DOCSLIB.ORG

Aguilar De Segarra, El Municipi Amb Més Deute Per Habitant De Tota

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Aguilar De Segarra, El Municipi Amb Més Deute Per Habitant De Tota Societat | Redacció | Actualitzat el 16/05/2016 a les 12:15 Aguilar de Segarra, el municipi amb més deute per habitant de tota Catalunya Aguilar de Segarra supera els 6.100 euros de deute públic per habitant | Barcelona, Reus, Terrassa i Tarragona són els municipis amb un major endeutament total | Hi ha un centenar d'ajuntaments sense deute Els municipis d'Aguilar de Segarra (6.154 euros), Capolat (5.315 euros), Pujalt (4.126 euros) i Ogassa (4.000 euros) són els que registren un deute públic municipal per càpita més elevat de Catalunya, segons les dades del (http://www.minhap.gob.es/ca- ES/Areas%20Tematicas/Administracion%20Electronica/OVEELL/Paginas/DeudaViva.aspx) Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques ( http://www.minhap.gob.es/ca- ES/GobiernoAbierto/Paginas/GobiernoAbierto.aspx) , creuades amb el padró municipal de l'Idescat de 2015. Els tres primers municipis pertanyen a la demarcació de Barcelona, mentre que Ogassa pertany a la de Girona. El municipi amb més deute per habitant de les comarques de Lleida és els Omells de na Gaia (3.992 euros), mentre que l'Ametlla de Mar (2.449 euros) encapçala aquesta classificació a la demarcació de Tarragona. En termes absoluts, els municipis més endeutats són Barcelona (amb un deute de 836,1 milions d'euros), seguit de Reus (221,5 milions), Terrassa (180,1 milions), Tarragona (176,5 milions) Lleida (174,5 milions), Mataró (127,8 milions), l'Hospitalet de Llobregat (107,1 milions), Sabadell (93,7 milions), Badalona (90,4 milions), i Vilanova i la Geltrú (84,2 milions). Copy: Els ajuntaments que més han ingressat per multes de trànsit el 2015 (https://infogr.am/L1Hg1byoOJR4xy4V) Create bar charts (http://charts.infogr.am/bar- chart?utm_source=embed_bottom&utm_medium=seo&utm_campaign=bar_chart) Aguilar de Segarra, un petit municipi amb un gran deute A la demarcació de Barcelona, el municipi més endeutat és Aguilar de Segarra, que compta amb un deute públic municipal de 1.514.000 euros, que repartit entre els seus 246 habitants representa un endeutament per càpita de 6.154 euros. Seguidament, el municipi de Capolat registra un deute de 489.000 euros, que equival a repartir una càrrega de 5.315 euros entre els seus 92 habitants. Pujalt compta amb 198 habitants, que es reparteixen els 817.000 euros de deute a raó de 4126 euros per càpita. Després hi ha dos municipis del Maresme: Santa Susanna (10.332.000 euros a repartir entre 3.275 habitants: 3.154 euros per càpita), i Vilassar de Dalt (24,6 milions d'euros entre 8.964 habitants: 2.740 euros). Tres municipis del Ripollès, entre els cinc més endeutats de Girona A la demarcació de Girona, el municipi d'Ogassa té un deute de 928.000 euros i 232 habitants, el que deixa un endeutament per càpita de 4.000 euros. En segon lloc hi ha Bàscara, amb un deute total de 2,38 milions d'euros i 943 habitants, el que equival a 2.523 euros d'endeutament per càpita. Portbou compta amb un deute de 2,92 milions d'euros i 1.167 habitants, resultant en un https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/59795/aguilar-segarra-municipi-amb-mes-deute-habitant-tota-catalunya Pagina 1 de 3 endeutament per persona de 2.503 euros. Seguidament, hi trobem Vallfogona del Ripollès, que suma un endeutament de 491.000 euros a repartir en 205 habitants, és a dir, 2.395 euros per càpita, i Pardines (334.000 euros entre 155 habitants: 2.154 euros). Els més endeutats per habitant a Lleida són Els Omells de na Gaia, Tiurana, la Baronia de Rialp, Seròs i Bausen