J. A. Coderch De Sentmenat Vivienda Unifamiliar. Rosas, Gerona. El Solar

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

J. A. Coderch De Sentmenat Vivienda Unifamiliar. Rosas, Gerona. El Solar J. A. Coderch de Sentmenat Vivienda unifamiliar. Rosas, Gerona. El solar, de forma irregular y muy accidentado, está situado La construccidn de dicha obra se ha efectuado con pa- en la punta Canell Gros de la Costa Brava. La vivienda redes de doble tochana, forjados con vigas de hormigbn se ha desarrollado según el programa siguiente: garaje, armado, jácenas y zunchos, tambien de hormigdn armado, vestibulo, estar, comedor, seis dormitorios, baño, y cuatro y cubierta con azotea a la catalana. Toda la carpinteria aseos; todo ello complementado por la zona de servicio, de la obra se ha tratado con madera de Flandes y de que consta de dormitorio, aseo, cocina, oficio, cuarto de Guinea, habiendose solucionado el cerramiento de 10s plancha y terraza cubierta. huecos de las estancias con persianas correderas. Planta J. Coma Riera J. Rius Camps J. I. de la Vega Aguilar Centro de Ensefianza. Hospitalet de Llobregat, Barcelona. Xaloc es un centro de Enseñanza Primaria, Media y Pro- Son de notar las especiales dificultades de cimentación, fesional, con cerca de 2.000 alumnos en 50.000 m2 de pues, dicha área corresponde al delta del Llobregat y la terreno, dentro del termino municipal de Hospitalet de carga máxima por cm2 no pasa de 700 gr. Ese es el motivo Llobregat (Barcelona); en la Gran-Via Zona Norte. principal de que buena parte de las construcciones sean Esta ciudad, que pronto alcanzará la cifra de 300.000 habi- en planta baja. Para planta baja y piso es necesario tantes, registra un elevado porcentaje de inmigración anual. acudir a losas de hormigón nervadas, flotantes sobre el Son familias que, sin cualificación profesional, luchan por terreno. crearse un futuro en alguna de las industrias de la región. La carpinteria interior y exterior, asi como el mobiliario es- El Instituto Xaloc es una Obra Corporativa del Opus Dei, pecial para Laboratorios y Talleres, etc., ha sido diseñada un Centro de formación profesional y humana, alentado por 10s mismos arquitectos. por un claro sentido cristiana de la vida, fruto de una Están previstas amplias instalaciones para la enseñanza y sincera preocupación por la juventud de una zona de su- práctica de 10s mis diversos deportes. En la actualidad burbios y de constante inmigración. existen varias pistas polideportivas, campos de fútbol, etc. Desde el punto de vista técnico, responde a ideas muy con un número minimo de instalaciones complementarias. sencillas como son la durabilidad, la facilidad de limpieza Desde el punto de vista estructural, exceptuando el y mantenimiento, y la economia. ldeas que juntamente problema de cimentación, se ha adoptado el sencillo con las posibilidades del solar y el programa del Centro sistema de paredes de carga con entramados de perfil nos han conducido a la presente realización. laminado. Los materiales ernpleados han sido el ladrillo ccmahóna visto A efectos de economia, sobre todo en las naves de ta- y el hormigón natural. Los pavimentos son de ctvibrazo)) lleres, se ha hecho la experiencia de modular y raciona- y ccpanotn hidráulico en 10s talleres, siendo la carpinteria lizar la construcción buscando elementos constructivos interior y exterior de madera de pino y roble. adecuados a este fin (de modo especial en cubiertas y Hemos reducido al minimo 10s pasos interiores. Sin em- huecos al exterior). bargo, existe una red de pasos cubiertos (uralita empleada como encofrado perdido y estructura de perfiles lamina- Colaboradores: P. Rius Camps y C. Arasa Morales, apare- dos) que enlaza 10s diversos Pabellones. jadores; J. M.a Salvany Barios, perito industrial. "# Planta del conjunt0 J. Copons Balius J. A. Navarro