DOCSLIB.ORG

River Arbúcies Biophysical Modelling, Final Report

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
River Arbúcies Biophysical Modelling, Final Report SEVENTH FRAMEWORK PROGRAMME THEME 6: Environment (including Climate Change) Adaptive strategies to Mitigate the Impacts of Climate Change on European Freshwater Ecosystems Collaborative Project (large-scale integrating project) Grant Agreement 244121 Duration: February 1st, 2010–January 31st, 2014 Deliverable 5.9 River Arbúcies biophysical modelling, final report Lead contractor: URead Other contractors involved: UB Due date of deliverable: Month 44 Actual submission date: Month 45 Work package: 5 Contributors: Martin Erlandsson, Andrew J Wade, Joan Lluís Riera Rey, Mariàngels Puig, Richard A Skeffington, Sarah J Halliday Estimated person months: 12 TABLE OF CONTENTS ABSTRACT. .......................................................................................................................................................... 4 1. BACKGROUND .............................................................................................................................................. 5 1.1. SITE DESCRIPTION ............................................................................................................................................. 5 1.2. AVAILABLE FLOW AND CHEMISTRY DATA ................................................................................................................ 6 1.2.1. Catalan Water Agency (ACA) data....................................................................................................... 6 1.2.2. Font de Regas – nested catchment sampling of the Arbúcies headwaters ......................................... 7 1.2.3. Samples nearby the sewage treatment works effluent ....................................................................... 7 2. MODEL SETUP .............................................................................................................................................. 8 2.1. DEFINING SUBCATCHMENTS ................................................................................................................................ 8 2.2. METEOROLOGICAL DATA .................................................................................................................................... 9 2.3. LAND COVER CLASSES ...................................................................................................................................... 11 2.4. CROPS, FERTILISERS AND IRRIGATION .................................................................................................................. 12 2.5. STW EFFLUENT DATA ...................................................................................................................................... 14 2.6. DEPOSITION .................................................................................................................................................. 15 3. MODEL CALIBRATIONS ............................................................................................................................... 16 3.1. HYDROLOGY (PERSIST) .................................................................................................................................. 16 3.1.1. Initial data exploration ...................................................................................................................... 16 3.1.2. Model calibration............................................................................................................................... 17 3.2. NITROGEN (INCA-N WITH PERSIST) ................................................................................................................. 19 3.2.1. Initial data exploration ...................................................................................................................... 19 3.2.2. Model calibration............................................................................................................................... 20 3.3. PHOSPHORUS (INCA-P) .................................................................................................................................. 23 3.3.1. Initial data exploration ...................................................................................................................... 23 3.3.2. Model calibration............................................................................................................................... 24 3.4. CONCLUSIONS AND DISCUSSION ......................................................................................................................... 26 3.4.1. Hydrology........................................................................................................................................... 26 3.4.2. Nutrients ............................................................................................................................................ 27 4. MODEL TESTING ......................................................................................................................................... 28 4.1. METHODS ..................................................................................................................................................... 28 4.2. HYDROLOGY .................................................................................................................................................. 29 4.3. NITROGEN ..................................................................................................................................................... 29 4.4. PHOSPHORUS ................................................................................................................................................ 