Per Aquest Motiu L'equip De L'actua I Territori De Ma

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Per Aquest Motiu L'equip De L'actua I Territori De Ma Butlletí núm. 7 Maig 2016 FEM 10 ANYS FEM COSES AL BAIX SOLSONÈS MÉS DE 50 ENTITATS IMPLICADES! MÉS DE 300 PARTICIPANTS! · LA MOLSOSA · PINÓS · CLARIANA · RINER · LLOBERA · PINELL · LLANERA · CASTELLTALLAT· l projecte ACTUA tot i que es E concep i neix el 2006, comença a PER AQUEST MOTIU L’ACTUA vol crear espais oberts caminar el 2009. on s’estableixi col·laboració L’EQUIP DE L’ACTUA entre veïns, entitats, empreses i L’ACTUA és promogut per l’ARADA administració local per tirar en- (que n’és l’entitat tècnica) i entitats I TERRITORI DE MA- davant projectes i actuacions que del territori. Després de 10 anys de SIES US CONVOCA han estat proposats pel mateix presència de l’Arada al territori on veïnat en el pla d’acció integral neix i hi treballa, són moltes les coses A UNA TROBADA IN- (PAI) i que es van proposant a me- que han canviat, tan la realitat com sura que el projecte avença. els límits dels pobles on treballar-hi FORMAL, FESTIVA, I D’aquesta manera es treballen ens pot fer sentir més fortes i imagi- actuacions de diversos àmbits: el nar més coses. CONSTRUCTIVA PEL cultural, el social, l’empresarial o el turístic. Els nous temps requereixen de repen- PROPER DIA 11 DE sar la funció de l’ACTUA i posar el JUNY A LES 10:30 AL treball a la disposició dels pobles del baix Solsonès. SANTUARI DE PINÓS. territoridemasies.cat L’ACTUA: UNA MICA D’HISTÒRIA DEU ANYS FENT COSES AMB ELS POBLES I PELS POBLES l projecte ACTUA neix tallers arreu de la comarca. futur desitjable pel 2020 (que Eel 2009 però es concep el És així com comença el pro- ara ja ens hi acostem), i la 2006. Per tant, enguany cele- jecte ESPAIS, que tindrà una proposta d’actuacions que es bra els seus primers deu anys! durada de dos anys i acabarà completaren amb entrevistes amb el Pla d’Acció col·lectiu i que va culimar en la publi- El 2006 un grup d’amics de (PAI del Solsonès). cació del Pla d’Acció Integral Prades de La Molsosa i roda- del Solsonès (PAI). lies acabats de sortir de la EL PROJECTE ESPAIS universitat i obsessionats en El projecte ESPAIS es du a ter- Però els ESPAIS no només que els petits canvis, popu- me entre el 2006 i el 2009. El varen ser això. Durant tots lars, col·lectius, i en xarxa, si seu objectiu principal és crear aquests tres anys es van pro- bé podien canviar el món a espais on imaginar situacions gramar diferents activitats llarg termini, a curt i mitjà desitjables per la comarca del als territoris, des d’actuacions termini ens l’havien de fer Solsonès i definir actuacions de teatre als bars i al mercat més agradable. Així és com es assumibles i viables des de de Solsona, fins a jornades crea l’associació l’ARADA, que l’acció conjunta. d’experiències arreu dels s’acompanyava d’una frase pobles, exposicions, ponèn- llarga, feixuga i amb tics Per poder arribar a tota la cies... L’objectiu era fer bullir teòrics d’universitaris que es comarca amb la intensitat l’olla d’una manera amena, volen menjar el món : que es mereixia, les trobades tranquil·la, divertida, ... i “creativitat social i dinamit- es van organitzar en diferents reflexionar sobre diferents zació socioambiental pel fases, i en cadascuna es feia aspectes de la vida (la cultura, desenvolupament sostenible”. un taller destinat als munici- la terra, el treball, l’econo- pis del Sud (La Molsosa, Pinós, mia, paisatge... Amb l’antecedent d’haver Riner, Clariana de Cardener, obert un petit procés partici- Llobera, Pinell de Solsonès, patiu a nivell de comarca en Olius i Solsona), un de des- un treball final de carrera el tinat als municipis del nord 2005-2006, amb la convicció (Castellar de la Ribera, Odèn, de què calia continuar-lo Guixers, La