DOCSLIB.ORG

Pla D'ordenació Urbanística Municipal De Llobera Consta De: Documentació Escrita: - Memòria

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Pla D'ordenació Urbanística Municipal De Llobera Consta De: Documentació Escrita: - Memòria Pla d’Ordenació Urbanística Municipal LLOBERA TEXT REFÓS Abril 2011 MEMÒRIA Equip Redactor: Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial i Obres Públiques Direcció General d’Urbanisme Pla d’Ordenació Urbanística Municipal Llobera 1. MEMÒRIA ÍNDEX 0. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................... 3 0.1 Justificació del compliment de les prescripcions establertes per l’Acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Comarques Centrals. .......................................................................... 3 0.1.1 Informes......................................................................................................................... 3 0.1.2 Regulació de sistemes .................................................................................................. 4 0.1.3 Sòl urbà i urbanitzable................................................................................................... 4 0.1.4 Sòl no urbanitzable........................................................................................................ 5 0.1.5 Catàleg de masies i cases rurals................................................................................... 5 0.1.6 Documentació i normativa urbanística .......................................................................... 6 0.1.6 Altres consideracions................................................................................................... 17 0.2 Justificació de la conveniència i oportunitat del POUM .............................................................. 18 I. MEMÒRIA INFORMATIVA ............................................................................................................ 21 1.1 Emmarcament territorial .............................................................................................................. 21 1.2 El paisatge i el medi físic............................................................................................................. 24 1.2.3 Hidrografia ....................................................................................................................... 24 1.2.4 El clima ............................................................................................................................ 25 1.2.5 Vegetació......................................................................................................................... 25 1.2.6 Fauna............................................................................................................................... 25 1.2.7 Espais d’interès natural ................................................................................................... 26 1.3 Demografia.................................................................................................................................. 26 1.4 Activitat econòmica ..................................................................................................................... 31 1.5 Marc històric i assentaments actuals .......................................................................................... 32 1.5.1 Orígens històrics.............................................................................................................. 32 1.5.2 El nucli de Peracamps.....................................................................................................33 1.5.3 Monuments i llocs d’interès ............................................................................................. 35 1.5.4 Les edificacions en el medi rural ..................................................................................... 40 1.6 Infraestructures, equipaments i serveis actuals.......................................................................... 41 1.6.1 Xarxa de comunicacions i mobilitat ................................................................................. 41 1.6.2 Estudi de la mobilitat ....................................................................................................... 43 1.6.3 El transport públic............................................................................................................ 45 1.6.4 Xarxes de serveis ............................................................................................................ 45 1.6.5 Equipaments.................................................................................................................... 46 1.7 Planejament vigent...................................................................................................................... 48 1.7.1 Pla territorial de Catalunya ..............................................................................................49 MEMÒRIA –Text Refós Pàg. 1 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal Llobera 1.7.2 Planejament urbanístic vigent ......................................................................................... 49 II. MEMÒRIA D’ORDENACIÓ .......................................................................................................... 50 2.1. Objectius del pla......................................................................................................................... 50 2.1.1 Diagnosi i oportunitats ..................................................................................................... 50 2.1.2 Objectius de sostensibilitat i criteris bàsics del POUM.................................................... 51 2.2. Estructura general del territori.................................................................................................... 