30 5. SENSITIVITY ANALYSIS ................................................................................................................................ 32 6. CLIMATE AND LAND USE SCENARIOS .......................................................................................................... 33 6.1. METEOROLOGICAL DATA .................................................................................................................................. 33 6.2. DIFFERENCES BETWEEN BASELINE AND CONTROL PERIODS ....................................................................................... 35 7. LAND USE SCENARIOS ................................................................................................................................ 36 7.1. SCENARIO DECRIPTIONS ................................................................................................................................... 36 7.2. LAND COVER .................................................................................................................................................. 37 7.3. FERTILISERS AND MANURE ................................................................................................................................ 37 7.4. DEPOSITION .................................................................................................................................................. 38 7.5. STW EFFLUENT .............................................................................................................................................. 39 7.6. ABSTRACTION ................................................................................................................................................ 40 8. RESULTS FROM CLIMATE SCENARIOS ......................................................................................................... 40 8.1. HYDROLOGY .................................................................................................................................................. 40 8.2. NITROGEN ..................................................................................................................................................... 43 8.3. PHOSPHORUS ................................................................................................................................................ 44 9. RESULTS FROM LAND USE SCENARIOS ....................................................................................................... 46 2 9.1. HYDROLOGY .................................................................................................................................................. 46 9.2. NITROGEN ..................................................................................................................................................... 46 9.3. PHOSPHORUS ................................................................................................................................................ 48 10. ASSESSMENT OF MACROINVERTEBRATE STATUS .................................................................... 49 10.1. SAMPLING PROCEDURE AND SITES ............................................................................................................ 49 10.2. MACROINVERTEBRATE INDICES ............................................................................................................... 50 10.3. SITE DESCRIPTIONS AND ECOLOGICAL CLASSIFICATION ........................................................................... 52 10.4. MACROINVERTEBRATE RELATIONSHIPS WITH PHYSIOCHEMICAL VARIABLES ........................................... 54 10.5. ANTICIPATED CLIMATE AND LAND USE EFFECTS ON MACROINVERTEBRATES ........................................... 56 11. CONCLUSIONS .........................................................................................................................................
Load more

Recommended publications
  • De Via Augusta a “Xarrabasco”. El Camí Vell De Girona a Caldes De Malavella
    De Via Augusta a “xarrabasco”. El camí vell de Girona a Caldes de Malavella ELVIS MAllORQUÍ Doctor en Història Resum: Arran de l’estudi sobre el traçat del camí ral a la plana de la Selva, sembla clar que aquesta ruta no coincideix, en aquest tram, amb l’antiga Via Augusta. Diverses evidències –arqueològiques, documentals i geogràfiques– coincideixen a assenyalar que el vell camí de Girona a Caldes de Malavella resseguia el traçat de la via romana. Actualment, el traçat es manté encara en els termes municipals de Girona, Fornells de la Selva i Caldes de Malavella. A Riudellots de la Selva, però, està molt fragmen- tat i només en resten petits trams enfonsats que la gent del poble coneix com a xarrabascos. Paraules clau: Via Augusta, xarrabasco, geografia, via romana, camí vell. Abstract: Thanks to the research about the route of the highroad in the Selva plain, it seems clear that it does not go over the ancient Via Augusta. Several evidences –archae- ological, geographical and documentary– denote that the old way from Girona to Caldes de Malavella follows the route of the Roman road. Currently, the layout still stays visible in the boundaries of Girona, Fornells de la Selva and Caldes de Malavella. However, in Riudellots de la Selva the path is highly fragmented and only small sections remain sunk, so that neighbours known them as xarrabascos. Keywords: Via Augusta, xarrabasco, geography, roman way, old path. Quaderns de la Selva, 25 (2013) 141-171 142 • Quaderns de la Selva, 25 (2013) ELVIS MALLORQUÍ De menut, els nens de Riudellots que vivíem entre can Buixó i la “General” –la carretera Nacional-II– passàvem moltes estones jugant a la “Bassa”.
