ESTUDI DEL TRAÇAT PER A LA IMPLANTACIÓ D'UNA LÍNIA DE 400 kV ENTRE LA LÍNIA PREVISTA SENTMENAT--BESCANÓ I RIUDARENES

maig 2006 ÍNDEX

1 ANTECEDENTS I OBJECTE ...... 2

2 METODOLOGIA...... 4

3 CRITERIS GENERALS ...... 5

4 PROPOSTA...... 7

4.1 DESCRIPCIÓ TRAÇAT ...... 7

4.2 ANÀLISI DEL TRAÇAT ...... 13

5 COMPARATIVA ...... 15

6 SINTESÍ...... 18

7 ÍNDEX DE PLÀNOLS ...... 20

8 EQUIP REDACTOR...... 21

PLÀNOLS ...... 22

Estudi del traçat per a la implantació territorial d’una línia de 400 kV entre la línia prevista Sentmenat – Vic – Bescanó i Riudarenes. Maig 2006 -1- 1 ANTECEDENTS I OBJECTE

La futura implantació del Tren d’Alta Velocitat (TAV) porta associat el reforç de la xarxa elèctrica en el seu recorregut per tal de garantir l’abastament d’energia a aquesta infraestructura. L’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF) té previst implantar dues subestacions d’alimentació del tren a l’alçada de Riudarenes i de Sta. Llogaia d’Àlguema. És per això, que des del Govern de la s’està estudiant la implantació d’una nova línia que reforci la capacitat d’aquests punts, Riudarenes i Sta. Llogaia, i així garantir el correcte funcionament del TAV.

Com a resultat d’una visita de camp del 29 de novembre de 2004 per part dels tècnics de la Direcció General d’Indústria i Energia (DGIE), els del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i Red Eléctrica de Espanya (REE), es va considerar que el traçat de la línia elèctrica de 400 kV per l’alimentació del TAV havia d’aprofitar el corredor de infraestructures conformat per la carretera N-II, l’autopista AP-7, el futur TAV i les línies elèctriques de 132 kV La Roca – Salt i de 110 kV Sils – .

Al Juny de 2005 Regional va desenvolupar un “estudi per a la implantació territorial d’una línia de 400 kV entre Bescanó i Riudarenes”, procurant aprofitar el corredor d’infraestructures que representen l’autopista AP-7, la carretera N-II, la futura plataforma del TAV (ja en construcció) i les línies elèctriques existents de 132 kV i 110 kV, definint un traçat que transcorre pels municipis de Bescanó i per després passar a l’Est de l’aeroport de Girona – Costa Brava fins arribar a l’emplaçament de la nova subestació de Riudarenes.

Durant l’agost de 2005 es va dur a terme una modificació d’aquest traçat per tal de resoldre algunes interferències, en general amb infraestructures, que s’havien detectat, quedant pendent l’acceptació per part d’AENA.

Durant els primers mesos del 2006 AENA va acceptar el traçat proposat i així li va comunicar a Red Elèctrica de Espanya (REE).

A més d’aquest traçat, Barcelona Regional ha estudiat altres possibles alternatives i variants. Una d’aquestes alternatives correspon a la presentada al document redactat

Estudi del traçat per a la implantació territorial d’una línia de 400 kV entre la línia prevista Sentmenat – Vic – Bescanó i Riudarenes. Maig 2006 -2- “Estudi per a la implantació d’una línia de 400 kV Bescanó – Riudarenes per l’oest de l’aeroport Girona – Costa Brava”.

Aquest document té per objecte definir un traçat alternatiu als dos traçats Bescanó – Riudarenes presentats fins al moment, un per l’est i l’altre per l’oest de l’aeroport Girona – Costa Brava, per tal evitar l’afectació a nuclis urbans, urbanitzacions i potencial creixement urbanístic previst de la zona.

Aquesta nova alternativa correspon a un traçat que ja havia estat contemplada per Barcelona Regional però que suposa un canvi topològic a la xarxa, ja que no es tractaria d’una línia entre Bescanó i Riudarenes, sinó una entrada i sortida sobre algun dels circuits de la línia Sentmentat – Vic – Bescanó.

En aquest estudi també es fa una breu comparació dels diferents aspectes que comporten de tots els traçats estudiats fins al moment.

El present estudi pren com a supòsit per l’alimentació del TAV un doble circuit de 400 kV que en el seu moment van ser incloses a la planificació de l’Estat. En cap moment, es justifica que sigui necessari un doble circuit de 400 kV per l’alimentació del TAV, fet que ultrapassa l’objecte del present document, i únicament es fa una valoració ambiental i territorial de la nova línia.

Per tant, només és fa una valoració ambiental i territorial de la implantació d’una línia de doble circuit de 400 kV.

En cap moment el document qüestiona les solucions elèctriques previstes tant per l’alimentació del TAV, l’alimentació de Girona i el seu entorn i la possible interconnexió en França.

Estudi del traçat per a la implantació territorial d’una línia de 400 kV entre la línia prevista Sentmenat – Vic – Bescanó i Riudarenes. Maig 2006 -3- 2 METODOLOGIA

Aquest és un estudi on es realitza una proposta pel traçat de la línia de 400 kV i en cap cas pretén constituir un avantprojecte de línia, ni com s’ha comentat amb un estudi de justificació elèctrica d’aquesta solució.

Aquest traçat ha estat validat en una sortida de camp conjuntament pels tècnics del Departament de Medi Ambient i Habitatge, Red Eléctrica de España y Barcelona Regional.

En aquest sentit, cal destacar:

a S’ha treballat amb cartografia a escales 1:25.000 i 1:5.000 i cartografia temàtica a escales 1:50.000, els ortofotomapes són de l’any 2000, el mapa d’ usos del sòl de l’any 2002 i el mapa d’hàbitats de Catalunya del 2004.

a La descripció del traçat en aquest document s’ha realitzat de forma descendent, partint del punt d’enllaç de la línia prevista Sentmenat – Vic – Bescanó, on s’hauria de connectar a un dels circuits de la línia, fins arribar a l’emplaçament escollit per a la subestació de Riudarenes.

Estudi del traçat per a la implantació territorial d’una línia de 400 kV entre la línia prevista Sentmenat – Vic – Bescanó i Riudarenes. Maig 2006 -4- 3 CRITERIS GENERALS

El criteris seguits pel desenvolupament de la proposta intenten minimitzar l’impacte sobre el territori que tindria la implantació d’una línia elèctrica de 400 kV entre la línia prevista Sentmenat – Vic – Bescanó i Riudarenes.