Cossio V. Truco Catalan Edificio de viviendas. Barcelona. Presentamos este proyecto con la convicción de que es supresión de vuelos en las fachadas; escalera general, de uno de aquellos casos tipicos en que se pone de relieve peldaños y rellanos prefabricados, etc. las limitaciones y condicionamientos a que se ve sometida Exprimiendo al máximo las posibilidades que nos permitian la arquitectura, referida a la producción de edificios para las Ordenanzas Municipales, cuya existencia es un recurso viviendas que se quieren ofrecer al mercado a precios en estos casos, obtuvimos esta distribución, donde se ob- competitives. serva la gran compacidad de las viviendas, carentes de pa- Los conceptos que sustentaba el promotor, junto a su sillos y zonas muertas, ajustadas. eso si, al programa fijado. particular interpretación de las exigencias del mercado Aparte el control total ejercido por el promotor sobre el - interpretación, por otra parte, muy generalizada, al ser programa, se intentó, a traves del diseño de elementos aplicados a la zona urbana en que est5 situado el edi- concretos del edificio, conseguir llevar a la obra por ca- ficio -, dieron como resultado que 10s conceptos de eco- minos propiamente arquitectónicos: disefio del vestibulo, nomia y aprovechamiento del solar se normalizasen, con- de la escalera, de las barandillas, iluminación, puerta de cretándose entre otras, en las siguientes premisas: obten- acceso al edificio, fachada, etc., dentro del estricto marco ción de cuatro viviendas por planta, de cuatro habitaciones económico trazado, lo cual, por otra parte es poco, en cada una; empleo del ladrillo ((gero)) en 10s muros de relación al conjunt0 de la obra arquitectónica, de la que estructura, dejándolo visto en todos 10s paramentos posi- nos vemos marginados en el planteamiento de 10s aspectos bles, a fin de economizar otros materiales de revestimiento; fundamentales. em*. -6 .,: i.. G. Cosp Villar6 Edificio industrial. Zaragoza. Fábrica de envases metálicos construida en el Polo de Está realizada en estructura de hormigón postensado en Desarrollo Industrial de Zaragoza para la Sociedad ((GRU- el cuerpo de fábrica y de perfiles metálicos en 10s edificios METAL S. A.)). anexos. Todos 10s paramentos exteriores se han revestido Los edificios ocupan una superficie de 14.000 m2 y com- de placas de fibrocemento para la protección del clima prenden naves de fabricación y edificios contiguos para riguroso del lugar. oficinas, laboratorios y servicios. Planta C. Chinchilla Ballesta L. M.a Escola Gil J. Oliva Casas C~njuntode viviendas. Badalona, Barcelona. Este grupo de viviendas fue promovido por el Patronato tipo de 4 viviendas por planta, siguiendo la direcci6n de Viviendas de Renta Limitada del Excmo. Ayuntamiento Norte-Sur. Con ello se consigue: de Badalona. Esta situado en el barrio de Canyadd, con 1) que todas las viviendas tengan mejor orientacidn (fa- fachada a la carretera de Madrid a Francia por la Junquera chada Levante o Poniente); (actual travesia interior de Badalona). El proyecto se com- 2) que sus fachadas no sigan la alineacidn de las calles pone de 447 viviendas, distribuidas en tres tipos de blo- (dada la estrechez de esas calles ha parecido Bsta ques: uno, con dos viviendas por planta, y 10s otros dos, la mejor solucidn). Al mismo tiempo quedan definidos con 4 viviendas por planta. unos espacios interiores o plazas, de mayor valor Las calles colindantes y la calle interior definen dos ejes urbanistico. ortogonales, y, por otra parte, la carretera y la direccidn Norte-Sur definen, a su vez, otros dos ejes perpendiculares, Los bloques con fachada a la carretera siguen, en cambio, a 45 grados, con 10s anteriores. Con estas premisas, se 10s ejes de las calles, con lo que quedan retranqueados li' han colocado 10s ejes longitudinales de 10s bloques del respecto