DOCSLIB.ORG

FACULTAT DE CIÈNCIES Secció De Ciències Ambientals

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
FACULTAT DE CIÈNCIES Secció De Ciències Ambientals FACULTAT DE CIÈNCIES Secció de Ciències Ambientals DEFINICIÓ DE LES ESTRATÈGIES DE DESENVOLUPAMENT RURAL INTEGRAT I SOSTENIBLE PER A LA COMARCA DEL SOLSONÈS. 2007-2013 Memòria del Projecte Fi de Carrera de Ciències Ambientals presentada per: Marina Vilaseca Puigpelat i dirigida per en/na Jordi Rossell Foxà Bellaterra, a 18 de setembre del 2006 La identitat pròpia de cada comunitat serà el pilar fonamental, la mobilització de la població condició imprescindible, i la adopció d’un enfoc de desenvolupament integral un element central. Alexi Sanz Hernández, 2001 Índex A. INTRODUCCIÓ………………………………………………………….………..…......1 I.INTRODUCICIÓ I MOTIVACIÓ DE L’ESTUDI..…………………………………....1 B.AVALUAVIÓ ESTRATÈGICA…………………………………………..…,….………24 II.ANÀLISI DE L’ENTORN O ANÀLISI CONTEXTUAL: EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA DE L’AGRICULTURA TRADICIONAL AL SISTEMA AGROINDUSTRIAL……,……...……26 III.ANALISI DE LA SITUACIÓ I POSICIÓ………………………………………..…39 IV.ANÀLISI TERRITORIAL…………………………………………………..……45 1. Anàlisi dels recursos naturals…………,,……………………,.….45 2. Anàlisi del medi socioeconòmic………………………….…,……84 3. L’activitat agrària al Solsonès……………………………….…...175 4. Productes agrícoles d’alt valor afegit…………………........…...284 5. El sector secundari i terciari…………….………………..……...303 6. Els equipaments…………………………………………..…...….335 7. Les infraestructures………………………………………..………350 8. Elements dinamitzadors del territori………………………....….370 C.DIAGNOSI …………………………………………………………….………….………403 V. DIAGNOSI SECTORIAL………………………………………..…….…..404 VI DIAGNOSI ESTRATÈGICA INTEGRADA DEL MÓN RURAL DEL SOLSONÈS….…426 D.DEFINICIÓ DE LES ESTRATÈGIES DE DESENVOLUPAMENT RURAL INTEGRAT I SOSTENIBLE, PER AL PERÍODE 2007-2013..........................................................440 1.ELECCIÓ DE L’ESTRATÈGIA GLOBAL DE DESENVOLUPAMENT: RESULTATS DEL TALLER DE FUTUR I POSICIONAMENT IDEOLÒGIC.....................................................................443 2. ESTRATÈGIES DE DESENVOLUPAMENT RURAL INTEGRAT I SOSTENIBLE PER A LA COMARCA DEL SOLSONÈS. 2007-2013.................................................................................449 E.CONCLUSIONS I RECOMANACIONS.................................................................508 F.BIBLIOGRAFIA.....................................................................................................514 G.ANNEXES. DEFINICIÓ DE LES ESTRATÈGIES DE DESENVOLUPAMENT RURAL INTEGRAT I SOSTENIBLE PER A LA COMARCA DEL SOLSONÈS, PERÍODE 2007-2013. PROJECTE FINAL DE CARRERA DE CIÈNCIES AMBIENTALS. Marina Vilaseca Puigpelat A. INTRODUCCIÓ I. introducció i motivació de l’estudi 1 DEFINICIÓ DE LES ESTRATÈGIES DE DESENVOLUPAMENT RURAL INTEGRAT I SOSTENIBLE PER A LA COMARCA DEL SOLSONÈS, PERÍODE 2007-2013. PROJECTE FINAL DE CARRERA DE CIÈNCIES AMBIENTALS. Marina Vilaseca Puigpelat I. INTRODUCICIÓ , MOTIVACIÓ I ABAST DE L’ESTUDI I. INTRODUCCIÓ I MOTIVACIÓ DE L’ESTUDI I. INTRODUCCIÓ I MOTIVACIÓ DE L’ESTUDI ........................................................2 1. INTRODUCCIÓ, OBJECTIU I ABAST DE L’ESTUDI ...........................................3 2. METODOLOGIA EMPRADA .......................................................................8 I. introducció i motivació de l’estudi 2 DEFINICIÓ DE LES ESTRATÈGIES DE DESENVOLUPAMENT RURAL INTEGRAT I SOSTENIBLE PER A LA COMARCA DEL SOLSONÈS, PERÍODE 2007-2013. PROJECTE FINAL DE CARRERA DE CIÈNCIES AMBIENTALS. Marina Vilaseca Puigpelat 1. INTRODUCCIÓ, OBJECTIU I ABAST DE L’ESTUDI La