Coma i la Pedra, més enllà de la necessitat de Sant Llorenç de Morunys, Lla- presentar un projecte final de durs, i Navès), i un de global carrera, el 2007 l’Associació per tota la comarca. Així es l’ARADA continua el procés va fer una diagnosi participa- participatiu amb un seguit de da, un taller de definició del L’ACTUA: teixint i unint volun- tats i desitjos de més de 30 en- titats i la participació de més de 300 persones, impulsem un seguit de projectes als pobles Còmics repartits a l’inici del projecte ESPAIS arreu de la comarca. Il·lustracions d’Alfons Font 2 Mostra d’algunes de les 9 revistes publica- des en el projecte ESPAIS. Consulteu-ne més a actua.larada.net Després de cada taller i troba- da de l’ESPAIS s’editava una revisteta amb els resultats que es distribuïa a totes les cases de la comarca. L’objectiu era que tothom estigués al cas del què succeïa i del què es parla- va i reflexionava del seu poble i comarca Il·lustració caricaturesca que acom- panya el PAI del Solsonès. 3 4 ALGUNS PROJECTES DE L’ACTUA 1. El Centre Cívic de Pinell de Solsonès (pro- jecte independent) Suport en la creació d’una biblioteca veïnal, un punt òmnia i la constitució de l’Associació de Veïns que ho gestiona. FEM COSES AL BAIX SOLSONÈS 2. Projecte Molsa: Memòria popular de la Pagesia EL PAI DEL SOLSONÈS I EL -projectemolsa.larada.net PROJECTE ACTUA Formació a les associacions de La Molsosa i ro- Dels diferents contactes en esprés de deliberar, suar dalies en la recuperació de la memòria popular sorgeix l’Agrupació Volun- D ‘la cansalada’ en tallers i elaboració d’una publicació i audiovisual amb tària de Municipis del Sud del densos i llargs, de passar 25 persones entrevistades sobre la vida al poble Solsonès, format pels ajunta- bones estones i dedicar mol- al segle XX. Elaboració d’una base de dades ments de La Molsosa, Pinós, tes hores a buscar recursos i d’estudis locals. entitats, projectes i activitats Clariana de Cardener, Llobera i Pinell de Solsonès. del territori que, col·labo- 3. Dones i Gent Gran rant, podien dur a terme les - [email protected] accions pensades entre totes Des de llavors diferents entitats i veïns dels pobles les participants (al voltant de Formació i acompanyament de treballadors i del Baix del Solsonès fem 300 persones i una cinquan- treballadores de la llar i cuidadores professio- coses, aquelles coses que tena d’entitats). Aquestes nals en l’organització professional i economia creiem importants pel nostre actuacions es recullen en social. Creació de la Xarxa Enfila’t de col·la- territori, i que entre totes ens el PAI del Solsonès, que es boració i promoció dels serveis professionals. ve de gust de tirar endavant. distribueix a totes les entitats Publicació de guies de recursos per a Gent Gran És així com, teixint i unint del territori. i Dones. Tallers i campanyes de sensibilització voluntats i desitjos de més de sobre l’ús i gestió del temps en done si homes. Amb la publicació del PAI, 30 entitats i la participació de més de 300 persones, impul- que s’havia de concebre com 4- SolsonesViu: Suport a l’associacionisme un document flexible i per- sem un seguit de projectes als pobles. meable, adaptable...arribava Publicació d’una guia d’entitats del Solsonès i l’hora de la veritat. Començar actualització (2015). Assessorament i tallers for- Entre les diferents actua- a caminar per fer-lo realitat. matius en gestió associativa, disseny de projec- cions iniciades i portades a la tes i mobilització de recursos per entitats. Per executar les actuacions pràctica des de l’ACTUA, en destaca Territori de Masies, calien diferents coses: que 5. Territori de Masies: Natura i cultura al que s’inicià com a projecte de els pobles decidíssim per Baix Solsonès promoció turística però ha quines actuacions començar, - territoridemasies.cat que