Memòria De La Prospecció Arqueològica Preventiva Del Tram Martorell - Castellbisbal, Línia D'alta Velocitat Madrid - Barcelona - Frontera Francesa

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Memòria De La Prospecció Arqueològica Preventiva Del Tram Martorell - Castellbisbal, Línia D'alta Velocitat Madrid - Barcelona - Frontera Francesa Generalitat de Catalunya 6171 Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Coneixement i Recerca Centre d'Informació i Documentació del Patrimoni Cultural Memòria de la prospecció arqueològica preventiva del tram Martorell - Castellbisbal, línia d'alta velocitat Madrid - Barcelona - Frontera Francesa Montse Freixa i Vila Memoria de la prospección del tramo Martorell-Castellbisbal de la L.A.V ÍNDICE 1. FICHA TÉCNICA ....................................................................................3 2. INTRODUCCIÓN Y METODOLOGÍA...................................................4 3. SITUACIÓN GEOGRÀFICA..................................................................6 4. NOTICIAS HISTÓRICAS E INTERVENCIONES ANTERIORES .....9 5. LOCALIZACIÓN DEL PATRIMONIO CULTURAL............................ 13 5.1. EL PATRIMONIO ARQUEOLÓGICO........................................................13 5.2. EL PATRIMONIO ARQUITECTÓNICO.....................................................15 6. PROSPECCIÓN ARQUEOLÓGICA PREVENTIVA......................... 23 6.1. MÉTODO UTILIZADO EN EL TRABAJO DE CAMPO...........................23 6.2. RESULTADOS DE LA PROSPECCIÓN SUPERFICIAL ......................25 6.3. CONCLUSIONES DE INTERÉS ARQUEOLÓGICO..............................27 7. AFECTACIÓN Y MEDIDAS CORRECTORAS SOBRE EL PATRIMONIO CULTURAL...................................................................... 28 8. BIBLIOGRAFÍA .................................................................................... 31 9. DOCUMENTACIÓN GRÁFICA........................................................... 33 9.1. FOTOGRAFIAS...........................................................................................33 9.2. PLANOS.......................................................................................................45 2 Memoria de la prospección del tramo Martorell-Castellbisbal de la L.A.V 1. FICHA TÉCNICA NOMBRE DEL YACIMIENTO Tramo Martorell – Castellbisbal de la L.A.V. LOCALIZACIÓN Martorell - Castellbisbal (Baix Llobregat – Vallès Occidental) COORDENADAS UTM X: 410, 300 A 414, 150 Y: 4591,250 A 4594,000 CONTEXTO Rural TIPO DE INTERVENCIÓN Preventiva terrestre CLASE DE ACTIVIDAD Prospección arqueológica. FECHA DE INTERVENCIÓN Del 8 al 19 de mayo de 2002 PROMOTOR DENDROS S.L. EQUIPO TÉCNICO Dirección: Montse Freixa i Vila 3 Memoria de la prospección del tramo Martorell-Castellbisbal de la L.A.V 2. INTRODUCCIÓN Y METODOLOGÍA A propósito de la elaboración del Proyecto constructivo de la Plataforma de la L.A.V. Tramo Martorell-Castellbisbal se ha encargado a la empresa ATICS, S.L. la redacción de la parte de este proyecto dedicada a la afectación sobre el Patrimonio Cultural (Patrimonio Arqueológico y Patrimonio Arquitectónico). Este presente estudio se ha estructurado en dos fases distintas, que han sido las siguientes: En una primera fase: – Se ha llevado a cabo una documentación exhaustiva de la información existente en el Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Àrea de Coneixement i Recerca de la Subdirecció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) de los yacimientos que se localizan en el entorno del trazado ferroviario, en los municipios afectados (Martorell y Castellbisbal). Además, se ha complementado esta información con bibliografía especializada sobre el