Memoria d'Aguilar de Segarra Recull de la vida d'un poble: - La Guerra Gran: Castellar i Aguilar - La Guerra del Frances: Castellar i Aguilar
1 Roser Parcerisas i Colomer
Aquest article és una mag- nífica aportació historica. La seva autora ha treballat, i encara continua treba- Ilant, en la recerca de documentació de les mol- tes cases de pages del municipi d 'Aguilar de Segarra, a I'extrem occi- dental del Bages, on han aparegut nombrosos escrits, documents, dieta- ris, etc., que els actuals estadants de les masies guardaven i que mai havien sortit a la Ilum. El text ens acosta a la vida quotidiana en temps de Despres de la victoria del Bruc sobre eis francesos vingueren temps dificils. Ei 30 de mar? de guerra. D'unes guerres 1811 les tropes del general Mac Donald procedents de Calaf, i havent passat per Castellat, entra- ren a Manresa i la incendiaren. Aquest fet queda reflectit en aquest gravat italia del Museu que, a cava11 entre els Comarcal de Manresa. segles divuite i dinove, assolaren el nostre país. Llegint-lo podem adonar- nos de les dificultats vis- La Guerra Gran hi va participar molt activament i va sofnr nombroses pkrdues. Molts dels cudes aleshores per la gent catalans que lluitaren enardits contra de pages. Es tracta d'uns Testirnoni de la Guerra Gran els francesas en aquesta guerra foren episodis explicats partint a Castellar herois tretze anys més tard amh la dels textos escrits per les invasió napoleónica. persones que visqueren Entre 1793 i 1795 l'estat espanyol A Castellar també s'han conservat va mantenir una guerra amb la Franca documents que fan memoria del pas directament aquells fets. revolucionhia govemada per la Con- daquesta contesa. Heus aquí unamos- I aixo no és facil de trobar. venció. En aquesta guerra, Catalunya tra del que hem pogut (robar: A Cal Teixidor s'ha guardat una estampa de la Mnre de D6u de Mont- scrrac al revers de la qual hi ha escrita una prometenqa: "lrrry (lis 2 de Jrrriy de 1794, pro- meto orlar a i.isifrrr Ntra. Sra. de Morrr.verrat si nos fa la yrircia qrre puyurm heri eixir dirqrreixa yirerru qrre tí Evporiya omh Frarr(.a. Qutiii sir1 la grrerra ncal~a~lai en pir~riein eiiii. h!, 130s iVrrdrí rr iisitarja i los denic;:, qire 'porerii" Més avall hi ha dues ratlles on es Vlstñ Ca~tellilr.amb el pett poblet arrecerat sota el turo on ti ha el cartel1 I 'esglésa de Sdnt Miquel. que domnen la val1 de la riera de Raladell. per on passava e cami ral. (Foto: Familia Ilcgeix: Ditocastei/al. "Coniplirla [lita pronteteri(a lo dia 27 de Serrrnhre de 1797 i.feres dir (Irres Misses o Ntra. Seri-ora de M~~nrrrrraf." El servei va ser de: <.rrtn.stro dd~rrri .seri.ir- dc giria a "30 hoyatges majorr de currc.yo No esti signat per ningú, pero pen- pel dio 3 de Gener i 13 de menor.^. " trrr" rl cor~tirrgrrifen vrrs districrrra- sem que és segur que fou escrit per (no es pot veure I'any). les hocerr~la~l~is.rlehe toirihi<;~!rerrcr una persona de Castellar (Josep Mont- prer'erife y disrin,qirir u Iox qlrr tie- fon?). Tamhé es van demanar contingents nerr crrhnllrrios de 10,s qirc rlr~las de mules a la gent del pohle i n'hi va tir,nen liher-arr~loa e.sro.s y ircargrrrt- Durant la Guerra Gran es destaci haver que no van estar d'acord en el do aqir<~llo.scrnl prop~irr.i~iit r Ricar011s." r-a:riri se re.si.sfen 10s e.rponrntes al 1e.s 1is Iícif~ No sahcni si iiquests descrtors qur: es van trrihar a Castell;ir v~itiscr ciisti- gats o no. (Aqi~est.;docoineiii\ han c\iat Fdciliiat\ per I;i I.:iniíli;t Du A pi~icpisdpl srgle XIX Cal Texidor de Castellar i3ra iiri Iiasta on ~i~iriioi:t.ivPrilc', caiauanes ijue traginaven pel can?, ra. (Fofo: Familia Duoro El 1793. en coiiien<;ar 13 Guerrii Gran. 101s els pohles dc Cai;tluny:i v;tii .Irisr/~AI>rrd(rI. /;~lli(llli~.~I81i Cllsl~//(il: /ir>!. 