DOCSLIB.ORG

25306 Cmp.Pdf

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text

Load more

GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada 1988-1989 ($H CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona . Ministerio de Cultura .�) ·.;GALERlASMarcando estilo. Diputació de Barcelona i Puerta BARCELONA. del Angel. Diagonal MADRID. Callao. Gaya. Arapiles, Vaguada. Serrano Societat Teatre del PALMA DE • del Gran Lic MALLORCA· VALENCIA ALICANTE. MURCIA. ALBACETE I Y ALBACETE II ZARAGOZA· • OViEDO· VALLADOLID· VlTORIA BILBAO· BURGOS. EIBAR • LAS PALMAS SANTA CRUZ DE TENERIFE· • SEVILLA· CORDOBA. GRANADA. JAEN CADIZ. BADAJOZ DON BENITO. Tristan und Isolde Drama líric en 3 actes Text i Música de Richard Wagner Funció de Gala Dimecres, 22 de febrer, a les 20 h., funció núm. 56, torn D Diumenge, 26 de febrer, a les 17 h., funció núm. 57, torn T Dijous, 2 de març, a les 20 h., funció núm. 58, torn B Dilluns, 6 de març, a les 20 h., funció núm. 59, torn A Divendres, 10 de març, a les 20 h., funció núm. 60, torn e Dimarts, 14 de març, a les 20 h., funció núm. 62 (fora d'abonament) MO K A NUEVO COLOR DE MODA ® Tristan und Isolde Tristan René Kollo El Rei Marke Matti Salminen Isolde Montserrat Caballé Kurwenal Franz Grundheber Melat Enric Serra Brangiine Brigitte Fassbaender Jacalyn Bower (dies 10-14) Un pastor Antoni Comas Un pilot Claudio Otelli Veu d'un mariner Antoni Comas Director d'Orquestra Peter Schneider Director d'Escena Emilio Sagi Directors del Cor Romano Gandolfi Vittorio Sicuri Decorats i Vestuari Toni Businger Realització decorats Carmina Burana Realització vestuari Peris Hermanos Ca-producció Teatro Lírico Nacional «La Zarzuela» i Gran Teatre del Liceu Adjunt a la direcció escènica Javier Ulacia Adjunt a la direcció del Cor Miquel Ortega Violí concertino Josep M. Alpiste C>­ CXl CXl ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR CXl DEL GRAN TEATRE DEL LICEU O Z a< UJ s � O Materials d'Orquestra Breitkopf & Hartel (Wiesbaden) 'Z § MEDIAS ® Contingut argumental Lloc de l'acció: La mar, Cornualla i Kareol (Bretanya). Època: de llegenda. ACTE I. Sobre la coberta d'un vaixell. El vaixell duu Isolda, princesa d'Irlanda, a Cornualla, on ha de con­ treure matrimoni amb el vell rei Marc. Tristany, nebot de Marc, ha estat nomenat ambaixador per demanar per al rei la mà de la prin­ cesa com a senyal de pau entre els dos països. Tristany i Isolda, però, ja es coneixien. La princesa havia estat promesa d'un cavaller irlan­ dès, Morold, el qual, en el decurs d'una expedició a Cornualla, fou ferit per Tristany, mentre que aquest rebia en el combat una ferida emmetzinada. Tristany tingué la idea d'anar a veure Isolda, amagant­ se sota un nom fals, per tal que ella en tingués cura. Isolda el va guarir, però un dia reconegué el ferit com a l'assassí del seu promès i volgué matar-lo. Aquell dia, l'esguard de Tristany la desarmà i el deixà marxar, però quan ha tornat com a ambaixador del rei Marc, Isolda ha sentit un gran odi contra ell, perquè ha traït l'amor que, sense adonar-se, ella sentia per ell. En una tenda sobre la coberta del vaixell, Isolda reposa, mentre se sent la cançó d'un mariner (ecWestwàrts schweift der Blick»). Irri­ tada pels mots del mariner, la princesa envia la seva serventa, Bran­ guena, a cercar Tristany, però aquest evita veure Isolda des del prin­ cipi del viatge i rebutja presentar-se davant la princesa. Quan Branguena torna amb la resposta negativa, Isolda recorda els esdeveniments que ja hem resumit (xWie lachend sie mir Lieder sin­ gen»). Ella fa palès el seu dolor per veure's destinada al rei de Cor­ nualla i condemnada a viure prop d'un ésser del qual no serà amada. Ella pensa en Tristany, però Branguena es confon i creu que es tracta del vell rei. La serventa fidelli recorda que la seva mare, poc abans d'aquest viatge, li lliurà un petit cofre que contenia alguns filtres, entre els quals n'hi ha un que inspira l'amor de forma instantània. Isolda es fa portar el cofre, però per comptes de prendre el-beuratge d'amor que Branguena li aconsella de fer beure a Marc, ella tria un verí per oferir-lo a Tristany. Kurwenal, escuder de Tristany, anuncia la propera arribada a Cor­ nualla. Isolda li demana que faci venir el seu amo i ordena a Bran­ li la guena que vessi el verí a la copa. Tristany entra i Isolda retreu mort de Marold: ja que cap home no ha venjat el seu promès, el venjarà ella mateixa. El cavaller li lliura la seva espasa per tal que el fereixi, però la princesa fa veure que es penedeix i el perdona; beu­ ran plegats un