tema; – También se ha realizado la documentación exhaustiva a partir de la información existente en el Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Àrea de Coneixement i Recerca de la Subdirecció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) de los elementos arquitectónicos que se localizan en el entorno del trazado ferroviario, en los municipios afectados (Martorell y Castellbisbal). Además, se ha complementado esta información con bibliografía especializada sobre el tema; – A continuación, se han situado y señalizado sobre el plano (escala 1:5.000) todos aquellos elementos del Patrimonio Arquitectónico (P.A.) y Ya cimientos Arqueológicos (Y.A.) que se localizaban en los entornos más inmediatos del nuevo trazado ferroviario, numerándolos; 4 Memoria de la prospección del tramo Martorell-Castellbisbal de la L.A.V – Posteriormente, también se ha llevado a cabo una documentación gráfica de los elementos del Patrimonio Arqueológico y Arquitectónico, realizando una visita in situ a cada uno de ellos; – Finalmente, con toda la información recopilada en los anteriores puntos, se establecieron unos niveles de afectación sobre el Patrimonio Cultural y a su vez se elaboraron una serie de medidas correctoras para aplicar antes y durante la ejecución del proyecto. A su vez, en una segunda fase: – se ha realizado una prospección arqueológica superficial sistemática de la franja de ocupación del trazado y sus posibles límites de expropiación, para poder precisar con exactitud el número de yacimientos afectados, así como para buscar posibles nuevos elementos o restos arqueológicos no inventariados; De las conclusiones de esta prospección, se han derivardo los posibles ajustes de trazado o en todo caso la actuación arqueológica de cada uno de ellos. 5 Memoria de la prospección del tramo Martorell-Castellbisbal de la L.A.V 3. SITUACIÓN GEOGRÁFICA El tramo a prospectar se sitúa en el margen del río Llobregat, en los municipios de Martorell (Baix Llobregat) i Castellbisbal (Vallès Occidental). Sus coordenadas UTM son: X= 410,300 a 414,150 Y= 4591, 250 a 4594,000. La comarca del Baix Llobregat está situada en el valle medio y bajo del río Llobregat (486 Km2, 642 889 h en 1995). Al norte limita con la comarca del Bages, al este con el Vallès Occidental y el Barcelonès, al sur con el mar Mediterráneo y al oeste con las comarcas del Garraf, el Alt Penedès y la Anoia. Después de la inclusión, en 1990, de Sant Just Desvern y de Esplugues de Llobregat a la comarca, esta queda formada por 29 municipios. La capital de la comarca es Sant Feliu de Llobregat. El sector correspondiente a la Sierra Pre-litoral está en el ángulo nordeste, la zona de Collbató. La Depresión Pre-litoral es la plana de terraplenamiento reciente, a los dos lados del valle Pre-litoral del Llobregat, entre el estrecho del Cairat y el estrecho de Martorell. La sierra litoral comprende fragmentos muy heterogéneos: el macizo de Collserola, el valle litoral y el macizo del Garraf. El eje vertebrador de la comarca lo constituye el río Llobregat, el cual inicia su curso en el Pirineo Oriental y desemboca en el Mediterráneo. Este nace en las fuentes del Llobregat (1295 m de altitud), situadas en la "pleta Roja" de Castellar de N`Hug (Berguedà). Tiene una cuenca aluvial de 5.110 km, un curso N-S de 170 km y acaba su recorrido en el Prat de Llobregat (Baix LLobregat), a 5 km al sur de Barcelona. Su trazado es esencialmente epigénico, ya que atraviesa sucesivamente 6 Memoria de la prospección del tramo Martorell-Castellbisbal de la L.A.V el surco pre-pirinaico, el encabalgamiento del Alt Bergueda, el Vallès y la Cordillera Litoral. En Monistrol se inicia un enorme cañón por el