a la carretera. A. Danes Tejedor Proyecto de residencia para disminuidos físicos. El edificio es el Último eslab6n de un conjunt0 destinado sidades del habitante, y con ellos se desarroll6 todo el a la recuperaci6n del disminuido físico. Se trata pues, de programa del edificio. una residencia no sanitaria; es un lugar de habitar, con El resultado formal responde a la aplicaci6n de 10s condi- unas características peculiares, como puente para la inte- cionantes anteriormente expuestos. Se ha procurado que gracidn total del individuo en la sociedad. su aspecto exterior fuera lo mis aproximado a las reali- Debido a sus condiciones especificas, el proyecto venia dades existentes. muy condicionado a unas necesidades concretas. Por una El terreno posee un cierto desnivel, que se ha aprovechado parte, zonas de mantenimiento del recuperado (gimnasio, para la ubicaci6n de 10s distintos pabellones, unidos por baños Hubard, tratamiento de extremidades, etc.); por otra, rampas, lo que facilita la circulacidn vertical rodada. la vivienda, con sus zonas comunes de estar, que se La estructura es de pilares y forjados reticulados de hor- aproximase el máximo a unas caracteristicas ambientales mig6n armado, y las fachadas tienen cerramientos verti- de absoluta normalidad. cales estucados de color granate, barandillas macizas de Se reunieron datos y medidas especificas para las nece- hormig6n visto y remate superior de cerhmica vidriada. Planta baia E. M. Delso Calavia Edificio de viviendas. Zaragoza. El edificio Ruiseñores, proyectado en 1964, fue termi- nueve primeras plantas, con 724 m2, distribuimos tres vi- nado dentro del pasado año 1968. Está emplazado en la viendas, en cada una; la 10.a, retranqueada, tiene tres, y zona residencial del Paseo de Ruiseñores de Zaragoza, en dos la 1 1.". Por último, la 12.a, corresponde a piscina un solar de 1.500 m2. Consta de 32 viviendas de lujo, y vestuarios con terraza cubierta, terminando en una se- porteria, garaje, sala de reuniones y jardin. La superficie gunda terraza o solarium. Separamos y diferenciamos cada edificada en planta baja es de 680 m2. El sótano ocupa una de las tres partes de que consta la vivienda, a la vez la totalidad del solar, y se destina a garaje para el servicio que quedan íntimamente relacionadas entre si. La parte de las viviendas, cuartos de servicios y sala de máquinas. representativa de la vivienda tiene gran importancia y La planta baja se ha estudiado preferentemente para dar ocupa la parte anterior, con piezas separadas y otras unidas importancia al acceso de las viviendas; de gran movilidad entre si, que tienen prolongación en las terrazas exteriores, y sentido orgánico, es una prolongación del jardin anterior convertidas en jardines.
Recommended publications
  • Tasta El Vallès
    Tasta el Vallès és un projecte del Con- Tasta el Vallès és possible gràcies a la sorci de Turisme del Vallès Occidental, gran tasca que porten a terme moltes mitjançant la Xarxa Productes de la Te- persones que creuen en el patrimoni rra, que neix amb la finalitat de difondre gastronòmic de la nostra comarca: cui- el patrimoni gastronòmic que singularit- ners, productors, elaboradors... za la comarca i dotar de visibilitat als productors i elaboradors que hi ha al Aquest document és concebut com darrere. una eina viva, en constant revisió i ac- tualització. Per aquest motiu, us dema- En el marc d’aquest projecte, hem ela- nem la vostra col·laboració per a en- borat el catàleg que us presentem, que grossir-lo. Si coneixeu altres productes, recull diversos productes singulars, de singulars i de proximitat que en podrien qualitat i vinculats amb el territori. Tam- formar part, feu-nos-ho saber! bé hi podreu consultar els llocs on els podeu trobar. Ens podeu escriure a: [email protected] Pans i dolços Formatges, ous i brous Belgues Cendrat d’Ullastrell Cardinal Cingle de Vacarisses Coca de Munt Mató, Recuit i Tendral d’Ullastrell Coca de Sant Quirze Ous de Sant Llorenç Coca de Vidre Brous de gallina ecològica Galetes de Sant Llorenç Gominoles naturals Vins del Vallès Occidental Llançadores Arraona Llonguets 5 Quarteres Melmelades Del Pot Petit El Quico i la Quica Montserratines Martialis Mussolets de Sant Quirze Vins de Ca l’Esteve Pa d’espelta de Ca n’Arnella Pa de Munt Escumosos, vermuts Pa de Pagès Català i vins dolços Pa
