133 P. ROMÀN. ◊ ESP.: sumoy «(Olite) puixança dialectal de sumoll contrasta amb el seu Variedad de uva, de grano largo» actual fracàs agrícola. Llegeixo en una monogra- [ECHAIDE, 175]. fia del 1990: «varietat molt conreada a Catalun- ya, actualment en franca recessió» [GCat, 25]. 1131. Almenys a les comarques alacanti- nes i a les de l’Ebre, segons les descripcions de 1133. També puc mencionar, per ex., un les variants de messeguera. tractat químic de la primera meitat del XIX que 1132. En aquest cas, l’epítet cromàtic pot- diferencia clarament ambdues varietats: «tal lo ser serveix per a aclarir dubtes ampelogràfics, manifiestan los mostos de picapol, charelo y ja que no he trobat cap parlant que l’utilitzi. sumoll» [ROURA, 6]. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 343
T
288 tarragoní m. À. DIAL.: tarragoní À. DIAL.: tendral (Camp de Tarra- (Tarragona, Montblanc, l’Espluga de gona) [DCVB]. | tendral de plan - Francolí, Tremp, Artesa de Segre) ta (Alberic) [ALDC]. | tendralet [TrL]; (Barberà) [PLAZA, 314]. (Castellfollit de Riubregós) [FARELL, DESCR.: tarragoní «raïm negre de 146]; (Castellfollit de Riubregós) gra allargat, molt semblant al maca- [ALDC]. | tenralet (Calaf) [ALDC]. beu» [TrL]; «varietat de raïm blanc» DESCR.: tendral «cep que dóna un [GCat, 25]; «classe de cep i de raïm raïm de gra molt llarg i boterut, de negre de gra gros» [PLAZA, 314]. color roig tirant al morat i de gra de- ETIM.: Ampelònim de clara motiva- licat» [DAg]; «varietat de raïm de gra ció gentilícia. L’existència dels famo- molt llarguer, de color vermell mora- sos vins de Tarragona (actualment denc, i de bona sabor» [DCVB]. | emparats per la denominació d’ori- tenralet «raïm primerenc» [ALDC]. gen) deu haver afavorit la derivació ETIM.: Per Veny, l’etimologia és toponímica, tal com passa en unes al- clara: «Altres característiques del tres regions vinícoles mediterrànies: raïm poden per la base dels seus Alacant, Marsala, Jerez, etc. noms [...] la maturació relacionada SIN.: No tinc prou dades per a amb la seva precocitat: tenralet, opinar sobre la sinonímia de tarra- tendral» [Mots, 60]. Precisament, goní que proposa la GCat: «pan - l’ALDC recull que els informants sé blanc, conegut també per pansé de Calaf destaquen aquest raïm com (= panser), palop, pansa blanca, el més primerenc.1135 | Pel que fa a tarragonins» [p. 25].1134 1135. Segons el DCVB, una de les accep- 289 tendral o tendralet m. DOC.: (a. cions de tendre és ‘novell, immadur’. També 1871) «Tendral» [RevSI, XX, 266]. esmenta nombroses classes de fruits: la fava tendral (a Alcoi, s. fava), la magrana ten- dral (a Sueca, Cullera, Gandia, etc.; s. magra- 1134. Tot i que sí que he constatat que pa- na) i la pera tendral (al País Valencià i Torto- lop i panser són geosinònims (v. pansa). sa, s. tendral). Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 344
344 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
l’arcaisme tenral, Coromines ha es- À. DIAL.: terret (Girona) [TrL]; crit: «la conservació del nexe nr, (Parestortes) [FAVÀ]. | terret-borret sense epèntesi de la -d-, que antiga- (Ross.) [GUITER, 100]. ment havia arribat cap al S. fins al DESCR.: terret «raïms blancs, de centre del Princ., ha anat reculant grans molt apinyats i grossos. Fan el cap al Nord, però encara resta d’am - vi bo i tarden a madurar» [TrL]; ple a ample de la zona pirinenca i «cep de raïms petits i apinyats. Gra prepirinenca» [DECat, VIII, 411]. rosat i rodó, de pell fina. Bo per a fer Almenys, en el camp ampe lonímic, vi» [FAVÀ]. | terret-borret «raïms vist el diminutiu de l’Anoia, no cal molt apinyats que no tenen els grans encara l’adverbi «antigament». tan grossos com els de l’aramon. SIN.: Segons FARELL [p. 146], el Color de mel» [GUITER, 100]. | ter - tendralet també seria conegut a l’A- ret negre1137 «Grains ronds, assez noia com a camatendre.1136 gros, un peau croquants, juteux, très-bons à manger, fait du bon vin 290 terrassenc m. DOC.: (Barcelona, léger» [ROUFFIA, 132]. 1437) «tarracench» [ap. FERRER, 97]. ETIM.: Crec que aquest terret sep- | (Cat., 1869) «Tarrasenc» [BCas, tentrional deu derivar de terra. Su- 26]. | (Barcelona, 1890) «Terras- poso que el motiu de l’associació sench. Sarments llisos, meritallos deu tenir a veure amb un cep de sar- curts, nusos surtints ab molts ra - ments caiguts, que s’arrosseguen veixinchs, curts y pochs banyolins, per terra. Ja ho creia així Mistral, fusta forta» [ROIG, 36]. que va escriure al TdF (s. terret): À. DIAL.: terrassenc (Santa Eulà - «l’on croit être la vitis narbonensis lia de Ronçana) [TrL]; (la Llacuna) terrester de Pline, dont les sarments [SADURNÍ, 22]. rasaient le sol». Aquesta proposta, DESCR.: terrassenc «vitigno» [FER - doncs, també permet relacionar RER, 97]; «variedad de vid vasta» mo tivacionalment l’ampelònim en [BCas, 26]; «raïm negre, de gra rodó qües tió amb la gatxeta del valencià i de pell prima» [TrL]; «varietat de o amb la rastrera blanca de l’espa - raïm negre, indígena, productiu» nyol (v. gatxeta). | D’altra banda, se- [SADURNÍ, 22]. gons els paral·lelismes occcitans ETIM.: Clar derivat gentilici, pro- (tarret, terras, terren, terret),1138 no vinent de la ciutat de Terrassa (Vallès hi ha dubte que el terret rossellonès Occidental), com ja havia apuntat ha estat manllevat a aquesta llengua. Griera [VVV, 105]. P. ROMÀN. ◊ FR.: terret-noir SIN.: V. negrelló. «(Aude, Hérault, Gard, Vaucluse;
291 terret m. DOC.: (a. 1877) «Terrer» [ap. VVV, 80]. 1137. No incloc aquest ampelònim en la documentació catalana perquè el rossellonès ROUFFIA fa servir una grafia afrancesada: terret 1136. Acceptar aquesta sinonímia impli- noir. ca, en el fons, relacionar-lo amb tota una sèrie 1138. I encara hi ha algunes altres subva- d’ampelònims que han estat motivats pels rietats occitanes, com el terret bourret (v. bor - seus peduncles tendres (cf. cuatendre). ret) o el terret escalaut (v. pansaescaló). Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 345
LÈXIC 345
1857) Grappe volumineuse; com - À. DIAL.: garnatxa tintorera (Aie- posée de grains serrés, d’une belle lo de Rugat) [FAVÀ]. | granatxa tin- grosseur, ovalaires, noir-rougeâtres; torera (el Vendrell, Montblanc) grains juteux; saveur acidulée, peau [TrL].1140 | pinturer (Peramola) épaisse. Il produit un bon vin ordi- [ALDC].1141 | tintolera (el Puig de naire remarquable par sa couleur» Santa Maria) [ALDC].1142 | tintorer [RENDU, I, 7v]; «(Languedoc, 1736) (l’Espluga de Francolí, Cervera, Sant «[...] produit beaucoup» [ap. DncF, Vicenç dels Horts, Tarragona, Cer- 352]. ◊ OCC.: tarret «(rouerg.) Va- vera, Guimerà, Balaguer, Tremp, riété de raisin noir, à grains gros, très Gandesa, Tortosa, Marratxí) [TrL]; serrés» [TdF, s. terret]; «(Puiss.) Va- (Penedès, Gandesa, Mall.) [DCVB]; riété de vin blanc» [FEW, XIII/1, (Ross.) [GUITER, 100]; (Sant Jaume 247]; «(a. 1676; Aveyron, 1784) Vitis dels Domenys) [ALDC]. | tintorera nigrae quibus vinum rubrum con - (Bocairent, Atzeneta del Maestrat) ficitur» [ap. DncF, 292]. | terret [TrL]; (val.) [LLATAS, II, 196]; (Torto- «(Narbonne, 1827) Plants qui pro- sa) [DCVB]; (Sant Martí Sarroca) duissent les milleurs vins rouges» [SADURNÍ, 23]; (la Torre de Fontaube- [CAVOLEAU, 364]; «(Aude, Hérault, lla, Casinos, Picassent, Montesa, Be- Gard, Vaucluse) Cépage noir» neixama) [ALDC]; (les Useres, Llí- [DLF]; «variété de raisin noir, à ria, Montserrat d’Alcalà, l’Alforí, grains gros, très serrés» [TdF]; Castalla) [FAVÀ]. | tinturera (Monò- «(Carc.) Raisin noir à grains fermes ver) [FAVÀ]. | tinturero (Horta de et serrés | (Gard, 1836) Cépage rou- Sant Joan) [ALDC].1143 | vernassa ge» [FEW, XIII/1, 247]; «(Carcas- tintorera (Rossell) [ALDC].1144 sonne, 1619) Cépage productif, à grosses grappes compactes, à grains moyens, ellipsoïdes, à peau ferme, 1140. Forma composta que en aquest cas juteux» [DncF, 351-352]. | Cf. terràs usa la variant granatxa, molt estesa al Princi- «(Arm.) Variété de raisin rouge pré- pat. En obres recents de caràcter generalista coce» [DBGM]. | Cf. terren «varié - sol aparèixer el compost sota la forma garnat- té de raisin noir, à grains gros, très xa tintorera [Vins, 89; GCat, 25]. Es tracta, però, d’una tria més vinculada a una forma es- ser rés» [TdF, s. terret]. «(Vaucluse, tandarditzada que a la realitat dialectal d’a- 1639) Cépage» [ap. DncF, 352]. questa varietat: cf. garnatxa. 1141. Forma encreuada per una associa- 292 tintorera o garnatxa tintorera f. ció semàntica amb pintura, producte que dóna DOC.: (Garraf, 1890) «Darrerament color, igual que la tinta. s’han fet en aquesta comarca algu- 1142. Forma explicable per dissimilació nas plantacions de tintorers híbrits vocàlica de líquides (r-r > l-r). Petit Bouchet y Garnatxas tintore- 1143. Variant de morfologia acastellanada [-ero]. De tota manera, aquesta forma i la pre- ras» [ROIG, 51].1139 cedent (tinturera) semblen influenciades di- rectament pel fr. teinturier. 1139. Una publicació de finals del XIX 1144. Una altra variant composta, en [Estud., 84] també comenta que entre el 1871 i aquest cas pròpia del val. septentrional, d’a- el 1872 la tintore
346 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
DESCR.: garnatxa tintorera el vi. Grans de pell forta, aspra» «cepa para la obtención de vinos de [FAVÀ]. color. Fruto de madurez tardía» ETIM.: Variants que deuen el seu [MARCILLA, 105]; «grans menuts, de nom al color negre, com de tinta, color negre. Cep que produeix vins del vi que produeixen, com ja desta- de molt color, de bona graduació quen la majoria de les descripcions alcohòlica» [SIMÓ, 280]; «cep de disponibles. | L’existència de les va- raïms petits i abundants. Gra me- riants compostes s’explica per un nut, rodó i molt negre. Dóna grau aspecte complex de la ciència agro - al vi i, sobretot, un color fosc» nòmica: la hibridació, o creació de [FAVÀ]. | granatxa tintorera «Ra - varietats noves a partir d’unes altres ïm negre, de gust aspre | Híbrid de de ja existents. El cas del tintorer té granatxa i tintorer» [TrL]. | tinto- a veure amb la revolució ampelolò- rer «cep que dóna un raïm prime- gica acomplerta al Migdia francès renc de color negre i gra mitjà» durant el s. XIX. La garnatxa, noble [DAg]; «Varietat de cep | El cep cep quasi mil·lenari (considerat a americà | Raïm molt negre que fa el França d’origen espanyol), va ser vi molt fort i agrós. Serveix per a encreuada amb un cep francès, el colorar el vi clar» [TrL];1145 «raïm teinturier,1146 especialment indicat de grans mitjancers, poc espessos, per a la coloració del vi.1147 Així, en- negres, amb el suc vermell; no gaire cara que sempre parlem de la matei- bo per a menjar, fluix per a fer vi, xa varietat híbrida, unes poblacions però el fa de bon color» [DCVB, s. l’anomenen tintorer (catalanització raïm]; «vins de grau alcohòlic del nom «patern»); i en uns altres mitjà, de productivitat prou consi- llocs ens en diuen el nom complet: derable» [GUITER, 100]. | tintorera garnatxa tintorera. Alguna localitat, «raïm negre de gra fluix; serveix per en canvi, reduí el sintagma i donà a fer vi primerenc i dóna color ne- lloc al femení tintorera; i encara al- gre al vi» [TrL]; «raïm del cep tin- torer» [DCVB]; «grans menuts, de color negre. Cep que produeix vins 1146. Segons el TLF (s. teinturier): «par méton., cépage obtenu par croisement de ce- de molt color, de bona graduació lui-ci avec un autre cépage». alcohòlica» [SIMÓ, 280]; «cep de 1147. Llegeixo a la RevSI [XX, p. 226]: raïms grossos i esparsos, excel·lents «el Tintorero y sus varias combinaciones con per a donar color i grau al vi. Gra la Garnacha y otras castas de raza española, negre, mitjancer i ro dó, amb la pell son las nuevas cepas, procedentes de cruza- gruixuda. No val per a menjar per- mientos ó fecundaciones distintas verificadas què és agre» [FA VÀ]. | tinturera en la época de sus respectivas inflorescencias «cep de raïms negres per a colorar [...]. El tintorero que es el padre común o po- lígamo de esa nueva tribu de vidueños, con que acaba de enriquecerse la viticultura mo- 1145. En principi, no faig gaire cas a la derna, es bastante fértil por sí, pero no lo es segona accepció del TrL perquè l’americà tanto como algunas especies de sus referidos (v. planta americana) i l’híbrid tintorer no són cruzamientos; él ha transmitido á varios de la mateixa varietat. Cf., per ex., NDCLP sus descendientes toda la intensidad de su co- (s. tintureira). loración y otros atributos». Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 347
LÈXIC 347
tintorera (o tintorer)
alicant alicante
(garnatxa o vernassa) tintorera
neral
rosselló
FIGURA 24. Mapa de la tintorera. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 348
348 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
gunes altres el confongueren amb la d’un carmoisi» [ODART, 244-245]; garnatxa i provocaren certes confu- «(a. 1708) Ce raisin sert à colorer le sions sinonímiques.1148 vin en rouge foncé» [ROL LAND, SIN.: Diverses fonts han establert 300]; «(Bordeaux, 1736) Sépa- la sinonímia entre tintorera o gar- ge noir» [ap. CTal, 536]; «cépage natxa tintorera i alicant: «garnatxa rouge à petites grappes compactes, tintorera. També conegut per Ali- dont les baies contiennent une ma- cant, tintorera» [GCat, 25]; «la Tin- tière colorant rouge» [TLF, XVI, 4]; torera o Garnatxa tintorera» [SIMÓ, «(a. 1667; a. 1771) Cépage à petites 280]; «garnatxa tintorera. También grappes compactes, à petits grains, llamada Alicante» [FEIJÓO, 336] (cf. noirs, donnant un jus très coloré» la nota precedent). | V. neral; v. ros- [DncF, 348-349]. | tinturié noir selló. «(Tarn-et-Garonne, 1784) Cépage» P. ROMÀN. ◊ ESP.: garnacha tin- [ap. DncF, 349]. ◊ PORT.: tintore- torera (Requena) [BRIZ, 212]; «vid ra «(Galizia) Viña de tinto» [POSA- y uva de gran productividad, que DA, 242]. | tinturão «variedade de da lugar a vinos vigorosos [...] va- uva. De tintura» [DdeF]. | tinturei- riedad con la pulpa coloreada» ra «variedade de uva. De tintureiro» [FEIJÓO, 164 i 336]. | tintorera [DdeF]. | tintureiro «espécie de uva «(Villar del Arzobispo) Variedad tinta» [DdeF]; «Espécie de uva tinta, de uva negra que tira a roja, y se que dá muito vinho | Casta de videi- vendimia pronto» [LLATAS, II, 196]; ra europeia» [NDCLP]. «(Jumilla) Vitis estimada solo por el color que aporta a los caldos» 293 tir m. ANT. DOC.: (Val., 1791) «Tir o [MORALES, 26]; «(Sax, Villena) Uva Tiro» [JAVal, 27]. | (Val., 1854) de color negro, grano pequeño» «Tir» [NIEVA, 63]. [MTor, 213]; «(Requena) Tipo de DESCR.: tir «uva menuda blanca de uva que tiñe y da un color y aroma racimo largo y claro: de hollejo tier- característicos al vino que hace» no y carne blanda con el jugo dulce. [BRIZ, 212]. | Cf. pintadilla (Alba- Es buena para vino, aunque no tan- cete), pintaíllo (Conca) «(a. 1885) to para comer» [JAVal, 27]; «racimo Variedad de uvas» [ABELA, 323]. ◊ ralo. Uva de un grueso regular, bas- FR.: teinturier «(Bourg, 1827) tante dorada, gruesa de hollejo, de Cépage» [CAVOLEAU, 111]; «(Jura) sabor dulce» [NIEVA, 63]. Grappes rouges, bien fournies de ETIM.: Ampelònim antic, estrany i grains ronds, noirs et dont le suc est poc documentat. M’imagino que cal relacionar-lo amb el famós vi de Tyr de l’antiguitat.1149 Així ho apun- 1148. Algun lingüista com BRIZ [II, p. 12] ta, almenys, el mateix JAVal: «Tir ó confon la raó del compost: «La uva tintorera es semejante a la garnacha, de tal modo que muchas veces se identifican y confunden en la 1149. El vi de Tyr és ja documentat en el voz garnacha tintorera.» N’hi ha d’altres, s. I dC [PLINE, XIV, 48] com un dels vins com Griera [TrL, s. granatxa tintorera], que orientals d’ultramar més apreciats. També el ho veuen més clarament: «híbrid de granatxa paral·lelisme italià del s. XV (vino di Tiro) fa re- i tintorer». ferència a un vi licorós [THBuc, 73-74]. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 349
LÈXIC 349
Tiro: acaso será oriundo de Tiro, cimos poco apretados; uvas negras» Ciudad de Asia» [p. 27]. [COMENGE, 65]. P. ROMÀN. ◊ IT.: di Tiro «(a. 1468) Vino liquoroso e molto alcolico» trapat m. Æ trepat. [ap. THBuc, 73-74]. 295 traveró m. DOC.: (a. 1871) «trabaró 294 tortosí m. DOC.: (val., 1569) «Tor- [...] traveró» [RevSI, XX, 298 i 311]. tosi» [LPal, 59v]. À. DIAL.: traveró (la Granada) À. DIAL.: tortosí (val.) [LLATAS, II, [FAVÀ]. 200]; (Benigànim, la Font de la Fi- DESCR.: traveró «raïm negre, indí- guera, Beneixama) [ALDC]; (l’Al- gena» [SADURNÍ, 23];1151 «cep de raïms forí, Aielo de Rugat) [FAVÀ]. grossos. Gra gros, negrós i rodó, de DESCR.: tortosí «uva color de pell prima. Fa un vi rosat» [FAVÀ]. paja» [LPal, 59v]; «raïm de vins ETIM.: Ampelònim de probable blancs» [Vins, 115]; «cep de raïms origen antroponímic1152 a partir de mitjans i espessos, de maduració l’estès llinatge cat. Traver (o Trave- primerenca. S’usa per a fer un vi ra, o Traveria [DCVB, X, 464]). clar. Gra gros, rodó i blanc, amb la Malgrat això, l’hipotètic morfema pell gruixuda» [FAVÀ]. diminutiu -ó no s’acaba d’ajustar a ETIM.: Antic ampelònim valencià, una varietat de raïms i grans grossos. referit al gentilici de la ciutat de Tortosa. El tortosí ha estat manlle- 296 trell m. À. DIAL.: trell (Alcanar) vat pel País Valencià castellanòfon, [TrL]. com demostra el paral·lelisme torto- DESCR.: trell «raïm blanc» [TrL]. sí (Alt Vinalopó), sense cap adapta- ETIM.: Forma recentment manlle- ció morfològica. vada, sense cap adaptació lèxica, al P. ROMÀN. ◊ ESP.: tortosí «(Sax, fr. treille ‘parra’. Concretament deu Villena) Uva de color blanco, grano fer referència al plant de la treille, pequeño y hollejo duro y crujiente» una mena de cep francès per a em- [MTor, 213]. | tortosino «(Villar parrar. Cf. parrell. del Arzobispo) Variedad de uva P. ROMÀN. ◊ FR.: plant de la treil le blanca» [LLATAS, II, 200]. | Cf. «(Lyon, 1846) Raisins, d’une gros- tortozón1150 «Variedad de uva, de seur médiocre, allongés; ils sont fort grano grueso y racimos grandes, agréables au goût; légèrement mus- de la cual se hace un vino que se qués, et assez sucrés» [ap. ODART, conserva poco» [DRAE, s. uva]; «ra- 210].
1150. Segons Coromines: «más oscuro 1151. Aquest autor, de fet, fa servir la gra- todavía es el origen de uva tortozón [...] docu- fia traberó. I hi afegeix una dada sorprenent: al menta Aut. en G. A. de Herrera (1513) [...] no Pla del Penedès era conegut com a trasqueró. es verosímil semántica ni morfológicamente 1152. Encara que no hi descarti del tot que derive de TORTUS ‘torcido’, según dice la una possible procedència forana, potser topo- Acad.; pero también es difícil que se refiera nímica. Apuntaré, per si de cas, la localitat de al nombre Tortosa, lo cual no nos explicaría el Tréveray, a la vitícola comarca francesa de la final -ón» [DECH, II, 560]. Lorraine. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 350
350 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
297 trencatenalles o trencaventres de hollejo grueso, ásperas» [ROJAS, m. DOC.: (a. 1871) «trencaventre» 252]; «(Cádiz, Huelva; 1896) Raci- [RevSI, XX, 266]. mos pocos. Uvas de punta roma; À. DIAL.: trencatenalles (la Co- duras de desprenderse del pezón; donyera) [ALDC].1153 | trencaven- colores rojo muy claro, negro, o tres (Sant Vicenç dels Horts, Mar- dorado; sabor agridulce; crujientes torell) [TrL].1154 [...]. Emparrados o cepas para fru- DESCR.: trencaventres «raïm de ta» [HIDALGO, 143-145]. | rebienta parra blanc, força estimat per a tinajas «(Cuevas, Timar, Alpujarra; menjar. Té el gra fort i es guarda 1807) Uvas» [ROJAS, 252]. | rompe molt temps» [TrL]. tinaja «(Bollullos, Par del Conda- ETIM.: Suposo que tant el trencate- do) Uva» [ROLDÁN, 142]. | uva de nalles del Matarranya com el trenca- quiebra tinaja «(aragonés) Varie- ventres del Baix Llobregat fan re- dad de las uvas rojas» [DBor, s. 1157 ferència a una varietat de pell forta uva]. ◊ PORT.: Cf. trincadeira que es pot guardar força temps.1155 Ja «Casta de uva preta, de película re- ho indica alguna descripció del con- sistente | Espécie de uva branca» junt de paral·lelismes romànics.1156 [DdeF]. | Cf. trincadeira-blanca P. ROMÀN. ◊ ESP.: quebranta ti- «(Cartaxo) Casta de uva» [DdeF]. najas «(Málaga, 1807) Racimos regu- lares. Uvas verdosas, muy carnosas, 298 trepat o trapat o trepadell m. DOC.: (Val., 1776) «Era un pobrús, esgar - 1153. Variant pròpia del Matarranya, del rat com un cep de trepadell» [ap. moment que allà les gerres de conserva s’han DCVB]. | (Val., 1854) «trepadell» anomenat tradicionalment tenalles. De tota [NIEVA, 63]. | (a. 1871) «Atrapat [...]. manera, l’existència d’un paral·lelisme aragonès Trepat» [RevSI, XX, 260 i 266]. | (Tar - uva de quiebra tinaja podria fer pensar en un ragona, 1878) «trapat» [Estud., 87]. antic manlleu, adaptat lèxicament. Certament, À. DIAL.: atrapat (Riudoms) el verb trencar es troba avui en desús a la co- [FAVÀ].1158 | drapat (Rossell) [TrL]; marca, substituït sistemàticament per xafar. 1159 (Traiguera) [FAVÀ]. | trapadell 1154. El segon terme del compost pot re- (Albaida) [TrL]; (Benissa) [COMEN- ferir-se al ventre com a «part més ampla i con- vexa d’una ampolla, gerra» [DFa]. GE, 235]. | trapat (l’Espluga de 1155. Tanmateix, he anotat que un infor- mant d’Artés em descrivia el seu carrega-rucs 1157. Ampelònim derivat del port. trin- com un ‘raïm per a rebentar tines’. En aquest car ‘trencar’. cas, el símil descriu un raïm molt sucós, man- 1158. Ampelònim relacionat espontània- cat de grau alcohòlic. En conseqüència, no gens ment amb el verb atrapar per un informant de indicat per a la conservació. Riudoms. Suposo que en l’encreuament ha in- 1156. Per cert, si ens fixem en els paral·le- fluït el fet que, segons uns altres informants, lismes espanyols, podrem constatar com les es tracta d’un cep de sarments amb fils embo- variants andaluses i aragoneses construeixen licadissos. els compostos amb verbs de morfologia ge- 1159. Variant amb la dental sonoritzada, nuïnament espanyola (quebranta-, revienta-, potser per un encreuament formal amb drap. rompe- i quiebra-), a diferència del catala - Encara que pugui semblar insòlit, a Llí - nisme esclafacharre de Múrcia, ja comentat ria observo un fenomen semblant amb estro - (v. esclafagerres). pa
LÈXIC 351
trepat trapat (o drapat) trepadell (o estripadell)
embolicaire (o bolicaire)
bonicària
FIGURA 25. Mapa del trepat. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 352
352 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
Francolí) [TrL];1160 (Cardona, Gan- mitjà i rodó, amb la pell dura» [FA - desa, Tortosa) [DCVB]; (Mas de VÀ]. | trapadell «raïm blanc» [TrL]; Barberans, Amposta) [ALDC]; «raïm blanc i negre per a vinifica- (Porrera, Santa Bàrbara) [FAVÀ]. | ció» [SIMÓ, 331]. | trapat «uvas ne- trepa(d)ell (val.) [DCVB]; (Torís) gras» [Estud., 87]; «cep que dóna un [ALDC].1161 | trepat (Tarragona, raïm de color negre, gra gros i crui- Montblanc, l’Espluga de Francolí, xent i gust dolç» [DAg]; «cep i raïm Savallà del Comtat, Lleida, Torto- negre, de pell fina i gust molt dolç. sa) [TrL]; (Castellfollit de Riubre- V. trepat» [DCVB];1164 «cep molt pro - gós) [FARELL, 147]; (Sopeira, Pera- ductiu de raïms apinyats i molt mola, Vimbodí, Sorita de Morella) llargs. Gra blanc, mitjancer i arro- [ALDC]; (Sarral, Belianes, Areny donit, de cua forta. De gust sucrós de Noguera) [FAVÀ]. | Cf. estripaell per a menjar, també fa bon vi» (Casinos) [ALDC].1162 | Cf. estro- [FAVÀ]. | trepadell «racimo claro, paell (Llíria) [FAVÀ].1163 largo. Uva redonda, regular, bas- DESCR.: atrapat «cep de fulles re- tante dorada, rica de mosto» [NIE- tallades. Raïms negres i grossos, de VA, 63]; «varietat de cep» [DCVB]. | grans rodons i mitjancers» [FAVÀ]. | trepat «raïm negre, de pell dura i de drapat «vi fet de raïm drapat» [TrL]; gust agrós. Cada cep fa molts «cep de sarments amb fils embolica- raïms» [TrL]; «dóna vins amb poc dissos. Raïms tardans, grossos i ata- aroma» [CIURANA, 161]; «Raïm gran peïts. Gra negre, mitjà i llargarut, de i compacte. Gra de mida gran, rodó. pell forta. Dolç per a fer vi» [FAVÀ]. Maduració tardana. Dóna mosts | estropadell «cep de raïms mitjan- fins de poca graduació; molt ade- cers per a fer vi. Gra blanquinós, quat per a la producció de vins ro- sats» [GCat, 24]; «raïm bo per a 1160. Errada de Griera, que crea un do- penjar» [FARELL, 147]; «cep de ra - blet gràfic a l’Espluga de Francolí: trapat/tre- ïms grossos i tardans. Grans negres pat. Suposo que cal triar la segona, sobretot si i rodons, emprats per a fer vi» tenim en compte que és la forma recollida pel [FAVÀ]. mateix TrL a la resta de localitats comarcals. ETIM.: Conjunt d’ampelònims sen- També l’ALDC ha recollit trepat a la població veïna de Vimbodí. se cap proposta etimològica con vin - 1161. L’ALDC recull a Torís trepaell, cent. Coromines ha escrit del trapat: amb caiguda de la dental intervocàlica; és un «probablement dit així perquè cons- fenomen que també s’observa en les variants ta que és de ‘pell molt fina’ (com- alterades de Casinos i de Llíria. paració amb els vels trepats a l’an - 1162. Encreuament de trepadell amb el tiga)» [DECat, VIII, 769].1165 I del verb estripar. Coromines ha explicat sobre trepadell: «De trepat ‘perforat’: tre- el canvi bandera trapada > bandera tripada: «alterat per influència del quasi-sinònim estri- par» [DECat, VIII, 768]. 1164. El DCVB (s. trapat) remet a trepat, 1163. Encreuament formal amb estropall. però en aquesta nova entrada oblida esmentar Un informant em comenta jocosament que no cap mena de raïm. sap què deu tenir a veure el raïm amb l’estro- 1165. És evident que la comparació entre pall, detall que no deixa dubtes sobre la inter- un raïm (tingui la pellofa que tingui) i «els vels ferència lèxica. trepats a l’antiga» és del tot inconsistent. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 353
LÈXIC 353
padell (cf. trepat nom de cep)» llar del Arzobispo) Variedad de uva [DECat, VIII, 771]. Veny, en canvi, blanca» [LLATAS, II, 206].1168 es limita a apuntar: «podríem aven- turar que noms de raïm com trepat 299 trobat o turbat m. DOC.: (s. XVI) [...] remunten al respectiu cognom «se’n cull tanta abundància [...] de d’algú que va introduir el cep en vins blanchs, macabeu, trobat, justu- qüestió» [Mots, 56]. | Al meu enten- li, malvasia; de vins claret y vermell a dre, l’origen del trepat i del seu di- milenàs de càrregas» [ap. DURAN, minitiu trepadell (< *TREPADELLUM) 229]. | (a. 1587) «tantes espécies de té a veure efectivament amb el verb vins, que vuy dia usen, malvezia, trepar, com apuntava Coromines, trobat...» [ap. DAg, s. vi]. | (Cat., però amb una altra accepció: la 1600) «vins blanchs [...] trobats de ‘retallar’.1166 | La motivació am- molt bons» [PGil, 242]. | (a. 1617) pelonímica, doncs, s’explica pel ca - «vi Trobat, de vinya de rahims Tro- ràcter retallat, quasi esgarrat,1167 bats» [AGUSTÍ, 94]. | (a. 1622) «per dels pàmpols d’aquest cep, tal com dos plats de sobresades entre lo vi ja m’havien destacat a Riudoms trobat per a courer-les y sucre per (encara que amb la variant atrapat). posar-hi» [ap. CONDE, 45]. | (l’Al- Això permetria l’equivalència se - guer; 1683, 1714) «sinch budronis màntica amb uns altres ampelònims de turbat» [BOSCH, 371]. | (l’Alguer, més explícitis com el pàmpol talla- 1686) «dany de pansal y trubat» det. | D’altra banda, l’alternança [BOSCH, 371]. | (l’Alguer, 1847) amb una variant trapat no és cap fe- «torbàt» [ap. CHERCHI, IV, 205]. | (a. nomen estrany. Coromines ha es- 1871) «Trubat vermell» [RevSI, crit sobre l’herba tre-/trapadella: XX, 266]. | (Lleida, 1878) «trobat» «L’assimilació e-a'- > a-a'- és nor- [Estud., 86]. | (Barcelona, 1890) mal en cat. occid. (i més comparant- «Turbat. Sembla que son verdader hi la dissimilació enfront de la tò - nom deuría ésser trobat. Contri- nica i el timbre de la r)» [DECat, bueix ab la malvasía en la producció VIII, 771]. dels vins blanchs» [ROIG, 34]. SIN.: Segons un informant de À. DIAL.: torbat (Castellfollit de Traiguera, el seu drapat (= trapat), Riubregós) [FARELL, 147]. | torba- descrit com un cep amb fils emboli- to (l’Alguer) [BOSCH, 658].1169 | cadissos, és anomenat embolicaire a trobat (Castell del Mas [Esparre- la veïna vila de la Jana. Si més no, les guera]) [DAg]; (Segarra, Cat. occi- àrees dialectals es complementen força. | Cf. fartapobre. 1168. Probable manlleu català al País Va- P. ROMÀN. ◊ ESP.: tripaella «(Vi- lencià castellanòfon, a falta d’unes altres variants hispàniques: cf. el estripa
354 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
dental) [TrL]; (Tremp, Urgell, Sol- troduir el cep en qüestió [...] algun sona, Cardona, Pinós) [DCVB]; alguerès ha posat en relació aquest (Ribera d’Ebre) [Enc., IV, 20]; amb el seu torbat, nom d’un raïm Font-rubí [SADURNÍ, 23]; (Palau (citat el 1888 per Eduard Toda) i d’un de Noguera, Estanya, Àger, Sanaü- vi d’aquella ciutat catalana de Sar- ja, Cubells, Agramunt, Cervera, denya. Vet aquí algunes dificultats i Lleida, Marçà, Móra la Nova) la seva possible solució: 1) l’àrea ac- [ALDC]; (Vilves, Figuerola d’Or- tual de trobat és avui només nord- cau, el Campell) [FAVÀ]. | turbat occidental, de Lleida cap al Pirineu (Mataró) [DAg]. | Cf. moret- (DCVB, ALDC); si la repoblació trobat (Men.) [DAg]. de l’Alguer es va dur a terme amb DESCR.: torbat «mena de cep» gent sobretot del litoral (tot i poste- [FARELL, 147]; «varietat d’un color riors onades de valencians i mallor- groc daurat amb la pell lleugera- quins), es feia difícil o poc probable ment empolsinada [...] se’n treu un l’arribada del cep i del seu nom a vi tèrbol» [ap. BOSCH, 659]. | trobat l’Alguer; tanmateix, he pogut reco- «vi blanch» [PGil, 242]; «viñas que llir documentació de trobat dels se- producen el fruto negro» [NAVA- gles XVI i XVII a Girona i del XVIII al RRO, 13]; «variedad de vid vasta» Maresme, amb la qual cosa, a més [BCas, 26]; «vi de postres» [ap. de demostrar-se l’antiguitat del mot, DAg, s. vi]; «classe de raïm negre, ressalta la seva major amplitud geo - molt primerenc» [TrL]; «cep de gra gràfica de segles enrere;1170 2) el rodó i negre. Pell fina i molsa com- pas de trobat a torbat es basaria en pacta» [JSan, 50]; «varietat de cep i una metàtesi, hipòtesi que topa amb de raïm de gra gros» [DCVB]; obstacles, perquè, d’un costat, no «raïm de gra negre, rodó, molt afecta el verb trobar (que es diu dolç» [DCVB, s. raïm]; «variedad [trubá]), i, de l’altre, de la variant con vinos de muy discreto conteni- torbat sembla que s’havia de passar do alcohólico» [Enc., IV, 20]; «cep a *tolbat, d’acord amb l’habitud de raïms grossos i esparsos. Poc fonètica de l’alguerès de convertir productiu, val per a fer vi i per a les -r implosives en -l (cf. germana menjar. Gra negre, mitjà i rodó, de Æ jalmana, torcar Æ tolcar, etc.); de pell fina» [FAVÀ]. | turbat «pera la tota manera, el possible caràcter fabricació de moscatells. Rahím tardà de la metàtesi hauria pogut mitjá, fluix. Fruyt mitjá, blanch preservar la -r del canvi. El nom del verdós, llargarut y un poch dols» vi s’ha italianitzat en torbato, mot [ROIG, 34]; «uva per fare eccelente introduït en el diccionari etimolò- vino da dessert» [SCet, 46]; «cep» gic italià de Battisti-Alessio com a [DAg]. | Cf. moret-trobat «mena “sorta di vino sardo dei dintorni di de raïm» [DAg]. Alghero”, però sense donar-ne’n ETIM.: Veny ens dóna una infor- mació completa d’aquesta varietat: 1170. Puc afegir-hi, fins i tot, una varietat «podríem aventurar que noms de de blat mallorquí que també s’anomena tro- raïm com trobat [...] remunten al bat: «amb piquets o retxetes negres (Man- respectiu cognom d’algú que va in- cor)», segons el DCVB (s. blat). Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 355