extremo este de Montserrat, que acaba en la Puda, y se abre a la depresión del Vallès y del Penedès, la cual atraviesa por Olesa de Montserrat, hasta Martorell, donde después de haber recibido el Anoia y la riera de Rubí, pasa por debajo del puente del Diablo y franquea el último estrecho. Finalmente, el valle se ensancha y da lugar a la plana del Delta, formada por depósitos aluviales. El río, conocido por los romanos como "Rubricatus", fue un camino entre Barcelona y la montaña catalana, actualmente seguido por el ferrocarril de Manresa (el Carrilet) y las carreteras que van a Berga y a los Pirineos. El Llobregat abasta todas las poblaciones de su curso y además Manresa y Barcelona. Éste baña, también, las tierras inmediatas a su lecho, y por medio de canales a la derecha del Llobregat y de la Infanta, hace posible el fértil valle. El Llobregat da vida al proceso de industrialización de Cataluña desde comienzos del siglo XIX. Entre las grandes riadas que se recuerdan, destacan las de los años 1579, 1617, 1842, 1850, 1898, 1907, 1972 y 2000. Se calcula las precipitaciones anuales entre 500-600 mm. El la comarca predomina la vegetación de carácter mediterráneo litoral en estado natural, "maquies de garric" y "margallo", que se encuentran en el extremo septentrional de su dominio, en la zona de Castelldefels, y bosques de encinas con 7 Memoria de la prospección del tramo Martorell-Castellbisbal de la L.A.V "marfull", que cubrían casi todo el resto del país, con excepción de la áreas de marismas. Actualmente los bosques de pino blanco son extensos y presentan, sobretodo, como bosque bajo, "brolles de romani" y "bruc d´hivern" o, mas raramente, "garrigues". En 1991 la densidad de población era de 1321,4 h/km. La capital aglutina el 5.7% de la población de la comarca, pero los principales núcleos de población son Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat y el Prat de Llobregat. La agricultura es muy poco importante. Hay una clara especialización en el trabajo de hortalizas en la zona del delta del Llobregat. El secano está ocupado por los cereales de invierno y la arboricultura mediterránea. La industria es una de las más dinámicas del país. Los sectores más importantes son el metalúrgico, el químico, el alimentario y el textil. Las buenas comunicaciones hornean una explicación complementaria de este desarrollo industrial. Finalmente, hay que remarcar un aspecto importante: buena parte de la actividad económica no deja
Recommended publications
  • Tasta El Vallès
    Tasta el Vallès és un projecte del Con- Tasta el Vallès és possible gràcies a la sorci de Turisme del Vallès Occidental, gran tasca que porten a terme moltes mitjançant la Xarxa Productes de la Te- persones que creuen en el patrimoni rra, que neix amb la finalitat de difondre gastronòmic de la nostra comarca: cui- el patrimoni gastronòmic que singularit- ners, productors, elaboradors... za la comarca i dotar de visibilitat als productors i elaboradors que hi ha al Aquest document és concebut com darrere. una eina viva, en constant revisió i ac- tualització. Per aquest motiu, us dema- En el marc d’aquest projecte, hem ela- nem la vostra col·laboració per a en- borat el catàleg que us presentem, que grossir-lo. Si coneixeu altres productes, recull diversos productes singulars, de singulars i de proximitat que en podrien qualitat i vinculats amb el territori. Tam- formar part, feu-nos-ho saber! bé hi podreu consultar els llocs on els podeu trobar. Ens podeu escriure a: [email protected] Pans i dolços Formatges, ous i brous Belgues Cendrat d’Ullastrell Cardinal Cingle de Vacarisses Coca de Munt Mató, Recuit i Tendral d’Ullastrell Coca de Sant Quirze Ous de Sant Llorenç Coca de Vidre Brous de gallina ecològica Galetes de Sant Llorenç Gominoles naturals Vins del Vallès Occidental Llançadores Arraona Llonguets 5 Quarteres Melmelades Del Pot Petit El Quico i la Quica Montserratines Martialis Mussolets de Sant Quirze Vins de Ca l’Esteve Pa d’espelta de Ca n’Arnella Pa de Munt Escumosos, vermuts Pa de Pagès Català i vins dolços Pa
