DOCSLIB.ORG

18. PORT DEL COMTE-VALL DE LORD Def.Pmd

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
18. PORT DEL COMTE-VALL DE LORD Def.Pmd Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals Unitat de Paisatge 18: Port del Comte - Vall de Lord Port del Comte-Vall de Lord COMARQUES: Alt Urgell, Berguedà i Solsonès. SUPERFÍCIE: 19.758 ha. MUNICIPIS: La unitat inclou, totalment o parcialment, els següents municipis: Capolat, Castellar del Riu, Cercs, Fígols, Gósol, Guixers, Josa i Tuixén, la Coma i la Pedra, la Vansa i Fórnols, l’Espunyola, Lladurs, Montmajor, Navès, Odèn, Saldes i Sant Llorenç de Morunys. PAISATGES D’ATENCIÓ Aquesta unitat compren gran part del paisatge ESPECIAL: d’atenció especial dels «Mosaics agroforestals del Berguedà i el Solsonès». Figura 18.1 Montserrat des del coll de Jou. Trets distintius - Existència de denses formacions boscoses i de pastures naturals. - Unitat amb marcat caràcter muntanyós: existència de grans plegaments, anticlinals seccionats, parets verticals i tarteres. - Cromàticament destaca el color verd dels pins amb el blanc de la roca calcària. - La unitat es troba articulada per una de les poques valls transversals del Prepirineu. - Tradició tèxtil i industrial medieval a Sant Llorenç de Morunys. - El riu Cardener hi té gran importància, ja que neix a les fonts del Cardener, travessa la unitat i s’embassa - El santuari de la Mare de Déu de Lord és un punt de gran vàlua religiosa i un bon mirador. al pantà de Llosa del Cavall. - El pantà de Llosa del Cavall és una fita visual destacada. - Sant Llorenç de Morunys és la població de més importància; la resta de poblacions tenen un marcat caràcter disseminat. - Força habitatge residencial disseminat lligat a l’oci de la neu a causa de l’estació d’esquí del Port del Comte. 333 Figura 18.2 Sant Llorenç de Morunys i l’embassament de la Llosa del Cavall, al riu Cardener. Figura 18.3 El coll de Jou. Figura 18.4 Bosc nevat a les immediacions de l’estació d’esquí de Port del Comte. Figura 18.5 La serra Llarga i la Mola de Lord doten de fort caràcter muntanyenc les proximitats de Sant Llorenç de Morunys. Mapa Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals Unitat de Paisatge 18: Port del Comte - Vall de Lord Elements naturals que constitueixen el paisatge continuant a ponent de la presa de la Llosa del Cavall amb les serres les aigües cap el Cardener o cap a l’Aigua d’Ora. menors d’Alta i Llarga, que enllacen amb el Port del Comte mitjançant la serra de Querol i el coll de Jou. La xarxa hidrogràfica del Cardener amb els seus principals afluents El paisatge del Port del Comte- Vall de Lord està format per un conjunt l’Aigua de Valls i l’Aigua d’Ora ha actuat selectivament sobre els de valls i serres corresponents a la capçalera del Cardener (el Cardener, Geològicament, les serres prepirinenques del nord pertanyen al domini materials, encaixant-se en alguns indrets per imposició formant l’Aigua d’Ora i l’Aigua de Valls) instal·lada al Prepirineu solsoní i dels materials calcaris del Cretàci, fortament plegats durant l’orogènia espectaculars congostos com el Cardener a la Llosa del Cavall, on berguedà. La part central de la unitat és accidentada per les serres de alpina, amb profusió de canals estrets i tortuosos, orientats arreu i s’hi construí l’embassament del mateix nom, o l’Aigua d’Ora a Sant Busa i de Bastets, al peu de la qual s’instal·la el nucli de Sant Llorenç constituïts per faixes margoses, triàsiques aprofitades d’antuvi per Pere de Graudescales o seguint les capes del terreny formant petites de Morunys. l’agricultura, i que assenyalen alguns contactes entre unitats conques d’erosió (Sant Llorenç de Morunys). tectòniques de complexa estructura. Els variants