treballéssim a escala evolucionat cap a un sentit més general, popular, veïnal més petita que la comarcal, Creació d’una marca cultural turística dels que funciona com a coordina- disposar del suport paraigües pobles del baix Solsonès. Senyalització dels in- dora territorial. dels ajuntaments. És així drets emblemàtics, projectes d’interpretació del com es proposa als diferents paisatge, cultura local i grans incendis forestals municipis del nord i del sud al PEIN El Miracle, i PEIN Serra de Castelltallat crear agrupacions voluntàries (elaboració de material divulgatiu - en paper, de municipis que poguessin audiovisual, i multimèdia), interpretació de la donar suport i fer la funció cultura popular a les Obagues de Madrona. Edi- de paraigües administratiu. ció de dues publicacions sobre patrimoni i cul- tura al Baix Solsonès. Arranjament col·lectiu de racons emblemàtics pels pobles. Celebració de la Diada de Territori de Masies amb més de Entre les accions de l’ACTUA 35 productors i restauradors participants en el tast de producte. Edició de revistes de producte iniciades al 2009 algunes s’han local i del projecte. finalitzat, d’altres s’han fet més 6 i 7. Aula Gegantera i Varietats locals complexes, i Territori de Ma- Construcció de 4 capgrossos i formació en gra- lla i tabals a Vallmanya, Torà i Sanaüja. Publi- sies ha esdevingut l’acció aglu- cació d’un inventari de gegants i capgrossos del Baix Solsonès. tinadora i coordinadora Des de Varietats Locals es va coeditar un llibre, amb autoria de Florinda Plans i Lluïsa Rosés, sobre el patrimoni hortícola del Baix Solsonès. 5 El butlletí número 7 Volem celebrar que teniu a les mans els deu anys de la Des de mitjans de l’any 2015 En amdós casos hi és pre- serà el darrer butlle- manera que per- s’inicia un procés que ha de sent la funció de centre de tí de seguiment de permetre que Territori de recursos per a l’empresa de l’ACTUA i el segui- cebem la nostra Masies passi a ser el paraigües projectes locals (recursos or- ment del projecte feina; posant-la del projecte ACTUA.
Recommended publications
  • Maquetación 1
    DIUMENGE, 11 DE DESEMBRE DEL 2011 | Regió7 12 SOCIETAT SOLSONÈS Solsona RICARD MONSÓ 1 Sant Tirs CLARIANA Pinell de DE CARDENER Miravé Madrona Solsonès Santa Clariana de PINELL DE Sant Climenç Llobera Susanna Santes Riner Cardener SOLSONÈS 2 Creus de St. Pere 1 RINER Bordell 4de Llobera Casa Santa Cardona LLOBERA Freixin3et Peracamps Torredenegó el Miracle Borelles Àgata Sallent Su Conjunt monumental St. Just d’Ardèvol Castell torre de PINÓS Santuari Ardèvol Vallferosa Matamargó Els assistents escolten les explicacions de Moya, a Clariana de Cardener Església santuari de Pinós Vallmanya R. M. Pinós Retaule barroc 2 Claret Mare de Déu de l’Avellana Pou de gel Dolmen. Jaciment arqueològic Prades LA MOLSOSA Conflictes carlins Enfesta la Molsosa Vista panoràmica Una ruta guiada posa en valor el patrimoni històric La torre de Riner és una imponent fortificació de forma quadrada R. M. del sud del Solsonès 3 El territori és ple de torres de guaita fortificades de la Reconquesta i també fou escenari d’enfrontaments bèl·lics entre carlins i liberals RICARD MONSÓ | PINÓS l’associació de dinamització so - ny 1840 pel control de la ruta que Ahir a les 10 del matí, a Clariana cioambiental i cultural L’Arada, unia Guissona i Solsona i que era de Cardener hi feia fred (els ter - va posar en relleu els potencials tu - vital «per avituallar Solsona, un en - mòmetres marcaven 3 graus po - rístics d’aquesta zona del Solsonès clavament liberal envoltat de car - sitius), però tot feia preveure que tan poc promocionada i sovint lins» diu Moya. La victòria liberal el sol acompanyaria la vintena de tan oblidada per les administra - en aquesta batalla fou el deto - persones que van participar en cions públiques.