    [Show full text]
  • El-Llac3a7-553-Web.Pdf
    Membre fundador de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal Molins de Rei · Baix Llobregat · Març 2019 · Any 63 · Número 553 Millores en la mobilitat urbana a les portes de la segona dècada del segle XXI Estació de Renfe Després d’una dècada de reivindicacions, tant des dels equips de govern de l’Ajuntament com de l’oposició, el Consell d’Administració de Renfe ha donat llum verda al projecte de millora de l’estació de tren, amb un pressupost de més de set milions d’euros. El projecte adaptarà l’estació ferroviària i en millorarà l’accessibilitat per a tots els ciutadans, alhora Foto portada: Guillem Urbà que engrandirà les andanes per donar resposta a l’augment de trànsit de la línia R4. S’hi instal·laran ascensors i se’n millorarà la il·luminació, a més de renovar els equips de climatització, tot això, respectant l’essència arquitectònica d’un edifici històric. director Seguint aquesta línia de millora del servei de Rodalies, que tanta falta ens fa, la companyia ferroviària Josep Ferrer ha encetat un servei d’avisos per missatge directe. Es tracta d’un sistema que facilita als usuaris en temps real tota la informació relativa a les línies i els horaris que ells seleccionin per mitjà de missatges perso- consell de redacció nalitzats en un compte de Twitter. Jordi Turró, Pere Rodon, Jaume Romeu, Romà Català Reforma de la carretera redactors Per altra banda, ja està a punt de començar la reforma de la carretera, que afectarà en una primera fase Francesc Santolària, el tram comprès entre el passeig del Terraplè i el carrer Raseta.
    [Show full text]
  • Calendari 2021 / Grup B
    Sortida 7:00 Sortida 7:30 Sortida 8:00 Sortida 8:30 CALENDARI 2021 / GRUP B Track (clica a DATA RUTA Km. Desnivell la bici) GENER Sortida 8:30 CASTELLDEFELS: Sant Cugat - Molins de R. - Sant Boi - 03.01 75 560 CASTELLDEFELS - St.Boi - Molins - Sant Cugat. ORDAL: Sant Cugat - Molins de Rei - Vallirana - Coll de l'Ordal - ORDAL - 10.01 Els Casots - Sant Sadurni d'A. - Gelida - Martorell - Castellbisbal - Rubí - 90 1275 Sant Cugat. CABRERA DE MAR: CABRERA: St.Cugat - Montcada - Coll de la 17.01 Vallensana - Badalona - CABRERA - Argentona - Coll de Parpers - La Roca 85 1180 - Montcada - St.Cugat ST.FELIU DEL RACÓ: Sant Cugat - Ripollet - Santiga - Polinyà - 24.01 Sentmenat - Castellar del V. - SANT FELIU DEL RACÓ - Terrassa - Sant 61 790 Cugat. ALELLA: Sant Cugat – Cerdanyola – Montcada – coll de la Vallensana – 31.01 Badalona – Montgat – ALELLA - coll de la font de Cera – Vallromanes - 63 630 Vilanova – Martorelles - Montcada – Sant Cugat FEBRER Sortida 8:00 SANT SADURNÍ D'ANOIA: Sant Cugat - Martorell - Gelida - ST.SADURNÍ 07.02 83 1170 D'ANOIA - Martorell - Coll dels Onze - Sant Cugat. ESPARREGUERA: St.Cugat - Terrassa - La Bauma - Monistrol de 14.02 Montserrat -Collbató - ESPARREGUERA - Olesa de Montserrat - Les 80 1520 Carpes - Martorell - St.Andreu de la Barca - St.Cugat DOSRIUS: Sant Cugat - Montcada i R. - La Roca del V. - Coll de Parpers - 21.02 DOSRIUS - Coll de Can Bordoi (per Breinco) - Santa Agnès de Malanyanes 88 840 - La Roca - Montcada - Sant Cugat. ST.LLORENÇ D'HORTONS: Sant Cugat - Martorell - Gelida - ST. 28.02 LLORENÇ D'HORTONS - Masquefa - St. Esteve Sesrovires - Martorell - 78 910 Sant Cugat.
