GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada 1988-1989 ($H CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona . Ministerio de Cultura .�) ·.;GALERlASMarcando estilo. Diputació de Barcelona i Puerta BARCELONA. del Angel. Diagonal MADRID. Callao. Gaya. Arapiles, Vaguada. Serrano Societat Teatre del PALMA DE • del Gran Lic MALLORCA· VALENCIA ALICANTE. MURCIA. ALBACETE I Y ALBACETE II ZARAGOZA· • OViEDO· VALLADOLID· VlTORIA BILBAO· BURGOS. EIBAR • LAS PALMAS SANTA CRUZ DE TENERIFE· • SEVILLA· CORDOBA. GRANADA. JAEN CADIZ. BADAJOZ DON BENITO. Tristan und Isolde Drama líric en 3 actes Text i Música de Richard Wagner Funció de Gala Dimecres, 22 de febrer, a les 20 h., funció núm. 56, torn D Diumenge, 26 de febrer, a les 17 h., funció núm. 57, torn T Dijous, 2 de març, a les 20 h., funció núm. 58, torn B Dilluns, 6 de març, a les 20 h., funció núm. 59, torn A Divendres, 10 de març, a les 20 h., funció núm. 60, torn e Dimarts, 14 de març, a les 20 h., funció núm. 62 (fora d'abonament) MO K A NUEVO COLOR DE MODA ® Tristan und Isolde Tristan René Kollo El Rei Marke Matti Salminen Isolde Montserrat Caballé Kurwenal Franz Grundheber Melat Enric Serra Brangiine Brigitte Fassbaender Jacalyn Bower (dies 10-14) Un pastor Antoni Comas Un pilot Claudio Otelli Veu d'un mariner Antoni Comas Director d'Orquestra Peter Schneider Director d'Escena Emilio Sagi Directors del Cor Romano Gandolfi Vittorio Sicuri Decorats i Vestuari Toni Businger Realització decorats Carmina Burana Realització vestuari Peris Hermanos Ca-producció Teatro Lírico Nacional «La Zarzuela» i Gran Teatre del Liceu Adjunt a la direcció escènica Javier Ulacia Adjunt a la direcció del Cor Miquel Ortega Violí concertino Josep M. Alpiste C>­ CXl CXl ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR CXl DEL GRAN TEATRE DEL LICEU O Z a< UJ s � O Materials d'Orquestra Breitkopf & Hartel (Wiesbaden) 'Z § MEDIAS ® Contingut argumental Lloc de l'acció: La mar, Cornualla i Kareol (Bretanya). Època: de llegenda. ACTE I. Sobre la coberta d'un vaixell. El vaixell duu Isolda, princesa d'Irlanda, a Cornualla, on ha de con­ treure matrimoni amb el vell rei Marc. Tristany, nebot de Marc, ha estat nomenat ambaixador per demanar per al rei la mà de la prin­ cesa com a senyal de pau entre els dos països. Tristany i Isolda, però, ja es coneixien. La princesa havia estat promesa d'un cavaller irlan­ dès, Morold, el qual, en el decurs d'una expedició a Cornualla, fou ferit per Tristany, mentre que aquest rebia en el combat una ferida emmetzinada. Tristany tingué la idea d'anar a veure Isolda, amagant­ se sota un nom fals, per tal que ella en tingués cura. Isolda el va guarir, però un dia reconegué el ferit com a l'assassí del seu promès i volgué matar-lo. Aquell dia, l'esguard de Tristany la desarmà i el deixà marxar, però quan ha tornat com a ambaixador del rei Marc, Isolda ha sentit un gran odi contra ell, perquè ha traït l'amor que, sense adonar-se, ella sentia per ell. En una tenda sobre la coberta del vaixell, Isolda reposa, mentre se sent la cançó d'un mariner (ecWestwàrts schweift der Blick»). Irri­ tada pels mots del mariner, la princesa envia la seva serventa, Bran­ guena, a cercar Tristany, però aquest evita veure Isolda des del prin­ cipi del viatge i rebutja presentar-se davant la princesa. Quan Branguena torna amb la resposta negativa, Isolda recorda els esdeveniments que ja hem resumit (xWie lachend sie mir Lieder sin­ gen»). Ella fa palès el seu dolor per veure's destinada al rei de Cor­ nualla i condemnada a viure prop d'un ésser del qual no serà amada. Ella pensa en Tristany, però Branguena es confon i creu que es tracta del vell rei. La serventa fidelli recorda que la seva mare, poc abans d'aquest viatge, li lliurà un petit cofre que contenia alguns filtres, entre els quals n'hi ha un que inspira l'amor de forma instantània. Isolda es fa portar el cofre, però per comptes de prendre el-beuratge d'amor que Branguena li aconsella de fer beure a Marc, ella tria un verí per oferir-lo a Tristany. Kurwenal, escuder de Tristany, anuncia la propera arribada a Cor­ nualla. Isolda li demana que faci venir el seu amo i ordena a Bran­ li la guena que vessi el verí a la copa. Tristany entra i Isolda retreu mort de Marold: ja que cap home no ha venjat el seu promès, el venjarà ella mateixa. El cavaller li lliura la seva espasa per tal que el fereixi, però la princesa fa veure que es penedeix i el perdona; beu­ ran plegats un beuratge