DOCSLIB.ORG

Physalis Ixocarpa Brot. Ex Hornem. and Verbena Litoralis Kunth, New Spanish Xenophytes and Records of Other Interesting Alien Vascular Plants in Catalonia (Spain)

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Physalis Ixocarpa Brot. Ex Hornem. and Verbena Litoralis Kunth, New Spanish Xenophytes and Records of Other Interesting Alien Vascular Plants in Catalonia (Spain) IS5N: 021(t-97?8 ¡ ZA/lOA 24 7- ¡ I 21)03 Physalis ixocarpa Brot. ex Hornem. and Verbena litoralis Kunth, new Spanish xenophytes and records of other interesting alien vascular plants in Catalonia (Spain) Filip Verloove (*) Resumen: Veiloeve F. Phvsa/ls Loo-ii ja Bree e,r Mo-neoí. y Verbena litera/ls Kunth, das oyeras xenójitos en España y datos sobre la flarcí a/¿ienn -anu/ar en Ceíhílííh¿í í:lyaóa). Lúzaroa 24: 7—1/ (200Sf La investigación floristiexí i-especii.i a la flota sinantrépica de los alrededores dc Blanes (Cataluña, provincias- dc Barcelona y Gerona) reveló la pi-ese¡tcia dc val-ms cspccics dc interés particular. Sc estudia la distribución y grado de naiuralización actual de diez táxones, de los- cualesdes. probablemenie. lvi viii sidít c~ieont¡-ados por primera vez en España (Phvsalis ixacarpa Verbena /ifrro/ís). Abstract Verlaove E. Plívsu/ix /.asitipa Bree ¿r tiornon. aííd Verbena hterali,s Kan/li, new Spau¡isli .vciíop/i-v/es aiid rucareis of other in - teresling a/Mit i’aseuhír plan/y ji, (í,/aloíuia Spain). La:a,eei 24: 7—II (2003). A lioristir survey of te svna¡ilbia~ic Rení in tbe sunou¡tdings of Blaites (Catalonia. provinces of Barcelona ami Gerona> revealed the prescilce of sevcral interestiiíg opecies. The presení paper deals witb ¡he presens distribution and degree of naturalization of ten taxa. twa of theni p¡csuiuíabl y ncw te 8piiii (Phvsa/is ls-ocarpa acá Verbena li/e,ra/is). INTRODUCC ION Barcelona and Gerona). Panicular attention was paid to Ihe floristie composition of riverbanks, es- Catalo¡iia lías always líatí a rich tradirion opon its pecially of the river Tordera and, to a lesser extent, exotie vascular flora. CASASAYAS (1989) sunirnarized of ffie Riera d’ Arbúcies, the Riera de Llorcí, the Ml up to theií kííown taxa iii tui extended catalogue. Riera de Can Lloranes aud the Riera de Tossa. Espccially Ihe coastal aiea (auid oven more the su- Voncher specimens of most cited taxa have been rroundiíígs of major industrial or tourist settlemcnts) deposited in the herbaria of íhe Real Jardín has proven lo harbotír considerable amounts of non— Botánico de Madrid (MA), the National Botanic native vasetílar plants. Due I.o the continuing and Garden of Belgium (BR), the herbarium of the oven incrcasing intercontiíaeíílal trade te number of University of Liége, Belgium (LO) and/or the pri- introductions is still augmentiíg. Heiíce, every year vate herbarium of the author. new addilions are reponed br the Catalonian exotie Ihe nomenclature follows CLEMENT & FosTER floua, both in agricultoral or other tnan-made habitats (1994) and RYVES & al. (1996) for taxa treated by ¿is iii (seíííi—) natural eíivironmcnts. these authors. For few other taxa the nomenclature is based on mosí recent insights in the countries of the species origin MATERIALS AND METHODS A seve¡í-days licíd olp in September 2002 yiel- RESULTS ded, again, severa] acqtíisitioos lbr the allochtonous flora of Catalonia. Moreover, two taxa turned out tu Only the mosí interesting records are dealt with in be new lo Spain. Thc siudied area encompasses the detail. Ihe number of weIl-establisbed and widespre- coastal strip between Blanes and Tossa de Mar, fur- ad taxa in Catalonia is bigh; the following exotie taxa iher iííland reaching np tu Hoslairie and Vidreres were seen frequently and have become rather or even (ca. 70 koí NE of Barcelona; provinces of quite common: Ailanrhus alt/ss/ma, Amaranihus bU- Dcparinic¡ít of Seed plinio. loivcrsity sil Ghcnt. KL. t.cdcganckslraat 35. 