DOCSLIB.ORG

C2 Volta Al Montseny

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
C2 Volta Al Montseny Santa Susanna Rutes de cicloturisme per carretera Rutes en bicicleta de carretera des de Santa Susanna: C2 Volta al Montseny Comarques: Maresme, Vallès Oriental, Osona, Selva INTRODUCCIÓ: Principals Santa Susanna, Sant Pol de Mar, Arenys de Llarg i molt interessant itinerari que travessa les serralades punts de Munt, Sant Celoni, Seva, Viladrau, Arbúcies, litorals, la plana septentrional del Vallès per la vall del riu pas: Hostalric, Tordera, Santa Susanna Tordera i salta el massís del Montseny fins a la depressió Distància: 139,50 km d’Osona, des d’on retorna al punt d’origen resseguint les Desnivell: 2.060 m sinuoses carreteres de les Guilleries. Magnífiques vistes dels Durada: 7 h 15 min massissos litorals i prelitorals del nord est de Catalunya, amb successius canvis de vegetació i paisatges, que oscil·len entre Tipus de Carretera nacional amb voral ample, carreteres els de característiques mediterrànies i els típics d’àrees més carreteres comarcals en bon estat però sense voral, fresques i humides. Destaquen els frondosos boscos de les utilitzades: carretera local poc transitada Guilleries, amb grans extensions d’avets, roures, faigs, castanyers i alzinars. Oficina de Turisme de Santa Susanna Tel.: +34 937 679 008 Cal destacar la pujada a Collformic amb pendents d’entre el 7% Mercury Village - Avinguda del Mar, s/n i 12% durant uns 6 km. www.stasusanna-online.com/rutesbicicleta INFORMACIÓ PRÀCTICA: Punt d’Acolliment del Centre BTT Es recomana dur cartografia de l'entorn. És necessari proveir- Tel.: 937 679 170 / 637 446 506 se de casc, roba adequada, material per reparar punxades, un comptaquilòmetres ben ajustat així com aigua i menjar Altres telèfons d’interès suficient. Cal evitar les hores de màxima calor a l’estiu. Els 112 Emergències (policia, bombers, assistència mèdica) usuaris d’aparells GPS poden descarregar els Tracks des dels 061 Ambulàncies enllaços disponibles a la web de Santa Susanna. Perfil Collformic Viladrau Collsacreu Arbúcies Santa Susanna Santa Susanna 1 Santa Susanna Rutes de cicloturisme per carretera Copyright © Institut Cartogràfic de Catalunya 2 Santa Susanna Rutes de cicloturisme per carretera 0,00 km (3 m). Santa Susanna. Sortida des de l’Oficina 10,92 km (11 m). Atenció, seguir direcció Sant Cebrià d’Informació i Turisme, direcció Pineda (SW). de Vallalta (NW). 0,27 km (3 m). Seguir direcció Pineda, Barcelona (SW). 11,95 km (26 m). Seguir direcció Sant Cebrià de Vallalta, BV-5128 (NW). 0,40 km (2 m). Seguir direcció Pineda de Mar (SW). 13,62 km (47 m). Sant Cebrià de Vallalta (N). 1,88 km (3 m). S’arriba a Pineda de Mar. Seguir 17,19 km (115 m). Sant Iscle de Vallalta (N). direcció Barcelona NII (NW). 2,44 km (5 m). Seguir direcció Barcelona NII (NE). 20,42 km (183 m). Arenys de Munt. Seguir direcció Vallgorguina, Sant Celoni C-61 (NW). 2,63 km (5 m). Seguir direcció Barcelona NII (NW). 26,77 km (225 m). Vallgorguina (W). 2,83 km (8 m). Seguir direcció Barcelona NII. Agafem 28,65 km (196 m). Seguir direcció Sant Celoni C-61 NII direcció Barcelona (N). (N). 4,74 km (12 m). Calella (SW). 32,40km (145 m). Atenció, seguir direcció Llinars del Vallès, Granollers, Barcelona C-35 (SW). 10,61 km (6 m). Sant Pol de Mar. Atenció, deixar NII. 33,96 km (156 m). Deixem C-35, seguir direcció Santa Direcció Sant Cebrià de Vallalta B-603 (N). Maria de Palautordera, Montseny BV-5301 (W). 3 Santa Susanna Rutes de cicloturisme per carretera 37,110 km (202 m). S’arriba a Santa Maria de 101,9 km (282 m). S’arriba a Arbúcies. Seguir direcció Palautordera. Seguir direcció Sant Esteve de Hostalric, Santa Coloma de Farners (NE). Palautordera (BV-5301) (N). 