de reconciliació. Branguena porta la copa i lsolda l'ofereix a Tristany. Aquest comprèn que el vol emmetzinar ® i beu sense pensar-s'ho; ell també aspira a la deslliurança, però Isolda li pren la copa i acaba de buidar-la. En aquest moment, en el qual tots dos esperen la mort, no tenen perquè dissimular el secret del seu amor i cauen l'un en braços de l'altre amb passió, mentre tot canvia en la vida de Tristany i Isolda perquè Branguena ha substituït el verí pel filtre d'amor. El vaixell ha arribat al port. Tristany i Isolda segueixen abraçats. Crits de joia anuncien l'arribada del rei Marc, i Branguena i Kurwe­ nal han de separar ràpidament la parella i col-locar el mantell a la núvia per a la cerimònia de la rebuda. ACTE II. Jardi del castell del rei Marc. És de nit i s'allunyen unes fanfares de caça. Isolda, molt agitada, surt del castell. Vol apagar la torxa que crema a la porta, la qual cosa és el senyal convingut amb Tristany perquè ell vingui a retrobar­ Ia. Branguena li aconsella prudència i tem que la caça nocturna del rei sigui un parany preparat pel cavaller Melat per trair Tristany. Branguena també es retreu ella mateixa d'haver desobeït Isolda quan féu el canvi dels filtres. Aleshores, Isolda apaga la torxa i agita un vel blanc, com cridant Tristany, el qual, finalment, arriba i abraça Isolda amb passió, tot començant el gran, perllongat i meravellós duo d'amor. D'antuvi Tristany i Isolda fan palesa la joia del retro­ bament i després somien plegats, s'abandonen a la passió que els domina, tanquen els ulls sobre el món i aspiren a la nit, a la mort. Allà, només, els dos éssers es podran fondre en un sol (<<O ew'ge Nacht, süsse Nacht!»). Per dues vegades, des de la torre on vigila, Branguena ha advertit els amants que parin atenció (<<Einsam wachend in der Nacht»), però ells no l'escolten. En el moment de màxima exaltació, quan neix el dia, Kurwenal apareix sobtadament, però no té temps de prevenir els amants de l'arribada del rei i el seu seguici. Marc dirigeix un esguard de dolorós estupor a la parella que l'ha traït (<<Tatest du's wirklich?»), després dirigeix el seu plany al seu nebot i li demana per què li ha pres l'esposa que ell estimava com a un pare. Tristany refusa donar al rei cap explicació i, tot adreçant-se a Isolda, li proposa que el segueixi al seu país de Kareol. Ella accepta. Ales­ hores Melat es llença sobre Tristany i aquest es posa en guàrdia, però és ferit per l'espasa del seu rival i cau en els braços de Kurwenal, el seu escuder. ACTE III. Castell de Tristany a Kareol, prop de la mar. Tristany, ferit, és estès sobre una llitera. Kurwenal I 'ha dut al país nadiu, ha previngut Isolda i espera que ella arribi; un pastor que ha collocat al penya-segat per vigilar la mar, farà sonar amb la seva cara- ® mella una tonada alegre quan vegi la vela del vaixell. Tot esperant, repeteix una tonada trista i planyívola. Tristany, molt feble i rosegat per la febre, es desperta i demana on és. Quan reprèn la consciència, no pensa més que en Isolda, per poder reveure-la abans de morir. De sobte, sona la tonada alegre que anuncia la proximitat d'un vai­ xell. Kurwenal puja a la muralla per observar ell mateix i retorna ben content; el vaixell va a atracar. El fidel escuder es precipita cap al port per acullir Isolda. Quan resta sol, Tristany no pot contenir ,o _ Barce\ona més la seva exaltació (<<O diese Sonne! Ha, dieser Tag!»), s'aixeca 1ona.úert:�ser"es 1 amb gran esforç, arrenca l'embenatge de la ferida i vol precipitar-se a l'encontre de l'amada, però les forces li manquen i cau al mig de 311803 l'escena. Isolda apareix i es llença cap al moribund, al qual encara pot sentir murmurar el seu nom per la darrera vegada; després expira i ella cau inanimada sobre el seu cos. Tot seguit, el pastor anuncia l'arribada d'un segon vaixell i se sent un soroll d'armes; és el rei Marc. Kurwenal no es refia de les inten­ cions del monarca i intenta defensar el castell. Els soldats del rei acon­ segueixen franquejar la porta, Melot entra el primer al castell i Kur­ wenal el mata, però, ferit ell mateix, va a morir al costat del cadàver del seu amo. Marc apareix aleshores i explica que ell no ve més que per perdonar i per unir Isolda i Tristany. Isolda es redreça, sense escoltar el rei i, perduda en un somni, enceta una extàtica melodia (xMild und leise wie er lachelt») i li sembla que Tristany viu i que llurs dues ànimes, unides per sempre, s'eleven plegades en els espais celests.