9000 Gent. Bclgium. E-mail: f¡[email protected] -7 Fi/ip Verloove Ph vsa/tv ixovarpa Brot. ex Htírneni and Vúrbena litoral/a Ktínth toides, A. blitum subsp. emnarginalus, A. graecizaus, LITM DOS], foot of small wall in (he city, Anredera curdijblia, Araujia sericijéra, Artemisia 15IX2002, E Ver-boye 5208 (privherb., MA). verlotiorum, Aster squamatus, Bit/ana frondosa. 11. pilosa, II. subaIta rnans, Bromus calhaN/cus, A small population of this (¡ny Asteraceae was C’henopod/um ambrosio/des, Conyza bonar/ensis, C. lbund in sandy cracks at the foot of a small walI. sumutrensis, Coronopus dic/vmus, Cuscuta campes- ‘Ihe species is recently expanding in Ibis area (see tris-, Cvpem-us eragrostis, I)aturu jérox. Ehrhurta Ion- for instance FDNT & al., 998) and in adjacent giflora (Blanes), Eleus-ine inc/ira, E. tris¿aclíya, France (VERt,oovF & VANDFNBLRGHE, 2002). Euphorbia maculata, E. prostrata, E. sc’rpens, Cotufa australia was believed to be an ephemerous Galinsoga y/huta, (Su/zulia ahvssíniv:-a, Ipomoca in- casual up to now but it is clearly becoming natura- diva. Lvvopers/cun esculentum. Mirahilis jalapa, lized. In Colera (see FONT & aL, le.) we were able Pan/curo dichotomúlorum. P mn/Iiaceum, Paspaluro lo confirm this speeies in lime 2002; it thrives like chilatatumn, E d/sí/chumn, Pann/seíun¡ villosuro an invasive weed in olive yards. The 5~Ccie5 is na- (Vidreres), Ph y/a fu/br-mis. f-’hytolvuca americana, tive in Atistralasia buí has beconie naturalized in Setcmria pcirs’ ¿tíorc¡, So/unuro chanopodioidas, niany parts of the world. Sporobolus mt//cus anúl Stcnutaphrumn sc>v:undalum. Severa] (other) horticultura] species are recently es- Dichondra micrantha Uuban caping ¿md are frequently not mentioned yet a flotis- tic accounts: Bruussonet/a papy,-i/éva, Cun¡ía x garle- Gerona: Fenals (Llorcí de Mar), main road to- rvdis, Curtacleria sc-illoanvr. Parkinsonia uculeala (one wards Blanes (01-682), ca. 15 ra, UTM DOSI, ro- speeímcn in a road veige rícar Santa Chrisiina),. - - deral road verge, 15.IX2002, £ Verloos’e 5209 (priv.herb.). Amaranthus palmen S. Watson The Asian Dichondra m/crunthcí was freqtieíítly Gerona: Lloret de Mar (Fenals), main ruad lo- seen in Lloret de Mar. where it is locally sown ín wards Blanes (01-682), ca. 15 m, UTM DOS], mdc- lawns but also occurs in ruderal road verges. ral road verge, 15.IX2002. E Vérloos’e 5213 (MA). Apparenrly, the species has been mentioned before in Catalonia o the surroundings of Barcelona and in Known ¿is a rare ephemerous American casual in Alt Emporda (CASASAYAS, 1989). Olber Spanish te- Spain (CASrRovmio & cii., 1990) but likely lo beco- cords are available for Alic¿snte and Murcia (Ríos& me established. Several léniale plants werc seen in al., 1992). a ruderal, nitrophilous road verge on the outskirts of the city. Einadia nutaus (1<. Br) A. Y Scott Catalpa bignonloides Walter Gerona: Lloret de Mar. Ptínta des Capdells, ca. 5 m, UTM DOS 1, rock>, road verges, fences Gerona: Tossa de Mar. Can Seca, riverbed of ]4.IX.2002, E Verluove 5205 (priv.herb.). Riera de Tossa, near mañ> road Tossa de Mar — Llagostera (01-681), ca. 100 m, UTM DG92, gua- The Atísíralian E/nadia nulana was firsí menhio- velly river bed of river Tossa, 1 7.IX2002, sc. ned from Ihis are-a (te. Ihe vicinity of the Blanes BotarPeal Garden ‘Man Murtra’) by BoLós & Víco Subspontaneous occurrences of the North (1979). Subsequently the species was able to ex- An]erican tree species Catalpa bignonio/des are re- pand in the neighbourhood: CASÁSAYAS FORNELL cently increasing, especially along riverheds (see (1990> reported about thc species expansion in the also VIVANT & aL, 1998). In Tossa de Mar two ju- coastal are-a comprised between Blanes and Tossa venile specirnens were seca; pare-nial plants were de Mar. Apparently. E/nací/a nulana has conside— not seen iii the vieinity. rably spread ever since and w-as found abpndan:lv in thc siudied area, especially between Blanes and Cotula australis (Sieber ex Spreng.) 