DOCSLIB.ORG

Díptico Bescanó.Fh11

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Díptico Bescanó.Fh11 Subestación de Bescanó RED ELÉCTRICA DE ESPAÑA Subestación de Bescanó Red Eléctrica está llevando a cabo Estas infraestructuras adquieren un importante plan de inversiones mucha más relevancia en una para la mejora del mallado de la red provincia que, como Girona, tiene de transporte y el refuerzo de las un escaso porcentaje de generación interconexiones internacionales. de electricidad en relación con su demanda de consumo. Bipolar corriente Lac Benos continua ( D´Oo Tabescán Baixas I I Por este motivo, la subestación de Bescanó supone ±320 Moralets Escaldes I I Sallente I Llavorsi I II Margineda kV) una instalación de vital importancia, ya que constituye I I I I I I I I I (400 kV) I I I I I I I I I I I I I I Pont de Suert I el nudo central del corredor eléctrico de 400 kV I I I I Sta. Llogaia Mediano I Adrall I I Escalona I I I Pobla Sentmenat-Bescanó-Sta. Llogaia, que con la conexión I Cercs I I I I I I Ramis I de Segur I I I I I I I I I I I Juia I con Baixàs (en los Pirineos orientales franceses) I I I I I I I I I I I I I I I I Monzón-Peñalba I I Vic I GIRONA I I I I I Isona I I I I I I I I conformará la nueva línea de interconexión con I I I I I I Bescanó I I I Centelles I I I I I I I I I Calders Francia. I I I Riudarenes I I I I I I I I I I I I I I I I I Sant Celoni I I I I I I I I I I I Anoia I I I I I Pujalt I I I I I I I Sentmenat I I LLEIDA I I I I I I I I I I I Albatarrec I Mangraners PierolaI I CanI Barba Esta instalación garantizará el suministro de I I I Rubio II I I I I I I I Torres del Segre I I Juneda I I I I I I I I I I I I I I I I Alcarrás I I I I electricidad y la calidad de servicio a la provincia I I I I Can Jardi La Espluga I I I Rubí I I I I I I I I I I I I I I BARCELONA I I I I I I I I I Mequinenza I I I I Viladecans I PuigpelatI I de Girona, y dotará a la red de transporte de más I I I BeguesI I I I I I I I I I Mequinenza-Monzón Montblanc Castellet I I Maials I I I I I Garraf I I I I I RibarrojaI El MorellI Perafort I capacidad para evacuar la energía renovable de los I I I I I Alforja I Foix I I I I I I I I Aragón I RepsolI Constanti I I I I TARRAGONA Ascó I nuevos parques eólicos que se instalen en la zona. I BellisensI Escatrón I I I I Tarragona Els Aubals I I Plana del Vent Además, asegurará la alimentación eléctrica del futuro La Selva Vandellós tren de alta velocidad y facilitará el desarrollo I Deltebre económico y empresarial de la región. La Plana-La Eliana Subestación de Bescanó Línea 400 kV a Ramis Línea 400 kV a Santa Llogaia Parque 220 kV Línea 132 kV Línea 132 kV a Olot a Salt 1 Línea 132 kV La función básica de una subestación funcionamiento de los equipos y a Salt 2 es conectar entre sí varios elementos elementos de la red de transporte ¿Qué es de la red, con el fin de hacer llegar la (seccionadores, interruptores, energía generada en las centrales transformadores, dispositivos de eléctricas hasta los consumidores. Esta protecciones, etc), información que una función exige casi siempre el cambio es enviada continuamente al centro de tensión de la energía eléctrica, para de control eléctrico (Cecoel). adecuarla a cada caso: elevándola Parque de cuando se trata de mover grandes Allí, junto con los datos recibidos de