La proposta definida en aquest document s’ha desenvolupat seguint els següents criteris:

a Les distàncies mínimes normatives a les infraestructures viàries són de l’ordre de 80 m, mentre que les recomanades per a les edificacions són de 100 m. És per això, que a l’hora de definir el traçat, aquest recorregut porta associat un corredor d’una amplada constant de 200 m on es garanteix la no afectació de cap infraestructura o edificació (veure plànol 7). Totes aquelles infraestructures i edificacions que quedin dintre del corredor haurien de rebre un tractament específic.

a Per tal de minimitzar l’impacte territorial que provoquen les diferents línies elèctriques sobre el territori es planteja una directriu general encaminada a unificar i compactar corredors de línies elèctriques existents amb la nova línia a implantar. És per això que es proposa compactar les línies elèctriques existents amb les noves, ja sigui sobre una única torre o amb torres paral·leles molt pròximes (mantenint les distàncies mínimes elèctriques) per tal d’aprofitar un únic corredor elèctric sobre el territori.

a A les àrees periurbanes, el traçat hauria de discórrer el més allunyat possible dels nuclis urbans (mínim 500 m) i edificacions (mínim 100 m)1 sempre que sigui possible (veure plànol 7). S’evitarà la proximitat a nuclis urbans. També s’haurà d’evitar l’afectació a les zones urbanitzables que s’inclou al planejament urbanístic de tot aquest territori.

a A les àrees agrícoles, el traçat proposat no té una afectació important i hauria de transcórrer el més allunyat possible de les edificacions disperses que puguin existir (masies, granges i altres edificacions), mantenint unes distàncies mínimes com s’ha dit de 100 m, sempre que sigui possible.

1 Per aquestes distàncies mínimes s’han seguit les recomanacions establertes per REE. En cap cas aquestes recomanacions no són normatives d’obligat compliment però si unes distàncies desitjables.

Estudi del traçat per a la implantació territorial d’una línia de 400 kV entre la línia prevista Sentmenat – Vic – Bescanó i Riudarenes. Maig 2006 -5- a A les zones forestals s’hauria d’aprofitar l’orografia del terreny per tal disminuir l’impacte paisatgístic. Es pot aprofitar el pas de tàlvegs o bé els punts baixos de les pendents del terreny, per disminuir l’impacte visual. De la mateixa manera s’hauria de determinar el recorregut que discorri el més allunyat possible de les masies disperses que puguin existir, mantenint unes distàncies mínimes de 100 m, sempre que sigui possible.

a Quan el traçat es disposi a creuar cursos fluvials caldrà salvar-los aprofitant la ubicació i disposició de les torres. Cal posicionar les torres a ambdós marges de la llera de tal manera que es preservi l’entorn natural del curs fluvial. En aquest sentit és important l’alçada de la torre i la interdistància entre elles per tal de dissenyar un bon creuament.

a Les torres elèctriques hauran de tenir mesures d’integració paisatgística allà on sigui necessari, com per exemple el seu tractament cromàtic per tal de minimitzar el seu impacte visual.

Estudi del traçat per a la implantació territorial d’una línia de 400 kV entre la línia prevista Sentmenat – Vic – Bescanó i Riudarenes. Maig 2006 -6- 4 PROPOSTA

4.1 Descripció traçat

A diferència de les altres alternatives estudiades per a la implantació d’aquesta línia, el traçat no partiria de la subestació de Bescanó, sinó que faria una entrada i sortida sobre un dels circuits de la línia prevista Sentmenat – Vic – Bescanó. Aquesta diferència suposaria un canvi topològic sobre la xarxa, i correspon al gestor de la xarxa la validació d’aquesta solució des del punt de vista elèctric.

La línia sortiria del punt d’enllaç amb la línia Sentmenat – Vic – Bescanó, al sud del Coll de l’Espinal al terme municipal de Sta. Coloma de Farners, en direcció sud, tot evitant la proximitat de les edificacions existents a l’alçada de la Baga de les Penyes (imatge 1).

Imatge 1: Entorn proper a la Baga de les Penyes Aquest primer tram es tracta principalment de masses forestals, en una orografia relativament complexa que oscil·la entre els 800 i 400, aquest fet fa que es parli de zones densament forestades on sovint es fàcil perdre perspectiva degut a la vegetació i al reguitzell de petites valls. Cal destacar que la majoria d’aquests vessants són boscos amb una elevada explotació forestal. Aquest fet es fa palès amb la gran quantitat de pistes i accessos que presenten els vessants. Majoritàriament a les zones més obagues i en cotes altes predominen els castanyers (imatge 2), i a mida en que la línia transcorre cap el sud, es a dir zones més assolellades, les explotacions d’alzina Imatge 2: Explotació forestal Castanyers surera prenen importància (imatge 3).

Estudi del traçat per a la implantació territorial d’una línia de 400 kV entre la línia prevista Sentmenat – Vic – Bescanó i Riudarenes. Maig 2006 -7-

Imatge 3: Explotació forestal Alzina surera Imatge 4: Plantacions de coníferes

La línia també travessaria algunes taques de plantacions de coníferes on es troben espècies al·lòctones que han estat plantades per la seva vàlua silvícola, amb un explotació sovint feta a matarrasa (imatge 4).

La línia continuaria cap el sud, mantenint-se dintre del terme municipal de Sta. Coloma de Farners, passant a l’oest de Can Gavaldà per a anar a buscar l’Eix Transversal (imatge 5). Aquest es creuaria aprofitant el túnel existent al sud de la Baga de Can Salvatgina.

º

Imatge 5: Baga de Can Salvatgina

Un cop travessat l’Eix Transversal i la carretera GI-551, també es creuria la Riera de Sta. Coloma (imatge 6). L’afectació d’aquest curs fluvial i el seu entorn s’haurà d’estudiar amb per tal de minimitzar-la. En general, però, l’orografia existent permetria disposar les torres d’alta tensió allunyades del curs fluvial evitant afectar de forma sensible el seu entorn. Tal i com s’ha esmentat, caldria prendre les mesures correctores oportunes, ja que es tracta d’un curs fluvial que gaudeix d’una bona qualitat ecològica, i que té Imatge 6: Riera de Sta. Coloma

Estudi del traçat per a la implantació territorial d’una línia de 400 kV entre la línia prevista Sentmenat – Vic – Bescanó i Riudarenes. Maig 2006 -8- una funció com a connector ecològic important.

A continuació la línia remuntaria la Serra del Beguissot, primer evitant el mas El Beguissot per l’oest, i després girant al sud-est per tal de passar a l’est de la Roca Guillera i passar a l’altra vessant a cotes entorn als 500 m (imatge 7).

Imatge 7: Serra del Beguissot

La vegetació vessant nord de la Serra del Beguissot està composada bàsicament per alzina sureda, amb algunes taques de castanyer i plantacions de coníferes, i a mida que s’apropa el canvi de vessant la pineda guanya terreny (imatge 8). Aquest vessant al igual que la Serra del Corb, està composat per un mosaic forestal força dens, que de Imatge 8: Vegetació al sud de la Serra del Beguissot tant en tan es veu alterat per la tala a matarrasa de petits bosquetons que deixen un clapejat en el vessant. S’aprecien nombroses pistes forestals i accessos al bosc fet que denota la seva utilització com a recurs silvícola.

