FLORA I VEGETACIÓ DE LA SELVA Lluis Vilar I Sais Dep. Biologia

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

FLORA I VEGETACIÓ DE LA SELVA Lluis Vilar I Sais Dep. Biologia FLORA I VEGETACIÓ DE LA SELVA Lluis Vilar i Sais Dep. Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecología Faç. de Ciències Universitat Autónoma de Barcelona Novembre de 1.987 FAM. LINÀCIES Linum narbonense L. .- Figura al catàleg d'A. Xiberta; caldria confirmar la cita amb exemplars d'herbari. 465. Linum usitatissimum L. subsp. angustifolium (Huds) Thell., (L. biennne Miller, L^_ angustifolium Hudson) Sils, a l'herbari del Dr. P. Font i Quer (!) Maçanes, S. Llensa (!) Frequent als herbeis, camins i marges de camp un xic humits de tota la comarca. En flor de maig a juny. Trifolio-Cynodontion (Brachypodion phoeni- coidis. Blanes a les vores de la Tordera, Lloret de M. als horts de Fenals, Tossa de M. a la riera, Riudellots, Vilobi, Caldes, Sils, Maçanet, Vidre­ res, Brunyola, Sta. Coloma de F., Riudarenes, Maçanes, St.F.de Buixalleu, Breda, Hostalric i Fogars de T. DG 61, 62, 63, 64, 71, 72, 73, 74, 81, 82, 83, 91, 92. Atl.- Med. Linum usitatissimum L. subsp. usitatissimum fou cultivada en temps passats a la comarca (A. Xiberta); S. Llensa encara en cita plantes en indrets frescals. 466. Linum tryginum L. (L. gallicum L.) St.F.de Buixalleu i Maçanes, S. Llensa Maçanet, O.de Bolos (!) Platja de Blanes, P. Montserrat Tossa de M., E. Ballesteros, 1984a (!) Herbassars d'anuals, marges i clarianes de boscs principalment a la plana i a la costa. En flor de maig a juny (agost, setembre). Helianthemion guttati (Cistion). Lloret de M., Tossa de M., Riudellots, Vilobí, Caldes, Sils, Maçanet, Vidreres, Brunyola i Riudarenes. DG 72, 73, 81, 82, 83, 92. Med. 255 467. Linum tenuifolium L. subsp. appressum (Caballero) Rivas-Mart. (L- salsoloides auct.) Escassa a la part nord de la comarca entre Vilobi i Riudellots a les rodalies de l'Aeroport, als marges assolellats entremig de la brolla de bruc d'escombres. En flor pel juny. (Cistion). DG 73, 83. Submed. (Med.) W. 468. Linum strictum L. subsp. strictum Vidreres, X. Viñas, 1986 (!) Present, be que mai abundant, als sols saulonosos de la Serralada litoral, brolles, marges de bosc... En flor de maig a juny i tambe al setembre. Cistion. Lloret de M., Tossa de M., Caldes, Sils i Vidreres. DG 72, 81, 82, 91, 92. Euras. SW. 469. Linum catharticum L. A. Xiberta (catàleg) Remio (Fogars de T.), S. Llensa Prop de Can Noguera (Caldes), E. Ballesteros (en premsa) (!) La suposem rara i escassa en fondalades de les Serralades. En flor pel j uny. (Polysticho-Coryletum). DG (61) 82. Lateeur. FAM. EUFORBIACIES 470. Mercurialis annua L. Freqüent als camps, marges i indrets incults de tota la comarca. En flor tot l'any. Chenopodietalia. Blanes, Lloret de M. , Tossa de M. , Riudellots, Vilobí, Caldes, Sils, Maçanet, Vidreres, Brunyola, Sta. Coloma de F., Riudarenes, Maçanes, St.F. de Buixalleu, Breda, Hostalric i Fogars de T. DG 61, 62, 63, 64, 71, 72, 73, 74, 81, 82, 83, 91, 92. Subcosm. 256 471. Mercurialis perennis L. Maçanet, a l'herbari del Dr. P. Font i Quer (!) Maçanes, S. Llensa Tossa de M., E. Ballesteros (!) Can Noguera, X. Viñas (!) Present a les rieres de les Serralades on es escassa però localment abundant. En flor per l'abril i maig. Alno-Padion. Lloret de M. a les fondalades de Montoriol, Caldes a Sta. Ceclina, Vidreres a Caules i prop les urbanitzacions Terra Fortuna i Aiguaviva Park, Brunyola al riu Onyar i a la riera de Sta. Coloma entre Maçanet i Maçanes. DG 72, 73, 81, 82, 92. Eur. Ricinus communis L. .