comarca del Solsonès és fonamentalment una comarca agrícola i rural i ha presenciat grans canvis territorials que s’ha esdevingut com és ara. Des de les primeres etapes del desarrollismo , als anys seixanta, s’ha primat el desenvolupament industrial i la intensificació de l’agricultura. El primer element va conduir a grans episodis d’èxode rural degut a l’atractiu d’una oferta de treball ben remunerat als centres urbans- industrials. D’altra banda, la intensificació de l’agricultura promoguda des de polítiques productivistes de l’època franquista, i la intensificació d’aquestes polítiques a partir de l’any 1986 ( amb la introducció d’Espanya a la Unió Europea), ha provocat una modernització del camp català amb una substitució de capital humà per tecnologia. Aquest fet ha esdevingut en episodis crònics d’èxode rural, procés intensificat pel desplaçament de petites explotacions que no han pogut adaptar-se al nou context econòmic ni assolir la rendibilitat productiva requerida. El procés d’intensificació s’ha caracteritzat per una transició important des d’unes explotacions familiars que tenien varies activitats agrícoles integrades ( ramaderia, silvicultura i agricultura) cap a unes explotacions especialitzades en un únic sector agrícola. És així com s’ha produït un canvi paisatgístic i econòmic molt important: la baixa rendibilitat del bosc ha dibuixat un escenari on, malgrat ser una comarca amb molt terreny forestal, l’aprofitament d’aquest és molt escàs. Alhora la manca d’aprofitament del bosc ha significat excloure d’aquest el seu principal gestor natural , l’home. I. introducció i motivació de l’estudi 3 DEFINICIÓ DE LES ESTRATÈGIES DE DESENVOLUPAMENT RURAL INTEGRAT I SOSTENIBLE PER A LA COMARCA DEL SOLSONÈS, PERÍODE 2007-2013. PROJECTE FINAL DE CARRERA DE CIÈNCIES AMBIENTALS. Marina Vilaseca Puigpelat Il·lustració 1: Època de sega al municipi de la Molsosa ( 1940) Autor: Bonaventura Vilaseca Palà El canvi paisatgístic ha configurat un escenari on el bosc guanya terreny tant a nivell horitzontal ( per ocupació de terrenys agraris) com a nivell vertical ( augment dels estrats arbustius i herbacis a causa d’una manca de gestió i de viabilitat econòmica). Al mateix temps, els agricultors que s’han pogut adaptar al mercat han intensificat les seves explotacions, amb conseqüències ambientals com la contaminació aqüífers i de major vulnerabilitat de les seves explotacions envers factors biològics, climàtics i de mercat. En les últimes dècades s’ha produït una uniformització del paisatge ,amb les conseqüents pèrdues de biodiversitat agroecològica i també econòmica. Aquesta uniformització és inherent a un augment de la vulnerabilitat a factors externs, tret característic del món rural d’avui en dia. I. introducció i motivació de l’estudi 4 DEFINICIÓ DE LES ESTRATÈGIES DE DESENVOLUPAMENT RURAL INTEGRAT I SOSTENIBLE PER A LA COMARCA DEL SOLSONÈS, PERÍODE 2007-2013. PROJECTE FINAL DE CARRERA DE CIÈNCIES AMBIENTALS. Marina Vilaseca Puigpelat El món rural no ha estat mai deslligat del món urbà. Des del segle XVIII, que proveïa als nuclis urbans de la costa de fusta per a la construcció de molls, fins a l’abastament d’aliments, el món rural ha interferit de manera determinant en el desenvolupament del món urbà. Però en el context actual d’economia globalitzada la funció de proveïdor d’aliments del món rural s’ha minimitzat: la sobirania alimentària és un concepte que ha quedat difós en aquesta nova era. Font: El país, Opinió Quin és el rol de la pagesia en l’actualitat? Què demana la societat urbana? Després d’uns anys on la opinió pública recriminava a la pagesia unes males pràctiques agrícoles