56 2.2.1 Criteris d’actuació sobre el paisatge ............................................................................... 57 2.2.2 Infraestructures de comunicació i del transport proposades........................................... 58 2.2.3 Els espais lliures.............................................................................................................. 59 2.2.4 Noves infraestructures de serveis tècnics i ambientals .................................................. 59 2.2.5 Patrimoni públic de sòl i d’habitatge................................................................................ 63 2.2.6 Preservació dels valors paisatgístic, arquitectònic arqueològic i culturals...................... 65 2.3. Règim del sòl i sectors de planejament .....................................................................................65 2.3.1 Sòl urbà ........................................................................................................................... 67 2.3.2 Sòl no urbanitzable.......................................................................................................... 68 2.3.3 Sòl urbanitzable............................................................................................................... 73 2.3.4 Quadres de dades ........................................................................................................... 73 III. ADECUACIÓ DEL POUM AL PLA TERRITORIAL DE LES COMARQUES CENTRALS ........ 76 3.1. Antecedents ............................................................................................................................... 76 3.2. Relació jurídica entre ambdós instruments de planejament ..................................................... 77 3.3. Anàlisis de l’adequació del poum llobera al pt de les comarques centrals............................... 78 3.3.1 Sistema d’espais oberts .................................................................................................. 80 3.3.2. Sistema d’assentaments urbans. ................................................................................... 81 3.3.3. Sistema de infraestructures de mobilitat. ....................................................................... 83 3.3.4. Paisatge.......................................................................................................................... 84 IV. ANNEXES.................................................................................................................................... 85 MEMÒRIA –Text Refós Pàg. 2 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal Llobera 0. INTRODUCCIÓ 0.1 Justificació del compliment de les prescripcions establertes per l’Acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Comarques Centrals. En la sessió celebrada el dia 26 de gener de 2011 la Comissió Territorial de la Catalunya Central va prendre el següent acord: Aprovar definitivament el Pla d’ordenació urbanística municipal de Llobera, promogut i tramès per l’Ajuntament, i supeditar-ne la publicació al DOGC i consegüent executivitat a la presentació d’un text refós, per triplicat, verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional de l’expedient i degudament diligenciat, que incorpori les prescripcions següents: L’acord esmentat estableix una sèrie de prescripcions que s’han introduït a aquest text refós tal com s’explica a continuació. 0.1.1 Informes Cal donar compliment o completar les prescripcions dels informes dels organismes sectorials següents: Programa de Planejament Territorial (5 de desembre de 2008) Cal incorporar a la normativa la definició i regulació específica del sòl de protecció especial que delimita el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals. S’ha inclòs la definició del sòl de protecció especial a l’article 113. (...)4. El Pla Territorial de les Comarques Centrals delimita i estableix les categories de protecció especial i de
Load more

Recommended publications
  • Maquetación 1
    DIUMENGE, 11 DE DESEMBRE DEL 2011 | Regió7 12 SOCIETAT SOLSONÈS Solsona RICARD MONSÓ 1 Sant Tirs CLARIANA Pinell de DE CARDENER Miravé Madrona Solsonès Santa Clariana de PINELL DE Sant Climenç Llobera Susanna Santes Riner Cardener SOLSONÈS 2 Creus de St. Pere 1 RINER Bordell 4de Llobera Casa Santa Cardona LLOBERA Freixin3et Peracamps Torredenegó el Miracle Borelles Àgata Sallent Su Conjunt monumental St. Just d’Ardèvol Castell torre de PINÓS Santuari Ardèvol Vallferosa Matamargó Els assistents escolten les explicacions de Moya, a Clariana de Cardener Església santuari de Pinós Vallmanya R. M. Pinós Retaule barroc 2 Claret Mare de Déu de l’Avellana Pou de gel Dolmen. Jaciment arqueològic Prades LA MOLSOSA Conflictes carlins Enfesta la Molsosa Vista panoràmica Una ruta guiada posa en valor el patrimoni històric La torre de Riner és una imponent fortificació de forma quadrada R. M. del sud del Solsonès 3 El territori és ple de torres de guaita fortificades de la Reconquesta i també fou escenari d’enfrontaments bèl·lics entre carlins i liberals RICARD MONSÓ | PINÓS l’associació de dinamització so - ny 1840 pel control de la ruta que Ahir a les 10 del matí, a Clariana cioambiental i cultural L’Arada, unia Guissona i Solsona i que era de Cardener hi feia fred (els ter - va posar en relleu els potencials tu - vital «per avituallar Solsona, un en - mòmetres marcaven 3 graus po - rístics d’aquesta zona del Solsonès clavament liberal envoltat de car - sitius), però tot feia preveure que tan poc promocionada i sovint lins» diu Moya. La victòria liberal el sol acompanyaria la vintena de tan oblidada per les administra - en aquesta batalla fou el deto - persones que van participar en cions públiques.