subestación? cantidades de energía eléctrica a largas todas las subestaciones de la red, se distribución distancias o disminuyéndola para analiza el funcionamiento del sistema 132 kV acercarla a los consumidores. eléctrico en su conjunto y se toman las decisiones oportunas para En la subestación, además, se recoge garantizar la seguridad y continuidad Línea 220 kV toda la información relativa al del suministro. a Ramis 1 Línea 220 kV a Ramis 2 Una subestación de transporte Una subestación de distribución conecta entre sí varias líneas de alta conecta entre sí varias líneas de tensión para conseguir una red mallada, distribución y sirve para alimentar bien directamente, si son de la misma a otras redes de tensiones inferiores tensión, o mediante transformadores, que llevan la energía eléctrica hasta si son de tensiones diferentes. el consumidor final. Una subestación de generación eleva la tensión de la energía que sale de la central para conectarla a la red de transporte. Red de transporte Red de transporte 2220 kV y 400 kV Consumo industrial 220 kV y 400 kV de 132 kV a 12,5 kV Red de distribución ≤ 132 kV Consumo doméstico 220 V y 380 V Centrales de generación Línea 400 kV Línea 400 kV a Riudarenes a Sentmenat Parque 400 kV La subestación de Bescanó se compone de tres parques (nudos de unión de las diferentes redes de transporte y distribución): dos parques de transporte, de 400 y 220 kV, y otro de distribución, de 132 kV. Centro de control eléctrico (Cecoel) y Centro de control de energías renovables (Cecre) RED ELÉCTRICA DE ESPAÑA www.ree.es Edición Mayo 2011 Subestación de Bescanó Carretera N-141, km 105,15 17162 Bescanó (Girona) Teléfono 93 714 49 49 Fax 93 714 40 09.
Load more

Recommended publications
  • Tasta El Vallès
    Tasta el Vallès és un projecte del Con- Tasta el Vallès és possible gràcies a la sorci de Turisme del Vallès Occidental, gran tasca que porten a terme moltes mitjançant la Xarxa Productes de la Te- persones que creuen en el patrimoni rra, que neix amb la finalitat de difondre gastronòmic de la nostra comarca: cui- el patrimoni gastronòmic que singularit- ners, productors, elaboradors... za la comarca i dotar de visibilitat als productors i elaboradors que hi ha al Aquest document és concebut com darrere. una eina viva, en constant revisió i ac- tualització. Per aquest motiu, us dema- En el marc d’aquest projecte, hem ela- nem la vostra col·laboració per a en- borat el catàleg que us presentem, que grossir-lo. Si coneixeu altres productes, recull diversos productes singulars, de singulars i de proximitat que en podrien qualitat i vinculats amb el territori. Tam- formar part, feu-nos-ho saber! bé hi podreu consultar els llocs on els podeu trobar. Ens podeu escriure a: [email protected] Pans i dolços Formatges, ous i brous Belgues Cendrat d’Ullastrell Cardinal Cingle de Vacarisses Coca de Munt Mató, Recuit i Tendral d’Ullastrell Coca de Sant Quirze Ous de Sant Llorenç Coca de Vidre Brous de gallina ecològica Galetes de Sant Llorenç Gominoles naturals Vins del Vallès Occidental Llançadores Arraona Llonguets 5 Quarteres Melmelades Del Pot Petit El Quico i la Quica Montserratines Martialis Mussolets de Sant Quirze Vins de Ca l’Esteve Pa d’espelta de Ca n’Arnella Pa de Munt Escumosos, vermuts Pa de Pagès Català i vins dolços Pa
    [Show full text]