11 /<>.S 27 rchre i enviar canes molt senihlitnts a í Prr Mrri.iii Crr.se1lrr.s sigiia rii~rrnill, Rrgir/<~r IIPI(Ir 10.s E.vi;u~i/~x. cord iimh el repaniment que s'ha fet i Por ni Cal Pala. eri prirrier terrne. "oro 'antic caini rñl. va rrbrp tarnbP d~ vali'nt dilrant cls saquegs dels anyi 1810 I 1811. Els soldats franceioi cremaren també la rectaria 8 e castell de Castellar. (Foto: Famllio Diioraslellal. de alambre (aram), el cerdo de cria, La descripció dels danys és minu- marit de Teresa Paradaltas. No tres cargas de vino, le quitaron una ciosa i plena de detalls aclaridors. Els rebé ningún sagrament, per la pas- porción de ropa de casa y le malo- soidats saquegen no tan sols les cases suda de los france.sos, lo encontra- graron un olivar cuyo daño se repu- que són vora el camí ral, Cbdol-rodon, ren mort en lo bosc i muntanya que ta en junto de más de 500 1. Cal Vendrell, Cal Teixidor, Cal Pala, va a Fonollosa, se li ha fet lo enter- En la capilla de Sant Esteve se Cal Ferrer Gros, Cal Massana i Cal ro i novena amb l'assistencia de vnit llevaron y malograron la ropa del Calsina, sinó que arriben també a les sacerdots en quiscunafunció. " altar y los vestuarios de celebrar que queden apartades del camí com Van tardar una setmana a trobar-lo. Missa, destruyeron el mismo altar; Cal Benet, Cal Semís o Cal Tinet. cuyo daño se reputa de más de cien Les esglésies reben molt fort, tant la En el Suplemento al Diario de libras. parroquia de Sant Miquel com les Barcelona del dimecres 14 de Gener A más asesinaron o mataron capelles de Sant Esteve i Cbdol-rodon. de 1824, en fer la crbnica de la mort de dichas tropas a Magi Pala, labra- Els francesas s'enduen tot allb que 1'Iltre Sr. Dn. Antonio de Amat y de dor muy anciano, y a Josep Pasqual trohen de valor: diners, joies, roba, Rocabertí, Senyor de Castellar, es y al hijo de éste llamado Josep por- peroles daram, i animals de tir. En Pau torna a parlar d'aquest fet: que les hallaron que huian. Ferrer diu que se li han endut les joies "El lugar de Sanr Miquel de En la casa del Semís a la mujer de la seva mare. Castella~atestiguará cuan propia- del pastor parida de dos dias la vio- Encara més greu és el que fan mente puede darle el titulo de lentaron en la misma cama muchos malbé: engeguen el vi de les tines, padre, al mismo tiempo que el de su del ejército francés y también a una llencen t'oli, engavanyen el gra i els Señor: la iglesia y sacristia provis- madre e hija que hallaron en un Ilcgums, i fan malbé els olivers. Maten ta de todas las alhajas de ropas y bosque huyendo, que es cuanto I'aviram i fan pasturar els animais en plata de que habían sido despoja- hasta ahora se ha podido averigua>: els sembrats. das: doscientos cincuenta vestidos Sin otros muchos daños menos Cremen cases i pallisses i maten completos, repartidos a discreción conocidos, de menos consideración tres homes que fugien, un d'ells d'edat del párroco y del Ayuntamiento en o menos fáciles de individuar. avanqada, Violen tres dones: dues olros tantos pobres de la población; Castellar a 18 de Noviembre de fugien, I'altra no degué poder fugir he aquí como siente este pueblo la 1810. perqne acabava de tenir una criatura. presencia de su Señor, dissipada la Pablo Ferrer Bayle" (signat) En tomar el 1811, encara faran un borrasca que le afligió par espacio altre mort sota la Font dels Pouets. de seis años. " Una mica més avall diu: En Pau Ferrer sap acompanyar cada "Quan passd lo exkrcit francks valoració ainb una matisació que El Senyor de Castellar va pagar amb les tropes en número de 10 mil apelb a la consciencia de qui ho Ile- nous omaments a l'església de Sant fou el dia 5 i en dilluns de geix i dóna valor a la seva demanda. Miquel i va donar dos-cents cinquanta Novembre de 1810. Tota la gen1 Han mort un home vell, han violat vestits a la gent de Castellar. fugiren. " una