La línia passaria a l’oest de la Casa Nova d’en Planes (imatge 9), i molt proper al Turó d’en Planes i el Turó d’en Canaleta, on la vegetació està composada per pineda amb alzinar.

Imatge 9: Vistes de la Casa Nova d’en Planes i al fons el Castell de Farners

Estudi del traçat per a la implantació territorial d’una línia de 400 kV entre la línia prevista Sentmenat – Vic – Bescanó i Riudarenes. Maig 2006 -9- Tota aquesta zona està seguint un programa de reforestació al haver estat cremada amb anterioritat. L’any 1994 es produí l’incendi forestal de Sant Pere Cercada d’una extensió aproximada de 3.700 ha, avui dia encara són força apreciables els efectes d’aquell incendi. Val a dir que actualment i es troba un estadi succiól, força interessant, on hi predomina un matollar mediterrani format per bruc, marfull, exemplars de cirerer d’arboç, llentiscle, romaní etc... Cal destacar que hi ha nombrosos peus d’alzina esparsos pels vessants i que les repoblacions s’han fet amb alzines i algun roure que tot just surten per sobre els protectors.(imatges 10 i 11).

Imatges 10 i 11: Zones cremades en l’entorn del Turó de St. Pere

El traçat plantejat aniria descendint per les valls que configura el torrent de Vilarràs. En aquest àmbit fora adient que el traçat de la línia comportés les mesures correctores oportunes per tal de garantir la continuïtat de les tasques de restauració ja iniciades fa temps i que permetessin establir un bosc d’esclerofil·les potent sense que calgués obrir una traça. De fet això és possible ja que la vegetació predominant és de creixement lent. Per tant el tractament hauria de ser exemplar i fora bo que anés acompanyat de mesures de gestió forestal.

La línia continuaria per aquest entorn que havia estat una zona cremada i que actualment està en fase de reforestació, passant pel nord de l’ermita de la Mare de Déu d’Argimon (imatge 12), en direcció al Bosc de Can Barrot, sempre quedant oculta al nucli de Sta. Coloma de Farners, i passant a distàncies superiors als 2,5 km.

Estudi del traçat per a la implantació territorial d’una línia de 400 kV entre la línia prevista Sentmenat – Vic – Bescanó i Riudarenes. Maig 2006 -10-

Imatge 12: Vistes des del Turó d’en Canaleta. Vistes de l’ermita de la Mare de Déu d’Argimon

El traçat passaria al nord de la població de l’Esparra (imatge 13), a més de 1 km de distància, aprofitant l’orografia del terreny per tal de que sigui poc visible des del nucli.

Tot resseguint el torrent de Vilarràs es troba un entorn de vegetació de ribera on hi són presents plataners i pollancres, envoltats per boscos d’alzines sureres i pins. Cal destacar que estem en un entorn més planer i comencen aparèixer camps de conreu.

Imatge 13: Vistes de l’Esparra

Arribant a la carretera que uneix l’Esparra i Riudarenes (GIV-5514) el paisatge es torna bàsicament agrícola i comença a haver-hi una major presencia d’edificacions i masos.

A partir d’aquest punt , la línia transcorreria en direcció a l’emplaçament de la subestació de Riudarenes evitant les edificacions i masos de la zona com Can Mont-res, Can Tort i l’extractiva propera, així com alguna altra edificació. Aquest entorn es tracta d’un mosaic agroforestal (imatge14).

Estudi del traçat per a la implantació territorial d’una línia de 400 kV entre la línia prevista Sentmenat – Vic – Bescanó i Riudarenes. Maig 2006 -11-

Imatge 14: Entorn de Can Gelats Vells Ja en la part final del recorregut, la línia creuaria una zona amb més vegetació de ribera i on hi apareixen plantacions de pollancres, i finalment tornaria a travessar la Riera de Sta. Coloma, fins arribar a la subestació de Riudarenes, sense afectar l’espai PEIN dels Turons de Maçanet.

D’aquest traçat s’ha plantejat una variant per tal de que la línia transcorri per una orografia menys abrupte, tot i que això faria que la línia transcorri per espais més oberts i sigui llavors lleugerament més visible.

Aquesta variant llavors suposaria que la línia arranqués de la línia Sentmenat –Vic – Bescanó a l’alçada de la Castanyeda del Puig en direcció sud (imatge 15), i passés entre Can Bonaire i la Masó, així com a l’oest de Can Petrinxó i Can Centener.

Imatge 15: Entorn proper a la Castanyeda del Puig

L’Eix Tranversal (C-25) en aquest cas es creuria proper al viaducte que creua la Riera de Sta. Coloma i la carretera GI-551, per tal d’anar a buscar la proposta anterior a un punt entre la Roca Guillera i la Casa Nova d’en Planas (imatge 16).

Estudi del traçat per a la implantació territorial d’una línia de 400 kV entre la línia prevista Sentmenat – Vic – Bescanó i Riudarenes. Maig 2006 -12-

Imatge 16: Vistes de Sta. Coloma de Farners i la Serra de Beguissot

4.2 Anàlisi del traçat

Municipis

Al plànol 2 es mostra la possible situació futura en cas de que s’implanti la línia de 400 kV entre la línia prevista Sentmenat – Vic – Bescanó i Riudarenes.

Les afectacions del traçat de les línies de 400 kV sobre els diferents municipis que travessa es quantifiquen a la següent taula, juntament amb la població de cada municipi.

Municipi Longitud Població 2005 km hab Sta. Coloma de Farners 9,5 1.679 Riudarenes 7,7 10.557 Total 17,2 12.236

La proposta d’aquest document recull una possible variant per tal reduir la complexitat orogràfica. Aquest variant suposaria pràcticament la mateixa longitud de línia, 17,3 km.

A diferència del traçat presentat al juny del 2005, aquesta alternativa no permet la compactació amb corredors de línies existents.

Usos

S’han realitzat dos mapes temàtics del traçat proposat. Aquests ens permeten quantificar i descriure, a grans trets, l’afectació als diferents usos del territori, i valorar les possibles afectacions sobre el planejament previst.

A les següent taula es mostren els resultats obtinguts respecte als usos del sòl.