  • Calendari 2021 / Grup B
    Sortida 7:00 Sortida 7:30 Sortida 8:00 Sortida 8:30 CALENDARI 2021 / GRUP B Track (clica a DATA RUTA Km. Desnivell la bici) GENER Sortida 8:30 CASTELLDEFELS: Sant Cugat - Molins de R. - Sant Boi - 03.01 75 560 CASTELLDEFELS - St.Boi - Molins - Sant Cugat. ORDAL: Sant Cugat - Molins de Rei - Vallirana - Coll de l'Ordal - ORDAL - 10.01 Els Casots - Sant Sadurni d'A. - Gelida - Martorell - Castellbisbal - Rubí - 90 1275 Sant Cugat. CABRERA DE MAR: CABRERA: St.Cugat - Montcada - Coll de la 17.01 Vallensana - Badalona - CABRERA - Argentona - Coll de Parpers - La Roca 85 1180 - Montcada - St.Cugat ST.FELIU DEL RACÓ: Sant Cugat - Ripollet - Santiga - Polinyà - 24.01 Sentmenat - Castellar del V. - SANT FELIU DEL RACÓ - Terrassa - Sant 61 790 Cugat. ALELLA: Sant Cugat – Cerdanyola – Montcada – coll de la Vallensana – 31.01 Badalona – Montgat – ALELLA - coll de la font de Cera – Vallromanes - 63 630 Vilanova – Martorelles - Montcada – Sant Cugat FEBRER Sortida 8:00 SANT SADURNÍ D'ANOIA: Sant Cugat - Martorell - Gelida - ST.SADURNÍ 07.02 83 1170 D'ANOIA - Martorell - Coll dels Onze - Sant Cugat. ESPARREGUERA: St.Cugat - Terrassa - La Bauma - Monistrol de 14.02 Montserrat -Collbató - ESPARREGUERA - Olesa de Montserrat - Les 80 1520 Carpes - Martorell - St.Andreu de la Barca - St.Cugat DOSRIUS: Sant Cugat - Montcada i R. - La Roca del V. - Coll de Parpers - 21.02 DOSRIUS - Coll de Can Bordoi (per Breinco) - Santa Agnès de Malanyanes 88 840 - La Roca - Montcada - Sant Cugat. ST.LLORENÇ D'HORTONS: Sant Cugat - Martorell - Gelida - ST. 28.02 LLORENÇ D'HORTONS - Masquefa - St. Esteve Sesrovires - Martorell - 78 910 Sant Cugat.
    [Show full text]
  • 1936 – 1939: La Guerra Civil a Sentmenat
    Jaume Verdaguer i Famades 149 7. 1936 – 1939: la Guerra Civil a Sentmenat Jaume Verdaguer i Famades Grup d’Amics del Museu-Arxiu de Sentmenat En la dècada dels anys 1930, Sentmenat era un poble que encara no arribava als 2000 habitants; la seva econo- mia depenia bàsicament de l’agricultura, principalment del cultiu de la vinya, l’elaboració del vi, i de la indústria tèxtil cotonera. Amb tot, es podia dir que Sentmenat era un poble rela- tivament ric, on qui volia treballar trobava feina i l’emigra- ció econòmica era inexistent. La riquesa però, encara com en el segle XIX, es concentrava en les masies, els propie- taris de les quals, els grans contribuents, tenien una forta influència sobre la resta de la població. 150 7. 1936 – 1939: la Guerra Civil a Sentmenat En el poble hi havia tres entitats recreatives, cadascuna amb la seva sala cafè i sala de ball, que agombolaven la ma- jor part de la vida social dels sentmenatencs. La més antiga d’aquestes entitats era la cerveseria Valentí, reconvertida des dels inicis del segle XX en el “Centro Re- publicano Espanyol”. Allà, en aquell local situat en l’anome- nat aleshores, carrer Major, s’hi reunien tots els sentmenatencs amb idees d’esquerres, que segons manifesta en un document mossèn Josep Clotet, el capellà de la parròquia l’any 1925, també eren els més descreguts i irreverents del poble. Hi havia també el “Cafè Colon”, construït a finals del segle XIX i convertit després en el “Casal Nacionalista”. Es- tava també situat en el carrer de Caldes i era el punt de tro- bada de la gent més benestant i amb idees conservadores.