partera, han robat les joies de la mare, han vessat t'únic vi que tenien, En el mateix paper hi ha una ratlla i s'han endut el pa amassat i han saque- Cal Teix~dori les tropes franceses: al dessota un altre escrit (continua en jat les esglésies. catala) i diu: El testirnoni den Pau Ferrer ha de A comencament del segle XIX Cal "Vuy dissabre a 30 de Mar$ de quedar en la memoria del poble i en el Teixidor de Castellar era un hostal on 1811 torna a passar lo mateix exkr- coneixement de la seva gent, jaque si es paraven les caravanes que passaven cit frunces amb lo mateix general bé la historia és patrimoni de tot el pel camí ral. Sota I'entrada hi havia un dit Mac Donald en les 7 del mati país, primer ho és de tots i cadascun estable molt gran on hi cabien molts arribaren i fins a les quatre de la dels seus pobles, per petits que siguin. animals. En arribar les tropes france- tarda cremaren la rectoria, lopaller ses el dia 5 de novembre de 1810, la i lo Castell i la caseta de Can (Aquest docurnenl ha estat facilitat per gent de la casa, com segurament tot el Ferrer i una cambra de Can Ferrer la familia Duocastella de Cal Teixidor). poble, va deixar-ho tot i va fugir cap al y la meitat de Can Calcina i la bosc. La tropa invasora mentrestant es pallissa i pomo del Massana, xafa- va donar al pillatge. En tomar a casa, ren lo blat del nostre camp i feren En el llibre d'bbits de la Parroquia Josep Montfort, t'amo de Cal Teixidor, menjar per los bous i besties que de Sant Miquel de Castellar hi figura fa una relació detallada de tot el peju- menaven la plana de blat de Can aquesta partida: dici que li han donat les tropes del Ferrer i lo Belleró i feixa del "Vuy dia dotze de Novembre de general Mac Donald en un escrit que la Calcina que s'encontraven dits mil vuit-cents deu en lofossar de la famflia ha conservat i que té un gran camps sembrats, també mataren lo Farrdquia de Castellar, Bisbat de valor documental no tan sols per la masover de Palasí sota la font dels Mc, se dóna sepultura al cadaver de historia de la casa, sin6 també per la Pouets de Casa Pala." Magi Pala, pages de Castellar, del poble de Castellar. Heus aquí que ens deixa escnt en tal d'obtenir una indemnització i aquesta al.legacio losep Montfort: comencar de nou. Aquests llistats han "Muy Iltre. Señor: "Vuy dilluns que és dia cinc del estat fets amb la calma i paciencia d'a- Antonio Comallonga, mancebo, mes de Novembre de lhny 1810 a quells que saben que són al camí ral i labrador del término de Castellai; les 8 hores del matí vingué un ex2r- que no és la primera ni l'última vegada Corregimiento de Manresa, con cit de francesos de la part de Calaf que seran víctimes del pillatge. toda la atención a C( S. representa: en número de dotze mil segons veie- Ens parla de dues arroves de QUE el Exponente se halla en rem, que consta de 1600 cavalls i lo bacalli, tres-centes arengades, pa, clase de hijo único de viuda que no demés dinfanteria amb molts xocolata, coberts, porrons, chntirs, puede subsistir sin el unxilio de su bagatges. Arrlbaren en esta de peroles i marmites. Cal Teixidor era mismo Exponente, pues aunque Castellar i hi acamparen i varen doncs un establiment amb forca movi- tenia cuatro hermanos, el mayor fer la dinada i a nosaltres en esta ment. Que hi feien sinó tres-centes murió gloriosamente en defensa de casa de Can Teiridor nos engega- arengades? la Patria y los otros tres són de tan ren lo vi de la tina i de les hótes en A comeneament del segle passat a corta edat que el mayor no llega a tomen 50 carregues, i 30 quartans Cal Teixidor es devia teixir manual- catorce años, manteniendo con sus d'ordi, 3 quartans de favons, 3 fane- ment i es devia fer la roba per a la gent sudores e industria no sólo a dicha ques de sal, 50 parells de culleres i del poble tal com es dedueix del fet su madre