38,980 km (228 m). S’arriba a Sant Esteve de 102,6 km (301 m). Seguir direcció Hostalric, Blanes, Palautordera. Seguir direcció Seva, Montseny (BV- Arbúcies, Sant Celoni GI-552 (S). 5301) (NW). 46,980 km (458 m). Seguir direcció Seva BV-5301 109,9 km (147 m). Cruïlla de Breda (S).Canvia la (NW). Pujada a Collformic. numeració de la carretera (GI-553). 60,390 km (1.143 m). Collformic 116,6 km (75 m). S’arriba a Hostalric. Seguir direcció Hostalric, Blanes (SE). 69,770 km (669 m). S’arriba a Seva. Seguir direcció 116,8 km (75 m). Seguir direcció Blanes, Girona C-35 Viladrau BV-5303 (NE). (N). 75,730 km (713 m). Seguir direcció Viladrau GI-520 119,3 km (54 m). Seguir direcció Fogars de la Selva (SE). (S). 82,620 km (816 m) . S’arriba a Viladrau. Seguir direcció 119,5 km (54 m). Seguir direcció Fogars de la Selva, Arbúcies GI-543 (NE). Tordera BV-5122 (SE) 88,120 km (739 m). Seguir direcció Arbúcies GI-543 127,9 km (25 m).S’arriba a Tordera. Seguir direcció (S). Barcelona, Girona NII (N). 89,540 km (821 m). Coll de Revell. Seguir direcció 128,8 km (25 m). Seguir direcció Girona, Blanes NII per Arbúcies GI-543 (E). la GI-512 (SE). 4 Santa Susanna Rutes de cicloturisme per carretera 129,7 km (24 m). Seguir direcció Malgrat de Mar, Barcelona NII. (Seguir direcció Barcelona NII fins a Santa Susanna) (SW). 137,6 km (5 m). S’arriba a Santa Susanna. Atenció, deixar NII per entrar a Santa Susanna pel carril lateral.(SW). 137,9 km (5 m). Seguir direcció RENFE per sota del pont. (SE). 138 km (5 m). Seguir tot recte fins al final del carrer. (SE). 138,6 km (3 m). Seguir direcció “Càmping Bon Repòs” fins a l’Oficina d’Informació. (SW). 139,5 km (3 m). Arribada a l’Oficina d’Informació i Turisme de Santa Susanna. Fi de l’itinerari. 5 .
Load more

Recommended publications
  • De Via Augusta a “Xarrabasco”. El Camí Vell De Girona a Caldes De Malavella
    De Via Augusta a “xarrabasco”. El camí vell de Girona a Caldes de Malavella ELVIS MAllORQUÍ Doctor en Història Resum: Arran de l’estudi sobre el traçat del camí ral a la plana de la Selva, sembla clar que aquesta ruta no coincideix, en aquest tram, amb l’antiga Via Augusta. Diverses evidències –arqueològiques, documentals i geogràfiques– coincideixen a assenyalar que el vell camí de Girona a Caldes de Malavella resseguia el traçat de la via romana. Actualment, el traçat es manté encara en els termes municipals de Girona, Fornells de la Selva i Caldes de Malavella. A Riudellots de la Selva, però, està molt fragmen- tat i només en resten petits trams enfonsats que la gent del poble coneix com a xarrabascos. Paraules clau: Via Augusta, xarrabasco, geografia, via romana, camí vell. Abstract: Thanks to the research about the route of the highroad in the Selva plain, it seems clear that it does not go over the ancient Via Augusta. Several evidences –archae- ological, geographical and documentary– denote that the old way from Girona to Caldes de Malavella follows the route of the Roman road. Currently, the layout still stays visible in the boundaries of Girona, Fornells de la Selva and Caldes de Malavella. However, in Riudellots de la Selva the path is highly fragmented and only small sections remain sunk, so that neighbours known them as xarrabascos. Keywords: Via Augusta, xarrabasco, geography, roman way, old path. Quaderns de la Selva, 25 (2013) 141-171 142 • Quaderns de la Selva, 25 (2013) ELVIS MALLORQUÍ De menut, els nens de Riudellots que vivíem entre can Buixó i la “General” –la carretera Nacional-II– passàvem moltes estones jugant a la “Bassa”.