1-look f. Llorel de Man E/nací/a nutana occupies ¿s wide range of habitais (confined however to a narrow co- Gerona: Llorel de Mar, les Plateres, n]ain road astal strip). ranging froro man-made habitats (nitro— Blanes towards Tossa de Mar (01-682), ca. 15 m, philous road velges, fool of walls and fences,. - -) lo L4ZAROA 24: 7- ¡ E - 2(1(13 8 Y/hp Ver-loo¡-e Phvsalis ixocarpa Brot. ex I-Iornem and Verbena litoralis Kunth semi-natural ones (pine-wootls, rock crevices ntar Paspalum saurae (Parodi) Parodi the sea,. - -). In the latter case, Finad/a nutans seenis to behave Iike an aggressive invader. The species Gerona: Tossa de Mar, Can Seca, riverbed of tnvasiveness was not yet <aken into account by Riera de Tossa, new main road Tossa de Mar — SANZ ELORZA & al. (2001). Llagostera (01-68 1), ca. loo m, UTM DG92, grassy borden of river Tossa, 1 7.IX.2002, Fi Ver-boye 5226 Eragrostis curvula (Schrad.) Nees (privherb., BR, LG, MA). Barcelona: Tordera, riu Tordera near main road A well-established small colony of this tropical Tordera — Fogars de la Selva (BV-5122), 45 m, UTM (originally South American) grass species was DG7I, gravellyriverbed ofriverTordera, 16.IX.2002, found at the borden of the river Tossa. CARRETERO E Verloove 5207 (priv.herb., LO). Gerona: Vidreres, (1987), who mentioned this species for the first time Can Sala, main road Vidreres — Lloret-de-Mar (CI- in Europe near Valencia, already predicted its futu- 680), 80 rn, UTM DGS2, road verge, 19.IX.2002, sc.; re expansion. Subsequently it was fonod in the pro- 1-lostalrie, Can Tia Camps, W of bridge over ñu vince of Alicante (CAMUÑAs & CRESPO, 1998) and Tordera, ca. LOO m, UTM DG72, gravelly riverbed of now for the first time in the province of Gerona. river Tordera, 20IX.2002, sc.; Hostalric, les Paspalum saur-ae is often poorly distinguished Brugtíeres, ea. 75 m, UTM DG62, gr-avelly riverbed from Pi notaturo Flúgge and is probably better trea- of Riera d Arbúcies, 20.IX.2002, sc.
Load more

Recommended publications
  • De Via Augusta a “Xarrabasco”. El Camí Vell De Girona a Caldes De Malavella
    De Via Augusta a “xarrabasco”. El camí vell de Girona a Caldes de Malavella ELVIS MAllORQUÍ Doctor en Història Resum: Arran de l’estudi sobre el traçat del camí ral a la plana de la Selva, sembla clar que aquesta ruta no coincideix, en aquest tram, amb l’antiga Via Augusta. Diverses evidències –arqueològiques, documentals i geogràfiques– coincideixen a assenyalar que el vell camí de Girona a Caldes de Malavella resseguia el traçat de la via romana. Actualment, el traçat es manté encara en els termes municipals de Girona, Fornells de la Selva i Caldes de Malavella. A Riudellots de la Selva, però, està molt fragmen- tat i només en resten petits trams enfonsats que la gent del poble coneix com a xarrabascos. Paraules clau: Via Augusta, xarrabasco, geografia, via romana, camí vell. Abstract: Thanks to the research about the route of the highroad in the Selva plain, it seems clear that it does not go over the ancient Via Augusta. Several evidences –archae- ological, geographical and documentary– denote that the old way from Girona to Caldes de Malavella follows the route of the Roman road. Currently, the layout still stays visible in the boundaries of Girona, Fornells de la Selva and Caldes de Malavella. However, in Riudellots de la Selva the path is highly fragmented and only small sections remain sunk, so that neighbours known them as xarrabascos. Keywords: Via Augusta, xarrabasco, geography, roman way, old path. Quaderns de la Selva, 25 (2013) 141-171 142 • Quaderns de la Selva, 25 (2013) ELVIS MALLORQUÍ De menut, els nens de Riudellots que vivíem entre can Buixó i la “General” –la carretera Nacional-II– passàvem moltes estones jugant a la “Bassa”.