beuratge de reconciliació. Branguena porta la copa i lsolda l'ofereix a Tristany. Aquest comprèn que el vol emmetzinar ® i beu sense pensar-s'ho; ell també aspira a la deslliurança, però Isolda li pren la copa i acaba de buidar-la. En aquest moment, en el qual tots dos esperen la mort, no tenen perquè dissimular el secret del seu amor i cauen l'un en braços de l'altre amb passió, mentre tot canvia en la vida de Tristany i Isolda perquè Branguena ha substituït el verí pel filtre d'amor. El vaixell ha arribat al port. Tristany i Isolda segueixen abraçats. Crits de joia anuncien l'arribada del rei Marc, i Branguena i Kurwe­ nal han de separar ràpidament la parella i col-locar el mantell a la núvia per a la cerimònia de la rebuda. ACTE II. Jardi del castell del rei Marc. És de nit i s'allunyen unes fanfares de caça. Isolda, molt agitada, surt del castell. Vol apagar la torxa que crema a la porta, la qual cosa és el senyal convingut amb Tristany perquè ell vingui a retrobar­ Ia. Branguena li aconsella prudència i tem que la caça nocturna del rei sigui un parany preparat pel cavaller Melat per trair Tristany. Branguena també es retreu ella mateixa d'haver desobeït Isolda quan féu el canvi dels filtres. Aleshores, Isolda apaga la torxa i agita un vel blanc, com cridant Tristany, el qual, finalment, arriba i abraça Isolda amb passió, tot començant el gran, perllongat i meravellós duo d'amor. D'antuvi Tristany i Isolda fan palesa la joia del retro­ bament i després somien plegats, s'abandonen a la passió que els domina, tanquen els ulls sobre el món i aspiren a la nit, a la mort. Allà, només, els dos éssers es podran fondre en un sol (<<O ew'ge Nacht, süsse Nacht!»). Per dues vegades, des de la torre on vigila, Branguena ha advertit els amants que parin atenció (<<Einsam wachend in der Nacht»), però ells no l'escolten. En el moment de màxima exaltació, quan neix el dia, Kurwenal apareix sobtadament, però no té temps de prevenir els amants de l'arribada del rei i el seu seguici. Marc dirigeix un esguard de dolorós estupor a la parella que l'ha traït (<<Tatest du's wirklich?»), després dirigeix el seu plany al seu nebot i li demana per què li ha pres l'esposa que ell estimava com a un pare. Tristany refusa donar al rei cap explicació i, tot adreçant-se a Isolda, li proposa que el segueixi al seu país de Kareol. Ella accepta. Ales­ hores Melat es llença sobre Tristany i aquest es posa en guàrdia, però és ferit per l'espasa del seu rival i cau en els braços de Kurwenal, el seu escuder. ACTE III. Castell de Tristany a Kareol, prop de la mar. Tristany, ferit, és estès sobre una llitera. Kurwenal I 'ha dut al país nadiu, ha previngut Isolda i espera que ella arribi; un pastor que ha collocat al penya-segat per vigilar la mar, farà sonar amb la seva cara- ® mella una tonada alegre quan vegi la vela del vaixell. Tot esperant, repeteix una tonada trista i planyívola. Tristany, molt feble i rosegat per la febre, es desperta i demana on és. Quan reprèn la consciència, no pensa més que en Isolda, per poder reveure-la abans de morir. De sobte, sona la tonada alegre que anuncia la proximitat d'un vai­ xell. Kurwenal puja a la muralla per observar ell mateix i retorna ben content; el vaixell va a atracar. El fidel escuder es precipita cap al port per acullir Isolda. Quan resta sol, Tristany no pot contenir ,o _ Barce\ona més la seva exaltació (<<O diese Sonne! Ha, dieser Tag!»), s'aixeca 1ona.úert:�ser"es 1 amb gran esforç, arrenca l'embenatge de la ferida i vol precipitar-se a l'encontre de l'amada, però les forces li manquen i cau al mig de 311803 l'escena. Isolda apareix i es llença cap al moribund, al qual encara pot sentir murmurar el seu nom per la darrera vegada; després expira i ella cau inanimada sobre el seu cos. Tot seguit, el pastor anuncia l'arribada d'un segon vaixell i se sent un soroll d'armes; és el rei Marc. Kurwenal no es refia de les inten­ cions del monarca i intenta defensar el castell. Els soldats del rei acon­ segueixen franquejar la porta, Melot entra el primer al castell i Kur­ wenal el mata, però, ferit ell mateix, va a morir al costat del cadàver del seu amo. Marc apareix aleshores i explica que ell no ve més que per perdonar i per unir Isolda i Tristany. Isolda es redreça, sense escoltar el rei i, perduda en un somni, enceta una extàtica melodia (xMild und leise wie er lachelt») i li sembla que Tristany viu i que llurs dues ànimes, unides per sempre, s'eleven plegades en els espais celests.
Recommended publications
  • El Reflejo De Wagner En Las Artes Plásticas Españolas