    [Show full text]
  • Càrrega De Viatgers De La Línia Ca2 De Regionals RENFE (Mitjana Diària)
    Barcelona -Girona Portbou -Girona - Mitjana diàriasetmanal 2.644 3.017 3.451 3.631 3.668 3.792 3.584 3.587 3.618Mitjana diàriasetmanal 3.659 2.788 3.692 3.636 3.455 3.462 2.593 3.463 3.407 1.999 3.750 1.982 3.792 1.977 3.916 1.650 3.735 1.648 3.739 1.62 3.767 3.806 3.944 3.771 3.585 3.584 3.583 2.178 2.158 2.152 1.836 1.832 1.79 Dissabtes iDiumenges Dissabtes iDiumenges De DillunsaDivendres De DillunsaDivendres Estudi delaxarxa ferroviària deviatgers aCatalunya Barcelona Portbou CÀRREGA CÀRREGA Sentit Sentit 2.407 2.302 2.781 2.940 Viatgers 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 500 2.5333.211 2.914 3.666 3.077 3.853 3.126 3.884 3.229 4.017 3.201 3.737 3.202 3.741 3.217 3.779 3.243 3.826 3.278 3.858 3.229 3.799 3.049 3.618 3.051 3.626 3.051 3.627 1.736 2.105 1.723 2.085 1.719 2.080 1.432 1.738 1.430 1.735 1.403 1.712 1.408 1.732 1.409 1.733 416 403 405 390 260 264 260 264 236 245 0 0 0 PgGrac-Sants 2.166 2.864 3.185 3.231 3.332 3.296 3.298 3.306 3.325 3.462 3.305 3.098 3.096 3.094 1.850 1.838 1.832 1.555 1.552 1.515 1.505 1.505 603 589 451 451 421 23 2.764 3.624 3.976 4.016 4.149 3.911 3.915 3.952 3.999 4.137 3.957 3.780 3.780 3.779Sants-PgGrac 2.309 2.287 2.280 1.948 1.944 1.906 1.907 1.906 597 578 450 450 417 20 ClotArago-PgGrac Sants-PgGrac PgGrac- ClotArago StAndCom-ClotArago PgGrac-ClotArago ClotArago- StAndCom GranoC-StAndCom ClotArago-StAndCom StAndCom- GranoC StCeloni-GranoC StAndCom-GranoC GranoC-StCeloni Gualbe-StCeloni GranoC-StCeloni StCeloni-Gualbe RiellsBred-Gualbe StCeloni-Gualbe Gualbe- Càrrega deviatgerslalíniaCa2Regionals
    [Show full text]
  • Audiència Provincial De Girona
    Llista provisional bianual dels candidats a jurat. Període de vigència: De l’1 de gener de 2011 fins al 31 de desembre de 2012. PR CMUN PROV. MUNIC. NUM. COGNOM 1 COGNOM 2 NOM 17 001 GIRONA AGULLANA BURGAS SALELLAS CLAUDI 17 001 GIRONA AGULLANA MOREJON ESTEBAN JOSEFA 17 001 GIRONA AGULLANA VIÑAS LOPEZ LUCIANO MANUEL 17 002 GIRONA AIGUAVIVA MALFEITOS MORENO MARIA JESUS 17 002 GIRONA AIGUAVIVA SORRIBAS JUVENTENCH ANGEL 17 004 GIRONA ALBONS CALVET POU CANDELARIA 17 004 GIRONA ALBONS MOTJE BARDERA MARINA 17 005 GIRONA FAR D'EMPORDÀ (EL) CASTELLON CASAMIQUELA M. CARMEN 17 005 GIRONA FAR D'EMPORDÀ (EL) ROMERO MALDONADO MARIA DEL PILAR 17 006 GIRONA ALP BUXADERAS SANS MARGARITA 17 006 GIRONA ALP FOSSAS ESTRAGUES VALENTI 17 006 GIRONA ALP MOLINA GUTIERREZ GEMA ISABEL 17 006 GIRONA ALP REYES PINEDA CARLOS ARTURO 17 006 GIRONA ALP VILADEVALL ANTOLIN CRISTINA 17 007 GIRONA AMER BOSCH ARBAT MERCE 17 007 GIRONA AMER COROMINOLA GUIX JOSEP MARIA 17 007 GIRONA AMER GARCIA GAMEZ JOSE RAMON 17 007 GIRONA AMER MARES CULLELL ANTONIA 17 007 GIRONA AMER PEREA RODRIGUEZ FLORENCIA 17 007 GIRONA AMER ROURA PALLARES ANTONI 17 007 GIRONA AMER TORRENT COLL JAVIER 17 008 GIRONA ANGLÈS ATRIO SANCHEZ ELISABET 17 008 GIRONA ANGLÈS BOSCH HERRERO MARIONA 17 008 GIRONA ANGLÈS CARREIRAS COLL JOAN 17 008 GIRONA ANGLÈS CORNELLA ROIG RAQUEL 17 008 GIRONA ANGLÈS EXPOSITO MOYANO RAFAEL 17 008 GIRONA ANGLÈS GAMELL COSTA MERCE 17 008 GIRONA ANGLÈS HERNANDEZ FRANCH JOAN FRANCESC 17 008 GIRONA ANGLÈS LOPEZ MORENO VANESA 17 008 GIRONA ANGLÈS MIRO CAMPOLIER ALBERT 17 008 GIRONA ANGLÈS PADIN PASTORIZA ANNA MARIA 17 008 GIRONA ANGLÈS PONS PIBERNAT ALBERT 17 008 GIRONA ANGLÈS RECASENS SIMON ANNA 17 008 GIRONA ANGLÈS ROYO BARNEDA PERE 17 008 GIRONA ANGLÈS SOLER COLOMER JAUME 17 008 GIRONA ANGLÈS VEGA DE LA SANCHEZ RAQUEL 17 009 GIRONA ARBÚCIES ALSINA RUIZ MARTI 17 009 GIRONA ARBÚCIES BAYE ROCA M.