    [Show full text]
  • Upgrading of Infrastructure In
    D3.1.1 – Review of existing practices to improve CAPACITY4RAIL capacity on the European rail network SCP3-GA-2013-605650 Migration scenarios and paths Submission date: 23/11/2017 Deliverable 53.2 Upgrading of infrastructure in D53. 2 – Migration scenarios and paths CAPACITY4RAIL SCP3-GA-2013-605650 Lead contractor for this deliverable: • IK Project coordinator • Union Internationale des Chemins de fer, UIC Contributors • DB AG • USFD CAPACITY4RAIL PUBLIC Page 2 D5.3.2 – Migration scenarios and paths CAPACITY4RAIL SCP3-GA-2013-605650 2017/09/30 Executive Summary This deliverable, D5.3.2 Migration Scenarios and Paths, presents a link between work packages WP5.1, WP5.2 and WP5.4, as well as bridging between the technical SPs (SP1, SP2, SP3 and SP4). This takes targets originally defined in D5.1.1 and looks at how they are applied to the C4R innovations, aims to understand the innovations as well as analyse the specific case study lines and routes and gather data on these to allow innovations be applied specifically within WP5.4. Not all of the case study lines have been used in WP5.4, those that weren’t, their analysis and baseline data is presented in this deliverable. However, for those that were used within WP5.4, the detailed data and final scenarios are presented as part of the cost benefit analysis within deliverable D5.4.2/3. CAPACITY4RAIL PUBLIC Page 3 D5.3.2 – Migration scenarios and paths CAPACITY4RAIL SCP3-GA-2013-605650 2017/09/30 Table of contents Executive Summary ................................................................................................................................................. 3 Table of contents .................................................................................................................................................... 4 Abbreviations and acronyms..................................................................................................................................
    [Show full text]
  • 1936 – 1939: La Guerra Civil a Sentmenat
    Jaume Verdaguer i Famades 149 7. 1936 – 1939: la Guerra Civil a Sentmenat Jaume Verdaguer i Famades Grup d’Amics del Museu-Arxiu de Sentmenat En la dècada dels anys 1930, Sentmenat era un poble que encara no arribava als 2000 habitants; la seva econo- mia depenia bàsicament de l’agricultura, principalment del cultiu de la vinya, l’elaboració del vi, i de la indústria tèxtil cotonera. Amb tot, es podia dir que Sentmenat era un poble rela- tivament ric, on qui volia treballar trobava feina i l’emigra- ció econòmica era inexistent. La riquesa però, encara com en el segle XIX, es concentrava en les masies, els propie- taris de les quals, els grans contribuents, tenien una forta influència sobre la resta de la població. 150 7. 1936 – 1939: la Guerra Civil a Sentmenat En el poble hi havia tres entitats recreatives, cadascuna amb la seva sala cafè i sala de ball, que agombolaven la ma- jor part de la vida social dels sentmenatencs. La més antiga d’aquestes entitats era la cerveseria Valentí, reconvertida des dels inicis del segle XX en el “Centro Re- publicano Espanyol”. Allà, en aquell local situat en l’anome- nat aleshores, carrer Major, s’hi reunien tots els sentmenatencs amb idees d’esquerres, que segons manifesta en un document mossèn Josep Clotet, el capellà de la parròquia l’any 1925, també eren els més descreguts i irreverents del poble. Hi havia també el “Cafè Colon”, construït a finals del segle XIX i convertit després en el “Casal Nacionalista”. Es- tava també situat en el carrer de Caldes i era el punt de tro- bada de la gent més benestant i amb idees conservadores.