A les comarques de Lleida, els Omells de na Gaia lideren la classificació amb 543.000 euros de deute i 136 habitants, el que representa un endeutament per càpita de 3.992 euros. Després es troba Tiurana, amb un endeutament de 220.000 euros i 72 habitants, el que equival a un deute per càpita de 3.055 euros. La Baronia de Rialb deu 636.000 euros i compta amb 245 habitants, xifres que deixen un deute de 2.595 euros per càpita. Els 1.886 habitants de Seròs també es reparteixen un deute de 4,41 milions d'euros, equivalent a 2.341 euros per càpita. Per últim, Bausen registra un deute de 135.000 euros, a repartir entre 58 habitants i representa un endeutament per càpita de2.327 euros. L'Ametlla de Mar, Cunit, Creixell, Reus i el Vendrell, els més endeutats per persona a Tarragona A la demarcació de Tarragona, els 7.183 habitants de l'Ametlla de Mar es reparteixen un deute de 17,6 milions d'euros, l'equivalent a 2.449 euros per càpita. A continuació hi ha Cunit, que compta amb un deute de 29,1 milions d'euros i 11.883 veïns, el que deixa un endeutament per habitant de 2.447 euros. Creixell acumula un deute de 8.207.000 euros i compta amb 3.492 habitants, fet que deixa un endeutament per càpita de 2.350 euros. Els 103.194 habitants de Reus tenen un deute acumulat de 221,5 milions d'euros, que equival a un endeutament per càpita de 2.146 euros. Per últim, el Vendrell arrossega un deute de 76,5 milions i compta amb 76.510 habitants, el que representa un deute per càpita de 2.092 euros. Els municipis tarragonins són els més endeutats per habitant, seguits dels lleidatans, gironins i barcelonins Si es té en compte l'endeutament global de tots els municipis de les quatre demarcacions catalanes, les dades d'Hisenda creuades amb l'Idescat mostren el següent: els municipis de les comarques de Barcelona registren un endeutament de 2.859 milions d'euros i compten amb una població de 5.537.674 persones, el que equival a un endeutament per càpita de 516 euros. Els 753.024 habitants dels municipis gironins pateixen un deute de 467 milions d'euros, el que representa un endeutament per càpita de 621 euros. Els municipis de les comarques de Lleida tenen 433.918 habitants i un deute total de 316 milions d'euros, xifres que deixen un endeutament per càpita de 729 euros. Per últim, els 791.638 habitants dels municipis de Tarragona arrosseguen un deute públic de 864 milions, el que equival a 1.091 euros per càpita. Un centenar de municipis sense deute Per contra, segons les dades d'Hisenda, hi més d'un centenar de municipis a tot Catalunya que no registren cap deute i n'hi ha a les quatre demarcacions. La majoria són petites poblacions com Sant Agustí de Lluçanès, Fulleda, Sant Sadurní d'Osormort, Santa Maria de Merlès, Torroja del Priorat, Rupit i Pruit, o Gisclareny, entre d'altres. Però també hi ha poblacions de mida mitjana que mantenen els seus comptes públics sense cap deute, com Gurb, Fornells de la Selva, Sant Martí Sarroca, la Granada, Constantí, el Bruc o Avinyó, entre d'altres. Totes les ciutats de més de 10.000 habitants tenen deutes, però les que en tenen menys per habitant són Abrera (1,82 euros per càpita), Sant Pere de Ribes (4,31 euros per càpita) i Montgat (4,43 euros per càpita). Totes les dades de deute viu dels ajuntaments en data 31 de desembre 2015 (http://www.minhap.gob.es/ca- ES/Areas%20Tematicas/Administracion%20Electronica/OVEELL/Paginas/DeudaViva.aspx) https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/59795/aguilar-segarra-municipi-amb-mes-deute-habitant-tota-catalunya Pagina 2 de 3 https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/59795/aguilar-segarra-municipi-amb-mes-deute-habitant-tota-catalunya Pagina 3 de 3.