    [Show full text]
  • Elecciones Al Parlamento De Cataluña 2021 Municipios Por Junta Electoral De Zona
    ELECCIONES AL PARLAMENTO DE CATALUÑA 2021 MUNICIPIOS POR JUNTA ELECTORAL DE ZONA Nombre del municipio Junta de zona Abella de la Conca JEZ de Tremp Abrera JEZ de Sant Feliu de Llobregat Àger JEZ de Balaguer Agramunt JEZ de Balaguer Aguilar de Segarra JEZ de Manresa Agullana JEZ de Figueres Aiguafreda JEZ de Granollers Aiguamúrcia JEZ del Vendrell Aiguaviva JEZ de Girona Aitona JEZ de Lleida Alamús, els JEZ de Lleida Alàs i Cerc JEZ de la Seu d'Urgell Albagés, l' JEZ de Lleida Albanyà JEZ de Figueres Albatàrrec JEZ de Lleida Albesa JEZ de Balaguer Albi, l' JEZ de Lleida Albinyana JEZ del Vendrell Albiol, l' JEZ de Valls Albons JEZ de Girona Alcanar JEZ de Tortosa Alcanó JEZ de Lleida Alcarràs JEZ de Lleida Alcoletge JEZ de Lleida Alcover JEZ de Valls Aldea, l' JEZ de Tortosa Aldover JEZ de Tortosa Aleixar, l' JEZ de Reus Alella JEZ de Mataró Alfara de Carles JEZ de Tortosa Alfarràs JEZ de Balaguer Alfés JEZ de Lleida Alforja JEZ de Reus Algerri JEZ de Balaguer Alguaire JEZ de Balaguer Alins JEZ de Tremp Alió JEZ de Valls Almacelles JEZ de Lleida Almatret JEZ de Lleida Almenar JEZ de Balaguer Almoster JEZ de Reus Alòs de Balaguer JEZ de Balaguer Alp JEZ de Puigcerdà Alpens JEZ de Berga Alpicat JEZ de Lleida Alt Àneu JEZ de Tremp Altafulla JEZ del Vendrell Amer JEZ de Girona Ametlla de Mar, l' JEZ de Tortosa Ametlla del Vallès, l' JEZ de Granollers Ampolla, l' JEZ de Tortosa Amposta JEZ de Tortosa Anglès JEZ de Santa Coloma de Farners Anglesola JEZ de Cervera Arbeca JEZ de Lleida Arboç, l' JEZ del Vendrell Arbolí JEZ de Reus Arbúcies JEZ
    [Show full text]
  • Llobera I Olius No Frenen La Persecució Al Castell
    Esports | Redacció | Actualitzat el 03/04/2014 a les 08:15 Llobera i Olius no frenen la persecució al Castell Lliga comarcal de Futbol Sala JORNADA 24 29 i 30 de MARÇ Sant Llorenç de Morunys - Lladurs 2-6 Castellar de la Ribera - KC Odèn ?Braseria Bogart? 1-3 Montmajor - L'Auba Freixinet 8-1 Navès - Ardèvol 4-2 Sant Climenç - Bar Castell 1-1 Clariana de Cardener - Clínica Veterinària El Solsonès 3-3 FS Olius - Guixers La Pèrgola 1-0 FS Solsona - Llobera 2-3 JORNADA 25 5 i 6 d'ABRIL Sant Llorenç de Morunys - Llobera (ds 5 a 19.15h Sant Llorenç) Lladurs - Castellar de la Ribera (ds 5 a 16h Lladurs) KC Odèn ?Braseria Bogart? - Montmajor (ds 5 a 17.30h Castellar) L'Auba Freixinet - Navès Ardèvol - Sant Climenç Bar Castell - Clariana de Cardener (dg 6 a 12h Pavelló) Clínica Veterinària El Solsonès - FS Olius (dg 6 a 11h Pavelló) Guixers La Pèrgola - FS Solsona (dg 6 a 10h Pavelló) CLASSIFICACIÓ GENERAL PJ PG PE PP GF GC https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/10817/llobera-olius-no-frenen-persecucio-al-castell Pagina 1 de 9 PUNTS BAR CASTELL 24 21 2 1 119 35 65 LLOBERA 24 19 3 2 117 26 60 FS OLIUS 24 19 3 2 131 36 60 https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/10817/llobera-olius-no-frenen-persecucio-al-castell Pagina 2 de 9 KC ODEN "BRASERIA BOGART" 24 16 4 4 95 46 52 CASTELLAR DE LA RIBERA 24 15 3 6 109 56 48 GUIXERS "LA PERGOLA" 24 15 3 6 123 65 48 https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/10817/llobera-olius-no-frenen-persecucio-al-castell Pagina 3 de 9 LLADURS CAP DEL PLA 24 14 2 8 111 65 44 MONTMAJOR 23 11 1 11
    [Show full text]
  • La Nissaga D'apotecaris Vilaginés De Sant Llorenç De Morunys, Al Solsonès