    [Show full text]
  • Conca D'òdena I Senyoria De Poblet
    Conflictivitat rural a la Catalunya Nova (Conca D’Òdena i Senyoria de Poblet) a l’època moderna Valentí Gual i Vilà* Xavier Jorba i Serra** Universitat de Barcelona Resum La societat rural mostra un model de comportament inalterable al llarg del temps, amb poques innovacions i governada més pels costums que per les lleis. Una societat sense privacitat on la hipocresia no és possible. El simple refús comporta una ofensa i una reacció violenta. Una vegada destapada la conflictivitat, per mitjà de les fonts judicials, sorgeixen desenes de proble- màtiques quotidianes pròpies d’una societat horitzontal, fins a aquell moment amagades i que poden enriquir i canviar la visió de la història vertical. Paraules clau: processos judicials, època moderna, Conca d’Òdena, senyoria de Poblet, violència, conflictivitat, bandositat, gavaig, acoltellament, furt, pobresa, marginalitat. Abstract Rural society exhibits a pattern of behaviour which is unchanging throughout time, with few innovations, ruled by tradition rather than laws. It is a society without privacy where hypoc- risy is not possible; a simple denial would lead to an offence often accompanied by violent feedback. Once conflict is made public by means of justice, dozens of daily problems not uncommon in horizontal societies come up: a set of hidden social problems which may en- rich and eventually change our perspective on vertical history. Keywords: judicial proceedings, modern age, Conca d’Òdena, lordship of Poblet, violence, conflictivity, robbery, poverty, marginalization, outlawry. * * És professor del Departament d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona ([email protected]) ** Doctor en Història pel Departament d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona ([email protected]) Rebut: febrer de 2013.
    [Show full text]
  • Mapa De Base Dels Límits Municipals I Comarcals De La Província De Barcelona
    MAPA DE BASE DELS LÍMITS MUNICIPALS I COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 8 Castellar de n'Hug 2 Gisclareny Bagà Guardiola de Berguedà Saldes la Pobla de Lillet Sant Julià Vallcebre de Cerdanyola Sant Jaume la Nou de Frontanyà de Berguedà Castell de l'Areny BERGUEDÀ Fígols 16 Cercs OSONA Vilada Borredà Castellar del Riu 9 Alpens Montesquiu Santa Maria 14 Berga de Besora la Quar Sora Capolat Sant Quirze de Besora Sant Pere de Torelló Sant Agustí de Lluçanès Sant Vicenç Avià Olvan de Torelló Orís 15 l'Espunyola Lluçà 6 Perata Sant Boi 13 de Lluçanès L’Esquirol Sagàs Sant Martí Torelló d'Albars les Masies Rupit i Pruit Montclar Gironella de Voltregà Casserres Sobremunt Sant Hipòlit de Voltregà Manlleu Prats de Olost Tavertet Lluçanès Santa Cecília Santa Maria de Voltregà les Masies de Merlès de Roda Sant Bartomeu Montmajor del Grau Roda de Ter Puig-reig Gurb Viver i Serrateix 19 Sant Feliu 23 Tavèrnoles Vilanova de Sau Sasserra Oristà 20 Folgueroles Gaià Calldetenes 18 Santa Eulàlia Vic Santa Eugènia Sant Sadurní Cardona de Riuprimer 17 de Berga Sant Julià d'Osormort de Vilatorta Navàs 22 Malla Muntanyola BAGES Taradell Balsareny Avinyó l'Estany Santa Maria d'Oló 25 Tona 10 Seva Súria Castellnou MOIANÈS de Bages Collsuspina Sant Mateu de Bages Moià Balenyà Sallent el Brull Artés 24 VALLÈSVALLÈS ORIENTALORIENTAL Castellfollit Callús de Riubregós Centelles Santpedor Calders 5 Aiguafreda Fonollosa Castellcir Montseny Sant Joan Sant Fruitós Calonge de Segarra de Vilatorrada de Bages Navarcles Castellterçol Sant Pere Monistrol Sallavinera