amb greus perjudicis ambientals, en l’actualitat s’està vivint la consolidació d’un nou contracte social entre el món rural i el món urbà. L’augment del temps d’oci ,i possiblement la major consciència ambiental, ha aconseguit que la societat urbana i la societat en general reclami al món rural unes funcions de gestió del paisatge i una oferta de patrimoni cultural i paisatgístic. És en aquest sentit que alguns pobles recobren dinamisme social i econòmic. Però aquest dinamisme cal que sigui equilibrat. I. introducció i motivació de l’estudi 5 DEFINICIÓ DE LES ESTRATÈGIES DE DESENVOLUPAMENT RURAL INTEGRAT I SOSTENIBLE PER A LA COMARCA DEL SOLSONÈS, PERÍODE 2007-2013. PROJECTE FINAL DE CARRERA DE CIÈNCIES AMBIENTALS. Marina Vilaseca Puigpelat El Solsonès és una comarca amb una gran població disseminada i per davant de tot rural. Per tant no està exempt dels canvis sociològics, econòmics i territorials anteriorment esmentats tan sols a pinzellades. El territori rural de la comarca perd cada dia habitants, i amb ells, gestors del paisatge. Per a evitar el declivi econòmic, humà i ecològic del territori cal pensar en noves opcions de desenvolupament que tinguin com a objectiu fixar persones en ell i garantir-lis els drets socials i humans que tenen com a ciutadana. És la necessitat de refer el contracte social i econòmic de la pagesia, juntament amb la percepció que desenvolupar-se significa molt més que concentrar-se en l’espai i acumular riquesa, que m’ha motivat a desenvolupar el present projecte. El projecte s’estructura en diferents parts. En el context actual és imprescindible emmarcar l’agricultura catalana i el món rural dins de les dinàmiques econòmiques globals per tal de poder-ne entendre les característiques actuals i les possibles tendències de futur. Amb aquest objectiu la primera part del present estudi tracta d’analitzar l’entorn i l’evolució socioeconòmica de l’agricultura tradicional al sistema agroindustrial. Un cop contextualitzada el territori comarcal en la conjuntura econòmica actual, cal analitzar la sitaució concreta de la seva comarca: la seva situació i posició, en comparació amb altres comarques veïnes i amb característiques similars. La tercera part del projecte és el cos central i és on s’analitza profundament. En una primera part s’estudien els principals factors del territori: els recursos naturals, els medi socioeconòmic, els principals sectors econòmics i els elements de dinamització social i territorial. El primer anàlisi és elaborat
Load more

Recommended publications
  • FITUR 2020 DOSSIER DE PREMSA Resum
    FITUR 2020 DOSSIER DE PREMSA resum www.aralleida.cat 2 DOSSIER DE PREMSA FITUR 2020 França / Toulouse PIRINEU Bausen Canejan Les França 13 14 Bossòst Arres França Val d'Aran Bagnères-de-Luchon Vilamós Es Bòrdes Era Garona Bagergue Salardú Port de la Alt Àneu Vielha Bonaigua Alòs d’Isil Baquèira Vall d’Àneu Arties Túnel de Vielha València Naut Aran d'Àneu Esterri d'Àneu PARC NATURAL Pantà de la Tavascan DE L'ALT PIRINEU Torrassa Vall de Cardós La Guingueta Lladorre Pantà de Baserca d'Àneu Ribera Esterri PARC NACIONAL Espot de Cardós Caldes de Boí D'AIGÜESTORTES La Noguerade Pallaresa Cardós I ESTANY DE Alins SANT MAURICI 9 10 Vall Ferrera Boí La Noguera Ribagorçana Vall de Boí Barruera Taüll Pallars Tírvia Toulouse Alta Farrera Vilaller 3 4 Capdella Sobirà Llavorsí Andorra Llívia Ribagorça Cerdanya Perpinyà Benasc/ Rialp Andorra 5 6 Guils de Benasque El Pont Cerdanya Vall Fosca Llessui de Suert Les Valls Bolvir Puigcerdà Torre de Sort de Valira Capdella Ger Sarroca La Seu Lles de Alp Cerdanya Prullans Isòvol Fontanals de Bellera El Pont La Pobleta Baix Pallars d'Urgell Estamariu de Cerdanya de Bellveí de Bar Das Soriguera Prats i Sansor Pantà d'Escales Arsèguel Bellver Urús Montellà de Gerri Alàs i Riu de Senterada de la Sal i Martinet Cerdanya Estany de Montferrer Cerc Cava Cerdanya Montcortés i Castellbó Túnel del Cadí Ripoll Ribera PARC NATURAL Les Valls d’Aguilar d’Urgellet DEL CADÍ-MOIXERÓ El Segre El SERRA DEL CADÍ Berga La Pobla de Segur La Noguera Pallaresa Cabó Alt UrgellLa Vansa 7 8 Conca i Fórnols Gósol Salàs de de Dalt Josa