Estudi del traçat per a la implantació territorial d’una línia de 400 kV entre la línia prevista Sentmenat – Vic – Bescanó i Riudarenes. Maig 2006 -13- Usos km % Boscos d’aciculifolis (pinedes i avetoses) 1,37 7,9% Boscos d’esclerofil·les (alzinars i suredes) 4,78 27,7% Boscos de caducifolis 3,34 19,4% Bosquines i prats 6,19 35,9% Conreus herbacis de regadiu 0,19 1,1% Conreus herbacis de secà 0,88 5,1% Espais oberts amb vegetació escassa o nul·la 0,35 2,1% Infraestructures viàries 0,13 0,8% Total 17,25 100%

Tal i com s’indica a la taula, pel que fa als usos del sòl s’aprecia el clar predomini al llarg de la traça de zones forestals, amb un 55 % d’usos de boscos i un 35,9 % de bosquines, mentre que la resta correspon majoritàriament a usos agrícoles (veure plànol 3).

Tal i com es mostra al plànol 7 el traçat proposat transcorre allunyat dels nuclis urbans actuals (a més de 2 km de Sta. Coloma de Farners i 1 km de Riudarenes)

Hàbitats

Pel que fa al mapa d’hàbitats de Catalunya del Departament de Medi Ambient - UB CERBV del Grup de Geobotànica i cartografia de la Vegetació 2003 s’ha fet una reclassificació en 31 grups d’hàbitats per tal de simplificar l’anàlisi.

Un cop més, els percentatges més elevats es troben en les àrees forestals amb l’afecció per part de la traça d’un 56,4 % de boscos i un 15,6 de conreus arboris, i un 24% de matollars. (veure plànols 5)

A la següent taula es presenten els resultats amb els hàbitats afectats per la traça.

Hàbitats km % Boscos primaris o quasi-primaris, mediterranis 3,49 20,2% Boscos primaris o quasi-primaris, montans i submediterranis 4,58 26,5% Boscos secundaris i repoblacions mediterranis i submediterranis 1,67 9,7% Conreus arboris de regadiu i pollancredes 1,24 7,2% Conreus arboris de secà i plantacions de coníferes 1,45 8,4% Conreus herbacis de regadiu 0,24 1,4% Conreus herbacis de secà 0,24 1,4% Hàbitats aquàtics, continentals, litorals o marins 0,07 0,4% Matollars secundaris mediterranis 4,27 24,8% Total 17,25 100%

Estudi del traçat per a la implantació territorial d’una línia de 400 kV entre la línia prevista Sentmenat – Vic – Bescanó i Riudarenes. Maig 2006 -14- 5 COMPARATIVA

En aquest apartat es comparen les diferents alternatives que s’han estudiat (veure el plànol 8)

a Alternativa A: Es tracta de la proposta de traçat que ja es va presentar al juny de 2005, en que es buscava l’aprofitament del corredor d’infraestructures composat pel TAV, AP-7, N-II i les línies elèctriques d’aquest àmbit.

a Alternativa B: traçat entre Bescanó i Riudarenes que passa per l’oest de l’aeroport Girona – Costa Brava.

a Alternativa C: traçat (i variant) plantejades en aquest document, entre la línia prevista Sentmenat – Vic – Bescanó. Aquesta alternativa comporta un canvi topològic de la xarxa de transport respecte a les altres alternatives.

A la següent taula es mostra l’afectació d’aquestes alternatives als municipis pels que transcorrerien.

Alternativa A Alternativa B Alternativa C Municipi (km) (km) (km) 5,0 - - Bescanó 7,9 6,6 - - 2,3 - 0,7 - - Riudarenes 2,1 5,8 9,5 Riudellots de la 2,5 - - - - 7,7 Sils 3,8 2,0 - Vilablareix 2,8 - - Vilobí d'Onyar 2,8 4,3 - Total 27,6 21,1 17,2

Totes les alternatives són factibles, i en general compleixen amb les distàncies mínimes a poblacions i edificacions de 500 i 100 m que s’han fixat com a criteri2., amb algunes excepcions a les alternatives A i B.

2 Aquestes distàncies són superiors a les establertes per Reglament Electrotècnic d’Alta Tensió (entorn als 7-10 m) i per tant no són d’obligat compliment, sinó un criteri de millora respecte les edificacions i poblacions.

Estudi del traçat per a la implantació territorial d’una línia de 400 kV entre la línia prevista Sentmenat – Vic – Bescanó i Riudarenes. Maig 2006 -15- L’alternativa A és aquella que, des del punt de vista del territori, comporta una menor fragmentació pel fet d’utilitzar els corredors d’infraestructures, evitant així obrir noves ferides, i ordenant la xarxa elèctrica mitjançat la compactació de les línies en un mateix corredor.

Aquesta alternativa no permet garantir una distància superior als 300 m (aprox.) respecte el creixement urbanístic previst de la població de Vilablareix.

Aquest traçat ha estat validat per AENA, i per tant les possibles interferències amb aquesta infraestructura s’han descartat.

Sí que és veritat que aquesta alternativa pot comprometre el futur creixement de l’àrea de Girona.

L’alternativa B introduiria una ferida en un territori lliure de grans infraestructures. En general el traçat transcorreria per un entorn agroforestal on el paisatge és un aspecte posat en valor, sobretot en l’entorn de l’espai PEIN del Volcà de la Crossa.

Aquest traçat podria tenir alguna interferència amb les reserves de l’espai aeri de l’aeroport de Girona – Costa Brava.

A més, l’opció B, al igual que la C, no evita el possible pas de noves línies elèctriques, previstes per al reforç de la xarxa de distribució en l’àrea de Girona, per l’entorn de Bescanó, Aiguaviva i Vilablareix, ja que està previst la implantació d’una línia de 132 kV (amb la possibilitat de que un circuit sigui de 220 kV) entre Bescanó i Salt.

Finalment, l’alternativa C, opció analitzada en aquest document, és la que transcorreria per un territori menys antropitzat, lluny de poblacions i urbanitzacions i on el nombre d’edificacions i masos és menor. Es tracta, bàsicament, d’un territori composat per boscos d’explotació forestal i camps de conreu en el seu tram final.

Aquesta és l’opció amb una major complexitat orogràfica, tot i que es planteja una variant on es procura suavitzar-la. Aquesta complexitat, però pot fer que la línia quedi més amagada als possibles observadors. Per contra, aquest traçat podria tenir un especial impacte sobre les visuals des del Castell de Farners i l’Ermita de la Mare de Déu d’Argimon .

Estudi del traçat per a la implantació territorial d’una línia de 400 kV entre la línia prevista Sentmenat – Vic – Bescanó i Riudarenes. Maig 2006 -16- Per últim destacar que aquesta alternativa comportaria un canvi en l’esquema topològic de la xarxa, al no plantejar un doble circuit sortint de la subestació de Bescanó, sinó una entrada i sortida des d’un dels circuits de la línia Sentmenat – Vic – Bescanó.

Estudi del traçat per a la implantació territorial d’una línia de 400 kV entre la línia prevista Sentmenat – Vic – Bescanó i Riudarenes. Maig 2006 -17- 6 SINTESÍ

Aquest document estudia un possible traçat per a la implantació d’una línia de 400 kV entre la línia prevista Sentmenat – Vic – Bescanó i Riudarenes.