    [Show full text]
  • Cob Fitxes Vol 5 2016-01
    Les urbanitzacions a Catalunya Volum 5 Solsonès Tarragonès Val d’Aran Vallès Occidental Vallès Oriental Gener 2016 Índex de les urbanitzacions pendents de regularització Comarca Municipi Urbanització Comarca Municipi Urbanització Solsonès Lladurs El Pla dels Roures Vallès Occidental Palau-solità i Plegamans La Serra Navès Santa Llúcia Palau-solità i Plegamans Els Turons Solsona Cal Llarg - Cal Ponet Rubí Can Solà Sant Cugat del Vallès Bell Indret Tarragonès el Catllar Bonaigua Sant Cugat del Vallès Can Fontanals el Catllar Bonaire Sant Cugat del Vallès Colònia Montserrat el Catllar La Cativera Sant Cugat del Vallès El Mas Fortuny el Catllar Els Cocons Sant Cugat del Vallès Sant Medir el Catllar L'Esplai Tarragoní Sant Cugat del Vallès Sol i Aire el Catllar Manous 1 Sentmenat El Bosc de Guanta el Catllar Mas de Blanc - La Guinardera Sentmenat Ca n'Oriac el Catllar Mas de Cargol Sentmenat Cami de la font d'en Fargues el Catllar Mas de Gerembi Sentmenat Can Canyameres el Catllar Mas de Panxe Sentmenat Can Fargues el Catllar Mas Vilet dels Pins Sentmenat Pedrasanta el Catllar Masieta de salort Terrassa Can Gonteres el Catllar El Mèdol Terrassa El Molinot el Catllar Pins Blancs Terrassa El Sosiego el Catllar Pins Manous 2 Vacarisses Bonavista el Catllar Pins Manous 3 Vacarisses Ca l'Oliva el Catllar Residencial 5 Estrelles Vacarisses Camí de la Creu el Catllar Sant Roc Vacarisses La Farinera la Secuita La Carretera del Pont-Els Diumenges Vacarisses El Fresno la Secuita Tapioles Vacarisses El Pou Gran Roda de Berà Baramar Vacarisses El Raval
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Unes Monedes Del Segle XI Ocultes Al Jaciment De L'antiguitat
    Unes monedes del segle XI ocultes al jaciment de l’antiguitat tardana de Can Paleta (Castellfollit del Boix, Bages) JORDINA SALES CARBONELL ArqueoCat SL JORDI ENRICH HOJA Àrea de Recerques Arqueològiques de la Catalunya Central JOAN ENRICH HOJA ArqueoCat SL 1. Introducció 1.1. El projecte marc que inclou la intervenció El jaciment de Can Paleta ha estat objecte d’un seguit de campanyes d’excavacions que constitueixen un pla d’intervencions programades a partir de 1998. Cal concre- tar, de totes maneres, que l’esmentat pla d’intervencions forma part d’un programa més ampli de recerca que comprèn des de l’etapa tardoromana fins a la baixa edat mitjana, en la qual fa una incursió breu, passant pel període altmedieval i entrant en l’etapa del romànic. Té com a objectiu l’estudi del pas del món antic al medieval a la Catalunya central, circumscrit en l’espai rural i de caràcter dispers, una zona ge- ogràfica en què s’ha fet poca recerca, i basat en l’anàlisi de l’evolució dels habita- cles i els llocs de producció, els centres de culte i la relació que hi havia entre aquests centres i els espais i rituals d’enterrament, les fortificacions i les vies de co- municació. Es tracta, fonamentalment, d’establir unes pautes i uns models d’inte- rrelació que permetin d’elaborar un esquema temporal i cultural que en una fase fi- nal es pot anar inserint en altres esquemes més amplis relatius a la resta de Catalunya i a l’occident europeu. El pla d’intervencions comprèn un conjunt de jaciments, molts dels quals ja han estat detallats en publicacions diverses, situats fonamentalment al sud del Bages i a l’Anoia.