Load more

Recommended publications
  • 7.6.5 Àmbit Del Pla Del Bages
    7.6.5 Àmbit del Pla del Bages Descripció de l’àmbit L’àmbit té una extensió de 985 km2 i compren la major part de la comarca ubicada al bell mig de la Depressió Central Catalana. Està constituït per 27 municipis: Sant Mateu de Bages, Aguilar de Segarra i Fonollosa, al NW del sistema, participen de l’altiplà segarrenc; Santa Maria d’Oló és localitza limitant amb Osona entre els altiplans del Lluçanès i del Moianès; El Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i Marganell localitzats a la part sud-oriental de l’àmbit es situen sobre la Serralada Prelitoral; la resta de municipis - Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, Gaià, Manresa, Navarcles, Navàs, Rajadell, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Salvador de Guardiola, Santpedor i Súria -, constitueixen pròpiament el pla del Bages que està format per una gran conca d’erosió. El sistema d’ assentaments 7-50 El riu Llobregat travessa l’àmbit en direcció N-S i l’abandona pel congost de Monistrol. Al Sud de Manresa hi conflueix el Cardener, un dels seus afluents més importants que creua el sector en direcció NW. En conjunt, el 22% de la superfície de l’àmbit és planer, el 28% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 50% té un pendent superior al 20%. El sistema urbà que es desenvolupa a l’àmbit del Pla de Bages, més extens que el definit en termes geogràfics, es caracteritza per les evidents continuïtats dels assentaments i implantacions industrials.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Aguilar De Segarra / 797 AGUILAR DE SEGARRA
    AGUILAR DE SEGARRA / 797 AGUILAR DE SEGARRA Aguilar de Segarra está situado en el extremo occidental de la comarca del Bages, cerca de las estri- baciones orientales del altiplano de la Segarra, encuadrado por las cuencas de los ríos Segre, Anoia y Llobregat. Dista 23 km de Manresa y accedemos desde la C-25 en dirección a Cervera, tomando la salida 114 (Aguilar de Segarra/Fonollosa). El actual término se formó con tierras escindidas de los castillos de Aguilar y Castellar, que llegaron a ser municipios independientes hasta su unificación en el siglo XIX, y los términos más meridionales del castillo de Maçana. Los lugares de Aguilar y Cas- tellar aparecen citados en la consagración de la iglesia del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà) en 983, aunque el castillo de Aguilar está documentado con anterioridad. Castillo de Aguilar AS RUINAS DEL ANTIGUO CASTILLO se conservan en la ver- obispos vicenses infeudarán la fortaleza a Hug Dalmau de tiente sureste de una colina (el cementiri vell) que dista 1,5 Cervera en 1066, en manos de cuya familia continuó durante Lkm al noroeste de Aguilar de Segarra. Hay que tomar el siglo XII. Los Cervera la cederán a unos castlans que tomaron la carretera BV-3008 hasta superar el km 20, donde una pista el nombre de Aguilar y ejercieron su poder hasta bien entra- que parte hacia la derecha nos conduce hasta la fortaleza, do el siglo XIII. Terminó en manos del pavorde (administrador cuyos escasos restos aparecen completamente cubiertos por general) de la canónica de Santa Maria de Manresa hasta la vegetación circundante.