    [Show full text]
  • Conca D'òdena I Senyoria De Poblet
    Conflictivitat rural a la Catalunya Nova (Conca D’Òdena i Senyoria de Poblet) a l’època moderna Valentí Gual i Vilà* Xavier Jorba i Serra** Universitat de Barcelona Resum La societat rural mostra un model de comportament inalterable al llarg del temps, amb poques innovacions i governada més pels costums que per les lleis. Una societat sense privacitat on la hipocresia no és possible. El simple refús comporta una ofensa i una reacció violenta. Una vegada destapada la conflictivitat, per mitjà de les fonts judicials, sorgeixen desenes de proble- màtiques quotidianes pròpies d’una societat horitzontal, fins a aquell moment amagades i que poden enriquir i canviar la visió de la història vertical. Paraules clau: processos judicials, època moderna, Conca d’Òdena, senyoria de Poblet, violència, conflictivitat, bandositat, gavaig, acoltellament, furt, pobresa, marginalitat. Abstract Rural society exhibits a pattern of behaviour which is unchanging throughout time, with few innovations, ruled by tradition rather than laws. It is a society without privacy where hypoc- risy is not possible; a simple denial would lead to an offence often accompanied by violent feedback. Once conflict is made public by means of justice, dozens of daily problems not uncommon in horizontal societies come up: a set of hidden social problems which may en- rich and eventually change our perspective on vertical history. Keywords: judicial proceedings, modern age, Conca d’Òdena, lordship of Poblet, violence, conflictivity, robbery, poverty, marginalization, outlawry. * * És professor del Departament d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona ([email protected]) ** Doctor en Història pel Departament d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona ([email protected]) Rebut: febrer de 2013.
    [Show full text]
  • Mapa De Base Dels Límits Municipals I Comarcals De La Província De Barcelona
    MAPA DE BASE DELS LÍMITS MUNICIPALS I COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 8 Castellar de n'Hug 2 Gisclareny Bagà Guardiola de Berguedà Saldes la Pobla de Lillet Sant Julià Vallcebre de Cerdanyola Sant Jaume la Nou de Frontanyà de Berguedà Castell de l'Areny BERGUEDÀ Fígols 16 Cercs OSONA Vilada Borredà Castellar del Riu 9 Alpens Montesquiu Santa Maria 14 Berga de Besora la Quar Sora Capolat Sant Quirze de Besora Sant Pere de Torelló Sant Agustí de Lluçanès Sant Vicenç Avià Olvan de Torelló Orís 15 l'Espunyola Lluçà 6 Perata Sant Boi 13 de Lluçanès L’Esquirol Sagàs Sant Martí Torelló d'Albars les Masies Rupit i Pruit Montclar Gironella de Voltregà Casserres Sobremunt Sant Hipòlit de Voltregà Manlleu Prats de Olost Tavertet Lluçanès Santa Cecília Santa Maria de Voltregà les Masies de Merlès de Roda Sant Bartomeu Montmajor del Grau Roda de Ter Puig-reig Gurb Viver i Serrateix 19 Sant Feliu 23 Tavèrnoles Vilanova de Sau Sasserra Oristà 20 Folgueroles Gaià Calldetenes 18 Santa Eulàlia Vic Santa Eugènia Sant Sadurní Cardona de Riuprimer 17 de Berga Sant Julià d'Osormort de Vilatorta Navàs 22 Malla Muntanyola BAGES Taradell Balsareny Avinyó l'Estany Santa Maria d'Oló 25 Tona 10 Seva Súria Castellnou MOIANÈS de Bages Collsuspina Sant Mateu de Bages Moià Balenyà Sallent el Brull Artés 24 VALLÈSVALLÈS ORIENTALORIENTAL Castellfollit Callús de Riubregós Centelles Santpedor Calders 5 Aiguafreda Fonollosa Castellcir Montseny Sant Joan Sant Fruitós Calonge de Segarra de Vilatorrada de Bages Navarcles Castellterçol Sant Pere Monistrol Sallavinera