LÈXIC 355
l’ètim. Per omplir aquesta llacuna i num),1174 encara que la majoria de malgrat algun escull fonètic, dona- paral·lelismes romànics moderns ha- ria com a plausible l’etimologia pro - gin estat manllevats al català. En el posada a partir del cep català trobat, sard, per ex., hi ha l’ampelònim tru- sobretot tenint en compte que ni l’i- bat iberico, anomenat en unes al tres talià ni el sard no ofereixen cap altra contrades vite catalana [DEIDDA, sortida» [Mots, 56-57]. | Personal- 305].1175 Igualment, el DncF [p. 356] ment, crec que l’ampelònim trobat escriu sobre el seu raïm tourbat: «Du s’ha d’explicar a partir del seu ori- fr. du Roussillon, probablement em- gen com a epítet cromàtic del vi. En prunté au catalan trobat (attesté dep. e algun dels documents antics de le XVI s.).»1176 I també d’origen català l’ACA (exhumats per CONDE) he tro - és l’actual vino torbato italià,1177 i se- bat que el vi trobat s’oposa exclusi- gurament també el uva trová del País vament al vi blanc o al vi vermell, Valencià castellanòfon (v. p. romàn.). probable referència a una tonalitat SIN.: LLATAS [II, p. 206] ha escrit intermèdia entre el vi blanc i el vi sobre l’uva trová dels Serrans: «lla- vermell (avui anomenat negre).1171 | mada también de perro. En algunos Etimològicament, torbat, sovint dis- pueblos de estos contornos se la similat en trobat,1172 prové del parti- llama también merseguera». En cipi del ll. cl. TURBATUS ‘enterbo- principi, no veig cap problema a fer lit’.1173 | Aquesta hipòtesi permet equivaler els ampelònims del País enllaçar torbat amb una motivació Valencià castellanòfon amb els ca- cromàtica per la tonalitat tèrbola talans: trová = trobat,1178 uva de del vi. BOSCH, per ex., referint-se al raïm torbat alguerès, explica a peu 1174. Per no parlar del famós viño turbo de pàgina que els seus informants li gallec. han parlat de l’obtenció d’«un vi 1175. De fet, la majoria d’ampelògrafs de tulbu ‘vi tèrbol’ (= ‘que no és clar’), Sardenya en destaquen l’origen català (o hispà- a partir d’un most for ça dens, a nic). Per ex., SCet, el 1897, va escriure: «vitigni causa de la seva tardana maduració» che conservano il nome spagnuolo (Canonao, [p. 659]. | Així, doncs, podem afe- Turbat, Mandras, Almadras, Girò)» [p. 41]. Una cosa semblant ve a dir ANATRA [p. 542]: gir-hi, com a paral·lelismes antics, «sarebberi di sicura ascendenza catalana solo il diversos ampelònims de l’it. (tor- nasco, il torbato e il cannonau». bian/-a, torbiano, turbièn) i del 1176. Personalment no tinc gaires dubtes ll. med. (turbianum i trebula- del manlleu del moment que en català també hi ha documentada la variant torbat. 1171. O sigui aquell vi que el francesos 1177. Les diferències amb la resta de va- anomenen clairet ‘claret’ o rosé ‘rosat’. riants italianes arcaiques confirmen que aquest 1172. De fet, també el fr. troubler ‘enter- torbato és un catalanisme modern de l’italià, bolir’ no és res més que una dissimilació de generat per la fama del vi torbat alguerès (tal TURBULARE, segons el DECat [VIII, p. 575]. com ja ha explicat Veny: v. supra). 1173. Variant desvinculada de l’alteració 1178. S’hi pot al·legar en contra, això sí, que que va canviar l’adjectiu clàssic TURBIDUS ‘tèr- les enquestes recents sols han recollit trobat en bol’ en *TURBULUS. Per Coromines [DECat, el cat. nord-occidental; però es tracta d’un am- VIII, 575], aquest *turbulus del ll. vulgar és pelònim antigament molt més estès, com de- l’origen del cat. tèrbol. mostra la documentació antiga. Cf. Mots, 56. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 356
356 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
perro = raïm de gos, merseguera | (a. 1614) Uve che fanno generosi e = messeguera. Per completar el com - ottimi vini» [ap. THBuc, 73 i 108]. | plex mapa sinonímic de trobat: v. Cf. torbiano «(Bologna, 1651) Rai- messeguera. | La RevSI [XX, p. 314] sin blanc» [ap. CTal, 529]. | Cf. tùr- també fa equivalents trobat i cua bien «(metaur.) Vinum» [ap. DEI, de aboya (= d’ovella). Malaurada- 3878]. ◊ LL. MED.: Cf. trebulanum ment, no tinc cap més indici per a «(Italie, 1596) Cépage» [ap. CTal, confirmar aquesta sinonímia entre 523]. | Cf. turbianum «(Friuli, 1324) un ampelònim del cat. nord-occi- Vinum» [ap. DEI, 3878].1179 ◊ SARD: dental i un altre d’empordanès (cf. torbádu «(log.) Varietà di vite, d’uva cua de moltó). | I encara cal afegir-hi bianca, e grappoli piccoli» [DES]. | aquesta explicació de FARELL [p. torbat o turbàt «(a. 1889) Vite cata- 147]: «l’ull de llebre que el produïen lana» [CARA, 93]. | trubat iberico, una mena de ceps anomenats tur- troubou «Acini medi di color gia- bats». En tot cas, no veig gaire clara llo-dorato, e polpa a sapore neutro» la sinonímia pel fet que l’ALDC ha [DEIDDA, 305]. | turbau, trobadu recollit a Estanya tots dos ampelò- «(a. 1897) Uva per fare eccelente nims. vino da dessert» [SCet, 46 i 48]. P. ROMÀN. ◊ ESP.: trová «(Villar del Arzobispo) Variedad de uva blanca» [LLATAS, II, 206]. ◊ FR.: 1179. De fet, el DEI [p. 3878] confronta tourbat «(c. 1895) Cépage à grosses els medievalismes turbianum i tùrbien amb grappes assez lâches, à grains ellip- l’ampelònim it. trebbiana/-o. Personalment, crec que no hi tenen res a veure. Turbianum és soïdes, d’un blanc doré devenant un clar derivat de TURBIDUS, mentre que el rose moucheté» [DncF, 356]. ◊ IT.: trebbiano italià caldria emparentar-lo, per ex., torbato «(a. 1950) Sorta di vino sar- amb axina de tres bias (= raïm de tres voltes) do dei dintorni di Alghero» [DEI, del sard: «che può maturare el frutto tre volte 3825]. | Cf. torbian/-a «(a. 1525) Vin in un anno», segons SCet [p. 44]. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 357
U
300 ull de llebre m. DOC.: (a. 1871) «Ull DESCR.: ull de llebre «espècie de de llebra. Uy de llebra» [RevSI, XX, raïm | Cep que dóna un raïm molt 266]. negre de gra mitjà que madura a l’a- À. DIAL.: ull de conill (Manresa) gost» [DAg]; «raïm negre de gra [TrL]. | ull de llebre (el Vendrell, gros que madura primerenc» [TrL]; Tarragona, l’Espluga de Francolí, «Varietat de cep i de raïm negre | Savallà del Comtat, Balaguer, Agra- Varietat de raïm blanc» [DCVB]; munt, Gandesa, Borriana, Atzeneta «raïm de color blanc groguenc amb del Maestrat, Benassal) [TrL]; (Segar - un pic negre a l’ull, regular per a ra, Urgell, Camp de Tarragona, Ma- menjar i per a fer vi» [DCVB, s. estrat, Mallorca) [DCVB]; (val.) raïm]; «granos grandes, esféricos y [DCVB, s. raïm]; (Castellfollit de muy negros. Racimos compactos, Riubregós) [FARELL, 147]; (Sant Sal- largos. Cepa regular de buena pro- vador de Guardiola, Aguiló, Esta - ductividad, con mostos dulces. Su nya, Vimbodí) [ALDC];1180 (Creixell vino resulta de gran calidad» [RO- de Mar, Sarral, Porrera, Gandesa) MERO, 73]; «varietat de cep i de raïm [FAVÀ]. | ulls de llebre (l’Espluga de negre» [DIEC]; «cep primerenc de Francolí) [TrL];1181 (Calaf) [ALDC]. raïms grossos, amb sarments que s’emparren. Gra negre, gros i llarga- 1180. De fet, tant la RevSI com l’ALDC rut. De carn sucosa i pell gruixuda. recullen respectivament a Mallorca i a Sant Sal- Bo per a fer vi» [FAVÀ]. | ulls de lle- vador de Guardiola la iodització ui de llebre. El bre «classe de raïm» [TrL]. fenomen, propi del cat. oriental, és encara ben ETIM.: Segons la descripció del viu en el mallorquí, però ja esdevé una pronun- DCVB, s. raïm, el raïm blanc gro- ciació marcada i arcaïtzant a Catalunya. guenc ull de llebre té un «pic negre 1181. Errada del TrL, que, s. ull de llebre, a l’ull». Crec, doncs, que es tracta ja hi havia inclòs l’Espluga de Francolí. No dubto que en aquesta població puguin cons- truir el segment en plural (Sureda [p. 167], per però és evident que no es poden mantenir dues ex., també alterna a Mallorca ull/ulls de llebre), variants diferents per a una mateixa localitat. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 358
358 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
ull de llebre
ullada
Figura 26. Mapa de l’ull de llebre. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 359
LÈXIC 359
de grans de raïm amb un pic (= ta- fruto para vino y para fruta tempra- queta) a l’ull (entès com a ‘clotet na» [HIDALGO, 127-128]; «(Moguer, que envolta el peduncle’ [cf. clotet]). Jumilla) Cepa» [COMENGE, 231]; Aquesta depressió enfosquida amb «uvas muy sabrosas y azucaradas» què el gra s’uneix a la cua, caracte- [MARCILLA, 107]. rística d’algunes varietats clares,1182 sembla que és la causant de l’asso- 301 ull de perdiu m. DOC.: (a. 1617) ciació semàntica amb el menut ull «aquest vi es molt saludable per lo d’una llebre: cf. ullada. | De tota ma- ventrell, y aixi lo anomenan ab altre nera, el terme ull és d’una polisèmia nom vi de Parteras, y de ull de per- molt poc escaient per a una definició diu» [AGUSTÍ, 100]. lexicogràfica.1183 I potser el DCVB À. DIAL.: ull de perdiu (Gandesa, (s. raïm) no es refereix al clotet tacat Savallà del Comtat, Mall.) [TrL]; que envolta el peduncle, sinó a un (Sarral) [FAVÀ]. | ullet de perdiu (la gra de raïm petit.1184 Font de la Figuera) [ALDC].1185 SIN.: V. ullada; cf. trobat. DESCR.: ull de perdiu «espècie de P. ROMÀN. ◊ ESP.: ojillo de liebre raïm | Cep que dóna un raïm molt «o palomino. (Moguer) Uva» [ROL- negre de gra mitjà que madura a DÁN, 134]. | ojo de liebre «(Lubrín, l’agost» [DAg]; «raïm negre de gra Motril; 1807)» [ROJAS, 251]; «(Le- menut» [TrL]; «cep de raïms per a brija; 1896) Racimos grandes. Uvas vi, els quals fan un vi molt bo i medianas; pecíolo tierno; uvas re- amb grau. Gra petit i rodó, amb dondas; color dorado o blanco ver- una varietat vermellosa i una altra doso. Produce mucho y da buen de més fosca. Dolç, però amb lla- vors» [FAVÀ]. 1182. Aquesta pot ser la raó per la qual el ETIM.: En català, la primera docu- DCVB (s. ull de llebre) descriu una subvarie- mentació que trobo de l’ull de per- tat blanca i una de negra. En principi, la clara diu, el 1617, fa referència a una mena ha de de ser la més antiga, ja que la seva taca de vi medicinal (v. supra). I no falten fosca en forma d’ull hauria provocat la moti- paral·lelismes romànics tant per a re- vació semàntica. L’origen etimològic, és clar, ferir-se a un cep i a un raïm com per no és cap obstacle perquè avui dia predomini a definir una classe de vi.1186 Pot el conreu de la subvarietat fosca. 1183. Coromines ha escrit sobre això: «en semblar, doncs, que aquest ampelò- l’aspecte semàntic, notem que ja eren usades nim s’explica per la característica to- en llatí la gran part dels usos figurats o me- nalitat rogenca (com l’ull d’una per- tafòrics que coneixem d’aquest mot [ull] avui, i igualment els usos secundaris dits de coses 1185. Variant diminutiva, habitual en els que recorden un ull per llur posició o forma, parlars meridionals. El diminutiu pot expli- la taca en forma d’un ull, el brot d’un arbre car-se tant pel caràcter menut del gra com per o d’una planta, la gema o botó d’una verdu - la petitesa de l’ull d’au a què es refereix. ra, i compostos amb oculus designant noms 1186. Em refereixo a l’oeil de perdrix fran - d’algunes plantes, de pedres minerals, etc.» cès, que és documentat en el s. XVII com a [DECat, VIII, 965]. mena de vi i en el s. XVIII com a cep (de raïm) 1184. Tal com ho interpreta un informant blanc. També m’ho fan pensar les definicions de Sarral per al seu ull de perdiu (v. ull de per- dels paral·lelismes italians. Per ex., la de occhio diu). di pernice rossa (v. infra). Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 360
360 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
diu) que pren el seu estimat vi.1187 ment a la ‘taca fosca que envolta el Si fos així, la motivació semàntica peduncle’: v. també ull de llebre. A hauria acabat estenent-se, per trans- sobre, paral·lelament al raïm, hi ha lació, al nom del raïm i del cep. | A també en català la figa d’ull de per- la pràctica, és quasi sempre a l’inre- diu: «amb un ull vermell i gros», se- vés: el color del raïm acaba condi- gons el DCVB (s. figa).1191 | Final- cionant el nom del vi, no pas al con- ment, vull rebutjar l’etimologia de trari, fins al punt que la majoria dels THBuc [p. 192], que, parlant del pa- meus informants tenen problemes ral·lelisme it. occhio di pernice, apun- per a definir el color dels vins. La ta: «pare che sia un sinonimo per oc- raó d’això és que tradicionalment el chio della vite» (= ull del cep).1192 vi era una barreja de les diferents va- P. ROMÀN. ◊ ESP.: Cf. ojo de gallo rietats, ja que l’aprofitament tradi- «(Murcia, 1885) Variedad de uva» cional dels vinyets demanava plantar [ABELA, 322]; «(Navarra) Clase de juntes diverses classes de ceps i ficar- vino que tiene más color que el ro- les totes al cup, si calia.1188 | Ara bé, sado, sin llegar al tinto» [VNav]. ◊ quan em parlen a Sarral de l’ull de FR.: oeil de perdrix «(Cadillac, perdiu, m’expliquen que l’ampelò- 1736) Sépage blanc» [ap. CTal, e nim es justifica pel fet de tenir raïms 536]; «(XVII s.) Vin de Bourgogne d’ulls (= grans de raïm)1189 rodons, léger et de teinte claire» [TLF, XII, vermellosos i menuts,1190 talment 421]; «(Damazan, 1784) Raisin bon com els d’una perdiu. Malgrat això, à manger; on le conserve tout l’hy- penso que es tracta d’una associació ver, le vin est d’une grande blan- posterior dels parlants, com passava cheur et fait doux» [ap. DncF, 78]. en el cas del vi. Més aviat crec que el ◊ IT.: occhio di pernice «(tosc., terme ull feia referència originària- 1871) Specie di uva e vino moscato» [DEI, 2861]; «(sec. XVIII) Vitigno che produce un’uva bianco-gialla | (Piemonte, Toscana) Vitigno che dà 1187. En el cas de la perdiu, l’associació un’uva rossa da tavola; occ’d’perni- cromàtica amb el roig no sols afecta l’ull; es sa (emil. occ.). Etimo: dal lat. OCU- pot estendre a les potes (cf. cama de perdiu) i al plomatge (cf. perdigó). LUS + PERDIX» [THBuc, 192]. | oc- 1188. Tot i això, a les comarques on la vi - chio di pernice bianca «vitigno che nya havia esdevingut quasi un monocultiu, sí produce un’uva bianco-gialla (e il que hi ha informants que reconeixen haver fet vino chiaro-forte, molto aromatico, vins específics de les varietats de més qualitat. 1189. La identificació, com a mínim, té a 1191. Clara referència al cul de la figa, per veure amb una de les accepcions que aporta el on aquesta comença a obrir-se (i ensenya la DCVB (s. ull): «nom que, generalment amb carn roja) un cop madurada. BOSCH [p. 420- diverses adjectivacions, es dóna a diferents 421] ho ha explicat detalladament per a una animals i plantes, sia per llur petitesa, sia per la figa d’ull de perdiu algueresa, que ja docu- forma de les flors, etc.» menta en 1777. 1190. El diminutiu de la Font de la Figuera 1192. En català, ull del cep és ‘cap de (ullet de perdiu) ja fa pensar en un raïm petitó. brot’. I no veig quina relació pot tenir aquesta Cf. perdigó, ampelònim emparentat semàntica- part de la planta amb el conjunt d’ampelònims ment, que també denota una varietat menuda. romànics que analitzo. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 361
LÈXIC 361
che se ne ricava)» [GDLI]. | occhio de llebre; això ens mostra d’on s’ha di pernice nera «vitigno che produ- format l’apel·latiu ullada» [VIII, p. ce un’uva nera da cui si ricava un 968]. | En aquest cas, a sobre, encara vino rosso molto alcoolico, usato és més evident que es tracta d’una per taglio di altri vini» [GDLI]. | oc- varietat que té els grans de raïm amb chio di pernice rossa «(anche solo un pic fosc a la pellofa, justament al occhio di pernice) Vitigno che pro- voltant del peduncle (com si fos un duce un’uva nera da cui si ricava un ull Æ ullat). I també són evidents vino rosso rubino di lungo invec- l’antigor i la diversitat dels paral·lelis- chiamento» [GDLI]. ◊ OCC.: Cf. mes romànics (esp. ullate; fr. oeilla- oélh-de-tour (= ull de tord) «(Gers) de, oulliade; it. llatinitzant ugliatica; Espèce de raisin» [DBGM]. occ. uiado, ulhado, ulhat, ulhac; port. yllao, ullao); fins al punt que, 302 ullada f. DOC.: (val., 1569) «Ullats» malgrat l’absència de documentació [LPal, 59v]. | (a. 1787) «en juliol llatina, es pot aventurar l’existència pinta el ullerol» [ap. CASANOVA, d’una motivació comuna per al llatí 147] | (val., 1851) «Ullá, ullada» vulgar. | Trobo poc encertades les [DEsc, II, 899]. | (a. 1877) «Huyada. propostes del DncF (basades en la Uiades» [ap. VVV, 80]. informació del FEW) per al paral·le- 1193 À. DIAL.: uiada (Llucmajor) lisme fr. oeillade: «Peut-être faut-il [DAg]; (Mall.) [DCVB]. | ullada expliquer par une métaphore assi- (Ulldecona, Llucmajor) [DCVB]; milant l’éclat des baies du raisin à (Mall.) [DCVB, s. vi]; (Mall.) [Sure- l’éclat du regard ou bien préférer da, 167]; (Jóc) [ALDC]; (Parestor- [...] l’ancien provençal ulhat ‘percé tes) [FAVÀ]. | ullada roja (Roquetes) de trous, oeillé’ [...] en considérant [ALDC]. que les grains du raisin son autant DESCR.: ullada «variedad de la de taches brillantes pareilles à des uva» [DEsc, II, 899]; «varietat de yeux» [p. 267].1195 | No cal donar raïm blanc o roig, de gra gros» més importància al paral·lelisme ga- [DCVB];1194 «cep de raïms per a vi- llec yllao (antigament ullao), que nificar, també bons per a menjar. sembla referir-se a una mena d’epí- Gra blanc i petit» [FAVÀ]. | ullat tet cromàtic, per a definir el vi «Uvas tempranas» [LPal, 59v]. | Cf. claret, entre rosat i rogenc. Es trac - ullerol «calidad de uva» [CASANO- ta molt probablement d’una asso - VA, 147]. ciació posterior: v. l’etim. de ull de ETIM.: Crec que la motivació d’a- perdiu. quest ullada és idèntica a la del seu SIN.: Segons el DAg, s. uyada: geosinònim ull de llebre, com ja «Sin.: ull de llebre.» Coromines dó - apunta el DECat: «és sinònim de ull na per bona aquesta sinonímia amb ullada, gràcies sobretot a la relació 1193. Transcripció gràfica d’una forma semàntica (v. supra). ioditzant, extreta d’una cançó popular mallor- quina. 1195. El primer argument, basat en una 1194. Cf. DCVB, s. vi (d’ullada): «Pri- metàfora sobre «l’esclat de la mirada», em mer vi que surt del cup quan obren el grifo.» sembla especialment desafortunat. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 362
362 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
P. ROMÀN. ◊ ESP.: ullate «(Ara - brum conficitur» [ap. DncF, 292]. | gó, 1569) Uvas tempranas» [LPal, «uiado, ulhado, ulhat (Roergue), 59v];1196 «nombre anticuado de un gé- ulhac (Tarn), (a. 1886) Variété de nero de uva que hoy llaman monton- raisin noir à grains ovales, à peau zico» [DAn]. ◊ FR.: oeillade «Grains fine» [TdF, s. ulhado]. | uiado blan- très-gros, ovalaires, noir-bleuâtres; co «cépage connu dans le Gard» grains croquants, saveur sucrée et [TdF, s. uiado]. | uiado roujo «cé- très-agréable; peau fine; maturité page connu dans l’Hérault» [TdF, s. précoce. Ce cépage, fournit un très- uiado]. ◊ PORT.: Cf. yllao «(en lo bon vin. C’est un de nos bons raisins antiguo [Pontevedra, 1381] se lla- de table» [RENDU, I, 4v]; «(Rhône, maba ullao). Epíteto de vino, y es 1544; a. 1785) Cépage noir, à grap- aquel vino clarete y tintillo, flojo pes moyennes, lâches, à gros grains (no blanco)» [MSar, 329]. ellipsoïdes, d’un beau noir bleuté, croquants» [DncF, 266]. | ouillade 303 ungla de milà f. ANT. DOC.: (l’Al- noire «(Gard, Hérault, 1784; Drô- guer, 1823) «Ungra de milà, ossia me, Bouches-du-Rhône, 1845) Bon - Curniola» [ap. BOSCH, 662].1197 | ne espece, le raisin est vigoreux, il (l’Alguer, 1825) «ungla de Milà» rend beaucoup et de très bon vin [BOSCH, 370]. généreux» [ap. DncF, 266]. | ulliade DESCR.: ungra de milà «uve che «(Gard, 1859) Cépage. La grappe sogliono generalmente conservarsi est allongée, garnie de gros grains per l’inverno» [ap. BOSCH, 662]. oblongs, à peau épaisse, d’un bleu ETIM.: Ampelònim que es refe- foncé. La chair de ces grains est d’u- reix a la suposada semblança del ne saveur agréable. Il mûrit un peu gra de raïm amb l’ungla d’un milà. tard. Il donne assez abondamment Almenys aquesta és la definició du vin de bonne qualité» [ODART, que tinc del paral·lelisme it. unghia 148-149]; «(Bouches-du-Rhône, 1835) d’Aquila:1198 «acino [...] appuntito, Variété à grains ovales, noirs | (Nî- ricurvo a mezza luna».1199 Això mes) Raisin noir très-hâtif, gros, permet la relació semàntica amb un grains allongés, séparés» [ap. DPF, s. rasin]; «(Tarn, 1880) Cépage» 1197. Com fa notar BOSCH, «la doble de- [ap. DncF, 267]. | ulliade blanche nominació parteix de la motivació semàntica en «(Gard, 1835) Variété à grains relació amb la textura del gra del raïm: ‘amb la blancs ou dorés, ovales» [ap. DPF, foma de l’ungla del milà’, ço és, ‘que recorda s. rasin]. | ulliade rouge «(Hérault, la forma d’un corn, d’una banya’» [p. 662]. 1835) Variété à grains ovales, noirs» 1198. La diferència entre el milà i l’aquila [ap. DPF, s. rasin]. ◊ IT.: ugliati- ‘àliga’ és en aquest cas insignificant. Tots dos ca «(Venise, 1633) Cépage» [ap. són considerats ocells de presa i, per tant, es caracteritzen per la duresa de les seves urpes CTal, 529]. ◊ OCC.: oul
LÈXIC 363
altre raïm corbat de nom ornitològic: DESCR.: utiel «classe de raïm» l’esperó de gall. | D’altra banda, no sé [ALDC]. si aquest ungla de milà alguerès és un ETIM.: Provinent del topònim préstec del superstrat italià, vista l’ab - Utiel, en una comarca del País Va- sència de paral·lelismes sards i d’altres lencià castellanòfon que es destaca variants catalanes.1200 pels seus extensos vinyets. De fet, P. ROMÀN. ◊ IT.: unghia d’aquila les bones comunicacions d’aquesta «grappolo medio. Acino medio o su - localitat, centre exportador del vi periore, caratteristicamente allun - comarcal, expliquen satisfactòria- gato e appuntito, ricurvo a mezza ment la motivació toponímica del luna. Polpa dolce e molto gradevole» terme utiel.1201 [BALDANI, 41]. SIN.: L’existència de l’estès am- pelònim toponímic requena (v. re- 304 urbana f. À. DIAL.: urbana (Picas- queno), a la mateixa comarca de la sent) [ALDC]. Plana d’Utiel, evidencia que utiel DESCR.: urbana «classe de raïm» deu ser un geosinònim local. [ALDC]. ETIM.: En principi, un ampelònim 306 uva d’arrova f. À. DIAL.: uva d’origen onomàstic que cal relacio- (d’)arrova (Llíria) [FAVÀ]. nar amb el llinatge meridional Ur- DESCR.: uva d’arrova «raïms ban [DCVB, s. urban]. Més difícil- grossos, allargats, compactes; grans ment seria fer-ho amb Sant Urbà, ja de mida mitjana, rodons, de color que aquesta festivitat (25 de maig) ambarí, pell fina. Cep de gran ren- no pot relacionar-se encara amb la diment, del qual s’obtenen vins maduració dels raïms. | D’altra ban- suaus» [SIMÓ, 279]; «cep de raïms da, és molt probable que el cat. ur- primerencs i molt apinyats, per a fer bana hagi estat manllevat a l’esp. vi. Gra blanc, mitjà i rodó, amb la meridional, llengua en què trobo pell forta» [FAVÀ]. documentat aquest ampelònim un ETIM.: Ampelònim, manllevat a segle i mig abans i també encaixa l’espanyol, que deu fer referència (hi- millor el femení: uva urbana. perbòlica) a un cep ben carregat de P. ROMÀN. ◊ ESP.: urbana «(Mo- raïms pesants; com ja explicava RO- tril, 1807) Uva» [ROJAS, 254]. 1201. Segons Piqueras: «el ferrocarril pron - 305 utiel m. À. DIAL.: utiel (la Font de la to acaparó la mayor parte del transporte de Figuera) [ALDC]. vino, dando lugar a la formación de verdade- ros barrios de bodegas en los alrededores de cada estación: Requena, San Antonio y, muy 1200. En un estudi exhaustiu de la fruita a especialmente, Utiel, dado que en esta ciu- l’Alguer, llegeixo sobre ungla de milà: «no he dad tenía su término la vía férrea y canali - trobat aquesta denominació als tractats de zaba, además de los vinos propios del térmi- botànica sarda ni als reculls lexicogràfics rela- no, los de Sinarcas, Camporrobles, Cau dete, tius als parlars sards, la qual cosa ens fa pensar Villagordo, Fuenterrobles y toda una serie en una denominació genuïna» [BOSCH, 662]. De de productores situados más allá del río Ca- tota manera, l’autor reconeix que la lexicografia briel, en la provincia de Cuenca» [Guía, moderna no recull milà en l’alguerès actual. 186]. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 364
364 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
JAS, el 1807, per al paral·lelisme anda- 307 uveta f. DOC.: (l’Alguer, 1823) lús arrobal: «de la voz española arro- «Uvetta» [ap. BOSCH, 620]. ba [...] por el peso de los racimos» [p. À. DIAL.: uveta (la Font de la Fi- 279]. | El motiu d’això és que l’excés guera) [ALDC]. de pes s’havia associat tradicional- DESCR.: uveta «uve bianche» [ap. ment amb l’arrova (< àrab AR-ROBA BOSCH, 619-620]. ‘quartal’), mesura que ultrapassava ETIM.: Ampelònims manllevats a generalment els deu quilos, segons el l’italià, llengua en què uvetta (dimi- DCVB (s. arrova).1202 nutiu de uva ‘raïm’)1203 ja es docu- P. ROMÀN. ◊ ESP.: arrobal «(An- menta al s. XVI. De tota manera, la dalucía, 1807) Uvas medianas rojas, descripció italiana no parla en reali- muy translucientes» [ROJAS, 126]; tat d’un ampelònim, sinó d’una clas- «(Cádiz, Málaga; 1896) Cepa delga- se de pansa; en català, però, el man- da. Racimos apretados en la especie lleu sembla haver-se especialitzat en roja, claros en las otras. Pecíolo du - una classe de raïm. ro; uvas grandes, oblongas; duras, P. ROMÀN. ◊ IT.: Cf. ughetta tardías, hollejo grueso. Especie para «(genovès) Pansa de Corint» [ap. fruta muy tardía» [HIDALGO, 145- BOSCH, 617]. | Cf. uvetta «(XVI sec.) 146]. | d’arroba «(Villar del Arzo- Uva passa» [DEI, 3968].1204 bispo) Variedad de uva blanca de granos muy apretados y duros» [LLA - 1203. Presa directament de l’italià pel que fa TAS, II, 205]. a la variant algueresa. També sembla manllevada la valenciana, variant segurament més recent. 1204. El DEI italià (s. uvetta) confron - 1202. Encara avui dia, sento a la Sorollera ta paral·lelismes francesos del XIX (uvelle, (Matarranya) la locució «pesa com una arro- a. 1842; uvette, a. 1872) que probablement tam - va» (= pesa molt). bé són manlleus italians. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 365
V
308 valencí o balancí m. DOC.: (Val., per al vi» [FAVÀ]. | balancí negre 1791) «Valencí» [JAVal, 27]. | (Pe- «classe de raïm» [TrL, s. raïm]. | trel, 1797) «valensí» [AJCav, II, valencí «uva blanca de hollejo fuer- 328]. | (Alacant, 1878) «valencí» te y jugo dulce [...]. Esta uva es de [Estud., 84]. las mejores para guardar: tambien À. DIAL.: balancí (la Pobla de es buena para vino» [JAVal, 27-28]; Vallbona) [FAVÀ]. | balancí negre «viñas cuyas uvas se estiman por (Mall.) [TrL, s. raïm]. | balancí real su delicado gusto y por conser - (Casinos) [ALDC]. | de balancí (Pi- varse hasta febrero» [AJCav, II, cassent) [ALDC]. | valencí (Borria- 328]; «variedad de uva» [DMGa, s. na, Bocairent, Callosa d’en Sarrià, raim]; «raïm blanc de gra gros i Benissa, Pego) [TrL]; (Comtat) ovalat; és dolç i molt bo per a men- [DCVB]; (Benissa) [COMENGE, 235]; jar» [TrL]; «varietat de raïm dolç» (la Font de la Figuera, Muro del [DCVB]; «uva de mesa. Racimos Comtat, Beneixama, la Torre de grandes, con granos de uva elípticos, les Maçanes, Alacant, Guardamar) de color verde claro, con hollejo [ALDC]. | valencí blanc (Val.) duro. Carne firme y sabor gratísi- [GVal, 32]; (Pego, Tàrbena, Altea, mo. Conservación extraordinaria» Novelda) [ALDC]; (Castalla, Po- [MAR CILLA, 293]; «raïm fet per un lop, Monòver) [FAVÀ]. | valencí ne- cep gran; fa gotims grans, però poc gre (Benissa) [COMENGE, 235]; atapeïts, i això permet que els grans (Val.) [GVal, 32]; (Simat de Valldig- es facin molt grossos; és per a men- na, l’Alqueria de la Comtessa, Pe go, jar, té la pell molt tendra i de gra Tàrbena, Altea, Novelda, Crevillent) molt saborós; n’hi ha de blanc i de [ALDC]; (Castalla, Jesús Pobre, roig, i algú em diu que també de ne - Polop, Monòver) [FAVÀ]. gre» [DECat, IX, 23]; «varie tat molt DESCR.: balancí «cep de raïms tardana» [IBAR, 64]; «varietat per mitjans i esparsos. Gra blanc, mit- a taula. Penjoll allargat, poc com- jancer i rodó, de pellofa fina. Val pacte. Raïm de color blanc cerós o Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 366
366 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