materials calcaris i Morfològicament es tracta d’una gran vall central envoltada de conglomeràtics que integren aquest complicat conjunt orogràfic afloren Tradicionalment la unitat se sol considerar dividida per la mola de Lord muntanyes de diferents formes, alçades i morfologies. Al nord limiten en superfície en espectaculars cingles als vessants meridionals, (de direcció WNW-ESE, entre Sant Llorenç i la Mola) en Sobreroques la unitat les serres prepirinenques del Port del Comte o muntanya de mentre que el vessant septentrional presenta relleus menys abruptes. (la Coma i la Pedra i Sant Llorenç de Morunys) i Sotsroques, (Guixers la Bòfia, amb 2378 m (els Quatre Batlles) la màxima elevació de la i Navès). unitat i partió amb la conca del Segre. Constitueix un dels massissos Al sud, les característiques del muntanyam canvien radicalment entrant més extensos del Prepirineu i no presenta la típica alineació E-W en el domini dels materials terciaris dipositats en el fons de la conca El clima del Port del Comte- Vall de Lord és mediterrani prepirinenc, d’aquesta serralada ni cap carena culminal prou clara, amb cims suaus del mar que ocupava la Depressió Central Catalana. En primer lloc temperat humit amb estius càlids i subalpins de tendència seca i i extenses àrees gairebé planes, desenvolupant-s’hi un carst de certa apareixen els materials detrítics més grollers, les pudingues, que a continental per sobre dels 1600/1700 m. La variació altimètrica de la importància. Continua vers llevant la serra del Verd (Cap del Verd, 2288 causa de la seva superior resistència a l’erosió formen una faixa elevada unitat comporta una important diferència de temperatures entre Sant m), unida a l’anterior pel coll del Port o del Comte (1694 m) i el sector de més de mil metres, materials que foren dipositats pels curts i violents Llorenç de Morunys (mitjana de 10,4ºC) i els cims culminals, que de ponent de la serra d’Ensija (Gallina Pelada, 2320 m), separada rius que drenaven la contrada durant l’Oligocè a l’antiga línia de costa, mostren mitjanes negatives els mesos de desembre i gener. Les d’aquesta per la profunda vall del riu d’Aigua de Valls. Per l’est tanca la ocupant una franja contínua des del coll de Comiols (Montsec) fins a temperatures màximes són en conjunt força elevades si considerem unitat la serra dels Rasos de Peguera (el Pedró, 2067 m, fora de la la propera de la Quar. Per l’erosió selectiva les pudingues han restat, l’altitud ja que mostren una mitjana entorn els 20ºC el mes d’agost. unitat), partió amb la vall del Llobregat. Al sud les alçades decreixen, constituint els relleus montserratins de les serres de Busa i Bastets. Amb tot, és molt important l’oscil·lació tèrmica anual que depassa els tot i que entre el Cardener i l’Aigua d’Ora hi un petit però abrupte sistema 20ºC. Les precipitacions són elevades i oscil·len entre els 880 mm muntanyós integrat per les serres de Busa (el Cogul, 1526 m) i de Entremig d’aquest cercle de muntanyes els relleus interiors alternen anuals de la Corriu (Guixers) i Sant Llorenç de Morunys i els prop de Bastets (la Viuda, 1279 m), que formen alineació orogràfica amb la les margues i les calcàries amb el pinyolenc o pudingues 1400 mm de la serra del Verd i Port del Comte, amb una forta incidència mola de Lord i la serra de Tossals (Tossals, 1525 m), situades a la montserratines formant esfondraments i erosions en els terrenys més en el període estival, que no es mostra eixut a cap indret de la unitat, i zona de contacte entre la Depressió Central Catalana i el Prepirineu tous (margues i guixos) i fortes elevacions sobre calcàries i altres un mínim de desembre i gener, en que les precipitacions es presenten oriental meridional. Completa la unitat