    El Reflejo De Wagner En Las Artes Plásticas Españolas

    El ref l ejo de Wagner en las artes plásticas españolas De la Restauración a la Primera Guerra Mundial Lourdes Jiménez Fernández ADVERTIMENT . La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX ( www.tdx.cat ) i a través del Dipòsit Digital de la UB ( diposit.ub.edu ) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposici ó des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB . No s’autori tza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA . La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR ( www.tdx.cat ) y a través del Repositorio Di gital de la UB ( diposit.ub.edu ) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB .
  • A Culture of Recording: Christopher Raeburn and the Decca Record Company

    A Culture of Recording: Christopher Raeburn and the Decca Record Company

    A Culture of Recording: Christopher Raeburn and the Decca Record Company Sally Elizabeth Drew A thesis submitted in partial fulfilment of the requirements for the degree of Doctor of Philosophy The University of Sheffield Faculty of Arts and Humanities Department of Music This work was supported by the Arts & Humanities Research Council September 2018 1 2 Abstract This thesis examines the working culture of the Decca Record Company, and how group interaction and individual agency have made an impact on the production of music recordings. Founded in London in 1929, Decca built a global reputation as a pioneer of sound recording with access to the world’s leading musicians. With its roots in manufacturing and experimental wartime engineering, the company developed a peerless classical music catalogue that showcased technological innovation alongside artistic accomplishment. This investigation focuses specifically on the contribution of the recording producer at Decca in creating this legacy, as can be illustrated by the career of Christopher Raeburn, the company’s most prolific producer and specialist in opera and vocal repertoire. It is the first study to examine Raeburn’s archive, and is supported with unpublished memoirs, private papers and recorded interviews with colleagues, collaborators and artists. Using these sources, the thesis considers the history and functions of the staff producer within Decca’s wider operational structure in parallel with the personal aspirations of the individual in exerting control, choice and authority on the process and product of recording. Having been recruited to Decca by John Culshaw in 1957, Raeburn’s fifty-year career spanned seminal moments of the company’s artistic and commercial lifecycle: from assisting in exploiting the dramatic potential of stereo technology in Culshaw’s Ring during the 1960s to his serving as audio producer for the 1990 The Three Tenors Concert international phenomenon.