    [Show full text]
  • Grado De Importancia 2
    Encuesta de Ocupación Hotelera 2010 Metodología INE. Instuto Nacional de Estadística 1 Índice 1. Presentación 2. Objetivos 3. Unidad estadística 4. Definiciones 5. Marco de la encuesta y diseño muestral 6. Estimadores 7. Recogida de la información 8. Difusión de la información INE. Instuto Nacional de Estadística 2 1. Presentación En esta publicación se presentan los resultados correspondientes a la Encuesta de Ocupación Hotelera (antigua Encuesta de Movimiento de Viajeros en Establecimientos Hoteleros). En los datos facilitados se refleja la doble vertiente que se considera en el estudio del turismo: del lado de la demanda, se ofrece información sobre viajeros, pernoctaciones y estancia media distribuidos por país de residencia de los viajeros y categoría de los establecimientos que ocupan o por Comunidad Autónoma de procedencia en el caso de los viajeros españoles; del lado de la oferta se proporciona el número de establecimientos abiertos estimados, plazas estimadas, grados de ocupación e información sobre el empleo en el sector, según la categoría del establecimiento. Esta información se ofrece mensualmente, a nivel nacional, de comunidad autónoma, provincial, de zona turística y de punto turístico. El Instituto Nacional de Estadística agradece a los Gerentes y Propietarios de los Establecimientos Hoteleros la ayuda prestada, ya que sin ella no hubiera podido realizarse esta publicación. INE. Instuto Nacional de Estadística 3 2. Objetivos El objetivo principal de la Encuesta de Ocupación Hotelera es conocer el comporta- miento de una serie de variables que permitan describir las características funda- mentales del sector hotelero. INE. Instuto Nacional de Estadística 4 3. Unidad estadística Esta encuesta tiene carácter mensual y los datos van referidos a la actividad desarro- llada por los establecimientos hoteleros situados en el territorio nacional.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • LLEIDA) へようこそ Francesc Tur © リェイダ (LLEIDA) へようこそ
    JP リェイダ (LLEIDA) へようこそ Francesc Tur © リェイダ (LLEIDA) へようこそ リェイダ（Lleida）は、休日の 旅行先として人気で、山、ス キー、文化、アドベンチャー スポーツを愛する人々はも ちろん、他にも多くのことを 楽しむことができます。まさ に皆のための場 所です。 こ の 美 し い 県 は 、カ タ ル ー ニャ州の北西、バルセロナ とピレネー山脈間の地理的 に恵まれた場所に位置して おり、北部の国境線をフラ ンスやアンドラと共 有して います。 スキー場に行く、この地域で 有 名なウォータースポーツ を 楽 し む 、登 山 靴 の 靴 ひ も を 結 ん で 、ピ レ ネ ー 山 脈 の 高 い 山 々 を 探 索 す る な ど 、何 を す るにせよ、ここにはあらゆる 嗜 好を満たすアクティビティ があります。 リェイダのコマルカ (自治区) は 、ス ペ イ ン や ヨ ー ロ ッ パ で アドベンチャースポーツを楽 しみたい人々にとって最 高の 場 所です。 し か し 、そ れ だ け で は あ り ま せ ん 。リ ェ イ ダ に は 歴 史 を 感 じさせる趣のある村、古くか ら伝わる伝統、活気に満ちて 冒険心をそそる観光業、すば らしい食文化などを含め、 世界最高峰の文化的遺産、 芸術的遺産があります。さら に、地元の人々は友好的でホ スピタリティー に満ちていま す 。リ ェ イ ダ 県 は 、人 々 の 訪 れ を待っている非常に貴重な 場 所です。 © Nelson Souto 2 3 ひと目で わ かるリェイダ • ア イグ エ ス ト ル タ ス・イ・エ ス タ ン・デ・サ ン・マ ウ リ シ国立公園（The Aigüestortes and Estany de Sant Maurici National Park）は、カタルー ニャ州で唯一の国立公園です。 • アドベンチャースポーツの愛好家にとって、この 公園はヨーロッパの中でも有名な場所で、200以 上の企業が約50の水、陸、空でのアクティビティ を提 供しています。 • スキーを楽しみたいなら、間違いなくピッタリの 場所です！ リェイダにはピレネー山脈最大のス キー場があり、11のスキーリゾートと600キロに わたって 広 がるゲレンデ が あります。 • ここでしか見られない夜空もあります。アストロノ ミー・パーク（Astronomy Park）、この場所はユ ネスコによってスターライト・リザーブ（星空保護 区 ）、スタ ー ラ イ ト・ツ ー リ ス ト・デ ス テ ィ ネ ー シ ョ ン（星空観光地）に認定されています。 • 数多くあるリェイダの歴史遺産の１つに、バル・ デ・ボイ（Vall de Boí）の聖堂群があります。こ れらは2000年にユネスコの世界遺産に認定さ れました。 • また、ユネスコはピレネー山脈の「夏至の火祭 り」を「人類の口承及び無形遺産に関する傑作 の宣言（傑作宣言）」としています。この伝統はピ レネー山脈の63の村でそれぞれ祝われ、アンド ラ、カタルーニャ州のピレネー山脈地域、アラゴ ン、フランスで祝祭が行われています。これらの祝 祭は太陽が最も高く昇る夏至の頃に開催され、 炎が壮観な光景を作り出しています。 • アラン谷（Val d’Aran）は自然と触れあえる、たぐ いまれな場所です。ここは「持続可能な観光」とい う運営方針に基づいた「責任ある観光を求めら れる生物圏」として、世界で初めて認定された美 しい山でもあります。 • コンカ・デ・トレンプ＝モンセック（The Conca de