    [Show full text]
  • Elecciones Al Parlamento De Cataluña 2021 Municipios Por Junta Electoral De Zona
    ELECCIONES AL PARLAMENTO DE CATALUÑA 2021 MUNICIPIOS POR JUNTA ELECTORAL DE ZONA Nombre del municipio Junta de zona Abella de la Conca JEZ de Tremp Abrera JEZ de Sant Feliu de Llobregat Àger JEZ de Balaguer Agramunt JEZ de Balaguer Aguilar de Segarra JEZ de Manresa Agullana JEZ de Figueres Aiguafreda JEZ de Granollers Aiguamúrcia JEZ del Vendrell Aiguaviva JEZ de Girona Aitona JEZ de Lleida Alamús, els JEZ de Lleida Alàs i Cerc JEZ de la Seu d'Urgell Albagés, l' JEZ de Lleida Albanyà JEZ de Figueres Albatàrrec JEZ de Lleida Albesa JEZ de Balaguer Albi, l' JEZ de Lleida Albinyana JEZ del Vendrell Albiol, l' JEZ de Valls Albons JEZ de Girona Alcanar JEZ de Tortosa Alcanó JEZ de Lleida Alcarràs JEZ de Lleida Alcoletge JEZ de Lleida Alcover JEZ de Valls Aldea, l' JEZ de Tortosa Aldover JEZ de Tortosa Aleixar, l' JEZ de Reus Alella JEZ de Mataró Alfara de Carles JEZ de Tortosa Alfarràs JEZ de Balaguer Alfés JEZ de Lleida Alforja JEZ de Reus Algerri JEZ de Balaguer Alguaire JEZ de Balaguer Alins JEZ de Tremp Alió JEZ de Valls Almacelles JEZ de Lleida Almatret JEZ de Lleida Almenar JEZ de Balaguer Almoster JEZ de Reus Alòs de Balaguer JEZ de Balaguer Alp JEZ de Puigcerdà Alpens JEZ de Berga Alpicat JEZ de Lleida Alt Àneu JEZ de Tremp Altafulla JEZ del Vendrell Amer JEZ de Girona Ametlla de Mar, l' JEZ de Tortosa Ametlla del Vallès, l' JEZ de Granollers Ampolla, l' JEZ de Tortosa Amposta JEZ de Tortosa Anglès JEZ de Santa Coloma de Farners Anglesola JEZ de Cervera Arbeca JEZ de Lleida Arboç, l' JEZ del Vendrell Arbolí JEZ de Reus Arbúcies JEZ
    [Show full text]
  • CATALOG of TOURIST PROPOSALS in SOLSONA and Surroundings
    CATALOG of TOURIST PROPOSALS in SOLSONA and surroundings 2021 Edition Digital version available on: http://solsonaturisme.com/en/what-to-do/essential-solsona/ Dear visitor, If you have this document in your hands, it is very possible that you are in Solsona, so welcome! You should know that you have reached a modern and medieval little city at the same time, in the skirt of the Pre-Pyrenees: a tiny city to discover. Whether you are here for a few days or not, you have to explore the old city center. The walls that protected it, of which fragments are preserved, still divide the city into two. Enter through some of the portals and travel through the streets of the old town: narrow, with houses with stone walls and charming corners, they allow you to move to another era and disconnect for a moment. There are certain places that are a must-see, like the Cathedral of Solsona, where you can admire the Cloister's virgin, the spectacular black-and-white image of the Romanesque, the cloisters, the altarpiece of the Mercè and the annex Episcopal Palace. The sloping main square, the heart of the old town; The Sant Joan’s Square, collected and quiet; Castell street, with the uproar of people up and down ... Or even easier, let yourself be carried by your own steps and see the charms that the city hides. Solsona gives its name to the Solsonès region, a unique place where you can try the cold snow of the north of the region as soon as you cherish the most southern yellow spikes in the south.
    [Show full text]
  • Llobera I Olius No Frenen La Persecució Al Castell
    Esports | Redacció | Actualitzat el 03/04/2014 a les 08:15 Llobera i Olius no frenen la persecució al Castell Lliga comarcal de Futbol Sala JORNADA 24 29 i 30 de MARÇ Sant Llorenç de Morunys - Lladurs 2-6 Castellar de la Ribera - KC Odèn ?Braseria Bogart? 