- N'hem vist exemplars petit s a Sils, prop de la riera i cap a Blanes; és una planta molt' sensible al les temperatures hivernals que no pot créixer a la Selva o, com diu A. Xiberta, a la Selva es una planta anual. 472. Euphorbia nutans Lag. Blanes i Martorell, a l'herbari del Dr. P. Font i Quer (!) Entre Caldes i Llagostera, X. Viñas (!) Hostalric, S. Llensa i P. Montserrat (!) Present als camps regats i marges humits principalament a la zona sud de la comarca on en general es poc abundant. En flor de juliol a agost. Panico-Setarion (Trifolio-Cynodontion). Marges en l'aiguabarreig del riu Tordera i la riera de Sta. Coloma i vora la via del tren entre les estacions de Breda i Hostalric. També es coneix de la veïna població d'Aiguaviva (J. Girbal). DG 62, 71, 72, 74, 81, 82. America N. Euphorbia peplis L. ha estat citada de la platja de Blanes (P. Mont­ serrat). Bé que no n'hem vist cap mostra d'herbari veiem possible la presencia a les platges de la comarca. 473. Euphorbia serpens Kunth in Humb., Bonpl. & Kunth Martorell, a l'herbari del Dr. P. Font i Quer (!) Hem vist aquest testimoni d'herbari comentat també per O.de Bolòs i J. Vigo, 1979, però no hem retrobat la planta a la zona: la suposem escassa a les vores de camins i via del tren a la zona sud de la comarca. (La planta 257 del Dr. Font que duia l'etiqueta E_^ engelmannii, es de llavors llises i doncs no pot correspondre a l'especie descrita per Boiss., la qual te les llavors amb solcs). DG 72. America S. 474. Euphorbia chamaesyce L. St. Marti Sapresa, J. Codina Vidreres, A. Xiberta.BC (det. P. Font) (!) La suposem rara i escassa en indrets semblants a les especies 475 i 476. DG 73, 82. Med. Ass. 475. Euphorbia maculata L. Blanes (N. Clarasó), a l'herbari del Dr. P. Font i Quer (!) Freqüent a les vores de camins molt transitats i/o trepitjats, esta­ cions i marges de carreteres de tota la comarca. En flor d'agost (juliol) a setembre. Chenopodietalia. Blanes a les rodalies de l'estacio, Lloret de M., Caldes, Sils, Maçanet i Hostalric. DG 71, 72, 81, 82. Amèrica N. 476. Euphorbia prostrata Aiton Martorell a l'herbari del Dr. P. Font (vegeu tambe O.de Bolos i J. Vigo, 1979) (!) Mateixos indrets que l'anterior on sol ser mes abundant i pot passar als camps i horts veïns. En flor de juliol (juny) a setembre. Chenopodie­ talia. Blanes, Riudellots, Vilobi, Caldes, Sils, Maçanet, Hostalric i Breda. DG 62, 71, 72, 73, 81, 82, 83. Amèrica N. 477. Euphorbia dendroides L. Present als penya-segats de la cala Vallpresona (Tossa de M.) al limit amb la cala del Sr. Ramon (Sta. Cristina d'Aro), on es abundant; de ben segur que es la localitat mes septentrional d'aquesta especie a la costa catalana (vegeu mes dades sobre la seva distribució a L. Polo i L. Vilar, 258 1982:13). En flor d'abril a maig. Cistion (Crithmo-Limonion). DG 92. Med. 478. Euphorbia serrata L. f. phylloclada (Lge. in Wk. et Lge.) 0.Bolos et J. Vigo St.F.de Buixalleu, S. Llensa Tossa de M., E. Ballesteros (com. verb.) Nones l'hem recollida a St. Grau (Tossa de M.), a les vores dels camins de la urbanització. En flor d'abril a maig. DG 92. Med. W. 479. Euphorbia villosa Waldst. & Kit. ex Willd. (E. pilosa auct. eur., non L.) Vidreres (i també a Tordera) a l'herbari del Dr. P. Font i Quer (!) Fig. 13. 