    [Show full text]
  • Les Propietats Dels Vescomtes De Cabrera a Vidreres
    I I I I I I I Quaderns de L present treball vol donar una la Selva, 12 visió de quins eren els senyors 2000 E directes de Vidreres i estudiar detalladament les propietats dels ves­ comtes de Cabrera. L'origen de la se­ CENTRE D'ESTUDIS nyoria directa prové, com és .sabut, de SELVATANS l'edat mitjana, quan els grans propie- i3ns de la terra, la noblesa i Lesglésia, establien la terra als pagesos. Els grans propietans de la terra tenien el domini directe i els pagesos que la conrea­ ven, el domini útil. Aquests pagesos Lfó propietats dels havien de fer diverses prestacions als senvcDrs directes: censos en diners o espècie, prestacions en treballs, etc, A vescomtes de Cabrera més, molts pagesos estaven sotmesos /I \/inyoyúQ ^^^ mals usos, que quedaren abolits per W r í-W/ t'í VJ |y Sentència arbitral de Guadalupe de 1486. x\quest treball estudia quins fo­ ren els primers senyors directes de Vidreres i es deixen de banda els'nous .senyors directes que proliferen els segles X\''III i XIX en èstablir-se, més ben dit en subestablir-se, terres les quals ja tenien un senyor directe. Tot sembla apuntar que cap a Lany 1000 els actuals municipis de Vidreres, JOSEP FORMIGA BOSCH Maçanet de la Selva i Lloret de Mar constituïen un sol territori dintre el comtat de Girona, Aquest comtat es 4 creà cap a Lany 785, quan la ciutat de Girona, sota domini musulmà, es lliurà al regne dels francs. El comtat de Gi­ rona quedà unit definitivament amb el de Barcelona des del 878, sota mandat del comte Guifré el Pelós, i a partir de llavors seguí les mateixes vicissituds que el comtat barceloní.