  • Annals Liceu

    GRAN TEATRE DEL LICEU I' Temporada d'òpera 1984/85 I f - CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU GENERALIl;�r DE CATALUNYA AJUNTAMENT DE BARCELONA SOCIETAT DEL GRAN TEATIlE DEL LICEU ,..------- (fi),�------------------� I SIEGFRIED Eso a menudo; la comida pasa Òpera en 3 actes es en cuanto a buena, pero Llibret i música de Richard Wagner postres, , , " sólo hay las tres banalidades de siempre, En Flo los postres son tantos que requieren una carta aparte: más de 20 postres hechos en casa, que son 20 suculentas tentaciones, Es que no puede haber una buena «brasserie» sin buenos postres, ¡QUE "BRASSERIE"! LA BRASSERIE FlO .. on LA LAI. Funció de Gala de a Dijous, 14 març de 1985 ' les 21 h ., funció núm. 37, torn B . 17 de 1985 a les 17 h ., Diumenge, març de ' funció núm. 38 , torn. T Dimecres, 20 de març de 1985 a les 21 h " funció núm. 39, torn A' Jonqueres, 10· BARCELONA Reservas Tel. 311 80 31 GRAN TEATRE DEL LICEU Barcelona --------(�--------� SIEGFRIED Siegfried: Reiner Goldberg Mime: Wolf Appel Wotan, el vianant: Peter W imberger Alberich: Walter Berry Fafner, el dragó: Malcolm Smith Erda: Martha Szirmay Brünnhilde: Elisabeth Payer-Tucci L'ocell: Rebeca Littig Director d'orquestra: Matthias Kuntzsch Direcció escènica: Werner M. Esser Decoracions: Teatro Comunale Giuseppe Verdi (Trieste) Violins concertinos: Jaume Franceschi a Josep M. Alpiste Comentaris a càrrec dels Drs. Roger Alier, Xosé Aviñoa i Oriol Martorell, del Departament d'Art de la Universitat de Barcelona. ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU --------------------(!!)--------------------�
  • Constructing the Archive: an Annotated Catalogue of the Deon Van Der Walt

    Constructing the Archive: an Annotated Catalogue of the Deon Van Der Walt

    (De)constructing the archive: An annotated catalogue of the Deon van der Walt Collection in the NMMU Library Frederick Jacobus Buys January 2014 Submitted in partial fulfilment for the degree of Master of Music (Performing Arts) at the Nelson Mandela Metropolitan University Supervisor: Prof Zelda Potgieter TABLE OF CONTENTS Page DECLARATION i ABSTRACT ii OPSOMMING iii KEY WORDS iv ACKNOWLEDGEMENTS v CHAPTER 1 – INTRODUCTION TO THIS STUDY 1 1. Aim of the research 1 2. Context & Rationale 2 3. Outlay of Chapters 4 CHAPTER 2 - (DE)CONSTRUCTING THE ARCHIVE: A BRIEF LITERATURE REVIEW 5 CHAPTER 3 - DEON VAN DER WALT: A LIFE CUT SHORT 9 CHAPTER 4 - THE DEON VAN DER WALT COLLECTION: AN ANNOTATED CATALOGUE 12 CHAPTER 5 - CONCLUSION AND RECOMMENDATIONS 18 1. The current state of the Deon van der Walt Collection 18 2. Suggestions and recommendations for the future of the Deon van der Walt Collection 21 SOURCES 24 APPENDIX A PERFORMANCE AND RECORDING LIST 29 APPEDIX B ANNOTED CATALOGUE OF THE DEON VAN DER WALT COLLECTION 41 APPENDIX C NELSON MANDELA METROPOLITAN UNIVERSTITY LIBRARY AND INFORMATION SERVICES (NMMU LIS) - CIRCULATION OF THE DEON VAN DER WALT (DVW) COLLECTION (DONATION) 280 APPENDIX D PAPER DELIVERED BY ZELDA POTGIETER AT THE OFFICIAL OPENING OF THE DEON VAN DER WALT COLLECTION, SOUTH CAMPUS LIBRARY, NMMU, ON 20 SEPTEMBER 2007 282 i DECLARATION I, Frederick Jacobus Buys (student no. 211267325), hereby declare that this treatise, in partial fulfilment for the degree M.Mus (Performing Arts), is my own work and that it has not previously been submitted for assessment or completion of any postgraduate qualification to another University or for another qualification.
  • 110308-10 Bk Lohengrineu 13/01/2005 03:29Pm Page 12