    [Show full text]
  • Cob Fitxes Vol 5 2016-01
    Les urbanitzacions a Catalunya Volum 5 Solsonès Tarragonès Val d’Aran Vallès Occidental Vallès Oriental Gener 2016 Índex de les urbanitzacions pendents de regularització Comarca Municipi Urbanització Comarca Municipi Urbanització Solsonès Lladurs El Pla dels Roures Vallès Occidental Palau-solità i Plegamans La Serra Navès Santa Llúcia Palau-solità i Plegamans Els Turons Solsona Cal Llarg - Cal Ponet Rubí Can Solà Sant Cugat del Vallès Bell Indret Tarragonès el Catllar Bonaigua Sant Cugat del Vallès Can Fontanals el Catllar Bonaire Sant Cugat del Vallès Colònia Montserrat el Catllar La Cativera Sant Cugat del Vallès El Mas Fortuny el Catllar Els Cocons Sant Cugat del Vallès Sant Medir el Catllar L'Esplai Tarragoní Sant Cugat del Vallès Sol i Aire el Catllar Manous 1 Sentmenat El Bosc de Guanta el Catllar Mas de Blanc - La Guinardera Sentmenat Ca n'Oriac el Catllar Mas de Cargol Sentmenat Cami de la font d'en Fargues el Catllar Mas de Gerembi Sentmenat Can Canyameres el Catllar Mas de Panxe Sentmenat Can Fargues el Catllar Mas Vilet dels Pins Sentmenat Pedrasanta el Catllar Masieta de salort Terrassa Can Gonteres el Catllar El Mèdol Terrassa El Molinot el Catllar Pins Blancs Terrassa El Sosiego el Catllar Pins Manous 2 Vacarisses Bonavista el Catllar Pins Manous 3 Vacarisses Ca l'Oliva el Catllar Residencial 5 Estrelles Vacarisses Camí de la Creu el Catllar Sant Roc Vacarisses La Farinera la Secuita La Carretera del Pont-Els Diumenges Vacarisses El Fresno la Secuita Tapioles Vacarisses El Pou Gran Roda de Berà Baramar Vacarisses El Raval
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Unes Monedes Del Segle XI Ocultes Al Jaciment De L'antiguitat
    Unes monedes del segle XI ocultes al jaciment de l’antiguitat tardana de Can Paleta (Castellfollit del Boix, Bages) JORDINA SALES CARBONELL ArqueoCat SL JORDI ENRICH HOJA Àrea de Recerques Arqueològiques de la Catalunya Central JOAN ENRICH HOJA ArqueoCat SL 1. Introducció 1.1. El projecte marc que inclou la intervenció El jaciment de Can Paleta ha estat objecte d’un seguit de campanyes d’excavacions que constitueixen un pla d’intervencions programades a partir de 1998. Cal concre- tar, de totes maneres, que l’esmentat pla d’intervencions forma part d’un programa més ampli de recerca que comprèn des de l’etapa tardoromana fins a la baixa edat mitjana, en la qual fa una incursió breu, passant pel període altmedieval i entrant en l’etapa del romànic. Té com a objectiu l’estudi del pas del món antic al medieval a la Catalunya central, circumscrit en l’espai rural i de caràcter dispers, una zona ge- ogràfica en què s’ha fet poca recerca, i basat en l’anàlisi de l’evolució dels habita- cles i els llocs de producció, els centres de culte i la relació que hi havia entre aquests centres i els espais i rituals d’enterrament, les fortificacions i les vies de co- municació. Es tracta, fonamentalment, d’establir unes pautes i uns models d’inte- rrelació que permetin d’elaborar un esquema temporal i cultural que en una fase fi- nal es pot anar inserint en altres esquemes més amplis relatius a la resta de Catalunya i a l’occident europeu. El pla d’intervencions comprèn un conjunt de jaciments, molts dels quals ja han estat detallats en publicacions diverses, situats fonamentalment al sud del Bages i a l’Anoia.