    [Show full text]
  • Relació De PARADES De Transport Escolar (Tots Els Centres Educatius
    CENTRE EDUCATIU PARADA FONOLLOSA ‐ Ctra. BV‐3008. Granja Pujol Torras FONOLLOSA (Fals)– Restaurant Molí de Boixeda FONOLLOSA ‐ Can Baló FONOLLOSA (CAMPS)‐ Cruïlla Ctra. a Camps FONOLLOSA (CANET DE FALS) ‐ Ctra. BV‐3008. (Restaurant 10 d’Últimes) FONOLLOSA (CANET DE FALS) ‐ C/ Ramon Oliveras ESCOLA AGRUPACIÓ FONOLLOSA (CANET DE FALS) ‐ La Masia SANT JORDI FONOLLOSA (FALS) – Parc Infantil FONOLLOSA (Goscan) RAJADELL ‐ L’Estació (FONOLLOSA) RAJADELL ‐ N‐141. Rètol Les Casetes RAJADELL ‐ Els Molins RAJADELL – Rètol Monistrolet (sota el pont) RAJADELL – Can Servitge AGUILAR DE SEGARRA‐CASTELLAR – El Molinot N‐141, km.3 AGUILAR DE SEGARRA‐CASTELLAR – Nucli urbà AGUILAR DE SEGARRA ‐ Església de Sant Andreu AGUILAR DE SEGARRA ‐ Trencall de Cal Vendrell AGUILAR DE SEGARRA ‐ Sortida 114 (C‐25) AGUILAR DE SEGARRA ‐ Entrada camí dels Plans SANT JOAN DE VILATORRADA – Zona Esportiva (només si l'esteu utilitzant actualment) SANT JOAN DE VILATORRADA – C/ Collbaix (només si l'esteu utilitzant actualment) SANT MATEU DE BAGES ‐ CASTELLTALLAT SANT MATEU DE BAGES‐ CASTELLTALLAT ( PLAÇA AJUNTAMENT) ESCOLA MONSENYOR GIBERT SANT FRUITOS DE BAGES‐ROSALEDA ‐ Parada bus SANT FRUITOS DE BAGES‐TORROELLA ‐ Parada bus ‐ SANT FRUITÓS DE BAGES ‐ SANT FRUITOS DE BAGES‐LES BRUCARDES ‐ C/ del Serrat s/n. Cantonada. Avinguda Brucardes MANRESA ‐ La Catalana (Barri Tres Creus / Barri Vista Alegre) ESCOLA MUNTANYA DEL DRAC MANRESA ‐ Plaça Valldaura MANRESA ‐ Plaça Infants (MANRESA) MANRESA ‐ Carrer Dos de Maig (Aldi) MANRESA ‐ (Bonavista) ESCOLA PLA DEL PUIG SANT FRUITOS DE
    [Show full text]
  • Dades Pel Comentari
    Persones aturades de 45 anys i més Comarca del Bages Període: Octubre del 2013 DE 45 ANYS I TOTAL MÉS Percentatge Octubre 2013 Octubre 2013 Octubre 2013 Aguilar de Segarra 17 11 64,71% Monistrol de Calders 54 31 57,41% Súria 456 261 57,24% Estany, l' 25 14 56,00% Santa Maria d'Oló 42 23 54,76% Fonollosa 119 65 54,62% Rajadell 24 13 54,17% Balsareny 294 159 54,08% Mura 13 7 53,85% Sallent 514 276 53,70% Navarcles 524 279 53,24% Calders 57 30 52,63% Avinyó 143 75 52,45% Cardona 349 179 51,29% Gaià 12 6 50,00% Navàs 598 297 49,67% Sant Feliu Sasserra 45 22 48,89% Sant Vicenç de Castellet 1.009 493 48,86% Castellnou de Bages 72 35 48,61% Santpedor 497 239 48,09% Pont de Vilomara i Rocafort, el 414 199 48,07% Sant Joan de Vilatorrada 934 446 47,75% TOTAL 16.103 7.601 47,20% Castellfollit del Boix 17 8 47,06% Sant Fruitós de Bages 714 336 47,06% Castellbell i el Vilar 344 159 46,22% Moià 367 167 45,50% Sant Salvador de Guardiola 288 130 45,14% Manresa 7.024 3.166 45,07% Artés 442 197 44,57% Callús 168 73 43,45% Castellgalí 193 82 42,49% Sant Mateu de Bages 26 11 42,31% Monistrol de Montserrat 282 105 37,23% Talamanca 7 2 28,57% Marganell 19 5 26,32% FONT: Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