259 Maçanes, S. Llensa i O.de Bolos (!) Macanee, P. Montserrat (!) Present a la plana i zona sud de la comarca als recs, rieres i marges humits i herbassars de l'antic estany de Sils. En flor pel maig. Magnocari- cion (Alno-Padion). Blanes a les vores de la Tordera i recs del delta, Lloret de M. rara a les fondalades de Montoriol, Riudellots, Vilobí, Caldes, Sils, Maçanet, Brunyola, Sta. Coloma de F. i Fogars de T. DG 61, 62, 71, 72, 73, 81, 82, 83. Eur. 480. Euphorbia flavicoma DC. subsp. brittingeri (Opiz ex Samp.) 0. Bolòs et J. Vigo (E. verrucosa Jacq.) Maçanet, Sils i Vidreres, a l'herbari del Dr. P. Font (!) Maçanet, Hostalric i Fogars de T., S. Llensa (!) Mateixos indrets que l'anterior, principalment a la plana, on sol ser menys freqüent. En flor de maig a juny. Vilobi, Caldes, i Sta. Coloma de F. DG 61, 62, 72, 73, 82, 83. Submed. subsp. mariolensis (Rouy) 0 Bolos et J. Vigo (E. mariolensis Rouy) Sils, O.de Bolòs (!) Brolles i marges de bosc de la plana on pot ser molt abundant. En flor de maig a juny. Lavandulo-Ericetum scopariae. Vilobi, Riudellots, Caldes, Maçanet, Vidreres, Sta. Coloma de F. i Riudarenes. DG 72, 73, 82, 83. La cita d'Euphorbia polygalifolia Boiss. & Reuter, per A. Xiberta podria correspondre a la subsp. anterior. 482. Euphorbia platyphyllos L. Maçanet, a l'herbari del Dr. P. Font i Quer (!) Hostalric, S. Llensa (!) Delta de la Tordera, P. Montserrat (!) Present a la zona sud de la comarca als marges humits, vores de recs i 260 canals i Cambe a la veïna població d'Aiguaviva (J. Girbal). En flor pel juny. DG 61, 62, 71, 72, 74. Eur.- Med. 483. Euphorbia pubescens Vahl Blanes, Maçanet i Sils, a l'herbari del Dr. P. Font i Quer (!) Delta de la Tordera, P. Montserrat Indrets humits a la zona sud de la comarca: marges, vores de canals i clarianes del bosc de ribera. DG 71, 72. Med. 484. Euphorbia helioscopia L. subsp. helioscopia Blanes, a l'herbari del Dr. P. Font i Quer (!) Molt abundant als camps, horts i marges de tota la comarca. En flor de març a maig. Secalietalia, Chenopodietalia (Brachypodietalia phoenicoidis). Lloret de M., Tossa de M., Riudellots, Vilobí, Caldes, Sils, Maçanet, Vidreres, Brunyola, Sta. Coloma de F., Riudarenes, Maçanes, St.F.de Buixa­ lleu, Hostalric, Breda i Fogars de T. DG 61, 62, 63, 64, 71, 72, 73, 74, 81, 82, 83, 91, 92.
Recommended publications
  • Informa Nº3 / 2N Semestre 2016 2Nsemestre Nº3
    BRUNYOLA I SANT MARTÍ SAPRESA informa Nº3 / 2n semestre 2016 2nNº3 semestre / És poesia Nadal, és nit ancestral, és vers, és llum de l'Univers, és cançó, és simfonia, és de l'any un regal, és temps d'alegria amb pinzellades de fred, és un somni al món dels desperts… Isabel Barriell Butlletí municipal Ajuntament de Brunyola 2 AJUNTAMENT DE BRUNYOLA I SANT MARTÍ SAPRESA TELÈFONS I ADRECES D’INTERÈS SUMARI 3 Ajuntament 972 423 214 SALUTACIÓ Emergències en general 112 Servei d’ambulància 061 4 LA NOSTRA GENT CAP d’Anglès 972 421 498 Naixements, matrimonis i defuncions Mossos d’Esquadra de Santa Coloma 972 181 675 Bombers Santa Coloma 972 877 007 5, 6 i 7 Protectora d’animals 972 340 813 HISENDA Subvencions, Ordenances ‘17, Pressupost ‘17 Consell Comarcal de la Selva 972 842 161 Recaptació del Consell Comarcal 972 840 178 Parròquia St. Martí Sapresa 972 420 253 8, 9, 10, 11,12,13,14 i 15 ACTUACIONS MUNICIPALS Parròquia Brunyola 972 473 042 Mèmora– Funerària 972 843 494 16 i 17 Correus Anglès 972 422 221 EL REPORTATGE Agents Rurals 972 405 340 Va d’història: Coneixem la història de Brunyola i Sant Martí Sapresa? Pàgina web: http://www.brunyola.cat Correu electrònic: [email protected] 18 i 19 Facebook: Ajuntament de Brunyola i Sant Martí Sapresa MEDI AMBIENT 20 ,21 i 22 CULTURA I FESTES HORARIS Fira de l’Avellana, festa d’homenatge a la gent OFICINES DE L’AJUNTAMENT gran, aplec de Sant Romà, aplec de Serrallon- ga, festa de Sant Martí Sapresa Atenció al públic: dilluns i dimecres de 16:00h a 20:00h de la tarda Serveis generals: 23,24,25 i 26 Registre d’entrada: registre de documents i informació.