    [Show full text]
  • Càrrega De Viatgers De La Línia Ca2 De Regionals RENFE (Mitjana Diària)
    Barcelona -Girona Portbou -Girona - Mitjana diàriasetmanal 2.644 3.017 3.451 3.631 3.668 3.792 3.584 3.587 3.618Mitjana diàriasetmanal 3.659 2.788 3.692 3.636 3.455 3.462 2.593 3.463 3.407 1.999 3.750 1.982 3.792 1.977 3.916 1.650 3.735 1.648 3.739 1.62 3.767 3.806 3.944 3.771 3.585 3.584 3.583 2.178 2.158 2.152 1.836 1.832 1.79 Dissabtes iDiumenges Dissabtes iDiumenges De DillunsaDivendres De DillunsaDivendres Estudi delaxarxa ferroviària deviatgers aCatalunya Barcelona Portbou CÀRREGA CÀRREGA Sentit Sentit 2.407 2.302 2.781 2.940 Viatgers 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 500 2.5333.211 2.914 3.666 3.077 3.853 3.126 3.884 3.229 4.017 3.201 3.737 3.202 3.741 3.217 3.779 3.243 3.826 3.278 3.858 3.229 3.799 3.049 3.618 3.051 3.626 3.051 3.627 1.736 2.105 1.723 2.085 1.719 2.080 1.432 1.738 1.430 1.735 1.403 1.712 1.408 1.732 1.409 1.733 416 403 405 390 260 264 260 264 236 245 0 0 0 PgGrac-Sants 2.166 2.864 3.185 3.231 3.332 3.296 3.298 3.306 3.325 3.462 3.305 3.098 3.096 3.094 1.850 1.838 1.832 1.555 1.552 1.515 1.505 1.505 603 589 451 451 421 23 2.764 3.624 3.976 4.016 4.149 3.911 3.915 3.952 3.999 4.137 3.957 3.780 3.780 3.779Sants-PgGrac 2.309 2.287 2.280 1.948 1.944 1.906 1.907 1.906 597 578 450 450 417 20 ClotArago-PgGrac Sants-PgGrac PgGrac- ClotArago StAndCom-ClotArago PgGrac-ClotArago ClotArago- StAndCom GranoC-StAndCom ClotArago-StAndCom StAndCom- GranoC StCeloni-GranoC StAndCom-GranoC GranoC-StCeloni Gualbe-StCeloni GranoC-StCeloni StCeloni-Gualbe RiellsBred-Gualbe StCeloni-Gualbe Gualbe- Càrrega deviatgerslalíniaCa2Regionals
    [Show full text]
  • Agenda 21 Locals De Riells I Viabrea, Breda I Hostalric
    Diagnosi Agenda 21 Local de Breda Ajuntament de Breda AGENDA 21 LOCALS DE RIELLS I VIABREA, BREDA I HOSTALRIC PLA D’ACCIÓ LOCAL PER A LA SOSTENIBILITAT DE BREDA DOCUMENT 2. DIAGNOSI Juliol de 2010 LA COPA SCCL – Plaça de l’Església, núm. 11 Celrà. Tel./Fax 872 080 258 c/e [email protected] 1 Diagnosi Agenda 21 Local de Breda CRÈDITS Ajuntament de Breda AGENDA 21 LOCALS DE RIELLS I VIABREA, BREDA I HOSTALRIC PLA D’ACCIÓ LOCAL PER A LA SOSTENIBILITAT DE BREDA DOCUMENT 2. DIAGNOSI Juliol de 2010 DIRECCIÓ FACULTATIVA: Diputació de Girona Joan Gaya. Director facultatiu Laura Soriano, adjunta a la Direcció Facultativa Ajuntament de Breda Joan Miquel Terradas, regidor de Medi Ambient COORDINACIÓ: Albert Albertí, La COPA SCCL EQUIP REDACTOR: Albert Albertí, geògraf. La COPA SCCL Enric Cortiñas, biòleg. La COPA SCCL Mercè Jané, biòloga. La COPA SCCL Carme Dolz, pedagoga. La