    [Show full text]
  • MANRESA 201,1 Km
    a 5 etapa LA POBLA DE SEGUR - MANRESA 201,1 km. Viernes, 26 de marzo de 2021 PPO: FIRMA: LLAMADA: CIERRE DE CONTROL: Rotonda N-260 con C-13. 10:55 a 11:55 12:00 10 % GPS: 42.245200 , 0.965125 Plaça Ferrocarril Carretera C-13/Avgda. Estació GPS: 42.240660 , 0.965777 con carrer General Moragues SALIDA NEUTRALIZADA: 12:05 Por carretera C-13 dirección Lleida (4,1 km). Kilómetros Km/h Altitud Itinerario Parciales Recorridos Faltan 40 42 44 PROVINCIA DE LLEIDA 530 SALIDA REAL frente hito 95 de la C-13. 0,1 0,1 201 12:10 12:10 12:10 530 SALÀS DE PALLARS (exterior) sigue C-13. 0,1 0,2 200,9 12:10 12:10 12:10 520 TÚNEL ELS FEIXANCS 200m Iluminado, sigue C-13. 1,8 2 199,1 12:13 12:12 12:12 495 TALARN (exterior) sigue C-13. 4,6 6,6 194,5 12:19 12:19 12:19 495 TREMP por Av. Pirineus, C. Seix i Faya, Passeig del Vall, Av Espanya, 0,7 7,3 193,8 12:20 12:20 12:19 rotonda izquierda a Isona, Solsona por C-1412b. 430 VILAMITJANA sigue C-1412b. 5,1 12,4 188,7 12:28 12:27 12:26 525 FIGUEROLA D'ORCAU (exterior) sigue C-1412b. 6,8 19,2 181,9 12:38 12:37 12:36 615 ISONA (exterior) sigue C-1412b. 7 26,2 174,9 12:49 12:47 12:45 695 EMPIEZA PUERTO Frente hito 37 de la C-1412b.Rampas en 7,6km.
    [Show full text]
  • Informe Final De La Ciaf (Ifc) 12/2019
    INFORME FINAL DE LA CIAF (IFC) 12/2019 Accidente ferroviario ocurrido en el antiguo apeadero de Castellgalí (Barcelona), el 8 de febrero de 2019 English summary included in page 135 “En ningún caso la investigación tendrá como objetivo la determinación de la culpa o la responsabilidad del accidente o incidente y será independiente de cualquier investigación judicial” (RD 623/2014, artículo 4.5) Advertencia El presente informe es un documento técnico que refleja el punto de vista de la Comisión de Investigación de Accidentes Ferroviarios en relación con las circunstancias en que se produjo el evento objeto de la investigación, con sus causas probables y recomendaciones de seguridad. Tal como especifica el RD 623/2014, de 18 de julio en sus artículos 4 y7: “La investigación técnica de los accidentes e incidentes ferroviarios llevada a cabo por la Comisión de Investigación de Accidentes Ferroviarios tendrá como finalidad la determinación de sus causas y el esclarecimiento de las circunstancias en las que éste se produjo, formulando en su caso recomendaciones de seguridad con el fin de incrementar la seguridad en el transporte ferroviario y favorecer la prevención de accidentes. En ningún caso la investigación tendrá como objetivo la determinación de la culpa o responsabilidad del accidente o incidente y será independiente de cualquier investigación judicial”. Consecuentemente, el uso que se haga de este informe para cualquier propósito distinto al de la prevención de futuros accidentes puede derivar en conclusiones e interpretaciones erróneas.
