Dossier

El paisatge ferroviari al al segle XXI. Descoberta, reivindicació i posada en valor patrimonial

Jaume Perarnau i Llorens

Introducció. El patrimoni i el paisatge ferroviari

El concepte de paisatge industrial sorgeix a l’últim quart del segle XX com a fusió i confluència del paisat- ge natural amb aquells entorns creats artificialment al voltant d’unes noves activitats industrials molts agressives amb aquest original i inicial paisatge natural idíl·lic. Des de meitats del segle XIX el pai- satge natural ha tingut una sensibilit- zació alta i acceptada per tota la soci- etat. Això es deu, fonamentalment, a l’aparició de la fotografia que, per la seva socialització i com a oponent de la pintura, acostava i convertia aquell paisatge dur, difícil, aspre i espantós de les muntanyes en agradable i atrac- tiu. A partir d’aleshores, a diferència Imatge del conjunt ferroviari de Alta als anys 1925-1930. del que havia succeït, el paisatge (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) s’entén habitualment com a paisatge de la natura i molt excepcionalment com a paisatge cultural, patrimonial i malgrat el que ens pugui semblar avui dia, era una icona encara molt menys, industrial. de desenvolupament, de millora, d’avenç i de prosperitat. Quan aquest paisatge natural i idíl·lic és transformat i Anys més tard, novament, aquesta idea i aquesta imatge canviat per la intervenció humana, bàsicament a partir de social de modernitat i progrés tornarà a canviar, però fins l’aprofitament dels recursos naturals per a les noves manu- ben entrat el segle XX, aquesta serà la realitat gràfica del factures, aquest paisatge comença a tenir, a més a més de paisatge industrial. la seva pròpia bellesa i sensibilitat, una història a explicar, Aquest paisatge industrial, a diferència del paisatge na- una història de la seva pròpia transformació que, fins ales- tural, es situa inicialment de forma preferent dins de la hores, s’havia mantingut inalterable al llarg dels segles. trama urbana de les ciutats. Aquesta característica, però, A finals segle XIX la fotografia, la pintura i el disseny co- anirà canviant progressivament ja que aquest paisatge in- mencen a utilitzar la imatge del paisatge de la industrialit- dustrial dins dels pobles i ciutats desapareixerà de forma zació com a carta de modernitat i de progrés. El paisatge in- molt ràpida a finals del segle XX absorbit per un nou model dustrial amb xemeneies, fums, fàbriques, ferrocarrils, etc. d’espai urbà. És, doncs, especialment important i rellevant

P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 8 - D o v e l l a - 1 9 A dia d’avui, aquelles restes agressives que el passat in- dustrial ha tingut i incidit de forma directa sobre el paisat- ge natural en espais no urbans (runams, canals, rius bruts, xemeneies, espais bruts i abandonats, inclosos els traçats i espais d’incidència ferroviària, etc) també formen part ex- plícita i inherent del paisatge industrial ja que en bona part es mostren inalterats. Ens trobem, doncs, que per primera vegada sí que s’altera aquell paisatge industrial urbà origi- nal per a fer un nou paisatge patrimonial modern i adequat a les “modes” actuals però, a la vegada, manipulat i fals. Així doncs, probablement, el paisatge industrial inicial au- tèntic caldrà trobar-lo generalment fora del paisatge urbà i sí, en canvi, en l’espai perifèric o no urbà: conjunts miners, colònies industrials, grans nuclis i eixos de comunicació, grans infraestructures de serveis, manufactures preindus- trials, mines, etc. i, molt especialment, la traça que sobre el territori i el paisatge exerceixen i mantenen el patrimoni ferroviari amb les seves infraestructures i els seus traçats. El ferrocarril ha estat un dels elements amb més influ- ència en la creació de paisatges de memòria i de valor pa- trimonial. Cal tenir present, a més a més, que per la seva singularitat afecta per igual al món urbà i al món rural (tra- çats, estacions i comunicació entre localitats). El ferrocarril ha permès noves formes de viure i veure el territori i el paisatge i, conseqüentment, el patrimoni del qual n’és i en forma part (paisatge des de l’estació, paisatge des del tren, paisatge de l’espai d’influència i, actualment, paisatge di- gital). Al mateix temps, el paisatge i el patrimoni ferroviari són actors protagonistes en la planificació geogràfica (pot actuar de barrera però encara amb major incidència i in- La recent urbanització com a pàrquing públic de l’antiga estació de Manresa-Baixador ha mantingut l’alineació dels antics plàtans de l’estació fluència que les carreteres donada la seva afectació pels però n’ha obviat i eliminat qualsevol rastre o referència de l´ús i utilitat radis de gir), en la planificació urbanística (traçats de car- d’aquell espai públic. rers, alineacions d’edificis, poblats ferroviaris etc.), en la pervivència d’intangibles patrimonials (toponímia, imatges, documents, etc), en la vinculació i adscripció social, etc. mantenir, física o testimonialment, dins de la trama urbana Tot plegat configura un ampli ventall d’elements i paisatges aquells elements que disposin d’una més àmplia rellevàn- que també han de formar part del llegat patrimonial i cultu- cia i autenticitat dins dels diferents conjunts patrimonials ral de la nostra societat contemporània a preservar. existents. I aquesta rellevància la manté amb notable sin- gularitat el patrimoni i el paisatge del ferrocarril. Un patrimoni, o un paisatge, també l’industrial i dins d’aquest el ferroviari, ha de prioritzar-se com a conjunt, com a patrimoni global i no solament com a un element aïllat o inconnex. El patrimoni i el paisatge industrial són, i han de ser, expressions vives i directes del patrimoni glo- bal i de conjunt. Un patrimoni global que inclou els ob- jectes, màquines, utillatges, documentació, imatges, ele- ments produïts, etc. (patrimoni moble), els edificis, obres públiques i serveis a la societat industrial, habitatges, llocs de producció, etc. (patrimoni immoble) i la història oral, social, vivencial, del coneixement adquirit, del lleure, etc. (patrimoni immaterial). Els elements més destacats i sin- gulars del patrimoni industrial han de considerar-se i en- tendre’s com un conjunt ineludible del paisatge i, per tant, cal prioritzar-ne aquesta visió global i de conjunt que inclo- gui els traçats, recorreguts, elements productius, produïts i patrimonials, l’entorn, els espais de contacte amb altres El ferrocarril miner, element clau del paisatge industrial bagenc. realitats, etc.