1-3 Montmajor - L'Auba Freixinet 8-1 Navès - Ardèvol 4-2 Sant Climenç - Bar Castell 1-1 Clariana de Cardener - Clínica Veterinària El Solsonès 3-3 FS Olius - Guixers La Pèrgola 1-0 FS Solsona - Llobera 2-3 JORNADA 25 5 i 6 d'ABRIL Sant Llorenç de Morunys - Llobera (ds 5 a 19.15h Sant Llorenç) Lladurs - Castellar de la Ribera (ds 5 a 16h Lladurs) KC Odèn ?Braseria Bogart? - Montmajor (ds 5 a 17.30h Castellar) L'Auba Freixinet - Navès Ardèvol - Sant Climenç Bar Castell - Clariana de Cardener (dg 6 a 12h Pavelló) Clínica Veterinària El Solsonès - FS Olius (dg 6 a 11h Pavelló) Guixers La Pèrgola - FS Solsona (dg 6 a 10h Pavelló) CLASSIFICACIÓ GENERAL PJ PG PE PP GF GC https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/10817/llobera-olius-no-frenen-persecucio-al-castell Pagina 1 de 9 PUNTS BAR CASTELL 24 21 2 1 119 35 65 LLOBERA 24 19 3 2 117 26 60 FS OLIUS 24 19 3 2 131 36 60 https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/10817/llobera-olius-no-frenen-persecucio-al-castell Pagina 2 de 9 KC ODEN "BRASERIA BOGART" 24 16 4 4 95 46 52 CASTELLAR DE LA RIBERA 24 15 3 6 109 56 48 GUIXERS "LA PERGOLA" 24 15 3 6 123 65 48 https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/10817/llobera-olius-no-frenen-persecucio-al-castell Pagina 3 de 9 LLADURS CAP DEL PLA 24 14 2 8 111 65 44 MONTMAJOR 23 11 1 11
    [Show full text]
  • Primeres Pàgines 2020.Indd
    Actes del VIII Congrés 1 d’Història Moderna de Catalunya: «Catalunya i el Mediterrani». Barcelona, 17-20 desembre 2018 COMUNICACIONS J. Dantí, X. Gil, D. Sola, I. Mauro (coord.) Àrea d’Història Moderna, Universitat de Barcelona Any 2019 Actes del VIII Congrés d’Història Moderna de Catalunya: «Catalunya i el Mediterrani». Barcelona, 17-20 desembre 2018 COMUNICACIONS J. Dantí, X. Gil, D. Sola, I. Mauro (coord.) Àrea d’Història Moderna, Universitat de Barcelona Any 2019 Els articles són publicats amb llicència Reconeixement-No comercial-Compartir per igual de Creative Commons. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a l’Àrea d’Història Moderna el dret de primera publicació de l’obra. Un cop publicats, l’autor pot difondre una còpia dels seus articles al seu web i en repositoris institucionals i temàtics sempre que en citin la font original. Secció Departamental d’Història Medieval, Història Moderna, Paleografia i Diplomàtica Facultat de Geografia i Història Universitat de Barcelona Montalegre, 6 08001 Barcelona [email protected] Revisió editorial: Verónica Gallego Manzanares, Ivan Gracia Arnau, Víctor J. Jurado Riba, Pau Pibernat Soler. Maquetació i correcció: I.G. Santa Eulàlia, Santa Eulàlia de Ronçana. www.igsantaeulalia.com ISBN: 978-84-09-20330-7 Els textos de totes les intervencions del VIII Congrés d’Història Moderna de Catalunya –tant de les ponències com de les comunicacions- són accesibles a la pàgina de Pedralbes dins el portal de les Revistes Catalanes d’Accés Obert (RACO) http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes. ÍNDEX Sessió 1: Poders, fronteres i identitats Agustí ALCOBERRO, La Guerra de la Quàdruple Aliança (1718- 12 1720) des de l’estat de Milà.
    [Show full text]
  • FITUR 2020 DOSSIER DE PREMSA Resum
    FITUR 2020 DOSSIER DE PREMSA resum www.aralleida.cat 2 DOSSIER DE PREMSA FITUR 2020 França / Toulouse PIRINEU Bausen Canejan Les França 13 14 Bossòst Arres França Val d'Aran Bagnères-de-Luchon Vilamós Es Bòrdes Era Garona Bagergue Salardú Port de la Alt Àneu Vielha Bonaigua Alòs d’Isil Baquèira Vall d’Àneu Arties Túnel de Vielha València Naut Aran d'Àneu Esterri d'Àneu PARC NATURAL Pantà de la Tavascan DE L'ALT PIRINEU Torrassa Vall de Cardós La Guingueta Lladorre Pantà de Baserca d'Àneu Ribera Esterri PARC NACIONAL Espot de Cardós Caldes de Boí D'AIGÜESTORTES La Noguerade Pallaresa Cardós I ESTANY DE Alins SANT MAURICI 9 10 Vall Ferrera Boí La Noguera Ribagorçana Vall de Boí Barruera Taüll Pallars Tírvia Toulouse Alta Farrera Vilaller 3 4 Capdella Sobirà Llavorsí Andorra Llívia Ribagorça Cerdanya Perpinyà Benasc/ Rialp Andorra 5 6 Guils de Benasque El Pont Cerdanya Vall Fosca Llessui de Suert Les Valls Bolvir Puigcerdà Torre de Sort de Valira Capdella Ger Sarroca La Seu Lles de Alp Cerdanya Prullans Isòvol Fontanals de Bellera El Pont La Pobleta Baix Pallars d'Urgell Estamariu de Cerdanya de Bellveí de Bar Das Soriguera Prats i Sansor Pantà d'Escales Arsèguel Bellver Urús Montellà de Gerri Alàs i Riu de Senterada de la Sal i Martinet Cerdanya Estany de Montferrer Cerc Cava Cerdanya Montcortés i Castellbó Túnel del Cadí Ripoll Ribera PARC NATURAL Les Valls d’Aguilar d’Urgellet DEL CADÍ-MOIXERÓ El Segre El SERRA DEL CADÍ Berga La Pobla de Segur La Noguera Pallaresa Cabó Alt UrgellLa Vansa 7 8 Conca i Fórnols Gósol Salàs de de Dalt Josa