    110308-10 Bk Lohengrineu 13/01/2005 03:29Pm Page 12

    110308-10 bk LohengrinEU 13/01/2005 03:29pm Page 12 her in his arms, reproaching her for bringing their @ Ortrud comes forward, declaring the swan to be happiness to an end. She begs him to stay, to witness her Elsa’s brother, the heir to Brabant, whom she had repentance, but he is adamant. The men urge him to bewitched with the help of her own pagan gods. WAGNER stay, to lead them into battle, but in vain. He promises, Lohengrin kneels in prayer, and when the white dove of however, that Germany will be victorious, never to be the Holy Grail appears, he unties the swan. As it sinks defeated by the hordes from the East. Shouts announce down, Gottfried emerges. Ortrud sinks down, with a the appearance of the swan. cry, while Gottfried bows to the king and greets Elsa. Lohengrin Lohengrin leaps quickly into the boat, which is drawn ! Lohengrin greets the swan. Sorrowfully he turns away by the white dove. Elsa sees him, as he makes his towards it, telling Elsa that her brother is still alive, and sad departure. She faints into her brother’s arms, as the G WIN would have returned to her a year later. He leaves his knight disappears, sailing away into the distance. AN DG horn, sword, and ring for Gottfried, kisses Elsa, and G A F SS moves towards the boat. L E Keith Anderson O N W Mark Obert-Thorn Mark Obert-Thorn is one of the world’s most respected transfer artist/engineers. He has worked for a number of specialist labels, including Pearl, Biddulph, Romophone and Music & Arts.
  • De Muzikale Geschiedenis Van De Bayreuther Festspiele Afl. 20 Door Johan Maarsingh

    De Muzikale Geschiedenis Van De Bayreuther Festspiele Afl. 20 Door Johan Maarsingh

    De muzikale geschiedenis van de Bayreuther Festspiele afl. 20 door Johan Maarsingh In deze aflevering van de muzikale geschiedenis van de Bayreuther Festspiele staan de jaren ‘60 centraal. De aandacht gaat uit naar opnamen die niet of nauwelijks bekend zijn, omdat ze niet (gemakkelijk) op cd te koop waren en nu op het internet zijn te beluisteren. Ze bieden alternatieve bezettingen ten opzichte van officieel uitgebrachte opnamen. Dat de geluidskwaliteit vaak niet van het hoogste niveau is, mag als bijzaak gelden. Lohengrin 1962 Tijdens de voorbereidingen van de Festspiele in 1962 werd deze opname gemaakt van de tweede akte Lohengrin. Hierin is Irene Dalis te horen als Ortrud en Ramón Vinay als Telramund. Wolfgang Sawallisch dirigent. Overigens is dit een afwijkende bezetting ten opzichte van de opname op de plaat: Ortrud wordt daar vertolkt door Astrid Varnay. Het is een fragment uit een uitzending van de BBC Radio. Het inleidend commentaar klinkt uit de mond van Deryck Cooke. https://youtu.be/trertAJqp_E Bayreuther Festspiele op televisie. In 1963 heeft de Duitse televisie vanuit Bayreuth de eerste scène uit het derde bedrijf van Die Meistersinger von Nürnberg uitgezonden. Het is van een latere voorstelling in dat jaar, want hierin zien we Josef Greindl als Sachs en Wolfgang Windgassen als Stolzing. De band is niet meer van goede kwaliteit. Via deze link is zo toch een indruk te verkrijgen van Wielands tweede enscenering van deze opera. Helaas moeten we het stellen zonder Festwiese. Deze werd niet opgenomen. Misschien was dat te moeilijk geweest met de toenmalige opname techniek. Tegenwoordig gaat dat anders en komt de eerste voorstelling van een nieuwe productie in de bioscoop.
  • ARSC Journal