P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 8 - D o v e l l a - 2 0 productiva, les diferents propie- tats, les competències de les dife- rents administracions o l’ús actual d’aquests edificis, instal·lacions o vehicles, els següents:

Diferents amplades de via Amb la construcció del tren -Mataró, amb ample de via d’1,66 metres tal com es- tablia la llei espanyola de 1844 i la posterior Llei de Ferrocarrils de 1855, s’inicia a Catalunya la construcció de la xarxa ferroviària. L’elecció d’aquest ample de via di- ferent al de la resta dels països eu- ropeus, que el govern espanyol de l’època va justificar per raons tèc- niques de seguretat i d’estratègia militar, aviat es va convertir en un Última circulació del tren de Manresa-Baixador a Barcelona al pas a nivell de la prolongació del carrer problema per al desenvolupament Guimerà (Manresa) el 6 d’octubre de 1969. i modernització dels ferrocarrils de tota la península i, a la llarga, en una problemàtica i singularitat a Singularitats del patrimoni ferroviari considerar a l’hora de definir, clas- sificar i posar en valor els diferents elements del patrimoni El tren forma part de la vida de les persones i per això, ferroviari català. la història del tren és també una història social que no pot A més de les línies ferroviàries de via ampla es constru- ser aliena als recursos de posada en valor del patrimoni ïren a Catalunya línies secundàries de via estreta, destina- històric del ferrocarril. Des d’aquest punt de vista cal con- des a omplir els buits que presentava la xarxa ferroviària siderar que constitueixen objectes dignes de ser integrats principal i a solucionar els greus problemes de comuni- en el catàleg del patrimoni històric del ferrocarril no només cació. Coneguts amb el nom popular de carrilets es van aquells que tenen un valor com objecte tècnic, sinó també convertir en una peça clau, no solament del sistema viari aquells altres que serveixen per convocar els records o les i de comunicacions del país, sinó també del procés d’in- emocions de les persones, que poden ajudar-los a recrear dustrialització, urbanització i modernització de Catalunya. una part de la seva vida, o a entendre les formes de vida Els carrilets van tenir l’origen en una estació de la xarxa dels seus avantpassats. ferroviària bàsica (Girona, Manresa, , Reus, etc) La construcció del ferrocarril és un dels trets més ca- i van ser concebuts especialment per al transport mixt de racterístics del procés d’industrialització que va néixer a mercaderies, passatgers i correu. Anglaterra a mitjan segle XVIII i que es va estendre per En el cas de la Catalunya central disposem d’elements tot el continent europeu a la primera meitat del segle XIX. patrimonials amb tots els models i amples de via, des dels L’augment de la producció industrial i l’increment del con- 600 mm. del Ferrocarril de Guardiola a Castellar de n’Hug sum, feien necessari un nou tipus de transport terrestre, fins als 1.668 mm. de la Cia. dels Ferrocarrils del Nord ràpid, fiable i eficaç: el tren. (RENFE). Com a conseqüència de tot plegat, el patrimoni històric ferroviari presenta peculiaritats que encara fan més com- Associat a línies de ferrocarril i no a delimitacions plexa la seva identificació, selecció i inventari, com és la geogràfiques diversitat d’elements que el componen: diferents tipologi- En el cas del patrimoni ferroviari a la comarca del Bages, es, naturalesa, arrelament territorial, etc. A més dels ve- i a la vegada amb la seva particular amplada de via, cal hicles, s’inclouen edificis i conjunts (estacions, tallers o considerar sis línies, àmbits o conjunts patrimonials que dipòsits), el patrimoni documental i bibliogràfic, així com tenen un punt de sortida i/o arribada de la mateixa xarxa, altres elements immaterials. Tots ells es relacionen amb fora de la delimitació geogràfica estricta i que no pot dis- altres sectors industrials ja que el ferrocarril ha estat durant sociar-se: dècades el model de referència dels mitjans de transport i – Línia del Nord o RENFE. Amb dos trams o seccions, de el seu desenvolupament ha produït un important impacte Barcelona a Manresa i de Manresa a Lleida sobre la vida de les empreses i la societat. Algunes de les – Línia de Ferrocarrils de la Generalitat o FGC (antiga variables que convé considerar per a la seva identificació CGFC –Companyia General dels Ferrocarrils Catalans) de són, a més a més de la dispersió geogràfica, la diversificació Barcelona a Manresa.