    [Show full text]
  • De Via Augusta a “Xarrabasco”. El Camí Vell De Girona a Caldes De Malavella
    De Via Augusta a “xarrabasco”. El camí vell de Girona a Caldes de Malavella ELVIS MAllORQUÍ Doctor en Història Resum: Arran de l’estudi sobre el traçat del camí ral a la plana de la Selva, sembla clar que aquesta ruta no coincideix, en aquest tram, amb l’antiga Via Augusta. Diverses evidències –arqueològiques, documentals i geogràfiques– coincideixen a assenyalar que el vell camí de Girona a Caldes de Malavella resseguia el traçat de la via romana. Actualment, el traçat es manté encara en els termes municipals de Girona, Fornells de la Selva i Caldes de Malavella. A Riudellots de la Selva, però, està molt fragmen- tat i només en resten petits trams enfonsats que la gent del poble coneix com a xarrabascos. Paraules clau: Via Augusta, xarrabasco, geografia, via romana, camí vell. Abstract: Thanks to the research about the route of the highroad in the Selva plain, it seems clear that it does not go over the ancient Via Augusta. Several evidences –archae- ological, geographical and documentary– denote that the old way from Girona to Caldes de Malavella follows the route of the Roman road. Currently, the layout still stays visible in the boundaries of Girona, Fornells de la Selva and Caldes de Malavella. However, in Riudellots de la Selva the path is highly fragmented and only small sections remain sunk, so that neighbours known them as xarrabascos. Keywords: Via Augusta, xarrabasco, geography, roman way, old path. Quaderns de la Selva, 25 (2013) 141-171 142 • Quaderns de la Selva, 25 (2013) ELVIS MALLORQUÍ De menut, els nens de Riudellots que vivíem entre can Buixó i la “General” –la carretera Nacional-II– passàvem moltes estones jugant a la “Bassa”.
    [Show full text]
  • Vinya Del Rector
    Vinya del Rector Brunyola-Selva Description Campsite located in the region of La Selva in the small municipality of Brunyola, very close to Santa Coloma de Farners. It is an area with different terraces for camping and a building with basic services: drinking water, WC and showers. The area allows a wide range of routes on foot and by bicycle; by public transport you can reach to the beach. Capacity: Minimum: 10 - Maximum: 50 Surface: 8 000m² Features Water: Tap water WC: 3 (1 adapted for handicapped people) Showers: 2 with hot water Shelter: For emergencies only Kitchen: Area to settle the kitchen with fridge and stove Car: Up to the campsite Price per person / night: 3.00€ Campsite Information: Different terraces surrounded by forest to set up tents Rubbish bins at 100 meters from the campsite Electricity point on the campsite How to get? Train: RENFE up to Sils through the train line Barcelona-Portbou. From Sils to Brunyola you should take a bus. Line Bus: TEISA company (Tel.932 15 35 66, www.teisa-bus.com) through the bus line Amer-Santa Coloma de Farners- Sils. Car: From your origin point we should take the AP-7 railway to Riudellots de la Selva. There, we join the C-25 towards Santa Coloma de Farners. We continue along the C-63 road towards Olot until we find the GIV-5334 road that leads directly to Brunyola. When we get to the town we take a forest track on the right that takes us to the campsite. Additional Information Information about the region: Distance to other towns: Brunyola at 300m, Santa Coloma de Farners at 8km; Vilobí d'Onyar at 9km; Sils at 17km; Girona at 18km Nearest hospital in Girona: Hospital Trueta: 972 940 200 (Av.