negre vinós. Gra xicotet elíptic, mentació precedent i l’àrea dialec- amb pell dura i polpa cruixent» tal, que no és pas així.1206 Coromi- [GVal, 33]; «cep emparrat de raïms nes també qüestiona la grafia valen- apinyats; blancs i negres. Fa un vi cí (d’un autor de Castalla) en lloc de fort d’alta graduació» [FAVÀ]. | va- balancí;1207 però, en realitat, amb- lencí blanc «racimos alargados. dues pronunciacions conviuen a l’à- Uva de mesa, con granos elipsoi - rea lingüística meridional. Encara deos, de carne crujiente y sabor de- que l’original àrab fos balansî, com licado» [MARCILLA, 105]; «cep de demostra l’arcaic paral·lelisme ara- raïms grossos i esparsos. Gra blanc, gonès balancía (v. infra), sols en gros i llargarut, de pell molt dura. l’ALDC es recull la pronunciació Raïm de taula molt dolç» [FAVÀ]. | /valen'si/ en una desena de locali- valencí negre «raïm negre, de grans tats valencianes (esteses al llarg de encara més grossos que els de la les comarques de la Safor, de la subvarietat blanca» [FAVÀ]. Costera, del Comtat, de la Marina, ETIM.: Pel DCVB, s. valencí, de l’Alacantí i del Vinalopó). Supo- aquest nom de raïm prové d’un an- so que els parlants han associat el tic gentilici: «de l’àrab balensí, ‘va- sentit gentilici i l’han regulat llavors lencià’; és forma que apareix com a segons l’adjectiu modern (balancí ¥ nom personal en el Repartiment de valencià Æ valencí). | Pel que fa a Mallorca (segle XIII): Ben-Iza al- l’arcaisme balancí, sembla que el Valenci». | El DECat [I, p. 569], seu manteniment al Camp de Túria però, hi posa objeccions: «En el pot haver estat afavorit per una as- sentit val. de ‘espècie de raïm’ [no- sociació amb el genèric raïm de ba- més en Escrig, 1851, deu ser mot de lança, manera tradicional d’ano - Llíria] és un altre mot, provinent menar el raïm de taula.1208 M’ho fa de l’hisp-ar. balansî pròpiament ‘va - pensar, per ex., la forma sintagmàti- lencià’; la grafia valencí, que AlcM ca de Picassent: raïm de balancí troba en Enric Valor de Castalla, [ALDC]. | Per acabar, no oblido per a un raïm molt conreat a la ro- que Veny ha agrupat i exemplificat dalia de Cocentaina, és etimologit- les diverses solucions d’aquesta su- zant i no prou exacta fonèticament i històrica.» | Vull fer-hi una sèrie de precisions: llegint Coromines, sem- 1206. CABRERA [p. 41] ha escrit que a la bla que es tracti d’un ampelònim Marina «el raïm de valencí negre s’introduïa molt local i poc documentat, quasi en barrils, exportant-se així a l’estranger, so- exclusiu de Llíria (al Camp de Tú- bretot a Anglaterra». De fet, el mot ha arrelat ria).1205 És evident, vistes la docu- en francès, com demostra el manlleu valensi (v. infra). 1207. Justament a Castalla, un enquestat 1205. He demanat precisament per aquest em descriu el valencí (blanc i negre). raïm a Llíria i cap informant no el recordava; 1208. Efectivament, segons les defini- però en la conversa intervenia un parlant de la cions, aquesta és una de les varietats principals veïna Pobla de Vallbona que sí que coneixia el per a menjar com a fruita. Una publicació balanci. També l’ALDC recull un balancí real recent, per ex., l’anomena valencí de taula a la propera població de Casinos. [GVal, 32]. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 367
LÈXIC 367
valencí balancí
bromet grumet (o gromet) grumer (o grumés)
xixona
FIGURA 27. Mapa del valencí. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 368
368 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
fixació aràbiga:1209 «Aquest sufix -í, lancí «(Lubrín, 1807) Uva para co- afegit a un tema, forma adjectius mer» [ROJAS, 177]. | valencí «(An- (“nisba”) que adquireixen el sentit dalucía, 1807) Uvas medianas un de ‘relatiu a, pertinent a’, amb possi- poco oblongas blancas muy sabro- bilitat d’esdevenir substantius. Uns i sas tardias, con el hollejo delgado» altres poden referir-se a: a) gentilicis: [ROJAS, 177]; «(murciano) Variedad beduí; b) gentilicis esdevinguts an- de uva blanca de hollejo tierno» tropònims, cognoms o sobrenoms; [VGar, 130]; «(Orihuela) Uva» c) varietats de plantes i vents: valencí [GUILLÉN, 321]; «(Sax, Villena) ‘tipus de raïm’, garbí; d) productes Uva» [MTor, 213]. ◊ FR.: valenci comercials: drap malaquí; e) mone- real «(c. 1881) Raisin blanc» [ap. des, etc.» [Màlica, 183]. DncF, 367]. | valensi «cépa - ge SIN.: Segons la GVal [p. 32], va- productif, à grosses grappes, à lencí és un sinònim de grumet. Cer- grains ronds, d’un noir pruiné» tament, l’encaix a l’hora de cartogra- [DncF, 366].1211 fiar les respectives àrees dialectals i les semblances entre ambdues varie- 309 valent m. DOC.: (a. 1871) «Valens tats fan quasi segura aquesta geosi- negres. Valens blanch [...]. Valent nonímia (raïms llargs de taula, amb blanch» [RevSI, XX, 266 i 317]. | grans grossos de pellofa forta, tar- (Mall., 1897) «Valents» [Die B., I, dans i de bona conservació, amb dos 257]. colors tan ben diferenciats, etc.) | À. DIAL.: valent (Mall.) [DCVB]; Tampoc no discuteixo l’equivalèn- (Santa Agnès de Corona) [FAVÀ].1212 cia entre valencí i raïm de Xixona, | valent negre (Consell) [FAVÀ]. | que proposa el DMGa, s. raim, sa- Cf. cruixó d’en valent (Mall.) buda la importància d’aquesta varie- [DAg]. tat de taula als vinyets alacantins (v. DESCR.: cruixó d’en valent «mena xixona).1210 | L’única cosa que puc de raïm» [DAg]. | valent «raïms descartar és l’antiga sinonímia entre blancs i negres» [Die B., I, 257]; valencí i palop, proposada per JAVal «varietat de raïm de grans grossos [p. 27]. Almenys avui dia, la super- i granats, del qual n’hi ha de blanc i posició d’àrees dialectals ho fa im- de negre» [DCVB]; «cep molt pro- pensable: v. palop. ductiu de raïms espessos. Gra blanc, P. ROMÀN. ◊ ESP.: balancía «(ara- rodó i mitjà, de pell gruixuda. De gonés) Uva blanca» [DPar]. | va- 1211. El DncF [p. 367] ja té en compte l’origen català: «Emprunt au cat. valenci [sic], 1209. Tinguem present, però, les observa- lui-même de Balensi, nom arabe de la ville es- cions de Badia: «[els àrabs] ens llegaren el sufix pagnole de Valencia (Veny 1994, 55)»; però -í, que veiem en valencí (aplicat a una mena de confon el topònim València amb el gentilici raïm) i en molts gentilicis valencians, tot i que valencià. segurament hi ha hagut creuament amb í < INU: 1212. Em sorprèn que a Sant Mateu d’Au - alacantí, xativí, albaidí, ontinyentí» [GHC, 28]. barca, localitat veïna de Corona, TMan 1210. Tot i això, em caldria obtenir una [p. 103] reculli un valeu ‘raïm per menjar’. Em descripció millor d’aquest darrer ampelònim pregunto si no deu ser una mala recepció per per a poder-ne estar segur. *valen
LÈXIC 369
gust poc dolç, no és gaire bo per a tardans. Dóna vins de gran color» menjar; ni per a fer vi, per la manca [IBAR, 60]. de grau alcohòlic» [FAVÀ]. | valent ETIM.: Ampelònim local, d’origen negre «cep de raïms grossos i espes- toponímic, provinent de la localitat sos, de maduració un xic primeren- penedesenca del Vendrell. ca. Gra negre, rodó i mitjà, de cua SIN.: Cf. monastrell. trencadissa. Fa un vi de poc grau» [FAVÀ]. 311 verdala f. DOC.: (l’Alguer; 1823, ETIM.: Ampelònim balear que el 1828) «birde» [ap. BOSCH, 636]. | DCVB explica indirectament inclo- (a. 1871) «Bardalá» [RevSI, XX, ent-lo en una accepció de valent, 260]. | (val., 1891) «planta verdalen- amb el sentit de «fort, intens o molt ca» [DMGa, s. planta]. gran».1213 En contra del que pugui À. DIAL.: verdala (Tordera) semblar (cf. la nota precedent), no [ALDC]. | verdalet (Montblanc) s’ha de pensar en un vi fort, sinó en [TrL]. un raïm de pell forta, com ja confir- DESCR.: planta verdalenca «clase ma la meva descripció del valent. | de uva de postres, de inferior calidad» Ara, tampoc no vull ignorar una hi- [DMGa, s. planta]. | verdalet «raïm potètica relació amb el llinatge ma- blanc o verdós, de gra gros i molt llorquí Valens o Valent (del nom ll. apinyat. És poc conreat» [TrL]. | Cf. VALENTIUS, segons el DCVB, s. va- birde «uve bianche» [ap. BOSCH, 619]. lens).1214 ETIM.: Ampelònims de clar origen SIN.: A Santa Agnès de Corona adjectiu (derivats de verd). En algun m’expliquen que la blanqueta eivis- cas, l’epítet verdalenc/-a ha esdevin- senca era antigament anomenada gut un ampelònim específic: planta valent. Això, en tot cas, només pot verdalenca. Tanmateix, al llarg del valer per a la subvarietat del valent llibre he esmentat uns altres ampe - blanc.1215 lònims catalans (marseguera verda- lenca [v. messeguera], parrí verdal vedriell m. Æ verdiell. [v. parrell]) i també espanyols ( jaén verdal [v. jaén], parrel verdal [v. par- 310 vendrell m. DOC.: (Barcelona, 1885) rell]) en què verdal i verdalenca en- «Vendrell» [ABELA, 326]. cara funcionen com a simples epí- DESCR.: vendrell «variedad de tets.1216 | Probablement, la motivació uva» [ABELA, 326]; «cep de fruits és d’origen cromàtic. Diverses defi- nicions catalanes, com la de verda- 1213. El mateix DCVB (s. valent) també let, i romàniques (berdeu i verdal en inclou la citació següent del mallorquí: «Y l’esp., i verdau en l’occ.) parlen d’un llavò un bon got de vi d’aquell més valent.» raïm verdós; però tampoc no es pot 1214. Hi pot ajudar una de les variants tex- tuals de finals del XIX: valens blanch (v. doc.). 1215. Cf. la sin. de blanqueta, on apunto 1216. També trobo alguna forma romàni- almenys dues classes de blanqueta: l’una per ca, equivalent a l’adjectiu verdal del català, al Rosselló (potser manllevada al francès) i que funciona com a epítet cromàtic d’un raïm. l’altra per al centre del País Valencià i per a Per ex., ugnes verdaux / ugnes roussanes [Vau- Eivissa. cluse, 1577], segons el DncF (s. ugni). Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 370
370 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
oblidar que el color verd s’associa «(Duoro) Variedade de uva tinta e generalment amb la manca de ma- branca, muito serôdia» [NDCLP]. duració. Cf., per ex., el verdal oc- cità. | Pel que fa al birde alguerès, 312 verdiell o verdil o vedriell m. segons BOSCH [p. 636], es tracta DOC.: (a. 1587) «tantes espécies de «d’una denominació de proce - vins, que vuy dia usen, malvezia, dèn -cia sarda, concretament del trobat, escanyaca, machabeu, grech, log. birde ‘verd’ < VIRIDIS (DES, II, verdiell...» [ap. DAg, s. vi]. | (Val., 577b)». 1791) «Vedriel
LÈXIC 371
Xàtiva, Alcoi) [DCVB, s. raïm]; rodó» [FAVÀ]. | verdilet «vid de uva (l’Alforí, Aielo de Rugat) [FAVÀ]. | blanca» [GIRALT, 17]. | vidriel «color verdilet (Muro del Comtat) rubio, es una uva pequeña y redon- [ALDC]. | vidriell (Valls, Maestrat) da: tiene el racimo apiñado, y la pul- [DCVB, s. raïm]. | Cf. vidrioles pa y hollejo de su grano son tiernos. (Guimerà) [TrL].1221 Esta uva es buena de comer, pero no DESCR.: de verdil «raïm. Albina» de guarda: por sí hace buen vino» [DMGa, 1954]. | vedriell «color ru- [JAVal, 16]; «V. vedriell» [DMGa]. | bio, es una uva pequeña y redonda: vidriell «raïm menut, blanc, prime- tiene el racimo apiñado, y la pulpa y renc, molt dolç» [DCVB, s. raïm]. | hollejo de su grano son tiernos. Esta vidrioles «raïms blancs, dolços. Els uva es buena de comer, pero no de ceps són molt petits, però produei- guarda: por sí hace buen vino» xen molt» [TrL]. [JAVal, 16]; «variedad de la uva» ETIM.: El caràcter primerenc del [DEsc]; «especie de uva» [DMGa].1222 verdiell, atorgat per la majoria de | verdell «cep de raïms de taula blancs, les fonts, explica aquesta etimolo- de maduració tardana. Gra gros i gia. Segons Veny: «Altres caracte- rodó, dolç i amb la pell fina» [FAVÀ]. rístiques del raïm poden ser la base | verdiell «Vi | Raïm» [DAg]; «raïm dels seus noms [...] la maturació re- blanc, de grans verds, petits i ro- lacionada amb la seva precocitat: dons; és molt dolç. Ve primerenc» verdiell» [Mots, 60]. | Una demos- [TrL]; «cep primerenc de raïms tració que el nom no pot haver estat grossos i apinyats. Gra verdós, rodó motivat pel color verdós del gra és i gros, de cua ben forta. Té un gust la presència de subvarietats fosques, molt dolç i fa un vi fluix. Val també com el cat. verdiell negre, l’esp. ver- per a guardar gràcies a la seva pello- dejo negro i el port. verdelho rú- fa forta» [FAVÀ]. | verdiguell «par - bio.1223 I ho aprofito per a comentar res de raïms negres» [FAVÀ]. | verdil que l’alt nombre de paral·lelismes «variedad de uvas» [DMGa, s. romànics (v. infra), derivats del ll. raim]; «varietat de raïm blanc, pri- VIRIDIS ‘verd’ més el sufix diminutiu merenc, molt atapeït. V. verdiell» -ICULUS (o potser *-ICELLUS), han de [DCVB]; «raïm blanc, menudet, tenir per força un origen romànic bonet, molt primerenc» [DCVB, s. comú. | Pel que fa a les variants ca- raïm]; «cep de raïms mitjancers i talanes, a partir d’una metàtesi de lí- primerencs. Fan un vi molt bo, amb quides, que explica la variant ve- grau alcohòlic. Gra blanc, petit i driell (-rd- > -dr-), es va acomplir una posterior assimilació vocàlica: 1221. Forma deturpada que, a més de vidriell, interferida segurament per l’encreuament amb vidre, hauria sofert un canvi de gènere. Cf. l’ampelònim fr. vitraille [ap. ODART, 131]. 1223. Rebutjo parcialment, doncs, l’ex- 1222. Sovint el DMGa copia les defini- plicació motivacional que dóna THBuc del cions del DEsc, encara que no ho faci al peu verdicchio (i uns altres paral·lelismes italians: de la lletra. Ho fa en l’entrada vedriell i en verduschia, berdisco, virdischio, virdicchie): moltes més: s. garnaja, s. morenillo, s. negrella «per il colore dei granelli e certi riflessi verdo- i s. palop. ligni del vino» [p. 199]. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 372
372 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
una associació amb l’arxilexema Uvas grandes, entre doradas y ver- vi.1224 | Finalment, la variant ver- dosas; son dulces. Se emplean en la dil(et) del val. meridional s’explica fabricación de pasas, por el tamaño per despalatalització, influïda segu- de sus uvas y lo temprano que ma- rament per un encreuament amb duran» [HIDALGO, 146-147]; «(León, l’epítet verdal (verdiell ¥ verdal Æ El Bierzo) Clase de uva colorada» verdil). No crec, en canvi, que s’hi [ARIAS, 128]. | verdejo blanco «(Va- hagi esdevingut cap interferència de lladolid) Cepa blanca para vino» l’espanyol; més aviat al contrari, ja [MARCILLA, 108]. | verdejo negro que un paral·lelisme fronterer com «(Segovia, Zamora; 1885) Variedad» és vidriel (dels Serrans) sembla un [COMENGE, 236]. | verdil «(Sax, Vi- préstec català despalatalitzat. I pot- llena) Uva de color blanco y granos ser també verdil, de l’Alt Vinalopó i pequeños, es primeriza» [MTor, de Múrcia. 213]; «(Murcia) Uva para vinos SIN.: Crec que es pot acceptar la blancos» [FEIJÓO, 350]. | vidriel sinonímia de verdiell (o verdil) amb «(Villar del Arzobispo) Variedad de picapoll del moment que ha estat re- uva blanca» [LLATAS, II, 215]. ◊ FR.: collida per dos diccionaris, prou di- verdaille «espèce de cépage» [DLF]. ferents, del tombant de segle. El ◊ IT.: verdécchia «(verdecla: XIV Dag diu: «
LÈXIC 373
Casta do vino de peesam de muita amb un altre ampelònim: el vinater). soma» [ap. CTal, 521]. | verdelho Però el sentit originari, vàlid per a rúbio «(Riazón, siglo XVIII) Uvas» qualsevol raïm que anava al cup (cf. [MSar, 472]; «uva blanca. De raci- GEC, s. raïm), ha acabat esdevenint mos pequeños y muy cerrados, des- un ampelònim específic en el val. taca como uva de mesa» [POSADA, meridional (i en l’alguerès).1227 Sens 253]. ◊ ROM.: Cf. verdunc «varie- dubte, la metonímia es deu haver dad de uvas» [DER]. acomplert amb la varietat predomi- nant de les que s’aboquen al cup en 313 veremeta o verema f. DOC.: (l’Al- cada contrada.1228 | Pel que fa a les guer; 1734, 1806) «veremas, vere- variants vrema i vermeta, amb dife- ma» [BOSCH, 371]. | (l’Alguer; 1736, rent reducció vocàlica, cito l’expli- 1811, 1816) «varema» [BOSCH, 371]. cació ad hoc de Coromines: «Avui el | (l’Alguer, 1829) «budronis de substantiu és verema quasi pertot, raym de varema triada» [BOSCH, però pronunciat popularment vre- 371]. | (Val., 1791) «Verema negra» ma en gran extensió [...]. En el verb [JAVal, 30]. veremar, en canvi, la síncope s’im- À. DIAL.: ver(e)meta (Alacant) posa a l’altra vocal en totes les for- [COMENGE, 236]; (Muro del Com- mes arrizotòniques: bermà Bna. i Ma - tat, el Pinós de Monòver) [ALDC]; resme, vermar Manacor» [DECat, (Monòver) [FAVÀ].1225 | vrema IX, 259]. (Fondeguilla) [ALDC]. SIN.: Cf. monastrell. DESCR.: verema negra «uva gorda P. ROMÀN. ◊ IT.: de vennegna y redonda, de hollejo duro. Dá bas- (= verema) «(napoletano) Uva da tante vino de vigor» [JAVal, 30-31]. vino» [VNap, s. uva]. | vendémmia | veremeta «cepa de grano más bien «(XVI sec.) Uva | (XVIII sec.) Vino» pequeño, muy dulce y muy tinto. [ap. DEI, 4008]. Racimos grandes. Vinos de elevada graduación alcohólica» [MARCILLA, vernassa o vernatxa f. Æ garnatxa. 104]; «raïm negre» [ALDC]; «cep de raïms apinyats. Grans rodons, vernatxa peluda f. Æ granatxa negres i mitjancers. Fan un vi negre peluda. amb força grau alcohòlic» [FAVÀ]. ETIM.: Ampelònim que fa referèn- 1226 cia a un raïm destinat a la verema, 1227. BOSCH és massa taxatiu quan afirma a la producció del vi (tal com passa que «el terme verema —sense el nucli nomi- nal raïm— és sens dubte una denominació ge- 1225. Personalment recullo vermeta a nuïna de l’alguerès» [p. 622]. La documenta- Monòver, igual com fa l’ALDC al Pinós de Mo - ció valenciana de finals del XVIII i la seva nòver. actual àrea meridional ho fan, si més no, 1226. Els autors antics mencionen dues qüestionable; sense oblidar el paral·lelisme it. veremes bàsiques, la blanca i la vermella (mo- vendémmia. dernament, negra). Llegeixo en un document 1228. Tradicionalment al cup hi anaven del s. XV: «si volets fer vi de verema blanca o tota mena de raïms, però hi predominaven les vermella cascuna per si o tota mesclada» [ap. classes que produïen els vins més estimats: RAICH, 27]. elevats de grau alcohòlic i pujats de color. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 374
374 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
314 vinater m. DOC.: (a. 1871) «Vinaté valenciana [...] vinater.» No ho puc [...]. De vi» [RevSI, XX, 266 i 294]. | confirmar.1230 (Mall., 1897) «Rem de Vi» [Die B., P. ROMÀN. ◊ ESP.: Cf. vinoso «(a. I, 257]. 1513) Veduño de uvas con racimos À. DIAL.: de vi (Fraga, Altea) largos y ralos; tienen la uva muy [ALDC]; (Aielo de Rugat, Polop) tierna. Dan mucho vino, y de aquí [FAVÀ]. | vinater (Llucmajor) [TrL]; tienen el nombre; es muy claro y (Mall.) [DCVB]; (Montuïri, Lluc- suave» [HERRERA, 53]. ◊ SARD: àxi- major, Felanitx) [ALDC]; (Consell) na de binu (= raïm de vi) «vitis vini- [FAVÀ]. | vinoter (Sant Llorenç des fera» [COSSU, 257]. Cardassar) [FAVÀ]. DESCR.: de vi «raïm destinat a la 315 vinyater m. DOC.: (Xixona, 1791) preparació del vi» [Die B., I, 257]; «de viña» [JAVal, 28]. «cep de raïms mitjans, emprats per a À. DIAL.: vinyater (Val.) [Enc., fer vi. N’hi ha de blancs i de negres, III, 73]; (Vallmoll) [FAVÀ].1231 tots de gra petit» [FAVÀ].1229 | vina- DESCR.: de vinya «uva blanca de ter «raïm que madura primerenc» hollejo fuerte y jugo dulce. De las [TrL]; «varietat de raïm blanc, molt mejores para guardar: tambien es dolç, primerenc, de grans atapeïts» buena para vino» [JAVal, 27-28]. [DCVB]; «raïm de gra blanc gro- ETIM.: Noms que designaven tots guenc o rogenc, mitjancer, molt els raïms produïts pels ceps de les dolç i molt bo també per a fer vi» vinyes; és a dir, tots els que no s’em- [DCVB, s. raïm]; «racimos no muy parraven.1232 Posteriorment el raïm grandes y apretados. Variedad pri- de vinya (o vinyater)1233 ha acabat meriza» [MARCILLA, 117]. | vinoter esdevenint una classe de raïm espe- «cep de raïms per a fer vi. Gra negre, cífica, pròpia de comarques com la rodó, de pell gruixuda» [FAVÀ]. de Xixona (Alacantí),1234 on predo- ETIM.: La raó motivacional, expli- cada per Veny, és ben clara: «Altres 1230. A més, la paronímia entre vinyater i característiques del raïm poden ser vinater tampoc no és cap indici fiable. la base dels seus noms [...] el destí, 1231. Precisaré que, excepcionalment, no segons sigui raïm destinat al vi: vi- recullo el nom de vinyater a la població es- nater» [Mots, 60]. V. també l’etim. mentada, sinó a Belianes. M’informa un pagès que havia treballat la vinya força anys a Vall- verema de . moll i que, fins i tot, va intentar adaptar SIN.: Segons la GCat [p. 25]: «vi - aquesta varietat a Belianes (sense èxit). nyater. Conegut també per pansa 1232. Un ampelògraf barceloní de finals del XIX [ROIG, 34] diferenciava el
LÈXIC 375
minen els ceps emparrats, fins al motivació semàntica relacionada punt que els ceps de vinya perta - amb l’aspecte cromàtic del seus nyen quasi a una única varietat. grans. Així, tot i que URGIAS 1823, SIN.: V. vinater. 11 recull aquesta varietat entre els P. ROMÀN. ◊ IT.: ua di vigna raïms blancs, violós deu designar «(corse) vigne» [DCF, s. ua]. ◊ un tipus de raïm d’un blanc ‘que PORT.: vinhal «casta de uva. De lat. tendeix al viola’, més aviat aplicat a vinealis» [DdeF]. | vinhão «casta de la pell» [p. 663-664]. | Estic total- uva» [DdeF]; «(Portugal) Casta ment d’acord en la raó motivacio- de videira» [MASA, 4]. ◊ SARD: àxi- nal, però dubto que sigui cap mena na de bidda (= raïm de vinya) «vitis de raïm blanc (per molt que una vinifera» [COSSU, 257]. font del XIX l’esmenti sumàriament en aquesta categoria). Totes les 316 violós m. ANT. DOC.: (l’Alguer; descripcions que he trobat referi- 1706, 1738) «violos» [BOSCH, 372]. | des a raïms de color violat (com, (l’Alguer; 1809, 1823) «violòs, vio- per ex., el cardenal)1236 associen les lós» [ap. BOSCH, 663]. varietats respectives als raïms ro- DESCR.: violós «uve bianche» [ap. jos, sense confondre’ls mai amb els BOSCH, 619-620]. blancs.1237 ETIM.: Ampelònim cromàtic que ha de ser per força un arcaisme al- guerès (com també passa amb el 1236. Precisament tinc diverses descrip- cions romàniques d’aquest ampelònim que en raïm brancal [cf. blancal]). Em destaquen el to pujat. Per ex., la de l’ampelò- sorprèn l’absència de qualsevol nim esp. cardinal («La uva es rosada a violeta» mena de paral·lelisme català o sard; [PÉREZ, 66]), la del fr. cardinal («[...] grains, tant com la terminació morfològica rouge foncé tirant sur le violet» [DncF, 103]) i -ós,1235 poc habitual per als epítets la de l’it. cardinal («Acino grosso, sferoidale, cromàtics. | BOSCH ha escrit sobre dal colore rossoviolaceo» [BALDANI, 18-19]). això: «Probablement respon a una 1237. Únicament trobo aquesta mena d’ad - jectiu cromàtic en el francès antic. Segons CTal [p. 530], el 1667 es documenten un co- 1235. Si es tracta, com sembla, d’un derivat rinthe blanc, un corinthe rouge i un corinthe de viola (flor VIOLA ODORATA), caldria esperar violet. I segons el DncF [p. 255] el 1755 apa- en català l’adjectiu violat/-ada, documentat des reixen mencionats el muscat blanc i, per opo- de l’inici del s. XVI [ap. DECat, IX, 293]. sició, els muscats noirs, els rouges i els violets. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 376 Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 377
X
317 xampanyet m. À. DIAL.: xampa - P. ROMÀN. ◊ FR.: Cf. blanc-de- nyet (Consell, colònia de Sant Pere Champagne «(a. 1859) Espèce de d’Artà) [FAVÀ]. plant» [ODART, 28]. DESCR.: xampanyet «cep de raïms apinyats, per a menjar. Gra blanc, 318 xarel·lo m. DOC.: (Sitges, 1785) «Xe - mitjà i rodó. De molla forta i amb rello» [ap. MARCÉ, 104]. | (Cat., 1797) un gust molt moscat» [FAVÀ]. «Xerellos» [NAVARRO, 13]. | (Cat., ETIM.: Diminutiu de xampany,1238 1869) «charelo» [BCas, 24]. | (Bar- adaptació catalana del nom de la re- celona, 1890) «Pansa en la costa de gió francesa de la Champagne, famo- Llevant, Xarel·lo en lo Plá de Barce- sa al món sencer per la seva produc- lona» [ROIG, 34]. 1240 ció de vins escumosos de qualitat. | À. DIAL.: xanelo (Sorita de Mo- L’ampelònim xampanyet s’expli - rella) [ALDC]. | xarel·lo (Sant Feliu ca pel fet que es tracta d’una varietat de Llobregat, Tarragona, Sant Hi- especialitzada en la producció del lari Sacalm, Llagostera, Balaguer) xampany; per tant, la denominació [TrL]; (cat. oriental) [DCVB]; (Em- no pot ser gaire antiga.1239 pordà, Mall.) [DCVB, s. raïm]; (Pe- nedès) [SADURNÍ, 23]; (Queralbs, Vacarisses, Cervelló, Sant Boi de 1238. Vull deixar constància del curiós fe- Llobregat, Sant Pere de Ribes) nomen sociolingüístic que observo amb el cat. [ALDC]; (Esparreguera, Calonge xampany. Els darrers decennis, per raons legals, les caves catalanes han hagut d’etiquetar les seves de Mar) [FAVÀ]. | xarelo (Santa ampolles amb el nom cava. Aquesta circumstàn- cia purament comercial, hàbilment promocio- clou també unes altres variants que considera nada, ha creat una consciència popular genera- inusuals: xampanya, xampaineta i xampaina; litzada, no exempta de xovinisme segurament, aquesta darrera, considerada un «vi de postre» sobre la catalanitat del terme cava i sobre la ina- a Tortosa. dequació del mot «estranger» xampany. 1240. Variant que sembla una dissimila- 1239. El DECat [IX, p. 434] no docu- ció de líquides (r-l > n-l), fenomen freqüent en menta xampany en el català fins al 1905. Hi in- català. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 378
378 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
Eulàlia de Riuprimer, Palamós, Sant ETIM.: L’explicació cromàtica pels Jaume Sesoliveres, Sants [Barce - tons clars del vi així com la pro - lona], Sant Jaume dels Domenys, vinença italiana són indiscutibles: Riba-roja d’Ebre, Horta de Sant «xarel·lo, de l’it. chiarello,1242 ‘cla- Joan) [ALDC]; (Vilajuïga, la Gra- ret’» [DCVB]. En canvi, la variant nada) Fava. | xarelo vermell (la xareu, segons Coromines, «deu re- Granada) [FAVÀ]. | xareu (Fregi- sultar d’una transmissió del mot a nals) [DCVB]. través de la Provença, adaptant-s’hi DESCR.: xarel·lo «espèce du rai- la terminació it. -ello a la forma -eu sin» [MARCÉ, 104]; «vinyas que dan que el sufix diminutiu té en pro- el fruto blanco» [NAVARRO, 13]; vençal» [DECat, IX, 465-466]. | Ara «planta que dá uvas siempre tar - bé, el manlleu ampelonímic no sem- días, y vinos generalmente secos» bla gaire antic si hem de jutjar per la [BCas, 24]; «se cultiva en gran es- documentació i per la vacil·lació en cala pera ví y dona molt fruyt. Ra- la geminació (xarelo/xarel·lo) que hím gros, apretat. Fruyt rodó, encara s’esdevé en el cat. central. A blanch daurat y dols» [ROIG, 34]; sobre, en italià, tot i l’antigor del «espècie de raïm i cep» [DAg]; mot,1243 no trobo cap referència a un «mena de raïm, i el vi que se’n fa» raïm o cep. Es tracta sols d’un color [DFa]; «raïm blanc de grans ata- de vi. peïts» [DCVB]; «raïm de gra blanc, SIN.: La GCat [p. 20] presenta la si- llarguer, molt saborós, i molt pri- nonímia següent: «Xarel·lo, Cartoixà, merenc» [DCVB, s. raïm]; «vi Pansal, Pansalet, Pansal blanc, Pansa força aromàtic. De grans esparsos i rosa.» A banda de la sinonímia amb grossos» [CIURANA, 104]; «Hi ha cartoixà (v. cartoixà), aquesta revis - dos tipus: el blanc i el vermell. Cep ta també permet associar xarel·lo vigorós. Raïm de mida mitjana, no amb pansal o pansalet (anomenat gaire compacte. Pell gruixuda. Vi així pel seu gra menut,1244 en contra- consistent, una mica àcid» [GCat, posició amb pansa o pansot). Cf. 20];1241 «Varietat de raïm blanc de DECat, IX, 465. | La RevSI [XX, p. tast dolç | Vi fet d’aquesta varietat 264] també iguala «pansa roja ó xa- de raïm» [DIEC]; «cep de raïms es- relo», compost equivalent al pansa clarissats. Gra ros, dolç i de pell rosa ja esmentat. | A banda dels prima. Fa un vi blanc amb bastant sinònims genuïnament catalans, xa- grau; també val per a penjar i es rel·lo també en té d’altres d’origen conserva en ampolles» [FAVÀ]. | xarel·lo vermell «cep de raïms ver- mells. Gra dolç, de pell prima. Fa 1242. Probablement prové d’un dialecte italià, com el genovès, que palatalitza el grup un vi dolç de bastant grau» [FAVÀ]. | xareu «classe de raïm blanc pro- llatí CL-. 1243. Segons el DEI (s. chiarèllo): «[XV cedent de França» [DCVB]. sec.] Vino de color ‘chiaro’ | Vino annacquato, vinello. Vedi chiaretto.» 1241. Aquesta mateixa publicació esmen- 1244. Tampoc no costaria gaire incloure ta també un xarel·lo de marina [p. 20], que no aquí pansamenut com a probable sinònim de sé pas d’on deu sortir. pansalet (i, per tant, de xarel·lo). Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 379
LÈXIC 379
xarel·lo
pansal (et)
cartoixà
jaén (o eixaent)
doradillo
FIGURA 28. Mapa del xarel·lo. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 380
380 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
espanyol, però arrelats en alguns 319 xasselà o chasselas f. DOC.: (a. parlars catalans. Són doradillo (Ri - 1871) «Chassellas de Fontainebleau» bera d’Ebre) i jaén o eixaent (Vall [RevSI, XX, 261]. d’Albaida, Camp de Túria i Coste- À. DIAL.: saixalà (Porrera) [FAVÀ]. ra). Diverses obres del XIX ja confir- | saselà (Calonge de Mar) [FAVÀ]. | maven aquestes sinonímies d’ori- sasselàs (Llançà) [ALDC]. | sasselat gen espanyol: «y’l rahím blanch (Vilajuïga) [FAVÀ]. | xasselà (Pares- Jaen, anomenat en lo pays xarel·lo» tortes) [FAVÀ]. | xasselàs (Cotlliure) [ROIG, 48]; «el Jaen blanco ó doradi- [FAVÀ]. | xaxelas (Ross.) [GUITER, llo,1245 vulgo charelo» [BCas, 24].1246 101]. | Cf. dolcerell. DESCR.: chasselas (daurada) «ra - P. ROMÀN. ◊ IT.: chiarella «(c. ïms mitjans de grans rodons, i de 1505, a. 1596) Specie di vino prove- pell fina, la polpa és forta» [IBAR, niente di Cirella in provincia di Co- 62]; «ceps i raïms que servien de senza e dalla Campania; chiarello fruita» [PUIG, 24]; «raïm primerenc (di Napoli) (a. 1555). Etimo: dal de taula, verd clar. Gra xicotet esfè- toponimo Cirella evidentemente ric. Polpa cruixent, sucosa. Sabor con influsso di it. chiarello ‘vinello’ ensucrat. Pell fina i resistent» [GVal, ¨ lat. CLARUS per il colore e la strut- 24-25]. | saixalà «cep molt prime- tura piuttosto sottile e debole del renc, de raïms de taula petits. Gra vino. Æ Chiaretto» [THBuc, 178- blanc, mitjà i rodó, de pell fina» 179]. | Cf. chiarèllo «(XV sec.) Vi - [FAVÀ]. | saselà «cep de petits raïms no di color ‘chiaro’» [DEI, 893]. ◊ de taula. Gra rodó, blanc i mitjan- PORT.: xarelho «uva blanca» [POSA- cer, de pell fina. Val per a menjar, DA, 254].1247 però és poc dolç» [FAVÀ]. | sasselat «cep primerenc de raïms blancs de taula» [FAVÀ]. | xasselà(s) «cep pri- 1245. També ROJAS havia certificat (a. merenc de raïms de taula. Gra blanc 1809) aquesta sinonímia per a l’esp. meridio- i rodó, de pell fina» [FAVÀ]. | xaxelas nal: «doradillo, sin. Jaen» [p. 182]. «raïms primerencs, conreats unica- 1246. Sent BCas un ampelògraf vallesà, ment per a la taula. Raïm blanc ma- aquí vulgo vol dir ‘en català’. 1247. Aprofito la presència de xarelho a dur a finals de juliol» [GUITER, 101]. les llistes ampelogràfiques d’aquest autor ga- llec per a qüestionar una etimologia sobre el gallec xarela ‘borratxera’, al meu parer total- ‘desvergonzada, pilla’ [...]. Si las dos voces ment desafortunada: «puede ser la voz que xarela o jarela y garela fuesen una misma no bajo la forma jarela figura en nuestro primer sería difícil de explicar el sentido de ‘borra- diccionario con el sentido de ‘alborotada, chera’, ya partiendo del significado de ‘ave’ respondona, descarada’ copiado luego en ya del de ‘mujer descarada’, pero aunque su- Cuveiro, Valladares y con ortografia cambia- pongamos que no remonten a la misma base, da en xarelo,-a en Carré y siguientes [...]. no sería arriesgado partir del sentido de jare- Nada encontramos semànticamente parecido la para alcanzar el de embriaguez, en cuanto en portugués o en castellano que nos oriente el vino desata las inhibiciones y libera la ver- sobre la cuestión. Se siente uno tentado a güenza y el descaro» [MSar, 134-135]. Crec asociarlo con garela que en los diccionarios que el gallec xarela deriva, en últim terme, de gallegos se glosa como ‘perdiz en celo’ y l’it. chiarello. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 381
LÈXIC 381