    [Show full text]
  • CALENDARI FESTES 2018.Indd
    SOLSONA: AIMS FESTIVAL. A les 12 h, concert “Una hora amb els alumnes d’AIMS” a l’auditori SOLSONA: a les 21 h, VISITA GUIADA NOCTURNA. Més informació i venda d’entrades: 29-30 FREIXINET (Riner): FESTA MAJOR. (Cal consultar programa.) 11 de la sala polivalent. Preu: 5 euros (gratuït per als menors de 18 anys). REVETLLA D’ESTIU a càrrec 17 www.solsonaexperience.com – 663668184 (whatsapp). SOLSONA: FESTA MAJOR (del 7 a l’11) de Jordi Casellas a les 22.30 h a la plaça del Camp. 30 CANALDA (Odèn): FESTA MAJOR DE LA MERCÈ. Al matí, missa amb el cant dels goigs. 17-19 ARDÈVOL (Pinós): FESTA MAJOR. (Cal consultar programa.) La Festa Major de Solsona és quasi una setmana sencera de celebracions, balls, concerts, teatre, ballets, SOLSONA: FESTA MAJOR DEL CÀMPING DEL SOLSONÈS. Durant tot el dia festa de l’escuma, 11 paella popular, espectacle de circ, festa de la cervesa entre altres activitats. Més informació: SOLSONA: AIMS FESTIVAL. A les 12 h, concert “Una hora amb els alumnes d’AIMS” a l’auditori havaneres, etc. (Vegeu programa a part o bé consulteu www.solsonalafesta.net.) www.campingsolsones.com. 18 de la sala polivalent. Preu: 5 euros (gratuït per als menors de 18 anys). REVETLLA D’ESTIU a càrrec Jornades gastronòmiques del Solsonès d’Elisabeth Majoral a les 22.30 h a la plaça del Camp. 1 LA COMA I LA PEDRA: RUTA DEL CONTRABAN. (Cal consultar programa.) EL PI DE SANT JUST (Olius): FESTA MAJOR DE SANT SALVADOR. Més informació: www.olius.cat. Jornades organitzades pel Gremi d’Hostaleria del Solsonès.
    [Show full text]
  • 20101020Locals Oficials Campanya Electoral Portadanova.Qxd.Qxd
    20 D’OCTUBRE DE 2010 BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA NÚM. 147 11 Ivorra Vilagrassa Tablón municipal. Paneles colocados en la Plaza Mayor. Muro del portal. Vilanova de Bellpuig Maldà Se pueden utilizar los carteles dipositados a tal efecto situados en Alrededores de la plaza homenaje a la “vellesa” la plaça de L’Anjua y Plaça Pau Casals. Massoteres Y para su publicación en el Boletín Oficial de la Provincia, y a Pared de la carretera, a la entrada del pueblo de Massoteres. los efectos oportunos, expido y firmo el presente, en Cervera a 15 La Molsosa de octubre de 2010. Fachada del Centro Recreativo de la Molsosa, Plaza de la Iglesia La Secretaria (ilegible) s/n. − ♦ − Montoliu de Segarra Las paredes de los locales que no sean viviendas. JUNTA ELECTORAL DE ZONA DE LA SEU D’URGELL Montornès de Segarra EDICTO 11571 Montornès de Segarra: Plaça Major, 12 m2. Mas de Bondia: Plaça de la Creu, 6 m2. Locales Junta Electoral de Zona de la Seu d’Urgell Nalec Olga Mòdol Farré, Secretaria de la Junta Electoral de Zona de Muro de contención a la entrada del municipio. la Seu d’Urgell, hace saber: Les Oluges Que los locales oficiales y lugares públicos para la realización Tablones municipales. gratuita de actos de campaña electoral, para las Elecciones al Parlament de Catalunya, a celebrar el día 28 de noviembre de Els Omells de na Gaia 2010, comunicados por los Ayuntamientos a esta Junta Electoral Exteriores del local social. son los siguientes: Ossó de Sió Alàs–Cerc: Local social de Alàs.