    [Show full text]
  • La Nissaga D'apotecaris Vilaginés De Sant Llorenç De Morunys, Al Solsonès
    Gimbernat, 2014 (*) 61; 51-74 LA NISSAGA D’APOTECARIS VILAGINÉS DE SANT LLORENÇ DE MORUNYS, AL SOLSONÈS (S. XVIII) GUERRERO i SALA, Lluís; ADAM i VIDAL, Jaume RESUM: Durant la cerca dels orígens de la professió farmacèutica a la vila de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), hem pogut localitzar una breu seqüència familiar d’apotecaris de nom Vilaginés, del segle XVIII. Les seves dades documentals són escasses, llevat el cas del primer, en Jaume Vilaginés, del qual aportem un inventari que permet deduir aspectes de la seva activitat i la relació amb la Pharmacopoea catalana de 1686. Paraules Clau: Apotecaris, nissaga, Sant Llorenç de Morunys, inventari de farmàcia, segle XVIII. RESUMEN: Durante la investigación de los orígenes de la profesión farmacéutica en la villa de Sant Llorenç de Morunys (Solsonés), hemos podido localitzar una breve secuencia familiar de boticarios de apellido Vilaginés, del siglo XVIII. Sus datos documentales son escasos, excepto en el caso del primero, Jaume Vilaginés, del cual aportamos un inventario que permite deducir aspectos de su actividad y de su relación con la Pharmacopoea catalana de 1686. Palabras clave: Boticarios, linaje, Sant Llorenç de Morunys, inventario de farmacia, siglo XVIII. INTRODUCCIÓ La comarca del Solsonès, situada dins la Catalunya central, té la seva capitalitat a Solsona. Es tracta d’una comarca que inclou les elevades serralades del Prepirineu al seu terç nord, que assoleixen els 2.300 m d’altura, i que es dirigeix cap el sud formant serralades cada vegada més baixes, amb altiplans, fins els 600 m. La seva població total és en l’actualitat de 13.500 habitants, 9.000 dels quals ocupen la seva capital, Solsona.
    [Show full text]
  • Documentació De L'arxiu De Poblet Relacionada Amb El
    1 DOCUMENTACIÓ DE L’ARXIU DE POBLET RELACIONADA AMB EL SOLERÀS (1) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, JUSTÍCIA I TERRA La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI II) de Cossetània Edicions, juliol 2003 (2) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, POBLET, SENYOR FEUDAL La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI III) de Cossetània Edicions, gener 2007 (En ordre cronològic) (1) Pàg. 933 Calaix 36 Extracte- resum: El 1180 , Guillem de Cervera i Bernat de Montpaó donaren a Bernat de Montpalau i a Berenguer de Lima tota la Vallcansada segons baixen les aigües per totes parts... Ho feren perquè es poblés, amb les terres, aigües, molins, boscos, llenyes, muntanyes, valls, plans, pastures i tot el que pertany a l’ús de l’home, amb la obligació de donar a Déu i a l’Església delme i primícia. El 1209 , el fill de Bernat de Montpalau ven a Domènec Traper i Pere Vidal, ardiaca de Tarassona, una parellada d’alou en l’indret dit Vallcansada, pel preu de 100 sous jaquesos. D’una part afrontava amb el Soleràs . El 1219 , Bernat ven a Pere Vidal la mateixa vall de Vallcansada, llindant amb el terme de Soleràs , ... Recull: Manel Marsan Segú. Octubre 2009 2 1224 Veure l’any 1744 (1) Pàgina 932 Calaix 36 Extracte- resum: El 1254 , en temps de l’abat Arnau de Prèixens, el monestir comprà a Pere Vidal, ardiaca de Ribagorça, en aquell moment propietari d’uns honors a Riudeset i en la vall dita Baladrosa (que comprenia cases, vinyes, molins, alous, erms i poblats), cert honor situat al terme de Castelldans, en la part anomenada Baladrosa, juntament amb una vall dita Vallcansada, a més d’uns altres honors a Juncosa i Valljuncosa, a Riudeset, i a la vall de Baladrosa, amb vinyes, molins, alous, erms i poblats.