    [Show full text]
  • Agenda 21 Locals De Riells I Viabrea, Breda I Hostalric
    Diagnosi Agenda 21 Local de Breda Ajuntament de Breda AGENDA 21 LOCALS DE RIELLS I VIABREA, BREDA I HOSTALRIC PLA D’ACCIÓ LOCAL PER A LA SOSTENIBILITAT DE BREDA DOCUMENT 2. DIAGNOSI Juliol de 2010 LA COPA SCCL – Plaça de l’Església, núm. 11 Celrà. Tel./Fax 872 080 258 c/e [email protected] 1 Diagnosi Agenda 21 Local de Breda CRÈDITS Ajuntament de Breda AGENDA 21 LOCALS DE RIELLS I VIABREA, BREDA I HOSTALRIC PLA D’ACCIÓ LOCAL PER A LA SOSTENIBILITAT DE BREDA DOCUMENT 2. DIAGNOSI Juliol de 2010 DIRECCIÓ FACULTATIVA: Diputació de Girona Joan Gaya. Director facultatiu Laura Soriano, adjunta a la Direcció Facultativa Ajuntament de Breda Joan Miquel Terradas, regidor de Medi Ambient COORDINACIÓ: Albert Albertí, La COPA SCCL EQUIP REDACTOR: Albert Albertí, geògraf. La COPA SCCL Enric Cortiñas, biòleg. La COPA SCCL Mercè Jané, biòloga. La COPA SCCL Carme Dolz, pedagoga. La COPA SCCL LA COPA SCCL – Plaça de l’Església, núm. 11 Celrà. Tel./Fax 872 080 258 c/e [email protected] 2 Diagnosi Agenda 21 Local de Breda AGENDES 21 LOCALS DE RIELLS I VIABREA, BREDA I HOSTALRIC BREDA DIAGNOSI LA COPA SCCL – Plaça de l’Església, núm. 11 Celrà. Tel./Fax 872 080 258 c/e [email protected] 3 Diagnosi Agenda 21 Local de Breda INDEX 1. INTRODUCCIÓ ..................................................................... 7 2. ASPECTES GENERALS I DESCRIPCIÓ DE L’ENTORN FÍSIC .... 8 2.1. Diagnosi del medi físic .............................................................. 8 2.1.1. Síntesi de la situació actual ......................................................... 8 2.1.2. Diagnosi municipal ................................................................... 10 2.1.3. Diagnosi estratègica ................................................................. 11 3. ASPECTES DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL .....................
    [Show full text]
  • El Rec Clar 82
    Revista de Vidreres Estiu 2018 Parlem de... EL TRÀGIC DESTÍ DELS MATINERS Parlem amb... ENRIC VERDÚ Actualitat 5A EDICIÓ DEL FESTIVAL DE JAZZ A LA FRESCA El Rec Clar 82 Normes per a les Telèfons d’interès col·laboracions Emergències Consell comarcal Tothom que vulgui pot enviar la seva col·labora- ció a la revista, sempre i quan l’article en qües- Centre d’emergència de Catalunya ................. 112 Oficines.......................................................... 972.842.161 tió no superi els 3300 caràcters, inclosos els Informació ciutadana.................................................. 012 Fax oficines...................................................972.840.804 espais, el que representa unes 40 línies a cos Recaptació....................................................972.840.178 Mossos d’Esquadra......................................................112 12 a El Rec Clar, c/Girona, 3, 17411 Vidreres, o Recaptació (oficines Vidreres)........... 972.851.094 Bombers................................................................................... 112 a [email protected]. Una altra norma és Protectora animals (Tossa de Mar)...972.342.030 que els articles han d’estar signats, amb el nom Ajuntament i els cognoms de l’autor i un telèfon o adreça de contacte. En el cas d’entitats o associaci- Oficines municipals.............................972.850.025 Transports ons legalment constituïdes, poden signar amb Fax oficines municipals...................972.850.050 SAGALÉS........................................................902.130.014
    [Show full text]
  • Santa Susanna Rutes De Cicloturisme Per Carretera
    Santa Susanna Rutes de cicloturisme per carretera Rutes en bicicleta de carretera des de Santa Susanna: C6 Santa Susanna-Lloret de Mar-Vidreres-Sant Hilari Sacalm Comarques: Maresme, Selva INTRODUCCIÓ: Principals Santa Susanna, Lloret, Vidreres, Santa Coloma L’itinerari travessa el delta del riu Tordera i entra a la comarca punts de de Farners, Sant Hilari Sacalm, Arbúcies, de la Selva. Visita, primer, l’extrem sud de la Costa Brava, on hi pas: Hostalric, Tordera. Santa Susanna ha la populosa i vital vila de Lloret de Mar, que acull una àmplia Distància: 108 km oferta d’hotels i d’oci turístic. Després es dirigeix cap a l’interior Desnivell: 1.160 m de la comarca i s’endinsa en els frondosos boscos de les Guilleries, tan espessos i extensos que fa un segle i mig Durada: 5 h 10 min amagaven, encara, partides de bandolers i guerrillers provinents Tipus de Carretera nacional amb voral ample, carreteres de la segona guerra carlina. carreteres comarcals en bon estat però sense voral, utilitzades: carretera comarcal de Santa Coloma de Farners Cal destacar la pujada a Lloret Blau, de 3,5 km, amb pendents fins a Sant Hilari Sacalm en mal estat, túnel de fins al 16%, i la pujada a Sant Hilari Sacalm, de 26 km, amb (150m) il·luminat i sense voral pendents de fins el 10%. Oficina de Turisme de Santa Susanna INFORMACIÓ PRÀCTICA: Tel.: +34 937 679 008 Es recomana dur cartografia de l'entorn. És necessari proveir-se Mercury Village - Avinguda del Mar, s/n www.stasusanna-online.com/rutesbicicleta de casc, roba adequada, material per reparar punxades, un comptaquilòmetres ben ajustat així com aigua i menjar suficient.