y hermanos sinó también forquilles de Ilautó, unu manta tata que robessin dues peces de bri de a una hermana soltera y a un tio nova, óflassades, 30 Ilencols, mol- canem i tants Ilencols i camises, possi- demente. tes camises d'home i de dona, 3 blement genere ja manufacturat. Aunque por los explicados moti- parells de sabates i unes sivelles de Diu que han robat una barretina, vos és exento del sorttzo y servicio plata son valor 3 ll., 2 gambetos, un segurament d'ús corrent al Castellar de de las armas, ignorando como rús- geleco blau (armilla) amb la boto- I'epoca, i que els han espatllat el rellot- tico labrador que debia proponer nada de plata, botons reixats, dos ge. Cap altra casa fa esment d'aquesta ante la Justicia de aquel pueblo las bots de vi de potes, 2 paelles d'a- destrossa, pensem que potser era un dos mencionadas exenciones y no ram, 3 perols, 4 marmites, 6 sacs, la rellotge de valor o bé eren poques les habiendo cuidado de practicarlo en mesura del vi, la mesura de l'oli, 2 cases que en tenien. tiempo oportuno fue incluido en el xocolateres, 2 peces de bri de 40 Es queixa que li han pres malta sorteo y le cupo el número 29. canes cada una, 3 cabassos, 3 des- roba: gambetos, una armilla amb Y atendiendo que de pasar ctl trals, nos esparllaren lo rellotge, botons de plata, sivelles també de Exponente a servir en el ejército nos espatlluren 4 matalassos, nos plata, una manta tata nova etc. Tenien quedariu aquella familia abando- esparllaren totes les caixes, 2 roves roba bona per mudar, fins i toi amb nada y en la mayor indigencia, d'uiguardent, 2 roves de bacalla, 4 ornaments cars (botons de plata); como esto y lo demás resulta de la rajoles de xocolata, 300 arengudes devien ser, doncs, una casa amb bona certificación del Párroco y Justicia i 14 roves de pa, tots los porrons, posició i molt meneada. que acompaña, a K S. atentamente plats, gots i demés coses del servei Per fi, en Josep Montfort es do1 que se suplica se sirva declararlo libre de la casa, nos mataren 4 gats, 65 li hagin robat un llibre religiós i que y exento del servicio y mandar a gallines i 4 galls,i robaren una hagin entrat a I'església. En acabar la quien corresponda que lo borre y barretina, 6 cantirs, molts porrons relació de danys produits a casa seva, separe de la lista de los Quintos del de vidre hlanc, moltes xicres i el lli- ens diu que han entrat a 1'església.Vet citado lugar. Gracia que espera de bre del bon cristia. aquí com I'església representa un patri- la justificación de VS. Entraren a l'església de moni religiós i social de primer ordre Manresa, 15 de Mayo de 1811 Castellar i la robaren. per a la gent del poble i un bé comú Anton Comallonga" (signar) Tata la gent fugiren. " que, acabada la guerra, sempre es torna a reconstruir. El batlle i el rector de Castellar li L'exercit que va passar per Castellar fau papers que donen fe d'aquesta duia entre deu i dotze mil soldats de (Document facilitat per la família situació, entre els quals hi ha aquesta cavallena i infanteria que van roman- Duocastella de Cal Teixidor). partida d'bbit del seu gema Pere: dre al poble durant vuit hores. Mil sis- "Certificam i fem ,fe que haverrt cents soldats a cavall per forqa bavien anat lo sometent de Castellar a de fer respecte i deu mil tropes d'un El sometent de Castellar a Molins de Molins de Rei, los francesas hi exercit invasor devien crcar una situa- Re;. Mort de l'hereu Vendrell mataren a Pere Comallonga desti- ció desbordada. La gent del poble, en nat al mateix sometent, i gen& nombre tan inferior, no podia fer res A 1811, en plena guerra del d'ilnton Comallonga, los que més si volia salvar la vida que fugir Frances, Anton Comallonga de Cal declararen la sua mort, Josep fins que acabés de passar la tropa. En Vendrell de Castellar és cridat a quin- Canals, Jaume Ferrer i Isidro tomar, calia fer balan5 del desastre i tes. Tot i queja ha estar "sortejat", per Gavurró i Roig, companys seus en anotar fi1 per randa tot el perjudici per tal de no haver d'anar a la guerra fa dit sometent i vuy en dia quintos, dient que un soldat de cavall, Per 3 escopetes que perderem en "SI: Comandante de la Partida francks, havia mort a Pere los "ataques" 3 11. 