COPA SCCL LA COPA SCCL – Plaça de l’Església, núm. 11 Celrà. Tel./Fax 872 080 258 c/e [email protected] 2 Diagnosi Agenda 21 Local de Breda AGENDES 21 LOCALS DE RIELLS I VIABREA, BREDA I HOSTALRIC BREDA DIAGNOSI LA COPA SCCL – Plaça de l’Església, núm. 11 Celrà. Tel./Fax 872 080 258 c/e [email protected] 3 Diagnosi Agenda 21 Local de Breda INDEX 1. INTRODUCCIÓ ..................................................................... 7 2. ASPECTES GENERALS I DESCRIPCIÓ DE L’ENTORN FÍSIC .... 8 2.1. Diagnosi del medi físic .............................................................. 8 2.1.1. Síntesi de la situació actual ......................................................... 8 2.1.2. Diagnosi municipal ................................................................... 10 2.1.3. Diagnosi estratègica ................................................................. 11 3. ASPECTES DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL .....................
    [Show full text]
  • River Arbúcies Biophysical Modelling, Final Report
    SEVENTH FRAMEWORK PROGRAMME THEME 6: Environment (including Climate Change) Adaptive strategies to Mitigate the Impacts of Climate Change on European Freshwater Ecosystems Collaborative Project (large-scale integrating project) Grant Agreement 244121 Duration: February 1st, 2010–January 31st, 2014 Deliverable 5.9 River Arbúcies biophysical modelling, final report Lead contractor: URead Other contractors involved: UB Due date of deliverable: Month 44 Actual submission date: Month 45 Work package: 5 Contributors: Martin Erlandsson, Andrew J Wade, Joan Lluís Riera Rey, Mariàngels Puig, Richard A Skeffington, Sarah J Halliday Estimated person months: 12 TABLE OF CONTENTS ABSTRACT. .......................................................................................................................................................... 4 1. BACKGROUND .............................................................................................................................................. 5 1.1. SITE DESCRIPTION ............................................................................................................................................. 5 1.2. AVAILABLE FLOW AND CHEMISTRY DATA ................................................................................................................ 6 1.2.1. Catalan Water Agency (ACA) data....................................................................................................... 6 1.2.2. Font de Regas – nested catchment sampling of the Arbúcies headwaters ........................................