    [Show full text]
  • Descubrir El Vallès Occidental
    Descubrir El Vallès Occidental 1. Conocer El Vallès Occidental El Vallès es la denominación histórica del territorio situado, de oeste a este, entre el río Llobregat y el macizo de El Montseny, y de norte a sur entre las cordilleras Prelitoral y Litoral. A partir de la división territorial de Cataluña de 1936, el sector occidental de esta zona –aproximadamente entre el río Llobregat y la riera de Caldes– se denomina comarca de El Vallès Occidental. La comarca, situada en la parte central de la Región Metropolitana de Barcelona, limita con El Vallès Oriental, al noreste; con El Barcelonès, al sudeste; con El Baix Llobregat, al sudoeste; y con El Bages, al noroeste. Administrativamente, la comarca está formada por 23 municipios, dos de los cuales ejercen la capitalidad: Sabadell y Terrassa. No en vano, a medio camino entre las dos capitales, se encuentra la sede de El Consell Comarcal, órgano administrativo de gestión de la comarca, creado en 1987. La superficie comarcal es de 583,2 km2, lo que representa un 1,8% de la superficie total de Cataluña. No obstante, en este territorio relativamente pequeño se registraron 836.077 habitantes en el año 2006 (aproximadamente el 12% de la población catalana y casi el 2% de la población española) y es la segunda comarca más poblada de Cataluña, después de El Barcelonès. Montaña y plana Desde el punto de vista orográfico, en la comarca pueden diferenciarse tres zonas, de norte a sur: el sector montañoso de la cordillera Prelitoral, que conforma el tercio norte de la comarca; el sector de llanura ondulada en la parte central, que ocupa aproximadamente la mitad de la superficie comarcal; y un sector montañoso relativamente poco extenso que corresponde a una parte de la cordillera Litoral.
    [Show full text]
  • J. A. Coderch De Sentmenat Vivienda Unifamiliar. Rosas, Gerona. El Solar
    J. A. Coderch de Sentmenat Vivienda unifamiliar. Rosas, Gerona. El solar, de forma irregular y muy accidentado, está situado La construccidn de dicha obra se ha efectuado con pa- en la punta Canell Gros de la Costa Brava. La vivienda redes de doble tochana, forjados con vigas de hormigbn se ha desarrollado según el programa siguiente: garaje, armado, jácenas y zunchos, tambien de hormigdn armado, vestibulo, estar, comedor, seis dormitorios, baño, y cuatro y cubierta con azotea a la catalana. Toda la carpinteria aseos; todo ello complementado por la zona de servicio, de la obra se ha tratado con madera de Flandes y de que consta de dormitorio, aseo, cocina, oficio, cuarto de Guinea, habiendose solucionado el cerramiento de 10s plancha y terraza cubierta. huecos de las estancias con persianas correderas. Planta J. Coma Riera J. Rius Camps J. I. de la Vega Aguilar Centro de Ensefianza. Hospitalet de Llobregat, Barcelona. Xaloc es un centro de Enseñanza Primaria, Media y Pro- Son de notar las especiales dificultades de cimentación, fesional, con cerca de 2.000 alumnos en 50.000 m2 de pues, dicha área corresponde al delta del Llobregat y la terreno, dentro del termino municipal de Hospitalet de carga máxima por cm2 no pasa de 700 gr. Ese es el motivo Llobregat (Barcelona); en la Gran-Via Zona Norte. principal de que buena parte de las construcciones sean Esta ciudad, que pronto alcanzará la cifra de 300.000 habi- en planta baja. Para planta baja y piso es necesario tantes, registra un elevado porcentaje de inmigración anual. acudir a losas de hormigón nervadas, flotantes sobre el Son familias que, sin cualificación profesional, luchan por terreno.