la superfície gairebé tabular del elements durs amb el pinyolenc, cas de la mola de Lord, d’altes i en forma de neu (uns 30 dies a l’any) a cotes elevades, persistint Pla de Busa, al vessant meridional de la serra del mateix nom, verticals parets conglomeràtiques, que dóna nom a la unitat, orientant alguns mesos. Figura 18.6 Les crestes calcàries són presents al coll del Port. Figura 18.7 L’embassament de la Llosa del Cavall represa les aigües del Cardener. Sant Figura 18.8 Els prats veuen amenaçat el seu futur pel creixement del bosc. Montcalb, Llorenç de Morunys. Guixers. 336 Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals Unitat de Paisatge 18: Port del Comte - Vall de Lord El Port del Comte- Vall de Lord és un dels millors indrets on observar tracta de poblacions de poca extensió i gran valor biogeogràfic que se (Squalius cephalus), entre altres. la vegetació representativa del Prepirineu català. Aquí s’uneixen, en un situen, per exemple, a les obagues de la serra d’Ensija, a les clotades àmbit geogràfic ben definit, les influències del Prepirineu humit de llevant de la serra de Bastets i en punts determinats de la serra de Busa. Els valors naturals de la contrada es troben reconeguts per la xarxa i les del Prepirineu eixut de ponent, irradiacions d’alta muntanya per la PEIN, que delimita els espais de la Serra del Verd, les Serres de Busa- banda de la serra del Verd i avenços de muntanya mitjana per la banda A mida que augmenta l’alçada, per norma general per sobre dels 1300 Bastets-Lord i un petit sector de la serra de Querol. sud de la unitat. El conjunt ofereix una gran diversitat i vitalitat vegetal, metres, la vegetació més comuna és el bosc de pi roig (Pinus on els boscos prenen un protagonisme innegable. El cromatisme sylvestris), que en cotes baixes comparteix espai amb el roure Evolució històrica del paisatge sempre verd de les coníferes es troba esquitxat per petites clapes de (Quercus pubescens i Quercus faginea) i en cotes elevades amb el pi rouredes, per prats i pastures, fet que confereix una diversitat de colors, negre (Pinus mugo ssp.
Load more

Recommended publications
  • L'avi No Va Anar a La Guerra
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert DOSSIER DANI SALA I NÚRIA SALA L’avi no va anar a la guerra Els que avui tenim entre 30 i 40 xarxa de suport teixida per milers han esperat a fer-ho obertament tractada documentalment fins a anys hem crescut amb el mite que de masies, i sostinguda fonamen- fins als nostres dies. Hem pogut l’actualitat. L’obra, disponible al els nostres avis van anar a la guer- talment per les dones de pagès. conèixer el seu testimoni en el web de TV3 a la Carta, pretenia ra, i no és del tot veritat. Molts hi El Berguedà va ser una de les documental “Emboscats. Memòria oferir les múltiples motivacions i van anar, però molts altres la van comarques on més joves es van d’una geografia secreta” (E2S Pro- repercussions d’aquest fenomen patir d’una altra forma. emboscar, juntament amb el ductora, en coproducció amb TV3 que ha arribat tant de puntetes La dels emboscats no és una Solsonès, el Ripollès, la Garrot- i el Centre d’Estudis Lacetans), fins als nostres dies. història d’herois. Probablement xa, l’Empordà i altres zones de emès per Televisió de Catalunya Els primers a amagar-se per això, la història no ha fet jus- mitja muntanya. Afavorits per a principi de 2012. tícia al seu periple, probablement l’orografia d’aquest terreny poc El documental va sorgir arran L’inici de la guerra civil provocà un dels retrats més humans del poblat, per hiverns que no van d’un ampli projecte de recerca so- veritables disbarats a la Catalunya territori més extens de la guerra ser especialment freds i, sobretot, bre la rereguarda i la Guerra Civil rural, dins del context de l’ano- civil: la rereguarda.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • FITUR 2020 DOSSIER DE PREMSA Resum