    [Show full text]
  • Recull Mesures Econòmiques Implementades Pels Municipis Del Bages Per Fer Front a La Crisi De La Covid 19
    Recull mesures econòmiques implementades pels municipis del Bages per fer front a la crisi de la Covid 19 Municipi Àmbit Mesura Destinatari Més info Aguilar de Segarra Fiscal/econòmic Ajornament pagament tributs ORGT Ciutadania https://orgtn.diba.cat/ca/Home/noticia?codi=7046 Fiscal/econòmic Ajornament pagament de tributs ORGT Ciutadania Descompte de la part proporcional de la taxa Fiscal/econòmic anual de l'ocupació a la via pública de taules i Comerç i restauració cadires. https://www.artes.cat/actualitat/noticies/mesures- Artés Mercat setmanal es regularitzarà l'import en la Fiscal/econòmic Autònoms tribut%C3%A0ries-respecte-la-crisi-sanit%C3%A0ria següent liquidació aprovada. S'avançaran el màxim possible els pagaments Econòmic Empreses i autònoms proveïdors de factures per no perjudicar als contractistes. https://orgtn.diba.cat/ca/Home/TramitNoDisponible?Estatus=I&Tra Avinyó Fiscal/econòmic Ajornament pagament de tributs ORGT Ciutadania mit=CITAPREVIA Fiscal/econòmic Ajornament pagament de tributs ORGT Ciutadania Es prorroga el permís d'ocupació de la vía Fiscal/econòmic pública per terrasses de bar i restaurants durant Comerç i restauració el període de la declaració de tancament. Es suspèn el pagament de les quotes de la llar Econòmic d'infants, de l'escola de músicai teatre des de la Ciutadania https://www.balsareny.cat/pl195/actualitat/noticies/id473/tot-els- Balsareny declaracióde tancament fins al retorn a l'activitat. tipus-de-mesures-adoptades-pel-covid19.htm Renovació del carnet de família numerosa que Econòmic caduqui entre l'1 de novembre de 2019 i el 31 de Ciutadania maig de 2020 es prorroga per un any.
    [Show full text]
  • EL BAGES, VIVE EL PLACER De Descubrirlo
    ESPAÑOL EL BAGES, VIVE EL PLACER de descubrirlo TODOS LOS CAMINOS te llevan al Bages Muy cerca de las principales ciudades de Cataluña, hay un gran secreto guardado. La comarca del Bages es la joya rural más Con la cara norte de Montserrat como protagonista, en el Bages te esperan escondida de Cataluña, un lugar alejado paisajes increíbles, naturaleza en su estado más puro, fenómenos geológicos únicos, pueblos para perderse, antiguas masías rurales, cultura, tradiciones y de las aglomeraciones y los turistas que una oferta enogastronómica para chuparse los dedos. sorprende por su autenticidad y carácter Visitar este territorio es también pisar el suelo de las primeras huellas, el suelo de un mar interior que existió hace más de 40 millones de años y que desa- pareció con el levantamiento de los Pirineos. Declarado Geoparque Mundial Unesco de la Cataluña Central desde 2012, este antiguo mar nos ha dejado en herencia un rico patrimonio natural y geológico que ha forjado la historia, la gastronomía y el talante de la gente acogedora que vive allí. bagesturisme.cat geoparc.cat @bagesturisme @geoparccatalunyacentral 2 El Bages Montserrat Barcelona A sólo… Por carretera: En tren: 50 min de Barcelona Carretera C-55 hacia Barcelona RENFE: www.renfe.es (líneas R4 y R12) 1 h 15 min de Lleida Carretera/autopista C-16 Barcelona, Berga FGC (Ferrocarriles de la Generalitat de Catalunya): 1 h 15 min de Tarragona Autopista C-58 Terrassa www.fgc.cat (líneas R5 y R50) 1 h 20 min de Girona Carretera C-25 (Eix Transversal - Girona, Vic, Lleida) Carretera C-37 Igualada 3 5 IMPRESCINDIBLES para que te enamores del Bages Montserrat, la puerta de entrada al Bages 4 La incomparable montaña de Montserrat, única en el mundo por su peculiar silueta y formación, acoge el santuario de la Virgen y el No te puedes perder..