    [Show full text]
  • Susqueda Coneixedors De La Zona
    EL PUNT AVUI DIJOUS, 4 DE GENER DEL 2018 PUNT DIVERS | Comarques Gironines | 35 tà a fer una excursió en ca- iac? Un misteri que costa No es pot saber si hi va haver d’esclarir. Els Mossos, per les circumstàncies del crim i els indicis, treballen amb la hipòtesi que l’as- sassí o assassins són bons agressió sexual a Susqueda coneixedors de la zona. El lloc on es va perpetrar el a En la investigació es continua sense tenir clar el mòbil del doble assassinat d’en Marc i la Paula crim, al final del barranc de la font del Borni, és un però per les circumstàncies del crim es treballa amb la tesi que l’assassí és coneixedor de la zona espai emboscat i de mal baixar. El cotxe que duia la Tura Soler la parella als entorns de parella, un Opel Zafira, va SUSQUEDA Susqueda. Tot i que els fo- ser enfonsat a 7 metres de renses van agafar totes les profunditat dins de les ai- Mentre a la Corunya els fo- mostres possibles dels ca- gües del pantà a la platgeta renses i la policia científi- dàvers per enviar als labo- de la raconada de la Mun- ca comencen la feina per ratoris per intentar acla- tada. Per dur-lo fins allà, intentar aclarir si Diana rir, entre molts aspectes, s’han de recórrer uns 15 Quer també va ser víctima si va existir agressió se- quilòmetres de pista no d’agressió sexual abans de xual, ja es preveia que se- apta per a turismes.
    [Show full text]
  • Katalonien Tourismus
    1 Katalonien Tourismus Costa Brava und Costa Barcelona: Ein Radfahrer-Traum Catalan Tourist Board Team · Saturday, December 9th, 2017 Sie können sich nicht entscheiden, was das Wichtigste für Ihren Rennradurlaub ist? Sonnige Küstentouren oder herausfordernde Bergrouten, die lieblich Weite mediterraner Landschaften oder die erfrischende Kühle schattiger Wälder, die Stille abgelegener Dörfer oder das funkensprühende Leben der Metropolen? Dann atmen Sie tief durch und freuen Sie sich, denn es gibt einen Ort, an dem Sie sich nicht entscheiden müssen. Die Katalanischen Küstenzüge derCosta Brava und Costa Barcelona verführen mit einem einzigartigen Mix von Naturerlebnissen zwischen Berg und Meer, mit Sehnsuchtszielen mondäner Kultururlauber wieBarcelona und Girona, mit feinsandigen Stränden, felsigen Buchten, mediterraner Blütenpracht, tiefen Wäldern und vor allen Dingen einem weitgespannten Netz von Rennradtouren und einer hervorragenden Infrastruktur. Ein Land der Kontraste Die Rennradtouren an Costa Brava und Costa Barcelona führen Sie ins Herz eines Landes, dessen großer touristischer Reiz sich nicht zuletzt den faszinierend starken Kontrasten verdankt, die Landschaft und Kultur gleichermaße prägen. Von der berühmten wildromatischen Küstenlandschaft der Costa Brava mit ihren kleinen Buchten und Stränden zwischen steil abfallenden Pinienhängen gelangt man innerhalb einer leichten Halbtagestour in die weiten Waldgebiete des Naturparks Montseny. Mit dem Rennrad ist die Distanz zwischen den seit jeher von Seefahrt und Fischerei geprägten Küstenorten