    [Show full text]
  • Càrrega De Viatgers De La Línia Ca2 De Regionals RENFE (Mitjana Diària)
    Barcelona -Girona Portbou -Girona - Mitjana diàriasetmanal 2.644 3.017 3.451 3.631 3.668 3.792 3.584 3.587 3.618Mitjana diàriasetmanal 3.659 2.788 3.692 3.636 3.455 3.462 2.593 3.463 3.407 1.999 3.750 1.982 3.792 1.977 3.916 1.650 3.735 1.648 3.739 1.62 3.767 3.806 3.944 3.771 3.585 3.584 3.583 2.178 2.158 2.152 1.836 1.832 1.79 Dissabtes iDiumenges Dissabtes iDiumenges De DillunsaDivendres De DillunsaDivendres Estudi delaxarxa ferroviària deviatgers aCatalunya Barcelona Portbou CÀRREGA CÀRREGA Sentit Sentit 2.407 2.302 2.781 2.940 Viatgers 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 500 2.5333.211 2.914 3.666 3.077 3.853 3.126 3.884 3.229 4.017 3.201 3.737 3.202 3.741 3.217 3.779 3.243 3.826 3.278 3.858 3.229 3.799 3.049 3.618 3.051 3.626 3.051 3.627 1.736 2.105 1.723 2.085 1.719 2.080 1.432 1.738 1.430 1.735 1.403 1.712 1.408 1.732 1.409 1.733 416 403 405 390 260 264 260 264 236 245 0 0 0 PgGrac-Sants 2.166 2.864 3.185 3.231 3.332 3.296 3.298 3.306 3.325 3.462 3.305 3.098 3.096 3.094 1.850 1.838 1.832 1.555 1.552 1.515 1.505 1.505 603 589 451 451 421 23 2.764 3.624 3.976 4.016 4.149 3.911 3.915 3.952 3.999 4.137 3.957 3.780 3.780 3.779Sants-PgGrac 2.309 2.287 2.280 1.948 1.944 1.906 1.907 1.906 597 578 450 450 417 20 ClotArago-PgGrac Sants-PgGrac PgGrac- ClotArago StAndCom-ClotArago PgGrac-ClotArago ClotArago- StAndCom GranoC-StAndCom ClotArago-StAndCom StAndCom- GranoC StCeloni-GranoC StAndCom-GranoC GranoC-StCeloni Gualbe-StCeloni GranoC-StCeloni StCeloni-Gualbe RiellsBred-Gualbe StCeloni-Gualbe Gualbe- Càrrega deviatgerslalíniaCa2Regionals
    [Show full text]
  • Pdf (Boe-A-2013-1999
    BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 46 Viernes 22 de febrero de 2013 Sec. III. Pág. 15013 III. OTRAS DISPOSICIONES MINISTERIO DE AGRICULTURA, ALIMENTACIÓN Y MEDIO AMBIENTE 1999 Resolución de 8 de febrero de 2013, de la Secretaría de Estado de Medio Ambiente, por la que se formula declaración de impacto ambiental del proyecto Línea eléctrica a 400 kV de entrada y salida en la subestación de Riudarenes desde la línea Sentmenat-Vic-Bescanó. El proyecto a que se refiere la presente Resolución se encuentra comprendido en el apartado g del grupo 3 del anexo I del texto refundido de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental de proyectos, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/2008, de 11 de enero (Ley de Evaluación de Impacto Ambiental), por lo que, habiéndose sometido a evaluación de impacto ambiental, con carácter previo a su autorización administrativa, de conformidad con lo establecido en su artículo 3.1, procede formular su declaración de impacto ambiental, de acuerdo con el artículo 12.1 de la citada Ley. Según la Orden AAA/838/2012, de 20 de abril, sobre delegación de competencias del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, corresponde a la Secretaría de Estado de Medio Ambiente formular, por delegación del Ministro, las resoluciones de evaluación ambiental de competencia estatal reguladas en el texto refundido de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental. Los principales elementos de la evaluación practicada se resumen a continuación: 1. Información del proyecto. Promotor y órgano sustantivo. Antecedentes. Objeto y justificación. Localización. Descripción sintética. Alternativas Promotor y órgano sustantivo. El promotor del proyecto es Red Eléctrica de España, S.A.U.
    [Show full text]
  • Beneïda La Restauració De La Façana De L'església De Santa Maria De Breda
    Fem servir "cookies" pròpies i de tercers per elaborar informació estadística i mostrar-li continguts, serveis i publicitat personalitzada a través de l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant accepta el seu ús. Més informació i canvi de configuración. Serveis 09 de setembre de 2017 SUBSCRIU-TE Identifica't o Registra't Girona Figueres Blanes 22 / 16 º 23 / 16º 21 / 17 º Menú Local Més Notícies Esports Economia Opinió Cultura Oci Tendències Comunitat Multimèdia Menú principal Girona Comarques L'Alt Empordà La Selva El Baix Empordà Agenda Girona FC Dominical Menú principal Diari de Girona » La Selva » Notícies de Girona 0 Notícies de Girona Beneïda la restauració de la façana de l'església de Santa Maria de Breda Ddg 09.09.2017 | 07:13 La rehabilitació de la façana de l'església de Santa Maria de Breda, que forma part del conjunt monumental de l'antic monestir de Sant Salvador, Et pot interessar va ser inaugurada i beneïda ahir al migdia, dins de Commoció per la mort de la la programació de la Festa Major del municipi, que jove triatleta a l'Angliru continua fins demà. Hi van ser presents Dídac 11-09-2017 Manresa, alcalde de Breda; Pere Vila, president de la Diputació de Girona; Francesc Pardo, bisbe de Morir no surt de franc Girona; Elsa Ibar, subdirectora general de Patrimoni 11-09-2017 Arquitectònic de la Generalitat, i Salvador Balliu, president del Consell Comarcal de la Selva, en Imatge de l´acte d´ahir, amb la façana al darrere. e.kelele/ddgi representació de les institucions promotores dels El Magic Park apaga els diferents treballs duts a terme a l'església durant aquest últim any.