P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 8 - D o v e l l a - 2 1 – Línia de Ferrocarrils de la Generalitat o FGC (antiga ii. Ponts i viaductes CGFC –Companyia General dels Ferrocarrils Catalans) de iii. Túnels Manresa a Súria. iv. Edificis (estacions, tallers, dipòsits, etc.) – Carrilet de Manresa a i a Guardiola. v. De Via – Cremallera de Montserrat. 2. Béns Mobles – Conjunt de funiculars i telefèrics de Montserrat. a. Vehicles i material rodant i. Locomotores (valor, dièsel, elèctriques) Bona part del patrimoni ferroviari és mòbil ii. Automotors El fet de que bona part d’aquest patrimoni moble ferrovi- iii. Cotxes ari (recordem que n’hi ha de moble, immoble i immaterial o iv. Vagons i furgons (de passatgers, de mercaderies) intangible) sigui desplaçable i, conseqüentment, mòbil, ha v. Altres vehicles de fer-nos considerar, també diferents models de cataloga- 1. Funiculars (aeris, de via) ció patrimonial tenen present: 3. Conjunts ferroviaris – Elements que han donat majoritàriament servei a la co- a. Poden incloure béns mobles e immobles. El con- marca i que resten i es conserva a la pròpia comarca. junt té un valor superior a la suma dels valors de – Elements que majoritàriament han donat servei a la co- cadascun dels seus elements. marca però que es conserva fora de la mateixa. 4. Altres elements (Senyals, telèfons, mobles d’estació, – Elements patrimonialment importants o destacats però uniformes, fanals, etc.) que no hi ha donat servei de forma habitual.

Elements patrimonials destacats Classificació del patrimoni ferroviari a la comarca

Segons els diferents acords internacionals, amb les vari- De la multitud d’elements mobles, immobles o conjunts ables i objeccions que hom pugui fer-hi, cal considerar que que directa o indirectament es conserven i/o relacionen els béns que formen el patrimoni cultural són “aquells que amb el patrimoni històric del ferrocarril a la comarca del la societat aprecia que s’han de conservar per a les futu- Bages, destaquem, entre altres, els següents elements pre- res generacions”. Amb aquesta àmplia definició la societat, ferents o prioritaris: cada vegada més, dóna valor a aquells elements patrimoni- als tècnics, com ara el món del ferrocarril, que són testimo- a) Vehicles ni social directe del món del treball i de la vida quotidiana – Locomotores de vapor durant el període de la industrialització o de la societat • Locomotora “Berga” nº 27 (any 1896), del carrilet de industrial. Tanmateix, aquests elements són testimoni viu Manresa a Berga, tipus 030T. Localitzada a . de la creativitat humana per resoldre problemes i dificultats • Locomotora “Berga” nº 28 (any 1896), del carrilet de i per disminuir l’esforç físic. Manresa a Berga, tipus 030T. Localitzada a La Pobla El patrimoni del ferrocarril forma part de la vida de les de Lillet. persones i, per això, la història del tren i del seu món és • Locomotora “Berga” nº 31 (any 1902), del carrilet de una història social inherent a la pròpia posada en valor del Manresa a Berga, tipus 030T. Localitzada a Manresa. patrimoni històric del ferrocarril. Formen part i constituei- • Locomotora “Berga” nº 34 (any 1902), del carrilet de xen aquest patrimoni històric del ferrocarril no solament Manresa a Berga, tipus 030T. Localitzada a Navàs. aquells que tenen un valor tecnològic sinó també aquells • Locomotora “Berga” nº 35 (any 1904), del carrilet de altres que serveixen per convocar els records o les emocions de les persones i que poden ajudar a recrear una part de la seva vida o bé, també, a entendre les formes de vida del seus avantpassats Una classificació i organització del patrimoni històric fer- roviari establerta, que no vol pas dir la única, és la següent:

1.Béns Immobles a. Instal·lacions fixes ferroviàries i. De via (giratòries, topalls, bàscules, canvis d’agu- lla, etc.) ii. De comunicacions i electrificació (enclavaments, ponts de senyals, etc.) iii. De tracció (aiguades, dipòsits d’aigua, etc.) iv. De mercaderies (grues, carregadors, molls, etc.) b. Obra Civil i. Traçats, vies i plataformes La locomotora “” nº 34 , de l’any 1902, a Navàs

P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 8 - D o v e l l a - 2 2 Manresa a Berga, tipus 030T. Localitzada a Martorell. • Locomotora “Berga” nº 37 (any 1904), del carrilet de Manresa a Berga, tipus 030T. Localitzada a Cornellà. • Locomotora “Berga” nº 41 (any 1911), del carrilet de Manresa a Berga, tipus 030T. Localitzada a Mollerus- sa. • Locomotora nº 106 de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans, línia Barcelona-Manresa, (any 1925), tipus 130-031T. Localitzada a Manresa. • Locomotora nº 2 del Cremallera de Montserrat (any 1892), tipus 021T. Localitzada a . • Locomotora nº 4 del Cremallera de Montserrat (any 1892), tipus 021T. Localitzada a Monistrol de Mont- serrat. • Locomotora nº 6 del Cremallera de Montserrat (any Locomotora Dièsel 1003, de FGC, de l’any 1955. 1892), tipus 021T. Localitzada a Ribes de Fresser. • Locomotora nº 8 del Cremallera de Montserrat (any 1923), tipus 021T. Localitzada a Parets del Vallès. • Locomotora 0204 de l’antiga Cia. dels Ferrocarrils del celona a Manresa, tipus MRM. Localitzada a Torrent. Nord a la línia de Barcelona a Manresa (any 1864). • Automotor nº 9304 de l’antiga Cia. dels Ferrocar- Tipus 030T. Localitzada a Tarragona. rils del Nord a la línia de Barcelona a Manresa (any – Locomotores Dièsel 1938). Tipus MB. Localitzada a Móra la Nova. • Locomotora “” nº 1, de Potasas Ibéricas (Mines • Automotor nº 590-165 de l’antiga Cia. dels Ferrocar- de Sallent), (any 1940). Localitzada a Manresa. rils del Nord a la línia de Barcelona a Manresa (any • Locomotora “MSM 168”, de les Mines de Súria (any 1935). Tipus MB. Localitzada a Vilanova i la Geltrú. 1952). Localitzada a Deltebre. – Automotors elèctrics • Locomotora nº 701 de la Companyia General dels • Automotor nº 5001 de la Companyia General dels Fer- Ferrocarrils Catalans, línia Barcelona a Manresa, (any rocarrils Catalans (any 1960). Tipus M. Localitzada a 1956), tipus BB. Localitzada a Martorell. Manresa. • Locomotora nº 1003 del carrilet de Manresa Berga • Automotor nº 616 de l’antiga Cia. dels Ferrocarrils de (any 1960), tipus BB. Localitzada a Martorell. Sarrià (any 1967). Tipus M. Localitzada a Sant Vicenç • Locomotora nº 811 de la Companyia General dels Fer- de Castellet. rocarrils Catalans (any 1967), línia Barcelona a Man- – Cotxes de viatgers resa, tipus B. Localitzada a Martorell. • Cotxe B-60 de la Companyia General dels Ferrocarrils • Locomotora nº 812 de la Companyia General dels Fer- Catalans (any 1925), línia Barcelona a Manresa, tipus rocarrils Catalans (any 1967), línia Barcelona a Man- 4 eixos. Localitzat a La Pobla de Lillet. resa, tipus B. Localitzada a Martorell. • Cotxe A-1 del Cremallera de Montserrat (any 1892), • Locomotora nº 821 de la Companyia General dels Fer- tipus 4 eixos. Localitzat a La Pobla de Lillet. rocarrils Catalans (any 1967), línia Barcelona a Man- • Cotxe A-2 del Cremallera de Montserrat (any 1928), resa, tipus B. Localitzada a Arganda del Rey. tipus 4 eixos. Localitzat a . • Locomotora nº 824 de la Companyia General dels Fer- rocarrils Catalans (any 1967), línia Barcelona a Man- resa, tipus B. Localitzada a Baye la Somme (França). • Locomotora “Rurthaler”, de les Mines de Súria (any 1962). Localitzada a La Pobla de Lillet. – Locomotores elèctriques • Locomotora nº 304 de la Companyia General dels Fer- rocarrils Catalans (any 1926), línia Barcelona a Man- resa, tipus BB. Localitzada a Martorell. • Locomotora 270-001 de l’antiga Cia. dels Ferrocar- rils del Nord a la línia de Barcelona a Manresa (any 1928). Tipus BB. Localitzada a Vilanova i la Geltrú. • Locomotora 272-006 de l’antiga Cia. dels Ferrocar- rils del Nord a la línia de Barcelona a Manresa (any 1928). Tipus BB. Localitzada a Vilanova i la Geltrú. – Automotors Dièsel