    ARSC Journal

    HISTORIC VOCAL RECORDINGS STARS OF THE VIENNA OPERA (1946-1953): MOZART: Die Entfuhrung aus dem Serail--Wer ein Liebchen hat gafunden. Ludwig Weber, basso (Felix Prohaska, conductor) ••.• Konstanze ••• 0 wie angstlich; Wenn der Freude. Walther Ludwig, tenor (Wilhelm Loibner) •••• 0, wie will ich triumphieren. Weber (Prohaska). Nozze di Figaro--Non piu andrai. Erich Kunz, baritone (Herbert von Karajan) •••• Voi che sapete. Irmgard Seefried, soprano (Karajan) •••• Dove sono. Elisabeth Schwarzkopf, soprano (Karajan) . ..• Sull'aria. Schwarzkopf, Seefried (Karajan). .• Deh vieni, non tardar. Seefried (Karajan). Don Giovanni--Madamina, il catalogo e questo. Kunz (Otto Ackermann) •••• Laci darem la mano. Seefried, Kunz (Karajan) • ••• Dalla sua pace. Richard Tauber, tenor (Walter Goehr) •••• Batti, batti, o bel Masetto. Seefried (Karajan) •.•• Il mio tesoro. Tauber (Goehr) •••• Non mi dir. Maria Cebotari, soprano (Karajan). Zauberfl.Ote-­ Der Vogelfanger bin ich ja. Kunz (Karajan) •••• Dies Bildnis ist be­ zaubernd schon. Anton Dermota, tenor (Karajan) •••• 0 zittre nicht; Der Holle Rache. Wilma Lipp, soprano (Wilhelm Furtwangler). Ein Miidchen oder Weibchen. Kunz (Rudolf Moralt). BEETHOVEN: Fidelio--Ach war' ich schon. Sena Jurinac, soprano (Furtwangler) •••• Mir ist so wunderbar. Martha Modl, soprano; Jurinac; Rudolf Schock, tenor; Gottlob Frick, basso (Furtwangler) •••• Hat man nicht. Weber (Prohaska). WEBER: Freischutz--Hier im ird'schen Jammertal; Schweig! Schweig! Weber (Prohaska). NICOLAI: Die lustigen Weiher von Windsor--Nun eilt herbei. Cebotari {Prohaska). WAGNER: Meistersinger--Und doch, 'swill halt nicht gehn; Doch eines Abends spat. Hans Hotter, baritone (Meinhard von Zallinger). Die Walkilre--Leb' wohl. Hotter (Zallinger). Gotterdammerung --Hier sitz' ich. Weber (Moralt). SMETANA: Die verkaufte Braut--Wie fremd und tot. Hilde Konetzni, soprano (Karajan). J. STRAUSS: Zigeuner­ baron--0 habet acht.
  • Michał Piotr Mrozowicki Uniwersytet Gdański ————

    Michał Piotr Mrozowicki Uniwersytet Gdański ————

    michał piotr mrozowicki uniwersytet gdański ———— O HISTORII PARYSKICH INSCENIZACJI PIERŚCIENIA NIBELUNGA (1893–1933) ules Pasdeloup był wielkim nieobecnym na wagnerowskim festiwalu w Bayreuth J w sierpniu 1876 r., podczas którego po raz pierwszy w całości wykonano tetra- logię Pierścień Nibelunga. Ten niestrudzony propagator muzyki Ryszarda Wagnera w Paryżu uznał za stosowne zbojkotować to wielkie wydarzenie z powodu gallofo- bicznej „twórczości” niemieckiego kompozytora z okresu wojny francusko-pruskiej lat 1870–71. Nie widział jednak nic niestosownego w tym, by zaledwie dwa miesiące po zakończeniu festiwalu, 29 X 1876 r., włączyć do programu swego koncertu w Cyr- ku Zimowym Marsz żałobny na śmierć Zygfryda z III aktu Zmierzchu bogów. Był to pierwszy fragment Pierścienia Nibelunga wykonany w Paryżu. I tak oto paryska prezentacja wagnerowskiej Tetralogii zaczęła się od samego niemal końca. Dodajmy, że zaczęła się nie bez przeszkód. Podobnie jak piętnaście lat wcześniej na premierze Tannhäusera, wrogo do Wagnera nastawiona część publiczności pojawiła się w sali koncertowej uzbrojona w gwizdki. Użyła ich, gdy Jules Pasdeloup i jego muzycy zaczęli wykonywać czwartą, przedostatnią pozycję programu, wagnerowski marsz ża- łobny. Wysłuchanie utworu momentami stawało się niemożliwe, co wzburzyło nawet nienależącego do entuzjastów Wagnera dziennikarza Le Figaro Alberta Wolffa, który skrytykował zachowanie publiczności w artykule „Le scandale d’hier” (Wczorajszy skandal) 1, opublikowanym na pierwszej stronie dziennika. Po tym burzliwym popołudniu Jules Pasdeloup na niemal trzy lata zawiesił swo- ją misję zaznajamiania paryżan z utworami Wagnera. W 1879 r. podjął ją jednak na nowo, a do wykonywania kolejnych fragmentów Pierścienia Nibelunga powrócił 19 XII 1880 r., włączając do swego koncertu Pożegnanie Wotana i Czar ognia, w wy- konaniu Octave’a Labisa.
  • Richard Wagner Tristan Und Isolde Wolfgang Sawallisch