    [Show full text]
  • Audiència Provincial De Girona
    Llista provisional bianual dels candidats a jurat. Període de vigència: De l’1 de gener de 2011 fins al 31 de desembre de 2012. PR CMUN PROV. MUNIC. NUM. COGNOM 1 COGNOM 2 NOM 17 001 GIRONA AGULLANA BURGAS SALELLAS CLAUDI 17 001 GIRONA AGULLANA MOREJON ESTEBAN JOSEFA 17 001 GIRONA AGULLANA VIÑAS LOPEZ LUCIANO MANUEL 17 002 GIRONA AIGUAVIVA MALFEITOS MORENO MARIA JESUS 17 002 GIRONA AIGUAVIVA SORRIBAS JUVENTENCH ANGEL 17 004 GIRONA ALBONS CALVET POU CANDELARIA 17 004 GIRONA ALBONS MOTJE BARDERA MARINA 17 005 GIRONA FAR D'EMPORDÀ (EL) CASTELLON CASAMIQUELA M. CARMEN 17 005 GIRONA FAR D'EMPORDÀ (EL) ROMERO MALDONADO MARIA DEL PILAR 17 006 GIRONA ALP BUXADERAS SANS MARGARITA 17 006 GIRONA ALP FOSSAS ESTRAGUES VALENTI 17 006 GIRONA ALP MOLINA GUTIERREZ GEMA ISABEL 17 006 GIRONA ALP REYES PINEDA CARLOS ARTURO 17 006 GIRONA ALP VILADEVALL ANTOLIN CRISTINA 17 007 GIRONA AMER BOSCH ARBAT MERCE 17 007 GIRONA AMER COROMINOLA GUIX JOSEP MARIA 17 007 GIRONA AMER GARCIA GAMEZ JOSE RAMON 17 007 GIRONA AMER MARES CULLELL ANTONIA 17 007 GIRONA AMER PEREA RODRIGUEZ FLORENCIA 17 007 GIRONA AMER ROURA PALLARES ANTONI 17 007 GIRONA AMER TORRENT COLL JAVIER 17 008 GIRONA ANGLÈS ATRIO SANCHEZ ELISABET 17 008 GIRONA ANGLÈS BOSCH HERRERO MARIONA 17 008 GIRONA ANGLÈS CARREIRAS COLL JOAN 17 008 GIRONA ANGLÈS CORNELLA ROIG RAQUEL 17 008 GIRONA ANGLÈS EXPOSITO MOYANO RAFAEL 17 008 GIRONA ANGLÈS GAMELL COSTA MERCE 17 008 GIRONA ANGLÈS HERNANDEZ FRANCH JOAN FRANCESC 17 008 GIRONA ANGLÈS LOPEZ MORENO VANESA 17 008 GIRONA ANGLÈS MIRO CAMPOLIER ALBERT 17 008 GIRONA ANGLÈS PADIN PASTORIZA ANNA MARIA 17 008 GIRONA ANGLÈS PONS PIBERNAT ALBERT 17 008 GIRONA ANGLÈS RECASENS SIMON ANNA 17 008 GIRONA ANGLÈS ROYO BARNEDA PERE 17 008 GIRONA ANGLÈS SOLER COLOMER JAUME 17 008 GIRONA ANGLÈS VEGA DE LA SANCHEZ RAQUEL 17 009 GIRONA ARBÚCIES ALSINA RUIZ MARTI 17 009 GIRONA ARBÚCIES BAYE ROCA M.
    [Show full text]
  • Les Propietats Dels Vescomtes De Cabrera a Vidreres
    I I I I I I I Quaderns de L present treball vol donar una la Selva, 12 visió de quins eren els senyors 2000 E directes de Vidreres i estudiar detalladament les propietats dels ves­ comtes de Cabrera. L'origen de la se­ CENTRE D'ESTUDIS nyoria directa prové, com és .sabut, de SELVATANS l'edat mitjana, quan els grans propie- i3ns de la terra, la noblesa i Lesglésia, establien la terra als pagesos. Els grans propietans de la terra tenien el domini directe i els pagesos que la conrea­ ven, el domini útil. Aquests pagesos Lfó propietats dels havien de fer diverses prestacions als senvcDrs directes: censos en diners o espècie, prestacions en treballs, etc, A vescomtes de Cabrera més, molts pagesos estaven sotmesos /I \/inyoyúQ ^^^ mals usos, que quedaren abolits per W r í-W/ t'í VJ |y Sentència arbitral de Guadalupe de 1486. x\quest treball estudia quins fo­ ren els primers senyors directes de Vidreres i es deixen de banda els'nous .senyors directes que proliferen els segles X\''III i XIX en èstablir-se, més ben dit en subestablir-se, terres les quals ja tenien un senyor directe. Tot sembla apuntar que cap a Lany 1000 els actuals municipis de Vidreres, JOSEP FORMIGA BOSCH Maçanet de la Selva i Lloret de Mar constituïen un sol territori dintre el comtat de Girona, Aquest comtat es 4 creà cap a Lany 785, quan la ciutat de Girona, sota domini musulmà, es lliurà al regne dels francs. El comtat de Gi­ rona quedà unit definitivament amb el de Barcelona des del 878, sota mandat del comte Guifré el Pelós, i a partir de llavors seguí les mateixes vicissituds que el comtat barceloní.