Aquest traçat s’ha plantejat com alternativa a les solucions plantejades fins al moment, on es proposava l’aprofitament del corredor d’infraestructures conformat per l’AP-7, la N-II, el TAV i les línies elèctriques que transcorren per aquell territori, o bé el pas de la línia per l’oest de l’aeroport Girona – Costa Brava.

Aquest estudi planteja un traçat viable i del que destaquen les següents característiques:

a Evita la proximitat amb qualsevol nucli de població (2,5 km a Sta. Coloma de Farners i 1 km a Riudarenes) i urbanització. També evita la seva possible interferència amb el creixement urbanístic de la zona.

a No afecta a cap espai natural protegit (PEIN o Xarxa Natura) i transcorre per un medi majoritàriament forestal. El tram situat al nord és d’un fort caràcter silvícola i la vall del torrent de Vilarràs es tracta d’una amplia zona en regeneració conseqüència dels incendis forestals.

a El traçat transcorre per un entorn on existeixen un nombre reduït d’edificacions disperses, i garanteix distàncies superiors als 100 m entre la línia i les edificacions.

a No existeix cap possibilitat de conflicte amb l’aeroport de Girona – Costa Brava i la seva àrea d’influència.

a La orografia sinuosa d’aquest territori, permet reduir els possibles impactes visuals. El traçat s’ha plantejat de manera que no afecta les visuals de l’entorn de la població de Sta. Coloma de Farners.

a Malgrat l’orografia d’aquesta alternativa és més complexa que a les altres dues propostes, la fisonomia, amb l’existència d’un gran nombre d’accessos i pistes forestals, fruit l’ús d’aquest territori per l’explotació forestal i agrícola podria facilitar la implantació d’una línia elèctrica.

Estudi del traçat per a la implantació territorial d’una línia de 400 kV entre la línia prevista Sentmenat – Vic – Bescanó i Riudarenes. Maig 2006 -18- a Aquesta alternativa suposa un canvi topològic en la xarxa elèctrica respecte a les alternatives fins al moment plantejades. Per tant la idoneïtat d’aquesta alternativa des del punt de vista elèctric ha de ser determinada pel gestor de la xarxa i pels agents de planificació elèctrica de l’Estat.

a Malgrat aquesta alternativa no permet l’aprofitament de corredors d’infraestructures existents, ni la compactació amb d’altres línies elèctriques; la implantació d’aquesta línia passa en bona part per un àmbit on predominen les esclerofil·les (alzines i roures) i es podria evitar l’obertura de traces sobre la vegetació, minimitzant així la fragmentació del medi.

Estudi del traçat per a la implantació territorial d’una línia de 400 kV entre la línia prevista Sentmenat – Vic – Bescanó i Riudarenes. Maig 2006 -19- 7 ÍNDEX DE PLÀNOLS

1 Emplaçament 1/75.000

2 Municipis 1/50.000

3 Usos del sòl 1/50.000

4 Habitats 1/50.000

5 Ortofotoplanol 1/25.000

6 Topografia 1/25.000

7 Distancies a edificacions i nuclis de població 1/50.000

8 Comparativa d’alternatives 1/75.000

Estudi del traçat per a la implantació territorial d’una línia de 400 kV entre la línia prevista Sentmenat – Vic – Bescanó i Riudarenes. Maig 2006 -20- 8 EQUIP REDACTOR

BARCELONA REGIONAL

Director Tècnic

Antoni Alarcon, Biòleg

Redactors de l’Estudi

Marc Montlleó, Biòleg

Gustavo Rodríguez, Enginyer Industrial

Anàlisi de SIG

Emili del Pozo, Geògraf

Deliniació

Daniel Lorca, delineant – projectista

Oriol Pèrez - Portabella, delineant

Reprografia

Carmen Escudero (BR)

Estudi del traçat per a la implantació territorial d’una línia de 400 kV entre la línia prevista Sentmenat – Vic – Bescanó i Riudarenes. Maig 2006 -21- PLÀNOLS

Estudi del traçat per a la implantació territorial d’una línia de 400 kV entre la línia prevista Sentmenat – Vic – Bescanó i Riudarenes. Maig 2006 -22-

i Cal Rectoret Migdia Sant Miquel el Veguer Perxada d'en Via Cal Barracaire el Soler A R ' Tu i de Solterra la Riba d'Amunt Can Pèlag ró de e Santa Maria d Collsacodina Bosc dels Closos Sant Llop ra t Sant Martí Can Vador Font de de Vilademany el Borrell el Gelats S o l 'O la el Roscall Sapresa n To Can Borra y rre Sot d a P l a Coll del Cirerer la Molina e r l T Can Terrús d e s l'Hostal de Baix o C losos r l a Ve l l a Santa Creu re Sant Dalmai Coll de Llevanyes n M í o d'Horta B Cal Sabater t an t a rt r Coll del Roscall a d de S r e a e Turó g a Can Ponç C R ier n a Mas Riera el Sobirà de Llumeneres d de Dalt n Cal Gros t ' el Parral de Santa Creu e n i r a Pla Can Simon Mare de Déu d R v la Creu de Llevanyes Collet de l'Espinal o e del Sobirà r ranc de les Fonts Ba de

l C C Can Rovira a an Jaques de Dalt Ca n'Oller a les Bòries els Allorons n Can Morell F Can Fogueró Cal Gavatx Pe o Torre de Castanyeda del Puig res n Vilavecchia s Salitja Can Jordi t re d t Can Sabenc e Joanuix P l a d e l es C a ses an Mes l Turó de C Gavatx Bosc de la Bassa Ca l'Esquerrà Castellvell Brunyola t de Aeroport de Ca n'Horta So n Pla de l'Estanyol el Beç C la Creu o Girona - Costa Brava an Moixac del Puig Can Falgueró red Can Calabrès el Taverner or G R l'Albó de e G U I L L E R I E S t Ca n'Oms c Can Sabater d Can Xaconic n R e e de la Brugera Mare de Déu s C rr Can Salamanya els Corbellers rbe an Xacó o i del Pedró Co T Can Bells V e s a ra le Can Bonaire l l'Hostalnou xo l in L B S d d R l R L e a g e i a A d a E Can Ferrer c e e C ot d Can Gafet a r el Crous e G S e Can Toni Mola R Nou a d P Can Gobau Can Rauric n R Vilabona d t L R s i e So E Can Formiga e u D n A Cal Ferrer d Marquesos de Mansolís l PlansalouGoteres y la Carrera Vella a T e A e Sant Andreu Can Baldiri Can Tarinet T Pagès S v M R R E s de Castanyet To rent a S E R Castanyet r d D i Can Gras s R e l ó Santa Margarida A C E a el Polic D E R B Can Requesens an T L de Vallors L C O a ri G Roques Puig Rodó Can Bora net A Can Terrer Casa Nova del Rei V Vilobí d'Onyar d'en Rovira a Can Viader A T Can Barceló Mas Aliva d X Can Solà i O r Can Gavaldà Bosc Mare de Déu Can Fam-i-set