    [Show full text]
  • Katalonien Tourismus
    1 Katalonien Tourismus Costa Brava und Costa Barcelona: Ein Radfahrer-Traum Catalan Tourist Board Team · Saturday, December 9th, 2017 Sie können sich nicht entscheiden, was das Wichtigste für Ihren Rennradurlaub ist? Sonnige Küstentouren oder herausfordernde Bergrouten, die lieblich Weite mediterraner Landschaften oder die erfrischende Kühle schattiger Wälder, die Stille abgelegener Dörfer oder das funkensprühende Leben der Metropolen? Dann atmen Sie tief durch und freuen Sie sich, denn es gibt einen Ort, an dem Sie sich nicht entscheiden müssen. Die Katalanischen Küstenzüge derCosta Brava und Costa Barcelona verführen mit einem einzigartigen Mix von Naturerlebnissen zwischen Berg und Meer, mit Sehnsuchtszielen mondäner Kultururlauber wieBarcelona und Girona, mit feinsandigen Stränden, felsigen Buchten, mediterraner Blütenpracht, tiefen Wäldern und vor allen Dingen einem weitgespannten Netz von Rennradtouren und einer hervorragenden Infrastruktur. Ein Land der Kontraste Die Rennradtouren an Costa Brava und Costa Barcelona führen Sie ins Herz eines Landes, dessen großer touristischer Reiz sich nicht zuletzt den faszinierend starken Kontrasten verdankt, die Landschaft und Kultur gleichermaße prägen. Von der berühmten wildromatischen Küstenlandschaft der Costa Brava mit ihren kleinen Buchten und Stränden zwischen steil abfallenden Pinienhängen gelangt man innerhalb einer leichten Halbtagestour in die weiten Waldgebiete des Naturparks Montseny. Mit dem Rennrad ist die Distanz zwischen den seit jeher von Seefahrt und Fischerei geprägten Küstenorten
    [Show full text]
  • B (1995) Class
    CATEGORIA CATEGORÍA B (1995) CLASS FASE CLASSIFICACIÓ / FASE CLASIFICACIÓN / CLASIFICATION ROUND DIMECRES / MIÉRCOLES / WEDNESDAY 20.04.2011 HORA / TIME CAMP / CAMPO / FIELD FC DINAMO DE MOSCÚ 2 0 FPE MATARÓ HOSTALRIC BRAZIL NATIONAL TEAM 4 0 CFJ MOLLERUSSA SILS CE MANRESA 8 0 CF JESÚS CATALONIA LLAGOSTERA 15:00 - 16:00 EF SANT FELIU 1 4 CE EUROPA SANT FELIU DE GUIXOLS FC LOCOMOTIVE TBILISI 4 1 CE FARNERS CASTELL - PLATJA D'ARO UE VILASSAR DE MAR 4 0 SKOVSHOVED IF TOSSA DE MAR GIRONA FC 2 0 CF VILANOVA HOSTALRIC FC BARCELONA 12 0 UD CASETAS SILS EF BAIX TER 0 2 ALBORAYA UD LLAGOSTERA 16:00 - 17:00 AFC U15 ACADEMY 2 1 BENONI NORTHERNS FC SANT FELIU DE GUIXOLS CF GLOBAL PALAMÓS 2 0 CF BLANCA SUBUR CASTELL - PLATJA D'ARO ASPIRE 3 2 HAMPTON & RICHMOND BFC TOSSA DE MAR RCD ESPANYOL 3 0 CATALONIA UB HOSTALRIC FC LEVADIA TALLINN 2 0 GIMNÀSTIC MANRESA SILS EF GIRONÈS-SÀBAT 1 0 UK ELITE LLAGOSTERA 17:00 - 18:00 UE OLOT 1 0 CLUB LA VALL SANT FELIU DE GUIXOLS ELITE FC 2 0 SANT IGNASI CASTELL - PLATJA D'ARO UE FIGUERES 1 0 EASTERN FC USA TOSSA DE MAR ASPIRE FOOTBALL DREAMS 6 1 VILASSAR DE MAR UD HOSTALRIC CHINESE NATIONAL SELECTION 1 1 AT BISBALENC SILS ESCOLA GIRONÈS-SÀBAT 3 0 UD MAR BELLA LLAGOSTERA 18:00 - 19:00 RACING SARRIÀ FC 1 1 NAKHID INTERNATIONAL FA SANT FELIU DE GUIXOLS CARACAS FC 1 1 FUNDACIÓ PE EUROPA CASTELL - PLATJA D'ARO INTER GIRONA 1 0 UE ST JULIÀ TOSSA DE MAR CATEGORIA CATEGORÍA B (1995) CLASS FASE CLASSIFICACIÓ / FASE CLASIFICACIÓN / CLASIFICATION ROUND DIJOUS / JUEVES / THURSDAY 21.04.2011 HORA / TIME CAMP / CAMPO / FIELD FUNDACIÓ
    [Show full text]
  • Agenda 21 Locals De Riells I Viabrea, Breda I Hostalric