    [Show full text]
  • Núm. 4/2017 ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA CELEBRADA PEL
    Núm. 4/2017 ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA CELEBRADA PEL PLE DE LA CORPORACIÓ EL DIA 6 D’OCTUBRE DE 2017. A la sala d’actes de l’Ajuntament, el 6 d’octubre de 2017, essent les vint hores i trenta minuts, sota la presidència de l’Alcalde President de l’Ajuntament en Joan Solà Bosch, es reuneix el Ple de l’Ajuntament en sessió ordinària de primera convocatòria, amb assistència dels regidors: Immaculada Pujol Casanova, Xavier Castellana Gamisans i Carles Feixas Prat. i Excusa la seva absència el regidor Carles Monturiol Crusells, Magaly Castañeda Guerrero i Ramon Capdevila Borràs. Actua com a Secretari en José Antonio Romero Tomás Comprovat que el quòrum d’assistència acompleix allò que disposa l’article 98.c. del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, el Sr. Alcalde obre la sessió, amb subjecció a l'ordre del dia de la convocatòria: 1. APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ CELEBRADA PEL PLE DE LA CORPORACIÓ DEL DIA 4 DE JULIOL DE 2017 A indicació de l’ Alcalde, el secretari procedeix a la lectura de l’acta de la sessió ordinària número 3/2017 de data 4 d’octubre de 2017, un cop llegida es procedeix a la votació de l’aprovació de la mateixa essent aprovada per unanimitat. 2. APROVACIÓ DEL PROGRAMA ANUAL 2017 PER A L’EXECUCIÓ DEL PLA MARC DE RESTAURACIÓ I MILLORA FORESTAL DE L’ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS FORESTALS REBROT Atès que l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona ha tramès un exemplar signat del Programa Anual 2017 per a l’execució del Pla Marc de Restauració i Millora Forestal de l’Associació de Propietaris Forestals Rebrot.
    [Show full text]
  • LINYOLA LIMBÀS Ca. De Alòs, Linerola, Bellog ---» (Mirets
    LINYOLA LIMBÀS ca. de Alòs, Linerola, Bellog ---» (MiretS., Castellbò, Veli mas de l'extrem NO. del terme de Riner p.ló7); 1188: Linerola (id., Tempi p. 260); 1189. (Solsonès) (XLVI, 109.27). id. (id. ib. 132); 1208: «villam de Acrimonte — DOC. ANT. 1553'. «En Joan Pianella, estadant de villam de Pontibus et de Linerola et super civitatem lo mas de Linbas» (Baraut, Miracle, 177). 5 Ilerde» (-olaerr. tip.) (Gz/t.Tavèrnoles 192.2); 1259. Sembla que és forma dissimilada de NinBas, «he- Linerola en 3 docs. d'Urgell (p.p. Cubells, reu Bas». J.F.C. RHispxxxvi i, 112 i 113); 1259. «de Uliana et de Linerola» (CCandi, Mi. Hi. Cat. n, 498); 1259 id. LIMBO (ib. il, 495); 1276: «hominibus Linerola» (Soldevila, Lloma de Limbo, partida del terme de Beneixama io Pere el Gran HI, 476). (Alcoià) (xxxvi, 13.11). Fins a ci la forma Linerola és unànime. Després Deu ser una romanalla mossàrab del 11. LTMBUS comencen els testimonis d'una evolució fonètica: 'vorera', especialment 'cimolsa o vorera d'un drap', 1236: B. de Lineola entre els pobladors de la Sénia que es degué aplicar a una franja de terreny terme- (Font i Rius, I, 265); Linesola en la Crònica de Jaume nal d'un altre territori. 15 I (p.67); 1268. Lineola (Cubells, RHisp. xxxviim 141); 1359 Lineola (CoDoACAxn); Rocafort (GGC 287) -LIME diu que ja troba Linyola des de 1278, però no que- Pla, font i pala de Comalime, partida del terme da clar si és exactament en la forma actual. d'Estaron (Pallars Sobirà) (xxi, 164).