• Automotor nº 3007-30013008 de la Companyia Ge- Cotxe de viatgers de la Cia. International de Wagons Lits, (1928), a neral dels Ferrocarrils Catalans (any 1959), línia Bar- l’estació de Callús.

P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 8 - D o v e l l a - 2 3 • Cotxe AB-12 del Cremallera de Montserrat (any b) Instal·lacions 1892), tipus 4 eixos. Localitzat a Manresa. – De via • Cotxe B-32 del Cremallera de Montserrat (any 1892), • Topall de via de la línia de la Cia. dels Ferrocarrils del tipus 4 eixos. Localitzat a Manresa. Nord (any 1904). Localitzat a . • Cotxe B-22 del Cremallera de Núria (any 1929), tipus • Giratòria o pont giratori de la línia de la Cia. dels Fer- 4 eixos. Localitzat a Monistrol de Montserrat. rocarrils del Nord (any 1945). Localitzada a Sant Vi- • Cotxe CIWL WR-3568 de la Cia. International de cenç de Castellet. Wagons Lits, (any 1928), tipus 4 eixos. Localitzat a • Giratòria o pont giratori de la línia de la Cia. dels Fer- Callús. rocarrils del Nord (any 1945). Localitzada a Manresa. – Vagons de mercaderies – D’electrificació • Vagó de Potasas Ibéricas (Mines de Sallent), (any • Sots estació de la línia de la Cia. dels Ferrocarrils del 1920), tipus 2 eixos. Localitzat a Manresa. Nord (any 1924). Localitzada a Sant Vicenç de Caste- • Vagó M-405 de la Companyia General dels Ferrocar- llet. rils Catalans (any 1967), línia Barcelona a Manresa, – De tracció tipus 2 eixos. Localitzat a Manresa. • Dipòsit d’aigua de la línia de la Cia. dels Ferrocarrils • Vagó U-269 de la Companyia General dels Ferrocarrils del Nord de Barcelona a Lleida (any 1910). Localitzat Catalans (any 1945), línia Barcelona a Manresa, tipus a Monistrol de Montserrat. 2 eixos. Localitzat a Manresa. – De mercaderies • Vagó U-9055 de la Companyia General dels Ferrocar- • Carregador de formigó de la línia Martorell-Manresa rils Catalans (any 1931), línia Barcelona a Manresa, de la Cia. General dels Ferrocarrils Catalans (any tipus 2 eixos. Localitzat a Manresa. 1922). Localitzat a Sant Vicenç de Castellet. • Vagó X-501 de la Companyia General dels Ferrocarrils • Grua de la línia de la Cia. dels Ferrocarrils del Nord Catalans (any 1968), línia Barcelona a Manresa, tipus de Barcelona a Lleida (any 1922). Localitzat a Sant 2 eixos. Localitzat a Manresa. Vicenç de Castellet. • Vagó L-43 del Cremallera de Montserrat (any 1955), • Moll de formigó de la línia de la Cia. dels Ferrocarrils tipus 2 eixos. Localitzat a Monistrol de Montserrat. del Nord de Barcelona a Lleida (any 1922). Localitzat • Vagó O-62 del Cremallera de Núria (any 1930), tipus a Sant Vicenç de Castellet. 2 eixos. Localitzat a Monistrol de Montserrat. – Funiculars i aeris c) Obra Civil • Cabina nº 2 de l’Aeri de Sant Jeroni (any 1929). Lo- – Ponts calitzada a Castellar de n’Hug. • Pont d’obra de del Carrilet de Manresa a • Cabina nº 1 de l’ (any 1929). Loca- Berga. (any 1883). 28 metres de longitud. litzada a Monistrol de Montserrat. • Pont d’obra i formigó de Balsareny del Carrilet de • Cabina nº 2 de l’Aeri de Montserrat (any 1929). Loca- Manresa a Berga. (any 1883). 88 metres de longitud. litzada a Monistrol de Montserrat. • Pont d’obra de Navàs del Carrilet de Manresa a Berga. (any 1883). 21 metres de longitud. • Pont de pedra del Barranc de La Bauma (Castellbell i el Vilar) del Cremallera de Montserrat (any 1892). 89 metres de longitud. • Pont de pedra del (Monistrol de Montserrat)