a Santa Margarida S R R g i de Serrallonga

r o Coll de la Baga Nova d'en

e i R e S

el Clos a t ra ot

d r i Bolòs de Can Raset Can Salvà M e Mas Esparver d a Can Caterines u Can els Arrencats l e P les Serres ta a del Serrat d l M B d ' o Can Can Serra n ag Ca l'Agustí E m Mas Vidal a in Ca n'Uix a C a e e S Pedra a de Vallors st an y s s C Can Centener et C p - e Bosc a l c dels Evangelis Can Vilà n e l S o t e e d Sa a b lv t e Cal Jaumic de atgina n s Ca l'Artau a d e V a l l o r s a r à els Vinyets la Costa d Can Viader str e e Can Maçaneda ga S Can Ginesta i a Villaret Nou l M B L de Pagès R l de Villaret Vell la Cendrosa nt U A rre G R San Can Manyà Mas CogulsTo Santa Margarida Can Corbasí i e

Roca Sant Salvi ta Can Fava S O

Vallicrosa r e T a C C d'en Pla de Cladells d Can Cúbies o de la Sala o Molí d'en Maçaneda S d R ra lo r E ie m r e e D l a Ca l'Oller E Can Palou el Nen Jesús a M Santa Coloma n A Can Tiona de Praga asó t R Can Terrers Can Pere Curt R R Can Vendrell T Ca l'Oliveres d E S O Can Camps de Farners e S S R el Begissot I F G à Ca l'Ogàs

les Planes el Castellar E E b la Fon t de Can Boix B Can Vivoles del Bosc l Frare d'en Roca r

e S el Clopers L g Bosc el Begís E Can Mas Turó Can Mallador u Santa Coloma D e el Forn del Vidre d'en Can Gironès Can Llop Turó del Vent d'en Quadres s del Tàvec P l a d ' e n J u l i à Can Parada A Can Llandric Can Falgueró Residencial Gironès Can Barceló R R Casa Nova R Castell de Farners Mare de Déu Re E de Farne Sant Salvador ie c de n'Iglésies rs Camps de Can Cuca r de Sant Miquel S Bosc dels Abeuradors a l R de J les Planes Castanyeda Roca Guillera iu o

de Cladells Mas Bosquets V n Casa Nova d de la Masó de a q d'en Planes ' u E S S l e Canaleta Can Roca l

s E t Mas Moll E s Mas Llorenç c an p R N c a les Comes a le R n i A j e L n Torre t A e r e a Mas Moll P Santa Victòria d'en Planes R r PGA Golf de Catalunya la Masó Castanyeda del Puig P Turó A el Veïnat d'Avall Sant Marçal M a Molí de Riudecòs d Cal Vigilant N de Sauleda Bosc e e d'en Planes C A el Puig ' E d Roca Abellera T G R J O o A o D t r de Mas Vernedes Bellveí Nou R Mas Martí re a S o n Can Marcó n t E S Can Rabassa Can Rostoll d Madral e e U L Mas Solà Co t ma Can Lluís Q Turó Xi fra O d'en Canaleta E Can Paperer R a el Reurell Mas Ferrer Can Xifra n els Torners Termes Orion Can Sixt Can Serraïma Can Canaleta R Vallcanera Parc o d el Mas Boada ie Ca l'Albereda la Roca de a Molí de l'Aulet Joanet el Rieral r Can Blavís l a l Can Planella Ca l'Agustí Ba d Vallcanera rra e e n Can Torrent Sa Camps de la Riera el Llac del Cigne Can Gorgals Vell n B la Cortina B c t de Can Formiga a d a R Can Rosset Sant M r e Can Gorners a iquel Can Planiol ra e C c l Turó del Vent n C o R Vallcanera c a l d e d e l a F o s s a D d l o e iu d B O R Turó e ' A m l Can Pastrells Can Colom E R E g d a P Collet d V u a M ' r N el Reurell Can Sureda Sant Pere Cercaddea Sant Pere i s E ie E Torre del Vent l t í o R ' a s D l p B o s c d e l F a r r í l les Vinyes Can Belladona A les Femades Sant Pere Cercada r Can Barrot e el Recastell à R el Far t R s B o s c d e C a E n B a r r o t Can Prats S Can Badià Molí d'en Caldes S o Mare de Déu R t Can Falquers R d e d'Argimon e i Boixador l a T ràs Can Peix c u Can Sureda orren ilar s d Can Carbó Can Ferrús P t de V V 'E Vallcanera L e a ra S A P E D P l a d e l M o l í l sp d R d l'Argimon l e O m l CODI GRUPS haCan Magí o a e Sant Sebastià l S r a 1 t d t 1 Boscos primaris o quasi-primaris, mediterranis 219409,35 o Can Mont-ras Bosc de les Femades A r 2 s Turó de Can Fesa a Serramagra Can Bardolet P 2 Boscos secundaris i repoblacions mediterranis i submediterranis 410665,13 d l a Morgadella 3 C e s Can Xico Tirano i 3 Boscos primaris o quasi-primaris, altimontans i subalpins 60286,20 Can Patllari R el Veïnat de Baix n 4 4 Boscos primaris o quasi-primaris, montans i submediterranis 217642,76 l

e o ra Can Vila i e s r d 5 5 Boscos primaris o quasi-primaris, de ribera 11614,57 a de p la Riera r a s l s l'Esparra a

el Molí Sec 6 6 Boscos secundaris i repoblacions montans i subalpins 43946,33 R iera ' E Can Martí C 7 t Can Guilla d 7 Matollars permanents d'alta muntanya i muntanya mediterrània 10880,36 la Mola Grossa Can Rossell e

8 8 Matollars secundaris mediterranis 239633,96 a a a Turó Can Tort Riudar V r enes V