    [Show full text]
  • Calendari 2021 / Grup B
    Sortida 7:00 Sortida 7:30 Sortida 8:00 Sortida 8:30 CALENDARI 2021 / GRUP B Track (clica a DATA RUTA Km. Desnivell la bici) GENER Sortida 8:30 CASTELLDEFELS: Sant Cugat - Molins de R. - Sant Boi - 03.01 75 560 CASTELLDEFELS - St.Boi - Molins - Sant Cugat. ORDAL: Sant Cugat - Molins de Rei - Vallirana - Coll de l'Ordal - ORDAL - 10.01 Els Casots - Sant Sadurni d'A. - Gelida - Martorell - Castellbisbal - Rubí - 90 1275 Sant Cugat. CABRERA DE MAR: CABRERA: St.Cugat - Montcada - Coll de la 17.01 Vallensana - Badalona - CABRERA - Argentona - Coll de Parpers - La Roca 85 1180 - Montcada - St.Cugat ST.FELIU DEL RACÓ: Sant Cugat - Ripollet - Santiga - Polinyà - 24.01 Sentmenat - Castellar del V. - SANT FELIU DEL RACÓ - Terrassa - Sant 61 790 Cugat. ALELLA: Sant Cugat – Cerdanyola – Montcada – coll de la Vallensana – 31.01 Badalona – Montgat – ALELLA - coll de la font de Cera – Vallromanes - 63 630 Vilanova – Martorelles - Montcada – Sant Cugat FEBRER Sortida 8:00 SANT SADURNÍ D'ANOIA: Sant Cugat - Martorell - Gelida - ST.SADURNÍ 07.02 83 1170 D'ANOIA - Martorell - Coll dels Onze - Sant Cugat. ESPARREGUERA: St.Cugat - Terrassa - La Bauma - Monistrol de 14.02 Montserrat -Collbató - ESPARREGUERA - Olesa de Montserrat - Les 80 1520 Carpes - Martorell - St.Andreu de la Barca - St.Cugat DOSRIUS: Sant Cugat - Montcada i R. - La Roca del V. - Coll de Parpers - 21.02 DOSRIUS - Coll de Can Bordoi (per Breinco) - Santa Agnès de Malanyanes 88 840 - La Roca - Montcada - Sant Cugat. ST.LLORENÇ D'HORTONS: Sant Cugat - Martorell - Gelida - ST. 28.02 LLORENÇ D'HORTONS - Masquefa - St. Esteve Sesrovires - Martorell - 78 910 Sant Cugat.
    [Show full text]
  • 1936 – 1939: La Guerra Civil a Sentmenat
    Jaume Verdaguer i Famades 149 7. 1936 – 1939: la Guerra Civil a Sentmenat Jaume Verdaguer i Famades Grup d’Amics del Museu-Arxiu de Sentmenat En la dècada dels anys 1930, Sentmenat era un poble que encara no arribava als 2000 habitants; la seva econo- mia depenia bàsicament de l’agricultura, principalment del cultiu de la vinya, l’elaboració del vi, i de la indústria tèxtil cotonera. Amb tot, es podia dir que Sentmenat era un poble rela- tivament ric, on qui volia treballar trobava feina i l’emigra- ció econòmica era inexistent. La riquesa però, encara com en el segle XIX, es concentrava en les masies, els propie- taris de les quals, els grans contribuents, tenien una forta influència sobre la resta de la població. 150 7. 1936 – 1939: la Guerra Civil a Sentmenat En el poble hi havia tres entitats recreatives, cadascuna amb la seva sala cafè i sala de ball, que agombolaven la ma- jor part de la vida social dels sentmenatencs. La més antiga d’aquestes entitats era la cerveseria Valentí, reconvertida des dels inicis del segle XX en el “Centro Re- publicano Espanyol”. Allà, en aquell local situat en l’anome- nat aleshores, carrer Major, s’hi reunien tots els sentmenatencs amb idees d’esquerres, que segons manifesta en un document mossèn Josep Clotet, el capellà de la parròquia l’any 1925, també eren els més descreguts i irreverents del poble. Hi havia també el “Cafè Colon”, construït a finals del segle XIX i convertit després en el “Casal Nacionalista”. Es- tava també situat en el carrer de Caldes i era el punt de tro- bada de la gent més benestant i amb idees conservadores.