    [Show full text]
  • Càrrega De Viatgers De La Línia Ca2 De Regionals RENFE (Mitjana Diària)
    Barcelona -Girona Portbou -Girona - Mitjana diàriasetmanal 2.644 3.017 3.451 3.631 3.668 3.792 3.584 3.587 3.618Mitjana diàriasetmanal 3.659 2.788 3.692 3.636 3.455 3.462 2.593 3.463 3.407 1.999 3.750 1.982 3.792 1.977 3.916 1.650 3.735 1.648 3.739 1.62 3.767 3.806 3.944 3.771 3.585 3.584 3.583 2.178 2.158 2.152 1.836 1.832 1.79 Dissabtes iDiumenges Dissabtes iDiumenges De DillunsaDivendres De DillunsaDivendres Estudi delaxarxa ferroviària deviatgers aCatalunya Barcelona Portbou CÀRREGA CÀRREGA Sentit Sentit 2.407 2.302 2.781 2.940 Viatgers 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 500 2.5333.211 2.914 3.666 3.077 3.853 3.126 3.884 3.229 4.017 3.201 3.737 3.202 3.741 3.217 3.779 3.243 3.826 3.278 3.858 3.229 3.799 3.049 3.618 3.051 3.626 3.051 3.627 1.736 2.105 1.723 2.085 1.719 2.080 1.432 1.738 1.430 1.735 1.403 1.712 1.408 1.732 1.409 1.733 416 403 405 390 260 264 260 264 236 245 0 0 0 PgGrac-Sants 2.166 2.864 3.185 3.231 3.332 3.296 3.298 3.306 3.325 3.462 3.305 3.098 3.096 3.094 1.850 1.838 1.832 1.555 1.552 1.515 1.505 1.505 603 589 451 451 421 23 2.764 3.624 3.976 4.016 4.149 3.911 3.915 3.952 3.999 4.137 3.957 3.780 3.780 3.779Sants-PgGrac 2.309 2.287 2.280 1.948 1.944 1.906 1.907 1.906 597 578 450 450 417 20 ClotArago-PgGrac Sants-PgGrac PgGrac- ClotArago StAndCom-ClotArago PgGrac-ClotArago ClotArago- StAndCom GranoC-StAndCom ClotArago-StAndCom StAndCom- GranoC StCeloni-GranoC StAndCom-GranoC GranoC-StCeloni Gualbe-StCeloni GranoC-StCeloni StCeloni-Gualbe RiellsBred-Gualbe StCeloni-Gualbe Gualbe- Càrrega deviatgerslalíniaCa2Regionals
    [Show full text]
  • Agenda 21 Locals De Riells I Viabrea, Breda I Hostalric
    Diagnosi Agenda 21 Local de Breda Ajuntament de Breda AGENDA 21 LOCALS DE RIELLS I VIABREA, BREDA I HOSTALRIC PLA D’ACCIÓ LOCAL PER A LA SOSTENIBILITAT DE BREDA DOCUMENT 2. DIAGNOSI Juliol de 2010 LA COPA SCCL – Plaça de l’Església, núm. 11 Celrà. Tel./Fax 872 080 258 c/e [email protected] 1 Diagnosi Agenda 21 Local de Breda CRÈDITS Ajuntament de Breda AGENDA 21 LOCALS DE RIELLS I VIABREA, BREDA I HOSTALRIC PLA D’ACCIÓ LOCAL PER A LA SOSTENIBILITAT DE BREDA DOCUMENT 2. DIAGNOSI Juliol de 2010 DIRECCIÓ FACULTATIVA: Diputació de Girona Joan Gaya. Director facultatiu Laura Soriano, adjunta a la Direcció Facultativa Ajuntament de Breda Joan Miquel Terradas, regidor de Medi Ambient COORDINACIÓ: Albert Albertí, La COPA SCCL EQUIP REDACTOR: Albert Albertí, geògraf. La COPA SCCL Enric Cortiñas, biòleg. La COPA SCCL Mercè Jané, biòloga. La COPA SCCL Carme Dolz, pedagoga. La COPA SCCL LA COPA SCCL – Plaça de l’Església, núm. 11 Celrà. Tel./Fax 872 080 258 c/e [email protected] 2 Diagnosi Agenda 21 Local de Breda AGENDES 21 LOCALS DE RIELLS I VIABREA, BREDA I HOSTALRIC BREDA DIAGNOSI LA COPA SCCL – Plaça de l’Església, núm. 11 Celrà. Tel./Fax 872 080 258 c/e [email protected] 3 Diagnosi Agenda 21 Local de Breda INDEX 1. INTRODUCCIÓ ..................................................................... 7 2. ASPECTES GENERALS I DESCRIPCIÓ DE L’ENTORN FÍSIC .... 8 2.1. Diagnosi del medi físic .............................................................. 8 2.1.1. Síntesi de la situació actual ......................................................... 8 2.1.2. Diagnosi municipal ................................................................... 10 2.1.3. Diagnosi estratègica ................................................................. 11 3. ASPECTES DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL .....................