9 u a

9 Matollars secundaris, Eurosiberians i mediterrani-montans 55524,21 Messeguer a

R l l b e Can Ponç d'en Patllari s L l 1100 Herbassars i jonqueres 998,94 o l

l o c ia 11 ra a r 11 Comunitats helofítiques Mollfulleda 5392,00 la Tria spar Can Gelats Vell a 1122 Matollars i prats halòfils o gipsòfils 11828,81 j Collet de la Cirera Riera de l'E n el Mirador e M 13 a 13 Prats d'alta muntanya 69817,02 r a el Rieral Montgròs a t 1144 Prats secundaris, mediterranis N 28314,50 an 15 R Can Calçada S Arbúcies 15 Comunitats ruderals i arvenses: erms, ambients ruderals, etc. 33263,06 Can Gairis Can Colomer 1166 Prats secundaris, Subalpins, montans i mediterrani-montans E 92057,71 les Mallorquines e V Can Malaire la Barceloneta d 1177 Comunitats comofítiques i casmofítiques de cinglera I 30628,93 r T Can Nadal iera 1188 Codolars i tarteres amb vegetació 16028,89 e o R Can Ramada H Can Lari m r 1199 Comunitats de congestera 292,70 Can Fornaca r Can Regàs L o e 2200 Prats de dall 22666,82 Can Pagès l Mas Vern A Can Malhivern C o n Can Pla 2211 Comunitats terofítiques de substrat pobre i sec M 1281,28 Traçat nova línia 400 kV n t 222 Conreus herbacis de secà 390298,99 a d 2233 Conreus arboris de secà i plantacions de coníferesE Sant Segimon234017,95 Variants nova línia de 400 kV C e D la Granota 2244 Conreus arboris de regadiu i pollancredes 82194,04 Montcorb V del Bosc Can Roquet e 2255 Conreus herbacis de regadiu A 148195,66 Futura línia 400 kV Sentmenat-Vic-Bescanó d les Feixoneres Can Salarics i Mas Segador Cal Gall Can Blanc d S o t e l l 2266 Arrossars R Cal T23777,74 s a eixidor Montgròs Xic A r 2277 Hàbitats aquàtics, continentals, litorals o Rmarins 19294,32 c r Mare de Déu r Xarxa Natura 2000 ç à Sils 28 Molleres i comunitats fontinals E 0,00 l ' a Can Triador n o King Parc O l i v e r a a Can Patufa de Montcorb s Can Camatort S c r s 2299 Comunitats de platja i duna 517,78 Zones PEIN T r Puigsardina o n 3300 Hàbitats fortament antropitzats 39736,53 Puigdui a a 31 Exclosos 95557,87 d r o 31 TAV futur r e r Can Grau e e B Brolles d'en Blanc m n C o t P d d e e a Ca l'Amargant Can VernedesS o t M Montmal de Baix el Morer el Clos o l N l S Mas Ceber

l S C Mas Matamala E a an Gavatx Can Pasqual e E

Cal Sard el Bac ESTUDI DEL TRAÇART PER A LA IMPr LANTACIÓ D'UNRAR LÍNIA DE 400 kV t R r A Bosc a Can Mallorca D E el0 Mas Ce0,5ber 1 1,5 2 Cal Rajoler Sant Romà A p km Can Mestre Petit Can Jep Vila Santa Bàrbara Can RocENTRE LA LÍNIA PREVISTA SENTMEs NAT-VdeIlC Bo-sBc ESCANÓ I RIUDCARENES Turó de de la Dona Morta E S L Can3 Lluís Maig 2006 D ' AHÀBITATS Can Nyerro l'Estany de Sils a l o E: 1/50.000 e la Perxada del Replà t S R e les Gavarres Ca l'Isidre e l d i Cal Rectoret Migdia Sant Miquel el Veguer Perxada d'en Via Cal Barracaire el Soler A R ' Tu i de Solterra la Riba d'Amunt Can Pèlag ró de e Santa Maria d Collsacodina Bosc dels Closos Sant Llop ra t Sant Martí Can Vador Font de de Vilademany el Borrell el Gelats S o l 'O la el Roscall Sapresa n To Can Borra y rre Sot d a P l a Coll del Cirerer la Molina e r l T Can Terrús d e s l'Hostal de Baix o C losos r l a Ve l l a Santa Creu re Sant Dalmai Coll de Llevanyes n M í o d'Horta B Cal Sabater t an t a rt r Coll del Roscall a d de S r e a e Turó g a Can Ponç C R ier n a Mas Riera el Sobirà de Llumeneres d de Dalt n Cal Gros t ' el Parral de Santa Creu e n i r a Pla Can Simon Mare de Déu d R v la Creu de Llevanyes Collet de l'Espinal o e del Sobirà r ranc de les Fonts Ba de

l C C Can Rovira a an Jaques de Dalt Ca n'Oller a les Bòries els Allorons n Can Morell F Can Fogueró Cal Gavatx Pe o Torre de Castanyeda del Puig res n Vilavecchia s Salitja Can Jordi t re d t Can Sabenc e Joanuix P l a d e l es C a ses an Mes l Turó de C Gavatx Bosc de la Bassa Ca l'Esquerrà Castellvell Brunyola t de Aeroport de Ca n'Horta So n Pla de l'Estanyol el Beç C la Creu o Girona - Costa Brava an Moixac del Puig Can Falgueró red Can Calabrès el Taverner or G R l'Albó de e G U I L L E R I E S t Ca n'Oms c Can Sabater d Can Xaconic n R e e de la Brugera Mare de Déu s C rr Can Salamanya els Corbellers rbe an Xacó o i del Pedró Co T Can Bells V e s a ra le Can Bonaire l l'Hostalnou xo l in L B S d d R l R L e a g e i a A d a E Can Ferrer c e e C ot d Can Gafet a r el Crous e G S e Can Toni Mola R Nou a d P Can Gobau Can Rauric n R Vilabona d t L R s i e So E Can Formiga e u D n A Cal Ferrer d Marquesos de Mansolís l PlansalouGoteres y la Carrera Vella a T e A e Sant Andreu Can Baldiri Can Tarinet T Pagès S v M R R E s de Castanyet To rent a S E R Castanyet r d D i Can Gras s R e l ó Santa Margarida A C E a el Polic D E R B Can Requesens an T L de Vallors L C O a ri G Roques Puig Rodó Can Bora net A Can Terrer Casa Nova del Rei V Vilobí d'Onyar d'en Rovira a Can Viader A T Can Barceló Mas Aliva d X Can Solà i O r Can Gavaldà Bosc Mare de Déu Can Fam-i-set

a Santa Margarida S R R g i de Serrallonga

r o Coll de la Baga Nova d'en

e i R e S

el Clos a t ra ot

d r i Bolòs de Can Raset Can Salvà M e Mas Esparver d a Can Caterines u Can els Arrencats l e P les Serres ta a del Serrat d l M B d ' o Can Martorell Can Serra n ag Ca l'Agustí E m Mas Vidal a in Ca n'Uix a C a e e S Pedra a de Vallors st an y s s C Can Centener et C p - e Bosc a l c dels Evangelis Can Vilà n e l S o t e e d Sa a b lv t e Cal Jaumic de atgina n s Ca l'Artau Sant Hilari Sacalm a d e V a l l o r s a r à els Vinyets la Costa d Can Viader str e e Can Maçaneda ga S Can Ginesta i a Villaret Nou l M B L de Pagès R l de Villaret Vell la Cendrosa nt U A rre G R San Can Manyà Mas CogulsTo Santa Margarida Can Corbasí i e