ETIM.: El DncF [p. 117] apunta doux, qui fait de belles grandes que chasselas és probablement un grapes, & le grain gris, & cro- mot toponímic («déonomastique») quant» [ap. DncF, 116]. | chasselas provinent de la localitat francesa de blanc «(Thomery, Seine-et-Marne) Chasselas (Saône-et-Loire);1248 però Grappe splendide; grains peu ser - també recorda que es tracta d’un rés, très-développés, ronds, de cou- terme controvertit. leur ambrée; grains croquants, très- SIN.: Segons algunes fonts moder- sucrés, d’une saveur douce et fine, nes [GVal, 24; PÉREZ, 67], chasselas pellicule très-mince; maturité pré- (daurada) és un sinònim de france- coce» [RENDU, I, 33v]; «(a. 1755, set (v. francès).1249 | V. blanqueta. 1771; Lot-et-Garonne, 1784) Cé- P. ROMÀN. ◊ ESP.: chasselas «(La page blanc de première époque, Rioja) Variedad híbrida de vid moyennement productif, à grappes americana» [VvR]; «variedad con moyennes, lâches, à grains moyens, buena productividad. Los racimos sphériques, à peau fine mais résis- son de tamaño medio, en general tante» [DncF, 116]. | chasselas doré sueltos. Las bayas son esféricas, de «dit de Fontainebleau. (a. 1863, tamaño medio y de un color verde 1878) Raisin de table» [ap. DncF, claro a amarillo. Maduración tem- 117]. | chasselas noir «(a. 1690) a prana» [PÉREZ, 67]. | chasselas do- les mesmes qualitez [du chasselas], rada «cepa de fructificación abun- il est plus rare» [ap. DncF, 116]. | dante. Racimo largo, con uvas no chasselas rose «(Hérault, 1835) Va- muy gruesas, redondas, de hollejo riété à grains gris ou roses» [ap. fino pero consistente. Pulpa carno- DPF, s. rasin]; «(Tarn, 1857) Rai- sa blanda, dulce» [MARCILLA, 292]. sins d’une belle grosseur, ronds, d’u- ◊ FR.: chasselas «(Colmar, 1827) ne rose vif, lâches; raisins juteux Bon plant» [CAVOLEAU, 278]; «rai - d’une saveur douce et sucrée; peau sin blanc estimé pour sa délica - résistante; maturité précoce» [REN- tesse» [DLF]; «(a. 1708, 1752; Ariège) DU, I, 34r]. | chasselat «(a. 1673) Variété de la vigne» [ap. ROL - Variété de la vigne» [ap. ROLLAND, LAND, 294]; «(a. 1667, 1690, 1700) 294]; «(a. 1654) sont bons à faire les Excel lent & gros raisin, soit à man- Vins doux & Bourus» [ap. DncF, ger, garder long-temps, à secher & 116]. | Cf. tsachelas «(Corrèze) à faire de bon vin [...]. Raisin fort Variété de la vigne» [ROLLAND, 294].1250 ◊ IT.: chasselas bianco, chasselas dorato «grappolo di me- 1248. Veig poc fundat l’origen alsacià que dia grandezza. Acino di medie di- li atribueix el català IBAR [p. 62]. Per si de cas, mensioni o piccolo, sferoidale. hi afegiré que també existeix una localitat ano- S’indora a maturità; polpa succo- menada Chasselas al departament francès de la sa, dolce» [BALDANI, 24]. ◊ PORT.: Charente. 1249. El problema rau en el fet que un chasela «(Galicia) Uvas blancas» gentilici tan generalista com és francès (o [DEGC, s. uvas]. franceset) pot designar més d’una varietat. Jo mateix n’anoto dues descripcions ben dife- 1250. Variant francesa que ha sofert una renciades. metàtesi consonàntica. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 382
382 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
320 xerès m. DOC.: (men., 1869) «xeri» anglesos van portar el nom en el [VHos, 90].1251 | (c. 1900) «També s. XVIII, però associat exclusiva- m’agrada es querez» [ap. Actes, ment amb un tipus de vi.1256 A les 423].1252 localitats continentals és, en canvi, À. DIAL.: seré (Parestortes) [FA- un ampelònim específic. VÀ]. | serès (Ross.) [GUITER, 99].1253 | P. ROMÀN. ◊ ESP.: jerez «(León, El xerès blanc (Llagostera) [ALDC]. Bierzo) Clase de uva blanca» [ARIAS, DESCR.: seré «cep de raïms blancs 128]. ◊ FR.: cherès «(Gard, 1809) le o negres. Valen per a menjar i, so- fruit est aussi excellent à manger que bretot, per a fer vi» [FAVÀ]. | serès le vin en est pétillant et agréable à «espècie de malvesi» [GUITER, 99]. | boire» [ap. DncF, 377]. | de Chères xerès «vi generós fabricat a la ciutat «(a. 1781) Ce vin est délicieux» [ap. de Jerez» [DFa]; «vi blanc generós DncF, 377]. | xérès, jerez «(a. 1573) originari de la ciutat de Jerez de la Vins de Cherez | Vin blanc liquo- Frontera» [DIEC]. | xeri «Jerez: reux sec ou doux, de couleur pâle ou vino de Jerez» [DFer]. foncée, produit dans la région de Je- ETIM.: Provinent de la ciutat anda- rez à partir de cépages variés» [TLF, lusa de Jerez, tal com apunta el XVI, 1397]. ◊ IT.: xères «(a. 1875) DFa.1254 El terme xerès no sembla una Vino dell’Andalusia di Xerez (Jerez forma gaire arrelada en català amb de la Frontera); cfr. l’ingl. xeres (a. l’excepció de Menorca,1255 illa on els 1661)» [ap. DEI, 4099]. ◊ OCC.: cherès «(Gard, 1859) Grappes gar- 1251. Els anglesos, dominadors de Me- nies de gros grains ellipsoïdes, bien norca al llarg del s. XVIII, hi van deixar també dorés à leur maturité tardive. Bon un dels seus vins més emblemàtics: el sherry goût [...] ses raisins se conservent (¨ Jerez). La forma menorquina úni cament longtemps, et il passe pour faire de ha sofert una relaxació de la vibrant [-rri > - très-bon vin» [ODART, 434-435]. ◊ ri]. PORT.: xerez «Espécie de uva tinta | 1252. Fenomen conegut popularment com Vinho doce que é muito estimado, a queada. Segons Veny [Actes, 408]: «l’adap - da Andaluzia» [NDCLP]; «uva tació de la /X/ castellana en /k/ en els castella- blanca. Racimo redondo y bastante nismes traspassats al català s’ha realitzat se- gons el punt d’articulació: efectivament, tant l’un com l’altre fonema són d’articulació velar». ta fins al 1908. Lamentablement, aquest estudi 1253. Variant que s’explica, com la pre - no va tenir en compte l’abundant lexicografia cedent, per una despalatalització inicial [se- menorquina del XIX: DFeb, VHos, DFer. < xe-]. El DncF també situa aquesta varietat al 1256. Vi especialment estimat per ells, Rosselló, però usa la grafia afrancesada xérès com demostren els intercanvis mercantils amb [p. 377]. la regió andalusa. Segons SMITH: «Siempre fue 1254. Encara ho precisa millor el TLF Inglaterra el principal consumidor de los vi- francès (s. xérès): «De Jerez (de la Frontera), nos jerezanos desde mediados del siglo XIV, n. d’une ville d’Andalousie située au coeur estableciéndose un comercio formal desde d’une importante région vinicole.» principios del siglo XV, el cual cobró aún ma- 1255. ORTELLS [p. 31 i 86] inclou el xeri yor importancia en el siglo XVI. Fue en este si- com un anglicisme desusat en la seva llista de glo cuando indudablemente estuvo en Ingla- mots anglomenorquins, però no el documen- terra más de moda el vino de Jerez» [p. 24-25]. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 383
LÈXIC 383
azucarado. Uva de buen sabor, de riament a qualsevol fruita (o planta) mucha producción y poca calidad. molt productiva i ha acabat desig- Uva gruesa y suelta» [POSADA, 242 nant una classe concreta de cep (o i 254]; «o xerés o xereciño. Vino de perera) d’alta producció. | Apro- flojo, clarete» [MSar, 436]. | xere- fito aquesta entrada per a fer un zana «(Galizia) Uvas blancas» aclariment lexicogràfic: en dues no- [POSADA, 217]. tes al peu precedents he parlat de la còpia servil que el DFer fa del 321 xinxós m. ANT. DOC.: (men., 1869) VHos. De fet, en copia tots els am- «Rem xinxòs» [VHos, 62].1257 pelònims menorquins (babarrès, ca- DESCR.: xinxós «Heben. Rem» lop, grumés, grassera, muntona, [VHos, 62]; «rém. Uva chinchosa» etc.);1260 fins i tot un rem de moro, [DFer].1258 que ni tan sols no és un raïm (v. ETIM.: Per explicar l’ampelònim moro). Crec que això contesta prou menorquí xinxós, tindré en consi- bé la pregunta del Panor.:1261 «Fer - deració diversos derivats balears rer i Parpal tenia també models i al- de xinxa, reportats pel DECat [IX, gun cop seguia la transfusió lexi- 546]. Segons Coromines, en ma- cal?» [p. 182]. llorquí i en menorquí xinxer té el sentit de ‘gran quantitat’: «per - 322 xixona f. DOC.: (Val., 1797) «de Xi- què les xinxes sempre “abunden xona» [AJCav, II, 81]. | (a. 1871) massa” i “moren com a xinxes”». «Gijona [...] pansa de Xixona» [RevSI, Igualment, el nom de la planta xin- XX, 261 i 264].1262 | (val., 1891) «de xera s’explica per la circumstància Xixona» [DMGa, s. raim]. que «fa una munió de llavoretes, À. DIAL.: seixona (Alcalà de Xi- comparades a la d’una magrana o d’un gotim». I encara hi afegeix el mallorquí xinxau amb el sentit de 1897) unes peres xinxoses o moscatelles [ap. ‘multitud, generació’ [DECat, IX, DCVB, s. pera]. 546]. | Em penso, doncs, que l’ad- 1260. A sobre, amb una grafia inintel·ligi- ble: beberrès, quelòp, gressére, etc. L’únic raïm jectiu xinxós/-a (¨ xinxa), aplicat que no esmenta del VHos (rém de penjar), l’ex - també a una classe de peres menor- treu del DBel. quines,1259 es devia aplicar originà- 1261. Discrepo, per tant, de les seves afir- macions: «car els filòlegs catalans han ignorat pràcticament la seva extraordinària aportació; 1257. El DFer, que copia sistemàticament això és de doldre, perquè sovint és ell el pri- les informacions vitícoles del VHos, tanca en mer que documenta tot un munt de mots me- aquest cas l’accent obert de xinxòs. Malgrat les norquins [...]. Això no justifica la lleugeresa grafies (sovint estrambòtiques) d’aquesta obra amb la qual la GEC ha qualificat les obres de secessionista, crec que aquí el canvi d’accent Ferrer i Parpal com “de molt escassa qualitat és encertat. filològica”» [Panor., 182]. 1258. La traducció rigorosa sembla que és 1262. Aquesta revista del s. XIX esmenta la del VHos, perquè d’aquesta suposada uva conreus del raïm Gijona a Sarrià [Barcelona] i chinchosa que esmenta el DFer no n’he trobat a Montgat, amb una grafia que vol reflectir un cap rastre en l’espanyol. cas de sonorització palatal ben estès en el cat. 1259. Die B. ja esmenta a Menorca (a. central. Ceps i raïms 3-8_Ceps i raïms 3 27/05/14 16:22 Página 384
384 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS I RAÏMS
vert) [ALDC].1263 | xixona (Alcalà mos bastantes; muy grandes; uvas de Xivert) [COMENGE, 73].1264 obtusas; crujientes, muy carnosas, DESCR.: (de) Xixona «variedad de de sabor dulce remiso, algo tardías; uvas» [DMGa, s. raim]; «racimo laxo. hollejo grueso [...]. De buena con- Uvas, redondas, doradas. Hollejo servación» [HIDALGO, 140-150]; «(a. delgado; el sabor de la uva es acídu- 1814) Racimos ralos; uvas verde- lo y dulce» [COMENGE, 74]; «raïm amarillentas» [ap. COMENGE, 56]. tardà» [Vins, 77]. 1266 ETIM.: Ampelònim referit a la loca- 323 xurret m. À. DIAL.: xurret (Casi- litat de Xixona (Alacantí), comarca nos) [ALDC]; (Llíria) [FAVÀ]. coneguda per les seves panses. A fi- DESCR.: xurret «raïms menuts, nals del XVIII, AJCav [II, 81] ja en compactes; grans petits rodons, de destacava la fama dels raïms tardans color negre molt fort, pell grossa. de taula.1265 Modernament CABRERA Cep de baix rendiment, d’ell s’obte- [p. 41] també ha apuntat l’especialit- nen vins de gran qualitat» [SIMÓ, zació vitícola d’aquesta contrada ala- 279]; «cep de raïms mitjans per a fer cantina: «algunes àrees s’especialit- vi o per a menjar. Gra negre, llar- zen en el raïm de taula (Xixona, Baix guet i menut, amb la pell forta» Vinalopó...)». [FAVÀ]. SIN.: V. valencí. ETIM.: Diminutiu usat com a gen- P. ROMÀN. ◊ ESP.: (de) jijona tilici figurat. Segons el DCVB, s. «(Murcia, 1885) Variedad de uva» xurro, aquest terme s’usa en valen- [ABELA, 319]; «cepa mediana. Raci- cià per a referir-se a tot allò que prové de les terres castellanòfones 1267 1263. Forma arcaïtzant, tant pel que fa a de l’antic Regne de València. l’absència de palatalització com al manteni- SIN.: Un llaurador de la Pobla de ment de la e etimològica (Se-). Badia ha escrit Vallbona m’assegura que el raïm sobre aquesta qüestió: «En algunes paraules, i anomenat xurret pels de Llíria és mai sistemàticament, la S evoluciona a palatal conegut com a monastrell al seu po- fricativa sorda x (ʃ). Hom ha discutit l’atribu- ble (v. monastrell). ció d’aquest procés a la peculiar articulació que la s tenia entre els moriscos. Aquesta in- fluència haurà valgut en una sèrie d’antics topònims en s-, especialment quan es troben 1266. A Menorca (a. 1869), el VHos [p. 90] en zones plenament arabitzades» [GHC, 179- parla d’un vi xurreti que tradueix a l’espanyol 180]. D’altra banda, un diccionari valencià del com a ‘vino clarete, tintillo’. Malgrat la simili- s. XVIII [Sanelo, 222] encara recollia l’arcaisme tud fònica, no crec que tingui res a veure amb el toponímic Xexona traduint-lo al castellà com xurret del Camp de Túria. La morfologia fa a Xixona. pensar que pot ser un mossarabisme: cf. el tam- 1264. COMENGE [p. 236], a banda de la bé menorquí roseti al DECat [VII, p. 464]. forma normativa xixona, també transcriu una 1267. El mot prové (també segons el grafia xeixona tot i que aquest cop no en con- DCVB) de l’esp. churro, que originàriament creta cap localitat. significava ‘grosser’. De tota manera, Coro- 1265. La fama va arribar almenys al sud mines [DECat, IX, 616-617] qüestiona qual- peninsular, com demostra l’ampelònim esp. sevol ús despectiu d’un gentilici que usen els jijona (amb adaptació fonètica). mateixos nadius d’aquella zona. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 385
3
ALTRE LÈXIC DE LA VINYA: LA PLANTA Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 386 Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 387
És difícil trobar en català camps lèxics com el de la vinya on cadascuna de les parts de la planta, oqualsevol aspecte de la producció vitícola, rebi un nom específic;1268 termes secundats, amés, per nombrosos geosinònims iderivats. Aquesta riquesa lingüística demostra, amb solidesa, la importància secular d’aquest conreu (o, més ben dit, d’aquesta cultura agrícola). Certament, els apartats anteriors no han fet, llevat d’alguna observació al peu, cap mena d’anàlisi sobre el lèxic no ampelonímic de la vinya. Però pot- ser ara caldrà fer-hi una petita selecció, especialment amb els noms que desig- nen les parts de la planta,1269 essencials per aentendre una de les principals motivacions semàntiques del meu apartat posterior: la fisiològica (v. infra). D’entrada, pot interpretar-se que el terme bàsic per aanomenar la planta és el de vinya ‘liana (Vitis vinifera)que produeix el raïm’, segons el DIEC, diccio- nari fidel al sentit que ja atorgava el DFa en la primera accepció de vinya:«arbust sarmentós de la família de les vitàcies (Vitis vinifera)».1270 En canvi, el DCVB
1268. Sens dubte, el lèxic de la vinya idel vi en el seu conjunt permetria diversos treballs monogràfics, tan extensos com el meu estudi d’ampelonímia omés. Ivull afegir-hi que, sols per al català, hi ha nombrosos articles sobre aquest tema, tot ique cap no l’estudia globalment. Es- mentaré, per exemple, un estudi lèxic de la vinya, monogràfic del Rosselló, fet per GUITER;oels estudis històrics sobre el vi al País Valencià que ha fet Piqueras (v. la bibliografia: [Guía]i [Vins]). 1269. Fora ja de les intencions d’aquest llibre, restaria encara un estudi per aveure com el lèxic de la vinya ha influït sobre la llengua general. Menciono, atall d’exemple, alguns derivats de cep:elverb ensopegar (dialectalment, encepegar), literalment ‘topar amb una rabassa de cep’; el substantiu encep ‘peça de fusta on s’aguanta el canó d’una arma’, derivat de encepar ‘posar un cep’ (v. DCVB, s. encep is.encepegar); il’adjectiu cepat/-ada ‘persona de constitució robusta’, talment com la soca d’un cep. 1270. Sorprèn, però, l’observació amb què Fabra acaba aquesta llarga accepció: «(l’individu d’aquesta espècie no sol ésser anomenat vinya sinó cep)». Sobretot després d’una descripció Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 388
388 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
(s. vinya)creu que «l’accepció || 1del Diccionari Fabra [...] és un pur gal·licisme sense vitalitat en la nostra llengua» (v. la nota precedent). Alcover-Moll, doncs, sols n’accepten el sentit col·lectiu: ‘camp plantat de vinyes’. Coromines, tanma- teix, defensa la validesa de vinya,encara que probablement s’excedeix en la crí- tica del DCVB: «és al contrari ben viu en boca dels parlants ciutadans, almenys com aalternativa estilística iaclaridora [...] per més que sigui desusat en el parlar planer de pertot ienellèxic pagesívol de l’integrista AMAlcover, alamaníaca gal·lofòbia del qual devem aquesta com tantes altres acusacions als col·laboradors de Fabra. Cal dir que com anom de la planta individual es diu cep?Però l’altre és lícit ifins itot necessari en certs casos» [DECat, IX, 254]. Personalment, comprovo que els meus enquestats usen sempre el terme cep amb un sentit individual (de planta) i, en canvi, deixen el mot vinya per al sentit col·lectiu (de plantació).1271 Malgrat això, cal ser conscients del caràcter arxilexemàtic del terme vinya,elqual no sols ha estat usat per atitular el pre- sent capítol, sinó que també serveix per aesmentar globalment la cultura ‘de la vinya idel vi’.1272 Amés, col·lectius com vinyar ‘terreny plantat de vinyes’ (o vinyet,ovinyer, o vinyal)1273 demostren que, en origen, el terme vinya devia equivaler també a planta individual. I, per cert, no acabo d’entendre per què el DIEC exclou el mot vinyal,tenint-ne en compte, per exemple, la importància onomàstica (v. DCVB, s. vinyal), explicable segurament per una considerable extensió dialectal. D’altra banda, hi afegiré que tota la planta, anomenada mallol (o mallola) quan es tracta d’una «vinya novella» [DIEC], rep el nom específic de planta en el seu estadi de ‘plançó’, encara que també pot tenir el sentit de ‘cep’, so- bretot empeltat (cf. l’ampelònim planta).1274 Ales Balears, però, es prefereix el terme parra,que no designa necessàriament un ‘cep emparrat’ (com alaresta de l’àrea lingüística). Sobretot aEivissa, per extensió, s’aplica aqualsevol mida de cep,donat el desús en què ha caigut aquest darrer terme. Iencara restaria el terme raïmera:«parra» (segons el DFa), però «vinya»
prèvia, ben detallada, de la planta: «de fulles peciolades, palmades, amb lòbuls dentats, flors molt petites ibaies negres, violades ogroguenques en raïms oposats ales fulles» [DFa, s. vinya]. 1271. El recent LVit considera igualment que, «encara que vinya també sigui sinònim de cep,cal evitar aquesta confusió, ireservarem, doncs, el terme vinya només per designar el ‘camp de ceps’» [p. 41]. 1272. Com ja constataven els exemples del DFa (s. vinya), en català es diu plantar una vinya, veremar la vinya.etc. 1273. Amés de les entrades vinyeda o vinyetar ‘vinyet’, segons el DCVB. Iencara resta l’entrada mallolada ‘vinyet’, segons el DIEC. 1274. Terme que ha provocat, en català, nombrosos ampelònims: planta nova, planta-la- llossa, planta de Pedralba,etc. El fenomen s’estén aunes altres llengües romàniques. Esmento, per exemple, alguns paral·lelismes del francès (i de l’occità) plant ‘planta’: plant d’Arles [TdF, s. plant], plant de Marseille [ODART,415], plant de Tonnerre [ODART,183], etc. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 389
ALTRE LÈXIC DE LA VINYA: LA PLANTA 389
(segons el DIEC).1275 Ho detalla millor el DCVB, s. raïmera:«parra, planta que fa els raïms (Plana de Vic)». Continuant amb les parts de la planta, abanda de la soca ‘base aèria del tronc’ idelarabassa ‘soca subterrània’, cal esmentar-ne també les branques. Aquestes reben el nom específic de sarment (mot que alterna tots dos gène- res: masculí ifemení);1276 però el DIEC tampoc no oblida sinònims com tò- ria1277 ocom redorta (i redolta).1278 Iencara hi puc afegir que, quan aquesta branca s’enterra per afer-la arrelar, s’anomena llavors colgat o capficat o cap- ficó o murgó [DIEC], entre alguns altres termes.1279 Pel que fa ales fulles, la importància del lèxic vitícola es demostra, un cop més, amb l’existència de dos termes específics per adesignar-les: pàmpol i pampa (aquest darrer usat, almenys, en el català nord-occidental ienelvalen- cià septentrional). Però la importància també es manifesta amb l’extensió semàntica del terme pàmpol,aplicat igualment ala«fulla ampla iprima d’al- tres plantes» [DIEC].1280 El producte principaldel cep és, indubtablement, el raïm:«fruita co- mestible de la vinya, formada per una munió de baies», segons el DIEC, s. raïm.1281 Per culpa de la inexistència en català de derivats del ll. UVA ‘gra de raïm’, raïm (< ll. RACEMUS)també pot prendre aquest sentit individual de ‘gra’. Hi ha, però, uns altres matisos, ja que, si es tracta sols de la ‘porció d’un raïm’, els parlants fan servir termes com gotim, singló1282 o escarràs.1283 Iencara hi
1275. Per cert, em sorprèn la inclusió del terme ceperó ‘cep’ al DIEC. Aquest mot és una in- novació respecte del DFa, però no el veig gaire clar perquè ni tan sols apareix al DCVB. 1276. Segons el LVit: «el fet que [sarment]també pugui ser femení ha ocasionat que, en al- guns parlars, s’hagi afegit al mot la terminació morfològica del gènere, -a,demanera que s’ha generat el mot sarmenta». Alamateixa pàgina, aquest lèxic també fa menció de la variant pala- talitzada eixarment [LVit, 37]. 1277. Mot del català central, que, segons el DCVB (s. tòria), aBlanes pot prendre el sentit de ‘vinya’. De tota manera, vull precisar que tòria generalment només designa els sarments en- filadissos, llargs (com de parra). 1278. Geosinònim de sarment al Penedès ialCamp de Tarragona. Prové del ll. RETORTA ‘re- torçuda’, segons el DCVB (s. redorta). 1279. Llegeixo sobre això: «en la llengua general, aquest terme pot presentar molta variació de forma pel que fa al sufix. Així pot rebre la terminació femenina (capficada)od’altres (capfi- có o capficall), ifins itot se’n pot dir simplement capficà»[LVit, 15]. 1280. El DFa (s. pampa)jas’havia referit explícitament ales fulles de figuera iales de plàtan. 1281. Encara que en algunes enquestestambé senti penjoll com ageosinònim. Il’ALDC anota al’Alguer el sardisme budronis (= raïms). 1282. AEivissa, per exemple, un informant em menciona una varietat anomenada monas- trell de xingló (palatalització de singló); però probablement té aveure amb una segona accepció de singló:‘raïm que resta al cep sense collir’. Cf. també l’ampelònim carinyena gotimosa. 1283. Igualment s’hi podria incloure el derivat carràs,encara que en aquesta entrada Fabra no es referís de manera explícita al ‘(gotim) de raïm’: «Penjoll d’avellanes, cireres, olives, etc.» [DFa, s. carràs]. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 390
390 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
afegiré que es parla de barrusca oderapa per areferir-se al «raïm despullat dels grans» [DIEC, s. rapa]. De tota manera, el terme gra genera una certa ambigüitat, ja que, quan no s’acompanya del sintagma de raïm,pot confondre’s amb els pinyols o lla- vors,1284 fins al punt que el DIEC (s. gra)apunta totes dues possibilitats: «Qualsevol de les baies que forma un raïm [...]. |Dit d’algunes llavors peti- tes».1285 Puc confirmar, per exemple, la segona accepció amb l’existència d’u- na subvarietat de raïm anomenada picapolla sense gra,osigui ‘picapolla sense llavors’ (v. la meva entrada sense gra). No s’esdevé, en canvi, cap mena de confusió ales zones de Catalunya on el gra de raïm s’anomena bagó1286 (in- cloent-hi Barcelona, segons el DCVB, s. bagó). Aquest terme no és recollit pel DIEC icaldrà segurament incloure-l’hi en noves edicions no sols per l’ex- tensió geogràfica de bagó,1287 sinó també perquè ha donat lloc aunparell de derivats inclosos al diccionari esmentat: bagotar i bagot. Amés, el peduncle de les baies, anomenat popularment cua,ésconegut com a punxó ales terres de l’Ebre. Fins itot ha donat nom atres ampelònims: el punxó tendre (v. cuatendre), el punxó gros ielpunxó fort (v. punxó gros), cir- cumstància que podria avalar la inclusió de punxó en un diccionari general. I encara restarien força parts de la planta per analitzar: el borró,elcarroll,lape- llofa o pellerofa,etc.1288 Fins itot les persones rebien per la seva feina vitícola noms específics com vinyater (o vinyataire), com veremador,com premsaire,etc.1289 Ocom vinyòvol: «Persona que guarda una vinya» [DIEC], concepte que ens acos- ta auna època, no gaire llunyana en el temps, en què la valuosa càrrega de
1284. Segons el DIEC (s. llavor): «Gra que conté una llavor», explicació no gaire afortuna- da per culpa d’incloure el mateix terme que es defineix. 1285. Dialectalment també observo que alguns derivats de gra,com granelló/-illó [DCVB, s. granelló]ocom granull [DCVB, s. granull], han servit per adenominar específicament els pinyolets del raïm. 1286. El LVit (s. vigó)s’equivoca totalment quan escriu: «tot ique existeix el geosinònim “bagó”, és més recomanable usar la forma vigó,obébaia (o gra de raïm)per la seva extensió d’ús» [p. 41]. En realitat, vigó (o bigó?) no apareix al DFa, ni tan sols al voluminós DCVB. Tam- poc no em sembla gaire escaient la preferència del terme baia donat el seu caràcter cultista iforà («pres modernament del fr. baie», segons el DCVB, s. baia). 1287. Al Pallars Jussà, per exemple, uns informants de Figuerola d’Orcau em van diferen- ciar dues subvarietats: el macabeu de bagó gros ielmacabeu de bagó xic (v. macabeu). Cf. tam- bé l’ampelònim bobó. 1288. Aviso que en aquest apartat em centro en terminologia vitivinícola inclosa als diccio- naris normatius. No hi esmento, per tant, unes altres solucions dialectals, fet que multiplicaria el cabal lèxic aconsiderar. Un exemple escaient: com asinònims de ‘pellofa (del raïm)’, el TrL situa el pellofí aVeciana, ielDCVB la pelloina al’Empordà. 1289. Per acasos extrems d’especialització lèxica, el de Binissalem, on s’anomena caloper l’home «que cultiva vinya de calop [= mena de raïm]», segons el DCVB (s. caloper). Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 391
ALTRE LÈXIC DE LA VINYA: LA PLANTA 391
les vinyes havia de ser protegida de qualsevol mena de depredador (animal ohumà). Finalment hi vull afegir alguns dels moltíssims termes lèxics que hi estan relacionats: sigui amb els treballs de la vinya (com murgonar ‘colgar sar- ments’, ocom espampolar ‘treure pàmpols’); sigui amb els de la verema (com esgrassotar o esgotimar ‘collir els agrassots’); osigui amb les diverses tasques per aelaborar el vi (com fonyar ‘trepitjar raïm’, ocom trascolar o trafegar ‘transvasar el vi’). Iencara resta la gran varietat d’eines irecipients per al raïm, com el falçó o veremall ‘per atallar raïms’, ocom el semal (i semala)oporta- dora ‘per adur-hi verema’. Im’aturo en aquest punt per no allargar-me, per exemple, amb els nombrosíssims recipients de vi: com el cup o trull o tina ‘per afer-hi most amb el trepig’, ocom la bóta,elcarretell oelvaixell ‘per aguar- dar-hi vi’.1290 Oamb les diverses mesures de vi, com el barraló ‘uns trenta-dos porrons’, ocom el quartí ‘quatre porrons’, etc., etc.1291
1290. El LVit [p. 47] també ens informa que, «segons el format ilamida, hi ha diferents ti- pus de bótes, que reben noms específics (tonell, bocoi, botell, barral,etc.)». 1291. V. Tècniq. [p. 64-71] iv.Elabor. [p. 50-57]. Al primer article,GIRALT ens aporta un notabilíssim cabal terminològic relacionat amb la preparació del terreny ilaplantació, amb les tasques ilaconservació de la vinya iamb la verema. Al segon, se centra en els estris del celler, en la conservació del vi, etc. També vull mencionar el recent estudi penedesenc de SADURNÍ,que in- clou vocabularis del terreny, del cep, de les feines iles eines de la vinya, idel celler [p. 13-47]. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 392 Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 393
4
CLASSIFICACIÓ SEMÀNTICA Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 394 Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 395
L’objectiu d’aquest apartat és classificar (per ordre alfabètic) tots els am- pelònimscatalans coneguts, agrupats segons la respectiva associació semànti- ca.1292 Lògicament en deixo fora aquells dels quals desconec l’etimologia (i, en conseqüència, la motivació). Les diverses motivacions semàntiques provo- quen canvis semàntics, generalment per metàfora oper metonímia, iaixò fa que també tingui en compte aquestes associacions. En el fons, el meu objectiu no s’allunya gaire del que apuntava THBuc per al’ampelonímia italiana: «vorrei tentare ora di mostrare dal punto se- mantico, che la formazione delle nostre denominazioni segue una struttura delineata abbastanza chiaramente eche il materiale lessicale veniva attinto da una molteplicità di settori della vita quotidiana edell’ambiente naturale del viticoltore» [p. 207].
4.1. MOTIVACIÓ AGRONÒMICA
De vegades, la manera de plantar ounes altres tasques posteriors de man- teniment de la planta expliquen diversos ampelònims: barbal, brocada, ca- nyonal o canonau, escorçac, escorcelló i forcallada o aforcallat.
1292. No es tracta d’una idea original, ni tan sols en aquest camp de l’ampelonímia: tinc constància que recentment ho han fet Veny [Mots,52-61] per al català,RÉZEAU [p. 122-123] per al francès iTHBuc [p. 208-217] per al’italià. De tota manera, cap d’ells no ha intentat una clas- sificació general que comprengués tots els ampelònims coneguts de les llengües respectives. En la pràctica, es limiten afer un assaig de classificació semàntica. Un cas més ambiciós es dóna en el llatí, en què ANDRÉ [p. 127-153]intenta d’agrupar motivacionalment bona part dels ampelò- nims clàssics. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 396
396 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
4.2. MOTIVACIÓ BIOLÒGICA
4.2.1. ASSOCIACIÓ ANATÒMICA
Sovint el llenguatge popular associa els ampelònims amb formes anatò- miques bàsiques, la majoria de les quals palesen una accentuada concepcióan- tropomòrfica de la llengua (cap, cua, ull, etc.). N’hi ha un bon grapat: cama de perdiu, cames de garsa, cap blanc, cap de colom, cap negre, colló de gall o botó de gall o ous de gall, cor de colom, cues d’ovella o cua de moltó, esperó de gall o pota de gall, mamelladevaca o popa de vaca, manuella, queixal de llop, queixal de vella, ull de llebre, ull de perdiu i ungla de milà.
4.2.2. ASSOCIACIÓ BOTÀNICA
No hi manquen tampoc els ampelònims originatsper un fitònim. Aques- ta motivació vegetal pot ser molt variada, tot ique hi predominen les associa- cions cromàtiques iles gustatives. Són els casos següents: (calop) tomàti-ga, cirereta, dacsa, dàtil, fonollera, gira-sol, gra d’oliva, julivera, maduixer, maçanet o mançanilla, raïm d’alfàbrega, raïm de les figueres i salzenc.
4.2.3. ASSOCIACIÓ ZOOLÒGICA
També l’associació amb animals serveix per aanomenar diversos noms de raïm. Generalment, les bèsties són relacionades amb varietats de bona qualitat, per les quals se senten atretes, encara que també la forma del gra (re- cordant un tret d’aquell animal) hi pugui influir. Només hi incloc els am- pelònims exclusivament animalístics, no pas aquells que es limiten adefinir parts d’aquests, ja estudiats alamotivació anatòmica. Així, doncs, puc es- mentar: abeller, boval, montònec o montona, palomino, pardalet, perdigó i raïm de gos.