    [Show full text]
  • Grado De Importancia 2
    Encuesta de Ocupación Hotelera 2010 Metodología INE. Instuto Nacional de Estadística 1 Índice 1. Presentación 2. Objetivos 3. Unidad estadística 4. Definiciones 5. Marco de la encuesta y diseño muestral 6. Estimadores 7. Recogida de la información 8. Difusión de la información INE. Instuto Nacional de Estadística 2 1. Presentación En esta publicación se presentan los resultados correspondientes a la Encuesta de Ocupación Hotelera (antigua Encuesta de Movimiento de Viajeros en Establecimientos Hoteleros). En los datos facilitados se refleja la doble vertiente que se considera en el estudio del turismo: del lado de la demanda, se ofrece información sobre viajeros, pernoctaciones y estancia media distribuidos por país de residencia de los viajeros y categoría de los establecimientos que ocupan o por Comunidad Autónoma de procedencia en el caso de los viajeros españoles; del lado de la oferta se proporciona el número de establecimientos abiertos estimados, plazas estimadas, grados de ocupación e información sobre el empleo en el sector, según la categoría del establecimiento. Esta información se ofrece mensualmente, a nivel nacional, de comunidad autónoma, provincial, de zona turística y de punto turístico. El Instituto Nacional de Estadística agradece a los Gerentes y Propietarios de los Establecimientos Hoteleros la ayuda prestada, ya que sin ella no hubiera podido realizarse esta publicación. INE. Instuto Nacional de Estadística 3 2. Objetivos El objetivo principal de la Encuesta de Ocupación Hotelera es conocer el comporta- miento de una serie de variables que permitan describir las características funda- mentales del sector hotelero. INE. Instuto Nacional de Estadística 4 3. Unidad estadística Esta encuesta tiene carácter mensual y los datos van referidos a la actividad desarro- llada por los establecimientos hoteleros situados en el territorio nacional.
    [Show full text]
  • Ajuts Per a Inversions En Un Pla De Millora
    Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural BENEFICIARIS DE LLEIDA AJUTS PER A INVERSIONS EN UN PLA DE MILLORA Mes: DESEMBRE Comarca: Alt Urgell Municipi: Montferrer i Castellbò NOM DATA IMPORT (€) CAL FONTESTA SCP 18/12/2006 3.536,06 Total Ajut Municipi: 3.536,06 € Total Ajut Comarca: 3.536,06 € Pàg. 1 de 10 Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural BENEFICIARIS DE GIRONA AJUTS PER A INVERSIONS EN UN PLA DE MILLORA Mes: DESEMBRE Comarca: Cerdanya Municipi: Bellver de Cerdanya NOM DATA IMPORT (€) CARRERA CARRERA, FRANCISCO JAVIER 13/12/2006 7.408,51 Total Ajut Municipi: 7.408,51 € Total Ajut Comarca: 7.408,51 € Pàg. 2 de 10 Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural BENEFICIARIS DE LLEIDA AJUTS PER A INVERSIONS EN UN PLA DE MILLORA Mes: DESEMBRE Comarca: Garrigues Municipi: Soleràs NOM DATA IMPORT (€) PREIXENS GRAELL, DOMENEC 18/12/2006 1.291,30 Total Ajut Municipi: 1.291,30 € Total Ajut Comarca: 1.291,30 € Pàg. 3 de 10 Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural BENEFICIARIS DE LLEIDA AJUTS PER A INVERSIONS EN UN PLA DE MILLORA Mes: DESEMBRE Comarca: Noguera Municipi: Albesa NOM DATA IMPORT (€) COSTA VILAMAJO, ANTONIO 19/12/2006 679,47 Total Ajut Municipi: 679,47 € Municipi: Algerri NOM DATA IMPORT (€) VIDAL GUARDIOLA, ALBERT 13/12/2006 1.977,25 Total Ajut Municipi: 1.977,25 € Municipi: Preixens NOM DATA IMPORT (€) PLANES AMIGO, JORGE 13/12/2006 9.435,90 Total Ajut Municipi: 9.435,90 € Municipi: Torrelameu NOM DATA IMPORT (€) PLANELLA VENDRELL, JORDI 19/12/2006 3.547,07 Total Ajut Municipi: 3.547,07 € Municipi: Vallfogona de Balaguer NOM DATA IMPORT (€) CAL POTRETA, S.L.
    [Show full text]