Roca Sant Salvi ta Can Fava S O

Vallicrosa r e T a C C d'en Pla de Cladells d Can Cúbies o de la Sala o Molí d'en Maçaneda S d R ra lo r E ie m r e e D l a Ca l'Oller E Can Palou el Nen Jesús a M Santa Coloma n A Can Tiona de Praga asó t R Can Terrers Can Pere Curt R R Can Vendrell T Ca l'Oliveres d E S O Can Camps de Farners e S S R el Begissot I F G à Ca l'Ogàs

les Planes el Castellar E E b la Fon t de Can Boix B Can Vivoles del Bosc l Frare d'en Roca r

e S el Clopers L g Bosc el Begís E Can Mas Turó Can Mallador u Santa Coloma D e el Forn del Vidre d'en Can Gironès Can Llop Turó del Vent d'en Quadres s del Tàvec P l a d ' e n J u l i à Can Parada A Can Llandric Can Falgueró Residencial Gironès Can Barceló R R Casa Nova R Castell de Farners Mare de Déu Re E de Farne Sant Salvador ie c de n'Iglésies rs Camps de Can Cuca r de Sant Miquel S Bosc dels Abeuradors a l R de J les Planes Castanyeda Roca Guillera iu o

de Cladells Mas Bosquets V n Casa Nova d de la Masó de a q d'en Planes ' u E S S l e Canaleta Can Roca l

s E t Mas Moll E s Mas Llorenç c an p R N c a les Comes a le R n i A j e L n Torre t A e r e a Mas Moll P Santa Victòria d'en Planes R r PGA Golf de Catalunya la Masó Castanyeda del Puig P Turó A el Veïnat d'Avall Sant Marçal M a Molí de Riudecòs d Cal Vigilant N de Sauleda Bosc e e d'en Planes C A el Puig ' E d Roca Abellera T G R J O o A o Nuclis urbans D t r de Mas Vernedes Bellveí Nou R Mas Martí re a S o n Can Marcó n t E S Can Rabassa Can Rostoll d Madral e e Urbanitzacions U L Mas Solà Co t ma Can Lluís Q Turó Xi fra O d'en Canaleta E Can Paperer R a Zones industrials i comercials el Reurell Mas Ferrer Can Xifra n els Torners Termes Orion Can Sixt Can Serraïma Can Canaleta R Vallcanera Parc o d el Mas Boada ie Ca l'Albereda la Roca de a Molí de l'Aulet Joanet Infrastructures viàries el Rieral r Can Blavís l a l Can Planella Ca l'Agustí Ba d Vallcanera rra e e n Can Torrent Sa Camps de la Riera el Llac del Cigne Can Gorgals Vell n B Parcs i jardins la Cortina B c t de Can Formiga a d a R Can Rosset Sant M r e Can Gorners a iquel Can Planiol ra e C c l Turó del Vent n C o R Vallcanera Conreus herbacis de secà c a l d e d e l a F o s s a D d l o e iu d B O R Turó e ' A m l Can Pastrells Can Colom E R E g d a P Collet d V u a M ' r N el Reurell Can Sureda Sant Pere Cercaddea Sant Pere i s E ie Conreus heErbacis de regadiu Torre del Vent l t í o R ' a s D l p B o s c d e l F a r r í l les Vinyes Can Belladona A les Femades Sant Pere Cercada r Can Barrot e el Recastell à R el Far t R s B o s c d e C a EVinya n B a r r o t Can Prats S Can Badià Molí d'en Caldes S Fruiters de secà o Mare de Déu R t Can Falquers R d e d'Argimon e i Boixador l a T ràs Can Peix c u Can Sureda orren ilar s d Can Carbó FCruainte rFs edrer úresgadiu P t de V V 'E Vallcanera L e a ra S A P E D P l a d e l M o l í l sp d R d l'Argimon l e O m l Can Magí o a e Sant Sebastià l S r a Bosc de caducifolis t d t o Can Mont-ras Bosc de les Femades A r s Turó de Can Fesa a Serramagra Can Bardolet P d l a Morgadella C e s Can Xico Tirano i Can Patllari R el Veïnat de Baix n Bosc d'escleròfil·les l e o ra Can Vila i e

d s a r de p la Riera r l'Esparra a

el Molí Sec a s R iera l ' Es Can Martí C Bosc d'aciculifolis t Can Guilla d la Mola Grossa Can Rossell e

a a a Turó Can Tort Riudar V r enes V

u a Messeguer a

Bosquines i prats R l l b e Can Ponç d'en Patllari s L l o l

l o c ia ra a r Mollfulleda la Tria spar Can Gelats Vell a j Collet de la Cirera Riera de l'E n el e Mirador Vegetació escassa a M

r a el Rieral Montgròs a t N an R Can Calçada S Arbúcies Sorrals i platges E Can Gairis Can Colomer e Can Malaire les Mallorquines la Barceloneta d V Can Nadal ra I e r To Rie Can Ramada Vegetació de zones humidesH Can Lari m r Can Regàs L Can Fornaca o r Can Pagès l e A o n Mas Vern Can Malhivern Traçat nova línia 400 kV C Can Pla Zones cremades M n t a d E Sant Segimon Variants nova línia de 400 kV C e D Montcorb V la Granota Aigua continental del Bosc Futura línia 400 kV Sentmenat-Vic-Bescanó Can Roquet e A d les Feixoneres Can Salarics i Mas Segador Cal Gall Can Blanc d S o t e l l R Cal T s a eixidor Montgròs Xic A r R Xarxa Natura 2000 c r Mare de Déu r Congestes ç à Sils E l ' a Can Triador n o King Parc O l i v e r a Can Patufa de Montcorb s Can Camatort S c a s Zones PEIN T r r Puigsardina Puigdui o n Aigua marina a a d r o TAV futur r e r Can Grau e e B Brolles d'en Blanc m n C o t P d d e e a Ca l'Amargant Can VernedesS o t M Montmal de Baix el Morer el Clos o l N l S Mas Ceber

l S C Mas Matamala E a an Gavatx Can Pasqual e E

Cal Sard el Bac ESTUDI DEL TRAÇART PER A LA IMPr LANTACIÓ D'UNRAR LÍNIA DE 400 kV t R r A Bosc a Can Mallorca D E el0 Mas Ce0,5ber 1 1,5 2 Cal Rajoler Sant Romà A p km Can Mestre Petit Can Jep Vila Santa Bàrbara Can RocENTRE LA LÍNIA PREVISTA SENTMEs NAT-VdeIlC Bo-sBc ESCANÓ I RIUDCARENES Turó de de la Dona Morta E S L Can4 Lluís Maig 2006 D ' USOSA DEL SÒL Can Nyerro l'Estany de Sils a l o E: 1/50.000 e la Perxada del Replà t S R e les Gavarres Ca l'Isidre e l d