    [Show full text]
  • Agenda 21 Locals De Riells I Viabrea, Breda I Hostalric
    Diagnosi Agenda 21 Local de Breda Ajuntament de Breda AGENDA 21 LOCALS DE RIELLS I VIABREA, BREDA I HOSTALRIC PLA D’ACCIÓ LOCAL PER A LA SOSTENIBILITAT DE BREDA DOCUMENT 2. DIAGNOSI Juliol de 2010 LA COPA SCCL – Plaça de l’Església, núm. 11 Celrà. Tel./Fax 872 080 258 c/e [email protected] 1 Diagnosi Agenda 21 Local de Breda CRÈDITS Ajuntament de Breda AGENDA 21 LOCALS DE RIELLS I VIABREA, BREDA I HOSTALRIC PLA D’ACCIÓ LOCAL PER A LA SOSTENIBILITAT DE BREDA DOCUMENT 2. DIAGNOSI Juliol de 2010 DIRECCIÓ FACULTATIVA: Diputació de Girona Joan Gaya. Director facultatiu Laura Soriano, adjunta a la Direcció Facultativa Ajuntament de Breda Joan Miquel Terradas, regidor de Medi Ambient COORDINACIÓ: Albert Albertí, La COPA SCCL EQUIP REDACTOR: Albert Albertí, geògraf. La COPA SCCL Enric Cortiñas, biòleg. La COPA SCCL Mercè Jané, biòloga. La COPA SCCL Carme Dolz, pedagoga. La COPA SCCL LA COPA SCCL – Plaça de l’Església, núm. 11 Celrà. Tel./Fax 872 080 258 c/e [email protected] 2 Diagnosi Agenda 21 Local de Breda AGENDES 21 LOCALS DE RIELLS I VIABREA, BREDA I HOSTALRIC BREDA DIAGNOSI LA COPA SCCL – Plaça de l’Església, núm. 11 Celrà. Tel./Fax 872 080 258 c/e [email protected] 3 Diagnosi Agenda 21 Local de Breda INDEX 1. INTRODUCCIÓ ..................................................................... 7 2. ASPECTES GENERALS I DESCRIPCIÓ DE L’ENTORN FÍSIC .... 8 2.1. Diagnosi del medi físic .............................................................. 8 2.1.1. Síntesi de la situació actual ......................................................... 8 2.1.2. Diagnosi municipal ................................................................... 10 2.1.3. Diagnosi estratègica ................................................................. 11 3. ASPECTES DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL .....................
    [Show full text]
  • Informació Al Contribuent De La Situació Tributària Derivada Per La Declaració De L’Estat D’Alarma CONSELL COMARCAL DE LA SELVA NOVETATS FISCALS ABRIL2020
    Informació al contribuent de la situació tributària derivada per la declaració de l’estat d’alarma CONSELL COMARCAL DE LA SELVA NOVETATS FISCALS ABRIL2020 De conformitat amb el que s’estableix en el RD 463/2020, de 14 de març, que declara l’estat d’alarma i posteriorment modificat pel RD 465/2020, de 17 de març, i del RDL 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social del CO- VID-19, així com del RDL 11/2020, de 31 de març, informem: 1r Com a conseqüència de la COVID-19, els municipis el padró dels quals finalitzava el 31-03- 2020 gaudiran d’una ampliació del període de pagament pels tributs afectats, segons el quadre següent sense perjudici de les posteriors modificacions respecte dels terminis que es puguin comunicar per a d’altres tributs. Els contribuents que així ho requereixin poden sol·licitar els documents de pagament amb el nou venciment al correu electrò- nic: [email protected]. Municipis Tributs. Ampliació termini 30/04/2020 Municipis Tributs. Ampliació termini 30/04/2020 Anglès Mercat setmanal (1r semestre) Osor IVTM Amer IVTM Riells i Viabrea Guals/escombraries Arbúcies IVTM (ampliació termini: 20/05/2020) Santa Coloma de IVTM Escombraries (ampliació termini 20/05/2020) Farners Breda IVTM Susqueda IVTM Aigua (4t trimestre 2019) Brunyola IVTM Vidreres IVTM Caldes de Malavella Clavegueram (4t trimestre 2019) Urbanització Can Quota de conservació (1r semestre) Hostalric IVTM (ampliació termini: 20-5-2020) Hosta 2n Que respecte als Ajuntaments que mantenen el seu calendari