    [Show full text]
  • La Crisi De L'antic Règim (1800-1833)
    3.1. LA CRISI DE III - INDUSTRIALITZACIÓ I L’ANTIC RÈGIM (1800-1833) CONFLICTES DEL SEGLE XIX Entre el final del segle XVIII i el començament del XIX es va acabar l’edat moderna, o antic règim, i va començar l’edat contemporània. Per tant, durant el període que estudiem es va produir un dels grans canvis de la histò- ria mundial. L’any 1800, la major part del Bages i Catalunya vivia en un règim feudal –sobretot al camp– mentre algunes ciutats com Manresa s’havien beneficiat del creixement econòmic provocat pels grans descobri- ments geogràfics de l’edat moderna. Les noves rutes comercials cap a Amèrica, Àfrica i l’Àsia van multiplicar el comerç mundial, i algunes zones com el Bages es van especialitzar en productes per a l’exportació. D’aquesta manera, els artesans de la ciutat, els burgesos i alguns pagesos es van enriquir durant el segle XVIII i, en començar el XIX, van contribuir a canviar el sistema de govern i el tipus de societat cap al liberalisme. El 1833, Roda hidràulica vertical com les què feien funcionar les primeres fàbri- amb la mort del rei Ferran VII, Espanya començava un ques de filatura al Bages. (Font: arxiu Zenobita edicions) període liberal que dura fins avui. La resta, o eren petits o bé no s’havien format. Estaven El territori situats en llocs elevats fàcils de defensar o a tocar dels rius. Eren pobles de carrers estrets i amb revolts pen- El Bages té dues característiques importants: està tra- sats per transitar-hi a peu o amb animals de bast.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • TEXTO De Conformidad Con Lo Dispuesto En La Disposición
    TÍTULO: Resolución de 30 de octubre de 2014, de la Dirección General del Catastro, por la que se determinan municipios y período de aplicación del procedimiento de regularización catastral. REGISTRO NORM@DOC: 42025 BOMEH: 45/2014 PUBLICADO EN: BOE n.º 266, de 3 de noviembre de 2014. Disponible en: CATASTRO INMOBILIARIO VIGENCIA: DEPARTAMENTO EMISOR: Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas ANÁLISIS JURÍDICO: MATERIAS: Catastro Inmobiliario TEXTO De conformidad con lo dispuesto en la disposición adicional tercera del texto refundido de la Ley del Catastro Inmobiliario, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/2004, de 5 de marzo (BOE número 58, de 8 de marzo) y en el en el 4.1 del Real Decreto 256/2012, de 27 de enero, por el que se desarrolla la estructura orgánica básica del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas (BOE número 24, de 28 de enero), esta Dirección General resuelve: Primero. El procedimiento de regularización catastral será de aplicación, desde el día siguiente a la publicación de esta resolución en el «Boletín Oficial del Estado», y hasta el 30 de octubre de 2015, en los siguientes municipios del ámbito territorial de las Gerencias Regionales, Territoriales y Subgerencias del Catastro: Gerencia Territorial de Albacete: Navas de Jorquera, Villatoya. Gerencia Territorial de Alicante: Agres, Alcoleja, Alfafara, Altea, Balones, Benidoleig, Benillup, Benimarfull, Benimassot, El Campello, Gata de Gorgos, Gorga, Xaló, Orxeta, Parcent, Pedreguer, Redován, Relleu, El Verger, Los Montesinos. Gerencia Territorial
    [Show full text]