4.3. MOTIVACIÓCROMÀTICA
El color és una de les motivacions més subjectives que es poden trobar.1293 Les difuses associacions dels parlants compliquen molt qualsevol simplifica-
1293. No em sembla gens desencertat que THBuc [p. 209] parli, alaseva classificació, de «Denominazioni sulla base della percettibilità sensibile». Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 397
CLASSIFICACIÓ SEMÀNTICA 397
ció al voltant dels colors més bàsics. En principi, el blanc (amb les tonalitats més clares) ielnegre (amb les més fosques) semblen les úniques referències indiscutibles.1294 El problema es planteja, sobretot, en els matisos intermedis. Finalment, hi he establert dues categories més per facilitar la classificació: una que ocupa els tons intermedis, del verd al gris, iuna altra amb els diversos ma- tisos del roig.1295
4.3.1. ASSOCIACIÓ AMB TONS CLARS: DEL BLANC AL ROS
Els raïms (i sovint els seus vins) que deuen el seu nom auntomés clar, des del blanc fins al ros, són: blancal, blanquet o blanqueta, doradillo, rosseta o ros,ixarel·lo.
4.3.2. ASSOCIACIÓ AMB TONS FOSCOS: DEL BRU AL NEGRE
Les varietatsmés fosques tenen el problema cromàtic de la diferenciació roig/negre, en què s’interfereixen recíprocament el color del raïm ieldel seu vi. Cf. Veny [Mots,57-59].1296 De varietatsfosques onegres puc esmentar: brunet, gra negre, llora o llo- reta, morenillo, moreu o morillo, neral, negrelló o negrella,itintorera o (gar- natxa) tintorera.
4.3.3. ASSOCIACIÓ AMB TONS INTERMEDIS: DEL VERD AL GRIS
Els tons de colors intermedis, des del verd fins al gris, expliquenels am- pelònims següents: callet, ferrana, fumat i verdala.1297
1294. I, en realitat, no ho són, ja que els informants tan aviat redueixen totes les varietats a aquests dos colors antitètics com fan servir tota mena de matisos cromàtics: color fumat,color moreno,color ros,etc. 1295. Justament PUIG [p. 23] descriu quatre subvarietats de lledoner al’Alt Empordà: el blanc,elgris,elroig ielnegre. 1296. Pel que sembla, el ll. VINUM RUBEUM ‘vi roig’ (mantingut en unes altres llengües romà- niques com l’italià oelromanès) ha acabat esdevenint vi negre en el català modern. La raó té a veure amb la percepció més aviat negra del color de la pellofa del raïm; potser lligada també aun canvi agronòmic de varietats, que va impulsar els raïms de més coloració per al vi. 1297. Certament, el color verd també pot considerar-se una tonalitat clara. Però encara dubto, fins itot, de si aquest verdala és un matís cromàtic ouna referència al grau de madura- ció (cf. la meva entrada verdil). Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 398
398 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
4.3.4. ASSOCIACIÓ AMB TONS ROJOS: DEL ROSA AL VERMELL
Les varietatsroges, des del rosa fins al vermell, són: bronzet, cardenal, en- carnat, planta-roig, roget o roig, rojal o rojalet o roial, rossati o rossaqui,iviolós.
4.4. MOTIVACIÓ CRONOLÒGICA
Pel que fa al temps de la maduració (moment culminant del cicle agrari), un grapat d’ampelònims aporten dades cronològiques estacionals que indi- quen un període de temps indeterminat, globalitzador: el mes, l’estació, etc. Ara, la majoria d’ampelònims se centren en una data concreta, associada amb el santoral cristià. Encara que es tracti d’un dia precís, els parlants ja sobreente- nen que vol representar l’època aproximada en la qual madura aquella varietat.
4.4.1. ASSOCIACIÓ ESTACIONAL
Inclou un nombre reduït d’ampelònims: juliolenc, planta tardana, prime- renc i raïm d’hivern.
4.4.2. ASSOCIACIÓ AMB EL SANTORAL
L’associació amb els sants és motivadaper una raó cronològica, no pas re- ligiosa.1298 He trobat els ampelònims següents: batista, jaumet o jauminc, joa- nillo, macabeu o macameu, magdalena, mateu, raïm de Sant Martí, raïm de Santa Anna o sent-ana, raïm dels sants, sant Antoni, sant Jaume o raïm de Sant Jaume, sant Joan o joanenc,isant Jovet.
4.5. MOTIVACIÓ ECONÒMICA
4.5.1. ASSOCIACIÓ QUALITATIVA
La qualitat, sigui superior oinferior, és un bon motiu perquè els parlants anomenin una varietat. Quan el raïm és de baixa qualitat, en fan esment d’u-
1298. Els pagesos fan servir el santoral com un calendari tradicional, sense aprofundir gai- re la significació cristiana. Ho confirma parcialment l’oscil·lació dels graus de formalitat: des del manteniment respectuós de l’epítet (raïm de Sant Jaume)fins alafamiliaritat dels diminutius se- cularitzats (jaumet). Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 399
CLASSIFICACIÓ SEMÀNTICA 399
na manera irònica;1299 obéesfixen en el valor estrictament alimentari desta- cant-ne sovint l’aspror: afartabous, cinsó, escanyavella, escanyacà o escanya- gossos, fartapobre o raïm de fartapobres, grassera, latzarí, matavells, nació, pobretó i raïm de pobre. Tanmateix, l’efecte contrari, la bona qualitat vinculada sobretot aladol- çor, ha esdevingut també una manera afortunada d’anomenar diversos raïms: bonicària, dolcerell, dolcivera, imperial, planta bona, planta fina, planta de la reina i regina.
4.5.2. ASSOCIACIÓ QUANTITIVA
Resta encara la motivació lligada amb la productivitat; és adir, les va- rietats que carreguen força el cep per la seva alta producció. Oal’inre- vés: les varietats de baix rendiment.1300 Tot plegat, són les següents: barria- dorja, benadic, carrega-rucs o carrega-someres, senyorito, uva d’arrova i xinxós.
4.6. MOTIVACIÓ ENOLÒGICA
Apriori,pot semblar que el vi provoca un alt nombre de motivacions. En realitat, però, no té gaire rendiment semàntic, ja que hi predominen totalment les associacions amb la planta oamb el seu fruit. Sols puc parlar d’una única motivació enològica(ovinícola). I, asobre, els ampelònims en qüestió s’ex- pliquen per motius diversos: formigor, gargollassa, grumet o grumer o bro- met,itrobat o turbat.
4.7. MOTIVACIÓ FISIOLÒGICA
D’entrada, pot sobtar la constatació d’un fet inqüestionable: gairebé totes les parts de la planta (cep, cua, gra, llavors, pàmpols, pellofa, raïm isarments) provoquen associacions semàntiques igeneren ampelònims.
1299. Apartir d’aquí, els més desvalguts (siguin animals domèstics, gent pobra oancians) acaben caient tots dins el mateix sac d’ironia burleta. 1300. Aquestes varietats de baixa productivitat han de ser necessàriament selectes. És l’úni- ca raó que en pot justificar la pervivència agrícola. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 400
400 DICCIONARIDELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
4.7.1. ASSOCIACIÓ AMB EL CEP
Hi ha diversos ampelònims que fan referència estrictaalcep, entès com a planta: planta o raïm de planta, planta nostra i planta nova. Sovint, però, els noms reflecteixen la duresa del cep ounes altres caracte- rístiques genètiques de la planta: bastard, directe, fustera, híbrid, pedrol, plan- ta borda, planta forta, raïm de soca, real, i rupèstic o rupestre.
4.7.2. ASSOCIACIÓ AMB LA CUA
No totes les cues de raïm tenen la mateixa resistència.1301 Els parlants en destaquen les especialment grosses illenyoses, obéles més tendres ifàcils d’arrencar: colassa, cua-sec, cuatendre i punxó gros.
4.7.3. ASSOCIACIÓ AMB ELS GRANS DE RAÏM
És la motivació fisiològica que explica un nombre més alt d’ampelònims, però les associacions poden ser diverses. Mencionaré, en primer lloc, l’es- tat del gra, sigui pel punt de maduresa osigui per la seva duresa (o blanor) a l’hora de veremar-lo: cruixent, esquiterell, esquitxagós, mollar o mollí, (pan- sa)tendre, sumoll o sumoi, tendral o tendralet, valent,iverdiell o vedriell o verdil. Sovint, també la forma olamida d’un gra pot explicar els motius del seu nom. N’esmento els següents: (albu-)radunis, bobó, cascavell verd, fogoneu, godella, gra gros, (pansa)menut, redonell i uveta. Iencara resta el gust ol’olor característics que desprenen algunes varie- tats, fet que genera els ampelònims següents: (calop) aiguardenter, (calop) moscatell, moscatell o moscat, moscatelló i raïm del gustet.
4.7.4. ASSOCIACIÓ AMB LES LLAVORS
En alguns casos, l’absència de llavors, olaseva mida prominent (més ob- servable en les varietats translúcides), explica la motivació ampelonímica. N’he trobat tres exemples en català: bona llavor, pepita i sense gra.
1301. Aquest fet és més important que no sembla al’hora de la verema. Les cues fortes fan de mal arrencar iobliguen aportar una eina tallant. Les més tendres poden caure soles ifer mal- bé els seus raïms. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 401
CLASSIFICACIÓ SEMÀNTICA 401
4.7.5. ASSOCIACIÓ AMB ELS PÀMPOLS
El tipus de fulla també és un elementaconsiderar al’hora d’anomenar les varietats. La forma il’abundor dels pàmpols expliquen els ampelònims se- güents: pàmpol girat, pàmpol rodat o pampa-redó, pàmpol talladet o retallat, pampolat, serra,itrepat o trepadell o trapat. Fins itot el borrissol, la pilositat dels pàmpols, serveix per aexplicar al- guns ampelònims: borret, cardador,igranatxa peluda o vernatxa peluda.
4.7.6. ASSOCIACIÓ AMB LA PELLOFA
Abanda del color del gra, un bon nombre d’ampelònims prenen el nom pels pics otaques de la seva pellofa. Lògicament, acostumen aser raïms de pe- llofa molt fina, sensibles ales macadures. Són els següents: clapat, clotet o raïm del clotet, picapoll o picapolla, pigotós, rata i ullada.Enalgun cas aïllat, la referència alapell encara és més directa: pelleret.
4.7.7. ASSOCIACIÓ AMB ELS RAÏMS
Els raïms també serveixen per aanomenar diverses varietats, ja sigui per la forma, pel grau de compactament oper la qualitat d’aquests penjolls de raïm.1302 En conec aquests: argamussa, barba(-rossa) o babarrès, (carinyena) gotimosa, (estorell) de pinyeta, gavarro, grapasa, (pansa)escaló i parellada.
4.7.8. ASSOCIACIÓ AMB LES SARMENTS
Uns quants ceps deuen el seu nom alaforma de les sarments. Més d’un cop aquestes són de caràcter enfiladís, amb una marcada tendència al’enros- cament dels seus circells. Això provoca que aquesta mena de ceps siguin ha- bitualment emparrats. També s’hi pot donar una motivació inversa acausa d’unes sarments caigudes. Tot plegat, puc esmentar els ampelònim següents: embolicaire, gaiata o monastrell de la gaiata, garrut, gatxeta, isaga i terret. En unes altres ocasions és la mida d’aquestes sarments el que condiciona el nom, ja que serveix per aestablir un dualisme bàsic (cep de vinya /cep em- parrat): parrell, trell i vinyater.
1302. S’hi destaquensobretot els bagots ‘raïms verds’ que produeixen algunes classes de ceps. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 402
402 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
4.8. MOTIVACIÓ ONOMÀSTICA
La motivació onomàstica ja és destacada pels naturalistes llatins. Inclou els antropònims, així com els topònimsiels gentilicis. En català, l’associació antroponímica no és tan productiva com podria semblar;1303 tot ique vull destacar la tendència agenerar diminutius de nom- brosos antropònims. En canvi, una de les motivacions que més funcionen al’hora d’anomenar una varietat és la provinença geogràfica, sigui una localitat, una regió oun país. De vegades, els parlants fan servir el topònim mateix; en un primer esta- di, amb preposició, i, alallarga, sense. Però, en unes altres ocasions, els par- lants s’estimen més usar el gentilici corresponent. Tampoc no falten varietats de les quals trobo tan aviat denominacions toponímiques com gentilícies en funció de la localitat.
4.8.1. ASSOCIACIÓ ANTROPONÍMICA
En aquest apartat puc esmentar: blaiet, domènec, felipet, ferrandella, ma- cià, maimó, maria Domingo, marisanxo, messeguera, miquel d’Arcos, mon- dragon, pasqual Saló, pedro Jimeno, pep de Porta, planta d’en Gord, sever i urbana. També apareix alguna variant postantroponímicaenquè els parlants ja no associen l’ampelònim amb l’antropònim. Això pot provocar modifica- cions (o encreuaments) del llinatge originari: arcos, jaqués o jaqué, marse- guera i traveró.
4.8.2. ASSOCIACIÓ GENTILÍCIA
Acontinuació, les variants gentilícies: alicantí, aragonès, calabrès, car- cassès (blanc), castellà, còrcec, francès, grec, italià, lledoner, mancès, manxega, martorella, montalbana, (moscatell) romà, (pansa) valenciana, planta ameri- cana o americà, planta del país, planta valenciana o valencià, requeno, riba- rojà, saragossí, selvatà, tarragoní, terrassenc, tortosí, valencí i xurret. Igualment, es troben variants deturpades en què els parlants deuen haver perdut el referent gentilici: arsalí, balancí, giró o gironet, manset, marsellerès, raqueno i ridalenc.
1303. Fixem-nos com d’aquesta associació hi ha almenys tres préstecs hispànics amb nom i cognom: marisanxo (‘Mari Sancho’), maria Domingo i pedro Jimeno. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 403
CLASSIFICACIÓ SEMÀNTICA 403
4.8.3. ASSOCIACIÓ TOPONÍMICA
Sens dubte, la toponímica és l’associació quantitativament més important. Afecta nombrosos topònims catalans, però també n’hi ha d’origen romà- nic,1304 fins itot d’hel·lènics. Són els següents: aledo, alicant o alicante, ara- mon, arinyo, benicarló, candia, caranyena o carinyena, corinto, cornèlia, jaén o eixaent, lloseta, malvesia, màntua, massacà, mataró, morvedre, palop, plan- ta de Quesa, planta de Pedralba, planta-la-llossa o llossa, plantamollet, plan- tamula, raïm d’Almeria, raïm de Jerusalem, raïm de Xella o (roig) de Sella, raïm del Bac, (roig) de Sant Pere, rosselló, sarreal, sitges, subirat, tir, utiel, vendrell, vernatxa o vernassa, xasselà o chasselas, xerès i xixona. Tampoc no falta aquí un nombrós apartat posttoponímic, en el qual el topònim originari ha estat notablement modificat (fins afer-lo pràcticament in- cognoscible). Tinc notícia dels casos següents: armou, calop, cambril, carinyana o caranyana, garnatxa o granatxa, langlade, mandó, mansella, manto (negro), momagastro, morzacà, raïm d’airén, ribot, salsa, semantano, sitja i sobirà.
4.9. MOTIVACIÓ TECNOLÒGICA
L’aprofitament tècnic oladestinació que es fa de cada varietat és una ma- nera simple iefectiva al’hora de generar ampelònims els parlants. Podem di- vidir en tres blocs aquesta destinació dels raïms: l’alimentació (ja sigui com a raïm de taula ocom apansa), la conservació ilafermentació (amb la gradua- ció alcohòlica dels vins oamb la dels licors).
4.9.1. ASSOCIACIÓ AMB L’ALIMENTACIÓ
Hi trobem tant els raïms per aconsumir com afruita com els destinats a fer-ne panses. Puc mencionar aquests: pansa o panser o pansal, raïm de ba- lança i raïm de taula.
4.9.2. ASSOCIACIÓ AMB LA CONSERVACIÓ
L’associació amb la conservació recull raïms conreats per aficar-los en ampolles, per apenjar-los oper aguardar-los durant una època de l’any. D’a- quest grup puc esmentar els ampelònims següents: botellal, carrellera, escla-
1304. Provinents de l’espanyol, del francès, de l’italià idel’occità. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 404
404 DICCIONARIDELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
fagerres, raïm de penjar, raïm de salvar, sarró, serverola,itrencatenalles o trencaventres.
4.9.3. ASSOCIACIÓ AMB LA FERMENTACIÓ
Del grup de raïms que deuen el seu nom alafermentació, encara en vull fer una diferenciació: les varietats que després del cup són vinificades, iaque- lles altres que són destil·lades en un alambí per afer-ne licors. En conjunt, hi ha aquests ampelònims: calderer, estorell, gateta, premsal, sabater, veremeta o verema, vinater i xampanyet.
4.10. MOTIVACIÓ VÀRIA
4.10.1. ASSOCIACIÓ ECLESIÀSTICA
De vegades, una relació amb l’Església (sigui amb els seus membres, amb les seves edificacions oamb la seva litúrgia) ha servit per aderivar diversos ampelònims: al·leluia, cartoixà, cor d’àngel, mamella de monja, monastrell o morastell, monget i pascali.
4.10.2. ASSOCIACIÓ ESCATOLÒGICA
La relació amb funcions fisiològiques també ha servit per aanomenar aquests tres raïms: cagat, petador i pixagós.
4.10.3. ASSOCIACIÓ ÈTNICA
Finalment, hi ha alguns casos en què les al·lusions racials dels parlants, ge- neralment pejoratives, serveixen per agenerar ampelònims: moràvia, moro i raïm de grans de jueu. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 405
5
CONCLUSIONS Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 406 Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 407
El meu estudi és essencialment un recull lèxic, analitzatlingüísticament, de tots els ampelònims catalans coneguts. Mitjançant un buidatge sistemàtic, he recollit iestudiat quatre-cents cinc noms diferents de classes de raïms (sols hi compto les meves entrades lexicogràfiques principals, no pas la resta de va- riants dialectals). Ara, mentre que lingüísticament es pot parlar de més de quatre-cents ampelònims catalans, la realitat agronòmica és que amb prou feines hi ha una vuitena part de varietats viníferes.1305 Osigui, cadascuna de les varietats pot tenir diversos noms en funció de l’associació semàntica que, subjectivament, hagin establert els parlants respectius.1306 Anem per parts. En l’apartat documental, la meva recerca canvia radical- ment la datació d’un nombre altíssim d’ampelònims. Generalment no altero gaire la documentació medieval dels més antics, sinó que acostumo aendar- rerir un odos segles la informació sobre molts ampelònims del segle XX1307 dels quals no hi havia cap dada fiable.
1305. Suposo que és obvi, però ho aprofito per ainsistir en la diferenciació entre ampelò- nim (nom de cep oraïm) i varietat (classe de cep oraïm). El primer terme és estrictament lin- güístic iesdevé l’objectiu absolut del meu estudi. El segon és un terme botànic l’estudi específic del qual correspon als agrònoms. 1306. GUYOT va escriure el 1861: «Il n’existe pas, en France, quarante cépages qui méritent d’être cultivés en grand pour les bons vins qu’ils produisent, et ces quarante cépages sont con- fondus sous quatre cents noms qu’on trouvera dans les diverses ampélographies» [p. 69]. Giralt n’augmenta el nombre: «Perfectament identificades iclassificades, les varietats de cep europeu cultivades als Països Catalans amb finalitats productives passaven de la seixantena abans de la fil·loxera» [Tècniq.,66]. 1307. Parlar d’un odos segles enrere té més importància històrica del que pugui semblar a primer cop d’ull. Representa documentar l’ampelònim abans de les diverses plagues del se- gle XIX (sobretot la fil·loxèrica) que van assolar Europa ivan obligar auncanvi radical dels con- reus vitícoles. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 408
408 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
N’esmentaré una selecció que he documentat al segle XVIII: barbal, blan- quet, dolcerell, forcallada, gaiata, gateta, isaga, llora, martorella, pàmpol rodat, pansa valenciana, planta d’en Gord, planta de la reina, rojal o rojalet, sumoll, tir, valencí, xarel·lo i xixona.També n’inclouré alguns que he documentat abans del segle XVII: picapolla (segle XV), planta tardana (segle XVI), terrassenc (se- gle XV), tortosí (segle XVI)iullada (segle XVI). Potser es troba afaltar, en aquesta tria, més dades medievals, però vull fer ressaltar que les fonts antigues són d’una gran migradesa, ja siguin literàries o lexicogràfiques. Els únics escriptors medievals que aporten alguna cosa ala documentació ampelonímica són F. Eiximenis, al Terç del crestià (segle XIV), on esmenta vuit vins (calabresc, còrce
1308. Inotots són localismes: hi ha ampelònims com boval i picapoll l’àrea lingüística dels quals s’estén aquatre icinc llengües romàniques respectivament. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 409
CONCLUSIONS 409
hi podria afegir alguns ampelònims que no han estat explicats, potser perquè la raó etimològica era prou evident (fet molt subjectiu, és clar). Esmentaré, per exemple: cames de garsa, clotet, (carinyena) gotimosa, directe, domènec, esquiterell, felipet, fonollera, imperial, joanillo, macià, mançanilla, mateu, moro, negrella, pampolat, pelleret, pigotós, planta fina, planta forta, planta- roig, raïm de pobre, raïm de soca, raïm d’hivern, requeno, roig de Sant Pere, roial, sarreal, ull de llebre, ull de perdiu, uva d’arrova, verdala i vinyater. Ho aprofito ara per adestacar que, gràcies ales enquestes inèdites de l’ALDC, oales meves pròpies, he pogut estudiar ifixar un nombre importan- tíssim d’ampelònims dels quals no hi havia (o no he sabut trobar) en català cap mena d’indici documental. La llista és prou extensa:1309 abeller, arsalí, benadic, blaiet, bobó, bonicària, calabrès, calderer, cap de colom, cap negre, cirereta, cla- pat, colassa, directe, encarnat, felipet, fustera, gavarro, grapasa, híbrid, italià, langlade, manto (negro), màntua, monget, pardalet, perdigó, pixagós, planta de Quesa, planta-la-llossa, planta nostra, popa de vaca, punxó tendre, queixal de vella, raïm de les figueres, raïm de Sant Martí, raïm de Santa Anna, raïm de soca, raïm del Bac, raïm del gustet, rata, redonell, rosselló, rupestre, sant Jovet, semantano, sitges, trencatenalles, urbana, utiel, vernatxa peluda i xampanyet. Tampoc no he renunciat aqüestionar totes les etimologies d’algunes altres llengües romàniques que no veig clares. És el cas de paral·lelismes italians com barbèra (v. barbal), cannaia (v. raïm de gos), colombano (v. capdecolom), montònico (v. montònec), occhio di pernice (v. ulldeperdiu), sangiovéto (v. sant Jovet)isisiga (v. isaga). De paral·lelismes lusitans com godelho (v. godella). De paral·lelismes francesos com chenin (v. raïmdegos)ioeillade (v. ullada). De pa- ral·lelismes occitans com bourret (v. borret)ibouteian (v. botellal). De paral·le- lismes espanyols com palomino (v. palomino). De paral·lelismes sards com agracera (v. grasser), pascasaló (v. pansaescaló)ipascali (v. pascali). Id’antics paral·lelismes llatinomedievals com turbianum (v. trobat). Una altra conclusió important crec que és la gran quantitat de préstecs i de manlleus que hi ha en el camp ampelonímic. Aquest fet va ser important en l’antiguitat, iprobablement encara més en la darrera centúria, com aconse- qüència dels avenços agronòmics aquè va obligar la fil·loxera. Diferencio els diversos manlleus que afecten el català segons la llengua de provinença, dei- xant de banda els manlleus geogràfics que s’acompleixen dins de la mateixa àrea catalanòfona: cambril, lloseta, martorella, plantamollet, roig de Sella, sit- ges, subirat, tortosí, valencià i vendrell.
1309. D’aquesta llista inèdita, més de la meitat d’ampelònims han estat «descoberts» per l’ALDC (Atles lingüístic del domini català). Iestracta tan sols d’una pregunta (la número 935: «classes de raïm») de les quaranta-quatre que parlen de la vinya idel vi. Odeles 2.452 que for- men aquesta macroenquesta del lèxic català. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 410
410 DICCIONARIDELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
En primer lloc, acausa de l’adstrat, hi ha occitanismes com afartabous, be- nadic, borret, callet, cinsó, fogoneu, picapoll i terret;sense oblidar els préstecs d’origen toponímic (o gentilici): aramon, carcassès (blanc), langlade, mancès, mandó i marsellerès o mansella.Ensegon lloc, hi ha castellanismes com beba, bobó, colassa, doradillo, manto negro, mondragon, pepita, raïm d’airén, urbana i uva d’arrova.Aquí també puc destacar diversos manlleus de motivació topo- nímica:1310 aledo, aragonès, arinyo, carinyena o caranyena, castellà, jaén o eixa- ent, manxega i xerès.Però també vull subratllar la importància dels manlleus an- troponímics. Hi ha casos tan evidents com maria Domingo, marisanxo, miquel d’Arcos i pedro Jimeno.Entercer lloc, hi ha sardismes, encara que només per a l’alguerès. Puc esmentar: albu-radunis, almadrà, birde (v. verdala), barriadorja, retallat i tita de vaca (v. mamella de vaca). Tal com passa en l’occità respecte al francès, com més modern és el manlleu ampelonímic de l’Alguer, més clara és la influència del superstrat italià. N’hi ha alguns exemples clars: angèlic (v. cor d’àngel), sant Jovet i ungla de milà.Fins itot observo diverses alternances diacròniques entre arcaismes de morfologia catalana imodernes adaptacions sardoitalianes: canyonal → canonau; munastrell → muristel·lu; turbat → torbato. En quart lloc, hi ha els italianismes: barba-rossa, cirereta, montalbana, montò- nec, moscatelló, uveta i xarel·lo.Puntualment també es poden detectar alguns gal·licismes, com raïm de taula i ribot;oalgun lusitanisme, com godella. Ara, el català no solament ha manllevat ampelònims, també n’ha exportat (fins itot aultramar). Són els casos següents: boval, giró, macabeu, monastrell i trobat.Enaquest apartat destacaré especialment els préstecs catalans d’ori- gen toponímic: alicant, benicarló, mataró i morvedre,dels quals incloc dades històriques iagronòmiques per entendre’n millor l’expansió geogràfica.1311 Per aalguns altres topònims catalans exportats com aampelònims, vegeu ri- bot, rosselló, salsa i xixona. Uns altres manlleus catalans menors exportats ales llengües veïnes per ads- trat són, per al’espanyol: engor (v. planta d’en Gord), esclafacharre (v. esclafa- gerres), gayata (v. gaiata), izaca (v. isaga), pansé (v. panser), parrel (v. parrell), sumoy (v. sumoi), tortosí (v. tortosí), tripaella (v. trepadell)ividriel (v. vedriell); per al’occità: lladoner pelut (v. lledoner); iper al sard: maimò (v. maimó), palòp- po (v. palop)ipascasalò (v. pasqualSaló). Cal considerar també una sèrie d’ampelònims romànics que, per la seva extensió iper les diferenciades evolucions morfològiques, no poden explicar- se apartir d’un simple manlleu romànic. Més aviat fan pensar en un origen
1310. Per raons d’adstrat, Múrcia ilaManxa, però sobretot l’Aragó, són els llocs d’on arri- ben la majoria de préstecs espanyols antics. Per constatar-ho, en trio tres d’onomàstics: ara- gonès, arinyo i carinyena. 1311. Giralt [Elabor.,57] aporta un mapa interessant dels vins dels Països Catalans cone- guts al’exterior aprincipis del segle XIX. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 411
CONCLUSIONS 411
llatinovulgar comú; si més no, semàntic.1312 Així trobo ampelònims romànics tan estesos com blanqueta, brunet, cama de perdiu, canyonal, colló de gall (i tots els seus eufemismes), cruixent, dolcerell, forcallada, grassera, imperial, isaga, mamella de vaca, mollar, morillo, moscatell, negrella, pansa, planta de la reina, ullada, raïm de gos, raïm de Sant Martí, rosseta, sant Jaume, sant Joan, ull de perdiu, ullada, verdala i verdiell. Sovint les relacions comercials van fer circular per tota la Mediterrània occidental vins iceps (així com els seus noms, generalment d’origen toponí- mic). Alguns van emprar-se sols en temps antics:1313 candia, còrcec, cornèlia i raïm de Jerusalem.N’hi ha d’altres que encara perviuen al’àrea lingüística ca- talana iabona part de la Romània, com malvesia o vernatxa. Observo, amés, que el català té nombrosos paral·lelismes ampelonímics amb l’italià. Suposo que aquesta relació s’explica, la majoria dels cops, gràcies als arcaismes mantinguts des de l’època de la dominació catalanoaragonesa sobre el sud d’Itàlia.1314 N’hi ha els següents: esperó de gall, grapasa, juliolenc, massacà i trobat. De vegades, trobo un nombre important de paral·lelismes sols en una àrea romànica concreta. Ho constato, per exemple, alapenínsula Ibèrica, on apa- reixen diversos ampelònims ben documentats en les respectives llengües romàniques (català, espanyol iportuguès). Són els següents: carrega-rucs, (ca- lop) aiguardenter, cua d’ovella, escanyacà i trencatenalles.Suposo que, en al- gun cas, es pot imaginar un origen semàntic comú d’un llatí vulgar regional. Més fàcils de filiar són aquells ampelònims documentats en el llatí clàssic oque hi tenen el mateix semantisme. Puc incloure-hi per al català: l’abeller (en ll. APIANA), el castellanisme palomino (en ll. COLOMBINA),1315 la ferrana (en ll. FER
1312. Sovint l’únic obstacle per adeterminar l’origen semàntic comú d’alguns paral·lelismes ampelonímics és la manca de documentació sobre les hipotètiques formes llatinovulgars. 1313. Antics almenys per al català. En unes altres llengües encara es mantenen: cf., per ex., els paral·lelismes romànics de còrcec. 1314. Aquesta dominació devia afavorir de manera privilegiada les relacions comercials bi- laterals en tots els nivells, incloent-hi l’agrícola. 1315. Més genuïna resulta la variant de l’Aragó catalanòfon: cap de colom. 1316. De fet, en occità, encara pervivia afinals del segle XIX una variant més fidel: bumèstio/-a. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 412
412 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
Paral·lelament, també analitzo la datació dels manlleus iposo de manifest que no tots són d’una antigor semblant.1317 De fet, molts dels manlleus recents són ampelònims generats afinals del XIX iaprincipis del XX.Les seves plan- tes, mitjançant la hibridació, servien per alluitar contra les plagues (criptogà- miques ifil·loxèriques) iper amillorar els rendiments vitícoles. Em refereixo als ampelònims següents: cardinal, jaqués, planta americana, regina, rupèstic i tintorera.1318 Tot inotractar-se específicamentd’un treball d’anàlisi lexicogràfica, la cerca sistemàtica als diccionaris m’ha permès d’observar diversos casos de transfusió lèxica,1319 inosols per al català: DRAE [RAEL] → DLab [Labèr- nia] (v. malvesia). De vegades, un diccionari d’àmbit dialectal en copia un al- tre de precedent, en algun cas de manera sistemàtica: DMGa [Martí Gadea] → DEsc [Escrig] (v. verdiell).Enuns altres casos, la còpia del diccionari dialectal es fa sobre un diccionari d’àmbit general: DFeb [Febrer Cardona] → DBel [Esteve-Belvitges] (v. picapoll).També passa sovint que un diccionari general en copia un altre de precedent no sempre mencionant la font: DIEC [IEC] → DCVB [Alcover-Moll] (v. escanyavella); encara que això comporti sovint errades: TrL [Griera] → DAg [Aguiló] (v. pansal), odefinicions poc perti- nents: DIEC → TrL (v. parrell). També passa sovint que un diccionari gene- ral n’acaba copiant un d’àmbit dialectal: DCVB → DMGa (v. clotet). Fins itot ho fan els diccionaris normatius: DIEC → DAm [Amengual] (v. garnatxa). Igualment he detectat l’aparició de mots fantasma per falta de cura, sobre- tot al TrL. Per exemple, trobo: doleivera per dolcivera, masnec per *mansec (v. manset)isanlics per *saulics (v. salzenc).1320 Finalment, vull destacar la magnitud de les incongruències que presenten nombrosos diccionaris entre l’entrada raïm,onn’esmenten nombroses varie- tats, iles respectives entrades ampelonímiques. Em centraré en dos: el TrL iel DCVB. El primer [TrL] comet tantes errades en la seva entrada raïm,pel fet de copiar literalment una dubtosa publicació ampelonímica del segle XIX,que val més proscriure-la (v. botellal).1321 El segon [DCVB] dóna sovint definicions
1317. Lògicament, un ampelònim com botellal ha de vincular-se alaimplantació progres- siva de la botella com arecipient per al vi. Igualment, el (calop) tomàtiga no pot ser anterior ala implantació del tomàquet, vegetal americà que li dóna nom. 1318. Algun cop, malgrat la modernor de la varietat, el grau d’adaptació lèxica és més gran, com passa amb maduixer. 1319. És evident que l’anàlisi exhaustiva de les definicions ampelonímiques seria matèria d’un estudi paral·lel, però depassa les possibilitats iels interessos d’aquest treball. 1320. Iencara hi puc afegir els oblits de Griera al’hora d’accentuar algunes entrades: jaen per jaén, jaques per jaqués,etc. 1321. De fet, les errades del TrL no se cenyeixen al’entrada raïm.Malauradament, les seves fonts queden del tot desvirtuades pels greus errors iles descurances comeses. Esmento, sols com aexemple, els casos en què Griera escriu dues entrades diferentsper alamateixa localitat: Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 413
CONCLUSIONS 413
diferents, de vegades contradictòries (v. alicantí;v.grec;v.forcallada;v.maca- beu). Amés, arriba afer servir grafies diferents: cuatendre/cua-tendre, joanec/ joanenc;ifins itot doblets lèxics alamateixa localitat (v. fartapobre).1322 Per acabar aquest apartat, recordo, com ja he dit en la introducció, que el títol (o títols) de cadascuna de les entrades és la meva proposta normativa de fixació lèxica. En alguns casos, però, les meves entrades lèxiques revisen unes altres propostes gràfiques, de vegades ben tradicionals. Proposo les revisions següents: canyonal, escanyavella, esquitxagós, estorell, fartapobre, malvesia, miquel d’Arcos, monastrell, montònec, palop, pansaescaló i pedro Jimeno.1323 Pel que fa alasinonímia, potser l’esforç no m’ha donat els resultats pre- vistos. Ihodic essent conscient d’haver representat vint-i-vuit mapes de geo- sinonímia ampelonímica.1324 Sols he cartografiat els ampelònims dels quals he obtingut una àrea prou significativa iunes garanties sinonímiques suficients. Alaresta d’apartats sinonímics em limito aqüestionar, oarebutjar oberta- ment, sinonímies de fonts diverses.1325 Tot seguit, destaco una vintena de sinonímies prou sòlides que apareixen cartografiades al present estudi: 1) boval =requeno =utiel;2)garnatxa =giró =lledoner;3)isaga =gra gros =moscatell romà;4)malvesia =fumat =grec; 5) mamella de vaca =esperó de gall;6)monastrell =gaiata =ros =garrut = mataró =xurret =molvedre;7)moscatell =maçanet =raïm del gustet =salsa; 8) pansa =palop =imperial;9)parellada =montònec =martorella;10) pica- poll =verdiell;11) planta =esquitxagós =moràvia;12) planta nova =planta tardana =coma;13) rojal =cardenal =raïm de soca;14) sumoll =trobat =es- canyavella =messeguera =raïm de gos =marisanxo;15) sant Jaume =prime- renc =sent-ana;16) (garnatxa) tintorera =alicant =neral =rosselló;17) tre- pat =embolicaire =fartapobre;18) ull de llebre =ullada;19) valencí =grumet =xixona;20) xarel·lo=pansal =cartoixà =jaén =doradillo. Per tancar aquest panorama dels diferents camps lingüístics estudiats al corpus lèxic, diré que també he posat de manifest diversos fenòmens de fonè-
trapat/trepat, juliolenc/juriolencs, sant Jaume /raïm de Sant Jaume, parellada/perellada, ull de llebre /ulls de llebre. 1322. Són tantes les distraccions, que dubto de si es va fer una revisió final de les diverses col·laboracions. 1323. Al meu entendre, millor que no pas canonau, escanyavelles, esquitxegós, esturell, afartapobres/-bles, malvasia, miqueldarcos, monestrell, mun-/montona, calop, pansascaló i pedro Jiménez. 1324. No dubto que seria interessant, però immensament complicat iincert, intentar d’es- tendre les sinonímies catalanes als seus paral·lelismes romànics fent mapes panromànics. 1325. Com ha escrit un caut historiador agrícola de Sardenya: «la confusione ètale che è bene non affrontare, essendo materia, l’ampelografia, con la quale non si può andare per indu- zioni opareri personali, come qualche scrittore nostrano ha fatto, ma bensì con esami compa- rativi ampelografici sttretamente scientifici» [CHERCHI,IV, 205-206]. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 414
414 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
tica diatòpica.1326 Sense fer-ne un recull sistemàtic, puc destacar uns quants fenòmens consonàntics: l’equivalència acústica bo-=mo-(bomagastro per momagastro, bonastrell per monastrell); l’equivalència acústica inicial bro/bru = gro/gru (gromet o grumet per bromet); l’addició -t/-k (benedit per benadic, jauminc per jaumí, mollinc per mollí, rossetic per rosseti). També, en el pla fonètic, puc incloure el canvi vocàlic o > a: gargollassa per gorgollassa, manestrell per monastrell;etc. Acontinuació, hi he inclòs un apartat sobre el lèxic (no ampelonímic) de la vinya, entès com una mena d’apunt, amb exemples puntuals, de la notabi- líssima riquesa lèxica d’aquesta cultura agrària. I, de passada, ho aprofito per areflexionar sobre el tracte lexicogràfic que han rebut en català alguns dels termes principals: vinya, cep, sarment, pàmpol, gra, raïm,etc. El darrer apartat del treball és el semàntic, on intentava una proposta de classificació motivacional vàlida per atots els ampelònims catalans cone- guts.1327 En la pràctica, he pogut establir deu motivacions semàntiques, subdi- vidides sovint en unes altres associacions. Són les següents: agronòmica, biològica (anatòmica, botànica izoològica), cromàtica (tons clars, tons inter- medis, tons foscos itons rojos), cronològica (estacional ireligiosa), econòmi- ca (qualitativa iquantitativa), enològica, fisiològica (cep, cua, gra, llavors, pàmpols, pellofa, raïms isarments), onomàstica (antroponímica, gentilícia i toponímica), tecnològica (alimentació, conservació ifermentació) i vària (eclesiàstica, escatològica iètnica).1328 Encara que exhaustiva, no pot en- tendre’s com adefinitiva; entre altres raons, per la mateixa subjectivitat dels camps semàntics.1329 De tota manera, els resultats del meu apartat semàntic, al’hora d’associar 396 ampelònims amb les motivacions respectives, són prou globals per aper- metre una anàlisi estadística fiable. Fem comptes: la motivació agronòmica, amb 7ampelònims, representa l’1,8 %del total; la biològica, amb 43 ampelò-
1326. Especialment en aquest apartat de fonèticadialectal, remeto quasi sempre al’obra de Joan Veny (v. la bibliografia), el lingüista que més sistemàticament ha estudiat els parlars catalans. 1327. Sols n’he deixat fora vuit ampelònims (menys del 2%del total) dels quals no tinc cap proposta motivacional (ni etimològica, generalment). 1328. Sóc molt conscient que més d’un lexicòleg pot qüestionar la precisió d’aquests termes (per exemple, parlo d’associació botànica od’associació zoològica;i,per tant, no faig servir tec- nicismes com associació fitonímica,nitermes populars osemipopulars del tipus associació ani- mal o animalística). La meva tria ha estat la següent: es tractava d’escollir preferentment un cul- tisme sempre que no fos un tecnicisme estrany als registres de tema general. 1329. Il·lustro aquesta complexitat amb un parell d’exemples. Esperó de gall pot explicar-se, en últim terme, per una motivació fisiològica: la forma llargaruda del gra. Però, d’entrada, el nom ha estat motivat per una associació biologicoanatòmica. Igualment, l’ampelònim moro ha estat inclòs en un apartat d’associació ètnica, tot ique també es podria incloure alamotivació cromàtica pel color negre de la pellofa. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 415
CONCLUSIONS 415
nims, representa el 10,9 %del total (anatòmica [21: 5,3 %], botànica [14: 3,5 %] izoològica [8: 2%]); la cromàtica, amb 35 ampelònims, representa el 8,8 %del total (tons clars [7: 1,8 %], tons foscos [12: 3%], tons intermedis [4: 1%]itons rojos [12: 3%]; la cronològica, amb 22 ampelònims, representa el 5,6 %del to- tal (estacional [4: 1%]ireligiós [18: 4,6 %]); l’econòmica, amb 28 ampelònims, representa el 7,1 %del total (qualitativa [21: 5,3 %] iquantitativa [7: 1,8 %]); l’enològica, amb 7ampelònims, representa l’1,8 %del total; la fisiològica, amb 93 ampelònims, representael23,5 %del total (cep [15: 3,8 %], cua [4: 1%], gra [29: 7,3 %], llavors [3: 0,8 %], pàmpols [14: 3,5 %], pellofa [9: 2,3 %], raïms [9: 2,3 %] isarments [10: 2,5 %]); l’onomàstica, amb 124 ampelònims, repre- senta el 31,3 %del total (antroponímica [22: 5,6 %], gentilícia [38: 9,6 %] i toponímica [64: 16,2 %]); la tecnològica, amb 23 ampelònims, representa el 5,8 %del total (alimentació [6: 1,5 %], conservació [8: 2%]ifermentació [9: 2,3 %]); ilamotivació vària,amb 14 ampelònims, representa el 3,5 %del total (eclesiàstica [8: 2%], escatològica [3: 0,8 %] iètnica [3: 0,8 %]). Analitzats els percentatges, s’hi observa una primera conclusió sorpre- nent. En la motivació dels ampelònims té molta més importància la motivació fisiològica (parts del cep idel raïm) que no pas la motivació enològica (o sigui del vi, producte vitícola per excel·lència). Una segona conclusió important és l’alt rendiment de la motivació onomàstica (especialment dels noms geogrà- fics:1330 topònims igentilicis), la qual representa pràcticament la tercera part del total d’ampelònims associats. Metodològicament, el meu treball tracta en tot moment d’aportar pers- pectives noves, considerant molt clarament que només d’una manera pluridis- ciplinària es poden esclarir les etimologies més críptiques. Això inclou en aquest cas concret, abanda de la perspectiva romànica global, una incur- sió en el camp de l’enologia, en el de la història, en el de l’agronomia i, fins itot, en el de les ciències naturals. De fet, en tinc un exemple ben clar. No tindria sentit estudiar els noms dels raïms ioblidar la possible translació nominal a uns altres productes agrícoles.1331 Encara que sovint ho faci apeu de pàgina, he documentat coincidències lèxiques amb bona part de les fruites, les hortalisses, els cereals ialguns altres productes mengívols dels camps catalans: albercocs, ametlles, avellanes, blats, bolets, carabasses, cebes, cireres, codonys, cols, en- ciams, faves, fesols, figues, garrofes, llimes, magranes, melons, mongetes, naps,
1330. De fet, resulta un exemple immillorable del tarannà «viatger» de les vinyes mediter- rànies (i dels seus ampelònims). 1331. En alguns casos ha estat gràcies aunaltre fruit de nom igual que he pogut confirmar la meva etimologia per al raïm; per exemple, en el cas de la figa d’ull de perdiu (v. ull de perdiu), en el de la mongeta fogoneu (v. fogoneu), en el del nap boal (v. boval), en el de l’oliva sabatera (v. sabater),etc. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 416
416 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
olives, panissos, pebres, peres, pèsols, pomes, préssecs, prunes, taronges, to- màquets, etc. Per acabar, una reflexió lingüisticosimbòlica: si inexhaurible és el cabal lè- xic d’una llengua, també ho és (en proporció) el cabal d’un camp lèxic, per es- pecífic que sigui. Intentant d’abraçar-lo, ens fem una mica més conscients de la saviesa popular idelaimmensa memòria col·lectiva de la nostra —de qual- sevol— llengua. Resulta evident que en català no es troben tots els ampelò- nims romànics possibles1332 ni tot el ventall de possibles motivacions semàn- tiques, com no es poden trobar de manera exclusiva en cap llengua. Però entendre les que hi ha, isobretot per què hi són, és una bona manera de cop- sar la idiosincràsia de qualsevol —de la nostra— comunitat de parlants.