9 s. de Moncada: Comallonga cerca el pont de Per adobs de 3 escopetes rompu- M. S. M. en vista del presente Molins de Rei. Esta declaració des als "ataques" 9 11. 9s. 4 d. permitirá V S. regresen a su patria donaren quan tornaren de sometent "Gastos"per los miquelets abans los somatenes de Castellar i i en esta església férem bé a favor de presentar-los 60 11. 18 s. 9 d. Aguilar del Corregimiento de Man- de la sua anima. 1 per ser akí ho Porlarem palla a Igualada per lo resa, por haber llegado ya la releva firmam en Castella~vuy als 29 de Rl. Servei 15 11. 25 s. que detenemos en esta. Juny de 1811. Per un fusell angl2.y que recolli- Dios guarde a Vd. muchos años. Andreu Vinyas, Rector de Castella~ rem als 'btaques" d'lgualada, sehs Martorell julio 10 de 1808 Joseph Monconill, Batlle. " va espatllar lo pany i costa d'adobs Con conocimiento de Montanya, 18 s. i lo entregarem a la Iltre. Canónigo. La Comissió Militar de Manresa va Junta de Manresa. " Antonio Vallcendrera, secreta- manar que la demanda del noi fos rio. " exposada en lloc públic per tal que els Aquí tenim una qneixa de altres quintos del poble poguessin I'Ajnntament de Castellar feta a la El sometent de Castellar aquel1 reclamar. Ningú no va dir res i Anton Junta de Govern de la ciutat de estiu va formar par1 del cordó de Comallonga va ser declara1 exempt. Manresa (segurament el 1810) per tal defensa contra els francesas que es que no els demanin els animals, ni els basti a Can Massana, segons es (Documentació trobada a I'Arxiu Histbric i demanin més serveis de guerra, perquk despren de la relació de comptes. Ens Comarcal de Manresa: Lleves al Bagcs ja no donen abast: ha confirma un salcondnit que I'Ajun- durant la gucnd del Francks. Castellar: "Havent vista la circular del dia tament de Castellar fa a Valentí Lligall 3). 26 d'ilbril de la Iltre Junta de Massana i Esteve Calcina perque els Govern de la ciutat de Manresa, deixin passar a Esparreguera i puguin Serveis i comptes de guerra manan? a Castellar i Quadres anar a trabar Pau Ferrer, que després a Castellar apromptes de mu1.s i rucs a la ciutar d'haver acompanyat homes a Can per portar menjar i malalts i que els Massana encara no ha tomat. Durant la guerra del Francks a dies que s'ocuparien en el treball Castellar es van fer molts serveis a la selív pagarien, exposem: Que les Era el dia 12 de Juliol de 1808: tropa: transport de bagatges o soldats Quadres són del Corregiment de "Valentí Massana i Esteve ferits, alloljament i compra o reparació Cervera i que Castellar queda Calcina pagesos de Castellar, d'armes. Heus aquí tan sols una mostra sense ajuda de ningú i a més com Corregiment de Manresa, passen a de tot el que s'ha trobat entre el juny de que lo terme de Castellar s'encon- la vila d'Esparreguera i a mis, si és 1808 i el julio1 de 1809: tra al mig del cami ral que va de la convenient, fins u encontrar Pau -"Bagatges majo~sque s'han ciutat de Manresa a la vila de Ferrer; Batlle de dit terme, per ocupar de Castellar al treball per al Calaf, tots los dies, continuos, hem haver anat a acompanyar homes al R1.Servei a transportar soldats i de donar allotjament i portar cordó de Can Massana i no haver miquelets malalts a uns pobles i bagatges, a gent de tropes i altres tornat. Se va en cerca d'ell i per ser altres 49 11. persones empleades al Reial Servei. així i no sigan impedits en dit viat- -Bugatges menors per los matei- A més tuts los dies trunsportem