    [Show full text]
  • Huellas De Historia
    Francia / Saint Gaudens PIRINEOS Bausen Espacios de memoria Canejan Les Francia La Cerdanya N-230 1 El Parque de los Búnkeres de Martinet i Montellà Bossòst Arres Espais Francia La Noguera Val d'Aran 20 de Memòria Bagnères- Vilamós 2 Búnkeres de Foradada de-Luchon 21 Es BordesEth G Bagergue arona 3 El Merengue Salardú La lucha por las libertades ha dejado en espacios en la Segarra y el Urgell (en torno 4 Espacios de memoria de la Cabeza Vielha Baquèira Alòs d’Isil Vall d’Àneu Alt Àneu de puente de Balaguer Port de la Cataluña una gran cantidad de huellas que a la línea fortificada L-2), en la Noguera (alre- Arties Bonaigua constituyen un valioso patrimonio memorial. dedor de la cabeza de puente de Balaguer) Les Garrigues C-142b Túnel de Vielha Naut Aran C-28 València El Memorial Democrático es la institución y varios espacios de batalla del Pallars Jussà 5 Bajo las bombas. Itinerarios de los bombardeos en d'Àneu Les Borges Blanques Esterri d'Àneu creada en 2007 con la misión de desarrollar (Isona i Conca Dellà) y el Pallars Sobirà (Rialp, Tavascan Pantà de la las políticas públicas del Gobierno de la Vall de Cardós Llavorsí y La Vall de Cardós). También se ha 16 TorrassaLladorre Parc Natural L’Urgell de l'Alt Pirineu Pantà de Baserca La Guingueta d'Àneu La N Ribera Esterri Generalitat dirigidas a la acción cívica de recuperado el refugio antiaéreo de la iglesia 6 L-2: itinerario de los espacios de la Guerra Civil en de Cardós de Cardós Caldes de Boí Parc Nacional oguera Pallaresa recuperación, conmemoración y fomento de Vallbona de les Monges N-230 d'Aigüestortes Espot LV-5004 Alins de Santa Maria de Agramunt y el campo de i Estany de Sant Maurici 14 7 Refugio antiaéreo de la iglesia de Santa Maria de C-13 15 la memoria democrática.
    [Show full text]
  • Cims De Més De 2000 M
    Cims de més de 2000 m Cim Altitud Comarca_1 Comarca_2 Comarca_3 Municipi_1 Municipi_2 Municipi_3 Municipi_4 UTM_X UTM_Y Pica d’Estats 3143,5 PSO FRA Alins França 368710,43 4725075,33 Pic de Verdaguer 3129,4 PSO Alins 368627,37 4725197,96 Pic de Sotllo 3072,8 PSO FRA Alins Lladorre França 367859,21 4725287,14 Pic de Comaloforno 3029,2 ARI la Vall de Boí 321777,53 4717726,55 Besiberri Sud 3023,4 ARI la Vall de Boí Vilaller 321634,15 4717997,99 Punta Alta de Comalesbienes 3014 ARI la Vall de Boí 326067,21 4716985,99 Tuc de Molières 3010,1 VAR ARA Vielha e Mijaran Aragó 311286,46 4722237,06 Besibèrri Nòrd 3008,3 VAR Naut Aran 321691,93 4719271,51 Pic Rodó de Canalbona 3004,3 PSO Alins 369012,9 4724585,14 Punta de Passet 2997,6 ARI la Vall de Boí 321715,5 4717505,95 Besiberri del Mig 2995,2 ARI la Vall de Boí Vilaller 321564,69 4718678,45 Pic de Comalesbienes 2993,3 ARI la Vall de Boí 325928,46 4716798,58 Pic d’Avellaners 2983,4 ARI la Vall de Boí 321183,8 4718128,74 Pic de la Pala Alta de Sarradé 2983,4 ARI la Vall de Boí 326909,61 4715744,7 Pic de Peguera 2982,7 PSO PJU Espot la Torre de Cabdella 336752,36 4711709,22 Cap deth Hòro de Molières 2972,8 VAR ARA Vielha e Mijaran Aragó 311481,81 4722554,57 Punta de Lequeutre 2966,2 ARI la Vall de Boí 321753,52 4717279,81 Pic de Canalbona 2964,7 PSO FRA Alins França 369346,25 4723920,4 Guins de l’Ase 2961 PSO FRA Lladorre França 367835,65 4726290,43 Pic de Contraix 2958 ARI la Vall de Boí 328250,76 4716880,87 Tuc de la Tallada 2956,3 VAR ARA Vielha e Mijaran Aragó 313309,49 4720770,01 Pic dels
    [Show full text]