    FITUR 2020 DOSSIER DE PREMSA resum www.aralleida.cat 2 DOSSIER DE PREMSA FITUR 2020 França / Toulouse PIRINEU Bausen Canejan Les França 13 14 Bossòst Arres França Val d'Aran Bagnères-de-Luchon Vilamós Es Bòrdes Era Garona Bagergue Salardú Port de la Alt Àneu Vielha Bonaigua Alòs d’Isil Baquèira Vall d’Àneu Arties Túnel de Vielha València Naut Aran d'Àneu Esterri d'Àneu PARC NATURAL Pantà de la Tavascan DE L'ALT PIRINEU Torrassa Vall de Cardós La Guingueta Lladorre Pantà de Baserca d'Àneu Ribera Esterri PARC NACIONAL Espot de Cardós Caldes de Boí D'AIGÜESTORTES La Noguerade Pallaresa Cardós I ESTANY DE Alins SANT MAURICI 9 10 Vall Ferrera Boí La Noguera Ribagorçana Vall de Boí Barruera Taüll Pallars Tírvia Toulouse Alta Farrera Vilaller 3 4 Capdella Sobirà Llavorsí Andorra Llívia Ribagorça Cerdanya Perpinyà Benasc/ Rialp Andorra 5 6 Guils de Benasque El Pont Cerdanya Vall Fosca Llessui de Suert Les Valls Bolvir Puigcerdà Torre de Sort de Valira Capdella Ger Sarroca La Seu Lles de Alp Cerdanya Prullans Isòvol Fontanals de Bellera El Pont La Pobleta Baix Pallars d'Urgell Estamariu de Cerdanya de Bellveí de Bar Das Soriguera Prats i Sansor Pantà d'Escales Arsèguel Bellver Urús Montellà de Gerri Alàs i Riu de Senterada de la Sal i Martinet Cerdanya Estany de Montferrer Cerc Cava Cerdanya Montcortés i Castellbó Túnel del Cadí Ripoll Ribera PARC NATURAL Les Valls d’Aguilar d’Urgellet DEL CADÍ-MOIXERÓ El Segre El SERRA DEL CADÍ Berga La Pobla de Segur La Noguera Pallaresa Cabó Alt UrgellLa Vansa 7 8 Conca i Fórnols Gósol Salàs de de Dalt Josa
    [Show full text]
  • Grado De Importancia 2
    Encuesta de Ocupación Hotelera 2010 Metodología INE. Instuto Nacional de Estadística 1 Índice 1. Presentación 2. Objetivos 3. Unidad estadística 4. Definiciones 5. Marco de la encuesta y diseño muestral 6. Estimadores 7. Recogida de la información 8. Difusión de la información INE. Instuto Nacional de Estadística 2 1. Presentación En esta publicación se presentan los resultados correspondientes a la Encuesta de Ocupación Hotelera (antigua Encuesta de Movimiento de Viajeros en Establecimientos Hoteleros). En los datos facilitados se refleja la doble vertiente que se considera en el estudio del turismo: del lado de la demanda, se ofrece información sobre viajeros, pernoctaciones y estancia media distribuidos por país de residencia de los viajeros y categoría de los establecimientos que ocupan o por Comunidad Autónoma de procedencia en el caso de los viajeros españoles; del lado de la oferta se proporciona el número de establecimientos abiertos estimados, plazas estimadas, grados de ocupación e información sobre el empleo en el sector, según la categoría del establecimiento. Esta información se ofrece mensualmente, a nivel nacional, de comunidad autónoma, provincial, de zona turística y de punto turístico. El Instituto Nacional de Estadística agradece a los Gerentes y Propietarios de los Establecimientos Hoteleros la ayuda prestada, ya que sin ella no hubiera podido realizarse esta publicación. INE. Instuto Nacional de Estadística 3 2. Objetivos El objetivo principal de la Encuesta de Ocupación Hotelera es conocer el comporta- miento de una serie de variables que permitan describir las características funda- mentales del sector hotelero. INE. Instuto Nacional de Estadística 4 3. Unidad estadística Esta encuesta tiene carácter mensual y los datos van referidos a la actividad desarro- llada por los establecimientos hoteleros situados en el territorio nacional.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • La Coma Del Minguell U 107-1 M Urb