1332. Tot iaixò, el nombre total d’ampelònims consignats esdevé impressionant. Al dic- cionari he inclòs unes 850 variants catalanes del segle XX,sense comptar les formes més dubto- ses, abanda d’unes 650 grafies de documentació anterior (encara que quasi el 20 %semblin sim- ples diferències ortogràfiques). Pel que fa als apartats de paral·lelismes romànics, hi he inclòs més de 1.500 variants gràfiques diferents. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 417
6
BIBLIOGRAFIA Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 418 Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 419
6.1. MONOGRAFIES VITIVINÍCOLES: ENOLOGIA, HISTÒRIA, ETC.
ABELA Y SAINZ DE ANDINO,E.(1885). El libro del viticultor: Breve resumen de las prác- ticas más útiles para cultivar las viñas yfabricar buenos vinos: Producción yco- mercio vinícola: Clasificación ysinonimia de las vides.Madrid. AMIEL,Cristiane (1985). Les fruits de la vigne: Représentations de l’environnement naturel en Languedoc.París. ANATRA,Bruno (1986). «La vite eilvino in Sardegna tra basso-medioevo et età mo- derna». A: Món Mediterrani: Jornades sobre la Viticultura de la Conca Medi- terrània.Diputació de Tarragona: Universitat de Barcelona, p. 536-545. BALDANI,Enrico [et al.](1981). L’uva da tavola.Reda. BCas =CASTELLET,Buenaventura (1869). Viticultura yenología españolas oTratado sobre el cultivo de la vid ylos vinos de España.[Terrassa?] CABRERA,Rosario (1992). El conreu de la vinya il’elaboració de la pansa alacomarca de la Marina.Alacant. CAU,P.; SEGRETI,A.(1995). «Il vino eivigneti nel Sassarese (secoli XIV-XX)». A: VSet- timana della Cultura Scientifica.Università degli Studi di Sassari: Ministerio dei Beni Culturali eAmbientali, p. 53-60. CAVOLEAU,M.(1827). Oenologie française,ouStatistique de tous les vignobles et de toutes les boissons vineuses et spiritueuses de la France.París. CIURANA,Jaume (1980). Els vins de Catalunya.Barcelona. COMENGE,Miguel (1942). La vid ylos vinos españoles.Madrid. DEIDDA,Piero (1994). «La vite». A: Patrimonio genetico di specie arboree da frutto: Le vecchie varietà della Sardegna.Sàsser, p. 279-308. DELGADO,Carlos (1985). El libro del vino.Madrid. DUYKER,Hubert (1985). Grands vins du Rhône et du Midi.París. Enc.=Enciclopedia del vino. Enología, viticultura ycata (1987). Vol. III-IV. Barcelona. Estud.=Estudio sobre la exposición vinícola nacional de 1877 (1878). Madrid. FCar =CARBONELL Y BRAVO,F.(1820). Arte de hacer yconservar el vino, con una no- ticia acerca la fabricación del vinagre.Barcelona. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 420
420 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
FEIJÓO,Ino (1987). Vinos ycavas de España.Barcelona. FELIPO ORTS,A.(1986). «Producción, consumo ycontrol del vino en el litoral va- lenciano durante el siglo XVII». A: Món Mediterrani: Jornades sobre la Viticultu- ra de la Conca Mediterrània.Diputació de Tarragona: Universitat de Barcelona, p. 612-616. GªMa =GARCÍA,M.J.; MARTÍN,J.F.(1986). «Situaciónactual del viñedo en Cana- rias». A: Món Mediterrani: Jornades sobre la Viticultura de la Conca Mediterrà- nia.Diputació de Tarragona: Universitat de Barcelona, p. 132-140. GCat =GENERALITAT DE CATALUNYA (1990). El conreu de la vinya aCatalunya.Bar- celona. GIRALT,Emili. III. Variedades de la vid cultivadasenelPanadés,p.15-19. [Inèdit mecanografiat] Guía =PIQUERAS,Juan (1986). Historia yguía de los vinos valencianos.València. GUYOT,Jules (1861). Culture de la vigne et vinification.París. GVal =GENERALITAT VALENCIANA (1992). El raïm de taula.València. HIDALGO TABLADA,J.(1896). Tratado del cultivo de la vid en España.Madrid. IBAR,Leandre (1986). El llibre dels vins de Catalunya.Barcelona. LGal =GALOPPINI,Laura (1990). «Vino eguerra: previsioni per il rifornimento di una campagna militare contro il Regno di Granada (1329)». A: Vinyes ivins: Mil anys d’història (Actes icomunicacions del III Col·loqui d’Història Agrària).Vol. I. Vi- lafranca del Penedès, p. 443-460. MAgr =MINISTERIO DE AGRICULTURA (1978). Vides de la Rioja.Madrid. MARCÉ,Abbé (1785). Essai sur la manière de recueillir les denrées de la Province de Roussillon àmoindres frais; de les amélioer, ainsi que les terres; et sur les autres avantages qu’elle pourrait retirer.Perpinyà. MARCILLA,Juan (1942). Tratado práctico de viticultura yenología españolas.Madrid. MASA,Antón (1989). «As castés, os híbridos, as variedades autóctonas eosinxertos». Cadernos aNosa Terra, núm. 1, p. 4-8. MORALES GIL,A.(1976). La vid yelvino en la zona Jumilla.Múrcia. NAVARRO MAS Y MARQUET,J.(1797). Memoria sobre la viña, su plantación, propaga- ción, reparación, conservación,enfermedades, accidentes, cultivo yvendimia en el Principado de Cataluña.Barcelona. NIEVA,José Mª de (1854). Manual del cosechero de vinos, ónuevo método de hacer el vino mas fuerte elicoroso, ydemayor graduacion.4aed. Madrid. ODART,comte (1859). Ampélographie universelle ou traité des cépages les plus estimés dans tous les vignobles de quelque renom.París; Tours. PÉREZ CAMACHO,F.(1992). La uva de mesa.Madrid. PINI,Antonio I. (1974). «La viticoltura italiana nel medioevo». Studi Medievali [Spo- leto], núm. XV,p.795-884. POSADA,Xosé (1982). Manual de los vinos yaguardientesdeGalicia.Madrid. PUIG I VAYREDA,E.(1990). Vins icellers. 19 diàlegs apassionats amb els pàmpols de l’Empordà.Figueres. RENDU,Victor (1857). Ampélographie française comprenant la statistique, la descrip- tion des meilleurs cépages, l’analyse chimique du sol et les procédés de culture et de vinification des principaux vignobles de la France.París. 2v. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 421
BIBLIOGRAFIA 421
ROIG ARMENGOL,R.(1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la Provincia de Barcelona.Barcelona. ROJAS CLEMENTE,S.(1807). Ensayo sobre las variedades de la vid común que vegetan en Andalucía.Madrid. ROMERO MAS,G.(1984). El vino en Castellón.Sant Rafael del Maestrat. ROSES,S.; ROSES,J.L.(1987). «Los vinos de Baleares». A: Enciclopedia del vino. Eno- logía, viticultura ycata.Vol. III. Barcelona, p. 32-33. ROUFFIA,Côme (1866). «Ampélographie du Roussillon». Société Agricole, Scientifi- que et Littéraire des Pyrénées-Orientales [Perpinyà], núm. XIV. ROURA,José (1839). Memoria sobre los vinos ysudestilacion; ysobre los aceites.Bar- celona. SCet =CETTOLINI,Sante (1897). «Elenco delle principali uve sarde». Italia Enologica [Càller], núm. 14, p. 39-50. SERRANO MARTÍNEZ,J.M.(1986). «Distribución espacial ycoyuntura del cultivo de la vid en la región de Murcia». A: Món Mediterrani: Jornades sobre la Viticultu- ra de la Conca Mediterrània.Diputació de Tarragona: Universitat de Barcelona, p. 174-189. SIMÓ,Vicente (1980). Nuestros vinos.València. SORÀ,Sebastià (1839). Metodo breu ysensill del modo com se ha de fer el vi bo ydedu- racio yque se puga transportar adiferens climas en seguretat.Palma de Mallorca. TMan =MANONELLES,Toni (1994). «El vi». A: VI Quadern del Taller d’Estudis de l’Hàbitat Pitiús.Eivissa. TORRES,Miquel A. (1987). Els vins del Penedès.Barcelona. TRENCHS,Josep (1990): «El vi alaTaula Reial: documents per al seu estudi al’èpo- ca del Rei Cerimoniós.» A: Vinyes ivins: Mil anys d’història (Actes icomunicacions del III Col·loqui d’Història Agrària).Vol. I. Vilafranca del Penedès, p. 343-365. TRIBÓ I TRAVERIA,G.(1990). «Els emparratsdel Baix Llobregat ilaproducció de vi grec». A: Vinyes ivins: Mil anys d’història (Actes icomunicacions del III Col·loqui d’HistòriaAgrària).Vol. I. Vilafranca del Penedès, p. 381-392. VIALA,P.; VERMOREL,V.(1901-1910). Traité général de viticulture. Ampélographie. París. 7v. Vins =PIQUERAS,Juan (1983). Els vins valencians.Universitat de València. VODRET,A.; FARRIS,G.A.(1995). «La vitivinicoltura sarda in epoca contemporanea». A: VSettimana della Cultura Scientifica.Università degli Studi di Sassari: Minis- terio dei Beni Culturali eAmbientali, p. 9-18.
6.2. ALTRES MONOGRAFIES AGRÀRIES
AGUSTÍ,Miquel (1617). Llibre dels secrets d’agricultura,casa rústica ypastoril.Barcelona. AJCav =CAVANILLES,Antonio J. (1797). Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población yfrutos del Reyno de Valencia.Saragossa. 2v. [Ed. de 1958] Die B.=LUDWIG SALVATOR,Erzherzog (1897). Die Balearen geschildert in Wort und Bild.Würzburg; Leipzig. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 422
422 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
BIDWELL,Charles T. (1997). Les illes Balears.Palma de Mallorca. [Trad. de R. Plasèn- cia iA.Nadal] BONET,Antoni (1997). Menorca pagesa.Maó. CERDÀ,Pere A. (1910). Agricultura pràctica regional.Palma de Mallorca. CHERCHI PABA,F.(1974-1977). Evoluzione storica dell’attività industriale agricola caccia epesca in Sardegna.Càller. 4v. CONDE,Rafael (1988). «Fonts per al’estudi del consum alimentari: fonts de l’Arxiu de la Corona d’Aragó». A: Alimentació isocietat alaCatalunya medieval.Barcelo- na, p. 27-50. CONSELL SUPERIOR D’INVESTIGACIONS CIENTÍFIQUES.INSTITUCIÓ MILÀ I FONTANALS (1988). Alimentació isocietat alaCatalunya medieval.Barcelona. COSSU,Amatore (1978). Flora pratica sarda illustrata.Sàsser. CUPANI,Francisco (1696). Hortus catholicus.Nàpols. ESTIENNE,C.; LIEBAULT,J.(1622). L’agriculture et maison rustique.Lió. HERNANDO,Josep (1988). «Els moralistes il’alimentació alaBaixa Edat Mitjana». A: Alimentació isocietat alaCatalunya medieval.Barcelona, p. 271-293. HERRERA,G.Alonso de (1513). Obra de agricultura. Madrid. (Biblioteca de Autores Españoles; 235) [Ed. de 1970] JAVal =VALCÁRCEL,Joseph A. (1791). Agricultura general (y gobierno de la casa de campo).Vol. VIII. València. LCol =COLUMELLA,Lucius J. M. (1977). On agriculture.Vol. I. Cambridge; Londres. [Ed. de H. B. Ash] MANCA DELL’ARCA,Andrea (1780). Agricoltura di Sardegna.Nàpols. PGil =IGLÉSIES,Josep (1949). Pere Gil, S. I. (1551-1622) ilaseva Geografia de Cata- lunya.Barcelona. PLINE L’ANCIEN (1958). Histoire naturelle.Vol. XIV. París. [Ed. de J. André] RAICH I ESCURSELL,R.M.(1978). L’agricultura aCatalunya através d’un manuscrit del segle XV.Universitat de Barcelona. [Tesina] RevSI = Revista del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro [Barcelona], núm. XVIII- LXXX (1869-1931). RIERA I SANS,J.(1988). «La conflictivitat de l’alimentació dels jueus medievals». A: Alimentació isocietat alaCatalunya medieval.Barcelona, p. 295-311. ROLLAND,Eugène (1900). Flore populaire ou Histoire naturelle des plantes dans leurs rapports avec la linguistique et le folk-lore.Vol. III. París. SERRES,Olivier de (1600). Le theatre d’Agriculture et Mesnage des champs.París. Sureda =LUIS SALVADOR,Archiduque (1959). Las Baleares.Palma de Mallorca. [Trad. de L. Sureda]
6.3. ESTUDIS LINGÜÍSTICS VITIVINÍCOLES
ANDRÉ,Jacques (1952). «Contribution au vocabulaire de la viticulture: les noms de cépages». Revue des Études Latines [París], núm. XXX,p.126-156. ARIAS BLANCO,M.(1983). «Palabrasycosas de la viticultura (I)». Tierras de León [Diputación Provincial de León], núm. 51, p. 117-130. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 423
BIBLIOGRAFIA 423
AVes =VESPERTINO,Antonio (1979). «El léxico de la vid en el occidente de Asturias». A: Estudios ofrecidos aEmilio Alarcos Llorach.Vol. IV. Universidad de Oviedo, p. 295-318. BILLIARD,Raymond (1913). La vigne dans l’antiquité.Lió. BIVILLE,Frédérique (1993). «La réception des hellénismes dans le lexique phytony- mique latin (d’après Pline, Histoire naturelle)». A: Actes du colloque international «Les phytonymes grecs et latins».Université de Nice: Sophia Antipolis, p. 47-61. BOSCH,Andreu (1997). Edició dels registres d’estimes de fruita de la Barracelleria a l’Alguer durant el primer terç del XIX. Estudi dels noms de la fruita.Universitat de Barcelona. [Tesina] BRIZ GÓMEZ,E.A.(1981). Contribución al estudio del habla de la comarca Requena- Utiel: El léxico de la vid.València. [Tesina] CTal =TALLAVIGNES,Charles (1910). «Histoire de l’ampélographie». A: Traité géné- ral de viticulture. Ampélographie.Vol. I. París, p. 505-626. DncF =RÉZEAU,Pierre (1997). Le dictionnaire des noms de cépages de France. His- toire et étymologie.París. ECHAIDE,Ana Mª (1969). «Léxico de la viticultura en Olite (Navarra)». Príncipe de Viana [Pamplona], núm. 114-115, p. 147-178. EGhi =GHIRLANDA,Elio (1956). «La terminologia viticola nei dialetti della Svizzera Italiana». Romanica Helvetica [Berna], núm. 61. Elabor.=GIRALT,Emili (1980). «L’elaboració del vi abans de la fil·loxera». L’Avenç [Barcelona], núm. 30, p. 50-57. FRUYT,M.(1993). «Les procédés de désignation dans les noms de plantes en latin». A: Actes du colloque international «Les phytonymes grecs et latins».Université de Nice: Sophia Antipolis. GIGNOUX,Louis (1902). La terminologie du vigneron dans les patois de la Suisse Ro- mande.Halle. GUITER,Enric (1952): «Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló». Anales del Instituto de Lingüística de Cuyo [Mendoza], núm. 5, p. 83-132. HENRY,Albert (1986). «Vernache, garnache, grenache». Revue de Linguistique Ro- mane [Estrasburg], núm. 50, p. 517-526. KIRCHER-DURAND,Chantal (1993): «La dérivation suffixale dans les désignations de vignes apartir du livre XIV de l’Histoire naturelle de Pline». A: Actes du colloque international «Les phytonymes grecs et latins».Université de Nice: Sophia Anti- polis, p. 207-222. LVit =RULL,Xavier (1997). Lèxic bàsic d’enologia iviticultura.Universitat Rovira i Virgili, Servei Lingüístic. Mots =VENY,Joan (1991). Mots d’ahir imots d’avui.Barcelona. PAeb =AEBISCHER,Paul (1959). «Élucubrations bachiques et étymologiques sur les noms des vieux cépages valaisans». A: Les propos de l’Ordre de la Channe.Vol. 2. Savièse, p. 1-32. RÉZEAU,Pierre (1992). «Pour une étude historique et étymologique des noms des cé- pages en français». Cahiers de Lexicologie,núm. 60 (I), p. 115-129. ROLDÁN,Antonio (1966). La cultura de la viña en la región del Condado: Contribu- ción léxica alageografia dialectal.Madrid. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 424
424 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
SADURNÍ I VALLÈS,P.(1996). Vocabulari del vinyater penedesenc.Institut d’Estudis Penedesencs. SALMON,Gilbert (1977). «Que reste-t-il du lexique régional de la vigne recueilli jadis en Lyonnais par Puitspelu?». Travaux de Linguistique et de Littérature. Vol. XV, núm. 1. Centre de Philologie et de Littératures Romanes de l’Université de Stras- bourg, p. 161-190. SMITH,L.; CASAS,J.M.(1981). Cambios semánticos en el léxico vitivinícola de Jerez. Publicaciones de la Universidad de Sevilla. Tècniq.=GIRALT,Emili (1980). «Les tècniques de la viticultura anterior alafil·loxe- ra». L’Avenç [Barcelona], núm. 31, p. 64-71. THBuc =HOHNERLEIN-BUCHINGER,Thomas (1996). «Per un sublessico vitivinicolo. La storia materiale elinguistica di alcuni nomi di viti evini italiani». Beihefte zur Zeitschrift für Romanische Philologie [Tübingen], núm. 274. VIAUT,Alain (1992). Flor de vinha: en Médoc, paroles d’oc du vignoble àSaint- Estèphe.Maison des Sciences de l’Homme d’Aquitanie. VvR =RECUENCO,Pedro (1963). Vocabulario vitivinícola riojano.Logronyo. VVV =GRIERA,Antoni (1965). La vinya. La verema. El vi.Barcelona.
6.4. ALTRES ESTUDIS LINGÜÍSTICS (O LITERARIS)
Actes =VENY,Joan (1993). «Fortuna del fenomen /X/ en català: visió històrica de la “queada”». A: Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua iLiteratura Ca- talanes.Vol. II. Barcelona, p. 405-436. Alac.=COLOMINA I CASTANYER,J.(1985). L’alacantí. Un estudi sobre la variació lin- güística.Diputació Provincial d’Alacant. Aprox.=COLOMINA I CASTANYER J. (1993). «Aproximació al’antroponímia murciana d’origen català. Un capítol poc conegut dins de la història de la llengua catalana». A: Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua iLiteratura Catalanes.Vol. II. Barcelona, p. 355-383. Bolerany =VENY,Joan (1989). «L’equivalència acústica B = G en català: els casos de BO- LERANY ‘remolí’iBOIXAC ‘galdiró’». A: Miscel·lània Joan Bastardas/1. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. (Estudis de Llengua iLiteratura Catalanes; XVIII), p. 101-127. CASANOVA,Emili (1999). «La variació lingüística del valencià al segle XVIII através de Joan Antoni Mayans (1718-1801)». Cabdells [Oliva], núm. 1, p. 129-149. Dialect.=VENY,Joan (1993). Dialectologia filològica: Transfusió lèxica: Llengua es- crita idialectalismes.Barcelona. DURAN,Eulàlia (1984). Lluís Ponç d’Icard iel«Llibre de les grandeses de Tarragona». Barcelona. EXIMENIS,Francesc. Terç del crestià.Barcelona. [Ed. de 1929] FERRER I MALLOL,M.T.(1994): «Nicolau de Mediona.Unnotaio aBarcellona nel se- colo XV». Napoli Nobilissima: Rivista di Arti Figurative, Archeologia eUrbanisti- ca [Nàpols], núm. XXXIII,fasc. III-IV,p.89-100. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 425
BIBLIOGRAFIA 425
GARGALLO GIL,J.E.(1994). Les llengües romàniques.Tot un món lingüístic fet de ro- manços.Barcelona. Geoling.=VENY,Joan (1978). Estudis de geolingüística catalana.Barcelona. GHC =BADIA I MARGARIT,A.M.(1984). Gramàtica històricacatalana.València. GULSOY,Joseph (1993). Estudis de gramàtica històrica.València; Barcelona. JSan =SANTAMARIA,Joan (1935). Visions de Mallorca.Barcelona. LUNA,Xavier (1982). El vocalisme del català alazona de transiciócentral-septentrio- nal (Alt Empordà).Universitat Autònoma de Barcelona. Màlica =VENY,Joan (1988). «¿De Màlica ales figues melenquines?». A: Studia in ho- norem prof. M. de Riquer.Barcelona, p. 177-194. MASCARÓ,Joan (1984). «Aramon-aramònic: una regla fonològica catalana no desco- berta fins ara». Estudis Universitaris Catalans [Barcelona], vol. XXVI,p.123-129. Merita =VENY,Joan (1986). «L’ètim de Merita ‘fredeluga’ entre l’arabisme il’ono- matopeia». A: Miscel·lània Antoni M. Badia iMargarit. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. (Estudis de Llengua iLiteratura Catalanes; XII), p. 37-61. Métodos =WARTBURG,Walter von (1951). Problemas ymétodos de la lingüística. Madrid. MORAN I OCERINJAUREGUI,J.(1994). «Notes sobre la confluència de ViBencatalà». A: Treballs de lingüística històrica catalana.Publicacions de l’Abadia de Montse- rrat, p. 25-41. MSar =SARMIENTO,Martín (1973). Catálogo de voces yfrases de la lengua gallega. Universidad de Salamanca. [Ed. de J. L. Pensado] ORTELLS,V.; CAMPOS,X.(1983). Els anglicismes de Menorca: Estudi històric ietimolò- gic.Palma de Mallorca. Panor.=COLÓN,G.; SOBERANAS,A.J.(1991). Panorama de la lexicografiacatalana. De les glosses medievalsaPompeu Fabra.Barcelona. Parlars =VENY,Joan (1987). Els parlars catalans.Palma de Mallorca. Petarc =VENY,Joan (1985). «Etimologia ictionímica. El català petarc,crenilabrus sci- na». A: Symbolae Ludovico Mitxelena septuagenario oblatae.Vitòria, p. 753-761. PLAZA ARQUÉ,C.(1996). La parla de la Conca de Barberà.Diputació de Tarragona. PONSODA,Juan J. (1992). La llengua catalana aCocentaina al segle XIII segons el lli- bre de la Cort de Justícia.Universitat d’Alacant. RAFEL I FONTANALS,J.(1981). La lengua catalana fronteriza en el Bajo Aragón meri- dional. Estudio fonológico.Universitat de Barcelona. REL =VENY,Joan (1994). «La importación del fonema /X/ en catalán». Revista Es- pañola de Lingüística,núm. 24, vol. 1, p. 1-19. ROHLFS,Gerhard (1969). Grammatica storica della lingua italiana edei suoi dialetti. Vol. III: Sintassi eformazione delle parole.Torí. SÁNCHEZ ADELL,J.(1994). «Toponimia rural de Castellón de la Plana en la Edad Me- dia (siglos XIV-XV)». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura [Castelló de la Plana],vol. LXX,p.517-600. TODA,Eduard (1888). Un poble català d’Itàlia: L’Alguer.Barcelona. valMB =COLOMINA I CASTANYER,J.(1991). El valencià de la Marina Baixa.València. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 426
426 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
6.5. LEXICOGRAFIA CATALANA: DICCIONARIS, VOCABULARIS, ETC.
ALDC = Atles lingüístic del domini català.Institut d’Estudis Catalans: Universitat de Barcelona. [En curs de publicació] BADIA,A.M.; PONS,L.; VENY,J.(1993). Atles lingüístic del domini català. Qüestiona- ri.Barcelona. BLANC,Miquel (1994). Garba: Mil paraules de Calaceit.Barcelona. Busa =COLÓN G.; SOBERANAS,A.J.(1987). El «Diccionariolatín-catalán ycatalán-la- tín» de Elio Antonio de Nebrija yGabriel Busa. Barcelona, 1507.Barcelona. COLL Y ALTABÁS,B.(1908). «El habla de la Litera». A: Diccionariodevoces aragone- sas.Saragossa. [Apèndix] DAg = Diccionari Aguiló (1915-1934). Barcelona. 8v. DAlg =SANNA,Josep (1988). Diccionari català de l’Alguer.Barcelona; l’Alguer. DAm =AMENGUAL,Juan J. (1858-1878). Nuevo diccionario mallorquín-castellano- latín.Palma de Mallorca. DBel =ESTEVE,J.; BELVITGES,J.; JUGLÀ,A.(1803). Diccionariocatalán-castellano- latino.Barcelona. DCVB =ALCOVER,A.M.; MOLL,F.deB.(1930-1962). Diccionari català-valencià- balear.Palma de Mallorca. 10 v. DECat =COROMINES,Joan (1980-1991). Diccionari etimològic icomplementari de la llengua catalana.Barcelona. 9v. DELC = Diccionarienciclopèdic de la llengua catalana (1934). Barcelona. 4v. DEsc =ESCRIG,Josep (1851). Diccionario valenciano-castellano.València. 2v. DFa =FABRA,Pompeu (1932). Diccionari general de la llengua catalana.Barcelona. DFeb =FEBRER I CARDONA,A.Diccionárimenorquí, españól, francês yllatí.[Menor- ca, c.1830] [Manuscrit inèdit] DFer =FERRER Y PARPAL,J.(1883-1887). Diccionariomenorquín-castellano.Maó. DFig =FIGUERA,Pere A. (1840). Diccionari mallorquí-castellà.Palma de Mallorca. DIEC =INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (1995). Diccionari de la llengua catalana.Bar- celona; Palma de Mallorca; València. DLab =LABÈRNIA,Pere (1839-1840). Diccionari de la llengua catalana.Barcelona. 2v. DMGa =MARTÍ Y GADEA,J.(1891). Novísimodiccionario general valenciano-caste- llano.València. DRos =ROS,Carles (1764). Diccionario valenciano-castellano.València. DSau =SAURA,Jaume A. (1883). Novíssim diccionari manual de las llenguas catalana- castellana.Barcelona. FARELL I DOMINGO,J.(1994). Castellfollit de Riubregós. Toponímia ivocabulari de la vila ielterme.Barcelona. GEC = Gran enciclopèdia catalana (1969-1980). Barcelona. 15 v. GUAL CAMARENA,M.(1968). Vocabulario del comercio medieval.Tarragona. JLac =LACAVALLERIA,Juan (1696). Gazophilacium catalano-latinum.Barcelona. LPal =PALMIRENO,Lorenzo (1569). Vocabulario del humanista.València. Onomast.=COROMINES,Joan (1994 is.). Onomasticon Cataloniae:Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana.Barcelona. POU,Onofre (1580). Thesaurus puerilis.Barcelona. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 427
BIBLIOGRAFIA 427
PzCab =PÉREZ-CABRERO,Arturo (1909). Ibiza. Arte, arqueología, agricultura, co- mercio, costumbres, historia, industria, topografía. Guía del turista.Barcelona. [Amb apèndix de vocabulari] QUINTANA,Artur (1976-1980). «El parlar de la Codonyera. Resultats d’unes enques- tes». (Estudis Romànics; XVII), p. 1-253. RIBAS,Enric (1991). Aportació pitiüsa al DCVB.Eivissa. Sanelo =GULSOY,Joseph (1964). El diccionario valenciano-castellano de Manuel Joa- quín Sanelo: Edición, estudio de fuentes ylexicología.Castelló de la Plana. SISTAC I VICÉN,R.(1993). El ribagorçà al’Alta Llitera. Els parlars de la vall de la Sosa de Peralta.Institut d’Estudis Catalans. TORRA,Pere (1640). Thesaurus verborum ac phrasium.Barcelona. VHos =HOSPITALER,José (1869). Vocabulario castellano-menorquín yviceversa.Maó.