    [Show full text]
  • Descubrir El Vallès Occidental
    Descubrir El Vallès Occidental 1. Conocer El Vallès Occidental El Vallès es la denominación histórica del territorio situado, de oeste a este, entre el río Llobregat y el macizo de El Montseny, y de norte a sur entre las cordilleras Prelitoral y Litoral. A partir de la división territorial de Cataluña de 1936, el sector occidental de esta zona –aproximadamente entre el río Llobregat y la riera de Caldes– se denomina comarca de El Vallès Occidental. La comarca, situada en la parte central de la Región Metropolitana de Barcelona, limita con El Vallès Oriental, al noreste; con El Barcelonès, al sudeste; con El Baix Llobregat, al sudoeste; y con El Bages, al noroeste. Administrativamente, la comarca está formada por 23 municipios, dos de los cuales ejercen la capitalidad: Sabadell y Terrassa. No en vano, a medio camino entre las dos capitales, se encuentra la sede de El Consell Comarcal, órgano administrativo de gestión de la comarca, creado en 1987. La superficie comarcal es de 583,2 km2, lo que representa un 1,8% de la superficie total de Cataluña. No obstante, en este territorio relativamente pequeño se registraron 836.077 habitantes en el año 2006 (aproximadamente el 12% de la población catalana y casi el 2% de la población española) y es la segunda comarca más poblada de Cataluña, después de El Barcelonès. Montaña y plana Desde el punto de vista orográfico, en la comarca pueden diferenciarse tres zonas, de norte a sur: el sector montañoso de la cordillera Prelitoral, que conforma el tercio norte de la comarca; el sector de llanura ondulada en la parte central, que ocupa aproximadamente la mitad de la superficie comarcal; y un sector montañoso relativamente poco extenso que corresponde a una parte de la cordillera Litoral.
    [Show full text]
  • J. A. Coderch De Sentmenat Vivienda Unifamiliar. Rosas, Gerona. El Solar
    J. A. Coderch de Sentmenat Vivienda unifamiliar. Rosas, Gerona. El solar, de forma irregular y muy accidentado, está situado La construccidn de dicha obra se ha efectuado con pa- en la punta Canell Gros de la Costa Brava. La vivienda redes de doble tochana, forjados con vigas de hormigbn se ha desarrollado según el programa siguiente: garaje, armado, jácenas y zunchos, tambien de hormigdn armado, vestibulo, estar, comedor, seis dormitorios, baño, y cuatro y cubierta con azotea a la catalana. Toda la carpinteria aseos; todo ello complementado por la zona de servicio, de la obra se ha tratado con madera de Flandes y de que consta de dormitorio, aseo, cocina, oficio, cuarto de Guinea, habiendose solucionado el cerramiento de 10s plancha y terraza cubierta. huecos de las estancias con persianas correderas. Planta J. Coma Riera J. Rius Camps J. I. de la Vega Aguilar Centro de Ensefianza. Hospitalet de Llobregat, Barcelona. Xaloc es un centro de Enseñanza Primaria, Media y Pro- Son de notar las especiales dificultades de cimentación, fesional, con cerca de 2.000 alumnos en 50.000 m2 de pues, dicha área corresponde al delta del Llobregat y la terreno, dentro del termino municipal de Hospitalet de carga máxima por cm2 no pasa de 700 gr. Ese es el motivo Llobregat (Barcelona); en la Gran-Via Zona Norte. principal de que buena parte de las construcciones sean Esta ciudad, que pronto alcanzará la cifra de 300.000 habi- en planta baja. Para planta baja y piso es necesario tantes, registra un elevado porcentaje de inmigración anual. acudir a losas de hormigón nervadas, flotantes sobre el Son familias que, sin cualificación profesional, luchan por terreno.
    [Show full text]