    Directrius pel tractament dels usos en el sòl no urbanitzable Agenda 21 Local d’Hostalric Ajuntament d’Hostalric AGENDA 21 LOCALS DE RIELLS I VIABREA, BREDA I HOSTALRIC PLA D’ACCIÓ LOCAL PER A LA SOSTENIBILITAT D’HOSTALRIC DOCUMENT 6. DIRECTRIUS PEL TRACTAMENT DELS USOS EN EL SÒL NO URBANITZABLE Gener de 2010 LA COPA SCCL - Plaça de l’Església, núm. 11- 17460 Celrà. Tel./Fax 872 080 258 c/e [email protected] 1 Directrius pel tractament dels usos en el sòl no urbanitzable Agenda 21 Local d’Hostalric CREDITS Ajuntament d’Hostalric AGENDA 21 LOCALS DE RIELLS I VIABREA, BREDA I HOSTALRIC PLA D’ACCIÓ LOCAL PER A LA SOSTENIBILITAT D’HOSTALRIC DOCUMENT 6. DIRECTRIUS PEL TRACTAMENT DELS USOS EN EL SÒL NO URBANITZABLE Gener de 2010 DIRECCIÓ FACULTATIVA: Diputació de Girona Joan Gaya. Director facultatiu Laura Soriano, adjunta a la Direcció Facultativa Ajuntament d’Hostalric Joaquim Molina, regidor de Medi Ambient, Esports i Entitats COORDINACIÓ: Albert Albertí, La COPA SCCL EQUIP REDACTOR: Albert Albertí, geògraf. La COPA SCCL Enric Cortiñas, biòleg. La COPA SCCL Mercè Jané, biologa. La COPA SCCL Carme Dolz, pedagoga. La COPA SCCL LA COPA SCCL - Plaça de l’Església, núm. 11- 17460 Celrà. Tel./Fax 872 080 258 c/e [email protected] 2 Directrius pel tractament dels usos en el sòl no urbanitzable Agenda 21 Local d’Hostalric AGENDES 21 LOCALS DE RIELLS I VIABREA, BREDA I HOSTALRIC HOSTALRIC DIRECTRIUS PEL TRACTAMENT DELS USOS EN EL SÒL NO URBANITZABLE LA COPA SCCL - Plaça de l’Església, núm. 11- 17460 Celrà. Tel./Fax 872 080 258 c/e [email protected] 3 Directrius pel tractament dels usos en el sòl no urbanitzable Agenda 21 Local d’Hostalric INDEX 1.
    [Show full text]
  • Manantíales Carbónicos De Gerona Llamados "Fonts Picants"
    236 CARACTERISTICAS HIDROGEOLÓGICAS DE LOS MANANTÍALES CARBÓNICOS DE GERONA LLAMADOS "FONTS PICANTS" POR LUIS SOLÉ SABARÍS Existen en las inmediaciones de Gerona numerosos manantiales carbónicos, tipo muy frecuente en todas ias zonas volcànicas, con cuyas manifestaciones estan en íntima relación. En la región volcànica del Campo de Calatrava (Ciudad Real) son muy abundantes y se las conoce con el sugestivo nombre de «Hervideros» por los borbotones que produ- cen las burbujas de anhídrido carbónico al desprenderse del agua, y tam- bién con el de «agrias» y «acedas> por su sabor acidulo. En Gerona, anàlogamente, se las suele designar por el de Bullidors (Hervideros) y mas comunmente por Fonts Picants, a causa de su sabor. Las fuentes carbónicas de Gerona son sin duda conocidas de antiguo, però los primeros datos bibliogràficos aparecen a mediados del siglo pasado, en las recopilaciones de aquella època sobre aguas minerales espanolas. Las primeras citas que hemos encontrado se deben al medico de Gerona, Cristóbal Tomàs, autor de una monografia inèdita sobre las aguas minerales de Espana, recogida por Rubio (*) Ç"^). Aproximadamente en la misma època (1852), Pablo de Cortada publico algunos articulos sobre este tema en el «Postillón», de Gerona, contestados por José Brun desde el «Sol», de Barcelona ('). Madoz (1847) cita únicamente las de Pedret, Sant Gregori y Campdurà. Posteriormente, en las descripciones generales de la província: Martínez Quintanilla ("), Pujol y Alsius (•'••') y especialmente en la de Carreras Candi (') se aumenta el registro de las fuentes carbónicas, aun cuando hay algunas no citadas todavía en la bibliografia existente. (*) Los números entre parèntesis hacen referència a las notas bibliogràíicas que üguran al final.