    Gimbernat, 2014 (*) 61; 51-74 LA NISSAGA D’APOTECARIS VILAGINÉS DE SANT LLORENÇ DE MORUNYS, AL SOLSONÈS (S. XVIII) GUERRERO i SALA, Lluís; ADAM i VIDAL, Jaume RESUM: Durant la cerca dels orígens de la professió farmacèutica a la vila de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), hem pogut localitzar una breu seqüència familiar d’apotecaris de nom Vilaginés, del segle XVIII. Les seves dades documentals són escasses, llevat el cas del primer, en Jaume Vilaginés, del qual aportem un inventari que permet deduir aspectes de la seva activitat i la relació amb la Pharmacopoea catalana de 1686. Paraules Clau: Apotecaris, nissaga, Sant Llorenç de Morunys, inventari de farmàcia, segle XVIII. RESUMEN: Durante la investigación de los orígenes de la profesión farmacéutica en la villa de Sant Llorenç de Morunys (Solsonés), hemos podido localitzar una breve secuencia familiar de boticarios de apellido Vilaginés, del siglo XVIII. Sus datos documentales son escasos, excepto en el caso del primero, Jaume Vilaginés, del cual aportamos un inventario que permite deducir aspectos de su actividad y de su relación con la Pharmacopoea catalana de 1686. Palabras clave: Boticarios, linaje, Sant Llorenç de Morunys, inventario de farmacia, siglo XVIII. INTRODUCCIÓ La comarca del Solsonès, situada dins la Catalunya central, té la seva capitalitat a Solsona. Es tracta d’una comarca que inclou les elevades serralades del Prepirineu al seu terç nord, que assoleixen els 2.300 m d’altura, i que es dirigeix cap el sud formant serralades cada vegada més baixes, amb altiplans, fins els 600 m. La seva població total és en l’actualitat de 13.500 habitants, 9.000 dels quals ocupen la seva capital, Solsona.
    [Show full text]
  • Documentació De L'arxiu De Poblet Relacionada Amb El
    1 DOCUMENTACIÓ DE L’ARXIU DE POBLET RELACIONADA AMB EL SOLERÀS (1) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, JUSTÍCIA I TERRA La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI II) de Cossetània Edicions, juliol 2003 (2) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, POBLET, SENYOR FEUDAL La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI III) de Cossetània Edicions, gener 2007 (En ordre cronològic) (1) Pàg. 933 Calaix 36 Extracte- resum: El 1180 , Guillem de Cervera i Bernat de Montpaó donaren a Bernat de Montpalau i a Berenguer de Lima tota la Vallcansada segons baixen les aigües per totes parts... Ho feren perquè es poblés, amb les terres, aigües, molins, boscos, llenyes, muntanyes, valls, plans, pastures i tot el que pertany a l’ús de l’home, amb la obligació de donar a Déu i a l’Església delme i primícia. El 1209 , el fill de Bernat de Montpalau ven a Domènec Traper i Pere Vidal, ardiaca de Tarassona, una parellada d’alou en l’indret dit Vallcansada, pel preu de 100 sous jaquesos. D’una part afrontava amb el Soleràs . El 1219 , Bernat ven a Pere Vidal la mateixa vall de Vallcansada, llindant amb el terme de Soleràs , ... Recull: Manel Marsan Segú. Octubre 2009 2 1224 Veure l’any 1744 (1) Pàgina 932 Calaix 36 Extracte- resum: El 1254 , en temps de l’abat Arnau de Prèixens, el monestir comprà a Pere Vidal, ardiaca de Ribagorça, en aquell moment propietari d’uns honors a Riudeset i en la vall dita Baladrosa (que comprenia cases, vinyes, molins, alous, erms i poblats), cert honor situat al terme de Castelldans, en la part anomenada Baladrosa, juntament amb una vall dita Vallcansada, a més d’uns altres honors a Juncosa i Valljuncosa, a Riudeset, i a la vall de Baladrosa, amb vinyes, molins, alous, erms i poblats.