Cistella nº 2 de l’Aeri de Sant Jeroni. Pont del ferrocarril de Manresa a Lleida a la riera de (any 1860).

P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 8 - D o v e l l a - 2 4 Viaducte del Llobregat, a Monistrol de Montserrat (any 1922). Locomotora Dièsel 1003, de FGC, de l’any 1955 Viaducte de Cerarols, a Súria (any 1924).

del Cremallera de Montserrat (any 1892). 150 metres – Túnels de longitud. • Túnel de l’Àngel del Cremallera de Montserrat (any • Pont de formigó del Llobregat (Monistrol de Montser- 1892), a Monistrol de Montserrat. 18 metres. rat) de la Cia. General dels Ferrocarrils Catalans (any • Túnel dels Apòstols del Cremallera de Montserrat (any 1922). 204 metres de longitud. 1892), a Monistrol de Montserrat. 251 metres. • Pont metàl·lic de la riera de (Castellbell i • Túnel de Montserrat, de la Cia. General dels Ferrocar- El Vilar) de la Cia. General dels Ferrocarrils Catalans rils Catalans (Monistrol de Montserrat) (any 1922). (any 1922). 95 metres de longitud. 164 metres. • Pont de formigó del Llobregat (Sant Vicenç de Caste- • Túnel de la Colònia Gomis, de la Cia. General dels llet) de la Cia. General dels Ferrocarrils Catalans (any Ferrocarrils Catalans (Monistrol de Montserrat) (any 1922). 170 metres de longitud. 1922). 268 metres. • Pont metàl·lic del Llobregat (Sant Vicenç de Caste- • Túnel de Monistrol, de la Cia. General dels Ferrocar- llet) de la Cia. General dels Ferrocarrils Catalans (any rils Catalans (Monistrol de Montserrat) (any 1922). 1922). 149 metres de longitud. 389 metres. • Pont de ferro de la carretera de (Manresa) de la • Túnel de La Bauma, de la Cia. General dels Ferrocar- Cia. General dels Ferrocarrils Catalans (any 1922). 43 rils Catalans (Monistrol de Montserrat) (any 1922). metres de longitud. 796 metres. • Pont de formigó de Joncadella (Callús) de la línia de • Túnel de Castellbell, de la Cia. General dels Ferrocar- Manresa a Súria. (any 1924). 169 metres de longi- rils Catalans (Castellbell i El Vilar) (any 1922). 151 tud. metres. • Pont de formigó de Vallverd (Callús) de la línia de • Túnel Firmat, de la Cia. General dels Ferrocarrils Ca- Manresa a Súria. (any 1924). 66 metres de longitud. talans (Castellbell i El Vilar) (any 1922). 566 metres. • Pont de formigó de Can Cavaller (Callús) de la línia de Manresa a Súria. (any 1924). 82 metres de longitud. • Pont de formigó del Cortès (Callús) de la línia de Man- resa a Súria. (any 1924). 67 metres de longitud. • Pont de formigó de Cerarols (Súria) de la línia de Man- resa a Súria. (any 1924). 122 metres de longitud. • Pont d’obra i formigó del Llobregat de la línia de Bar- celona a Manresa (antiga Cia. dels Ferrocarrils del Nord), a Castellgalí, (any 1856). 97 metres de longi- tud. • Pont d’obra i formigó del Cardener de la línia de Bar- celona a Manresa (antiga Cia. dels Ferrocarrils del Nord), a Manresa, (any 1856). 127 metres de longi- tud. • Pont d’obra i formigó de la riera de Rajadell de la línia de Barcelona a Manresa (antiga Cia. dels Ferrocarrils del Nord), a Manresa, (any 1856). 57 metres de lon- Pont de formigó amb tanca de ferro reblonat a la línia de Barcelona a gitud. Manresa dels Ferrocarrils del Nord.