ge, los fem lo preSeJIt passaport , xos efecte 158 11. malalts amb animals i a coll d'ho- sellat amb lo sello de dit teme i sig- -Lo transportar soldats i mique- mes i les postes de correu de cavall nat de nostres mans. lets malalts a coll d'homes umb una i de peu estan aposentades en esta En Castellar; avui als 12 de julio1 llitera cap als pobles veiins acos- de Castellar i quan ells no poden de 1808. tunt-los als hospitals són 30 11. ,fer el Reial Sewei, ho suplim nosal- .Jaume Prat, Regidor -L'allotjament que han donat a tres en passar les maletes del Reial de l'ordre de lhltre Regidor Castellar a les tropes i miquelets Servei a sos destins i a més cada sis Josep Montfort. " són innumerables: dies hem de portar avituallament al S'ha donat allotjament al Tercio nostre sometent. " En Massana i en Calcina passaren a de Vic, tot ente,: Esparreguera i van anar fins a S'ha donat allotjament al Tercio El sometent de Castellar, juntameiit Martorell, segons es veu a I'altra cara de Cewera, tot ente,: amb el dAguilar, degué ser a les bata- del mateix document on diu: A les demés tropes i miquelets són lles del Bruc el juny de 1808 perquk S'han presentar i passen a i&numerables los allotjuments per pel julio1 del mateix any, un mes més Martorell. quant quasi se'n dónen tots els dies. tard de les célebres batalles, aquests Esparreguera, 13 de Juliol de -Se gasta per pólvora i bales lo sometents que eren a Martorell són 1808. " primer sometent en Casa Massana i rellevats i tomen a casa segons aques- Bruc 22 11. 25 s. ta ordre: Passats els primers exits del BNC, vingueren dies difícils en la lluita con- tra el frances. Pel mar$ de 1811, Manresa fou incendiada i es van cre- CANSO mar 713 cases de les 1.127 que hi havia, entre els quals alguns obradors i fabriques que donaven feiua a molta DELS FRANCESOS gent. La situació devia ser molt deses- perada quan Pau Fener, batlle de Castellar, rep aquesta ordre: "De los granos que vaya Vd. recogiendo y tenga en su poderpro- Lo any mil vuyt sens y vuyt Sobreda rsb y motiu Catalunya ab gran descuyt amats catalans teniu cedentes del medio diezmo, entre- ha dat las fortalesas dc ana contra los francesnl garú a Dn. Juan March, Factor de pels enredos de godoy que desde que tan entra( han entrat ab rsn comboy tot lo comers se ha parir Reales Provisiones de Manresa mo~tastropas Kncerar. ab cosa de tres mrsos. todos los que tenga en su cantón Perque tenen los fortins Puix lo temps se adob 6th aqtiells rnalaits burxins, com Deu coiitent estará por haver llegado en dicha ciudad ja pensan que so11 ames de nostra paciencia el capitún Prat con una grande a las armas Catalans, puix creyem ser y sagi! División de tropas, haciéndole a abinguts com germans que may ha drxat ningu axequemnos y bamos. la sua gran clemencia, Vd. responsable por la falta de Tols morirem per la Lley Es lo gran pecat mortd cumplimiento, con toda la brevedad ia uens ha deiwar lo Rey la causa mes principal ~:%ernsndo y Q. Carlos de aquesta campatiya del rayo. ab la ajuda de Dgq dich per lo pecsggpsolút Dios guarde a Vd. muchos años. quels traurem de monjuich que tots tenim mercscut y al Cafiet enferrarlos. del que patim Espanya. Sallenr, 3 &Octubre de 1811 Nosalires sorn Espanyols Aborrim nostres pecatr Por disposición de la Comisión, ancara que siem sols no siem mes obstinats Corrcgimiento de Manresa conrra lota la franra y ohrim las potencias ja may nos aiurdirém que aquert csstich tan cruel D.D. Josep Antoni Guulsa. perque ab Dsu cotifiem sens dupta ja be del Cel Secretario. ques la nostra esperoiisa. per las nostras ofensas. Per mes que sieu asturs Aquell tot poderos Deu A Dn. Publo Ferrer de noy baldran generals muts que desde son Trono veu Castellar:" ni tois los entremesus la nostra gran malicia per mes quens portin banuts sins prccrtrem tsmeni sempre direm