    [Show full text]
  • Núm. 4/2017 ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA CELEBRADA PEL
    Núm. 4/2017 ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA CELEBRADA PEL PLE DE LA CORPORACIÓ EL DIA 6 D’OCTUBRE DE 2017. A la sala d’actes de l’Ajuntament, el 6 d’octubre de 2017, essent les vint hores i trenta minuts, sota la presidència de l’Alcalde President de l’Ajuntament en Joan Solà Bosch, es reuneix el Ple de l’Ajuntament en sessió ordinària de primera convocatòria, amb assistència dels regidors: Immaculada Pujol Casanova, Xavier Castellana Gamisans i Carles Feixas Prat. i Excusa la seva absència el regidor Carles Monturiol Crusells, Magaly Castañeda Guerrero i Ramon Capdevila Borràs. Actua com a Secretari en José Antonio Romero Tomás Comprovat que el quòrum d’assistència acompleix allò que disposa l’article 98.c. del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, el Sr. Alcalde obre la sessió, amb subjecció a l'ordre del dia de la convocatòria: 1. APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ CELEBRADA PEL PLE DE LA CORPORACIÓ DEL DIA 4 DE JULIOL DE 2017 A indicació de l’ Alcalde, el secretari procedeix a la lectura de l’acta de la sessió ordinària número 3/2017 de data 4 d’octubre de 2017, un cop llegida es procedeix a la votació de l’aprovació de la mateixa essent aprovada per unanimitat. 2. APROVACIÓ DEL PROGRAMA ANUAL 2017 PER A L’EXECUCIÓ DEL PLA MARC DE RESTAURACIÓ I MILLORA FORESTAL DE L’ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS FORESTALS REBROT Atès que l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona ha tramès un exemplar signat del Programa Anual 2017 per a l’execució del Pla Marc de Restauració i Millora Forestal de l’Associació de Propietaris Forestals Rebrot.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Construir Paisatges
    ARQUITECTURA Construir paisatges Les obres arquitectòniques ubicades fora de les grans ciutats sovint queden al marge de les mirades. Ediicis que busquen harmonia en el paisatge amb materials que són respectuosos amb la tradició local. La demarcació lleidadana del Col·legi d’Arquitectes és al darrere de la primera retrospectiva que repassa més de cinquanta ediicis construïts des de l’any 2000. Per J BARRULL C 16 LECTURA i ha edificis que L’arquitectura integrada al emergeix i reposa a terra”, explica tenen ànima, que territori tendeix a l’arquitecte Jaume Farreny, comis- són capaços de sari de l’exposició juntament amb transmetre sen- treballar i respectar els Ramon Fité. “A l’interior, els espais sacions al marge materials originals de la expositius estan integrats a la pedra de la seua funci- construcció tradicional original del terreny, tot plegat dóna Honalitat. Obres arquitectòniques • una sensació de formar part de la que s’adapten a l’entorn, que par- terra”. Per contra, l’espai Transmis- ticipen en el paisatge i aporten un L’exposició també repassa sor de Seró, a Artesa de Segre, que valor afegit per elles mateixes. “El construccions efímeres en lloc d’estar ubicat al punt origi- centre d’interpretació de les pintu- com l’auditori fet amb nal on van trobar els megàlits que res rupestres del Cogul és d’una sola s’hi exposen, “va crear un edifici planta, és molt robust i dóna molta bales de palla per que transmet la sensació de pas sensació de formar part del pai- Puigdemassa en el temps, està fet amb materials satge, com si fos un gran bloc que • d’obra senzills, jugant amb la llum i l’aire de manera que en tot moment ets conscient de quin és el temps que hi ha a fora”, explica Ramon Llobera, vocal de la cultura de la Demarcació de Lleida del COAC, el SERÓ.