P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 8 - D o v e l l a - 2 5 • Túnel de Rajadell de la Cia. General dels Ferrocarrils Catalans (Manresa) (any 1922). 200 metres. • Túnel de Sant Pau de la Cia. General dels Ferrocarrils Catalans (Manresa) (any 1922). 242 metres. • Túnel de Santa Clara de la Cia. General dels Ferrocar- rils Catalans (Manresa) (any 1922). 1011 metres. • Túnel del Cortès de la línia de Manresa a Súria (Callús) (any 1924). 188 metres. • Túnel de Lladó de la línia de Manresa a Súria (Callús) (any 1924). 301 metres. • Túnel de La Bauma de la línia de Manresa a Barcelo- na de la Cia. dels Ferrocarrils del Nord (Castellbell i el Vilar) (any 1859). 136 metres. • Túnel de Tallades de la línia de Manresa a Barcelona de la Cia. dels Ferrocarrils del Nord (Castellbell i el Estació de Monistrol Central (1922), a Monistrol de Montserrat. Vilar) (any 1859). 171 metres. • Túnel del Grauet de la línia de Manresa a Barcelona de la Cia. dels Ferrocarrils del Nord (Castellbell i el Vilar) (any 1859). 214 metres. • Edifici de viatgers de Súria (any 1924). • Túnel de La Mina de la línia de Manresa a Lleida de la • Edifici de viatgers del funicular de la Santa Cova Cia. dels Ferrocarrils del Nord (Manresa) (any 1860). (Santa Cova-Monistrol de Montserrat) (any 1929). 394 metres. • Edifici de viatgers del funicular de la Santa Cova • Túnel de Peric de la línia de Manresa a Lleida de la (Montserrat-Monistrol de Montserrat) (any 1929). Cia. dels Ferrocarrils del Nord (Rajadell) (any 1860). • Edifici de viatgers del funicular de Sant Joan (Sant 73 metres. Joan-Monistrol de Montserrat) (any 1928). • Túnel de Viladés de la línia de Manresa a Lleida de la • Edifici de viatgers del funicular de Sant Joan (Mont- Cia. dels Ferrocarrils del Nord (Rajadell) (any 1860). serrat-Monistrol de Montserrat) (any 1928). 87 metres. • Edifici de viatgers de Monistrol – Castellbell (Nord) • Túnel de Sant Amanç de la línia de Manresa a Lleida (any 1856). de la Cia. dels Ferrocarrils del Nord (Rajadell) (any • Cantina de Monistrol – Castellbell (Nord) (any 1856). 1860). 402 metres. • Edifici de viatgers de Sant Vicenç de Castellet (Nord) • Túnel de Ferrer de la línia de Manresa a Lleida de la (any 1856). Cia. dels Ferrocarrils del Nord () • Lavabos de Sant Vicenç de Castellet (Nord) (any (any 1860). 115 metres. 1856). • Túnel de Garro de la línia de Manresa a Lleida de la • Edifici de dormitoris de Sant Vicenç de Castellet Cia. dels Ferrocarrils del Nord (Aguilar de Segarra) (Nord) (any 1856). (any 1860). 177 metres. • Edifici de viatgers de Manresa (Nord) (any 1856). – Estacions • Estació de mercaderies de Manresa (Nord) (any 1856) • Edifici de viatgers de Monistrol Vila (any 1892) • Edifici de viatgers de Rajadell (Nord) (any 1860). • Edifici de viatgers de Monistrol de Montserrat (CGFC) • Lavabos de Rajadell (Nord) (any 1860). (any 1922).. • Edifici de viatgers d’Aguilar de Segarra (Nord) (any 1860). • Lavabos d’Aguilar de Segarra (Nord) (any 1860).

d) Conjunts ferroviaris • Estació de Sant Vicenç de Castellet (Nord). • Dipòsit i carregador de potasses de l’estació de Sant Vicenç de Castellet (FGC). • Estació de mercaderies de Manresa (Nord). • Estació de Manresa (Nord). • Centre d’Interpretació del Cremallera de Montserrat (Monistrol de Montserrat). • Aeri de Montserrat (Monistrol de Montserrat). • Funicular de Sant Joan (Monistrol de Montserrat). • Estació Monistrol-Enllaç (FGC).