    [Show full text]
  • River Arbúcies Biophysical Modelling, Final Report
    SEVENTH FRAMEWORK PROGRAMME THEME 6: Environment (including Climate Change) Adaptive strategies to Mitigate the Impacts of Climate Change on European Freshwater Ecosystems Collaborative Project (large-scale integrating project) Grant Agreement 244121 Duration: February 1st, 2010–January 31st, 2014 Deliverable 5.9 River Arbúcies biophysical modelling, final report Lead contractor: URead Other contractors involved: UB Due date of deliverable: Month 44 Actual submission date: Month 45 Work package: 5 Contributors: Martin Erlandsson, Andrew J Wade, Joan Lluís Riera Rey, Mariàngels Puig, Richard A Skeffington, Sarah J Halliday Estimated person months: 12 TABLE OF CONTENTS ABSTRACT. .......................................................................................................................................................... 4 1. BACKGROUND .............................................................................................................................................. 5 1.1. SITE DESCRIPTION ............................................................................................................................................. 5 1.2. AVAILABLE FLOW AND CHEMISTRY DATA ................................................................................................................ 6 1.2.1. Catalan Water Agency (ACA) data....................................................................................................... 6 1.2.2. Font de Regas – nested catchment sampling of the Arbúcies headwaters ........................................
    [Show full text]
  • Katalonien Tourismus
    1 Katalonien Tourismus Costa Brava und Costa Barcelona: Ein Radfahrer-Traum Catalan Tourist Board Team · Saturday, December 9th, 2017 Sie können sich nicht entscheiden, was das Wichtigste für Ihren Rennradurlaub ist? Sonnige Küstentouren oder herausfordernde Bergrouten, die lieblich Weite mediterraner Landschaften oder die erfrischende Kühle schattiger Wälder, die Stille abgelegener Dörfer oder das funkensprühende Leben der Metropolen? Dann atmen Sie tief durch und freuen Sie sich, denn es gibt einen Ort, an dem Sie sich nicht entscheiden müssen. Die Katalanischen Küstenzüge derCosta Brava und Costa Barcelona verführen mit einem einzigartigen Mix von Naturerlebnissen zwischen Berg und Meer, mit Sehnsuchtszielen mondäner Kultururlauber wieBarcelona und Girona, mit feinsandigen Stränden, felsigen Buchten, mediterraner Blütenpracht, tiefen Wäldern und vor allen Dingen einem weitgespannten Netz von Rennradtouren und einer hervorragenden Infrastruktur. Ein Land der Kontraste Die Rennradtouren an Costa Brava und Costa Barcelona führen Sie ins Herz eines Landes, dessen großer touristischer Reiz sich nicht zuletzt den faszinierend starken Kontrasten verdankt, die Landschaft und Kultur gleichermaße prägen. Von der berühmten wildromatischen Küstenlandschaft der Costa Brava mit ihren kleinen Buchten und Stränden zwischen steil abfallenden Pinienhängen gelangt man innerhalb einer leichten Halbtagestour in die weiten Waldgebiete des Naturparks Montseny. Mit dem Rennrad ist die Distanz zwischen den seit jeher von Seefahrt und Fischerei geprägten Küstenorten
    [Show full text]
  • B (1995) Class