6.6. ALTRA LEXICOGRAFIA ROMÀNICA
ALEANR =ALVAR,M.; LLORENTE,A.; BUESA,T.(1979-1980). Atlas lingüístico yet- nográficodeAragón, Navarra yRioja.Madrid. 12 v. ASÍN PALACIOS,M.(1943). Glosario de voces romances registradaspor un botánico anónimo hispano-musulmán (siglos XI-XII).Madrid; Granada. Aut.=REAL ACADEMIA ESPAÑOLA (1726-1739). Diccionario de la lengua castellana, llamado de autoridades.Madrid. CARA,Alberto (1889). Vocabolarietto botanico sardo-italiano.Càller. DAn =ANDOLZ,Rafael (1977): Diccionario aragonés.Saragossa. DBGM =PALAY,Simin (1932). Dictionnaire du béarnais et du gascon modernes.Pau. DBor =BORAO,Jerónimo (1908). Diccionario de voces aragonesas.Saragossa. DCF =CECCALDI,Mathieu (1988). Dictionnaire corse-français: Pieve d’Evisa.París. DdeF =FIGUEIREDO,Cãndido de (1936). Dicionário da língua portuguesa.5aed. Lisboa. 2v. DECH =COROMINAS,J.; PASCUAL,J.A.(1979-1983). Diccionariocrítico etimológico castellano ehispánico.Madrid. 6v. DEGC =RODRÍGUEZ GONZÁLEZ,E.(1961). Diccionarioenciclopédico gallego-caste- llano.Vigo. 3v. DEI =BATTISTI,C.; ALESSIO,G.(1950-1957). Dizionario etimologico italiano.Florèn- cia. 5v. DELP =MACHADO,José P. (1952). Dicionário etimológico da língua portuguesa.Lis- boa. 5v. DER =CIORANESCU,Alejandro (1958). Diccionario etimológico rumano.Universidad de La Laguna. DES =WAGNER,Max L. (1960-1964). Dizionario etimologico sardo.Heidelberg. 3v. DGI =CASACCI,Giovanni (1984). Dizionario genovese-italiano.Sala Bolognese. DHLE =REAL ACADEMIA ESPAÑOLA (1972 is.). Diccionariohistórico de la lengua es- pañola.Madrid. DISC =LEPORI,Antonio (1988). Dizionario italiano sardo campidanese.Càller. DLF =LITTRÉ,Paul-E. (1871-1887). Dictionnaire de la langue française.París. 6v. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 428
428 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
DLP =ACADEMIA DAS CIÉNCIAS DE LISBOA (1976). Dicionário da lingua portuguesa. Lisboa. DLRM =ACADEMIA REPUBLICII POPULARE ROMÎNE (1958). Dictionarul limbii romîne moderne.Bucarest. DOF =ALIBERT,Louis (1966). Dictionnaire occitan-français: D’après les parlers lan- guedociens.Tolosa de Llenguadoc. DPar =PARDO ASSO,J.(1938). Nuevo diccionario etimológico aragonés.Saragossa. DPF =HONNORAT,S.J.(1846-1847). Dictionnaire provençal-français ou Diction- naire de la langue d’oc ancienne et moderne suivi d’un vocabulaire français- provençal.Marsella. [Ed. de 1971] DRAE =REAL ACADEMIA ESPAÑOLA (1984). Diccionario de la lengua española.20a ed. Madrid. 2v. DSI =PORRU,Vissentu (1866). Dizionariu sardu-italianu.Casteddu. DTer =TERREROS,Esteban de (1738). Diccionario castellano con las voces de cien- cias yartes ysus correspondencias en las tres lenguas francesa latina éitaliana. Madrid. DU CANGE,Domino (1883-1887). Glossarium mediae et infimae latinitatis.Niort. DUso =MOLINER,María (1982). Diccionario de uso del español.Madrid. 2v. FEW =WARTBURG,Walter von (1922 is.). Französisches Etymologisches Wörterbuch. Bonn; Basilea. GDLI =BATTAGLIA,Salvatore (1961 is.). Grande dizionario della lingua italiana.Torí. Gloss.=BASSOLS DE CLIMENT,M.; BASTARDAS,J.(1960-1985). Glossarium mediae lati- nitatis Cataloniae.Vol. I. Barcelona. GUILLÉN GARCÍA,J.(1974). El habla de Orihuela.Diputació Provincial d’Alacant. LEI =PFISTER,Max (1979 is.). Lexico etimologico italiano.Wiesbaden. LLATAS,Vicente (1959). El habla de Villar del Arzobispo ysucomarca.Diputació Pro- vincial de València. MICHEL,Andreas (1996). Vocabolario critico degli ispanismi siciliani.Palerm. MTor =TORREBLANCA ESPINOSA,M.(1976). El habla de Villena ysucomarca.Dipu- tació Provincial d’Alacant. NDCLP =MORAIS SILVA,A.de(1961). Novo dicionário compacto da lingua portu- guesa.[S. ll.]. 5v. NDU =KÜLH,Ursula (1993). Nuevo diccionario de americanismos.Vol. III: Nuevo diccionario de uruguayismos.Santa Fe de Bogotà. RDW =TIKTIN,H.(1925). Rumänisch-deutschés wörterbuch.Bucarest. TdF =MISTRAL,Frédéric (1878-1886). Lou tresor dou felibrige ou Dictionnaire pro- vençal-français.Ais de Provença. 2v.[Ed. de 1968] TLE =COVARRUBIAS,Sebastián de (1611). Tesoro de la lengua castellana oespañola. Madrid. [Ed. de M. de Riquer] TLF = Trésor de la langue française. Dictionnaire de la langue du XIXe et du XXe siè- cle (1789-1960) (1971-1993). París. 16 v. TrL =GRIERA,Antoni (1935-1947). Tresor de la llengua, de les tradicions idelacul- tura popular de Catalunya.Barcelona. 14 v. VCors =FALCUCCI,F.D.(1915). Vocabolario dei dialetti, geografia ecostumi della Corsica.Càller. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 429
BIBLIOGRAFIA 429
VdLI =INSTITUTO DELLA ENCICLOPEDIA ITALIANA (1991). Vocabolario della lingua ita- liana.Roma. 5v. VGar =GARCÍA SORIANO,J.(1932). Vocabulario del dialecto murciano.Madrid. VIG =SARDO,Mario (1994). Vocabolario italiano-gallurese.Càller. VNav =IRIBARREN,José M. (1984). Vocabulario navarro.Pamplona. VNap =ANDREOLI,Raffaele (1993). Vocabolario napoletano-italiano.Nàpols. VSvi =SGANZANI,Silvio (1952-1970). Vocabulario dei dialetti della Svizzera italiana. Lugano. Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 430 Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 431
7
GLOSSARI1333
1333. El númeroque, darrere la coma, acompanya les variants següents no correspon ala pàgina del llibre, sinó alanumeració que precedeix cadascuna de les meves entrades lexicogrà- fiques (de l’1 ala323). Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 432 Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 433
A agibi 186 alicambuixer 5 agracera 121 alican 5 abeier 1 agramon 10 alicant 5; § 4.8.3 abeillane 1 agramussa 12 alicant boixer 5 abejar 1 agranyena 51 alicant-bouchet 5 abejera 1 agranyena gotimosa 52 alicante 5; § 4.8.3 abelhal 1 agrassera 121 alicante bouschet 5 abelhano 1 aguardentera 38 alicante-vermelho 5 abelhas 1 agudelho 114 alicantí 6; § 4.8.2 abelhè 1 agudenho 114 alicànti 5 abelhèi 1 agudet 114 alilcante 5 abelheiro 1 agudilla 114 al·leluia 7; § 4.10.1 abelleiro 1 agudillo 114 al·leluia blanca 7 abeller 1; § 4.2.3 aifabeguí 233 al·leluia negra 7 abeller negre 1 airén 232 almadrá 8 abihano 1 alacant 5 almadrà 8 abihié 1 alacantí 6 almadras 8 achina de angelos 65 alamón 10 almandras 8 achina de Gerusalemme albilla 1 almandrau 8 240 albina 312 almería 234 adsarím 135 albrudunis 3 alòppu 181 afarta pobles 93 albumannu 179 alzibil 135 afartabellacos 93 albu-radunis 3; § 4.7.3 amananzal 140 afartabous 2; § 4.5.1 alcayate 104 ambolicaire 81 afartagossos 157 aledo 4; § 4.8.3 ambulicaire 81 afartapobles 93 aledo real 256 americà 208; § 4.8.2 afartapobres 93 aleluia 7 americana 208 affumé 102 aleluier 7 ameriquèn 208 aforcallat 99; § 4.1 aleluya 7 angela 65 aghinangelos 65 alfabeguí 233 angèla 65 Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 434
434 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
angèlic 65 arrobal 306 balancí real 256; 308 angelica 65 arrouya 261 balancía 308 angélico 65 arsalí 14; § 4.8.2 balba-rossa 16 angelina 65 aruredunis 3 banadu 21 angiola 65 arvudunis 3 barba rosa de Italia 16 angla(s) 134 ascanavella 84 barba russa 16 anglar(s) 134 ascanavella àstiga 84 barbal 15; § 4.1 aparellada 192 ascanyavella 84 barballera 15 apianes 1 asclafajades 85 barbarossa 16 appesòrgias 242 assadoulo-bouié 2 barba-rossa 16; § 4.7.7 aragonés 9 atomatada 39 barbarou 16 aragonès 9; § 4.8.2 atrapat 298 barbarous 16 aragonés blanco 9 atzarim 135 barbarous negre 16 aragonés tinto 9 aulivéa 116 barbarous rous 16 aragonesa 9 aulivella 116 barbaroussa 16 aragonesa blanca 9 auliveto blanquo 116 barbaroux 16 aragonesa negra 9 aulivetos 116 barbarrès 16 aragounés 9 avinyonet 29 barbarrusse 16 aramó 10 axina angiolus 65 barbarúsu 16 aramò(n) 10 axina de àngiulus 65 barbera 15 aramom 10 àxina de bidda 315 barbéra 15 aramon 10; § 4.8.3 àxina de binu 314 barberoux 16 aramón 10 axina de ceresia 59 barbés 15 aramon blanc 10 axina de Gerusalem 240 bardalá 311 aramón francés 10 axina de Girusalemi 240 barbiròssa 16 aramont 10 àxina de mesa 248 bargiu 113 aramoun 10 axina de pòberus 243 bariadorgia 17 aramoun blanc 10 axina de San Giuanni 273 barriadolza 17 aramunt 10 àxina de santu Perdu 262 barriadorgia 17 arbequí 29 axina de tres bias 299 barriadorgia niedda 17 arbumánnu 3 àxina grega 122 barriadorja 17; § 4.5.2 arburadunis 3 àxina grussa 117 barriadroxia 17 arco 11 axina niedda 118 bastard 18; § 4.7.1 arcos 11; § 4.8.1 aygras 121 bastardeira 18 argamussa 12; § 4.7.7 bastardillo 18 ariño 13 bastardinho 18 arinyo 13; § 4.8.3 B bastardo 18 armon 10 bastardo blanco 18 armou 10; § 4.8.3 baba-rossa 16 bastardo negro 18 arratelau 184 babanès 16 bastardo-branco 18 arretagiàu 184 babarrès 16; § 4.7.7 bastardo-roxo 18 arretallàu 184 babarrossa 16 bastardu 18 arriadolza 17 baberrès 16 bâtarde 18 arribauto 259 balancí 308; § 4.8.2 batista 19; § 4.4.2 arritellau 184 balancí negre 308 bavarrès 16 Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 435
GLOSSARI 435
beba 20 blantxie 25 bourru 28 bebo 20 boal 30 bouteian 29 bebu 20 boal blanco 30 bouteillan 29 beier negre 1 boal pardo 30 bouvette 30 benadic 21; § 4.5.2 boal-de-alicante 30 bovadal 30 benadu 21 boal-roxo 30 boval 30; § 4.2.3 bèn-adus 21 boal-tinto 30 boval blanc 30 benedit 21 bobal 30 boval negre 30 beni carlo 22 bobal blanco 30 bovàle 30 benicarlo 22 bobal negro 30 bovale grande 30 benicarló 22; § 4.8.3 bobalet de Requena 30 bovale mannu 30 benicarlós 22 bobó 26; § 4.7.3 bovale peticco 30 berbeghina 168 bodelló 29 bovaleddu 30 berdeu 311 bogal 30 bovalet de Requena 30 berdisco 312 bois droit 103 bovali 30 bernassa 107 bois dur 103 bovali de Spannya 30 beva 20 bolicaire 81 bovàli mànnu 30 bianchedda 25 bomagastro 163 bovali pitticu 30 bianchet 25 bom-bedro 173 branca da reina 212 biancheta 25 bom-vedro 173 brancal 24 bianchétto 25 bona llavó 27 brocada 31; § 4.1 bianchiuo 25 bona llavor 27; § 4.7.4 brocada blanca 31 biancolella 25 bonas llabós 27 bromet 123; § 4.6 bide americana 208 bonas llavors 27 bronzet 32; § 4.3.4 birde 311 bonastrell 164 broumèstio 123 blaiet 23; § 4.8.1 bones llavors 27 broumet 123 blanc 25 bonicaire 81 brounet 33 blanc de Jerusalem 240 bonicària 81; § 4.5.1 bru 33 blanc fumet 102 borret 28; § 4.7.5 bruixati 266 blanc mansé 148 borrut 28 brumarie 123 blancal 24; § 4.3.1 botaiol 29 brumariu 123 blanc-de-Champagne 317 botallol 29 brumasta 123 blanchette 25 botayal 29 brumasto 123 blancmansais 148 botayol 29 brumbesta 123 blanquet 25; § 4.3.1 botelheira 29 brumer 123 blanquét 25 botellal 29; § 4.9.2 brumesta 123 blanqueta 25; § 4.3.1 botellat 29 brumèsta 123 blanqueta blanca 25 boto de gall 63 brumesta bianca 123 blanqueta roja 25 botó de gall 63; § 4.2.1 brumesta nera 123 blanqueto 25 botó de gat 63 brumeste 123 blanquette 25 botón de gallo 63 brumestia 123 blanquette blanque 25 botón de gallo negro 63 brumèstio 123 blanquette rouge 25 botón de gato 63 brumèsto 123 blanquilla 25 bourre longue 28 brumestre(s) 123 blanquiroja 102 bourret 28 brun 33 Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 436
436 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
brun gros 33 calderer 36; § 4.9.3 canucula 238 brun fourcat 99 calignado 51 canyonal 44; § 4.1 brunello 33 calignano 51 cap blanc 45; § 4.2.1 bruneret 33 callet 37; § 4.3.3 cap de colom 46; § 4.2.1 brunet 33; § 4.3.2 callunari 44 cap negre 47; § 4.2.1 bruno 33 calop 181; § 4.8.3 caragnane 51 bumasta 123 calop aiguardenter 38; carañena 51 bumasti 123 § 4.7.3 caranyana 51; § 4.8.3 bumasto 123 calop blanc 181 caranyana blanca 51 bumèstio 123 calop d’esperó de gall 88 caranyana negra 51 burdu 210 calop de cireretes 59 caranyena 51; § 4.8.3 burral 53 calop de malvasia 38 carcajola 17 burret 28 calop imperial 125 carcajolo nero 17 buto de gaill 63 calop mollàs 162 carcassés 48 butò de gall 63 calop moscatell 38; § 4.7.3 carcassès blanc 48; § 4.8.2 buttuna di gaddu 63 calop moscatell negre 38 carcassounés 48 buttuna di gattu 63 calop negre 181 cardador 49; § 4.7.5 calop rosat 181 cardaor 49 calop sense pinyol 280 cardenal 50; § 4.3.4 C calop tomàtiga 39; § 4.2.2 cardenilla 50 calop vermell 181 cardinal 50 cadernal 50 calop vermêy 181 carignan 51 cagalona 34 calots 181 carignan blanc 51 cagarrizo 34 cama de garsa 42 carignan noir 51 cagat 34; § 4.10.2 cama de perdiu 40; § 4.2.1 carignano 51 cagat femella 34 camas de garsa 42 carignanu 51 cagat mascle 34 camatendre 72 cariñena 51 cagazal 34 cama-tendre 72 cariñena blanca 51 cagliunart 44 cambril 41; § 4.8.3 carinhena 51 cagnina 238 cames de garsa 42; § 4.2.1 carinyana 51; § 4.8.3 cagnolari 44 canaiuòla 238 carinyana blanca 51 cagnonale 44 canaiuòlo 238 carinyana negra 51 cagnovali 44 cananeu 44 carinyena 51; § 4.8.3 cagnulari 44 candia 43; § 4.8.3 carinyena gotimosa 52; cagnunal 44 candiòtto 43 § 4.7.7 caixal de llop 230 canin forte 238 carló 22 calabrés 35 canina 238 carlón 22 calabrès 35; § 4.8.2 cannaglia 44 carnàccia 107 calabresc(h) 35 cannaia 44 carrega 53 calabrese 35 cannaiola 44 carrega-besta 53 calabresu/-a 35 cannonadu 44 carrega-burro 53 calábria 35 cannonatu 44 carregaburros 53 calavrist 35 cannonau 44 carrega-ruc(h) 53 caldareddu 36 canonao 44 carrega-rucs 53; § 4.5.2 caldelas 36 canonau 44; § 4.1 carrega-somer 53 Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 437
GLOSSARI 437
carrega-someres 53; § 4.5.2 chiaretto di Mataró 158 conxivera 29 carrega-sumers 53 chimoy 287 coq 204 carrellera 54; § 4.9.2 chironet 113 cor d’àngel 65; § 4.10.1 cartoixà 55; § 4.10.1 cilla 48 cor de colom 66; § 4.2.1 cartotxà 55 cinq-saou 58 coração-de-galo 66 cartuchá 55 cinq-saous 58 corazón de gallo 66 cartuixá 55 cinq-sauts58 corbeau 202 cartuxá 55 cinsau 58 corçac 86 cascabelona 56 cinsault 58 còrcec 67; § 4.8.2 cascavell verd 56; § 4.7.3 cinsault de l’Hérault 58 corcello 87 casol 29 cinsaut 58 corcelló 87 castelhana 57 cinsó 58; § 4.5.1 corcerch 67 castellà 57; § 4.8.2 cinzal 58 corcesco 67 castellana 57 cinzão 58 corinthe 68 castellana blanca 57 cirereta 59; § 4.2.2 corinthe blanc 316 castellano 57 ciriegiuolo 59 corinthe rouge 316 castellano negro 57 ciutí 275 corinthe violet 316 castilha 57 clapat 60; § 4.7.6 corinthien 68 catalan 5 cloquet 61 corinthium 68 ceinsó 58 clotet 61; § 4.7.6 corinto 68; § 4.8.3 cencivera 78 cluixent 70 corinyana 51 cerasuolo 59 clujidera 70 corneià 69 cerceal 83 coda di volpe 168 cornelia 69 cerra 282 codivarta 72 cornèlia 69; § 4.8.3 charelo 318 cogioni de galo 63 corsa 67 chasela 319 coió de gall 63 còrsega 67 chasselas 319; § 4.8.3 cojón de gato 63 còrsica 67 chasselas bianco 319 colassa 62; § 4.7.2 corsicque 67 chasselas blanc 319 colassa blanca 62 còrso 67 chasselas daurada 319 colassa negra 62 cortoixà 55 chasselas dorada 319 colhão-de-galo 63 cortotxà 55 chasselas dorato 319 colhom de galo 63 corzu grussu 67 chasselas doré 319 colló de gall 63; § 4.2.1 couflo-bouié 2 chasselas noir 319 colló de gat 63 coulombau 46 chasselas rose 319 collón de gato 63 coupado 184 chasselat 319 collons de gall 63 cranaccia 107 chassellas de Fontainebleau colombal 46 crapicheddu 70 319 colombana 46 criñana 51 chella 249 colombano 46 crinyana 51 chelva 249 colombina/-o 46 croquant 70 chenin 238 columbinae 46 crouchent 70 cherès 320 columbinum 46 cruchinet 70 chiarella 318 coma 64 cruixent 70; § 4.7.3 chiarèllo 318 compañón de gato 63 cruixent blanc 70 chiarello di Napoli 318 confitura 29 cruixidell 70 Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 438
438 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
cruixó 70 de balancí 308 de sent-ana 246 cruixó d’en valent 309 de botó de gall 63 de teta de vaca 147 cruixó d’en vermell 70 de brumés 123 de tripó de gall 63 cruixó d’esperó de gall 88 de cambril 41 de tripó de gat 63 cruixó de senyal de gall 63 de casa en lluna 237 de vennegna 313 crujidera 70 de Cherès 320 de verdil 312 crujillón 70 de clotet 61 de Vernaça 107 cruscan 70 de colgar 242 de vernacia 107 crussènt 70 de cor d’àngel 65 de vernacium 107 cua d’avoia 73 de cuelga 242 de vi 314 cua d’ovella 73 de dolcivera 78 de vinya 315 cua de guilla 29 de fartapobres 93 de Xella 249 cua de moltó 73; § 4.2.1 de forcallada 99 de Xixona 322 cua tendre 72 de garnatxa 107 dedo-de-dama 152 cuas de aboya 73 de gateta 109 dedos de doncella 152 cuasec 71 de geronet 113 del Bac 250 cua-sec 71; § 4.7.2 de giró 113 del clotet 61 cua-tendra 72 de gos 238 delloner 136 cuatendre 72; § 4.7.2 de gra gros 117 dent de llop 230 cues d’avoia 73 de grans de jueu 239 dent-du-loup 230 cues d’ovella 73; § 4.2.1 de grumer 123 di S. Anna 246 culroig 29 de Jerusalem 240 di san Martino 245 curniola 303 de la Madalena 143 di Tiro 293 cursach 86 de la Magdelaine 143 directe 76; § 4.7.1 cutunat 3 de Malvasie 145 directe blanc 76 de mamella de vaca 147 directe francès 76 de manduixa 142 directo 76 D de Mantoue 151 direttissima 76 de marseguera 161 dit de donzella 152 d’airent 232 de messeguera 161 doçal 77 d’alican 5 de Molvedre 173 doçal-branco 77 d’Alicante 5 de pasa 186 doçar 77 d’arroba 306 de planta 207 doiradinha 80 d’esperó de gall 88 de planta fina 216 doirado 80 dacsa 74; § 4.2.2 de planta nova 219 dolcerell 77; § 4.5.1 daidescu d’Itàlia 29 de planta vermella 207 dolcivera 78; § 4.5.1 dàtil 75; § 4.2.2 de popa de bou 147 doleivera 78 datileña 75 de popa de vaca 147 domenc 79 datilera 75 de queixal de llop 230 domènec 79; § 4.8.1 datilillo 75 de roget 261 domenech 79 dattier 75 de S. Giovanne 273 domeny 79 daurat 80 de Saint Jean 273 dominga 79; 154 daxa 74 de Sant Jaume 272 donzelynho 281 de aguardiente 38 de Santa Anna 246 doradilla 80 de Arcos 11 de Santa Madalena 143 doradillo 80; § 4.3.1 Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 439
GLOSSARI 439
doradiño 80 escatxigós 90 fenollera 98 douçannelle 77 escaxigós 90 fernandella 96 doucinelle noire 77 esclafacharre 85 ferra 95 doucinello 77 esclafacherri(s) 85 ferrà 95 doulsareill 77 esclafagerra 85 ferral 95 douradinha 80 esclafagerres 85; § 4.9.2 ferral-branco 95 dourado 80 esclatagerres 85 ferrana 95; § 4.3.3 drapat 298 escorçac 86; § 4.1 ferrandel 96 duceddu 77 escorcelló 87; § 4.1 ferrandella 96; § 4.8.1 ducicillu 77 escursac 86 ferrão 95 dulzal 77 escursag 86 ferrar 95 dulzar 77 esgana can 83 ferrar blanco 95 dulzor 77 esgana-cão 83 ferreal 95 dumech 79 esmadrà 8 ferrendella 96 duraze femelle 34 esmirna 29 ferreola 95 duraze mâle 34 esparraller 29 ferrol 95 esperó de gall 88; § 4.2.1 feuille ronde 183 esperons de gall 88 feuille-blanche 49 E esquinça-robes 29 fina 216 esquiterell 89; § 4.7.3 fogoneres 29 edo 4 esquitxador 90 fogonetxo 29 eixaent 128; § 4.8.3 esquitxa-gos 90 fogoneu 97; § 4.7.3 embeca 29 esquitxagós 90; § 4.7.3 fogoneu francès 97 embolicaire 81; § 4.7.8 esquitxagossos 90 folha redonda 183 emperial 125 esquitxós 90 folha-de-figueira 241 encarnada 82 estorell 91; § 4.9.3 folhal 185 encarnado sin hueso 82 estorell calderer 36 fonollera 98; § 4.2.2 encarnat 82; § 4.3.4 estorell de pinyeta 92; forcadella 99 enfariné 49 § 4.7.7 forcallá 99 enfumé 102 estorell lluent 91 forcallà 99 engor 211 estripaell 298 forcallada 99; § 4.1 engor basta 211 estropadell 298 forcallada blanca 99 engor fina 211 estropaell 298 forcallada negra 99 errales 29 esturell 91 forcallar 99 escala 188 forcallat 99 escana bella 84 forcallat blanc 99 escaña vellas 84 F forcallat blanca 153 escanadella 84 forcallat negre 99 escanavella 84 fagoneu 97 forcallat tinta 99 escanya gos 83 farnous 28 forcella 99 escanyaca 83 farta pobles 93 forcelluta 99 escanyacà 83; § 4.5.1 fartapobre 93; § 4.5.1 forenses 236 escanyagossos 83; § 4.5.1 fartapobres 93 formenté 161 escanyavella 84; § 4.5.1 felanitxer 29 formicaro 100 escanyavelles 84 felipet 94; § 4.8.1 formigo 100 Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 440
440 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
formigó 100 garnace 107 gerusalemi240 formigor 100; § 4.6 garnacha 107 ghjacarina238 forqueta 99 garnacha blanca 107 giacomino130 forro-negro 151 garnacha encarnada 107 gijona 322 francès 101; § 4.8.2 garnacha roja 107 giqué 129 franceset 101 garnacha tintorera292 gira-sol 112; § 4.2.2 frâula 142 garnache 107 girat 182 fresa 142 garnacho 107 giró 113; § 4.8.2 fromental blanc 161 garnacho blanco 107 girò 113 fromental noir 161 garnacho tinto 107 girò arrubiu 113 fromenté 161 garnachu 107 girò barzu 113 fromenté blanc 161 garnaja 107 giró boval 30; 113 fromenteau 161 garnatja 107 giró de Spagna 113 fromentier 161 garnatjo 107 girò negra 113 froumenteuil 161 garnatx 107 girò nieddu 113 full de julivert 133 garnatxa 107; § 4.8.3 girò vargiu 113 fumat 102; § 4.3.3 garnatxa blanc 107 girone comune 113 fumosa 102 garnatxa blanca 107 girone di Spagna 113 fumusa russa 102 garnatxa borda 210 gironet 113; § 4.8.2 fumusa vranca 102 garnatxa negra 107 gironi 113 fustera 103; § 4.7.1 garnatxa peluda 119 giugliese 132 garnatxa rossa 107 goarnassa 107 garnatxa tintorera 292; godelha 114 G § 4.3.2 godelho 114 garnatxera 107 godella 114; § 4.7.3 gagliòppa181 garnatxera blanca 107 godello 114 gagliòppo 181 garnatxera roja 107 godelo 114 gagliouppe 181 garnatxo 107 godenho 114 gaiata 104; § 4.7.8 garnatxó 107 godilho 114 gajòppe 181 garnatxo blanc 107 golòppe 181 galera 105 garnatxó blanc 107 golòppo 181 gallera 204 garnatxo negre 107 gorch 211 gallet 37 garricadorza 17 gordal 117 gallétto204 garrigue 48 gordala 117 gallo 204 garrilla 108 gordaria 117 galop 181 garró 115 gordera 117 galoppe napolitanu 181 garrut 108; § 4.7.8 gorg 211 galoppe sardu 181 gateta 109; § 4.9.3 gorgollassa 106 galòppo 181 gateta blanca 109 gornaccia 107 galòppu 181 gateta negra 109 goron 115 galopu 181 gatxeta 110; § 4.7.8 gorró 115 gardaré 3 gavarro 101; § 4.7.7 gorru 115 gargollassa 106; § 4.6 gayata 104 gounflo-bouié 2 gargollosa 106 gemellarum 192 gourdoux 117 garnáccia107 gerosolemitana 240 gra d’oliva 116; § 4.2.2 Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 441
GLOSSARI 441
gra de oliva 116 greca 122 guarnazinum 107 grà de uliva 116 greca fimminina 168 guarnazza 107 gra gros 117; § 4.7.3 grecani 122 guernascia 107 gra negre 118; § 4.3.2 greco 122 guisaga 126 gra rodó 254 grecque 122 gurumer 123 graeco 122 grecu 122 graecula 122 grecu masculini 168 graecum 122 grego 122 H gramunt 10 gregu nieddu 122 gran negro 118 grenache 107 heben 321 granáccia 107 grenache blanc 107 herradilla96 granacha 107 grenache gris 107 herrant 95 granache 107 grenache noir 107 herrial 95 granacho 107 grenacho 107 híbrid 124; § 4.7.1 granachu 107 greque 122 híbrido 124 granatja 107 grèu 122 híbrido blanco 124 granatja blanc/-a 107 gribot 259 hua de Santu Juanne 273 granatja gris 107 gris de Salses 269 huevo de gallo 63 granatja negra/-e 107 grixera 3 huió 29 granáttsa 107 grolleau 202 huyada 302 granatxa 107; § 4.8.3 gromet 123 granatxa blanca 107 gromet blanc 123 I granatxa negra 107 gromet negre 123 granatxa peluda 119; gros mansenc 148 iaga 126 § 4.7.5 gros marcillin 150 ibedo 124 granatxa tintorera 292 gros mollar 162 ibedro 124 granatxe 107 gros noir 5 imperial 125; § 4.5.1 granatxo 107 gros pascal 194 imperiale 125 granazza 107 grossara 117 inzolia impiriali 125 granazzo 107 grossenc 29 irvido 124 granyena 51 grumé 123 isaga 126; § 4.7.8 grapasa 120; § 4.7.7 grumer 123; § 4.6 italià 127; § 4.8.2 graposa 120 grumer blanc 123 itàlia 127 grappèla 120 grumer moscatell 123 iuliatica 132 grappósa 120 grumer negre 123 izaca 126 grappu 120 grumés 123 izaga 126 grapput 120 grumessos 123 grassella121 grumet 123; § 4.6 grasser 121 grumet blanc 123 J grassera 121; § 4.5.1 grumet negre 123 gre 122 guarnaccia 107 jabí 275 grec 122; § 4.8.2 guarnaccia niura 107 jaca 129 grec blanc 145 guarnaccia vranca 107 jacobin noir 130 grec groc 145 guarnascia107 jacquez 129 grec rose 122 guarnatxa 107 jaen 128 Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 442
442 DICCIONARIDELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
jaén 128; § 4.8.3 L luglienga 132 jaén blanco 128 luiatica 132 jaén negro 128 lairen 181 jaén verdal 128 lairén 232 jaenas 128 laluier 7 M jain 128 laluyé 7 janenco 273 lambrusco 29 maçã 140 janenco negro 273 lanata 119 macabeo 139 jaque 129 langlade 134; § 4.8.3 macabèo 139 jaqué 129; § 4.8.1 la-planta 207 macabeu 139; § 4.4.2 jaques 129 latzarí 135; § 4.5.1 macabèu 139 jaqués 129; § 4.8.1 lauzarín 135 macabeu blanc 139 jaspejat 205 layren blanca 232 macabeu de gra petit 139 jasserano 29 layren negra 232 macabeu del bagó gros 139 jatibí 275 lazari 135 macabeu del bagó xic 139 jaume 272 lazarinu 135 macabeu del gra gros 139 jaumet 130; § 4.4.2 lazary 135 macabeu del terreno 139 jaumí 130 lazzarì 135 macabeu fi 139 jaumillo 130 lazzarinu 135 macabeu roig 139 jauminc 130; § 4.4.2 ledo 4 macabeu valencià 139 jaumis 130 legno duro 103 macadeu 139 jerez 320 licanto 5 macameu 139; § 4.4.2 jijona 322 listán 29 maçanal 140 joanec 273 lladoner 136 maçanet 140; § 4.2.2 joanenc 273; § 4.4.2 lladoner pelut 119; 136 maccabeo 139 joanet 131 llambrusca 29 machabeu 139 joanillo 131; § 4.4.2 llarén 232 macià 141; § 4.8.1 joannen blanc 273 lledoner 136; § 4.8.2 madalenen 143 joão-domingos 154 lledoner blanc 136 madaleno 143 jouanen 273 lledoner gris 136 madalenous 143 jouanenco 273 lledoner negre 136 madeleine blanche 272 jouanengo 273 lledoner pelut 119; 136 madeleine noire 272 jouannenc 273 lledoner roig 136 maduixa 142 juanens négrés 273 lledoner vermell 136 maduixer 142; § 4.2.2 juanillo 131 llistà 29 magdalena 143; § 4.4.2 juliolenc 132; § 4.4.1 llodener 136 magdalens 143 julivera 133; § 4.2.2 llora 137; § 4.3.2 maimó 144; § 4.8.1 jumillo 130 lloreta 137; § 4.3.2 maimò 144 juminc 130 lloseta 138; § 4.8.3 maimons blanchs 144 juriolenc 132 llossa 222; § 4.8.3 malasissa 3 justuli 139 llossano 222 mallorquí 29 llossero 222 malmazìa 145 lugiaria 132 malobosìo 145 luglenchis 132 maluasia 145 lugliatica 132 maluezia 145 Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 443
GLOSSARI 443
malvagia 145 mamians 29 manza 148 malvagìa di Piemonte 38 mançaneta 140 manzanilla 140 malvaria 145 mançanilla 140; § 4.2.2 manzésu 148 malvarits 145 mancès 148; § 4.8.2 marceille 150 malvascìa 145 mancesa 148 marcelhe 150 malvasia 145 manchega 153 margot blanc 48 malvasía 145 mancin 148 maria Domingo 154; malvasia borda 145 mandó 149; § 4.8.3 § 4.8.1 malvasia candiae 43 mandós 149 maria-gomes 155 malvasia de Banyalbufar mandras bianca 8 marisancho 155 145 mandras niedda 8 marisanxo 155; § 4.8.1 malvasia de Sitges 285 manduixer 142 marizancho 155 malvasia fosca 145 manestrell 164 marmasìa 145 malvasia fumada 145 mansa 148 marmaxia 145 malvasía morada 145 mansanilla 140 marmaziu 145 malvasia-fina 145 mansé 148 marmumusìe 145 malvasia-grossa 145 mansec 148 marnésie 145 malvasia-miúda145 manseix 148 marnesìo 145 malvasia-tinta 145 mansella 150; § 4.8.3 marseguera 161; § 4.8.1 malvasia-vermelha 145 mansellerès 150 marseguera fumada 161 malvaxia 145 mansen 148 marseguera verdalenca 161 malvesí 145 mansenc 148 marsellais 150 malvesia 145; § 4.8.3 manseng noir 148 marsellera 150 malvesía 145 mansengoû 148 marsellerès 150; § 4.8.2 malvesia blanca 145 mansengue 148 marsighiana 150 malvesia de Sitges 285 mansés 148 marsigliana bianca 150 malvesia roja 145 manset 148; § 4.8.2 marsigliana nera 150 malvesia rossa 145 mansin 148 marsilianum 150 malvesìo 145 mantagastro 163 martim 245 malvessia 145 manto negre 151 martinen(c) 245 malvesy 145 manto negro 151; § 4.8.3 martino 245 malvezia 145 mantònic aspre 168 martorella 156; § 4.8.2 malvoisie145 mantònic fi 168 martoreya 156 malvoisieblanche 145 mantonico 168 marva 145 malvoisie grise 145 mantonicu fimmineddu marvascia 145 malvoisie rose 145 168 marvasia 145 malvoisie rouge 145 mantonicu masculu 168 marvesìo 145 malvoisien 145 mantonicu niuru 168 marvoisier 145 mamella de monja 146; mantonicu vrancu 168 marvoisin 145 § 4.10.1 màntua 151; § 4.8.3 marvoueisìo 145 mamella de vaca 147; mantuo 151 marzuela 161 § 4.2.1 mantúo 151 masadera 161 mamelles de vaca 147 mantúo morado 151 masaguera 161 mamelleta de monja 146 manuella 152; § 4.2.1 maselhenc 150 mamelle-vaca 147 manxega 153; § 4.8.2 masnec 148 Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 444