    [Show full text]
  • Conca D'òdena I Senyoria De Poblet
    Conflictivitat rural a la Catalunya Nova (Conca D’Òdena i Senyoria de Poblet) a l’època moderna Valentí Gual i Vilà* Xavier Jorba i Serra** Universitat de Barcelona Resum La societat rural mostra un model de comportament inalterable al llarg del temps, amb poques innovacions i governada més pels costums que per les lleis. Una societat sense privacitat on la hipocresia no és possible. El simple refús comporta una ofensa i una reacció violenta. Una vegada destapada la conflictivitat, per mitjà de les fonts judicials, sorgeixen desenes de proble- màtiques quotidianes pròpies d’una societat horitzontal, fins a aquell moment amagades i que poden enriquir i canviar la visió de la història vertical. Paraules clau: processos judicials, època moderna, Conca d’Òdena, senyoria de Poblet, violència, conflictivitat, bandositat, gavaig, acoltellament, furt, pobresa, marginalitat. Abstract Rural society exhibits a pattern of behaviour which is unchanging throughout time, with few innovations, ruled by tradition rather than laws. It is a society without privacy where hypoc- risy is not possible; a simple denial would lead to an offence often accompanied by violent feedback. Once conflict is made public by means of justice, dozens of daily problems not uncommon in horizontal societies come up: a set of hidden social problems which may en- rich and eventually change our perspective on vertical history. Keywords: judicial proceedings, modern age, Conca d’Òdena, lordship of Poblet, violence, conflictivity, robbery, poverty, marginalization, outlawry. * * És professor del Departament d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona ([email protected]) ** Doctor en Història pel Departament d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona ([email protected]) Rebut: febrer de 2013.
    [Show full text]
  • Mapa De Base Dels Límits Municipals I Comarcals De La Província De Barcelona
    MAPA DE BASE DELS LÍMITS MUNICIPALS I COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 8 Castellar de n'Hug 2 Gisclareny Bagà Guardiola de Berguedà Saldes la Pobla de Lillet Sant Julià Vallcebre de Cerdanyola Sant Jaume la Nou de Frontanyà de Berguedà Castell de l'Areny BERGUEDÀ Fígols 16 Cercs OSONA Vilada Borredà Castellar del Riu 9 Alpens Montesquiu Santa Maria 14 Berga de Besora la Quar Sora Capolat Sant Quirze de Besora Sant Pere de Torelló Sant Agustí de Lluçanès Sant Vicenç Avià Olvan de Torelló Orís 15 l'Espunyola Lluçà 6 Perata Sant Boi 13 de Lluçanès L’Esquirol Sagàs Sant Martí Torelló d'Albars les Masies Rupit i Pruit Montclar Gironella de Voltregà Casserres Sobremunt Sant Hipòlit de Voltregà Manlleu Prats de Olost Tavertet Lluçanès Santa Cecília Santa Maria de Voltregà les Masies de Merlès de Roda Sant Bartomeu Montmajor del Grau Roda de Ter Puig-reig Gurb Viver i Serrateix 19 Sant Feliu 23 Tavèrnoles Vilanova de Sau Sasserra Oristà 20 Folgueroles Gaià Calldetenes 18 Santa Eulàlia Vic Santa Eugènia Sant Sadurní Cardona de Riuprimer 17 de Berga Sant Julià d'Osormort de Vilatorta Navàs 22 Malla Muntanyola BAGES Taradell Balsareny Avinyó l'Estany Santa Maria d'Oló 25 Tona 10 Seva Súria Castellnou MOIANÈS de Bages Collsuspina Sant Mateu de Bages Moià Balenyà Sallent el Brull Artés 24 VALLÈSVALLÈS ORIENTALORIENTAL Castellfollit Callús de Riubregós Centelles Santpedor Calders 5 Aiguafreda Fonollosa Castellcir Montseny Sant Joan Sant Fruitós Calonge de Segarra de Vilatorrada de Bages Navarcles Castellterçol Sant Pere Monistrol Sallavinera