    [Show full text]
  • B (1995) Class
    CATEGORIA CATEGORÍA B (1995) CLASS FASE CLASSIFICACIÓ / FASE CLASIFICACIÓN / CLASIFICATION ROUND DIMECRES / MIÉRCOLES / WEDNESDAY 20.04.2011 HORA / TIME CAMP / CAMPO / FIELD FC DINAMO DE MOSCÚ 2 0 FPE MATARÓ HOSTALRIC BRAZIL NATIONAL TEAM 4 0 CFJ MOLLERUSSA SILS CE MANRESA 8 0 CF JESÚS CATALONIA LLAGOSTERA 15:00 - 16:00 EF SANT FELIU 1 4 CE EUROPA SANT FELIU DE GUIXOLS FC LOCOMOTIVE TBILISI 4 1 CE FARNERS CASTELL - PLATJA D'ARO UE VILASSAR DE MAR 4 0 SKOVSHOVED IF TOSSA DE MAR GIRONA FC 2 0 CF VILANOVA HOSTALRIC FC BARCELONA 12 0 UD CASETAS SILS EF BAIX TER 0 2 ALBORAYA UD LLAGOSTERA 16:00 - 17:00 AFC U15 ACADEMY 2 1 BENONI NORTHERNS FC SANT FELIU DE GUIXOLS CF GLOBAL PALAMÓS 2 0 CF BLANCA SUBUR CASTELL - PLATJA D'ARO ASPIRE 3 2 HAMPTON & RICHMOND BFC TOSSA DE MAR RCD ESPANYOL 3 0 CATALONIA UB HOSTALRIC FC LEVADIA TALLINN 2 0 GIMNÀSTIC MANRESA SILS EF GIRONÈS-SÀBAT 1 0 UK ELITE LLAGOSTERA 17:00 - 18:00 UE OLOT 1 0 CLUB LA VALL SANT FELIU DE GUIXOLS ELITE FC 2 0 SANT IGNASI CASTELL - PLATJA D'ARO UE FIGUERES 1 0 EASTERN FC USA TOSSA DE MAR ASPIRE FOOTBALL DREAMS 6 1 VILASSAR DE MAR UD HOSTALRIC CHINESE NATIONAL SELECTION 1 1 AT BISBALENC SILS ESCOLA GIRONÈS-SÀBAT 3 0 UD MAR BELLA LLAGOSTERA 18:00 - 19:00 RACING SARRIÀ FC 1 1 NAKHID INTERNATIONAL FA SANT FELIU DE GUIXOLS CARACAS FC 1 1 FUNDACIÓ PE EUROPA CASTELL - PLATJA D'ARO INTER GIRONA 1 0 UE ST JULIÀ TOSSA DE MAR CATEGORIA CATEGORÍA B (1995) CLASS FASE CLASSIFICACIÓ / FASE CLASIFICACIÓN / CLASIFICATION ROUND DIJOUS / JUEVES / THURSDAY 21.04.2011 HORA / TIME CAMP / CAMPO / FIELD FUNDACIÓ
    [Show full text]
  • Agenda 21 Locals De Riells I Viabrea, Breda I Hostalric
    Directrius pel tractament dels usos en el sòl no urbanitzable Agenda 21 Local d’Hostalric Ajuntament d’Hostalric AGENDA 21 LOCALS DE RIELLS I VIABREA, BREDA I HOSTALRIC PLA D’ACCIÓ LOCAL PER A LA SOSTENIBILITAT D’HOSTALRIC DOCUMENT 6. DIRECTRIUS PEL TRACTAMENT DELS USOS EN EL SÒL NO URBANITZABLE Gener de 2010 LA COPA SCCL - Plaça de l’Església, núm. 11- 17460 Celrà. Tel./Fax 872 080 258 c/e [email protected] 1 Directrius pel tractament dels usos en el sòl no urbanitzable Agenda 21 Local d’Hostalric CREDITS Ajuntament d’Hostalric AGENDA 21 LOCALS DE RIELLS I VIABREA, BREDA I HOSTALRIC PLA D’ACCIÓ LOCAL PER A LA SOSTENIBILITAT D’HOSTALRIC DOCUMENT 6. DIRECTRIUS PEL TRACTAMENT DELS USOS EN EL SÒL NO URBANITZABLE Gener de 2010 DIRECCIÓ FACULTATIVA: Diputació de Girona Joan