  • Olius Mostra L'experiència De Les Dones Emprenedores Al Món Rural
    Economia | Ramon Estany | Actualitzat el 13/04/2015 a les 09:31 Olius mostra l'experiència de les dones emprenedores al món rural Les jornades porten per títol "La dona, pal de paller de la pagesia catalana" L'Escola Agrària del Solsonès, una de les organitzadores d'aquestes jornades, juntament amb les Escoles de l'Empordà i del Pallars, enguany compleix 40 anys impartint formació al sector rural. És per aquest motiu que enguany ha volgut acollir aquestes activitats de formació i d'intercanvi d'experiències. En el transcurs de les jornades podrem veure que en aquest indret de la Catalunya Central, als peus del Prepirineu, la dona és emprenedora i impulsora d'idees innovadores, com a tots els indrets del nostre territori. La dona rural, moltes vegades desapercebuda, ha de ser capaç de mostrar el seu potencial per aconseguir un desenvolupament sostenible al medi rural. Lloc de realització Escola Agrària del Solsonès Ctra. C-55 Solsona-Manresa, km 77 25286 - OLIUS (El Pi de St. Just) Inscripcions Les activitats de les jornades són gratuïtes. Les participants s'han de fer càrrec de les despeses d'allotjament i manutenció. Cal inscriure's prèviament a través de: Escola Agrària de l'Empordà. Tel: 972 630 123, ext. 102 - A/e: [email protected] Persona de contacte: Sra. Teresa Colell Escola Agrària del Solsonès. Tel.: 973 480 713 - A/e: [email protected] Persona de contacte: Sra. Carme Solà Escola Agrària del Pallars. Tel.: 973 252 394 - A/e: [email protected] Persona de contacte: Sra. Maribel Sala Programa Dimarts, 14 d'abril 9.15 h Presentació de les Jornades Sra.
    [Show full text]
  • Junta Electoral De Zona De La Seu D'urgell
    Número 80 Butlletí Oficial de la Província de Lleida Dimarts, 28 d’abril de 2015 Número de registre 4142 JUNTA ELECTORAL DE ZONA DE LA SEU D’URGELL Candidatures proclamades en aquesta Junta Electoral per a les eleccions locals 2015 Olga Mòdol Farré, secretaria de la Junta Electoral de Zona de La Seu d’Urgell. Certifica, que en motiu de les eleccions locals convocades per Reial decret núm. 233/15, de 30 de març, de conformitat amb els articles 44, 47.3 a 5 i 187 de la Llei orgànica del règim electoral general s’han presentat les candidatures següents: Publicació de candidatures. Fase proclamació Eleccions Municipals 2015 CIRCUMSCRIPCIÓ ELECTORAL: ALÀS I CERC CONVERGÈNCIA i UNIÓ (CiU) Candidatura número: 66 01. Mª Carmen Ribo i Domenjó (Independent) 02. Ramon Ribera Casanovas (Independent) 03. Mª Mercè Cerqueda Casanovas (Independent) 04. Jordi Vilarrubla Pujol (Independent) 05. Ramon Dolcet Duran (Independent) 06. Albert Soldevila Travé (Independent) 07. Francesc Josep Casal Jorquera (Independent) SUPLENTS: 01. Pilar Isern Soldevila (Independent) 02. Francisco Miro Puigdemasa (Independent) 03. Jesus Marcos Coto (Independent) Administració Electoral 131 Número 80 Butlletí Oficial de la Província de Lleida Dimarts, 28 d’abril de 2015 CIRCUMSCRIPCIÓ ELECTORAL: ARSÈGUEL ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA - ACORD MUNICIPAL (ERC - AM) Candidatura número: 5 01. Antoni Casanovas i Alis 02. Antoni Barral i Miró 03. Miquel Perez i Majoral CONVERGÈNCIA i UNIÓ (CiU) Candidatura número: 67 01. Eduard Subirà Viladomat 02. Agustí Porta Alsina CxA-CP (PSC-PMC) Candidatura número: 101 01. Laura Guerrero Rodríguez PARTIT POPULAR DE CATALUNYA / PARTIDO POPULAR DE CATALUÑA (PP) Candidatura número: 124 01.