    Coll de Port GR7 Feners Ruta del mirador del R GR7 P rat Parcer ís a Querol sa Roca i Prats de Bacies d Planers d'en Carbassa e S Cap Roc C C o m a P r e g o n a Coll Virolet del Verd del Corb ascens acumulat: 265 m leria o E Coll de Gósol eu l R 12 S T l E Roc a sa d R Coll dels Belitres l u ro e A M dels Llamps de F P els Pernals O a a C s m o Cal Pere D Tres Collets l a o r E S a R C t Marquès L Cap L E p Moripol C V u Refugi de e a E D E J C l 2200 Puig de les Morreres d n R D R A o E de Prat d'Aubes S E R e Mirador de Querol M T a d t 2100 8,7 O a n d e l P o r t e t 2 C Cal Joan R km s Cap d'Urdet la e 4 6 L a d l 2000 Rasa del Sucre 8 Tossal d'Estivella Cal Fera e i le E R del Batlle b o l l l a C a s a n o v a S e l e D l s r C a a a a o L Obaga d s le b T C r t res Coll del Portet del d a a o d e e R b LV-4012 Casanova b a l Tossa Pelada Pla del Bosc d ' A a c l z i del Pujol a n Torrent n a n l l e s S a l e r e s a Coll de Pradell d Pàrquing Font Estació d’esquí O C-462 o e Cap de e F C l F e l o m n n To à a l I Cal Custodi t de s la Gallina Pelada a C P 2.388 l R d ó n a A n l Pu jalt r a a a U Cal Fiter t e Informació e Càmping Parc d’aventura l T Cal C u n f d N n i q S A C re o n E e S ll Cameta o r M i e s l ’ l L d t o a n Vista panoràmical Torre Golf E E e C Pedró ' ’A s T de g D E d els Clots C osta e Roca Gran m d e l Cal Canonge e d D R 1 b a Fonts del R e b a l ç P l a n a d e t de Ferrús 3 P dels u m A GR o Pont romànic Avenc ’ R t o 12 O b a g a N e g ra L J o a n a l E D A 2.388 C Cardener e 9 Coll dels Brulls L C N A ' C d la Borda A l Quatre lo t la Portella P e S E N S I J A R t o 10 d el Vulturó d O b aga dels G alls l 12 del Pujol A Àreat de lleure Punt d’interès Punt d’observacióI e C L n J R Batlles l a les Coll de Jou E e A V Tremoledes D r de fauna Ruta del Santuari a A T r l l Torrent de le S E R R Església Caiac E a P rat de Botons el Pujol s o s Roques L s del Racó la T de Lord - Tossal e l la Maçana g S t Lala Coma del Minguell u 107-1 m Urb.
    [Show full text]
  • ESTUDIOSOS 2014-6.Indd
    Estudis monogràfics · Commemoració 300 aniversari 1714 Josep M. Grau Pujol Manel Güell Junkert MOBILITAT DE LA POBLACIÓ CIVIL DE LES TERRES DE PONENT A LA CIUTAT DE BARCELONA DESPRÉS DEL SETGE DE LLEIDA DE 1708 Plantejament esprés d’haver treballat en els llibres d’ingressos de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona l’entrada de malalts del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre en els anys 1712-1713, abans del setge de la ciutat comtal1, i en resposta a l’amable invitació del Centre d’Estudis de les Garrigues de participar en la IX Tro- bada d’Estudiosos, centrada en la Guerra de Suces- sió a la comarca, ens hem proposat avaluar l’impacte del setge de Lleida (1708) sobre les anomenades Terres de Ponent. Per això, emprarem la matei- xa metodologia, l’anàlisi del flux migratori (suposat per causa de guerra, ateses les circumstàn- D cies) a través dels registres d’ingressos hospitalaris a Barcelona capital. Pensem que Barcelona constituïa la principal població del país, capital i darrer esguard de resistència, i que l’Hospital de la Santa Creu era la institució assistencial per pobres per excel·lència2. També, que es tracta d’una font registral contínua en el temps, cosa que ens ha permès comprovar la seva utilitat metodolò- gica per a altres guerres, com la de Separació (1640-1659) o la del Francès (1809-1814)3. Malgrat que els registres solament aporten noms i cognoms, nom dels pares, estat i proce- dència, són dades suficients com per avaluar aquests flux migratori a la capital del país, provocat per la guerra; en el cas que ens ocupa, concretament pel setge lleidatà.