    CATEGORIA CATEGORÍA B (1995) CLASS FASE CLASSIFICACIÓ / FASE CLASIFICACIÓN / CLASIFICATION ROUND DIMECRES / MIÉRCOLES / WEDNESDAY 20.04.2011 HORA / TIME CAMP / CAMPO / FIELD FC DINAMO DE MOSCÚ 2 0 FPE MATARÓ HOSTALRIC BRAZIL NATIONAL TEAM 4 0 CFJ MOLLERUSSA SILS CE MANRESA 8 0 CF JESÚS CATALONIA LLAGOSTERA 15:00 - 16:00 EF SANT FELIU 1 4 CE EUROPA SANT FELIU DE GUIXOLS FC LOCOMOTIVE TBILISI 4 1 CE FARNERS CASTELL - PLATJA D'ARO UE VILASSAR DE MAR 4 0 SKOVSHOVED IF TOSSA DE MAR GIRONA FC 2 0 CF VILANOVA HOSTALRIC FC BARCELONA 12 0 UD CASETAS SILS EF BAIX TER 0 2 ALBORAYA UD LLAGOSTERA 16:00 - 17:00 AFC U15 ACADEMY 2 1 BENONI NORTHERNS FC SANT FELIU DE GUIXOLS CF GLOBAL PALAMÓS 2 0 CF BLANCA SUBUR CASTELL - PLATJA D'ARO ASPIRE 3 2 HAMPTON & RICHMOND BFC TOSSA DE MAR RCD ESPANYOL 3 0 CATALONIA UB HOSTALRIC FC LEVADIA TALLINN 2 0 GIMNÀSTIC MANRESA SILS EF GIRONÈS-SÀBAT 1 0 UK ELITE LLAGOSTERA 17:00 - 18:00 UE OLOT 1 0 CLUB LA VALL SANT FELIU DE GUIXOLS ELITE FC 2 0 SANT IGNASI CASTELL - PLATJA D'ARO UE FIGUERES 1 0 EASTERN FC USA TOSSA DE MAR ASPIRE FOOTBALL DREAMS 6 1 VILASSAR DE MAR UD HOSTALRIC CHINESE NATIONAL SELECTION 1 1 AT BISBALENC SILS ESCOLA GIRONÈS-SÀBAT 3 0 UD MAR BELLA LLAGOSTERA 18:00 - 19:00 RACING SARRIÀ FC 1 1 NAKHID INTERNATIONAL FA SANT FELIU DE GUIXOLS CARACAS FC 1 1 FUNDACIÓ PE EUROPA CASTELL - PLATJA D'ARO INTER GIRONA 1 0 UE ST JULIÀ TOSSA DE MAR CATEGORIA CATEGORÍA B (1995) CLASS FASE CLASSIFICACIÓ / FASE CLASIFICACIÓN / CLASIFICATION ROUND DIJOUS / JUEVES / THURSDAY 21.04.2011 HORA / TIME CAMP / CAMPO / FIELD FUNDACIÓ
    [Show full text]
  • Agenda 21 Locals De Riells I Viabrea, Breda I Hostalric
    Directrius pel tractament dels usos en el sòl no urbanitzable Agenda 21 Local d’Hostalric Ajuntament d’Hostalric AGENDA 21 LOCALS DE RIELLS I VIABREA, BREDA I HOSTALRIC PLA D’ACCIÓ LOCAL PER A LA SOSTENIBILITAT D’HOSTALRIC DOCUMENT 6. DIRECTRIUS PEL TRACTAMENT DELS USOS EN EL SÒL NO URBANITZABLE Gener de 2010 LA COPA SCCL - Plaça de l’Església, núm. 11- 17460 Celrà. Tel./Fax 872 080 258 c/e [email protected] 1 Directrius pel tractament dels usos en el sòl no urbanitzable Agenda 21 Local d’Hostalric CREDITS Ajuntament d’Hostalric AGENDA 21 LOCALS DE RIELLS I VIABREA, BREDA I HOSTALRIC PLA D’ACCIÓ LOCAL PER A LA SOSTENIBILITAT D’HOSTALRIC DOCUMENT 6. DIRECTRIUS PEL TRACTAMENT DELS USOS EN EL SÒL NO URBANITZABLE Gener de 2010 DIRECCIÓ FACULTATIVA: Diputació de Girona Joan Gaya. Director facultatiu Laura Soriano, adjunta a la Direcció Facultativa Ajuntament d’Hostalric Joaquim Molina, regidor de Medi Ambient, Esports i Entitats COORDINACIÓ: Albert Albertí, La COPA SCCL EQUIP REDACTOR: Albert Albertí, geògraf. La COPA SCCL Enric Cortiñas, biòleg. La COPA SCCL Mercè Jané, biologa. La COPA SCCL Carme Dolz, pedagoga. La COPA SCCL LA COPA SCCL - Plaça de l’Església, núm. 11- 17460 Celrà. Tel./Fax 872 080 258 c/e [email protected] 2 Directrius pel tractament dels usos en el sòl no urbanitzable Agenda 21 Local d’Hostalric AGENDES 21 LOCALS DE RIELLS I VIABREA, BREDA I HOSTALRIC HOSTALRIC DIRECTRIUS PEL TRACTAMENT DELS USOS EN EL SÒL NO URBANITZABLE LA COPA SCCL - Plaça de l’Església, núm. 11- 17460 Celrà. Tel./Fax 872 080 258 c/e [email protected] 3 Directrius pel tractament dels usos en el sòl no urbanitzable Agenda 21 Local d’Hostalric INDEX 1.