Edifici de viatgers i lavabos públics a l’estació de Rajadell (any 1860)

P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 8 - D o v e l l a - 2 6 Solucions, exemples i propostes de futur

Més enllà de la simple preservació del patrimoni històric ferroviari, cal posar-lo en valor i donar-li un ús i una funció d’especial incidència dins de la societat actual i contemporània. Qual- sevol actuació sobre aquest patrimoni ferroviari, però, cal fer-la de manera que aconsegueixi, inexcusablement, mantenir-ne la singularitat, l’autenti- citat i el rigor històric i de restauració que permetin recuperar la memòria i la petjada històrica. Un ús cada vegada més emprat a Europa i que té una àmplia resposta social i turística són els trens histò- rics. Aquests, però, cal plantejar-los de forma rigorosa que permeti poder equiparar els projectes que actual- ment s’estan treballant a la pròpia co- Automotor utilitzat a la línia de Manresa a Lleida actualment reutilitzat com a oficina d’informació marca, com a mínim al mateix nivell turística a la Via Verda de la Terra Alta. que els trens històrics-turístics ja ope- ratius a Catalunya i, encara més, em- mirallant-nos en els grans trens histò- rics-turístics existents arreu d’Europa. interès patrimonial ens fan pensar en un bon paquet de Els exemples de mala praxi i de conseqüent fracàs que la probabilitats de desenvolupament econòmic i social lligat comarca ha viscut en aquest sentit (tren gastronòmic) l’any al desenvolupament del propi patrimoni que ens permeti 2017 haurien de servir d’advertiment i d’exemple que no situar-nos al nivell del que ja s’està fent a diferents llocs de tot s’hi val i no tot és possible. Catalunya i d’Europa. Actualment s’està acabant d’editar el Mapa del Turisme Ferroviari de Catalunya que realitza la Comissió del Patri- moni Històric Ferroviari de Catalunya. En aquesta proposta Bibliografia hi ha un total de 51 recursos turístics arreu de Catalunya vinculats al món del ferrocarril. D’aquests 51 elements, MASATS i LLOVER, Joan. El cremallera de Montserrat .- Ed. Co- sis es situen a la comarca de Bages i d’aquests 4 es con- pi-Gràfic .- Manresa, 1982. centren a la muntanya de Montserrat (Cremallera, Aeri i OLIVERAS i SAMITIER, Josep. Desenvolupament industrial i evo- funiculars de Sant Joan i La Cova) a més a més del Centre lució urbana a Manresa (1800-1870) .- Ed. Caixa d’Estalvis de d’Interpretació del Cremallera, a Monistrol-Vila, i l’Ecorail Manresa .- Manresa, 1985. OLIVERAS i SAMITIER, Josep. La consolidació de la ciutat indus- del Cardener. Unes xifres que marquen clarament un camp trial (1871-1900) .- Ed. Caixa d’Estalvis de Manresa .- Man- a estudiar i reivindicar, més encara si ho comparem amb resa, 1986. l’ampli abast en línies, quilòmetres, valor i importància his- PERARNAU i LLORENS, Jaume. “Els ferrocarrils”, dins de AA.VV. tòrica, interès patrimonial, etc. que el patrimoni ferroviari Història de la Ciutat de Manresa. 1900-1950 .- Ed. Caixa de té a la comarca del Bages. Manresa .- Manresa, 1991 .- Vol. I, pp. 205-217. Un cas de correcte reutilització el podríem trobar en els SALMERON i BOSCH, Carles. Els Ferrocarrils Catalans (4. Vols.) nous usos donats a l’edifici de viatgers de l’estació de Ra- .- Ed. Terminus .- Barcelona, 1985-1991. jadell, recuperat per a espai d’atenció municipal, centralit- SALMERON i BOSCH, Carles. El tren de Montserrat .- Ed. Termi- zació de bústies rurals, etc. De la mateixa tipologia i amb el nus .- Barcelona, 1986. mateix encert de restauració de l’espai de lavabos públics SERRA i ROTÉS, Rosa. Tramvia o ferrocarril econòmic de Manresa trobem els lavabos de l’estació de la mateixa estació de a Berga i a Guardiola. Naixement i mort del carrilet de l’Alt Llobregat.- X Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudi Rajadell així com la de l’estació d’Aguilar de Segarra. de Parla Catalana (CCEPC) .- Manresa, 2016. Tenim encara molta feina a fer i les propostes d’ús dels traçats industrials de Manresa a Súria i de Manresa a Sa- llent, actualment infrautilitzades en la seva temporalitat i Jaume Perarnau i Llorens propers a un possible tancament parcial d’aquest patrimo- Doctor en Història de la Tècnica ni, així com els antics traçats del Cremallera de Montserrat Director del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya o la posada en valor de nombrosos elements de destacat

P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 8 - D o v e l l a - 2 7