    Richard Wagner Tristan Und Isolde Wolfgang Sawallisch

    Richard Wagner Tristan und Isolde LIVE Windgassen · Nilsson Hoffmann · Saedén · Greindl Chor und Orchester der Bayreuther Festspiele Wolfgang Sawallisch ORFEO D’OR Live Recording 26. Juli 1958 „Bayreuther Festspiele Live“. Das Inte- resse der Öffentlichkeit daran ist groß, die Edition erhielt bereits zahlreiche in- ternationale Preise. Die Absicht aller Be- teiligten ist nichts weniger als Nostalgie oder eine Verklärung der Vergangen- Das „neue Bayreuth“, wie es seit 1951 heit, vielmehr die spannende Wieder- von Wieland und Wolfgang Wagner be- entdeckung großartiger Momente der gründet und erfolgreich etabliert wur- Festspiele. Die sorgfältig erarbeitete de, suchte von Anfang an gezielt die Herausgabe der Mitschnitte soll erin- Vermittlung durch die damals existie- nern und vergegenwärtigen helfen, renden Medien, vor allem den Hörfunk indem musikalische Highlights aus der und die Schallplatte. Die Live-Übertra- Aufführungsgeschichte der Bayreuther gungen im Bayerischen Rundfunk und Festspiele wieder zugänglich gemacht angeschlossenen Sendern in Deutsch- und nacherlebbar werden. land, Europa und Übersee entwickelten sich binnen kurzer Zeit zu einem festen Bestandteil der alljährlichen Festspiele – und sind es bis heute geblieben. Nicht Katharina Wagner, zuletzt wird dadurch vielen Wagneren- Festspielleitung thusiasten weltweit eine zumindest akustische Teilnahme am Festspielge- schehen ermöglicht. Zugleich wurden Since its inception in 1951, ‚New Bay- und werden damit die künstlerischen reuth‘, founded and successfully run Leistungen der
  • Decca Discography

    Decca Discography

    DECCA DISCOGRAPHY >>V VIENNA, Austria, Germany, Hungary, etc. The Vienna Philharmonic was the jewel in Decca’s crown, particularly from 1956 when the engineers adopted the Sofiensaal as their favoured studio. The contract with the orchestra was secured partly by cultivating various chamber ensembles drawn from its membership. Vienna was favoured for symphonic cycles, particularly in the mid-1960s, and for German opera and operetta, including Strausses of all varieties and Solti’s “Ring” (1958-65), as well as Mackerras’s Janá ček (1976-82). Karajan recorded intermittently for Decca with the VPO from 1959-78. But apart from the New Year concerts, resumed in 2008, recording with the VPO ceased in 1998. Outside the capital there were various sessions in Salzburg from 1984-99. Germany was largely left to Decca’s partner Telefunken, though it was so overshadowed by Deutsche Grammophon and EMI Electrola that few of its products were marketed in the UK, with even those soon relegated to a cheap label. It later signed Harnoncourt and eventually became part of the competition, joining Warner Classics in 1990. Decca did venture to Bayreuth in 1951, ’53 and ’55 but wrecking tactics by Walter Legge blocked the release of several recordings for half a century. The Stuttgart Chamber Orchestra’s sessions moved from Geneva to its home town in 1963 and continued there until 1985. The exiled Philharmonia Hungarica recorded in West Germany from 1969-75. There were a few engagements with the Bavarian Radio in Munich from 1977- 82, but the first substantial contract with a German symphony orchestra did not come until 1982.
  • Inhalt Bandl Vorwort XXVII Einleitung I Vorspiel Auf Dem Theater — Eine Stimme Zur Rechten Zeit ...I Vollendung Und Ende