    [Show full text]
  • Manantíales Carbónicos De Gerona Llamados "Fonts Picants"
    236 CARACTERISTICAS HIDROGEOLÓGICAS DE LOS MANANTÍALES CARBÓNICOS DE GERONA LLAMADOS "FONTS PICANTS" POR LUIS SOLÉ SABARÍS Existen en las inmediaciones de Gerona numerosos manantiales carbónicos, tipo muy frecuente en todas ias zonas volcànicas, con cuyas manifestaciones estan en íntima relación. En la región volcànica del Campo de Calatrava (Ciudad Real) son muy abundantes y se las conoce con el sugestivo nombre de «Hervideros» por los borbotones que produ- cen las burbujas de anhídrido carbónico al desprenderse del agua, y tam- bién con el de «agrias» y «acedas> por su sabor acidulo. En Gerona, anàlogamente, se las suele designar por el de Bullidors (Hervideros) y mas comunmente por Fonts Picants, a causa de su sabor. Las fuentes carbónicas de Gerona son sin duda conocidas de antiguo, però los primeros datos bibliogràficos aparecen a mediados del siglo pasado, en las recopilaciones de aquella època sobre aguas minerales espanolas. Las primeras citas que hemos encontrado se deben al medico de Gerona, Cristóbal Tomàs, autor de una monografia inèdita sobre las aguas minerales de Espana, recogida por Rubio (*) Ç"^). Aproximadamente en la misma època (1852), Pablo de Cortada publico algunos articulos sobre este tema en el «Postillón», de Gerona, contestados por José Brun desde el «Sol», de Barcelona ('). Madoz (1847) cita únicamente las de Pedret, Sant Gregori y Campdurà. Posteriormente, en las descripciones generales de la província: Martínez Quintanilla ("), Pujol y Alsius (•'••') y especialmente en la de Carreras Candi (') se aumenta el registro de las fuentes carbónicas, aun cuando hay algunas no citadas todavía en la bibliografia existente. (*) Los números entre parèntesis hacen referència a las notas bibliogràíicas que üguran al final.
    [Show full text]
  • FLORA I VEGETACIÓ DE LA SELVA Lluis Vilar I Sais Dep. Biologia
    FLORA I VEGETACIÓ DE LA SELVA Lluis Vilar i Sais Dep. Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecología Faç. de Ciències Universitat Autónoma de Barcelona Novembre de 1.987 FAM. LINÀCIES Linum narbonense L. .- Figura al catàleg d'A. Xiberta; caldria confirmar la cita amb exemplars d'herbari. 465. Linum usitatissimum L. subsp. angustifolium (Huds) Thell., (L. biennne Miller, L^_ angustifolium Hudson) Sils, a l'herbari del Dr. P. Font i Quer (!) Maçanes, S. Llensa (!) Frequent als herbeis, camins i marges de camp un xic humits de tota la comarca. En flor de maig a juny. Trifolio-Cynodontion (Brachypodion phoeni- coidis. Blanes a les vores de la Tordera, Lloret de M. als horts de Fenals, Tossa de M. a la riera, Riudellots, Vilobi, Caldes, Sils, Maçanet, Vidre­ res, Brunyola, Sta. Coloma de F., Riudarenes, Maçanes, St.F.de Buixalleu, Breda, Hostalric i Fogars de T. DG 61, 62, 63, 64, 71, 72, 73, 74, 81, 82, 83, 91, 92. Atl.- Med. Linum usitatissimum L. subsp. usitatissimum fou cultivada en temps passats a la comarca (A. Xiberta); S. Llensa encara en cita plantes en indrets frescals. 466. Linum tryginum L. (L. gallicum L.) St.F.de Buixalleu i Maçanes, S. Llensa Maçanet, O.de Bolos (!) Platja de Blanes, P. Montserrat Tossa de M., E. Ballesteros, 1984a (!) Herbassars d'anuals, marges i clarianes de boscs principalment a la plana i a la costa. En flor de maig a juny (agost, setembre). Helianthemion guttati (Cistion). Lloret de M., Tossa de M., Riudellots, Vilobí, Caldes, Sils, Maçanet, Vidreres, Brunyola i Riudarenes. DG 72, 73, 81, 82, 83, 92.
    [Show full text]
  • Mapa D'atractius Turístics De La Selva
    Els amants del senderisme trobareu desenes de camins per descobrir la comarca: des de la xarxa Si us agrada gaudir de la natura pedalant, a la Selva trobareu itineraris aptes per fer amb els més SENDERISME d’itineraris senyalitzats «Els grans camins de l’aigua» — que uneix tots els municipis amb camins petits i també d’altres més exigents. El contrast està assegurat: rutes planeres per camps, rutes que Senderismo | Hiking | Randonnées pédestres històrics — fins als senders locals que us conduiran a través dels forts contrastos paisatgístics del s’enfilen oferint panoràmiques imponents o camins i corriols de gran dificultat tècnica. Escolliu la territori. Podreu apropar-vos a platges i cales, penetrar en la història d’ermites i castells o vostra, es poden fer en qualsevol època de l’any! endinsar-vos en la natura més salvatge. Si lo vuestro es disfrutar de la naturaleza en bicicleta, la comarca acoge itinerarios tanto para recorrer ¡Los amantes del senderismo disponéis de decenas de caminos para explorar toda la comarca! con los más pequeños como otros que exigen una mayor preparación física. El contraste está asegu- Podéis seguir tanto la red de itinerarios señalizados Los Grandes Caminos del Agua, que enlaza todos rado: rutas llanas y sencillas por el campo; rutas que ascenderán para ofreceros imponentes los municipios a través de caminos históricos, como senderos locales que os harán descubrir los panorámicas o caminos, o bien senderos de gran dificultad técnica. Escoged la ruta que más se destacados contrastes paisajísticos del territorio. Os proponemos que os acerquéis en vuestra ruta a las adapte a vuestros gustos.