    [Show full text]
  • Cob Fitxes Vol 5 2016-01
    Les urbanitzacions a Catalunya Volum 5 Solsonès Tarragonès Val d’Aran Vallès Occidental Vallès Oriental Gener 2016 Índex de les urbanitzacions pendents de regularització Comarca Municipi Urbanització Comarca Municipi Urbanització Solsonès Lladurs El Pla dels Roures Vallès Occidental Palau-solità i Plegamans La Serra Navès Santa Llúcia Palau-solità i Plegamans Els Turons Solsona Cal Llarg - Cal Ponet Rubí Can Solà Sant Cugat del Vallès Bell Indret Tarragonès el Catllar Bonaigua Sant Cugat del Vallès Can Fontanals el Catllar Bonaire Sant Cugat del Vallès Colònia Montserrat el Catllar La Cativera Sant Cugat del Vallès El Mas Fortuny el Catllar Els Cocons Sant Cugat del Vallès Sant Medir el Catllar L'Esplai Tarragoní Sant Cugat del Vallès Sol i Aire el Catllar Manous 1 Sentmenat El Bosc de Guanta el Catllar Mas de Blanc - La Guinardera Sentmenat Ca n'Oriac el Catllar Mas de Cargol Sentmenat Cami de la font d'en Fargues el Catllar Mas de Gerembi Sentmenat Can Canyameres el Catllar Mas de Panxe Sentmenat Can Fargues el Catllar Mas Vilet dels Pins Sentmenat Pedrasanta el Catllar Masieta de salort Terrassa Can Gonteres el Catllar El Mèdol Terrassa El Molinot el Catllar Pins Blancs Terrassa El Sosiego el Catllar Pins Manous 2 Vacarisses Bonavista el Catllar Pins Manous 3 Vacarisses Ca l'Oliva el Catllar Residencial 5 Estrelles Vacarisses Camí de la Creu el Catllar Sant Roc Vacarisses La Farinera la Secuita La Carretera del Pont-Els Diumenges Vacarisses El Fresno la Secuita Tapioles Vacarisses El Pou Gran Roda de Berà Baramar Vacarisses El Raval
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Unes Monedes Del Segle XI Ocultes Al Jaciment De L'antiguitat
    Unes monedes del segle XI ocultes al jaciment de l’antiguitat tardana de Can Paleta (Castellfollit del Boix, Bages) JORDINA SALES CARBONELL ArqueoCat SL JORDI ENRICH HOJA Àrea de Recerques Arqueològiques de la Catalunya Central JOAN ENRICH HOJA ArqueoCat SL 1. Introducció 1.1. El projecte marc que inclou la intervenció El jaciment de Can Paleta ha estat objecte d’un seguit de campanyes d’excavacions que constitueixen un pla d’intervencions programades a partir de 1998. Cal concre- tar, de totes maneres, que l’esmentat pla d’intervencions forma part d’un programa més ampli de recerca que comprèn des de l’etapa tardoromana fins a la baixa edat mitjana, en la qual fa una incursió breu, passant pel període altmedieval i entrant en l’etapa del romànic. Té com a objectiu l’estudi del pas del món antic al medieval a la Catalunya central, circumscrit en l’espai rural i de caràcter dispers, una zona ge- ogràfica en què s’ha fet poca recerca, i basat en l’anàlisi de l’evolució dels habita- cles i els llocs de producció, els centres de culte i la relació que hi havia entre aquests centres i els espais i rituals d’enterrament, les fortificacions i les vies de co- municació. Es tracta, fonamentalment, d’establir unes pautes i uns models d’inte- rrelació que permetin d’elaborar un esquema temporal i cultural que en una fase fi- nal es pot anar inserint en altres esquemes més amplis relatius a la resta de Catalunya i a l’occident europeu. El pla d’intervencions comprèn un conjunt de jaciments, molts dels quals ja han estat detallats en publicacions diverses, situats fonamentalment al sud del Bages i a l’Anoia.