    [Show full text]
  • LLEIDA) へようこそ Francesc Tur © リェイダ (LLEIDA) へようこそ
    JP リェイダ (LLEIDA) へようこそ Francesc Tur © リェイダ (LLEIDA) へようこそ リェイダ（Lleida）は、休日の 旅行先として人気で、山、ス キー、文化、アドベンチャー スポーツを愛する人々はも ちろん、他にも多くのことを 楽しむことができます。まさ に皆のための場 所です。 こ の 美 し い 県 は 、カ タ ル ー ニャ州の北西、バルセロナ とピレネー山脈間の地理的 に恵まれた場所に位置して おり、北部の国境線をフラ ンスやアンドラと共 有して います。 スキー場に行く、この地域で 有 名なウォータースポーツ を 楽 し む 、登 山 靴 の 靴 ひ も を 結 ん で 、ピ レ ネ ー 山 脈 の 高 い 山 々 を 探 索 す る な ど 、何 を す るにせよ、ここにはあらゆる 嗜 好を満たすアクティビティ があります。 リェイダのコマルカ (自治区) は 、ス ペ イ ン や ヨ ー ロ ッ パ で アドベンチャースポーツを楽 しみたい人々にとって最 高の 場 所です。 し か し 、そ れ だ け で は あ り ま せ ん 。リ ェ イ ダ に は 歴 史 を 感 じさせる趣のある村、古くか ら伝わる伝統、活気に満ちて 冒険心をそそる観光業、すば らしい食文化などを含め、 世界最高峰の文化的遺産、 芸術的遺産があります。さら に、地元の人々は友好的でホ スピタリティー に満ちていま す 。リ ェ イ ダ 県 は 、人 々 の 訪 れ を待っている非常に貴重な 場 所です。 © Nelson Souto 2 3 ひと目で わ かるリェイダ • ア イグ エ ス ト ル タ ス・イ・エ ス タ ン・デ・サ ン・マ ウ リ シ国立公園（The Aigüestortes and Estany de Sant Maurici National Park）は、カタルー ニャ州で唯一の国立公園です。 • アドベンチャースポーツの愛好家にとって、この 公園はヨーロッパの中でも有名な場所で、200以 上の企業が約50の水、陸、空でのアクティビティ を提 供しています。 • スキーを楽しみたいなら、間違いなくピッタリの 場所です！ リェイダにはピレネー山脈最大のス キー場があり、11のスキーリゾートと600キロに わたって 広 がるゲレンデ が あります。 • ここでしか見られない夜空もあります。アストロノ ミー・パーク（Astronomy Park）、この場所はユ ネスコによってスターライト・リザーブ（星空保護 区 ）、スタ ー ラ イ ト・ツ ー リ ス ト・デ ス テ ィ ネ ー シ ョ ン（星空観光地）に認定されています。 • 数多くあるリェイダの歴史遺産の１つに、バル・ デ・ボイ（Vall de Boí）の聖堂群があります。こ れらは2000年にユネスコの世界遺産に認定さ れました。 • また、ユネスコはピレネー山脈の「夏至の火祭 り」を「人類の口承及び無形遺産に関する傑作 の宣言（傑作宣言）」としています。この伝統はピ レネー山脈の63の村でそれぞれ祝われ、アンド ラ、カタルーニャ州のピレネー山脈地域、アラゴ ン、フランスで祝祭が行われています。これらの祝 祭は太陽が最も高く昇る夏至の頃に開催され、 炎が壮観な光景を作り出しています。 • アラン谷（Val d’Aran）は自然と触れあえる、たぐ いまれな場所です。ここは「持続可能な観光」とい う運営方針に基づいた「責任ある観光を求めら れる生物圏」として、世界で初めて認定された美 しい山でもあります。 • コンカ・デ・トレンプ＝モンセック（The Conca de
    [Show full text]
  • CALENDARI FESTES 2018.Indd
    SOLSONA: AIMS FESTIVAL. A les 12 h, concert “Una hora amb els alumnes d’AIMS” a l’auditori SOLSONA: a les 21 h, VISITA GUIADA NOCTURNA. Més informació i venda d’entrades: 29-30 FREIXINET (Riner): FESTA MAJOR. (Cal consultar programa.) 11 de la sala polivalent. Preu: 5 euros (gratuït per als menors de 18 anys). REVETLLA D’ESTIU a càrrec 17 www.solsonaexperience.com – 663668184 (whatsapp). SOLSONA: FESTA MAJOR (del 7 a l’11) de Jordi Casellas a les 22.30 h a la plaça del Camp. 30 CANALDA (Odèn): FESTA MAJOR DE LA MERCÈ. Al matí, missa amb el cant dels goigs. 17-19 ARDÈVOL (Pinós): FESTA MAJOR. (Cal consultar programa.) La Festa Major de Solsona és quasi una setmana sencera de celebracions, balls, concerts, teatre, ballets, SOLSONA: FESTA MAJOR DEL CÀMPING DEL SOLSONÈS. Durant tot el dia festa de l’escuma, 11 paella popular, espectacle de circ, festa de la cervesa entre altres activitats. Més informació: SOLSONA: AIMS FESTIVAL. A les 12 h, concert “Una hora amb els alumnes d’AIMS” a l’auditori havaneres, etc. (Vegeu