Gaya. Director facultatiu Laura Soriano, adjunta a la Direcció Facultativa Ajuntament d’Hostalric Joaquim Molina, regidor de Medi Ambient, Esports i Entitats COORDINACIÓ: Albert Albertí, La COPA SCCL EQUIP REDACTOR: Albert Albertí, geògraf. La COPA SCCL Enric Cortiñas, biòleg. La COPA SCCL Mercè Jané, biologa. La COPA SCCL Carme Dolz, pedagoga. La COPA SCCL LA COPA SCCL - Plaça de l’Església, núm. 11- 17460 Celrà. Tel./Fax 872 080 258 c/e [email protected] 2 Directrius pel tractament dels usos en el sòl no urbanitzable Agenda 21 Local d’Hostalric AGENDES 21 LOCALS DE RIELLS I VIABREA, BREDA I HOSTALRIC HOSTALRIC DIRECTRIUS PEL TRACTAMENT DELS USOS EN EL SÒL NO URBANITZABLE LA COPA SCCL - Plaça de l’Església, núm. 11- 17460 Celrà. Tel./Fax 872 080 258 c/e [email protected] 3 Directrius pel tractament dels usos en el sòl no urbanitzable Agenda 21 Local d’Hostalric INDEX 1.
    [Show full text]
  • Manantíales Carbónicos De Gerona Llamados "Fonts Picants"
    236 CARACTERISTICAS HIDROGEOLÓGICAS DE LOS MANANTÍALES CARBÓNICOS DE GERONA LLAMADOS "FONTS PICANTS" POR LUIS SOLÉ SABARÍS Existen en las inmediaciones de Gerona numerosos manantiales carbónicos, tipo muy frecuente en todas ias zonas volcànicas, con cuyas manifestaciones estan en íntima relación. En la región volcànica del Campo de Calatrava (Ciudad Real) son muy abundantes y se las conoce con el sugestivo nombre de «Hervideros» por los borbotones que produ- cen las burbujas de anhídrido carbónico al desprenderse del agua, y tam- bién con el de «agrias» y «acedas> por su sabor acidulo. En Gerona, anàlogamente, se las suele designar por el de Bullidors (Hervideros) y mas comunmente por Fonts Picants, a causa de su sabor. Las fuentes carbónicas de Gerona son sin duda conocidas de antiguo, però los primeros datos bibliogràficos aparecen a mediados del siglo pasado, en las recopilaciones de aquella època sobre aguas minerales espanolas. Las primeras citas que hemos encontrado se deben al medico de Gerona, Cristóbal Tomàs, autor de una monografia inèdita sobre las aguas minerales de Espana, recogida por Rubio (*) Ç"^). Aproximadamente en la misma època (1852), Pablo de Cortada publico algunos articulos sobre este tema en el «Postillón», de Gerona, contestados por José Brun desde el «Sol», de Barcelona ('). Madoz (1847) cita únicamente las de Pedret, Sant Gregori y Campdurà. Posteriormente, en las descripciones generales de la província: Martínez Quintanilla ("), Pujol y Alsius (•'••') y especialmente en la de Carreras Candi (') se aumenta el registro de las fuentes carbónicas, aun cuando hay algunas no citadas todavía en la bibliografia existente. (*) Los números entre parèntesis hacen referència a las notas bibliogràíicas que üguran al final.
    [Show full text]