    [Show full text]
  • FLORA I VEGETACIÓ DE LA SELVA Lluis Vilar I Sais Dep. Biologia
    FLORA I VEGETACIÓ DE LA SELVA Lluis Vilar i Sais Dep. Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecología Faç. de Ciències Universitat Autónoma de Barcelona Novembre de 1.987 FAM. LINÀCIES Linum narbonense L. .- Figura al catàleg d'A. Xiberta; caldria confirmar la cita amb exemplars d'herbari. 465. Linum usitatissimum L. subsp. angustifolium (Huds) Thell., (L. biennne Miller, L^_ angustifolium Hudson) Sils, a l'herbari del Dr. P. Font i Quer (!) Maçanes, S. Llensa (!) Frequent als herbeis, camins i marges de camp un xic humits de tota la comarca. En flor de maig a juny. Trifolio-Cynodontion (Brachypodion phoeni- coidis. Blanes a les vores de la Tordera, Lloret de M. als horts de Fenals, Tossa de M. a la riera, Riudellots, Vilobi, Caldes, Sils, Maçanet, Vidre­ res, Brunyola, Sta. Coloma de F., Riudarenes, Maçanes, St.F.de Buixalleu, Breda, Hostalric i Fogars de T. DG 61, 62, 63, 64, 71, 72, 73, 74, 81, 82, 83, 91, 92. Atl.- Med. Linum usitatissimum L. subsp. usitatissimum fou cultivada en temps passats a la comarca (A. Xiberta); S. Llensa encara en cita plantes en indrets frescals. 466. Linum tryginum L. (L. gallicum L.) St.F.de Buixalleu i Maçanes, S. Llensa Maçanet, O.de Bolos (!) Platja de Blanes, P. Montserrat Tossa de M., E. Ballesteros, 1984a (!) Herbassars d'anuals, marges i clarianes de boscs principalment a la plana i a la costa. En flor de maig a juny (agost, setembre). Helianthemion guttati (Cistion). Lloret de M., Tossa de M., Riudellots, Vilobí, Caldes, Sils, Maçanet, Vidreres, Brunyola i Riudarenes. DG 72, 73, 81, 82, 83, 92.
    [Show full text]
  • Mapa D'atractius Turístics De La Selva
    Els amants del senderisme trobareu desenes de camins per descobrir la comarca: des de la xarxa Si us agrada gaudir de la natura pedalant, a la Selva trobareu itineraris aptes per fer amb els més SENDERISME d’itineraris senyalitzats «Els grans camins de l’aigua» — que uneix tots els municipis amb camins petits i també d’altres més exigents. El contrast està assegurat: rutes planeres per camps, rutes que Senderismo | Hiking | Randonnées pédestres històrics — fins als senders locals que us conduiran a través dels forts contrastos paisatgístics del s’enfilen oferint panoràmiques imponents o camins i corriols de gran dificultat tècnica. Escolliu la territori. Podreu apropar-vos a platges i cales, penetrar en la història d’ermites i castells o vostra, es poden fer en qualsevol època de l’any! endinsar-vos en la natura més salvatge. Si lo vuestro es disfrutar de la naturaleza en bicicleta, la comarca acoge itinerarios tanto para recorrer ¡Los amantes del senderismo disponéis de decenas de caminos para explorar toda la comarca! con los más pequeños como otros que exigen una mayor preparación física. El contraste está asegu- Podéis seguir tanto la red de itinerarios señalizados Los Grandes Caminos del Agua, que enlaza todos rado: rutas llanas y sencillas por el campo; rutas que ascenderán para ofreceros imponentes los municipios a través de caminos históricos, como senderos locales que os harán descubrir los panorámicas o caminos, o bien senderos de gran dificultad técnica. Escoged la ruta que más se destacados contrastes paisajísticos del territorio. Os proponemos que os acerquéis en vuestra ruta a las adapte a vuestros gustos.