programa a part o bé consulteu www.solsonalafesta.net.) www.campingsolsones.com. 18 de la sala polivalent. Preu: 5 euros (gratuït per als menors de 18 anys). REVETLLA D’ESTIU a càrrec Jornades gastronòmiques del Solsonès d’Elisabeth Majoral a les 22.30 h a la plaça del Camp. 1 LA COMA I LA PEDRA: RUTA DEL CONTRABAN. (Cal consultar programa.) EL PI DE SANT JUST (Olius): FESTA MAJOR DE SANT SALVADOR. Més informació: www.olius.cat. Jornades organitzades pel Gremi d’Hostaleria del Solsonès.
    [Show full text]
  • FACULTAT DE CIÈNCIES Secció De Ciències Ambientals
    FACULTAT DE CIÈNCIES Secció de Ciències Ambientals DEFINICIÓ DE LES ESTRATÈGIES DE DESENVOLUPAMENT RURAL INTEGRAT I SOSTENIBLE PER A LA COMARCA DEL SOLSONÈS. 2007-2013 Memòria del Projecte Fi de Carrera de Ciències Ambientals presentada per: Marina Vilaseca Puigpelat i dirigida per en/na Jordi Rossell Foxà Bellaterra, a 18 de setembre del 2006 La identitat pròpia de cada comunitat serà el pilar fonamental, la mobilització de la població condició imprescindible, i la adopció d’un enfoc de desenvolupament integral un element central. Alexi Sanz Hernández, 2001 Índex A. INTRODUCCIÓ………………………………………………………….………..…......1 I.INTRODUCICIÓ I MOTIVACIÓ DE L’ESTUDI..…………………………………....1 B.AVALUAVIÓ ESTRATÈGICA…………………………………………..…,….………24 II.ANÀLISI DE L’ENTORN O ANÀLISI CONTEXTUAL: EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA DE L’AGRICULTURA TRADICIONAL AL SISTEMA AGROINDUSTRIAL……,……...……26 III.ANALISI DE LA SITUACIÓ I POSICIÓ………………………………………..…39 IV.ANÀLISI TERRITORIAL…………………………………………………..……45 1. Anàlisi dels recursos naturals…………,,……………………,.….45 2. Anàlisi del medi socioeconòmic………………………….…,……84 3. L’activitat agrària al Solsonès……………………………….…...175 4. Productes agrícoles d’alt valor afegit…………………........…...284 5. El sector secundari i terciari…………….………………..……...303 6. Els equipaments…………………………………………..…...….335 7. Les infraestructures………………………………………..………350 8. Elements dinamitzadors del territori………………………....….370 C.DIAGNOSI …………………………………………………………….………….………403 V. DIAGNOSI SECTORIAL………………………………………..…….…..404 VI DIAGNOSI ESTRATÈGICA INTEGRADA DEL MÓN RURAL DEL SOLSONÈS….…426
    [Show full text]
  • 68 Quadres Dels Municipis De La Demarcació De
    QUADRES DELS MUNICIPIS DE LA DEMARCACIÓ DE LLEIDA CODI INE NOM MUNICIPI QUADRE 25001 Abella de la Conca E 25002 Àger D4 25003 Agramunt D2 25038 Aitona D4 25004 Alamús, els D4 25005 Alàs i Cerc D4 25006 Albagés, l' E 25007 Albatàrrec D3 25008 Albesa E 25009 Albi, l' E 25010 Alcanó E 25011 Alcarràs D3 25012 Alcoletge D4 25013 Alfarràs D3 25014 Alfés E 25015 Algerri E 25016 Alguaire D3 25017 Alins D1 25019 Almacelles D3 25020 Almatret E 25021 Almenar D3 25022 Alòs de Balaguer