    [Show full text]
  • Per Aquest Motiu L'equip De L'actua I Territori De Ma
    Butlletí núm. 7 Maig 2016 FEM 10 ANYS FEM COSES AL BAIX SOLSONÈS MÉS DE 50 ENTITATS IMPLICADES! MÉS DE 300 PARTICIPANTS! · LA MOLSOSA · PINÓS · CLARIANA · RINER · LLOBERA · PINELL · LLANERA · CASTELLTALLAT· l projecte ACTUA tot i que es E concep i neix el 2006, comença a PER AQUEST MOTIU L’ACTUA vol crear espais oberts caminar el 2009. on s’estableixi col·laboració L’EQUIP DE L’ACTUA entre veïns, entitats, empreses i L’ACTUA és promogut per l’ARADA administració local per tirar en- (que n’és l’entitat tècnica) i entitats I TERRITORI DE MA- davant projectes i actuacions que del territori. Després de 10 anys de SIES US CONVOCA han estat proposats pel mateix presència de l’Arada al territori on veïnat en el pla d’acció integral neix i hi treballa, són moltes les coses A UNA TROBADA IN- (PAI) i que es van proposant a me- que han canviat, tan la realitat com sura que el projecte avença. els límits dels pobles on treballar-hi FORMAL, FESTIVA, I D’aquesta manera es treballen ens pot fer sentir més fortes i imagi- actuacions de diversos àmbits: el nar més coses. CONSTRUCTIVA PEL cultural, el social, l’empresarial o el turístic. Els nous temps requereixen de repen- PROPER DIA 11 DE sar la funció de l’ACTUA i posar el JUNY A LES 10:30 AL treball a la disposició dels pobles del baix Solsonès. SANTUARI DE PINÓS. territoridemasies.cat L’ACTUA: UNA MICA D’HISTÒRIA DEU ANYS FENT COSES AMB ELS POBLES I PELS POBLES l projecte ACTUA neix tallers arreu de la comarca.
    [Show full text]
  • Calendari-Festes-2019-Solsonès.Pdf
    10-11 EL PI DE SANT JUST (Olius): FESTA MAJOR DE SANT SALVADOR. (Cal consultar programa.) SOLSONA: FESTA MAJOR DEL CÀMPING DEL SOLSONÈS. Durant tot el dia festa de l’escuma, paella po- SOLSONA: SETMANA DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE I SEGURA 2019. Més informació: 16-22 17 pular, batucada, festa de la cervesa, espectacle de màgia amb Pere Rafart i disco mòbil. Activitat obertes a www.ajsolsona.cat - www.solsonaturisme.com. 11 LA LLENA (Lladurs): FESTA MAJOR. (Cal consultar programa.) tothom. Més informació: www.campingsolsones.com. SetembreSOLSONA: FESTA MAJOR (del 7 a l’11) La Festa Major de Solsona és quasi una setmana sencera de celebracions, balls, concerts, teatre, ballets, havaneres, etc. 28-30 FREIXINET (Riner): FESTA MAJOR. (Cal consultar programa.) 11 EL MONTNOU (Odèn): XIV CONCURS DE GOSSOS D’ATURA. Més informació: www.oden.cat. SOLSONA: AIMS FESTIVAL. A les 12 h, concert “Una hora amb els alumnes d’AIMS” a l’auditori de la sala (Vegeu programa a part o bé consulteu www.solsonalafesta.net.) 17 polivalent. Preu: 5 euros (gratuït per als menors de 18 anys). REVETLLA D’ESTIU a càrrec d’Elisabeth Majo- 29 CANALDA (Odèn): FESTA MAJOR DE LA MERCÈ. Al matí, missa amb el cant dels goigs. SANT LLEÏR DE LA VALL D’ORA (Navès): ANIVERSARI DE LA MORT DEL COMTE GUIFRÉ I, EL PELÓS. (Cal 11 ral a les 22.30 h a la plaça del Camp. consultar programa.) 1 CLARIANA DE CARDENER – RINER: TRIATLÓ DEL CARDENER. Més informació: www.triatlodelcardener.cat. 29 PINELL DE SOLSONÈS: FESTA MAJOR DE SANT MIQUEL. Missa i benedicció del pa.
    [Show full text]