444 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
massacà 157; § 4.8.3 moll 162 montalbano 167 massanet 140 mollà 162 montalvana 167 masseguera 161 mollar 162; § 4.7.3 montanna 168 masset 148 mollar blanco 162 montano 168 massetanum 148 mollar negro 162 montona 168; § 4.2.3 mataro 158 mollard 162 montonach 168 mataró 158; § 4.8.3 mollaret 162 montònec 168; § 4.2.3 mataró de gaiatet 104 mollarinc 162 montonec(h) 168 mataró ros 158 mollaró 162 montònega 168 matarona 158 mollerassa 29 montonego 168 matavells 159; § 4.5.1 mollerinc 162 montonenc(h) 168 materò 158 mollí 162; § 4.7.3 montònic 168 materot 158 mollinc 162 montònico 168 mateu 160; § 4.4.2 moltonac(h) 168 montonicum 168 matinié 228 molviedro 173 montonzico 168 matinier 228 momagastro 163; § 4.8.3 montúa 151 maurillon 171 monastel 164 montúo 151 mauvesié 145 monastell 164 monvedro 173 mauvesìo 145 monastéll 164 mora 172 maymó 144 monasteou 164 morabia 169 mayorquin 29 monastrel 164 moràbia 169 mazzacane 157 monastrell 164; § 4.10.1 moraga 29 meldierco 11 monastrell de la gaiata 104; moraita 169 melvasia 145 § 4.7.8 morapio 169 mendó 149 monastrell de la gueiata 104 morastel 164 mennavacca 147 monastrell de xingló § 3 morastell 164; § 4.10.1 mennavacca bianca 147 monastrell fort 164 morastell de gra gros 164 menzía fema 34 monastrell menudo 164 morastella 164 menzía macho 34 monastrell moll 164 morastil 164 merlot 202 monastrell ros 164 morastrell 164 merseguera 161 mondragó 165 morastrell de la gaiateta meseguera 161 mondragon 165; § 4.8.1 104 messeguera 161; § 4.8.1 mondragón 165 morastrella 164 meunier 49 monegrillo 170 morastrelló 164 miguel d’Arco 11 monestel 164 moravia 169 miguel de Arcos 11 monestrel 164 moràvia 169; § 4.10.3 miguel del Arco 11 monestrell 164 moravita 169 minna di vacca 147 monestrells blanchs 164 moreggiano171 miquel d’Arcos 11; § 4.8.1 monget 166; § 4.10.1 moreillons 171 miqueldárcos 11 monica 113 morellino 171 moc de gall 93 monistéll 164 morelló 171 moirisco 212 monistréll 164 morenill 170 molar 162 monstelo 164 morenillo170; § 4.3.2 molar-grosso 162 montalbán 167 morenilloblanco 170 molarinha 162 montalbana 167; § 4.8.2 moret 172 Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 445
GLOSSARI 445
moret-bàmbol 172 moscatel branco 174 mourelet 171 moreto 172 moscatel gordo 174 mouren 172 moret-trobat 299 moscatel gorrón 115 mourestèl164 moreu 171; § 4.3.2 moscatel menudo 174 mourestil164 morillo 171; § 4.3.2 moscatel romano 175 mourvèbre 173 morillo de Climent 171 moscatel rosado 174 mourvede 173 morillon 171 moscatel roxo 174 mourvédou 173 morillon noir 171 moscatel tinto 174 mourvedre 173 morinillo 170 moscatell 174; § 4.7.3 mourvegue 173 moristel 164 moscatèll 174 mourvese 173 moristello 164 moscatell blanc 174 mouscatèu174 moro 172; § 4.10.3 moscatell de color 174 móuvergue 173 morrastell 164 moscatell de gra negre 118 moyret noir 172 morrastell blanco 164 moscatell de gra petit 174 mula 224 morsacà 157 moscatell italià 127 mullinchblanch 162 mortoreia 156 moscatell mescat 174 mullinch negre 162 mortorella 156 moscatell negre 174 multonachs 168 morvède 173 moscatell roig 174 mulviedro 173 morvedre 173; § 4.8.3 moscatell romà 175; munastrell 164 morvégué 173 § 4.8.2 muntalbana 167 morvèque 173 moscatella 174 muntona 168 morzacà 157; § 4.8.3 moscatellato 174 muntuónico 168 moscadeddu biancu 174 moscatellet 174 munustèl 164 moscadèl 174 moscatellétto 174 murastrell 164 moscadella 174 moscatelló 176; § 4.7.3 muristèddu 164 moscadellata 38 moscatèllo 174 muristella 164 moscadèllo 174 moscatellón 176 muristelloni 164 moscadellone 176 moscatellóne 176 muristèllu 164 moscado 174 moscatelón 176 muristel·lu164 moscarella 174 moscatelòn 176 murviedro 173 moscat 174; § 4.7.3 moscato 174 murviero 173 moscàt 174 moscato bianco 174 musac 29 moscat blanc 174 moscato giallo 174 muscá róudgé 174 moscat bromat 174 moscato passito 174 muscadé 174 moscat bròmec 174 moschadelli 174 muscadeau174 moscat de gra petit 174 moschêt 174 muscadèddu 174 moscat de taula 174 mouillave 162 muscadeddu nieddu 174 moscat juriolenc 132 moulard 162 muscadel 174 moscat negre 174 moulas 162 muscadeliero 174 moscat noir 174 mounastèl164 muscadella 174 moscat rodó 174 mounesten164 muscadélla 174 moscat vermell 174 mouràs 172 muscadelle 174 moscatel 174 mourastel164 muscadello 174 moscatèl 174 mourastèu164 muscadellone 176 moscatel blanco 174 moure 172 muscadellu 174 Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 446
446 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
muscadellu nieddu 174 muscatellún 176 neret 109 muscadellu ruju 174 muscatellus 174 nerétto/-a 109 muscadeou 174 muscatèlo 174 niedda moddi 162 muscadet 174 muscatèu 174 niedda nostra 218 muscadèu 174 muscatiddoni 176 niedda salva 244 muscadèu blanc 174 muscatiero 174 nièdda-mòra 172 muscadèu negre 174 muscau 174 nieddèdda 109 muscadine 174 musquette 174 nieddu mannu 179 muscarella 174 mutlló 162 nieddu porcu 3 muscarellona 176 muviero 173 nieddu porchinu 64 muscat 174 nighèdda bèra 178 muscat àgros grain 175 niureddu 178 muscat àpetit grain 174 N niureddu mizzanu 178 muscat blanc 174 noirault 179 muscat d’Alexandrie 240 nació 177; § 4.5.1 noiraut 179 muscat de Jérusalem 240 nadal 29 noireau 179 muscat de Ribezalte 259 nasal 29 muscat de Ribos-Autos navarre 16 259 negrainha 178 O muscat grè 175 negral 179 muscat negre 174 negralejo 179 occ’d’pernisa 301 muscat noir 174 negra-moira 172 occhio di pernice 301 muscat romá 175 negrão 179 occhio di pernice bianca muscat romain 175 negre 179 301 muscat rouge 174 negre de planta 207 occhio di pernice nera 301 muscatael 174 negrella 178; § 4.3.2 occhio di pernice rossa 301 muscatallo 176 negrèlla 178 oeil de perdrix 301 muscatalò 176 negrelló 178; § 4.3.2 oeillade 302 muscatéa 174 negret 109 oélh-de-tour 301 muscatédda 174 negret de gateta 109 ojillo de liebre 300 muscateddoni 176 negreto 109 ojo de gallo 301 muscatèddu 174 negrétto 109 ojo de liebre 300 muscateddu niuru 174 negreyó 178 oleagina 116 muscateddu vrancu 174 negrilla 178 olivea 116 muscategliò 176 negrillo 178 olivedda 116 muscateill blanch 174 négrillon noir 178 olivella 116 muscateiro 174 negrina 178 olivetta 116 muscateliera 174 negrinho 178 olivette 116 muscateliero 174 negron 118 olivette blanche 116 muscatell 174 neirèt 109 olivetto 116 muscatella 174 neral 179; § 4.3.2 orgollassa 106 muscatello 174 nerault 179 ou de gall 63 muscatellò 176 neraut 179 ouillade noire 302 muscatèllo 174 nerella 179 ouliade 302 muscatellu 174 nerèllo 179 oulivén 116 Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 447
GLOSSARI 447
oulivetto blanco 116 pampinu 185 pansascaló 188 oulivetto negro 116 pamplugat 185 pansa-scaló 188 ous de gall 63; § 4.2.1 pàmpol girat 182; § 4.7.5 pansascolò 188 overa de gallina 63 pampol retallat 184 pansatendre 190; § 4.7.3 pàmpol rodat 183; § 4.7.5 panse 186 pámpol rodó 183 pansé 186 P pàmpol rosat 183 pansé blanc 186 pàmpol talladet 184; panse jaune 186 país 215 § 4.7.5 panse musquée 186 pajarera 191 pampolat 185; § 4.7.5 pansé negro 186 pajarete 191 pampolera 185 panse précoce 190 pajariega 191 pampolrosat 183 pansé valencià 187 palat 181 pancé 186 panser 186; § 4.9.1 palle di gatto 63 pancualsalom 195 pansér 186 palob 181 panpegat 185 pansera 186 palombina 180 pansa 186; § 4.9.1 panso 186 palombino 180 pansà 186 pansol 186 palomí 180 pansa alicantina 6 pansonet 186 palomilla 180 pansa blanca 186 pansot 186 palomillo 180 pansa catalana 186 panzalcalò 188 palomina 180 pansa de Xixona 322 panzale 186 palomino 180; § 4.2.3 pansa del país 186 panzalscarò 188 palomino de Jerez 180 pansa del terreno 186 panzascaló 188 palomino negro 180 pansa manut 189 pardalet 191; § 4.2.3 palop 181; § 4.8.3 pansa moscatell 186 parellà 192 palòp 181 pansa muscatallana 186 parellada 192; § 4.7.7 palop blanc 181 pansa negra 186 parellada blanca 168 palop cirer 59 pansa rodona 186 parent 286 palop llonc 181 pansa roia 186 parral blanch 193 palop mollar 162 pansa roja 186 parralet 193 palop napolità 181 pansa rossa 186 parraleta 193 palop negre 181 pansa tendra 190 parrallina 193 palop rudó 181 pansa valenciana 187; parreira-da-velha 231 palop vermell 181 § 4.8.2 parrel 193 palòppo 181 pansa vermella 186 parrel negro 193 palot 181 pansaescaló 188; § 4.7.7 parrel verdal 193 palumbina 180 pansal 186; § 4.9.1 parrell 193; § 4.7.8 pampagirat 182 pansal blanch 186 parréll 193 pampanal 185 pansal-negra 186 parrell curt 193 pampanera 185 pansale nieddu 186 parrell negro 193 pampaneta 185 pansalet 186 parrell verdal 193 pampa-redó 183; § 4.7.5 pansali 186 parrella 193 pampa-redon 183 pansall 186 parrella menuda 193 pampegat 185 pansallet 186 parrellet 193 pampe-redona 183 pansamenut 189; § 4.7.3 parrellina 193 Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 448
448 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
parrí verdal 193 pedro Jiménez 196 pica-olho 204 parrilha 193 pedro Jimeno 196; § 4.8.1 picao-pollo 204 pasa 186 pedro Ximénez 196 picapol 204 pasascaló 188 pedrojiménez 196 pica-polho 204 pascà di Salò 195 pedrol 197; § 4.7.1 picapoll 204; § 4.7.6 pascal 194 pèd-rouge 225 picapòll 204 pascal di Cagliari 194 pedro-ximenes 196 picapoll blanc 204 pascal noir 194 pelleret 198; § 4.7.6 picapoll de gra petit 204 pascale 194 pelosella 119 picapoll negre 204 pascale algheresu 194 peloseta 119 picapoll nigri 204 pascali 194; § 4.10.1 peloso 119 picapoll petit 204 pascansaló 195 pelosotta 119 picapoll romà 204 pascaou 194 pendoulau 242 picapolla 204; § 4.7.6 pascari 194 pep de Porta 199; § 4.8.1 picapolla grisa 204 pascau 194 peperiquando 200 picapolla negra 204 pascau blanc 194 pepe-vaca 147 picapolla rodonell 254 pascau negre 194 pepita 201; § 4.7.4 picapolla sense gra 280 pascoal-gomes 194 pepita de oro 201 picapoùt 204 pascualsalom 195 pepitas de oro 201 picapulla 204 pasera blanca 186 perdigó 202; § 4.2.3 picardant 100 pasera verde 186 pere Giménez 196 piccapoule 204 pasqual Saló 195; § 4.8.1 pergolese 193 pico-poul 204 pasquale 194 pergolése 193 pico-poul bourret 28 pasquansaló 195 pergolóna 193 pico-poul negre 204 passale 186 pergolóne 193 pico-poulié 204 pàssara 186 pergulana 193 pico-pouliè 204 passarelle 68 pernatxa 107 pico-poulo 204 passareto 186 perníza 202 picpoul 204 passe musquée 186 pero Jimen 196 picquepole 204 pàssera 186 pero Jimenez 196 pied noire 207 passeretta 186 perrera 238 pied perdrix 40 passerina 186 perruna 238 pied-de-perdrix 40 passolina 186 perruno 238 piedirosso 225 pastoret 29 petador 203; § 4.10.2 pied-rouge 225 pata de perdiz 40 petit bouschet 6 pigallat 205 paterò 158 petit brun 33 pignerol 92 pè de pèrdi 40 petit mansenc 148 pignòlo 92 pé de pomba 180 petit mollar 162 pignoulet 92 pe tavula 248 petit piquat 204 pignuòlo 92 pecorino 168 petit verdaud 311 pigotós 205; § 4.7.6 pèd-de-gau 88 petit-plant-doré 80 pilusa 119 pèd-de-jau 88 picaelpelo 204 pimpiniera 185 pèd-de-perdis 40 pical 204 pineau 92 pe-de-perdiz 40 pical-poio 204 pinot 92 pedral 197 pical-polho 204 pinheira 92 Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 449
GLOSSARI 449
pintadilla 292 planta de gos 238 pobretó 226; § 4.5.1 pintaíllo 292 planta de engor 211 polop dulce 181 pinturer 292 planta de engorch 211 pombal 180 piquant Paul 204 planta de engorp 211 pòmpol tallaet 184 piquapol 204 planta de la reina 212; popa de gata 147 pique-pouigt 204 § 4.5.1 popa de vaca 147; § 4.2.1 piquepoul 204 planta de la reyna 212 popavaques 147 pique-poul gris 204 planta de Mula 224 popes de vaca 147 pique-poule 204 planta de Pedralba 213; pota de gall 88; § 4.2.1 piquepoulh 204 § 4.8.3 pota de perdiu 40 piquepout 204 planta de Quesa 214; pouppe d’aze 147 pixagós 206; § 4.10.2 § 4.8.3 praecoquae 228 plan de sant Jan 273 planta de rey 212 praecox 228 plan du roy 212 planta de sitja 285 prànta 207 plant abouriou 228 planta de València 221 précoce 228 plant americà 208 planta del país 215; § 4.8.2 précoce blanc 228 plant d’Arles § 3 planta del terreno 215 prellada 192 plant de clair de lune 237 planta dengost 211 premeirouge 228 plant de damisello 281 planta engolp 211 prèmice 228 plant de demoiselle 281 planta fina 216; § 4.5.1 premsal 227; § 4.9.3 plant de la treille 296 planta forta 217; § 4.7.1 premsal negre 227 plant de Marseille 150 planta negra 207 premser 227 plant de roi 212 planta nostra 218; § 4.7.1 primarench 228 plant de Tonnerre § 3 planta nova 219; § 4.7.1 primerenc 228; § 4.4.1 plant doré 80 planta nòva 219 prunesta 123 plant du pauvre 243 planta novo 219 punxó fort 229 plant du Roussillon 264 planta sitja 285 punxó gros 229; § 4.7.2 plant fourchu 99 planta tardana 220; § 4.4.1 punxó tendre 72 plant pascau 194 planta valenciana 221; plant rouge 225 § 4.8.2 plant verd 311 planta verdalenca 311 Q plant vert 311 planta-i-mula 224 planta 207; § 4.7.1 planta-i-rei 212 quebranta tinajas 297 planta americana 208; planta-la-llossa 222; queixal de gos 230 § 4.8.2 § 4.8.3 queixal de llop 230; § 4.2.1 planta angort 211 plantamollet 223; § 4.8.3 queixal de vella 231; planta blanca 207 plantamula 224; § 4.8.3 § 4.2.1 planta bona 209; § 4.5.1 plantangol 211 queixals de llop 230 planta borda 210; § 4.7.1 planta-nova 219 querez 320 planta castellana 57 planta-roig 225; § 4.3.4 queue tendre 72 planta d’engor 211 plantes de monja 146 queuefort 229 planta d’en Gord 211; planteta 207 quigat 34 § 4.8.1 plantier 207 quille de coq 204 planta d’en Gort 211 plant-marsihés 150 quixal de gos 230 planta de Angora 211 plants gentils 216 quixal de vella 231 Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 450
450 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
R raim de Sant Juan 273 regeno 257 raïm de Sant Martí 245; regeno boval 30; 257 rabo de cordeiro 73 § 4.4.2 regeno fi 257 rabo de cordero 73 raïm de Santa Anna 246; regina 255; § 4.5.1 rabo de ovelha 73 § 4.4.2 regina dei vigneti 255 radagliàdu 184 raïm de Sella 249 regina vineti 255 rageno 257 raïm de soca 247; § 4.7.1 rehim de frésses 142 rahim de penjar 242 raïm de tall 236 reial 256 rahim de S. Joan 273 raïm de taula 248; § 4.9.1 reïm de gos 238 rahims de salvar 244 raïm de Xella 249; § 4.8.3 reïm de soca 247 raim angelich 65 raïm del Bac 250; § 4.8.3 reina de les vinyes 255 raïm d’airén 232; § 4.8.3 raïm del clotet 61; § 4.7.6 reine des vinyes 255 raïm d’alfàbrega 233; raïm del gustet 251; § 4.7.3 rem de balanza 236 § 4.2.2 raïm dels sants 252; § 4.4.2 rém de penjar 242 raïm d’Almeria 234; § 4.8.3 raisin d’hiver 235 rem de vi 314 raïm d’hivern 235; § 4.4.1 raisin de Corinthe 68 rem xinxòs 321 raïm de balança 236; raisin de la Magdeleine 143 requena 257 § 4.9.1 raisin de la Palestine 240 requenarí 257 raïm de casa en lluna 237 raisin de qaresme 194 requení 257 raïm de fartapobres 93; raisin de table 248 requeno 257; § 4.8.2 § 4.5.1 raisin du pauvre 243 requeno boval 257 raïm de gos 238; § 4.2.3 raquena 257 retagliàdu 184 raïm de grans de jueu 239; raqueno 257; § 4.8.2 retagliàtu 184 § 4.10.3 rasì cagnìu 238 retallat 184; § 4.7.5 raïm de gust d’alfàbrega rasim de la magdalena 143 retallàu 184 233 rasin de Courinto 68 retazzadu 184 raim de jerosalem 240 rasset 265 retellàu 184 raïm de Jerusalem 240; rastrera blanca 110 retigliàu 184 § 4.8.3 rata 253; § 4.7.6 riba-rojà 258; § 4.8.2 raïm de la festa major 252 ratagliàdu 184 ribarojal 258 raïm de la reina 212 ratallat 184 ribauto 259 raïm de les figueres 241; ratallat blanc 184 ribo-Auto 259 § 4.2.2 ratallat negra 184 ribos Altos 259 raïm de maduixa 233 rater 253 ribos-Autos 259 raïm de pansa 186 rateta 253 ribot 259; § 4.8.3 raim de pengiar 242 raym d’ivern 235 ribot de Valdomá 259 raïm de penjar 242; § 4.9.2 raym de penjar 242 ribot gavatxo 259 raïm de plaça 236 raym de salvar 244 ribote 259 raïm de planta 207; § 4.7.1 real 256; § 4.7.1 ridalenc 260; § 4.8.2 raïm de pobre 243; § 4.5.1 rebienta tinajas 297 rim de les figueres 241 raïm de salsa 269 rechigliàu 184 rim de pansa 186 raïm de salvar 244; § 4.9.2 redagladu 184 rim de pobre 243 raïm de Sant Jaume 272; redonda 183 rin de pansa 186 § 4.4.2 redondal 183; 254 rin gres 122 raïm de Sant Joan 273 redonell 254; § 4.7.3 ritagliadu 184 Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 451
GLOSSARI 451
rittadatu 184 rouge du pays 215; 261 saixalà 319 ribiere 48 rouget 261 salceña 270 riveyrench 48 rouiau 263 salceño 270 rochal de Chella 249 roujal 263 salceño blanco 270 rochalin 263 roujau 263 salceño negro 270 rochelle 263 rousseto 265 salcenyo 270 rochelle menue 263 roussette 265 salsa 269; § 4.8.3 roget 261; § 4.3.4 roussihoun 264 salsec 270 roget de Chelva 249 roussilhou 264 salsench 270 rognon de coq 204 roxo 261 salses gris 269 roial 263; § 4.3.4 royal 263 salvatá 278 roialet 263 royal noir 263 salvetà 278 roig 261; § 4.3.4 rubella 263 salzenc 270; § 4.2.2 roig de la Costa 262 rubelliana 263 samoi 287 roig de Sant Pere 262; rubiliana 263 samoll 287 § 4.8.3 rüdj-pllâ 225 samsó 58 roig de Sella 249; § 4.8.3 ruffiac femelle 34 san Antoni 271 roig fort 261 ruffiac mâle 34 san Ghjuvanina 131; 273 roiget 261 rupesti 267 san Martini 245 roijal 263 rupèstic 267; § 4.7.1 sancolombana 46 roijalet 263 rupestis 267 sangioghéto 274 rojal 263; § 4.3.4 rupestre 267; § 4.7.1 sangiovése 274 rojalet 263; § 4.3.4 rupestre loz 267 sangiovéto 274 romà 175 rupestri 267 sanguvés 274 romain 175 rupestric 267 sanjuanas 273 rompe tinaja 297 rupestris 267 sanlics 270 ros 265; § 4.3.1 rupestris de lot 267 sanmaddalenino 143 rosaki(s) 266 sans pépins 280 rosétique 266 sant Antoni 271; § 4.4.2 rosette 266 S sant Iuan 273 rosetti 266 sant’Jàcopo 272 rossaqui 266; § 4.3.4 S. Joannis 273 sant Jaume 272; § 4.4.2 rossati 266; § 4.3.4 sabaté negra 268 sant Joan 273; § 4.4.2 rosselló 264; § 4.8.3 sabaté ros 268 sant joanenc 273 rossequi 266 sabater 268; § 4.9.3 sant Jovet 274; § 4.4.2 rosset 265 sabès 284 santa Madalena 143 rosseta 265; § 4.3.1 sabor de maduixa 142 santaiàcopa 272 rossete 266 sabuc 29 santiaguera 272 rosseti 266 sadoulo-bouié 2 santjoanes 273 rossetic 266 saint Jean rouge 273 santjoans 273 rossetta 265 saint-antoine 271 santu Pascale 194 rossetto 265 saint-Jacques 272 saragossenc 275 rossite 265 saint-Martin 245 saragossí 275; § 4.8.2 rostet 265 saint-Pierre 262 sarreal 276; § 4.8.3 roudaïre 183 saint-Pierre noir 262 sarró 277; § 4.9.2 Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 452
452 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
saselà 319 T teta de burra 147 sasselàs 319 teta de cabra 147 sasselat 319 talòpo 181 teta de monja 146 saulics 270 talòppo 181 tetas de vaca 147 saulo-bouie 2 taloppu 181 tête de nègre 47 saumoi 287 tardana 220 tête noire 47 saumoll 287 tardarié 220 tetu de baka 147 sazza bovus 2 tardarier 220 tinta apiñada 92 scanniola 83 tardío 220 tinta horquillada 99 seixona 322 tardourié 220 tinta-dos-pobres 243 selvatà 278; § 4.8.2 taròpu 181 tinta-fina 216 semantano 267; § 4.8.3 tarracench 290 tinta-francesa 101 sense gra 280; § 4.7.4 tarragoní 288; § 4.8.2 tinta-imperial 125 sense grans 280 tarrasenc 290 tinta-molar 162 sent-ana 246; § 4.4.2 tarret 291 tintolera 292 senyal de gall 63 tauié 248 tintorea híbrida 292 senyorito 281; § 4.5.2 taulè 248 tintorer 292 seré 320 taulèi 248 tintorera 292; § 4.3.2 serès 320 taulié 248 tintorero 292 serra 282; § 4.7.5 tauliè 248 tinturão 292 servadou 283 taulier 248 tintureira 292 servan 283 taurié 248 tintureiro 292 servant 283 teinturier 292 tinturera 292 serverola 283; § 4.9.2 teinturier du Cher 5 tinturero 292 simsó 58 temprana 228 tinturié noir 292 sever 284; § 4.8.1 tempranilla 228 tir 293; § 4.8.3 sin hueso 280 tempranillo 228 tiro 293 sinsâou 58 tendral 289; § 4.7.3 tita de vac(c)a 147 sinyoret 281 tendral de planta 289 tîta vacii 147 sisaga 126 tendralet 289; § 4.7.3 tita-vacei 147 sitges 285; § 4.8.3 tenralet 289 titta de bàcca 147 sitja 285; § 4.8.3 teoulier 248 titta vacchina 147 sobirà 286; § 4.8.3 terràs 291 tittavàcchina 147 somoi 287 terrassenc 290; § 4.8.2 tittibákkina 147 somoll 287 terré-bourret 28 tittona 147 sparpalhade 193 terren 291 tolòppo 181 sperone di gallo 88 terrer 291 torbádu 299 subirat 286; § 4.8.3 terret 291; § 4.7.8 torbat 299 subirat negre 286 terret negre 291 torbato 299 subirat parent 286 terret-borret 28; 291 torbian/-a 299 sultanina 68 terret-bourret 28 torbiano 299 sumoi 287; § 4.7.3 terret-escalaut 188 torrontés 34 sumoll 287; § 4.7.3 terret-noir 291 tortosí 294; § 4.8.2 sumoy 287 teste d’oiselet 46 tortosino 294 testicule de gau 63 tortozón 294 Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 453
GLOSSARI 453
tourbat 299 ua dell’angeli 65 ullerol 302 trabaró 295 ua di vigna 315 ullet de perdiu 301 traberó 295 ua fràvola 142 ulliade 302 trapadell 298 ua moscà 174 ulliade blanche 302 trapat 298; § 4.7.5 ua moscada 174 ulliade rouge 302 trasqueró 295 ua moscadèla174 ulls de llebre 300 traveró 295; § 4.8.1 ua moscata 174 uña de gato 303 trebbiana/-o 299 ua moscatel174 unghia d’aquila 303 trebulanum 299 ua muristédda 164 ungla de milà 303; § 4.2.1 trell 296; § 4.7.8 ua muscadela174 urbana 304; § 4.8.1 trencatenalles 297; § 4.9.2 ua oseleta 191 utiel 305; § 4.8.3 trencaventre297 ua oselina 191 uva cagalera 34 trencaventres 297; § 4.9.2 ua rosseta 265 uva chinchosa 321 trepadell298; § 4.7.5 ua santiàopa272 uva colgadera 242 trepaell 298 uba canilla 238 uva d’arrova 306; § 4.5.2 trepat 298; § 4.7.5 uba de San Juan 273 uva de anghelos 65 trincadeira 297 uccellino 191 uva de oro 80; 201 trincadeira-blanca297 uga americana 208 uva de perro 238 tripaella 298 uga moscadela174 uva de quiebra tinaja 297 tripes de frare 29 uga moscadlón176 uva de rey 212 tripó de gall 63 uga moscatella 174 uva de reyna 212 tripó de gat 63 uga muscatela 174 uva di Almeria 234 trobadu 299 uga orcellinna 191 uva di Corinto 68 trobat 299; § 4.6 uga pásqua 194 uva di Gerusalemme 240 tronquière247 uga russeta 265 uva fallanghina 152 troubou 299 ughetta 307 uva fràgola 142 trová 299 ugliatica302 uva fràvula 142 trubat 299 ugnes roussanes 311 uva gallétta168 trubat iberico 299 ugnes verdaux 311 uva grossaria 117 trubat vermell 299 uiada 302 uva moscatel174 tsachelas319 uiado 302 uva moscatela 174 turbat 299; § 4.6 uiado blanco 302 uva moscatlon 176 turbàt 299 uiado roujo 302 uva p’appennere 242 turbau 299 ulhac 302 uva redagliada184 turbianum299 ulhado 302 uva tralucente 184 tùrbien 299 ulhat 302 uva-de-cão 238 ull de conill 300 uva-de-rei 212 ull de llebra 300 uva-do-inferno 235 U ull de llebre 300; § 4.2.1 uva-do-inverno 235 ull de perdiu 301; § 4.2.1 uva-gorda 117 ua barriatògghja 17 ullada 302; § 4.7.6 uva-maçã 140 ua caricagghjóla 17 ullada roja 302 uva-rei 212 ua d’angeli 65 ullao 302 uva-rey 212 ua de Candia 43 ullat 302 uve mescuatìe 174 ua de santu Pietru 262 ullate 302 uve mescuteóne 176 Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 454
454 DICCIONARI DELS NOMS DE CEPS IRAÏMS
uve ollates 85 verdalet 311 vernacie 107 uvelle 307 verdau 311 vernaciole 107 uveta 307; § 4.7.3 verdea 46 vernasa 107 uvetta 307 verdeal 311 vernassa 107; § 4.8.3 uvette 307 verdécchia 312 vernassa blanca 107 uy de llebra 300 verdecla 312 vernassa negra 107 verdeia 312 vernassa rossa 107 verdeja 312 vernassa tintorera 292 V verdejo 312 vernáttsa 107 verdejo blanco 312 vernatxa 107; § 4.8.3 valancí 308 verdejo negro 312 vernatxa blanca 107 valencí 308; § 4.8.2 verdelet 311 vernatxa de pampa borruda valencí blanc 308 verdelho 312 119 valencí de taula 308 verdelho branco 312 vernatxa negra 107 valencí negre 308 verdelho preto 312 vernatxa peluda 119; § 4.7.5 valenci real 308 verdelho rúbio 312 vernatxe 107 valencià 221; § 4.8.2 verdell 312 vernatxol 107 valenciá blanch 221 verdello 312 vernazole 107 valenciá negra 221 verdìcchio 312 vernazza 107 valenciana 221 verdiecchio 312 vernàzza 107 valenciano blanco 221 verdiell 312; § 4.7.3 vernazzina 107 valens blanch 309 verdiell blanc 312 vernazzola 107 valens negres 309 verdiell negre 312 vespaiolo 1 valensi 308 verdiguell 312 vesparola 1 valensí 308 verdil 312; § 4.7.3 vespolina/-o 1 valent 309; § 4.7.3 verdilet 312 vespoulina 1 valent blanch 309 verdischio 312 vi de parteras 301 valent negre 309 verdolina 311 vi de peu 268 valeu 309 verdunc 312 vid bianchàte25 varema 313 verduschia 312 vid moscatèle 174 vargia 113 verema 313; § 4.9.3 vid negratt 109 vargiu 113 verema negra 313 vid palòmbe 180 varnaccia 107 veremeta 313; § 4.9.3 vid palombite180 varnazza 107 vermeta 313 vid rossett 265 varvarrussa 16 vernaça 107 vidriel 312 vedriel 312 vernaccia 107 vidriell 312 vedriell 312; § 4.7.3 vernáccia 107 vidrioles 312 vendémmia 313 vernaccia nera 107 vin de chaudière 36 vendrell 310; § 4.8.3 vernaccìna 107 vin de l’anglado 134 verdaguilla 312 vernacciuola 107 vin de Saint-Jehan 273 verdaille 312 vernace 107 vinaté 314 verdal 311 vernacha 107 vinater 314; § 4.9.3 verdal del país 215 vernache 107 vine muschète174 verdal negro 311 vernachinum 107 vinha de enforcado99 verdala 311; § 4.3.3 vernacia 107 vinhal 315 Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 455
GLOSSARI 455
vinhão 315 xanelo 318 xinxós 321; § 4.5.2 vinoso 314 xaquez 129 xinxòs 321 vinoter 314 xaralassa 29 xixona 322; § 4.8.3 vinum jaquesium 129 xarelho 318 xoaniño 131 vinum pede pressum 268 xarel·lo318; § 4.3.1 xumoi 287 vinyater 315; § 4.7.8 xarel·lodemarina 318 xurret 323; § 4.8.2 violós 316; § 4.3.4 xarel·lovermell 318 violòs 316 xarelo 318 virdicchie312 xareu 318 virdiell 312 xasselà 319; § 4.8.3 Y virdischio 312 xasselàs 319 vispalora 1 xaxelas 319 yllao 302 visparola 1 xeixona 322 vitraille312 xereciño 320 vizaga 126 xerello 318 vlencià 221 xerés 320 Z vo d’muscatéll 174 xerès 320; § 4.8.3 volpola 168 xères 320 zibibbo 176 vovi de galo 63 xérès 320 zirone 113 vrema 313 xerès blanc 320 zirone bàrzu 113 xerez 320 zirone di Spagna 113 xerezana 320 zirone rùyu 113 X xeri 320 zisaga 126 ximoi 287 zisiga 126 xampanyet 317; § 4.9.3 ximoll 287 zizaga 126 xanella 318 ximoy 287 zizza de vacca 147 Ceps i raïms 4-8_Ceps i raïms 4 27/05/14 15:37 Página 456