    [Show full text]
  • FLORA I VEGETACIÓ DE LA SELVA Lluis Vilar I Sais Dep. Biologia
    FLORA I VEGETACIÓ DE LA SELVA Lluis Vilar i Sais Dep. Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecología Faç. de Ciències Universitat Autónoma de Barcelona Novembre de 1.987 2. ELS RECURSOS FORESTALS.- La Comarca de la Selva es una de les zones mes boscoses del PrinclpaC, amb extenses boscúries tant al sector muntanyós de les Guilleries, com a la plana o al sector de vora mar. Dos són els trets característics i diferencials des del punt de vista forestal a la comarca: la gran diversitat d'espècies existents i l'alta privatització dels boscos, tal com es pot veure en la taula següent: Superfície arbrada segons pertinences (%) anya Catalunya La Selva Boscos de l'estat 4 2.8 1.45 Boscos consorciats 11.3 4 0.73 * Boscos d'utilitat pública no consorciats 18.4 10.1 4.53 Boscos de règim privat 66.3 83.1 93.3 Font: Cambra de Comerç i Indústria de Girona, 1.980 (1), i Estad. Agr. de les Com. Giron., 1.981 (2). Des de fa anys, diversos propietaris associats en el sindicat "Consorci Forestal" intenten modernitzar i reestructurar llurs explotacions fores­ tals. D'altra banda, la recent creada "Escola Forestal", amb seu a Sta. Coloma, intenta donar una formació professional adequada a les persones encarregades de menar els boscos, un dels sectors professional dels que el pais n'esta mes mancat. Les dades de que disposem sobre la superfície ocupada pel bosc, brolla, conreus... així com per cada espècie, no són gaire de fiar, ja que no han estat preses amb el rigor suficient com per donar-les per bones.
    [Show full text]
  • Catàleg D'activitats Turístiques a La Selva 2019
    CAT · ESP · ENG · FRA CATÀLEG D’ACTIVITATS TURÍSTIQUES A LA SELVA 2019 Catálogo de actividades turísticas de la Selva Tourist activities in la Selva Catalogue des activités touristiques de la Selva www.laselvaturisme.com Susqueda 1 Amer 17 18 3 5 6 Sant Julià del Llor i la Cellera de Ter Bonmatí Anglès Osor 21 Brunyola i Sant Martí Sapresa 31 Riudellots de 13 14 Vilobí d’Onyar Sant Hilari la Selva 29 30 Sacalm Santa 15 16 1 2 22 Coloma de Farners 19 Caldes de 23 32 24 25 Riudarenes Malavella Arbúcies 11 26 27 28 Sant Feliu de Buixalleu Sils Vidreres 20 Maçanet de la Selva 9 Massanes Breda Hostalric Riells i Viabrea 8 Fogars de Tossa de Mar 10 la Selva Lloret de Mar 4 7 Blanes 12 DESCOBREIX LA Selva: VISITES I CASTELL D’Hostalric, valOR I Ruta GUIADA PER L’UNIVERS DE Guided tour and spa water tasting RUTES culturals! Fidelitat CONstaNT LA rataFIA session Susqueda 1 Descubre la Selva: visitas y rutas 8 Castillo de Hostalric, valor y fidelidad 15 Ruta guiada por el universo de la ratafía Visite guidée et dégustation d’eau culturales constantes Ratafia guided tour thermale Amer Discover La Selva: cultural routes and visits Hostalric Castle, courage and loyalty Route guidée à travers l’univers du Découvrez La Selva : visites et routes Le Château d’Hostalric, une robustesse et ratafia CIRCUIT ACROBàtic culturelles une fidélité constantes Circuito acrobático TAST AMB Maridatge DE 24 Acrobatic circuit Sant Julià del Llor i EXPERIÈNCIES culturals A LA UN DIA AL CAMP! PRODUCTES DE LA TERRA Circuit acrobatique la Cellera de Ter Bonmatí Selva: VIU-LA
    [Show full text]