    [Show full text]
  • Sin Título-11
    URTX D E VIES ANTIGUES A CAMINS RALS Ramon Cardona i Colell 7 DE VIES ANTIGUES A CAMINS RALS Ramon 1. INTRODUCCIÓ configurada abans de la guerra civil 3. Per tant Cardona i Colell veiem com el record dels camins de sempre L'actual xarxa viària del Solsonès, a l'igual que difícilment pot haver quedat esborrat. Arqueòleg. la d'altres comarques, és molt recent. Els tes- Responsable de la timonis orals que ens parlen dels antics ca- Aquests darrers anys hem tingut l'oportunitat Secció d'Arqueologia mins, de les carrerades i fires de bestiar, la d'investigar amb profunditat dins de la Secció del Centre d'Estudis cartografia, la toponímia, les diverses notícies d'Arqueologia del Centre d'Estudis Lacetans Lacetans de Solsona històriques ens poden donar informació enca- de Solsona alguns dels camins de la zona oest ra dels camins de tota la vida, que reculen fins de la comarca. Això ha estat possible gràcies al món medieval i alguns fins a la prehistòria. als treballs arqueològis que s'estan duent a En una comarca on les comunicacions sem- terme des del 1996 al jaciment del Camp dels pre han estat difícils i on han estat sempre de Moros de la Codina (Pinell), des del 1997 al l'interès comú conservar els camins per les jaciment ibèric de Sant Esteve d'Olius, i també mateixes condicions del terreny, el seu traçat a recents prospeccions arqueològiques en ha patit poques variacions d'importància al llarg obres de millora i adequació de carreteres, de la història. Considerant a més l'estudi de sobretot en el cas de la nova carretera que certs paràmetres damunt el territori com són, comunicarà Solsona i Biosca, tram 9+084 a nuclis de població, matèries primeres, límits 23+500.
    [Show full text]
  • Les Garrigues 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. LES GARRIGUES 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA / ESPAI NATURAL ELS BESSONS NATURA / ESPAI NATURAL Secans de Melons-Alfés NATURA / ESPAI NATURAL SECANS DE BELIANES-PREIXANA Arbeca, Vilanova de Bellpuig NATURA / ESPAI NATURAL Muntanyes de Prades NATURA / ESPAI NATURAL Vall de Vinaixa NATURA/ESPAI NATURAL Mas de Melons i Secans de Lleida NATURA/AIGUA/ORNITOLOGIA Presa, refugi i cria aus aquàtiques L'Albagés NATURA / AIGUA Bassa de l'Acampada Puiggròs NATURA / AIGUA Herbassars de Castelldans Castelldans NATURA/AIGUA Banqueta del Canal Juneda NATURA/MIRADOR Mirador Bellaguarda NATURA/MIRADOR Mirador del Turó del Calvari Juneda NATURA/JARDÍ BOTÀNIC Arboretum de les Garrigues Dr. Barberà La Pobla de Cérvoles NATURA/BOSCOS zona forestal Cervià de les Garrigues NATURA/FAUNA Mas de Melons Castelldans NATURA Cova del Cintet L'Albi NATURA Roca Barrull Granyena de les Garrigues NATURA Tossal Gros Juneda NATURA Serra de la Llena La Pobla de Cérvoles NATURA Pedreres Tarrés CULTURA/PINTURES RUPESTRES/PATRIMONI MUNDIAL Pintures rupestres de la Vall de la Coma L'Albi CULTURA/PINTURES RUPESTRES/PATRIMONI MUNDIAL Pintures rupestres de la Balma dels Punts L'Albi CULTURA/PINTURES RUPESTRES/PATRIMONI MUNDIAL Balma de les Roques Guàrdies Les Borges Blanques CULTURA/PINTURES RUPESTRES/PATRIMONI MUNDIAL Pintures rupestres del Cogul El Cogul CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Els Vilars Arbeca CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMA Vila romana Arbeca CULTURA/ARQUEOLOGIA