    [Show full text]
  • Informe Anual De L'habitatge Al Vallès Occidental – 2019
    INFORME ANUAL DE L’HABITATGE AL VALLÈS OCCIDENTAL. 2019 Edició: juliol 2020 DADES DESTACADES L’HABITATGE AL VALLÈS OCCIDENTAL 2019 Durant el 2019 es va iniciar la construcció de 2.211 habitatges a la comarca, 303 menys que a l’any anterior, el que suposa una reducció del 12,1%. Es trenca la dinàmica de recuperació de construcció d’habitatge iniciada el 2014. L’any 2019 s’han finalitzat 1.356 habitatges, 397 més que un any abans. La finalització d’habitatges ha augmentat força (41,4%) respecte a l’any anterior, seguint la tendència de creixement dels darrers quatre anys. A la comarca va haver-hi 9.964 transaccions de compravenda d’habitatge l’any 2019. El mercat registra una davallada (-6,3%), per primer cop des de 2015. La majoria de les transaccions són per habitatge de segona mà (86,3%). El 2019 s’han formalitzat 15.951 contractes de lloguer, 1.070 menys que l’any anterior (-6,3%). El règim de lloguer és predominant en el mercat immobiliari comarcal. El preu mitjà de compravenda augmenta un 10% i se situa en 2.180 €/m2. Des de 2015 el preu de compravenda d’habitatges creix, arribant als valors més elevats l’any 2019. La mitjana del preu de lloguer contractual a la comarca se situa en 729,69 € al mes. Continua la tendència d’increment del preu del lloguer, també iniciada en 2015, amb un increment anual del 6,3%. La construcció d’habitatge de protecció oficial s’ha incrementat notablement respecte de 2018. Tot i l’augment en els últims anys en l’inici i la finalització d’obres, les xifres queden molt lluny de les registrades el 2008.
    [Show full text]
  • La Roca De Xeix. Núm. 27
    La Roca de Xeix [núm 27. Segona època] El cementiri del Masnou, un museu a l’aire lliure (segles XVIII-XXI) Miquel Rico Vázquez Marta Roig Lerones III BECA D’INVESTIGACIÓ I DE RECERCA LOCAL DEL MASNOU, 2006 El cementiri del Masnou, un museu a l’aire lliure (segles XVIII-XXI) Miquel Rico Vázquez - Marta Roig Lerones III BECA DE RECERCA LOCAL DE L’AJUNTAMENT DEL MASNOU EL MASNOU, DESEMBRE 2006 Edita: Ajuntament del Masnou, Patronat Municipal C. de Josep Pujadas Truch, 1A, 3a planta. 08320 El Masnou Tel. 93 540 50 02 [email protected] www.elmasnou.cat President del Patronat Municipal: Eduard Gisbert Sotspresidenta del Patronat Municipal: Marta Neira Direcció i coordinació: Cristina Espuga Correcció de textos: Servei Municipal de Català, Mònica Clotet Disseny i maquetació: Josep Puig Impressió: Ramon Ruiz Bruy Imatges: Josep Puig, Arxiu Municipal del Masnou, Biblioteca de Catalunya, fons família Molins Gimferrer i família Renter ISSN: 1130-7935 Dipòsit legal: B-45.605-90 © Ajuntament del Masnou i Patronat Municipal del Masnou. Imatge de la coberta: escultura del panteó de Pere Grau Maristany i Olivé, realitzada per Josep Llimona. Fotografia de Josep Puig NOTA: Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o tramesa per cap mitjà electrònic, químic, mecànic o òptic de gravació o fotocopia, sense prèvia autorització dels autors i dels que han cedit les imatges. Una part important de la història d’un poble es troba en el seu patrimoni arquitectònic i artístic. Si bé és veritat que els masnovins i les masnovines som conscients de la vàlua de la riquesa dels nostres edificis i obres artístiques, no ho és menys que el cementiri és un dels llocs –pel vincle que manté amb el dolor i la pèrdua inevitable– més desconeguts o ignorats per la ciutadania.
    [Show full text]