E 25023 Alpicat C4 25024 Alt Àneu D1 25027 Anglesola D4 25029 Arbeca E 25031 Arres D2 25032 Arsèguel D4 25033 Artesa de Lleida D4 25034 Artesa de Segre D3 25036 Aspa E 25037 Avellanes i Santa Linya, les E 25039 Baix Pallars D3 25040 Balaguer D2 25041 Barbens E 25042 Baronia de Rialb, la E 25044 Bassella E 25045 Bausen D2 25046 Belianes E 25170 Bellaguarda E 25047 Bellcaire d'Urgell E 25048 Bell-lloc d'Urgell D4 25049 Bellmunt d'Urgell E 25050 Bellpuig D3 25051 Bellver de Cerdanya C3 25052 Bellvís E 25053 Benavent de Segrià D4 25055 Biosca E 25057 Bòrdes, es C4 25058 Borges Blanques, les D3 25059 Bossòst C2 25056 Bovera E 25060 Cabanabona E 25061 Cabó E 25062 Camarasa E 68 CODI INE NOM MUNICIPI QUADRE 25063 Canejan D2 25904 Castell de Mur E 25064 Castellar de la Ribera E 25067 Castelldans E 25068 Castellnou de Seana E 25069 Castelló de Farfanya E 25070 Castellserà E 25071 Cava E 25072 Cervera C4 25073 Cervià de les Garrigues E 25074 Ciutadilla E 25075 Clariana de Cardener E 25076 Cogul, el E 25077 Coll de Nargó D4 25163 Coma i la Pedra, la D4 25161 Conca de Dalt E 25078
    [Show full text]
  • 20101020Locals Oficials Campanya Electoral Portadanova.Qxd.Qxd
    20 D’OCTUBRE DE 2010 BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA NÚM. 147 11 Ivorra Vilagrassa Tablón municipal. Paneles colocados en la Plaza Mayor. Muro del portal. Vilanova de Bellpuig Maldà Se pueden utilizar los carteles dipositados a tal efecto situados en Alrededores de la plaza homenaje a la “vellesa” la plaça de L’Anjua y Plaça Pau Casals. Massoteres Y para su publicación en el Boletín Oficial de la Provincia, y a Pared de la carretera, a la entrada del pueblo de Massoteres. los efectos oportunos, expido y firmo el presente, en Cervera a 15 La Molsosa de octubre de 2010. Fachada del Centro Recreativo de la Molsosa, Plaza de la Iglesia La Secretaria (ilegible) s/n. − ♦ − Montoliu de Segarra Las paredes de los locales que no sean viviendas. JUNTA ELECTORAL DE ZONA DE LA SEU D’URGELL Montornès de Segarra EDICTO 11571 Montornès de Segarra: Plaça Major, 12 m2. Mas de Bondia: Plaça de la Creu, 6 m2. Locales Junta Electoral de Zona de la Seu d’Urgell Nalec Olga Mòdol Farré, Secretaria de la Junta Electoral de Zona de Muro de contención a la entrada del municipio. la Seu d’Urgell, hace saber: Les Oluges Que los locales oficiales y lugares públicos para la realización Tablones municipales. gratuita de actos de campaña electoral, para las Elecciones al Parlament de Catalunya, a celebrar el día 28 de noviembre de Els Omells de na Gaia 2010, comunicados por los Ayuntamientos a esta Junta Electoral Exteriores del local social. son los siguientes: Ossó de Sió Alàs–Cerc: Local social de Alàs.
    [Show full text]