    [Show full text]
  • Flora I Vegetació De La Selva
    FLORA I VEGETACIÓ DE LA SELVA Lluís Vilar i Sals « Dep. Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia Fac. de Ciències Universitat Autònoma de Barcelona Novembre de 1.987 «I LO 42 ^42 42° 56' 72 90 42° 56' MAPA DE U VEGETACIÓ DE la IELVA, II 1,1 Comarca del Gironès Lluís Vilar Sais, 1987 MAPA DE LA VEGETACIÓ DE LA Slq_VAj M Lluís Vilar i Sais, 1987 LLEGENDA : 50.000 Domini de l'alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale) 40 40 T. M. de Brunyola 7, 1 Alzinar típic (Quercetum galloprovinciale pistacietosum). 1' Alzinar típic, zona de Vidreres (Quercetum galloprovinciale asplenietosum). 2 Restes d'alzinar + prats secs (vegeu núm. 1 i 4). 2' Urbanitzacions: restes d'alzinar + prats secs (íd. núm. 2). 3 Brolla de bruc boal i estepes, en zones de repoblacions forestals (Cisto-Sarothamnetum catalaunici). 4 Prats secs: llistonar amb trèvols (Trifolio-Brachypodietum retusi). 5 Conreus de secà (cereals): (Secalion mediterraneum + Diplotaxietum). 6 Vegetació ruderal mediterrània: (Hordeetum leporini + Chenopodietum muralis). Domini de la sureda (Quercetum galloprovinciale suberetosum). 7 Sureda + brolla arbrada amb pins (Quercetum ilicis galloprovinciale suberetosum + Cisto-Sarothamrietum catalaunici + Lavandulo-Ericetum scopariae). T Su reda +alzinar als fons de vall + brolla de bruc boal i estepes, a la zona de Vidreres. (Quercetum ilicis suberetosum + Q¿ i. pistacietosum + Cisto-Sarothamnetum catalaunici). 8 Brolla arbrada de bruc boal i estepes + brolla de bruc d'escombres (+ restes de sureda) (Cisto-Sarothamnetum catalaunici + Lavandulo-Ericetum scopariae). 8' Brolla arbrada de bruc boal (+restes de sureda) (íd. núm. 8). 9 Brolla de bruc boal + brolla de bruc d'escombres en zones urbanitzades, cremades i repoblacions forestals (íd.
    [Show full text]
  • Els Darrers Dies D'en Serrallonga Per Les Guilleries
    Els darrers dies d’en Serrallonga per les Guilleries FranCesC Pla i rodas President del Centre Excursionista Farners Quaderns de la Selva, 21 • Any 2009 p. 165 a 172 • Centre d’estudis selvatans • 166 • Quaderns de la Selva, 21 (2009) FranCesC Pla i rodas Ja fa més de quatre-cents anys del naixement de Joan Sala, àlies Serrallonga, a la Sala de Viladrau. Durant els seus quaranta anys de vida i especialment després del casament amb la pubilla del mas Serrallonga, el més perseguit dels bandolers va demostrar un bon coneixement dels amagatalls que oferien les Guilleries. Capturat a ca l’Agustí, a prop de Santa Coloma de Farners, i executat a Barcelona l’any 1634, en Serrallonga va sobreviure la mort. Les seves correries es van escampar ràpidament per tot el Principat i han perdurat i augmentat fins avui en dia. Auques, cançoners, novel·les, teatre, òperes, pel·lícules, també serials de ràdio, còmics i col·leccions de cromos. En Serrallonga ho ha tocat tot. Endinsar-se per les Guilleries, a peu o en cotxe, per trobar la petja d’en Serrallonga i, si pot ser el seu tresor, engresca a tothom. Però pels espessos camins d’alzines o castanyer més d’un caminant ha tornat enrere en copsar la solitud i el silenci de la contrada. Durant aquests darrers quinze anys, a més de donar a conèixer el territori d’en Serrallonga amb el camí senyalitzat de Gran Recorregut GR 178 i la ruta guiada de dos dies, que es fa cada any a finals de maig i ressegueix els diferents indrets relacionats amb en Serrallonga, el Centre Excursionista Farners ha aplegat una ja important col·lecció documental de tot el que fa referència al més famós dels bandolers.
    [Show full text]