resoluis , sens dupta se aplacar& (Documents facilitais per Cal no bolem ser francesas. sa divina juíticis. Teixidor i Cal Fexer Gros de Castellar). Be reniu proit drsenganyj. Per las casas de psges que encara noy ha rent anys casas ricas y denles que bareu ienir guerras de aquesta encontornada per los cams gnyas y orts ab los trevaiis que han passsc ,.serbiau qumt erau morts han fet malta caritai Aguilar i la guerra del Frances per adobar las terras. Deu los donia la paga. Podeu refleccioná Asren sb atencíb que1 matex 'succeyrá qui dictada la canso El 1808 el batlle d'Agurlar era de las bostras empresas no la dictada altri Isidro Toma i Marba, de la Riera. Entre baldrá mes queos ananeu cun taxido de cutb d'altres ens ha deixat aquests comptcs sino tambe moiíreu 2 101s demana petdb aqui las forraba. si han trobai cap &ir. que parlen de com I'Ajuntament d'Aguilar recluta miquelets per anar a lluitar contra els francesos i els paga: "Juny a 21, de 1808. Jo, Isidro Torra, Batlle d'ilguilar; Un dels tíeics romancos de Ykooca. Queconstituien una manera oooular de divulgar els fets hist0- rics. ~questfa referbicia a la guerra de! Fiancbs. (Font: Famiiia ~uocasteiia.cal-~eixrdor de so entregar a " corre" miquelets Casteiiar). reclutats 8 duros a cada u i suma 60 lliures. L.o que so cobrat són 45 11. 11 s. 6 d. Me resta a deure lo Figueru regi- lles del BNC.Un dia abans de la crema gatr per quinze dies, preu 3 pessetes dor decano per los miquelets la del paper segellat a la Placa Major de i mitjaper homeper cada dia que hi suma de 14 11. 12 s. 6 d." Manresa, el sometent d'Aguilar ja estaran. Dia 11 de Juny tomaran havia sonit. Així ho diu t'Alcalde: los dits del sometent." A més dels miquelets, també surt "Dia 1 de Juny de 1808 marxa lo d'Aguilar un sometent que aniri a llui- sometent d'Aguilar, "cotre" que són No tenim noticia que cap d'aquests tar contra els francesas en aquells dies I'hereu Biel, el fadrí del Fuster; el homes morís en combat contra i'exer- de 1808 en que hi hagué les dues bata- fadrídel Crostetes i lo Rohinat, llo- cit invasor, pero si que hem pogut tro- Gravat de I'epoca que fa referencia a un escenari ideal de la guerra del Frances des de les files espanyoles, amb la representacid dels seus principals protagonistes. El text que l'acornpanya 6s prou significatiu. (Font: Familia Duocastella. Cal Teixidor de Castellar). (1) Don Fernando VI1 nuesuu Monarc&.el Infante Don Anlonio, y Zayas. (2) El General Copons, (3) Tropas españolns. (4) El Gesieral fiances (5) Línea española. (6) El Águila francesa deslmzada por Espana é Inglaterra. (7) Napaleón rasgando la Corona é insignias imperiales. (8) Tropas francesas. (9) El dragóii iiifernal. bar tres nois d'Aguilar que van morir dinar en la casa dels Caus i a mi, ,fossar de Salelles per dos germans en aquesta guerra a 1809 i a 1810. Aleix Macia prevere rector de dita seus i ultres companys. Eren dels Caus, de Ca 1'Escuder i de esglésiu d'Aguilur, la meitat del dret Hi assistiren a dites funcions Ca 1'Ibanyes. El noi dels Caus va morir de cos (esto és dues Misses) ha- cinc preveres als quals se dona la al Bruc, I'Escuder a Manresa i vent-nos abans convingut per tots caritat acostumada per Francisco I'Ibanyes en un hospital a la Selva. los drets de majoria, campana, etc Escuder, son germa, i tumbé refec- que m'espectarien, haguda raó de cid corporal cada dia. 1 a mi DE Vet-ne aquí les partides d'bbit: no haver-hi sepultura del cos." Aleix Macid per lo dret de cos, que "PERE ESCUDER GIRALT Dia me perlanyeran vint rals, és dir la "JOSEP RIUS 1 BIOSCA. Dia 30 26 de Marc de 1810, en la parro- meitat del drer de cos que en esta de Gener de 1809, en esta església quial església de Sant Andreu parroquia són quaranla rals." parroquia1 de Sant Andreu dAguilar del bisbat de Vic se feren d'ilguilar del bisbat