    [Show full text]
  • Territori De Masies Abstract
    TERRITORI DE MASIES ABSTRACT | RESUM Territori de Masies s'inicia el 2009 en el marc del Projecte ACTUA, de promoció de l'emprenedoria col·lectiva al Sud del Solsonès. El projecte que inicialment pretenia promocionar la identitat pròpia del territori des de la vessant de turisme cultural, avui es percep a més com a procés d'intervenció social a través del paisatge, com a base del procés de potenciació social. Avui el grup de treball de Territori de Masies es concep com a coordinadora d'entitats, veïns i empreses que tenen interès pel territori, la seva identitat i idiosincràsia des del punt de vista de paisatge, de cultura popular, i de pagesia. Conformat com a associació, des d'ella es promouen espais de creativitat per a l'empresa de noves activitats i projectes des del treball en xarxa i des dels recursos locals i que compta amb la participació d'una quinzena d'entitats, 40 empreses, i 15 veïns associats en l'associació Territori de Masies. 0. Antecedents: El Projecte ACTUA Territori de Masies és una iniciativa popular que neix arran del projecte ACTUA: Implementació Participativa del PAI del Solsonès. ACTUA pretén oferir eines i espais per tal de implementar participada i col·lectivament el Pla d'Acció Integral del Solsonès (PAI), que es defineix en un anterior procés participatiu anomenat ESPAIS,on els ciutadans varen definir les línies estratègiques de desenvolupament de la zona.. ACTUA intervé als municipis del Sud del Solsonès : Pinós, La Molsosa, Pinell de Solsonès, Clariana de Cardener, Llobera i Riner. Àmbit d’intervenció del projecte ACTUA.
    [Show full text]
  • Per Aquest Motiu L'equip De L'actua I Territori De Ma
    Butlletí núm. 7 Maig 2016 FEM 10 ANYS FEM COSES AL BAIX SOLSONÈS MÉS DE 50 ENTITATS IMPLICADES! MÉS DE 300 PARTICIPANTS! · LA MOLSOSA · PINÓS · CLARIANA · RINER · LLOBERA · PINELL · LLANERA · CASTELLTALLAT· l projecte ACTUA tot i que es E concep i neix el 2006, comença a PER AQUEST MOTIU L’ACTUA vol crear espais oberts caminar el 2009. on s’estableixi col·laboració L’EQUIP DE L’ACTUA entre veïns, entitats, empreses i L’ACTUA és promogut per l’ARADA administració local per tirar en- (que n’és l’entitat tècnica) i entitats I TERRITORI DE MA- davant projectes i actuacions que del territori. Després de 10 anys de SIES US CONVOCA han estat proposats pel mateix presència de l’Arada al territori on veïnat en el pla d’acció integral neix i hi treballa, són moltes les coses A UNA TROBADA IN- (PAI) i que es van proposant a me- que han canviat, tan la realitat com sura que el projecte avença. els límits dels pobles on treballar-hi FORMAL, FESTIVA, I D’aquesta manera es treballen ens pot fer sentir més fortes i imagi- actuacions de diversos àmbits: el nar més coses. CONSTRUCTIVA PEL cultural, el social, l’empresarial o el turístic. Els nous temps requereixen de repen- PROPER DIA 11 DE sar la funció de l’ACTUA i posar el JUNY A LES 10:30 AL treball a la disposició dels pobles del baix Solsonès. SANTUARI DE PINÓS. territoridemasies.cat L’ACTUA: UNA MICA D’HISTÒRIA DEU ANYS FENT COSES AMB ELS POBLES I PELS POBLES l projecte ACTUA neix tallers arreu de la comarca.
    [Show full text]