    Inhalt Bandl Vorwort XXVII Einleitung I Vorspiel Auf Dem Theater — Eine Stimme Zur Rechten Zeit ...I Vollendung Und Ende

    Inhalt Bandl Vorwort XXVII Einleitung i Vorspiel auf dem Theater — Eine Stimme zur rechten Zeit .... i Vollendung und Ende des Belcanto: Enrico Caruso 3 Vom Erbe — über das Erben 9 I. Kapitel Dialog mit der Ewigkeit 19 In der Welt der Erinnerung zählt die Zeit nicht 19 Auf der Suche nach der verlorenen Zeit 26 Sänger und Schallplatte 28 Von Treue und Untreue 34 II. Kapitel Belcanto 39 Goldenes Zeitalter 39 Heiliger Geist - Hermaphrodit - Modern Heroe - Die übernatürlich schöne Stimme 46 Paradigma: Farinelli 48 Das Ende der Gesangskunst? 55 III. Kapitel Der ferne Klang oder: Die alte Schule 59 Nachtigall: Adelina Patti 59 • Auf Flügeln des Gesanges: Marcella Sembrich 67 Exkurs: Die Schule der Mathilde Marchesi 73 Assoluta: Lilli Lehmann 76 • Yankee-Diva: Lillian Nordica 83 • Der letzte Rokoko-Tenor: Fernando de Lucia 88 • La voix unique du monde: Fran­ cesco Tamagno 99 • Exkurs: Die Zerstörung des Helden: Francesco Tamagno und die Otello-Tradition 104 • Magisches Wispern: Victor Maurel 112 • La Gloria d'Italia: Mattia Batristini 115 • Der vollkommene Sänger: Pol Plancon 122 IV. Kapitel Richard Wagner: Die menschliche Stimme ist die Grundlage aller Musik 127 Der Darsteller ist der wahre Künstler 127 Die Oper oder: Das Narrenhaus für allen Wahnsinn der Welt . 129 Kesting, Jürgen digitalisiert durch: Die grossen Sänger IDS Luzern 2010 Der dramatische Gesang 132 Paradigma I - Die Utopie von der vollkommenen Tenorstimme oder: Joseph Tichatschek 137 Paradigma II - Das Gesangsgenie ohne Stimme oder: Wilhelmine Schröder-Devrient 139 Wenn sich die Theorie der Wirklichkeit nicht fügt 144 Gesang als Handlung 147 Die Frage des Belcanto 149 Gesang und Sprache: Wagner, der Lautkomponist 159 Entwicklungen des Wagner-Gesangs 163 V.
  • Copyright by Brian James Watson 2005

    Copyright by Brian James Watson 2005

    Copyright by Brian James Watson 2005 The Treatise Committee for Brian James Watson certifies that this is the approved version of the following treatise: Wagner’s Heldentenors: Uncovering the Myths Committee: K. M. Knittel, Supervisor William Lewis, Co-Supervisor Rose A. Taylor Michael C. Tusa John Weinstock Darlene Wiley Wagner’s Heldentenors: Uncovering the Myths by Brian James Watson, B.A., M.M. Treatise Presented to the Faculty of the Graduate School of The University of Texas at Austin in Partial Fulfillment of the Requirements for the Degree of Doctor of Musical Arts The University of Texas at Austin August 2005 Acknowledgements This treatise would not have been possible without the assistance and encouragement of several people whom I would like to thank. First and foremost, I would like to thank Dr. K. M. Knittel for her careful supervision. Her advice and guidance helped shape this project and I am very grateful for her participation. I would also like to thank my co-supervisor, William Lewis, whose encouragement has been instrumental to my academic career. His singing helped stir my interest in Heldentenors. I am also grateful for the support of Darlene Wiley. Without her, my knowledge of vocal pedagogy would be quite limited. Rose Taylor should also be thanked for her positive attitude and encouragement. The other members of my committee should also be recognized. I want to thank Dr. Michael C. Tusa, for his participation on this committee and for his assistance in finding sources, and Dr. John Weinstock, for being a part of this committee. I would be remiss if I did not also thank my family, primarily my father for his understanding and sympathy.