de Vic se can- funcions dénterro i novena i lo En Domingo Montfort, ecbnom de taren quatre oficis per enterro i endemu dia 27 lo cap dóny, per 18- la padquia de Sant Andreu d'Aguilar novena amb assist¿.ncia de set pre- nima de Pere Escuder: fadri' désta entre 1836 i 1850, en fer I'índex del lli- veres per Iünima de Josep Rius, parroquia fill llegítim i natural de bre d'bbits hi afegeix una nota: fadrí dels Caus, que segons se'ns Josep Escuder; pages d@iunt de dita "A 1810, 1811, 1812 i 1813 se informa morí en les muntanyes del parr6quia i de Maria Giralt vídua, rroben nombroses partides de morts Bruc lo dia primer del corren1 i fou vivent, lo qual morí lo dia 22 ante- repenrines de pobres segurament enterrat sens ésser conegut en lo rior en lo pont de fusta de Manresa, per causa de la gran carestia d'a- fossar o lloc destinat u Can Elies. ahont junt ab altres atacava als quells anys, en que lo blat se arriba Als dits preveres se'ls doni la cari- francesas que havien invadit dita a vendre a 24 duros la quartera, el rat i coques acostumades, tumbé ciutat, i fou portal a enterrar en lo que ocasiona grans malalties. " De les diferents panides d'obit d'in- La notícia de la seva mort degué Quarta: Mesura de capacitat per a digents tan sols transcrivim aquesta. tardar molts dies a arribar a Aguilar grans propia de Catalunya igual a Es tracta d'un home de Capellades, peque en el llibre d'bbits no consta 1/12 part de la quimera. pobre de solemnitat, que va morir als que se li fes cap funeral, només aques- Quartera: Mesura catalana per a Caus d'Aguilar a 1809: ta nota feta de Mn. Domingo Montfort grans. El seu valor és variable "Francisco Cavallel: Dia (?) de anys més tard. segons les zones de Catalunya. A Maig de Ióny de 1809. En lofossar Barcelona val 69. 518 1. de la parroquia1 església de Sant (-Documentació facilitada per la famíiia Andreu dXguilar del bisbat de Vic, Torra de La Riera dAguilar. ;o, Aleix Macid, prevere i rector de -Llibre d'bbifs de la Parroquia de Sant Bibliografia dita església he donar eclesidstica Andreu d'Aguilar (1776-1882)). sepultura al caddver de Francisco -Gran Enciclop2dia Catalana. Cavaller; pobre de solemnitat, en lo - Pompeu Fabra: Diccionari General dia d'ahir mort en els Caus. Vocabulari de la Llengua Catalana. Després de confpssar no hi hagué lloc i ocasió de més, de edat de cin- Arrova o rova: Mesura de pes equiva- quanta anys poc més o menos, lenta 26 Iliures. Val 10,4 Kg. Amb agraiment per l'inter2s que ha domiciliar en Capellades i marit en Cana: Antiga mesura de longitud divi- mostrat per aquest treball: segones núpcies de Caterina Oller: dida en vuit pams. Amb aplega de caritats, amés d'ha- Faneca: Mesura de capacitat per a Les famílies Duocastella de Cal Tei- ver-lifez la caixa, hi haguéprouper irids, d'un valor variable segons els xidor; Ferrer de Cal Ferrer Gros i un ofici ab dos preveres que se li Ilocs. Comellas de Cal Vendrell de Castellar i celebra en la funció de l'enterro i a Lliures, sous i diners: La lliura catala- u la família Torra de la Riera d'Aguilar: més per una Missa resada. na equivalia a 2,67 pessetes. Cada Mn. Jaume Montanya, rector de la lliura valia 20 sous i cada sou 12 parroquia de Sant Andreu. La gent d'Aguilar Li van pagar la diners, de manera que una lliura L'Ajuntament d'Aguilar de Segar- caixa i una funció d'enterrament amb equivalia a 240 diners. ra. dos capellans. Miquelet: Membre d'una milicia espe- A 1813 trobem I'alue mort en combat. cial reclutada per diputacions o jun- Es tracta de Josep Ibanyes: tes de guerra dels Palsos Catalans "Josep Ibanyes, soldat. mor; en per tal d'efectuar accions especials Roser Pareerisas i Colomer un Hospital de la Selva." o de reforcar les tropes regulars. Mestci RESTAURANT Ronda de Sant Pere. 56 - Tel. 93 827 23 19 - Fax 93 832 06 35 - 08251 SANTPEDOR