    [Show full text]
  • Descubrir El Vallès Occidental
    Descubrir El Vallès Occidental 1. Conocer El Vallès Occidental El Vallès es la denominación histórica del territorio situado, de oeste a este, entre el río Llobregat y el macizo de El Montseny, y de norte a sur entre las cordilleras Prelitoral y Litoral. A partir de la división territorial de Cataluña de 1936, el sector occidental de esta zona –aproximadamente entre el río Llobregat y la riera de Caldes– se denomina comarca de El Vallès Occidental. La comarca, situada en la parte central de la Región Metropolitana de Barcelona, limita con El Vallès Oriental, al noreste; con El Barcelonès, al sudeste; con El Baix Llobregat, al sudoeste; y con El Bages, al noroeste. Administrativamente, la comarca está formada por 23 municipios, dos de los cuales ejercen la capitalidad: Sabadell y Terrassa. No en vano, a medio camino entre las dos capitales, se encuentra la sede de El Consell Comarcal, órgano administrativo de gestión de la comarca, creado en 1987. La superficie comarcal es de 583,2 km2, lo que representa un 1,8% de la superficie total de Cataluña. No obstante, en este territorio relativamente pequeño se registraron 836.077 habitantes en el año 2006 (aproximadamente el 12% de la población catalana y casi el 2% de la población española) y es la segunda comarca más poblada de Cataluña, después de El Barcelonès. Montaña y plana Desde el punto de vista orográfico, en la comarca pueden diferenciarse tres zonas, de norte a sur: el sector montañoso de la cordillera Prelitoral, que conforma el tercio norte de la comarca; el sector de llanura ondulada en la parte central, que ocupa aproximadamente la mitad de la superficie comarcal; y un sector montañoso relativamente poco extenso que corresponde a una parte de la cordillera Litoral.
    [Show full text]
  • Informe Anual De L'habitatge Al Vallès Occidental – 2019
    INFORME ANUAL DE L’HABITATGE AL VALLÈS OCCIDENTAL. 2019 Edició: juliol 2020 DADES DESTACADES L’HABITATGE AL VALLÈS OCCIDENTAL 2019 Durant el 2019 es va iniciar la construcció de 2.211 habitatges a la comarca, 303 menys que a l’any anterior, el que suposa una reducció del 12,1%. Es trenca la dinàmica de recuperació de construcció d’habitatge iniciada el 2014. L’any 2019 s’han finalitzat 1.356 habitatges, 397 més que un any abans. La finalització d’habitatges ha augmentat força (41,4%) respecte a l’any anterior, seguint la tendència de creixement dels darrers quatre anys. A la comarca va haver-hi 9.964 transaccions de compravenda d’habitatge l’any 2019. El mercat registra una davallada (-6,3%), per primer cop des de 2015. La majoria de les transaccions són per habitatge de segona mà (86,3%). El 2019 s’han formalitzat 15.951 contractes de lloguer, 1.070 menys que l’any anterior (-6,3%). El règim de lloguer és predominant en el mercat immobiliari comarcal. El preu mitjà de compravenda augmenta un 10% i se situa en 2.180 €/m2. Des de 2015 el preu de compravenda d’habitatges creix, arribant als valors més elevats l’any 2019. La mitjana del preu de lloguer contractual a la comarca se situa en 729,69 € al mes. Continua la tendència d’increment del preu del lloguer, també iniciada en 2015, amb un increment anual del 6,3%. La construcció d’habitatge de protecció oficial s’ha incrementat notablement respecte de 2018. Tot i l’augment en els últims anys en l’inici i la finalització d’obres, les xifres queden molt lluny de les registrades el 2008.