    [Show full text]
  • Physalis Ixocarpa Brot. Ex Hornem. and Verbena Litoralis Kunth, New Spanish Xenophytes and Records of Other Interesting Alien Vascular Plants in Catalonia (Spain)
    IS5N: 021(t-97?8 ¡ ZA/lOA 24 7- ¡ I 21)03 Physalis ixocarpa Brot. ex Hornem. and Verbena litoralis Kunth, new Spanish xenophytes and records of other interesting alien vascular plants in Catalonia (Spain) Filip Verloove (*) Resumen: Veiloeve F. Phvsa/ls Loo-ii ja Bree e,r Mo-neoí. y Verbena litera/ls Kunth, das oyeras xenójitos en España y datos sobre la flarcí a/¿ienn -anu/ar en Ceíhílííh¿í í:lyaóa). Lúzaroa 24: 7—1/ (200Sf La investigación floristiexí i-especii.i a la flota sinantrépica de los alrededores dc Blanes (Cataluña, provincias- dc Barcelona y Gerona) reveló la pi-ese¡tcia dc val-ms cspccics dc interés particular. Sc estudia la distribución y grado de naiuralización actual de diez táxones, de los- cualesdes. probablemenie. lvi viii sidít c~ieont¡-ados por primera vez en España (Phvsalis ixacarpa Verbena /ifrro/ís). Abstract Verlaove E. Plívsu/ix /.asitipa Bree ¿r tiornon. aííd Verbena hterali,s Kan/li, new Spau¡isli .vciíop/i-v/es aiid rucareis of other in - teresling a/Mit i’aseuhír plan/y ji, (í,/aloíuia Spain). La:a,eei 24: 7—II (2003). A lioristir survey of te svna¡ilbia~ic Rení in tbe sunou¡tdings of Blaites (Catalonia. provinces of Barcelona ami Gerona> revealed the prescilce of sevcral interestiiíg opecies. The presení paper deals witb ¡he presens distribution and degree of naturalization of ten taxa. twa of theni p¡csuiuíabl y ncw te 8piiii (Phvsa/is ls-ocarpa acá Verbena li/e,ra/is). INTRODUCC ION Barcelona and Gerona). Panicular attention was paid to Ihe floristie composition of riverbanks, es- Catalo¡iia lías always líatí a rich tradirion opon its pecially of the river Tordera and, to a lesser extent, exotie vascular flora.
    [Show full text]
  • FLORA I VEGETACIÓ DE LA SELVA Lluis Vilar I Sais Dep. Biologia
    FLORA I VEGETACIÓ DE LA SELVA Lluis Vilar i Sais Dep. Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecología Faç. de Ciències Universitat Autónoma de Barcelona Novembre de 1.987 2. ELS RECURSOS FORESTALS.- La Comarca de la Selva es una de les zones mes boscoses del PrinclpaC, amb extenses boscúries tant al sector muntanyós de les Guilleries, com a la plana o al sector de vora mar. Dos són els trets característics i diferencials des del punt de vista forestal a la comarca: la gran diversitat d'espècies existents i l'alta privatització dels boscos, tal com es pot veure en la taula següent: Superfície arbrada segons pertinences (%) anya Catalunya La Selva Boscos de l'estat 4 2.8 1.45 Boscos consorciats 11.3 4 0.73 * Boscos d'utilitat pública no consorciats 18.4 10.1 4.53 Boscos de règim privat 66.3 83.1 93.3 Font: Cambra de Comerç i Indústria de Girona, 1.980 (1), i Estad. Agr. de les Com. Giron., 1.981 (2). Des de fa anys, diversos propietaris associats en el sindicat "Consorci Forestal" intenten modernitzar i reestructurar llurs explotacions fores­ tals. D'altra banda, la recent creada "Escola Forestal", amb seu a Sta. Coloma, intenta donar una formació professional adequada a les persones encarregades de menar els boscos, un dels sectors professional dels que el pais n'esta mes mancat. Les dades de que disposem sobre la superfície ocupada pel bosc, brolla, conreus... així com per cada espècie, no són gaire de fiar, ja que no han estat preses amb el rigor suficient com per donar-les per bones.
    [Show full text]