    [Show full text]
  • La Roca De Xeix. Núm. 27
    La Roca de Xeix [núm 27. Segona època] El cementiri del Masnou, un museu a l’aire lliure (segles XVIII-XXI) Miquel Rico Vázquez Marta Roig Lerones III BECA D’INVESTIGACIÓ I DE RECERCA LOCAL DEL MASNOU, 2006 El cementiri del Masnou, un museu a l’aire lliure (segles XVIII-XXI) Miquel Rico Vázquez - Marta Roig Lerones III BECA DE RECERCA LOCAL DE L’AJUNTAMENT DEL MASNOU EL MASNOU, DESEMBRE 2006 Edita: Ajuntament del Masnou, Patronat Municipal C. de Josep Pujadas Truch, 1A, 3a planta. 08320 El Masnou Tel. 93 540 50 02 [email protected] www.elmasnou.cat President del Patronat Municipal: Eduard Gisbert Sotspresidenta del Patronat Municipal: Marta Neira Direcció i coordinació: Cristina Espuga Correcció de textos: Servei Municipal de Català, Mònica Clotet Disseny i maquetació: Josep Puig Impressió: Ramon Ruiz Bruy Imatges: Josep Puig, Arxiu Municipal del Masnou, Biblioteca de Catalunya, fons família Molins Gimferrer i família Renter ISSN: 1130-7935 Dipòsit legal: B-45.605-90 © Ajuntament del Masnou i Patronat Municipal del Masnou. Imatge de la coberta: escultura del panteó de Pere Grau Maristany i Olivé, realitzada per Josep Llimona. Fotografia de Josep Puig NOTA: Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o tramesa per cap mitjà electrònic, químic, mecànic o òptic de gravació o fotocopia, sense prèvia autorització dels autors i dels que han cedit les imatges. Una part important de la història d’un poble es troba en el seu patrimoni arquitectònic i artístic. Si bé és veritat que els masnovins i les masnovines som conscients de la vàlua de la riquesa dels nostres edificis i obres artístiques, no ho és menys que el cementiri és un dels llocs –pel vincle que manté amb el dolor i la pèrdua inevitable– més desconeguts o ignorats per la ciutadania.
    [Show full text]
  • Grups Polítics 2015 Barcelona L' Alt Penedès L'anoia
    GRUPS POLÍTICS 2015 BARCELONA DIPUTACIÓ DE BARCELONA L' ALT PENEDÈS CONSELL COMARCAL ALT PENENDES AVINYONET DEL PENEDES CABANYES (LES) CASTELLET I LA GORNAL GELIDA GRANADA (LA) MEDIONA OLERDOLA OLESA DE BONESVALLS PLA DEL PENEDES (EL) SANT CUGAT SESGARRIGUES SANT MARTI SARROCA SANT SADURNI D'ANOIA SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS SUBIRATS TORRELLES DE FOIX VILAFRANCA DEL PENEDES VILOBI DEL PENEDES L'ANOIA CONSELL COMARCAL ANOIA CABRERA D'ANOIA CALONGE DE SEGARRA CAPELLADES HOSTALETS DE PIEROLA (ELS) IGUALADA MASQUEFA ODENA PIERA POBLA DE CLARAMUNT (LA) SANT MARTI DE TOUS SANTA MARGARIDA DE MONTBUI TORRE DE CLARAMUNT (LA) VALLBONA D'ANOIA VILANOVA DEL CAMI BARCELONA EL BAGES CONSELL COMARCAL BAGES CARDONA CASTELLBELL I EL VILAR CASTELLGALI CASTELLNOU DE BAGES MANRESA MONISTROL DE MONTSERRAT MURA NAVAS PONT DE VILOMARA I ROCAFORT (EL) RAJADELL SALLENT SANT FRUITOS DE BAGES SANT JOAN DE VILATORRADA SANT VICENÇ DE CASTELLET SANTPEDOR SURIA EL BAIX LLOBREGAT CONSELL COMARCAL BAIX LLOBREGAT ABRERA BEGUES CASTELLDEFELS CASTELLVI DE ROSANES CERVELLO COLLBATO CORBERA DE LLOBREGAT CORNELLA DE LLOBREGAT ESPARREGUERA ESPLUGUES DE LLOBREGAT GAVA MARTORELL MOLINS DE REI OLESA DE MONTSERRAT PALLEJA PALMA DE CERVELLO, LA PAPIOL (EL) PRAT DE LLOBREGAT (EL) SANT ANDREU DE LA BARCA SANT BOI DE LLOBREGAT SANT CLIMENT DE LLOBREGAT SANT ESTEVE SESROVIRES SANT FELIU DE LLOBREGAT SANT JOAN DESPI SANT JUST DESVERN SANT VICENÇ DELS HORTS SANTA COLOMA DE CERVELLO TORRELLES DE LLOBREGAT VALLIRANA VILADECANS BARCELONA EL BARCELONÈS CONSELL COMARCAL BARCELONÈS BADALONA
    [Show full text]